pur,tl, cl quc s'entcn her «pcnsar. l)'a-

iucsta deem s'origincn, seguint U11 grau

le menor a major complexitat cis con-

ceptes, judicis i raciocinis. El nostre au-

tor informa aixi matrix en la part logica

do les (leis rcguladores del nostre pen-

sament.

La complctitud do I'analisi tant psi-coliogica coin logica acccntua un con-junt de coneixenients quc escapen d'a-questa, cls de caractcr metaffsic. El nostreactor propugna una metaffsica gno-seoliogica anib Cl quc coincideix ambI'escoccs I lamilton. En aquesta es reco-ncixcn cis dos elements quc cntren cntot pensament, empiric i racional, i esdestaquen Ics seves caracteristiqucsprupics, principalment de contingcnciai de necessitat respectivament.

En la Mctafisica s'ocupa de 1'ultim

d'clls. El pensament, racionalment con-siderat, to valor per la scva vcritat. La

necessitat d'admetre certs judicis com a

veritables criteris do vcritat porta a pen-

sar que en la certesa radica cl criteri devcritat. La guia del coneixcmcnt es laconviccio o creen4a, quc es superior alconeixcmcnt ohjectiu.

La certesa, per altra part, ve a ser lacaractcristica dels actes de creenca. Pera Llorens el fonament del concixementhunri mercix mes aviat cl nom de creen-ca (acte obscur i subjectiu) que no el deconcixement (acte perspicu i objcctiu).La doctrina del Sentit Comu de Llo-rens, seguint Hamilton, es la que fona-nienta en les creences primitives deI'honme tota la Filosofia. La Mctaffsicaculmina amb la 'l'cologia racional en laqual aparcix la cicncia do lieu no coina dominant de la necessitat practica almode kantia, sino com a condicio detot concixer i de tota veritat. La cons-ciencia especulativa en virtut del prin-cipi de causalitat dernana I'existcnciad'una causa originant o primitiva pernecessitat intrinscca del nostre enteni-ment. PcI principi teleologic o de finali-tat afirma la intcl•ligcncia i intencio-nalitat d'aital existcncia. A traves de laconsciencia practica obtc la dada dola dependcncia humana quc ens moua Ia comunicacio amb el Scr Suprem.

La filosofia practica del nostre autortracta de Its reglcs de Its nostres ac-cions. Ills fets conscicnts es regeixen

per I'ohligaeio moral, I'impcratiu La-tell(I)oric kantili, amb Cl quc aquest condi-cionant s'uneix al de la consciencia de la

Fropia llibcrtat, cl caractcr distintiu dea vrda humana a judici do Llorens. Eljudici moral es un «a priori- com elsprincipis racionals. Llorens accepta aiximateix els dos postulats de la rao prac-tica kantiana: la inunortalitat do 1'animai l'existcncia del Scr Suprem corn autordel be moral. I)ifereix de Kant en quc laIlei moral quc I'home ha de seguir no esuna dcrivacio de la voluntat humana si-no quc mostra la rclacio amb I'Autor dela Ilci moral i Jutgc suprcm dc Ics nos-tres accions en la mantra mes clara pos-sible. El complement de l'impcratiu ca-tegoric consistcix, a judici de Liorens,en la contemplacio de la idea del betal corn soste Plato. A traves d'aqucsta1'esperit s'aproxima progressivament alcompliment do la Ilci moral, vida moralsuperior, assenvala finalment, que trobaen el cristianisrnc la scva matisacio mesexcellent.

Francisco Gallo

Jordi GIRO, El pensament politic- deCartes Cardo i de Jacques Maritain.Tesi doctoral publicada per I'Institutd'Estudis Catalans. Treballs de laseccio de filosofia i cicncics socials,XX, Barcelona 1995. Premi Duran iBas de 1992.

Aquest estudi, quc compara cl pen-sament politic dc Caries Cardo i Jac-ques Maritain, consta de dues gransparts: la primcra inclou la presentaciode l'obra dels dos autors i de les sevesrelations, I'analisi i explicacio dels con-ceptes nacio i estat que cadascun delsdos autors desenvolupa i, finalment, lacomparacio de Its seves teories. I la se-gona inclou diversos apartats bibliogra-fics referents a I'obra dcls dos autors ials scus comentaristcs, un recull annexdels articles mes importants de CariesCardo sobrc la nacio i I'Estat, no publi-cats fins ara en cap volum, i cartes per-sonals entre Cardo i Maritain.

Cartes Cardo no cs un pensador sis-tcmatic. l.a scva produccio periodisticaquc fa referenda a la filosofia politica es

211

un intent de respondre als esdeveni-ments politics immediats dc la villa so-cial espanyola i, per tant, el seu discurs

cs alic al rigor conceptual precis. El seupensament, malgrat no tenir una volun-

tat do cohcrencia formal, conscrva unnucli d'intuicions i d'idces basiqucs qucli donen una solidesa especifica. Li fun-c16 d'aqucsta test ha estat fer aflorar

aqucst nucli d'intuicions i ordenar-lo,donant-li cohesi6.

Tant Card(') corn Maritain son elscaps visibles dun moviment cristia queintcnta de desprendre's de les seves se-guretats medievals i que va emprendreel cami de Ia progressiva acceptaci6 dellesquemes politics de la modernitat. Enaquest sentit, varen esser precursors delConcili Vatica II. Aqquesta influcncia escstrictament constatahle en el cas do Ma-ritain. La influcncia do Cardo es moltmes difusa i aparcix corn una aportacici

de I'Esglcsia catalana a I'aggiornamcntocatulic espanvol.'1'ot i que en un primercop dull podria semblar que els postu-late de Card6 i Maritain Ia estan supe-rats, pcl que fa al terra de la naci6 i

I'Estat, lcs sever idees continuen essentd'una actualitat candent.

El context politic i social que Card6represents i la seva produccio periodis-tica dell anus trenta, quc intcnta dc dia-logar amb cl mein modern, va esscr tantevolucionada com la de Ia resta d'Eu-ropa. El moviment catulic politic ca-tala progressava amb la mateixa dcci-si6 i vclocitat que el moviment curo-peu, en part fruit del seu compromisnacional, que el fcia mcs procliu a iden-tificar-se amb els postulats curopcusque no pas amb la resta de I'Esglcsia es-panyola.

Aixi, la clan de comprensio do I'o-bertura de I'Esglesia catalana I'hem decercar en el seu decidit compromis na-cionalista. Atesa aquesta correlaci6 en-tre I'obcrtura politica de l'Esglcsia cata-lana a la modernitat, en especial a lademocracia, i el seu compromis nacio-nalista, horn pot explicar quc anib laGuerra Civil i la desaparici6 de les IIi-bertats de Catalunya aqucst matrix mo-viment qucdcs destru'it i anorrcat. Si nohi hagucs hagut la Guerra Civil entre-mig molt probablement cls fruits d'a-quell moviment quc represents Card6

haurien estat semblants als de la restadel moviment catulic europeu.

En la forrnaci6 i la madurac16 delpensament politic i nacionalista de Car-do van influir dirertamcnt el P. JaumeMuixi, Antoni M. Claret, el cardenal

Vives i Tut6, Lle6 XIII, Pius XI, Qua-drado, i molt especialment Tomas d'A-quino, Balmcs i cl doctor Torras i Ba-ges. Card() es reclama fill i hercu d'unatradicio de pensament neotomista ca-tali que parteix de Balmcs i passa a tra-vcs de Torras i Bages, a qui considers elseu mestre indiscutible en questionspolitiqucs. De la produccio do CarlosCard6 cal destacar la periodistica, i es-pecialment la que escriu a la terccra partde la seva vida, I'etapa de Barcelona(1918-1936). Llavors va col•laborar as-siduament en les revistes La ParaulaCristiana i I:1 Bon Pastor, i en els diarisLa Veu de Cataluna i E1 Mati. Des-pres cal destacar la seva tasca de tradue-tor i fixador do la Ilengua catalana, acti-vitat que dugue a ternic per a laFundaci6 Bernat Metge, per a la qualtradui tot Seneca, i per a la FundaeioBiblica catalana.

El fet biografic mes important i sig-nificatiu de Card6 va esscr la seva incle-pcndencia respecte als dos bandols en-frontats en la Guerra Civil espanyola.Aquesta posicici It costa 1'exili. El signi-ficat de la seva actitud queda recollit enel llibre Histoire spirituelle des F.spag-nes, cditat a Paris I'anv 1945, que va es-criure per encarrec del cardenal Vidal iBarraquer. Dc la biografia de Maritaindcstaquem, especialment, la posici6 da-vant do Ia Guerra Civil espanyola, pc-riode durant el qual va csser presidentdel Comite Internacional per la Pau Ci-vil i Rcligiosa a Espanya.

Card6 i Maritain es van concixer el1938 a Paris, i es van escriure diversescartes entre 1947 i 1948, la qual cosaprova, almenys, I'existencia d'una rela-ci6 personal i d'estima mutua. El motiud'aquesta coneixenca i de lcs cartes vaesser la Guerra Civil i la posicici quc Invan prendre. 'l'ots dos es van situar enun pla de mediacio i d'independenciaque denunciava que la Guerra Civil es-panyola no podia ser pas consideradacorn una gucrra de rcligi6 o una «croa-da,, nacional. Les setze cites de Mari-

212

t.tin quc aparcisen cn I'ohra dc Cardo

demostren quc Cardo coneixia, en part,

la produccio de Maritain. Ara be, l'ab-

'encia de citacions d'obres significatives

i importants dc l'obra filosofica i politi-

ca de Maritain indiquen que la influen-

cia no va csser cabdal en l'obra do

Cardo, trot potscr la seva visio histori-

ca. A la inversa, no es pot parlar de cap

influcncia rceognoscible de Card(') en

I'obra de Maritain. L'unic escrit de

Cardo que Maritain v a concixer va cs-

ser Histoire spirituelle des Lspagncs. La

coincidencia tonanicntal dcls dos autors

cs tries vital que torica, tries personal i

biogriaftea quc filosofica. Aqucsta coin-

cidencia podem xifrar-la inicialment

cum una posicio d'independcncia da-

vant de la Guerra Civil espanvola, i do

defcnsa de la democracia coin d'un sis-

tcma politic quc to l'origen a I'Evangcli.

Pe[ quc to retercncia al contingut del

sett pcnsamcnt politic, d'antuvi, sobre

la nacio, Cardo i Maritain estan d'acord

en allo quc la nacio no cs. La nacio no

es ni un fet d'ordre biologic corn la

ra4a, ni un fet d'ordre politic corn I'Es-

tat. Per() sc sc rtrcn a I'hora de definir

positivament allii quc cs la nacio. Per a

Card(') la nacio cs un fet cultural i espi-

ritual, mcntrc quc per a Maritain la na-

cio es un tenomcn etico-social. Cardo

defineix la nacio com una persona col-

lectiva creada per una cultura a base dela simbiosi d'una llengua i una tradicio;

mcntrc quc Maritain la dcfIneIx corn

una agrupacio humana crnunitaria,

una comunitat ctnica de sentiment que,

en fer-sc conscicnt del seu fet diferen-

cial, esdeve nacio. Cardo parteix de la

distincio entre I'ordre cultural I l'ordre

politic, i Maritain de la distincio so-ciologica que remunta a T(nnics entre

les agrupacions comunitarles i les so-cictaries.

Aquestes posicions de Card(') i Mari-tain s'explicarien ates que Cardo prctcncristianitzar el corrent culturalista ger-manic d'entendre la Nacio, mcntrc queMaritain intenta cristianitzar el correntvoluntarista trances. El corrent cultura-lista gcrmanic dona un valor especific iessencial a la cultura, la llengua i la tra-dicio cn la formacio i conservacio dela nacio. F.Is tres trets basics d'aquestcorrent son: el concepte de Volksgeist o

<espcrit del pohle", Li m.uriic>t.iciu d'aquest «cspcrit> o anima col-lectiva es-pecialment a traves de la llengua i en latradicio historica, en forma de literatu-ra, estructures de dret, mentalitat, cos-tums i folklore. Els principals defensorsd'aquest current son els pensadors delRomanticisme alemanv: 11erder, Fichtei Savigny. A Catalunya aqucst currentva penetrar com a base ideologica de laRcnaixcnga, i va influenciar Aribau,Rubio i Ors, Llorens i Barba, Duran iBas, i a traves d'ells Torras i Bages iPrat do la Riba. Aquests dos darrersson el punt de contacte que posa en co-municacio aquest current de pcnsamcntanib Cardo. El corrcnt voluntaristaidcntifica la Nacio amb una qucstio deconsciencia subjcctiva i amli cl rol im-prescindible de la voluntat per mantc-nir-la, i no pas amb una dada objectiva.El representant maxim d'aquest corrcntcs Rcnan, tot i quc gencricamcnt tambcs'hi haurien do considcrar autors comRousseau, Mazzini, Mancini, Sieves, iels pensadors de la democracia nord-americana. El medi ambient en el quales van formar les idecs politiques deMaritain i les influencies d'Ernest Psi-chart i Peguy son el punt d'enllac d'a-quest autor amb aquest corrent de pen-samcnt. Cal precisar, perm, quc mentreMaritain representa un intent de cristia-nitzacio del corrent voluntarista en totel seu pensament, Cardo evolucionara iintentara de situar-se a mig cami entrecls dos corrents do pcnsamcnt, cultura-lista i voluntarista. Al final do la sevavida i de la seva obra Cardo s'acostaprogressivamcnt a les conccpcions fran-ceses, i arriba a conclusions molt sem-blants a Ics que defcnsa Maritain.

La visio que donen del fenomen na-cional els dos corrents, tant el cultu-ralista gcrmanic com el voluntaristatrances, cs insufficient. En una societatcorn la do Cardo, quc cncara conserva-va una unitat linguistica i cultural, eraexplicable una defensa del fet diferen-cial catala en termes culturalistes. Arabe, en les modcrnes socictats pluralis-tes, on cls movirnents intcrnacionalshall empctitit les fronteres i on I'emi-gracio de persones d'altres races i cultu-res comcnca a esser massiva, advocarper una unitat cultural que tingui en

213

i i I I11r1C Cl 111Utiat ^ UIII LI CS to d if lLll dc

dcicit sai, iim}})Icnunt pcrque 1_111,1 iden-

tificaci6 tal deiia fora dcl sentiment

nacional molts dels sous membres. En

una circumstania semblant 1'esquema

d'intcrpretacio voluntarista tindria mes

possibl}itats d'cxit , ates que projecta cap

at futur i en la comuni6 en un ideal a

aconseguir la idcntitat national . Ara be,

costa d ' imaginar-se l'existencia d'una

naci6 sim element per la voluntat dcls

seus mem^bres , si no cxisteix ja un cert

vincle cultural Clue uneixi els homes,

fruit de la convivencia . Aixi, les ropos-

tcs culturalistes i voluntaristes, lplunv docontraposar-se antagonicament , es reve-larien necessariament complementaries.

F n aquest scntit l'obra de Card6 es mes

oberta que no pas la de Maritain. Com

que evoluciona , Card6 supera els pos-tulate del corrent culturalista , per assu-

mir tambc plantejaments voluntaristes.

Per contra Maritain no accepta la posi-

hle transformac16 del sentiment natio-

nal en font 1 motor d'una societat poli-

tica o cos politic.

Card(') mai no acabara de separar-sedel tradicionalisme malgrat els seus es-for4os per ampliar horitzons . Maritain,cn canvi , trcncara dccididamcnt amb Itsformes lies tradicionals de pensamentpolitic iniciant l'aventura de repensarlee bases cristianes d'una societat vital-ment cristiana. Per aixu matcix, Mari-tain, especialntent cI del periode atne-rica, sera dccididamcnt lies modern 1tries democrata Clue Card6, que no aca-ba d'acceptar cls esquemes politics de lamodernitat an)b prou decisi6 . Card6 nova saber, o no va poder, desprendre'sd'una mentalitat medieval de cristian-dat.

Si acceptem la distinci6 que proposaMaritain entre agrupacions comunita-ries 1 socictaries , Card6 donaria mesimportancla a Its agrupacions de carac-ter comunitari , mentre que Maritain lahi donaria a Its de caracter societari. Ala inversa, si acceptem la distinci6 entreordre cultural i ordre politic proposadaper Card(), aquest d6na mes importan-cia a l'ordre cultural que no pas a ('or-dre politic , 1 Maritain , a l'ordre politiclies que no pas it cultural. La difercn-cia de posicio de Card6 i Maritain en lavaloracici (I'aquests conceptes depen, en

Cl Cas dC ( ,I rdo, dl' 1 . 1 Loll SldCI Ii to LC

ICS Cst lrLICi UrCS SoC I,IIS Coll) rCasSUnlpCll)

de traditions passades; i en el cas deMaritain, de la consideraci6 de la vo-luntat corn a origen d'una obra comunaa rcalitzar a travcs de la ra6 i la intel.li-gencia.

Card6 d6na a la paraula cultura unpaper essencial en la constituciu de lanaci6, Maritain no. I aixu, pcrquc noentenen de la matcixa manera el signifi-cat d'aqucsta paraula. Per a Card6 lacultura cs la crcacid resultant de lcsaportacions d'una llcngua i d'una tradi-c16 que configuraricn una personalitatnational. Per Maritain, cl not culturacs sinonim do la paraula civilitzaci6, iper tant la cultura seria un tenomendeslli >at de les realitats nationals queengloharia divcrscs nations. La culturaper Maritain cs lies aviat un acstat decultura», estat de desenvoluparnent ma-terial i cspiritual sufficient pcrquc elshomes puguin realitzar-se corn a perso-nes. La Ilengua ocu pa per Card6 un rolimportantissim en Ia constituci6 d'unacultura nacional. Ella es la responsablede la perpetuac16 d'un estil nacional 1d'una nientalitat diferencial propia. I lid()na tanta importancia per la influenciadel corrent culturalista gern)anic, per lainclinaci6 natural de Card() a I'estudi 1conreu de les llengues, perque el pcrillde desaparici() del catala fa que els cata-lans considerin la seva lien gua con) lafont d'identitat mes prcuada, i per latcologia. Aquesta darrera ra6 es Ia treesimportant en el pensaunent de Card6pcrquc uneix el fenomen cultural nacio-nal at fenomen espiritual que tota naci6porta implicit. Per Card6 totes Its llen-gues son simbols del verb, paraula o lo-gos de Deu 1, per tant, mereixen un res-

recte divi. Per Maritain, en canvi, laengua no ocupa cap paper en la cons-

tituciu d'una naci6. La llcngua per Car-d6 no es un fenomen cstatic, depen dela voluntat dels homes que la utilitzcn.Hi ha una gradaci6 en Its llengues,aquelles que mereixen dir-se llenguescubes 1 les que reben la categoria inte-rior de dialectes. La distinci6 depen delgrau de perfeccionament que s6n ca )a-ces d'assolir. 'l'ots cls dialectes pocdencsser llengues cultes i per aixo dependels qui les empren n)antcnir-les en un

214

c^tadi cLll.u o clevar- JCS a dignitat Ii-tcrana. Iota col-lccttvttat quc ha acon-seguit clevar cl nivcll cultural 1 la per-fccci6 de la scva llengua cs constitucixen nacionalitat I tc dret a exigir un reco-ncixemcnt dell sews drets culturals. Lescol•lectivitats que no ho han aconseguit,no poden rcclamar cap dret cultural.Aquest valor do la Ilcngua , dependentde la voluntat dels que la parlen, acostala posicio de Card(') al torrent volunta-rista do Maritain.

Card(') i Maritain coincideixen a as-senvalar el valor cabdal que to la histo-ria per al fet national. L'accent deMaritain recau en la comunio amb elsesforcos dell avantpassats per fer passara I'esfera conscient i voluntaria cis sen-timents inconscicnts i instintius d'unacomunitat etnica. Cardo donara mesimportancia al contingut traspassat atraves de la tradicio que no pas a la co-munio dels esfor4os . Per Cardo cs tanimportant quc cs mantingui la tradicionational perquc es a partir d'ella que lesnacions europees podran redescobrirla scva matriu « indcfcctiblcmcnt>> cris-tiana.

Card6 dcfcnsa que la naci6 es unapersona col • lectiva . Maritain hi esta encontra. Cap rcalitat do grup , cap asso-ciacio -fora do I'Esglesia- pot aspirara tenir una cohesio com la d'una perso-na humana individual . Card() , malgratque a uesta es la intuicio basica i fona-mental de la seva obra politica , donaratin valor difcrent a a qq ucsta idcntificaciosegons el moment d ' evoluc16 del seupcnsamcnt. A l'inici de la scva obraaqucsta idcntificacio sera consideradareal i la nacio sera considerada talmentuna persona huniana col • lectiva; pert)progressivanicnt Cardo anira autocriti-cant - se ell mateix aquesta afirmacid finsa desaparcixer totalment del seu discurs.Cardo somiava amb una implicaciomutua cntrc el nacionalismc i el cristia-nisme , de mancra que el nacionalismedonaria a I ' I,:sglcsia un moviment demasses quc Ii pcrmctria de renovellar-se, mentre quc IT'sglesia donaria al na-cionalismc la solidesa de l'etcrnitat i deI'espiritualitat, corregint els perills i ciserrors del nacionalisme romantic ale-manv . Es evident quc per aconseguiraqucsta implicacio mutua necessitava

cristianit/ar rl conccptc d',utinrt collectiva, el Volksgeist, amb cl conccptcde persona humana. Tant Card6 cornMaritain basen cI seu pcnsamcnt politicen cl conccptc de persona extret do latradicio cristiana i de 1'antropologia deSant Tomas d'Aquino. Segons aqucstatradicio de pcnsamcnt I'homc cs un es-ser compost, tcnsio constant cntrc dospots: el pol individu i el pol persona. Enaplicar aqucst csqucma a la politica,Cardo intenta do defensar cis drets cul-turals do les nacions definint-les coin apersones humanes collectives, cs a dir,essers cspirituals. Cardo no s'oblida,pero, que la base de tota la socictat escada una de Its persones humanes sin-gulars, cadascun dels homes particulars.La scva pretensio s'ha d'cntcndre mesaviat com un intent de situar en la naci6les aspirations comunitaries i collecti-ves clue tota persona necessita per de-senvolupar-se com a tal. Maritain nousa mai aquesta categoria de personacol•lectiva. Ell cs molt refractari a com-parar cis grups amb persones humanes.La seva analisi sociologica cs molt mesmoderna quc la de Cardo. Ja hem cxpli-cat que l'origen de la dIstIncI6 clueMaritain fa entrc Ics comunitats i les so-cietats I'extrcu del socioleg Tunnies.Tanmateix no renuncia mai a la dimen-sio grupal de ]'home com una de Ics di-mensions mes importants de la personahumana. Aquesta dimensio do grup detota persona humana, la seva ansia decomunio amb el col•lectiu, cs un senyalde la destinacio eterna de la persona. Enel mon modern aquesta dimensio col-lectiva dels homes s'ha pervertit i ha es-devingut totalitaria amb els naciona-lismes fcixistes i comunistes. Aquestamoviments totalitaris es basen en Icsidees de Rousseau i de Hegel. Les an-sies de comunio responen a un procesde sobreelcvacio en ]'home que no sesupera a si mateix si no es gracies a lacomunio amb el grup huma. El gruphuma serveix a I'home coin un initjaper entrar a formar part de la societatde persones pores que es Dcu. Aquestaidea de Dcu coma societat perfecta, osigui la Trinitat, i de la necessitat que to]'home del grup huma per entrar-hi, ex-plicaria la importancia que la vida na-cional tc per a tots els homes. El senti-

215

ment nacional seria Una (IC ICs formes

dc manifestacio d'aquesta I iclinacio na-tural de tot home vers la dimcnsi6 co-munitaria de Deu. Per tant, la Naci6 ca-nalitzaria aquesta dimensio comunitariaque stria una porta obcrta vcrs Deu.Maritain diu quc i'insconscient ha d'o-brir-se a la funci6 culturitzadora do larao i atorga a la naci6 un paper impor-tantissim en una primera cducacio ins-tintiva dels homes coin a base materialde la vida social. Maritain insinua quefins i tot insconscicntmcnt l'home csobert a Deu pcrquc cn la dimensio in-conscicnt col•lectiva l'home reclama lasocietat de Deu. En aquest punt hornpodria pensar que els nacionalismes i elsentiment nacional degudament encar-rilats scrien una poderosa forca de cris-tianitzacio. I aixo precisament es el queproposa Card6. Atcs que ('home tcuna dimcnsi6 col•lectiva que el portadevers Den, cal vehicular aquests po-derosos sentiments i omplir-los do con-tingut cristia, pcrquc en floe de destruirels homes cis menin a la comunio uni-versal i a un proccs de sobreclevac16col•lectiva, el punt final do la qual csDcu.

La finalitat de la nacio sera, pertant, I'educacib. Per Card6 la nacioeduca tant humanamcnt coin cspiritual.Aquesta cducaci6 cs la mss natural i lamss immediata i per aixo la comparaamb una mare i una familia. La naci6 csuna gran agrupaclo de families en laqual cl vincle d'uni6 cs I'amor. La nacioeduca donant als homes Ilengua, cultu-ra, mentalitat, religiositat i, en general,tots aquclls trots diferencials d'idcntitatque fan dels homes essers particularsdefinits. Un home que no tin gees unestil nacional propi no seria tal home,seria pot home. Maritain no va tanlluny, el paper educador de la naci6 esmantc per a ell scmprc dins dels cstretsmargcs do l'inconscient. La naci6 donaals homes una segona natura, cis for-ncix d'un patrb col•Icctiu, els configurei modela uns instints oberts a l'obra dela cultura i do la rab. La difcrcncia esta,per tant, cn el tipus d'educacib que sub-ministra la naci6. Per Cardo es unaeducaci6 cspiritual i plenament racio-nal, per Maritain es una cducacio ins-tintiva i purament inconscicnt.

Cardu distin;ci^y dos conccptcs: hicionalitat i naciRi en cl periods do nia-duresa, al final del proccs d'evoluc16 delsee pcnsament. La nacho stria cl com-post social anomenat societat perfecta,constitu.it per una nacionalitat rcalitz,a-da per un estat; la nacionalitat facia elpaper d'anima o element formal, i I'es-tat el de cos, organisms, o element ma-terial. Serien coprincipis d'un unit csseranomenat nacio. Aquesta visio cs total-ment alicna a la concepcio maritainianaque usa indistintament cis dos mots. Elmot naci6 I'empra Maritain do vegadescorn a sinonim d'un cos politic que hacreat al sou voltant sentiments nacionalso comunitats de tipus nacional. Dc laconclus16 anterior deduim que per aCard6 el mss important en una societatcs la nacionalitat Ella representa la partessential i im prescindible d'una col.lee-tivitat. Ben al contrari, per Maritain lanaci6 o els sentiments nacionals no pas-sell d'csser un estadi prepolitic d'agru-paci6 humana. Maritain els atorga sola-ment la categoria de terra abonada osubsol d'on podran ncixer agrupacionsde tipus societari, pert en cap cas unacomunitat nacional podra esdeveniruna societat politica o un cos politic.Dins i tot dcfensara quc una naci6depcn de I'existencia d'un estat o d'uncos politic. Per a Card6 la nacionalitatcs el fi i I'Estat el mitja per aconscguir-lo; per tant, resta clar que la nacionalitato la naci6 es el mss important; perMaritain cs cl contrari, el mss impor-tant cs el cos politic, i i'Estat corn la se-va part dirigent, i la naci6 es un let sen-timental i instintiu secundari.

Card6 circumscriu cis drets do lesnations a 1'ambit de la cultura. La naci6to un conjunt de drets culturals: a edu-car els seus membres, a conserver, uti-litzar i ensenyar la seva llengua i cultu-ra, a desplcgar i perfecionar la sevapersonalitat, a rcgir-se per les seves es-trutures de dret consuctudinari, a launitat i integritat territorials, i, final-ment, a I'assistcncia i protecci6 d'un es-tat. Fora d'aquests drets no cn pot rc-elamar cap mss. 0 sigui, que Card6dissocia I'administracio i la politica dela cultura. Una naci6 si vcu respectatsels sous diets culturals, consequcncia dela seva funci6 educadora, ha d'csscr

216

ilci.il a I'cst,tt qUC ek hi proporciona.

I)'aqucsta mantra I.I. soluCiu quc Carduprescnta al problema do les nacionali-

tats minoritarics dins d'un estat es la

construccio d'estats plurinacionals onscricn respcctades totes les identitatsculturals nacionals. Maritain dcfensa,

per contra, que lee naeions no tenen

drets, l'unica agrupaciu que to drets esel cos politic, i en representaciu dell

I'istat, i les pcrsoncs humanes indivi-duals. Nlaritain i Card() coincideixen a

critical- cl principi de les nacionalitatsEe quc cl consideren perillos i pot rca-

vahle. 'l'ots dos s'estimen mus parlarde la constitucio d'estats plurinacionals

en els quals Cs respectin les identitats

culturals do Ies diverses nacionalitats.

Cardo proposa una cstructura dcsccn-u-alitzada pcl quc fa a Ics com xetencicsculturals i educatives; Ics politiqucs i

ad III] nistratives resten, per criteris d'e-ficacia i pcrfcccio a mans de I'Estat.Maritain es mes agosarat I proposa unadesccntralitzacio politica, economica, icultural, que redistribuiria en cis diver-

sos grups comunitaris i societaris lesfuncions dccisurics i la gestio dels re-cursos concentrate en i'h:stat. Les na-cionalitats tindrien plenament respec-

tats els scus drets en el mare d'unasocictat pluralista. La posiciu cuituralis-ta do Cardo es insufficient perquc csmassa rigida i puritana. Cardo desco-ncix Ics implicacions economiques, ad-ministratives I polftiqucs de la eultura.

F:Is dos autors donen al fell naclonaldues dimensions: una de tebrica, Freda, Iracional yuc pretcn de definir rigorosa-nicnt la natura del fenomen, I una altrad'afectiva, sentimental, i espiritual. A la1grin era dimensio l'anomenen nacio 1' aa segona patria. La patria representa clpunt d'enllac del fenomen nacional ambcl cristianismc i amb I'Esglcsia. I csaqucSta dlmensio la que atorga a cada

rpatria cl valor d'una vocacio Humana il'enc;trrcc d'una missio quc aporta a lahumanitat quelcom d'insubstituible cnla seva llarga marxa vers cl Regne doI)cu. Maritain proposa una distincio es-sencial entre el temporal i I'espiritual,Cosa que li permct de situar la nacio cnun ambit purament temporal. La nacio ila rcligiu son dues rcalitats que perta-nven t esferes diferents. F's per also que

en N1,u-itain qucda cl.tra la dissociacioentre el fen omen nacional lei cristianis-me, malgrat la dimensio afectiva de pa-tria que acahem d'assenvalar en la con-clusio anterior. Card() no acaba desupcrar una mentalitat medicvalista docristiandat, cosa que implica que la nacioestigul estretament vinculada al cristia-nisme i a la rcligio. Aqucsta mentalitatquc reclama una unitat ideologica do lasocictat es incompatible amb cl conccptcmaritainia de pluralismc i to I'inconve-nicnt d'impossibilitar la matcixa unitatque demana, excloent de la comunio na-cional tots aquells numhres no cristians.

L'analisi de la historia del conccptcde nacio quc els dos autors proposen tocl scu punt dinflcxio en la confusio iidentificacio del concepte de nacio i delconcepte d'Estat en la Kcvolucio Fran-cesa. Tots dos autors coincidcixen tam-be a constatar que el mon modern hasobrevalorat la dimcnsio humana col-Icc-tiva i ha destruit cis cirets individuals deles pcrsoncs humanes en favor d'agru-pacions nacionals representades petsmoviments nacionalittes feixistes 0 co-munistes. Per corregir aquest error cer-quen la solucio en cl concepte cristia depersona humana transcendent a la so-cietat i en 1'estructura politica medievalmultiforme, respectuosa amb Ics reali-tats nacionals i, al matrix tempps, amb launiversalitat catolica. Tots dos autorsdistingeixen tres tipus de nacionalismes:Un de legftim i dos d'11-legitims. El legf-tim s'oposaria tant als errors universa-listes com als individualistes, entenentper nacionalisme la dcfensa del be co-mu de la patria per sobre deis interessosparticulars dels seus membres, i relli-gant-lo amb una missio providentialdel col•lectiu nacional en la historia. Elprimer 'I-le IclctitIfIcarIdefensa del principi do Ics nacionalitats,i cI segon amb una corrupcio del nacio-nalisme legftim que intcrprctaria aquestmot com la dcfensa cega dcls interessosde la nacio per sobre de qualsevol lleimoral o religiosa. Cardo dissentcix, perpoc matisada, amb 1'apreciaci6 de Mari-tain sobre el primer nacionalisme il.le-gftim. Els dos autors prefercixcn parlardo patriotisme mes que no pas le na-cionalisme quan han do referir-se aI na-cionalisme legftim.

217

I t.11 i n.lcio ,lin dos concepte lilt

rents. Ac uest es cl punt de paitida dcI'analisi del concepte d'Estat. Per Car-

do l'Estat sera un fet politic, adminis-

tratiu i juridic, mentre que per Maritain

sera una societat. Maritain distingeix

tres conceptes: pob1c, cos politic o so-

cietat politica, t estat. El poble es elconjunt dcls mcmbres individuals quecomponcn el tot organitzat d'una socie-

tat politica o cos politic. El cos politic

es la totalitat del poble organitzada so-cietariament, o tarnhe el conjunt de la

totalitat do les societats 1 comunitats. I

l'estat es la part dirigent del cos politic,

nomes una part. Card6 no fa aquestadistinci6 pcrquc d6na molta mes im-portancia a la nacio que no pas al con-junt de les agrupacions societaries d'un

col•lectiu organitzat politicament. I'es-

sencial d'una societat per a Maritain es

el cos politic, mentre que per a Cardo

es la naci6. La posicio de Maritain cor-respondria al tipus -utopia liberal- as-senvalada per Mannheim en cl Ilibre

Ideologic i Utopia, mentre que la deCardo correspondria al tipus -utopiaconservadora>'. Maritain destaca el pa-per essential de la un16 voluntaria i ra-

cional dels homes per aconseguir el becomu coin un projecte a rcalitzar en el

futur pels memhres de la societat. Car-

d6 destaca la comuni6 dell mcmbres de

la societat entorn d'un conjunt de ladeshistoriqucs, culturals, i linguistiques,

quc es mante en la reassumpc16 del pas-

sat i dcl contingut de la tradicio.UEstat cs considerat per tots dos un

fet natural. L'homc es social per natu-ralesa i aqucsta naturalesa es obra deDeu, per taut la societat tambe es obra

de lieu. Perquc una societat pugui con-scrvar-se i desenvolupar-se cal quc I'Es-

tat ocupi Cl paper de director 1 s'assegu-ri aquesta

paperdc comandanlent a

traves de I'autoritat que li es legitima-

ment confcrida. I'Estat esta dotat d'au-toritat per menar la societat cap al becomu. Aquest concepte de be comu es

extret del pensament de Sant Tomas, iVol significar que la societat es un tot

format per altres tants tots. Per tans, el

be quc persegucix la societat ha de re-

vertir tant a la totalitat coin a les parts

de la societat, que s6n les persones hu-

manes individuals. A aquest tipus d'in-

ICIpI Ct.lClll do 1.1 SoCiCt.lt lIIIC I( l)CC1.l

taut la dimcilsio personal de cad,1 home,

com el valor do la col•lectivitat I'anomc-

nem « ersonalista>. Les analisis histbri-

ques cfe l'cvolucio del concepte d'I?stat,

responcn a la voluntat deis dos autors

de osar de manifest que cls estats ac-

tuals han pervertit la veritable funcio do

l'Estat. Per aix6 intentaran de com-

prendre el proces pcl qual s'ha arribat a

confondre I'Estat amb la naci6 i a dis-

soldre els homes en una col•lectivitat

totalitaria. I'esdeveniment clan d'aques-

ta anilisi, torna a ser, corn quan parlen

de la nacio, la Revoluc16 Franccsa, que

va rebre el concepte de sobirania dels

monarqucs absolutistes i el va traspas-

sar inte ^rament del monarca a la naci6 i

d'clla a l'Estat.

Maritain distin >eix dues teories 0formes d'entendre l'Estat: La tcoria ab-solutista o substancialista, i la teoriainstrumentalista. La primcra dcfensa quel'Estat es una persona moral identificadaamb la totalitat de la societat i que pertant to tot un conjunt de drets naturals iinalicnables per sobre dels mcmbres dola societat. La segona dcfensa que I'estat

es un instrument de la societat politica

identificat nomes com una part do la to-talitat que stria aquesta matcixa societatpolitica, i quc per tart no posseiria capdret natural, nomcs rebria l'encarrec d'e-xcrcir algunes funcions d'autoritat i co-mandament. E.squcmaticament els trots

que dcfinirien I'Estat en cada una d',t-qucstcs dues tcories son:

A) Teoria Absolutista: I. Persona. 2.Un tot, la totalitat de la societat. 3.Possecix drets naturals. 4. Poder amoral

o maquiavelisme. 5. Absorbeix les ini-ciatives de Ia societat. 6. Es centralista.

7. Reclama la sobirania absoluta. 8.Crea un estat totalitari. 9. Es consti-tucix de dalt a haix.

B) 'Peoria Instrumcntalista: I. Organ

o instrument impersonal. 2. Una partdel cos politic. 3. Rep l'encarrec d'exer-

cir algunes funcions. 4. Autoritat legiti-

ma. 5. Supervisa 1 arbitra Ics initiativesprticulars. 6. Es pluralista. 7. Exerccix

a' plena autonomia cedida pel cos poli-

tic. 8. Crea un estat democratic. 9. Esconstituit do haix a dalt.

Card6, tot 1 no usar un Ilenguatgetan precis i no dedicar tanta importan-

218

cia al tCllla dc l'f.stat, Cstarla piclialileintd'acord amb aqucsta distincio marital-niana. Els deures de I'Estat per Cardcison: respectar les identitats culturals deles nacionalitats quc es troben en el seuespai territorial, respectar la destinacioctcrna de la persona individual humanai afavorir el dcscnvolupament dcls ho-mes corregint Ics injustfcics socials i as-segurant la pan 1 I'ordre public. I'Estatto dret a exigir l'obedicncia deguda enconsciencia que es dcsprcn de la sevafunci() legitima de comandamcnt do lasocictat devers el he comu. Maritaincoincideix fonamentalment amb aques-tes afirmacions do Cardo. Carc16 i Ma-ritain defensen el concepte de societatperfecta. Aquest concepte implica qucLill cstat, Lin cos politic, o simp]cmcntuna socictat en general, no tcncn dret areclamar la seva independcncia si nopodcn asscgurar als sous membres Linesconditions basiques dc vida i de desen-volupamcnt. Quan no hi hagi aqucstaautonornia real I'Estat o la socictat enqucstio haura d'inclourc's en una orga-nitzaci6 mes gran que sigui capac demantcnir-lo. Card() proposa cl principide subsidiarictat o suplctorietat per de-fensar cls drets culturals de les nations.Aquest principi, extret del pensarnentpapal de Pius XI, dcfcnsa que tot altoquc pugui dur a termc una socictat dcrang inferior no ho ha pas d'absorbiruna socictat de rang superior. Aixo voldir quc Its funcions propics de I'estatnomcs scran aquclics que les nacionali-tats, grups, o fins i tot particulars, si-guin incapa4os de sostenir i organitzar.Maritain no utilitza aquest principi coma tal, p}ero la seva tcoria pluralista do re-distrihuicio de funcions 1 competenciesals grups societaris 1 comunitaris de lasocietat politica hi coincideix perfccta-ment.

Jordi Giro

Pilar Intl \ RnnR!\, I:drrcacio i zalors.CI fiatrirnoni etic de la rnodernitat.Tcsi doctoral diri gida per VictoriaCamps llegida a Ia Universitat deBarcelona el juny de 1994. Una ver-sio do la test, quc inclou alguncs mo-dificacions, ha estat publicada ambel matcix titol per I'cditorial Eumo cl1995.

Un dcls terries clue la reforma delsistema educatiu ha suscitat cs la con-sideraci () dels valors , corn Lin objectiuexplicitament definit i prioritari de I'e-ducac16 . Aquesta proposta , plantejadapels pedagogs que han dissenvat la re-forma, es, al meu entendre , especial-merit suggeridora per als professors defilosofia com a consequencia de la sig-nificacio filosofica dels valors . Des delpunt de vista do la filosofia, sorgeixenuna inacababic pila de questions en par-lar de valors, alguncs d'cllcs no manca-des d'interes per a 1'educaci6 , encaraquc no sempre son considerades per lapedago gia . Estudiar la relacio cntre va-lors 1 educacio des de la filosofia amb laintencio de fomentar perspectives in-terdisciplinaries i complementaries cnaquesta gbcstio es ('objectiu principaldc ]a tcsi.

L'adopcio de la pcrspcctiva do la fi-losofia en I'estudi do la relacio cntrc va-lors i educacio porta a la idea quc cis as-pectes mes suggestius d'aquesta yucstioes plantegen quan es transcendeix elmarc de la preocupacio sobre els mcto-des i estrategies , qq uc es el terra mespropiament especific de la pedagogia.Llavors apareixcn preguntes com quina-o quints- significacions s'englobenen el tcrme valors i, sohretot, quins sonels valors que gaudeixen de prou legiti-mitat per ser assumits en la practica do-cent . Aqucsta mena dc questions sondificils i compromcses i no podcn sercontestadcs, en la mcva opinio, de ma-nera categorica per cap discip l ine, tam-poc per la filosofia . Tanmateix , malgratquc no es puguin trobar respostcs nn-mediates 1 univoqucs per a rcguntesd'aquest tipus , tampoc s ' han d'esquivar,ja quc constitueixen Lin objectiu idealper orlentar ]'estudi de la relacio entrevalors i educacio. En aquesta orienta-cio, I'estudi de la relacio entre valors i

219