TU decideixes...

Pensaments i fets sobre la protecció de les teves dades personals.

Edita: Agència Andorrana de Protecció de DadesExemplars: 250Per a més informació: www.apda.ad

Edició del projecte “Tu decideixes...”:Traducció i adaptació del projecte: Agència Andorrana de Protecció de Dades

Projecte original “Det er DU som bestemmer ...” de The Data Inspectorate de Noruega (Autoritat de protecció de dades de Noruega), en col•laboració amb el Norwegian Directorate for Education and Training (Ministeri d’Educació i Formació de Noruega) i el Norwegian Board of Technology (Comissió de Tecnologia de Noruega).

Edició del projecte original Noruec:Responsable d’edició: Ove Skara, The Data InspectorateDirecció del projecte: The Data Inspectorate.Periodista: Inger Lise Welhaven Concepte/Producció: Gambit Hill & Knowlton Disseny: Haugvar Communications & Design. Fotografies: Håvar Haug / Bård Ek. Il.lustracions: Åsne Flyen The Data Inspectorate - www.datatilsynet.no

Dipòsit legal: 661/09ISBN: 978-99920-0-563-7

The Data InspectorateP.O. Box 8177 DepNO-0034 OsloTel: +47 22 39 69 00www.datatilsynet.no

Norwegian Directorate for Education and TrainingP.O. Box 2924 Tøyen NO-0608 OsloTel: +47 23 30 12 00www.udir.no

Norwegian Board of TechnologyP.O. Box 522 Sentrum NO-0105 OsloTel: +47 23 31 83 00www.teknologiradet.no

LES TEVESOPCIONSAquest fulletó tracta de la importància de protegir les teves dades personals.Hi podràs veure que altres persones poden utilitzar i fer un mal ús de les teves dades personals i t’ensenyarem com pots protegir-les.

Pot ser que ja estiguis familiaritzat amb algun contingut, però n’hi ha d’altres que poden ser completament nous per a tu. Desitgem que aquest fullet t’ajudi a debatre sobre el tema i a conèixer nous conceptes.El nostre objectiu és ajudar-te a prendre la decisió adequada.

Tu decideixes...

3

La reunió de col.legi

amb la professora i els pares anava bé...

Però no sempre són tan anònimes com creus.

Segur que no et presentes a una reunió de classe amb els pares i la professora i admets que copies els treballs directament d’Internet. Tampoc no és probable que aixequis la mà a classe per explicar a tothom quines pàgines web has visitat recentment.

Si tens cap secret que explicar a un amic, segur que no el penges al taulell de la cafeteria. I si estàs a l’habitació parlant pel xat amb la teva nòvia, no se t’acut demanar a la teva tia que t’està fent una visita que s’uneixi a la conversa.

Potser et vols guardar aquestes coses només per a tu...

… però es va capgirar quan la professora va buscar al Google el meu treball!

5

Tens dret que et deixin tranquil.Totes les persones tenim coses que no volem compartir amb els altres. No pas perquè siguin il·legals o les haguem d’amagar, sinó simplement perquè són assumptes privats. És per això que tu decideixes què poden saber els altres sobre tu i quina informació et vols guardar en privat.

Les opcions que tensTu sol decideixes què vols compartir i amb qui. Molt poca gent dirà en veu alta a la recepció de la consulta del metge que vol fer-se la prova de la sida, especialment si la sala està plena de persones atentes al que es diu. Poca gent farà circular fotografies seves on aparegui despullat per SMS, amb el risc que al cap de 5 minuts aquestes imatges li arribin a la seva parella, al professor o als pares. A ningú li agrada que altres fiquin el nas en les seves coses privades, ja sigui a la tauleta de nit o a l’ordinador.

Els teus límitsLa necessitat de tenir un espai personal propi, que els altres respectin i on no fiquin el nas, varia d’una persona a una altra. Cada grup d’amics pot entendre diferent el que és privat. I encara més, l’actitud respecte al que es considera privat ha canviat. Coses que els teus pares només han fet a porta tancada, tu és possible que quan les facis les expliquis a tothom sense pensar-ho dos vegades. De vegades necessitem romandre en l’anonimat. Hem de ser capaços de sentir-nos segurs sabent que ningú més pot conèixer tot el que fem

“LA PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS ÉS UNA QÜESTIÓ D’OBSERVAR LES NORMES NO ESCRITES SOBRE LES BONES MANERES. NO

MIREM PER L’ESPIERA DE LA PORTA. NO OBRIM CARTES QUE TROBEM PEL CARRER NI EXPLIQUEM ALS COMPANYS DEL GIMNÀS LA DIAGNOSI DE CÀNCER DE LA NOSTRA DONA .”Georg Apenes, The Data Inspectorate

PLAF! La porta es tanca un altre cop. Estàs sol finalment, t’asseus a la cadira i engegues l’ordinador. Parles pel xat amb els amics i navegues una mica per Internet. Estàs sol amb el teu ordinador, a la teva habitació, lluny dels pares i de la curiositat dels germans petits. Si han d’entrar, primer han de trucar a la porta. Perquè a la meva habitació jo marco les meves normes.

ni saber-ho tot de nosaltres. Per aquest motiu, podem anar al metge sense que els altres en sàpiguen el motiu i també podem anar al lavabo sense que hi hagi càmeres gravant.

Tens dret a tancar la porta i a decidir a qui deixes entrar.

QUè EN PENSES?On són les fronteres del que els teus pares poden saber sobre tu? Haurien de poder saber què

guardes a la tauleta de nit? Haurien de poder veure l’extracte bancari de la teva targeta de crèdit?

Està bé que entrin al teu ordinador per revisar quines pàgines has visitat?

Quina edat creus que hauries de tenir perquè els teus pares no puguin demanar informació sobre

tot el que fas? Hi hauria d’haver límits diferents per als exemples indicats anteriorment? Si ho

creus, com els definiries?

TASQUES:Les actituds sobre el que és privat i el que es pot fer públic han canviat.

Troba exemples de situacions, xous de televisió, a Internet, en diaris i revistes que creguis que fa

20 anys no s’haurien publicat perquè es consideraven privades en aquell moment. Mostra com

han canviat els límits. On creus que hi ha els límits avui dia?

6

ConsentimentEn principi, les altres persones no tenen permís per utilitzar les teves dades personals si no els has donat el teu consentiment abans. El teu consentiment ha de ser voluntari i lliure, i el pots retirar en qualsevol moment. Aquesta és la norma general, però hi ha excepcions. Per exemple, en alguns casos, els organismes públics, en l’exercici de les seves funcions, estan autoritzats a recollir i utilitzar les teves dades personals sense el teu consentiment. La norma general és que amb 16 anys pots donar permís perquè utilitzin les teves dades personals. Si ets més jove de 16 anys, qui vulgui utilitzar les teves dades haurà d’obtenir generalment el consentiment dels teus pares. No obstant això, si es tracta de dades personals sensibles (sexualitat, religió, salut, etc.) el consentiment dels pares serà necessari fins als 18 anys.

La Llei de protecció de dadesLa Llei de protecció de dades està destinada a assegurar que la informació sobre tu s’utilitzi de manera respectuosa. El propòsit d’aquesta Llei és protegir les persones contra la violació de la seva privacitat en el tractament, automatitzat o no, de les seves dades personals.

Dades personalsUna dada personal és una dada que es pot vincular a una persona concreta. Per exemple, això significa que el nom, l’edat, l’adreça o el número de telèfon són dades personals només si es poden relacionar amb tu. Les imatges on es poden identificar les persones també són un tipus de dada personal, encara que no s’especifiqui cap nom a la imatge.

El teu número de passaport o la fotografia del teu carnet jove t’identifiquen; per tant, també són dades personals.

Informació i accésSi dones les teves dades personals, tens dret a saber a qui les estàs donant, per a què ■

les utilitzarà, si les donarà a algú més i, en aquest cas, qui hi tindrà accés.

Tens dret a conèixer quines dades tenen sobre tu, com les utilitzaran i com les han ■

obtingut..

Pots demanar que la informació incorrecta o incompleta sobre tu es corregeixi. ■

Les dades que ja no siguin necessàries per a l’objectiu inicial haurien de ser esborrades. ■

Amb el pare a tot arreuUna adolescent va anar a un viatge amb els seus amics i sense els seus pares. Però hi va anar realment pel seu compte? El seu pare va subscriure per seguretat un servei de monitoratge per mitjà del telèfon mòbil i va seure a casa davant de l’ordinador mantenint l’ull allà on la seva filla anava. Ell no veia res de dolent a utilitzar aquest tipus de vigilància i la seva filla deia que estava bé, encara que era una mica escèptica sobre el fet que el seu pare pogués controlar-la en cada moment. El defensor del menor noruec n’era més escèptic. Segons la seva opinió: “Un sistema on els pares puguin comprovar què fan els seus fills a cada moment és una violació evident de la vida privada del menor”.

Font: NRK Dagsrevyen

Supervisió de lesdespeses de la seva filla Una mare explica que ella dóna l’assignació a la seva filla ingressant els diners al banc i deixant-li utilitzar una targeta de dèbit en comptes de donar-li els diners en efectiu. La mare regularment comprova per Internet les despeses de la targeta; així té una visió completa de quan i on la seva filla es

gasta l’assignació.

Font: The Data Inspectorate

LA VIDA ÉS AIXÍ!

7

Saps qui està mirant? Navegar i parlar pel xat a Internet semblen accions privades, per això la majoria de les persones busquen de fer-les amb tranquil·litat i pau, preferiblement a casa, amb la porta tancada, per estar en un lloc segur. És fàcil oblidar que en el món de la tecnologia la porta sovint està oberta de bat a bat.

Fàcil de comprovarPerquè el correu electrònic que envies arribi al seu destinatari i les pàgines web que visites puguin ser enviades al “teu” ordinador, s’assigna una adreça electrònica (anomenada IP) per poder trobar el teu ordinador a la xarxa. La majoria de les escoles tenen dispositius (tallafocs, proxis, appliance) que protegeixen contra els virus i les intrusions de persones mal intencionades, però que també permeten saber quina adreça IP té cada ordinador, quines pàgines ha visitat cada ordinador, quantes vegades i durant quant de temps.

Totes les pàgines web que visites són també registrades per l’ordinador, queden en l’historial del navegador. Són guardades per agilitzar la propera visita quan les tornis a demanar. Si no esbor-res els fitxers d’historial és molt fàcil que altres persones controlin el temps que has passat connectat. A més, persones no autoritzades poden tenir accés als cor-reus electrònics que hagis pogut enviar i rebre. Si algun amic, conegut o no acon-segueix la teva contrasenya tindrà accés a tot tipus d’informació que només t’in-teressa a tu. Pot ser molt desagradable i incòmode..

LES CLASSES PODEN SER MOLT AVORRIDES – abans i ara. Pot ser molt temptador amagar-te darrera la pantalla de l’ordinador i trobar alguna cosa més divertida. Però tot i estar assegut en una cantonada i que ningú t’estigui mirant per sobre de l’espatlla hi ha un munt de persones que poden veure el que estàs fent.

“LA PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS ÉS LA PROTECCIÓ BÀSICA DE LA VIDA PRIVADA DE LA PERSONA”

QUè EN PENSES?Qui ha de poder accedir a la informació de l’ordinador que utilitzes a l’escola? Els professors? Els companys de classe? Els teus pares? Què haurien de poder veure i com haurien

d’utilitzar aquesta informació? Si l’escola descobreix que l’assetjament s’està portant a terme per

mitjà de la xarxa de l’escola... hauria de poder entrar el professor als ordinadors per comprovar què

està passant i qui n’és el responsable?

TASQUES:Parleu amb altres persones de la classe. Ajudeu-vos mútuament a:

esborrar l’arxiu d’historial del navegador.

■

eliminar tots els arxius temporals (arxius temporals d’Internet).

■

canviar la configuració de privacitat del navegador.

■

Quines normes s’apliquen a la teva escola sobre la utilització dels ordinadors?Esbrina si l’escola té normes relatives als drets dels docents per accedir a la informació

sobre el que fas amb l’ordinador. Què creus que els teus mestres i l’escola han de poder

comprovar?, i què no? Proposa unes normes i discutiu-les a classe o proposeu-les per mitjà

del consell d’estudiants.

Responsabilitat i normesSovint no importa gaire si altra gent veu el que fas durant tot un dia o en el termini d’una hora de classe. Però hi ha vegades que això no és l’ideal. És per aquest motiu que la vostra escola té normes sobre el que els estudiants i professors poden fer en els ordinadors del col·legi. Hi ha límits sobre el que pot controlar el professor, fent la seva tasca, per mitjà del equipaments informàtics, però al mateix

temps s’espera que tu com a estudiant assumeixis les teves responsabilitats sobre les accions que portis a terme. Quan estàs connectat no sempre és fàcil saber si algú està controlant. Quan estàs sol amb l’ordinador pots sentir que ets anònim i és fàcil pensar que ningú pot veure el que estàs fent. Però això no és així...

Quan estàs conectat no ets anònim.

8

Atrapats a la xarxa escolar En una escola de l’est de Noruega, la plataforma d’aprenentatge en línia va ser objecte d’abús per part d’alguns estudiants, que enviaven una sèrie de missatges intimidadors i amb males paraules que es van publicar a la sala de xat. L’ús de pseudònims feia difícil identificar els remitents dels missatges, motiu pel qual la sala de xat es va tancar a tothom. Però els problemes van continuar a través del correu electrònic. La directora també va esbrinar que els mots clau i noms d’usuari eren robats. Posteriorment, els implicats van ser detinguts i a diversos estudiants se’ls va prohibir enviar correus electrònics.Font: Romerikes Blad

Mestres que tafanegen els estudiantsEls estudiants d’algunes escoles s’han queixat pel comportament dels professors dedicats a la vigilància i el seguiment il·legals. Es diu que en alguns casos els professors han rastrejat tots els moviments dels estudiants, individualment, fets a Internet per mitjà dels fitxers de registre dels ordinadors. Els professors no estan auto-ritzats a fer aquest tipus de vigilància, segons explica l’excap de la Unió d’Estudiants de les Escoles Noruegues.Segons la seva opinió, la supervisió de les ac-tivitats de les escoles va massa lluny, i implica

que no hi ha confiança en els estudiants. No obstant això, entén que hi pot haver motius per comprovar que els treballs o els projectes presentats pels estudiants siguin originals i no estiguin copiats d’Internet, però les mesures són excessives. A més,

els estudiants haurien d’estar obligats a crear llistes de referències, suggereix.

Font: VG

Què té dret a comprovarla teva escola? Com a norma general, l’escola no pot utilitzar la funció de registre de sistema per vigilar l’ús d’Internet per part de tots els estudiants. El propòsit del registre és assegurar l’ús responsable del sistema informàtic. Per tant, el registre de sistema podria ser utilitzat per comprovar activitats no desitjades. En aquests casos, l’escola podria utilitzar la informació dels registres per avisar sobre aquestes activitats i demanar que parin. En el cas que les activitats irregulars no cessin, l’escola podria utilitzar els registres per esbrinar qui n’és el responsable.

L’escola ha de definir quines són aquestes activitats no desitjades d’utilització d’Internet. Qualsevol control de les activitats de correu electrònic dels estudiants ha de fer-se d’acord amb la legislació. Tanmateix, és important que l’escola elabori instruccions clares que els estudiants puguin fer servir per orientar-se.

Com poden saber qui sóc jo?Cada vegada que et connectes a Internet se t’assigna una adreça IP. Els proveïdors de servei d’Internet registren quan et connectes a Internet i quina adreça IP se t’ha assignat. Les pàgines web registren les adreces IP que les han visitat. Quan la policia vol investigar qui ha visitat un lloc web, poden comprovar els registres de la pàgina web i demanar als proveïdors de serveis qui tenia la IP assignada en aquell moment.

Molts llocs web els interessa saber qui els visita; per aquest motiu guarden un petit fitxer (galeta) al teu ordinador amb informació. Cada vegada que visites un lloc web, ells comproven aquesta informació i en guarden de nova, com per exemple la informació de l’idioma que utilitzes per veure la pàgina o l’usuari i el mot clau per accedir-hi. Pots refusar que els llocs web guardin aquests fitxers al teu ordinador configurant les opcions de privacitat del navegador. Però corres el risc de no poder veure molts llocs web. Has de decidir què és més important, si la teva privacitat o l’accessibilitat.

Com un llibre obertAltres persones són capaces de veure les pàgines web que has visitat, ja sigui per mitjà dels arxius d’historial, els fitxers temporals, les imatges o el text. Aquests arxius no s’esborren automàticament en tancar el navegador. Si tu mateix no els esborres, altres persones podran saber les teves activitats en línia.

El perill que altres persones accedeixin a la informació que vas deixant és més elevat quan utilitzes ordinadors compartits, tant a l’escola, com a la biblioteca o en un cibercafè.

LA VIDA ÉS AIXÍ!

9

Només era

una broma …

Tu decideixes el que els altres poden saber.

No passes fotos signades de la teva parella a persones que no coneixes, dient “és maca, no trobes?”

Si fas un vídeo de la festa de Cap d’Any, no se t’acut regalar el vídeo als teus pares per Reis. I si sents alguna cosa desagradable sobre algú que coneixes, no proves de fer mèrits informant-ne la policia, els professors o l’escola.

Probablement no …

… però, de sobte, vaig prémer l’opció “Publica”!

11

Tu ets el teu propi editorTots volem destacar. Algunes persones van a programes de televisió d’impacte. Altres creen pàgines i blocs on publiquen fotos i informació sobre ells mateixos. Triïs el camí que triïs obtindràs l’atenció tant de coneguts com de desconeguts.

Una gran responsabilitatTots els diaris tenen un editor que és el responsable de tot el que el diari publica, en paper o a Internet, tant del text com de les imatges. Les mentides intencionades, les calúmnies, les imatges il·legals i el racisme poden fer molt de mal i donar peu a sancions o fins i tot a presó. La premsa ha desenvolupat un conjunt de directrius ètiques que han d’aplicar els periodistes i els editors, conegut amb el nom de “codi ètic”. Igual que l’editor d’un diari és responsable del seu diari, tu ets responsable de tot el que publiques a Internet. Així que has de pensar en el que publiques a Internet sobre tu i també sobre els altres. També en referència a les imatges. És igual d’important assumir la responsabilitat del que publiques en blocs o altres llocs web. El que pots considerar una broma ara, pot molestar altra gent.

Massa tard per desfer-hoPot ser divertit enviar informació i imat-ges teves. Assegut davant l’ordinador, a casa, pot semblar innocent i sense perill. En aquest entorn és molt fàcil canviar els límits entre el que és privat i el que decideixes compartir amb els altres. Un cop el text o les imatges són publicades a Internet, són difícils d’esborrar i quasi

HOLA! SÓC AQUÍ! MIRA LA MEVA PÀGINA WEB! MIRA’M! AL MESSENGER! A YOUTUBE! A TWITTER! MIRA’M! VOTA PER MI! Internet és fantàstic. Ofereix un món d’oportunitats: pots crear la teva pàgina web i visitar la d’altra gent, descarregar música i vídeos, entrar al xat del msn amb els amics, compartir imatges i secrets íntims. Però internet també és implacable. Un cop has fet o dit alguna cosa a internet no pots prémer el botó Desfér. No existeix.

impossible impedir que siguin copiades i distribuïdes un altre cop. Les teves imat-ges i la teva informació pot acabar en llocs web que ni tan sols sabies que exis-tien i amb les quals preferiries no tenir cap mena de relació..

Pensa abans de prémerl’opció “Publica”.

QUè EN PENSES?

T’has penedit alguna vegada de publicar alguna cosa a Internet sobre tu o

sobre altres? Sí, per què?

Per què creus que algú podria decidir de publicar imatges teves en llocs com

YouTube, Facebook, etc.?

TASQUES:Introdueix el teu nom o pseudpnim en un motor de cerca tipus Google, MSN

Search, Hotbot.

Què has trobat? ■

Creus que representa la imatge de com ets? ■

Per què? Per què no?

Aconsegueix una còpia del codi deontològic dels

periodistes. Crea el teu propi codi ètic amb pautes

per a quan publiquis a Internet.

12

Descobreix la seva imatge en una web nazi. Una noia va publicar imatges seves en un lloc web on es reunia sovint amb amics d’idees afins per intercanviar fotos i consells sobre fotografia. Uns mesos més tard es va trobar una imatge seva en un lloc racista. Amb el títol “Belleses noruegues” hi havia les imatges de 122 noies (ella inclosa) que no coneixien la pàgina web, amb el text a sota “Imatges per a tothom qui estimi la raça noruega...”. Es van agafar diverses imatges de la pàgina web de fotografia. Les imatges van estar publicades durant mesos sense que les noies en tinguessin coneixement.Font: The Data Inspectorate

”Ja no puc més”L’estiu passat els meus amics i jo vam sortir de festa –com la majoria d’ado-lescents. Ho vam passar molt bé i vam conèixer molta gent. Vam fer fotos i les vam publicar en una pàgina web. Teníem contrasenya i tot! No podia sortir res malament. Però quan van tornar a començar les classes, va córrer la veu sobre el lloc web de les festes i la gent volia aconseguir la contra-senya. Aleshores, va passar una cosa terrible amb el lloc web. De sobte, tothom podia veure la pàgina, sense contrasenya. El malson va començar quan gent coneguda ho va explicar als seus pares. Al final, una mare es va posar en contacte amb l’escola, vam haver de parlar amb els professors i els psicòlegs de l’escola. Ho van explicar als meus pares, els quals, afortunada-ment, van pensar que només eren coses d’adolescents. Va ser pitjor veure els companys que sabien alguna cosa, tots ho sabien. Quan vaig començar a l’escola fa un any m’ho passava molt bé, però ara em fa por anar a l’escola cada dia. He après la lliçó, mai més no tornaré a publicar aquestes coses a Internet. Ara em sento com si tingués una càmera al darrere meu, tothom em mira. Salutacions, anònim.Font: Aftenposten, escrit per un lector a la secció de comentaris Si ;D (abreviat).

Sense roba al davant de tothom Una noia de 14 anys d’edat posava per al seu nòvio davant d’una càmera

web. Un parell de setmanes més tard tothom va poder veure-la al YouTube. El que va ser una mica de diversió innocent va acabar sent un malson complet. En 19 hores el vídeo havia rebut 600 visites. El pare de la noia va informar del vídeo a la policia. La policia està investigant

el cas.Font: Expressen.se

Desfés-te’n!Aquesta és la manera d’esborrar informació no desitjada sobre nosaltres a Internet.

1. Parla amb la persona que ho va publicar Pots saber qui ha publicat la informació no desitjada

sobre tu? Contacta amb aquesta persona i demana-li que esborri la informació. Com més aviat, millor.

Segueixes tenint problemes?

2. Parla amb el proveïdor de serveis d’Internet Contacta amb l’equip del proveïdor de serveis d’Internet

que tracten els abusos: segurament et podran ajudar. Pots trobar el proveïdor buscant el propietari del domini (per exemple: apda.ad). Per trobar qui és el propietari d’un domi-ni andorrà (.ad), ves a la base de dades de l’OMPA (Oficina de Marques del Principat d’Andorra), www.ompa.ad.

Tens problemes seriosos?

3. Contacta amb la Policia Si creus que la informació és tan extrema que ha de ser

retirada immediatament, contacta amb la Policia d’allà on visquis. Informa’ls de la situació.

Problemes no tan greus?

4. Contacta amb l’Agència Andorrana de Protecció de Dades Pots contactar amb l’Agència Andorrana de Protecció de

Dades perquè t’assessorin sobre la manera d’eliminar la informació no desitjada a Internet. També et podran ajudar en altres problemes referents a la protecció de les teves dades personals.

Per sempre mésÉs possible esborrar informació i imatges que hagin estat penjades a Internet, però algunes vegades és impossible esborrar-ho tot completament. Algú pot haver descarregat o copiat la informació i les imatges, publicar-les en altres llocs web o quedar desades en els motors de cerca.

Un SÍ real!Cada cop que pengis imatges de persones que es puguin identificar, primer has de demanar permís i obtenir un sí real com a resposta. Un sí obtingut un dia concret no serveix per sempre. Si algú que va dir sí un dia canvia d’opinió posteriorment, estàs obligat a ajudar per retirar-ne la imatge.

LA VIDA ÉS AIXÍ!

13

Algú pot ARRUÏNAR la teva reputació!Les coses s’estenen com el foc d’un in-cendi quan s’utilitzen els missatges de text. És molt possible que el Hansen si-gui un violador. Potser és important anar amb compte amb ell. Però, qui va enviar el primer missatge? És correcte? Potser el Hansen no és cap violador i l’únic que ha fet és prendre-li la nòvia a algú que es vol venjar.

Impossible d’aturarUn cop un rumor s’estén, no és fàcil d’aturar. Un cop envies una imatge des del mòbil no hi ha el botó “desfés”. Un cop tanques la sessió del MSN, ja és massa tard per dir que no volies dir el que has escrit. Quan les falses acusacions que has penjat a Internet sobre el professor més inútil les llegeixen els altres professors, pots acabar sent castigat segons el Codi Penal.Per a molta gent una vida sense Internet ni telèfon mòbil és impensable. El món és cada vegada més petit i els cercles d’amics, més grans. El telèfon mòbil i Internet ens ofereixen oportunitats fantàstiques que les generacions anteriors no van tenir. Però també ens presenta situacions sense precedents que poden fer-nos mal els uns als altres. Diverses investigacions han mostrat que l’assetjament a Internet o per mitjà del mòbil és un problema important entre els joves. Els estudiants s’inciten entre ells a barallar-se a l’hora del pati, mentre que algú filma la baralla i després la penja a Internet. Al qui està més borratxo de la festa el convencen perquè es despulli davant la càmera. L’endemà, tothom veu les imatges a Internet o les rep pel mòbil.

COMPTE AMB L’HOME DEL COTXE VERMELL!Es diu Hansen i és un violador, passa’l. Compte amb l’home del cotxe vermell, es diu Hansen i és un violador, passa’l. Compte amb l’home del cotxe vermell, es diu Hansen i és un violador, passa’l. Compte amb l’home del cotxe vermell ...

Un antic amic “roba” la identitat de la Kari i envia un missatge desagradable al seu grup d’amics, fent-se passar per la Kari, amb el seu número com a remitent. No hi ha manera més eficaç de difondre un missatge que per Internet o per missatge de text. Per bé i per mal.

Pensa per tu mateixQuan ets al davant de l’ordinador o amb el telèfon mòbil a la mà, tu decideixes el

que vols compartir amb la resta del món. Ets responsable del que envies i has de pensar abans de fer-ho, que algú et pot arribar a denunciar.

Si no ho faries a la vida real, no ho facis al món virtual.

LA PROTECCIÓ DE

DADES PERSONALS

SIGNIFICA QUE HI

HA LÍMITS I NORMES

SOBRE LA MANERA

COM ALTRES PERSONES

PODEN UTILITZAR LA

INFORMACIÓ SOBRE TU.

14

QUè EN PENSES?Algunes persones diuen que Internet i el telèfon mòbil han fet que sigui més fàcil intimidar altres persones. Què en penses?Pensa en els missatges o les imatges que has enviat. Creus que podrien ofendre algú?, en cas afirmatiu, com?Què has pogut fer o dir al món virtual que no faries mai al món real?Hi ha gent que ha publicat a Internet informació sobre tu? Sí? Et va agradar el que vas veure? Et van demanar primer permís per fer-ho?

TASQUES:Entra al YouTube, al Piczo o en algun lloc similar. Hi ha imatges o vídeos que podrien perjudicar algú i no haurien d’estar publicades?Revisa el teu lloc web, el bloc o similar, o el d’un company. Creus que hi pot haver informació, fotografies o vídeos penjats sense el permís de la persona a qui fan referència?

Castigada per l’assetjament en líneaDesprés d’haver-li dit a una altra noia de 17 anys “puta” en una sala de xat, una noia de l’est de Noruega va ser declarada culpable. El tribunal va consi-derar que el missatge podia ser classificat d’assetjament públic i intimidador i, per tant, no entrava dins “la llibertat d’expressió”.La noia va ser condemnada a pagar una multa de 540. El propietari del lloc web va dir: “Nosaltres sempre sabem qui hi ha al darrere d’aquests tipus d’assetjament. La gent pensa que a Internet és anònim, però sempre deixen traces electròniques”.Font: digi.no

Baralles en vídeo Una baralla al pati del col·legi està en plena ebullició. Dos estudiants s’estan pegant, animats per altres estudiants. A poc a poc vénen més estudiants a veure la baralla i a animar. Molts aixequen els mòbils cap dalt. La batalla s’està filmant. Més tard, els vídeos es pengen al YouTube.Cada dia s’hi pengen centenars de milers de vídeos nous. N’hi ha que mostren adolescents que participen en baralles. YouTube rep més de 250 milions de visites al mes i vídeos com aquests són vistos per milers d’usuaris.És il·legal publicar vídeos a Internet sense el permís dels involucrats. Font: Dagbladet

Pàgina web contra la concursant d’un xou d’impacteQuan la participant del programa va arribar a casa, va descobrir que dos companys de classe havien creat un lloc web contra ella. Entre altres coses, animaven els visitants a enviar missatges molt condescendents i desfavorables de la participant del reality show. “Els comentaris van ser simplement increïbles. A més, el lloc web incloïa un xat on la gent podia dir el que volgués sobre mi. Aquest tipus de coses fan mal de llegir i és completament impossible

defensar-se. Però el pitjor és que van fer la pàgina persones del meu propi col·legi”, diu la noia de 18 anys, la qual lamenta no haver denunciat els fets a la policia. El director de l’escola va afirmar que l’assetjament és totalment inacceptable. El lloc web va ser retirat i els responsables van ser castigats amb una mala nota de conducta.

Font: Bergens Tidende

Fals remitentEls missatges que reps al telèfon mòbil no han de ser necessàriament de la persona que creus que te l’envia. De fet, existeixen serveis en línia d’enviament de missatges de text SMS que fan possible especificar un número de remitent qualsevol.Enviar missatges de broma utilitzant una identitat falsa no és il·legal en si. És l’ús que es dóna al missatge el que determina si s’han utilitzat per fer un acte delictiu. El que per a una persona pot ser una simple broma, una altra ho pot interpretar com una amenaça real.

Assatjament digital

67.000 (14%) nens noruecs i joves usu- ■

aris d’Internet d’entre 9 i 16 anys han enviat missatges maliciosos en línia.

75.000 nens i joves han rebut missat- ■

ges que els han preocupat o els han fet por, el 19% dels quals n’han informat un adult i el 10% han contactat amb la policia..

Font: SAFT Barn Norge 2006

LA VIDA ÉS AIXÍ!

15

Era una broma

simpàtica en

aquell moment…

Saps realment qui està mirant?

No enviïs cap vídeo a la policia amb les teves acrobàcies o amb accions qüestionables per “millorar” la teva fitxa. No t’asseguis al vàter, als serveis d’un centre comercial, amb la porta oberta.

Quan ets al vestuari d’una tenda de roba, no crides “Ei, mireu-me! No porto roba!”, a les persones que hi treballen. I si descarregues música il·legal d’Internet, no envies una carta a la companyia discogràfica dient-li “M’he descarregat això!”

No, si poguessis escollir...

… però em vaig oblidar de la càmera de vigilància de la cantonada!

17

Més segurs amb càmeres?

APUJA’T LA CREMALLERA. Treu-te les lleganyes dels ulls. No et toquis el nas. Mira que estiguis ben pentinat i que els pantalons estiguin on han d’estar. Somriu! Les càmeres estan rodant, has entrat en acció!

societat més segura. També és difícil saber com es veuen afectats els éssers humans quan estan sota vigilància.

No sempre és fiableEn alguns casos, la vigilància amb càmeres de vídeo pot provocar malentesos. En alguns llocs, les càmeres s’utilitzen per trobar persones no desitjables a les quals se’ls demana sortir de les instal·lacions, encara que no hagin fet res de dolent. Amb la finalitat d’evitar aquests malentesos o abusos, és important que els qui instal·len càmeres de seguretat coneguin com ho han de fer i que les imatges gravades siguin utilitzades d’acord amb la legislació vigent. A més, continua sent igual d’important la nostra

intervenció si es veu que algú necessita ajuda, fins i tot si hi ha càmeres de seguretat presents.

Encara que les càmeres gravinsuccesos, no poden evitar quesucceeixin.

“TOTA PERSONA TÉ DRET QUE LA SEVA PRIVACITAT, LA SEVA VIDA FAMILIAR, EL SEU DOMICILI I LA SEVA CORRESPONDèNCIA SIGUIN RESPECTATS”. Extret del Conveni Europeu de Drets Humans.

Les càmeres de vídeo et segueixen. Quan vas amb autobús. Als centres comercials. Quan ets a la botiga de roba. Quan compres menjar ràpid en una paradeta. Passejant pel centre de la ciutat i potser quan entres al gimnàs.La inseguretat és la raó per la qual la vigilància amb càmeres s’utilitza cada cop en més llocs. La majoria de conductors d’autobús i passatgers se senten més segurs si saben que s’ha instal·lat un sistema de vigilància amb càmeres a l’autobús. La persona que està sola al taulell de l’estació de servei a la nit estarà més tranquil·la pel fet de saber que la zona està vigilada amb càmeres.

Sempre és positiu això?La vigilància per mitjà de càmeres de seguretat pot ajudar a prevenir i resoldre actes de vandalisme, violència o robatoris. Però és important pensar dues vegades en les conseqüències abans de prendre la decisió d’instal·lar càmeres de vigilància, en autobusos, col·legis, zones per a vianants, etc. Per què és necessària la vigilància amb càmeres de seguretat? Augmenta realment la seguretat? Pot tenir conseqüències negatives? Existeixen altres solucions que puguin donar la mateixa o fins i tot més seguretat?No hi ha estadístiques que indiquin una disminució del nivell de delinqüència quan s’instal·len càmeres de seguretat. Al contrari, la violència canvia de forma o es desplaça a altres zones. Les persones begudes, drogades o malalts mentals no es veuen afectats pel fet que hi hagi càmeres. Per tot això, hi ha desacord sobre la mesura que la vigilància amb càmeres de vídeo contribueixen a una

18

QUè EN PENSES?

Et comportes de manera diferent si saps que una càmera t’està mirant? Et sembla bé que algú pugui

veure tot el que fas sempre?

La vigilància amb càmeres de vídeo en llocs públics, autobusos, escoles, etc., pot fer que ens desentenguem

més de la responsabilitat d’ajudar els altres? Estem deixant la responsabilitat a les mans de la càmera?

Imagina que un estudiant t’ha robat la cartera al vestidor de l’escola. Haurien d’instal·lar una càmera per

controlar el vestidor? Si així fos, amb quina finalitat s’instal·laria?, per prevenir delictes o per resoldre’ls

posteriorment?

Quines són les conseqüències d’instal·lar una càmera de seguretat?

TASQUES:Fes un tomb pel teu barri. Localitza on hi ha càmeres de vigilància per vídeo. Per què creus que estan

instal·lades les càmeres en aquests llocs? Creus que són efectives?

Com podrien fer un mal ús de les imatges les persones que porten a terme la vigilància?

Més salsitxes a la màquina, si us plau!Els joves treballadors de l’estació de servei de Telemark eren avisats repetidament pel seu cap, que els demanava que posessin més salsitxes a la màquina. Com podia saber el seu cap quan faltaven salsitxes si no era a l’estació de servei físicament? Els empleats sospitaven que el seu cap veia per càmeres tota o part de l’estació de servei en temps real des de casa seva. Es va fer una inspecció que va demostrar que tenien raó. Es considera una infracció greu l’ús de càmeres de vigilància per controlar els empleats d’aquesta manera. Es va haver de canviar la posició de les càmeres per deixar de registrar els moviments dels empleats.Font: The Data Inspectorate

Sospitós Un conductor de taxi va perdre la cartera. El van trucar d’uns grans magatzems dient que havien trobat la seva cartera i el carnet de conduir en una cadira. Al conductor se li va permetre de veure les imatges de les càmeres de vigilància que mostraven que un nen s’havia assegut a la cadira. L’home va reconèixer el nen, que era del barri, i el va acusar d’haver robat la cartera. El nen ho va negar. Encara que les imatges mostraven que el nen va seure a la cadira on es va trobar la cartera, això no demostra que fos ell qui la va robar. Els grans magatzems no tenien dret a mostrar les imatges a ningú, excepte a la policia. A la botiga se li va ordenar que avaluessin els seus procediments de vigilància.Font: The Data Inspectorate

Filmats al vestidorEls clients d’una botiga d’articles esportius de Suècia van ser filmats per una càmera de vigilància mentre es canviaven al vestidor. Aquesta vigilància secreta va ser descoberta per casualitat pel diari local. Es deia que la vigilància s’havia dut a

terme durant més d’un any. Segons el gerent de la botiga, la gravació de les càmeres era necessària atès l’alt índex de robatoris. La cadena de botiges d’esport va aturar la gestió que feia de les càmeres de vigilància immediatament després de sortir la notícia a la llum.

Font: Aftenposten

Regulació normativa de la vigilància amb càmeresTota persona que vulgui instal·lar una càmera de vigilància primer ha de notificar el fitxer a l’Agència Andorrana de Protecció de Dades. Tots els llocs públics que disposin de vigilància amb càmeres han d’estar indicats. La vigilància oculta està prohibida.Està prohibit proporcionar o mostrar imatges gravades a tercers sense el consentiment dels qui apareixen a les gravacions. No obstant això, es pot proporcionar a la policia en casos d’investigacions o denúncies. Totes les imatges gravades han d’estar emmagatzemades en llocs on només el personal autoritzat hi tingui accés i s’han d’esborrar quan no hi hagi motius pertinents per conservar-les o un cop passat un termini de temps raonable.

Les càmeres no són sempre la millor opcióEl Regne Unit és el país amb més càmeres de seguretat instal·lades del món, amb més de 4,2 milions de càmeres de vigilància. Un grup d’investigació de la Universitat de Leicester ha estudiat com afecta la vigilància amb càmeres de la delinqüència en zones concretes. Van veure que la delinqüència va disminuir solament en 2 de les 14 zones sota vigilància. La investigació indica que les càmeres de vigilància poden, en certa mesura, contribuir a la reducció del nombre de robatoris, robatoris amb armes, o robatoris amb agressió, en zones concretes com botigues o estacionaments. Hi ha poques evidències que demostrin que la vigilància amb vídeo en carrers i zones comercials tingui un efecte positiu en la reducció de la violència en la societat.

Per expulsar la gentSi bé l’ús de la vigilància amb càmeres de seguretat en circuits tancats de televisió és utilitzat per la policia per prevenir i resoldre els crims, els resultats d’una tesi doctoral a Noruega van posar de manifest que hi ha persones que estan més preocupades per excloure visitants no desitjats de les seves zones. La investigació demostra que els operadors de les càmeres dels centres comercials, per exemple, no estan particularment preocupats per descobrir delictes o avalots. En canvi, se centren més a buscar persones. Les persones no desitjades en són expulsades sense haver fet res de dolent.

Càmeres a tot arreuOslo és la ciutat amb més càmeres instal·lades de tot Noruega, a la ciutat i als voltants. Solament al centre comercial Byporteni, a l’estació central d’Oslo, hi ha més de 500 càmeres de vigilància.

LA VIDA ÉS AIXÍ!

19

Algú t’està seguint el RASTRE11 de setembre del 2001: uns terroristes van fer volar el World Trade Centre de Nova York. El món occidental va tremolar davant la possibilitat de nous atacs terroristes. Es van introduir controls de seguretat més estrictes, inclosos passaports nous, més escoltes telefòniques, el rastreig de telèfons mòbils i el control del trànsit d’Internet, per evitar nous atacs i altres activitats delictives.

Us i abúsL’augment de la por del terrorisme i altres formes greus de delinqüència han fet que la frontera del que estem disposats a acceptar en termes de control i vigilància hagi canviat. L’evolució de la tecnologia ho fa possible. Molta gent considera l’ús de les traces electròniques per combatre el crim com una cosa positiva, però és just que tots siguem més o menys trac-tats com a sospitosos amb motiu del que puguem fer malament en un futur?Abans, mai no havia estat possible reco-pilar tanta informació de cada un de no-saltres. També pot ser temptador utilitzar aquesta informació per a coses que no estaven previstes. Les traces electròni-ques poden ser utilitzades amb fins que no ens agradarien, com per exemple, l’ús d’aquestes traces per part d’entitats co-mercials per fer estudis de mercat, publi-citat i vendes.

Bones intencionsHi ha un munt de gent que recull informació sobre tu amb la finalitat de ser capaços d’oferir bons serveis. Per exemple, estàs registrat a les bases de

TU DECIDEIXES A QUI TRUQUES I QUAN. L’operador de telecomunicacions ho registra. Tu decideixes on utilitzar la targeta de crèdit i per a què. El banc ho registra. Tu decideixes quines paraules busques a Google. El cercador ho registra. Transcorregut un dia normal, deixes molts rastres al teu darrere. Moltes persones hi poden estar interessats.

dades de la salut pública i l’escola per poder-te oferir bons serveis públics. La policia i el sistema judicial han de ser capaços de recollir informació i verificar les traces electròniques per ajudar a investigar els delictes i condemnar els delinqüents, salvar vides i mantenir la llei i l’ordre de la societat. És important establir normes clares sobre qui té dret a recaptar informació dels altres, com es poden utilitzar aquestes dades, quan poden ser utilitzades i per quan de temps s’emmagatzemaran. La informació que és recollida amb un propòsit concret no pot ser utilitzada automàticament en altres contextos.

Cada cop més les coses que fem són enregistrades. Les càmeres de vigilància ens segueixen cada cop més allà on anem. Algú ens està veient i recull informació sobre nosaltres, encara que no estiguem fent res de dolent. A algunes persones no els agrada aquesta idea, tot i tenir les mans netes.

La vigilància amb càmeres es pot justificar sempre?

QUè EN PENSES?“Estem, en teoria, a punt de ser capaços d’eliminar la delinqüència a la societat, en el sentit que tothom podria estar sota vigilància en cada moment. Però estic segur que tindríem dubtes importants en una societat així, ja que probablement no serà un bon model de societat.” , diu el polític Lars Sponheim. Estàs d’acord amb ell?

Fer proves de l’ADN de tots els nounats i crear una base de dades d’ADN de tots els residents poden contribuir a resoldre els crims el dia de demà. Creus que seria una bona idea crear aquest tipus de base de dades a Andorra? Quins tipus de problemes podria causar?

TASQUES:Fes una llista de les organitzacions que creus que han recollit dades sobre tu, tant si són comercials (com els proveïdors d’Internet, clubs, gimnasos i bancs) com públiques (ministeris, hospitals, escoles). La llista, és més llarga que no et pensaves abans de començar?

20

La tecnologia avança molt de pressa i ofer-eix constantment noves oportunitats:

World of WarcraftAl joc en línia “World of Warcraft” l’operador del joc pot veure si estàs utilitzant algun programa per modificar el joc mentre jugues. Si fas tram-pes, et poden expulsar del joc.

Anuncis personalitzatsGmail utilitza un programa que escaneja els correus electrònics que escrius i busca paraules que identifiquin les coses que et poden interessar. Google adapta els seus anuncis en conseqüència.

Bitllets electrònicsAquests bitllets permeten a la companyia de transport esbrinar on has estat i quan. La informació es desa, i pots comprovar fàcilment on has estat recentment utilitzant la pàgina web de la companyia.

Empremtes dactilars i ADNLes empremtes dactilars, la comprovació de l’iris de l’ull i altres dades biomètriques són mesures utilitzades cada cop en més llocs, i la tendència augmenta. Hi ha plans per incloure empremtes

digitals als passaports d’alguns països. N’hi ha d’altres que volen crear una base de dades nacional d’ADN. Tota aquesta informació pot fer més fàcil capturar delinqüents, però també pot ser utilitzada abusivament.

Tot queda registratPer lluitar contra la delinqüència, la Unió Europea ha establert una Directiva sobre la conservació de les dades que els països de la UE estan posant en marxa. El marc regulador estableix que la informació sobre amb qui parlem per telèfon, fix o mòbil, ha de ser guardada durant dos anys, independentment de la durada de la trucada. Això també s’aplica a la informació sobre les persones a les quals enviem correus electrònics o de les quals en rebem, i també el temps que estem connectats a Internet. Però ni s’enregistren les converses ni els continguts dels correus.

La indústria de la música supervisa els arxius compartitsLa càrrega i la descàrrega de música i vídeos sense tenir el dret legal de fer còpies és un acte il·legal. Els qui tenen els drets sobre les cançons i les pel·lícules perden importants quantitats de diners quan la gent ho descarrega il·legalment a Internet en comptes de pagar pel producte. Per aquest motiu, la tardor del 2006, l’autoritat noruega de protecció de dades va donar permís a un bufet d’advocats (que representava la música i la indústria del cine) per vigilar les zones d’Internet on es produeixen els intercanvis il·legals d’arxius. Per mitjà d’aquest procés de vigilància, el bufet d’advocats tindrà accés a les adreces IP corresponents. Sobre la base d’aquesta informació, s’avaluaran les diverses mesures que caldrà adoptar, inclòs l’enviament de la informació dels sospitosos a la policia.

ELLS ET PODEN VEURE!

T’estan gravant Moltes persones estan interessades en la teva informació i la graven diàriament en bases de dades. Moltes persones estan recaptant i creuant informació sobre tu. La policia pot utilitzar aquesta informació per resoldre crims, mentre que els delinqüents la utilitzen en benefici propi. Les entitats comercials necessiten informació per vendre. Els venedors estan interessats a reunir la màxima informació sobre tu com sigui possible. Res no és gratuït, pagues amb la teva informació personal. I recorda que tens dret a exigir l’accés a la informació que han recollit sobre tu.

21

La protecció de dades personals significa que existeixen normes per regular la informació que altres persones poden utilitzar sobre nosaltres. Esperem que ara tinguis una base millor per decidir quina informació teva vols donar i a qui la vols donar.

Encara que et trobaràs amb situacions de les quals no sempre tindràs el control complet, esperem, en canvi, que et sentis una mica més segur, ja que en la majoria de casos realment TU DECIDEIXES!

Estàs interessat asaber-ne més?A www.apda.ad trobaràs més informació sobre la protecció de les teves dades personals i la legislació concreta. Hi trobaràs enllaços a altres llocs i informacions útils. També et pots posar en contacte amb l’Agència Andorrana de Protecció de Dades al telèfon 808115 o per correu electrònic apda@apda.ad

22

www.apda.ad