El gust per la lectura

A lentorn de dues novelles de Manuel de Pedrolo

Mecanoscrit del segon origen i Joc brut

Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament

Subdirecci General de Llengua i Plurilingisme Servei d'Immersi i Acolliment Lingstics

SEMINARI El gust per la lectura

1998-1999

A lentorn de dues novelles de Manuel de Pedrolo

Mecanoscrit del segon origen i Joc brut

CARME FORCADELL I LLUS XAVIER VERNETTA GALLART

Revisi 2a edici (2013-2014): VICENT SANZ ARNAU

Tots els textos han estat reproduts

amb l'autoritzaci expressa

de les editorials corresponents

Els continguts daquesta publicaci estan subjectes a una llicncia de Reconeixement-No comercial-Compartir 3.0 de Creative Commons. Sen permet cpia, distribuci i comunicaci pblica sense s comercial, sempre que sen citi lautoria i la distribuci de les possibles obres derivades es faci amb una llicncia igual que la que regula lobra original.

La llicncia completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

NDEX

Presentaci 7

Orientacions per al professorat 9

Objectius 9 Continguts 9 Criteris davaluaci 11

Mecanoscrit del segon origen (1974)

I. Abans de llegir 13

1. La tria dun llibre 15 2. A lentorn de Manuel de Pedrolo i de Mecanoscrit del segon origen 17

II. Comprensi 21

1. Quadern de la destrucci i de la salvaci. TT/1 23 1.1. Activitats orals 23 1.2. Activitats escrites 25

2. Quadern de la por i de lestrany. TT/2 28 3. Quadern de la sortida i de la conservaci. TT/3 31 4. Quadern del viatge i de lamor. TT/4 34 5. Quadern de la vida i de la mort. TT/5 38 6. s lAlba la mare de la humanitat actual? 39

III. Desprs de llegir 41

1. Lestructura narrativa 43 2. Lautor i el lector de Mecanoscrit del segon origen 44

IV. I per continuar, trieu una nova lectura 45

Joc brut (1965)

V. Abans de llegir 49

1. La novella policaca 51

1.1. La novella dintriga 53 1.2. La novella negra 58

2. Registres de llenguatge 61 3. La narraci i la descripci 63

3.1. La narraci 63 3.2. La descripci 65

4. A primer cop dull 68 5. A lentorn de Manuel de Pedrolo i de Joc brut 71

VI. Comprensi 75

1. Lestil narratiu 77 2. Lobra i el seu temps 78 3. La ciutat com a marc literari de la novella 80 4. La societat 81

VII. Desprs de llegir 83

1. Joc brut 85 2. Entorn social 86 3. Els protagonistes 87 4. El llenguatge de Joc brut 88 5. Treballem la narraci i la descripci 89 6. Treballem la narraci dintriga 95

VIII. I per continuar, trieu una nova lectura 98

Bibliografia 103

Solucionari 105

7

PRESENTACI

Aquesta proposta didctica, adreada als nois i noies dESO, s lactualitzaci del dossier didctic que el Departament dEnsenyament va dedicar a les novelles Mecanoscrit del segon origen i Joc brut, de Manuel de Pedrolo, dins el programa El Gust per la Lectura en ledici 1998-1999. En conseqncia, reprodueix els plantejaments originals adaptant-los quan s necessari a les possibilitats de les tecnologies de laprenentatge i el coneixement actuals. Manuel de Pedrolo s un dels autors ms rellevants de la literatura catalana contempornia i, sens dubte, el ms llegit i conegut. Per aquest motiu, en aquest dossier es treballen precisament dues de les seves obres ms populars: Mecanoscrit del segon origen i Joc brut, que sn, en especial la primera, un punt de referncia per a ms duna generaci. Considerem positiu que lalumnat que tot just descobreix la literatura catalana mantingui aquest lligam literari amb les generacions que el precedeixen. Si volem treballar dues de les seves obres ms llegides, Mecanoscrit del segon origen, amb prop d1.400.000 exemplars venuts des de lany 1974, data de la seva primera edici, fins a 2012, nera una de les imprescindibles. Podrem dir que s la lectura que ha fet, en un moment o altre, tota persona que avui tingui entre quinze i quaranta-cinc anys. Es tracta, ben segur, duna novella present en totes les cases de Catalunya, en una o altra de les nombroses edicions que se nhan fet. Un dels objectius del nostre dossier s estimular la recuperaci de Mecanoscrit del segon origen com a lectura escolar habitual. Daltra banda, la relectura de la novella ens ha recordat el valor literari duna narraci innovadora, que mant alhora un model clssic de composici, que defensa valors tics de validesa universal i que s tamb un text gil, divertit i de fcil comprensi per a alumnes adolescents. Tot i que la lectura de Mecanoscrit del segon origen s adequada a qualsevol edat a partir dels dotze anys, hem preferit treballar-la pensant en alumnes dels primers cursos dESO i, especialment, en aquells que tenen dificultats de comprensi escrita i no han desenvolupat uns hbits de lectura que els permetin gaudir de la literatura. Recomanem que el treball daquesta obra en lmbit acadmic es faci en el context del treball especfic de la comprensi lectora. Molts dels exercicis proposats en aquest apartat sn activitats orals; aix doncs, les instruccions per realitzar-los les haur de donar el professorat tamb de forma oral. A linici de cada apartat hem assenyalat quines activitats van adreades directament als alumnes i quines al professor, que ser qui les expliqui oralment. Joc brut, si b s tamb una de les obres ms populars de Manuel de Pedrolo, no s ni de bon tros un punt de referncia tan clar com Mecanoscrit del segon origen (o com Trajecte final). De tota manera, lhem triada perqu presenta, tamb, una reflexi tica sobre la condici humana, per des duna perspectiva narrativa i literria diferent. Joc brut sinclou dins de la tradici de la novella detectivesca i, per tant, t caracterstiques molt diferents de Mecanoscrit del segon origen o de Trajecte final, incloses tradicionalment dins del gnere de la cincia-ficci. Per treballar Joc brut ens adrecem a un lector ms madur, amb uns hbits lectors ja adquirits, capa danalitzar lobra literria i, fins i tot, de produir textos de creaci acceptables, a partir dun model o de forma lliure. En aquest sentit hem escollit els darrers

8

cursos dESO, i proposem la lectura de la novella en el context del treball al voltant de lexpressi escrita. Hem plantejat el dossier en dos apartats clarament diferenciats un per a cada novella, encara que amb un tractament didctic com, que es pot entendre com a progressiu. En lapartat dedicat a Joc brut es treballaran tamb els diferents tipus de novella policaca i les caracterstiques de cadascun. Tamb es treballaran la narraci i la descripci, i sestimular la producci de textos literaris. Cada un dels dos apartats est estructurat en quatre parts. Abans de llegir serveix

dintroducci al text i a la figura de lautor, alhora que intenta en especial la segona part,

dedicada a Joc brut que el lector spiga fer s del bagatge cultural que ja posseeix per a gaudir de la lectura de la novella i comprendre-la en profunditat. Comprensi cont exercicis que cal fer parallelament a la lectura i que tenen com a objectiu millorar la comprensi lectora, desenvolupar la capacitat de relaci entre all que es llegeix i altres coneixements, i despertar la curiositat de saber a partir de les propostes argumentals i temtiques de la novella. A Desprs de llegir es vol obrir pas a la reflexi sobre lobra i el fet literari. Finalment, a Trieu una nova lectura es pretn estimular la lectura espontnia, mitjanant una oferta de nous ttols que permetran a alumne de poder triar el que ms li interessi. Per a lelaboraci del dossier que teniu a les mans hem fet servir les edicions segents:

1. Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Educaula, 2009 (Educaci 62, 15).

2. Joc brut. Barcelona: Educaula, 2013 (Educaci 6, 21). Tots els textos reproduts, doncs, provenen daquestes dues edicions. Els fragments daltres obres corresponen a les edicions consignades a la bibliografia (cal tenir en compte que aquestes edicions, que es van utilitzar en lelaboraci del dossier didctic, no coincideixen amb les edicions suggerides en els apartats I per continuar, trieu una nova lectura, ja que la llista de llibres ha estat actualitzada i, doncs, sn ms recents). En fer la revisi, shan traslladat a un solucionari final unes poques respostes que anteriorment apareixien dins dels apartats del dossier.

9

ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT

Objectius 1. Fomentar el gust per la lectura, valorant-la com a font de plaer, denriquiment personal i de coneixement dun mateix i del mn, i consolidar hbits lectors. 2. Descobrir la lectura com una eina de creixement i enriquiment personals. 3. Valorar la llengua i la comunicaci com a mitj per a la comprensi del mn dels altres i dun mateix, evitant qualsevol tipus de discriminaci i estereotips lingstics. 4. Identificar els elements que configuren una obra potica (temps, espai, personatges, estructura, temes i argument) i analitzar-los. 5. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bsics sobre les convencions dels gneres, els temes i motius de la tradici literria i els recursos estilstics, tot valorant el coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar lexperincia individual i collectiva. 6. Desenvolupar un pensament crtic, obert i flexible en els processos comunicatius originats a partir de la lectura i ser capa de debatre, amb arguments i respecte, les idees prpies i daltri. 7. Interaccionar amb els altres, comprendre i expressar-se oralment, per escrit o audiovisualment, adoptant una actitud respectuosa i de cooperaci. 8. Relacionar Manuel de Pedrolo i la seva biografia amb elements que apareixen en la seva obra narrativa. 9. Estimular la creativitat de lalumnat. 10. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana en la prpia capacitat daprenentatge i ds de les llenges.

Continguts

DIMENSI COMUNICATIVA 1. Comprensi i interpretaci de textos escrits amb atenci a les caracterstiques especfiques dels textos narratius. 2. Planificaci i producci, oral i escrita, de textos narratius i descriptius. 3. Participaci en debats orals sobre temes relacionats amb el contingut de les novelles. 4. Actitud de cooperaci i respecte crtic envers les diferncies dopini en les situacions de treball compartit.

10

5. Participaci en la interacci com a eina per a prendre conscincia dels valors i sentiments propis i aliens, i per a la regulaci de la conducta. 6. Cerca dinformaci i hbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratgies prvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses. 7. s destratgies de recollida dinformaci oral, aprendre a escoltar, saber seleccionar i valorar les diferents informacions. 8. Contrastaci dels continguts dels textos analitzats amb els coneixements propis, abans i desprs de la lectura. 9. Cerca del significat del lxic desconegut a partir del context, analitzant la forma de les paraules o usant diccionaris, amb la contextualitzaci de les accepcions. 10. Lectura en veu alta de textos narratius amb dicci, entonaci i ritme adequats, interpretant els signes de puntuaci de manera apropiada. 11. Composici de textos orals, escrits (en suport paper o digital) i audiovisuals propis de lmbit acadmic, especialment resums, exposicions senzilles i conclusions sobre les tasques i els aprenentatges fets amb atenci especial als narratius, descriptius i expositius. 12. Organitzaci i valoraci del treball individual per progressar en laprenentatge de manera autnoma i per a la millora personal i del treball en equip per a la construcci collectiva del coneixement. DIMENSI ESTTICA I LITERRIA 1. Lectura duna obra de literatura de gnere narratiu seguint un itinerari literari. 2. s destratgies i tcniques que ajudin a analitzar i interpretar el text literari abans, durant i desprs de la lectura. 3. Identificaci del gnere literari novellesc i de les variants de cincia-ficci i de detectius, i de les seves caracterstiques distintives. 4. Anlisi dels elements que configuren una obra literria (personatges, lxic, estructura narrativa, temps, espai, temes i argument) i dels elements narratius de les obres treballades. 5. Coneixement de les dades ms significatives i rellevants de la biografia de Manuel de Pedrolo i de les seves obres Mecanoscrit del segon origen i Joc brut. 6. Creaci de textos literaris amb tcniques de foment de la creativitat i de simulaci, creaci de versions o elaboraci a partir de la reflexi i lanlisi de textos model, utilitzant alguns aprenentatges adquirits a les lectures. 7. Desenvolupament progressiu de lautonomia lectora i de la consideraci de la lectura com a font de coneixement del mn i dun mateix.

11

DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL 1. Conscienciaci que les llenges sn elements que defineixen la identitat personal i collectiva, una eina potenciadora de la comunicaci i laprenentatge i una porta oberta a la comprensi del mn i de les altres persones. 2. Conscienciaci de la pertinena a una comunitat lingstica, social i cultural i actitud positiva d'inters i confiana davant la diversitat de llenges i cultures. 3. Inters per parlar correctament la llengua prpia i les apreses en el currculum escolar. 4. Coneixement, mitjanant lexploraci, de diferents registres (vulgar, colloquial, estndard, acadmic) del catal en diversitat de situacions. 5. Conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies entre llenges i cultures, i valoraci de les variacions lingstiques i culturals. 6. s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies. 7. Actitud crtica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminaci i voluntat de superar els prejudicis.

Criteris davaluaci En el cas de Mecanoscrit del segon origen, lavaluaci inicial pot realitzar-se a partir de la lectura dun fragment del text, en la qual haur de participar tots els alumnes del grup. Lobjectiu s valorar el nivell lector inicial i fixar-lo com a punt de referncia per a la millora del nivell de comprensi de cada alumne a travs de la socialitzaci dall que es llegeix. Pel que fa a Joc brut, lavaluaci inicial pot realitzar-se amb una tria de les activitats que configuren lapartat Abans de llegir, que permetran constatar els coneixements previs de lalumnat. Lavaluaci sumativa, un cop llegida i treballada lobra corresponent, pot fer-se amb una tria de les activitats dels apartats Comprensi i Desprs de llegir. Aquestes eines shan de complementar amb lobservaci de la progressi dels alumnes amb relaci a la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita de raonaments basats en el contingut de la lectura, la capacitat de generar un text literari a partir de pautes i tcniques de construcci literria. Alguns aspectes ms concrets que poden ajudar a elaborar una pauta davaluaci de lalumnat sn els segents:

Participar activament i reflexivament en les activitats realitzades a laula.

Comprendre i sintetitzar fragments de lobra llegida.

Produir pautadament i acuradament textos narratius i descriptius, prenent com a model un text literari treballat a laula.

Identificar les caracterstiques principals del gnere narratiu.

Mostrar inters per laprenentatge.

12

Respectar els torns de paraula i les opinions dels altres.

Tenir cura de la presentaci de les activitats i fer-ho de manera puntual.

Treballar de manera autnoma, tant individualment com en grup, i prendre conscincia de la importncia de la feina feta correctament, i sentir-sen satisfet desprs.

MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN (1974)

I. ABANS DE LLEGIR

15

1. LA TRIA DUN LLIBRE 1. Per qu trieu un llibre? Entreu en una llibreria o en una biblioteca. Voleu llegir un llibre i lheu de triar entre molts daltres. Sense saber-ne res heu de trobar un llibre que us agradi. De quina manera ho fareu? Marqueu amb una creu aquelles respostes que considereu adequades:

Feu la primera tria per laspecte del llibre? Us agrada que tingui:

Una coberta atractiva

Un preu adequat (en el cas de la llibreria)

Poques pgines

Un tipus de lletra agradable

Una mida de lletra llegible

Una bona enquadernaci

Altres motius:

En segon terme, trieu el llibre perqu:

En coneixeu lautor

El ttol us s familiar

Sabeu que s un llibre molt venut

Del llibre se nha fet una adaptaci teatral, cinematogrfica, televisiva

Altres motius:

Tamb us fixeu en:

La contracoberta: - Dades de lautor

- Resum del text

Lndex

Un fragment de la introducci (si nhi ha)

Un fragment del llibre: - Linici

- Un fragment triat a latzar

- El final

Altres aspectes:

En cas de dubte pregunteu a:

Els amics

Algun familiar

Els llibreters o bibliotecaris

Alg que hagi llegit el llibre

Altres persones

Ning

16

2. Heu triat Mecanoscrit del segon origen (encara que sigui pel consell del professorat). Un cop teniu el llibre a les mans, qu en penseu? Poseu s o no al costat de cada pregunta:

Trobeu que t: S No

Una coberta atractiva

Un preu adequat

El nombre ideal de pgines

El tipus i mida de lletra que us agrada

Una bona enquadernaci

Altres virtuts

I, a ms: S No

En coneixeu lautor

El ttol us s familiar

Sabeu si s un llibre molt venut

Del llibre se nha fet una adaptaci teatral, cinematogrfica, televisiva

Altres elements que considereu positius

Heu trobat atractius: S No

Les explicacions de la contracoberta: - Dades de lautor

- Resum del text

Els ttols de lndex

La introducci

Un fragment del llibre que heu llegit

Altres

Compteu el nombre delements positius i negatius que heu valorat: S: _________ NO:__________ Esperem que el nombre delements positius siguin majoria. De tota manera, la lectura del llibre us pot convncer que teniu una novella interessant a les mans. En qualsevol cas, els exercicis anteriors us poden ajudar a triar una altra lectura que us interessi.

17

2. A LENTORN DE MANUEL DE PEDROLO I DE MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN

Coneguem Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo va nixer lany 1918 al poble de lArany (comarca de la Segarra), on la seva famlia, dorigen aristocrtic, vivia

al castell del mateix nom.

Com a escriptor va fer obra de creaci en tots els gneres: poesia, contes, novella, teatre.

Tamb va traduir obres del francs i langls al catal.

El 1963 va crear la collecci La Cua de Palla, de novella negra, la primera

publicada en catal.

El seu inters per crear literatura de gnere en catal el va dur a escriure novelles de

cincia-ficci, detectivesques i, fins i tot, una novella ertica, que no va voler signar amb el seu nom i es va editar de forma annima.

Manuel de Pedrolo s un dels autors contemporanis ms prolfics. Entre 1949 i 1985 va

publicar setanta-dues novelles.

Va escriure dos cicles de novelles: La terra prohibida i Temps obert.

Va morir a Barcelona lany 1990.

18

Sabeu que...

Mecanoscrit del segon origen s la novella ms llegida de tots els temps de la literatura

catalana, amb 1.376.016 exemplars editats des del 1974 al 2012?

a causa de la censura poltica, algunes novelles de Manuel de Pedrolo no es van poder publicar fins anys desprs

dhaver-les escrit?

de Mecanoscrit del segon origen sen va fer una srie televisiva en set captols que va emetre TV3 des del 29

de desembre de 1985 fins al 9 de febrer de 1986?

els anys 1984 i 1985 es va publicar una versi de Mecanoscrit del segon origen en

cmic, amb dibuixos dIsidre Mons?

la ciutat de Matar convoca, des de lany 1997, el premi Manuel de Pedrolo de narrativa de Cincia-Ficci o de

Fantasia?

el dibuixant Enric Si va publicar a la revista Oriflama un cmic titulat Lavnia 2016, en qu el protagonista

tenia laspecte de Manuel de Pedrolo?

a ms del premi que es convoca a Matar, tamb hi ha el premi 7 Lletres, convocat des de 2006 pel Consell Comarcal de la Segarra, el Centre Municipal de Cultura de Cervera i la Fundaci Pedrolo?

19

1. Com heu vist, Mecanoscrit del segon origen s la novella ms coneguda de la literatura catalana. Comproveu si s cert passant lenquesta segent a la vostra famlia i a persones del carrer (feu lenquesta a 10-15 persones, triades a latzar, que tinguin entre 18 i 30 anys):

Una pellcula americana

a) Qu li recorda el ttol Una novella

Mecanoscrit del segon origen?

Un programa de rdio

No em sona de res

Manuel de Pedrolo

Pedrito Ruiz

b) Sap qui ns lautor?

Oliver Stone

No ho s

Banner i Flappy

Alba i Ddac

c) Recorda el nom dels protagonistes?

Marta i Manelic

No ho s

S

Noms algun fragment

d) Lha llegida?

No

No ho recordo

S

e) (Si la resposta anterior s Una mica

afirmativa.) Li va agradar?

No

No gaire

f) Ha llegit alguna altra obra de Manuel de Pedrolo (noms cal que en diguin una)? En cas afirmatiu, quina?

20

Trajecte final

Joc brut

Una altra novella: ___________________________________________________

Especifiqueu-ne el ttol (heu de comprovar que realment sigui una obra de Pedrolo).

No en recordo el ttol

2. Poseu en com el resultat de lenquesta, amb els vostres companys de classe. Podeu fer servir el quadre segent:

Nombre de persones enquestades

Saben que Mecanoscrit del segon origen s una novella

Identifiquen Manuel de Pedrolo com el seu autor

Coneixen el nom dels protagonistes

Lhan llegida

Els ha agradat

Nhan llegit una altra

3. Feu una segona enquesta en llibreries, biblioteques i llibreters de vell de la vostra localitat o barri. Pregunteu en els tres casos si tenen Mecanoscrit del segon origen i si s una lectura molt sollicitada. Resumiu les respostes en el quadre segent:

Poseu el nombre de llibreries i biblioteques on heu preguntat

Tenen algun exemplar de Mecanoscrit del

segon origen

s una lectura molt sollicitada

Llibreries:

Biblioteques:

Llibreters de vell:

4. Creieu que us agradar llegir Mecanoscrit del segon origen? Contesteu en deu frases com a mxim els motius pels quals creieu que us agradar o els motius pels quals creieu que no us agradar.

II. COMPRENSI

23

1. QUADERN DE LA DESTRUCCI I DE LA SALVACI. TT/1

1.1. Activitats orals

Els exercicis del present apartat sn activitats orals; per tant, les instruccions les ha de donar el professor tamb de manera oral.

1. Exercici de lectura compartida. Activitat en grup, preferiblement de 8 a 12 alumnes:

LAlba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de lhort de casa seva

amb un cistellet de figues negres, de coll de dama, quan satur a avergonyir dos nois, que napallissaven un altre i el feien caure al toll de la resclosa, i els va dir:

Qu us ha fet? I ells li van contestar:

No el volem amb nosaltres, perqu s negre.

I si sofega? I ells es van arronsar despatlles, car eren dos nois formats en un ambient cruel,

de prejudicis. (pg. 41)

a) El professor demanar als alumnes que llegeixin el primer pargraf en veu baixa. En cas que hi hagi molta dificultat lectora, el professor llegir el pargraf en veu alta i els alumnes en seguiran la lectura amb el text al davant.

b) El professor convidar un alumne a exposar la seva interpretaci del pargraf llegit.

Desprs demanar a altres alumnes que corregeixin o completin all que ha dit el company. s preferible que el professor no manifesti les seves prpies idees sobre la lectura sin que siguin els mateixos alumnes els qui arribin a fer-ne una interpretaci. Si el professor considera que la interpretaci no s prou satisfactria, es pot tornar a llegir el text desprs de treballar lactivitat segent.

c) Quines paraules no shan ents? El professor ho preguntar i nescriur la llista a la

pissarra. Desprs demanar si alg sap el significat de cada una de les paraules (s important donar per bona tota definici acceptable dins del context, encara que no sajusti a una definici formal). El professor participar en lexercici amb les seves prpies definicions per fixar un model.

d) El professor demanar que es busquin al diccionari les paraules que cap alumne no

hagi sabut definir. Un dels alumnes en llegir la definici. Si cal, el professor intervindr per explicar qu vol dir la paraula en el context del pargraf que es treballa (no s convenient buscar massa paraules al diccionari; la majoria de mots shan dhaver definit pel context en lexercici anterior).

Repetici. Lexercici anterior es pot repetir tants cops com el professor consideri necessari, incrementant lextensi del text en cada nova lectura. s recomanable que es llegeixin els primers apartats numerats amb la tcnica descrita, fins que quedin fixades les habilitats segents: lectura atenta, compartir informaci, interpretaci dall que es llegeix i saber utilitzar instruments per millorar la comprensi (deducci per context, diccionari).

24

2. Exercici de lectura compartida:

a) Si el professor, desprs de repetir diverses vegades lexercici anterior, encara detecta dificultat lectora, demanar als alumnes que llegeixin silenciosament un fragment de text, que desprs llegiran en veu alta. Abans de fer la lectura en veu alta, el professor demanar si algun alumne t cap dubte pel que fa al significat, la pronncia o les pauses que shan de fer en la lectura.

Lectura en veu alta. Cada alumne, i tamb el professor, llegeix un fragment del text en veu alta. La quantitat de mots a llegir per cada alumne la fixar el professor segons lhbit de lectura de cadascun. s important que la lectura resulti intelligible; per tant, si tots els alumnes tenen moltes dificultats, el professor pot preparar un text en el qual estigui marcat el tros que ha de llegir cada un, com en lexemple segent, adreat a lectors inexperts (la doble barra indica el fragment que toca llegir a cada alumne):

b)

I aleshores, quan lAlba ja deixava el cistellet per tal de llanar-se a laigua sense ni treures la roba, puix que noms duia uns shorts i una brusa sobre la pell,// el cel i la terra van comenar a vibrar amb una mena de trepidaci sorda que sanava accentuant, i un dels nois, que havia alat el cap, digu:

Mireu! // Tots tres van poder veure una gran formaci daparells que satansava

remorosament en la llunyania,// i nhi havia tants que cobrien lhoritz. Laltre noi va dir:

Sn platets voladors, tu! // (pg. 41-42)

c) A continuaci, el professor demanar qu sha ents fent preguntes concretes sobre els personatges o sobre les situacions que shan descrit en el fragment llegit. Per exemple, desprs de llegir els apartats 1-7 (pg. 41-44), es pot preguntar:

Qui s lAlba?

Com s lAlba?

Qui s en Ddac?

Com s en Ddac?

Per qu lAlba es tira a laigua?

Qu es veu al cel?

Qu troben lAlba i en Ddac quan surten de laigua?

Els alumnes han de respondre les preguntes directes, i tamb poden completar lexplicaci que hagi fet un company, si la consideren incompleta. El professor en moderar les intervencions i far les indicacions oportunes perqu els alumnes demanin la paraula i parlin quan sels indiqui.

d) Finalment, si algun alumne no ha sabut respondre adequadament les preguntes, el

professor li demanar que torni a llegir silenciosament el fragment que es treballava, desprs de fer-li els aclariments necessaris. Un cop feta la relectura, li pot tornar a formular alguna pregunta per tal de comprovar si ha ents el text.

25

e) Si la majoria dalumnes no han contestat satisfactriament les preguntes, es pot fer una tercera lectura del fragment en veu alta. En aquest cas, ser convenient anar interpretant les frases duna en una, fins a arribar al sentit global del text seleccionat.

1.2. Activitats escrites Els exercicis segents daquest apartat sn activitats que els nois i noies han de respondre per escrit; lenunciat shi adrea, doncs, directament. A criteri del professor, tamb es poden realitzar oralment; en aquest, cas ser aquest qui en dicti les instruccions i en determini el procediment a seguir. El primer exercici sha de repetir tants cops com sigui necessari. El professor preparar les preguntes, segons el model, incrementant el nombre de paraules en cada nova lectura, a fi que lalumne vagi fixant a la memria all que ha llegit. Els objectius sn:

augmentar la comprensi auditiva i visual,

millorar la dicci, lentonaci i la fludesa en la lectura en veu alta,

aprendre a relacionar all que es llegeix amb referents anteriors de la mateixa novella. 1. Recordeu qu passa quan lAlba i en Ddac surten de laigua? Assenyaleu en les preguntes segents la soluci correcta:

a) Qui van trobar lAlba i en Ddac ajaguts a terra?

Els dos nois que havien apallissat en Ddac.

Unes noies que sortien de lescola.

b) Qu se nha fet de tota la gent?

Tothom ha fugit corrents per por de morir.

Tots, excepte lAlba i en Ddac, sn a terra immbils, deformats, amb aspecte destar malalts.

c) Qu diu en Ddac?

Vols dir que no sn morts?

Haurem de fugir nosaltres tamb.

d) Qu ha passat mentre lAlba i en Ddac eren sota laigua?

Els platets voladors han matat tota la gent amb alguna arma desconeguda.

Un terratrmol ha fet caure totes les cases. 2. Llegiu tot el primer quadern:

a) Qu penseu del text que heu llegit?

b) Responeu breument les preguntes segents, en una redacci de 20-30 lnies:

Qu fareu si us trobssiu en el lloc de lAlba i en Ddac? Per qu?

26

Penseu que s possible que passi una cosa com la que heu llegit? Per qu?

Quin aspecte de la lectura us ha impressionat ms?

El racisme dels nois que apallissen en Ddac.

La personalitat de lAlba.

La mort de tothom.

El fet que uns desconeguts siguin capaos de matar indiscriminadament.

La solitud de lAlba i en Ddac. 3. Consulteu, si us cal, el fragment de text que heu llegit i responeu les preguntes segents (escriviu dues o tres frases com a mxim en cada resposta):

a) Els personatges

Com sn?

LAlba:

En Ddac:

Quina edat tenen?

LAlba:

En Ddac:

Qui sn?

La Margarida:

La Xica:

b) Els llocs

El poble de lAlba i en Ddac:

Com es diu?

Escriviu el nom dalgun carrer del poble.

Quines botigues visiten lAlba i en Ddac?

El bosc:

A quants quilmetres est del poble?

En quin lloc del bosc sinstallen lAlba i en Ddac?

27

4. Sense mirar el text que heu llegit, expliqueu quin personatge diu cada una de les frases segents:

Frase Personatge

No el volem amb nosaltres perqu s negre.

Gaireb ets tan negra com jo, ara.

Jo en s [dengegar un cotxe]. Ho he vist fer molts cops al garatge den Josep, a sota casa.

Els ocells sn ms felios volant que engabiats.

I a tu tagrada de ser una noia?

No et fa res que et pregunti coses?

Quan siguis ms gran tindrem fills.

5. Al final del Quadern, lAlba diu a en Ddac que, quan ell sigui gran, tindran fills. A partir daquesta idea, sigueu creatius i:

a) Escriviu un dileg dunes 20 ratlles entre lAlba i en Ddac. Suposem que en Ddac no vol tenir fills i lAlba el vol convncer. Linici del dileg pot ser el que trobem a la pgina 68:

Aix digu en Ddac si un dia ens morim, ja no quedar ning?

Confio que s respongu lAlba. Quan siguis ms gran, tindrem fills.

... Per fer lexercici anterior, heu de tenir en compte les convencions establertes per escriure un dileg:

gui a linici de cada intervenci,

punt i apart en acabar cada intervenci,

aclariments entre guions de qui parla, si s necessari per a la comprensi del text:

va dir lAlba, va respondre en Ddac.

b) Escriviu en 20-25 ratlles els pensaments dun dels dos personatges desprs del dileg que vosaltres mateixos acabeu descriure. Podreu comenar aix:

En Ddac se la va mirar amb la boca oberta, estranyat. (pg. 68)

o tamb:

[LAlba] es va quedar cavillosa, perqu encara no se li havia acudit que, si per atzar no restava ning ms, el mn futur podia sser totalment diferent. (pg. 76)

28

6. A la pgina 55 i segents lAlba i en Ddac agafen roba, menjar i estris diversos:

a) Recordeu qu agafen? Feu-ne una llista sense consultar el llibre.

b) Comproveu si heu oblidat alguna cosa, consultant el text.

c) Hi afegireu algun altre objecte? Raoneu la tria. 7. Poseu-vos en el lloc de lAlba i en Ddac. Heu dagafar, com ells, aquells objectes que us permetran sobreviure. Per no teniu la sort de disposar de cap carret. Noms podeu carregar 20 quilos, que dureu en una motxilla:

a) Feu la llista dobjectes. Poseu al costat de cada objecte el pes que calculeu. Recordeu que tot ha de cabre dins duna motxilla.

b) Ordeneu la llista anterior per ordre de preferncia. El primer objecte ser el ms necessari i el darrer el menys necessari.

c) En grups reduts (3-5 persones) compareu les vostres llistes. Feu una nica llista.

d) Si cada grup ha fet una llista diferent, ara tota la classe pot intentar posar-se dacord en una discussi ordenada. En fer-ho, heu de tenir en compte les condicions en qu han de viure lAlba i en Ddac (condicions meteorolgiques, aliments naturals que tenen a labast, aigua potable, etc.).

2. QUADERN DE LA POR I DE LESTRANY. TT/2

s preferible que els exercicis de comprensi lectora i de relaci amb parts anteriors del text que hi ha en aquest apartat es corregeixin a laula de manera collectiva, encara que es facin per escrit. De bon comenament, el professor demanar que diversos alumnes llegeixin el que han escrit. Si hi ha interpretacions diverses, es contrastaran les unes amb les altres i, en cas de dubte, es rellegiran en veu alta els pargrafs estudiats. A criteri del professor, els alumnes podran consultar o no el text per realitzar les activitats. Tamb sels pot demanar que llegeixin prviament a casa els fragments que llegiran a laula individualment i en silenci. De la mateixa manera, si algun alumne continua tenint dificultats en la lectura silenciosa, el professor pot recrrer encara a la lectura en veu alta. 1. Ha passat un any des del dia de la destrucci. LAlba i en Ddac troben una masia, lexploren i decideixen dinstallar-shi (apartats 1-21):

LAlba, una noia de quinze anys, verge i bruna, es va immobilitzar a frec dels matolls que acabava de separar i, sense girar-se, va dir:

Mira, Ddac. El noi va saltar al seu costat i tamb va aturar-se.

Una masia... (pg. 77)

a) Llegiu en silenci els apartats 1-21.

b) Expliqueu el contingut dun dels apartats. Cada alumne, per torn, explicar el contingut dun dels pargrafs als companys. Lexplicaci lheu de fer de manera emotiva, s a dir, manifestant lemoci que els fets referits en el text us hagin pogut produir.

29

2. A partir de la lectura dels apartats 1-21 opineu si:

Fareu el mateix que fan lAlba i en Ddac i us installareu a la masia,

us quedareu a la cova,

buscareu un lloc on poder-vos construir una casa,

buscareu una casa abandonada ms luxosa,

triareu una altra opci: .......................................................................

Contrasteu les vostres opinions. Digueu per qu heu triat cada opci. 3. Imagineu-vos que els alumnes de la classe sou els supervivents de la catstrofe. Heu de triar lopci ms convenient. Mireu darribar a un acord. Podeu fer una votaci per decidir qu us conv ms. 4. Llegiu el fragment segent:

I no havien pensat en el combustible, de manera que un mat, en plena maniobra, el motor comen a estossegar amb uns retrucs asmtics, fall, sengeg de nou, espeteg altra vegada amb discontinutat. Llavors la noia hi va caure:

Vols-thi jugar que ens hem quedat sense gasolina?

Va amb gas-oil.

Tant li fa... Qu farem, ara? Perqu no el podien pas deixar all, en ple camp, exposat a les pluges i, potser, a

daltres nevades. En Ddac va dir:

A la gasolinera del poble nhi deu haver. Per qu no hi anem? (pg. 90)

En Ddac i lAlba decideixen anar al poble. Abans, per, prenen algunes precaucions:

Es van emportar un preparat de formalina per tal de xopar-ne els mocadors si se sentia fortor,

la gasolinera que van escollir, de les tres que hi havia a la vila, es trobava als afores,

per no haver de travessar Benaura, van fer la volta pel gual dels horts de baix i pujaren cap a les eres, don un altre cam menava a la carretera. (pg. 90-91)

Escriviu en una sola frase per qu els cal prendre tantes precaucions. Si teniu algun dubte, rellegiu lapartat 22 de la pgina 55. 5. Un cop arriben a Benaura, lAlba i en Ddac troben que Tot es veia si fa no fa com ho havien deixat... La gran diferncia era que ara no quedava ni rastre de pols. (pg. 91) Escriviu, en dues o tres ratlles, per qu hi havia pols quan lAlba i en Ddac van marxar del poble. Si teniu algun dubte, rellegiu lapartat 8 de la pgina 44.

30

6. LAlba i en Ddac tornen a veure les naus que han destrut Benaura i potser totes les poblacions de la Terra:

I va ser al cap de tres dies, quan sortien del bosc, on havien anat a veure si encara trobaven bolets, que van distingir cinc aparells dall ms estranys en el cel de ponent. Dinstint, lAlba va subjectar la m den Ddac i larrosseg cap a terra, on va deixar-se caure darrera uns arbustos. (pg. 93-94)

De primer decideixen amagar-se, per ms endavant (pg. 108-113) shi hauran denfrontar:

a) Descriviu les naus dels atacants (pg 94).

b) Descriviu laspecte dels ssers que han mort els habitants de Benaura (pg. 108-113).

c) Narreu la mort de lsser que descobreixen lAlba i en Ddac (pg. 111-112). 7. Llegiu aquest fragment:

I a punt dentrar a la primavera els va caure damunt una altra desgrcia, car un

mat, en Ddac, que es pensaven que shavia refredat, va llevar-se amb els ulls tan inflats i llagrimosos i la mucosa del paladar tan irritada, que lAlba loblig a tornar-sen al llit. [...] en posar-li un dels dos termmetres que havia recollit amb els frmacs, va veure que assenyalava 382. (pg. 96)

En Ddac t el xarampi i la temperatura li puja fins a 38,2 graus. Quan comena a curar-se la temperatura descendeix fins a 37,1 (pargraf 41, pg. 102). A partir dels vostres coneixements, dalgun manual o preguntant a alg de la vostra famlia, contesteu les preguntes segents:

a) Quina s la temperatura normal del cos hum?

b) Quins sn els smptomes del xarampi?

8. Descriviu breument (5-10 lnies) i en primera persona el procs que segueix la malaltia del xarampi. 9. Al text trobem referncies a diferents moments de la vida del camp:

I gaireb de seguida van haver dajornar de nou llurs exploracions per dedicar-se a

veremar. (pg. 82) Expliqueu a quina poca de lany correspon:

verema (pg. 82)

olives a punt de madurar (pg. 86)

caar bolets (pg. 93)

collir espinacs i bledes (pg. 104) 10. El captol que heu llegit du per ttol Quadern de la por i de lestrany. Expliqueu per qu t aquest ttol. Si no ho sabeu, rellegiu els apartats 29 (pg. 94), 40 (pg. 102), 51 (pg. 109) i 58 (pg. 114).

31

3. QUADERN DE LA SORTIDA I DE LA CONSERVACI. TT/3

El primer exercici daquest apartat s una activitat oral; per tant, el professor ha dexplicar el procediment a seguir tamb de manera oral. Els exercicis segents sn activitats que els alumnes han de fer per escrit; lenunciat sels adrea directament. A criteri del professor es poden realitzar oralment; en aquest cas ser aquest qui en dicti les instruccions. 1. A classe, el professor dirigir la lectura silenciosa dels primers apartats del tercer captol, un a un, adequant el ritme de lectura al dels que llegeixin ms lentament. Un cop tots els alumnes hagin acabat de llegir, el professor demanar a un dells que faci un resum del que ha llegit (noms saclariran dubtes de vocabulari si es plantegen de forma espontnia). s convenient que el professor estimuli la participaci daltres alumnes perqu completin o corregeixin qui ha fet el resum, i que noms corregeixi paraules o aspectes del que ha dit, si considera que hi ha hagut una distorsi de la comprensi. 2. Llegiu aquest fragment i contesteu les preguntes que hi ha a continuaci:

LAlba, una noia de setze anys, verge i bruna, va prmer laccelerador per tal que el vehicle supers el pendent dels ltims cent metres de cam, i dalt, va tombar cap a lesquerra. (pg. 116)

a) A linici del captol 3, quants anys han passat des del principi de la novella?

b) Quina edat tenen ara en Ddac i lAlba?

c) Qui ha ensenyat lAlba a conduir el tractor?

d) On s enterrat lsser estrany que lAlba va matar?

e) En quins llocs han viscut lAlba i en Ddac des que van marxar del seu poble? 3. Definiu les paraules segents. Si dalguna no en sabeu el significat, esbrineu-lo pel context o b consultant el diccionari:

Paraula Definici

Muser

Extraterrestre

Fortor

Malura

Cadernera

32

4. Per la manera com est escrita la novella, els apartats es poden anar agrupant en unitats susceptibles de dur un ttol. Feu una divisi dels que heu llegit fins a aquest punt del captol 3, agrupeu-los per unitats de contingut i poseu un ttol a cada grup. Per exemple:

els dos primers apartats es podrien titular La fugida,

ms endavant, podrem posar per ttol Desolaci o,

en arribar a Barcelona, Ciutat morta. 5. Un cop tots heu escrit el vostre ttol, llegiu-lo en veu alta i justifiqueu-lo davant dels companys i companyes. 6. A lapartat 7 i segents, la novella entra en uns espais geogrfics reals: Montserrat, el Prat de Llobregat, lHospitalet, Barcelona; i fa referncies a carrers i llocs de Barcelona:

I lendem, en endinsar-se per les primeres ciutats industrials que, de lluny,

envoltaven Barcelona, van comprendre que, en matria de desastres, encara no havien vist res. (pg. 121)

Amb el Google Maps, geolocalitzeu els accidents geogrfics, els pobles i els llocs i carrers de Barcelona que sesmenten en aquest apartat. 7. A lapartat 10, lAlba i en Ddac troben una rulot i decideixen viure-hi. Trobeu la decisi encertada? Per quins motius?

a) La trobo encertada perqu:

els plats voladors, si tornen, s ms probable que no puguin veurels

poden canviar de lloc cada cop que vulguin

sestalvien els problemes que comporta mantenir una casa ms gran

b) No la trobo encertada perqu:

corren el risc de tenir un accident cada cop que es traslladin en la rulot

no hi caben coses que podrien fer-los la vida ms cmoda

en cas de pluja o tempesta estan menys protegits Completeu les dues llistes afegint-hi els motius pels quals creieu que lAlba i en Ddac fan b o malament dagafar la rulot. 8. Argumenteu en unes deu ratlles alguns dels motius a favor o en contra de viure a la rulot que heu pensat en lexercici anterior, com si vosaltres fssiu els protagonistes. Si esteu dacord danar-hi a viure, podeu comenar com diu lAlba: Estaria b tenir una caseta aix, transportable... (pg. 123). Si penseu que s una decisi desencertada podeu comenar: No magradaria gens, viure en una barraca com aquesta.... 9. A partir de lapartat 22, lAlba i en Ddac busquen, amb lajut duna guia, les biblioteques que hi havia a Barcelona abans de la destrucci:

[...] un mat van entrar el primer carregament de llibres al subterrani del passeig de

Grcia, on, sense gaires llocs entre els quals escollir, decidiren de reunir tots els volums salvats de lhecatombe. (pg. 132)

https://maps.google.com/

33

Llegiu atentament els captols on sexplica qu fan per salvar els llibres i desprs:

a) Expliqueu breument els esforos que fan lAlba i en Ddac per salvar els llibres i altres objectes de lhecatombe (el professor decidir si lexplicaci es fa oralment o per escrit).

b) A partir de lexplicaci que heu fet, escriviu en un full qu considereu ms important de salvar en un cas com el que descriu la novella. Per exemple:

els llibres,

objectes dart,

joies i diners,

gasolina,

aigua,

ordinadors porttils,

etc. 10. Feu un debat ordenat sobre all que heu escrit en lapartat b) de lexercici anterior. Cada un de vosaltres llegir les seves raons, en un i altre sentit, i les defensar davant de les opinions dels altres. 11. Llegiu el fragment segent i, desprs, continueu la narraci, escrivint-ne unes deu lnies, en primera persona, com si vosaltres fssiu en Ddac o lAlba:

I un dia que passaven amb el jeep per un indret on mai no havien anat, cap a la banda de lHospitalet, en Ddac, que condua, va frenar sobtadament el vehicle, car a llur davant, entre dos pals llargs clavats a les runes, una pea de roba blanca, probablement un llenol, els barrava el pas amb el seu rtol pintat amb lletres negres, grosses: Aqu hi ha supervivents. A la part de sota, una fletxa mal dibuixada apuntava cap a les runes de lesquerra. (pg. 136)

12. El captol que heu llegit acaba amb aquestes frases:

I ella assistia, complaguda, a la seva maduraci. Estimava, com si lhagus escollit

ella i no latzar, aquell adolescent. (pg. 153) El captol es titula Quadern de la sortida i de la conservaci. Expliqueu en una sola frase per qu es diu:

de la sortida: ___________________________________________________________

de la conservaci: _______________________________________________________ 13. Comproveu si heu ents b tot el que heu llegit. Poseu una creu en la casella de S o de No, segons si considereu correcte o incorrecte cada enunciat:

Enunciat S No

34

LAlba s una noia duns vint anys al comenament de la novella.

En Ddac s un noi ros i pllid.

Desprs de la destrucci mai no tornen a veure els atacants.

Com que lAlba era pagesa no tenen cap problema a lhora de fer un hort i criar gallines.

En Ddac sap prou mecnica per arreglar el motor dun vehicle.

Poc desprs darribar a Barcelona, lAlba i en Ddac troben altres persones que havien sobreviscut a la catstrofe com ells, per ja mortes.

LAlba t una arma que podria haver-la presa a un extraterrestre.

El poble on vivien en Ddac i lAlba es diu Benaura.

Entre en Ddac i lAlba hi ha una relaci damistat que de mica en mica es converteix en amorosa.

14. Un cop hgiu comprovat els errors que heu fet en lexercici anterior, rellegiu els fragments de la novella que corresponen als enunciats que us han plantejat dubtes.

4. QUADERN DEL VIATGE I DE LAMOR. TT/4 Els exercicis que descrivim a continuaci pressuposen abans la lectura completa del captol 4. 1. LAlba i en Ddac fan una pellcula on filmen laspecte que t la ciutat desprs del desastre:

a) Poseu un ttol a la pellcula.

b) Descriviu amb una sola frase o b un breu enunciat (oralment o per escrit, a criteri del professor) cadascuna de les escenes que es podran veure a la pellcula. Els enunciats de les diferents escenes podrien ser, per exemple:

La ciutat de Barcelona desprs de la destrucci.

El port sense vida.

Montserrat en runes. 2. LAlba i en Ddac decideixen mesurar el curs del temps a partir del moment de la destrucci:

Va ser aleshores que lAlba, amb laprovaci entusistica den Ddac, al qual feia

grcia de trobar-se en un comenament, decid dinstaurar una nova cronologia que batej amb el nom de Temps Tercer i que regiria, retrospectivament, des de lendem del cataclisme. (pg. 156)

En grups de tres o quatre persones responeu les preguntes segents:

a) Qu vol dir una nova cronologia?

b) Com es diu la cronologia que fem servir actualment?

35

c) En els llibres dhistria trobeu les referncies abans de la nostra era (o abans de Crist, o abans de lera comuna), la nostra era (o desprs de Crist, o era comuna). Tenint en compte aquesta cronologia, per qu creieu que lAlba i en Ddac parlen de Temps Tercer?

d) A tots els captols trobeu la referncia TT/1, TT/2, TT/3; al costat del ttol. Qu volen dir aquestes indicacions?

3. Poseu en com, tots els alumnes de la classe, el que heu parlat en els grups. Podeu servir-vos del procediment segent:

a) Un portaveu dun grup llegeix les conclusions de la primera pregunta.

b) Els altres grups, per torns, diran si han arribat a la mateixa conclusi. En cas contrari diran la seva opini o afegiran all que encara no han dit els altres grups.

c) Ordenadament es discutir fins a arribar a una conclusi comuna.

d) El portaveu dun altre grup encetar la pregunta segent.

e) Es repetir el procs fins a donar resposta a cadascuna de les quatre preguntes. 4. LAlba no vol que saventurin a pilotar un avi:

I el projecte, o el somni, mor all mateix. Un instant de reflexi va fer veure a lAlba

els perills a qu sexposaven si un dia aconseguien de volar. (pg. 155)

a) Feu una llista dels motius que t lAlba per no volar.

b) Digueu qu fareu vosaltres. Anoteu tamb els vostres arguments. 6. Amb lajuda del diccionari, definiu les paraules en negreta del fragment segent:

I tot seguit van calafatejar lembarcaci amb una bona capa de brea que la

deix, exteriorment, com nova. (pg. 163)

Paraula Definici

calafatejar

embarcaci

brea

exteriorment

7. Torneu a escriure el fragment anterior usant paraules que us siguin habituals, sense canviar, per, el registre literari.

36

8. Observeu el mapa segent i, amb lajuda de Google Maps, contesteu les preguntes que hi ha a continuaci:

a) Quins estats del mapa actual dEuropa visiten lAlba i en Ddac en el seu viatge?

b) En quin estat actual es troba La Spezia?

c) Quins volcans veuen lAlba i en Ddac?

d) Quin nombre aproximat de quilmetres fan al llarg del viatge?

e) Quant de temps dura el viatge? 9. Observeu els dibuixos segents, que corresponen a la versi dibuixada de Mecanoscrit del segon origen. Escolliu-ne cadasc un de diferent i feu una narraci dunes 25 lnies, on expliqueu lescena. Desprs, llegiu en veu alta la narraci que heu escrit:

https://maps.google.com/

37

Dibuix 1

Dibuix 2

Dibuix 3

38

Dibuix 4

10. Llegiu les frases segents i escolliu-ne cadasc una de diferent. Escriviu una narraci dunes 25 lnies, on expliqueu lescena que correspongui a la frase escollida. Desprs, llegiu en veu alta la vostra narraci:

Hi podrem aprendre de volar. (pg. 154)

Deu ser la pellcula ms llarga que sha fet mai. (pg. 161)

[...] a proa, van pintar el nom que duria el remolcador: Benaura (pg. 163)

Al poble deien que els fills uneixen, per es veu que a nosaltres ens passa a linrevs, noi. (pg. 188)

Saps Ddac, que som uns indocumentats? (pg. 190)

5. QUADERN DE LA VIDA I DE LA MORT. TT/5 1. LAlba, una noia de divuit anys, bruna i prenyada (pg. 193). Tots els captols de la novella comencen amb la frase: LAlba, una noia de ... anys... Escriviu en poques frases qu explica aquest comenament i quina diferncia hi ha entre els diferents captols. 2. El pare de lAlba havia estat a la pres:

Conservaria els llibres, doncs. I va alegrar-se dhaver tingut un pare com el seu, que havia estat a la pres perqu ella, avui, pogus decidir com decidia. (pg. 196)

Recordeu qu li havia passat al pare de lAlba i per qu havia anat a la pres? Busqueu la pgina de la novella on sexplica aquesta histria.

39

3. Al text podeu observar que en Ddac vol saber si el fill que tindran ser blanc o negre:

Jo voldria que fos dun color com el que tens tu a lestiu, quan ens toca tant el sol; dun bru ben fosc, sense arribar al negre. [...]

I va tornar a submergir-se en lestudi de les lleis de Mendel. (pg. 198-199) Creieu que s possible saber com ser el fill que ha de nixer? Coneixeu les lleis de Mendel? Busqueu-ne informaci, si no la teniu. Calculeu com serien els fills de lAlba i en Ddac segons les lleis de Mendel. 4. Rellegiu el fragment en qu lAlba t un fill:

LAlba gemeg encara, amb les cames que li tremolaven, i el noi, sense deixar

linfant, amb laltra m, oberta, va pressionar a tots dos costats de pubis; la massa fosca, com sanguinolenta, es va desprendre amb un plof i la noia, exhausta, va caure sobre els genolls. (pg. 209)

Narreu en deu o quinze lnies aquesta mateixa escena. Busqueu, si la necessiteu, informaci sobre com s un part. 5. A la pgina 211 en Ddac i lAlba posen els noms a la seva filla. En Ddac proposa que li posin primer el cognom de lAlba, perqu ets tu qui lha dut nou mesos i qui lha parit. Hi ha algun pas on es posi als nadons el cognom de la mare en primer lloc? Informeu-vos-en. Hi esteu dacord? Escriviu tres motius a favor o en contra. Contrasteu a la classe les vostres opinions. 7. El fragment segent descriu el moment en qu lAlba troba en Ddac mort:

Era en Ddac, colgat fins als genolls. Al moment dentrar en uns baixos, per unes

raons que ella mai no sabria, el sostre li havia caigut al damunt. (pg. 228-229) Qu fareu vosaltres si us trobssiu, com lAlba, en aquesta situaci (qu farien tamb els

nois si fos lAlba qui trobessin morta)? Continueu la narraci daquest fragment escriviu-ne

unes 30 lnies i redacteu el desenlla que us agradaria que tingus la novella.

6. S LALBA LA MARE DE LA HUMANITAT ACTUAL? 1. En les pgines finals del llibre leditor ens diu que la novella s un mecanoscrit trobat fa molt de temps:

Com alguns lectors ja saben i daltres ignoren, el primer exemplar de Mecanoscrit

del segon origen fou descobert ara fa quatre mil dos-cents divuit anys... (pg 232) Llegiu atentament aquestes pgines finals i contesteu les preguntes segents:

a) Qu vol dir mecanoscrit?

b) Qu significa la dataci TT?

c) Creieu possible que una sola parella pugui repoblar la terra?

40

d) Coneixeu algun cas histric semblant (real o procedent de la tradici literria o religiosa)?

2. Llegiu les vostres respostes en veu alta i contrasteu, entre tots els companys i companyes de la classe, les diferents opinions i informacions duna manera ordenada.

III. DESPRS DE LLEGIR

43

Tots els exercicis daquest apartat es poden fer oralment, seguint lesquema de discussi ordenada que hem descrit en lapartat anterior, o per escrit, amb correcci per part del professor. El professor tamb pot fer servir els exercicis daquest apartat per avaluar el progrs experimentat pels alumnes durant la lectura del llibre.

1. LESTRUCTURA NARRATIVA 1. Us deveu haver fixat que els primers cinc captols de Mecanoscrit del segon origen tenen algunes caracterstiques comunes; anoteu aquestes caracterstiques respecte a:

a) El ttol dels captols.

c) Linici de cada captol.

d) La durada del temps transcorregut en la narraci dels fets de cada captol.

e) El comenament de cada apartat. 2. Tenint en compte les caracterstiques que heu descrit, redacteu el primer apartat del que podria ser el captol nmero sis, continuant la narraci de les aventures de lAlba i en Mar. 3. Poseu ttol al captol que heu iniciat, seguint les pautes dels altres ttols de Mecanoscrit del segon origen. 4. Ompliu el quadre segent, on podeu observar alguns aspectes de lestructura de la novella. Cal que hi referiu noms aspectes essencials de lobra. Com a exemple, us donem completat el quadern primer:

Personatges protagonistes

Personatges secundaris

Durada temporal

Entorn geogrfic

Aspectes argumentals

Quadern de la

destrucci i de la

salvaci

Alba i Ddac

els nois, la Margarida i la Xica (si el considerem personatge)

1 any, destiu a estiu

el bosc i Benaura

destrucci, supervivncia...

Quadern de la por i de lestrany

Quadern de la sortida i

de la conservaci

Quadern del viatge i de

lamor

Quadern de la vida i de

la mort

44

5. Al captol 6, un editor explica que Mecanoscrit del segon origen s una narraci trobada fa uns anys i publicada ms tard. Heu ents qu vol dir aquest darrer captol? Forma part de la novella o s una nota real de leditor? Escriviu la vostra opini en dues frases. 6. Segons el que heu llegit al captol 6, qui seria lautor de Mecanoscrit del segon origen? 7. Justifiqueu el ttol daquest captol: s lAlba la mare de la humanitat actual? 8. Expliqueu el sentit de cadascuna de les paraules que configuren el ttol de la novella, Mecanoscrit del segon origen. 9. Trobeu adequat el ttol de la novella? Se us nacut algun altre de millor? Si s que s, quin? Justifiqueu la vostra resposta.

2. LAUTOR I EL LECTOR DE MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN 1. Manuel de Pedrolo, a Mecanoscrit del segon origen, escriu a lentorn de temes com les races, les relacions dona/home, lincest, la guerra, la supervivncia... Quina intenci creieu que tenia lautor en escriure la novella? Resumiu la vostra opini en unes deu lnies. 2. Llegiu a classe en veu alta all que heu escrit. Contrasteu les diferents opinions que shagin sentit. 3. Feu una llista dels temes que us han impressionat ms en el curs de la lectura. Escriviu-ne els deu que considereu ms importants. Contrasteu les llistes dels alumnes de la classe. 4. Destrieu de les llistes els temes que shi han repetit ms, busqueu informaci de cadascun dells i organitzeu un debat a classe. 5. Us heu sentit identificats amb algun personatge? Us ha agradat la lectura? Escriviu la vostra opini i contrasteu-la desprs amb la dels companys i companyes. 6. Sabreu imitar o millorar lestil de lautor? Feu un esfor dimaginaci i redacteu un captol breu dun full i mig (unes 200 paraules). Situeu la narraci en el moment en qu en Mar t dotze anys. Podeu titular el captol: Quadern de lorigen i el retorn. TT/17, o qualsevol altre ttol que considereu adient. 7. Us ha agradat llegir Mecanoscrit del segon origen? Expliqueu en deu frases all que ms us nha agradat i all que menys. Contrasteu les vostres respostes amb les que heu escrit a l'apartat I.2.4. del dossier.

IV. I PER CONTINUAR, TRIEU UNA NOVA LECTURA

47

Heu llegit una novella que potser us ha agradat fora o potser no us ha acabat de fer el pes. En qualsevol cas, sempre en podeu triar una altra que us agradi ms. Per ajudar-vos a escollir us hem preparat una selecci de possibles noves lectures segons les vostres preferncies. 1. Us ha agradat llegir Mecanoscrit del segon origen?

S NO

2. Si heu contestat s podeu llegir:

a) Altres obres del mateix autor:

Trajecte final. Barcelona: Educaula, 2009 (Educaci 62, 42).

Mossegar-se la cua. Barcelona: Educaula, 2011 (Educaci 62, 70).

b) Altres novelles de cincia-ficci o fantasia:

ASIMOV, I. La fi de leternitat. Barcelona: La Magrana, 1995 (LEsparver, 65).

FUSTER, J. Lilla de les tres taronges. Barcelona: Planeta, 2000.

VERDAGUER, P. El cronombil. Barcelona: Empries, 1999 (LOdissea, 105).

HOMS, O. Terra promesa. Argentona: Voliana, 2012.

c) Contes de cincia ficci i fantasia:

ANTOLOGIES Futurs imperfectes. Barcelona: Educaula, 2013 (Educaci 62).

Temps al temps. Barcelona: La Magrana, 1994 (LEsparver llegir).

ASIMOV, I. Jo, robot. Barcelona: Proa, 2005 (Proa butxaca, 38).

CALVINO, I. Marcovaldo. Barcelona: Labutxaca, 2011.

d) Novelles que narren el mn desprs duna catstrofe:

BRADBURY, R. Fahrenheit 451. Barcelona: Labutxaca, 2012.

CARB, J. Calidoscopi de laigua i del sol. Barcelona: La Magrana, 2001 (LEsparver, 39).

e) Altres novelles ambientades a Catalunya en una poca anterior a la nostra:

CABR, J. La teranyina. Barcelona: Proa, 2009.

Galceran lheroi de la guerra negra. Barcelona: Proa, 2006 (Proa butxaca, 46).

RODOREDA, M. Aloma. Barcelona: Educaula, 2012 (Educaci 62, 16).

f) Novelles ambientades a la Catalunya recent:

ALBANELL, J. El Barcelonauta. Barcelona: La Magrana, 2002.

48

FUSTER, J. De mica en mica somple la pica. Barcelona: Edicions 62, 2012 (Educaci 62, 44).

MORET, X. Qui paga mana. Barcelona: Labutxaca, 2010.

g) Novelles dactualitat ambientades fora de Catalunya:

MANKELL, Henning. El gos que corria cap a un estel. Estrella Polar, 2013.

HINTON, S. E. El noi de la moto. Barcelona: Estrella Polar, 2012.

MORET, X. El manuscrit perdut. Barcelona: Estrella Polar, 2009.

3. Si heu contestat no podeu llegir:

a) Altres obres del mateix autor per de diferent temtica:

PEDROLO, M. De. Joc brut. Barcelona: Educaula, 2009 (Educaci 62, 21). s una novella policaca.

b) Altres novelles ms breus de cincia-ficci o fantasia:

PLA, J. Xantal, la noia digital. Barcelona: Baula, 2007.

MARTN, P. Una de zombis. Barcelona: Estrella Polar, 2012.

c) Contes de cincia-ficci i fantasia:

ANTOLOGIA Futurs imperfectes. Barcelona: Edicions 62, 2013 (Educaci 62).

CALDERS, P. Dem a les tres de la matinada Barcelona: Edicions 62, 2007 (El Cangur butxaca, 28).

d) Novelles per a lectors joves que narren el mn desprs duna catstrofe:

CIRICI, D. Lesquelet de la balena. Barcelona: Estrella Polar, 2009 (LOdissea, 14).

PRADAS, N. Lior. Barcelona: Crulla, 1995 (Vaixell de vapor. Srie vermella, 67).

e) Novelles breus ambientades a Catalunya amb protagonistes joves:

ALCOBERRO, A. El secret del doctor Givert. Barcelona: La Magrana, 2004 (LEsparver jove, 12).

LIENAS, G. 2CV. Barcelona: Estrella Polar, 2010 (LOdissea, 25).

Aix s la vida, Carlota. Barcelona: Estrella Polar, 2009 (LOdissea, 17).

49

JOC BRUT (1965)

V. ABANS DE LLEGIR

51

1. LA NOVELLA POLICACA Abans dendinsar-nos en la lectura de la novella Joc brut, de Manuel de Pedrolo, parlarem de les caracterstiques daquest gnere literari i dels autors que lhan conreat (tamb anomenada de lladres i serenos, o detectivesca). Comenarem per autors catalans, dels quals potser alguns de vosaltres ja heu llegit alguna obra. 1. Llegiu els fragments segents:

El dormitori de la Jlia semblava una cort: llosques per terra, vestits tirats de

qualsevol manera, roba interior bruta, el llit per fer, un flasc de colnia trencat damunt el tocador i tota la tpica muni de punyetes que omplen els quartos de les dones, escampades per terra, per damunt del llit, mig trencades, malmeses.

Talment com si alg shi hagus barallat. La Jlia era a la cuina. Jeia de bocaterrosa, davant el tub de goma del gas. I un

xiulet sinistre sescapava encara, empudegant-ho tot. Vaig ajupir-me i vaig tancar laixeta de pas. La Jlia noms duia una camisa de dormir que se li arregussava ms amunt de les natges, descobrint impdicament la seva pell, ratllada per la franja del banyador. Instintivament vaig cobrir-li les cuixes. Anava descala dun peu. A laltre hi duia una xinella vermella.

Estava a punt dencendre un cigarret, quan vaig recordar que el gas no havia marxat del tot, i que hi havia el perill que explots. Llavors vaig anar al lavabo, obrint totes les finestres que trobava, i mhi vaig rentar la cara i les mans. Com si estigus brut. I s que ho estava. Massa mort al meu voltant. (pg. 32)

Jaume Fuster, De mica en mica somple la pica

Quan estava a punt daturar el cotxe i de fer-la baixar, amb una excusa qualsevol,

la rdio va comenar a xerrotejar. Invocaven el patriotisme, la indignaci popular, el sacrilegi coms. Un representant de lajuntament va fer unes declaracions i va dir que la festa shavia susps, tanta era la rbia que tenien. A ms, el vigilant havia estat ferit greument i els metges no sabien si sen sortiria. Vaig tancar la rdio precipitadament. De cop i volta ens havem convertit en els enemics pblics nmero u del Pas Valenci. (pg. 12-13)

Jaume Fuster, La corona valenciana

Anit em va succeir una cosa bastant desagradable. s possible que li faa grcia, per li pregue que ho dissimule. Em posa nervis que es riguen de mi. B, Butxana, mhan assaltat el xalet.

El detectiu estigu a punt desclatar en rialla. Ho hauria fet si la Star no hagus estat tan a prop del comissari. Tampoc el semblant de Garcia no ho aconsellava. El ms convenient seria fer una llarga pipada a la cigarreta. La fu.

Continue, comissari.

Fou a la matinada, mentre la meua dona i jo ens distriem amb una partida descacs. Com que no mhavien robat mai i no esperava ser vctima dun robatori, utilitze poques precaucions. Normalment tenim els finestrals ben oberts i les poques coses de valor que hi ha a casa es poden trobar sense massa escorcoll.

I com sap que succe durant la partida? fu ara Butxana, entusiasmant-se.

El gos va lladrar.

I no aconsegu detindrel?

52

Quan el Rufo don lavs, el lladre escapava amb una moto que no vaig poder identificar. (pg. 54-55)

Ferran Torrent, No emprenyeu el comissari

Desprs de llegir aquests tres fragments, segurament ja us podreu fer una idea de qu tracta cadascuna de les novelles, b perqu ja nheu llegit daltres daquestes mateixes caracterstiques, b perqu en coneixeu els autors o perqu heu vist pellcules amb arguments similars. Digueu, en un parell de frases, quin us sembla que pot ser el tema de cadascuna:

De mica en mica somple la pica

La corona valenciana

No emprenyeu el comissari

2. Si nheu llegit alguna de les tres, o alguna altra que s'hi pugui assemblar, expliqueu-ne breument largument als vostres companys. Abans de fer-ho, penseu detingudament el que voleu dir i lordre que heu de seguir en la vostra exposici, i apunteu-ho a la llibreta. Tamb podeu explicar en quines circumstncies la vau llegir (per exemple, si us la van regalar, si us la van comprar a casa, si us la van fer llegir a lescola, etc.). Per acabar, en podeu donar la vostra opini i, si s possible i ho recordeu, dir en quina part de lobra estarien situats els fragments que hem reprodut. 3. Busqueu a la biblioteca del centre altres novelles de Jaume Fuster i de Ferran Torrent, fixeu-vos en les illustracions de les cobertes i en els ttols, i fullegeu-les. Proveu desbrinar quin s el tema de cadascuna:

53

Ttol de lobra Illustraci de la coberta Tema

4. Pregunteu als vostres companys si han llegit alguna de les novelles anteriors i, en cas afirmatiu, demaneu-los de qu tracten. Desprs de fer tot aix, podeu llegir el text de contracoberta de les obres i comprovar si nheu encertat, ms o menys, el tema. 5. Heu llegit alguna novella policaca o de lladres i serenos? Coneixeu altres autors daquest gnere, a ms de Jaume Fuster i Ferran Torrent?

a) Els que respongueu afirmativament la pregunta anterior, podeu explicar als altres

companys quines sn les caracterstiques daquests tipus de novelles?

b) Si no nheu llegit mai cap, amb els elements que hem treballat fins aqu, podeu fer una llista a la pissarra de les caracterstiques que creieu que t el gnere policac i discutir-les entre tots.

c) Desprs anoteu a la llibreta, com a recordatori, les caracterstiques de la novella policaca.

1.1. La novella dintriga 1. Observeu ara aquests fragments de novelles dautors estrangers:

La policia tamb t notcies! va remugar Leduc. Estava amonat. No volia que sembls que anava a veure Maigret per posar-lo al

corrent. Potser, fins i tot li havien demanat que no li digus res de la investigaci oficial.

Novetats de Samuel?

Justa! Primer ha arribat la seva fitxa. Desprs, Lucas, que fa temps es va haver dencarregar del seu cas, ha trucat des de Pars per donar ms detalls.

54

Explica!

No saben exactament don s. Per hi ha bones raons per creure que va nixer a Polnia o a Iugoslvia. En qualsevol cas, en algun indret de per all! Era un home taciturn, a qui no agradava parlar dels seus negocis. Tenia una botiga a Alger. Endevina de qu?

Una cosa ben discreta. Nestic segur!

Compra-venda de segells de correus! Maigret estava encantat, perqu all encaixava perfectament amb lindividu del

tren.

Un comer de segells que amagava una altra cosa, s clar! El ms gros s que estava tan ben muntat que la policia no es va adonar de res, i que ha calgut un crim doble perqu... Repeteixo grosso modo el que ha dit Lucas per telfon. La botiga en qesti era, si fa no fa, una de les ms grans fbriques de falsificaci de passaports i, sobretot, de contractes de treball. Samuel tenia corresponsals a Varsvia, a Vilna, a Silsia, a Constantinoble... (pg. 70-71)

George Simenon, El boig de Bergerac

Varen anar a buscar el cambrer alemany, per aquest declar que no sabia res de

lassumpte i les preguntes no varen servir pas per aclarir-ho. Un altre aspecte acabava dafegir-se a aquesta srie de petits misteris aparentment mancada de propsit que shavien succet amb tanta rapidesa. Deixant a part tota la llbrega histria de la mort de Sir Charles, ens restava un seguit dincidents inexplicables tots en lespai de dos dies, que incloen la rebuda de la carta, lespia amb barba negra de dins del cabriol angls, la prdua de la bota nova, la prdua de la bota vella negra i, ara, la troballa de la bota marr nova. Holmes seia en silenci dins del cotxe mentre tornvem a Baker Street, i jo coneixia per les seves celles enlairades i el seu aspecte entusiasmat, que la seva ment, com la meva, estava ocupada intentant bastir una mena desquema en el qual tinguessin cabuda tots aquests episodis estranys i aparentment desconnectats. Es va passar tota la tarda i fins tard al vespre, perdut entre el tabac i els seus pensaments. (pg. 52-53)

Sir Arthur Conan Doyle, El gos dels Baskerville

El coronel Johnson romangu una estona mirant Sugden de fit a fit abans detzibar-li entrebancant-se:

Em veniu a dir, superintendent, que aquest s un daquells casos misteriosos que es llegeixen a les novelles policaques, on un home mor assassinat dintre duna habitaci tancada amb pany i clau, per un fenomen aparentment sobrenatural?

Un somriure molt tnue va bellugar el bigoti del superintendent, mentre replicava tot seris:

Jo no crec que sigui tan enrevessat com tot aix. El coronel va respondre:

Sucidi. Ha de ser un sucidi!

On s larma llavors? No, senyor, no pot ser un sucidi.

Aleshores com sha escapat lassass? Per la finestra? Sugden ho neg amb el cap.

Tinc el pressentiment que no.

Per heu explicat que la porta estava tancada amb clau per dintre... El superintendent assent. Es tragu una clau de la butxaca i la va deixar sobre la taula.

55

Sense empremtes digitals els anunci . Per fixeu-vos en aquesta clau, senyor. Doneu-hi una ullada amb aquella lupa dall.

Poirot sinclin. Ell i Johnson examinaren plegats la clau. El cap de policia profer una exclamaci.

Per Du, ja ho veig. Aquestes petites rascades de la punta. Les veieu, Poirot?

S que les veig. Aix vol dir que han girat la clau des de fora, no? Lhan girada mitjanant un estri especial que travessava el pany i atrapava la clau. Possiblement saconseguiria amb unes senzilles alicates. (pg. 80-81)

Agatha Christie, El Nadal dHrcules Poirot

2. Segurament ja deveu conixer algun daquests tres famosos autors, o tots tres. Fins i tot s probable que nhgiu llegit alguna obra o que hgiu vist alguna pellcula basada en les seves novelles. Si es aix, expliqueu breument les obres que heu llegit o les pellcules que heu vist:

Autor Ttol de lobra o de la pellcula

Argument

Si mai no nheu llegit res i tampoc no nheu sentit a parlar, busqueu-ne informaci a la biblioteca del centre (segur que hi ha llibres seus) o en qualsevol enciclopdia en lnia. Amb la informaci que heu recollit tamb podeu omplir el quadre anterior. 3. Ara segurament ja sabreu que aquests tres escriptors han creat detectius de ficci que resolen els casos misteriosos: linspector Maigret, Sherlock Holmes i Hrcules Poirot (o la senyoreta Marple), respectivament. Cadascun daquests detectius t unes caracterstiques determinades que els han fet famosos arreu del mn. Busqueu-ne informaci i discutiu a la classe quines sn aquestes caracterstiques.

4. Amb lajut de lenciclopdia en lnia i del professor, feu un dibuix dun daquests tres detectius. Desprs podeu triar el millor de la classe i reproduir-lo a la revista del centre. 5. Escolliu una pellcula dintriga que cap de vosaltres no hagi vist i passeu-la a laula. s preferible que estigui basada en una obra daquests autors que estem treballant. Si no pot ser, qualsevol pellcula serveix, sempre que sigui bona i que hi hagi els elements tpics daquest gnere: que es plantegi un problema (un robatori, un crim, una desaparici...), que hi hagi diversos sospitosos i que es doni una situaci que permeti la descoberta del culpable per deducci lgica. Mentre la veieu, feu les activitats que us proposem:

56

a) Un cop sha plantejat el problema i shan presentat els sospitosos, atureu la pellcula i

escriviu quin us sembla que pot ser el culpable i el motius que l'han mogut a cometre el crim (o el robatori).

b) A la classe segent feu grups de quatre o cinc persones. Cada grup es posar a treballar amb els possibles sospitosos per mirar desbrinar quin pot ser el culpable i quins motius podia tenir per cometre el delicte. Podeu utilitzar els apunts i les notes que heu pres el primer dia. Desprs de discutir-ho els membres del grup, proposeu un culpable i uns motius. Tamb podeu intentar que tota la classe arribi a una conclusi comuna.

c) A la tercera sessi, acabeu de passar la pellcula per saber la soluci del cas. Si ning no lha encertada, comenteu-ho collectivament. Si algun grup lha endevinat, demaneu-li que expliqui com ha arribat a les seves conclusions.

d) Un cop acabat el treball, podeu omplir la fitxa segent com a recordatori:

Fitxa de la pellcula

Ttol:______________________________________________________________________ Director:___________________________________________________________________ Actors:____________________________________________________________________

__________________________________________________________________________ Guionista:__________________________________________________________________ Msica:____________________________________________________________________ Sinopsi de largument: ________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________ Qu s el que ms us ha agradat? ______________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________ Heu endevinat qui era lassass? ________________________________________________ Heu estat pendents del final? __________________________________________________ Us ha enganxat, la pellcula? __________________________________________________

57

Per qu? __________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________ Us ha agradat: el director, els actors, largument, algun altre aspecte? ____________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________ s una pellcula dintriga _____________________________________________________ Quins elements considereu dintriga o de suspens? _________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________ Com es crea la intriga en la pellcula? ___________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________ Com lhaureu fet acabar vosaltres? _____________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________

__________________________________________________________________________ 6. Amb la informaci que ara teniu, ja podeu explicar qu s una novella dintriga. Digueu quins sn els elements imprescindibles per escriure una novella daquest tipus. 7.Tot i que coneixeu poques coses de cadascun dels detectius que hem treballat, podreu dir quin de tots tres, Hrcules Poirot, Sherlock Holmes o linspector Maigret, us agrada ms i per qu. Digueu quin mtode us sembla que utilitza cadascun per descobrir els culpables. 8. A un company vostre li han pres el llibre de Manuel de Pedrolo que esteu llegint. Dividiu el grup classe en dos grups de sospitosos i en dos grups de detectius (o el nombre que calgui en funci del total dalumnes).

a) Cadascun dels membres dels grups de detectius podria comenar la indagaci dient all que cregui que pot servir per trobar el llibre o proposant alguna iniciativa per organitzar la recerca. Anoteu a la llibreta les preguntes que penseu fer i com teniu intenci dorganitzar-vos.

b) Els membres dels grups de sospitosos shan de posar dacord en quin personatge interpreten (del qual hauran de detallar unes caracterstiques mnimes i el mbil del

58

robatori: per exemple: sc un sense sostre, i puc haver robat el llibre perqu no tinc diners) i decidir qui s el lladre (ho han de comunicar al professor).

c) Aparelleu un grup de sospitosos i un grup de detectius. Mentre els dos grups actuen, els altres grups els observen i prenen notes de cara a la valoraci de les intervencions. Els detectius daquest grup hauran dinterrogar els sospitosos de laltre grup per tal de trobar el lladre.

Cal fixar el temps de durada de lactivitat; per exemple, es poden deixar set o vuit minuts a cada grup per localitzar el llibre. Evidentment, cada grup pot fer servir el mtode que cregui ms convenient per trobar-lo.

Heu dactuar i interrogar els companys sospitosos i esbrinar, per exemple:

a quina hora ha estat vist el llibre per darrera vegada,

qui ha estat el darrer que lha vist,

qui sha quedat sol a laula, etc.

d) Cal que tingueu en compte que el ms important sn les preguntes que fareu i la manera com us organitzareu per trobar el llibre. En acabar, podeu comprovar si tots els grups heu fet preguntes similars i si heu coincidit en la manera dorganitzar-vos.

e) Independentment de si han encertat o no el culpable, a lhora davaluar les intervencions dels detectius cal valorar la consistncia i la versemblana de les hiptesis. En el cas dels sospitosos, cal valorar els seus arguments de defensa.

9. Dividiu-vos en tres grups; cada grup ha dutilitzar els mtodes dun dels detectius, Hrcules Poirot, linspector Maigret i Sherlock Holmes, per resoldre un robatori. Us heu dinventar lobjecte desaparegut, qui lha robat i per quins motius, i el ms important: com heu enxampat el lladre. Cada grup ha dexplicar els mtodes utilitzats pel detectiu que representa.

1.2. La novella negra 1. Llegiu, ara, aquests tres fragments dautors de novella negra:

En aquest punt tequivoques! Qualsevol tipus de persona pot assassinar. Noms depn de les circumstncies i no t res a veure amb el carcter. Les persones poden dur les coses molt lluny... I noms falta un detall sense importncia perqu rebin lempenta definitiva. Tothom la pot rebre. Fins i tot la teva via, ho s.

No hi estic dacord fu Guy lacnicament.

Haig de dir-te que he estat a punt de matar el meu pare mil vegades. A qui tens ganes de matar, tu? Els amants de la teva esposa?

Un dells murmur Guy.

Vas estar a punt de matar-lo?

No, ni de bon tros. Noms vaig pensar-ho. Guy record les nits dinsomni, centenars de nits, i com desesperava per assolir la pau en cas que no executs la venjana. Podia alguna cosa haver-li donat lempenta definitiva aleshores?

Guy sent que Bruno rondinava:

Vas estar ms a punt de matar-lo del que timagines; aix s tot el que puc dir-te. (pg. 32-33)

59

Patrcia Highsmith, Estranys en un tren

Rusty Regan havia abandonat una muni de diner i una esposa bella per anar a vagabundejar amb una rossa imprecisa que ms o menys estava casada amb un gngster anomenat Eddie Mars. Regan havia desaparegut tot duna sense dir adu a ning i podia tenir moltes raons per a fer-ho. El general havia estat massa orgulls o, a la primera entrevista que vam tenir, massa circumspecte, de dir-me que lOficina de Persones Desaparegudes tenia lafer entre mans. La gent de lOficina de Persones desaparegudes ni es bellugaven, i evidentment no creien que valgus la pena moures. Regan havia fet el que havia fet i aix era cosa personal seva. Jo estava dacord amb el capit Gregory que Eddie Mars era molt improbable que shagus embolicat amb un doble crim noms perqu un altre home hagus anat a la ciutat amb la rossa amb la qual ni tan sols no vivia. Podia haver-lo afectat, per els negocis sn els negocis, i per Hollywood heu de portar les dents ben serrades precisament per a no estar mastegant a cada moment cabelleres rosses. Si hi hagus hagut barrejada una forta quantitat de diner hauria estat diferent. Per quinze dels grossos no representaven una gran suma per a Eddie Mars. (pg. 92)

Raymond Chandler, La gran dormida

Enterramorts contemplava el tros de vorera on estava estirat el cadver en un bassal de sang que sanava eixamplant. Els fars del cotxe illuminaven amb cruesa el tros fins passat el fanal i les escales frontals dun cert nombre de cases tronades daquella banda de carrer que havien estat una mena de residncies privades mig segle abans. La gent que shavia congregat estava a laltre cant del carrer i darrere el cotxe, de manera que tenien les cares fosques a lombra, per mostraven una renglera de cames nues de color de rovell i peus negres plans i torats amb dits enormes. Una vorera de Harlem, va pensar, peus negres i sang vermella i un home mort al terra. Aquest cop resultava ser blanc. La majoria de vegades era negre com les cames i els peus daquella gent que ara el mirava de fit a fit. Quanta gent havia vist morta al terra del carrer? No ho podia recordar, noms recordava que la majoria era negra. Morts i sense dignitat sobre les voreres brutes. Estirats sobre gargalls assecats, embolcalls enganxifosos de gelats i caramels, xiclets enganxats, burilles bavejades de cigarret, trossos de paper de diari, ossets de carn cuinada, cagarades de gos, olors de pixum, ampolles de cervesa, pots de brillantina; porqueria pudenta i empolsada que els venia al damunt a cada bufada de vent. (pg. 45)

Chester Himes, Un cec amb una pistola

2. Compareu els tres textos que acabeu de llegir amb els fragments dAgatha Christie, Arthur Conan Doyle i Georges Simenon que hem estudiat anteriorment. Digueu quines coincidncies i quines diferncies trobeu entre ambds grups. Definiu cada caracterstica amb una sola paraula o amb una frase curta:

Caracterstiques comunes Caracterstiques diferents

Agatha Christie Arthur Conan Doyle Georges Simenon

Patricia Higsmith Raymond Chandler

Chester Himes

Agatha Christie Arthur Conan Doyle Georges Simenon

Patricia Highsmith Raymond Chandler

Chester Himes

60

3. En aquests tres darrers fragments apareixen elements nous que no sn freqents en les novelles dels autors anteriors; per exemple, la presncia de personatges dtnia negra, que hi afegirien el component racial. Digueu quins altres elements nous hi apareixen i, amb lajuda del professorat, si cal, expliqueu la diferncia que hi ha entre aquests autors i els anteriors. 4. Raymond Chandler, en un conte titulat The simple art of murder, defineix el mn que retrata la novella negra com:

[...] un mn on ning no pot caminar tranquil per un carrer fosc, perqu la llei i lordre sn coses de les quals parlem, per que no practiquem.

No s estrany que un home sigui assassinat, per de vegades sembla estrany que lassassinin per tan poca cosa i que la seva mort sigui el segell del que anomenen civilitzaci.

Dacord amb aquesta definici, creieu que la novella negra reflecteix el mn real? Argumenteu la vostra opini. 5. Hem classificat els primers fragments que hem llegit de Jaume Fuster i de Ferran Torrent com a novelles de lladres i serenos o novelles policaques i nhem destriat unes caracterstiques comunes. Els altres fragments que hem treballat, de George Simenon, dAgatha Christie i dArthur Conan Doyle, tamb els hem classificat com a novelles policaques, per hem vist que hi apareixien elements dintriga i de suspens; per tant, podrem dir que sn novelles policaques dintriga i suspens. I, aquest darrer grup de novellistes, Raymond Chandler, Patrcia Highsmith i Chester Himes, tenen elements comuns amb els dos anteriors, per incorporen a les seves obres un component de crtica social, element nou respecte dels primers; per aquest motiu daquests autors es diu que escriuen novella negra. Amb aquesta informaci ompliu el quadre segent:

Autor Ttol Novella policaca

Novella dintriga

Novella negra

Jaume Fuster

Ferran Torrent

Agatha Christie

A. Conan Doyle

G. Simenon

P. Highsmith

61

R. Chandler

Chester Himes

5. Feu una llista de les caracterstiques que considereu comunes a tots els grups de narracions que hem treballat, des de Jaume Fuster fins a Chester Himes, encara que en els fragments que hem llegit no hi apareguin totes.

2. REGISTRES DE LLENGUATGE Com ja sabeu, els escriptors fan parlar els seus personatges amb diversos tipus de llenguatge, segons les caracterstiques socials de cadascun. s evident que no s el mateix escriure una novella amb uns personatges cultes que amb uns que no ho siguin, amb uns protagonistes joves que amb uns de vells, amb uns de lextraradi duna gran ciutat que amb uns del camp, perqu a lhora de parlar cadascun dells ho fa de manera diferent, encara que vulguin dir les mateixes coses. Doncs b, aquests tipus de novelles que estem treballant utilitzen un llenguatge caracterstic (un registre) que, moltes vegades, est ple de paraules, frases fetes i expressions vulgars que volen representar la manera real de parlar dels personatges. Malgrat tot, com podreu veure, sn ben diferents els mots que utilitzen uns autors i altres, segons lpoca i el lloc on shagin escrit les novelles. 1. Llegiu atentament els fragments segents i fixeu-vos en les paraules i en les frases fetes que utilitzen els diversos autors. Subratlleu les que no conegueu, tot i que el seu significat el podreu deduir fcilment pel context:

La pregunta, malgrat la calor, em va deixar fred. Shavia adonat que el cotxe...

Malet siga!... Vaig improvisar una histria, darrel autntica. Men vaig sortir prou b.

Treballo per a un peix gros de Santa Pola. Un que va fer cal llarg a lfrica. El cotxe s seu. Jo li faig de xofer. La benzina mha agradat sempre i aquest ofici em permet conduir bones carrosses sense haver datracar un banc. Lamo ara fa un viatge per mar... t un iot, tamb..., b,