pederastes de castelló (el triangle, 2 de noviembre de 2009)

7/27/2019 Pederastes de Castelló (El Triangle, 2 de noviembre de 2009)

http://slidepdf.com/reader/full/pederastes-de-castello-el-triangle-2-de-noviembre-de-2009 1/3

JUSTÍCIAPODERS14 • El Triangle • número 942 • 2 de novembre de 2009

Una trama fins ara impune

Antonio Peraire ha passat de ser un dels membres de la xarxa de pederàstia de Castelló a ser-ne un dels màxims acusadors. Però el seu testimoni ha servit de poc.

Tutelar de Menors del Baix Maes-trat, un muntatge, la denúncia delqual ocupa un lloc destacat en l’in-forme del Defensor del Poble. Pe-raire va parlar per a Josefa, peròtambé ho va fer –malgrat seu– pera aquells a qui l’escàndol no els dei-xava dormir.

TOT DU A LES NENES D’ALCÀSSER

En el contingut dels enregistra-ments realitzats a Antonio Perai-re el 1999, així com en les sevesconfessions posteriors davant la

policia judicial (els tràmits col·la-terals de la qual van durar fins al2004), s’autoinculpa de pertà-nyer a una xarxa de pederastes,sent la seva missió la de vigilantde la porta del darrere del BarEspaña i la de captar nens i ne-nes a Benicarló i els seus voltantsi dur-los al bar. Confessa que ésconeixedor d’una sèrie de fetsocorreguts al Bar España rela-cionats amb el cas de les nenes

d’Alcàsser , declaracions recolli-des a les diligències prèvies703/2000 del Jutjat núm. 2 de Vi-naròs, en les quals, entre altresepisodis escabrosos, confessa haver vist diverses pel·lícules on va poder presenciar la mort deles nenes d’Alcàsser, i que aquestscintes, diu, les va veure junta-

El testimoni principaldiu: «Jo he vistpel·lícules on es violavanens i els feien sangi es filmava ‘porno’»

Moltes de les accionsdenunciades al jutjathan estat escassamentinvestigades, es queixendiversos testimonis

Cinc cintes de vídeoexpliquen lesagressions de quèpresumptament van serobjecte els menors

ment amb Farina –Giuseppe Fa-rina, expresident del Milà, denun-ciat per Reinaldo Colás per unpresumpte delicte d’abusos se-xuals a les seves dues filles (ve-geu EL TRIANGLE 938)–; Ber-nard Alapetite, el Francès (jutjati condemnat a França per un de-licte de pederàstia), i a una per-sona que es feia dir Ramón Grau.

«A la pel·lícula –explica Perai-re– es veu que les nenes van pa-tir molt abans de morir.» Nego-ciaven el preu d’aquests vídeos,

i sosté que alguns dels esmentats«hi eren quan es van fer les pel·lí-cules». En un altre moment de lagravació, confessa que coneixiaMiguel Ricart i Antonio Anglés–els dos acusats de donar morta les nenes d’Alcàsser– abans queles matessin. «Aquests dos, els veia moltes vegades al Bar Espa-ña: hi sopaven, i algunes nits esquedaven a les habitacions del bar», habitacions, diu, que ell co-neixia bé i on sabia que els doscondemnats pel triple crim feien«treballs bruts». Antonio Perai-re confessa «sentir-se malalt encontemplar tanta sang» i entraen els detalls sobre el triple as-sassinat en descriure el lloc en elqual són assassinades les tres joves: «No m’agradava veure-les,

perquè hi havia molta sang, i des-prés em sentia malament».

«ÉS COM UNA MALALTIA»

Membres de la policia judicial del’Audiència de Castelló van haverde transcriure les cinc cintes de vídeo, que després van ser incor-porades a les diligències prèvies703/2000 del Jutjat de Vinaròs.Antonio Peraire sosté: «He vistles filles de Reinaldo Colás al BarEspaña acompanyades de la sevamare i de Farina...»; «en moltes

ocasions venien amb altres nens».Peraire relata també que ha vistpel·lícules «on es violava els nensi els feien sang... que allí s’hi filma- ven pel·lícules porno ...». «Sé queles han fet –hi insisteix–, però nosé on les duen, a l’estranger o acasa d’algú...» El relat de Perairecontinua: «Els qui tenen dinerstenen tots els vicis». Encara hiafegeix: «Ramón, l’advocat, tam- bé està ficat en aquests embolics.Això ho fan per vici i per diners.És com una malaltia. Hi ha ne-

Diversos testimonis, víctimes de suposats casos de pederàstia i d’abusos sexuals succeïts a la localitat castellonenca de

Benicarló, impliquen en les seves confessions polítics, jutges, destacats advocats i els responsables de la residència demenors Baix Maestrat, i denuncien que els fets mai no van ser investigats a fons en implicar destacats prohoms de la zona

Text: Dionisio Giménez

Pederastes de Castelló

El problema d’Antonio Pe-raire és que no l’encertavaamb els amors. No és que

tingués la naturalesa en contra, noés això: és que l’amor, com la llu-na, té moltes cares, i a ell li va to-car el costat minvant d’una histò-ria d’amor que va acabar en un es-trepitós escàndol de cintes de vídeo.

Perquè cec d’amor devia estar

aquest home (que s’ha autoincul-pat davant la policia de Vinaròscom a col·laborador en delictes depederàstia ) per no veure que enel pis de la seva estimada hi haviauna escala que donava a unes habitacions interiors, i que, curiosa-ment, d’un dia per l’altre, l’escalaes va omplir d’ampolles, d’andrò-mines i de capses de cartró, i queuna d’aquestes capses presenta- va un orifici per on treia l’ull unacàmera de cinema que, al seu torn,es connectava per cables a un ví-deo convencional. L’home enamo-rat era lluny de saber que la càme-ra l’enfocava exclusivament a ell,

en el mateix lloc, en la mateixa ca-dira, que tenia reservada per ales seves visites, i que aquests ví-deos –cinc en total– anirien a pa-rar a la Fiscalia de Castelló, i d’a-quí a la policia judicial.

I, sigui perquè Paraire volia im-pressionar Josefa, o perquè volia vomitar el que duia a dins –que eramolt, i d’una inusitada lletjor–, vaparlar sense parar dels afers més bruts i tèrbols d’una xarxa de pe-deràstia de la qual ell –va dir– «for-mava part». Una xarxa de pede-rastes de guant blanc, que migCastelló coneixia i que ningú nos’atrevia a denunciar, perquè hi ha

delictes que s’esfumen darreredels rostres envernissats dels quimai no han trencat un plat.

Parlem d’exjutges, de funciona-ris, de policies i d’aquelles amis-tats perilloses que coincidien,segons Peraire i altres, a les habi-tacions superiors del Bar España,a la Granja o al Mas del Coll, a lademarcació de Castelló. Parlemde suposades violacions de me-nors, sempre arxivades, escassa-ment investigades, convertides entràmit. Peraire va parlar de la Casa



• 15El Triangle • número 942 • 2 de novembre de 2009 JUSTÍCIA PODERS

Peraire diu: «Van matarla infermera Alicia –laque ‘cosia’ els nens–perquè temien que sen’anés de la llengua»

A l’informe policial es diuque el lloc on succeïa totera en alguna de lesquinze habitacions del BarEspaña, de Benicarló

Un dels joves del centrede menors del BaixMaestrat relata els abusosde què haurien estatvíctimes alguns nens

tament amb l’exjutge Jovani Puig.«Hi estaven embolicats –diu– i de vegades se’ls unia un advocat deTortosa, Felipe Tallada». AntonioPeraire explica que abans que«matessin Alicia, Ramón Grau es-tava empipat amb ella, i deia a Fe-lipe Tallada que era molt nervio-sa i que el que estava fent no ho veia bé. Tallada va dir a RamónGrau: “Alicia se n’anirà de la llen-gua, i cal fer-hi alguna cosa”».

Peraire assegura, en els enregis-traments en poder del jutjat, «quesabia que Ramón Grau i Alicia te-nien una casa a Sant Jordi, i que,en una reunió en la qual ell era pre-sent, Farina, Felipe Tallada, Graui altres persones van acordar quel’assumpte d’Alicia l’havia d’arre-glar Carlitos España (l’amo del bardel mateix nom)». Aquesta de-claració conclou explicant: «Això va ser una setmana abans que lamatessin». A la pregunta de si ellera allà, la resposta és: «Sí, jo hiera presenciant la gravació». Així mateix, Peraire dóna dades de lescaracterístiques del local on supo-

sadament es cometien abusos se-xuals a menors, i ho fa d’una ma-nera explícita, apuntant detalls:«Al Bar España hi ha 15 habita-cions, i els enregistraments esfeien a la 12». Adjunta un croquisrudimentari de com estaven dis-tribuïdes i explica amb detalls que,en les pel·lícules «sortien el delMas del Coll, l’Italià , Giuseppe Fa-rina; el Francès , i que apareixennus, en companyia de nens de 10a 12 anys». Hi afegeix que en unapel·lícula «sortia la mare de les fi-lles de Reinaldo, Dunja Jane Ad-cock» i que «sabia alguna cosa d’u-na jutgessa de Vinaròs que va veu-re entrar un parell de vegades perparlar amb Ramón Jovani Puigal Bar España».

En aquest punt la policia li pre-

gunta: «Coneix el nom de la jut-gessa?». Peraire contesta sense re-serves: «Sí; es diu Sofía Díaz Gar-cía». Encara que resulti inversem- blant, són molts els testimonis queidentifiquen la jutgessa de Vina-ròs (la que s’ocupa del cas) al BarEspaña, i, encara que alguns re-lacionen la seva presència en ter-mes que ens resistim a transcriu-re, el més probable, és que si, efec-tivament, la jutgessa va acudir al

Bar España, la seva presència es-taria justificada per alguna ges-tió vinculada a les diligències queincoava. Aquest criteri podria apli-car-se, per extensió, al presidentde la Diputació de Castelló, Car-

los Fabra, el qual diversos testimo-nis afirmen haver vist en els llocs

abans esmentats. Cal suposar que,si el polític popular es va personaren aquells antres, tal com algunsaventuren, devia ser per algunaraó inherent al seu càrrec, atesal’alarma social que aquest cascomportava entre la població.

EL CAS DE SANTIAGO BRU

El porter del Bar España implicatambé la Residència de Menorsdel Baix Maestrat, de la qual diuque «alguns professors i pares cobraven per dur els nens al bar per-què els filmessin en pel·lícules». Si-gui o no exagerat, la veritat és queen aquesta acusació coincideixamb Santiago Bru Rius, un noique, juntament amb els seus ger-mans, estava ingressat en aquellsanys a la residència de menors de

ció en les quals la meva germanaha estat cruelment sotmesa es-

sent jo present». Els tres germans–hi afegeix el xicot– «hem patit elmateix durant anys». Es lamentade la «gran falta d’interès a conèi-xer la veritat del que la meva marei altres persones han denunciat».

En cinc folis manuscrits Santia-go Bru afirma que una de les pro-fessores «s’enduia els nens de laresidència al Bar España, entre elsquals hi havia els meus germans»i que «han entrat a les habitacionsdels nens i de les nenes [es refereixal centre de menors], també a lade la meva germana. Vaig veureentrar-hi Farina iel Francès , i, se-gons em va explicar la meva ger-mana, aquests dos homes la van violar, l’un darrere l’altre, i, a més,

Vinaròs. Santiago Bru, en un es-crit lliurat al fiscal en cap de Cas-telló amb data 4 de desembre de2003, insta el fiscal a investigar ladenúncia presentada per ell rela-cionada amb abusos sexuals a laseva germana María del Carmen,comesos a la seva habitació de laresidència de menors Baix Maes-trat. Bru explica que en un mo-ment determinat «vaig retirar ladenúncia per pressions dels pro-

fessors del centre». En el seu es-crit al fiscal, SantiagoBru diu: «Éscert el que es va denunciar, i no so-lament aquesta vegada; han es-tat moltes més les violacions, lesaberracions sexuals i la prostitu-

nes de tres, cinc, dotze i catorzeanys que paguen [deu voler dir«per les quals paguen»] mig mi-lió i un milió». Torna a parlar deles cintes gravades i afirma: «Johe vist pel·lícules en què es vio-

len nenes perquè era allà dalt.Ho feien en diverses habitacionsdel Bar España; es reunien allà idesprés es veien amb els nens ales habitacions. Allà hi havia llits,focus, com si fos un cinema. Tam- bé hi havia un sofà llit; els vaig veu-re com ho feien amb nenes de dot-ze anys. Cobraven tots els qui hoorganitzaven, no hi havia ningúque no cobrés. A una nena la vantrobar morta.El Francès ; l’Italià ,Farina; Ramón i el fill del del BarEspaña són els qui ho gravaven.Els qui hi anaven eren uns paiosmilionaris... Hi ha gent que gau-deix d’agafar menors, tocar-los i

violar-los; gent que té diners: fanel que els dóna la gana perquè pa-guen i ho compren tot».

Peraire, que sembla no guardarrancor per les filmacions, realitza-des sense el seu consentiment, nosolament es ratifica en el que vadir a les cinc cintes de vídeo, sinóque en alguns aspectes va ampliarla informació a la policia judicial.Així, amb referència a la part su-perior del Bar España, sosté que«hi entraven noies i nois de nou,deu i onze anys»; que una vegada va veure el Francès i un altrehome, «una mica calb i alt», que van pujar amb nens a les habita-

cions del bar i que allí «es feienpel·lícules en vídeo», que «Farinaportava la càmera», que no sabiaquantes pel·lícules poden tenir,però segur que allí, al Bar España,«s’han gravat pel·lícules, i que a leshabitacions hi havia uns sofàs ma-rrons i que al costat hi posaven lacàmera amb trípode».

ALÍCIA, UN CRIM SENSE RESOLDRE

Per si això fos poc, Peraire sorprèntothom quan diu haver vist entreels pederastes Carlos Fabra, pre-sident de la Diputació de Castelló,i la jutgessa que instrueix el cas. Ifa unes declaracions sorprenents

sobre Alicia Martínez, la inferme-ra que va aparèixer assassinadaen una platja de Peníscola, desprésde sortir d’una discoteca de Vi-naròs. Segons Peraire, «Alicia treballava a la sala d’operacions del’Hospital de Vinaròs, i que a lesnits que ella estava de guàrdia liduien nens del Bar España que elshavien rebentat, i que ella els co-sia, que els nens els entraven perla porta de darrere de l’Hospi-tal». Afirma que Alicia va anar al-guna vegada al Bar España, jun-

El relat manuscrit d’un dels menors que presumptament van ser objecte d’agressions sexuals en aquesta trama de pederàstia.

EL CAS DE M. JESÚS

mm Al maig de 2002, una altratestimoni declara amb relacióals abusos sexuals. Es tracta

de María Jesús Jiménez, de19 anys. Segons consta en lesactuacions, quan era unanena, els seus avis es vanmostrar permissius perquèella freqüentés el Bar España.María Jesús va declarar en elJutjat de Primera Instància iInstrucció de Vinaròs que«coneix Giuseppe Farina delBar España». Que la sevaàvia, que treballava a la cuinadel bar, li va presentarFarina, que «anava a buscar-la, la pujava en el cotxe i laduia a Mas del Coll, il’amenaçava perquè no digués

el que li feia». María Jesúsdenuncia també Ramón Grau,el Francès i els seus amics.Sorprenentment, identificaCarlos Fabra com un delsvisitants del Bar España. Hofa amb paraules que recull elsecretari del jutjat: «Que el vaveure un dia en el periòdic;que, com en els diaris haviavist la cara de Carlos Fabra, liva dir que si podia llevar-li lesulleres fosques que duusempre, i que aquest li va dirque no, i un dia també el vaveure per la televisió...; queconeix Bernard Alapetite del

Bar España i del Rossell...;que a Gema Perfecto la coneixperquè és la directora delcentre de Vinaròs (ambreferència a la residència demenors del Baix Maestrat),que la coneix també del BarEspaña, que, quan vaconèixer Gema la declaranttenia 15 anys. Que Gemaanava amb pantalonsvaquers, que triaria els nensper fer-los fotografies, i era denit. Que alguns nens anavencaminant i uns altres ambmoto; que un home amb unamoto vella els duia» (amb

possible referència a AntonioPeraire).

YSEGUEIX A LA PÀGINA 16



JUSTÍCIAPODERS16 • El Triangle • número 942 • 2 de novembre de 2009

Una trama fins ara impune

La Fundació O’Belénté tutelats més de2.000 adolescents

La Fundació O’Belén es vaconstituir el 1999 després

d’una primera etapa com a as-sociació, amb seu a Azuqueca deHenares (Guadalajara). Un delsseus principals objectius és lagestió de centres terapèutics. Enl’actualitat aquesta entitat sen-se ànim de lucre ingressa mésd’11 milions d’euros l’any, provi-nents en un 90% de les admi-nistracions públiques, i té tute-lats pmés de 2.000 adolescents,repartits en els diferents centresde menors de l’Estat espanyol.

L’staff d’O’Belén, el formen Emi-lio Pinto, president de l’entitat,exportaveu del Partit Popular deSigüenza; Carlos Moreno, ge-rent i exregidor del PP en aques-ta població, expulsat del partit,i María Calvo, responsable delDepartament de Relacions Ex-ternes, també del PP.

Els seus patrocinadors són laimmobiliària Álvaro Gómez, elgrup Labaro, Alvargómez Ges-tión Inmobiliària i la Diputacióde Guadalajara. Com a col·labo-radors, hi figuren, entre d’altres,la Cadena COPE, Onda Cero iCajamadrid. Aquesta institució

es defineix com a «benèfica» i en-tre els seus mentors hi ha Ma-nuel Pizarro (diputat del PP i fra-cassat responsable d’economiadel partit), càrrec que compati-

bilitza amb una societat de va-lors amb Emilio Recoder, impul-sor d’una altra fundació, Ajuda’lsa Viure (de la qual Ana Botellaés infatigable col·laboradora),

vinculada als Legionaris de Cris-to. El Govern balear li reclama450.000 euros per un projectemai concretat al Perú. L’arque-

bisbe de Saragossa, Manuel Ure-ña, persona ben avinguda ambFrancisco Camps, apareix tam-

bé a O’Belén, al costat del conse-ller delegat d’Iberdrola, JavierHerrero.

La Fundació O’Belén, la mésdenunciada per Enrique Múgi-ca, no és sinó una més de les múl-tiples empreses disfressadesd’ONG que es lucren a costa dela necessitat aliena, gràcies a la

Aquesta entitat és unade les que acumulenmés denúncies delDefensor del Poble i és

de les que més es lucrenamb la necessitat aliena

privatització dels serveis socials.Aquesta situació no solamentcomporta precarietat laboral,sinó que també ha facilitat la fal-ta de control sobre la prestaciódels serveis subcontractats. Elcas de la residència de menorsdel Baix Maestrat és el para-digma d’aquesta falta de controlper part de les institucions va-lencianes, més lliurades a la jus-tificació dels maltractamentsque a gestionar una labor tera-pèutica amb els xicots. Això po-

dria explicar la situació límit que van viure un noi internat al cen-tre de Picón del Jarama i unanena, Saray, que va acabar en elsuïcidi de tots dos, que eren encentres regentats per O’Belén.Eren adolescents amb edatscompreses entre 13 i 14 anys.

En resum, en lloc d’eminentspsicòlegs, pedagogs, educadorsetc., trobem a la Fundació O’-Belén un curiós elenc de polí-tics professionals de la dreta,importants empresaris i algu-na entitat econòmica, tots ells

beneïts per un arquebisbe i re-gats amb diners públics. l

feien porqueries amb ella. Això vapassar cap a les onze de la nit, jaque a aquesta hora sortia de l’ha-

bitació per jugar en el passadísamb altres companys. [...] Els nensque sortíem de les habitacions per

veure què feien aquestes perso-nes i que érem testimonis de comaquests entraven a les habitacionsérem Paco, José Manuel, Antonio,Domingo, Daniel i jo. Després depassar per les habitacions de lesnenes, venien a la dels nens, peròllavors ja no sortíem per por, en-cara que sí que arribàvem a escol-tar plors i crits. Entre aquestespersones n’hi venien també d’al-tres les quals en aquest momentpodria reconèixer si les veiés, o lesescoltés».

ARXIVAMENT DE LA CAUSA

Són moltes les persones que diuen

haver sofert abusos sexuals al BarEspaña, al Mas del Coll i a la resi-dència de menors Baix Maestrat.La policia de Castelló en va comp-tabilitzar 36, entre nens i nenesque van ser agredits sexualment,segons va informar a l’agost de2006 el diari Mediterráneo .Aquestes víctimes dels abusos eslamenten que les denúncies maino van ser investigades, i si es vafer, diuen, no van passar del pur

tràmit. Fos com fos, la policia ju-dicial, adscrita a l’Audiència Pro-

vincial de Castelló, no hi va donarcredibilitat, com queda reflectiten el seu escrit de conclusions lliu-rat a la Fiscalia.

En aquest informe es diu que«no s’ha pogut comprovar l’exis-tència d’una xarxa organitzadadedicada a l’abús de nens a lazona nord de Castelló, que la in-formació facilitada ha impedit feruna investigació correcta perpart d’aquesta unitat, o de qual-sevol altra». I hi afegeix: «La ma-

joria de les persones són total-ment respectables, exceptealgunes amb antecedents, es-mentant autoritats o personesrellevants, el capità de la Guàr-dia Civil, jutges, la directora de laresidència Baix Maestrat, advo-cats relacionats amb conegutsdelinqüents de la zona, Pepe Es-paña i el seu fill Carlos España.Aquestes persones, per uns mo-tius o altres, són àmpliament co-negudes a la zona, involucrantaquestes persones com a inte-grants de la xarxa de pederas-tes i atribuint-los la presumptacomissió de delictes molt greus».

Una conclusió que Reinaldo Co-lás contradiu de manera termi-nant: «El responsable d’aquestaunitat va paralitzar la investigació

atenent la importància de les per-sones a les quals havia d’investi-gar, precisament, silenciant enaquest informe els delictes sexualsquan el mateix sergent, responsa-

ble de la investigació, Tomás Gon-

zález, diu, amb relació a un infor-me pericial, que “no s’ha descar-tat que les menors Tamara i Aídahagin estat objecte d’abusos se-xuals”. En què quedem?», es pre-gunta Reinaldo. «Si existeixaquesta possibilitat, per què no lesaltres que figuren en aquesta cau-sa?».

RESIDÈNCIA BAIX MAESTRAT

Independentment que existeixi–tal com mantenen diversos tes-timonis de l’acusació– relació en-tre el centre de menors i la supo-sada xarxa de pederastes de Cas-telló, el que sí podem dir és que,

en l’últim informe del Defensordel Poble amb data de gener de2009, el seu titular, Enrique Mú-gica, alerta de la vulneració dedrets a la residència de menorsdel Baix Maestrat de Vinaròs, tu-telada per la Conselleria de Be-nestar Social de la GeneralitatValenciana i gestionada per laFundació Internacional O’Belén(vegeu peça). I, encara que l’es-crit no aborda l’afer de la pede-ràstia, Múgica denuncia el cen-tre de Vinaròs com un dels pit-

jors, critic a els seus règim sdisciplinaris i alerta que els me-nors són medicats sense el seu

consentiment quan pateixen unacrisi violenta. L’informe denun-cia les «contencions físiques» (aï-llaments) amb les quals es casti-ga els nens, i insisteix que en capcas no haurien d’usar-se aques-tes mesures com a sanció, i la-menta que molts menors li fessinarribar les seves queixes per la«quotidianitat» amb la qual s’e-xecuten. L’informe incideix queels joves interns rebutgen les con-tencions «realitzades de formaabusiva, per personal no especia-litzat i sense les menors garan-ties, atès el dany que poden arri-

bar a causar-los. Els interns ens

van informar –diu el text– que,quan es neguen a prendre fàr-macs, se’ls injecta medicació... ique se’ls obliga a romandre nus iajupits durant els escorcolls».

Aquesta disciplina espartanacontra els nens, pròpia del fran-quisme, no escandalitza el cap deservei de la Conselleria de Benes-tar Social a Castelló, Enrique Car-celler, que, inamovible, va justifi-car l’ús de la força i va criticar ambduresa l’informe de Múgica. «Hiha menors, va dir, que requerei-xen, a part d’un procés educatiuimportant, parar-los en un mo-ment determinat amb contenciófísica». Carceller no va explicar enquè consisteix la seva anomena-da «contenció» i el seu conceptepedagògic de «parar» els nens. l

Un dels denunciants,Reinaldo Colás, diu ques’ha frenat la investigació«per la rellevància

dels implicats»

pederastes de castelló (el triangle, 2 de noviembre de 2009)

Documents