El Triangle d’Estiu M. Martínez

1

EL TRANGLE D’ESTIU VEGA – DENEB – ALTAIR

A les nits d’estiu de l’Hemisferi Nord hi ha 3 estrelles que ressalten al cel constituint un triangle; aquetes són Vega, Deneb i Altair (en ordre de més a menys brillantor). Vega, a més a més, és una de les estrelles que divideix el cel en terços; les altres són Arcturus i Capella. Vega És la 5a estrella més brillant del cel (després de Sírius, Canopus, Arcturus i Alpha Centaury A). Pertany a la Constel·lació de Lyra i és una estrella blava que es troba a 25 anys llum de nosaltres, per tant una de les estrelles més properes que tenim. Fa 14.000 anys aquesta era la estrella del Nord (paper que ara té la Estrella Polaris, a la constel·lació de la Osa Menor, una estrella que sempre marca el nord celeste). D’aquí a 11.000 anys es preveu que tornarà a ser-ho. Té 3 vegades el diàmetre del Sol i una massa 2’1 més gran que el Sol, amb una edat d’una desena part que aquest, tot i que al ser el doble de massiva també viurà una desena part del què ho farà el Sol. Les dues estrelles, Vega i el Sol, es troben a la meitat de les seves vides aproximadament. És una estrella pobre en elements atòmics més alts que l’Heli, per tant bastant elemental (pertany a la Seqüència Principal de color blanca amb tons blavosos). Rota molt depressa entorn seu (274km/s), pel què els efectes de l’accel·leració centrífuga fa que s’axati pels pols i quedi abultada per l’equador. Com es veu, és una estrella molt semblant al Sol tot i ser 37 vegades més lluminosa, això vol dir que a l’igual que el Sol, es convertirà en una gegant vermella i després passarà a nana blanca.

Comparació de Vega a la esquerre amb el Sol a la dreta.

El Triangle d’Estiu M. Martínez

2

Deneb També anomenada Alpha Cygni, és una supergegant blanca molt poc usual, a 1.500 anys llum del Sistema Solar. La energia que produeix en un sol dia és equiparable a la del Sol en 140 anys; això explica la elevada lluminositat tot i la gran distància que ens separa d’ella. Forma part de la Constel·lació del Cigne. Deneb ve de l’àrab i significa cua (la cua del Cigne). És una estrella de color blanc-blava del tipus A2, pertanyent a una gegant blava. La seva temperatura superficial és de 8.400 K, i d’aquí a pocs milions d’anys passarà a supernova.

Diagrama Hertzsprung – Russel. Mostra les lluminositats (magnitud absoluta) de les estrelles i els tipus espectrals. Deneb se situa a dalt de tot i al centre.

El Triangle d’Estiu M. Martínez

3

Deneb és una de les estrelles més llunyanes que es pot veure a simple vista (de les més lluminoses a la Milky Way Galaxy). De les 20 estrelles més brillants del cel, només Rigel (Orió) la sobrepassa. Que sigui del tipus espectral A2 significa que és una estrella blanca molt calenta, una supergegant.

Altair Estrella més brillant de la constel·lació de l’Àguila, se situa a 16 anys llum del Sistema Solar per tant és una de les estrelles més properes a nosaltres. És 4 vegades més voluminosa que el Sol i molt més jove: té una edat de 630 milions d’anys. És 11 vegades més brillant que el Sol. Té una de les velocitats de rotació més altes que es coneixen: en els estrats perifèrics equatorials la velocitat és de 250 km/s (forma axatada: 22% més ample que alta). La seva velocitat només és inferior a la de les estrelles de neutrons i a les nanes blanques. S’atribueix al fet que sigui tan jove. Període de rotació: 6h 30 min. És de tipus espectral A (color blanc) amb una temperatura superficial de fins a 11.000 K. És una estrella que, de la mateixa manera que el Sol, es troba en la fase de fusió d’Hidrogen, per tant està a la Seqüència Principal. John Monnier (Universitat de Michigan) va dir que la nostra galàxia es troba afectada per les relativament poques però molt poderoses estrelles calentes que roten a gran velocitat. Però encara està per descobrir com operen aquestes estrelles tan influents.

Foto: Zina Deretsky, National Science Foundation.