Revista de Vidreres · 68 · hivern 2015

Castell de Sant Iscle Marc Carreras Reis 2015Parlem del... Parlem amb ... Actualitat

EL R

EC C

LAR

68 ·

EDIT

ORIA

L

3

EDITORIALTaula de Serveis

El Rec Clar no acaba al paper, pots visualitzar-lo al web de

l’Ajuntament i opinar i dir-hi la teva a través de les xarxes socials.

SERVEIS 02EDITORIAL 03

PARLEM DE... 04PARLEM AMB... 08

DES DE LA CASA DE LA VILA 11ACTUALITAT 14

ANEM A ESTUDI 22ESPORTS 27

CURAR-SE EN SALUT 38OPINIÓ 40

ENTRETENIMENTS 43PLOU I FA SOL 44

FEM UNA QUEIXALADA 45EL REC CLAR PEL MÓN 46

El 9 N a Vidreres

+ REC CLARI like

Emergències Centre d’emergència de Catalunya ................. 112Informació ciutadana.................................................. 012Mossos d’Esquadra......................................................112Bombers................................................................................... 112

AjuntamentOficines municipals.............................972.850.025Fax oficines municipals...................972.850.050Vigilants.................972.850.000 /670.067.740Assistent social........................................972.850.170Llar de jubilats...........................................972.850.907Jutjat de Pau..............................................972.851.870Biblioteca Joan Rigau.......................972.851.285Centre cívic Francesc Llobet.....972.850.067Piscina municipal...................................972.850.027Pavelló municipal (oficines).............972.851.445Pavelló municipal (públic).................972.851.214Deixalleria......................................................637.759.060

EnsenyamentLlar d’infants Sant Iscle..................972.850.917

Llar d’infants El Sorrer.....................646.571.809Col·legi Sant Iscle..................................972.850.103Preescolar Sant Iscle.........................972.850.836Col·legi Salvador Espriu..................972.850.808IES.........................................................................972.850.711

SanitatCAP(Centre d’Assistència Primària)...972.850.156Farmàcia Vilardell..................................972.875.009Farmàcia Adzet........................................972.875.666Farmàcia Moré.........................................972.850.575

Consell comarcalOficines............................................................... 972.842.161Fax oficines...................................................972.840.804Recaptació....................................................972.840.178Recaptació (oficines Vidreres)........... 972.851.094Protectora animals (Tossa de Mar)...972.342.030

TransportsAutocars R. Mas SL............................972.850.425TEISA..................................................................972.260.196

SARFA..............................................................972.850.157 Taxi Rafael Vico..972.851.139 /609.316.932Renfe.................................................................. 902.240.202

Altres serveisFunerària (24 h.)

La Selva de germans Blanquera i AlbarracínTelèfon......................972.850.663/699.460.133

Rectoria......................................................... 972.850.061ENHER (avaries)......................................900.770.077Comissaria Sta.Coloma de Farners Telèfon.............................................................. 972.181.675Fax........................................................................972.842.201Bombers Maçanet Selva..............972.858.828Veterinari (consultes privades)

Telèfon....................972.850.114 /972.858.785Correus i telègrafs............................... 972.851.133Oficina de treball de SaltTelèfon............................................................. 972.942.950Fax........................................................................972.942.953Notaria VidreresTelèfon.......................972.875.957 / 72.875.958Fax........................................................................972.875.959e-mail............... notariavidreres@notariasilviamartinez.com

Oficines municipalsDe dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda

Biblioteca municipalMatins de dimarts a divendres de 9.30 a 13.30 h i tardes de dilluns a divendres de 16 a 20 h. Dissabtes de 10 a 13 h

Serveis tècnicsArquitecte: David Calvo i Coromina, dijous d’11 a 14 hArquitecte tècnic: Jordi Llinàs i JoanaEnginyera: Anna Arnau i Planas de Farnés, dimarts i dimecres de 8 a 14 h (prèvia hora)

Serveis SocialsAssistència social, dijous de 9 a 14 h

Jutjat de PauDilluns, dimecres i divendres de 9 a 14 h

DeixalleriaDimarts, dimecres, dijous i divendres de 9 a 13 i de 15 a 18 h, Dissabtes de 9 a 14 h

Recollida de trastos vellsSegon i últim dimecres de cada mes

Regidories (HORARIS A CONVENIR)

Urbanisme: Jordi CampsMedi Ambient i Rural: Antonio FernándezGovernació i recursos humans: Antonio FernándezHisenda i Joventut: Jordi CampsFires i festes: Francesc BaltronsEnsenyament i Cultura: Francesc BaltronsSanitat i Benestar Social: Margarita SoléEsports: Margarita SoléServeis i Inspecció: Antonio Fernández

Farmàcia Moré C/ Catalunya, 48....................................972.850.575Farmàcia VilardellCarrer de Girona, 37..........................972.875.009Farmàcia Isabel AdzetCarrer Josep Pla, 60..........................972.875.666

Farmàcies de guàrdiaFebrerAdzet ......................................Setmana del 16 al 22

MarçMoré ...............................................Setmana del 2 al 8Vilardell ....................................Setmana del 5 al 15Adzet ....................Setmana del 23 al 29

AbrilMoré ...............................................Setmana del 6 al 12Vilardell ....................................Setmana del 13 al 19Adzet ...........................................Setmana del 27 al 03

Tothom que vulgui pot enviar la seva col·laboració a la revista, sempre i quan l’article en qüestió no superi els 3300 caràcters, inclosos els espais, el que representa unes 40 línies a cos 12 a El Rec Clar, c/Catalunya, 29, 17411 Vidreres, o a elrecclar@gmail.com. Una altra norma és que els articles han d’estar signats, amb el nom i els cognoms de l’autor i un telèfon o adreça de contacte. En el cas d’entitats o associacions legalment constituïdes, poden signar amb la seva denominació oficial. Els articles poden acompanyar-se amb fotografies i en aquest cas el Consell de Redacció es reserva el dret de publicar-los o no, en funció de l’espai disponible. El Consell de Redacció no s’identifica necessàriament amb els articles que apareixen firmats.

Telèfons d’interès

Horaris de serveis

Farmàcies

Normes per a les col·laboracions

Crèdits:Edita: Ajuntament de Vidreres

Consell de Redacció: Ramon Garriga,Joan Martí, Anna Viader, Lluís Gascons,

Arnau Call, Helena Xirgu i Francesc Aldrich

Col·laboradors: Josep Formiga, Ángel Teixidor, Eduard Adrobau, Jordi Presas,

Josep Borrell, Assumpció Moré, Júlia Vilardell, Joaquim Bayé, Isabel Adzet.Producció, coordinació periodística,

disseny i maquetació i correcció lingüística:

Estudi de Comunicació Intus S.L.Carrer Blancafort, núm.7, local 1

08530 La Garriga (Barcelona)Foto portada: Josep Ferrer

Impressió: Anman, Gràfiques del Vallès S.L.Dipòsit legal: GI-235-98

Per a més informació: www.cofgi.com

A dia d’avui són moltes les coses que s’han escrit sobre el 9 N. La consulta ve a sumar-se a les exitoses mobilitzacions cíviques que han passat a Catalunya en els darrers anys: l’onze de setembre de 2012, de 2013 i de 2014. Es pot considerar que una part rellevant de la societat ha mantingut un nivell de participació i implicació en el moviment a favor de l’autodeterminació de Catalunya molt destacat però també es pot constatar que políticament no s’ha avançat gaire. El 9 N ens deixa un bon grapat d’imatges: gent fent cua per votar en unes urnes de cartró, persones emocionades que feien un petó a la papereta abans de dipositar-la a l’urna, persones decidides que es resignaven en comprovar que no podien votar perquè l’adreça del DNI no era del municipi on vivien, també gent que anava a votar perquè sempre participen i persones que després de moltes eleccions sense haver-se acostat al col·legi electoral tornaven a votar. En definitiva, va ser una jornada d’alegria i satisfacció a la que va contribuir la posició de l’Estat Espanyol.Després d’un llarg camí ple d’incerteses es va poder dur a terme la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya. Un eufemisme més o menys obligat per preguntar què pensava la gent sobre la independència de Catalunya. A diferència d’Escòcia que va poder celebrar un referèndum amb el vistiplau de Gran Bretanya, en el cas català el resultat no va ser així. El resultat no era vinculant, la consulta no es podia celebrar segons el govern espanyol i no tenia el suport d’alguns partits polítics catalans (PSC, PP i Ciutadans), cosa que va fer que l’interès se centrés en un conjunt d’aspectes i no només en el resultat de la consulta (on l’opció del sí-sí va guanyar amb un 86% dels vots a Vidreres, 6 punts per sobre de la mitjana catalana) per exemple: quin seria el nivell de participació? Hi haurien incidents? Intervindrien les forces d’ordre públic en algun moment de la jornada electoral? Per tant, val la pena centrar-se en la participació que va assolir la consulta.La participació a Vidreres es va situar una mica per sobre de la mitjana a Catalunya. Va arribar fins al 48%. Van votar més de 2 600 ciutadans de Vidreres. És molt un 48%? És suficient per fer-se una idea del que vol la societat? Una dada simple és comparar la participació amb les darreres eleccions municipals en què va participar el 46% del cens electoral. Es pot adduir que no són el mateix unes eleccions municipals on es voten candidatures que un referèndum o consulta. D’acord amb aquest argument es poden prendre les dades del referèndum per l’estatut d’autonomia de 2006 on la participació es va quedar en un 44%. Si s’agafen les dades del referèndum per aprovar la Constitució Europea de 2005 les dades són encara més significatives perquè en aquest cas només va votar el 35% del cens electoral. A més a més, cal acompanyar aquestes dades d’un fet no menor, tant les eleccions municipals de 2011, com els referèndums de 2006 com el de 2005 foren convocats de manera legal per l’Estat, tots els partits polítics estaven involucrats i van participar activament demanant el vot en un sentit o un altre, la justícia no intervenia en aquests processos dificultant la seva realització, els mitjans de comunicació informaven sobre les respectives campanyes electorals i no sobre la impossibilitat i conseqüències penals de la consulta del 9N. En síntesi, l’ambient mediàtic i la judicialització de la consulta no tenia res a veure amb els processos electorals del 2005, 2006 o 2011 que es van desenvolupar dintre la més estricta normalitat pròpia de les democràcies occidentals. Per tant, tenint en compte les dades més recents de convocatòries electorals i referèndums, i l’atmosfera creada al voltant de la consulta del passat mes de novembre, és una exageració considerar la participació del 9N com molt bona? Creiem que els vidrerencs s’han de felicitar de formar part d’un país amb una societat civil desperta i dinàmica que vol decidir el seu futur més immediat.

El Consell de Redacció

EL R

EC C

LAR

68 ·

PARL

EM D

E...

EL R

EC C

LAR

68 ·

PARL

EM D

E...

4 5

PARLEM DE...

Entre el 30 de juny i el 8 d’agost de 2014 hem dut a ter-me la desena campanya d’excavacions al castell de Sant Iscle. Els treballs, com cada any, han estat patrocinats per l’Ajuntament de Vidreres, efectuats mitjançant tres torns de camp de treball (un de català, un d’espanyol i un d’internacional) gestionats pel Grup d’Esplai Vi-drerenc, i dirigits per Joan Llinàs i Pol (Atri Cultura i Patrimoni SLU), amb la col·labora-ció d’un oficial d’arqueologia.

Aquesta campanya ha estat de fet una continuació de les feines ende-gades l’any 2013, ja que s’ha actuat sobretot en tres fronts: el cementi-ri del segle ix, l’ala oest del recinte principal i l’ampliació del costat de ponent. Altres fronts on s’ha treba-llat han estat els sectors exteriors nord i est, fora muralla, i la conso-lidació d’algunes parets.

Els nous enterraments del cementiri del segle ix A l’article que vam publicar a El Rec Clar núm. 63 des-tacàvem la troballa, l’any 2013, de 13 enterraments del segle ix a tocar i a l’exterior de la muralla sud del cas-tell, que se sumaven als 5 que ja s’havien trobat en cam-panyes anteriors, els anys 2007 i 2010. Es confirmava, doncs, l’existència d’un cementiri en aquest indret, dos o tres segles abans que els vescomtes de Cabrera cons-truïssin el castell. Aquest cementiri degué pertànyer a una comunitat humana que vivia a l’entorn del turó,

dispersa en masos, però potser en part agrupada tam-bé en el cim mateix en forma de petit poblet. Igual-ment, és probable que al costat del cementiri hi ha-gués hagut -com era habitual- una petita església, que podria haver estat dedicada a Sant Iscle, que després donà nom al castell i copatró a tot Vidreres. Veurem què ens deparen les properes excavacions. De moment

sabem que la construcció del castell va malmetre part d’aquesta antiga ocupació, però també és cert que hi ha sectors encara pendents d’excava-ció que segurament ens proporcio-naran noves i interessants dades.

En la campanya del 2014 hem tro-bat 12 nous enterraments que, su-mats als localitzats en campanyes anteriors, fan pujar fins a 30 el nombre de tombes trobades a Sant Iscle. Aquests enterraments s’han

localitzat en el subsòl de l’habitació sud de l’ala oest del recinte principal (sector 4), on l’any passat s’hi havien excavat restes dels segles xiii a xv perta-nyents al castell.

Com era habitual en l’època, tots els enterraments estaven orientats en direcció oest-est, és a dir, amb el cap a ponent i els peus a llevant, excepte un, que estava en direcció sud-nord. La majoria de les tom-bes era simples fosses excavades a terra, tot i que n’hi havia tres amb trets diferenciats: una estava

emmarcada amb pedres, una altra tenia una de les parets laterals reforçada amb pedres, i una tercera, finalment, tenia dues pedres remarcant la capçalera.

Com va passar el 2013, quasi tots els esquelets eren d’infants d’edats diverses, i en cap d’ells s’hi van tro-bar objectes d’acompanyament o d’indumentària. Les edats concretes se sabran quan s’hagi conclòs l’estudi antropològic que està programat per als propers mesos. És probable que aquest es-tudi també permeti detectar en al-guns casos el sexe de l’esquelet, i si va patir malalties o traumatismes que haguessin deixat marca en els ossos. Com ja vam remarcar l’any passat, aquesta troballa posa de ma-nifest la forta incidència en aquella època de la mortalitat infantil.

L’excavació d’aquests enterraments ha suposat gairebé la finalització de les excavacions en el sector 4. Tot i així, en el racó sud-oest hi han quedat uns estrats amb ceràmica del segle ix, que ex-cavarem el proper estiu i que potser ens aportaran nova informació sobre aquesta interessant ocupació del turó anterior al castell.

L’habitació central de l’ala oest (sector 6)L’ala oest és un llarg espai de 23,75 per 3,50 metres de superfície que ocupa la totalitat del costat de

ponent del recinte principal del castell. Està sub-dividida en 3 habitacions. Al sud hi ha l’habitació del sector 4, que acabem de comentar i que quasi ja està acabada després de les excavacions dels dos darrers anys. A l’extrem nord hi ha una petita ha-bitació (sector 7) que fou excavada els anys 2007 i 2008. Queda, doncs, la gran habitació central

(sector 6), de 14,55 m de llarg, en la qual fins ara només s’hi havia intervingut per extreure els grans enderrocs que la cobrien i, l’any 2011, per excavar una gran sitja situada en el seu extrem nord.

Aquesta gran sala estava oberta per l’est al pati interior del castell mit-jançant un sistema d’arcs, mentre que a la paret oest (que inicialment era la muralla de ponent del castell) hi havia una porta que va passar de

ser portal d’entrada a porta interior al segle xiv en ampliar-se el castell cap a ponent.

Aquest any hem començat a excavar en aquesta ha-bitació diversos estrats que evidencien la seva ocu-pació al llarg de tot el segle xv, i ha quedat al desco-bert una sitja en el seu costat sud. Tanmateix, degut a les grans dimensions de l’estança, la seva excavació ha quedat inacabada i es preveu que sigui un dels principals sectors on treballem el proper estiu.

10a campanya d’excavacions al castell de Sant Iscle

En aquesta darrera campanya

d’excavacions arqueològiques hi ha noves dades sobre el

cementiri del segle ix, l’ala oest i l’ampliació

del segle xiv

Com va passar el 2013, quasi tots els esquelets eren d’infants d’edats

diverses, i en cap d’ells s’hi van trobar objectes

d’acompanyament o d’indumentària

Plànol del castell, amb indicació dels sectors excavats l’any 2014 Vista general de la zona d’enterraments, amb tombes excavades Detall d’un dels enterraments Agrupació de les tres sitges del segle xv del sector 15

Excavant al sector 20, als peus de la muralla est

Joan Llinàs i Pol

EL R

EC C

LAR

68 ·

PARL

EM D

E...

EL R

EC C

LAR

68 ·

PARL

EM D

E...

6 7

PARLEM DE...

L’habitació nord del cos oest (sector 15)Tot el costat oest del castell és una ampliació del re-cinte principal que va ser construïda cap al segle xiv. Adossada a la fortificació per la banda de ponent, aquesta gran ampliació se subdivideix en dues es-tances, una de més gran al sud (sector 12) i una altra al nord (sector 15).

En les darreres campanyes hem entrat amb força en aquesta banda del castell. L’any 2013, concretament, es va excavar bona part de l’habitació nord (sector 15), una cambra de 55  m2 que s’obria directament a l’exterior del castell mitjançant una gran porta, situada al mur nord. S’hi van documentar, en-tre d’altres troballes, una claveguera que la travessa de sud-est a nord-oest i 5 sitges excavades al subsòl. Cal remarcar que amb l’excava-ció d’aquestes sitges ja són 14 les que hem documentat en el castell des de l’inici de les excavacions, i hi hem de sumar encara la 15a, que és la del sec-tor 6 que hem comentat a l’apartat anterior i que ha quedat pendent per al proper estiu. No podem descartar, igualment, que en les properes campa-nyes n’apareguin de noves. Les sitges constitueixen, doncs, troballes habituals, i testimonien la pràctica de l’emmagatzematge del gra recaptat per les autori-tats del castell al llarg de tota la seva història, entre els segles xii i xv. Aquest gra, després, es consumia, es replantava o es venia en funció de les necessitats o de la voluntat dels recaptadors.

Les cinc sitges del sector 15 (sitges 10 a 14) han es-tat excavades entre les campanyes de 2013 i 2014. La 10 i la 13 estaven al costat est de l’habitació; la primera ja fou excavada l’any passat, mentre que la segona, excavada el 2014, té un diàmetre de 110 cm a la boca, que s’eixampla fins a 158 cm al centre, i la seva profunditat és de 120 cm. Unes mides, per tant, modestes. A partir del material arqueològic apare-gut en el seu interior, l’hem pogut datar en els segles xii-xiii.

Les altres 3 sitges (11, 12 i 14) es-taven al costat oest de l’habitació i, en ser tan properes entre si, la part superior de les seves parets s’havia esllavissat d’antic, de manera que havien format un gran esvoranc. No ha estat fins que l’excavació (que ja havia començat el 2013) ha anat avançant que s’han pogut individualitzar clarament les tres sitges.

Totes tres sitges foren colgades a la segona meitat del segle xv i, per tant, són les més tardanes de les localit-zades fins ara al castell. La sitja 11 tenia un diàmetre màxim de 115 cm i una profunditat de 160 cm; la sit-ja 12 té un diàmetre màxim de 205 cm i una profun-ditat de 260 cm; i, finalment, la sitja 14 un diàmetre màxim de 150 cm i una profunditat de 210 cm.

Un cop ben documentades, excavades, fotografiades i dibuixades, aquestes sitges (com la resta de sitges descobertes al castell) s’han tornat a tapar per evitar

tant la seva degradació com el perill d’accidents per part dels visitants.

L’habitació sud del cos oest (sector 12)L’habitació 12 és una gran sala rectangular de 14 per 5,73 m de superfície que ocupa els terços central i meridional de l’ampliació oest. Aquesta extensa ha-bitació, que tenia el sostre sostingut amb tres arcs, dels quals en conservem els basaments, no havia es-tat fins ara objecte d’excavació, excepte per extreu-re’n els grans enderrocs que la cobrien. Aquest any hi hem iniciat els treballs, que s’han concentrat a la seva meitat oest.De seguida han aparegut un seguit d’envans, fets de pedres i morter de calç, que en el seu darrer moment de funcionament, al segle xv, com-partimentaven aquest gran espai en diverses estances de petites dimen-sions. Fins ara n’hem documentat cinc (12a, 12b, 12c, 12d i 12e), ar-renglerades l’una al costat de l’al-tra ocupant bona part de la meitat oest de la sala. Aquest any no hi ha hagut temps per fer res més que delimitar-les i excavar els seus ni-vells d’abandó, de finals del segle xv. Resta encara més de mitja habitació per excavar (i, per tant, no descartem l’aparició de noves petites cambres) i, així mateix, tot el que hi ha sota els seus nivells de cir-culació, que ens determinarà tant el seu moment de construcció com el que hi va haver en aquesta zona amb anterioritat.

Altres intervencionsTambé s’han efectuat treballs en altres indrets del cas-tell, especialment als sectors 20 i 21, que s’estenen entre la muralla i el fossat, i en els quals s’hi ha continuat ex-traient l’important estrat superficial. Són especialment destacables els grans avenços realitzats al sector 21, al nord, entre la muralla i el fossat. L’extracció dels ender-rocs i de la terra que hi havia acumulada en aquest sec-tor està deixant a la vista tota la façana de tramuntana del castell, amb el pany de muralla i les dues torres que

l’emmarquen.

Els treballs de consolidacióS’han efectuat, finalment, treballs de consolidació d’alguna paret que ho requeria, tal com es ve fent des de l’any 2010. Aquestes tasques han estat realitzades per un paleta es-pecialitzat en estructures de pedra, aportat per l’Ajuntament, i super-visades i dirigides per l’arqueòleg director de les excavacions. S’ha treballat, principalment en la paret que separa les dues habitacions de l’ampliació oest (sectors 12 i 15),

que es trobava força malmesa. Se n’ha arranjat el co-ronament, alçant i completant les filades superiors, i s’han tapat diversos forats i escletxes que l’afecta-ven, amb especial cura en el seu punt d’unió amb la muralla. Val a dir que en els punts més propers d’aquesta muralla també s’hi han efectuat treballs de consolidació.

Vista general de l’excavació del sector 21 (muralla nord i torres).Vista de l’habitació 12, amb la subdivisió en 5 petites cambres Vista general de l’excavació del sector 6.Mur de l’ampliació oest i fragment de muralla consolidats en aquesta campanya.

Existeixen ja 14 sitges que s’han documentat

en el castell des de l’inici de les

excavacions, i s’ha de sumar una 15a, que és

la del sector 6

La campanya d’excavacions ha estat

realitzada per un paleta especialitzat en estructures de pedra,aportat per

l’Ajuntament, i supervisades i dirigides per l’arqueòleg director

de les excavacions

EL R

EC C

LAR

68 ·

PARL

EM A

MB.

..

EL R

EC C

LAR

68 ·

PARL

EM A

MB.

..

8 9

PARLEM AMB...

Com va sorgir la idea el projecte?Va ser com una idea de coixí. Em passaven moltes idees pel cap i va sorgir l’oportunitat d’apuntar-me a un programa, el Yuzz. Primer de tot, et fan una roda de preguntes per saber de què va el projecte. Aquí, jo ja pensava que em destrossarien la idea però els va agradar i vaig poder entrar en el programa. 

De què va el teu projecte?Es diu Protec Therm i és un complement de les ins-tal·lacions solars tèrmiques. 

I què aportaria de nou?El problema ve perquè hi ha una llei estatal que limita les instal·lacions perquè no es sobredimensioni, per protec-ció de les persones, però si ho complementes amb el Protec Therm estem inten-tant que et puguis saltar aquesta llei. Per exemple, si en una casa només pots posar un panell perquè és el màxim que es pot posar per quatre persones, ja que si se’n posessin més hi pot haver perill de so-breescalfament, doncs amb Protec Therm fins i tot en pots posar dos i així evites el sobreescalfament.

Es podria dir que des de l’estat espanyol no es pro-mociona massa l’energia solar tèrmica?La limita una mica perquè es pot arribar a tempe-ratures molt altes i la placa podria explotar, a més, van amb un anticongelant que no es gaire ecològic. Són tota una sèrie de factors a tenir en compte.

Què és exactament el programa Yuzz?És un programa dirigit pel Centre Internacional Santander Emprendimiento (CISE). Nosaltres anà-vem al Parc Científic i Tecnològic de l’UdG dos dies per setmana i teníem un professor   que cada dia ens parlava d’un tema diferent per ajudar-nos amb el nostre projecte com temes de marquèting, què podíem oferir diferent de la competència... També venia gent de fora a explicar-nos experiències que havien tingut altres participants. Llavors també te-níem un tutor, en el nostre cas en Francesc Aldrich,

que ens anava fent el seguiment del projecte i a qui estem molt agraïts per tot el suport donat.

Estem?Sí, en Lluís Galobart i jo. Ell m’ha aju-dat amb la part de números. Quan em

vaig presentar al programa pensava que m’ajudarien a explotar la idea més tècnicament i va ser al con-trari. D’una idea en vam fer un pla de negocis i amb el tema números anava més fluix així que li vaig demanar a en Lluís si em podia ajudar. Ara estem associats.

Com vas saber que es feia el Yuzz? Pel boca a orella. Me’n vaig assabentar quan estudia-va perquè un professor ens ho va comentar. Un cop apuntat vaig anar al Parc Científic davant un tribu-nal que estava format per membres de la fundació Príncep d’Astúries, del Secot, de l’Ajuntament de Gi-rona i el professor del cicle. 

Avui en dia sembla que l’emprenedoria està de moda. Doncs bé, a Vidreres no som menys i també tenim emprenedors.

En Marc Carreras i en Lluís Galobart en són l’exemple. Gràcies al programa patrocinat pel Banc de Santander, Yuzz, que es fa arreu d’Espanya, han pogut desenvolupar un prototip de projecte: Protec Therm, per evitar el sobreescalfament de les plaques solars tèrmiques.

Als coneixements tècnics d’en Marc s’hi han sumat els números d’en Lluís i junts s’han associat per patentar el seu producte. De moment, ja han engegat una pàgina web: www.protectherm.com i www.protectherm.es

Nosaltres vam fer un prototip [del projecte] i crec que això ens va fer

guanyar molts punts

Marc Carreras Barnada

El premi era anar a Silicon Valley però tu no hi vas poder anar. Què va passar? Jo no hi vaig poder anar per temes burocràtics. Hi va haver una setmana que ens havíem de fer el pass-aport i el visat i va coincidir amb les dates abans del 9N. La gent que no tenia el passaport fet no hi va ser a temps. El professor ens apretava perquè ho havia d’enviar a Madrid però… 

No t’has quedat amb l’espina clavada de no poder anar a Silicon Valley?Vaig estar dos setmanes que ho vaig passar malament però és que no hi podia fer res. Tot anava molt al límit perquè estava centralitzat a Madrid. 

Ara, amb el que sí em quedo és amb la professionalitat del Yuzz. Vam fer una cerca a nivell europeu, mundial, que no hi hagués cap producte igual, màr-queting... Fins i tot ens van fer firmar un paper pel tema de patents, no es poden explicar idees. A més, a cada persona que venia a fer-nos una xerrada tam-bé li feien firmar un paper conforme no explicaria cap de les idees que sentien dins el programa.

Qui ho patrocinava?El Santander. De fet, a tothom qui venia a fer-nos conferències se’ls pagava el transport. Fins i tot ha-via vingut gent de Madrid.

Tu vens d’un cicle formatiu però imagino que hi devia haver gent d’econòmiques o altres carreres.

Sí, en general sí. La majoria de gent estava més for-mada que jo. 

Quants éreu?Vam començar quasi uns 40 però vam acabar pre-sentant 16 idees, tot i que no era una idea per perso-na, alguns ja anaven associats. A mesura que anàvem fent el pla d’empresa alguns ja es descartaven perquè el producte ja existia o perquè era massa car... Que-daven els que eren més originals i semblava que po-

dien sortir bé. 

Com el vostre. Sí, per sorpresa nostra.

Per crear el producte, però, tu te-nies uns coneixements més tèc-nics. Els has pogut aplicar? En els cicles us donen una formació su-ficient?

Per exemple, de màrqueting ens en donen quatre pinzellades. El que jo domino és més l’àmbit tècnic, que és el que he estudiat i treballat. Nosaltres vam fer un prototip i crec que això ens va fer guanyar molts punts perquè la majoria de gent anava amb un Power Point de presentació. Nosaltres també en vam fer un, que està força bé, però potser un altre que el vegi dirà que és fluixet. En canvi, aportar el prototip va ser el tret distintiu.

A mitjans de desembre també us vau presentar a un concurs a Madrid. Formava part del Yuzz?Sí, cada capital de província enviava un projecte. Un dels premis era tenir un espai propi per treballar en

Alemanya sempre m’ha cridat l’atenció. M’agradaria anar a

veure com s’instal·len les plaques

Helena Xirgu

Il·lustració de Cristina Sosa

EL R

EC C

LAR

68 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

11

EL R

EC C

LAR

68 ·

PARL

EM A

MB.

..

10

PARLEM AMB...

el projecte, entre d’altres coses. Però entre que jo es-tic treballant i en Lluís està treballant i estudiant no tenim temps suficient. 

El Protec Therm queda aparcat o la intenció és ti-rar-lo endavant?Ens l’estan patentant. Primer de tot la nostra estratè-gia és patentar-lo, per això tampoc podem explicar

molt de què va no fos cas que algú ens robés la idea. Això ens ho porta una empresa de Madrid i després en principi explotarem el produc-te o vendrem la idea, depenent de com ho veiem. També tenim una assessoria que ens ajuda i advocats, homologacions...

Per què l’energia solar?És un tema que sempre m’ha interessat. De fet, fa un parell d’estius que vaig instal·lar un panell solar a casa meva . Els meus pares es van gastar molts de diners però jo els ho vaig dissenyar i instal·lar.

Tu vas fer un cicle formatiu d’aquest tema oi? Eficiència energètica i energia solar tèrmica. El siste-ma que tenim a casa, per exemple, funciona amb ai-gua calenta. El rentaplats, la rentadora, tot consumeix energia solar. Estalvies amb energia elèctrica però so-bretot amb calefacció. És a dir, la caldera només està oberta durant els mesos d’hivern. Encara que no gas-tin res, la caldera sempre està calenta. Hem estalviat

uns 800 euros si contem euros per litre. A més, a Vi-dreres impulsen una mica l’energia solar tèrmica així que entre tot plegat pots amortitzar l’energia solar.

Però en canvi, no veus molta gent amb plaques so-lars per més beneficis que pugui donar. És molt car, pot costar ben bé uns 8 000 o 9 000 eu-ros. Ara bé, com més pugi l’energia més gent buscarà aquestes coses. És com el petroli, com més car sigui, més gent anirà amb cotxes elèctrics.  

Llavors potser des del govern central s’hauria d’in-vertir més en energies renovables. Però d’on treuen els diners? Tots aquests sistemes són molt cars. Per una banda els interessa però per l’altra no. 

Però és que amb el Sol que tenim aquí s’hauria d’aprofitar. És clar. Si mirem dades europees veiem que a Ale-manya estan creant més energia solar tèrmica que nosaltres tenint menys hores de sol.

T’agradaria anar a algun altre país per veure com funciona?Alemanya sempre m’ha cridat l’atenció. M’agradaria anar a veure com es desenvolupen, com s’instal·len les plaques perquè aquí cadascú ho instal·la a la seva manera. A Espanya i Catalunya no hi ha tanta for-mació, no hi ha un expert només d’energia solar tèr-mica perquè ens entenguem.

web: www.ciuvidreres.com fb: ciu.vidrerestw.: @ciuvidreres

Grup de CiU VidreresJunts, transformem Vidreres

Virtus unita fortior (Units fem la força)

En aquests gairebé 4 anys hem tirat endavant obres de més o menys envergadura. Hem embellit les entrades del poble, hem fet un local social a Aiguaviva, hem ar-reglat la Sala d’Actes i els Jutjats de Pau, hem construït la passera de l’escorxador, hem refet la tanca de l’Esco-la Sant Iscle, la connexió de l’aigua al teatre del casino, que l’havien tallat quan van fer les obres dels carrers del casc antic, fa uns 14 anys, hem fet impermeabi-litzar el cementiri, etc. Perquè si Vidreres es mou és perquè tots units movem Vidreres.

En els darrers quatre anys ens hem estret el cinturó i hem buscat subvencions sota les pedres. Per això, aquesta legislatura s’han pagat moltes obres sense haver de demanar més esforços a la gent i sense en-deutar l’Ajuntament. Gràcies a haver lluitat per cada subvenció, s’estan refent les voreres del carrer Costa Brava (50% subvenció de la Diputació), s’ha pagat l’Escorxador (aproximadament el 90% de la subvenció de la Generalitat) i hem aconseguit que una empresa construeixi les noves pistes de tennis i pàdel (cost 0 €).

Hem començat a transformar Vidreres, però a dife-rència de l’opinió d’alguns, no hem endeutat l’Ajunta-ment sinó que, al contrari, hem disminuït el deute a raó d’uns 250.000 € anuals.

Havíem dit que congelaríem impostos i que baixaríem l’IBI. Enteníem que les empreses i les famílies ja feien molts esforços i que se’ls havia de donar un cop de mà. Per això, el 2014, vam reduir en 100.000 € la contribu-ció i en uns 300.000 € el 2015. Això potser no és tant com voldríem, però tots sabem que no podem posar l’Ajuntament al límit de la fallida per guanyar vots amb mesures molt populistes però gens responsables.

Per tant, hem baixat l’endeutament del poble que vam trobar, hem donat feina a empresaris de Vidreres en totes i cada una de les obres que hem anat portant a terme, hem donat feina en els plans d’ocupació que hem fet, hem generat estalvi a l’Ajuntament, no l’hem endeutat i ara estem baixant impostos.

Però hi ha una pregunta que em va fer un veí i que mai he sabut respondre: “si tres regidors i un alcalde sols, amb l’oposició posant tants pals a les rodes com han pogut i amb el pressupost més esquifit en molts anys, han fet el que han fet; què es va fer durant els anys de vaques grasses en què l’oposició era menys bel·li-gerant?”

I vull aprofitar aquest article per donar-vos bones no-tícies: 1) el semàfor de l’escorxador-pavelló serà una realitat perquè hem trobat la forma legal i econòmica d’aconseguir-ho, sense que l’oposició ho pugui tornar a paralitzar. I 2) tenim els diners per tirar endavant el nou Centre de Dia, una obra molt necessària per a molta gent gran i per a les seves famílies, i altres obres. Esperem que l’oposició no ens ho paralitzi i pensin en el poble.

Vidreres ha canviat durant aquesta legislatura, s’ha anat transformant i se li ha donat vida, potenciant les nostres festes, creant-ne de noves.

He tingut més de 3.000 entrevistes, sense sumar les dels regidors, com l’Antonio, Francesc, Margarita us vull agrair el suport, escalf i estima que m’heu demos-trat en aquests quatre anys. També ho vull fer exten-siu al grup de CiU i a totes les persones que han estat al nostre costat. Agreixo la feina dels treballadors de l’Ajuntament (l’autèntic pal de paller en el que ens hem recolzat durant quatre anys). Gràcies.

També vull donar les gràcies a la gent que ens heu fet saber les vostres preocupacions i necessitats. Perquè si Vidreres està canviant, és també per la vostra col·labo-ració. Perquè junts hem mogut Vidreres.

Que ningú pensi que aquestes paraules són de comiat, just al contrari. Són paraules d’agraïment pel suport que m’heu brindat.

Vidreres s’està movent. I perquè no pari de moure’s, us demano el vostre suport i la vostra força per poder continuar transformant Vidreres. Perquè virtus unita fortior (units fem la força).

Jordi Camps

A Espanya i Catalunya no

hi ha un expert només d’energia

solar tèrmica

Tots els participants del concurs estatal Yuzz a Madrid

EL R

EC C

LAR

68 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

EL R

EC C

LAR

68 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

12 13

DES DE LA CASA DE LA VILA

web: www.vidreressomtots.cat a/e: vst@vidreressomtots.catTel.: 608.188.432

Vidreres SomTots - ERC-AM

A ningú li agrada pagar impostos, però el fet de pa-gar impostos és el que fa que l’Estat del Benestar i els serveis públics puguin, avui en dia, sobreviure i ac-tuar. En els darrers plens municipals s’ha aprovat la baixada de diferents impostos i taxes, hem de pensar que estem en un context econòmic i fiscal complicat per a moltes persones i s’ha de trobar una fiscalitat justa entre el que paguem i els serveis que rebem. La principal baixada ha estat una modificació del cadastre, que ha provocat una reducció de la base de tots els habitatges urbans. Aquesta baixa enguany ha estat d’un 29% i des de l’equip de govern es va proposar un increment dels coeficients, que tot i així significava una baixa en la recaptació de 300.000 €. Som conscients que moltes famílies paguen molt i estem d’acord en què els impostos han de ser rao-nables però sobretot molt més justos amb el context econòmic i fiscal que estem vivint.

Davant aquesta decisió el nostre grup polític ha decidit defensar i ajudar als contribuents per tal d’igualar la pressió fiscal i tributaria dels ciutadans de Vidreres a la dels municipis del nostre voltant. Ja que, arribàvem a uns índex que farien explotar l’olla a pressió de molts ciutadans/es. Podem veure un exemple ràpid si observem la mitjana de rebuts de l’Impost de Béns i Immobles (IBI): Vidreres (mitja-na de rebuts d’IBI: 490 €) està per sobre de la mitja-na de La Selva (354 €), Maçanet (432 €) i Sils (354 €). Aquest fet comportarà un augment de l’estalvi de les famílies i un possible lleu increment de la renda fa-miliar. Un altre fet positiu és que, tal com defensen

els principis bàsics de l’economia, tot estalvi crea un major consum i aquest major consum un crei-xement econòmic. Si observem els índexs de pres-sió fiscal a l’Estat per municipis, Vidreres es troba en el lloc 800 per sobre de gairebé 7.500 municipis que té l’Estat, molt per sobre de la mitjana nacional. No calen gaires informes més per veure que s’havia d’actuar d’alguna manera.

Tal i com tothom sap i coneix en la ciència política no tot són bones noticies, és més aviat una ciència que defrauda, en el sentit que tota decisió no pot acontentar a totes les persones que els afecta. Per aquest motiu hem de parlar també de la principal conseqüència negativa d’aquesta reducció de taxes i impostos si volem ser totalment transparents. Una de les conseqüències negatives més importants és que l’ajuntament deixarà de rebre aquesta disminu-ció dels impostos i per tant és podrien veure afec-tades algunes partides pressupostàries. Que cal fer? Davant aquesta conseqüència és vital que es reclami una nova forma de fer polítiques socials: més trans-parents, eficients, eficaces i equitatives.

Des de @erc_vidreres sempre hem donat i donarem suport a totes les accions polítiques que complei-xin aquestes quatre premisses, vinguin d’on vinguin sempre i quan sigui per millorar el poble i la seva administració.

Per acabar, voldríem desitjar-los un molt bon any 2015 i que se us compleixin tots els somnis que de-sitgeu i tant esperem.

Quins serveis es retallaran?

web: www.progrespervidreres.cat a/e: info@progrespervidreres.cata/e: 660.800.315 fb: Progrés Per Vidreres

Ens diuen que “estan transformant Vidreres” Progrés per Vidreres-PSC-PM

Fa dies que ens hem trobat als carrers del nostre mu-nicipi grans panells informatius que ens informen “Estem transformant Vidreres. Disculpeu les molès-ties”.Si busquem al diccionari, trobarem que la paraula transformar vol dir “modificar enterament” o segons la definició de la R.A.E. “hacer cambiar de forma a alguien o algo”.En el cas del nostre municipi, creiem necessari fer canvis, adaptacions i altres obres que generin aquest benestar que tot ciutadà de Vidreres mereix. El que no trobem ni correcte ni ètic ni moral és que ens estiguin “transformant” el nostre poble com si el que teníem fins ara no fos res. No ens pregunten als ciutadans què volem o què necessitem, simplement, els nostres go-vernants fan i desfan a tort i a dret. Tot i que si fem un repàs al que han fet fins ara, ens trobem amb la deplo-rable situació que tenim: grans somnis per construir que han acabat després de tres anys i mig en obres inacabades, obres abandonades o obres que s’han de protegir del vandalisme amb tanques de ferro. Així doncs, quin sentit té fer una obra (exteriors de l’escorxador) que ha acabat essent un reclam per les bretolades d’alguns incívics? Quin sentit té construir la “Devesa de Vidreres” (exteriors del pavelló) que ha acabat essent un bosc d’arbres morts que acabaran sent substituïts quan uns i altres acabin de discutir i els res-ponsables d’aquest projecte siguin capaços d’assumir que s’han equivocat? Quin sentit té publicar als diaris que Vidreres serà un municipi pioner en “pàrquings intel·ligents” -molts ciutadans encara avui no sabem què vol dir això- i després de molt de temps encara no funcionen; i, d’altra banda, quina importància té si són pàrquings intel·ligents o maldestres; el que neces-sitem són pàrquings. Quin sentit té posar uns cartells d’avís al cementiri de l’existència de càmeres de vigi-lància, quan aquestes càmeres no han existit mai? (és legal fer això? Tots sabem que per instal·lar càmeres de vigilància en llocs públics s’han de tenir en compte molts aspectes: (art. 3.1 i 3.2 de la LO 4/1997). Quin sentit té crear uns horts urbans sense tenir en compte el servei d’aigua i algun lloc on deixar les eines, i de no contemplar la utilització d’herbicides i pesticides en uns terrenys a tocar el Rec Clar? Quin sentit té en-carregar un costós estudi per a la nova ubicació d’un nou polígon industrial si acaben de desqualificar-ne un que ja estava planificat? En resum, nosaltres no hi veiem CAP SENTIT!

Tot això i més que podríem anar enumerant té un cost econòmic que no ens podem permetre mentre al nostre municipi hi hagi encara carrers plens de fo-rats, instal·lacions de l’aigua que no s’han tocat des que es van construir fa molt més de trenta cinc anys, instal·lacions d’enllumenat que deixen barris del nos-tre poble sense llum quan plou, zones verdes on no es poden els arbres per reduir costos en el servei de jardineria, una problemàtica amb el subministrament d’aigua potable a barris i urbanitzacions que encara no ha obtingut la resposta que necessita (sense obli-dar que ens van prometre solucionar-ho de forma immediata i el primer pas que va fer l’Ajuntament va ser treure l’expedient d’un despatx d’advocats per anar passejant-lo de bufet en bufet amb un cost econòmic que superarà amb escreix els 200.000 €… i a dia d’avui no tenim cap solució). En definitiva, tenim un poble potes enlaire, amb cartells que ens avisen que ens ho transformaran tot, i a cinc mesos justos de les prope-res eleccions municipals. Senyors governants i gestors dels nostres diners, els demanem que siguin més responsables i que posin ordre a tota aquesta disbauxa si encara hi són a temps perquè un polític no ha estat escollit pel seu poble per sortir als diaris o per fer un ús excessiu del seu poder, sinó per gestionar els diners dels nostres impostos de la manera més justa i més sostenible.Des del nostre Grup creiem que els polítics tenim l’obligació de gestionar els recursos que tenim al nos-tre abast de la millor manera possible per crear un es-tat de benestar just i equilibrat per a tots. Els polítics no haurien de treballar per afavorir interessos perso-nals o partidistes. I la llàstima és que darrerament ens estem trobant molts casos de polítics que utilitzen el poder i l’autoritat per complaure petits col·lectius o inclús peticions personals. I aquells qui creiem en una política transparent i neta seguirem lluitant perquè això no passi.Un governant que no respecti les lleis, que pensi que té una autoritat absoluta, que no respecti el control que ha d’exercir l’oposició com a òrgan de control de la seva gestió, que abusi del seu poder en el tracte amb les persones, que no obeeixi els acords que s’aproven en el ple municipal, que no escolti a col·lectius de ve-ïns que li proposen actuacions diferents a les que es marquen des de l’ajuntament… un governant que faci tot això no té dret a gaudir de la confiança que els seus ciutadans han dipositat en ell. VidreresSomTots!

EL R

EC C

LAR

68 ·

ACTU

ALIT

AT

EL R

EC C

LAR

68 ·

ACTU

ALIT

AT

14 15

ACTUALITAT

Biblioteca de Vidreres - Joan Rigau i Sala c/ Orient, 18 - Vidreres · Telèfon 972.85.12.85web: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/vidreresa/e: bibvidreres@gmail.com

La Biblioteca amplia el seu horari d’atenció

La Biblioteca amb la Setmana del Llibre en Català

La Biblioteca amb la Marató de TV3

Marta Cuesta Puche Biblioteca Municipal Joan Rigau i Sala

Biblioteca

La Biblioteca Joan Rigau i Sala posarà en marxa a partir del 8 de gener un nou horari especial que am-pliarà el què s’ofereix habitualment. L’objectiu és que els estudiants del municipi i de poblacions de la ro-dalia que solen utilitzar aquest equipament puguin disposar d’un lloc on preparar els exàmens coinci-dint amb els dos períodes més intensos d’estudi.

L’horari especial es farà en dues èpoques de l’any, i aquest 2015 serà del 8 de gener al 29 de febrer i de l’1 de maig al 15 de juny. Durant aquest període, la Biblioteca obrirà els dilluns i els divendres al matí. D’aquesta manera, s’aconsegueix que s’incrementi en 13 hores setmanals l’horari d’utilització d’aquest equipament que gestiona l’Ajuntament de Vidreres.

El ple de l’Ajuntament de Vidreres, en sessió cele-brada el dia 30 de setembre de 2014, va acordar la

modificació del reglament de la Biblioteca Joan Ri-gau i Sala, per poder fer factible una modificació de l’horari d’atenció al públic.

Aquest nou horari, s’engega com una prova pilot que tindrà la durada d’un curs escolar, però la voluntat de l’Ajuntament és que, si hi ha un increment nota-ble d’usuaris en aquestes dates, l’horari i el personal que es necessita per a desenvolupar-lo es mantingui per sempre.

La Biblioteca de Vidreres torna a participar al concurs de laL’objectiu del concurs és que les biblioteques públi-ques catalanes siguin ambaixadores de la 32a edició de La Setmana del Llibre en Català, donant-la a conèixer en les seves poblacions i contribuint a fomentar la des-coberta i lectura de llibres en català mitjançant els títols que se seleccionen per al Joc dels llibres recomanats.

“El Joc dels Cercles” era un concurs que es va realitzar entre el 5 i el 14 de setembre i consistia en detectar 3 llibres a les biblioteques públiques de tota Catalunya, o un a les llibreries, triats i marcats amb un cercle en el que es llegia: “Sóc el llibre recomanat”.

La Biblioteca de Vidreres per participar al concurs ha rebut un lot de llibres. Aquest lot serà una selecció de les novetats que es van presentar a la Setmana del Lli-bre en Català, incloent-hi llibres infantils i per a adults.

El concurs ha estat un èxit de participació entre els usuaris de la Biblioteca de Vidreres.

La Biblioteca dóna les gràcies a tots els usuaris per ha-ver participat al concurs i aconseguir un lot de llibres per a la Biblioteca.

Necessitem la vostra complicitat per a fer créixer la lectura!

Tercer any que la Biblioteca col·labora amb La Marató de TV3, que és un projecte solidari enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que no tenen curació definitiva. Aquest any amb l’objectiu posat en l’avenç de la recerca científica sobres les malalties del cor per prevenir-les i curar-les en el futur, però sobretot, per millorar la qualitat de vida dels afectats.La Biblioteca de Vidreres ha volgut col·laborar en el projecte amb un seguit d’activitats durant tota la set-mana dedicada a la Marató de TV3.Mitjançant la campanya “1 llibre = 1 €” a la paradeta del mercat del dijous, dedicada a la Marató, molts vidre-

rencs van poder col·laborar amb la causa, fent una do-nació d’1 € a canvi d’un llibre o de tres revistes a escollir.La campanya ha estat tot un èxit, la paradeta de la Bi-blioteca va reunir moltes persones que volien fer el seu donatiu per a la Marató. Gràcies a totes les activitats organitzades durant tota la setmana a la Biblioteca s’ha recaptat un total de 170 €. Els diners recaptats durant l’edició de 2014 aniran destinats a la investigació contra les malalties del cor.Això no obstant, la recaptació definitiva de La Marató de TV3 a Catalunya no se sabrà fins d’aquí a uns mesos perquè les donacions estan obertes fins a finals de març.Gràcies a tots per la vostra col·laboració!!

Nou horari de la bibliotecaHORARI EN PERÍODE D’EXÀMENS:(de l’1 de gener al 29 de febrer / de l’1 de maig al 15 de juny)De dilluns a divendres de 9.30 a 13.30 hDissabte de 10 h a 13 hDe dilluns a divendres de 16 a 20 h

HORARI D’HIVERN (de l’1 de març al 30 d’abril)De dimarts a divendres: de 9.30 a 13.30 hDissabte de 10 a 13 hDe dilluns a divendres de 16 a 20 h

HORARI D’ESTIU (del 15 de juny al 15 de setembre)De dimarts a divendres de 9.30 a 13.30 hDissabte tancatDe dilluns a divendres de 16 a 20 h

Vidreres té històriaLa biblioteca és punt de recollida de fotografies representatives de la història de Vidreres per a poder fer estudis i treballs sobre la història de la població. Aquells que hi estigueu interessats i ens vulgueu fer arribar les vostres imatges, un cop digitalitzades us seran retornades ràpidament.

Donem les gràcies a Miquel Cantó Mir per la seva aportació de material fotogràfic a l’arxiu municipal d’imatges.

FebrerEXPOSICIÓ “Art dramàtic” de l’artista vidrerenc Jordi Montoliu, del 16 de Febrer al 31 de març, a la sala d’actes en horari de biblioteca. ACTIVITAT INFANTIL (0-3 anys) “Taaat!“, a càrrec de l’Olga Cercós. Dimecres 11 de Febrer a les 17:30 h.TALLER QPERTINTECA (3-12 anys acompanyats d’un adult). Taller on les famílies descobriran els millors recursos educatius per tablets. Dijous 19 de febrer, a partir de les 17:30 h. Cal inscripció prèvia a la Biblioteca.

Març EXPOSICIÓ “Art dramàtic” de l’artista vidrerenc Jordi Montoliu, del 16 de Febrer al 31 de març , a la sala d’actes en horari de biblioteca. L’HORA DEL CONTE (+ 3 anys). Taller de “Contes emocionals” a càrrec de l’Associació Arrels. Contes per a treballar les emocions dels infants. Dijou 19 de Març les 17:30 h.SESSIÓ DEL CLUB DE LECTURA. Dimecres 25 de Març a les 20:00 h. Visita de l’autor Francesc Serés per comentar la seva obra “La matèria primera”CURS D’OFIMÀTICA BÀSICA. Setmana del 2 al 6 de març a les 09:30h. Cal inscripció prèvia trucant a la Biblioteca.

EL R

EC C

LAR

68 ·

ACTU

ALIT

AT

EL R

EC C

LAR

68 ·

ACTU

ALIT

AT

16 17

ACTUALITAT

Carrer Ponent, 29 Telèfon: 972 85 09 07 casalvidreres@gmail.com

Casal del Jubilat i Pensionista “La Llar” de Vidreres

EXCURSIÓ AL MUSEU ETNOGRÀFIC DE RI-POLLEl dimarts dia 14 d’ octubre vam visitar el Museu Et-nogràfic de Ripoll, aquest poble “Bressol de Catalu-nya” acull aquest museu on destaquen les col·leccions relacionades amb els pastors, la pagesia, els oficis, la farga catalana i el ferro forjat. Després, un bon dinar a Ventolà tot passant per Ribes de Freser, amb sobre-taula, ball i retorn al lloc d’origen.

CONCERT DE MÚSICA DE TOTS ELS TEMPSEl grup musical Calidae, format per músics jubilats de les orquestres: La Principal de la Bisbal, Mont-grins, Selvatana i d’altres, va oferir un extraordinari concert el dijous 23 d’octubre amb un repertori variat i de gran qualitat, del qual més d’un centenar d’assis-tents vàrem gaudir amb molta força i intensitat.

BERENAR-BALL OCTUBREVa tenir lloc el divendres dia 31 d’octubre. Leo i Rosa-mari ens van fer ballar una bona estona.

EXCURSIÓ AL MONESTIR DE LES AVELLA-NESEs tracta d’una abadia del segle xii, emplaçada en un espectacular entorn natural de boscos, jardins i vi-nyes i on es conserven les restes dels Comtes d’Urgell, va ser declarada “Bé d’interès nacional” l’any 1931. Després de la visita guiada vam gaudir d’un bon di-nar i una panoràmica per Balaguer i retorn cap a casa, això va passar el dimarts dia 11 de novembre.

BERENAR-BALL NOVEMBREEl divendres 28 de novembre el músic Chus va ser qui ens va fer ballar les tres hores que va durar la festa.

XERRADA DR. TEIXIDORVa tenir lloc al nostre casal el divendres 12 de desem-bre. Ens va parlar de les malalties del cor. Xerrada animada on es va explicar com s’emmalalteix i quins són els tractaments i actuacions per conèixer més bé aquesta malaltia, de la qual a Catalunya mor una de cada quatre persones.

EXCURSIÓ DESEMBRE PRE-NADALVa ser el dimarts 16 de desembre. Vam visitar l’es-pai temàtic Eines per a la Construcció, un espai de 1.200 m2 amb diferents ambients, on es podia veu-re l’evolució de l’home en l’àmbit de la construcció. Mitjançant un audiovisual vam poder veure les mol-tes maneres a través de les quals es pot construir: construir parets, art, família, tecnologia i progrés, construir humanitat. A continuació vam dirigir-nos al restaurant per al dinar previ a nadal on ens es-perava un gran bufet, una animada sobretaula amb ball i gresca i la visita del Pare Nadal; després cap a casa.

TORRONADA 2014El diumenge dia 21 de desembre, a la mitja part del ball de tarda, es van repartir torrons i garnatxa a totes les persones assistents.

COMIAT PROFESSORA CATALÀ I FRANCÈS Durant més de cinc anys, cada setmana la nostra esti-mada sòcia i col·laboradora, la Sra. Emilia Canturri, ha donat classes tant de català com de francès a uns quants socis de la nostre entitat. El passat dia 23 de desembre vam celebrar el seu comiat, molt entranyable, i només podem expressar-li l’agraïment més gran i afectuós.

CANTADA DE NADALESEl dimarts dia 30 de desembre a les 5 de la tarda, la nostra coral “La Veu de la Gent Gran” ens va oferir la cantada de nadales d’enguany. Un bon grup de socis vam sentir més de prop el Nadal en escoltar el seu tradicional repertori.

Activitats del nostre Casal

BERENAR-BALL GENERSerà el divendres dia 23, ja que el dia 30 és massa a prop del nostre XXV aniversari. Músic: Francesc Mas.

XXV ANIVERSARI DEL CASALEl dissabte dia 27 de gener de 1990 es va inaugurar el nostre Casal. Aquest any 2015 es compleixen els seus vint-i-cinc anys. Amb aquest motiu, la junta actual volem celebrar tant bé com sapiguem aquest entranyable aniversari, ja informarem de les activitats que estem preparant per al dissabte dia 31 de gener de 2015. El dinar de germanor se celebrarà al Pavelló Esportiu Municipal de Vidreres. Ens agra-daria que hi assistissin tants socis com sigui possible, el Casal és de tots. Per aquest motiu el mes de gener no es farà excursió.

EXCURSIÒ FEBRERAnirem d’excursió a una calçotada a Sitges o a visitar l’Enrajolada a Martorell.

BERENAR-BALL FEBRERTindrà lloc el divendres 27 de febrer. Músic: Leo i Rosamari.

BERENAR-BALL MARÇSerà el divendres 27 de març. Músic: Parry.

...I demà…

Els millors desitjos

per a l’any 2015!

Cantada de Nadales Concert Música per CALIDAE Monestir de les Avellanes Espai temàtic Eines per a la Construcció

EL R

EC C

LAR

68 ·

ACTU

ALIT

AT

EL R

EC C

LAR

68 ·

ACTU

ALIT

AT

18 19

ACTUALITAT ACTUALITAT

www.jornadesbreyting.comwww.twitter.com/j_breytingwww.facebook.com/jornadesbryeting

Afirmar que s’ha produït una revolució digital, les con-seqüències de la qual encara desconeixem, s’ha conver-tit en un tòpic del nostre temps. Davant d’aquesta gran transformació trobem diverses posicions, gairebé sem-pre polaritzades, entre apocalíptics i integrats, profetes de l’apocalipsi i gurus de la nova era tecnològica.

No obstant, molts cops som incapaços de pensar en aquest nou paradigma de forma local, parant atenció a com s’ha vist afectada la nostra forma d’entendre el cinema, l’educació o les relacions personals. Per exem-ple, la discussió al voltant de la cultura lliure i la propi-etat intel·lectual: és il·legal descarregar-nos pel·lícules a Series Yonkis, d’acord, però és també immoral? El lliu-re accés a la cultura ha estat una re-clamació universal de les polítiques d’esquerres i acostumem a pensar en la SGAE com la Santa Inquisició del nostre temps. Malgrat tot, hem reflexionat sobre qui treu benefici en el negoci de la pirateria? Les pe-tites produccions locals o les grans majors de Hollywood? L’ideal de cultura lliure no sona més aviat com una construcció de la ideologia neoliberal, la mateixa que es troba en l’origen de l’actual crisi financera?

En aquesta mateixa tessitura trobem problemes com els que es generen al voltant de l’educació. Quins són els efectes de l’anomenada «societat de la informació»? La Viquipèdia és un triomf col·lectiu o un llast? Quines institucions i empreses hi ha darrera de la premsa digi-tal gratuïta? Quina lògica segueix Google per ordenar els resultats de les nostres cerques? Però això només és el principi. També la idea que lliga internet a la glo-balització és un clixé: lluny d’igualar la forma de vida de les persones més enllà de les fronteres, Internet és un fenomen local, que pren una fisonomia diferent a cada país. Per exemple, la tradicional visió paternalista d’Àfrica ens ha impedit endinsar-nos en la seva parti-cular apropiació de la xarxa. Així mateix, desconeixem completament les relacions de poder que hi ha rere les infraestructures que fan possible la societat digital.

Són aquest tipus de qüestions controvertides, que van més enllà del tòpic periodístic, les que pretenem abor-

dar a les Jornades Breyting d’aquest any, que se cele-braran el 10, 11 i 12 d’abril amb el lema «Informació, coneixement i xarxa», sota comissariat de l’exconse-ller de cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresser-ras. Pensades com un espai de divulgació, intercanvi d’idees i reflexió, les jornades estaran constituïdes per diverses conferències i exposicions curtes, divi-dides segons blocs temàtics, que entraran en diàleg les unes amb les altres. Hi participaran multitud de figures conegudes, d’entre les quals destaquen l’actual conseller de cultura, Ferran Mascarell, Vicenç Villa-toro, Manuel Delgado o Laura Borràs.

Així doncs, els interrogants aquí plantejats pretenien ser únicament un tastet, la punta de l’iceberg d’un conjunt de qües-tions que abordarem durant les jornades: vivim en una societat de la vigilància? La difusió digital del cinema i les sèries de televisió ha modificat les formes de pro-ducció i visionat? Amazon i Go-ogle Books són una amenaça real

per al que tradicionalment enteníem com a llibre? Les xarxes socials serveixen com a catalitzador po-lític, com es creia de la Primavera Àrab, o més aviat canalitzen el malestar, frenant la capacitat associativa i reduint les xarxes tradicionals de resistència?

Evidentment, seria una ingenuïtat creure que tro-barem una resposta òbvia i definitiva a tot aquest ventall de problemes. Però creiem fermament que el qüestionament sistemàtic és la forma més eficient de generar esperit crític; i aquest és indispensable, sem-pre.

Aquest any totes les activitats seran gratuïtes. Reco-manem reservar anticipadament a través del nostre web (operatiu a partir de l’1 de febrer).

Si voleu col·laborar amb nosaltres, aquest any per fi-nançar-nos sortegem un sopar per a dues persones al restaurant Sant Pau de la Carme Ruscalleda. El nú-meros valen 2 € i els podeu comprar a Can Batallé, el Casino i d’altres comerços del poble (també a la llibreria Les Voltes i Llibreria 22 de Girona).

El 2011 la parròquia de Santa Maria de Vidreres va endegar la rehabilitació de la coberta de l’església de Caulès. Aquella obra era imprescindible per garan-tir la supervivència de l’edifici, ja que les filtracions haurien acabat fent caure la volta. Gràcies a aquella acció, ara podem confiar en què la silueta de l’es-glésia seguirà sent un punt de referència del nostre paisatge durant força anys.

Quedava pendent restaurar l’interior de l’edifici, que també estava molt de-teriorat per molts anys sense manteni-ment. Concretament, part de la volta tenia el revestiment molt afectat per les filtracions de la teulada. Aquest desembre la parròquia ha portat a terme una rehabilitació encarregada a l’empresa Construccions Call i Fills. Els resultats són tan bons que val la pena repassar-los.

Només d’arribar davant de l’església veureu que s’ha millorat l’accés per l’escala, refent un graó i posant-hi uns passamans. Us costarà menys pujar fins a la porta. La porta s’ha netejat i assegurat; ara es pot obrir de bat a bat perquè ja no s’encalla amb el terra que abans s’havia aixecat. Una vegada sigueu a dins us encantarà la claredat que hi trobareu. Tot el paviment és ara net i igualat. Les parets brutes i regalimades d’humitat d’abans, des-prés d’eliminar el revestiment en mal estat i d’una

bona emblanquinada, ara són diàfanes i acollidores. La llum entra per l’ull de bou de la façana sense l’im-pediment que era el cor sobre l’entrada. Aquesta pe-tita estructura era un afegit en molt mal estat i, per tant, perillós. En haver-lo tret, l’església sembla més espaiosa. Un encert és haver conservat els bancs de fusta, senzills i rústecs. El graó per pujar a l’altar

s’ha arreglat i el propi altar s’ha despla-çat endavant per permetre l’ús litúrgic, conservant els blocs de pedra que hi havia i posant-hi una elegant mesa de fusta. La sacristia que us queda a l’es-querra ara té porta i una finestra també rehabilitada. Finalment, s’ha aprofitat per netejar el cementiri, que ara fa de marc solemne als peus dels magnífics xiprers.

Tot i la seva antiguetat, o precisament per això, l’església de Caulès no està adornada per res més que la humilitat i la senzillesa. El papa Francesc ha fet re-ferència més d’una vegada al valor de la humilitat per obrir-se cap a Déu i cap als altres. És com una clau per entrar

cap al que és bo i veritable. A Caulès, si voleu, podeu fer-ne una petita experiència: pugeu-hi, entreu-hi, seieu, feu una pregària o estigueu uns moment en silenci i, en acabat, aneu davant de l’altar i amb les portes ben obertes, mireu cap a fora. Si el matí és clar, serà com si el Montseny us encomanés de vida.

Jornades Breyting 2015: 10, 11 i 12 d’abril

Restauració de l’interior de l’església de Caulès Activa 21Parròquia de Sta. Maria de Vidreres

Amb la restauració de l’interior i l’exterior

de l’església de Caulès

s’aconsegueix convertir aquest

espai en una referència del

nostre paisatge

EL R

EC C

LAR

68 ·

ACTU

ALIT

AT

EL R

EC C

LAR

68 ·

ACTU

ALIT

AT

20 21

ACTUALITAT

Regidora de Sanitat i Benestar Social

https://www.facebook.com/tramsgrup@tramsgrup

Fotografies de Gemma Martz

Margarita SoléTram’s

Diumenge 14 de Desembre la Sala Bikini de Bar-celona va acollir la final de la 3a edició del con-curs de joves talents musicals TeenStar. Aquest any, el certamen va dividir-se en dues categori-es: individual/duet i grups, amb cinc finalistes per a cada apartat. Els artistes van interpretar versi-ons o temes originals, davant més de 300 persones i un jurat exigent format per grans personalitats del món de la comunicació, la música o l’administració.  La gala, presentada per Roger Carandell i Ernest Co-dina, va arrencar puntual a les 19:00 h amb una in-tervenció de Manel Navarro, guanyador del 2013. El cantant de Sabadell va interpretar Hold On We’re Going Home  de Drake, la cançó que va fer-lo gua-nyador fa un any i va tocar en directe el seu primer senzill original Brand New Day. Tot seguit van comen-çar les actuacions dels participants d’aquesta edició, que venien de llocs tan diversos com Torredembar-ra, La Seu d’Urgell, Igualada, Sant Cugat o Girona.  Després de la deliberació del jurat i de comptar els vots

del públic, es va fer públic el veredicte i Tram’s es va im-posar en la categoria de grup. El grup musical Tram’s format per Àlex Pérez, Roger Sabater, Marc Baltrons, Xavier Batallé, Arnau Sabater, Marc Rodríguez i Car-les Callís van interpretar un tema propi anomenat Ro-damón que explica la vida d’una persona que s’endinsa en una aventura. El grup va animar el públic de Bikini amb la seva música alegre i festiva i va convertir la sala en una festa. A més, Tram’s han iniciat una experiència nova en començar l’enregistrament del seu primer CD a l’estudi Soundclub Studio de Salt, d’en Lluís Costa, que els permetrà compartir i difondre aquest pri-mer treball. Disc que han finançat a través d’un Verkami (plataforma de micromecenatge) creat pel mateix grup per finançar-ne una part .Tram’s com a guanyadors signaran un contracte discogràfic, enre-gistraran un tema propi en un estudi professional, rodaran un videoclip i rebran una sessió professio-nal de fotos. D’aquesta manera, posaran la primera pedra de la seva consolidació.

El passat mes de desembre tot el poble de Vidreres es va bolcar a participar solidàriament, amb esperit i alegria, a la Marató de TV3.Aquest any, l’objectiu de la marató era l’ajuda per a la investigació de les malalties del cor.Durant aquest mes, les entitats, els comerços, les es-coles i l’Ajuntament han organitzat diferents activi-tats i actes per recaptar fons.El poble ha fet goig... les castanyes, la cistella, els llibres de la bilbioteca, les sardanes, les xerrades, la cursa, els documentals, les passejades a cavall, els desitjos del cor, esmorzar de pa amb tomàquet i botifarra, l’exposició de carruatges, els espectacles musicals, el maquillatge infantil, les manualitats, el

penal, el voleibol, els inflables, les nadales, la qui-na, els pastorets i fins i tot la inauguració del jutjat i bategar en llibertat… quina quantitat de solidaritat.Fem extensiu un gran reconeixement a totes les per-sones i entitats que vau col·laborar amb les vostres aportacions i als voluntaris i voluntàries que es van implicat en l’organització dels esdeveniments per a la recollida de fons contra les malalties del cor.Més enllà de les aportacions, aquests dies s’ha fet al municipi una important tasca de sensibilització, conscienciació i col·laboració pel que fa a les malal-ties del cor.A tots els que heu fet possible que s’hagin recaptat 3.265,68 € per a la MARATÓ 2014.......

Tram’s, guanyadors de la 3a edició del Teenstar Marató TV3 Vidreres

EL R

EC C

LAR

68 ·

ANEM

A E

STUD

I

23

ANEM A ESTUDIEL

REC

CLA

R 68

· AC

TUAL

ITAT

22

ACTUALITAT Baixada de Carretons durant la Festa Petita de Vidreres

Fotografies: José Mateos i Pizarro

Celebració de la jornada de participació del 9NFotografies:Josep Ferrer

Fotografies:Josep Ferrer

Vine a l’Assemblea!twitter: acnvidreresHashtag: #11s2012fb: acnvidweb: www.assemblea.cata/e: vidreres@assemblea.cat

ANC Vidreres

Ha estat una gran mobilització, un èxit de participació ateses les condicions. Alhora, la gran majoria de vo-tants Sí+Sí, indignats, van signar la denúncia de l’estat espanyol. Com a poble ens hem fet sobirans, exercint com a tal, sense esperar permís aliè.

A Vidreres, amb els impediments de la legalitat espa-nyola, aproximadament un 10% de participants no van poder votar per problemes amb el DNI. El can-vi d’ubicació de Col.legi a IES també va despistar a gent que no va votar. Incloure joves 16-17 anys i im-migrants sense poder fer una campanya legal per a la inscripció al cens ha estat perjudicial, perquè són dos grups que s’han mobilitzat poc.

En contrapartida, després de tanta por per la partici-pació de la gent gran, ha resultat ser el grup que més ha votat. Ha fracassat la campanya de la por per les pensions.

Tot i així, encara no hi ha una majoria social per la independència. El 9N confirma les enquestes que donen uns 2.000.000 d’independentistes convençuts. No és suficient per guanyar i està per veure si són una base ferma o un sostre. A Vidreres unes 800 persones que van votar a les darreres autonòmiques no ho han fet al 9N. Pensem que tant són persones del ‘poble de tota la vida’ encara amb por, com gent espanyola (té encara l’Estat com el seu referent), la gran majora ca-llada perquè no se sent representada pels partits unio-nistes. I sobretot són molta gent –catalana, estrangera, o molt majoritàriament espanyola- resident a les urba-nitzacions, i que viu en l’espai comunicatiu de les TV estatals, de manera que encara no saben bé què passa a Catalunya.

Hem reflexionat sobre com arribar a aquests grups de persones. Pensem que cal:

Una convocatòria legalment a eleccions o referèndum. Quan siguin convocades de veritat tothom haurà de posicionar-se (no necessàriament seguint el PP).

Deixant clar, unitàriament, que la seva espanyolitat serà respectada i normal dins un estat català.

Aclarint també que la independència no és cap obs-tacle a l’emancipació social, doncs només és un mitjà per construir un nou estat radicalment democràtic, més just i inclusiu. Desitgem que altres pobles tam-

bé s’emancipin, però la nostra emancipació social o és també nacional o no avança.

Per això els independentistes haurem d’explicar què volem a les properes campanyes; en especial amb un programa d’emergència social juntament amb el de transició nacional:

Concrecions de com gastar el que recuperem del dè-ficit fiscal: apujar pensions, abaixar autònoms, renda bàsica per infants, ‘Pobresa zero’... i per estendre els serveis de l’estat del benestar.

Creixement sostenible, barreres a la competitivitat que s’aixecaran...

Regeneració democràtica i transparència anticorrup-ció.

Més enllà de preservar-nos de l’actual intent d’assimi-lació espanyola d’allò català, també hem de preservar els elements identitaris dels espanyols a Catalunya, que han de ser normalitzats, respectats i/o compartits (nacionalitat, llengua, fronteres, festes espanyoles, co-operació horitzontal, TV castellanes ...)

Ha de quedar ben clar que no sobra cap espanyol a Catalunya. A tots ens falta un estat! No importa l’ori-gen de cadascú, quin idioma parla, si se sent espanyol, andalús, o d’altre país... també pot sentir-se català. És català tothom que viu i treballa a Catalunya (i no es negui a ser-ho). Dotar-se d’un estat propi és una ne-cessitat de futur, no de passat. Necessitem construir un nou estat al servei de tothom, per garantir un futur d’acord amb els interessos d’aquí, gestionant els nos-tres recursos. Sense haver de dependre de si interessa o no a ‘Madrid’. Volem independència per ser sobi-rans, no per posar fronteres. No en posarem, només ens cal poder decidir des d’aquí.

El castellà forma part de la cultura de Catalunya. Se-guirà essent tant oficial com ho és ara. El català es llengua pròpia i comuna. Tothom ha de conèixer les llengües oficials i usar la que li plagui. Altres llengües que els catalans tenim com a nostres han de ser esti-mades igual. No faríem cap favor al català establint-ne l’exclusivitat. No permetrem que s’imposi cap llengua ni quotes a ningú. Amb un estat propi no caldrà estar defensant cap llengua: el català seguirà l’evolució que els seus parlants lliurement vulguin.

Què hem après del 9 N?

EL R

EC C

LAR

68 ·

ACTU

ALIT

AT

EL R

EC C

LAR

68 ·

ACTU

ALIT

AT

26 27

ACTUALITAT ACTUALITAT

Fotografies:Vicente Mateos

Al Grup d’Esplai Vidrerenc no parem! Un cop acabat l’estiu hem iniciat el nou curs d’esplai a Can Xiber-ta, on ens trobem amb els nostres participants tots els dissabtes a la tarda per fer tot tipus d’activitats de lleure. A més, no hem perdut l’oportunitat de partici-par en diferents actes del poble, com fent el taller de la “broqueta de fefes” a la Festa Petita o col·laborant amb els actes de la Marató de TV3.

Durant les vacances de Nadal, no hem descansat ni un segon organitzant el “Parc Infantil Vidrerenc” i el “Casal-Casalet Nadal-Nadalet”: hem convertit el pa-velló municipal en un gran espai de lleure amb ta-llers, jocs, inflables... durant 10 dies on, entre d’altres, hem rebut la visita del patge carter dels Reis Mags d’Orient. Des d’aquí, volem agrair la bona organitza-ció d’aquest acte a la comissió de Reis ja que ha estat tot un èxit! Pel que fa al Casal-Casalet Nadal-Nadalet, tot i ser un casalet més “familiar”, ens queda un bon record de les activitats que hi hem fet: matins de cine, el PIV-VIP o l’excursió a Girona per patinar sobre gel! I, per acabar-ho d’arrodonir, aquest any hem participat a la cavalcada de reis incorporant el Poblat Medieval a la rua repartint corones i carbó, una gran experiència que intentarem repetir l’any vinent.

Un cop menjat el tortell de reis, tornem amb els dis-sabtes d’esplai a Can Xiberta on intentem millorar dia a dia i fer del món en què vivim un món més bonic i just.

El Grup d’Esplai Vidrerenc no descansa mai! Amb pocs mesos hem fet moltes coses i el resultat ens car-

rega d’energia i ens anima a fer-ne moltes més: les cares d’alegria dels més petits i d’aprovació dels més grans és la millor recompensa que podem tenir.

Seguim fent camí sabent que a l’horitzó ja es s’entre-veu la llum del proper estiu...

web: http://www.grupesplaividrerenc.comSeguim i seguirem fins que tinguem il·lusió! Grup Esplai Vidrerenc

Ses Majestats els Reis d’Orient visiten els més petits de Vidreres

Com és tradició la cavalcada fa parada a l’església de Vidreres

EL R

EC C

LAR

68 ·

ACTU

ALIT

AT

EL R

EC C

LAR

68 ·

ACTU

ALIT

AT

28 29

ACTUALITAT ACTUALITAT

Fotos: Lluís Gascons Clarió

Clàssic Motor Club Vall d’Aro

El diumenge 16 de novembre de 2014, el Clàssic Mo-tor Club Vall d’Aro va organitzar una nova edició de la Ruta dels Tapers, aquest esdeveniment de clàssics de Vidreres s’ha consolidat com la concentració de joies sobre rodes de tardor.

En aquesta edició el número de participants va aug-mentar respecte l’any passat. Des de veterans com un Ford T als clàssics dels anys 60 i 70, com els Seat, els Mini, Renault. Vàrem sortir de Platja d’Aro en comiti-va fins a Vidreres, amb un petit recorregut pels carres del poble.

Al final del recorregut, l’Ajuntament de Vidreres ens va convidar a un bon esmorzar.

XII ruta dels Tapers 2014 Festes Joves 2014

Festes Joves 2015

XOCOLATADA: Xocola-tada pel dret a decidir, amb un parell de melindros! (28-10-2014)Els Joves de Vidreres hem contribuït amb l’ESPORT PER LA INDEPENDÈN-CIA i l’ANC fent una xo-colatada que va ser un èxit d’assistència i, sobretot, estava boníssissima grà-cies al mestre xocolater “Rau-rich el pastisser”. Diumenge tothom va sor-tir tip i content del pavelló. Després de sucar el melindro les coses es veuen d’una manera diferent…

CASTANYADA: Menja la castanya amb els Joves! (01-12-2014)Vam col·laborar amb La Marató de TV3 per a les malalties del cor, on tothom va poder degustar castanyes i fer un donatiu voluntari.

AMIC INVISIBLE 2014: Sopar de “germanor” entre l’equip i supporters.

CALÇOTADA JOVE 2015: Destinat a tots els socis que tinguin gana. Ja s’informarà del dia i hora (fins a la primave-ra no hi ha calçots!)

AQUEST 2015 SIGUES JOVE I FES-TE SOCI!Per només 10 euros t’enduràs per la “patilla”:Camiseta supporterCarnet sociClauer JoveStand Vip els dies de partit

Pots lliurar les teves dades junt amb els diners els dies de partit al pavelló a qualsevol membre de la Junta: Jordi Artau, Alfons Oliver o Saül

Qualsevol dubte WhattsAp: 633 310 720-690 039 779 o correu electrònic: jovesdevidrerescfs@gmail.com

Informació actualitzada al web: http://jovesdevidreres.wordpress.com/

Joves de Vidreres C.F.S

EL R

EC C

LAR

68 ·

ACTU

ALIT

AT

EL R

EC C

LAR

68 ·

ACTU

ALIT

AT

30 31

ACTUALITAT Escrit: Esther Carrillo

Tel.: 972 85 00 67a/e: centrecivic@vidreres.catInscripcions online:http://civic.enginydigital.com/vidreres/

Joia en el Món, Santa Nit… temes d’aquí i temes d’allà varen ser els que es van sentir la nit del 19 de desem-bre al Teatre Municipal “el Casino“ de Vidreres, quan l’escola de Música de Vidreres un cop més va donar l’entrada a les festes de Nadal amb un concert farcit de música i moviment.Els alumnes de l’EOC havien assajat i assajat i somia-ven amb aquest moment. L’orquestra de pianos va fer una execució impecable. L’orquestra Pau Casals i els

“Va de sons” varen tocar junts i per separat. Les corals de l’escola varen lluir soles i al final varen unir les seves veus en un cant conjunt. El Combo de teatre va bellu-gar l’esquelet i també varen cantar amb les seves pro-fessores. La Big Band debutava aquella nit, i tot i ser una nova formació amb poc rodatge, ens varen deixar molt clar que ens poden deixar amb la boca oberta. Tots estaven a punt i amb el punt d’efervescència que cal per donar-ho tot en una ocasió com aquesta.

Abundaven els dimonis, el color vermell, els somriu-res, les lluentors, la gana, els nervis i la impaciència.Darrera la cortina que amaga el lateral de l’escenari, sovint s’hi improvisava un inesperat espectacle només visible als ulls d’alguns privilegiats.No va faltar un petit discurs del regidor de cultura, el Sr. Francesc Baltrons, enaltint la feina dels alumnes i professionals de l’escola.

Potser el concert va ser una mica llarg, però és que hi vam posar tantes ganes que ens va passar com quan prepares aquells dinars per a la família, que fas aquelles cassolades patint perquè no es quedin amb gana. Doncs en el nostre cas, pensem que vareu quedar ben atipats!! que no pas tips, que seria moooolt di-ferent!!

Escola de Música de VidreresDimoni pelut!!

i demana la vostra col·laboració L’ajuntament de Vidreres realitza una compra d’instruments musicals per tenir un fons a dis-posició dels alumnes d’iniciació de l’Escola Mu-nicipal de Música; a partir d’ara aquesta dispo-sarà d’instruments per als alumnes que inicien els estudis de música, durant els primers mesos, i per als alumnes de P5 que cursen la classe de tastet d’instruments.La iniciativa d’un pare d’una exalumna que ha regalat l’instrument de la seva filla al banc de l’escola pot fer-se encara més gran amb la do-

nació d’instruments en bon estat per part de veïns vidrerencs, i així completar l’aportació realitzada pel consistori. Si aquest és el vostre cas, o coneixeu algú que pugui col·laborar, poseu-vos en contacte amb el Centre Cívic de Vidreres (972850067 centrecivic@vidreres.cat)

L’Ajuntament de Vidreres crea un banc d’instruments musicals a l’Escola de Música Municipal T’agradaria tocar un instrument musical?

Campanya de difusió per part de l’Escola Municipal de Música a

les escoles del poble

L’Escola Municipal de Música està portant a terme una campanya de difusió i potenciació dels dife-rents instruments que s’imparteixen (saxo, trompeta, clarinet, guitarra, piano, flauta, tenora...) als nens i nenes del centres educatius de primària Salvador Espriu i Sant Iscle. L’objectiu és promoure l’activitat musical en l’àmbit extraescolar i, alhora, donar a conèixer totes les possibilitats que la nostra escola ofereix als alumnes. A més a més, aquells nens que vulguin provar de primera mà l’apassionant món de la música tenen la possibilitat d’assistir a una classe oberta (dies 13 i 14 d’octubre). Tanmateix, remarcar que a aquestes classes obertes també hi estan convidats els pares per tal que puguin copsar en primera persona què pot representar per al seu fill el fet d’estudiar música.

EL R

EC C

LAR

68 ·

ANEM

A E

STUD

I

EL R

EC C

LAR

68 ·

ANEM

A E

STUD

I

32 33

ANEM A ESTUDI

Aquestes festes de Nadal també són sinònimes de fes-tes populars com el pessebre vivent que hem organitzat a l’escola Sant Iscle. El recorregut començava tot just a l’entrada del recinte escolar, custodiada per uns soldats romans de 5è; se-guidament, els alumnes de 6è ens proposaven merca-dejar per parades i botigues de productes molt variats. Arribant al porxo, els nens i nenes d’infantil eren petits pastorets, xaiets, gossets i estrelles esperant el moment per anar a adorar el nen Jesús. Molt a prop i seguint el passeig entràvem a l’edifici on els alumnes de 1r havi-en organitzat un corral amb vaques, porcs, ànecs, galls, gallines, pollets, conills i algun ratolí. Al costat, el vi-sitant es topava directament amb el mateix infern on un bon grup de dimonis de 2n oferien una dansa als visitants. I a la sortida de l’infern, al passadís, els nens i nenes de 3r passaven l’estona tallant llenya, pescant al riu, rentant-hi la roba, cosint... mentre els pastors i pastores de 4rt desitjaven un Bon Nadal a tothom, amenitzant la visita cantant nadales. A fora, a l’altre

porxo, l’anunciació anava a càrrec dels alumnes de 6è i es podia veure el naixement i els tres Reis fent l’ofrena al nen Jesús. I ja altra vegada al pati, els soldats romans de 5è amb molt bona sincronia oferien una dansa i un canvi de guàrdia. Les cares dels visitants tan somrients van fer que la fes-ta fos encara més alegre. Gràcies a tots els que ens vau venir a veure.

web: https://sites.google.com/a/xtec.cat/escolasantiscle/fb:50è aniversari de l’escola sant iscle de vidreresFotografies: Mari Domínguez

Escola Sant Iscle

Cursa solidària per la Marató de TV3 El pessebre vivent

Com ja comença a ser una tradició, l’escola Sant Iscle ha participat en La Marató de TV3 que aquest any ha anat dedicada a la investigació sobre les malalties del cor. El nostre batec o aportació ha estat l’organització de la cursa solidària. Hi van participar tots els alumnes de l’escola des dels més petits fins als més grans. Amb ells també hi corrien els mestres. La cursa començava davant de l’escola, on es donava el tret de sortida, i seguia pel camí que envolta el grup de cases que hi ha al mateix carrer, passant per Can

Manlleu i arribant per davant del Centre Cívic. Cada alumne va fer 1, 2, 3 o més voltes incrementant així la seva aportació segons el que els seus patrocinadors (pares, avis, amics...) els havien proposat. Tot seguit es va fer la cursa dels pares en què un bon nombre, animats pels nens i nenes de l’escola, van fer el mateix recorregut, alguns d’ells acompanyats de cotxets, per donar l’oportunitat de participar als qui encara que no han començat a fer les primeres passes.Es van recaptar 1.040 €.

Cens de la PoblacióDel 16 de setembre de 2014 al 15 de desembre de 2014

La població de Vidreres ha disminuït en 39 habitants. Ha passat dels 8.117 del 16 de setembre de 2014 als 8.078 del 15 de desembre de 2014.

D’aquests habitants, 4.271 són homes i 3.807 són dones.FONT: Padró Municipal d’Habitants

MOTS ENCREUATSSUDOKU

SOPA DE LLETRES Solucions: aigua / alls / arròs / cansalada / ceba / cigrons / licor / mongetes / ossos / patates / pebre / porc / sal / tomata / vedella

Solucions dels entreteniments

376594218

824631759

519827634

685342197

192785346

743169582

937258461

461973825

258416973

CASINOLAUNIOAROMAUILLENCVFLITERALUFAANITSTOREROUUATONINURASABRUUALABESUSORDENIUASPATNAUOSCARUAMODRONEUMAURARAUDISPUTAURATRECUINAUDITSISAVATUSONS

EL R

EC C

LAR

68 ·

ANEM

A E

STUD

I

EL R

EC C

LAR

68 ·

ANEM

A E

STUD

I

34 35

ANEM A ESTUDI

Com cada any, uns dies després d’estrenar el nou curs, va arribar la tardor. Encara feia molta calor quan van començar a caure les primeres fulles.

L’escola també s’omplí de fulles pintades de colors cà-lids, de dites, cançons i endevinalles, de gotes de pluja i cargols amb banyes, de bolets, magranes, carabas-ses, moniatos i castanyes...

La decoració de tardor culminà amb la festa de la Castanyada. Al matí d’aquell dia, els nens i nenes d’ Infantil i Inicial vam rebre la visita de la Castanyera. Després del pati, vam anar a veure la representació del conte “La Maria Castanya i els follets”, a càrrec de les nostres mestres.

A la tarda, tots els nens i nenes de l’escola, junts a la pista, vam ballar per cicles les danses que havíem estat assajant amb la mestra de música. Finalment, cadascú amb la seva paperina, vam acabar el dia can-

tant, parlant, pelant i menjant les castanyes. Estaven boníssimes!

I així va ser com vam dir adéu a l’octubre. La tardor ja havia deixat la seva empremta a l’escola i seguia el seu curs, un any més, com tots nosaltres.

CEIP Salvador Espriu

Web: www.xtec.cat/ceip-espriu-bdn

La tardor i la castanyadaC/ de l’Institut, s/n · Telf: 972 850 711Web: www.institutvidreres.cata/e: institut@institutvidreres.cat

Nil Montilla Rodríguez,Alumne de segon de batxillerat

INS Vidreres

El passat dia 23 de desembre va tenir lloc a l’Institut de Vidreres un dia especial amb tot d’activitats –orga-nitzades pel comitè de festes de l’institut- per celebrar l’inici de les vacances de Nadal, que començarien l’en-demà.

La jornada es va inaugurar a les 8 h, amb la primera activitat: la decoració per part de cada grup classe de la seva aula habitual amb motius nadalencs. Malgrat que en un principi el comitè havia plantejat que la decora-ció formés un pessebre, algunes classes van deixar vo-lar la imaginació. Així, durant la primera hora, tots els alumnes vam estar enfeinats decorant les nostres aules, molts disfressats, d’altres fins i tot preparant coreogra-fies...

Això no ho vam fer només “per amor a l’art”, que es diu, sinó també per entrar en un concurs que premiaria l’aula més ben decorada de cada cicle. Per això, passada l’hora, el grup de professors que formava el jurat van anar classe per classe contemplant les nostres creacions tot fent fotografies per deixar-ne constància.

Després d’això, és a dir, a quarts de deu, i fins les dotze del migdia, van tenir lloc tres activitats simultànies a una de les quals els alumnes ens havíem inscrit la set-mana anterior. Aquestes tres activitats van ser una cur-sa solidària, una sessió de jocs en xarxa i un “concurs sense vergonya”.

La cursa tenia dues modalitats, una a peu i una amb bicicleta, i es va realitzar per ordre de cicle, començant primer i segon d’ESO i acabant primer i segon de Bat-

xillerat. Es van haver de fer dues voltes al circuit –al voltant de les dues rotondes de l’avinguda Mediterrà-nia- per tal de completar la cursa i es va instal·lar un inflable gegant que marcava la meta. I per què es va anomenar solidària? Perquè per cada participant ins-crit es va destinar un euro a la Marató de TV3, la qual cosa representava una contribució final de dos-cents quaranta euros. Va ser tot un èxit!

Tal i com he dit anteriorment, alhora també es va re-alitzar una activitat amb ordinadors, organitzada pels alumnes del cicle d’informàtica -que es pot cursar al centre-, que consistia en què cada participant portés el seu ordinador personal per jugar una partida a dife-rents jocs online, els uns contra els altres.

La tercera activitat, el “concurs sense vergonya”, també va ser un gran èxit. Organitzats en diferents grups, els participants havien de pujar a l’escenari del gimnàs i ballar seguint els passos de diferents cançons populars. D’aquesta manera, el grup que es considerés que ho ha-via fet millor, guanyaria el concurs.

Havent acabat aquesta segona part de la jornada, va ar-ribar l’hora de fer les activitats conjuntes i posteriorment l’entrega de premis. Primer va ser el torn del concurs “Tu si que vals!”, una activitat ja habitual de la casa, seguint el programa homònim de televisió. Per aquells que no el coneguin, es tracta de fer actuacions individuals, en pa-rella o en grup davant un públic, les votacions del qual sumades a les del jurat proclamen un vencedor. Aquest cop vam tenir cants amb aires del sud de la península, balls en grup, instruments de vent, etc.

Un institut amb molt d’esperit nadalenc

EL R

EC C

LAR

68 ·

ESPO

RTS

37

ESPORTSEL

REC

CLA

R 68

· AN

EM A

EST

UDI

36

ANEM A ESTUDI

Web: www.atleticvidreres.coma/e: info@atleticvidreres.com

FSCE

Nosaltres ens trobem en plena temporada i comp-tem amb més de 90 jugadors i jugadores i 15 tèc-nics en vuit categories diferents d’edat, des dels quips pre-benjamí fins als equips sèniors. 

Al nostre himne podreu veure, i també sentir si obriu l’enllaç https://www.youtube.com/watch?-v=IjoMLOUOMTQ&feature=youtu.be o a la web www.atleticvidreres.com, quins són els valors que proposem, com el companyerisme, l’estimació per Vidreres, l’esforç i el desig constant de millora. Un club obert al poble i a la gent de totes les edats, que creu en l’esport i en el gust pel joc d’equip,  en el sacrifici individual i col·lectiu entès com a entre-teniment. 

Ens agrada la tasca d’escola de futbol, d’ajudar a la formació de nois i noies de Vidreres a travès de la diversió unida al treball. Com diu l’himne “Dei-xeu-vos la Pell al Camp. Nosaltres ens la deixarem animant”.

Però us confessaré una cosa més, tot aprofitant que arriba el Nadal i no ens fa por dir veritats més pro-fundes. A més de la fal·lera consumista, el que té d’especial aquesta festa és l’enyorança d’alguna cosa especial que els adults hem perdut amb el pas dels anys i el pes dels neguits. Com deia un acudit de la Mafalda, si no canvies el món, el món et canvi-arà a tu.  Potser és per aquesta enyorança que ens agrada tant la formació de joves: per veure el món amb uns altres ulls, ulls de nen que s’hi esforça de valent i al mateix temps pensa que pot agafar la llu-

na amb la mà. Per un món amb un somriure mentre correm amb totes les forces i lluitem amb delit per cada pilota. Per un dia clar i un futur millor en què som generosos i més humans, com quan donem una passada de gol o aplaudim amb esportivitat al final d’un partit sigui quin sigui el resultat. 

“Tot Vidreres Serà un Clam. Atlètic!, Atlètic Enda-vant!” Molt Bones Festes a tothom.

C/ de l’Institut, s/n · Telf: 972 850 711Web: www.institutvidreres.cata/e: institut@institutvidreres.cat

Nil Montilla Rodríguez,Alumne de segon de batxillerat

INS Vidreres

La darrera activitat va ser una antiquina, que funcio-na a l’inrevés d’una quina normal. Només aquells que havien participat en una de les activitats esmentades anteriorment tenien un cartronet per poder participar en l’antiquina. Es va celebrar al gimnàs, de manera que a l’escenari hi havia un professor que barrejava les bo-letes amb el nombre i un altre que el cantava. Si un dels nombres cantats apareixia en el cartronet, el concur-sant quedava desqualificat, de manera que el guanya-dor seria aquell que no tingués cap dels nombres que s’havien dit.

Finalment i per cloure el dia, vam assistir a l’entrega de premis, també al gimnàs de l’institut. Es van anunciar els guanyadors de cada cicle de la decoració de clas-ses, premiats amb un val per la cantina de l’institut, i de totes les altres activitats. Es van projectar un vídeo que recopilava totes les fotografies que el jurat havia fet a les aules, juntament amb un vídeo d’una jornada

anterior en què vam realitzar una activitat anomenada “abraçada solidària”, la qual consistia a col·locar-nos en fila per cursos, passar-nos un kg d’arròs i fer-nos una abraçada, com a gest simbòlic del gran recapte d’ali-ments amb el qual cada classe havia col·laborat en la mesura del possible.

Per acabar, ens vam dirigir a les aules, els tutors van lliurar les notes als alumnes d’ESO i, aquells que així ho van desitjar, van fer un amic invisible entre els com-panys i el tutor, per acomiadar-nos i desitjar-nos unes molt bones vacances de Nadal.

Podem dir, doncs, que el darrer dia de classe del 2014, com ja és habitual a l’Institut de Vidreres, va ser una jornada caracteritzada per la bona convivència, per la solidaritat, pel bon treball en equip i, sobretot, per ser ben divertida alhora que gratificant per a tots nosal-tres.

Un institut amb molt d’esperit nadalenc

FSCE us vol desitjar un Feliç any 2015

Himne Atlètic Vidreres FSCE Atlètic! Entre mar i muntanyaaa va néixer el Club que porto al Cor! Ahhh!Que un Poble representa amb honorLa seva forçaaaa serà la nostraaaat’estimem Vidreres, Vidrereees! Deixeu-vos la Pell al Camp Nosaltres ens la deixarem animantTot Vidreres Serà un Clam Atlètic!, Atlètic Endavant! Groc i Negreeee són els nostres colorsSempre fideeels als nostres valooorsAquesta banderaaa que representem amb honorLa portem al fons dels nostres cooors Deixeu-vos la Pell al Camp Nosaltres ens la deixarem animantTot Vidreres Serà un Clam Atlètic!, Atlètic Endavant! Des del Jugador més petit al Sènior més veteràààDefensarem l’escut que lluïm al pitAmb respecte, implicació, esforç i amistatNo Importa quants cops caigueeemTots Junts ho aconseguireeeeem! Deixeu-vos la Pell al Camp Nosaltres ens la deixarem animantTot Vidreres Serà un Clam Atlètic!, Atlètic Endavant! Deixeu-vos la Pell al Camp Nosaltres ens la deixarem animantTot Vidreres Serà un Clam Atlètic!, Atlètic Endavant! Foto: Jaume Mos

Si tens fotografies de fenòmens meteorològics de Vidreres i les vols veure publicades a la revista El Rec Clar, envia nom de l’autor i la fotografia a elrecclar@gmail.com

EL R

EC C

LAR

68 ·

CURA

R-SE

EN

SALU

T

EL R

EC C

LAR

68 ·

CURA

R-SE

EN

SALU

T

38 39

CURAR-SE EN SALUT

Com prendre els medicaments Lídia Bas

L’èxit del tractament d’una malaltia es basa en el com-pliment correcte de la presa de la medicació. I això vol dir respectar exactament la dosi, la freqüència d’admi-nistració i la durada del tractament que ha prescrit el facultatiu.Tota aquesta informació es pot demanar per escrit (Pla de Medicació Personalitzat), la qual cosa és molt reco-manable per tal d’evitar oblits o confusions, sobretot quan s’han de prendre diversos medicaments alhora.

LA POSOLOGIA La posologia indica la quantitat de medicament que cal prendre i en quina freqüència s’ha d’administrar. S’ha de complir la posologia sense saltar-se cap presa i exactament durant els dies que s’ha prescrit. En el cas dels antibiòtics, per exemple, és molt im-portant que es respecti la presa cada 8 o cada 12 ho-res i respectar-ne també la durada, encara que alguns símptomes hagin desaparegut i un ja es trobi millor. S’ha de continuar el tractament segons les instrucci-ons. Si s’escurcen els dies de tractament, alguns bac-teris poden sobreviure i provocar una recaiguda de la malaltia.Indicacions específiques en la presa de medicamentsEn prescriure un determinat medicament, el professi-onal sanitari pot fer dos tipus d’indicacions:Prendre els medicaments durant els àpats (o just des-prés): això vol dir que s’ha de menjar alguna cosa quan s’hagi de prendre el medicament. Si l’horari coincideix amb algun àpat, es pot fer durant l’àpat o immediata-

ment després de menjar, és igual. Es fa d’aquesta ma-nera per facilitar-ne la absorció i/o per evitar molèsti-es a l’estómac. Prendre els medicaments en dejú o fora dels men-jars: s’ha de prendre el medicament una hora abans de menjar o dues hores després, sempre amb l’estómac buit. Això es fa per millorar la seva absorció i, per tant, el seu efecte. Es prendran sempre només amb aigua, mai amb llet o suc.

OBLIT D’UNA PRESASi s’oblida d’una presa i ha passat poca estona, es pot prendre el medicament igualment. Però si falta poc per la següent presa, s’ha d’esperar a l’hora de la pro-pera presa, però mai es doblarà la dosi per compensar l’oblit.En cas de dubte, és millor consultar amb el metge o el farmacèutic ja que la solució és diferent segons el medicament i la malaltia que s’estigui tractant.

ALIMENTS I MEDICAMENTS Els fàrmacs i certs aliments poden interactuar entre si i, com a conseqüència, poden endarrerir, augmen-tar o disminuir el temps que triga a produir-se l’efecte. En aquests casos, no cal suprimir l’aliment de la dieta, sinó que s’ha de prendre per separat, deixant un espai de com a mínim dues hores l’aliment i el fàrmac. Hi ha aliments i begudes força habituals que poden variar l’efecte de determinats medicaments i que cal tenir en compte:

- Begudes alcohòliques: en general, es recomana no consumir begudes alcohòliques si s’estan prenent me-dicaments. Especialment si es tracta d’antiinflamatoris com l’àcid acetilsalicílic, el paracetamol o l’ibuprofè. També s’ha d’evitar l’alcohol si es prenen fàrmacs que disminueixen la capacitat d’atenció i els reflexos, com és el cas dels tranquil·litzants, els antipsicòtics, els an-tidepressius, els medicaments contra el mareig, l’al·lèr-gia, el refredat... perquè es potencien els efectes dels dos medicaments.

- Cafè, te, begudes energètiques i refrescos amb cola: les substàncies que contenen aquestes begudes són es-timulants del sistema nerviós, per això convé no bar-rejar aquestes begudes amb medicaments que també ho fan. Podria provocar nerviosisme, irritabilitat, tre-molors, insomni o arítmies cardíaques. També s’han d’evitar si es prenen medicaments per l’insomni ja que aquestes begudes disminueixen o anul·len el seu efec-te.

- Llet i derivats (iogurt, formatge…): el calci que con-tenen aquests aliments fa que alguns medicaments no s’absorbeixin bé i que no facin el seu efecte. Alguns medicaments per l’osteoporosi i antibiòtics interacci-onen amb el calci, per això és millor prendre aquests medicaments separats de la llet i dels derivats làctics.

- Sal: pot disminuir l’efecte dels medicaments que s’uti-litzen per baixar la pressió arterial (contra la hiperten-sió).

- Aliments rics en potassi: hi ha medicaments que aug-menten la quantitat de potassi present al nostre cos

com el plàtan, el meló, el kiwi, l’albercoc, els espinacs, l’alvocat, les figues seques, les ametlles, les nous, el to-màquet, la xocolata i la llet en pols i la melmelada. No convé barrejar aquests aliments amb alguns diürètics i alguns medicaments per a la hipertensió. - Suc d’aranja (pomelo): aquest tipus de beguda altera l’efecte de nombrosos medicaments, com els fàrmacs per al control del colesterol, alguns fàrmacs psicotrò-pics, els anticonceptius orals i els antial·lèrgics. Consells per millorar el compliment del tractamentConèixer bé la malaltia que es pateix i saber com fun-cionen els medicaments que els han prescrit.Explicar amb confiança als professionals de la salut tots els dubtes, pors o problemes que es tinguin res-pecte els medicaments.Explicar al metge la pròpia rutina diària per tal que es pugui adaptar l’horari de les preses.Esforçar-se per entendre els medicaments que s’han de prendre, per què s’han de prendre, quan s’han de pren-dre i de quina manera.Anar a les visites acompanyats d’algun familiar o amic en cas de no entendre bé el tractament i la seva poso-logia.Demanar un Pla de Medicació Personalitzat . Sol·licitar un pastiller o un Sistema Personalitzat de Dosificació (SPD) a la farmàcia.Utilitzar sistemes que ajudin a recordar que cal pren-dre els medicaments, com alarmes, notes, deixar-los en llocs visibles, etc.

FarmàciaIsabel Adzet

EL R

EC C

LAR

68 ·

OPIN

IÓ

EL R

EC C

LAR

68 ·

OPIN

IÓ

40 41

OPINIÓ OPINIÓ

Anell d’or i Moscou, del 24 al 29 de setembre de 2014 Parc caní a Vidreres

Durant sis dies un grup de quinze persones hem vi-sitat un país diferent i potser misteriós, marcat pro-fundament per la cultura cristiana, el règim del gran esplendor dels tsars i el període soviètic. Tota una cul-tura molt interessant de grans monuments religiosos i urbanístics, amb avingudes i edificacions de magnitud singular.Mentre travessàvem les grans planúries per visitar una part de l’Anell d’Or de Moscou: Suzdan, ciutat rural amb el seu Kremlin, museu d’edificacions de fusta i el seu monestir, format per vàries esglésies; Vladimir, ciutat gran, neta i endreçada, amb la seva gran catedral i la seva porta d’or... el meu pensament em trasllada-va a la meva joventut “escoltant Ràdio Espanya Inde-pendent, estació pirenaica que resulta que no estava a Prades de Conflent sinó a Bucarest, transmetent les grandeses del paradís del “padrecito Stalin”, les aren-gues de la Passionària, del pare Olaso... i, més cap aquí, imaginàvem les grans extensions de neu -segons diuen rodades a Burgos– de la pel·lícula, Dr. Givago, amb la bella enamorada Lara cridant el seu estimat Yuri, que vol dir Jordi... “Tot un signe de contradicció, ignoràn-cia, política, manipulació...?Visitem Serguei Posad, bonica ciutat, amb un gran complex: el seu monestir amb nou esglésies, molt ben conservades, de grans retaules i cúpules daurades, que vetllen una gran devoció al seu patró, t. Sergi. Un gran espai religiós on era elegit el Patriarca de l’Església rus-sa. Per això, en diuen el petit vaticanet rus.Arribem a Moscou, la capital del país. Aquí hi ha més immensitat de grandesa si cal de grans parcs, avingu-

des de quilòmetres i quilòmetres. Una ciutat que és vuit vegades Barcelona. Quinze milions d’habitants censats i més de tres milions fluctuants...

Fem una visita panoràmica, parant en el curiós i bonic palau imperial de fusta, impressionant vista de la gran urbe, des del Serrat dels ocells. Passejada per la plaça de la Victòria i el carrer peatonal d’Arbat, per arribar a l’emblemàtica plaça Roja de set-cents metres de llar-gada, presidida per la preciosa església de St. Basili, a redós de la muralla del Kremlin, que custodia la tomba de Lenin...

Visitem set estacions del metro, cada una decorada com si fos un museu. El metro que té tres-cents dinou quilòmetres de via amb nou milions de viatgers diaris i noranta tres estacions... Visitem elmuseu Tretiakov de seixanta quatre sales i admirem la més gran i millor col·lecció d’icones del món... preguem davant la icona original del segle x de la Mare de Déu de la tendresa.

Assistim a una missa ortodoxa a la gran catedral de jo-ves, amb una gran participació... Igualment a l’església catòlica dels salesians, molta gent i molta jove (aquí anys enrere ens feien resar per la conversió de la Rússia atea).

Visitem el Kremlin –una ciutat dins la ciutat, amb grans edificis del govern, imponents esglésies, grans avingudes, la gran campana de 212 tones, així com el canó de 40 tones...

Repeteixo, un gran país de misteri que s’està recons-truint amb dificultats i problemes també greus... Un viatge per recordar.

Primer de tot, hem de saber què és un “Parc Caní”És un espai destinat a gossos, poden ser de vàries for-mes externes (tancat, acotat, envoltat de limitacions geològiques...), poden no contenir res o disposar de bancs, fonts, arbres... i el sòl pot ser de qualsevol mena, tant terra, com herba, paviment...

Quines funcions té un Parc Caní?Les funcions són diverses, des d’ensinistrament fins a espai l’údic per a gossos i els seus amos.

Per què seria interessant per a Vidreres un Parc Caní?Seria important des del punt de vista de l’animal perquè els 2881 gossos i gosses censats també són habitants de Vidreres, tindrien una zona d’esbarjo on podrien estar “lliures” i interactuar amb altres gossos, això és molt important tant des del punt de vista físic per el tipus d’activitat física que pot exercir el gos com psicològic per la sociabilització del mateix i el seu complet ben-estar.

Des del punt de vista legal, seria un espai on podrien estar a la via pública sense necesitat d’anar lligats.

Per als amos seria un espai on podrien interactuar d’una forma diferent amb els seus gossos, ja que al po-der-los tenir deslligats, es poden ensinistrar, es pot ju-gar amb ells (corrent, amb pilota, amb freesbi,...)

També en funció de la qualitat del parc, atrauria usua-ris no només de Vidreres, sinó també de pobles veïns, incloses associacions de gossos que queden per passe-

jar amb els seus gossos, cosa que podria ser positiva per a l’economia del poble amb un bon pla de qualitat i promoció.

Com seria un bon Parc Caní per a Vidreres?Les dimensions hauríen de ser generoses de com a mí-nim 1.500 m2, per evitar que quedi ràpidament petit (com ha passat a Girona al Parc del Migdia, que ha passat de 570 a 1.525 m2) així com per la qualitat que representaria per als gossos, amb els seus beneficis as-sociats.

La part exterior hauria d’ésser de tanca metàl·lica con-tinua, com per exemple en simple torsió, de materials i serralleria anti-corrosió per tal d’evitar el manteniment, alçada mínima d’un metre, tot i que seria recomanable una alçada d’entre metre i mig i dos metres per evi-tar que els gossos saltessin la tanca i s’hauria de soter-rar uns trenta centímetres per evitar tant fugides com possibles lesions, amb dues portes d’accés, una a cada banda en el sentit del camí colindant per afavorir-hi la circulació per dins i doble porta en serie per evitar que al accedir, puguin sortir o entrar directament.

L’interior, en realitat, és secundari, perquè amb l’es-pai creat i delimitat, el projecte seria una realitat, tot i això, amb el temps seria bo disposar de bancs i d’algun punt d’il·luminació nocturna, aquest és un tema que es podria resoldre amb el temps en funció de les de-mandes del usuaris, el més important és que aquests petits i peluts habitants sentin que tenen el seu espai a Vidreres.

Joan Riu Ferrer Christian Gómez Gutiérrez

Rector de St. Tomàs de Fluvià-Alt Empordà

EL R

EC C

LAR

68 ·

ENTR

ETEN

IMEN

TS

43

ENTRETENIMENTSEL

REC

CLA

R 68

· OP

INIÓ

42

OPINIÓ

U I E P E B R E T G H I W D

A M L T G O A D T O W I K W

P O V I B X L D H D M F G M

A N L H C T L F K Z A A F B

T G L B Q O S S A F X S T Y

A E K Z U G R F R K C U Q A

T T O Q B B A B B V I V L W

E E O H O V I P C E G P O U

S S S X I G G C A D R O R G

P F S V G S U E B E O R B U

Q I O C E B A M O L N C A K

Z O S X A R R O S L S P J P

D C A N S A L A D A D U X G

L I I D R P X K M V L G U C

Bon dia, el meu nom és Dania Pelay, tinc 5 anys i des de fa dos anys estic lluitant contra una malaltia anome-nada neuroblastoma.Els meus pares han format una associació anomenada acunapatata contra el cáncer infantil i ara comencem a recaptar per a la investigació d’aquesta malaltia jun-tament amb l’equip de recerca de l’Hospital Vall d’He-bron volem anunciar la festa de presentació que farem els dies 2 i 3 de maig al poble, ja que com a filla de Vi-dreres ens fa il·lusió fer la primera festa al nostre poble.

Les nostres metes:• Recaptar fons per a la investigació del neuroblastoma (Projecte amb la Vall d’Hebron). • Crear material didàctic per a l’ajuda i comprensió de la malaltia “CÀNCER”.• Crear un programa d’autoestima per a nens (paci-ents) i familiars (pares, mares i germans). • Ajudar a laboratoris biocel·lulars per a la realització de tractaments alternatius.

El dies 28 i 29 de novembre, es va realitzar al nostre municipi el Gran Recapte, és un acte solidari de gran ressó afegit a la tasca que es porta a terme al dia a dia durant tot l’any a Vidreres.La quantitat recollida van ser dues tones d’aliments que es queden al Banc d’Aliments de l’Ajuntament de Vidreres. Felicitem-nos pels quilos recaptats!Vull destacar i agrair la col.laboració de les volunta-ries i voluntaris i la solidaritat de les Vidrerenques i Vidrerencs que queda demostrada cada vegada que se’ls convoca per ajudar els qui més ho necessiten.Al llarg de l’any des de les associacions, entitats, em-preses, comerços, escoles... ens heu fet arribar pro-ductes, heu destinat temps a fer acitivitats per col.

laborar amb el Banc d’Aliments Municipal. Gràcies al vostre esforç, els aliments que heu recollit s’entreguen a moltes persones i famílies vulnerables de la nostra població.Moltes Gràcies a Tots pel vostre Recolzament!!!!!!

Associació acunapatata

Recapte d’aliments

Fem poble tot entretenint-nos

Solucions a la pàgina 32

Joaquim BayéDania Pelay

Horitzontals. 1. Local de l’entitat vidrerenca fundada el 1861 (tres mots). 2. Perfum que se sent anant cap a Itàlia. Aquest insular, no me’l llenci. 3. La vam fer grossa, l’onze de setembre passat. Escrit tal qual. Treballa abans que no surti el sol. 4. A la nit d’ahir o d’avui, tant se val. En Zamorano va ser el més famós

SOPA DE RANXOTrobeu en aquest brou de lletres QUINZE INGREDIENTS del ranxo

SUDOKU. Cal omplir les caselles amb els números de l’1 al 9 sense repetir-ne cap en una mateixa fila, columna o qua-dre interior. Hi ha més d’una solució.

de Vidreres. 5. Deixin en Ton estupefacte. És ben plana, la Sara. 6. Gris fosc, tirant a negre. Fas el pilota. Sala l’ala. 7. Li mani ser capellà. El ventilador en té la pasta. 8. La mallorquina. Fer talls en els premis de cinema mentre em rasco confusament. Esti-mo el senyor. 9. Aquest aparell volador tant et pot fer una foto com engegar-te una bomba. En castellà en dius estrujar. 10. As. Discussió amb la intervenció, com a mínim, d’una meretriu. El déu d’en Ramon. 11. És ben cert que ho porto fora. Extraordi-nari 12. De sis cares. Trenquen el silenci.

Verticals. 1. La beguda preferida dels vidrerencs, a part de la llet. Accions de les bones persones 2. Salar sense sal. Explicar històries. Una rima manca. 3. Sense cap companyia, la Català en va fer una obra mestra. Madrigals. 4. Em limito a escarnir. Té més de mil milions d’anys. 5. Ja té tallat el cordó umbilical. Les orelles de les olles. Els principis vidrerencs. 6. Més d’ or que de plata. Estat propi dels que són massa amics d’en Dionís. Disposar l’api de forma pietosa. 7. Femella de mamífer que no hi és tot. Encara que va avall, va enlaire. 8. Ferir l’extremitat de l’ocell. Canvi que surt bé de preu. 9. Ordeneu els relleus si us hi voleu veure bé. S’enfila sense cap aspror. 10. Comença la neteja. Gratar. Dona sense sodi. 11. El saber inspirat per la divinitat. Deixin ben xop el vestit de l’Armani. 12. Tira perquè li toca. Colpits per un gros espant.

5

8 5 4

2

7 8 2

9 7 2 5

7 31 65

6

14

3 4 6

7

8 32 4

9 4

2

Fe d’errades Rec Clar número 67: L’article publicat a la pàgina 32, titulat El cas Ball-llossejól, va ser escrit per Els Joves de Vidreres, en comptes del Club Atlètic Vidreres.

EL R

EC C

LAR

68 ·

FEM

UNA

QUE

IXAL

ADA

45

FEM UNA QUEIXALADA

EL R

EC C

LAR

68 ·

PLOU

I FA

SOL

44

PLOU I FA SOL

Mar i muntanya, plat tradicional

Resum meteorològic del 2014

Fent una mica d’història, ja que estem en punt es-tratègic delimitat pels Pirineus per un costat i per la mar Mediterrània per laltre i per això tenim plats de cuina que permeten combinar productes de terra en-dins i productes del mar; un d’aquests plats és el mar i muntanya, on el producte pot ser molt variat, des de peu de porc a conill, passant pel pollastre de pagès i els cargols, i pel que fa al mar podem posar-hi gam-bes, escamarlans, llagosta, llamantol, sípia, etc.; cada cuiner o cuinera ho combina al seu gust o al gust dels comensals. Anys enrere aquest plat no podia faltar en una taula de gran festa o esdeveniment, ja que era un plat de luxe. Variaven els ingredients que es combi-naven; la base sempre és la mateixa: sofregit de ceba i tomàquet i al final la picada d’all, julivert, ametlles, avellanes i pa fregit. Es tracta d’un plat molt complert i de fàcil elaboració, a continuació presento una recepta de mar i muntanya (també es coneix com mar i terra). Aquesta recepta és una de les més econòmiques i tam-bé recomanable per als celíacs.

Elaboració: Posarem una cassola al foc amb oli, quan estigui una mica calent hi fregirem el pollastre salpebrat i arrebossat amb la maizena; quan estigui una mica fregit el reservarem en un plat a part i segui-dament posarem la ceba, prèviament pelada i tritura-da, a la cassola on hi ha l’oli d’haver fregit el pollastre i la deixarem que vagi coent fins que quedi daurada; tot seguit afegirem el tomàquet ratllat i deixarem que

cogui durant 15 minuts a foc lent, quan hagi passat aquest temps afegirem el pollastre que havíem reser-vat, ho remenarem tot i afegirem la ½ copa de brandi, deixarem que cogui 30 segons i tot seguit ho cobri-rem d’aigua, deixarem que arrenqui el bull i després ho deixarem coure a foc lent uns 30 minuts. Després afegirem els escamarlans, farem que quedin una mica coberts pel suc i tot seguit farem una picada amb 3 grans d’all i amb el julivert i l’afegirem a la cassola i ho deixarem coure tot junt durant uns 10 minuts. I ja te-nim el plat a punt per servir; si es fa d’un dia per l’altre es potencia més el gust.Després d’un plat força complert us recomano un postre lleuger, ja que entrem en temps de maduixots, podem posar maduixots agredolços.

Elaboració: netejarem els maduixots i un cop nets els posarem tallats en quatre trossos en un bol en el que afegirem el vinagre, el suc de llimona i el sucre, ho remenarem tot i ho deixarem reposar durant 20 minuts a la nevera. Se serveix en bols.

Ingredients per a 4 persones: Maduixots 1 kg, Vinagre ¼ l, Suc d’una llimona, Sucre ¼ kg

Què us ha semblat globalment l’any meteorològic? Cre-ieu que ha estat similar al d’altres anys, o bé ha estat es-pecial?

Doncs globalment i amb les dades de tot l’any, podem dir objectivament que aquest ha estat un any del tot es-pecial i anormal, fins i tot excepcional, amb la forma més estranya de climograma des que tenim dades a Vi-dreres, sobretot pel que fa a la corba de precipitacions. Les temperatures han seguit patrons més normals (amb matisos), però el que està clar és que les pluges han estat molt més pròpies de climes humits, que no pas de climes mediterranis, tant pel que fa a quantitats, com pel que fa a la distribució mensual.

Fem un breu anàlisi de les estacions:

HIVERN: Vam tenir un hivern bastant càlid, amb pocs dies de glaçades (28) i sense ser massa severes (mínima absoluta de -2,8  ºC) durant tota l’estació. Així mateix, acompanyat amb poques pluges, molts vents del sud i fronts atlàntics que arriben apagats..., una estació molt seca i càlida.

PRIMAVERA: Arrenca amb la mateixa tendència de l’hivern i enfilant les temperatures sobtadament per l’època de l’any (abril). Després, però, les temperatures es suavitzen i comença un llarg període de pluges sovin-tejades. Dóna la sensació d’una primavera endarrerida però un respir pel que ha de ser l’estiu.

ESTIU: Calorós suau, sense onades de calor i amb la gran anomalia de les pluges, que continuen allargant el temps de primavera i són molt abundants durant tota l’estació. 519 l/m2 és un registre mai anteriorment regis-trat des que disposem de dades i superat llargament. Al-guns anys, aquesta és la quantitat total de pluja que rep el nostre poble en tot l’any, amb mesos d’estiu amb molt poca pluja.

TARDOR: Càlida i novament humida. A les temperatu-res els costa molt deixar l’estiu i per aquest fet sembla que s’allargui molt l’estiu, malgrat que novament la pluja con-tinua fent acte de presència amb regularitat, però sense influir massa en els termòmetres. L’octubre però, un mes

habitualment plujós, resulta sorprenentment el mes més sec de l’any 2014 amb temperatures encara molt suaus.

Analitzant breument les estacions a grans trets, les po-dríem comparar amb l’any passat, un any que vam resu-mir com a “normal, càlid i relativament humit”. Si aquell any 2013 va ser “normal”, enguany, sorprenentment i malgrat la gran quantitat de dies plujosos que hem tin-gut, hem superat les temperatures mitjanes en gairebé 0,8 ºC, una xifra molt considerable al llarg de tot un any. Així mateix, si l’any passat va ser un any bastant humit (encara que mal repartit), enguany ha estat un any molt més plujós encara.

Arribar als 1.204 l/m2 (327  l/m2 més que el 2013) de precipitació és una xifra pròpia de climes humits, i el fet que la pluja es concentri tant en mesos calorosos, ens fa comparar el balanç meteorològic amb el propi de llocs de clima atlàntic, continental o de muntanya i, a més, malgrat algunes tempestes fortes, ha plogut de manera repartida en el temps, tant és així que ha plogut ni més ni menys que 100 dies una quantitat de precipitació igual o superior als 2 l/m2!

Després dels registres d’aquest 2014, serà interessant saber si anys com el d’enguany es repeteixen de tant en tant, o si és un petit parèntesi als nostres anys de “norma-litat” mediterrània, que tantes irregularitats té i aquesta n’ha pogut ser simplement, una més.

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES:Pollastre: 4 quarts Escamarlans mitjans: 8 unitatsCeba: 400 gTomàquet madur: 400 g ratllatFècula o maizena: 50 gSal: 15 g Una mica de pebreOli d’oliva: ¼ de litre Alls: 3 gransJulivert: tres branquetesCopa de brandi ½ Aigua 1 l

Josep BorrellJordi Presas

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET. OCT. NOV. DES.

l/m2 35 38 24 62 205 136 99 182 236 17 109 61Mitjana ºC 7,3 8,5 9,4 14 15,4 20,7 22,2 22,3 20,7 17,3 13 7,3

2014 TOTAL PRECIPITACIÓ: 1.204 l/m2 · MITJANA TEMPERATURES 14,8 ºC

EL R

EC C

LAR

68 ·

EL R

EC C

LAR

VA P

EL M

ÓN

EL R

EC C

LAR

68 ·

EL R

EC C

LAR

VA P

EL M

ÓN

46 47

EL REC CLAR VA PEL MÓN

L’Arnau Call al Monument Valley (Arizona, Estats Units d’Amèrica)Lluís Vilaplana i Montse Placis a Amsterdam

Mateu Guitart i Anna Viader a Nova York

La Shara i l’Arià a Budapest, amb el Danubi al fonsClub d’ ENDURO a Tregurà de Dalt

Lluís Gascons a Hyde Park de Londres

En Ramon Verdu i la Tamara Olivares a La Piedra del Coyote.Desert d’Atacama-XileL’Arnau davant la torre de Betlem a Lisboa

La Claudia i la Paula Morales a París

Foto

: JAU

ME

MO

S