Revista de Vidreres · 72 · hivern 2016

Castell de Sant Iscle Rafael Vico Reis 2016Parlem de... Parlem amb ... Actualitat

Taula de Serveis

Emergències Centre d’emergència de Catalunya ................. 112Informació ciutadana.................................................. 012Mossos d’Esquadra......................................................112Bombers................................................................................... 112

AjuntamentOficines municipals.............................972.850.025Fax oficines municipals...................972.850.050Vigilants.................972.850.000 /670.067.740Assistent social........................................972.850.170Llar de jubilats...........................................972.850.907Jutjat de Pau..............................................972.851.870Biblioteca Joan Rigau.......................972.851.285Centre cívic Francesc Llobet.....972.850.067Piscina municipal...................................972.850.027Pavelló municipal (oficines).............972.851.445Pavelló municipal (públic).................972.851.214Deixalleria......................................................637.759.060

EnsenyamentLlar d’infants Sant Iscle..................972.850.917

Llar d’infants El Sorrer.....................646.571.809Col·legi Sant Iscle..................................972.850.103Preescolar Sant Iscle.........................972.850.836Col·legi Salvador Espriu..................972.850.808IES.........................................................................972.850.711

SanitatCAP(Centre d’Assistència Primària)...972.850.156Farmàcia Vilardell..................................972.875.009Farmàcia Adzet........................................972.875.666Farmàcia Moré.........................................972.850.575

Consell comarcalOficines.......................................................... 972.842.161 Fax oficines...................................................972.840.804Recaptació....................................................972.840.178Recaptació (oficines Vidreres)........... 972.851.094Protectora animals (Tossa de Mar)...972.342.030

TransportsSAGALES........................................................902.130.014TEISA..................................................................972.260.196SARFA...............................................................972.850.157

Taxi Rafael Vico..972.851.139 /609.316.932Renfe.................................................................. 902.240.202

Altres serveisFunerària (24 h.)

La Selva de germans Blanquera i AlbarracínTelèfon......................972.850.663/699.460.133

Rectoria......................................................... 972.850.061ENHER (avaries)......................................900.770.077Comissaria Sta.Coloma de Farners Telèfon.............................................................. 972.181.675Fax........................................................................972.842.201Bombers Maçanet Selva..............972.858.828Veterinari (consultes privades)

Telèfon....................972.850.114 /972.858.785Correus i telègrafs............................... 972.851.133Oficina de treball de SaltTelèfon............................................................. 972.942.950Fax........................................................................972.942.953Notaria VidreresTelèfon.......................972.875.957 / 72.875.958Fax........................................................................972.875.959e-mail............... notariavidreres@notariasilviamartinez.com

Oficines municipalsDe dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda

Biblioteca municipalMatins de dimarts a divendres de 9.30 a 13.30 h i tardes de dilluns a divendres de 16 a 20 h. Dissabtes de 10 a 13 h

Serveis tècnicsArquitecte: David Calvo i Coromina, dijous d’11 a 14 hArquitecte tècnic: Jordi Llinàs i JoanaEnginyera: Anna Arnau i Planas de Farnés, dimarts i dimecres de 8 a 14 h (prèvia hora)

Serveis SocialsAssistència social, dijous de 9 a 14 h

Jutjat de PauDilluns, dimecres i divendres de 9 a 14 h

DeixalleriaDimarts, dimecres, dijous i divendres de 9 a 13 i de 15 a 18 h, Dissabtes de 9 a 14 h

Recollida de trastos vellsSegon i últim dimecres de cada mes

RegidoriesRegidor d’Urbanisme i Hisenda: Jordi Camps i Vicente

Regidora de Benestar Social, Sanitat i Esports: Margarita Solé Ferrer

Regidora de Turisme i Cooperació Ciutadana: Maria Artigas Ruhí

Regidor d’Ensenyament, Cultura i Fires, Festes i Serveis: Francesc Baltrons Lloveras

Regidor de Governació i Recursos Humans, Urbanisme, Sostenibilitat Medioambiental i Urbanitzacions: Antonio Fernández García

Regidor de Sostenibilitat Energètica, Joventut i Festes: Marc Carreras Barnada

Regidor de Territori (Món Rural i Patrimoni) i Sostenibilitat Medioambiental: Pere Raset Miquela

Regidor de Reactivació Econòmica, Joventut i Festes: Lluís Galobart Vilamitjana

Farmàcia Moré C/ Catalunya, 48....................................972.850.575Farmàcia VilardellCarrer de Girona, 37..........................972.875.009Farmàcia BiraudCarrer Josep Pla, 60..........................972.875.666

Farmàcies de guàrdiaMarçBiraud ............................................Setmana del 7 al 13Moré..............................................Setmana del 21 al 27Vilardell ............................................................del 28 al 3/4

AbrilBiraud ........................................Setmana del 11 al 17Moré...........................................Setmana del 25 al 1/5

Tothom que vulgui pot enviar la seva col·laboració a la revista, sempre i quan l’article en qüestió no superi els 3300 caràcters, inclosos els espais, el que representa unes 40 línies a cos 12 a El Rec Clar, c/Catalunya, 29, 17411 Vidreres, o a elrecclar@gmail.com. Una altra norma és que els articles han d’estar signats, amb el nom i els cognoms de l’autor i un telèfon o adreça de contacte. En el cas d’entitats o associacions legalment constituïdes, poden signar amb la seva denominació oficial. Els articles poden acompanyar-se amb fotografies i en aquest cas el Consell de Redacció es reserva el dret de publicar-los o no, en funció de l’espai disponible. El Consell de Redacció no s’identifica necessàriament amb els articles que apareixen firmats.

Telèfons d’interès

Horaris de serveis

Farmàcies

Normes per a les col·laboracionsPer a més informació: www.cofgi.com

EL R

EC C

LAR

72 ·

EDIT

ORIA

L

3

EDITORIAL

El Rec Clar no acaba al paper, pots visualitzar-lo al web de

l’Ajuntament i opinar i dir-hi la teva a través de les xarxes socials.

SERVEIS 02EDITORIAL 03

PARLEM DE... 04PARLEM AMB... 08

DES DE LA CASA DE LA VILA 11ACTUALITAT 15

ANEM A ESTUDI 35ESPORTS 38

CURAR-SE EN SALUT 40OPINIÓ 41

PLOU I FA SOL 43FEM UNA QUEIXALADA 44

ENTRETENIMENTS 46EL REC CLAR PEL MÓN 47

Al servei de tot el poble

+ REC CLARI like

Crèdits:Edita: Ajuntament de Vidreres

Consell de Redacció: Ramon Garriga,Joan Martí, Anna Viader, Lluís Gascons,

Arnau Call, Helena Xirgu i Francesc Aldrich

Col·laboradors: Josep Formiga, Ángel Teixidor, Eduard Adrobau, Jordi Presas,

Josep Borrell, Assumpció Moré, Júlia Vilardell, Joaquim Bayé, Isabel Adzet.Producció, coordinació periodística,

disseny i maquetació i correcció lingüística:

Estudi de Comunicació Intus S.L.Carrer Blancafort, núm.7, local 1

08530 La Garriga (Barcelona)Foto portada: Jaume Mos

Impressió: Anman, Gràfiques del Vallès S.L.Dipòsit legal: GI-235-98

Del darrer número del Rec clar se n’ha parlat molt. Malauradament no ha sigut pel seu contingut sinó pel retard en arribar a les llars dels vidrerencs i vidrerenques. Un retard de més d’un mes.

Des del Consell de redacció volem manifestar les nostre disculpes a totes les entitats que s’han vist afectades per aquest retard. De fet la setmana de Nadal ja s’havien dut a terme onze de les activitats que havia programat la biblioteca municipal. Del Casal del Jubilat i Pensionista van quedar caducades totes les activitats anunciades a l’apartat “...i demà...”: xerrada-taller, l’excursió d’octubre, el concert de música i el berenar ball d’octubre, novembre i desembre. Un altre exemple és el Grup Teatral Vidrerenc que anunciava la venda anticipada d’entrades per Els Pastorets pels dies 4, 5, 6, 11, 12, 13 i 18 de desembre.

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix públic en una de les seves accepcions com allò de què pot fer ús tothom. En efecte el Rec Clar té sentit en tant que està pensat per servir al poble de Vidreres. Això vol dir, a la seva ciutadania, a les seves associacions esportives, de gent gran, juvenils, artístiques...però també a les entitats municipals que duen a terme tota una sèrie d’activitats pensades per l’ampli ventall de necessitats que pot tenir la ciutadania com el Centre Cívic o la biblioteca.

En el Consell de redacció hem pensat que paga la pena explicar quin va ser el calendari que vam seguir. El 30 d’octubre, el 90% del contingut de la revista ja estava fet, només faltava una secció per donar per tancat el número. El 17 de novembre les periodistes ja disposen de tot el contingut i posen a l’abast del Consell de redacció una primera versió del número. Tot seguit s’obre un termini per fer esmenes que permetin corregir algun aspecte (correccions ortogràfiques, autoria d’imatges, correcció d’encapçalaments...). Normalment aquest període és breu, però en aquest cas no va ser fins el 2 de desembre que l’empresa d’informació va fer entrega del número a l’ajuntament de Vidreres. La resta ja la coneixeu tots. La setmana de Nadal va arribar a casa vostra.

La paraula públic també vol dir allò que és relatiu a la nació, a la comunitat. Si ens fem nostra aquesta accepció, no desmereixerem a tots els qui esperen del Rec clar un bon servei d’informació del nostre poble. En aquest sentit, creiem oportú des del Consell de redacció donar a conèixer quina és la planificació prevista per a la publicació dels números d’aquest 2016.

• Número 72 s’hauria de repartir durant la setmana del 22 al 28 de febrer.• Número 73 s’hauria de repartir durant la setmana del 23 al 29 de maig.• Número 74 s’hauria de repartir durant la setmana del 22 al 27 d’agost.• Número 75 s’hauria de repartir durant la setmana del 21 al 27 de novembre.

El Consell de Redacció

EL R

EC C

LAR

72 ·

PARL

EM D

E...

4

PARLEM DE...

Aquest estiu passat, entre el 6 de juliol i el 14 d’agost, hem tornat al castell de Sant Iscle per realitzar-hi l’on-zena campanya d’excavacions arqueològiques. Una vegada més, els resultats dels treballs han permès ampliar els coneixements que tenim sobre aquest im-portant element del patrimoni històric vidrerenc.

Han estat sis setmanes d’excavacions, patrocinades per l’Ajuntament de Vidreres. Durant quatre d’aques-tes setmanes hem estat acompanyats pels habituals camps de treball gestionats pel Grup d’Esplai Vidre-renc, concretament dos grups: un de català i un d’in-ternacional. Els participants no tan sols han excavat, sinó que també han netejat material arqueològic, han après a siglar-lo i a classificar-lo i han rebut sessions explicatives sobre història i arqueologia medieval i de Vidreres. Les dues setmanes restants els dos compo-nents de l’equip tècnic hem realitzat feines de caràcter més especialitzat, com dibuix d’estructures, l’excava-ció dels enterraments altmedievals o la delimitació de les sitges, prèvia a la seva excavació. Globalment, els resultats han estat, com sempre, altament positius.

Cinc nous enterraments del segle IX Hem de començar pels enterraments. Ja hem comen-tat en articles anteriors publicats al Rec Clar que una

de les troballes més remarcables de les darreres cam-panyes d’excavació ha estat la del cementiri altmedie-val (segle IX) que s’estén, sobretot, al costat sud-oest del castell, en part dins i en part fora de la seva mura-lla de migdia. Fins ara havíem documentat 30 enter-raments, la immensa majoria pertanyents a infants de diverses edats, des de nadons fins a adolescents. Aquest cementiri és anterior al castell i fou malmès en part per la seva construcció.

Aquest any hem trobat cinc enterraments més. Tres estaven situats a la raconada sud-oest del recinte principal, a la mateixa habitació on l’any 2014 ja n’hi vam excavar 12 més (sector 4). Tots tres eren infan-tils: un pertanyia a un nadó, un altre a un nen una mica més gran (potser 3 o 4 anys), mentre que del tercer, com que estava molt malmès, no en podem dir gran cosa a l’espera de l’estudi antropològic que s’hi ha de realitzar. Un cop excavats aquests tres enter-raments s’ha pogut donar per finalitzada l’excavació d’aquesta habitació del castell.

Els altres dos enterraments, un adult i un nen més gran que els anteriorment descrits, estaven més al nord, a l’habitació del costat (sector 6), que ocupa l’espai central de l’ala oest del recinte principal del castell. Tots dos enterraments estaven afectats per

Onzena campanya d’excavacions arqueològiques al castell de Sant Iscle

Fig. 1. Plànol del castell, amb indicació dels sectors excavats l’any 2015.

Fig. 2. Detall d’un dels enterraments del sector 4.

EL R

EC C

LAR

72 ·

PARL

EM D

E...

5

Historiador i arqueòleg. Atri Cultura i Patrimoni SLU

construccions del castell, un per la torre de l’home-natge i l’altre per la claveguera que travessa en diago-nal tota aquesta llarga habitació.

Per tant, ja són 35 els enterraments localitzats dalt del turó on els vescomtes de Cabrera hi van aixecar, més tard, el castell de Sant Iscle. En les properes campa-nyes veurem si encara n’hi ha més i, sobretot, si es conserven les restes d’alguna edificació associada a aquesta interessant necròpolis que ens podria aportar dades noves i molt interessants sobre Vidreres en un període tan desconegut com l’alta edat mitjana (segles VIII-X).

Quatre noves sitges i dues clavegueresHa estat al sector 6, precisament, on hem concentrat una part important dels treballs arqueològics d’aquest any. Es tracta d’una gran sala, oberta per l’est al pati interior del castell mitjançant un sistema d’arcs, men-tre que a la paret oest (que inicialment era la muralla de ponent del castell) hi ha una porta que va passar de ser portal d’entrada a porta interior al segle XIV en ampliar-se el castell cap a ponent.

Entre els anys 2014 i 2015, l’excavació dels nivells dels segles XIV i XV que s’estenien per tota la superfície

d’aquesta cambra han deixat al descobert quatre no-ves sitges, una claveguera de pedra que la travessa en diagonal, un part de la qual ja havia aparegut en la campanya de l’any passat, i una petita claveguera que s’hi connecta.

Les sitges eren uns grans dipòsits per emmagatzemar gra, excavats en el subsòl. Fins ara en el castell n’ha-víem localitzat i excavat 14, totes a la meitat nord del recinte, a les quals hem de sumar les tres localitzades aquest any (sitges 16, 17 i 18) i una quarta (sitja 15) que, tot i que ja va ser trobada l’any 2014, no l’hem pogut acabar d’excavar fins aquest estiu passat. Hem finalitzat l’excavació de les sitges 15, 16 i 18, mentre que la 17 s’ha hagut de deixar per l’any que ve.

La sitja 15, situada a l’extrem sud-est de la cambra ha estat molt difícil d’excavar degut a la seva gran pro-funditat i al fet que el coll era força estret (1 m de diàmetre), tot i que les parets de la sitja s’eixamplaven després fins als 160 cm. Tot plegat ha comportat que, per qüestions de seguretat, la seva excavació no s’ha-gi pogut finalitzar del tot i l’hem hagut d’abandonar als 260 cm de profunditat. En el seu interior hi han aparegut diversos trossos de teula i algun fragment, poc abundant, de ceràmica, que ens n’ha permès una datació dels segles XII-XIII.

Joan Llinàs i Pol

Fig. 3. Enterrament afectat per la construcció de la torre de l’homenatge del castell.

Fig. 4. Vista general del sector 6 des del sud-oest, amb la claveguera que el travessa i una de les sitges (sitja 15), a la dreta, excavada.

EL R

EC C

LAR

72 ·

PARL

EM D

E...

6

PARLEM DE...

Fig. 5. Treballant al sector 6. Fig. 6. Sitges 18 (en primer terme) i 15 (a dalt a la dreta).

La sitja 16 es troba al nord-est de l’estança, a tocar de la base d’un dels pilars de l’arcada que la separava del pati interior del castell. D’un diàmetre de 180/190 cm i una profunditat de 210 cm, aquesta sitja sí que ha pogut ser excavada en la seva totalitat. Presenta unes parets de secció globular i un fons còncau, i al costat oest s’aprecia com va retallar lleugerament la veïna sitja 17, que ha quedat pendent d’excavació. L’interior de la sitja 16 estava farcit en part per pedres de mida diversa, tot i que hi ha aparegut una mica de ceràmi-ca que ens revela una datació de la segona meitat del segle XV.

La sitja 18, situada al nord i molt a prop de la 15, ha resultat ser de la primera meitat del segle XIII gràcies al fet que hi ha aparegut un conjunt de ceràmica de cuina pròpia d’aquest moment. Tot i ser considera-blement profunda (255 cm), s’ha pogut arribar fins al fons, en part també gràcies al fet que la boca era una mica més ampla (125/130 cm) que la de la propera sitja 15. De fons pla, a l’interior les seves parets s’ei-xamplen fins assolir 2 m de diàmetre.

Pel que fa a la claveguera gran, travessa l’estança de sud-est a nord-oest, tot descrivint un recorregut una mica sinuós de 9 metres de llargada. Hem de dir que l’extrem sud-est ja havia estat localitzat al final

de la campanya de 2014, i que s’ha constatat que la claveguera trobada l’any 2013 a la veïna habitació del sector 15, a l’ampliació del segle XIV que ocupa tota la part oest del castell, és de fet la continuació de la mateixa claveguera que hem documentat aquest any al sector 6.Feta de pedres petites lligades amb morter de calç, conserva bona part de les lloses que la cobrien. En el punt, al nord de l’habitació, on descriu una ampla corba en direcció nord-oest per dirigir-se cap a la ve-ïna habitació 15 s’hi connecta una altra petita clave-guera, també feta de pedra i morter de calç, de poc menys de 3 m de llargada que ve directament del pati.La claveguera gran rebia les aigües que sobreeixien de la cisterna (situada al sud-est, a l’habitació 9), i possiblement les que provenien d’alguna canalitza-ció situada al pis superior, mentre que la claveguera petita li aportava les aigües del pati interior, que era descobert i estava per tant exposat a la pluja.Tots els indicis apunten a què aquest sistema d’eva-cuació d’aigües va estar en funcionament al segle XV, moment en què el castell va passar per un període de gran activitat.Amb l’excavació de les sitges i les clavegueres, queden encara per excavar en aquesta habitació una sitja se-

EL R

EC C

LAR

72 ·

PARL

EM D

E...

7

Historiador i arqueòleg. Atri Cultura i Patrimoni SLU

Joan Llinàs i Pol

gura (sitja 17) i potser una altra a la qual -en cas de ser-ho- se li superposa en part la claveguera gran.

L’habitació sud-est (sector 9)El sector 9 és una gran habitació de planta rectangular d’11’5 per 7’8 metres de superfície útil (prop de 90 m2) a la qual s’ac-cedeix directament des de l’exterior del castell a través d’una porta ober-ta a la muralla sud. Al nord-oest hi destaca la cisterna que, com la ma-teixa porta, cal datar a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV). Original-ment, aquesta habitació tenia només un únic accés, pel nord-oest, a través d’una porta que comunicava amb les estances centrals del castell; la porta exterior va ser oberta al segle XIV arran de l’ampliació del castell pel costat oest, que va comportar que l’antiga porta d’entrada es convertís en porta interior i es fes necessària una nova porta forana.

A sobre, aquesta sala tenia un pis superior, actual-ment desaparegut, que estava sostingut per dos grans arcs dels quals n’hem conservat els basaments, ados-sats a les parets nord i sud de l’estança.

En aquesta habitació l’any 2009 hi vam extreure el gran enderroc que la cobria, procedent en bona part del pis superior esfondrat, i l’any 2010 en vam excavar únicament el costat oest. Aquest any hem començat l’excavació en extensió de tota la resta de l’estança, que ha quedat inacabada. Hi hem localitzat les restes molt

malmeses d’un paviment que fou col·locat en la darrera fase de funci-onament del castell i hem excavat el gran anivellament que s’hi va efec-tuar al segle XV, en el moment de les darreres reformes importants que va patir la fortificació. En les prope-res campanyes preveiem finalitzar l’excavació d’aquesta estança.

La muralla nordFinalment, s’han efectuat treballs en el sector 21, que s’estén entre la muralla nord i el fossat, un indret on ja s’hi va treballar l’any 2014 i on s’hi ha continuat extraient l’important estrat superficial i l’enderroc que el cobreix, tot deixant al descobert la façana nord del castell, composada pel pany de muralla i les dues torres que la flanquegen. L’any que ve hi continuarem treballant.

Fig. 7. Vista general de l’excavació del sector 9. Fig. 8. Un equip excavant al sector 21 (esquerra) i un equip fent tasques de neteja i siglatge de material arqueològic (dreta). Al centre, la muralla nord.

Els treballs han permès ampliar els coneixements sobre patrimoni històric

vidrerenc

EL R

EC C

LAR

72 ·

PARL

EM A

MB.

..

8

PARLEM AMB...

Amb quants anys vas arribar a Vidreres?Devia tenir sis o set anys. Quan la meva família estava a Còrdoba va rebre una oferta de Blanes perquè hi havia un

boom immobiliari. D’allà van passar a Lloret i van acabar a Vidreres. El meu pare va anar a treballar per en Dansa (Joaquim Fullà) i els meus oncles van venir al darrere. Primer vam viure al carrer Sant Jordi, però quan va néixer la meva germana, la Tere, ens vam canviar i vam anar a viure de lloguer a Can Ban-deres, al carrer Quirze Jordà. I allà vam

viure fins que ens vam casar tots.

I el taxi com va aparèixer?Per casualitats de la vida. Fa 18 va morir un veí meu, el senyor Bermedo, i la seva vídua, la Joaquina, em va oferir el taxi. Jo estava decidint si posar-me pel meu compte en el sector del transport. M’estava formant com a professional en el transport de mercaderies i vaig veure que podia ser una bona oportunitat per començar com a autònom. De fet, vaig començar amb el taxi sense pensar que m’agradaria tant el tracte amb la gent, sobretot la de Vidreres. Però en aquella època hi havia molta demanda de transport i molt de servei de la Seguretat Social, assistència en carretera... La gent feia servir molt el taxi per no haver de molestar a parents ja que tothom tenia molta feina. I el taxi em va do-nar un bon impuls i em va ajudar a tirar endavant l’empresa de transports.

O sigui, van ser les circumstàncies les que et van dur a agafar el taxi?Sí, era allò de “o puges al tren o el deixes perdre”. Ara bé, em va costar molts de cèntims. La llicència de taxi és molt cara, però alhora et pot solucionar la vida. És un lloc fix de per vida si ho saps fer bé. Jo vaig haver d’hipotecar el pis per poder pagar la llicència. Vaig començar amb força dificultat perquè, tal com passa en el mercat, hi ha competència i t’has d’imposar per tirar endavant perquè si no, et trepitgen.

Hi havia gaire competència a l’àrea de Vidreres?El taxi sempre l’havia dut gent que estava força acomodada i triava una mica la feina que volien fer. Però jo em vaig imposar i vaig dir que Vidreres era la meva plaça. Al cap de sis mesos de la primera llicència, en vaig adquirir una altra. De fet, he arribat a tenir-ne tres! Aprofitant el boom de feina que hi havia vaig aconseguir treure tots els títols de capacitació professional per a la mercaderia i vaig muntar l’empresa de transports.

I aquesta empresa quins serveis oferia?Principalment transport urgent a empreses de proximitat. Aprofitava les empreses de Vidreres, Maçanet, Llagostera i el polígon de Sils. Però hi havia tanta feina que no donava a l’abast.

Déu n'hi do! Vint anys enrere hi havia moltes ofertes de tot Europa i vaig arribar a fer tota la comunitat europea amb transport

M’agradaria que l’Elena

continués el negoci

Empresari empedreït, amant del motor i els cavalls però, per sobre de tot, de la seva família. En Rafael és conegut pel seu taxi, amb el que ha fet milers de quilòmetres i ha dut persones arreu del país. Ser taxista vol dir estar pendent del mòbil en tot moment, com durant l’entrevista, quan una dona el va trucar per comunicar-li que havia de portar una senyora a Toulouse, on hi havia el seu marit a l’hospital. Eren quarts d’una i a les dues ja marxava. Vida de taxista en essència.

Rafael Vico

EL R

EC C

LAR

72 ·

PARL

EM A

MB.

..

9

urgent. Era tanta la demanda que quan me’n vaig adonar havia muntat una segona empresa perquè em passava de facturació per mòduls. Aleshores vaig crear Transvico S.L. a Maçanet de la Selva perquè a Vidreres no vaig trobar naus industrials. Vaig arribar a tenir uns 30 treballadors, a part d’autònoms, fins que va esclatar la bombolla i ens va engan-xar a tots.

I què va passar amb l’empresa?Doncs vaig anar reduint costos i perso-nal per mirar d’aguantar, i fins ara, que sembla que tornem a remuntar. He tor-nat a engegar Transvico S.L a Maçanet i torno a estar altra vegada amb les dues empreses, amb una plantilla de set per-sones.

Quan expliques que vau abraçar l’àmbit europeu, quin és el lloc més llunyà on vau arribar?Anant cap al sud, fins a Tànger i Casablanca; si anem cap al nord, hem arribat a Finlàndia i Suècia. A fora de la Unió Europea ja no hi he volgut anar pels problemes que po-gués tenir amb les duanes. M’he arriscat amb Romania i Sèrbia però no són gaire conflictius. El que va impulsar molt el creixement de l’empresa van ser els meus coneixe-ments per recórrer tot Europa. Tota la vida m’havia dedi-cat al transport, des que vaig acabar el servei militar tenia clar que em volia dedicar a viatjar. A més, les empreses es fiaven de mi per fer els transports urgents degut al meu

coneixement d’Europa. Podríem dir que una bona prepa-ració i un bon coneixement m’han assegurat triomfar en aquest sector.

Hi ha alguna anècdota d’algun d’aquests viatges?Un dels viatges que vaig haver de fer jo personalment va ser haver d’anar a Tànger perquè a tots els xofers els feia por.

Ningú s’hi veia amb cor i jo volia am-pliar el negoci. Quan van veure que tor-nava sa i estalvi ja hi van anar els xofers. Jo sempre he estat força atrevit. Des que treballava per en Jaume Banús, vaig ser el primer xofer que va anar a Europa, a París concretament. I només amb un mapa! Res de GPS com ara. Quan vaig

arribar a París vaig quedar sorprès perquè era enorme però estava tot molt ben indicat.

És clar, ara amb la tecnologia ha canviat molt. Ho ha fa-cilitat, no?Sí, abans anaves amb el mapa al seient del costat. Jo em feia un croquis per no perdre’m i saber per quin carrer havia de tirar. Ara és molt fàcil. Jo abans m’havia de fer un roadbook i si no trobava un carrer, doncs baixar del cotxe i preguntar.

Això feia que t’haguessis d’espavilar més, cosa que ara amb el GPS potser s’ha perdut. Sí, abans era més humà. Ara és molt tecnològic. El 80% de les vegades és eficaç però quan tens una errada, aquesta és

Una bona preparació i un bon coneixement

m’han assegurat triomfar en el sector

Helena XirguIl·lustració de Cristina Sosa

EL R

EC C

LAR

72 ·

PARL

EM A

MB.

..

10

PARLEM AMB...

molt grossa perquè per una lletra equivocada, el GPS et pot enviar d’una punta del país a l’altra.

Tornant als serveis del taxi, tenies més demanda de Vi-dreres o de pobles del voltant? De Vidreres, en part perquè era una persona del poble i coneguda des de petit. Jo estava encantat perquè anant amb gent del poble, per més hores que treballés, no em sabia greu.

Vosaltres també sou coneguts per tenir cavalls. Quin n’és el motiu?És esbarjo. Això va començar perquè la meva filla Caroli-na tenia molta afició pels cavalls. Jo sempre l’havia portat

a l’hípica a Can Massa i l’Albert un dia em va dir que li semblava que havia descobert una bona genet a qui, a més, li agradava saltar. En vista de la situació, li vaig comprar un cavall a la Ca-rolina, la Sira, d’en Josep Mar-torell, que no havia saltat mai ni havia fet cap esport –només sortir per Sant Antoni-. I va funcionar. Va ser començar a saltar i guanyar premis, arribant a ser campiona de Catalunya de 80 centímetres.

A això s’hi va afegir que com que la Carolina anava a sal-tar a Can Massa i hi havia altra gent, es feien nosa entre tots. Llavors jo vaig fer un pensament, vaig comprar una finca i la vaig preparar per ella. Però com que sortia a fer passejos de tant en tant, perquè no anés sola, doncs vaig comprar un altre cavall. Com que no m’agradava muntar, vaig comprar un cavall que anés enganxat a un carro i així sortíem tots dos i ens fèiem companyia.

No està obert al públic però sí que ajudeu als Reis Mags quan ho necessiten. Sí, cada any hem assistit a la cavalcada, ens agrada molt i tots els que podem hi anem.

I els cavalls han participat en altres actes de Vidreres també?Sí, cada any mirem d’anar al Sant Antoni de Vidreres i dels pobles del voltant. Nosaltres col·laborem amb ells i al revés. El més maco és el de Girona. Veure tant de cavall i carruat-ge impressiona.

Podríem dir que t’has aficionat al món de l’equitació?Sí, m’ha enganxat i mira que jo sóc una persona de benzi-na, però el cavall és un animal molt intel·ligent.

Tens algun projecte en ment pel futur?Per mi no, que ja tinc una edat. De moment voldria re-activar l’empresa, però m’agradaria que la meva filla gran, l’Elena, ho continués. Des de petita ja m’ajudava amb les factures i té el do de gent, cosa necessària en una empresa. Respecte els cavalls, suposo que la Carolina se n’acabarà fent càrrec. Si no fa de professora, acabarà muntant la seva pròpia hípica.

En tota la família hi ha sang empresarial!Som tirats endavant. Els pares ja ho eren, més la mare, i els avis també eren empresaris a la seva terra. A més, la meva dona també m’ha ajudat molt a pujar les empreses. Sempre m’ha recolzat i m’ha donat bons consells, a més, és prudent i això va bé perquè jo sóc més llençat.

Serieu com el seny i la rauxa però a l’andalusa. Sí (riu), ella m’ha anat frenant perquè jo no pararia d’ad-quirir coses noves i voler ampliar negocis.

El que va impulsar molt el creixement

de l’empresa van ser els meus

coneixements per recórrer tot

Europa

En Rafael i els seus germansEn Vico amb el seu taxi l'any 1998

EL R

EC C

LAR

72 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

11

web: www.ciuvidreres.com fb: ciu.vidrerestw.: @ciuvidreres

Grup de Convergents

Jordi Camps

De res servirà el que hem fet per transformar Vidreres si ara no continuem pel mateix camí. Perquè sabem que el què fem per Vidreres, tindrà el seu ressó en el futur dels vidrerencs.El programa electoral amb què el grup de Conver-gència ens vam presentar a les eleccions del maig de 2015 constava de 100 punts, 100 compromisos ben definits i numerats, que assumíem fer realitat si els vidrerencs ens donaven la seva confiança i ens con-vertien en equip de govern municipal. Ara nosaltres hi treballarem de valent i farem tot el què estigui a les nostres mans perquè siguin una realitat al final de la legislatura.

Partides Pressupost 2016Com es diu habitualment “el pressupost és l’expressió xifrada de la voluntat política”, i és per tant aquest pri-mer pressupost de la legislatura, el de 2016, aprovat el desembre, on hem volgut que es reflectís ben clara la voluntat política de complir amb els 100 compro-misos. Aprovant partides i dotacions pressupostàries concretes que ens permetran anar assolint el compli-ment de les propostes electorals. Parlant de pressu-post, l'any 2011 (quan nosaltres vàrem començar la primera legislatura) ens trobem que l'endeutament de Vidreres era superior al 45% i s’havien demanat crèdits (que a dia d’avui, encara els estem pagant) quan en aquells anys, els pressupostos eren de 12-17 milions d'euros. Actualment el pressupost és molt in-ferior.

ObresDel pressupost 2016 hem de destacar principalment un pla d’inversions estratègiques pel municipi molt potent. Que contempla tres principals grans inversi-ons per la legislatura: la 3a Fase de Renovació inte-gral del Nucli Antic, un Pla integral de renovació de l’enllumenat públic i un Centre de Dia (compromisos 54-52-57, 53 i 26 del programa). I que també con-templa, en l’àmbit de la via pública, la renovació de voreres de la carretera de Lloret (55), la renovació de l’enllumenat del Mas Flassià, incloent-hi megafonia (53 i 56), i les partides per la millora de serveis bàsics de les urbanitzacions (50).

EsportsRenovació a fons de la piscina i millores en les instal-lacions esportives, com el quadre elèctric i la il·lumi-nació del camp (72).

Serveis socialsEspecialment en l’àmbit del Serveis Socials volem ser molt rigorosos amb els compromisos que tenim: l’ampliació i millora de les oficines municipals de Serveis Socials (11) i la posada en servei d’un habi-tatge per emergències socials (15). Així com tots els relacionats amb el funcionament dels serveis socials, la seva millora, els serveis que oferim d’Ofideute (18) i tot el que representa l’àrea d’Acció Social municipal, tan important en aquests temps actuals (10,13,14,32).

Ensenyament, Cultura i Festes, Des de les àrees de cultura i ensenyament, cal desta-car la dotació per inversions a la Biblioteca i al Centre Cívic (64), l’actuació integral d’embelliment del Casi-no, així com les dotacions pressupostàries per poten-ciar les fires i festes de Vidreres (37).

Serveis municipalsPel que fa als serveis municipals, estem tirant enda-vant aquestes darreres setmanes les licitacions dels serveis que ens permetran complir importants com-promisos en aquests àmbits: la recollida de residus i neteja viària i les millores a la deixalleria (73, 74 i 79), el servei de jardineria i millores en zones verdes (51 i 81), el concurs de neteja d'edificis.

Mobilitat i SeguretatS'ha posat en marxa el bus llançadora de les urbanit-zacions (46). I sobretot en el compromís de millora de la seguretat, la posta en marxa del cos de policia local (83 i 86), així com la instal·lació de càmeres de videovigilància en dependències i espais públics (84). També comprarem un generador elèctric per emer-gències, que ens permetrà convertir el pavelló en un lloc d'acollida en cas de desastres naturals.

EquipamentsDes de fa setmanes que estem treballant amb el pla d'usos dels edificis de Can Turronet, l'Escorxador i el Local Social d'Aiguaviva Parc, en breu aquests edifi-cis esperem que estiguin en ple funcionament, i que ajudin en la cohesió, coneixement i apropament del municipi.

Aquestes són algunes de les partides desglossades del pressupost 2016 i que en els propers mesos comen-çaran a ser una realitat, tenint en compte que alguna ja ho és. Ara hem de continuar amb la transformació que tant necessita Vidreres.

EL R

EC C

LAR

72 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

12

ESPECIAL ELECCIONS

web: www.vidreressomtots.cat a/e: vst@vidreressomtots.catTel.: 608.188.432

Vidreres SomTots - ERC-AM

Aquest és l’escrit del grup de Vidreres Som Tots – Esquerra Republicana de Catalunya en el que ens agradaria que tot-hom fós coneixedor de les particularitats del nostre poble, de l’equip de govern i de l’oposició perquè tothom sàpiga de primera mà sense hermetismes ni enganys el que es cou a Vidreres.Podríem parlar de transparència. Ara que un membre de l’equip de govern ha aconseguit un lloc a la Diputació de Girona, previ pacte amb el seu propi partit servint el nos-tre Ajuntament com a agència de treball temporal, podrí-em parlar de la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Per què Vidreres no té aquest portal? Per què no es garanteix el dret d’accés a la informació? Té l’equip de govern alguna cosa a amagar?En relació amb l’anterior punt, ens hem queixat reiterada-ment com a grup de que no tenim accés als documents, arxius i contractes fora de l’horari laboral. Ni la predispo-sició ni les ganes de negociar a convenir una tarda o vespre per tots els grups de l’oposició. Bé, aquest és el tarannà de l’equip de govern i això que hem estat companys de legis-latura, els hem donat la clau de l’Ajuntament i hem anat a llistes conjuntes en eleccions passades. Res! A l’enemic ni aigua!Podríem parlar dels edificis tan urgentment inaugurats dues setmanes abans de iniciar-se la campanya electoral i que a dia d’avui segueixen sense ús. Sí amigues i amics, sense ús! Com pot ser possible? Doncs perquè mai es va-ren definir, si més no amb nosaltres com oposició. A dia d’avui l’edifici de l’Escorxador tancat, Can Torronet tan-cat, el local social del barri d’Aiguaviva tancat i posterior-ment destrossat, els mòduls per assajos del centre cívic a la deixalleria, la planta potabilitzadora d’aigua de La Goba parada, etc. Ara mateix hi ha moltes idees i moltes planifi-cacions i bla bla bla..., però cap ús ni parlat amb la gent del nostre poble, ni amb les entitats interessades i molt menys amb els demés partits polítics.Podríem parlar de sous dels polítics. Ho vàrem dir en l’an-terior article del Rec Clar (Tardor, núm. 71) i ho repetirem les vegades que faci falta perquè veiem clarament qui viu de la política i qui viu per la política. No és llei, ni és de-cret però existeix una norma no escrita, és a dir, de bon polític i bon governant que la majoria d’alcaldes o regidors quan es troben en una situació semblant, renuncien al sou que perceben de l’Ajuntament, donat que tenen càrrecs de més responsabilitat pels que ja són honorats i d’aques-ta forma descarrega financerament el seu ajuntament. El sou que paga l’Ajuntament de Vidreres al seu alcalde és de 43.557,50 euros bruts a l’any i es va aprovar en el ple amb els vots de tots els regidors de CiU (ara Convergents).

Aquesta legislatura el Sr. Jordi Camps Vicente, a més de ser Alcalde de Vidreres, és el President Delegat de Xaloc a la Diputació de Girona, càrrec pel que rep una retribució a més de 50.000 euros bruts a l’any. Per què no ha renunciat al sou de l’Ajuntament? Que no en té prou?

Podem parlar de viure de la política. Entesa aquesta com una professió per tenir una font duradora d’ingressos sempre ha tingut partidaris i detractors. Tots coneixem un refrany i un lema bíblic que fan referència a la manera de guanyar-se les garrofes: “La terra per qui la treballa” i “Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front”, però també hi ha una dita popular més aviat ambigua que proclama: “La política pels que en viuen”. És ambigua, perquè per alguns significa que els polítics són uns “vividors” i per altres vol dir que la política és una activitat que només poden exer-cir els que estan preparats i que, per tant, és lícit que en visquin. Aquesta proclama, que alguns vàrem sentir per primera vegada de petits, en ple franquisme, l’acostuma-ven a repetir persones que es volien distanciar de la polí-tica relacionada amb una activitat inútil que només servia per escalfar una cadira i justificar els jocs de mans i les trampes dels factòtums i poderosos en benefici propi, al marge de les necessitats de la gent del carrer.

Podem parlar de l’obra de govern feta fins ara. Han passat des del 24 de març uns 11 mesos i què s’ha fet tenint l’equip de govern majoria de regidors? Doncs realment encara es viu de les coses fetes en el passat, la majoria de projectes iniciats pels anteriors equips de govern. Atribuir-se les ac-tivitats de les entitats i associacions del poble com a obra de govern no és massa ètic, però fa quedar bé davant dels vidrerencs i si ho remates amb un “selfie” queda genial.

Podem parlar del futur. Recentment els regidors de Con-vergència (abans CiU) han aprovat que l’Ajuntament de la nit al dia té 2.450.000 € per gastar. No hi ha pla de viabi-litat econòmico-financera de la gestió d’aquesta despesa i l’única justificació que tenen és que si fos per l’oposició no es faria res. Demagògia barata, d’aprenent de polític, de polític de perfil baix. Ni tot és blanc ni tot és negre. Rigor, serietat i seny és el que necessitem, no polítics de passadís. Demagògia pels que no ho saben és pot considerar com un tipus pervers d’oratòria, que permet atreure cap als propis interessos les opinions dels altres utilitzant fal·làcies o ar-guments aparentment vàlids que després d’una anàlisi de les circumstàncies, poden resultar invàlids o simplistes.

Podem parlar de què tot el que hem escrit pot afectar la sensibilitat d’algunes persones i poden sorprendre a algun veï confiat, i en seguirem parlant el temps que faci falta ja que som observadors i vigilants del què passa a Vidreres.

Podríem parlar de...

EL R

EC C

LAR

72 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

13

VXT impugna els pressupostos municipals de 2016

Per què hem decidit que havíem d’impugnar els pressupos-tos de 2016?Primer.- El Pressupost aprovat per l’equip de Jordi Camps, incompleix els principis de la Llei d’Estabilitat Pressupos-tària i de la Regla de la Despesa, tal i com el nostre Grup Municipal va posar de manifest en el debat plenari. Aquest extrem queda palès a l’Informe d’Intervenció de 17-09-2015, que manifesta:“en incomplir-se l’objectiu d’estabilitat pressupostària i la regla de la despesa, caldrà donar-ne coneixement a Tutela Financera de la Generalitat de Catalunya en el termini de 15 dies des del coneixement del Ple, i elaborar un Pla Econòmic Financer...”Aquest Pla Econòmic Financer que haurà de ser aprovat de-finitivament pel Departament d’Economia i Finances de la Generalitat ha de restablir el desequilibri de 3.644.338,28 €, mitjançant increment d’ingressos i reducció de despeses i implica que Vidreres estarà a tots els efectes intervingut i ja no disposarà d’autonomia econòmica en els propers anys:d’una banda, caldrà incrementar els ingressos augmentant la pressió fiscal a la ciutadania que ja és prou alta al munici-pi. Potser no serà suficient amb la pujada del 19% d’IBI que l’equip de Jordi Camps ens ha obsequiat als Vidrerencs.D’altra banda, s’hauran de reduir significativament les des-peses i, en aquest context, ens preguntem quins serveis se-ran els perjudicats per aquestes retallades causades per una mala decisió de l’equip de govern actual.Segon.- El Pressupost aprovat per l’equip de Jordi Camps in-clou diverses subvencions ja establertes a diferents entitats. Si bé és habitual que els pressupostos municipals incorporin subvencions a entitats que realitzen activitats al municipi, el que no és habitual és que no es contempli una partida pres-supostària per poder fer una Convocatòria pública anual, amb règim de concurrència pública, de subvencions a en-titats que desenvolupin activitats al municipi, associades a l’interès general i, per tant, susceptibles de ser finançades totalment o parcialment, en base a un Reglament Municipal de Subvencions, que haurà de ser aprovat pel Ple Municipal i que estableixi els criteris de les convocatòries i de les activi-tats que puguin ser objecte de subvenció, en ares a la trans-parència i el bon ús i destí dels recursos públics municipals, i de la igualtat d’oportunitats entre les entitats sense afany de lucre que desenvolupin activitats, al municipi, en l’àmbit de l’interès general de la ciutadania.Tercer.- El Pressupost aprovat per l’equip de Jordi Camps no inclou la prestació del serveis municipals mínims i obliga-toris a La Goba, Terrafortuna, Puig Ventós, Aiguaviva Parc i al Polígon Industrial, tal com estableix l’article 26 LRBL,

tot tenint en compte que part d’aquests serveis –recollida d’escombraries, abastiment d’aigua potable i clavegueram– són serveis que es financen amb taxes municipals, i els al-tres –enllumenat públic, neteja viària i pavimentació de les vies públiques– corresponen a serveis que es financen amb la resta de ingressos municipals, però fonamentalment de l’IBI (que aquest any ha pujat un 19%).

Conclusions: L’equip de Govern de Jordi Camps amb els pressupostos aprovats a) vol estirar més la mà que la màni-ga, encara que potser això no sigui casual, b) segueix furtant el dret a gaudir dels serveis municipals mínims a bona part dels seus veïns i contribuents i c) en el qual simultàniament s’emprenen dues obres que desequilibren el pressupost mu-nicipal i que la seva correcció trigarà molts anys a poder tornar a equilibrar-se,.

Ens expliquem, es decideix canviar l’enllumenat públic a tot el municipi per posar leds (lloable per l’estalvi energètic, però potser no és urgent), la primera fase del qual costa més d’un milió d'euros i només abasta a Mas Flassià (primer els de casa que deien uns altres) i d’altra banda cal garantir el subministrament d’aigua potable a Vidreres (aquest projec-te si que te caràcter prioritari i així està establert). D’aquest projecte prioritari de garantir l’aigua potable per Vidreres, la Fase I que es realitzarà aquest any suposa una despesa de 497.000 euros per posar l’aigua potable a la xarxa privada de la família Mallart, però aquesta primera fase només són 1.400 metres de canonada, d’un total de 11.130 metres; o el que és el mateix, el que falta per executar ha de costar aproximadament 3.951.000 euros (més o menys el desequi-libri pressupostari d’aquest any), encara que la fase 2 no està encara taxada.

Nosaltres ho veiem clar; amb el desfasament pressupostari adéu a la Fase 2 de la Connexió amb l’Artèria de la Cos-ta Brava, o el que és el mateix, l’aigua potable de Vidreres quedarà en mans de la família Mallart, valedors del Jordi Camps i amb els que va anar a Madrid a constituir una em-presa (que per cert no presenta els comptes anuals al Regis-tre Mercantil i no podem constatar si els anys en que Jordi Camps va cobrar plena dedicació va tenir o no activitat, ni quina activitat tenia).

Els membres d’aquest grup municipal VxT portem més d’un any advertint que des de l’Ajuntament ens estan fent un pa-peràs digne d’un Òscar. A ulls de la ciutadania, l’equip de Jordi Camps i els Mallart semblen el duo Pimpinela inter-pretant una brega fonamental, però en la realitat tot apunta a que estan desplegant el joc oportú perquè l’aigua quedi en mans de la família Mallart un grapat d’anys com a mínim. Com deia aquell “ojo al dato”.

fb: Vidreresperttohom

Vidreres per tothom

EL R

EC C

LAR

72 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

14

ESPECIAL ELECCIONS

Reivindiquem des de fa temps un Ajuntament transpa-rent i que faciliti l’accés a la informació...

Des de Progrés per Vidreres de forma reiterada estem de-manant a equip de govern de l’Ajuntament de Vidreres a fi de garantir l’obligada transparència que legalment li ve exi-gida a l’Ajuntament i garantir l’accés a la informació, que:

Posi en marxa el portal de transparència i la seu electròni-ca de l’Ajuntament de Vidreres.

Contesti les instàncies presentades pels diferents vidre-rencs - vidrerenques i regidors/es que ara moltes d’elles queden sense resposta o es demora la mateixa en excés.

Garanteixi l’accés a aquesta informació als regidors que estan a l’oposició per dur a terme el seu deure de control a l’equip de govern facilitant l’accés als expedients en un ho-rari més ampli que no el propi d’accés al públic de 9 a 14 h de dilluns a divendres, més encara quan la convocatòria dels plens i de comissions des de l’equip de govern sempre es fan amb un marge de tres dies de la celebració i coin-cidint sempre en convocatòries realitzades els divendres a la tarda, no trobant l’Ajuntament obert fins el dilluns, el que impossibilita per qüestions laborals dels regidors a l’oposició fer la deguda consulta als expedients tramitats.

Les anteriors reivindicacions han estat també realitzades per altres regidors a l’oposició. En aquest sentit, preguem a l’actual equip de govern que escolti i canviï la seva actitud, el que esperem que succeeixi ben aviat.

T’interessa la teva economia personal i familiar?

….i la del teu poble?

A l’igual que en una economia personal i familiar és bo saber amb quin pressupost pots comptar, a nivell d’un po-ble aquest interès és encara molt més evident perquè no només entren en joc els teus propis diners sinó els de tot un poble, tot el poble de Vidreres, que clarament es mereix saber què, com, quan i quants diners es destinaran a fer cadascuna de les actuacions que cada any pugui prome-tre’s per un equip de govern.

Doncs bé, el 2 de febrer de 2016 es va aprovar per l’equip de govern de Convergència el pressupost per l’exercici 2016 del que el nostre grup –Progrés per Vidreres- està en contra, no per les actuacions concretes que es duen a terme de les que podríem estar d’acord, sinó per la seva concentració en un únic any de vàries inversions reals que superen cadascuna el milió d’euros, i que fan endeutar a base de préstecs / crèdits bancaris al nostre Ajuntament per un import superior als dos milions d’euros en aquest exercici, passant d’un endeutament d’aproximadament el

18-19% al 49-50%, i a més a més reduint en comparació amb exercicis anteriors el romanent i la tresoreria.La nostra opinió és que aquestes inversions tan impor-tants, de les que podríem estar d’acord que són necessà-ries –fase 3 del nucli antic i part del pla de renovació de l’enllumenat públic-, no cal fer-ho a costa de hipotecar l’Ajuntament, sinó que es podria optar per una fórmula d'inversions més progressiva per anys, amb uns marges d’execució de tres, quatre o més anys, que no impliqués increment d’endeutament.Per posar un exemple en l’economia personal i familiar és tant com qui decideix el mateix any reformar gran part de la instal·lació elèctrica de l’habitatge, i a més a més fer obres, tot això en un únic any, a costa de hipotecar el seu habitatge. La nostra modesta opinió és, que donada la situació de crisi que vivim i la mala experiència que han viscut i viuen moltes famílies, empreses, pobles i fins i tot països sencers del fet d’endeutar-se amb el sistema financer, no hauríem d’endeutar-nos!!!, i hauríem de ser capaços de rehabilitar, remodelar, i millorar la nostra casa –VIDRERES- a poc a poc, i amb molt de seny.I tot això més encara quan l’equip de govern actual està prometent que: recepcionarà la totalitat de les urbanitza-cions del poble, municipalitzarà el servei d’aigües de tot el terme municipal de Vidreres, acabarà la totalitat del Pla de renovació de l’enllumenat públic de Vidreres, executarà un centre de dia, i un munt de promeses electorals fetes en les passades eleccions, .... ens preguntem: tot això es farà a base d’hipotecar i endeutar el poble de Vidreres?Francament hem quedat decebuts dels pressupostos pre-sentats per l’exercici 2016, i la il·lusió en tenir els primers pressupostos presentats per un equip de govern encapça-lat pel Sr. Jordi Camps a inici de l’exercici en què s’han d’aplicar, donat que això mai abans ho havia aconseguit fer el Sr. Camps (2012 a 2015 no havia passat això!), ha desaparegut ràpidament en veure que tot es fa a cop d’in-crementar l’endeutament.I, lamentablement no es tracta d’una qüestió d’opinions polítiques, i la desil·lusió no és només nostra, sinó tam-bé d’altres formacions polítiques i fins i tot del propi Se-cretari-Interventor del propi Ajuntament de Vidreres que assenyala en el seu informe que acompanya al pressupost del 2016, que “es posa de manifest l’incompliment de l’ob-jectiu d’estabilitat pressupostària i regla de la despesa”, i més encara, diu que “...serà necessària l’aprovació d’un pla econòmic financer...”. Estarem molt atents a aquest pla econòmic financer a veu-re com es pretén.

web: www.progrespervidreres.cat a/e: info@progrespervidreres.catT: 660.800.315 fb i tw: Progrés Per VidreresRegidors a l’oposició:Francesc Jesús BecerraJosep Maria Sort

Progrés per Vidreres-PSC-PM

EL R

EC C

LAR

72 ·

ACTU

ALIT

AT

15

ACTUALITAT

Biblioteca de VidreresJoan Rigau i Sala c/ Orient, 18Telèfon 972.85.12.85a/e: bibvidreres@gmail.com

Qui ha dit que els hiverns són una llauna? Amb les activitats que us hem programat a la biblioteca, us ho passareu molt bé i no tindreu temps d’avorrir-vos mentre espereu que arribi la primavera...

Curset sobre telèfons intel·ligentsSi teniu més de 55 anys i voleu treure-li tot el suc al vostre telèfon mòbil, apunteu-vos al curs “Com fun-ciona el teu telèfon intel·ligent”, que us oferirà un tèc-nic de la Fundació Pere Tarrés. El curs tindrà lloc els dies 29 de febrer i 1 de març, de 6 a 8 de la tarda. S’adreça, sobretot, a persones amb nocions molt bàsiques sobre els dispositius mòbils o que tot just els han començat a fer servir. Durant les quatre hores del curs, aprendreu a confi-gurar el telèfon mòbil, a gestionar l’agenda de contac-tes, a escriure missatges, a connectar-vos a Internet o a crear un compte de Google. Si hi assistiu, haureu de portar de casa una tauleta o un telèfon intel·ligent.Tot i que el curs és gratuït, cal fer una inscripció prè-via. S’admetrà un màxim de vint persones (però si no s’hi apunten quinze persones, els organitzadors po-drien suspendre el curs). Per reservar una plaça, només heu de trucar per telè-fon a la Biblioteca (972 851 285), tot i que també ne-cessitarem que hi passeu un moment per firmar-nos el document d’inscripció.

Sessions de Fitoteràpia i salutA partir del 16 de febrer, la fisioterapeuta i naturòpata Ma José Romero ens explicarà com millorar la nostra salut amb mètodes i remeis naturals. Les sessions es fa-ran cada dimarts (excepte el dimecres 1 de març), de 7 a 8 del vespre. Setmana rere setmana, Romero ens pro-posarà temes com ara Salut i energia vital, Salut i crei-xement personal o Tècniques de relaxació i respiració.

Benvinguts a l’Any DahlL’escriptor gal·lès Roald Dahl (1916-1990) va merave-llar petits i grans amb la seva imaginació portentosa i a un humor àcid i poc convencional. La millor prova? Novel·les com ‘Matilda’, ‘Charlie i la fàbrica de xocola-ta’, ‘James i el préssec gegant’ o ‘Les bruixes’. Enguany, es commemora el centenari del seu naixe-ment i ens hi hem volgut afegir. Per començar, els joves del club de lectura infantil ‘La Mà negra’ ja s’han estre-nat amb ‘Les bruixes’ (i no serà l’únic llibre de Dahl que tastin aquest 2016). Ara bé; per acabar de caure sota l’embruix de l’escrip-tor, membres dels grups de teatre local ens oferiran un sorprenent “Festival de bruixes i bruixots”. La trobada esotèrica serà el divendres 19 de febrer, a les 6 de la tarda. Hi sereu benvinguts!

A la biblioteca, hi fem moltes coses!

Assumpta Mercader explicant el conte de l’Osset EliesEls membres del Club Els Petits Grumets

EL R

EC C

LAR

72 ·

ACTU

ALIT

AT

16

ACTUALITAT

Sebastià Roig Biblioteca Municipal Joan Rigau i Sala

Biblioteca

L’explosió cromàtica de Ludmila Panferova.

Després de l’èxit assolit per l’exposició ‘Aerografia i pintura’, de Tere Carbonell, la Sala Polivalent con-tinua oberta a les creacions artístiques dels autors vidrerencs. Des de l’1 de febrer fins al 31 de març, podreu veure ‘Món de colors, una agosarada selecció d’obres de Ludmila Panferova. La podreu visitar en horari de biblioteca.

Poesia per a tothom.

Us agrada la poesia? Sí? Doncs ja podeu mar-car-vos a l’agenda el divendres 18 de març. En aquesta data, a les 6 de la tarda, celebrarem el Dia Mundial de la Poesia. I ho farem amb un recital poètic en moltes llengües. Per reivindicar que l’art, la intel·ligència i la sensibilitat són un patrimoni de tots. I que no volem renunciar-hi.

Contes per als més petitons.Els més menuts estan de sort. Ja ho vau comprovar el 20 de gener, quan l’Assumpta Mercader els va explicar les aven-tures de l’Osset Elies. L’hora del conte tornarà el dimecres 10 de febrer, a 2/4 de 6 de la tarda, quan Piruleta Contes ens descobriran qui eren “El Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma”. La sessió està pensada per a nens i nenes de més de 3 anys.Hi haurà més rondalles el dijous 3 de març, a 2/4 de 6 de la tarda. L’Assumpta Mercader presentarà “Quin berenar més animal”, en una sessió per als menors de tres anys. A finals de mes, el 30 de març, a 2/4 de 6 de la tarda, serà el torn de La Minúscula. La companyia explicarà “Contes de primavera” a nens i nenes de més de 3 anys.

Tallers i treballs manuals. Si teniu entre 5 i 12 anys i sou manetes, no us podeu per-dre el taller “Aprenem el llenguatge dels robots!”, amb Qpertin. El farem el dimecres 24 de febrer, a 2/4 de 6. Cal fer una inscripció prèvia, perquè només hi ha 16 places. Afanyeu-vos!Els amants dels dinosaures podreu reviure els moments més espectaculars del món juràssic amb el taller “Dino-saures a la biblioteca”. El farem el 26 de febrer, a 2/4 de 6 de la tarda.

Clubs de lectura. Els Clubs de lectura de la Biblioteca continuen endavant a molt bon ritme. Els membres del Club per a Adults, que coordina Assum Guardiola, es trobaran el 27 d’abril, a 2/4 de 9 del vespre. A la vetllada hi assistirà l’escriptor Oriol Ponsatí-Murlà, autor de la novel·la “Totes les estacions de França” (Premi Just M. Casero, 2013 / Premi Setè Cel, 2015). Els nois i les noies del Club de Lectura Infantil “La mà ne-gra” es trobaran el divendres 5 de febrer, a les 5 de la tarda. I hi tornaran el divendres 4 de març, a les 5 de la tarda.La sessió dels membres del Club de Lectura Infantil “Els petits grumets” tindrà lloc el divendres 12 de febrer, a les 5 de la tarda. I la segona trobada la faran el divendres 11 de març, a les 5 de la tarda.Finalment, els joves del Club de Lectura Juvenil es reuni-ran el dissabte 20 de febrer, a les 10 del matí.

Una obra de Ludmila Panferova

EXPOSICIÓ “Món de colors”de l’artista LUDMILA PANFEROVA. De l’1 de febrer al 31 de març, a la sala d’actes en horari de biblioteca.

ACTIVITAT INFANTIL “Quin berenar més animal” amb l’Assumpta Mercader. Dijous 3 de març a les 17.30 h.

SESSIÓ DEL CLUB DE LECTURA INFANTIL. “La mà negra”. Divendres 4 de març a les 17 h.

SESSIÓ DEL CLUB DE LECTURA INFANTIL. “Els petits grumets”. Divendres11 de març a les 17 h.

RECITAL DE POESIA EN DIFERENTS LLENGÜES PER CELEBRAR EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA. Divendres 18 de març a les 17.30 h.

SESSIÓ DEL CLUB DE LECTURA D’ADULTS. Divendres 30 de març a les 20.30 h.

MAR

Ç

EL R

EC C

LAR

72 ·

ACTU

ALIT

AT

17

XERRADA TALLERVa tenir lloc al nostre Casal el dijous dia 1 d’octu-bre a les 6 de la tarda. Xerrada referent a les espècies exòtiques en els ecosistemes aquàtics.

EXCURSIÓ MES OCTUBREVa ser el dimarts dia 6 d’octubre. Vàrem anar a Pe-ratallada, poble d’un extraordinari atractiu i bellesa, que conserva el seu antic aspecte feudal, a destacar el Palau del segle XI-XIV, l’església romànica de Sant Esteve del segle XIII i també el gran fossat que en-volta la població, excavat a la roca viva. Vam seguir camí fins a l’Estartit per a dinar, una animada sobre-taula amb ball i retorn cap a casa.

CONCERT DE MÚSICA DE TOTS ELS TEMPSCom és habitual, en aquestes dates, el grup de músics jubilats Calidae, ens va oferir el seu extraordinari re-pertori el dijous dia 22 d’octubre. La quantitat de 102 assistents vàrem aplaudir i gaudir la seva actuació.

CONSELL CONSULTIU A SANTA COLOMA FARNERSEl divendres dia 23 d’octubre, a les 4 de la tarda va tenir lloc a la sala gran del Consell Comarcal de la Selva a Santa Coloma de Farners, l’Assemblea de Ca-sals. El sr. Manel Serras, actual vicepresident, ens va presentar el nou president, sr. Pere Garriga. Després el catedràtic d’economia, sr. Guillem López Casasno-vas ens va impartir una xerrada molt interesant amb col·loqui inclòs sobre l’estat actual de l’economia.

BERENAR-BALL OCTUBREVa tenir lloc el divendres dia 30 d’octubre. Músic Parry.

EXCURSIÓ MES NOVEMBRESortírem de Vidreres el dimarts dia 10 de novembre. Vàrem anar a Sant Llorenç de la Muga, municipi de l’Alt Empordà completament emmurallat i conside-rat com un dels 9 pobles amb més encant del nostre país. Els seus orígens daten de l’any 972, a destacar l’ermita de Sant Antoni, els ponts romànics i la seva proximitat a l’embassament de la Boadella. Un bon dinar i retorn cap el nostre poble.

BERENAR-BALL NOVEMBREEls músics Leo i Rosamari van animar la vetllada el divendres dia 27 de novembre.

XERRADES PER LA MARATÓ 2015Els divendres dies 4 i 11 de desembre, el dr. Àngel Teixidor va fer a la nostra llar, una animada i molt interesant xerrada sobre la diabetis i l’obesitat, dins dels molts actes fets a Vidreres per la Marató de TV3.

EXCURSIÓ A SORT I ANDORRA (2 DIES)Sortida de 2 dies, els dimecres 9 i dijous 10 de de-sembre. Primera parada a Sort per fer un passeig pel poble i anar a comprar loteria a La Bruixa d’Or. Seguidament cap a Andorra on vam dinar, sopar i dormir per l’endemà visitar el Santuari de nostra se-

Fets: quart trimestre 2015

Concert Calidae música de tots els temps Taller de manualitats

Carrer Ponent, 29 Telèfon: 972 85 09 07 casalvidreres@gmail.com

Casal del Jubilat i Pensionista “La Llar” de Vidreres

EL R

EC C

LAR

72 ·

ACTU

ALIT

AT

18

ACTUALITAT

EXCURSIÓ GENER 2016La tenim programada pel dimarts dia 26 de gener. Anirem a Igualada al museu dels Tra-giners. Dinarem en el restaurant Canaletas (bufet lliure).

BERENAR-BALL GENER 2016Serà el divendres dia 29 de gener. Músic Chus, teclat i veu.

XXVI ANIVERSARI CASALEl tenim programat pel divendres dia 5 de fe-brer. Farem un dinar de germanor amb sobre-taula i ball en el restaurant LaTerrassa a Platja d’Aro.

BERENAR-BALL FEBRER Tindrà lloc el divendres dia 26 de febrer. Músic Parry.

BERENAR- BALL MARÇSerà el divendres dia 18 de març. Músic F.Mas.

Els millors desitjos per a l’any 2016 !!

...I demà…nyora de Meritxell, patrona dels andorrans, la par-ròquia de Canillo, les compres que cadascú va voler fer, dinar i tornada cap a Vidreres.

EXCURSIÓ DESEMBRE PRE-NADALVa ser el dimarts 15 de desembre. Vam visitar la ciu-tat de Tarragona, la “Imperial Tarraco”, pel seu pas-sat d’època romana, declarat recentment Patrimoni de la Humanitat. El seu casc antic, la rambla, la zona portuària... A continuació vam dirigir-nos al restau-rant a Torredembarra, per un dinar previ de Nadal on ens esperava un gran bufet i un obsequi, sobre-taula, amb ball i gresca i cap a casa.

BERENAR-BALL DESEMBREVa ser el divendres dia 18 de desembre. Animat pel músic Chus, teclat i veu.

TORRONADA 2015El diumenge dia 27 de desembre, a la mitja part del ball de tarda, es van repartir torrons i garnatxa a to-tes les persones assistents. CANTADA D’ HIVERNEl dimarts dia 29 de desembre, a les 5 de la tarda, la nostra coral “La Veu de la Gent Gran” ens va oferir la cantada d’hivern d’enguany. Un bon grup de socis vam escoltar el seu tradicional repertori.

MOTS ENCREUATS

SOPA DE LLETRES Solucions: perola, sofregit, vedella, ranxer, faixa, cullerot, cua, tastet, fum, autoritats, pubilla, hereu, cabàs, disfressa, sardana.

Solucions dels entreteniments

SUDOKU957218643

183564972

426739185

315876294

269453718

874921356

538697421

741382569

692145837

CIRCUPANTANSALFABETUATEABLSTITUARENCRANXOUALINEAEUIANQUIUEMURAGUIUUMESOPATRACAVENUNAUROLURENAGACCOMPETITIUMEÇAUBANUGATANUNOEUEMULARTETINESUASTU

EL R

EC C

LAR

72 ·

ACTU

ALIT

AT

19

www.rialles.cat

Rialles Vidreres

Fb: rialles.cat Tw: riallescat

EL R

EC C

LAR

72 ·

ACTU

ALIT

AT

20

ACTUALITAT

Un grup d’una cinquantena de persones, el passat 28 de novembre, vam poder gaudir d’un bonic dis-sabte lúdic i cultural a la Colònia Güell, un barri del municipi de Santa Coloma de Cervelló a la comarca del Baix Llobregat. Vam participar en una sortida anomenada “Oh Happy Gaudí”, on es combinava conèixer un espai molt important de l’obra d’aquest famós arquitecte i un concert d’una de les corals de renom del programa Oh Happy Day de TV3, en concret de la coral Geriona. Un cop allà, gràcies al nostre excel·lent guia, en Ramon, vam poder aprendre un munt de coses dels primers anys de la industrialització de Catalunya i tam-bé del gran geni que fou Antoni Gaudí. Ens va explicar, que la colònia indus-trial, es va començar a construir cap a l’any 1890, quan l’empresari Eusebi Güell traslladà a aquest indret, envol-tat de natura, la fàbrica tèxtil que te-nia al mig de Barcelona, per així evitar el pistolerisme que tenia amargats als empresaris de l’època, buscant aquí un lloc tranquil allunyat del centre urbà.

El senyor Güell va encarregar a Gaudí, el seu amic, el projecte de construcció de la colònia que hauria de disposar d’hospital, fonda, escola, comerços, tea-tre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d’unes 160 hectàrees. Ell va dissenyar tota la planimetria del lloc i es va fer ajudar pels seus millors col·la-boradors, encarregant-se personalment de la cons-trucció de l’església, de la qual finalment només es va poder aixecar la Cripta, ja que al 1918 en morir

l’empresari, els seus hereus no van voler continuar invertint diners en un projecte d’una magnitud com aquell, ja que consideraven que un edifici d’aquelles característiques no era adient per a una simple co-lònia obrera.

Crec que tots vam quedar meravellats d’aquesta pe-tita gran joia arquitectònica, que a l’any 2005 fou

declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat i que molts de nosal-tres no teníem els gust de conèixer.

La Cripta de la Colònia Güell va ser-vir a Gaudí de banc de proves on va experimentar noves solucions estruc-turals, que més endavant va utilitzar en la construcció de la seva obra mes-tra, La Sagrada Família i realment ho vam poder fruir sobre el mateix ter-reny.

En Ramon, ens va fer adonar que per tal d’integrar l’església en el paisatge,

Gaudí projectà la superposició d’estructures de diversos materials: la part inferior feta amb murs de pedra basàltica negra (que va fer portar expres-sament de la zona volcànica de Castellfollit de la Roca) i maó cremat, en paral·lel amb el terreny obscur sobre el que s’aixeca l’edifici; a mitjana al-tura maons normals de color vermellós, a to amb els troncs dels pins que voregen l’església; i a la part superior –si s’hagués construït– haurien figurat els tons verds, en contrast amb les branques dels ar-bres, i blaus i blancs per entonar amb els colors del cel. A l’interior d’aquest singular temple ens van fer vibrar, amb una sonoritat extraordinària, les

Cripta de la Colònia Güell, una petita gran joia

La sortida anomenada “Oh Happy

Gaudí", combina conèixer

l'arquitecte amb el programa Oh

Happy Day de TV3

Escoltant les explicacions d’en Ramon, a la colònia Güell.

EL R

EC C

LAR

72 ·

ACTU

ALIT

AT

21

veus de les noies de la coral, oferint-nos un concert que difícilment oblidarem, no només per la seva excel·lent interpretació sinó per la màgia d’un indret tan especial. Per acabar, el nostre guia, ens va explicar també, que les indústries de la colònia, davant la crisi del tèxtil, van tancar l’any 1973, però que les cases dels antics obrers, continu-

en habitades en l’actualitat per unes 800 persones. La sortida va continuar cap a Barcelo-na amb un dinar i una funció teatral a la sala Villarroel amb una obra de Woody Allen: “Marits i mullers”. Dia condensat d’activitats però que ens va deixar a tots, un bon regust de boca.

Grup Vitraris

La sortida va continuar amb un dinar i una funció teatral

www.vitraris.catFb: vitraris.vidreresTw: @vitraris1

Foto: Lídia López

Si tens fotografies de fenòmens meteorològics de Vidreres i les vols veure publicades a la revista El Rec Clar, envia nom de l’autor i la fotografia a elrecclar@gmail.com

EL R

EC C

LAR

72 ·

ACTU

ALIT

AT

22

ACTUALITAT

Els passats dies 19, 20 i 26 de desembre va tenir lloc a la sala del Casino la representació d’Els Pastorets per part del Grup Teatral Vidrerenc. La representació fou un èxit ja que en po-ques ocasions la sala del Casino s’havia omplert per tres actuacions consecuti-ves d’una mateixa obra. A més a més, també s’aconseguí omplir el local de La Laguna de Sils el dia 3 de gener de 2016. En total 865 persones entre grans i petits han gaudit d’Els Pastorets.

Els factors de l’èxit d’aquestes funcions cal atribuir-los a la participació i entrega dels actors, grans i petits, que al llarg de mesos d’assajos han sa-but passar-s’ho bé interpretant, cantant i movent-se

per l’escenari. Un altre factor d’èxit ha estat l’esce-nografia simple i atractiva alhora, que ha permès

canvis d’escena ràpids, sense pesades dilacions. Els mitjans tècnics de mú-sica i llums juntament amb l’encert del vestuari també hi han contribuït. Finalment cal destacar la feina de la direcció, que ha coordinat l’espectacle de més de cinquanta actors en escena. Gràcies a tot això s’ha assolit el que s’esperava: una funció digna i parti-cipativa molt arrelada en l’esperit na-

dalenc.

Cal recordar també les paraules del director, al final de la representació, en el sentit de seguir fomentant

Els Pastorets del Grup Teatral Vidrerenc

Èxit de la funció Els Pastorets

amb un total de 865 assistents

que van gaudir de valent amb la

representació

EL R

EC C

LAR

72 ·

ACTU

ALIT

AT

23El Grup Teatral Vidrerenc

facebook

aquesta participació, assolida amb Els Pastorets, en el futur del Grup Teatral Vidrerenc.

Per a aquest any que hem iniciat, el Grup s’ha marcat l’objectiu de pre-parar una funció per la Festa Major i de repetir Els Pastorets pel proper Nadal. Per això, fa falta consolidar la participació tant d’actors grans com de mainada, així com de col-laboradors per fer front a aquests objectius i, és per això, que animem a qui els agradi el teatre i el foment de la cultura a fer-se socis del Grup Teatral Vidrerenc.

Foto: Jordi Presas

Si tens fotografies de fenòmens meteorològics de Vidreres i les vols veure publicades a la revista El Rec Clar, envia nom de l’autor i la fotografia a elrecclar@gmail.com

Baixada de carretons de la Festa Petita de Vidreres 2015

Marató de Tv32015

Fotografia: Vicente J. Mateos

Fotografia: Vicente J. Mateos

ENTITAT RECAPTACIÓ

Ajuntament i EntitatsClub Olímpic, Bella Dansa, Grup Esplai Vidrerenc, Club Genets, Colla Gegantera Vidreres, Moto Clàssic, Nou Caulès, Diversils, Centre Cívic i Artistes Convidats

1.208,92 €

Escola Sant Iscle 968,53 € Escola Salvador Espriu 225,76 €CFS"Joves de Vidreres" 150,00 € Rialles Fins el 27 de desembre 30,00 € Junta del Casino la Unió Fins el 26 de desembre 500,00 € Biblioteca Joan Rigau i Sala 381,00 €

TOTAL 3.464,21 €

Festes de Nadal 2015-2016

Fotografia: Àlex Martínez Aguilera

Fotografia: Joan Rieradevall

Celebrant els 40 anys de la Generació de 1975

Celebració de la jornada de participació del 9NFotografies:Josep Ferrer

RESUM ELECCIONS AL CONGRÉS DELS DIPUTATS 2015

ZONES DEL MUNICIPI CORRESPONENTS A CADA TAULA:

1 A Nucli Urbà (A-K)1 B Nucli Urbà (L-Z)2 U Les Serres + C/ Ponent, C/ Maçanet, C/ Mercè Rodoreda, C/ Lloret, C/ Eres, C/ Barcelona, C/ Quirze Jordà, part esquerra C/ Dr. Deulofeu, C/ Angel Guimerà, C/ La Cellera, C/ Nou, part C/ Pompeu Fabra, C/ Sense Sortida + Pla de la Font3 A Mas Flassià, Urb. La Goba, els Salzes, Les Bòries (AK)3 B Mas Flassià, Urb. La Goba, els Salzes, Les Bòries (L-Z)4 A Aiguaviva Parc, Puig Ventós, Terrafortuna, Santa Ceclina, disseminats (Caulés i Cartellà) (A-K)

Secció 1 A 1 B 2 U 3 A 3 B 4 A VOTSUNIO.CAT 8 13 12 6 7 3 49PSC-PSOE 65 63 75 57 61 48 369PP 38 36 53 51 45 53 276C’s 37 29 48 78 71 51 314PACMA 2 9 7 6 5 8 37UPyD 1 2 1 0 2 0 6DiL 170 178 177 135 136 37 833ERC-CATSI 121 124 110 110 109 54 628EN COMÚ 80 63 109 84 101 118 555PCPC 0 3 1 1 0 0 5RECORTES CERO 6 0 0 1 3 1 11

UNIO.CAT Unió Democràtica de CatalunyaPSC-PSOE Partit dels Socialista de CatalunyaPP Partit PopularC’S Ciutadans - Partido de la CiudadaníaPACMA Partit AnimalistaUPyD Unión Progreso i DemocraciaDiL Democracia i LlibertatERC-CATSI Esquerra RepublicanaEN COMÚ En Comú PodemPCPC Partit Comunista CatRecortes Cero

Cens Electoral 4.670Total de vots 3.125Vots en Blanc 15Vots nuls 27Participació 66,9%

PARTICIPACIÓ PER TAULA

1 A 70,30 %1 B 69,51 %2 U 66,15 %3 A 69,35 %3 B 68,75 %4 A 56,23 %

EL R

EC C

LAR

72 ·

ACTU

ALIT

AT

28

ACTUALITAT

Escola de Música

Discurs dia 22 de desembre Escola de Música Bona tarda i benvinguts, Avui donem la benvinguda a les Festes de Nadal amb el ja tradicional concert de l’Escola Municipal de Mú-sica de Vidreres.Deixeu-me aprofitar l’ocasió per felicitar-nos a tots plegats, i en especial a tot l’equip directiu i professors de l’escola, durant aquest curs estem aconseguint un augment molt significatiu del nombre d’alumnes, de manera que hem engrandit aquesta família de la mú-sica, una família que tot i que exigeix disciplina i as-saig, també comporta una felicitat immensa d’esperit, valors i d’enriquiment personal a tots aquells que en formem part ja sigui músics, familiars o simplement amants d’aquest bell art. Des de l’Ajuntament sabem de fa temps que la pre-sència de l’escola de música és fonamental en el ter-ritori: per la cohesió, els valors i l’ensenyança. Per aquest motiu, seguirem invertint en aquesta àrea, apropant-la i posant-la al servei de tothom. Avui... voldria destacar el bon funcionament del banc d’instruments, programa que ha fet possible que molts nens i nenes tinguin les mateixes possibilitats d’acostar-se, entrar i descobrir el fabulós i magnífic món de la música.Tenim clar que cal continuar en aquesta direcció i fer que la nostra escola continuï sent un referent co-marcal i de més enllà. Enguany tenim el plaer d’haver presentat el nou logotip de l’escola, una nova imat-ge comunicativa adaptada als paràmetres actuals del

disseny que ens permetrà ser més visible i moderns.Tanmateix, hem incorporat un nou “look” que avui estrenem, que ens distingirà i ens identificarà allà on els nostres alumnes actuïn. Unifiquem per sentir-nos com un gran col·lectiu, una gran família. Tot un or-gull per Vidreres i pels vidrerencs!A tots vosaltres, us agraeixo la vostra assistència, Ara em plau donar inici a la música, però abans dei-xeu-me donar el més sincer agraïment als veritables protagonistes d’aquesta tarda.Als nostres alumnes i a tots els components de les formacions moltes gràcies a tots!!!Ara toca gaudir d’aquest espectacle que està per co-mençar.Bé doncs, només em resta desitjar-vos que passeu unes bones festes de Nadal i que les pugueu celebrar en companyia dels qui més estimeu.Bon Nadal i Feliç Any Nou.Francesc Baltrons

EL R

EC C

LAR

72 ·

ACTU

ALIT

AT

29

Escrit: Esther Carrillo

Tel.: 972 85 00 67a/e: centrecivic@vidreres.catInscripcions online:http://civic.enginydigital.com/vidreres/

Escola de Música de Vidreres

Visca el Nadal, la música i el nostre festival !! L’Escola de Música continua i continua fent música a tot drap! Un altre festival de Nadal ha estat possible gràcies i gràcies a tots els qui ens hem arremangat per-què poguéssiu gaudir de cadascun dels temes que us vàrem oferir. Hores i hores de feina que es “cremen” en un moment (per cert, menys estona que l’any pas-sat, per no cansar al personal). Els principals protago-nistes, com sempre varen ser els alumnes, que a més a més estrenaven el polo nou: l’uniforme de l’escola que ens ha de donar una identitat estètica a tots plegats. I qui encara no el tenia, se les va ingeniar imprimint el logo en un paper i enganxant-lo amb un imperdible a una samarreta blanca: visca la imaginació! D’això se’n diu tenir recursos.Al festival del Casino hi varen participar les corals de l’escola, la Big Band, el combo de teatre musical i els combos de modern; no pas les orquestres de guitarra, va de sons i pianos, que ja ho havien fet la setmana abans a la sala polivalent del Centre Cívic: bon fart de traginar pianos amunt i avall ens vàrem fer, i pel decorat vaig portar les llums del meu arbre (que s’ha mort) i amb el piló d’estels que havia retallat la Yolan-da, ens va quedar molt acollidor. Es notava entre el públic una satisfacció general i un gust a ... JA ESTÀ?Bé, doncs preparant-nos ja pels propers projectes que ens mana el calendari, continuem treballant amb vos-altres i per vosaltres ( ui! sembla un eslògan ) i espe-rem que ens vingueu a veure i sobretot a escoltar, que sense vosaltres no som ningú. Esther Carrillo

EL R

EC C

LAR

72 ·

ACTU

ALIT

AT

30

ACTUALITAT

Gran èxit en la nit de Reis, la nit de tots els vidrerencs

El dimarts, dia 5 de gener, ha tingut lloc a Vidreres l’arribada de la Cavalcada dels Reis que enguany ha comptat amb la participació de més de 200 persones, tant de grans com de petits que han pogut gaudir de valent. Els veïns vidrerencs han sortit per donar la benvinguda a Ses Majestats Reials omplint carrers i places d’un ambient màgic que només s’aconsegueix en aquesta jornada tan especial.

A les 16.30 h i com a novetat aquest any, una més de les moltes novetats que la comissió de reis i l’Ajuntament ens han facilitat, el gran Karoly començava la seva actuació a la plaça de l’església per anar entretenint xics i grans mentre no arribaven els reis. El gran Karoly, un artista de circ professional, molt animat i espectacular durant una hora ha aglu-tinat una munió de gent al voltant del seu show i ha sorprès a tothom per la seva vistositat i elegància.

A continuació de l’espectacle i per anar escalfant l’ambient, també una xocolatada amb melindros ha escalfat les mans i els estómacs dels assistents que ja fruïen perquè arribés la comitiva reial.

Ses Majestats han iniciat el recorregut procedents d’orient a les 18 h. Els nens els han rebut amb uns vistosos fanalets que s’han repartit a les escoles, cor-tesia i novetat d’aquest any, els quals han pogut pintar i tenir a punt per cantar la cançó “Visca els tres Reis” .

La rua ha començat amb quatre genets a cavall que obrien la comitiva seguits de dos carros també tirats per cavalls que li donaven un aire rústic i natural a tot el seguici. A continuació ha aparegut l’estrella il·lumi-

nada que guiava les carrosses reials amb dos vehicles d’època que l’escortaven, tot seguit uns personatges orientals equilibristes amb foc i elements de circ. Els personatges anaven seguits de dos cotxes més d’època que deixaven pas al rei blanc tot saludant i llençant caramels a tort i dret, escortat per un conductor i dos acompanyants, els seus dos patges personals i 12 pat-

ges tot voltant. Darrere el rei els quatre patges amb el bagul, les seves pertinen-ces i dos vehicles d’època per acabar de guarnir. Amb la mateixa estructura i immediatament darrere del bagul el rei ros feia la seva aparició i a continuació el rei negre. Després de l’allau de persones

i vehicles i pensant que ja tocava a fi de la rua, encara apareixien més vehicles, en aquest cas la haima sobre rodes amb el patge carter i cinc patges d’escorta amb la bústia seguida del patge txumet i 8 personatges dis-fressats de cartes i sobres i el vehicle dels regals amb cinc músics interpretant en directe unes nadales. I ara sí, per acabar, dos vehicles clàssics, el vehicle del carbó amb els seus patges carboners i una gran batu-cada en directe tancaven una gran i novadora caval-cada reial.

Enguany, un cop finalitzada la cavalcada es va poder gaudir a la Haima del Campament Reial, d’un espai dedicat als més petits per tal de poder entregar la carta i saludar i compartir una agradable estona amb els reis de la nit, Ses Majestats els Reis d’Orient. Una haima flanquejada pels pastors que al voltant del foc donaven un ambient pessebrístic. Una iniciativa molt ben acceptada entre tots els presents, fent sobretot les delícies dels més petits, els veritables protagonistes de

La Cavalcada dels Reis hi han participat unes 200 persones

EL R

EC C

LAR

72 ·

ACTU

ALIT

AT

31

ACTUALITAT

la vetllada. La haima ha estat una aposta important ja que ha fet que els reis surtin del pavelló per rebre a tots els nens al centre del poble la qual cosa ha fet que l’ambient es quedés a la vila i no es desplacés. Aquest fet ha estat ben acollit sobretot per la vistositat d’una haima oriental posada a sobre d’un escenari i amb una acurada decoració de plantes simulant un oasi en

el desert.

Una vegada la rua ha fet les seves dues voltes al centre s’ha aturat a la plaça de l’església on els Reis han baixat de les seves carrosses i han fet l’ofre-na al nen Jesús després de la rebuda per part de les autori-tats i els parlaments d’ells ma-

teixos i de l’Alcalde de Vidreres a tots els presents.

Sortint de l’ofrena i, també com a novetat, s’han des-plaçat a peu fins al teatre passant pel poble medieval que tota la tarda ha ambientat el passatge del casino en particular i el centre en general.

Del casino i també a peu han anat fins a la haima on han rebut a tots els nens i, també com a novetat, cada Rei ha donat un regal diferent a cada nen.

Unes 200 persones han format part d’una la cavalca-da de Reis plena d’il·lusió, llum. Tanmateix s’han dis-tribuït més de 500 kg. de caramels en una cavalcada plena de sorpreses i novetats que ens ha brindat la Comissió de Reis i l’Ajuntament de Vidreres amb la col·laboració de voluntaris i entitats.

Centre Cívic

Unes 200 persones han

format part d’una la cavalcada

de Reis plena d’il·lusió i llum

C/ Orient 122Tel.: 972 85 00 67a/e: centrecivic@vidreres.cat

EL R

EC C

LAR

72 ·

ACTU

ALIT

AT

32

ACTUALITAT

Parc Infantil Vidrerenc

L’ edició del Parc Infantil Vidrerenc va obrir les seves portes del 26 al 31 de desembre i del 2 al 3 de gener

al pavelló esportiu de Vidreres. Els participants van poder gau-dir de tot tipus d’activitats: in-flables grans i petits, ludoteca, passeig en ponis, llits elàstics, quads, tenis taula, scalextric, maquillatge, jocs gegants, ta-llers de tots tipus..... A més, el parc va comptar amb visita del Patge Reial, la “Vaca Marga-

rita” i la monitora Lina Torres que va impartir una màster-class de Zumba.

L’horari del parc va ser de quatre a vuit de la tarda, amb entrada gratuïta per als adults acompanyants. En total 2.250 assistens van visitar les instal·lacions i un any més els infants van gaudir de valent amb tota l’oferta d’activitats que tenien al seu abast.

Des de la regidoria de Cultura en particular i de tot l’Ajuntament en general es vol agrair a tots els parti-cipants la seva visita i us emplacem al proper Nadal on el parc infantil vidrerenc tornarà amb més força i animació. Bon any!!!

Centre Cívic

Durant els nou dies que ha estat

obert el parc infantil

de Nadal ha rebut 2.250 visitants

EL R

EC C

LAR

72 ·

ACTU

ALIT

AT

33

ACTUALITAT

Guillem Ruz, hereu de la comarca de la Selva 2015

Guillem Ruz i Eva Méndez s’han convertit en l’hereu i la pubilla de la comarca de la Selva 2015. En la quar-ta edició del Concurs Comarcal de Pubilla i Hereu, convocat pel Consell Comarcal de la Selva, l’hereu de Vidreres 2015 i la pubilla de Breda 2015 s’han pro-clamat guanyadors d’aquest concurs a la comarca de la Selva.

La proclamació de l’hereu i la pubilla comarcal es va fer pública aquest dis-sabte, 12 de novembre, a la tarda, en el marc d’una activitat festiva organitzada amb motiu d’aquest certamen comarcal que va comptar amb la participació dels gegants i grallers d’Amer, que van ame-nitzar la vetllada dels hereus i les pubi-lles de la majoria de pobles de la comar-ca de la Selva que hi van participar.

Els candidats a pubilla i hereu 2015 de la Selva varen realitzar una prova escri-ta i una d’oral, i també una entrevista personal. Aquestes proves es van dur a terme el mateix dissabte a la tarda. Unes hores més tard, els aspirants a hereu i pubilla comarcal, acompanyats de di-versos representants del món del pubi-llatge, van conèixer el veredicte final d’aquest certa-men cultural que any rere any es va consolidant a la comarca de la Selva.

Des de la primera edició, l’elecció de la pubilla i l’he-reu de la comarca de la Selva ha anat augmentant el nombre de participants. La consellera comarcal Ra-quel Reyner ha valorat positivament aquest esdeve-

niment, i més si tenim en compte que aquesta era la quarta edició. En aquest sentit, Reyner, com ja va fer en el seu moment la seva antecessora en el seu mo-ment i impulsora del certamen, ha recordat: "Aquesta iniciativa ha estat molt ben acollida pels pobles de la Selva.” Per la seva banda, l’alcaldessa de la població, Maria Rosa Vila, va destacar també la importància

del món del pubillatge i dels valors que transmet. En aquesta línia, Vila també es va mostrar molt satisfeta d’acollir un esdeveniment d’aquestes característiques i de la bona acollida del poble d’Amer cap a aquesta tradi-ció de la cultura catalana.

Els hereus i les pubilles de la Selva

Cal recordar que en l’edició embrio-nària d’aquesta iniciativa l’hereu i la pubilla comarcal varen ser l’Albert Vinyets, hereu de Vilobí d’Onyar, i l’Aina Soley, pubilla de Vidreres 2012. Fa dos anys, l’hereu de Maçanet de la Selva, Eduard Gonzàlez i la pubi-

lla d’Anglès, Mariona Rodríguez, es varen convertir en l’hereu i la pubilla de la comarca de la Selva, i fi-nalment, l’any 2014, varen ser Pau Borrell, de Vilobí d’Onyar i Xènia Barrio, d’Amer

La festa es va cloure amb un sopar popular al pavelló poliesportiu on hi varen participar més de 500 per-sones.

Pubilles i Hereus

Guillem Ruz de Vidreres i Eva

Méndez de Breda, hereu i pubilla de la comarca

de la Selva 2015 després

de realitzar una prova escrita, una oral i una

entrevista personal

www.grupesplaividrerenc.com

Grup Esplai VidrerencAmb il·lusió!

L’esplai ha començat amb ganes i sense adonar-nos-en ja ha passat mig curs d’hivern d’esplai, d’aquí res ja se-rem estiu i l’esplai es tornarà a emplenar de ganes de fefes refrescants!Aquest curs d’esplai està essent d’allò més entretingut! Tenim un artista en cítapa que ens ha demanat ajuda per poder pintar quadres amb més coloraines i senti-ments que no pas els que ha estat pintant fins ara, que són ben avorrits i molt poc expressius... És per això que portem uns dies parlant sobre els sentiments i les emocions! És molt divertit, hem après que amb jocs i sortides podem aprendre molt sobre els valors i com ens sentim!El primer trimestre va acabar, com sempre amb les pri-meres colònies! Unes colònies que van ser ben màgi-ques! Vam cagar el tió! El tió ens esperava pels boscos propers de Vilobí d’Onyar així que quan vam arribar a la casa el vam buscar i el vam trobar ben cofoi i amb ga-nes d’estar amb nosaltres! De seguida que el vam trobar vam donar-li de menjar totes les peles de mandarina que teníem i el vam tapar amb una manta de tions. Es va notar que estava content perquè quan es va fer de nit i el vam cagar va cagar fefes per a tots! Monitors inclo-sos! Va ser una nit molt màgica.Però no només ho va ser la nit, ho van ser els dos dies de colònies! Els voltants de Vilobí són d’allò més que idonis per a fer excursions, així que la unitat dels grans va poder gaudir fent una súper excursió dissabte pel matí, els més petits van jugar per l’entorn gegant de la casa de colònies fent jocs i tallers (cal dir que els més petits van fer unes estrelles d’orient precioses!). Tots vam estar contents! El joves també van venir tot i que van estar molt poc a la casa de colònies! Dissabte el van

passar per Girona, fent una súper-gimcana pel mer-cat de Girona i descobrint els racons més amagats de la ciutat! Feia molta patxoca veure el grup de 15 joves contents il·lusionats pels carrerons de Girona...

I és que realment és una molt bona manera d’acabar el trimestre, i l’any, marxar tots plegats de colònies! La convivència entre els més grans i els més petits sempre ajuda a aprendre els uns dels altres! Us animem a venir a les properes!!

El trimestre va acabar i les vacances començaven però ja sabeu que l’esplai no para mai, així que durant el Na-dal va haver-hi el Casal de Nadal! Tot un èxit! Amb tres monitors d’allò més motivats que van estar cada dia preparant jocs i activitats pels esplaierus més na-dalencs!

Acabat l’any comença el 2016 i el segon trimestre d’es-plai! Els monitors vam començar el segon trimestre amb el súper Repte Fefes! I quin súper cap de setmana que vam passar! Us hem de confessar que els dos jocs estel·lars que més vam jugar van ser el Llop i la Sardina! (Sí... són jocs infal·libles!) Un Repte Fefes que ens va carregar molt les piles per començar amb moltes ganes el segon trimestre d’un any d’esplai molt divertit!

I amb il·lusió sempre es fan les coses millor. I d’il·lu-sió no ens en falta i de ganes de fer les coses ben fetes tampoc, així que poc a poc i bona lletra és com anem creixent com a esplai!

Ens continuem veient cada dissabte per la tarda a Can Xiberta per compartir il·lusions i créixer poc a poc!

Moltes fefes per a tothom!!!!

EL R

EC C

LAR

72 ·

ANEM

A E

STUD

I

35

ANEM A ESTUDI

Des de començament de curs, a l’escola Sant Iscle, hem creat el Consell d’Alumnes amb la intenció d’avançar en la convivència, treballar la democràcia i implicar tota la comunitat educativa en la millora de la vida es-colar. Escoltar l’opinió dels alumnes i tenir en compte les seves propostes ens fa reflexionar i adonar-nos de que hi ha moltes maneres de veure i viure l’escola. I que la visió més interessant sovint és la dels alumnes, que, al cap i a la fi, són els protagonistes de totes i cadascuna de les activitats que programem i duem a terme.

En aquest Consell hi ha representats els alumnes de tota l’escola, des de P-5 fins a 6è. Els representants o delegats han estat escollits en les assemblees que set-manalment se celebren a la classe a les hores de tutoria.

El Consell d’Alumnes es reuneix periòdicament, com a mínim un cop per trimestre, per debatre temes que tenen a veure amb tota l’escola, per felicitar iniciatives que es duen a terme i també per fer propostes que s’han recollit a les respectives tutories. Després, cadascuna de les propostes es valora a diferents nivells, bé sigui per l’equip directiu, pel claustre, pel conserge o fins hi tot per l’Ajuntament si s’escau, i s’hi dóna una resposta. Som molt conscients que és un petit pas, però creiem que és el camí adequat per fer dels nostres alumnes uns futurs ciutadans implicats en el seu poble.A continuació us fem una petita mostra de les respos-tes que donen els delegats, per explicar les seves funci-ons i com veuen el fet de pertànyer a aquest Consell.

web: https://sites.google.com/a/xtec.cat/escolasantiscle/

Escola Sant IscleConsell d’alumnes a l’Escola Sant Iscle

EL R

EC C

LAR

72 ·

ANEM

A E

STUD

I

36

ANEM A ESTUDI

Escola Salvador Espriu

Web: www.xtec.cat/ceip-espriu-bdnLa pau a França i a l’escola

EL R

EC C

LAR

72 ·

ANEM

A E

STUD

I

37

C/ de l’Institut, s/n · Telf: 972 850 711Web: www.institutvidreres.cata/e: institut@institutvidreres.cat

Anna Gual Domingo i Paula Vila Romera2n C Institut Vidreres

INS Vidreres

A l’institut de Vidreres hem fet un experiment sobre el sucre que porta cada beguda i explicarem com ho vam fer:Vam mirar darrere de cada beguda el sucre que con-té cadascuna, fixant-nos amb els hidrats de carboni (dels quals sucres).Amb una bàscula vam pesar el sucre necessari per posar els grams que conté cada llauna.Vam posar-ho a dins d’una bossa i vam marcar quants grams de sucre contenen.Vam enganxar les begudes en una cartolina i sota de cada beguda vam posar-hi la bossa que hi correspo-nia.Vam analitzar les següents begudes:Aigua: 0 gSprite: 7 g

Suc: 16’5 gSchweppes: 19,8 gAquarius: 21 gNestea: 25 gFanta: 28 gTrina: 29,4 gCocacola: 35 g7 up: 36,3 gRed bull : 36,3 gVam arribar a una conclusió: si al dia et veus tres llaunes de cocacola, ja estàs consumint més del sucre que hauries de prendre al dia.Perquè tothom ho pugueu veure i ésser conscient de que hem de consumir menys sucre, ho vam penjar a l’entrada de l’institut.

Saps quina quantitat de sucre té cada beguda?

Cens de la PoblacióDel 16 de setembre de 2015 al 15 de desembre de 2015

La població de Vidreres ha augmentat en 16 habitants. Ha passat dels 8.083 del 15 de setembre de 2015 als 8.099 del 15 de desembre de 2015.

D’aquests habitants, 4.294 són homes i 3.805 són dones.FONT: Padró Municipal d’Habitants

EL R

EC C

LAR

72 ·

ESPO

RTS

38

ESPORTS

Web: http://jovesdevidreres.wordpress.com/a/e: jovesdevidrerescfs@gmail.com

Joves de VidrereS C.F.S.

A la nostra agenda no hi falten les festes i el dia que faltin ja no hi serem per explicar-les... La nova temporada ha començat i ja n’hem passat de bones:LA XOCOLATADA SOLIDÀRIA (dissabte 12 de desembre del 2015), vam col·laborar amb la Marató de TV3 per la diabetis i l’obesitat. El mateix dia del partit vam convidar al nostre “Mestre Xocolater” (en Josep Raurich) per tal que fes més dolça la tarda amb una xocolatada d’aquelles que fan sucar melin-dro rere melindro... Tothom podia menjar xocolata a canvi del donatiu que volgués.A part, el 8 de gener vam quedar convocats al Bar la Pisicina d’en Mires per fer la gresca pertinent amb el nostre i ja tradicional àpat d“Amic Invisible” (que ja no té gaire d’amic...), on tots ens reunim per inter-canviar regals i al final del tiberi i amb el xarrup de ratafia, arreglem el món.

I ara què toca... doncs han d’arribar més festes pels socis i no socis: la trobada calçotera (finals de fe-brer-principis de març), festa final de temporada (lloc i data a concretar... és molt aviat, cony!) i al-guna festa que segurament la farem colar i que ja la batejarem!

La 2a volta ja ha començat i els Joves volem que vin-guis a gaudir al pavelló de Vidreres, els dissabtes a les 18 h* t’hi esperem!

ASSU, ASSU, ASSU a festes seguim tenint un equi-passu!!!

Sigues jove i fes-te soci!*la federació ens pot fer modificar dates i hores del partit que juguem a casa però normalment aquesta és la nostra hora!

L´Onze ideal M

otoc

ros a

Vi

drer

es

Fotografies:Vicente J.Mateos

EL R

EC C

LAR

72 ·

PLOU

I FA

SOL

39

MEDI AMBIENT

Des que Monsanto va desenvolupar el glifosat el 1969 i va començar a comercialitzar-lo cinc anys després, l’her-bicida s’ha convertit en el més emprat del món i avui és utilitzat en més de 750 productes d’agricultura i jardineria de parcs i jardins dels pobles i ciutats. No obstant, després d’un ús massiu d’aquest compost durant cinquanta anys a tot el planeta, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar-lo cancerigen el març passat.Des de llavors, diferents veus s’han alçat ja sigui per de-manar la seva prohibició total, ja sigui per defensar-ne alguns dels seus usos. Des del COAMB hem parlat amb dos experts amb visions diferents en aquest debat: Sergi Garcia, president de Galanthus i Marc Olomí, fundador de Punt Eco.D’una banda, en Sergi Garcia defensa que el glifosat és necessari per a la correcta gestió de les espècies inva-sores que hi ha plantades als espais verds de les ciutats que, si no es controlessin, podrien suposar una ame-naça per a la conservació de la biodiversitat. En la seva opinió, moltes de les espècies més problemàtiques no-més es poden gestionar amb l’ús de fitocides, és a dir, amb control químic.També explica que el fitocida més utilitzat per al con-trol de la flora exòtica invasora és el glifosat, i ha estat seleccionat perquè presenta certs avantatges respecte a d'altres productes existents al mercat: baix cost, és un herbicida sistèmic, baixa persistència al medi terrestre i baixa toxicitat en relació amb la resta de productes fito-sanitaris que han resultat també efectius contra aques-tes plantes invasores. Afegeix, també, que l’aplicació del glifosat en el control d’aquestes plantes es fa de manera local i, sempre que es pot, injectat, per tal d’evitar al mà-xim qualsevol efecte no desitjat.Per tant, en Sergi Garcia recomana fer la consideració d’una excepció de l’ús del glifosat en el marc d’una pro-hibició del seu ús a parcs i jardins per tal de controlar

la flora exòtica invasora.  S’hauria d’utilitzar seguint cu-rosament els protocols de control químic recomanats pels especialistes, pels gestors d’espais naturals i per la mateixa administració.D’altra banda, en Marc Olomí exposa que la recerca ci-entífica actual sobre aquest component conclou que per si sol, i més encara quan s’acompanya d’altres herbicides (tal i com s’acostuma a comercialitzar), és potencialment tòxic per l’ésser humà, la fauna i l’ambient (Salazar et al., 2011). Afegeix que els resultats de les investigacions rea-litzades per 17 científics d’11 països van fer servir tres es-tudis realitzats als EUA, el Canadà i Suècia des del 2001 per arribar a la decisió d’incloure el glifosat en la segona categoria de més risc en una classificació amb quatre nivells (en què també van incloure els insecticides dia-zinon i malation i, com a «possibles carcinògens»,el te-traclorvinfos i el paration). Per primera vegada van de-tectar «augment de risc per al limfoma no Hodgkin» en casos d’exposició al glifosat. També s’ha detectat en sang i orina de treballadors, «indicant absorció», i s’han iden-tificat alteracions que apunten a danys en els cromoso-mes en residents de comunitats on s’ha ruixat.Així,  recomana eliminar totalment el seu ús per part d’institucions públiques que treballin en espais de pú-blica concurrència com són els ajuntaments, els centres educatius o els centres sanitaris i, en el cas d’haver de realitzar aplicacions puntuals d’aquest producte per motius de conservació o altres motius de rellevància ambiental o social, realitzar un protocol d’actuació que garanteixi el correcte ús i control de producte.Així doncs, ambdues parts coincideixen en parlar de la toxicitat del producte, i mentre que en Sergi parla de restringir-ne l’ús únicament per combatre la flora inva-sora, en Marc expressa que cal una major precaució en el seu ús fins i tot per a aquests casos.Com veieu, el debat està obert!

Referències bibliogràfiquesSalazar N. J. & Aldana M. L. (2011). Herbicida glifosato: usos, toxicidad y regulación. BIOtecnia XIII (2): 23-28.

Eduard AdrobauEl debat sobre el Glifosat

EL R

EC C

LAR

72 ·

CURA

R-SE

EN

SALU

T

40

CURAR-SE EN SALUT

Epicondilitiso colze de tenista Damien Biraud

Si ets aficionat al pàdel o al tenis, provablement hauràs sentit parlar de l’epicondilitis o colze de tenista o, fins i tot, la pots haver patit.

Es tracta d’un tipus de lesió molt freqüent en persones que practiquen esports de raqueta, com el pàdel o el tenis, però també es pot donar en persones actives no esportistes com lampistes, mecànics, pintors, paletes i persones que treballen durant moltes hores amb l’ordi-nador utilitzant el teclat i ratolí.

Què és?L’epicondilitis és una inflamació de l’epicòndil (promi-nència òssia que es troba situada a la part externa de l’húmer), i dels tendons que s’hi insereixen, els quals són els responsables de controlar els moviments de la mà i del canell.

Es tracta d’una lesió que pot afectar a qualsevol perso-na, sigui esportista o no i a qualsevol edat. Es manifesta inicialment amb dolor a zona del colze i pot evolucio-nar en lesió crònica.

Els signesEl diagnòstic no sol ser complicat. Se sent dolor a nivell del colze, sobretot a la part externa. Inicialment sol apa-rèixer quan es realitzen activitats repetides de força o de rotació amb la mà, el canell o l’avantbraç. En fases més avançades, el dolor pot ser continu i manifestar-se sense realitzar cap activitat de força.

Les causesEn el cas dels no esportistes, la realització de moviments repetitius i continuats amb el braç, les males postures, els esforços excessius, les eines o condicions de treball inadequades poden provocar aquesta inflamació.

En els esportistes, destaquen vàries causes. Poden ser una tècnica inapropiada com un moviment de revés o de servei incorrecte, o un canvi en l’estil de joc. Tam-bé la poden provocar un problema més tècnic com un canvi de raqueta, de cordatge, del grip o l’ús de pilotes massa pesades.

El tractament mèdicExisteixen diverses opcions terapèutiques per tractar l’epicondilitis, però no totes són vàlides per a tothom. S’han de seguir els consells d’un especialista que orien-tarà el tractament segons les característiques del pacient. En tot cas, és convenient fer repòs i evitar fer força amb el braç afectat. A més a més, es pot reduir la inflamació i el dolor amb les següents mesures:Aplicació de fred local. Existeixen bosses de fred-calor reutilitzables que s’usen per disminuir la inflamació i el dolor. Es recomana utilitzar-les de 4 a 5 vegades al dia durant 10 minuts.Utilització de cremes o gels antiinflamatoris a base de diclofenac, ibuprofè... o si es prefereix un remei més na-tural, amb àrnica o harpagòfit.Ús d’una banda o colzera d’epicondilitis, la qual exer-ceix pressió sobre el tendó i limita les vibracions. Presa d’antiinflamatoris via oral.Fisioteràpia (corrents i ultrasons).Infiltracions.Però el millor tractament és la prevenció!En els no esportistes, es recomana revisar la conducta postural. Tal com s’ha vist abans, postures inadequades i gests repetitius poden produir una epicondilitis; la prevenció consisteix en corregir o evitar aquestes situ-acions de risc.En el cas dels esportistes, s’han de valorar diferents op-cions:Esbrinar si el problema és degut a l’ús d’una raqueta in-adequada (s’ha de tenir en compte el pes i l’empunyadu-ra de la pala) o si s’ha de revisar el grip.Realitzar exercicis d’escalfament abans de jugar i estira-ments musculars a l’acabar.Confirmar que la tècnica utilitzada és la correcta amb un professor de la disciplina esportiva corresponent. Utilitzar bandes d’epicondilitis.Aplicar calor a l’àrea afectada abans de realitzar l’exercici.

Farmàcia Damien Biraud

EL R

EC C

LAR

72 ·

OPIN

IÓ

41

OPINIÓ

Farmàcia Damien Biraud

El pàdel (de l’anglès paddle) és un esport practicat des dels anys vuitanta inventat a Acapulco (Mèxic) per Enrique Corcuera cap el 1962. La seva popularitat per diversos països sud-americans de seguida es va esten-dre per Amèrica i Europa. A Espanya es va difondre des de Marbella per tot el territori.El pàdel es juga en parelles i consta de tres elements fonamentals: - la pilota: semblant a les del tennis (varien les pressi-ons de 56 a 59 g) - la pala: les mides màximes són 45,5 centímetres de llarg, 26 centímetres d’ample i 38 mil·límetres de gruix de perfil. La pala està perforada per un número il·limitat de forats de 9 a 13 mm de diàmetre cadascú. Aquesta haurà de portar un cordó de subjecció al ca-nell com a protecció contra accidents, d’ús obligatori. - la pista o àrea de joc: és un rectangle de 10 metres d’ample i 20 metres de llarg, tancada en la seva totali-tat per parets de vidre o murs en forma d’U. Un partit de pàdel es juga al millor de tres sets, vol dir que una parella necessita guanyar dos sets per vèncer. Les regles de joc són específiques i el tanteig és com el del tennis.El pàdel enganxa o això és el que afirmen la major part de les persones que el practiquem, que per cert, cada vegada som més en el nostre poble.Però què té aquest esport que no tinguin els altres? El secret que l’ha fet tan popular és que tothom pot jugar-hi, independentment de la seva condició física. És un esport més fàcil que altres, ja que no necessita gaire tècnica per començar a jugar i passar-ho bé. Les pistes són més petites que les de tennis, hi ha parets on la pilota rebota, fent que els partits siguin molt dinà-mics i divertits.Una de les grans virtuts del pàdel és l’augment de l’au-toestima que experimenten els jugadors. Practicant el

pàdel de forma regular, ens sentim integrats ja que ens relacionem molt més amb els altres i aconseguim obli-dar els problemes durant una estona!

Jugant a pàdel incrementem el nostre fons físic, mi-llorem la coordinació dels moviments, ja que el joc es basa en moviments curts de cames i la coordinació d’ambdós braços.La lectura anticipada de la jugada, la correcta situació dins la pista, la coordinació amb la teva parella de joc i l’obligació de seguir el tanteig (que no tothom ho fa...) ajuda a incrementar la concentració. Les lesions no són tan freqüents com en altres esports, però tot i així poden aparèixer per una mala posició a l’hora de colpejar la pilota o per falta de la important prevenció de fer estiraments abans i desprès de cada partit. Els músculs més afectats acostumen a ser els de les es-patlles per sobrecàrregues al picar massa fort la pilota; el colze del tennista, per un mal grip o una pala inade-quada. És molt important un bon escalfament previ, ja que al principi és més fàcil lesionar-se isquis, abduc-tors, femorals, bessons i taló d’Aquil·les.El pàdel és un esport que es pot practicar tot l’any, tant amb la companyia d’amics com de la família.Si vols fer un esport i no saps per on començar, t’ani-mo a que ho provis, tenim la sort de tenir unes bones pistes al nostre poble, però alerta... que enganxa!!

Agustí Oliver

El pàdel , un esport que enganxa

Bona tarda senyors,El motiu d’aquest escrit és per demanar si fos possible que la revista que feu arribi als nostres domicilis en temps actuals. Vull dir, la revista de la tardor 2015 va arribar a les nostres bústies a mitjans - finals de desembre, per la qual cosa tots els esdeveniments que hi havien per poder anar ja havien estat fets. No entenc com ens gastem uns calers en fer una revista si després no aconseguim que sigui d’una utilitat. Espero que les properes entregues arribin en el moment que han de fer-ho, si no és així crec que hauríeu de plantejar-vos sèriament aquesta despesa que crec que és absurda.

David Zafra Díaz

EL R

EC C

LAR

72 ·

OPIN

IÓ

42

OPINIÓ

A la terra fan falta persones que : Treballin més i critiquin menys,Construeixin més i destrueixin menysCHE Guevara

Durant les últimes setmanes hem llegit un seguit d’ar-ticles tant a la Revista del Rec Clar com en pamflets enviats als domicilis, només pensats en criticar i abatre l’equip de govern. En tots ells, hi havia absència de rea-litats i d’il·lusió, però desbordaven en paraules i frases destructives.

És trist contemplar aquests panorama polític, quan no ha passat ni un any des de les eleccions, a on la gran majoria de gent del poble va donar suport a un equip que, per sobre dels partits som persones al servei de persones. El nostre objectiu és treballar per fer avançar Vidreres i anar-lo transformant partint de les necessi-tats i demandes dels ciutadans.

No és normal que l’única forma que tenen per aconseguir l’alcaldia o formar part de l’equip de govern, és mirant de destruir a qui governa, sembla que no hagin entès, que en el món polític no hi hauria d’haver enemics, sinó rivals, com estem acostumats a veure en tots els esports.

Haurien de pensar també, com veuen els vidrerencs/ques tot aquest circ que s’ha muntat interessadament per part d’alguns, que creuen que és l’única manera de visualit-zar-se i no són conscients que les coses es construeixen des de l’amor i no des de l’odi. Deixeu-me que us trans-meti que alguns veïns han perdut les ganes de llegir el Rec Clar i ens han suggerit que es tregui la part política de la revista, i que és lamentable que hi hagi persones que considerin que són articles d’opinió quan són fets des de la rancúnia.

També parlen del meu sou, donant unes xifres que la seva única intenció és exagerar per fer empipar a la gent. Com molt bé saben aquests que tantes vegades anomenen el què cobro, ells mateixos ho varen aprovar per Ple. Torno a fer saber que el meu sou és de 2.200 €/nets mensuals i dins d’aquesta quantitat m’hi entren els desplaçaments,

viatges, dietes, carburants, peatges, avions..., i les truca-des de mòbil per afers de l’Ajuntament, que també van al meu càrrec, en definitiva, tot. És un pacte clar, el meu sou són de 2.200 € nets/mes i prou.

I quan parlen del sou de la Diputació (Càrrec polític), sembla que aquests no recordin que estaven cobrant un sou parcial fix nét de l’Ajuntament de Vidreres i després un altre del Consell Comarcal de la Selva (Càrrec po-lític), a més cobraven els desplaçaments i les despeses que això comporta, tant de l’Ajuntament com del Con-sell Comarcal.

Vull aclarir, que jo no tinc sou a la Diputació, la forma de retribuir és per assistències a les reunions, i sinó vaig a alguna els dimarts, com ha passat, no se’m retribueix. Per tant, poden parlar d’unes xifres que en tot cas són els màximx que marquen, però difícilment que s’hi ar-ribi. A part són xifres brutes sense treure IRPF. Però el més fàcil és fer creure a tothom que es tenen dos grans sous per quedar bé ells. Queda clar que la memòria és feble i s’han oblidat de les seves passades legislatures. Per cert només es pot renunciar a un sou si es tenen dos sous fixes, i aquest, no és el meu cas.

Potser que tots plegats (equip de govern i oposició) re-flexionem i pensem si Vidreres es mereix seguir amb aquesta línia de crispació. Sincerament, crec que no. Deixeu que Vidreres es mogui, que el poble continuï transformant-se amb il·lusió. Des de l’equip de govern escoltarem les vostres propostes constructives, però amb la vostra actuació destructiva, no hi entrarem.

És lògic que heu de fer la vostra feina com a oposició, però estaria bé que reconeguéssiu quan alguna cosa està ben feta (el semàfor del pavelló, que no ens van voler aprovar la construcció en el seu dia i per sort, vam tro-bar altres vies per realitzar-ho) i evitéssiu tergiversar la informació, intentant fer creure coses que no són i bus-cant la crítica. No us oblideu que amb tot això, el que surt perjudicat és Vidreres, el poble de tots.

Treballem per Vidreres!

Jordi CampsTreballem per VidreresAlcalde de Vidreres

EL R

EC C

LAR

72 ·

PLOU

I FA

SOL

43

PLOU I FA SOL

Resum meteorològic del 2015

El resum meteorològic del 2015 és clar: un any de tem-peratura molt alta, i acompanyat d’unes pluges molt es-casses.

En totes les estacions trobem la mateixa tendència amb alguns parèntesis, i és que portem ja un període d’un any i mig amb un dèficit hídric important, i unes temperatu-res més altes de les habituals, fet que ens porta sens dubte a un estat de sequera acumulat destacable (que encara no ha acabat). No és un fet anòmal tampoc ja que cada vegada va sent més freqüent, però tampoc és la nostra mitjana (un de cada 3-5 anys).

Fem un breu anàlisi de les estacions:

Hivern: vam tenir un hivern prou fred, normal, amb 45 nits de glaçades i una mínima absoluta de -5,3ºC durant els dos primers mesos de l’any. Però seguidament es va avançar ja la primavera a principis de març, enfilant-se les temperatures i essent l’únic mes del primer mig any, que supera els 80 l/m2. Març va ser de fet, la “breu pri-mavera”.

Primavera: arrenca amb la mateixa tendència de l’hivern i enfilant les temperatures sobtadament per l’època de l’any, igualment com va passar el 2014, però amb la dife-rència que l’any passat vam tenir una primavera humida, i enguany ha estat molt seca (57 l/m2 en total). Freguem els 25ºC a l’abril, els 30ºC el maig, i superar aquestes xi-fres és habitual durant tot el juny. Sens dubte, l’estiu ar-renca fort molt abans del seu moment.

Estiu: calorós com és habitual, temperatures altes per-llongades, sense onades de calor extremes i amb l’ano-malia destacada d’un agost moderadament plujós, el mes més plujós de l’any amb 112 l/m2, seguit del setembre, el segon amb 88 l/m2. Sembla que finalment, l’agost fa “punxar” l’estiu, però tot i baixant, encara aguanten ben bé tot el setembre.

Tardor: irregular en quan a temperatures, i novament sec en precipitació. A l’octubre i principis de novembre les temperatures perduren normals o lleugerament per sobre la mitjana. Les temperatures cauen bruscament el 21 de novembre, amb l’arribada de l’única onada de fred (avançada), ens va deixar una espectacular pedregada que va cobrir de blanc el nostre municipi, i les tempera-tures van arribar als -5ºC en dies posteriors. No obstant però el que semblava que havia de ser l’entrada d’un po-tent hivern, va quedar en un miratge ja que novament les temperatures es tornen a recuperar per deixar-nos un desembre càlid amb màximes de fins a 21ºC i amb un parell de nits amb lleus glaçades únicament.

Curiós és comparar 2014 i 2015. La temperatura mitjana absoluta és molt alta i superior a la mitjana (0,8ºC més que 2012 i 2013) i als dos últims anys és idèntica: 14,8ºC. No obstant però, la situació hídrica és completament di-ferent ja que el 2014 rep una quantitat de precipitació de 1204 l/m2, (caiguts sobretot durant primavera i estiu), mentre que en 2015, tan sols han caigut 487 l/m2, un 60% menys.

Jordi Presas

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET. OCT. NOV. DES.

l/m2 24 35 84 25 23 9 22 112 88 18 42 5Mitjana ºC 6 5,9 10,5 13,2 17,8 22,2 25,8 23,2 18,8 15,1 10,7 8,6

2014 TOTAL PRECIPITACIÓ: 487 l/m2 · MITJANA TEMPERATURES 14,8 ºC

2724211815129630 M

itjana

ºC

l/m2

EL R

EC C

LAR

72 ·

FEM

UNA

QUE

IXAL

ADA

44

FEM UNA QUEIXALADA

Còctel d’alvocat i marisc amb salsa rosa

El còctel d’alvocat és un plat realment fàcil d’elaborar, es pot cuinar en qualsevol època de l’any ja que els ingredients principals són habituals en qualsevol mercat o supermercat. Es tracta d’un entrant gustós i que ens permet emplatar-lo d’una forma molt vistosa gràcies als colors dels seus ingredients. A continuació us explicaré com fer el còctel d’alvocat amb marisc i salsa rosa, espero que us animeu i proveu de cuinar-lo.

Còctel d’alvocat i marisc amb salsa rosa per a quatre persones.

ELABORACIÓ:

Tallem l’alvocat per la meitat, li treiem el pinyó, amb una cullera sopera li treiem la polpa vigilant no fer malbé la pell de l’alvocat. És important no fer malbé la pell de l’alvocat perquè la farem servir per emplatar.

En un bol posem tot junt la polpa de l’alvocat trossejada, la cua de gamba bullida i trossejada, i la carn de cranc.

Ho barregem tot, hi afegim un punt de sal i farcim els alvocats amb aquesta barreja. Ho reservem en un plat.

Tot seguit rentem les fulles d’enciam i les tallarem a juliana. Ho farem servir com a base, al damunt d’aquesta base d’enciam i col·locarem les peces d’alvocats farcides.

La salsa rosa es prepara bàsicament barrejant: maionesa, ketchup, suc de llimona, conyac, salsa perrins, una mica de sal. En cas que utilitzeu una maionesa de supermercat no afegir-hi sal.

EMPLATAT:

Al centre del plat fer una base d’enciam picat i posar una fulla d’enciam “lollo rosa” i “achicoria” a un cantó del plat. Al damunt d’aquest enciam picat hi col·loquem les peces d’alvocats farcides. Tapem els alvocats amb salsa rosa. Al damunt de la salsa rosa hi posem una cua de gamba i mig maduixot.

Josep Borrell

Ingredients: Alvocats: 4 unitats que siguin grans i madurs.Cua de gamba pelada fresca o congelada: 250 gEstic de cranc: 200 gCarn de cranc 300 gEnciam “lollo rosa”: 4 fullesEnciam “achicoria”: 4 fullesMaduixot: 4 unitatsMaionesa: 250 gKetchup: 100 gConyac: ¼ de got de tallat. Salsa “perrins”: 15 gotes (trobareu aquesta salsa a qualsevol supermercat)Suc de llimona: esprémer ¼ de llimona.Taronja: 4 rodanxes Sal: 2 g

Foto: Vicente J. Mateos

Si tens fotografies de fenòmens meteorològics de Vidreres i les vols veure publicades a la revista El Rec Clar, envia nom de l’autor i la fotografia a elrecclar@gmail.com

EL R

EC C

LAR

72 ·

FEM

UNA

QUE

IXAL

ADA

45

FEM UNA QUEIXALADA

Vidreres dins d’un postre

Vidreres en unes postres, això és el que volia fer des de fa temps i no sabia com posar-m’hi, el que tenia clar és que la moreneta havia d’aparèixer per algun lloc, així que em vaig posar a pensar què era el més representatiu de Vidreres i ho vaig mirar d’adaptar en unes postres. Hi havia d’haver el Castell, i s’ha convertit en una gelatina d’avellana en daus per simular les runes, també les muntanyes de Caulès, que han passat a ser esponges de te verd amb menta, les granges de vaques i l’Ato, ara són aires de llet, els tres pantans, salsa de xocolata i la moreneta, una crema muntada. Buf, i quina feinada no? Va, va...que és la versió més dolça de Vidreres.

Pa de pessic al microones de te verd i menta (Caulès)30 g de Farina, 5 g d’impulsor (royal), 80 g de sucre, 170 g d’ou, 3 culleretes de te verd i menta en pols.ELABORACIÓ: Barregem els ous i el sucre.Afegim la farina, l’impulsor i el te, passats pel sedàs.Posem la barreja dins un sifó amb una càrrega d’aire i ho deixem reposar dues hores a la nevera.Omplim gots de plàstic fins la meitat i els coem d’un en un dins el microones al màxim durant 60 segons.Els deixem cap per avall.

Salsa de xocolata (Els 3 pantans)125 g de nata, 37 g de xocolata negra, 8 g de mantega9 g de triple sec, 20 g de sucre, Posar el sucre i la nata a bullir.ELABORACIÓ: Un cop bulli, ho tirem dins el pot del batedora elèctrica on haurem posat la xocolata i el licor.Triturem i deixem cinc minuts a la nevera.Afegim la mantega tallada a dauets petits i ho tornem a triturar.Es posa dins un biberó i es treu de la nevera una estona abans d’emplatar.

Gelatina d’avellana (El castell)150 g de praliné d’avellana, 150 g d’aigua, 13 g de gelatina vegetalELABORACIÓ: Es barreja tot junt i es posa al foc fins que bulli.Ràpidament ho tirem dins un motlle a una alçada de 1 cm màxim. Ho deixem a la nevera fins que qualli i es tallen daus o rectangles de 1x1 com a molt.*Quan ho posem al foc, no es pot deixar de remenar, sinó el praliné s’enganxarà.

Aire de llet (Granges i l’Ato)500 g de llet fresca, 50 g de sucre, 4 g de lecitina de sojaELABORACIÓ: Ho posem tot dins una carmanyola i triturem durant dos minuts amb la batedora elèctrica per incorporar aire a la llet i així formar petites bombolles.*Triturar just abans de servir les postres, ja que les bombolles es desfarien, es pot passar per la batedora elèctrica tants cops com vulguem.

Crema muntada de moreneta500 g de nata 35% mg (per muntar), 90 g de rovell, 60 g de sucre, 340 g de morenetes, 100 g de nata 35%ELABORACIÓ: Posar la primera nata i el sucre a bullir.Quan bulli, apartem del foc i hi tirem els rovells, remenem un minut sense parar fins que quedi una mica espès.Ràpidament hi tirem les morenetes a trossos a dins i deixem durant deu minuts tapat en film.Es tritura tota la crema fins que no quedi cap grumoll i es deixa a la nevera fins que refredi.Un cop freda, afegim els 100 g de nata i ho muntem com si fos nata, ja sigui amb l’estri de la batedora elèctrica, unes barilles de mà...Ho posem dins una mànega pastissera amb un cornet llis de 0,5cm i ho guardem a la nevera.

EMPLATAT: Amb la crema muntada de moreneta, fem un espiral de dins cap a fora, a la part del darrere del plat hi posem l’esponja de te verd tallada a trossos irregulars, en un costat hi posem els daus irregulars de gelatina simulant les runes del castell, fem tres gotes de salsa de xocolata entre l’espiral de crema i finalment posem l’aire de llet al costat de l’esponja.Aquesta postre reconec que és una mica més complicada i entretinguda de fer, però si l’he dedicada a Vidreres, que menys que la gent del poble la pugui provar de fer a casa. Bon profit i visca Vidreres!!!

Elies Guari

EL R

EC C

LAR

72 ·

ENTR

ETEN

IMEN

TS

46

ENTRETENIMENTS

Fem poble tot entretenint-nos

Solucions a la pàgina 18

Joaquim Bayé

Horitzontals 1. Només mirant les notícies (o al voltant) ve-iem que no sempre és a sota d’una carpa. Torre amunt, un dels llocs més bonics de Vidreres. 2. Posa ordre a les llistes. No la busqueu mai a l’església. 3. Al centre del poblat. Només el pots trobar a Tiurana. 4. Sopa de Vidreres. Ordena l’Eliana a la fila. 5. Abundant a les estepes. Segons la cançó, baixava a la ciutat en un poni. La part personal del rem 6. Comença la ragera. Un

SOPA DE RANXO, SEGON PLATTrobeu-hi quinze paraules relacionades amb la festa del Ranxo a la plaça de l’Oliva..

SUDOKU. Cal omplir les caselles amb els números de l’1 al 9 sense repe-tir-ne cap en una mateixa fila, columna o quadre interior. Hi ha més d’una solució.

bon tram de riu. Fiquem des de l’orient. 7. Robaven el vaixell mentre l’acostaven al port. L’element químic de l’Anna. 8. Dóna molt de joc. Com és natural, s’hi posa de cul. 9. Necessita rivals per donar sentit als seus actes. Una mica de te . 10. Els peus de la cabeça. Ho fa l’alcalde perquè tothom el vegi. Fa anys que n’hi ha una que volta pels teulats de zenc. 11. La fi del món. Es-pecialista en el transport marítim de bestiar. Competir amb els parents dels ases. 12. Assortidors artificials de llet. El malson del pollastre.

Verticals 1. Els que dominaven el castell de Vidreres, totes les terres del voltant i més. Els anys d’en Vicent. 2. És poc normal que hi arribis per carretera. Quan torça es torça, esdevé horro-rós. Part del peu. 3. S’han rifat les vocals de la rifa. Negre man-ter que t’endevina el futur. 4. Mentida del jugador de pòquer. És un poble de muntanya, encara que vist des del sud sembli pla. El sí del noi. 5. Si li fa mal un braç, va al lampista. Fusta de la rebentada. 6. Més avall, ja no hi tenim res. N’hi ha tres que li han passat al davant. L’altra mica del te. 7. Sedueix l’Artau anar-quista. Viuen al costat d’un vienès desordenat. 8. Converteix l’ostra en una possessió. El necessitem per anar tirant. Li falta al pa per arribar a vint centímetres. 9. Substància que trobes al titani. Cobreix d’aigua. 10. Sòcrates hi tenia la casa. Permeten atravessar rius i les sortides dels cotxes. 11. Posen nom a les coses mirant al cel. Als més petits els encanta jugar-hi. 12 Ser-veix en una casa desendreçada. Els perdedors sempre hi estan a punt; als guanyadors, no els cal.

R T K P H S O F R E G I T F

E V J M X A A Y D L D T M O

S A B A C P X A I J D A R U

G A T Z X A I Y S I V S E C

G U U O P N A Y F N M T X U

H S T T X A F F R D M E N L

P E Y R O D O Q E S N T A L

C U R W L R N Q S J X R R E

P U B E A A I W S L V Y G R

E S F I U S R T A G X Z F O

R W N L L D V A A M H F U T

O S K M C L L C W T J U M V

L B I U Z H A Q S N S E A P

A C A Z J U A L L E D E V Q

9

51 7 6

8

96 4 3 8

9 1

6 9 7 2 1

46 3

3 5 9

46

7

9

8

2

4

8

7 3 1 8 5

3 5 2

EL R

EC C

LAR

72 ·

EL R

EC C

LAR

VA P

EL M

ÓN

47

Sortida del grup d’Enduro a Setcases

En Ramon i la Tamara en els camps de gel Sud ,a la Patagonia Xilena

Foto

: Qui

m B

ayé