Revista de Vidreres · 65· Primavera 2014

Els teixidors de lli David Gutiérrez RanxoParlem de... Parlem amb... Actualitat

Taula de Serveis

Emergències Centre d’emergència de Catalunya ................. 112Informació ciutadana.................................................. 012Mossos d’Esquadra......................................................112Bombers................................................................................... 112

AjuntamentOficines municipals.............................972.850.025Fax oficines municipals...................972.850.050Vigilants.................972.850.000 /670.067.740Assistent social........................................972.850.170Llar de jubilats...........................................972.850.907Jutjat de Pau..............................................972.851.870Biblioteca Joan Rigau.......................972.851.285Centre cívic Francesc Llobet.....972.850.067Piscina municipal...................................972.850.027Pavelló municipal (oficines).............972.851.445Pavelló municipal (públic).................972.851.214Deixalleria......................................................637.759.060

EnsenyamentLlar d’infants...............................................972.850.917

Col·legi Sant Iscle..................................972.850.103Preescolar Sant Iscle.........................972.850.836Col·legi Salvador Espriu..................972.850.808IES.........................................................................972.850.711

SanitatCAP(Centre d’Assistència Primària)...972.850.156Farmàcia Vilardell..................................972.875.009Farmàcia Adzet........................................972.875.666Farmàcia Moré.........................................972.850.575

Consell comarcalOficines............................................................... 972.842.161Fax oficines...................................................972.840.804Recaptació....................................................972.840.178Recaptació (oficines Vidreres)........... 972.851.094Protectora animals (Tossa de Mar)...972.342.030

TransportsAutocars R. Mas SL............................972.850.425TEISA..................................................................972.260.196SARFA..............................................................972.850.157

Taxi Rafael Vico..972.851.139 /609.316.932Renfe.................................................................. 902.240.202

Altres serveisFunerària (24 h.)

La Selva de germans Blanquera i AlbarracínTelèfon......................972.850.663/699.460.133

Rectoria......................................................... 972.850.061ENHER (avaries)......................................900.770.077Comissaria Sta.Coloma de Farners Telèfon.............................................................. 972.181.675Fax........................................................................972.842.201Bombers Maçanet Selva..............972.858.828Veterinari (consultes privades)

Telèfon....................972.850.114 /972.858.785Correus i telègrafs............................... 972.851.133Oficina de treball de SaltTelèfon............................................................. 972.942.950Fax........................................................................972.942.953Notaria VidreresTelèfon.......................972.875.957 / 72.875.958Fax........................................................................972.875.959e-mail............... notariavidreres@notariasilviamartinez.com

Oficines municipalsDe dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda

Biblioteca municipalMatins de dimarts a dijous de 10 a 13 h i tardes de dilluns a divendres de 16.30 a 20 h. Dissabtes de 10 a 13 h

Serveis tècnicsArquitecte: David Calvo i Coromina, dijous d’11 a 14 hArquitecte tècnic: Jordi Llinàs i JoanaEnginyera: Anna Arnau i Planas de Farnés, dimarts i dimecres de 8 a 14 h (prèvia hora)

Serveis SocialsAssistència social, dijous de 9 a 14 h

Jutjat de PauDilluns, dimecres i divendres de 9 a 14 h

DeixalleriaDimarts, dimecres, dijous i divendres de 9 a 13 i de 15 a 18 h, Dissabtes de 9 a 14 h

Recollida de trastos vellsSegon i últim dimecres de cada mes

Regidories (HORARIS A CONVENIR)

Urbanisme: Jordi CampsMedi Ambient i Rural: Antonio FernándezGovernació i recursos humans: Antonio FernándezHisenda i Joventut: Jordi CampsFires i festes: Francesc BaltronsEnsenyament i Cultura: Francesc BaltronsSanitat i Benestar Social: Margarita SoléEsports: Margarita SoléServeis i Inspecció: Antonio Fernández

Farmàcia Moré C/ Catalunya, 48....................................972.850.575Farmàcia VilardellCarrer de Girona, 37..........................972.875.009Farmàcia Isabel AdzetCarrer Josep Pla, 60..........................972.875.666

Farmàcies de guàrdiaMaigVilardell .........................................Setmana de l’1 al 4Adzet .......................................... Setmana del 12 al 18Moré............................Setmana del 26 al 1 de juny

JunyVilardell ............................................Setmana del 2 al 8Adzet ...........................................Setmana del 16 al 22Moré ........................Setmana del 30 al 6 de juliol

Tothom que vulgui pot enviar la seva col·laboració a la revista, sempre i quan l’article en qüestió no superi els 3300 caràcters, inclosos els espais, el que representa unes 40 línies a cos 12 a El Rec Clar, c/Catalunya, 29, 17411 Vidreres, o a elrecclar@gmail.com. Una altra norma és que els articles han d’estar signats, amb el nom i els cognoms de l’autor i un telèfon o adreça de contacte. En el cas d’entitats o associacions legalment constituïdes, poden signar amb la seva denominació oficial. Els articles poden acompanyar-se amb fotografies i en aquest cas el Consell de Redacció es reserva el dret de publicar-los o no, en funció de l’espai disponible. El Consell de Redacció no s’identifica necessàriament amb els articles que apareixen firmats.

Telèfons d’interès

Horaris de serveis

Farmàcies

Normes per a les col·laboracions

Per a més informació: www.cofgi.com

EL R

EC C

LAR

65 ·

EDIT

ORIA

L

3

EDITORIAL

El Rec Clar no acaba al paper, pots visualitzar-lo al web de

l’Ajuntament i opinar i dir-hi la teva a través de les xarxes socials.

SERVEIS 02EdItoRIal 03

PaRlEm dE... 04PaRlEm amb... 05

dES dE la CaSa dE la VIla 08aCtUalItat 12

aNEm a EStUdI 29ESPoRtS 33

CURaR-SE EN SalUt 36mEdI ambIENt 40

oPINIÓ 42FEm UNa QUEIXalada 44

ENtREtENImENtS 46

Endinsa’t en la lectura per conèixer una mica més de Vidreres

+ REC ClaRI like

Crèdits:Edita: Ajuntament de Vidreres

Consell de Redacció: Ramon Garriga,Joaquim Bayé, Anna Viader, Lluís Gascons,

Arnau Call i Helena Xirgu

Col·laboradors: Josep Formiga, Ángel Teixidor, Eduard Adrobau, Jordi Presas,

Josep Borrell, Assumpció Moré, Júlia Vilardell, Isabel Adzet.

Producció, coordinació periodística, disseny i maquetació i correcció

lingüística: Estudi de Comunicació Intus S.L.Carrer Blancafort, núm.7, local 1

08530 La Garriga (Barcelona)Foto portada: Jaume Mos

Impressió: Anman, Gràfiques del Vallès S.L.Dipòsit legal: GI-235-98

Ara que arriba la primera calor, que poc a poc les flors van omplint els camps i els balcons de Vidreres arriba una altra edició de la nostra revista, i ja és la número 65.

Com sempre amb la present un convidem a fer un viatge en el temps i l’espai de Vidreres a través dels articles publicats. Un viatge que té parades obligatò-ries com conèixer un cineasta Vidrerenc anomenat David Gutiérrez que aca-ba de presentar el seu primer llargmetratge, o el vincle del lli amb casa nostra.

A més a més, en el recorregut coneixerem l’actualitat política i social a través de la participació dels nostres polítics en la secció de la casa de la vila i amb les novetats de les associacions i entitats vidrerenques. En destaquen la cele-bració dels 20 anys del Grup Esplai Vidrerenc, la crònica, minut a minut, de la diada 2014 del Ranxo o l’èxit de participació i organització de les jornades breyting a càrrec d’Activa 21, com a novetat d’enguany.

En el llarg del viatge de la lectura també trobareu espai per l’ensenyament, la gastronomia, els entreteniments, els concursos , l’opinió, el temps i els consells i recomanacions per portar a terme una sortida petita excursió caminant, no pas gaire lluny de casa, i així conèixer millor els nostres meravellosos paisat-ges.

Esperem que aquestes hores de viatge per la història i l’actualitat vidrerenca a través de la lectura de la revista siguin del vostre gust i que aconseguim entre tots seguir construint un poble on tots trobem el nostre espai.

Consell de Redacció

EL R

EC C

LAR

65 ·

PARL

EM D

E...

4

PARLEM DE...

A la prehistòria, els homes van començar a vestir-se primer amb les pells dels animals que caçaven. En el neolític ja van començar a teixir, i cada poble emprà per fer la roba la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal. Així tenim que a Egipte s’utilitzà el lli; a Mesopotàmia la llana; a Grècia el lli, la llana i el cotó; la Xina fou la inventora de la manipulació de la seda; a Roma la llana, el lli i la seda; al Perú preco-lombí el cotó i la llana de vicunya; a Europa a l’Edat Mitjana majoritàriament la llana i el lli, després s’introduí el cotó i la seda. Al segle xviii la revolució industrial anglesa va suposar un gran impuls per a la manufactura del cotó, desbancant els teixits de llana.A Catalunya el cotó també guanyà la llana i cap el 1850 el Principat ocupava el tercer lloc del món en la indústria cotonera, darrera Anglaterra i França. En el segle xx es varen introduir les fibres artificials i sintètiques. Les artificials utilitzen ma-tèria primera natural que tracten químicament per obtenir entre altres la viscosa, raió, fibrolana, etc. Les sintètiques no utilitzen components naturals, són químiques, i tenim el tergal, el niló, la lycra, etc. D’aquesta manera, actualment per vestir-nos podem utilitzar productes d’origen animal, vegetal, artificial o sintètic.El lli és una planta herbàcia de la família de les linà-cies. N’existeixen diverses varietats, unes són anuals com el Linum usitatissium, del qual s’obté la fibra de lli per teixir; i d’altres biennals i perennes com el Li-

num angustifolium1. Actualment a Vidreres en el bosc d’en Puig es troben plantes de Linum angustifolium. El Linum usitatissium té una alçada de 20 a 150 cm, amb una tija no ramificada, de fulles lanceolades, de flors blaves i el fruit que produeix és en càpsula de 5 a 9 mm de diàmetre que conté diverses llavors. Depe-nent del clima se sembra a la primavera o a la tardor, i es recull al cap d’uns 110 dies. De la tija s’obté el fil per teixir, i de les llavors la farina i l’oli de llinosa. Les

llavors s’empren medicinalment com antiinflamatori i com a laxant.A Vidreres a l’edat mitjana ja es con-reava el lli, desconeixem l’extensió que ocupava. El primer esment és dels anys 1362-1371, quan el bisbe de Gi-rona fa un recull d’informació sobre

el delme, per saber quins productes l’han de pagar i qui l’ha de percebre. El delme era un impost del 10 % sobre la collita. A Vidreres els productes que havien de pagar el delme eren el gra (entre ells els cereals), el raïm, el lli, el cànem, la llana, la carn, el formatge i de les hortalisses només les cols2.

L’any 1723 el marquès d’Aitona, com a vescomte de Cabrera, percebia una part del delme i per aquest concepte rebia cada any 110 quarteres (uns 6.000 kg) entre blat i sègol i 15 quarteres (uns 675  kg) entre ordi, faves i altre tipus de gra, també rebia el delme del raïm, el lli i el carnalatge3. Que en la relació de productes sobre els quals es cobrava el delme hi figuri el lli significa que la seva producció tenia un cert pes dins l’agricultura vidrerenca. Tot els productes que se

El teixidors de lli a Vidreres (dels segles xv al xix)

Vidreres fou una població on durant segles es conreà el lli i existiren teixidors que el transformaren per poder ser utilitzat com a roba.

Josep Formiga i Bosch

Plantes de Linum angustifolium situades al bosc d’en Puig de Vidreres

El lli és una planta herbàcia de la família de les

linàcies

EL R

EC C

LAR

65 ·

PARL

EM D

E...

5

citen tenen la finalitat d’alimentar la població, excepte el lli.El procés de l’obtenció de la fibra era laboriós, ja que la fibra es troba en el líber de la tija, entre l’escorça i la part llenyosa, i els passos que es feien eren: es recollia la planta en feixos i es deixava assecar, perquè s’endu-rissin les tiges; seguia l’amarat, enriuat o embassat de les garbes submergides en aigua durant alguns dies, el temps precís per facilitar la separació de l’escorça. L’aigua s’obtenia de basses, pous, rie-res com el Rec Clar, de Pins, de Caba-nyes, o de rierols. Un cop tret de l’ai-gua, l’estenien en un lloc assolellat i el deixaven assecar fins que era ben sec.El pas següent era la destrucció com-pleta del tronc per deixar-ne únicament la fibra con-tinguda en la pela. Per això s’utilitzava un aparell, la bregadora, que consisteix en un banc de fusta amb la superfície superior acanalada i amb una maça arti-culada que encaixa dins les canals i que serveix per trinxar les canyes de cànem i de lli. Llavors calia espa-dar-lo, operació que consisteix a picar els manats amb l’espadella, un bastó de fusta plana de forma semblant a una espasa, per fer-ne saltar la part llenyosa que hagi pogut quedar, anomenada riscle o caramuixa.Però el producte espadat encara no era prou fi i s’ha-via de pentinar. Per a això s’usava un estri especial, el pinte, i es passaven les garbes com més vegades millor pel pinte, fins que quedaven ben flonges. Finalment es classificava, la fibra llarga obtinguda era la més fina i resistent i rebia el nom de bri, mentre que la curta

era més basta i fràgil i s’anomenava estopa. El procés següent, el filat o producció d’un fil format per diver-sos brins. Totes aquestes tasques es feien en els di-versos masos que conreaven lli, amb una participació important de les dones.Un cop recollit el fil en troques i cabdells, es por-tava a la vila, on començava la tasca dels teixidors. Aquests disposaven de telers artesanals de fusta. El teixit s’obté mitjançant l’entrellaçat i l’encavallat

de fils que el formen. Els fils més llargs, disposats en el teler en verti-cal, s’anomenen l’ordit, i el teixidor el fa avançar amb els peus. Mentre els horitzontals, més curts, la trama, els impulsava amb les mans mitjançant

la llançadora. La combinació d’aquests moviments rítmics i sincronitzats, produïa la tela que s’enrot-llava en un corró. Les peces teixides es guardaven enrotllades i s’amidaven per canes, 1 cana equival a 1,60 m. Un cop obtingut el teixit ja es podia fer la roba.

Des de l’edat mitjana fins al segle xix, amb la irrupció del cotó, la roba de vestir era majoritàriament de lla-na, i la roba interior i de la casa de lli. La roba la con-feccionaven les dones a casa seva per l’ús de la família, també hi havia sastres i modistes. Hi havia diferències en la tela de lli segons els usos, així quan era desti-nada per a roba interior, camises, calçotets o també llençols, llenços i coladors, feien servir el bri. En can-vi, per a la roba de casa s’utilitzava la barreja de bri i estopa: tovalloles, tovallons, màrfegues i eixugamans.

Camp de Linum usitatissium a partir del qual s’obté la fibra de lli. Teler manual de fusta

Ja a l’edat mitjana es conreava el lli a casa

nostra

EL R

EC C

LAR

65 ·

PARL

EM D

E...

6

PARLEM DE...

Heus aquí una mostra d’alguns teixidors de lli amb la data en què exerciren: Ponç Vila, àlies Duran (1584), Joan Ricort (1584), Grau Puig (1584-1616), Jeroni Moràgues, àlies Masferrer (1600), Jaume Joan Hosta (1610-1627), Jaume Rourell i Vergonyòs (1619), An-toni Ros (1710), Josep Romeu (1752), Jaume Artau (1760), Josep Francesc i Adrià (1760), Mateu Fran-cesc i Adrià (1760)4, Pere Noguer (1760-1795), Joan Bahell i Figueres (1775), Joan Riera (1795-1800), Sebastià Torró (1795-1800), Joan Llandrich (1795), Agustí Thomàs (1795-1800), Isidre Vilallonga (1795), Joan Bahell o Bayell i Fullà (1795-1846), Joan Solà i Gros (1854-1875), Esteve Jofre i Vilaret (1854-1885), Josep Fullà (1854), Marià Bayell i Mazó (1854-1884), Francesc Noell (1854), Salvador Massaneda i Bosch (1875), Salvador Bayell i Colomer (1863-1892). El nombre de teixidors variava, sembla que el màxim fou l’any 1795 amb 7 teixidors, el 1800 en quedaven 4, el 1854 eren 5, el 1875 4 i el 1885 només 1. En alguns casos l’ofici passava de pare a fills, com és el cas de la família Bayell o Bahell, el primer membre teixidor de lli d’aquesta nissaga el trobem el 1775 amb Joan Bahell i Figueres, fill del negociant Josep Bahell; el seu fill Josep Bahell i Fullà continuà l’ofici i va morir el 1846, un altre fill, Joan, fou cerer; a Josep Bahell el seguí el seu fill Marià Bahell i Mazó que va morir el 1885; i a aquest el seguí el seu fill Salvador Bayell i Colomer, que exercí fins a la seva mort l’any 1892, quan tenia 29 anys, aquest fou el darrer teixidor de lli de Vidreres. La família Bayell va viure en una de

casa de planta baixa i pis situada al carrer de Baix, actualment carrer Quirze Jordà. El teler estava situat en una sala de la planta baixa. El segle xix, amb la introducció del cotó i la seva més fàcil mecanització, va suposar l’extinció de tota la industria artesanal de lli que hi havia a Catalunya. Les indústries de teixits de cotó s’instal·laren en poblacions amb port, com foren Barcelona, Mataró i Vilanova i la Geltrú, ja que per mar arribava el cotó que s’importava i el carbó per fer anar els vapors del telers. Les indústries de filats s’ubicaren al llarg de rius com el Llobregat i el Ter, que utilitzaren la seva força per fer funcionar les màquines de filar. Vidreres quedà al marge d’aquests canvis, però en va viure un altre molt important, que fou el de la indústria suro-tapera. Alguns del darrers teixidors vidrerencs canviaren d’ofici, així el 1885 trobem que Esteve Jofre i Vilaret feia de pagès; Joan Solà i Gros, el fill gran d’un teixidor, era treballador; i Jaume Noell i Cabruja, el fill gran d’un altre teixidor, era taper.

Notes:1. Informació facilitada per Xavier Viñas.2. Elvis Mallorquí “El llibe verde del bisbe de Giro-na(1362-1371)”, p. 369.3. Josep Formiga “Història de Vidreres”, p. 200,4. Santiago de Llobet “Historia de una familia; los Llobet de Vidreres”, volum II, p. 403-404.

Llençol de lli que va pertànyer a la vidrerenca Carme Ribas (C. R.), any 1878. Actualment és propietat de la seva besnéta Mª Dolors Estartús i Guitart.

Fil de lli que pertany a Mª Dolors Estartús i Guitart.

EL R

EC C

LAR

65 ·

PARL

EM A

MB.

..

7

PARLEM AMB...

Quina ha estat la teva trajectòria des que vas mar-xar de Vidreres? On vas estudiar cinema?Sento que ha plogut molt des que vaig marxar de Vi-dreres, però t’ho intento resumir. Vaig anar a Barce-lona a estudiar comunicació audiovisual. Quan vaig acabar sentia la necessitat de viatjar i conèixer món i em vaig estar un any a Amsterdam on vaig treballar en una cuina. Després vaig tornar a Barcelona i vaig començar a treballar en el món audiovisual, princi-palment com a muntador. Un parell d’anys més tard, vaig rebre la beca de la Fundació Riera Gubau i vaig anar a estudiar cinema a Nova York. Quan vaig tornar a Barcelona, l’any 2009, vaig començar a treballar de director més que de muntador, i així ha estat fins al dia d’avui.

Fa poc vas estrenar The Juan Bushwick Diaries. Com va sorgir la idea de la pel·lícula? Com es va fer realitat el projecte?The Juan Bushwick diaries apareix com una oportu-nitat per provar moltes coses que em venia de gust provar. La idea inicial era fer-ne una sèrie de capítols breus, però davant la impossibilitat de trobar el finan-çament adequat vaig decidir tirar endavant sense re-colzaments i ho vaig convertir en una pel·lícula que he pogut fer amb total llibertat.

És uns pel·lícula de baix pressupost. Per què?És una pel·lícula feta sense diners, entre amics, amb material propi, compartit o demanat. Ningú ha co-brat un euro i s’ha fet pel plaer de fer-la. Durant el procés de rodatge, no crec que ens gastéssim més de

mil euros, que és una quantitat de diners ridícula per a una pel·lícula. Això sí, tothom que hi ha treballat gratuïtament mereixeria cobrar molts diners per la fantàstica feina que han fet.

Per què vas escollir la forma de vídeo diari?El vídeo diari és un gènere que permet moltes coses diferents. La pel·lícula es converteix en una espècie de bloc de notes on hi caben reflexions íntimes, frag-ments de vida real, esbossos, experimentacions, etc.

És un gènere que sovint ens presen-ta com a reals moments de la vida d’un personatge que segurament són una mica ficticis. A mi m’inte-ressava fer el camí invers: presentar

com a ficció la vida d’un personatge que potser és més real del que sembla.

La pel·lícula juga en molts moments amb un for-mat de documental, per què?Volia entortolligar veritat i mentida fins a fer un nus quasi impossible de desfer. Hi ha veritats que semblen mentida, mentides que semblen veritat. Un actor que interpreta un director, trossos de filmacions reals ma-nipulades i presentades com a ficció... Una cosa que tenia molt clara des del principi és que volia explicar una història de ficció que l’espectador sentís com a absolutament real.

La pel·lícula té caire autobiogràfic i l’actor és el teu àlter ego? Jugues en tot moment amb la dicotomia realitat i ficció?Sí, suposo que Juan Bushwick és una mica un àlter ego meu, però de veritat que jo no sóc tan pesat com

David Gutiérrez és un cineasta vidre-renc que acaba d’estrenar la seva pri-mera pel·lícula The Juan Bushwick Diaries. Juan Bushwick és un cineasta de Nova York que després de viure vuit anys a Barcelona decideix explicar la seva vida en un film per sortir del món d’avorriment i de la crisi d’identitat en què viu i explorar tota la força que por-ta a dins. Un diari íntim que amaga una reflexió sobre la dificultat de filmar, de crear i de capturar la realitat.

Il·lustració de Cristina Sosa

Suposo que Juan Bushwick, és una mica

un àlter ego meu

David Gutiérrez, un cineasta vidrerenc

EL R

EC C

LAR

65 ·

PARL

EM A

MB.

..

8

PARLEM AMB...

per anar filmant el meu entorn compulsivament. Juan Bushwick és en un 50 % ficció, en un 25 % Da-vid Gutiérrez i en un 25  % Barry Paulson, l’actor que el va interpretar que també va aportar molt al personatge.

Tanmateix, la pel·lícula també aporta un autore-trat col·lectiu d’una generació i d’una ciutat com és Barcelona. És així?Això m’han dit. La veritat és que fent la pel·lícula jo no tenia cap intenció de ser veu de cap col·lectiu ni de res. Però suposo que si parles d’un moment i d’una ciutat, la gent pot interpretar la teva pel·lícula com un retrat generacional o el retrat d’una ciutat.

Creus que fas un ús psicoanalític del cine? El cine-ma es converteix en teràpia?No, en absolut. El cinema no em serveix com una eina per fer psicoanàlisi. Sí que és una forma de re-lacionar-se amb el món i, com a tal, pot ser una eina d’autoconeixement i de coneixement de l’entorn. M’interessen les relacions entre l’art i la vida pròpia, però a mi el cinema mai m’ha servit com a teràpia, almenys no de forma directa com Juan Bushwick in-tenta aconseguir a la pel·lícula.

Creus que la pel·lícula, tal com s’ha dit, aporta frescor i novetat? Per què?Jo crec que és una pel·lícula feta amb llibertat abso-luta, tant pel que fa al contingut com al mètode uti-litzat. Suposo que la llibertat de creació i les ganes de provar coses noves fan que la pel·lícula es vegi com una cosa fresca i novedosa. Me n’alegro molt que així sigui.

Qui és i com arriba a col·laborar en el projecte l’ac-tor principal de la pel·lícula?El Barry Paulson és un americà que viu a Barcelona des de fa crec que 10 anys. Té formació artística i fa treballs d’escultura i de disseny, a banda de treballar d’actor en publicitat i de composar cançons.

Quant temps vàreu estar gravant? Com vàreu rea-litzar aquest dia a dia? Vam gravar al llarg d’un any una mitjana d’un dia la setmana, aprofitant estones lliures. Treballavem amb un guió que anava canviant constantment en funció del que ens trobàvem. Per exemple, a part d’escenes que seguien un guió, el Barry Paulson a vegades es filmava a sí mateix amb el seu telèfon adaptant els paràmetres del personatge a la vida real. Ell em do-nava aquest material, que jo anava editant i sovint em forçava a reescriure el que faríem la setmana següent. El procés, doncs, va ser molt important i va ser una pel·lícula que vam escriure, gravar i muntar al mateix temps.

Amb l’aparició de l’amor a través d’una noia, es pot deduir que el gran problema del protagonista no era l’avorriment, sinó l’amor. Com creus que actua l’amor en la història? La pel·lícula pretén ser una història oberta, que per-met moltes lectures. En la meva opinió l’amor no és el problema del personatge. Ell en un moment creu que és així, però potser s’està autoenganyant.

La pel·lícula s’ha presentat al festival de Màlaga i a Barcelona? Com ha estat acollida entre el públic i la crítica?

EL R

EC C

LAR

65 ·

PARL

EM A

MB.

..

9

Estic molt content de la rebuda del públic tant en els festivals en què ha estat com a les sales comercials. Vam estrenar fa un parell de mesos en una sala de Barcelona i en una de Madrid i ha estat una experièn-cia molt positiva. Precisament amb motiu d’aquesta estrena s’han publicat moltes crítiques, la gran ma-joria molt i molt positives. La veritat és que ha estat molt bonic i sorprenent perquè jo no m’esperava, per exemple, que es publiqués una crítica a El País.

I ara, què? Quan se’n farà una nova presentació a Vidreres?Ja hi va haver una projecció en el passat festival Curt.doc i jo vaig tenir ocasió de ser-hi personalment. Vaig gaudir molt del col·loqui i la interacció amb el públic que va venir.

Canviant una mica de tema, quins són els propers objectius en el món del cinema?Doncs sempre hi ha projectes al calaix. Ara mateix estic acabant d’escriure un guió mentre faig feines de publicitat.

En quin moment es troba el món del cinema cata-là? S’hauria de cuidar més per totes bandes?El cinema català no es troba en una situació dife-rent de la de moltes altres cinematografies europees. El cinema ha deixat de ser l’entreteniment principal de les masses. La gent no va a les sales com hi anava abans. I si als canvis tecnològics i socials hi sumem les retallades en cultura el panorama és bastant ne-gre, almenys a nivell econòmic. Trobo que hi ha mol-ta gent treballant als marges de la indústria fent coses molt interessants.

Per acabar, qui són els teus referents cinematogrà-fics?Quina pregunta més difícil! Són tants... Diré tres re-ferents clau per a The Juan Bushwick Diaries: Jonas Mekas, Jonathan Caouette i Stan Brakhage.

Quina pel·lícula podries veure una vegada i una altra? El padrino 2.

EL R

EC C

LAR

65 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

10

DES DE LA CASA DE LA VILA

web: www.ciuvidreres.com fb: ciu.vidrerestw.: @ciuvidreres

Grup de CiU VidreresMulla’t per Vidreres

“Perquè triomfi el mal, només cal que els bons deixin de fer el bé” Edmund Burke1982: la Generalitat de Catalunya enceta una campanya publicitària titulada “el català, cosa de tots”, amb la que pretén fer-nos veure que la llengua és propietat de tots els catalans, el parlem o no.Aquest slogan m’ha fet pensar en un que es podria dir: “Vidreres, cosa de tots”. Crec que és una frase que s’ajus-ta a la perfecció a l’any que ens espera fins a les eleccions per escollir nou alcalde. Durant aquest temps, els par-tits us demanarem si voleu incorporar-vos a la nostra llista electoral. Alguns direu directament que no, d’al-tres que no esteu fets per la política, d’altres que passeu dels polítics, d’altres que teniu un negoci i que no vo-leu quedar malament amb ningú, i d’altres que ja teniu prou maldecaps.No intentaré fer-vos canviar d’opinió. O sí; perquè tot i entendre-us, crec que heu de mirar les coses pensant que “Vidreres és cosa de tots”, que no hi ha millor manera de col·laborar en la transformació del nostre poble que fer-ho des de l’Ajuntament. Evidentment, una persona pri-mer ha de ser un bon pare dels seus fills, una bona veïna dels seus veïns, un home implicat amb la seva entitat, una dona preocupada en la millora del seu barri o ur-banització.  O és que algú treballa pel seu país, si primer no ho fa pel seu poble i per la seva família?Quan vam formar la llista de CiU, tots érem gent del poble normal i corrent. Persones com tu que tenien la seva feina, que s’havien  jubilat, que volien  canviar de  treball  i, fins i tot, gent que encara estudiava. Però tots coincidíem en  tres  coses:  1)sabíem que  Vidre-res  havia quedat enrere respecte dels  pobles veïns i sabíem que necessitàvem una big push, una gran em-penta.  2)  Estàvem en un temps de canvi, que havíem de transformar en un canvi positiu. 3) Tots crèiem en les nostres possibilitats com a poble.A nosaltres també ens va costar anar a una llista, per-què érem persones que no ens identificàvem necessà-riament amb cap partit. Però això és precisament CiU. Una convergència de persones cap a un objectiu comú: servir Vidreres. I una unió de gent  cap a un propòsit compartit:  el  progrés dels  vidrerencs. CiU  és el partit de l’oportunitat, on tothom que ho vulgui hi pot venir, independentment de si han nascut aquí o de si han vin-gut de fora, de si són de dretes o d’esquerres, de si tenen estudis o no, de si parlen una llengua o una altra, de si són de classe baixa, mitjana o alta, o de si ens voten o

no. El que vull que sigui CiU és la representació de tots aquells que no són de cap partit però que els agrada la feina que estem fent a Vidreres.Us demano que deixeu de banda les excuses, què diran, què pensaran. Recordo un dia que fèiem campanya i la Carmen, una dona d’uns vuitanta anys, em va dir: “¿Tu, tan joven, te quieres presentar por alcalde? ¿Por qué te quieres meter en algo tan sucio como la política?”.  Li vaig dir el que  pensava, el  que sentia. Li vaig dir que volia treballar per a la gent que coneixia, per a la que no coneixia i per a tots aquells que, generació rere genera-ció, havien construït Vidreres. Li devia caure bé perquè em va dir que ens votaria a canvi d’una sola cosa: “que cuando gobiernes  nos  mejores  el Municipio,  Poco a poco, porque ya sé que es difícil,pero que cada año se note un poquito”. Espero no defraudar la Carmen.Vidreres necessita bons pagesos, bons lampistes, bons fusters,bons botiguers,  bons cambrers,  bons mestres, bons funcionaris... Però  els  vidrerencs  també necessi-tem  que tots ells no  siguin  només  bons professionals en les seves respectives feines, sinó que aportin els seus coneixements i experiència a l’Ajuntament.Per això us demano que doneu  el millor de vosaltres mateixos i  que  us pregunteu: “i per què no?”. Perquè servir el poble dels vostres pares, avis i besavis, o el po-ble que us ha acollit, no és una càrrega sinó un privilegi del que en podreu estar ben orgullosos. Com diu el pare de la rumba catalana, en Peret:“Fort,sigues fort,molt més fort!Deixa’t dur per la vida.Tothom pot ser bo.Deixa’t caure per la vida,pots fer-ho molt millor.Fes que cada vegada,canviïn els colors.Agafa’t a la vida, que la vida es or,or pel nostre cor.Sigues fort!”

No dieu a un regidor que faci això o allò. No comenteu “si jo fos alcalde faria...”. No demaneu, no exigiu, no cri-tiqueu. Mulleu-vos! Com diu l’Stéphane Hessel: “Indig-neu-vos” però després “comprometeu-vos” a liderar Vi-dreres amb nosaltres.

Jordi Camps

EL R

EC C

LAR

65 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

11

web: www.vidreressomtots.cat a/e: vst@vidreressomtots.cattel.: 608.188.432

Vidreres SomTots - ERC-AM

En aquesta edició del Rec Clar, centrarem el nostre ar-ticle a parlar sobre l’Impost de Béns Immobles ( IBI), el que molta gent coneix popularment com la “ contri-bució.

Aquest en molts casos és l’impost més elevat que pa-guen les famílies als Ajuntaments, i és per aquest motiu que se li ha de destinar una especial atenció.

Com ja s’ha comentat en anteriors ocasions, aquest any hi haurà una disminució del valor cadastral dels im-mobles del 27 %, gràcies a haver-nos acollit l’any passat a un Real Decret del Ministeri d’Hisenda que permetia aplicar aquesta reducció als pobles que com el nostre havien fet la revisió cadastral en plena bombolla im-mobiliària. Però no es facin il·lusions, aquesta reducció no es veurà reflexada en el seu rebut.

En la comissió informativa que feia referència a les ordenances fiscals del 2014, l’alcalde i actual regidor d’Hisenda, ens va dir que la seva voluntat era reduir en 100.000 euros l’import que recaptava l’Ajuntament en aquest concepte, i per tant, proposava reduir el quoefi-cient de l’IBI, passant del 0,608 actual al 0,5929. El pro-blema és que se li va passar el termini per fer aquesta modificació, tal com ell mateix va reconèixer.

Va ser quan els grups de l’oposició li vam preguntar so-bre el tema, que es va adonar que ja havia fet tard. No es poden deixar temes sobre la taula, oblidar-se’n i no tornar-los a treballar. I menys quan hi han els diners dels ciutadans en joc.

I nosaltres ens preguntem... què passaria en un cas si-milar a l’empresa privada? Què passaria a un director financer d’una empresa qualsevol que s’oblida de fer els descomptes promesos a tots els seus clients i els hi pas-sa el rebut per més import? Perquè recordem que fins i

tot ho ha publicitat al diari!

És per aquest motiu que des d’aquí fem el prec que quan es sàpiga exàctament quina és la diferència entre els imports recaptats al 2013 i al 2014 es rectifiqui, de la mateixa que s’ha anunciat a “tort i a dret”, es reconegui quin és l’import real.

Segons les dades que ens va facilitar el Servei de Ges-tió Tributària del Consell Comarcal de la Selva al 2013, dels 6.226 rebuts que es gestionen, 4.277 pagaran una quota superior al 2014 que al 2013.

De què ens serveix que la intenció sigui reduir la taxa si llavors no queda reflexat en el rebut? El que ens impor-ten són els fets, no les bones intencions si després no es materialitzen. Es poden anar prometen rebaixes, però de què li serveixen aquestes promeses als 4.277 contri-buents que veuran incrementat el seu rebut aquest any?

Un altre exemple d’aquesta deixadesa el tindríem amb les sancions de trànsit, trobem que és un error molt greu, que des del mes de setembre fins al mes de març s’hagin enviat les multes amb un organ instructor in-correcte.

Va ser al mes de setembre del 2013 quan l’anterior regi-dora d’Hisenda va deixar el seu càrrec i fins al mes de març ha estat apareixent el seu nom com a organ ins-tructor, quan ja no tenia cap responsabilitat al respecte.

És per aquest motiu que demanem a l’Alcalde i actu-al Regidor d’Hisenda que prengui consciència de les seves actuacions i dels seus oblids. Està al davant d’un poble, té moltes responsabilitats a les seves mans i des del nostre punt de vista s’hauria de centrar més en els aspectes realment importants i que més afecten als ciu-tadans.

Les conseqüències dels oblits de l’Alcalde

VidreresSomTots!

EL R

EC C

LAR

65 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

12

DES DE LA CASA DE LA VILAweb: www.progrespervidreres.cat a/e: info@progrespervidreres.cata/e: 660.800.315 fb: Progrés Per Vidreres

La política (del grec polis, πόλις “ciutat”) és el procés de prendre decisions en grup. També pot ser entesa com tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions. I les persones que hem decidit dedi-car-nos a fer política, els polítics, som els encarregats de prendre decisions i gestionar en benefici de la majo-ria de la societat a la que representem -amb sensatesa, sensibilitat, responsabilitat, transparència, amor per la política i claredat en les idees- els recursos que tenim per transformar-los en benestar per a la població que governem.

Malauradament, en ocasions, la política ha esdevingut

per a algunes persones una eina de poder per fer servir a conveniència personal o d’amistats o persones pro-peres.

per a altres ha estat un modus vivendi mentre la vaca era grasa i anava donant llet.

Sortosament, per a altres persones amb un gran es-perit de sacrifici i una gran vocació ha esdevingut una font de creixement interior, una oportunitat de servir al altres, tot i saber que “no sempre plou a gust de tot-hom”, i això fa que la política sovint acabi essent font de discòrdies... I aquí és on ens aturem: tots sabem que estem vivint una etapa de desafecció i desinterès polític general, però alguns de nosaltres podem dir més alt però no més clar que encara existeixen i abun-den aquest tipus de persones-polítics. Passa, però, que sempre fa més mal una poma podrida que cent pomes dolces. “El ruido no hace bien; el bien no hace ruido”, com ens diu San Vicente de Paúl.

En alguns ajuntaments –i no posarem exemples, sino

que cadascú pensi el que cregui convenient pel que hagi viscut personalment- l’alcalde ha arribat al con-sistori i amb impaciència i manca d’experiència –i su-posem que mal assessorat o influenciat- ha intentat fer un camí ràpid cap a l’èxit amb la il·lusió que el poble de seguida veiés que el nou equip de govern havia vin-gut ple de grans canvis per al poble. I la manera com ho han fet és com explica Maquiavelo a la seva obra “El Príncipe”: ...un príncipe, a la hora de gobernar ti-ene que ingeniárselas para debilitar a los que tienen mucho poder y que te puedan causar problemas en tu mandato...”.

I sovint, aquestes maneres d’actuar han esdevingut acompanyades de manca de respecte, de poca trans-parència i d’una manera de tractar els ciutadans “ina-dequada” pel càrrec que s’ocupa i pel que això significa.

El nostre Grup ens mostrem totalment contraris a aquestes pràctiques autoritàries per part dels gover-nants. I volem explicar-vos que, si en el darrer ple mu-nicipal de Vidreres ens vàrem aixecar de la cadira (de la mateixa manera que ja ho vàrem fer fa uns mesos en un altre ple quan es va contestar amb poca educació a una veïna), va ser precisament per això, per mostrar el nostre rebuig a la informació distorsionada –quan no inventada- i a la manca de coherència i sensibilitat dels actuals governants de Vidreres capitanejats pel senyor Alcalde. Per sobre de tot, la dignitat de les persones i això no ens ho pot arrabassar ningú.

“TOTES LES COSES TENEN UN PREU, PERÒ LES PERSONES TENEN DIGNITAT...”, TOT I QUE HI HA PERSONES QUE HO IGNOREN.

“Totes les coses tenen un preu, però les persones tenen dignitat...” Progrés per Vidreres-PSC-PM

Cens de la PoblacióDel 16 de desembre de 2013 al 15 de març de 2014

La població de Vidreres ha augmentat en 35 habitants. Ha passat dels 8.045 del 16 de desembre de 2013 als 8080 del 15 de març de 2014.

D’aquests habitants, 4.288 són homes i 3.792 són dones.

FONT: Padró Municipal d’Habitants

EL R

EC C

LAR

65 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

13

Regidor no adscrit a grup polític de l’Ajuntament de Vidreres

Jordi Gómez García

En el passat Ple Ordinari de data 25 de març de 2014 es va presentar una moció amb l’objecte d’acordar en-carregar una nova valoració cadastral que permetés ajustar el valor del sòl i les construccions del municipi i reduir l’Impost sobre els Béns Immobles (IBI), per tal d’ajustar-lo al que s’està pagant en pobles similars al nostre i que és considerablement inferior.

La problemàtica que representa per als ciutadans del nostre municipi fer front a pagaments desmesurats pot ocasionar greus perjudicis per les economies famili-ars, sobretot en la precària situació en què ens trobem. Però, pel que sembla, això importa poc a l’actual equip de govern (CiU) i al grup de VST-ERC-AM, que da-vant d’una situació tan injusta com aquesta es van abs-tenir en el vot.

És sorprenent la quantitat de bones intencions que es posen de manifest en el programes electorals i la passi-vitat de tirar-les endavant quan això representa feina i maldecaps a l’hora de governar.

Em costa arribar a entendre com l’alcalde d’un poble davant d’un acord de ple pot arribar a manifestar públi-cament que només es tracta d’una declaració d’inten-cions. Realment espero que dins del termini establert en la moció presentada s’encarregui la nova valoració cadastral. En cas contrari potser que el conjunt dels ciutadans del nostre poble també es manifestin al res-pecte, considerant que son els principals perjudicats davant aquests fets.

Com ja s’ha dit en moltes ocasions, els impostos de l’IBI que paguen els ciutadans han de servir priorità-riament per que l’Ajuntament gestioni aquests diners per cobrir els serveis bàsics que afecten els immobles, vialitat, subministrament d’aigua, enllumenat, entre d’altres. Quan s’analitza la problemàtica que existeix en el nostre municipi envers aquests serveis, es pot apreci-

ar que no s’està fent el que caldria. Això, sense tenir en compte que el fet de no procedir al manteniment dels carrers i les seves instal·lacions comporta una pèrdua del valor de l’immoble, del qual únicament n’és respon-sable l’Ajuntament.

Com podem exigir a un ciutadà que pagui el seu re-but de l’IBI, si quan surt del seu habitatge es troba un carrer amb un paviment que representa un perill per als vianants, quan el carrer té problemes d’enllume-nat, quan es qüestiona la potabilitat de l’aigua que té l’obligació de subministrar l’Ajuntament. Això sí, tenim aparcaments intel·ligents, edificis que s’han rehabilitat i l’Ajuntament no sap què fer-ne, obres d’arranjament de rotondes que no són prioritàries, projectes i obres en curs que no han quedat prou definides de bon co-mençament i que no se sap quin serà el cost final de la intervenció, entre d’altres.

Ens queixem que els impostos dels catalans que pa-guem al govern central no repercuteixen a Catalunya, i com a conseqüència d’això tenim problemes de fi-nançament, el govern central no inverteix en infra-estructures, etc. En aquest mateix Ple es va presentar una moció sobre la sobirania fiscal de Catalunya. Què tal si apliquem el mateix criteri a l’Ajuntament de Vi-dreres?

El ciutadà paga els seus impostos en referència a l’IBI, impost superior a pobles similars de la comarca i l’Ajuntament no reverteix aquest impost en el mante-niment, la conservació i millora dels carrers que donen accés a aquests immobles.

Què fem, depositem els diners en un compte a l’espe-ra que l’Ajuntament es decideixi a actuar al respecte? I per què no sortim tots els veïns al carrer i cridem que ja n’hi ha prou d’aquesta comèdia. Bé penseu que això últim nomes és una declaració d’intencions.

Sobre l’impost de béns immobles (iBi)

EL R

EC C

LAR

65· A

CTUA

LITA

T

14

ACTUALITAT

inauguració del Jardí dels Poetes i Lectura de poemes multilingüe a la Biblioteca de Vidreres per celebrar el Dia Mundial de la Poesia

Vidreres té història músical....

La Biblioteca de Vidreres va celebrar el Dia Mundial de la Poesia, 21 de març, amb una lectura de poemes multilingüe i amb la inauguració del Jardí dels Poetes.

En un recital ambientat amb música de fons vam po-der escoltar la lectura en diversos idiomes del poema escrit per Montserrat Abelló Tan sols la paraula nua.

El poema fou llegit en: català, alemany, francès, gallec, ucraïnès, romanès, rus, soninké (sarahule), anglès i el llenguatge dels signes.

A més, la biblioteca del municipi de Vidreres dedica tot el mes a la poesia i fa menció especial a Joan Vinyo-li, coincidint amb el centenari del seu naixement.

A la biblioteca Joan Rigau i Sala es pot gaudir d’una petita exposició de llibres de poesia i d’una altra sobre el poeta Joan Vinyoli, ambdues acompanyades d’una petita guia de lectura.

En el marc de la campanya “Vidreres té història”, la Bi-blioteca de Vidreres inicia la campanya de recollida de fotografies, partitures o qualsevol material relacionat amb la música o les orquestres de Vidreres al llarg de la seva història (autors locals, etc.)

L’ús que es farà del material recollit és purament il·lus-tratiu en publicacions, estudis i treballs sobre la histò-

ria de la població. Però, pensem que tam-bé estaran en un lloc on les preservarem i guardarem amb cura, per després poder parlar de la història del nostre poble.

El procediment de recollida consisteix en portar el material a la Biblioteca Joan Ri-gau i Sala de Vidreres per fer-ne una còpia digitalitzada i anotar la data aproximada de la fotografia i el moment que il·lustra amb les observacions i comentaris que cregueu oportuns (personatges, anècdotes, etc.).

És important que tingueu en compte que en cap moment l’Ajuntament es quedarà el document i que us el podreu endur un cop realitzada la digitalització.

Per tot això, us animem a cercar aquests documents i a portar-los. En agradaria poder obtenir un fons repre-sentatiu de la música i orquestres de la nostra població gràcies a la participació de tots vosaltres.

Vidreres té història musical... porta’ns-ho!

Gràcies

BibliotecaDes de la biblioteca us volem fer un resum del més destacat d’aquest primer tri-mestre de l’any i explicar-vos també quines són les activitats de les quals podreu gaudir aquesta primavera.

EL R

EC C

LAR

65 ·

ACTU

ALIT

AT

15

marta Cuesta Puche Biblioteca Municipal Joan Rigau i Sala

Biblioteca

Diada de Sant Jordi

La Biblioteca amb la Gent Gran de Vidreres

Un dels avenços de la biblioteca pública dels darrers anys ha estat i continua essent donar resposta i aco-llida a persones de totes les edats, també a la gent gran.

“Lecturavis” és un projecte de la Biblioteca Joan Rigau i Sala Pública, per a la gent gran, i en concret, per als avis de la Residència d’Avis de Vidreres, que ens han rebut amb els braços ben oberts.

El projecte compta amb la participació d’aproximada-ment uns 15 avis i àvies, i un dels objectius principals consisteix en apropar, mitjançant la lectura, una bona part dels recursos i materials de la Biblioteca.

Pel que fa al procediment, a començaments de novem-bre de l’any passat els avis van començar a participar en el projecte, com a projecte pilot, que va estar dos mesos

en funcionament, i, després, l’èxit obtingut i les ganes dels avis de participar ens han fet decidir que tindria una continuïtat. Les visites al centre són setmanals i consisteixen en una presentació dels materials de la Biblioteca als avis que hi participen, i sempre amb l’assessorament i l’acom-panyament del personal de la Biblioteca. En aquestes sessions també s’inclou la realització d’una activitat: lectures en veu alta, endevinalles, poesies... Durant aquestes sessions, es recullen els interessos i peticions individuals de cada avi per tal de poder-los satisfer du-rant la propera visita. El material es queda al centre du-rant un temps i és utilitzat per qualsevol persona que el vulgui fer servir. La voluntat de la Biblioteca és que cap persona es quedi sense poder gaudir dels recursos de la Biblioteca.

23 d’abril. Sant Jordi. Dia Mundial del Llibre i dels drets dels autors.En motiu de la diada de Sant Jordi tenim preparades tot un seguit d’activitats durant el mes d’abril per a tots els públics: Aquest any podem tornar a gaudir de la 5a Fira del lli-bre usat, on cada usuari que presenti el carnet de la Bi-blioteca podrà endur-se a casa un dels llibres que més li agradi. A l’exterior, i en horari de biblioteca.El dimecres 23 d’Abril a les 17:30 h, activitat infantil “Ninots màgics”: La màgia més divertida, la ventrilò-quia més original, a càrrec de Selvin.

Una altra de les novetats per aquesta diada és el Primer Concurs de Cartes d’amor per Sant Jordi. Les cartes poden ser de qualsevol tipus d’amor. Queden exclosos altres gèneres com poesia, prosa, etc. i s’hauran de pre-sentar abans del 16 d’abril de 2014. Els participants estan repartits en diferents categories. Podeu consul-tar les bases a la mateixa biblioteca o a la nostra web http://www.bibgirona.cat/biblioteca/vidreres. L’entrega de premis serà el dimecres 23 d’abril a les 18:30, a la sala d’actes de la biblioteca.

Només ens queda desitjar-vos a tots i a totes, un feliç dia de Sant Jordi!

EL R

EC C

LAR

65· A

CTUA

LITA

T

16

ACTUALITAT

AbrilEXPOSICIÓ DE PINTURA “Duobus” de l’artista Màximo Almeida. DIES: del 1 al 25 d’Abril. LLOC: sala d’actes en horari de biblioteca. INAUGURACIÓ: Dissabte 29 de març a les 12 h

EXPOSICIÓ “Simone de Beauvoir, feminista i escriptora”. DIA I HORA: del 12 d’Abril al 5 de Maig. LLOC:

a l’interior de la biblioteca.

TALLER D’ESCRIPTURA CREATIvA. “Millora l’estil: El dir i el mostrar. La transparència del text literari”. DIA

I HORA: Dimecres 9 d’Abril, a les 18 h. INSCRIPCIONS: per telèfon o a la mateixa biblioteca. EDAT: a partir de 18 anys.

L’HORA DEL CONTE (+3 anys). Activitat infantil “Contes Omnívors: contes d’animals que conviuen, s’enamoren, treballen, es barallen i fan amics”, a càrrec de Patricia McGill. DIA I HORA: dijous 10 d’Abril a les 17.30 h.

SESSIÓ DEL CLUb DE LECTURA JUvENIL. DIA I HORA: Dissabte 12 d’abril a les 10.30h.

CONFERèNCIA “Estima a un nen i brillarà: El poder dels vincles sans” a càrrec de Zahara Olmedo (terapeuta Gestalt). DIA I HORA: Dimecres 16 d’Abril a les 19.30 h. LLOC: a la sala d’actes de la Biblioteca.

23 D’AbRIL. SANT JORDI. Dia Mundial del Llibre i dels drets dels autors. DIA I HORA: Dimecres 23 d’Abril. Diada de Sant Jordi: 5a edició de la “Fira del llibre usat”, en horari de Biblioteca. Porta el carnet d’usuari de la Biblioteca i emporta’t el llibre que més t’agradi.

ACTIvITAT INFANTIL “Ninots màgics”: La màgia més divertida, la ventrilòquia més original, a càrrec de Selvin. DIA I HORA: Dimecres 23 d’Abril a les 17.30 h

1R CONCURS DE CARTES D’AmOR. Entrega fins el 16 d’abril. Participants repartits en categories. Podeu consultar les bases a la mateixa biblioteca i a la web. ENTREGA DE PREmIS: el dimecres 23 d’Abril a les 18:30.

MaigEXPOSICIÓ “De la Llum i de les Ombres” de la fotògrafa Esther González Zaera. LLOC: a la sala d’actes en horari de biblioteca. DIES: del 5 de Maig al 31 de Maig.

L’HORA DEL CONTE (+3 anys) “Ou-cha. Contes d’aquí i d’allà” a càrrec de l’Helena Cuenta. Dijous 8 de Maig a les 17.30 h.

39A FIRA DE TRACTORISTES. Setmana del 5 al 11 de maig: Dissabte 10 i Diumenge 11. La Biblioteca present a la Fira de Tractoristes. Informació sobre la Biblioteca i Tallers de punts de llibre.

“Cuinant amb Ratafia”, a càrrec de Fina Graboleda. DIA I HORA: Dijous 8 de maig a les 20 h.

ACTIvITAT INFANTIL (0-3 anys). “El petit món del Petit Príncep” a càrrec de la Espina de la Sardina. DIA I HORA:

Dimecres 28 de Maig a les 17.30 h.

SESSIÓ DEL CLUb DE LECTURA D’ADULTS. DIA I HORA:

Dimecres 28 de maig a les 20.30 h.

JunyEXPOSICIÓ “Dones empresa” DIA I HORA: del 5 al 29 de Juny. LLOC: a la sala d’actes en horari de biblioteca.

CONFERèNCIA “Sanant el teu Nen Interior” a càrrec de Zahara Olmedo (terapeuta Gestalt). DIA I HORA: Dijous 5 de juny a les 19.30 h

L’HORA DEL CONTE (+3 anys). “Un univers de contes” a càrrec de Sherezade Bardají. DIA I HORA: Dijous 5 de juny a les 17.30 h.

ACTIvITAT INFANTIL (0-3 anys) “Contes musicats i taller de xapes”, a càrrec de l’Associació La Sal. DIA I

HORA: Dimecres 18 de juny a les 17.30 h.

SESSIÓ DEL CLUb DE LECTURA JUvENIL. DIA I HORA: Dissabte 14 de Juny, a les 10.30 h

biblioteca de Vidreres - Joan Rigau i Sala c/ Orient, 18 - Vidreres · telèfon 972.85.12.85web: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/vidreresa/e: bibvidreres@gmail.comProgramació

d’activitats Abril - juny 2014

EL R

EC C

LAR

65 ·

ACTU

ALIT

AT

17

ACTUALITAT

Carrer Ponent, 29 telèfon: 972 85 09 07 casalvidreres@gmail.com

CANTADA D’UN PESSEbRE CATALÀEl divendres 24 de gener va tenir lloc a la Llar del Pensionista de Llagostera “Una descripció cantada d’un Pessebre Català”. Hi va prendre part la coral “La Veu de la Gent Gran” del nostre Casal.

CAmPANYA CONTRA LA FAmEs va celebrar al Teatre del Casino “La Unió” de Vi-dreres el diumenge 26 de gener a les 6 de la tarda. Hi va participar la coral “La Veu de la Gent Gran” del nostre Casal.

XXIv ANIvERSARI DEL CASALVa ser el dissabte dia 1 de febrer. A les 12 vàrem anar a una missa cantada per la nostra coral en sufragi dels socis difunts del nostre Casal. El dinar de ger-manor el vam celebrar al restaurant “La Terrassa” de Platja d’Aro. Un bon àpat amb ball ben animat i for-ça gresca.

EXCURSIÓ FEbRERLa casa Museu del Voltreganès, un espai per ajudar a mantenir el record de la forma de vida de la comarca d’Osona a finals del segle xix i mitjans del segle xx, una època per reviure el passat. Un soci de 93 anys va celebrar amb un grup d’amics el seu aniversari aprofitant aquest viatge.

bERENAR-bALL FEbRERAprofitant la festa de “carnestoltes” un grup de so-cis va lluir les seves disfresses i va fer més animat el ball-berenar de l’últim divendres de febrer.

EXCURSIÓ mARÇL’excursió del dimarts 11 de març va ser una visita al Museu de la Pell d’Igualada, una antiga fàbrica tèxtil cotonera de finals del segle xix i una adoberia del segle xviii, on s’explica el sistema marroquí antic, un mètode d’adobar vegetalment les pells, una interes-sant visita guiada i explicada. En acabar la visita una esplèndida calçotada amb animada sobretaula i ball.

Casal del Jubilat i Pensionista “La Llar” de Vidreres

REUNIÓ JUNTES CASALS VEÏNSLa reunió d’aquest trimestre tindrà lloc al Casal de Sta. Coloma de Farners, el dilluns dia 7 d’abril a les 5 de la tarda.

EXCURSIÓ ABRILProgramada per al dimarts dia 8. Visitarem el Mu-seu Pau Casals a Sant Salvador del Vendrell i també les platges de Sant Salvador i la de Coma-ruga.

DIADA DE SANT JORDIDimecres dia 23 d’abril, com cada any, es regalarà una rosa a totes les sòcies que ens visitin al Casal, entre les 10 i la 1 del migdia, i entre les 4 i les 6 de la tarda.

Si alguna sòcia es veu impossibilitada per despla-çar-se i ens ho fa saber, li portarem la rosa a casa.

...i demà..

EL R

EC C

LAR

65· A

CTUA

LITA

T

18

ACTUALITAT

Carrer Ponent, 29 telèfon: 972 85 09 07 casalvidreres@gmail.com

Casal del Jubilat i Pensionista “La Llar” de Vidreres

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCISEstà programada per dissabte dia 26 d’abril a les 5 de la tarda. És important l’assistència de tots els so-cis. L’ordre del dia:• Salutació de la Presidència.• Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de l’assem-blea ordinària celebrada el 20 d’abril de 2013.• Memòria d’activitats realitzades des de l’1 gener al 31 de desembre de 2013.• Aprovació dels comptes de l’exercici 2013, de l’1 de gener al 31 de desembre.• Presentació i aprovació del pressupost per a l’any 2014, si s’escau.• Cost devolució quota de soci.• Torn obert d’explicacions i de preguntes i respos-tes.• Clausura de l’Assemblea.

EXCURSIÓ MAIG. Del 5 al 9 de maig està programada una excursió al

País Basc, viatge amb autocar, pensió completa i vi als àpats, inscripcions al nostre Casal.TROBADA DE CASALS 2014Aquest any ens reunirem tots els casals veïns de la Selva el dimarts dia 20 de maig. Per aquest motiu, el mes de maig no es farà cap excursió d’un dia.

EXCURSIÓ JUNY 2014Està prevista per dimarts dia 3 de juny. Anirem, com cada any, a passar el dia a Montserrat.

FIRA DE MANUALITATS 2014Aquest any la Fira de Manualitats de la Gent Gran de la comarca de la Selva se celebrarà a Vidreres. Serà el diumenge dia 15 de juny. L’exposició serà a la plaça de l’església i dinarem al nostre Casal.

FESTIVAL DE GIMNÀSTICA 2014El dijous dia 19 de juny tindrà lloc al Casal de Breda la Trobada de Gimnàstica de la Gent Gran de la co-marca de la Selva.

...i demà..

EL R

EC C

LAR

65 ·

ACTU

ALIT

AT

19

El concepte de la modernitat líquida del sociòleg Zigmund Bauman –invocat durant les Jornades per Josep Mª Terricabras- ens presenta com una societat que viu en la incertesa, que ha perdut els elements sòlids i estables que proporcionaven seguretat, sense anar més lluny, a la generació dels nostres avis; les noves generacions creixerem en una sensació d’ingravidesa propiciada per l’incògnita del canvi permanent.

Segons els besllums que s’han ofert en aquesta 1a edició de les Jornades Breyting, la resposta per fer front a aquest estat d’ingravidesa existencial prové –i provindrà- d’una dicotomia cada cop més marcada entre la volun-tat de més llibertat i la necessitat de més seguretat, contraposant els ens institucionals -històricament garants de l’increment de seguretat i control per fer front al canvi- i la societat civil –impulsora, cada vegada més, d’un procés d’externalització i descen-tralització de la informació i el poder. Sembla que aquest xoc de trens protagonitzarà els escenaris fu-turs i, de fet, ja l’estem vivint en disciplines com el periodisme –amb la democratització de la informa-ció i els mitjans-, l’educació –amb el naixement de propostes educatives més adaptades a l’individu i a les seves necessitats- o l’ordre públic –amb constants moviments de desobediència civil o contraespionat-ge ciutadà.

En aquest escenari, les noves tecnologies -encara a les beceroles de la veritable revolució tecnològica-

seran el factor clau d‘un profund canvi del model i les relacions socials que es perpetraran en altres àrees com l’economia, la política o, fins i tot, l’espi-ritualitat.

Tal i com ja va passar al s. xix amb la Revolució Industrial a Anglaterra (i ens preguntem, és equi-

parable?), sembla que els avenços i canvis socials estaran fortament con-dicionats pels avenços i canvis tecno-lògics que es vagin produint. Aquesta relació de dependència entre l‘evolu-ció social i la tecnològica ens obliga a focalitzar-hi l’atenció i es presenta com un dels grans temes a tractar en les properes edicions de les Jornades

Breyting.

Aquestes són les conclusions que en línies generals s’extreuen de les 8 conferències/col·loquis i 2 pro-postes artístiques programades per aquesta 1a edi-ció, que ha comptat amb la participació de 18 po-nents, l’assistència de 638 persones i ha aconseguit una recaptació de prop de 900  € entre entrades i donatius.

Des de l’Organització valorem molt positivament els resultats i la rebuda d’aquesta proposta cultural i reflexiva embrionària, amb una programació que creiem que ha permès, en la seva diversitat, oferir una fotografia representativa als assistents sobre “on som?” i “cap a on anem?” com a societat.

Els principals reptes que ens imposem en les pròxi-

Web: www.activa21.com(i a totes les xarxes socials,twitter, Fb, G+, linkdin, etc)a/e: contacte@activa21.com

Activa 21

1a edició Jornades Breyting a Vidreres

Els avenços i canvis socials

estaran fortament condicionats pels avenços i canvis

tecnològics

EL R

EC C

LAR

65· A

CTUA

LITA

T

20

ACTUALITAT

mes edicions van des de millorar la comunicació de les propostes artístiques (sota la mar-ca #artsXbreyting) fins a fomentar la presència de joves d’entre 16 i 25 anys entre el públic assistent. Per fer-ho, en el primer cas, destinarem una persona, o un grup de persones, es-pecíficament per a la gestió d’aquestes activitats; en el segon cas, incidirem en la comuni-cació dels espais de més recurrència en aquest tipus de públic (escoles, instituts i universitats) per incre-mentar la nostra presència.

Finalment, volem agrair la col·laboració dels volun-taris, empreses, organismes públics i associacions que han fet possible que aquest projecte sigui una reali-tat. Un agraïment especial també als companys de La Inquietud per la seva gran tasca dins i fora de les Jornades, amb qui esperem seguir col·laborant.

Moltes Gràcies i a reveure!

Per a més informació: www.jornadesbreyting.com o als comptes d’FB i TWITTER.

Activa 21

Valorem molt positivament els

resultats i la rebuda d’aquesta proposta

EL R

EC C

LAR

65 ·

ACTU

ALIT

AT

21

tw: @ranxo_vidreresfb: ComisiódelRanxoVidreres

#28F: La sèrie ordenada temporalment dels fets re-latius al Ranxo 2014 té l’inici el dia 28 de febrer a la Sala de reunions del Casino la Unió, on es du a terme l’última reunió general prèvia al gran dia del Ranxo. Aquesta última reunió té dos objectius principals: 1) resoldre els últims detalls i 2) fer pinya abans de l’in-tens i emocionant Carnaval. El record dels que ja no hi són i que han fet gran aquesta diada, i la responsa-bilitat de mantenir viva la tradició, són les principals motivacions de tots els integrants de la Comissió.#1M: Els inicis del Ranxo són remots i desconeguts. Els avis dels avis dels nostres avis ja en parlaven, però desconeixem la data exacta de la primera vegada que els vidrerencs vàrem decidir emprendre el viatge de la solidaritat en forma d’un àpat tradicional el dimarts de Carnaval. La història d’un poble és la seva ànima i tenim la voluntat i el repte d’esbrinar quan va comen-çar la nostra tradició. Per això agrairem moltíssim la col·laboració de qualsevol vilatà que ens pugui apor-tar informació relativa als orígens del Ranxo.Una part de la història de la nostra festa s’exposa des de fa uns anys a la Sala del Casino la Unió a l’exposi-ció que preparem la Comissió del Ranxo: els ingre-dients, la subhasta, els plats, programes de Carnaval, records del pubillatge, disfresses i fotografies omplen de vida les vitrines i lleixes de la sala. Fem autocrítica i reconeixem que l’exposició ha evolucionat poc els últims anys i ens hem proposat renovar-la de cara a l’any vinent. Permeteu-nos que agraïm de valent la col·laboració d’en Josep Boada, que desinteressadament vetlla per

l’exposició tots els dies d’obertura.#2M: Diumenge és sinònim de recollida. Potser és l’activitat menys agraïda de totes les que es duen a ter-me al llarg del Ranxo, però la més important perquè suposa la principal font d’ingressos per poder elabo-rar els 2.700 litres de menjar.És precisament durant la recollida on les Pubilles i Hereus esdevenen actors principals. La seva joventut, alegria i energia són imprescindibles per recórrer tots els carrers de la vila i per trucar el timbre de cada casa del nostre estimat poble. Ens permetem el luxe de fer una reflexió sobre el pubillatge, ja que enguany estem una mica decebuts amb l’actitud d’algun d’ells. Ente-nem el pubillatge com una oportunitat de col·laborar de forma activa en totes les activitats, festes, fires i tra-dicions que es duen a terme a Vidreres al llarg de l’any, i aquesta oportunitat només se’ls presenta un cop a la vida. Ningú obliga cap jove a presentar-se com a can-didat a Hereu o Pubilla, però si un es presenta ha de ser responsable de les seves decisions i complir amb les seves responsabilitats. Per aquest motiu enguany personalitzarem les Pubilles i Hereus que han donat un cop de mà. La Maria, la Gemma, la Cristina i en Sergi, han estat amb nosaltres tots els dies de la fes-ta i els agraïm especialment la seva implicació i bona feina.Si dins el context del Ranxo diumenge és sinònim de recollida, Vidreres ho és de solidaritat. Moltes gràcies a tot els veïns que com cada any us heu implicat amb la nostra entitat i ens heu donat els recursos necessa-ris per cuinar el nostre plat tradicional.

Comissió del Ranxo

2014: cronologia de l’últim Ranxo de la Mercè i la Creixença

EL R

EC C

LAR

65· A

CTUA

LITA

T

22

ACTUALITAT

#3M: Iniciem la setmana amb força ajudats per la bri-gada municipal. La seva implicació és total a l’igual que la de l’Ajuntament i el Cos d’Agents Municipals. És una jornada intensa, ja que cal muntar tota la pla-ça, netejar les peroles i els estris que emprarem, fer recompte dels aliments i preparar un llarg reguitzell de petits detalls necessaris per cuinar el tradicional àpat del dimarts de Carnaval.Ens sentim molt afortunats de l’ajuda que rebem per tots costats, i en especial d’en “Xicu” Garriga i l’Emi-lia Garriga, que ens deixen els seus locals de la plaça Lluís Companys, fet que ens facilita molt la nostra feina i ens proporciona una enorme comoditat del tot impagable.Les cases de pagès passen al primer pla el primer dia de la setmana. Dilluns és dia de reco-llida per ells. La jornada és molt espe-cial, perquè els Ranxers rebem l’ajuda d’en Joaquim Fàbrega, l’Agustí Bou i en Miquel Vergés que acompanyen el nostre Ranxer Major, l’Enric, al llarg del recorregut per les masies del municipi.#4M: Són les sis en punt del matí, els ranxers arribem a la plaça i comencem a deixar meticulosament les peroles damunt els peus. Encenem el bruc i la llenya de pi per donar l’escalfor necessària per cuinar el nos-tre plat tradicional. El sol encara dorm i sembla que el temps ens acompanyarà després d’un dilluns ines-table, només es preveuen vents forts. Aparentment sembla l’inici d’un Ranxo qualsevol, però la realitat no és aquesta: enguany és un Ranxo molt especial. Després de molts anys amb nosaltres, la Creixença i la Mercè han decidit que és l’hora de jubilar-se com a col·laboradores del Ranxo. Els elo-gis i les paraules d’agraïment queden curtes davant del que han dut a terme aquestes dues germanes per mantenir viva la tradició. A les nostres ments i al nos-tre cor romandran per sempre els bons moments que hem conviscut. Moltes gràcies Creixença i Mercè!El dia s’executa amb una precisió immaculada sota la supervisió constant dels ranxers més experimentats, des de la preparació dels aliments fins a la intensitat del foc. Rebem l’ajuda de la Mercè, la Creixença i Mos-sèn Lluís. En Josep Boada s’ocupa de mantenir oberta l’exposició. Les nostres estimades dones venen plats de

Ranxo al mateix temps que les pubilles i hereus venen números per finançar la festa. A la una?, a les dues?, a les tres? I la subhasta dóna pas al recital d’en Marto-rell. Al Ranxo mai sobren mans i aquest any hem rebut l’ajuda de dos cracks: en Josep Dalmau i l’Albert Bas, a qui agraïm el seu interès i el seu esforç.Ben tocades les dues de la tarda s’oficia el tastet de tota la comitiva encapçalat pel nostre Honorable Al-calde acompanyat del Ranxer Major i dels represen-tants del teixit polític i social del nostre poble i con-vidats forasters. Tots ells ens anticipen que el Ranxo serà agraït pel nostre paladar. I finalment, fotografia de rigor amb els Hereus i Pubilles i l’inici del reparti-ment ordenat gràcies a l’ajuda del Cos d’Agents Mu-nicipals i del civisme de tots els veïns del poble.

#5M: Ressaca col·lectiva amb un som-riure d’orella a orella l’endemà del gran dia. Fullegem els diaris nacionals en busca dels paràgrafs que descriuen els fets i les instantànies que il·lustren el

Ranxo de Vidreres. El dimecres és dia de fer “dissabte”, i això vol dir que cal netejar tot el que hem embrutat. Les petites obres fan grans els ajuntaments. La casa de la vila ha habilitat un espai darrere el pavelló que serà útil per a moltes entitats, i sobretot per a la nos-tra. Un espai que ens permet netejar tots els estris amb comoditat i rapidesa. Moltes gràcies per aquesta infraestructura.#8M: L’últim capítol de la sèrie ordenada temporal-ment dels fets relatius al Ranxo 2014 és el sopar de cloenda amb les Pubilles i Hereus, i els principals col·laboradors. Moment de distensió i xerinola des-prés de la feina ben feta, i explosió d’emoció i senti-ments quan les nostres amigues Creixença i Mercè ens anuncien oficialment la seva retirada. Contacteu amb nosaltres per qualsevol cosa al nos-tre correu elèctrònic: comissiodelranxo@gmail.com i seguiu les novetats i activitat al nostre compte de Twitter (@Ranxo_Vidreres) o al nostre compte de Facebook (https://ca-es.facebook.com/comissiodel-ranxovidreres).VISCA EL RANXO I VISCA CATALUNYA! L’orgull i la tradició d’un poble!

Dia a dia de la celebració del

Ranxo a Vidreres

EL R

EC C

LAR

65 ·

ACTU

ALIT

AT

23

Avui és dissabte. I el dissabte toca anar a l’esplai. Tota una setmana esperant. I per fi tornem a ser dissabte i em tornaré a retrobar amb els companys. Un pen-sament repetit una setmana rera l’altra durant anys. Des d’aquella primera gimcana de 1993. Des de la mirada il·lusionada d’aquells primers nens i nenes i l’alegria i les ganes d’aquells primers monitors fins avui, quan vint anys després, veiem la mirada il·lu-sionada d’aquests nens i nenes i l’alegria i les ganes d’aquests monitors.

Avui és un dia especial, com cada dissabte a l’esplai. Avui celebrem que ja fa vint anys que aquell grup de joves que van fer cas a la crida d’en Joan Castillo van posar en marxa aquest projecte. Avui és un dia pels records, per les anècdotes, per la visualització del futur, pel retrobament de monitors i monitores de totes les èpoques. Per veure que aquella nena del grup de petits és a punt de ser la nova cap de l’esplai. Sí que ha passat el temps.

Per veure monitors actuals que quan tot això va començar encara els faltava temps per néixer. Per aplaudir aquells monitors que continuen al peu del canó igual que el primer dia. Per retre homenatge a tota una història. Per veure junts i un al costat de l’altre en Joan, en Toni, la Carme, en Raül Berna-

tallada i en Raül Sacasa representant diferents moments i diferents mo-nitors i participants de les activitats de l’esplai. Per veure en Carles com el present que s’acaba i l’Alba com el futur que comença.

Avui és el dia de recu-perar el rocòdrom i els ponts de mico. Per recor-dar aquells dies en què

en Catxi era el primer de tirar-se per la tirolina per comprovar que estava ben muntada.

Avui és el dia de combinar aquelles activitats dels inicis, més tradicionals, amb els tallers que han for-

mat part d’aquests 20 anys, i amb els inflables que ens recorden el parc infantil de nadal.

És el moment per veure com l’esplai és i ha estat l’obra d’un grup de joves (i alguns ja no tant joves) que han aportat recursos de tot tipus per enriquir les activitats. És el moment de veure com nens i nenes, i altres no tant nens ni tant nenes, gaudeixen d’aquest projecte que és de tots.

És l’hora de donar les gràcies als diferents membres de l’Ajunta-ment de Vidreres que han donat el seu suport en diferents moments. És el moment de recordar aquells que no han pogut venir i aquells que no hi són, i és el moment de pen-sar en tots aquells que vindran.

Avui celebrem que fem 20 anys, i ho fem al mateix lloc on vam començar: A Vidreres, on des del Grup d’Esplai Vidrerenc hem estat durant tot aquest temps fent poble, on el Grup d’Esplai Vidrerenc pensa con-tinuar-ho fent.

Avui és el dia de gaudir d’un concert amb grups emergents per satisfer els desitjos dels joves. És el dia de trobar-nos asseguts a la taula tots els que hem volgut. Pares i mares, nens i nenes, monitors i mo-nitores, amics i amigues, tots junts degustant l’arròs que ens han cuinat de manera altruista alguns mem-bres de la Comissió del Ranxo.

Avui fem 20 anys, i en la mirada de tots hi ha un pensament: En volem fer 20 més. Ens volem tornar a trobar i recordar aquesta festa, sumant-hi moltes més experiències, molts més projectes, més discus-sions i més solucions. Més nens i més nenes. Més monitores i més monitors. Més fefes. I una llarga vida al costat de l’esplai.

www.grupesplaividrerenc.com

Grup Esplai Vidrerenc

Avui és un dia especial, com cada

dissabte a l’esplai. Avui celebrem

que ja fa vint anys que aquell grup de joves van iniciar el

projecte

Avui el Grup d’Esplai Vidrerenc celebrem que fem 20 anys i volem fer-ne vint més seguint fent poble

La celebració dels nostres vint anys!

EL R

EC C

LAR

64 ·

ANEM

A E

STUD

I

24

ANEM A ESTUDI

El concurs de disfresses i el Ranxo plats forts del Carnaval 2014 de Vidreres

El pavelló es va omplir de color i màgia a través del món de la imaginació.

Fotografies : Anna Prat

EL R

EC C

LAR

65 ·

ANEM

A E

STUD

I

25

ANEM A ESTUDI El dimarts de Carnaval, Vidre-res es va tornar a omplir de gom a gom per degustar el tradicio-nal ranxo.Es van repartir més de 2700 litres, cuinats en 27 peroles, enproporcions per a tot el gran nombre de visitants.

Les pubilles i els hereus també es va unir a la feina per aconseguir unacelebració rodona.

EL R

EC C

LAR

65· A

CTUA

LITA

T

26

ACTUALITAT

El Curt.doc se celebrarà els dies 13 i 14 de juny i omplirà el poble d’actes cinematogràfics amb una secció oficial (amb 18 curtmetratges de 14 països diferents), retrospectives, tallers infantils, sessions per a joves i un premi honorífic.

El Curt.doc torna aquest mes de juny amb una nova edició. Aquest festival, l’únic del país dedicat ex-clusivament a aquest gènere en format de curtmetratge, ha acom-plert sis edicions i en aquesta se-tena ha assolit el seu rècord de participació. S’han presentat 398 curtmetratges a la secció oficial. D’aquests 398, 18 documentals de 14 països diferents han estat els seleccionats per participar en la secció oficial del festival.

Aquest any el festival adopta de nou la forma de pagament de la taquilla inversa. Amb aquesta mo-dalitat el públic pagarà, si ho creu convenient, en funció de la seva valoració, de si li han agradat els materials projectats i si s’ha sentit còmode amb la projecció. “Entra, mira i quan surtis paga el que creus que val”.

SECCIÓ OFICIAL A CONCURS

La secció oficial del 2014 es portarà a terme el di-vendres 13 de juny a les 21.30 h i a les 23.00 h i el dissabte 14 a la mateixa hora. Cadascun dels dies

constarà de dues sessions amb un entreacte. Al fi-nal de la darrera sessió del dissabte tindrà lloc la gala de lliurament de premis.

Els 18 documentals competiran pels diferents pre-mis d’aquesta secció oficial: el premi Nanook, valorat en 1.500 euros; el premi especial del jurat, de 800 euros; el premi Nanook al millor curtmetratge català, valo-rat també en 800 euros; el premi Jurat Jove i el Premi del Públic.

Tres dels participants provenen de Catalunya, el primer d’ells és Godka Cirka d’Àlex Lora, el dar-rer guanyador del premi Gaudí, també participarà en el festival

Carla Simó amb el documental Born Positive i la producció catalano-italiana La Strada di Rafael d’Alessandro Falco.

Rougarouing, de Michael Palmieri i Donald Moshe, i The Battle of the Jazz Guitarist, de Mark Colum-bus, seran els dos representants dels Estats Units al festival, però no seran els únics representants de Nordamèrica, ja que Canadà tindrà també repre-sentació amb Custos de Jean Marc E. Roy. Cuba i Argentina completen la representació americana del festival: de l’illa del carib arriba Madera de Da-niel Kvitko i des de l’argentina arriben els treballs La Reina de Manuel Abramovich i Enseguida anoc-hece de Gonzalo Gerardin i Paula Trocchia.

Èxit de participació sense precedents en la setena edició del Curt.doc

El Curt.doc se celebrarà els dies 13 i 14 de juny amb 18

curtmetratges de 14 països diferents seleccionats entre

398

EL R

EC C

LAR

65 ·

ACTU

ALIT

AT

27

més informació a:www.curtdoc.catwww.twitter.com/festivalcurtdocwww.instagram.com/festivalcurtdocwww.facebook.com/curtdocfestival

Curt

El retrat dels camps de refugiats sirians a I exist que ens ofereix l’egipci Ahmed Abdelnaser serà el re-presentant africà al Curt.doc i The questioning de Rikun Zhu el representant asiàtic.

Rússia comptarà amb dos curtmetratges documen-tals a la secció oficial Epilogue d’Andrew Fenochka i el collage Hermeneutics d´Alexei Dimitriev. El director lituà Tomas Smulkis ens oferirà Paradi-se Road i des de Sèrbia arriba el retrat costumista Down the corner de Nikola Ilić i Corina Schwin-gruber Ilic.

Des d’Alemanya arriba l’impactant retrat A girls day de Rosa Hannah, des dels Països Baixos The call de Reber Dosky i des del piemont italià el direc-tor Alessandro Stevanon ens ofereix el documental America.

Tots aquests curtmetratges es projectaran amb Alta Definició Digital i amb versió original subtitulada al català.

OFF FESTIvAL

El Curt.doc ofereix també un seguit d’activitats pa-ral·leles que complementen la secció oficial: tallers de cinema al CEIP Sant Iscle i al CEIP Salvador Es-priu, una sessió adreçada als alumnes de batxillerat de l’IES de Vidreres, un premi honorífic a una tra-jectòria, una retrospectiva de documentals realit-zats per l’homenatjat i un concert de cloenda.

A vegades, la generositat que emana de les persones pot fer possible moltes coses, com es ve demostrant cada vegada que a la vila de Vidreres es fa la Campa-nya de donació de sang.

A Catalunya es necessiten diàriament unes 1.000 do-nacions per poder cobrir les necessitats dels hospitals.

A traves d’aquesta revista vull donar les gràcies a to-tes les persones que venen a donar sang en un acte solidari i lliure i sense esperar res a canvi, nomes la satisfacció de l’acte realitzat .

Moltes gràcies a tothom.

Us recordem que la propera donació serà divendres 13 de juny de 17 a 21 h al Centre Cívic.

Us hi esperem a tots i totes, a la vegada que encoratjo als que no n’han donat mai a intentar-ho.

DONAR SANG ÉS:

SOLIDARITAT. La donació és un gest solidari.

ANONIMAT. No saps qui se’n beneficiarà, però serà algú que la necessiti.

NINGÚ T’OBLIGA. Cadascú decideix quan i on do-nar sang.

GRATUÏTAT. La donació és gratuïta, no reporta diners, només satisfacció.

Per últim, recordar que la sang encara no es fabrica i que algun dia tots la podem necessitar.

Moltes gràcies.

Ass. de Donants de Sang de Girona

EL R

EC C

LAR

65· A

CTUA

LITA

T

28

ACTUALITAT

El passat 28 de febrer, a l’Escola de Música de Vidre-res vàrem donar el “tret de sortida” a les festes del Ranxo amb un “concert de bojos”, amb un format “diferent” al que habitualment us tenim acostumats. Alumnes i professors disfressats varen sorprendre el públic amb una barreja de talent, imaginació i sen-tit de l’ humor. Tot l’equip humà que hi va participar dóna les gràcies per la bona crítica i les felicitacions. Agraïments també a les carnisseries “can Garriga” i “can Batllossera”, per les donacions per a una pane-ra que es va sortejar entre els assistents; la recaptació es destinarà a fer guardiola per a les sortides que hi ha previstes dins l’agenda de l’escola: Tàrrega, Noru-ega… animem a més comerços a sumar-se a aquesta iniciativa.

A continuació, l’experiència d’una alumna:

El concert de bojos va ser molt divertit, es tractava d’anar tots disfressats. Vàrem participar alumnes de l’Escola de música. Cada curs va fer la seva actua-ció i també els de la coral van cantar una cançó. Els professors també es varen disfressar. La presentadora era l’Ester, la més divertida, perquè anava disfressada d’hortera i es portava realment com una hortera. És que s’ha de reconèixer que clavava el paper. Quan vam acabar, em va fer pena perquè m’ho vaig passar genial. Gràcies a tots.

Sandra Dalmau Crespo

Tret de sortida amb el “concert de bojos”

EL R

EC C

LAR

65 ·

ACTU

ALIT

AT

29Escola de Música de Vidreres

Hola!Em dic Jerai Traby, tinc nou anys i faig quart d’ele-mental a l’Escola de Música de Vidreres. L’any passat vaig començar  a  aprendre a tocar el piano i aquest any ha estat el primer que he participat en el con-cert projecte crescendo,  al teatre d’aquí Vidreres.  He fet altres concerts abans,  de vegades sol i d’altres amb nens de l’orquestra de pianos, però mai amb nens més grans: el de final de curs, el de La Marató de TV3 a Sils, el de Nadal, el de ˝Bojos˝ per carnaval... Aquest, però, ha estat diferent perquè he tocat acom-panyat d’una nena més gran que jo, la Maria Bancells.  L’Esther va dir que per això fem aquest concert, perquè grans i petits aprenguem a tocar junts i així els fillols prac-tiquem amb els padrins i tots n’aprenguem una mica més! La Maria i jo no vam poder assajar gaire perquè la mateixa setmana del concert vaig estar malalt, amb molta febre i mal de panxa i no sabia si  hi  po-dria anar però com  que en  tenia moltes ganes, la mama em va donar xarop i em va portar al teatre.  La Maria i jo  vam  tocar  l’Himne de l’Alegria, m’ho vaig passar molt bé i ens van aplaudir molt.  També  hi havia  més nens que tocaven altres ins-truments,  hi havia  guitarres, violins, flautes i al final del concert va sortir un grup de guitar-res elèctriques i  en  Gerard tocant la bateria.  Va ser diferent i em va agradar molt aprendre a tocar el piano acompanyat de la Maria!Gràcies a la meva padrina i als meus mestres de l’escola de música.

Jerai Traby 

EL R

EC C

LAR

65· A

CTUA

LITA

T

30

ACTUALITAT

En plena campanya 2014 ACESV

La Junta de l’ACESV es va reunir a mitjans del gener passat per preparar el pla d’acció de l’any 2014. El 2013 va ser un any de cohesió de la nova junta, de noves campanyes i de nous i engrescadors projectes que aquest 2014 s’aniran consolidant i fins i tot ampliant. Te-nim ganes de continuar treballant per un dels motors del poble, el nos-tre comerç i les petites empreses de serveis, i tenim ganes que tothom entengui que és important per a tots que aquest motor continuï funcionant. Vam comen-çar l’any donant un fantàstic premi de 1.200 € en la campanya de Nadal. Tot seguit vam entregar a l’enti-

tat vidrerenca Grup Intercultural Jamia Kafo un total de 1.500 € corresponents als diners recollits de la campanya solidària de “la Caixa”. Fa pocs dies vam donar el premi al guanyador de la campanya del dia del pare i des d’ara ja podeu demanar la vostra butlleta per acon-seguir un dels 12 llibres i una de les 12 roses que sortejarem per la diada de Sant Jordi. Anirem informant de totes les novetats a través del face-book de l’ACESV i, com sempre, a

través de la cartellera que podeu trobar als comerços i empreses associades. I recordeu de demanar la vos-tra butlleta: molts premis us estan esperant!

Amb ganes de treballar per un dels motors del poble, el nostre comerç i les petites empreses de

serveis

telèfon de contacte: Susagna 626.945.481 acesv@rescomseravidreres.cat

Si tens fotografies de fenòmens meteorològics de Vidreres i les vols veure publicades a la revista El Rec Clar, envia nom de l’autor i la fotografia a elrecclar@gmail.com

Foto: Vicente mateos

EL R

EC C

LAR

65 ·

ANEM

A E

STUD

I

31

ANEM A ESTUDIweb: https://sites.google.com/a/xtec.cat/escolasantiscle/fb:50è aniversari de l’escola sant iscle de vidreres

Fotografies: Mari Domínguez

Escola Sant iscleJocs Florals

Per aquesta diada de Sant Jordi, a l’Escola Sant Iscle hem decidit recuperar la tradició de celebrar jocs flo-rals. Tots els alumnes hi han participat amb textos de diferent tipologia:

Infantil: Rodolins i/o endevinalles.

1r: Endevinalles2n: Cal·ligrames3r: Prosa (conte) o poesia 4t: Prosa (conte) o poesia5è: Poesia6è: Poesia

Els tutors i les tutores de primària han seleccionat dos textos per classe i d’aquests, gràcies a una comissió de mestres, n’ha sortit un guanyador per curs. El dia 23 d’abril, els guanyadors de primària han llegit els seus

textos i han rebut un premi individual: un diploma i un llibre. En canvi, els d’educació infantil han rebut el mateix premi, però per classes.

A més, molts dels textos s’han exposat a l’entrada de l’escola, juntament amb algunes manualitats que l’alumnat ha elaborat.

Després dels jocs florals, els nens i nenes de 2n, 4t i 6è ens han fet una exhibició de balls de bastons i tota l’escola ha improvisat una cançó i un ball.

Com ja hem comentat, l’alumnat de cicle superior ha escrit poemes. Elaborar aquest tipus de text, però, no és una tasca gens fàcil. Per això hem dedicat diverses sessions prèvies a conèixer aquesta tipologia i els seus recursos. Amb aquests coneixements i amb imagina-ció, han sorgit poemes tant originals com aquests:

Guanyador de 5è Guanyador de 6è

EL R

EC C

LAR

64 ·

ANEM

A E

STUD

I

32

ANEM A ESTUDI

CEiP Salvador EspriuCarnaval- EspriuWeb: www.xtec.cat/ceip-espriu-bdn

Aquest Carnaval 2014, a l’escola Salvador Espriu hem rebut la visita d’un nou Rei Carnestoltes. Va arribar el divendres 21 de febrer per a dir-nos, juntament amb els nens i nenes de cicle inicial, el pregó i les consig-nes que hauríem de portar la setmana següent.

Al llarg de la setmana, es van portar a terme diferents activitats per a treballar aquesta festa. Vam decorar l’escola amb les consignes, en forma de rodolins, que van inventar els nens i nenes de primer i segon. Els nens i nenes d’infantil van fer uns murals plens de serpentines, confettis i colors. Els nens de cicle mit-jà van acabar de guarnir-los amb les seves divertides i variades màscares. Finalment, els alumnes de cicle superior van construir uns mòbils d’arlequins que penjaven del sostre i del celobert.

El Dijous Llarder tota l’escola va marxar d’excursió

pels voltants del poble. Els més petits van esmorzar prop de l’escola. En canvi, els alumnes de primària, amb la gorra i la motxilla, van fer una caminada i van dinar fora.

Per acabar una setmana tan especial, tots els alumnes van desfilar a l‘esperada rua de Carnaval. La temàtica triada per a aquest curs va ser el circ; així que, per cursos, ens vam disfressar de:

Educació infantil: pallassosPrimer: paquets de crispetesSegon: faquirs i ballarines orientalsTercer: acròbatesQuart: mags i pitonissesCinquè : malabaristesSisè: forçutsHa estat un final de festa del més eixerit i divertit!

EL R

EC C

LAR

65 ·

ANEM

A E

STUD

I

33

ANEM A ESTUDIC/ de l’Institut, s/ntelf: 972 850 711Web: www.institutvidreres.cata/e: institut@institutvidreres.cat

iNS Vidreres

Abans de marxar a Gal·les, cadascú va haver de dis-senyar i presentar un treball que tractés algun dels objectius del mil·lenni. A l’hora de fer el treball ha-víem de tenir en compte uns quants aspectes, com els idiomes, els participants, els recursos... Després de presentar el treball (que era obligatori) en un foli, qui volgués podia exposar-lo davant d’uns quants professors que són els que el van valorar. Es van se-leccionar 10 alumnes que vam anar a Gal·les i 30 més que aniran al campus regional de Tossa de Mar. Els alumnes que hem anat al campus internacional ens hem relacionat amb gent de Letònia i Gal·les. El dia 21 de març vam agafar un autobús cap a Barcelo-na. Allà vam agafar un avió fins a Amsterdam, i des d’Amsterdam fins a Cardiff. Vam arribar allà a l’hora de sopar. El centre era de fusta i era ecològic i respec-tuós amb l’entorn. S’hi promovia l’estalvi energètic, el reciclatge i el comerç just. Vam conèixer els nostres companys durant les activitats que havien de servir per trencar el gel. Les habitacions eren de 4 persones, dues de Santa Coloma de Farners i dues de Vidre-res. El dia següent vam treballar sobre l’entorn fent una anàlisi dels insectes aquàtics d’un petit llac situat prop del centre on ens allotjàvem, i a la tarda vam crear els nostres propis projectes per a dur a terme a Vidreres. Aquella nit, una companyia de circ ens va ensenyar a fer diverses activitats relacionades amb el món del circ i vam practicar les nostres habilitats amb el material que van portar. L’endemà vam passar el dia a Cardiff i vam fer una petita activitat sobre els comerços d’allà. A la nit vam fer una foguera on hi vam coure una mica de pa i vam cantar cançons

típiques de cada país. Dilluns vam crear un joc sobre una necessitat bàsica, amb l’objectiu d’aprendre’n co-ses noves. A la tarda ens vam vestir amb roba imper-meable i vam anar a fer una excursió enmig del fang, tot passejant pels entorns del centre i la reserva natu-ral. Ens vam dutxar i vam sopar i com a cloenda vam agafar el bus a Swansea fins a la bolera. L’endemà ens vam llevar a les 6 i vam agafar el bus fins a Cardiff, allà un vol fins a Amsterdam, i des d’Amsterdam fins a Barcelona. Finalment vam arribar a Vidreres cap a les 6. Ha estat una gran experiència on hem conegut molta gent nova, hem après a treballar d’una forma diferent i ens ho hem passat molt bé.

Marina Pomar i Noor Martínez 3rB

La nostra experiència a Gal·les

EL R

EC C

LAR

64 ·

ANEM

A E

STUD

I

34

ANEM A ESTUDI

El passat mes de març, els dies del 21 al 25, deu alum-nes de 3r de l’IES Vidreres i deu alumnes de 3r de l’institut de Sta. Coloma de Farners vam viatjar a la regió de Gal·les gràcies al DEAR Project (un projecte de formació i treball cooperatiu per tal d’augmentar la consciència pel desenvolupament global).

Durant aquests cinc dies vam conviure a un centre amb alumnes procedent de Letònia i de Gal·les, re-alitzant tot tipus d’activitats, tant relacionades amb el desenvolupament sostenible com d’altres més lú-diques: visitar Cardiff (capital de Gal·les), anar a la bolera, excursions al bosc, focs de camp… Totes les activitats, tant dins com fora de l’aula, van ser activi-tats de grup, on era necessària la cooperació entre els alumnes de totes les nacionalitats.

Hem fet molt amics, hem practicat l’anglès, hem vist noves maneres de treballar i hem conegut altres cul-tures. Aquesta ha estat una gran experiència que mai

oblidarem, per aquest motiu creiem que s’hauria d’in-centivar la creació de nous projectes com aquest.

Paula Garcia Hernàndez i Abril Ventura de Sola

SolUCIoNS dEl CoNCURS aNtERIoR:1. Barcelona 11 | 2. Santa Maria 5 | 3. Orient 34 | 4. Catalunya 13

5. Jaume Ferrer 25 | 6. Carretera Costa Brava /cantonada Sta. Maria7. Orient 18 | 8. Pau Casals 24

L’enhorabona a tots els participants perquè, majoritàriament, van donar les respostes correctes, i va caldre un desempat per sorteig.

El GUaNyadoR dEl CoNCURS dEl REC ClaR éS

Anna Maria Mas

EL R

EC C

LAR

65 ·

ESPO

RTS

35

ESPORTSblog: clubbttvidreres.blogspot.coma/e: club.btt.vidreres@gmail.comFrancesc Solà: 616.560.743Ricard Sargatal: 626.549.645

Club Olímpic Vidreres

ESCOLA D’ATLETISME DEL CLUB OLÍMPIC VIDRERESEl club Olímpic Vidreres continua creixent, tant a l’es-cola de volei com a la d’atletisme, escola per a nens/ne-nes de 3 anys fins a adolescents.Aquesta temporada hem aconseguit disposar de mes horaris i tenir grups més reduïts per poder treballar en millors condicions amb els diferents equips.Amb alguns equips de volei continuem participant a la lliga intercomarcal amb uns molt bons resultats, altres equips organitzem partits amistosos i participem en torneigs per la comarca de la Selva, així tots els jugadors poden gaudir d’aquest esport segons el seu nivell.Estem al pavelló els dilluns de 18 a 20 i els dijous de 19 a 21 h.Pel que fa a l’escola d’atletisme, també tenim més hora-ris per a totes les edats.Estem al pavelló els dilluns i dimecres de 5.15 a 6.15 per als mes petits i els dimarts de 5 a 6 i dijous de 6 a 7 per als mes grans.I com activitat habitual un cop al mes anem a les pistes d’atletisme de Lloret per poder entrenar in situ aquesta activitat.Vine a provar una tarda d’entrenament (volei /atletis-me) sense cap compromís!!!

C R 0 S 2014 El passat 26 de febrer, el Club Olímpic, juntament amb el Consell Esportiu de la Selva i l’Ajuntament de Vi-dreres, vam organitzar el XXV CIRCUIT GIRONÍ DE CROS a Vidreres, GRAN PREMI CONSELL COMAR-CAL DE LA SELVA 2013/2014, competició d’atletisme

de totes les categories, des de caganius fins a veterans, i com cada temporada va ser tot un èxit de participa-ció. Aquesta edició, com cada any, vam comptar amb la presència de l’atleta olímpic de Lloret, l’Àngel Mullera, que a més de ser guanyador de la cursa de la categoria absoluta, va col·laborar en el lliurament de premis a tots els participants, entre ells, els atletes més petits del Club Olímpic Vidreres.

CAMPUS ESTIU 2014Com cada estiu, el Club Olímpic Vidreres juntament amb l’Ajuntament de Vidreres i el Consell Esportiu de la Selva organitzarem el campus d’estiu, les dades pre-vistes són: del 25 de juny a l’1 d’agost.Els socis del club Olímpic tindran grans descomptes i, perquè tots els nens de Vidreres puguin gaudir d’unes bones vacances, els preus seran populars.Les places són limitades.Per a més informació dirigir-se al Pavelló Municipal en hores d’activitats (dilluns, dimecres i divendres de 17 a 18, dijous de 18 a 19 h).També podreu gaudir de la piscina municipal.Us hi esperem!!!!

CANICROSS VIDRERES 2014-2015El club Olímpic de Vidreres, amb la col·laboració de CasaVet24, Servei Veterinari a Domicili, ha tingut la iniciativa de muntar un Canicross per a la pròxima temporada tardor-hivern 2014-2015.Avui dia moltes famílies gaudeixen de la companyia d’un gos a la seva llar. També es pot dir que està aug-mentant el nombre de persones que fan esport junta-

Les últimes novetats del Club Olímpic Vidreres

EL R

EC C

LAR

65 ·

ESPO

RTS

36

ESPORTS

ment amb la seva mascota, activitats que tenen grans avantatges tant per al propietari com per a la mascota (per exemple, per reduir-li l’estrès). Per això us pro-posem realitzar una introducció en aquest esport assistint a la propera Canicross popular que realitzarem a Vidreres.La paraula Canicross ja ens dóna una idea de què significa, ja que la unió de les paraules, en anglès, de “gos” i “carrera” ens donen a en-tendre que el Canicross consisteix en un esport en el qual és necessària la presència d’un gos. Concretament el Canicross és una de les modalitats del Mushing. El Mushing, tot i que actualment és considerat un esport, ha sigut i és una manera de transport nòrdic caracterit-zada per l’ús de gossos de tir i esquís, que serveix per desplaçar-se per superfícies nevades amb rapidesa. De

la modificació d’aquesta modalitat, i a través dels anys, es va crear una nova modalitat, el Canicross (desplaça-ment per medis naturals gràcies a la força d’estirar d’un

gos).El Canicross és un esport federat, però també es realitzen curses popu-lars. Què es necessita per a realitzar aquest esport? Un gos energètic i sa, un cinturó i un arnès especial per a subjectar la vostra mascota, i moltes ganes de passar-ho bé. Per tant, si

sortiu sovint amb la vostra mascota a córrer o passejar, us convidem al pròxim Canicross que es farà al nostre poble.Us anirem informant de l’esdeveniment.Atentament, Lídia Linares Langa. Col. Gi-961.CasaVet24, Servei Veterinari a Domicili.

Canicross Vidreres 2014-2015 serà una realitat la propera

tardor-hivern

EL R

EC C

LAR

65 ·

ESPO

RTS

37

ESPORTS

Iniciem el tercer trimestre de l’any amb moltes ganes i força per tirar endavant tots els reptes que ens hem fixat com a club.

Els nostres 110 nois i noies representen amb orgull, cada cap de setmana, els colors del nostre equip i el nom del nostre poble.

I ÉS QUE SOM EL NOU CAULÈS DE VIDRERES

Les valoracions esportives que fem la Junta Directiva són importants però el fet diferenciador i el que ens enriqueix com a club, i principalment com a pares i mares, és que la formació i desenvolupament de les persones és el que veritablement ens importa i en aquest sentit volem agrair, un cop més, la tasca no visible que fan els nostres entrenadors i l’equip de co-ordinació i també volem agrair als jugadors i a tots els pares la feina realitzada.

I sense adonar-nos-en arribarem al cap de setmana del 7-8 de juny, què passarà a Vidreres aquell cap de setmana?

Per si algú no ho sap us donarem unes pistes…

105 equips d’arreu del territori, 16 escoles de bàsquet, prop de 170 partits de bàsquet, 1.250 nois i noies gau-dint de l’esport de la cistella…

Efectivament, és el LUDIBÀSQUET 2014

El Ludibàsquet és partits al matí, a la tarda, a la nit, trobar-se amb amics, concerts de música en directe, tallers manuals per als més petits, concursos, infla-

bles, quads, premis, shows i espectable, el nostre es-timat Carrilet, la samarreta de record del torneig…

Són tantes coses i viscudes tan intensament…

Volem demanar i agrair per avançat tota l’ajuda que ens facilitareu els pares i mares dels jugadors del nos-tre club, els mateixos jugadors, l’Ajuntament de Vi-dreres, el vigilants municipals, les empreses privades amb els seus donatius i totes les persones que ens aju-den a tirar-ho tot endavant…

Arribem a la 14a edició i promet sorpreses i coses molt divertides.

Us hi esperem a tots.

Web: www.noucaules.orgfb: noucaules

Nou Caulès

Viure i respirar bàsquet!

EL R

EC C

LAR

65 ·

soRt

idA

38

SORTIDA

Continuem amb les propostes de petites excursions d’una hora i mitja pels entorns de VidreresAquesta vegada us vull proposar una excursió curta però molt agraïda per les vistes de les quals podrem gaudir.És necessari fer un acostament en cotxe perquè l’ex-cursió no es converteixi en una odissea molt llarga.Haurem de sortir en vehicle des de Vidreres fins pas-sat Caulès, exactament si teniu present uns eucaliptus (aquí aparcarem) que hi ha, passat el camí del Puig Ventós, 100 metres abans de la cruïlla de can Mundet.Comencem a caminar i ens trobem la pujada i a 100 metres, com he dit, trobarem la cruïlla de can Mundet.Tombem cap a la dreta i anem pujant fins arribar a la cresta de la carena. Una vegada que ens enfilem pel camí, si el dia és clar, podrem gaudir de les vistes sobre el mar de Tossa de mar, Lloret de mar i Blanes, amb el castell de Sant Joan.Continuem caminant i aviat divisarem el Pi de la Lliu-ra, aquest lloc té alguna cosa que el fa emblemàtic, la

vista des d’aquí, en direcció al mar és senzillament im-pressionant. No és d’estranyar que els antics pobladors d’aquesta zona fessin un cementeri al peu del camí. Si recordeu les antigues olles de la necròpolis del Pi de la Lliura ...Sense deixar el camí, ja de baixada, si estem atents, a la nostra dreta podrem veure una pedra de mida consi-derable, que també té anomenada a Vidreres, la Petxa de Sant Marti.És una roca en la qual hi ha gravades un seguit de creus, que crec que ningú no sap què signifiquen (a part de ser símbols religiosos), però són curioses d’ob-servar. És evident que el gravat és molt antic, a la zona de les Gavarres i de l’Ardenya també es poden trobar pedres marcades amb uns símbols semblants. Potser hi ha alguna relació.Continuem caminant i quan comença a enfilar nova-ment el camí, ens trobarem amb una altra cruïlla i a la nostra dreta veurem un dipòsit d’abastament d’aigua dels bombers.

Ruta a peu per la carena del Pi de la Lliura

EL R

EC C

LAR

65 ·

soRt

idA

39Joan Carles Cuello

motS ENCREUatSSUdoKU

SoPa dE llEtRES Solucions: activa / atletic / blaugrana / correbous / esplai / gegantera / jamiakafo / nanook / noucaules / ranxo / rialles / sporting / tractoristes / vitraris

Solucions dels entreteniments

189326547

452978631

673451289

918263475

537184926

264795813

391542768

845617392

726839154

OLIMPICAMENTLOTUSUAGONIAICFTERRORUVQVARASAERONAUELEGANTUSILIRUPEIXATERUCARONGEUOSTRAUASSURACUSERETAUESCOLAUDPERERUALUCOIITUTARTERUMCCAUSUBAGASSA

En aquest petit replà podrem divisar una gran part de la plana de la Selva, des dels turons que s’acosten a Hostalric, fins a la torre de comunicacions de Girona. Amb els binocles es poden veure els castells de Sant Jordi de Maçanet, de Montsoriu, d’Argimon, de Far-ners...Val la pena portar els binocles i entretenir-se una es-tona.Comencem a baixar deixant el dipòsit a la nostra dre-ta i al cap d’uns 200 metres hem de parar atenció per

trencar per el primer camí que ens surt a la dreta. Pres-teu molta atenció en aquest gir, Fixeu-vos en les flet-xes. Si no és així caminareu molt fins arribar al cotxe.Agafarem un corriol, que és de molt bon passar a peu, a part d’un parell de petites basses que es poden salvar sense dificultat extrema, i arribarem als eucaliptus on hem deixat el cotxe aparcat.La durada de l’excursió a peu és de 50 minuts, amb un recorregut que no arriba als 4 km, l’aproximació amb el cotxe 15 minuts pujar i 15 baixar fins al poble.

EL R

EC C

LAR

65 ·

CURA

R-SE

EN

SALU

T

40

CURAR-SE EN SALUT

Farmàcia Moré Fabregas

L’al·lèrgia Georgina Vidal

Un 20-30% de la població del nostre entorn presenta al-guna de les formes amb què es manifesta i cada dia és més gran el nombre de persones afectades per problemes d’al·lèrgia.¿Què és l’al·lèrgia?L’al·lèrgia és una reacció immunològica específica de l’or-ganisme cap a una substància inofensiva.Hi ha diferents al·lèrgies i diversos factors que les provo-quen. Els causants més comuns són: el pol·len, partícules de la pols, espores dels fongs, determinats aliments i el verí dels insectes, entre d’altres.La primavera és l’època més odiada per aquelles persones que pateixen rinitis estacional.L’al·lèrgia primaveral és una de les al·lèrgies més comu-nes. Es presenta amb els següents símptomes: esternuts, secreció nasal aquosa, congestió nasal, picor als ulls i lla-grimeig, picor al nas i a la gola.¿Com es detecta una al·lèrgia?L’exploració física, les proves cutànies i les de laborato-ri són els passos a seguir per tal d’establir un diagnòstic ajustat i poder identificar els al·lergògens o substàncies causants de l’al·lèrgia i evitar-ne o reduir-ne l’exposició.Les proves cutànies o “prick test” són el mètode més comú. Aquestes proves mesuren la resposta de la perso-na a la substància a la qual sembla que pot ser al·lèrgica. Són proves senzilles i ràpides d’aplicar. S’han de tenir en compte els antecedents familiars per predir el risc d’al·lèr-gia en un nen.¿Es pot curar una al·lèrgia?Les al·lèrgies no tenen cura, però amb un tractament ade-quat se’n poden controlar els símptomes.El clima pot influir en els símptomes de la rinitis al·lèrgi-ca. El temps càlid, sec i amb més distribució del pol·len fa que els símptomes d’al·lèrgia augmentin.Tractaments:La farmàcia disposa actualment de molts principis actius per combatre les al·lèrgies. Els tractaments més corrents són: banys salins, descongestius, antihistamínics, antico-linèrgics i corticoides.La immunoteràpia no cura la malaltia, però en redueix el nombre de símptomes, i fa més fàcil el seu control.Recomanacions i App d’interès:- Evitar les substàncies que provoquen l’al·lèrgia - Evitar estar massa estona a l’aire lliure en les èpoques de

pol·linització, sobretot a la posta de sol, que és quan hi ha més pol·len en suspensió.- Evitar la presència d’animals a casa. Si no és possible, procurar que estiguin molt nets i no permetre’ls mai l’ac-cés als dormitoris.- Fer servir fundes impermeables per a matalassos, edredons i coixins. - Passar l’aspirador sovint per les zones susceptibles d’acumular més pols.- Aplicar-se la injecció d’extrets d’al·lergògens, per alterar la resposta immunològica.Les App poden servir d’ajuda a totes aquelles persones al·lèrgiques, entre les més conegudes trobem:

POLEN CONTROLÉs una aplicació desenvolupada per la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica (SEAIC) i Almi-rall, orientada a facilitar el seguiment i diagnòstic de les al·lèrgies degudes al pol·len ambiental. Permet obtenir informació sobre la relació entre els nivells de pol·len i l’evolució del pacient. A més, ofereix informació sobre els nivells pol·línics diaris i en prediu la seva evolució.Es pot descarregar des de Google Play, Android o App Store, és gratuïta i és en castellà.

ALERGO ALARMAplicació desenvolupada per la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica (SEAIC) i Almirall. Aquesta aplicació ens ofereix informació sobre els nivells pol·línics de la localitat amb alarmes per avisar a l’usuari quan els nivells de pol·len superen el llindar marcat per la SEAIC.Disponible per Android, iOs. Gratuïta i es pot trobar en castellà i en anglès.

ALERTA POLENÉs una aplicació patrocinada per AstraZeneca Respira-torio. Informa dels nivells de pol·len de les localitats que presenten centres de mesura. Permet personalitzar la in-formació segons el tipus d’al·lèrgia que tinguem i genera alarmes segons els marcadors d’al·lèrgia que s’estableixen.Disponible per Android, iOS i gratuïta.Si no podeu descarregar una App, podeu obtenir infor-mació dels nivells de pol·len als diferents observatoris de Catalunya a la següent adreça: http://lap.uab.cat/aerobio-logia/ca/nivells.html Pertany al punt d’informació aero-biològica de Catalunya.

EL R

EC C

LAR

65 ·

PLOU

I FA

SOL

41

PLOU I FA SOL

Resum meteorològic de l’hivern del 2014

www.meteo.cat

Hivern? Enguany sí que quasi podem afirmar que no hi ha hagut hivern, o sí que n’hi ha hagut però sim-plement per calendari, ja que aquest ha estat realment suau... I n’hi ha prou amb la dada de què tan sols hem tingut temperatures inferiors als 0 ºC en 28 nits del trimestre, i que, en la majoria de casos, han estat ne-gatives en unes dècimes de grau... Que de tot l’hivern la mínima absoluta hagi estat de -2,8  ºC negatius ho explica gairebé tot. L’any 2013, per exemple, i sense ser un hivern massa fred, vam tenir fins a 43 nits de glaçada amb una mínima de -6,6 ºC. Per tant, respecte les tempera-tures, no es pot dir gaire més d’aquest “no-hivern”. Com a molt, podríem considerar-ne les causes, que han estat degudes a fluxos continus de vents de sud, est i oest. Comparativament amb l’any anterior, hem tingut un gener 1,7 ºC superior a l’anterior i un febrer de fins a 2,8 ºC superiors! El març, per contra, ha estat -0,8 ºC inferior. Per tant, doncs, hem tingut un hivern bastant més càlid del que ens pertocaria.D’altra banda, podríem seguir amb les mateixes causes per analitzar les escasses precipitacions: vents generals de sud, però a la vegada sempre alternats amb fronts i depressions provinents de l’Atlàntic, que deixaven precipitacions a ponent del país, i nevades a les nostres grans serralades, però com sol passar en aquestes situa-cions, al llevant del Montseny, poca cosa arriba amb si-tuacions com aquesta. Al llarg dels tres primers mesos de l’any 2014, hem rebut, tan sols, la preocupant quan-titat de 90 l/m2. I diem “preocupant” tenint en compte

que ja donem per suposat que l’hivern és de per sí una estació seca, però és que tot i això l’any anterior, per exemple, es van recollir 235 l/m2. Per tant, sí, l’any pas-sat va ser un hivern bastant humit, però el problema s’inicia després, ja que la resta de l’any va ser en general sec, i d’aquí en deriva el problema d’enguany, i és que tot i no ser una sorpresa que l’hivern hagi estat sec (és una de les característiques que marquen les estacions hivernals), sí que ho és que seguim arrossegant un dè-

ficit hídric des de l’hivern passat, que fa que una estació més seca sumi negati-vament el balanç hídric. Esperem que la primavera ho pugui resoldre per evitar problemes seriosos durant l’estiu....Voldríem acabar l’article retent un petit

homenatge a una persona que fa unes setmanes que ens ha deixat. Gran aficionat a la meteorologia, i patriota incansable, recordo una dita popular que un dia ens va dir en una de les seves classes, i que pel seu contingut defineix aquesta personalitat, alhora que simbòlica-ment resumeix també aquest trimestre meteorològic: “Quan el vent vé d’Almansa, a tots alcança”. Tot i que la dita popular és “quan el mal vé d’Almansa, a tots alcan-ça”, ell es referia al vent sec provinent d’Espanya, i que certament aquí no sol portar gaire pluja, alhora que recordava l’inici de la guerra de succesió que va aca-bar amb la derrota de 1714, i que aquest any comme-morem amb el Tricentenari. Per tant, doncs, una frase patriota i meteorològica que resumeix aquest trimestre per a qui entre d’altres coses va despertar la meva afició personal a la meteorologia. Gràcies, Sr. Ramos.

Jordi Presas

gener FeBrer MArÇ

7,3 ºC 8,5 ºC 9,4 ºC87% 78% 75%1004,3 hPa 1006,4 hPa 1011,5hPa0,6 m/s 1,3 m/s 1 m/s144º (S) 168º (ESE) 184º (S)35 l/m2 39 l/m2 16 l/m2

17,8 ºC dia 2 22 ºC dia 14 26,6 ºC dia 16-2,7ºC dia 1 -2,8 ºC dia 3 -2,7ºC dia 198% dia 8 97% dia 3 97% dia 2043% dia 17 33% dia 1 19% dia 161009,1 hPa dia 8 1020,1 hPa dia 27 1022,2 hPa dia 13987,6 hPa dia 19 983,6 hPa dia 10 990,7 hPa dia 311,2 m/s dia 2 16,1 m/s dia 5 13,4 m/s dia 481 l/m2 el dia 18 10 l/m2 el dia 1 8 l/m2 el dia 3

tEmPERatURa mÀX.

tEmPERatURa mÍN.

HUmItat mÀX.

HUmItat mÍN.

PRESSIÓ mÀX.

PRESSIÓ mÍN.

VEloCItat mÀX. VENt

PRECIPItaCIÓ mÀX.

tEmPERatURa

HUmItat

PRESSIÓ

VEloCItat dEl VENt

dIRECCIÓ

PRECIPItaCIÓ mENUSalValo

RS

mIt

JaN

SVa

loR

S E

Xt

RE

mS

Un hivern amb temperatures

suaus i escasses precipitacions

EL R

EC C

LAR

65 ·

OPIN

IÓ

42

OPINIÓ

Durant aquest temps, 31 persones procedents de dife-rents indrets: Madrid, Saragossa, Alcalá de Henares, Orense, Jaén, Sabadell, Girona, Olot, Castelló d’Empúri-es i Roses hem viscut una gran experiència, compartint vivències difícils d’explicar.Hem visitat Israel, Palestina, Terra Santa per les tres reli-gions: jueva, cristiana i musulmana. Les tres tenen les ar-rels en aquest petit país que guarda més història que ex-tensió territorial, on totes les pedres parlen. Terra de pas, de migracions, en un sentit o altre, un gran passadís per anar de l’Àfrica a l’Àsia Menor o al revés. Terra de conflic-te constant, ja que el poderós, el nou estat d’Israel esclafa el feble estat palestí. Terra d’assentaments, d’ocupació, de murs de vergonya, terra de guerres i intifades... és una gran pena que no hi hagi voluntat política per arribar a una entesa. Però malgrat tot hem viscut el significat del canvi de l’aigua en vi millor, a Canà de Galilea, pensant que en la vida, sempre cal canviar a millor.A Natzaret, la Mare de Déu ens ha fet ressonar fortament el Sí a la crida del Senyor i també hem compartit el som-ni i el dubte de Josep. A Banies, la principal font del Jor-dà, l’antiga Cesarea de Filip, el Natzarè ens preguntava: qui sóc jo per a tu? Aquell foraster que es fa amic dels pescadors del llac, Pere, Jaume, Joan... a Cafarnaüm, ens recordava que cal estimar Déu i el germà, començant pel més feble: la sogra enfebrada, el fill malalt del centurió, l’impedit que baixen pel terrat...No podem travessar el llac de Tiberíades pel vent que fa. Fem una curta passejada, recordant que, com ens diu Ell, no hem de tenir mai por, Ell ja porta la calma... La mun-tanya del Tabor, davant d’una vista panoràmica i llumi-

nosa de la vall de Jezrael, la transfiguració del Senyor ens fa pensar en la solitud dolorosa de la creu. Jericó, un cosí enmig del desert, ens mostra restes urbanes de 12.000 anys. El bany en el mar Mort ens tonifica dolçament. A Betlem, a pesar del mur vergonyós i injust, cantem na-dales, al Camp dels pastors i a la gruta sagrada del Nai-xement del Senyor, tot celebrant la missa de la Nit Santa. Restem quatre dies a Jerusalem, ciutat ben construïda, ciutat de la pau. La ciutat vella, que guarda els llocs sa-grats del cristianisme –el St. Sepulcre i el Calvari, el Ce-nacle, Getsemaní–, del judaisme –el Mur dels Planys- i de l’islam –la gran esplanada de les mesquites o on hi havia hagut el Temple.Cantem l’hossanna fent el camí del dia de Rams, des de la muntanya de les Oliveres. Resem amb fervor el Pare-nostre a Getsemaní, a la tomba de Maria, a la gruta del penediment i, sobretot, a la roca de l’agonia de Jesús.Ens esplaiem caminant pels carrers laberíntics d’aquesta ciutat santa, plena de records, d’odis, d’amors i pregàries de pluralisme religiós i ètnic, tot reflexionant en l’espla-nada immensa de les mesquites, en el Mur dels Planys. I, sobretot, tot seguint la Via Dolorosa, reflexionem so-bre el Crucificat i tants crucificats en el nostre món de tantes injustícies. Ens il·lustrem en el museu d’Israel i el santuari del llibre de Qumran.Acabem el nostre pelegrinatge, tocant la roca del Calva-ri i celebrant solemnement l’Eucaristia dins el Sepulcre buit, ja que la roca ha estat apartada, perquè realment el Senyor ha ressuscitat, al·leluia! Han estat uns dies per recordar i fer-hi referència sovint en el camí de la nostra vida diària. Una experiència única.

Vuit dies caminant pel país de Jesús de Natzaret Joan Riu

rector de Sant Tomàs de Fluvià

EL R

EC C

LAR

65 ·

OPIN

IÓ

43

OPINIÓ

Emprenedoria i innovacióAl llarg d’aquests anys de crisi econòmica s’ha vist com tancaven moltes petites i mitjanes empreses i com les grans feien expedients de regulació d’ocupació. Aquest ha estat el motiu pel qual s’han quedat sense feina molts treballadors i autònoms.La disjuntiva per a la gent emprenedora ha estat la de reorientar la seva capacitat de treball i de negoci cap a una nova activitat per mitjà de l’estalvi o per la capita-lització del seu subsidi d’atur. Recentment, el govern de l’Estat ha decidit alliberar el 100 % d’aquest subsidi per a la creació d’empreses.A fi d’evitar fracassos a l’hora d’iniciar un nou negoci cal recomanar uns quants principis que tenen a veure amb el caràcter personal de l’emprenedor i amb la seva relació amb l’entorn :Coneixement del nou negoci:És important tenir un bagatge suficient d’informació sobre la nova tasca que es vol endegar, especialment si no es coneix o no s’hi ha treballat amb anterioritat. La causa de molts fracassos és haver-hi posat només il·lu-sió, poc estudi o haver estat mal aconsellat. Compromís i responsabilitat per tal d’acomplir els acords establerts (socis, contractes, Administració...) i per tal d’assumir les decisions preses.Dedicació i entrega. Posar-hi el màxim d’interès i de treball. Cal renunciar a moltes coses en el camí que va des de l’ inici fins a la consolidació del projecte.Entorn i mercat. És fonamental realitzar un estudi de

mercat rigorós en l’àmbit geogràfic de dedicació del ne-goci.Capital per a les inversions i permisos necessaris.Fer ús de l’estalvi, capitalització de l’atur, subvencions per R+D si es pot, micro-mecenatge, crèdits de l’ ICF o bancaris si es poden aconseguir, inversors privats, etc.Innovació: Innovar vol dir crear nous productes i ser-veis o bé millorar els existents amb la condició que tin-guin un valor significatiu en el mercat al qual van diri-gits. La innovació no es pot quedar només en la idea de l’emprenedor, per brillant que sigui, si no és assumida pel mercat. Davant d’un nou negoci, bé sia senzill o complex, l’emprenedor ha de desmarcar-se de la com-petència amb quelcom novedós del producte o servei que vol oferir. Aquest és un punt clau.Què cal fer doncs per innovar? Són molt vàlids els consells que dóna el professor Jiri Vacek :Comença amb una anàlisi rigorosa de les oportuni-tats.Posa’t al mig de la gent, pregunta, escolta.Les innovacions efectives són sorprenentment simples. Solen estar basades en necessitats o productes concrets.Comença a petita escala. Fes un prototip i un llança-ment controlat.Intenta guanyar una posició lider. En cas contrari, do-nes oportunitats als teus competidors.Finalment, davant dels dubtes, assessora’t. Tens moltes oportunitats gratuïtes d’assessorament.SECOT n’és una!

Francesc Aldrich i Miquela

www.secot.org

Des d’aquesta edició la secció del viatge d’El Rec Clar també vol acollir el vostre relat d’excursions sobre petits racons del nostre país. Ens podeu fer arribar a l’adreça electrònica elrecclar@gmail.com la vostra experiència i les vostres fotos perquè altres persones puguin descobrir aquells petits indrets que tenim prop de casa.

Explica’ns la tEva Excursió

EL R

EC C

LAR

65 ·

OPIN

IÓ

44

OPINIÓ

Coca de ratafia

Tots els components del “Grup Teatral Vidrerenc” i “Set-Pax” hem decidit convidar a tots els aficionats al TEA-TRE, sí amb lletres majúscules, perquè inclou un col·lec-tiu molt ampli, ja sigui el professional, o l’Amateur.

Nosaltres encara podem dir que el nostre Ajuntament, sigui qui sigui qui hi hagi assegut a la trona, ha fet sem-pre el gest d’ajudar-nos, amb pocs diners, això sí, per la crisi eterna que patim any, rere any, però es que tota aju-da és poca per a nosaltres, però el tracte, o com diria en Groucho Marx, la part contractant de la primera part, que és la nostra, és actuar el millor possible perquè us divertiu durant, aproximadament, una hora i mitja, o tal vegada una estoneta més. Podríem dir que és tal com feu molts de vosaltres a casa, cuinant per fer un menjar exquisit i se’l mengen en un no res. Però és clar, vosaltres sabeu quin nombre segur de convidats tindreu, en canvi nosaltres no. Posem tot el cor en que surti bé, i llavors, quan puja el teló, tota la il·lusió s’esvaeix en pocs segons. La platea de la sala està a una mica més de la meitat, menys en comptades excepcions. Per això aquí entreu vosaltres, els nostres veïns. Heus ací, la part contractant de la segona part... És a dir, la vostra. Es tracta que l’as-sistència a les nostres actuacions ens ajudi a seguir in-tentant que tant la vostra com la nostra vida sigui més distreta amb coses vives. Que oblidem una miqueta la pantalla de plasma, que gaudiu del teatre.

A vegades hem pensat si no hauríem de replantejar-nos la nostra part contractant, perquè després de les actuaci-ons, el públic que tenim fidel i al que agraïm la seva total i incondicional assistència, ens demostra el seu afecte, però ens sembla poca gent.

Potser som massa exigents, però voldríem més públic. De tota manera, avui aprofitem per anunciar l’estrena d’un obra distreta i amb moltíssims actors, amb música i cançons, que és original de Persy, com sempre, que por-ta per títol “Dia d’assaig”, prevista per al diumenge 21 de setembre, amb la confiança que no siguem més actors que espectadors. I per a més endavant una Marató de Teatre, cosa mai feta a Vidreres, que us sorprendrà.

Moltes gràcies per haver-nos llegit. Us hi esperem!!!!

Grup del Teatre Vidrerenc Josep Oller

INGREDIENTS: 50 g de panses, 50 g d’ametlles lami-nades, 3 ous, 200 g de sucre, 0,50 dl d’oli d’oliva, 200 g de farina, 0,50 dl de llet, 0,175 dl de ratafia, 1 sobre de llevat (per exemple royal). ELABORACIó: Posarem les panses en remull amb una mica de ratafia durant mitja hora.Per fer la massa de la coca, separarem els rovells de les clares, batrem els rovells amb el sucre fins que es vegi llu-ent, hi afegirem la llet, l’oli i la ratafia, tot ben remenat amb la farina i el sobre de llevat. Al final hi posarem les clares muntades i ho barrejarem tot.Abocarem la massa dins d’una safata amb paper fi sucat amb una mica d’oli, hi afegirem les panses i les ametlles i ho posarem al forn a 150 graus durant uns 50 minuts, més o menys. Hem de procurar no obrir el forn durant aquest temps. Per acabar posarem sucre glacejat per damunt de la coca.Aquesta coca també es pot fer amb cafè o amb algun al-tre licor d’herbes.

FeM UnA QUeIXALADA

EL R

EC C

LAR

65 ·

CONC

URS

45

CONCURS

Des del Rec Clar us volem convidar a jugar tot propo-sant-vos un repte: sabeu localitzar els detalls que apa-reixen a les fotos d’aquesta plana? Us donem una pista: totes les fotografies han estat preses als carrers del nu-cli urbà de Vidreres (més o menys al centre del poble). Ens n’heu de dir el nom del carrer i el número de la casa. Qui n’encerti més (tampoc no cal que les sapi-gueu totes per participar-hi!), rebrà com a premi un lot de 3 llibres i un cd.

Premis: 1. De la república a la ram. Vidreres, crònica de vint anys de la vida d’un poble | 2. La capella del

castell de Sant Iscle de Vidreres| 3. La necròpolis d’in-cineració del pi de la lliura- Vidreres |1cd “agrupacions de l’escola de música: 20 anys de l’escola de música de vidreres”. I per arrodonir-ho un tiquet per un sopar en un restaurant de Vidreres per a dues persones per 50 € a sortejar entre els guanyadors dels 4 trimestres.

Bases: En cas d’empat, farem un sorteig entre tots els guanyadors. Les solucions ens les podeu enviar a l’adreça electrònica de la revista o les podeu portar a la biblioteca. La data límit per a lliurar les solucions és el 22 de juny de 2014.

FOTO CARRER NÚm.

1

2

3

4

5

6

7

8

NOm:CONCURS FOTOGRAFIES DE vIDRERES

FOTOGRAFIES DE GEmmA ISAL

TEL.:

Coneixeu el poble?

1

5

2

6

3

7

4

8

EL R

EC C

LAR

65 ·

ENTR

ETEN

IMEN

TS

46

ENTRETENIMENTS

N G E G a N t E R a G S R

o H y l V E E m N b C E H

U a t V I t R a R I S t J

C y Q C o R R E b o U S a

a X Z y R G y G C l N I m

U S X R U I N S Q U a R I

l H a a a I E a V t N o a

E d l l t l a d W U o C a

S b P R l N V U l N o C a

m S o a o G I S E S K a F

E P I N y R t N K G J R o

S R o X G E C I t E l t a

F P b o t F a K X l a G N

Horitzontals.1. Manera com Zeus passa de tot. 2. Fa florir l’aigua. S’hi veu una llum brillant, diuen. 3. Amb cinc romans series a Osona. En Wert és el de l’educació. Calen per a les va-ques. 4. Només li ha florit a sant Josep. Navega pel cel 5. En

SoPa dE llEtRES.Trobeu-hi el nom de 14 entitats del nostre poble. N’hem suprimit els mots “associació”, “club”, “penya”, “grup”, “comissió”, “colla”...

SUdoKU. Cal omplir les caselles amb els números de l’1 al 9 sense repetir-ne cap en una mateixa fila, columna o quadre interior. Hi ha més d’una solució.

Ramon Garriga ho és. La nau central d’una basílica. 6. El centre de la Terra. La seva dona té fama d’ordinària. Així va comen-çar la crisi. 7. Taronger esporgat. Estoig amb perla. 8. Gira-la i veuràs una cara pàl·lida i demacrada. Amic del semblar. 9. I en basc seria així. Entra sense pagar a la institució educativa. Obre el diari. 10. Té el que l’om mai no t’oferirà. Contracció que no t’ajuda a parir. L’eufemisme més vidrerenc. 11. Sina sense mu-gró. Trobes una fotografia tornant d’aquest lloc ple de pedres. Una vocal la farà bonica. 12. Vas de morros a les llodrigueres. La marcolfa d’oros.Verticals. 1. Dóna fruit a bastonades. Tot jugador de bàsquet del Barça vol ser-ho. 2. Habitació d’aquí. No es cansa mai d’escombrar l’escala. 3. Bona part de la nit. Cal fer-ho, si t’has cansat. És al mig del cul. 4. Són causa de mutacions. T’hi falten els uts per tenir-ne tots els detalls. 5. Indiferència pels socialistes bascos. Conducte hidròfug 6. Més a prop del sí que del no. Fan menjar a la tropa vidrerenca. Al centre de l’urbs. 7. Te l’has de treure, per ser tu mateix. Creu. 8. Graó trencat. Pot ser el primer que vegem en arribar al món. 9. Fan l’orni a l’hora de pagar. La punta del pal. Il·lumina les piràmides. 10. Presenta el Pere quan va a Girona. Li retallin la masculinitat començant pels baixos. Comença a fer sol. 11. Ni la neu, no costa res. Ve amb mi. Arbres que gaudeixen de bona salut. 12. Les actuacions de l’alcalde hi posen la cap de l’oposició.

8 9 2

2 3 7

7

6 9

5 6

519362

8

2

8 1 3

4 9 6

5

2

6 7 1

6

Fem poble tot entretenint-nos

Solucions a la pàgina 39

Joaquim Bayé

EL R

EC C

LAR

65 ·

EL R

EC C

LAR

VA P

EL M

ÓN

47

Pralognan (Alps francesos) Marc, L’Ona, Daniel i Eva

La Miriam, l’Aina i l’Arnau a Pedro Muñoz

(Ciudad Real).

En Joan-Lluc Martí als Everglades (Florida)

Teresa Álvarez i Francisco Álvarez celebrant els 50 anys de casats a Tailàndia

Viatge Istanbul-Israel-Jordania - Al Mar Mort de

Jordània (dedicada, especialment, al meu germà).

Foto

de V

icen

te M

ateo

sFo

to d

’ Agn

ès O

liver