Moros i cristiAns PeroleRs d’alAquàs

Alegria, il·lusió i treball són les paraules màgiques que cada setembre els Moros i Cristians d’Alaquàs traslladem a les nostres festes majors i compartir-les amb tots els nostres veïns i veïnes.

El pròxim 6 de setembre els carrers del nostre poble s’ompliran d’aqueixa màgia que embolica la nostra música, colors dels nostres vestits i fantasia de les !"#$"%&' $!()* ")%'+,)#!&#$'-&%").#/)0#!)12)& 3.%/!#!)que formen la nostra associació.

Volem felicitar especialment a les nostres capitanies 2010, la comparsa cristiana La Rialla i comparsa mora El Cobertís, que enguany tan orgullosament ens han representat, sent la seua culminació en l’entrada mora i cristiana.

També agrair a la resta de les comparses per la seua col·laboració i participació en tots els actes programats.

I com no, agrair als nostres veïns i veïnes per la seua presència i participació en les nostres festes, que esperen el dia 6 per a formar part protagonista omplint els carrers i fent-nos sentir orgullosos del nostre poble.

Gràcies, poble d’Alaquàs. Per ultim, invitar-vos a participar i gaudir de tots i cada un dels actes que hem programat amb tanta il·lusió.

Comptem amb la vostra presència. Us esperem.

Junta directiva de l’associació Moros i Cristians Perolers d’Alaquàs.

BÀNDOL CRISTIÀAlmogàversL’Alfàbega

ArquersCorsaris

Contrabandistes Jaume I

TemplarisRegne d’Aquitania

BabiecaHospitalaris

ConqueridorsPenó

Capitania: La Rialla

BANDOL MOROAlcassabars

La HaimaSarraïns

Al-ÀndalusAl-Jazar

Al -AzraqAmiries

OmeyasBeduïns

MuladinsOllersCresol

La Lluna. Capitania: El Cobertís

13

Desde este libro de Fiestas Mayores 2010 tengo el gran honor de saludar a todos los habitantes de nuestra ciudad Alaquàs, como Presidenta del Centro Cultural Andaluz de Alaquàs, deseándoos, junto a nuestra Reina y " 4 !)0 !)! &' !)5)! &'%!)4#0)6#$"/ 7)8$%!)98#$%!)-#!"%!(

Quisiera agradecer a todos los socios y socias la presencia continua en el Centro y la buena voluntad que han mostrado a lo largo de todo el año. También agradecer a todos los colaboradores que cada día hacen de este Centro un lugar de encuentro y convivencia.

Espero que todo el mundo disfrute con nuestra Semana Cultural que, haciéndola coincidir con las Fiestas Mayores, tiene el ánimo de contribuir a :8#)#0) &' )5)0%)-#!"%)#!";)%0)%0&%$&#)4#)" 4 !)5)" 4%!()<%)!#3%$%)&80"8/%0):8#) !) ./#!#$"%3 !) '$"#$"%) %9%/&%/) " 4 !) 0 !) =39'" !) 4#) 0%) -#!"%>) 0%)gastronomía, el baile..., pero sobretodo tiene una intención clara: esta diseñada para que participe en ella el mayor número de alaquaseros y alaquaseras.

Un saludoÁngeles Torrejón RomeroPresidenta del Centro Cultural Andaluz

asociacion andAluza

Reina Mayor:Doña Rosa Muñoz

14

Com cada any la Junta Central de Penyes fa el que es puga i l’impossible per a oferir-vos tots els ingredients necessaris per a un inici de festes d’allò més espectacular. Per això, des de la Junta Central de Penyes, us citem una altra vegada perquè la tradició de les paelles continue creixent a Alaquàs. Molts ja ens coneixem d’altres anys i no calen presentacions; altres acudeixen per primera vegada al concurs i segur no tindran dubte a repetir a l’any que ve. Uns com altres tenim una cosa en comú: l’amor per la paella.

La paella és el plat valencià per antonomàsia, tant per als que vivim a la Co-munitat Valenciana, com per a les persones que ens visiten. La paella senta bé a totes hores, no té horari ni calendari: senta bé al migdia, de nit o al matí. Però la característica que més interessa a la Junta Central de Penyes del nos-tre menjar és la capacitat que té per a agrupar la gent, tant a nivell familiar, d’amics o del poble. Per això, la Junta Central de Penyes us invita a participar en el XXXVI concurs de paelles. Recordar-vos a tots que us inscrigueu al concurs i acudiu a fer la paella.

Enguany, el concurs de paelles tindrà una menció especial: este festival és el que és gràcies a tots els participants però especialment gràcies a gent com Vicente Lino i Francisco Estreder, dos dels fundadors de la Junta i Toni Ri-card i Amparo Alcantarilla, components de la mateixa i sobretot veïns i amics que han sigut, més que un ingredient de la festa, el foc que ha permés cuinar-la durant molts anys. Un record especial per als seus familiars i amics.

A la vuelta del verano, Alaquàs recibe a todos aquellos que han estado durante estos meses repartidos por distintos lugares, bien sea en nuestros pueblos de origen o en las zonas donde nos han llevado de vacaciones. Volvemos con alegría y el espíritu abierto para iniciar el camino de una nueva etapa.

Para nuestra asociación es un placer remarcar el protagonismo de las personas mayores dentro de las Fiestas Mayores. Especialmente a través de la celebración del Día del Mayor, que este año tendrá lugar el martes 31 de agosto con un festival en el que seguro disfrutaremos y lo pasaremos bien.

Desde este espacio también queremos destacar que la Semana de los Mayores se llevará a cabo entre los días 20 y 26 de septiembre. Esta semana, llena de actividades culturales y festivas es un espacio de participación y convivencia entre todas las personas mayores de Alaquàs y os invitamos a que participéis.

¡Un saludo y a disfrutar de nuestras FIESTAS MAYORES!

Junta central de Penyes

associAcio JubilaTs i PensioNistes d’alAquàs

15

Alaquàs és una ciutat emprenedora que disposa d’un important teixit comercial. Al llarg dels nostres carrers i places, el xicotet comerç local es transforma en un gran comerç, especialment per la seua atenció, qualitat en els productes, diver-sitat i amplitud de l’oferta, a més d’oferir-nos uns preus realment competitius sense caure en la despersonalització de les grans superfícies, perquè el nostre & 3#/?);!)4#-$'"'@%3#$")A/%$7)8$)A/%$)& 3#/?()<%)3%B /'%)4#)9 "'A8#!)')#!"%-bliments s’articulen al voltant de l’associació Comerciants Associats d’Alaquàs (CAdA), que aporta amb el seu esforç i dedicació la visió unitària que ve a com-pletar el mosaic que ens ajuda a entendre que cada botiga és part d’un tot que anomenem comerç d’Alaquàs. Un comerç local que també és protagonista de les Festes, que participa activament en elles oferint-nos el millor de si mateix, el nostre comerç es posa les seues millors gales per a albergar el pas de molts dels actes programats, per a fer de gran decorat urbà de les nostres Festes Majors. El nostre comerç local ha sabut i sabrà evolucionar d’acord amb les necessitats del mercat i la població, adaptant-se a les circumstàncies, per difícils que siguen aquestes, per a, gràcies a la imaginació, el treball i la constància no perdem mai la senda de l’èxit.

Alaquàs, ciutat emprenedora

Alaquàs, una ciutat en

constant transformacióUn dels millors exemples que tenim de com evoluciona la nostra ciutat, del seu creixement, de la seua capacitat de transformació, és la segona fase del Centre Cultural de l’Olivar (actualment en construcció) Una part de l’antic convent de les religioses de l’orde de les Oblates, va passar, l’any 1997 a convertir-se en un gran centre públic per a la cultura. Ara, aquesta segona fase, vindrà a completar la "/%$!C /3%&'D)4#)0E#4'-&'):8#).%!!%/F)%)!#/)8$%)4 "%&'D).G90'&%)4#!"'$%4%)%)!#/@#'!)per a les persones, albergant els departaments municipals de Benestar Social, Educació, Cultura, Policia Local o la Casa de la Dona, per destacar algunes. Fa més d’un segle les religioses Oblates van iniciar una important labor en el nostre . 90#)4E%"#$&'D)%) 0#!)4 $#!)#$)/'!&)4E#+&08!'D)! &'%07)-$!):8#)#0)"/%$!&D//#/)4#0)temps i l’evolució de la societat les va portar a continuar la seua labor on era més necessària, però indubtablement el record del seu pas per Alaquàs roman viu en

16

Alaquàs, tradició i festa

Una de les propostes de les nostres festes majors que més ens singularitzen, que C /3%) .%/") '$#084'90#) 4#) 0%) $ !"/%) 4#-$'&'D) & 3) %) /#%0'"%") ! &'%0) ') &80"8/%07) :8#)s’entronca amb les arrels més profundes de la nostra història local és el Cant de la Carxofa, que des d’enguany 2010 ha sigut declarat Bé d’Interés Turístic Provincial de la Comunitat Valenciana. Aquest reconeixement només ve a deixar constància institucional d’una realitat constatable any rere any, el Cant de la Carxofa convoca en les seues dues versions, tant en honor a la Mare de Déu de l’Olivar, com al Crist de la Bona Mort, un important nombre de visitants que ens acompanyen i disfruten amb nosaltres d’una proposta cultural de primer nivell que té en la seua extraor-dinària senzillesa musical una capacitat sorprenent per a emocionar-nos, per a sen-tir com el cant dels angelets ens envolta en un cant de gratitud i esperança, de con--%$?%)#$)#0)$ !"/#)C8"8/7)A/F&'#!)%)8$)C /3%"):8#)H%)/ 3F!)./F&"'&%3#$")'338"%90#)al llarg de diversos segles. Per que Alaquàs també és tradició, només qui coneix la seua història pot aspirar a liderar el seu futur, qui se sent orgullós de qui és, de les seues arrels pot donar recer els que des de diferents llocs del món van venint per a quedar-se a viure amb nosaltres. El Cant de la Carxofa és una de les nostres millors cartes de presentació i en l’esforç de conservar-lo i potenciar-lo hem de participar tots i totes.

Elvira García CamposAlcaldessa d’Alaquàs

nosaltres. La història, capritxosa de vegades, ens fa per tant un xicotet senyal, la "/%$!C /3%&'D)4E8$)#4'-&')%39)#!&F!)@%0 /).%"/'3 $'%0) )%/:8'"#&",$'&7):8#)3%$"'$4/F)la façana original per la simbologia que té en la nostra trama urbana, podem dir que quasi, quasi, des de sempre i en una plaça d’especial importància per a comprendre que és Alaquàs, tornarà a recuperar l’objecte de la seua construcció que no va ser un altra que l’atenció a les persones.

El convent ha sigut testimoni d’excepció en les diferents edicions de les Festes Majors d’Alaquàs, el convent, junt amb la parròquia de la Mare de Déu de l’Olivar ha acollit de forma simbòlica l’evolució de les nostres festes, com distintes propostes culturals, musicals i festives s’han anat incorporant als més arrelats dels nostres costums que tenen en el culte religiós el seu origen.

17

La Carxofa d’Alaquàs és la prova més evident que la història perviu més viva que mai a aquest poble de l’Horta. Són molts anys ja els que cada 8 i 9 de setembre dos xiquets d’Alaquàs són triats per interpretar aquest tradicional cant declarat Patrimoni d’Interés Cultural i Artístic. Les Festes Majors no serien el mateix sense aquest “acte innocent” que mostra la cara més amable i simpàtica i que,

tot i no haver perdut amb el pas del temps la seua vertadera essència, sí ha sabut adaptar-se als nous temps i les noves tecnologies. Així ho han pogut comprovar Mar Real Delgado i Neus Barberà Salas, les xiquetes que el passat any interpretaren el cant, que compartiren un minuts de conversa amb Paco García Medina, un dels xiquets que fa més de 50 anys va tindre l’oportunitat de pujar-se a la Carxofa.

18

La Carxofa d’Alaquàs, una tradició per al futur

No han fet falta moltes paraules per descriure i coincidir en els sentiments que els provoca recordar el dia en que cantaren la Carxofa. Com recordeu aquell dia?

Mar Real Delgado. Amb molta alegria i emoció. Im-pressiona molt veure el Crist davant de tu i tanta gent mirant-te. Tenia molts nervis per si m’equivocava però jo crec que va eixir molt bé. En la Prova de Veu de l’Àngel em vaig posar més nerviosa perquè tenia por de que no m’elegiren, encara que quan estava assajant pensava que m’anava a tocar a mi. La meua germana, que la va cantar fa uns anys, m’aconsellava i em deia :8#)$ )4#!%-$%/%)')#3)"/%$:8'0I0'"J%/%(

Neus Barberà Salas. Jo, al principi, l’únic que tenia era por de pujar a la carxofa perquè estava molt alta. Una vegada dalt, se’m passaren els nervis i intentí fer-lo el millor possible. Recorde molta gent, tot el Carrer Major ple i això em va impressionar molt. De totes formes, em vaig posar més nerviosa el dia de la Prova de Veu al Castell, quan em digueren que ha-via guanyat em vaig posar a plorar perquè després de "%$"#!)H /#!)4#)!%&/'-&'7)@%)@%04/#)0%).#$%(

Paco García Medina. Sempre tens un poquet de nervis i jo crec que abans més encara perquè no hi havia micròfon i el silenci que hi havia al carrer era impressionant. Hui en dia tenim una orquestra mera-vellosa que fa de la Carxofa un acte impactant. Abans sols cantàvem acompanyats de 4 o 5 músics i sense micròfon. Hui en dia és llueix més però abans jo crec que el mèrit era per aquesta diferència, especial. Jo vaig cantar la Carxofa durant 4 anys: a la Mare de Déu de l’Olivar, al Crist de la Bona Mort i a la Mare de Déu dels Dolors. En aquell temps es cantava a la porta de l’Ajuntament o des del balcó del convent de les mon-ges. Recorde l’any que el pal que sostenia la Carxofa des del balcó de l’Ajuntament es va trencar i la Carxo-fa i jo caiguérem a terra. No passà res i la vaig cantar des del balcó de l’Ajuntament.

A la xiqueta o xiquet que enguany cante la Carxofa, com li recomanaríeu que visquera aquest dia irrepetible?

Mar. Que no es posen nerviosos, que no passa res i que disfruten del dia.

Neus. Que se l’estudie molt i que encara que s’equivoque que continue endavant, que la gent no es dóna compte. Li diria també que encara que la Carxofa /#:8#/#'+)3 0"#!)H /#!)4#)!%&/'-&'7)@%0)0%).#$%7).#/)%)mi ha estat molt divertit.

Paco. L’únic inconvenient que té la Carxofa és que t’has de privar de menjar gelats perquè has de cuidar-te la gola. Per la resta, és una experiència molt bonica si t’agrada cantar com a mi.

Paco García Medina: “Tenia un mèrit especial cantar la Carxofa fa més de 50 anys”

19

Com va nàixer l’associació? Tot va començar en 1995, quan els clavaris d’aquell any van decidir modernitzar la festa en profunditat. Entre altres coses, es va encarregar un nou artefacte a l’artista Manolo Martín, autor de la magrana barroca del Misteri d’Elx, i es va canviar el sistema de designació de la xiqueta o el xiquet que canta el motet, que va passar a ser per elecció popular. En aquest segon aspecte, va ser fonamental la col·laboració de l’Orfeó, de la Unió Musical i dels professors de música de tots els

centres d’ensenyament d’Alaquàs. A més d’haver democratitzat l’elecció, amb aquesta mesura s’ha aconseguit que tots els xiquets d’Alaquàs escolten la peça en el col·legi, garantint la continuïtat d’aquesta tradició.

!"# $%&'%()*# +!,# -*# .*/012*# 3*4*# ,$5*5#declarada Festa d’Interès Turístic?Aquesta designació demostra l’interès que mereix la festa, el que ha fet que moltes persones d’altres lo-calitats s’acosten a viure amb nosaltres la celebra-

Participeu d’alguna altra activitat de la festa?

Mar. Sóc del Grup de Danses de l’Olivar i participem en molts actes del poble. M’agrada molt eixir a ballar en les festes d’Alaquàs.

Neus. No sóc de cap associació ni col·lectiu fester però participe en diverses activitats de les festes, tot i que el que més m’agrada és la Carxofa, sense dubte.

Paco. Sí, per suposat. Pertany a la Confraria de la Mare de Déu de l’Olivar i ens encarreguem de fer la festa quan no hi ha clavaris. He fet també la festa del Crist i enguany fa 25 anys que férem la festa.

Associació Cultural La Carxofa

Mar Real Delgado:“Recorde el dia que vaig

cantar la Carxofa amb alegria i emoció”

20

Quin és l’aspecte o acte que més us agrada de les festes?

Mar. Principalment els jocs que es fan als barris, perquè són molt divertits i podem participar tots els xiquets i xiquetes. També m’agrada el Correfocs i, clar, la Carxofa perquè cantar m’agrada molt.

Neus. A banda de la Carxofa? Els correfocs m’encanten! He encés femelles perquè els meus tios pertanyen al correfocs. M’agrada molt veure les llumenetes volant pel cel però no m’agrada gens l’olor a pólvora.

Paco. M’agrada tot molt. La Carxofa, la missa solemne per la devoció que hi ha a Alaquàs, la Pujà a la Mare de Déu de l’Olivar, l’Ofrena i les processons. A banda que els actes pirotècnics m’agraden molt, els actes religiosos en honor als nostres patrons m’encisen.

Neus Barberà Salas:“Impressiona molt veure la gent escoltar-te en silenci”

ció tant el 8 com el 9 de setembre. A més, reconeix l’esforç realitzat al conservar la tradició i enriquir-la amb la posada en escena i la seua difusió dins i fora d’Alaquàs.

Com és el treball de l’Associació Cultural La Carxofa durant la resta de l’any?A més d’organitzar la Prova de Veu en els dies ante-riors a la festa, ja en el mes d’abril s’inicia una labor de difusió en els centres escolars que permet comp-tar amb aspirants i difondre aquesta tradició entre els més joves. Igualment, l’associació està implicada en la resta d’activitats que se celebren a Alaquàs, com la cavalcada, i està oberta a totes les persones que vulguen vetlar per la integritat de la festa.

Com ha evolucionat la festa al llarg dels anys?En les últimes dècades, el canvi ha estat tremend. K)3;!)4#)&%$@'%/) 0E#!&#$ A/%-%) ') '$"/ 48'/)8$%)$ @%)megafonia i il·luminació, s’han integrat instruments 4#) & /4%) #$) 0%) '$"#/./#"%&'D) 4#0)3 "#"7) .#/) -&%/) 8$)exemple. D’aquesta manera, l’Associació Cultural La Carxofa ha continuat la labor que es va iniciar en els anys 80, quan es va recuperar la lletra en valencià, com era originalment.Des de l’Associació Cultural La Carxofa estem molt satisfets del bé que s’ha acollit la unió de moderni-tat i tradició que s’ha realitzat en els últims anys. Una demostració d’aquesta bona acceptació està en l’alta participació que té la prova de veu al castell, a la qual van assistir més de 800 persones l’any passat.

21

22

La història es renova. La façana del convent de les Oblates i l’església de la Mare de Déu de l’Olivar amb el seu campanar és una imatge que guarden en la retina moltes

generacions d’alaquasers i alaquaseres. El Centre Sociocultural de l’Olivar que s’està construint en l’espai que ocupava l’antic convent recuperarà la façana original de

0E#4'-&'7):8#)$ )!EH%). A8")3%$"#$'/).#/)0%)./#&%/'#"%")4#0!)3%"#/'%0!)4#)& $!"/8&&'D)originals, i reforçarà els serveis de Benestar Social i Joventut, al mateix temps

que acollirà les noves instal·lacions de la Policia Local i d’altres serveis municipals. Quatre alaquaseres recorden el seu pas per el antic col·legi, encara que no totes

creuaren els seus murs.

L’Olivar, un nou espai entre el passat i el futur

23

Quin record guardes del convent?

Lola. Jo vaig estudiar en el col·legi en els anys setanta i recorde que en aquell moment les monges tenien molt d’espai. Estava el pati, havia un jardí i una galeria amb arcs. Tenien també vaques i, a part, estava la zona de les xiques internes. No havia molt de contacte amb elles, per això moltes de les alumnes no vam saber %) :8L) #!) 4#4'&%@#$) 0#!)3 $A#!)-$!) :8#) B%) @%3) !#/)majors. D’alguna manera, tenint en compte la forma que s’entenia la vida en aquell moment, prestaven un servei social.

Marta. Amb els anys he sabut que l’orde les Oblates es dedicava a atendre a xiques “esgarriades” com se les anomenava en la seua època. Hui dia ens sorprèn que s’estigmatitzara així a dones que patien una situació generada perquè les hagueren abandonat pels seus marits o que les hagueren tirat de casa els seus pares. Almenys, les monges els ensenyaven un -&') ') %'+M) #00#!) . 4'#$) '$"#$"%/) A8%$5%/N!#) 0%) @'4%)quan abandonaren el centre. Tot allò va ser fa molts anys. Quan vaig estar, a mitjans dels anys 90, no havia quasi monges ja i no vaig arribar a tenir-ne cap com professora. Del que sí que em recorde era de l’uniforme, que sí el vaig arribar a dur. Era un “pichi” amb faldilla blau marí i camisa blanca.

Amparo.)O%'A)#!"%/)#$)#0)& 0I0#A')-$!):8#)#!)@%)C#/)institut i el que més recorde són les companyes i el .%"'7)')0EH /"):8#)"#$'%)#0)& $@#$"()P#!)4#)0#!)-$#!"/#!)del col·legi, les xiquetes vèiem a les monges treballarla terra o atendre als animals. Quan vaig veure les obres em van vindre tots aqueixos records de cop i em van entrar ganes de plorar.

Manuel. La veritat és que cap de record perquè evidentment, no vaig poder ser alumne del col·legi i tampoc vaig tindre l’oportunitat de conèixer el convent. Crec que molta gent jove d’Alaquàs no coneixem encara hui, què era aquell convent i per a què servia. La seua recuperació per oferir nous serveis a la ciutadania servirà per conèixer realment el passat 4E%:8#00)#4'-&'( El nou centre acollirà sales d’estudi, serveis per a Joventut i Serveis Socials. Què et sembla aquesta transformació?

Lola. M’agrada que mantinga una funció social i m’alegre que es faça nou mantenint l’estètica. Fa cent anys, es va construir amb els materials que tenien i ara estava en molt dolentes condicions. Recorde que, ja quan jo estudiava, les monges estaven sempre fent reparacions. Obstàculs en el col·legi i, per una cosa o per una altra, el més normal era trobar-se amb uns obrers arreglant una mica que havia caigut o s’havia trencat.

Marta. El canvi em sembla genial. Està molt bé que #!)& $!#/@#)0%)'3%"A#)4#0)-$%0)4#0)6%//#/)Q%B /)'):8#7)%0)3%"#'+)"#3.!7)!#)0')4 $#)%)0E#4'-&')8$)G!)./F&"'&()K)més, que el nou centre mantinga una funció social és una forma de perpetuar el que de positiu també van tenir les monges.

Amparo. Fins que vaig veure com anava a quedar, estava preocupada perquè es fera alguna cosa molt 3 4#/$%)%0)& !"%")4E8$)#4'-&')%$"'&)& 3)0E#!A0;!'%()R )obstant això, m’alegre que es vaja a respectar la imat-A#):8#)" "!)"#$'3)4E%:8#'+)&%$"D)'):8#)!'A%)8$)#4'-&')per a temes socials, perquè fan molta falta.

24

Manuel. Estupenda. Tot el que siga oferir nous ser-veis al poble em sembla perfecte i a més com a estu-diant que sóc, crec que oferirà serveis dels que podré gaudir en gran mesura. Valore molt també que s’hi s’estiga fent un important treball de recuperació, de manera que no oblidem que en un passat, a aquest #4'-&')H')H%A8;)8$)& $@#$") $)#!)@%)/#%0'"J%/)8$%)C8$-ció social molt important.

La renovació del convent servirà per a unir pas-sat i present d’Alaquàs, com ja ho va fer el nos-tre Castell. Com t’agradaria que fóra l’Alaquàs del futur?

Lola. M’agradaria que la gent, entre tots, cuidàrem les coses. Hem d’apreciar el que tenim i hem d’aprendre a respectar-lo. Les coses costen de fer i cal ser cons-cient de l’important que és conservar-les bé. Tots vo-lem parcs, espais socials, però també hem d’aprendre a cuidar-los.

Marta. Vull que Alaquàs mantinga la seua identitat. M’agradaria que conservara aqueix tracte familiar en-tre els veïns que encara manté. Seguir sent nosaltres mateix, independents de València, encara que ben co-38$'&%"!)%39)#00%).#/)%). 4#/)%./ -"%/)" ")#0). !'"'8)que pot oferir.

Amparo. M’agradaria que Alaquàs seguira prospe-rant. Vas a altres pobles i t’adones com de bé es viu ací. Molta gent que treballa a València prefereix seguir vivint ací per la tranquil·litat i com d’agradable que és.

Manuel. Vull una Alaquàs que recupere els seus arrels, que continue sent un poble de l’horta que con-!#/@#)#0!)!#8!)#4'-&'!)')#0)!#8).%"/'3 $').#/,)4 "%$"N0 7)& 3)!E#!"F)C#$")-$!)%/%7)4E8$)G!)3 4#/$)4#0):8#)puga disfrutar la ciutadania.

Marta Casas: “Vull que Alaquàs mantinga la seua identitat”

Lola Cosme: “M’agrada que l’espai

conserve una funció social”

25

El convent es troba en un dels punt clau de la ciutat i està en un dels escenaris fonamentals de les Festes Majors. Com vas a viure enguany de transformació en què ens trobem?

Lola. Aqueixos dies m'agrada anar a passejar i veure els Moros i Cristians a l’altura del Castell o escoltar la Carxofa. També, alguns anys, m’acoste a la Cor-dà. Ara és molt més segur que abans. Ara, el que vol, entra, i el que no, pot anar a mirar i gaudir també de l’espectacle.

Marta Casas. Estic treballant i estudiant Dret al ma-teix temps i enguany les festes em coincideixen amb quatre exàmens. He de preparar-me 150 temes, però intentaré gaudir algun dia. Són unes festes molt fa-miliars i és el moment de trobar-te amb els amics de sempre. Visc la festa des de dins des de fa molts anys i és la millor manera de gaudir-la. Sóc mora i he estat basquinya i clavariessa i enguany també he estat fallera major de la meua falla. Quan t’impliques, tre-

balles molt perquè tot isca bé i sé que enguany les .#/! $#!) :8#) #!"%$) #$) 0#!) -0%#!) ') #$) 0#!) &0%@%/'#!)s’han hagut d’esforçar molt més.

Amparo. Les festes són temps de molt treball per a mi, a Déu gràcies i que no falte. Vaig ser mora i sem-pre cerque la manera d’acostar-me a veure alguna de les processons, trobar-me amb la resta de la família i amb les amigues.

Manuel. Enguany estudiant. He de preparar-me unes proves per al curs vinent i no em deixaran viure la fes-ta com m’agrada. En qualsevol cas, participaré com sempre en diferents actes amb la banda simfònica de la Unió Musical d’Alaquàs de la qual forme part.

Amparo Tomás: “M’agradaria que Alaquàs

seguira prosperant”

Manuel Arnedo: “Tot el que siga oferir nous serveis públics a la ciutadania és perfecte”