El conte de les carpes màgiques

Javier Alcázar

• Hi havia una vegada un noi

• que es deia Max

• i vivia en un poble molt petit.

• en el seu poble hi havia una plaça

• amb un gran estany ple de carpes

• En Max i el seu amic Lluís

• un dia van anar a pescar

• a l’estany de la plaça.

• Van pescar vuit carpes i

• I van marxar a casa a cuinar-les

• No sabien com fer-ho

• i en Max va trucar a la seva mare

• Van esperar que arribès la senyora Lluïssa

• Però no arribava.

• Van intentar cuinar-les ells

• i van posar all a la cassola.

• Quan van acabar de menjar els hi van començar a sortir grans a la cara

• En aquest moment va arribar la seva mare

• i va cridar: Què ha passat?

• Per què està la cuina així?

• I el Max li va dir que havien cuinat les carpes

• Per què teniu grans a la cara?

• No sabem què ens ha passat

• Llavors la mare els hi va començar a mirar els grans de ben a prop.

• La mare els hi va dir que aquests grans no eren normals.

• Tenien la malaltia de la carpa platejada.

• Els grans van començar a créixer.

• La mare desesperada va trucar al metge

• i ell li va dir que si no els hi posaven la vacuna es convertirien en els monstres dels grans verds.

• De cop i volta en Max i en Lluís van començar a notar que el seu nas recollia més olors que abans.

• Fins i tot van olorar el pastís de la veïna del dotze.

• La mare es va espantar quan va veure el nas que tenien en Lluís i en Max.

• Els seus ulls es van posar grocs com els d’un cocodril.

• Tenien la boca com un gos.

• Els seus cabells com la melena d’un lleó.

• De la boca els sortien uns ullals molt grans

• I també una llengua de serp molt llarga i fina.

• Les orelles van començar a créixer. Eren punxegudes com les d’un drac.

• Pel cos els hi van començar a sortir moltes plomes de colors.

• De cop i volta va sonar el timbre.

• Era el metge que arribava corrents de l’Hospital.

• Ràpid, ràpid doctor!. Miri el meu fill i el seu amic!

• Això no és normal. La malaltia de les carpes platejades està molt avançada.

• Menys mal que he portat la vacuna.

• En Max i en Lluís van prendre la vacuna que el metge els hi va posar.

• Poc a poc van començar a recuperar el seu aspecte.

• La senyora Lluïsa ja estava tranquil·la.

• En Lluís i en Max van tornar a pescar però mai més van tornar a menjar carpes

• I conte contat ja s’ha acabat.

• Vet aquí un gat, vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos.