16 comprensiÓ · 2020-06-18 · les vacances d’estiu! paraules màgiques! la sola menció em...

COMPRENSIÓ ORAL

16

Rondalla popular de l’Alcoià

Ara, us contaré la història de La masovera poregosa. Escolteu amb atenció.

Això diu que era un mas perdut enmig de les muntanyes. Allà vivien un matrimoni de masovers que es passaven l’any sense rebre cap visita.

Un dia l’home va haver de baixar al poble a comprar unes coses que els calien, i va deixar la dona tota sola. Quan es va fer de nit, la masovera, que era molt poregosa, va tancar amb pany i forrellat les portes i es va gitar a dormir.

Allà a la mitjanit, la dona va sentir sorolls com d’algú que entrava i va ima-ginar-se que intentaven robar-li.

Ràpidament va pensar el que havia de fer. Com que no tenia cap arma per fer front als lladres, es va idear un estratagema: va eixir a l’escala fent so-rolls, com d’obrir i tancar portes, de pujar i baixar escales, alhora que es a posar a cridar ben fort, perquè ho sentiren:

––Martí, tira-li!

––Bernat, puja-te’n al terrat!

––Ramon, compta quants en són!

––Marieta, trau l’escopeta!

I així, els lladres, en sentir això, es van pensar que en aquell mas hi havia molta gent i, a més, armada, i se’n van anar cor-rents. La dona va tancar novament les portes, i es va salvar del robatori.

1 COCOMPRENSIÓ ORAL Llengua 5é

© Grupo Anaya S. A. Material fotocopiable autoritzat.

COMPRENSIÓ ORAL

17

Àrea fotocopiable

El text que sentiràs a continuació és una rondalla popular de l’Alcoià. Escolta-la amb atenció per a poder respondre bé les preguntes.

1 On es trobava el mas?

Perdut enmig del bosc.

Perdut enmig de les muntanyes.

Perdut enmig de la ciutat.

2 On va abaixar l’home?

Al celler.

Al poble.

Al supermercat.

3 Quan va sentir sorolls la dona?

A migdia.

A poqueta nit.

A mitjanit.

4 Quines armes tenia al mas?

Una navalla.

Una escopeta.

No en tenia cap.

5 Què va cridar alhora que feia sorolls?

Marieta, trau la vareta!

Marieta, trau l’escopeta!

Mareta, trau l’escopeta!

6 Què van pensar els lladres que hi havia al mas?

Molta gent.

Poca gent.

Molt de corrent.

7 Què va passar al final?

La dona va amagar l’escopeta.

La dona va resar un rosari.

La dona es va salvar del robatori.

1 Llengua 5éCO

Data:

Nom i cognoms:

COMPRENSIÓ ORAL

30

Les vacances d’estiu! Paraules màgiques! La sola menció em feia tremolar tot jo d’alegria.

Totes les meues vacances d’estiu, des dels quatre anys fins als dès-set (de 1920 a 1932), foren totalment idíl·liques. Estic segur que va ser perquè sempre vàrem anar al mateix lloc idíl·lic, i el lloc era Noruega.

Tret de la meua germanastra gran i del meu no tan gran germa-nastre, tots els germans érem de sang totalment noruega. Tots par-làvem noruec i tots els nostres parents vivien a Noruega.

El viatge era també un esdeveniment. No oblideu que llavors no hi havia avions comercials, de manera que tardàvem quatre dies per fer el viatge, i quatre dies més per tornar.

A Londres ens ficàvem en tres taxis i travessàvem trontollant la gran ciutat fins a King’s Cross, i allà agafàvem el tren cap a Newcastle, tres-cents quilòmetres al nord. El viatge durava unes cinc hores, i quan arribàvem neccesitàvem tres taxis més que ens dugueren de l’estació al port, on esperava el vaixell que ens duria fins a Oslo, capital de Noruega.

Fragment de l’obra El nen, de Roald Dahl


TAXI


COMPRENSIÓ ORAL

31

Àrea fotocopiable

El text que sentiràs a continuació és un fragment de l’obra El nen, de Roald Dahl. Escolta’l amb atenció per a poder respondre bé les preguntes.

1 Quines paraules màgiques li feien tremolar?

La trobada d’un niu.

Les vacances de Nadal.

Les vacances d’estiu.

2 Les vacances d’estiu, en quin període foren idíl·liques?

Des dels deu anys fins als dèsset.

Des dels quatre anys fins als dèsset.

A partir de 1932.

3 Quin lloc era idíl·lic?

Noriega.

L’estiu.

Noruega.

4 Quins parents no tenien sang totalment noruega?

El seu padrastre.

La seua germanastra menuda i el seu germanastre.

La seua germanastra gran i el seu no tan gran germanastre.

5 Quina llengua parlaven tots?

Noruec.

Suec.

Xinés.

6 Quin mitjà de transport no hi havia en aquells temps?

Avions.

Avions comercials

Viatges.

7 Quina és la capital de Noruega?

Newcastle.

Osca.

Oslo.

2 Llengua 5éCO

Data:

Nom i cognoms:

COMPRENSIÓ ORAL

44

A totes les localitats de la Vall d’Albaida ha tingut lloc una concentració, organitzada per l’Associació Reivin-dicativa de la Població de la Vall d’Albaida, davant de l’ajuntament respectiu, per a demanar més parcs per als infants on puguen jugar amb tranquil·litat, més espais perquè els joves puguen practicar lliurement aquelles activitats que més els agraden i més zones verdes on els joves i els no tan joves puguen passejar i admirar les obres d’art dels nostres jardiners.

Els responsables de l’esmentada associació han asse-gurat que les manifestacions continuaran fins acon-seguir que totes les poblacions de la Vall d’Albaida obtinguen aquests espais.

Maria Marí. Ontinyent.

Notícia



COMPRENSIÓ ORAL

45

Àrea fotocopiable

El text que sentiràs a continuació és una notícia. Escolta-la amb atenció per a poder res-pondre bé les preguntes.

1 On hi ha hagut una concentració?

A tot Albaida.

A tot Alcúdia.

A totes les localitats de la Vall d’Albaida.

2 Qui ha organitzat la concentració?

L’ajuntament de cada localitat.

L’Associació Reivindicativa de la Població de la Vall d’Albaida.

Els infants i joves de la Vall d’Albaida.

3 On s’ha concentrat la població?

A les escoles.

A la Plaça Major.

Davant de l’ajuntament.

4 Què demanen?

Més escoles.

Més parcs i jardins.

Més piscines.

5 On hi ha d’haver aquestes instal·lacions?

A totes les poblacions.

Davant de l’ajuntament de cada població.

Als afores de cada població.

6 Des d’on se’ns informa de la notícia?

Des d’Ondara.

Des de totes les localitats de la Vall d’Albaida.

Des d’Ontinyent.

3 Llengua 5éCO

Data:

Nom i cognoms:

COMPRENSIÓ ORAL

58

L’organització Llibres per la Pau, que pretén acon-seguir que les persones visquen en pau i harmonia, ha posat en marxa un projecte molt ambiciós.

El projecte consistix a demanar la col·laboració ciu-tadana, perquè tothom deixe o agafe un llibre que parle de pau davant de l’ajuntament del seu muni-cipi.

A les primeres localitats on ja ha començat la realit-zació del projecte s’han vist desbordats per la gran quantitat de persones que es concentren davant dels ajuntaments, per tal de deixar o endur-se el seu llibre de pau.

Mari Pau Guerrer, Benicarló.

Notícia



COMPRENSIÓ ORAL

59

Àrea fotocopiable

El text que sentiràs a continuació és una notícia. Escolta-la amb aten-ció per a poder respondre bé les preguntes.

1 Qui ha posat en marxa el projecte?

Mari Pau Guerrer.

Llibres per la Pau.

L’ajuntament.

2 Què pretén aconseguir l’organització Llibres per la Pau?

Que les persones lligen en pau i harmonia.

Que les persones compren llibres.

Que les persones visquen en pau i harmonia.

3 A qui ha demanat col·laboració Llibres per la Pau?

A tots els ajuntaments.

A Mari Pau Guerrer.

A tots els ciutadans i ciutadanes.

4 Què cal fer per col·laborar-hi?

Deixar o agafar un llibre que parle de pau davant de l’ajuntament.

Manifestar-se davant de l’ajuntament.

Fer un dibuix sobre el tema de la pau.

5 Quina ha estat la reacció de la gent a les localitats on ja es duu a terme el projecte?

La col·laboració ciutadana és escassa.

Ha col·laborat una gran quantitat de persones.

Només han col·laborat les persones que treballen a l’ajuntament.

6 Quin d’aquests títulars s’addiu més a la notícia?

Llibres per la pau.

Llibres de pau.

L’ajuntament per la pau.

4 Llengua 5éCO

Data:

Nom i cognoms:

COMPRENSIÓ ORAL

72

DaviD: Hola, bon dia. Com et diuen?

Nelo: Manuel Fuster Nebot, però tots em diuen “Nelo”.

DaviD: Quants anys tens?

Nelo: En tinc 10 però prompte en farè 11.

DaviD: Quantes hores estudies al dia?

Nelo: Estudie una hora al dia, però si hi ha exàmens n’estudie més.

DaviD: T’agrada veure la televisió?

Nelo: No, preferisc jugar a casa o al carrer amb els amics; la televisió m’avorrix molt. Només veig alguns programes ju-venils, després del col·legi.

DaviD: Ixes els caps de setmana?

Nelo: Sí, alguns dissabtes isc.

DaviD: On vas quan ixes?

Nelo: Vaig al poliesportiu, pegue voltes o vaig als recreatius.

DaviD: A quina hora tornes a casa?

Nelo: Torne a casa entre les huit i mitja i les nou.

DaviD: Quines altres coses t’agrada fer?

Nelo: M’agrada molt anar a la muntanya. El mes que ve aniré a un campament a la zona del Montgó.

Entrevista



COMPRENSIÓ ORAL

73

Àrea fotocopiable

El text que sentiràs a continuació és una entrevista. Escolta-la amb atenció per a poder respondre bé les preguntes.

1 Com es diu l’entrevistat?

Manuel Fuster Guillot.

Manuel Fuster Nebot.

Manuel Ferrer Nebot.

2 Quants anys té?

En té 11.

En té 10.

En té 9.

3 Quantes horas estudia cada dia?

No estudia si no té exàmens.

Estudia dues hores.

Estudia una hora.

4 Quins programes de la televisió li agraden?

Els juvenils.

Els infantils.

Els telediaris.

5 Quan ix Nelo?

Dissabtes i diumenges.

Alguns dissabtes.

No ix perquè s’avorrix molt.

6 A quina hora sol tornar a casa?

Entre les set i les huit.

A les nou.

Entre les huit i mitja i les nou.

7 On anirà d’ací a poc?

A fer un viatge amb avió.

A fer fotos al Montgó.

A un campament al Montgó.

5 Llengua 5éCO

Data:

Nom i cognoms:

COMPRENSIÓ ORAL

98

Megafonia


Senyors viatgers, benvinguts a aquest tren amb destina-ció Barcelona. L’arribada a la ciutat comtal està prevista a les set hores i quaranta-cinc minuts. Realitzarem pa-rades a les estacions de València, Castelló i Tarragona i les anunciarem amb suficient antelació. Per favor, bai-xen el volum de les alarmes del seu mòbil per tal de no destorbar els altres viatgers. Així mateix, els preguem que deixen l’equipatge als llocs destinats i deixen els corredors lliures d’obstacles. Recorden que durant les parades a les estacions no es poden utilitzar els lava-bos. En el trajecte de hui els oferirem la pel·lícula Gla-diator i el reportatge Dofins i orques. D’acord amb la legislació vigent està prohibit fumar al tren. Agraïm la confiança que han dipositat en la nostra companyia i es-perem que gaudisquen del viatge.


COMPRENSIÓ ORAL

99

Àrea fotocopiable

El text que sentiràs a continuació és un missatge dels serveis d’assistència en viatge d’un tren de llarg recorregut. Escolta’l amb atenció per a poder respondre bé les preguntes.

1 Quina destinació té el tren?

Badalona.

Barcelona.

Tarragona.

2 A quina hora arriba a la seua destinació?

A les set hores i quaranta-cinc minuts.

A les set hores i cinc minuts.

Dins de quaranta-cinc minuts.

3 On farà parades?

A València i Castelló.

A València i Tarragona.

A València, Castelló i Tarragona.

4 Què han de fer per no destorbar els altres viatgers?

Connectar les alarmes dels mòbils.

Abaixar el volum de les alarmes dels mòbils.

Desconnectar els mòbils.

5 On han de deixar els equipatges?

Lluny dels lavabos.

Als corredors.

Als llocs destinats.

6 Què no poden usar durant les parades?

Els mòbils.

Els lavabos.

Els corredors.

7 Què els oferiran durant el trajecte?

Un reportatge sobre les oques.

La pel·lícula Gladiator i el conte Dofins i orques.

Una pel·lícula i un reportatge.

6 Llengua 5éCO

Data:

Nom i cognoms:

COMPRENSIÓ ORAL

112

Previsió meteorològica


Demà amainarà el vent de llevant que ha bufat fort durant tota la setmana, cosa que provocarà pluges a les comar-ques de l’interior i, si no pugen les temperatures hi haurà tempestes disperses a les comarques litorals de la meitat nord de la Comunitat Valenciana.

Al sud, per contra, els cels lluiran clars i, possiblement, hi haurà sol bona part del dia.

Pel que fa a les temperatures, segurament continuaran su-aus i sense canvis: les mínimes al voltant dels 10 graus i les màximes no passaran dels 20.

Pel que fa a la situació marítima la mar estarà arrissada durant tot el dia.


COMPRENSIÓ ORAL

113

Àrea fotocopiable

El text que sentiràs a continuació és una previsió meteorològica. Escolta-la amb atenció per a poder respondre bé les preguntes.

1 De què tracta el text?

Del clima de la Comunitat Valenciana.

De la geografia de la Comunitat Valenciana.

De l’oratge que farà demà.

2 Què farà el vent demà?

Bufarà fort.

Amainarà.

Augmentarà.

3 On provocarà pluges?

A les comarques del sud.

A les muntanyes de l’interior.

A les comarques de l’interior.

4 Quina previsió hi ha per a les comarques litorals del nord?

Tempestes disperses.

Ennuvolat.

Cels clars.

5 I per a les comarques del sud?

Tempestes disperses.

Ennuvolat.

Cels clars.

6 Com seran les temperatures?

Altes i sense canvis.

Suaus amb molts canvis.

Suaus i sense canvis.

7 Com serà la situació marítima?

Molt arrissada.

Arrissada.

Maregassa.

7 Llengua 5éCO

Data:

Nom i cognoms:

COMPRENSIÓ ORAL

126

Hola, sóc Elisa i ara us parlaré del llibre que he hagut de llegir per aquest trimestre. Abans que res, he de dir que el llibre m’ha agradat molt.

En primer lloc està la història sobre els problemes d’una colla d’amics. Està molt bé perquè és una història que pot passar de veritat. En segon lloc m’han agradat els perso-natges per la mateixa raó que l’argument, podríem ser qualsevol de nosaltres. A més, m’he identificat molt amb l’amiga del protagonista. I per últim, el llibre m’ha fet riure i plorar i això està també molt bé.

El pitjor ha sigut el vocabulari. Hi havia paraules que no entenia i he hagut de buscar-les en el diccionari. I el final tampoc m’ha agradat molt, però si no fóra aquest el final, la història seria poc creïble.

En conclusió, us el recomane si voleu entretindre-vos un poc.

Crítica d’un llibre



COMPRENSIÓ ORAL

127

Àrea fotocopiable

El text que sentiràs a continuació és la crítica d’un llibre. Escolta-la amb atenció per a poder respondre bé les preguntes.

1 De què tracta el text?

Dóna instruccions per a llegir un llibre.

Establix una conversa sobre un llibre.

Defensa la lectura d’un llibre.

2 Qui fa la crítica del llibre?

Elia.

Elisa.

Eliseu.

3 Quan ha llegit el llibre?

Aquesta setmana.

Aquest trimestre.

Aquest cap de setmana.

4 Li ha agradat el llibre?

No, no li ha agradat molt.

Sí, li ha agradat un poc.

Sí, li ha agradat molt.

5 Què conta la història?

Els problemes d’una colla d’amics.

Els preparatius d’una festa d’amics.

Els problemes del vocabulari.

6 Per què és creïble la història?

Perquè és molt entretinguda.

Perquè té molts personatges.

Perquè pot passar de veritat.

7 Què ha sigut el pitjor?

La gramàtica.

El vocabulari.

L’amiga del protagonista.

8 Llengua 5éCO

Data:

Nom i cognoms:

COMPRENSIÓ ORAL

140

AnnA: Hola. Bon dia, senyora Carme!

CArme: Hola, Anna, què vols?

AnnA: Una llibreta de ratlles, un retolador negre, un altre roig i un altre verd i una caixa de ceres.

CArme: Espera, espera. A veure: una llibreta de ratlles, com la vols? Gran o xicoteta?

AnnA: Gran.

CArme: I els retoladors de tres colors: negre, roig i blau?

AnnA: No, blau no, verd!

CArme: Bé. I la caixeta de ceres. Ací està tot. Alguna cosa més?

AnnA: No, quant és?

CArme: 5 euros i 25 cèntims.

AnnA: Tinga.

CArme: Pren, et sobren 25 cèntims. Gràcies.

AnnA: Gràcies a vosté. Adéu.

CArme: Adéu.

Conversa



COMPRENSIÓ ORAL

141

Àrea fotocopiable

El text que sentiràs a continuació és una conversa. Escolta-la amb atenció per a poder respondre bé les preguntes.

1 Qui intervé en la conversa?

Carmela i Anna.

Carme i Joana.

Carme i Anna.

2 Quina llibreta vol?

Roja i verda.

De quadres.

De ratlles.

3 De quins colors vol Anna els retoladors?

Un retolador negre, un altre roig i un altre blau.

Un retolador negre, un altre roig i un altre verd.

Un retolador negre, un altre groc i un altre verd.

4 Com vol la llibreta?

Xicoteta.

Gran.

Verda.

5 Què més vol?

Una caixeta de ratlles.

Una caixeta de bledes.

Una caixeta de ceres.

6 Quan val la compra?

Cinc euros i 25 cèntims.

Cinc euros i 45 cèntims.

95 cèntims

7 Com s’acomiaden?

Diuen fins ara.

Diuen adéu.

Diuen gràcies.

9 Llengua 5éCO

Data:

Nom i cognoms:

COMPRENSIÓ ORAL

154

Tina, sa mare, el va despertar amb l’abraçada de sempre, però Toni es va adonar que tenia l’expressió de la cara més seriosa.

Es va alçar capficat, dubtant si treia Tana als testos dels geranis o si la dei-xava a la caixa. Finalment es va decidir per traure-la, ja que va pensar que li aniria bé un poc de sol i d’aire, a més de menjar algun animaló. La va agafar amb cura, mentre li deia paraules plenes de tendresa, com les que li dedicava la mare quan estava malalt.

—Vinga, menudeta, ja veuràs com de seguida et trobaràs com abans. Per-què ja sé que estàs malalteta i dèbil, si no, no t’estaries tan quieta; tan ju-ganera com ets normalment! Anem-hi, bonica, que ja tens el jardí a punt. Ja veuràs que bé que t’anirà el sol. I a veure si fas una miqueta d’esforç i caces un parell de mosques.

La va col·locar en un dels testos i se’n va anar a desdejunar-se.

El pare, Tono, i la mare ja seien a taula. Els va fer un bes, els va dir bon dia i va seure mirant de cua d’ull la mare.

Va comprovar que continuava seriosa, però no callada ni aspra. Feia més cara de preocupació i de pena que no d’enfadada.

—Escolta… —va començar.

El cor de Toni es va accelerar de por i li van vindre a la ment els pitjors auguris.

—He pensat que a la vesprada, quan isques d’escola, hauríem d’anar a cal veterinari amb la sargantana. Em sembla que val la pena que la mire… Hi telefonaré per demanar hora.

Narració



COMPRENSIÓ ORAL

155

Àrea fotocopiable

El text que sentiràs a continuació és una narració. Escolta-la amb atenció per a poder respondre bé les preguntes.

1 Com es diu el protagonista?

Tina. Toni. Tono. Tana

2 Com el desperta la mare?

Duent-li el desdejuni al llit perquè està malalt.

Amb l’abraçada de sempre.

Amb cara d’enfadada i molt aspra.

3 Què te amagat el xiquet en una caixa?

El despertador.

Una sargantana.

Uns geranis.

4 Com li parla la mare quan està malalt?

Amb cara d’enfadada i molt aspra.

Amb paraules plenes de tendresa.

Posant-lo al sol, entre els geranis.

5 Quin menjar fan durant la lectura?

El sopar.

El desdejuni.

El berenar.

El dinar.

6 Com està la mare?

Seriosa. Enfadada. Aspra. Preocupada. Callada.

7 Què ha pensat la mare?

Preparar un desdejuni molt abundant.

Anar amb la sargantana a cal veterinari.

Telefonar a l’escola per a dir que Toni està malalt.

10 Llengua 5éCO

Data:

Nom i cognoms:

COMPRENSIÓ ORAL

180

Àrea fotocopiable

La nevera de l’Espadà

Van agafar un caminet estret i costerut que eixia del marge de la carre-tera i de seguida van topar amb una construcció de planta octogonal tota de pedra amb una porta protegida per una reixa metàl·lica.

—Què és això? —va preguntar Ximo.

—Una nevera —va respondre Sara.

—Una nevera? Però si pareix una casa mig soterrada —va comentar Joanet.

Seguint les indicacions de Sara, es van acostar a la reixa i van veure que es tractava d’una espècie de pou cobert d’uns deu metres de profundi-tat per uns cinc de diàmetre.

—Bufa! Això deu tindre més de mil anys —va exclamar Ximo.

—No, només uns dos-cents —va dir Sara—. En aquell temps, quan nevava, agafaven pales i l’omplien de neu perquè es convertira en gel. El feien servir per a conservar els aliments i refrescar la beguda.

—I no se’ls desfeia mentre el portaven a casa, el gel? —va preguntar Paula.

—El transportaven de nit amb cavalleries. El carregaven a la sàrria i el tapaven amb palla perquè no es

desfera —va explicar Sara.

Narració



COMPRENSIÓ ORAL

181

Àrea fotocopiable


1 Com s’arriba fins a la nevera de l’Espadà?

Per un caminet estret i costerut.

Amb cotxe per l’autovia.

Després de passar dos revolts molt perillosos.

2 De què està feta la nevera de l’Espadà?

De fang i pallús. De pedra. De neu i gel. De palla.

3 Com és la nevera de l’Espadà?

Un electrodomèstic més alt que ample amb una porta metàl·lica que sovint té gel dins.

Una espècie de pou cobert d’uns deu metres de profunditat per uns cinc de diàmetre.

Un pou profund excavat a terra fins que s’ha trobat aigua.

4 Quant fa que van construir la nevera de l’Espadà?

Més de mil anys. El 1707. Uns dos-cents anys.

5 Per a què s’usava la nevera?

Quan nevava, era una casa mig soterrada on refugiar-se del mal oratge.

Quan nevava, feien un pou profund davall terra per a refredar la muntanya.

Quan nevava, l’omplien de neu perquè es convertira en gel que servia per a conservar els aliments.

6 Amb quina ferramenta omplien la nevera de neu?

Amb martells. Amb una excavadora. Amb pales. Amb palla.

7 Com transportaven el gel?

De nit, amb cavalleries i cobert amb palla perquè no es desfera.

De dia, en camions frigorífics.

Durant l’hivern, mentre nevava.

11 Llengua 5éCO

Data:

Nom i cognoms:

COMPRENSIÓ ORAL

194

Quan el drac tornà a la cova, la desolació regnava allà on havia viscut; totes les plantes estaven carbonitzades i ja no hi podria trobar aliment en molts anys perquè era vegetarià.

Allò trastornà el cervellet del nostre drac el qual se’n baixà vorejant la penya del Frare, travessà el riu d’Agres i multitud de bar ranquets fins a arribar a Turba-llos. Serra amunt, serra amunt, per entremig d’argelagues s’internà en un bosc de garrofers i se’n menjà un parell. Feia dies que no dinava tan a gust. Aquella serra, la serra de Turballos, seria un bon habitatge.

El bosc de garrofers era suficientment gran per a garantir-li l’aliment durant tota la vida, i si de cas, al cap d’uns anys els primers arbres engolits per la seua voracitat ja haurien reviscolat amb noves tiges. El nostre drac féu la migdiada de rigor davall d’un grupet de carrasques; després cercaria algun lloc on allot-jar-se en aquella serra desconeguda.

I cercant, cercant trobà una cova. Era més xicoteta que l’antiga llar, però quin remei! Ja s’apanyaria malgrat l’estretor. Al cap i a la fi, ell tampoc era massa gran.

—Ara ja no podré passar desapercebut. Hauré d’acostar-me als pobles d’ací baix i amenaçar-los, he, he, he! Em faré l’amo d’aquesta vall. —Es digué:

Un jorn es presentà a Muro i així com a vançava els murers, ater rits, retrocedien. Es concentraren al costat de la porta del Matzem, darrera eixida del poble per la part baixa.

—He, he, he! Bon dia cucs de dues potes —es burlà cínicament amb la seua grossa veu metal·litzada—. D’ara en avant m’haureu de lliurar la meitat de la vostra collita, siga blat, raïm, oli o el que siga. En cas contrari us socarraré amb les meues flames.

Narració



COMPRENSIÓ ORAL

195

Àrea fotocopiable


1 Per què es trastorna el drac?

Perquè les plantes del voltant de la seua cova eren verinoses.

Perquè té molta fam i no li agraden els garrofers.

Perquè s’havien cremat les plantes del voltant de la seua cova i no tindria aliment.

2 A quina serra se’n va a viure?

A la serra de Turballos.

A la serra de la penya del Frare.

A la serra del riu d’Agres.

3 Amb què dina a gust?

Amb dues carrasques.

Amb tres garrofers.

Amb dos garrofers.

4 Què fa just després de dinar?

Dormir la migdiada de rigor.

Amenaçar el poble de Muro.

Buscar una cova on viure.

5 Com és la nova cova que troba per a viure-hi?

Més àmplia que l’antiga.

Profunda i fosca.

Més menuda que l’antiga.

6 Què demana el drac als habitants de Muro?

Viure al poble perquè s’avorria d’estar-se sol a la muntanya.

La meitat de la collita de blat, raïm o oli.

La meitat del poble per a viure-hi còmodament, ja que la seua cova era menuda.

7 Quina amenaça fa el drac als habitants de Muro?

Es menjarà cada lluna plena un infant del poble.

Els expulsarà del poble per la porta del Matzem.

Els socarrarà amb les seues flames.

12 Llengua 5éCO

Data:

Nom i cognoms:

COMPRENSIÓ ORAL

208

El Sol calfa l’aigua dels rius, dels llacs i dels mars de tot el món. D’aquesta manera l’aigua s’evapora i es convertix en un vapor invisi-ble que viatja per l’aire, sense que ningú la veja. Quan puja cap al cel, com que hi fa més fred, torna a condensar-se en unes gotetes d’aigua, que juntament amb unes altres gotes formen un núvol. En els núvols les gotes menudes xoquen i s’unixen les unes amb les altres, fins que són massa grans per a flotar en l’aire. Llavors és quan cauen en forma de pluja, que torna a omplir els rius, els llacs i el mar. I tot torna a co-mençar!

Els núvols poden viatjar molts quilòmetres sense deixar anar gens d’aigua, però quan troben aire més fred o quan porten moltíssima ai-gua, es descarreguen mullant tot el que troben. Són com una espon-ja carregada d’aigua: hi ha tantes gotetes que s’unixen i comencen a caure en forma de pluja. Si observes els núvols prompte diferenciaràs els núvols foscos que porten tempesta i els que, blancs i prims, pas-sen de llarg sense deixar caure ni un xicotet plugim.

Text expositiu



COMPRENSIÓ ORAL

209

Àrea fotocopiable

El text que sentiràs a continuació és expositiu. Escolta-la amb atenció per a poder respondre bé les preguntes.

1 Per què s’evapora l’aigua dels rius, dels llacs i dels mars de tot el món?

A causa del canvi climàtic.

Perquè el Sol la calfa.

Perquè fa molt de fred.

2 Què és un núvol?

Un arc que apareix al cel quan plou i fa sol i que té set colors.

Una esponja plena de trons i de llamps.

Una massa de gotetes d’aigua molt menudes que flota en l’aire.

3 Segons el que has sentit, quan plou? Marca els dos casos correctes.

Quan els núvols es troben aire més fred.

Quan fa un vent molt fort

Quan porten moltíssima aigua.

4 Quins núvols porten pluja?

Els núvols foscos.

Els núvols blancs i prims.

Els núvols que apareixen pel sud.

5 Quins núvols passen de llarg sense deixar caure ni una gota?

Els núvols foscos.

Els núvols blancs i prims.

Els núvols que apareixen pel sud.

13 Llengua 5éCO

Data:

Nom i cognoms:

COMPRENSIÓ ORAL

222

Plou i fa sol

Quan plou i fa sol a vegades pots veure com apareix un arc fantàstic, carre-gat de colors. És l’arc de Sant Martí. Els raigs de sol, que són de llum blan-ca, travessen les gotetes d’aigua i, en eixir, es dividixen en set colors: roig, taronja, groc, verd, blau, indi i violat. Sempre apareixen en el mateix ordre. Has provat alguna vegada a reconéixer-los tots? L’arc de Sant Martí es pot veure en molts altres llocs, per exemple en una cascada, en les esguitades que fa el mar en xocar contra les roques… o regant les plantes!

Núvols baixos

La boira sembla fum, però de fet està formada per gotes d’aigua menu-díssimes, com els núvols i es troba arran de terra. La boira es produïx, so-bretot, en les hores més fredes de la nit i de la matinada, i desapareix quan el Sol calfa l’aire. En alguns llocs la boira pot quedar-se durant setmanes: és com viure sempre dins d’un núvol! La boira pot ser tan espessa que no aconseguixes veure més enllà dels peus. T’imagines una boira així enmig de la mar? Quan els vaixells es troben amb bancs de boira no poden veure la llum dels fars, així que per a guiar-se han d’utilitzar el radar, engegar les sirenes i esperar. És molt fàcil xocar quan no veus res!

Text expositiu



COMPRENSIÓ ORAL

223

Àrea fotocopiable

El text que sentiràs a continuació és un text expositiu. Escolta-la amb aten-ció per a poder respondre bé les preguntes.

1 Quines condicions meteorològiques s’han de donar perquè aparega l’arc de Sant Martí?

Que ploga i trone.

Que neve i faça vent.

Que ploga i faça sol.

2 En quins d’aquests llocs has sentit que també es pot veure l’arc de Sant Martí?

En una cascada.

A la nit.

A través d’una fulla de figuera.

Regant les plantes.

Netejant un espill.

En les esguitades del mar.

3 Què és la boira?

Una massa de gotes d’aigua menudíssimes, com els núvols, que està arran de terra.

Un problema ocular que impedix veure bé.

Una descàrrega elèctrica que baixa dels núvols a terra, que fa molta llum i un soroll explosiu.

4 Quan es produïx la boira?

En les hores més fredes de la nit i de la matinada.

Quan el Sol calfa l’aire.

Després d’haver plogut durant setmanes.

5 Quan desapareix la boira?

Quan fa més fred, de nit i de matinada.

Quan el Sol calfa l’aire.

Després d’haver plogut durant setmanes.

6 Què fan els vaixell quan es troben un banc de boira enmig de la mar?

S’enfilen cap al far més pròxim.

Es guien per mitjà del radar i fan sonar la sirena.

Calen les xarxes perquè és un bon moment per a pescar.

14 Llengua 5éCO

Data:

Nom i cognoms:

COMPRENSIÓ ORAL

240

L’origen de la roda

La forma més simple i antiga de transport és la realitzada mitjançant la pròpia energia muscular. L’ésser humà pot carregar-se a l’esquena el seu equipatge o bé arrossegar-lo, estirant-lo amb una corda o, encara millor, disposar-lo en un carretó de rodes més o menys rudimentari. I és precisament amb la invenció de la roda quan comença la veritable història dels transports.

L’origen de la roda i dels carros no ha deixat mai de fascinar els his-toriadors moderns, que han elaborat nombroses teories sobre aquesta qüestió. Les representacions més antigues que es coneixen de vehicles sobre rodes són de fa 6000 anys, provinents de la ciutat d’Uruk, a Me-sopotàmia. Malgrat això, les restes més antigues de carros que s’han trobat fins ara es remunten a fa uns 5000 anys i ja demostren un cert nivell d’experiència i d’habilitat en la construcció. Les rodes d’aquella època eren discos de fusta massissa. Aquests primers carros, a més de ser utilitzats per als transports pesants, també es feien servir per a les cerimònies i per a la guerra. En aquest cas, els bous eren substituïts per ases, que proporcionaven al vehicle una major velocitat.

Text expositiu



COMPRENSIÓ ORAL

241

Àrea fotocopiable

El text que sentiràs a continuació és un text expositiu. Escolta-la amb atenció per a poder respondre bé les preguntes.

1 Quina és la forma més antiga de transportar objectes?

En un cotxe mogut per energia elèctrica.

Carregar-se’ls a l’esquena.

En una nau espacial.

2 Quin fet marca l’inici de la història dels transports?

La fundació de la ciutat d’Uruk.

La invenció de la roda.

El descobriment de l’energia atòmica.

3 De quan són les representacions de carros més antigues que es coneixen?

De fa uns 6000 anys.

De l’època de l’imperi Romà.

De l’època de Jaume I.

4 D’on són les representacions de carros més antigues que es coneixen?

De la ciutat d’Uruk, a Mesopotàmia.

De la ciutat del Caire, a Egipte.

De la ciutat d’Atenes, a Grècia.

5 Les restes de carros més antigues que es conserven són de fa…

6000 anys.

5000 anys.

3000 anys.

45 anys.

6 Com eren les rodes dels carros més antics?

Molt estretes, com les de les bicicletes de carreres.

Molt amples, com les de les bicicletes tot terreny.

Uns discos de fusta massissa.

7 Quins animals eren més veloços per a arrossegar els carros?

Els ases.

Els bous.

Els gossos.

Els ponis.

15 Llengua 5éCO

Data:

Nom i cognoms:

16 comprensiÓ · 2020-06-18 · les vacances d’estiu! paraules màgiques! la sola menció em...

Documents