ordenanÇa municipal reguladora dels usos i ......l’activitat, podent ocupar la mateixa activitat...

PLA GENERAL MUNICIPAL D'ORDENACIÓDE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA

TEXT REFÒS_______________________________________________________________

ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORADELS USOS I DE LES ACTIVITATS

REFÓS NORMATIU FEBRER DE 2005

Àrea del Territori i Medi Ambient

ORDENANÇA

REGULADORA DELS USOS

I DE LES ACTIVITATS

Santa Perpètua de Mogoda,

ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DELS USOS I DE LES ACTIVITATS

TÍTOL PRELIMINAR: DISPOSICIONS GENERALS.

Pag.Art. 1. Objecte. ................................. 1Art. 2. Àmbit d'aplicació. .......................... 1Art. 3 Interpretació. ............................... 1Art. 4. Modificació. ................................. 1Art. 5. Vigència. ................................. 1

TÍTOL PRIMER: REGULACIÓ GENERAL DELS USOS.

CAPÍTOL PRIMER. CLASSIFICACIÓ DELS USOS.

Art. 6. Regulació dels usos .......................... 2Art. 7. Situacions relatives .......................... 2Art. 8. Grau d'incidència ............................. 5

CAPÍTOL SEGON. SOROLL I VIBRACIONS.

Art. 9. Definicions .................................. 6Art. 10. Projecte acústic ........................... 6Art. 11. Nivells màxims ............................... 7Art. 12. Regulació de les vibracions .................. 8Art. 13. Horaris ................................... 9

CAPÍTOL TERCER. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA.

Art. 14. Definicions.................................. 10Art. 15. Classificació de les activitats en funció

de la contaminació atmosfèrica................... 10Art. 16. Emissions a l'atmosfera...................... 11Art. 17. Alçada de xemeneies ........................12

CAPÍTOL QUART. AIGÜES RESIDUALS.

Art. 18. Classificació d'usuaris.......................13

Art. 19. Permís d'abocament per als usuaris generals.. 14Art. 20. Permís d'abocament per als usuaris

industrials iassimilables....................14

Art. 21. Condicions dels abocaments....................14

CAPÍTOL CINQUÈ. RESIDUS SÒLIDS.

Pag.Art. 22. Definicions.................................. 16Art. 23. Classificació de les activitats en funció

dels residus sòlids.......................... 16Art. 24. Minimització i valoració de residus ......... 17Art. 25. Tractament de residus........................ 17Art. 26. Condicions d'instal·lació.................... 17

CAPÍTOL SISÈ. CÀRREGA I DESCÀRREGA.

Art. 27. Obligació de disposar de zona de càrregai descàrrega................................. 18

Art. 28. Condicions de la càrrega i descàrrega ....... 18

CAPÍTOL SETÈ. APARCAMENT.

Art. 29. Regulació general de l'aparcament ......... 19Art. 30. Nombre de places en funció de l'ús ........... 19Art. 31. Condicions tècniques dels aparcaments ........ 21

CAPÍTOL VUITÈ. OLORS.

Art. 32. Definicions .................................. 22Art. 33. Regulació de les activitats en funció de

................................. la intensitat d’olor............................................. 22

Art. 34. Valoració de les emissions d’olors ........... 23

CAPÍTOL NOVÈ. RADIACIONS ELECTROMAGNÈTIQUES.

Art. 35. Classificació i definicions ................. 24Art. 36. Regulació de les activitats en funció de

les radiacions electromagnètiques............ 26Art. 37. Control i autorització d'instal·lacions

radioactives ................................ 26

CAPÍTOL DESÈ. RISC D'INCENDI i INUNDACIONS.Pag.

Art. 38. Establiments industrials o d’emmagatzematge.. 28Art. 39. Resta d’activitats........................... 28Art. 40. Us recreatiu o restauració................... 28Art. 41. Establiments industrials en parcel·les

connexes a rieres............................ 28Art. 42. Amuntegamnets de materials en parcel·les de

sòl industrial sense edificar o en espais lliures de parcel·les edificades...... 28

Art. 43. Emmagatzematge als espais lliures interiors de parcel·la..................................29

Art. 44. Comunicació en cas d’activar-se el pla d’emergència................................. 29

CAPÍTOL ONZÈ. RISC D'EXPLOSIÓ.

Art. 47. Definicions.................................. 30Art. 48. Regulació de les activitats en funció

del risc d'explosió.......................... 30

TÍTOL SEGON: CONDICIONS ESPECÍFIQUES DELS USOS.

Art. 49. Condicions de caràcter general................32Art. 50. Condicions específiques de l'ús comercial.... 33Art. 51. Condicions específiques dels

serveis Educatius.............................35Art. 52. Condicions específiques dels serveis

sanitaris assistencials...................... 35

Art. 53. Condicions específiques dels serveis esportius.................................... 35

Art. 54. Condicions específiques de l'ús industrial... 35

Art. 55. Condicions específiques de l'ús recreatiu.... 35Art. 56. Condicions específiques de l'ús de

Restauració ................................. 36Art. 57. Condicions específiques d'activitats

d'alimentació............................... 36Art. 58. Condicions específiques de locals per a

aparcament de vehicles........................37

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES................................... 38

DISPOSICIONS ADDICIONALS.................................... 39

DISPOSICIONS DEROGATÒRIES................................... 39

QUADRES I ANNEXOS

Quadre núm. 1. Usos permesos en les diverses............................. situacions relatives..

............................................ 40

Quadre núm. 2. Activitats admissibles segons el grau d'incidència i la qualificació

urbanística................................. 42ANNEX núm. 1. Projecte acústic. Conceptes. Definicions

i tècniques de mesurament................... 44

ANNEX núm. 2. Classificació d'activitats potencialmentcontaminadores de l'atmosfera........... 49

ANNEX núm. 3. Classificació d'activitats segons aigües residuals....................................60

ANNEX núm. 4. Cabals mínims deventilació..................63

ANNEX núm. 5. Altura lliure i altura útil delslocals......65

TÍTOL PRELIMINAR

DISPOSICIONS GENERALS

Art. 1.- Objecte.

La present ordenança té per objecte regular les condicionsque han de complir els usos o les activitats de novainstal.lació i les existents en el moment d'aprovar-seaquesta ordenança.

Art. 2.- Àmbit d'aplicació.

Aquesta ordenança és d'aplicació a tots els usos o lesactivitats, excepte els d'habitatge, emplaçats en el termemunicipal de Santa Perpètua de Mogoda.

Art. 3.- Interpretació.

Aquesta ordenança s'ha d'interpretar segons el sentitpropi de les seves paraules, en relació amb el context iamb subordinació a allò que disposen les normesurbanístiques del Pla general municipal d'ordenació deSanta Perpètua de Mogoda, el Pla especial de protecció delpatrimoni arquitectònic, el planejament de desenvolupamenti altres instruments urbanístics d'aplicació o normativessectorials.

Art. 4.- Modificació.

En qualsevol moment i atenent l'aprovació de normatives decaràcter sectorial d'obligat compliment o de l'evoluciófutura de les activitats, es podran modificar lesdisposicions de la present ordenança. La modificacióseguirà el mateix tràmit establert per a l'aprovació.

Art. 5.- Vigència.

La present ordenança entrarà en vigor l'endemà del dia dela publicació de la seva aprovació definitiva en el DiariOficial de la Generalitat de Catalunya.

TÍTOL PRIMER

REGULACIÓ GENERAL DELS USOS

CAPÍTOL PRIMER. CLASSIFICACIÓ DELS USOS

Art. 6.- Regulació dels usos.

Als efectes de regular-los i de determinar-ne lacompatibilitat, els usos es classifiquen atenent en primerlloc les situacions relatives i en segon lloc el graud'incidència sobre l'entorn i el mediambient.

Art. 7.- Situacions relatives.

1. S’entén per situació relativa d’una activitat cadascunade les diferents possibilitats d’emplaçament físicrespecte d’altres usos.

2. La situació relativa d’una activitat ve determinada perla ubicació que ocupa el local principal i l’accés al’activitat, podent ocupar la mateixa activitat lesplantes superiors i inferiors a la principal

3. D’acord amb aquesta ubicació s’estableixen les situacionssegüents:

Situació 0: activitat situada exclusivament en plantasoterrani i amb accés independent respected’altres usos.

Situació 1: activitat situada en planta baixa d’edificid’habitatges i amb accés independent delshabitatges.

Situació 2: activitat situada en planta baixa d’edificid’habitatges i amb accés comú amb elshabitatges. Activitat situada en planta pisd’edifici d’habitatges i amb altres usosdiferents de l’habitatge a les plantesinferiors.

Situació 3: activitat situada en planta pis d’edificid’habitatges i amb ús d’habitatge a lesplantes inferiors.

Situació 4: activitat situada en planta baixa d’edificisense habitatges.

Situació 5: activitat situada en planta pis d’edificisense habitatges.

Situació 6: activitat contigua a habitatge i situada enedifici d’ús exclusiu.

Situació 7: activitat contigua a un altre ús que no siguiel d’habitatge, i situada en edifici d’úsexclusiu.

Situació 8: activitat separada d’un altre ús per espailliure sense edificar.

Situació 9: activitat situada en edifici aïllat en zonesallunyades de nuclis urbans.

4. L'expressió gràfica de les situacions relatives es determinaen el quadre següent:

SITUACIONS RELATIVES

H-A H H

H-A H A

H-A A A

A

0 1 2

A

H A A

A A A

3 4 5

H A H A A A

6 7

A A A

8 9

5. Els usos permesos a les diferents situacions relativess'indiquen al quadre 1.

Art. 8.- Grau d'incidència.

1. La mesura del grau d'incidència de qualsevol ús sobre

l'entorn o sobre d'altres usos, s'estableix mitjançantels següents paràmetres:

- Sorolls i vibracions- Contaminació atmosfèrica- Aigües residuals - Residus sòlids- Càrrega i descàrrega- Aparcament- Olor- Radiacions electromagnètiques- Risc d'incendi- Risc d'explosió

2. Les activitats que, segons el grau d’incidènciasobre l’entorn, es poden situar en funció de laqualificació urbanística, s’indiquen en el quadre 2.

3. Quan la instal.lació d'una activitat pugui comportaraltres efectes sobre l'entorn no previstos al'apartat 1 d'aquest article, els serveis tècnicsmunicipals en valoraran el grau d'incidència i endeterminaran la possibilitat d'emplaçament i lesmesures correctores que caldrà adoptar.

CAPÍTOL SEGON: SOROLL I VIBRACIONS

Art. 9.- Definicions.

1. Als efectes d'aquesta Ordenança, s'utilitzaran lesdefinicions acústiques, notacions i unitats que figurena la Norma bàsica de l'edificació NBE-CA-82, aprovadapel Reial Decret 2115/82, del 12 d'agost i l'ordre de29 de setembre de 1988, o les normes que en el futur lamodifiquin o substitueixin.

2. Per a la correcta utilització dels termes acústics noinclosos a l'esmentada norma, es recorrerà alsignificat que apareix en les normes UNE i, si no, ales normes ISO.

3. Les definicions dels conceptes físics o unitats demesura, com també les tècniques de mesurament i elcontingut del projecte acústic, s'indiquen a l'annex I.

Art. 10.- Projecte acústic.

1. S'exigirà un projecte acústic a totes les activitatscontigües a habitatges (situacions relatives 0, 1, 2,3 i 6), i que funcionin, totalment o parcialment, enhorari nocturn.

2. S'exigirà igualment projecte acústic a les activitatssituades en contigüitat amb usos educatius osanitarioassistencials.

3. Els serveis tècnics municipals podran exigir lapresentació de projecte acústic a aquelles activitatsque, malgrat que funcionin exclusivament en horaridiürn, es realitzin en contigüitat amb l'habitatge ipresentin especial problemàtica pel que fa als sorollsi les vibracions.

4. El projecte acústic es presentarà conjuntament amb lasol.licitud de llicències d'instal.lació, ampliació omodificació de les activitats.

Art. 11.- Nivells màxims.

1. Els nivells màxims de soroll expressats en dB(A)que es poden percebre a la zona receptora degutsal funcionament d'una activitat s'ajustaran alsvalors assenyalats a la taula següent:

ZONA NIVELLS SONORS

RECEPTORA HORARI INTERIORS EXTERIORS

H DiaNit

3525

5545

M DiaNit

3525

5550

I DiaNit

4540

6560

2. La zona receptora H és constituïda per les següentsqualificacions urbanístiques: 1.1, 1.3, 2.1, 2.2,2.3.

La zona receptora M és constituïda per les següentsqualificacions urbanístiques: 1.2, 3.1, 4.1, 6.4.

La zona receptora I és constituïda per les següentsqualificacions urbanístiques: 5.1, 5.2, 6.1, 6.2,6.3.

3. Els nivells màxims de soroll assenyalats a la taula

anterior admetran una tolerància de +3dB(A) a leszones M i I.

4. El nivell de referència d'emissió de so de lesactivitats de restauració i recreativa es determina apartir d'un nivell de soroll de 70 dB per arestauració, de 90 dB per a bar musical, pubs,wiskeries, bingos, cafès teatre, salons recreatius isimilars i de 120 dB per a discoteques i sales defesta.

Art. 12.- Regulació de les vibracions.

1. Els nivells de vibracions màxims admissibles en ellocal receptor, expressats en dB, s'ajustaran alsvalors que es fixen a continuació:

ZONARECEPTORA

HORARI Nivell de vibracionsLa màxim (dB)

Dia 60H i M

Nit 55

Dia 65I

Nit 60

2. Per tal d'evitar la transmissió de vibracions i sorollsa través de l'estructura, en activitats situades encontigüitat amb l'ús d'habitatge, educatiu isanitarioassistencial, s'adoptaran les següents mesurespreventives:

a) Totes les màquines aniran dotades d'elementsesmorteïdors de vibracions o es muntaran sobrebrancades apropiades per esmorteir les vibracions.

b) Les màquines s'instal.laran separades de lesparets mitgeres i en cap cas no podran tenirsuport en parets, ni en pilars, ni en sostres,llevat, en aquest últim cas, de petites unitatsauxiliars d'aire condicionat o de ventilació,sempre que la suspensió es faci mitjançant lainstal.lació d'esmorteïdors de baixa freqüència.

c) Les connexions de ventiladors centrífugs,compressors, bombes i en general d'equips detransport de fluids als conductes de distribució icanonades s'executaran sempre mitjançantacoblaments elàstics.

d) Els elements de suport de conductes i lescanonades de distribució de fluids es muntaran,particularment en els primers trams, amb elementselàstics, per tal d'evitar la transmissió de

vibracions a través de l'estructura de l'edifici.

e) En travessar parets, els conductes i les canonadesho faran sense encast i amb muntatge elàstic deprovada eficàcia.

f) No s'admetrà la instal.lació de conductes ocanonades propis de l'activitat en els falsossostres d'aïllament acústic o entre els elementsd'una doble paret. Tampoc no s'admetrà lautilització d'aquestes cambres acústiques com a"plenums" d'impulsió o retorn d'aire condicionat.

Art. 13.- Horaris.

A efectes d'aplicació dels nivells màxims admissibles, esconsideren horaris diürn i nocturn els que s'indiquen a lataula següent:

HORARIZONA RECEPTORA

Dia Nit

H 8 – 22 22 – 8

M 7 – 22 22 – 7

I 7 - 22 22 - 7

CAPÍTOL TERCER: CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA


1. Activitat potencialment contaminadora de l'atmosferaés aquella que, per raó de les seves emissions,provoqui la presència en l'aire de substàncies o deformes d'energia que impliquin risc, dany immediat odiferit o molèsties per a les persones i per als bénsde qualsevol naturalesa.

2. La relació d'activitats potencialment contaminadoresde l'atmosfera és la que s'indica al Decret 322/87 de23 de setembre de desplegament de la Llei deprotecció de l'ambient atmosfèric de la Generalitatde Catalunya i que s'adjunta com a annex II o normesque en el futur el complementin o substitueixin.

Art. 15.- Classificació de les activitats en funció de lacontaminació atmosfèrica.

1. A partir de la relació d'activitats potencialmentcontaminadores de l'atmosfera indicades en el Decret322/87, per classificar les activitats en funció dela repercussió sobre l'ambient atmosfèrics'estableixen els grups següents:

Grup A: Activitats especialment contaminadores del'atmosfera que s'han d'instal.lar en zonesespecials.

Grup B: Activitats molt contaminadores del'atmosfera que han de disposar de lesinstal.lacions adients perquè es respectinels nivells admissibles d'immissió decontaminants a l'atmosfera.

Grup C: Activitats contaminadores de l'atmosfera quehauran de mantenir en tot moment els nivellsd'immissió de contaminants per sota delsnivells màxims admissibles.

Grup D: Activitats no incloses en els grups A, B, C,de les quals els nivells d'immissió decontaminants estan per sota dels nivellsmàxims admissibles.

2. Les activitats classificades en el grup A no sónadmissibles amb caràcter general al terme municipal deSanta Perpètua de Mogoda. L’admissibilitat de la restad’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera

es regiran pel que es regula al quadre núm. 2. Malgrataixò, i després de redactar un estudi d’impacteambiental, respecte al vector atmosfera, l’Ajuntamentpodrà autoritzar, si s’escau i motivadament, aquestesactivitats.

3. Per als sistemes d'infraestructures de serveis clauB.1, B.2 i B.3 seran d'aplicació les categories demenys restricció del seu entorn immediat. .

Art. 16.- Emissions a l'atmosfera.

1. Els nivells màxims d'emissió de contaminants al'atmosfera són els que s'indiquen al Decret 833/75,del 6 de febrer, que desenvolupa la Llei 38/72, del22 de desembre, o altra normativa que el substitueixio complementi.

2. No es poden llençar a l'exterior fums, bafs, gasos,vapors o aire amb substàncies en suspensió o atemperatura diferent de l'ambient per les façanes iels patis de tot tipus. Se n'exceptuen lesinstal.lacions de refrigeració de potència inferior a6.000 Kfrigories/hora, sempre que la temperatura delflux d'aire que incideixi en obertures alienes nosigui perceptiblement diferent del de l'entorn.

3. L'evacuació d'aire i contaminants a l'exterior s'hade fer per xemeneies o conductes. Segons els tipus decontaminants emesos es distingeixen quatre nivells.

NIVELL 1 Focus de combustió que consumeixencombustibles gasosos, instal.lacions derenovació d'aire, instal.lacions decondicionament o qualssevol altres que noemetin contaminants.

NIVELL 2 Focus de combustió que consumeixencombustibles en els quals el contingut desofre és igual o inferior a l'1 % inormalment emeten fum d'opacitat inferioral número 1 de l'escala de Ringelmann;activitats que desprenen baf o pudor.

NIVELL 3 Focus de combustió que utilitzencombustibles en els quals el contingut desofre és igual o inferior al 2,5 % i quenormalment emeten fum d'opacitat inferioral número 1 de l'escala de Ringelmann, tretdels moments d'encesa i càrrega i, enaquest cas, o l'opacitat dels quals nosigui superior al número 2 de l'escala de

Ringelmann, per un temps no superior a 10min/h; activitats que desprenen emanacionsde gasos irritants o tòxics.

NIVELL 4 Xemeneies que normalment emeten fumd'opacitat inferior al número 2 de l'escalade Ringelmann i al número 3 en els momentsd'encesa i càrrega, per un temps nosuperior a 10 min/h; activitats quedesprenen partícules sòlides en suspensió.

Art. 17.- Alçada de xemeneies.

1. L'alçada de les xemeneies per als diferents nivellsserà:

NIVELL 1 Alçada superior en 1 metre a totaedificació situada dins un cercle de radi10 m i amb centre a la xemeneia.

NIVELL 2 Alçada superior en 2 metres a totaedificació situada dins un cercle de radide 20 m i amb centre a la xemeneia.

NIVELL 3 Alçada superior en 4 metres a totaedificació situada en un cercle de radi de35 m i amb centre a la xemeneia.

NIVELL 4 Alçada superior en 6 metres a totaedificació situada dins d'un cercle de radide 50 m i amb centre a la xemeneia.

CAPÍTOL QUART: AIGÜES RESIDUALS

Art. 18.- Classificació d'usuaris.

Es defineix com a usuari tota persona natural o jurídica,titular d'un establiment o activitat que produeix aigüesresiduals. Els usuaris es classifiquen en:

1. Usuari general (UG): En formen part tots aquellsusuaris d'aigua amb alguna de les condicionssegüents:

a) Els usuaris d'aigua per a habitatges.

b) Els usuaris amb establiments per a activitatscomercials, industrials o altres, amb un codiCNAE (Código Nacional de Actividades Económicas)inclòs en el grup 1 de l'annex 3 d'aquestaOrdenança, d'acord amb el de la seva inscripcióen el Registre Industrial, i sempre i quan elseu abocament d'aigües residuals sigui inferiora 165.000 m3/any, i de càrrega contaminantinferior a 200 habitants equivalents, de talmanera que no ocasionin una contaminacióespecial en naturalesa i quantitat.

2. Usuari industrial i assimilable (UI): En formen parttots aquells usuaris d'aigua amb alguna de lescondicions següents:

a) Tots els usuaris amb establiments per aactivitats comercials, industrials o altres, ambun codi CNAE inclòs en el grup 2 de l'annex 3d'aquesta Ordenança, d'acord amb el de la sevainscripció en el Registre Industrial.

b) Tots els usuaris amb establiments per aactivitats comercials, industrials o altres, ambun abocament d'aigües residuals superior a165.000 m3/any.

c) Tots aquells usuaris amb un abocament d'aigüesresiduals amb una càrrega contaminant superior a200 habitants equivalents, per la qual cosaocasionen una contaminació de caràcter especialen naturalesa i quantitat.

La definició i la mesura de la càrrega contaminantdels establiments o de les activitats s'efectuaràsegons el procediment regulat pel Decret 320/1990 de21 de desembre, i quedarà subjecte a lesmodificacions de normativa que la Junta de Sanejament

pugui introduir.

L'agrupació d'activitats segons el CNAE (CódigoNacional de Actividades Económicas) és la definida enla data d'entrada en vigor d'aquesta Ordenança.

Art. 19.- Permís d'abocament per als usuaris generals.

1. En el cas dels usuaris domèstics que utilitzenl'aigua per a l'habitatge, sense destinar-la a cap úscomercial o industrial, s'entendrà que el Permísd'abocament està implícit en la Llicència municipalde primera utilització.

2. En la resta d'usuaris classificats com a generals,s'entendrà que el Permís d'abocament està implícit enla Llicència municipal d'activitat.

Art. 20.- Permís d'abocament per als usuaris industrials iassimilables.

1. Tots els usuaris classificats com a industrials iassimilables (UI) hauran d’obtenir el permísd’abocament a clavegueram, com a condició prèvia al’atorgament de la seva acta de control inicial.

2. No obstant el que prescriu el punt anterior, entrela documentació que aquests usuaris hauran depresentar per obtenir la llicència o permís municipald’activitat, s’inclourà la sol·licitud del permísd’abocament o aquella documentació necessària per ala seva tramitació.

3. La sol·licitud de permís d’abocament s’adreçarà alConsorci per a la defensa de la conca del riu Besòsmitjançant la documentació a què fa referèncial’annex 1 del Reglament regulador d’abocamentsd’aigües residuals del propi Consorci i podràpresentar-se directament al mateix Consorci o através de l’Ajuntament.

Art. 21.- Condicions dels abocaments.

1. Els abocaments d'aigües residuals a la xarxa declavegueram municipal han de complir les disposicionsque, respecte d'instal.lacions de pretractament,llicència d'abocament, llicència de connexió, etc.,preveu el Reglament regulador d'abocaments d'aigüesresiduals del Consorci per a la Defensa de la Concadel riu Besòs, així com l'Ordenança reguladora del'ús de la xarxa de clavegueram públic en el municipide Santa Perpètua de Mogoda, o les normes que la

substitueixin o complementin.

2. Els abocaments a la llera pública requeriranautorització prèvia de l’òrgan competent de laGeneralitat de Catalunya i, en qualsevol cas,compliran les disposicions del Reial decret 849/1986,d’11 d’abril, o les normes que el substitueixin ocomplementin.

CAPÍTOL CINQUÈ: RESIDUS SÒLIDS


1.S'entén per residu industrial qualsevol material sòlid,pastós o líquid resultant d'un procés de fabricació, detransformació, d'utilització, de consum o de neteja, elproductor o el posseïdor del qual el destina al'abandonament.

2.Residu industrial especial és aquell que, per les sevescaracterístiques tòxiques o perilloses o pel seu grau deconcentració, requereix un tractament específic i un controlperiòdic dels seus efectes nocius potencials.

3.D'acord amb l'article 29 de la Llei 6/93 de residus i aefectes de la disposició del rebuig i atenent llurscaracterístiques, els residus es classifiquen en:

a) Residus especials.

b) Residus no especials.

c) Residus inerts.

3.1.És residu especial tot residu comprès en l'àmbitd'aplicació del Decret 34/96 de 9 de gener, pel quals'aprova el catàleg de residus de Catalunya.

3.2.És residu no especial tot residu que no és classificatcom a especial o com a inert.

3.3.És residu inert el residu que, una vegada dipositat enun abocador, no experimenta transformacions físiques,químiques o biològiques significatives i que compleix elscriteris de lixiviació determinats per reglament.

Art. 23.-Classificació de les activitats en funció delsresidus sòlids.

En funció dels residus sòlids produïts, les activitats esclassifiquen en dos grups:

Grup R:Activitats que produeixen residus industrials inerts ino especials.

Grup S:Activitats que produeixen residus industrialsespecials, compresos en l'àmbit d'aplicació del Decret34/96 de 9 de gener.

Art. 24.- Minimització i valoració de residus.

1. Les activitats que generin residus, incorporaran els programes de la Generalitat de Catalunya en tot allòque fa referència a la minimització i valoració delsresidus d'acord amb el Decret 34/96 de 9 de gener.

Art. 25.- Tractament de residus.

1. Totes les empreses productores de residus industrialsespecials estan obligades a complir allò que estableixla normativa vigent.

2. La recollida, el transport, el reciclatge i eltractament dels residus industrials, principalment elsespecials, s'haurà de realitzar d'acord amb allò queindica la normativa de la Generalitat de Catalunyasegüent:

a) Decret 2/91, del 26.09.91, DOG 2498 de 27.09.91, pelqual s'aprova la Refosa de textos legals vigents enmatèria de residus industrials.

b) Llei 6/93 de 15 de juliol reguladora dels residus.

c) El programa de gestió de residus especials aCatalunya.

d) El Decret 34/96, de 9 de gener, pel qual s'aprovael catàleg de residus de Catalunya i d'altres normesque les substitueixin o complementin.

3. Les activitats que generin residus industrials inerts oassimilables a urbans, amb caràcter prioritari,realitzaran la valoració dels residus ja sigui perreciclatge o reutilització segons el programa de laGeneralitat de Catalunya, o els programes de recollidade l'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.

Art. 26.- Condicions d'instal⋅lació.

Les activitats de tractament de residus que utilitzin coma procés la incineració, no seran admissibles al termemunicipal de Santa Perpètua de Mogoda, i les activitats detractament de residus i de disposició del rebuig hauran depresentar un estudi d'impacte ambiental per sol⋅licitarl'autorització a l'Ajuntament.

CAPÍTOL SISÈ: CÀRREGA I DESCÀRREGA

Art. 27.- Obligació de disposar de zona de càrrega idescàrrega.

1. Han de disposar d'una zona de càrrega i descàrregade mercaderies els usos que es relacionen acontinuació:

a) Comerç de superfície total superior a 500 m2.b) Comerç de gran superfície.c) Indústria urbana de superfície superior a 500 m2.d) Indústria agrupada.e) Indústria separada.f) Magatzems de superfície superior a 200 m2.

Art. 28.- Condicions de la càrrega i descàrrega.

1. La zona de càrrega i descàrrega estarà situada al'interior del local o dins del límit de la parcel.lai tindrà unes dimensions mínimes definides en plantaper un rectangle de 10 metres de llarg i 3 metresd'amplada, lliure de tot obstacle: en qualsevol cas,les dimensions que es projectin hauran de permetrel'estacionament del vehicle habitual, totalment al'interior.

2. La zona de càrrega i descàrrega tindrà un accésexclusiu i independent del de personal fins a lalínia de façana.

3. L’amplada de l’accés serà com a mínim de 5 metres encarrers d’amplada igual o inferior a 6 metres o de 4metres en carrers d’amplada superior a 6 metres.

4. En el cas d’accessos inferiors als indicats alparàgraf anterior, o d’activitats que, pel tipus deprimeres matèries emprades o dels productes acabatsnecessitin vehicles de dimensions superiors a 2 x 10metres, caldrà justificar expressament en elProjecte d’instal·lació la maniobrabilitat il’accessibilitat dels vehicles utilitzats senseentorpir el trànsit.

CAPÍTOL SETÈ: APARCAMENT

Art. 29.- Regulació general de l'aparcament.

1. Totes les activitats que sol.licitin llicència denova instal.lació, de trasllat o d'ampliació queimpliqui un augment de, com a mínim, el 50% de laseva superfície hauran de disposar del nombre enplaces d'aparcament que es disposa en la presentordenança.

2. Amb caràcter general seran causes d’excepció de lesprevisions que es fixen a l’article 30 les causesurbanístiques següents:

a) En les noves edificacions i/o ampliacions desostre o volum sobre el construït superior oigual al 50%, s’hauran de preveure les placesd’aparcament previstes en l’article 155 de lesNormes urbanístiques del Pla general-96.

b) A les autoritzacions per a transformació o canvid’ús d’edificis o parts d’aquests s’haurà dejustificar que no disminueixen les placesd’aparcament existents i/o les que constin en ladocumentació municipal, i s’admetrà la reducciódel nombre de places per a la nova proposta tansols quan el nombre de places resultantscompleixi amb la previsió mínima que fixal’article 155 de les Normes urbanístiques delPla general-96".

Art. 30.- Nombre de places en funció de l'ús.

1. La previsió de places d'aparcament d'acord amb allòque indica l'article 29 és la següent:

a) Ús de comerç de superfície total superior a 500m2, comerç de gran superfície i galeriescomercials:

Una plaça per cada 50 m2 o fracció de superfícieconstruïda. S’exceptuen d’aquesta regulació elsestabliments de venda a l’engròs de qualsevoltipus d’article i els de venda al detall demobles, materials de construcció i articles imobiliari de sanejament i comerç al detall de

vehicles (excepte accessoris i recanvis). Enaquests casos s’aplicarà la regulació d’aparcamentpròpia de l’ús de magatzem.

Si un establiment de venda a l’engròs també ven aldetall es considerarà tota la superfície de vendaal detall.

b) Ús hoteler:

- Establiments de 4 i 5 estrelles: una plaçacada 3 habitacions a partir de 12 habitacions.

- Establiments de 3 estrelles: una plaça cada 5habitacions a partir de 20 habitacions.

- Resta d'establiments: una plaça cada 6habitacions a partir de 24 habitacions.

c) Ús recreatiu:

- Una plaça cada 10 persones d'aforament ofracció, sempre que aquest sigui superior a100 persones.

d) Ús de restauració:

- Una plaça cada 10 persones d'aforament ofracció, sempre que aquest sigui superior a150 persones.

e) Ús industrial:

- Sol en qualificació urbanística 1 i 2, desuperfície superior a 500 m2, una plaça percada 100 m2 o fracció.

- Sol en qualificació urbanística 5 i 6, unaplaça per cada 100 m2 en tots els cassos.

f) Ús de magatzems:

- Una plaça cada 200 m2 o fracció fins a unmàxim de 15 places

g) Tallers de reparació de vehicles de superfíciesuperior a 120 m2.

- La superfície destinada a aparcament serà coma mínim igual a l'ocupada per la zona detaller. En qualsevol cas es prohibeix reparar

els vehicles a la via pública. h) Instal.lacions esportives:

Una plaça per cada 15 persones a partir de 60 persones d'aforament.

i) Ús d'oficines i serveis:

Una plaça per cada 60 m2 o fracció de superfícieconstruïda a partir de 15 persones d’aforament.

2. Quan una activitat comprengui més d'un ús, el nombremínim de places d'aparcament serà el resultantd'aplicar els diferents paràmetres sobre cada ús.

Art. 31.- Condicions tècniques dels aparcaments.

Les condicions tècniques que han de reunir elslocals destinats a aparcament s'indiquen al'Ordenança municipal sobre condicions tècniques delocals destinats a estacionament de vehicles.

CAPÍTOL VUITÈ: OLORS.


1. Substància olorosa: qualsevol substància que, en forma

gasosa pot provocar i estimular la percepció i sensació

d’olor.

2. Llindar de percepció olfactiva: concentració de

substàncies oloroses en l’aire detectada pel 50% de la

mostra representativa d’un jurat de població.

3. Intensitat d’olor: magnitud de la sensació d’olor per auna concentració d’estímul superior a la del llindar de

detecció. La intensitat d’olor és funció de la

concentració de la substància olorosa o d’una barreja

d’olors.

Art. 33.- Regulació de les activitats en funció de laintensitat d’olor.

1. Cap instal·lació del terme municipal l’activitat de la

qual es detecti des de l’exterior no podrà produir

emissions d’olors, o en cas d’instal·lacions obertes, no

es podran detectar més enllà dels límits de la parcel·la

on s’exerceix l’activitat industrial.

2. Quan la concentració d’una substància olorosa o d’una

barreja de substàncies oloroses sigui superior al seu

llindar de detecció olfactiva (detectable pel 50% del

jurat), els serveis tècnics municipals engegaran les

accions adients per tal d’avaluar les emissions oloroses,

segons s’estableix en l’article següent. Es prenen com a

referència els criteris de la Normativa VDI 3881, part IV

3. Segons el grau d’afectació a la zona, l’Ajuntament podrà

requerir l’empresa per tal que procedeixi a la

instal·lació de mesures correctores per reduir les

molèsties produïdes per aquest tipus de contaminació,

fins a nivells no detectables.

Art. 34.- Valoració de les emissions d’olors.

1. La mesura de la intensitat d’olor d’una atmosfera es

podrà realitzar mitjançant mesures olfactomètriques.

Aquestes es podran realitzar directament de l’ambient

considerat segons avaluació d’un jurat d’experts, que

indicarà individualment si es percep o no l’olor d’una

substància o barreja de substàncies introduïdes en un

olfactòmetre, o bé de forma diferida, mitjançant la

captació de la mostra d’aire olorós i posterior avaluació

en un laboratori. Aquesta avaluació es realitzarà abans

de les 24 hores de la captació de la mostra.

2. El jurat d’experts estarà compost per 8 individus, com a

mínim, que s’hauran d’haver seleccionat i entrenat

prèviament, segons estableix la Normativa internacional

especialitzada i reconeguda VDI 3881 part IV, mentre no

es desenvolupi una normativa oficial pròpia estatal o

autonòmica.

3. A A sol·licitud dels serveis tècnics municipals també es

podran realitzar anàlisis fisicoquímics de les mostres

d’aire captades, mitjançant tècniques analítiques

instrumentals de determinació qualitativa i quantitativa

(veure cromatografia de gasos) en laboratoris

especialitzats de l’Administració, previs procediments de

mostreig determinats per aquests, als quals l’Ajuntament

haurà demanat l’assessorament tècnic necessari.

CAPÍTOL NOVÈ: RADIACIONS ELECTROMAGNÈTIQUES

Art. 35.- Classificació i definicions.

1. Les radiacions electromagnètiques es classifiquen endos grups:

a) Radiacions no ionitzants.

b) Radiacions ionitzants.

2. Són radiacions no ionitzants aquelles que s'emetenamb una freqüència compresa entre 0 i 3000 THz. Enaquest grup es troben les radiacions següents: sub-radiofreqüències, radiofreqüències, microones,infraroig, llum visible i ultraviolada no ionitzant.

3. Són radiacions ionitzants aquelles que s'emeten ambfreqüència superior a 3 PHz. En aquest grup es trobenles radiacions següents: ultraviolades ionitzants,raigs X, raigs gamma, raigs còsmics.

4. S'entén per instal.lacions radioactives

a) Les instal.lacions de qualsevol classe quecontinguin una font de radiació ionitzant.

b) Els aparells productors de radiacionsionitzants.

c) Els locals, els laboratoris, les fàbriques iles instal.lacions on es produeixin, manipulin oemmagatzemin matèries radioactives.

5. No tindran la consideració d'instal.lacionsradioactives, d'acord amb el que estableix el Decret2865/72:

a) Els aparells generadors de radiacions ques'utilitzin amb finalitats mèdiques, que esregiran per allò que indica el Reial Decret1891/91, o les normes que el substitueixin ocomplementin.

b) Les instal.lacions que produeixin o on esmanipulin o emmagatzemin materials radioactius,tals que els nuclis emissors tinguin una

activitat total de valor inferior a l'establerta l'apèndix del Decret 2869/72, o les normes queel substitueixin o complementin.

c) Les instal.lacions que, encara que continguinmaterials radioactius amb activitats superiors ales indicades al paràgraf anterior, reuneixinles condicions següents:

- Que el material radioactiu estiguiprotegit contra tot contacte o fuita.

- Que en tot punt accessible i a 0,1 metresde la superfície de l'aparell, la dosi nosobrepassi 0,1 mrem per hora, o bé que elflux de partícules beta o neutrons no siguisuperior al que produiria una dosiequivalent a la distància dita anteriorment

- Que aquests aparells siguin d'un tipushomologat prèviament pel Ministerid'Indústria.

d) Instal.lacions en què s'utilitzen materialsradioactius de concentració inferior a 0,002

µc/g o materials radioactius sòlids deconcentració inferior a 0,01 µ c/g.

e) Equips en què els electrons s'accelerin a unaenergia no superior a 5 KeV.

6. Les instal.lacions radioactives es classifiquen enles tres categories següents:

a) Primera categoria:

- Les fàbriques de producció d'urani, tori iels seus compostos.

- Les fàbriques de producció d'elementscombustibles d'urani natural.

- Les instal.lacions industrialsd'irradiació.

b) Segona categoria:

- Les instal.lacions on es manipulen oemmagatzemen nuclis radioactius,l'activitat total de les quals corresponguials valors que per a aquesta categoria

especifica l'apèndix del Decret 2869/72.

- Les instal.lacions que utilitzen aparellsde raigs X que puguin funcionar amb unatensió de pic superior a 200 KV.

- Els acceleradors de partícules i lesinstal.lacions on s'utilitzen fonts deneutrons.

c) Tercera categoria:

- Les instal.lacions on es manipulen oemmagatzemen nuclis radioactius,l'activitat total de les quals corresponguials valors que per a aquesta categoriaespecifica l'apèndix del Decret 2869/72.

- Les instal.lacions que utilitzen aparellsgeneradors de raigs X, la tensió de pic deles quals sigui inferior a 200 KV.

Art. 36.- Regulació de les activitats en funció de lesradiacions electromagnètiques.

1. No es permet la instal.lació d'activitats queprodueixin radiacions no ionitzants que afectin elfuncionament d'altres instal.lacions alienes al'activitat.

2. No es permet en el terme municipal de Santa Perpètuade Mogoda la instal.lació d'activitats amb equips queprodueixin radiacions ionitzants, classificades deprimera categoria segons l'article anterior.

3. Les radiacions no ionitzants generades per lesinstal·lacions de sistemes de transmissió de veu idades amb antenes radiants que puguin generar campselectromagnètics en un interval de freqüència de 10 MHza 300 GHz, quedaran regulades per la Normativa estatali autonòmica d’aplicació, així com per l’Ordenançamunicipal reguladora d’aquest tipus de radiacions.

Art. 37.- Control i autorització d'instal.lacionsradioactives.

1. Les instal.lacions radioactives, tant si sónper a finalitats mèdiques com industrials,estan sotmeses al control i l'autorització delDepartament d'Indústria de la Generalitat de

Catalunya.

2. Les autoritzacions a què estan sotmeses lesinstal.lacions radioactives són les següents:

a) De segona categoria: autorització deconstrucció i autorització de posada enmarxa.

b) De tercera categoria: autorització de posadaen marxa.

3. La utilització d'equips i instal.lacions deraigs X amb finalitat de diagnòstic mèdichauran de complir la següent normativaespecífica:

a) Les instal.lacions de raigs X aplicades aldiagnòstic mèdic d'éssers humans o animals esregiran per allò que estableix el ReialDecret 1891/91 o les normes que en el futurel modifiquin o substitueixin.

b) Les instal.lacions constituïdes peracceleradors de partícules, equips de raigs Xutilitzats per teràpia i altres equipsgeneradors de radiacions ionitzantsutilitzats amb finalitats mèdiques, noinclosos en el paràgraf anterior, es regiranper allò que estableix el Decret 2869/72.

CAPÍTOL DESÈ: RISC D'INCENDI i INUNDACIONS

Art. 38.- Els nous establiments industrials o d’emmagatzematgeque s’instal·lin en el terme municipal, i els ja existentsque es modifiquin substancialment, traslladin o s’ampliïn,hauran de complir el que estableix el Reial decret786/2001, de 6 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament deseguretat contra incendis en els establiments industrials.

No obstant, no s’admetran en el terme municipal activitatsamb un nivell de risc intrínsec alt (superior a 800Mcal/m2) en situacions relatives 6 i 7.

Art. 39.- Pel que fa a la resta d’activitats, s’aplicarà laNorma bàsica d’edificació (NBE-CPI/96) o aquella que en unfutur la modifiqui o substitueixi, sense perjudici de lesnormes sectorials que en siguin d’aplicació.

Art. 40.- Les activitats amb ús recreatiu o de restauraciócompliran les condicions que es determinaran en unaOrdenança municipal específica que s’aprovarà a aquestrespecte. No obstant, mentre aquesta Ordenança no esdesenvolupi, s’aplicaran de manera subsidiària totes lescondicions exigibles per les normatives sectorialsd’aplicació.

Art. 41.- Establiments industrials en parcel·les contigües arieres

1. Els titulars de les activitats industrials en parcel·lesamb límits a rieres tindran cura de mantenir una vegetacióde ribera en els marges, neta de residus i amb sistemes decontenció fets en escullera reforçada amb la vegetacióreferida.

2. Queden expressament prohibides les impermeabilitzacionsdels marges de rieres.

Art. 42.- Amuntegaments de materials en parcel·les de solindustrial sense edificar o en espais lliures de parcel·lesedificades.

Els espais lliures interiors de parcel·la es mantindran encorrectes condicions de salubritat i seguretat. A talefecte resten prohibits els amuntegaments permanents de

terres no consolidades, els amuntegaments de vegetació o derestes d’esporga, residus i altres elements susceptiblesd’incendi a l’estiu o de ser arrossegats en casd’avingudes.En aquest cas es considera que es produeixen amuntegamentspermanents quan es mantinguin més de tres mesos en els solarso espais lliures. S’exclouen els amuntegaments derivatsd’obres sota llicència els quals vindran regulats pel Decretde seguretat i salut 1627/1997.

Art. 43.- Emmagatzematge als espais lliures interiors deparcel·la

Sense perjudici del que estableix la Normativa sectorialsobre emmagatzematge a l’exterior, per motius de seguretat,tant interior com de les activitats veïnes,l’emmagatzematge als espais lliures de la parcel·la hauràde respectar uns distància mínima de 5 m a tots els límitsde la parcel·la.

Art. 44.- Comunicació en cas d’activar-se el Pla d’emergènciaMunicipal

Per tal de garantir una correcta comunicació en casd’emergència, en tota acta de control inicial de llicència opermís ambiental, hauran de figurar les dades bàsiques (comara nom i cognoms, adreça, fax, telèfon, etc.) delresponsable de seguretat de l’activitat a efectes decomunicacions. Cas que amb posterioritat, aquest siguisubstituït, haurà de notificar-se el canvi. Aquestes dadesseran reservades per a l’ús exclusiu dels serveis deseguretat ciutadana de l’Ajuntament.

Art. 45.- (sense contingut)

Art. 46.- (sense contingut)

CAPÍTOL ONZÈ: RISC D'EXPLOSIÓ

Art. 47. Definicions.

1. Es consideren activitats amb risc d'explosió les quecompleixen alguna de les següents característiques:

a) Activitats que utilitzin substàncies combustiblesen algun dels següents processos:

- Processos endotèrmics (hidrogenació, hidròlisi,aromatització, isomerització, sulfonació,alquilació, polimerització, halogenació,nitruració, etc.).

- Processos que utilitzin substàncies combustiblesamb un risc d’activació associat alt o mitjà(segons la taula 1.2 del Reial decret 786/2001)i en què hi hagi el risc de generació d’un volumapreciable d’atmosfera inflamable.

• a pressió i temperatura ambient (mescla,centrifugació, filtratge, etc.)

• a temperatura superior a l'ambient(destil.lació, assecatge, etc.)

- Processos a pressió diferent a l'atmosfèrica.

b) Activitats que utilitzin explosius industrials

2. S'exceptuen de la qualificació anterior aquellesactivitats en què els combustibles s'utilitzin per acalefacció dels locals i l'ús de les quals siguiregulat per la legislació i normativa vigent.(Reglament d'instal.lacions de calefacció,climatització i aigua calenta sanitària).

Art. 48. Regulació de les activitats en funció del riscd'explosió.

No s'admetrà la instal.lació d'activitats amb riscd'explosió en locals situats a les zones 1, 2, 3, 4 i 5.En zona 6, la instal.lació de processos amb riscd'explosió només es podrà realitzar en situacionsrelatives 7, 8 i 9, i en locals que comptin amb mesures deprotecció i prevenció contra explosions i lacompartimentació sigui com a mínim RF-180 en cas deprocessos físics i RF-240 en cas de processos químics.

No s'aplicarà l'anterior qualificació en aquelles

activitats en les quals els combustibles no s'usinper a calefacció dels locals ni en les benzineres ique el seu ús sigui regulat per la legislació inormativa vigent.

TÍTOL SEGON

CONDICIONS ESPECÍFIQUES DELS USOS

Art. 49. Condicions de caràcter general.

1. Totes les activitats que s'instal.lin hauran decomplir les condicions mínimes que es determinen enaquest article, a més de les condicions que vinguindeterminades per la normativa sectorial específica.

2. Els usos o les activitats regulats per una ordenançaespecífica de condicions tècniques hauran de complirles condicions que s'indiquen.

3. L'altura lliure i l'altura útil mínimes dels locals,sens perjudici de l'establert en ordenancesespecífiques per a cada ús, es determina, en funció dela seva utilització en l'annex núm. 5.

4. Disposaran de prou ventilació: si és per aireignatural hauran de disposar d'obertures de ventilacióde superfície total no inferior a un 5 % de lasuperfície en planta de cada dependència que donidirectament a l'exterior. S'exceptuen els localsexclusivament destinats a magatzem, trasters ipassadissos.

Si és per ventilació mecànica s'hauran d'assegurar elscabals mínims de ventilació indicats a l'annex 4.

5. Hauran de disposar de llum natural o artificialsuficient i ajustada a les disposicions legals enmatèria de seguretat i higiene en el treball.

6. Disposaran d'aigua corrent potable i amb prou pressió.Els desguassos estaran connectats a la xarxa declavegueram i convenientment protegits amb dispositiussifonics.

7. Disposaran per al personal dels vestidors i serveishigiènics que fixa la Ordenanza General de Seguridad eHigiene en el Trabajo, i com a mínim d'un lavabo i unvàter.

8. Quan en una activitat calgui disposar de serveishigiènics per al públic separats, per a ambdós sexes,aquests es construiran amb les condicions següents:

a) Cada unitat dels serveis higiènics per a homesestarà formada per un urinari, un lavabo i unvàter.

b) Cada unitat dels serveis higiènics per a donesestarà formada per un lavabo i un vàter.

9. Els serveis higiènics per al personal de l'establimento per al públic compliran les següents condicionsmínimes:

a) No estaran comunicats directament amb el localexcepte en el cas que hi hagi un avantvestíbul.

b) Estaran ventilats directament a l'exterior, jasigui per ventilació natural o bé forçada.

c) Els inodors s’ubicaran en cabines individualsde dimensions mínimes 0,9 metres de costat i 1,2m2 de superfície i 2,3 metres d’alçada.

d) El terra i les parets seran llisos i impermeablesi estaran construïts amb materials que permetinser netejats amb líquids desinfectants iantisèptics amb la freqüència necessària.

e) Disposaran de les eines i dels elements següents:aigua calenta i freda, sabó, tovalloles, mirall,paper higiènic, cubell higiènic i penjadors.

10. Les activitats situades al primer soterrani hauran dedisposar d'accés exclusiu si no estan relacionades ambl'activitat situada a la planta superior. A la restade soterranis per sota del primer, només s'admetràl'ús d'aparcament.

11. Quan la cota del paviment del local sigui diferent ala rasant del carrer en el punt d'accés, el desnivellse salvarà mitjançant una escala i disposarà delsmitjans adients per a l'accés de minusvàlids quan lanormativa així ho exigeixi. La porta donarà a un replàd'amplada igual al de la porta augmentat en 0,5metres.

Art. 50. Condicions específiques de l'ús comercial.

1. A efectes de classificació dels locals, s'estableixenquatre categories:

A: locals de superfície total inferior a 120 m2

B: locals de superfície total entre 120 m2 i 500 m2

C: locals de superfície total superior a 500 m2

D: galeries comercials.

2. Els locals de categoria A i B hauran de disposar deserveis higiènics per al públic, compostos, com amínim, d'un lavabo i un vàter segons les condicionsestablertes a l'article anterior.

3. Els locals de categoria C hauran de complir lessegüents condicions:

a) Disposar de serveis higiènics per al públic,separats per a ambdós sexes, amb un mínim d'unaunitat per a homes i una per a dones per cada 500m2 o fracció.

b) No es podran instal.lar en plantes pis d'edificisd'habitatge, excepte si formen part d'una unitatamb la planta baixa. En aquest cas, disposarand'accessos independents dels habitatges i no hitindran cap comunicació.

4. Els locals de categoria D hauran de complir lessegüents condicions:

a) Només es podran instal.lar en planta baixa i lesplantes immediates (1r soterrani i superiors).

b) Disposaran de ventilació natural o forçada, tanta les zones de pas comú com a cada local devenda.

c) L'amplada mínima dels passos serà de 4 metres itindran accés des de l'exterior pels dos extrems.

d) Disposar de serveis higiènics per al públic,separats per a ambdós sexes, amb un mínim d'unaunitat per a homes i una per a dones, per cada500 m2 o fracció de superfície total.

5. En els locals de categoria B, C, D, les portes d'accésa l'establiment obriran cap a l'exterior sense envairla vorera. L'amplada de les portes estarà en funció del'ocupació i vindrà determinada per allò que indica laNBE-CPI 91 o les normes que la substitueixin ocomplementin.

Art. 51. Condicions específiques dels serveis educatius.

1. Els centres oficials i d'ensenyament reglat es regiranper allò que indica la normativa sectorial específica.

2. La resta de centres no inclosos a l'apartat anterior,a més de les condicions generals descrites a l'article49, hauran de disposar de serveis higiènics per alpúblic, separats per a ambdós sexes, amb un mínimd'una unitat per a homes i una per a dones, per cada50 persones d'ocupació del local.

Art. 52. Condicions específiques dels serveis sanitarisassistencials.

1. Els locals de superfície superior a 120 m2 no espodran instal.lar en plantes pis d'edificisd'habitatges excepte en aquells casos en què elslocals de les plantes inferiors no siguin ocupats perl'ús d'habitatge.

2. Les clíniques veterinàries només es podran instal.laren locals situats a la planta baixa.

Art. 53. Condicions específiques dels serveis esportius.

1. Disposaran de vestidors i serveis higiènics per alsassistents, separats per a ambdós sexes, en nombresuficient per atendre les necessitats en funció deltipus d'esport.

2. No és permès d'instal.lar aquestes activitats enplantes pis d'edificis d'habitatges.

Art. 54. Condicions específiques de l'ús industrial.

1. Les condicions que han de reunir les activitatsindustrials vénen determinades per la reglamentacióespecífica que regula les condicions que han de reunirles diferents instal.lacions o els processosindustrials.

Art. 55. Condicions específiques de l'ús recreatiu.

1. S'entendran dins de l'ús recreatiu els salons dedicatsa l'explotació de màquines recreatives tipus A (sensepremi), i tipus B (amb premi). Les condicions mínimesque hauran de complir aquests locals són:

a) Tindran una il⋅luminació natural a través delsmurs perimetrals, que representi el 15% de la

superfície perimetral.

b) La intensitat lluminosa serà de 300 lux enqualsevol punt del local, ja sigui natural,artificial o per combinació d'ambdues.

c) L'aïllament acústic dels paraments horitzontals overticals de separació amb l'ús d'habitatge seràtal que amb un soroll intern de 90 dB nos'excedeixi als locals veïns i al carrer delsmàxims admesos a la zona.

2. Les condicions tècniques i de funcionament que haurande complir els locals indicats a l'apartat anteriorseran les que fixa l'annex del Decret 316/42 de 28-12-92 (DOGC de 30-12-92), o les normes que elsubstitueixin o complementin.

3. Les activitats que incorporin més de 3 màquinesesportives (futbolí, ping-pong, billar, aparells demera competició i similars) es consideraran inclososen l'ús recreatiu i hauran de complir els punts b) ic) de l'apartat 1 d'aquest article.

4. Les condicions tècniques que hauran de complir laresta de locals inclosos dins l'ús recreatiu(discoteques, bars musicals, pubs, wiskeries, sales defestes, bingos, cafès teatre i similars), seran lesque indica l'Ordenança municipal sobre condicionstècniques d'establiments destinats a cafè, bar isimilars en els casos que sigui d'aplicació, o elReglament general de policia d'espectacles públics iactivitats recreatives o norma que el substitueixi ocomplementi, en la resta de casos.

Art. 56. Condicions específiques de l'ús de restauració.

1. Les condicions que han de reunir les activitats compresesdins l'ús de restauració, són les que determina l'Ordenançamunicipal sobre condicions tècniques d'establimentsdestinats a cafè, bar i similars.

Art. 57. Condicions específiques d'activitats d'alimentació.

Les condicions tècniques i higièniques que han de reunirels establiments en què s'hi realitzen activitats depreparació, d'elaboració, de transport, de venda, de consumo d'emmagatzematge de productes alimentaris hauran decomplir la disposició de l'Ordenança sobre els aliments iels establiments alimentaris.

Art. 58. Condicions específiques de locals per a aparcamentde vehicles.

Les condicions tècniques que han de complir els localsdestinats a estacionament de vehicles hauran de complirl’Ordenança municipal, així com la NBE-CPI-96, o lesnormes que la substitueixin o complementin.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

PRIMERA. Les activitats existents en el moment d’entrada envigor d’aquesta Ordenança, o modificacionsposteriors, que disposin de llicència municipal isempre que no hagin variat substancialment respectea l’autorització obtinguda, podran continuarfuncionant. No obstant s’hauran d’adequar alsrequeriments de la Llei d’intervenció integral del’Administració ambiental (LIIAA), en els terminisestablerts en la ORIIAM.

SEGONA. Les activitats existents amb llicència municipal opermís municipal ambiental, l’emplaçament, lasituació relativa o el grau d’incidència de les qualssobre l’entorn no s’ajusti a allò que disposa aquestaOrdenança, quedaran en situació d’ús disconforme.

Aquesta situació comportarà el sotmetiment de lesactivitats afectades a les condicions establertes a lasecció segona del capítol quart del títol I de lesNormes urbanístiques del Pla general i a la ORIIAM.

TERCERA. Als efectes del que estableixen l’article 49.3 il’annex núm. 5, l’altura lliure als locals existentsabans de la data d’entrada en vigor de l’Ordenança ola darrera modificació d’aquesta, podran tenir unaaltura útil mínima dels locals de 2,50 metres, quepodrà reduir-se a 2,20 metres en les zones demagatzem i dependències que no utilitzi habitualmentel públic.

QUARTA. En aquelles situacions en què el Reial decret786/2001, de 6 de juliol, pel qual s’aprova elReglament de seguretat contra incendis en elsestabliments industrials, no sigui d’obligatcompliment serà d’aplicació la totalitat del capítoldesè, de l’Ordenança d’usos i activitats, que va seraprovada definitivament per la Comissió d’Urbanismede Barcelona, en sessió de 18 de desembre de 1996.Així mateix, mentre no es publiqui normativa quereguli els sistemes d’extracció de fum i de calor,s’hauran de complir els criteris de la regla tècnicaCepreven RT6-ENHC.

CINQUENA. Les activitats ramaderes (granges) existents al'entrada en vigor del Pla General Municipald'Ordenació i ubicades en sòl no urbanitzable, amb osense llicència municipal, podran adaptar-se a la Llei

3/1998, de 27 de febrer, d'intervenció integral del'Administració Ambiental (LIIA) sempre que compleixenlas prescripcions bàsiques (NB) de les NN.UU. del PlaGeneral, així com els termes de la present Ordenança.

És d'aplicació així mateix a aquest tipus d'activitatsla Disposició Transitòria Segona d'aquesta Ordenançaamb independència de què comptin o no amb llicènciad'acord amb el règim que la LIIA ve a substituir,sempre que es trobin en situació d'ús disconforme. Elprojecte previst en aquesta norma s'entendrà referital que s'incorpori a la sol·licitud de llicènciaambiental.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

PRIMERA. Les regulacions contingudes en la present Ordenanças'entenen sense perjudici de les intervencions quecorresponguin a d'altres organismes d'àmbit autonòmico estatal, i de les normes dictades per aquests enl'esfera de les seves competències.

SEGONA. Per a aquelles activitats que per les sevescaracterístiques puguin representar un perill tant perals seus ocupants com per als habitatges o lesactivitats veïnes, els serveis tècnics municipalspodran proposar altres condicions complementàries nocontingudes en aquesta Ordenança.

DISPOSICIONS DEROGATÒRIES

PRIMERA. Queden derogades totes les disposicions quecontradiguin aquesta Ordenança o que s'hi oposin, isiguin del mateix rang o inferior.

SEGONA. Queden derogades expressament les Normescomplementàries sobre compartimentació de nausindustrials, aprovades definitivament el 17.02.88.

QUADRE NÚM. 1.

USOS ADMISSIBLES SEGONS SITUACIONS RELATIVES

USOS PERMESOS EN LES DIVERSES SITUACIONS RELATIVES

SITUACIONS RELATIVES

USOS 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Comerç < 120 m² 1* 1*

120 a > 500 m2 1* 1*

500 a 2.500 m² 1*

Galeries comercials 1*

Comerç gransuperfície (>2.500 m²)

Oficines i serveis Fins a 120 m² 2* 2*

> 120 m² 2* 2*

Hoteler

Restauració 5*

Recreatiu Fins a 100 personesaforament

> 100 persones aforament

Indústria artesanal

Indústria urbana 3*

Indústria agrupada

Indústria separada

Magatzem

Serveis tècnics i mediambientals

Tallers de reparació de vehicles

Aparcament

Estació de serveis

Educatiu Fins a 120 m²

> 120 m²

Sanitàrio-assistencial Fins a 120 m²

> 120 m²

Esportiu Fins a 120 m²

> 120 m²

Cultural-associatiu Fins a 120 m²

> 120 m² 4*

Religiós Fins a 120 m²

> 120 m²

1* Excepte a la zona 2.3 Ús permès

2* Excepte a la zona 1.2 al front de la Rambla

3* Excepte a la zona 1.2 Ús no permès

4* Només a la zona 1.2

5* Només com a complementari del mateix úsen PB

QUADRE NÚM. 2

ACTIVITATS ADMISSIBLES SEGONS GRAU D'INCIDÈNCIA I QUALIFICACIÓ

URBANÍSTICA.

INCIDÈNCIES SOBRE

L'ENTORN

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA

1.

1

1.

2

1.

3

2.

1

2.

2

2.

3

3.

1

4.

1

5.

1

5.

2

6.

1

6.

2

SOROLLS I

VIBRACIONS

H M H H H H M M I I I I

CONTAMINACIÓ

ATMOSFÈRICA (*)

D D D D D D D D C C B B

AIGÜES RESIDUALS UG UG UG UG UG UG UG UG UI UI UI UI

RESIDUS SÒLIDS R R R R R R R R S S S S

CÀRREGA I

DESCÀRREGA

Articles 27 i 28

APARCAMENT Articles 29, 30 i 31

OLORS Articles 32, 33 i 34

RADIACIONS Articles 35, 36 i 37

INCENDI Articles 38 a 40

EXPLOSIÓ Articles 47 i 48

(*) No s’admetran en tot el terme municipal activitats amb

emissió de COV’s classificats com cancerígens, mutàgens o

tòxics per la reproducció (Directiva 67/548/CEE) i que tinguin

assignades frases de risc (R45, R46, R49, R60, R61). La resta

d’activitats amb emissions de COV’s no podran produir

emissions per sobre del llindar de 100 mg/m3 N, per un cabdal

màssic superior o igual a 2Kg/h.

ANNEX NÚM. 1.

PROJECTE ACÚSTIC. CONCEPTES, DEFINICIONS I TÈCNIQUES DE MESURAMENT

ANNEX 1.

Contingut del projecte acústic.

- Definició del tipus d'activitat.- Horari previst de funcionament.- Nivell sonor en el local emissor, en dBA.- Aïllament acústic necessari, per tal de complir el nivelld'aïllament assenyalat a l'Ordenança.

- Especificació dels gruixos dels materials i pes per m².- Croquis en planta i secció de la posició relativa delshabitatges respecte a l'activitat i situació de lesplantes soterrani, si n'hi ha.

- Mesures correctores per corregir els sorolls d'impacte,com ara els produïts, entre d'altres, en algun tipus degimnàs, tallers mecànics, serralleries i carnisseries, iarrossegament de cadires, tancament brusc de portes irentatge de vaixella en bars i restaurants.

- Mesures correctores per corregir els sorolls i lesvibracions en les instal.lacions de ventilació,climatització i refrigeració, unitats condensadores,torres de refrigeració, compressors, telers, màquines,eines, etc, detallant característiques dels silenciadorsi dades del tipus d'esmorteïdors proposats, com ara ladeflexió estàtica en mil.límetres o la freqüència pròpiaen Hz.

- Qualsevol altra documentació gràfica o escrita quefaciliti la comprensió de les mesures correctoresproposades.

Conceptes i definicions.

So.- És l'oscil.lació de pressió o la variació dequalsevol paràmetre físic en un medi amb forces internes,que origina compressions o refraccions d'aquest medi. Ladescripció del so pot incloure qualsevol de les sevescaracterístiques, com ara intensitat, duració i freqüència.

Soroll. És qualsevol so que molesti o incomodi els éssershumans o que produeixi o pugui produir un resultatpsicològic o fisiològic advers sobre les persones.

Pressió sonora. És la diferència instantània entre lapressió originada per l'energia sonora i la pressióatmosfèrica mitjana en un punt determinat de l'espai.

Sonòmetre. Instrument proveït dels elements necessaris peral mesurament del nivell de pressió sonora.Nivell sonor. És el nivell de pressió sonora, Lp, mesuratmitjançant un sonòmetre amb filtre de ponderació A. Elnivell obtingut així s'expressa en dBA (decibels, escala de

ponderació A). Els nivells sonors calculats en elsprojectes i les lectures o els registres realitzatsmitjançant equips de mesurament s'expressaran en dBA.

Com que, habitualment,l'efecte mesurat és lavariació de pressió, Lpadopta l'expressió:

Lp = 20 log P/P ref.

Essent P la pressiósonora associada al so i Pref. la pressió sonora dereferència, que s'agafaigual a vint micro pascal(20 micro N/m2) pel fetd'ésser aquest valor elllindar mínim d'audició,en terme mitjà, de l'oïdahumana, a la freqüència de1.000 Hz.

Nivell sonor exterior. Ésel nivell sonor, en dBAprocedent d'una activitat(font emissora) mesurat al'exterior de l'edificireceptor.

S'utilitzarà el nivellsonor exterior com aindicador del grau demolèstia per soroll en unedifici quan es presumeixique el soroll es transmetdes del lloc emissor pervia aèria de façana,finestra o balcons.

Nivell sonor interior. Ésel nivell sonor, en dBA,procedent d'una activitat(font emissora), mesurat al'interior de l'edificireceptor.

S'utilitzarà el nivellsonor interior com aindicador del grau demolèstia per soroll en un

edifici quan es presumeixique el soroll es transmetdes del local emissor perl'estructura.

Intensitat de vibració.És el paràmetre ques'utilitzarà com aindicatiu del grau devibració existent en elsedificis i es defineix comel valor eficaç del'acceleració vertical, enm/s2 i en terços d'octavaentre 1 i 80 Hz. Sesimbolitza per la lletraA.

Nivell de vibració. Sesimbolitza per LA is'expressa en dB. Esdefineix per l'expressió:

LA = 20 log A/Ao

essent A la intensitat devibració i Ao laintensitat de vibració dereferència, en m/s2, a lesdiferents freqüències, enterços d'octava entre 1 i80 Hz, segons la taulasegüent:

Freqüència, f en HzAc, en m/s2.

1 < f < 42 x 10-5 x f-1 . 2.

4 < f < 81 x 10-5 x f-1 . 2

8 < f < 800,125 x 10-5 x f-1 . 2

L'acceleròmetre es fixarà enzones fermes de sòl, sostres oforjats, en el centre de leshabitacions de l'immoblereceptor de les vibracions.

Tècniques de mesurament.

Equips de mesura.

Els sonòmetres a utilitzarpodran ser de classe I o classeII de la Norma CEI-651, però,en qualsevol cas, han de poderpermetre de fer lecturesfiables fins a un mínim de 25dBA.

Llocs de mesura.

Mesurament a l'interior delshabitatges.

El mesurament es farà al mig del'habitació i sempre a unadistància no inferior a 1 metrede les parets i a una alçadad'1,2 a 1,5 metres.

El mesurament s'efectuarà ambles finestres i els balconstancats.

Els mesuraments es faran endormitoris, menjadors i salad'estar, tot descartant elsmesuraments en passadissos,cuina i servei.

Mesurament a l'exterior.

El micròfon de l'equip demesura es col.locarà a unadistància aproximada de 1,5metres a l'exterior de lafaçana, finestres, balcons,murs exteriors de patis d'illao de patis de llums de

l'edifici receptor.

Les mesures a l'exterior caldràfer-les sempre amb pantallaantivent.

Horari de mesura.

Es farà constar sempre en elsinformes i els estudis lafranja horària en què s'han duta terme els mesuraments.

Velocitat d'integració.

Els mesuraments es faran amb elsonòmetre en la posició "FAST".

Mesura de l'aïllament acústicin situ.

A causa de les transmissionssecundàries, la possiblepresència de ponts acústics ialtres deficiènciesconstructives, com ara juntureso dispositius no elàstics,petits forats, etc.,l'aïllament acústic a sorollaeri trobat en el laboratori,R, pot diferir notablement del'aïllament acústic in situ.

L'aïllament acústic mesurat insitu podrà ser el brut o elnormalitzat.

L'aïllament acústic brut és ladiferència entre el nivell depressió sonora en el localemissor i el nivell de pressiósonora en el local receptor, encada banda d'octava.

L'aïllament acústic normalitzatté en compte, a més de ladiferència entre el nivell depressió sonora, en cada bandad'octava, en els locals emissor

i receptor, l'absorció acústicaexistent en el local receptor.

D = L1 - L2Dn = L1 - L2 + 10 log T/To

on:

D = aïllament acústic brut, dB.Dn = aïllament acústic

normalitzat, dB. L1 = nivell de pressió sonora,

en cada banda d'octava,entre 63 Hz i 4.000 Hz, enel local emissor, dB.

L2 = nivell de pressió sonora,en cada banda d'octava,entre 63 Hz i 4.000 Hz, enel local receptor dB.

T = temps de reverberació, ePcada banda d'octava, en ellocal receptor, s.To = temps dereverberació de referènciaen el local receptor,igual a 0,5 segons per atotes les bandes d'octava.

Podrà utilitzar-sel'aïllament acústicnormalitzat quan el localreceptor no estiguimoblat. En la resta decasos es consideraràsuficient utilitzarl'aïllament acústic brut.

L'aïllament acústicmesurat in situs'expressarà en dBArespecte soroll rosa. Enl'informe tècnic esdetallarà el valor del'aïllament mesurat encada banda d'octava.

Croquis de situació.

En previsió de futuresintervencions, caldrà ferun croquis de lessituacions del sonòmetredurant les lectures, tanten el local receptor comen l'emissor, si s'escau.

ANNEX NÚM. 2

CLASSIFICACIÓ D'ACTIVITATS POTENCIALMENT CONTAMINADORES DE L'ATMOSFERA

1. ENERGIA

GRUP A

Generadorsa.1. Centrals tèrmiques (ex-cepte les centrals nu-clears) i altres

instal-lacions de combustió, de potència total instal-lada igualo superior a 50 mW.

Petrolia.2. Refineries de petroli.

GRUP B

Generadorsb.1. Central tèrmiques de po-tència total instal.lada inferior a 50

mW.b.2. Generadors de vapor de capacitat igual o supe-rior a 20 tones de

vapor per hora i generadors de calor de potència calorí-ficaigual o superior a 15.000 tèrmies per hora.

Carbób.3. Fabricació d'aglomerats i briquetes de carbó.b.4. Instal.lacions de condi-cionament i tractament del carbó

(picolament, mòlta i garbellament).b.5. Carbonització de la fusta (carbó vegetal) quan es tracti d'una

indústria fixa extensiva.

Gasb.6. Fabricació de gas manu-facturat per destil.lació del carbó.

GRUP C

Generadorsc.1. Generadors de vapor de capacitat inferior a 20 tones de vapor

per hora i generadors de calor de potència calorífica inferior a15.000 tèrmies per hora. Si diverses instal.lacions aïlladesdesemboquen en una sola xemeneia comuna, s'aplicarà a aquestsefectes la suma de la potència dels equips o les instal.lacionsaïllades.

Gasc.2. Fabricació de gas manu-facturat per cracking catalític de

naftes.

2. MINERIA

GRUP Aa.1. Torrada, calcinació, aglomeració i sinte-rització de minerals.a.2. Fabricació de perlita expandida.

GRUP Bb.1. Extracció de roques, pe-dres, graves i sorres (pedreres).b.2. Instal.lacions de tracta-ment de pedres, sorres, còdols i altres

productes minerals (picolament, es-micolament, trituració,polvorització, mòlta, tamisat, garbellament, mescla, rentatge iassecatge) quan la capacitat és igual o superior a 200.000 tonesanuals, o per a qualsevol capacitat quan la instal.lació es trobia menys de 500 metres d'un nucli de població.

b.3. Instal.lacions de manu-tenció i transport en les explotacionsmineres.

GRUP Cc.1. Instal.lacions de trac-tament de pedres, sorres, còdols i altres

productes minerals (picament, pico-lament, trituzació, pol-vorització, mòlta, tamisat, garbellament, mescla, rentatge iensacament) quan la capacitat és inferior a 200.000 tones anuals.

c.2. Tallar, serrar i polir, per mitjans mecànics, roques i pedresnaturals.

3. SIDERÚRGIA I FUNDICIÓ

GRUP Aa.1. Siderúrgia integral.a.2. Aglomeració de minerals.a.3. Coqueries.a.4. Forn alt.a.5. Procés Martin Siemens.a.6. Acereries LD.a.7. Convertidors.a.8. Fabricació d'acer en forns elèctrics de capacitat total de la

planta igual o superior a 10 tones.a.9. Fundició d'acer (arc, Siemens o inducció) de capacitat total

igual o superior a 10 tones.a.10 Fundició de ferro (cubilot, reverber o elèctric) de capacitat

total igual o superior a 10 tones.a.11 Ferroaleacions quan la potència del forn sobre-passa els 100 kW.

GRUP Bb.1. Fundició d'acer (arc, Siemens o inducció) de capacitat total

inferior a 10 tones.b.2. Fundició de ferro (cubilot, reverber o elèctric) de capacitat

total inferior a 10 tones. b.3. Ferroaleacions quan la potència del forn és igual o inferior a

100 kW.b.4. Tractament d'escòries siderúrgiques i de fundició.

GRUP Cc.1. Tractament tèrmic de metalls fèrrics o no fèrrics.c.2. Operacions d'emmotllament i tractament de sorres de fundició i

altres matè-ries d'emmotllar.c.3. Forns de laminar i con-formar planxes i perfils.

4. METAL.LÚRGIA NO FÈRRICA

GRUP Aa.1. Producció d'alumini.a.2. Producció i afinament de coure.a.3. Fusió de llautó o bronze en cubilot, reverber i rotatiu.a.4. Producció i afinat de plom.a.5. Producció de plom de segona fusió.a.6. Producció de zenc.a.7. Producció de zenc de segona fusió.a.8. Producció d'antimoni, cadmi, crom, magnesi, manganès, estany i

mercuri.

GRUP Bb.1. Fusió de llautó o bronze en forns de gresol i elèctrics.b.2. Electròlisi del zenc.b.3. Producció de silico-aleacions, llevat del ferro-silici, quan la

potència dels forns és igual o superior a 100 kW.b.4. Producció de metalls i aleacions per elotrolisi ignea, quan la

potència dels forns és més gran de 25 kW.b.5. Recuperació dels metalls no fèrrics mitjançant tractament per

fusió de ferralla, quan no estan inclosos en el Grup A.b.6. Preparació, emmagat-zematge a la intempèrie, càrrega,

descàrrega, manutenció i transport de minerals dins les plantesmetal.lúrgiques.

b.7. Aleacions de metall amb injecció de fòsfor.

GRUP Cc.1. Afinar metalls, llevat del plom i del coure.c.2. Silicoaleacions, llevat del ferro-silici, quan la potència del

forn és inferior a 100 kW.c.3. Refundició de metalls no fèrrics.

5. TRANSFORMATS METÀL.LICS

GRUP B

b.1. Esmaltar conductors de coure.b.2. Galvanitzar, estanyar i emplomar ferro o re-vestiments amb un

metall qualsevol per immersió en bany de metall fos.b.3. Fabricació de plaques d'acumuladors de plom amb capacitat igual

o supe-rior a 1.000 tones anuals.

GRUP C

c.1. Fabricació de plaques d'acumuladors de plom amb capacitat

inferior a 1.000 tones anuals.c.2. Soldadura en tallers de caldereria, drassanes i similars.

6. INDÚSTRIES QUÍMIQUES I CONNEXES

GRUP A

Indústria inorgànica de base i intermèdia

a.1. Àcid cianhídric, les seves sals i derivats (producció iutilització).

a.2. Àcids clorhídric, fluor-hídric, fosfòric, nítric i sulfúric.a.3. Carbur de calci.a.4. Clor.a.5. Fluorurs.a.6. Arsènic i els seus compostos i processos que els desprenen.a.7. Sofre i tractament de sulfurs minerals.a.8. Clorurs, oxiclorurs i sulfurs de carboni, sofre i fòsfor.a.9. Fòsfor.a.10 Gasos per a síntesi quí-mica que emeten contami-nants inclosos a

l'Annex 3 del Decret 833/1975.

Indústria orgànica de base i intermèdia

a.11 Acrilonitril.a.12 Anhídric ftàlic.a.13 Betum, brea i asfalt de petroli.a.14 Coc de petroli.a.15 Derivats orgànics de so-fre, clor, plom i mercu-ri.a.16 Destil.lació de la fusta.a.17 Grafit artificial per a electrodes.a.18 Hidrocarburs alifàtics i els seus derivats.a.19 Hidrocarburs aromàtics.a.20 Monòmers i polímers.

Adobs

a.21 Adobs orgànics-inorgànics.

Pigments

a.22 Biòxid de titani.a.23 Negre de fum.a.24 Òxid de zenc.

Plàstics i cautxús

a.25 Cel.luloide i nitrocel-lulosa.

Paper i pastes de paper

a.26 Fabricació de cel.lulosa i pasta de paper.

Plaguicides

a.27 Plaguicides i herbicides.

Esmalts

a.28 Esmalts vitrificables o cuites de vidre per a es-malts.

GRUP B


b.1. Albúmina.b.2. Amoníac.b.3. Carburs metàl.lics, lle-vat del calci.b.4. Clorur d'amoni.b.5. Derivats inorgànics del mercuri.b.6. Halògens i els seus hi-dràcids no especificats en el grup A.b.7. Nitrat de ferro.b.8. Òxids de plom (minili-targiri) i carbonat de plom (blanc de

plom).b.9. Sals de coure.b.10 Seleni i els seus deri-vats.b.11 Sulfur sòdic.b.12 Silicats sòlids.


b.13 Àcids grassos indus-trials.b.14 Amines.b.15 Benzol brut.b.16 Destil.lació del quitrà d'hulla.b.17 Fenol, cresols i nitro-fenols.b.18 Formol, acetaldehid i acroleïna i els seus derivats.b.19 Hidrocarburs halogenats.b.20 Síntesi d'isocianats.b.21 Fabricació d'àcid isocia-búric i derivats.b.22 Mescles bituminoses a ba-se d'asfalt, betum, quitrans i brees.b.23 Piridina i metilpiridina (picolines) i cloropicri-na.

Colorants

b.24 Colorants orgànics sintè-tics.

Pigments

b.25 Litopon, blau d'ultramar, blau de Prússia i peròxid de ferro.

Sabons i detergents

b.26 Detergents sintètics.

b.27 Sulfonació i oxietilació d'alcohols grassos.

Plàstics i cautxús

b.28 Cautxú regenerat.b.29 Cautxú sintètic.b.30 Ebonita.b.31 Cautxú nitrílic i haloge-nat.b.32 Fil de làtex.b.33 Producció de plàstic per a l'emmollat.

Fibres artificials i sintèti-ques

b.34 Fibres sintètiques no es-pecificades en el grup A.

Transformació de plàstics

b.35 Guarniments de fricció que utilitzen resines fe-noplàstiques.

Hidrats de carboni i coles

b.36 Midó.b.37 Coles i gelatines.

GRUP C


c.1. Clorur de ferro.c.2. Compostos de cadmi, zenc, crom, magnesi, manganès i coure.


c.3. Aromàtics, nitrats.c.4. Àcids: fòrmic, acètic, oxàlic, adíptic, làctic salícitic,

maleic, ftà-lic.c.5. Anhídrid acètic i maleic.

Fotografia

c.6. Recuperació de l'argent per tractament de productes fotogràfics.

Resines

c.7. Resines sintètiques.c.8. Fosa de resines naturals.

Pintures, tintes i vernissos

c.9. Vernissos i laques.c.10 Pintures.

c.11 Tintes d'impremta.

Olis i grasses

c.12 Oxidació d'olis vegetals.c.13 Sulfitació i sulfatació d'olis.

Indústria farmacèutica

c.14 Fabricació de productes farmacèutics de base.

Sabons i detergents

c.15 Formulació de detergents sòlids.c.16 Saponificació i cocció del sabó.

Ceres i parafines

c.17 Emmotllar per fusió d'ob-jectes parafínics.

7. INDÚSTRIA TÈXTIL

GRUP B

b.1. Filatura de fibres mine-rals llevat de l'amiant.

GRUP C

c.1. Rentatge i escardussament de la llana.c.2. Amaratge del lli, cànem i altres fibres tèxtils.c.3. Filatura del capoll del cuc de seda.c.4. Feltres i buates.c.5. Instal.lacions de neteja en sec.

8. INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA

GRUP B

b.1. Sucreres, inclòs el dipò-sit de polpes humides de remolatxa.b.2. Malteries.

b.3. Producció de conserves, olis i farines de peix.b.4. Producció d'olis i gras-ses d'origen animal i ve-getal.b.5. Producció de farines d'ossos i gluten de pells.b.6. Producció de llevat.b.7. Torrada i torrefacció del cafè, cacau, malta, xicoira i

similars.b.8. Excorxadors.

GRUP C

c.1. Cerveseries.c.2. Destil.leries d'alcohol i fabricació d'aiguardents.c.3. Preparació de productes opoteràpics i d'extractes o concentrats

de carn, peix i altres matèries animals.

9. INDÚSTRIA DE LA FUSTA, SURO i MOBLES

GRUP C

c.1. Serrat i especejament de la fusta i el suro.c.2. Taulers aglomerats i de fibres.c.3. Tractament del suro i producció d'aglomerats de suro i

linòleums.c.4. Impregnació o tractament de la fusta amb oli de creosota,

quitrà i altres productes per conservar-la.

10. INDÚSTRIA DE MATERIALS PER A LA CONSTRUCCIÓ

GRUP A

a.1. Fabricació de clinker i ciment.a.2. Fabricació de calç i guix quan la capacitat de la planta sigui

igual o su-perior a 5.000 t/a.a.3. Calcinació de la dolomita.a.4. Plantes d'aglomerats asfàtics.a.5. Fabricació de vidre quan la capacitat sigui igual o superior a

100 t/d

GRUP B

b.1. Fabricació de calç i guix quan la capacitat de la planta ésinferior a 5.000 t/a.

b.2. Fabricació de ceràmica per a construcció, refractaris,porcellana, gres i similars.

b.3. Fabricació de vidre quan la capacitat sigui inferior a 100 t/d.b.4. Plantes de preparació de formigó.b.5. Plantes de preparació i ensacament de ciments especials.b.6. Fabricació de llanes o fibres minerals, llevat de l'amiant.b.7. Fabricació de productes de fibrociment, llevat de l'amiant.

11. INDÚSTRIA DE LA PELL

GRUP A

a.1. Tractament i adobament de cuiros i pells.

12. INDÚSTRIES FABRILS I ACTIVITATS DIVERSES

GRUP A

a.1. Incineradores de residus urbans.a.2. Incineradores i combustions de residus i deixalles industrials.a.3. Plantes de tractament (eliminació o recuperació) de residus

urbans amb capacitat igual o superior a 150 tones diàries.a.4. Incineració de fangs de planta depuradora d'aigües residuals.a.5. Plantes de tractament de pneumàtics gastats.a.6. Plantes de tractament (eliminació o recupe-ració) de residus

indus-trials.a.7. Instal.lacions d'extrac-ció i fabricació a base d'amiant.

GRUP B

b.1. Utilització d'olis usats com a combustibles o bar-rejats enqualsevol pre-paració amb altres.

b.2. Emmagatzematge o manipu-lació de minerals, com-bustibles sòlidsi altres materials i residus pul-verulents.

b.3. Aplicació en fred de ver-nissos no grassos, pintu-res, laques itints d'im-pressió sobre qualsevol suport i la seva cuita iassecatge, quan la quantitat emmagatzemada en els tallers ésigual o superior a 1.000 kg.

b.4. Forns crematoris (hospi-tals i cementiris).b.5. Instal.lacions tritura-dores de ferralla.b.6. Plantes de recuperació de metall per combustió de residus i de

deixalles.b.7. Plantes de tractament (eliminació o recupe-ració) de residus

urbans amb capacitat inferior a 150 tones diàries.b.8. Recuperació i tractament d'olis pesants.b.9. Instal.lacions d'assecat-ge amb llit fluid, forn rotatori i

d'altres.

GRUP C

c.1. Aplicació en fred de ver-nissos no grassos, pintu-res, laques itintes d'impressió sobre qual-sevol suport i la seva cuita oassecatge, quan la quantitat emmagatze-mada en el taller ésinferior a 1.000 kg.

c.2. Aplicació sobre qualsevol suport (fusta, cuiro, cartó, plàstics,fibres sintètiques, teixits, feltre, metall, etc.) d'asfalt,materials bituminosos o olis as-fàltics de vernissos grassos iolis secants per a l'obtenció de paper recobert, teixits reco-berts, hules, cuiros ar-tificials, teles i papers oliats ilinòleums.

c.3. Argentat de miralls.c.4. Activitats que tenen focus d'emissions que en conjunt totalitzen

36 tones per any, o més, d'emissió contínua de qualsevol delscontami-nants principals: SO

2, CO, NO

x, hidrocarburs, pols i fums.

c.5. Plaquetes per a frens (guarniments).c.6. Instal.lacions de sor-rejat de sorra, grava menuda o uns altres

abra-sius.

c.7. Instal.lacions de recupe-ració de dissolvents.c.8. Emmagatzematge o envasat-ge de dissolvents i productes químics.c.9. Envasament d'aerosols.c.10 Operacions de mòlta i en-vasatge de productes pul-verulents.

13. ACTIVITATS AGRÍCOLES I AGROINDUSTRIALS

GRUP B

b.1. Deshidratació de la user-da.b.2. Extracció d'olis vege-tals.b.3. Fabricació i assecatge de pinsos i processament de cereals en

gra.b.4. Tractament, transformació i torrat de cossos, matè-ries i

despulles d'ani-mals amb vistes a l'ex-tracció de cossos gras-sos, fabricació d'adobs o obtenció d'altres subpro-ductes.

GRUP C

c.1. Assecatge del pòsit del vi.c.2. Assecatge del llúpol amb sofre.c.3. Assecatge de farratges i cereals.c.4. Desmontatge del cotó.

ANNEX NÚM. 3

CLASSIFICACIÓ D'ACTIVITATS SEGONS AIGÜES RESIDUALS

CLASSIFICACIÓ D'USUARIS

1.- Grup UG.-

Activitats que inicialment es classifiquen com a usuarisgenerals (UG).

Es consideren pertanyents a aquest grup totes lesactivitats no incloses al grup UI.

2.- Grup UI.-

01.2 Producció ramadera.01.3 Producció agrària combinada amb la producció ramadera.01.4 Activitats de serveis relacionats amb l'agricultura i

la ramaderia, excepte activitats veterinàries.10 Extracció i aglomeració d'antracita, hulla, lignit i

turba.11 Extracció de crus de petroli i gas Natural: Activitats

dels serveis relacionats amb les explotacionspetrolíferes i de gas, excepte activitats deprospecció.

12 Extracció de minerals d'urani i tori.13 Extracció de minerals metàl⋅lics.14 Extracció de minerals no metàl⋅lics ni energètics.15 Indústria de productes alimentaris i begudes.17 Indústria tèxtil.18.3 Preparació i tintatge de pells de pelleteria;

fabricació d'articles de pelleteria.19 Preparació, adobament i acabat del cuir; fabricació

d'articles de guarniment, talabarderia i sabateria.20 Indústria de la fusta i del cuir, excepte mobles;

cistelleria i espart.21 Indústria del paper.22 Edició, arts gràfiques i reproducció de suports

gravats.23 Coqueries, refí de petroli i tractament de combustibles

nuclears.24 Indústria química.25 Fabricació de productes de cautxú i matèries

plàstiques.26 Fabricació d'altres productes minerals no metàl⋅lics.27 Metal⋅lúrgia.28 Fabricació de productes metàl⋅lics, excepte maquinària

i equip.29 Indústria de la construcció de maquinària i equip

mecànic.30 Fabricació de màquines d'oficina i equips informàtics.

31 Fabricació de maquinària i material elèctric.32 Fabricació de material electrònic; fabricació d'equip

i aparells de ràdio, televisió i comunicacions.33 Fabricació d'equip i instruments medicoquirúrgics, de

precisió, òptica i rellotgeria.34 Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs.35 Fabricació d'altre material de transport.36 Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres.37 Reciclatge40 Producció i distribució d'energia elèctrica, gas, vapor

i aigua calenta.41 Captació, depuració i distribució d'aigua.50 Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor,

motocicletes i ciclomotors; venda al detall decombustible per a vehicles de motor.

63.1 Manipulació i dipòsit de mercaderies. 93.01 Rentatge, neteja i tintatge de peces tèxtils i de

pell.

En qualsevol moment i de forma raonada es podrà introduirvariacions en els llistats abans relacionats, atenent a lacontaminació abocada per establiments determinats.

ANNEX NUM. 4.

CABALS MÍNIMS DE VENTILACIÓ.

┌────────────────────────────────────────────────────┬───────────────────────┐│ │ VENTILACIÓ m3/H ││ TIPUS DE LOCAL ├───────────┬───────────┤│ │per │ per m2 ││ │persona │ superfície│└────────────────────────────────────────────────────┼───────────┼───────────┤Locals comercials ................................. │ 13 │ │ │ │ │Restaurants, bars, cafeteries i similars │ │ │ - Menjador .................................. │ 18 │ │ - Cafeteria, bar, etc ....................... │ 36 │ │ - Cuina ..................................... │ │ 13 │ │ │ │Hotels, residència i similars. │ │ │ - Dormitoris ................................ │ 13 │ │ - Serveis higiènics ......................... │ │ 8 │ - Salons socials ............................ │ 26 │ │ - Vestíbul d'entrada ........................ │ 15 │ │ │ │ │Perruqueria, gimnàs, etc. │ │ │ - Perruqueria de dones ...................... │ 36 │ │ - Perruqueria d'homes ....................... │ 13 │ │ │ │ │Teatres, cinemes, sales de concert, sales d'actes. │ │ │ - locals de no fumadors ..................... │ 9 │ │ - locals de fumadors ........................ │ 18 │ │ │ │ │Sales de festa, bingos, casinos, etc .............. │ 26 │ │Locals d'esport. │ │ │ - Zona d'esport ............................. │ 36 │ │ - Zona de públic ............................ │ 22 │ │ │ │ │Vestidors i serveis higiènics ..................... │ │ 9 │Oficines: │ │ │ - Espais generals ........................... │ 26 │ │ - Sales de reunions ......................... │ 44 │ │ - Sales d'espera ............................ │ 18 │ │ - Sales de descans .......................... │ 26 │ │ - Sales d'ordinadors ........................ │ 9 │ │ - Sales de reproducció i perforació ......... │ 13 │ │Escoles │ │ │ - Aules, laboratoris i tallers .............. │ 18 │ │ - Sales de conferències ..................... │ 9 │ │ - Biblioteques .............................. │ 13 │ │ - Menjadors ................................. │ 18 │ │ - Dormitoris ................................ │ 13 │ │Hospitals │ │ │ - Habitacions i sales comunes ............... │ 18 │ │ - Quiròfans ................................. │ 36 │ │ - Locals auxiliars de quiròfans ............. │ 29 │ │ - Unitats de vigilància intensiva ........... │ 54 │ │ - Arees de fisioteràpia ..................... │ 26 │ │ - Autòpsia .................................. │ 54 │ │ - Oficines .................................. │ 58 │ │ - Entrades, passos, etc ..................... │ 36 │ │Museus i sales d'exposició ........................ │ 13 │ │Indústries i magatzems. │ │ │ - Zones sense contaminants .................. │ 6 renovacions / hora. │ - Zones amb contaminants .................... │ el mínim necessari per│ │ reduir la concentració│ │ de contaminants a va- │ │ lors no perjudicials │ │ per als treballadors. │─────────────────────────────────────────────────────┴───────────────────────┘

ANNEX NÚM. 5.

ALTURA LLIURE I ALTURA ÚTIL DELS LOCALS

UTILITZACIÓ ALTURA LLIURE ALTURA ÚTIL PUNTS ESTRUCTURALS, VÀTER IMAGATZEMS

ZONES D'ÚS PRIVAT 2,70 2,50 2,20

ZONES D'ÚS PÚBLIC 3,00 2,70 2,50

ordenanÇa municipal reguladora dels usos i ......l’activitat, podent ocupar la mateixa activitat...

Documents