Número 1Documentació general

Catalogació: Autor: Jackson Pollock(1912-1956)Títol: Número 1Cronologia: 1948Localització: Museum ofContemporary Art (LosAngeles)Estil: Expressionisme abstracte

Anàlisi material:Dimensions: 1,60 m x 2,59Suport: telaTècnica: oli, esmalt i pintura d’aluminihttp://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/pollock/

Context històric

En guanyar la II Guerra Mundial el govern americà utilitzà l’expressionisme abstracte com un exemple de la llibertat americana davant el rígid discurs artístic dels soviètics, que propugnava un art molt realista (fins i tot la CIA va fer un informe on aconsellava això, el 1947). Era l’època de la GUERRA FREDA. Destacaren Pollock i De Kooning. Cap a finals dels anys 50 aquest corrent s’anà debilitat per la mort de Pollock i l’aparició del Pop Art.

Característiques de l’Expressionisme Abstracte

-Dripping, de Pollock, iniciat el 1947.

-Action painting o Pintura d’acció. El pintor havia de ser literalment dins de l’obra, col.locada al terra sobre la qual s’abocava la pintura per degoteig, amb galledes prèviament foradades o bé utilitzant pals.

-Manera de treballar lligada a l’automatisme dels surrealistes. L’artista és relaciona diferent amb l’obra, pintant més que amb la mà amb el cos sencer.

-Grans formats i s’usarà la tècnica de la pintura embolcallant (all over).

-La realització del quadre per a Poallock era com una dansa ritual improvisada semblant a les cerimònies índies (navajos, dels quals era admirador Pollock)

Jackson Pollock (1912 –1956)

Artista americà de gran influència i un referent bàsic de l’expressionisme abstracte. Els 1929 abandonà el seu estat natal, Wyoming per anar a Nova York.

La seva obra té influències surrealistes al basar-se en una “escriptura automàtica” que vol reflectir l’interior de l’artista. Va usar la psicoanàlisi com a teràpia contra el seu alcoholisme. Treballà amb pintors importants, com Siqueiros, fent murals... La cultura dels indígenes americans li influí en la seva obra, pel seu simbolisme i les seves pintures de sorra. Això el dugué a provar altres materials, com el vernís, l’alumini o els esmalts sintètics. El 1945 es casà amb la pintora Lee Krasner. S’allunyà del figurativisme i usà tècniques noves, com el splashing o el dripping, que consistien en llençar pintura sobre la tela o bé deixar-la gotejar al damunt, sense fer dibuixos ni esbossos. Per això se l’anomenà “Jack the Dripper”, joc de paraules amb «Jack the Ripper» o «Jack l’esbudellador», y «Dripper» o «gotejador».

Pollock estenia la tela al terra i corria o ballava al seu voltant o a dins d’ella, llençant-hi pintura de manera uniforme. Feia servir la tècnica del dripping, que consisteix en deixar gotejar la pintura des d’un recipient foradat o bé des d’un pal o espàtula. La pintura no es feia amb la mà, sinó amb el gest de tot el cos. Les seves grans teles s’omplien per tot arreu, de colors que es barrejaven, formant taques, i de fils que s’encreuaven. També hi afegia gotejos més fins amb un bastonent mullat en la pintura.

El que volia pintar no era una imatge, sinó un fet, una acció. L’alcoholisme no el va abandonar gairebé mai i va fer que el 1956 morís en un accident de cotxe.

Etapes en l’evolució del seu estil:

Del 1935 al 1942: Treballà per al Federal Art, i el 1943 feu la seva primera exposició individual a la Galeria de Peggy Guggenheim, que li donà un sou fix des d’aleshores, podent dedicar-se només a la pintura. Pinta paisatges i comença a introduir temes rituals i totèmics.

1938-41.Masquedimage

Peggy Guggenheim

1942..Male and female 1942.The Moon Woman

1943.Blue Moby Dick

1943.The She Wolf

1942.Stenografic figure

1943-1944. Mural (2,47 m x 6,05 m) Aquesta obra es considera el punt d’inflexió de la carrera de Pollock. Significà l’abandó de la figuració i l’adopció de l'abstracció gestual linial.

Del 1942 al 1947: La seva obra es caracteritza per l’energia del traç i la violència gestual, pels colors vius i les al·lusions figuratives.

1946. Birth Effort

1946.Circumcision

1946.Eyes in the Heat 1946.The tea cup

Del 1947 començà a aplicar la tècnica del dripping, i a partir del 1950-52 va deixar d’aplicar colors a les seves teles, limitant-se a treballar amb negre i blanc. Més tard va tornar a utilitzar el color.

1947. Alchemy

1947.Enchanted Forest 1947.Full fathom... 1947.katedral

1949.Sense títol (Plata verda)

1949.Number 8

1950.Lavender m.

Anàlisi formal Elements plàstics

Sobre la tela sense preparar deixà degotar oli, pintura d’alumini i esmalt.

Colors austers: negres i blancs, tocs grisos i ataronjats.

Quadre de gran format. 1,60 x 2,59 m

Trama de línies sense ordre

Importància de l’energia del traç, la violència del gest

“All-over” espai totalment cobert, cap centre d’atenció

Tècnica del Dripping o degoteig

Action painting (pintura d’acció)Per Pollock, la pintura és una experiència vital. Abandona la pintura de cavallet i pinta quadres de grans dimensions en els quals cos i ànima s’involucren en l’execució del quadre

Dripping (degoteig): Tècnica que consisteix en pintar a partir d'esquitxos i regalims,

llençar pintura sobre la superfície (tela) estesa a terra, mitjançant pots foradats,

bastons xops de pintura, etc.

“Quan sóc dins del quadre no sóc conscient del que faig. Només després d’un temps de presa de

consciència veig allò que he volgut fer... La pintura té vida pròpia.”

A Pollock li interessa més l’acció de pintar, l’acte físic que no pas l’obra acabada.

El procés creatiu

L'inconscient s'apodera de l'artista i produeix l'obra d'art.

Tot el cos del pintor entra en acció i la pintura deixa de ser la tradicional conseqüència del moviment de la mà.

Amb el llenç sobre el sòl del seu estudi, va abandonar l’ús del tradicional cavallet

Com es pot veure l’obra es realitza

sense pla previ i com el jazz, es va fent al

mateix temps que s’interpreta

http://www.youtube.com/watch?v=vy6Omz1bDPg&feature=related

Profunditat misteriosa donada per la superposició de línies i de capes de pintura

Textures diferents

No hi ha cap element de figuració. Tampoc res a desxifrar.

Composició Ric arabesc de complicades filigranes definides per l’estat d’ànim de l’artista

Disgrega la unitat de la imatge. Cap centre d’atenció.

Vol treure sensacions, creant el seu propi llenguatge: pintura com a vehicle d’expressió de sentiments

Només compta l’acció

Nova York nou centre cultural i artístic Durant la Segona Guerra Mundial la cosmopolita Nova York desplaça a París com a centre cultural i artístic.

Les tendències més innovadores sorgiren allà, i els seus museus s’anaren convertint en els primers del món.

Nombrosos artistes avantguardistes s’havien exiliat (Gropius, Van der Rohe, Kandinsky)

El cubisme de Picasso i el surrealisme (Dalí) estaven triomfant

És en aquest moment que neix una forma d’expressió genuïnament americana.

Interpretació

Com no podia predir l’aspecte final del quadre, sempre el titulava al final.Preferia però donar-los un número, o la data de creació... Per no limitar l’espectador. Considerava que l’observador havia de crear, com un segon artista, el seu propi quadre. Pollock va viure angoixat pel món que l’envoltava. La seva desesperació vital l’abocà a l'alcoholisme i a l’autodestrucció. Tenia èpoques de desesperança i improductivitat, i èpoques d’eufòria i molt productives.

Les seves obres no tenen un únic punt de mira, sinó que poden observar-se, igual que s’han pintat, de tots els cantons. Així l’espectador en pot participar, i en certa forma, crear-la també en cada observació, traduir-la al seu propi estat d’ànim.Ell fou el primer pintor “all over”, que regalimava la pintura sobre el quadre i abandonà la convenció que deia que hi havia d’haver un motiu central. Ell es movia, com en una dansa ritual, pel voltant i pel mig del quadre estès al terra, per això la seva era una “pintura d’acció” en la qual s’hi involucrava l’artista complert, en cos i ànima. També es diu que li influencià l’art fet en sorra pels indígenes americans, tan propers en la seva terra d’origen, l’oest americà.

“Una aventura estimulant per als ulls, plena de focs d’artifici, trampes, sorpreses i goig” Alfred Barr (MOMA)

Espectador coprotagonista

L’observador ha de crear, com a segon artista, el seu propi quadre

Jackson Pollock preferia titular els quadres amb números i no pas amb noms, o identificar-los amb la data de la seva creació, o anomenar-los “Sense títol” per no limitar a

l’espectador

Number 31, 1950 (MOMA)

Models i influències

Els drippings de Pollock són el resultat d’una gran suma d’influències que tenen com a base les experiències i les teories abstractes de Kandinsky.

També l’ús de teles molt grans deriva dels muralistes mexicans. L’execució de l’obra té una doble influència: els rituals dels indis americans (navajos) i la tècnica surrealista de l’automatisme.

Miquel Àngel, El Greco i Rubens també influïren en Pollock, les obres dels quals copià en els seus inicis artístics.

El seu peculiar estil creatiu ha esta considerat també un precedent dels Happenings i del Body Art.

Rubens: La caiguda dels condemnats, 1619