debat familiar a son servera · que les famílies puguin tenir l’oportunitat de donar el seu punt...

Debat Familiar a Son Servera Informe de resultats

Desembre 2013

Gest Ambiental

www.gestambiental.es

Agenda Local 21.

Ajuntament de Son Servera.

Equip redactor Miquel Lliteras, Director de Gest Ambiental

Miquel Ginard, Tècnic de Gest Ambiental

Eugenio Sanchis, Tècnic de Gest Ambiental

Agraïments Victoria Camacho, coordinadora de medi ambient del CEIP Jaume Fornaris

Maria Àngels Àvila, coordinadora de medi ambient del CEIP Na Penyal

Alumnes i participants en el debat familiar

www.gestambiental.es

Desembre 2013

2 Debat Familiar de Son Servera

Índex

I. INTRODUCCIÓ ...................................................... ………4

II. PARTICIPACIÓ .............................................................. 5

III. RESULTATS DEL DEBAT FAMILIAR .............................. 7

BLOC 1: EL MUNICIPI DE SON SERVERA .......................... 7

Desenvolupament econòmic municipal .................. 8

Els equipaments municipals .................................. 11

BLOC 2. VECTORS AMBIENTALS .................................... 15

Aigua ...................................................................... 15

Energia ................................................................... 18

Residus ................................................................... 20

BLOC 3. ESPAI PÚBLIC I MOBILITAT ............................... 24

Mobilitat................................................................. 27

La mobilitat a l'escola ............................................ 28

La mobilitat familiar ................................................ 29

El transport públic ................................................... 30

La xarxa viària ......................................................... 32

BLOC 4. PARTICIPACIÓ CIUTADANA .............................. 35

IV. CONCLUSIONS .......................................................... 38

ANNEX I ......................................................................... 41

ANNEX II ........................................................................ 46

Desembre 2013


Desembre 2013


I. INTRODUCCIÓ

En el marc del pla de participació ciutadana de l’Agenda Local 21 del municipi de Son Servera

s’ha desenvolupat el Debat Familiar. Aquesta activitat es tracta d’un qüestionari amb l’objectiu

que les famílies puguin tenir l’oportunitat de donar el seu punt de vista sobre l’estat actual del

municipi, podent fer aportacions que serviran a l'Ajuntament per marcar les pautes per assolir

un model de desenvolupament més sostenible.

Aquesta activitat ja es va realitzar el 2009 i va permetre que les famílies de Son Servera

poguessin aportar el seu punt de vista sobre l'estat del municipi. D'aquesta manera, i amb

aquesta nova edició, es pretén conèixer si l'opinió de les famílies s'ha modificat en aquests

anys o bé es manté igual.

Per a aquesta nova edició, s'han revisat les preguntes anteriors, afegint i modificant el

qüestionari original per adaptar-lo a les circumstàncies actuals.

Aquest qüestionari va ser repartit a les famílies dels alumnes de 5è i 6è dels CEIP Jaume

Fornaris (Son Servera) i CEIP Na Penyal (Cala Millor) a principis del mes de novembre. Durant

les dues setmanes següents, els membres que convivien en la mateixa llar han pogut realitzar

un debat on han tingut l'oportunitat de reunir-se i posar en comú les idees que té cada un

d'ells sobre els diferents temes relacionats amb el poble. D'aquesta manera han pogut opinar

sobre els avantatges i les mancances de viure a Son Servera, i així poder expressar quin és el

model de municipi que els agradaria tenir.

El qüestionari del Debat Familiar es divideix en 4 grans blocs temàtics:

BLOCS TEMÀTICS

1. El municipi de Son Servera 2. Vectors Ambientals 3. Espai públic i mobilitat 4. Participació ciutadana

Els resultats d'aquests qüestionaris són analitzats en aquest document, el qual serà presentat

en el proper Fòrum Ciutadà, òrgan participatiu de l'Agenda Local 21, a principis de l’any 2014.

Totes les famílies que han col·laborat en aquesta activitat estan convidades a participar en la

reunió. Per aquest motiu, i de forma voluntària, es va animar a les famílies a que anotessin el

seu correu electrònic en el qüestionari i, d'aquesta manera, enviar un correu per recordar-lis la

celebració del Fòrum i confirmar la data definitiva.

Desembre 2013


II. PARTICIPACIÓ

Es van repartir un total de 263 enquestes que corresponen al números d'alumnes matriculats

en els cursos de 5è i 6è dels centres escolars que han participat en l'activitat: CEIP Jaume

Fornaris 135 i CEIP Na Penyal 128.

D'aquestes, 134 van ser recollides una vegada transcorregudes les dues setmanes. Aquesta

dada representa un 50,95% de participació entre les famílies a qui es va lliurar el Debat.

Pel que fa al nombre de participants,

trobem que el nombre de persones de

cada nucli familiar varia entre les dues i

les cinc persones, sent el grup més

representatiu el que agrupa a 4 persones

de la mateixa família (58%).

D'aquesta manera, el nombre de

participants total en el debat familiar és de

512 persones, agrupades en 134 famílies.

Abans d'iniciar el qüestionari hi havia unes

preguntes prèvies que ens permeten analitzar, a més del nombre de membres, el perfil de les

famílies que han participat en el Debat Familiar, com és la distribució per edat dels enquestats

i la situació laboral de cada un d'ells.

Aquest factor és important a l'hora de

poder analitzar la mobilitat, especialment

els desplaçaments que es realitzen per

anar a l'escola, un 47% dels participants

són estudiants, així com els

desplaçaments que es realitzen per anar

a treballar, el 38% són treballadors en

actiu.

Finalment és possible conèixer les edats dels participants, les quals es concentren en els trams

d'edat de 6 a 15 anys. Aquest fet és del tot compressible, atenent que l'activitat s'ha realitzat a

les escoles, concretament entre els alumnes de 5è i 6è.

El següent tram de concentració de població, el trobem a les franges que van des dels 36 fins

als 50 anys, que corresponen als pares i mares dels nins i nines matriculats en els centres

escolars.

2 Membres

2%

3 Membres

14%

4 Membres

58%

5 Membres

25%

Gràfic 1: Tamany nucli familiar

Estudiants 47%

Treballadors 38%

Aturats 14% Jubilats 1%

Gràfic 2: Situació laboral famílies

Desembre 2013


Finalment destacar la baixa presència de persones de més edat que viuen a les llars de les

famílies enquestades. Aquest factor, tindrà la seva importància a l'hora de valorar els

equipaments municipals dirigits a la gent gran, ja que seran molt poques les respostes

obtingudes. El contrari succeirà per a la resta d'equipaments adreçats a col·lectius més joves i

amb més representació en el Debat Familiar.

Gràfic 3: Distribució dels enquestats per edats

Per acabar amb aquesta anàlisi de la participació, podem observar que la major part de les

famílies que han respost viuen als nuclis de Son Servera (43%) i Cala Millor (31%), que

corresponen als nuclis amb major població i on es localitzen les escoles.

Gràfic 4: Distribució dels enquestats per nuclis de població

0 20 40 60 80 100 120 140

Menys de 56-10

11 - 1516 - 2021 - 2526 - 3031 - 3536 - 4041 - 4546 - 5051 - 5556 - 6061 - 65

Més de 66

Tram

s d

'ed

at (

anys

)

Menys de 5

6-1011 -15

16 -20

21 -25

26 -30

31 -35

36 -40

41 -45

46 -50

51 -55

56 -60

61 -65

Mésde 66

Edats 28 116 80 26 7 14 33 67 67 53 11 3 3 4

0% 10% 20% 30% 40% 50%

Son Servera

Cala Millor

Costa dels Pins

Port Verd

Cala Bona

Port Nou

Port Vell

Disseminats

Fora del municipi

Percentatge d'enquestats

Nu

clis

de

po

bla

ció

Desembre 2013


III. RESULTATS DEL DEBAT FAMILIAR

S'han analitzat totes les respostes a les preguntes plantejades en el Debat Familiar. Per facilitar

l'anàlisi i poder obtenir conclusions, a continuació es comentaran totes les respostes

obtingudes seguint els blocs plantejats en el qüestionari.

BLOC 1: EL MUNICIPI DE SON SERVERA

Les preguntes d'aquest primer bloc s'han centrat en conèixer quina és la perspectiva de

l'actual situació del municipi, així com la seva evolució en els últims anys. Així mateix també

s’ha tractat la situació econòmica que tenen els residents de Son Servera, especialment en els

sectors del turisme i de la construcció, principals motors de l'economia local.

� Pregunta 1.1. Fent una valoració general, puntuau el municipi de Son Servera d’1 (molt

dolent) a 10 (molt bo)

A través d'aquesta pregunta és possible conèixer el grau de satisfacció que tenen els

participants del Debat Familiar respecte al seu municipi, que es reflecteix en la valoració

obtinguda: 6,39.

Observant la gràfica de les valoracions obtingudes, podem apreciar que només un 8% de les

valoracions rebudes corresponen al tram entre 1 i 4, el que significaria una percepció dolenta o

negativa, mentre que el 92% restant han estat valoracions iguals o superiors a 5, que

representen una valoració bona o molt bona del municipi de Son Servera.

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

No

ta

Gràfic 5: Valoració municipi de Son Servera

Desembre 2013


� Pregunta 1.2. En els darrers 10 anys, pensau que el municipi ha empitjorat, ha millorat o

es manté igual?

Seguint la tendència observada en

l'anterior pregunta, podem veure que

la resposta més repetida és que el

municipi ha millorat, representant un

49% del total de les respostes

obtingudes.

Una altra dada positiva és el baix

percentatge, 16%, que han marcat

l'opció que el municipi ha empitjorat

en aquest interval de temps.

Desenvolupament econòmic municipal

En el context socioeconòmic actual trobem una pèrdua significativa del pes del sector de la

construcció en l'economia local. Aquest fet provoca que sigui necessari conèixer i explorar

altres vies que permetin la recuperació econòmica i laboral del municipi, marcant les directrius

del model de desenvolupament del territori.

Per aquest motiu, en les següents preguntes es va plantejar a la població quines serien les

principals accions a desenvolupar en els sectors de la construcció i del turisme, sectors més

representatius del municipi.

� Pregunta 1.3. Quina creis que es l’opció més apropiada per ajudar a superar el efectes de

l’actual crisi econòmica?

En primer lloc cal destacar que un

58% de les respostes rebudes

aposten per prioritzar la limitació

del creixement urbanístic i

fomentar l'impuls d'altres sectors

econòmics, especialment en el

sector turístic, mitjançant la

proposta de les accions recollides

en la següent taula

Ha empitjorat

16%

Ha millorat49%

Es manté igual31%

Ns/Nc4%

Gràfic 6: Evolució del municipi de Son Servera

Impulsar sector

construcció19%

Impulsar altres

sectors económics

58%

Altres actuacions

17%

Ns/Nc6%

Gràfic 7: Opcions creixement econòmic

Desembre 2013


Sector turístic

- Desestacionalitzar la temporada turística

- Fomentar el turisme a l’hivern

- Fomentar el turisme en temporada baixa

- La temporada turística més llarga

- Regular la oferta d'allotjament no reglada

- No tant hotels amb "tot inclòs" i baixar les quotes de la seguretat social a bars i hotels

També destaca un 17% de respostes que representen altres alternatives proposades pels

participants del Debat Familiar i que podem agrupar en els següents àmbits:

Empreses i comerços

- Ajudes a petites i mitjanes empreses

- Fomentar el petit comerç al nucli de Son Servera

Formació i mercat laboral:

- Formar joves professionalment

- Preparar la joventut perquè es pugui desenvolupar amb alternatives

- Crear llocs de treball

- Fomentar l'ocupació

- Produir més treball

Actuacions econòmiques i socials:

- Congelar o reduir els impostos

- No més retallades i impulsar tots els sectors econòmics

- Treure funcionaris

- Treure polítics i ajudes als estrangers

Finalment indicar que l'impuls del sector de la construcció promovent el creixement urbanístic,

tot i que impliqui un major consum del territori, representa un 19% de les respostes totals

rebudes.

En concret, les propostes d'accions relacionades amb la construcció han estat:

Sector de la construcció

- La construcció és important. Facilitar els permisos per a reformes

- Reformar la construcció antiga

Queda palès, que si bé s'aposta per un impuls de la construcció, a causa del pes específic que

té en l'economia i la seva relació directa amb el mercat laboral, aquest no té perquè estar lligat

a una expansió en superfície al territori, sinó que s'aposta per una construcció de reformes i

recuperació dels habitatges i patrimoni ja construït.

Desembre 2013


� Pregunta 1.4. Que pensau de l’actual oferta d’allotjament i la situació del sector turístic

del municipi?

Actualment Son Servera compta amb aproximadament 11.600 places turístiques repartides

entre els diferents nuclis i que corresponen a diferents tipologies (hotels, apartaments,

agroturismes... ). Aquestes dades reflecteixen la importància del sector turístic en l'economia

del municipi i en el seu mercat laboral. Per aquesta raó en el qüestionari es preguntava sobre

la les places ofertades i l'opinió respecte al sector turístic.

En aquest cas l'anàlisi de les respostes

obtingudes és un clar reflex de la

importància que té el sector, ja que tan

sols el 1% de les respostes aposten per

una reducció de les places turístiques.

D’altra banda, un 73%, aposta per

mantenir les places actuals però millorant

la qualitat de les mateixes i un 4% per

mantenir les places i categories actuals. El

15 % restant creu que s’ha d’incrementar

el nombre de places turístiques.

D'aquesta manera queda palesa l'aposta dels residents de Son Servera per un model de

desenvolupament turístic de qualitat i sostenible amb el medi ambient, factors que poden

ajudar a diferenciar-se d' altres destinacions turístiques i esdevenir un factor d'atracció. A més,

les accions a desenvolupar per augmentar la qualitat de les places ofertades, passen per fer

inversions que serviran per dinamitzar l'economia local i poden afavorir la creació de nous llocs

de treball.

Incrementar15%

Mantenir4%

Millorar73%

Reduir1%

Ns/Nc7%

Gràfic 8: Actuacions sobre les places turístiques

Desembre 2013


Els equipaments municipals

Com ja s’ha apuntat, en aquest bloc també es valoraven els diferents equipaments municipals

per part dels usuaris, així com el seu estat de conservació i possibles millores o suggeriments.

� Pregunta 1.5. Quina valoració feis dels equipaments i serveis municipals que utilitzau?

En la següent taula es recullen tots els equipaments que han estat valorats, així com el nombre

d'usuaris que utilitzen aquest tipus d'instal·lacions públiques.

Equipaments Usuaris

CEIP Jaume Fornaris 75

CEIP Na Penyal 52

IES Puig de sa Font 37

Escoleta Cala Millor 9

Escoles Velles 19

PAC 95

Centre de Dia 4

Unitat bàsica de salut 37

Biblioteca Son Servera 51

Biblioteca Cala Millor 42

Escola de música 25

Teatre La Unió 71

Local Tercera Edat 2

Camp de futbol 33

Centre d'Informació Jove 15

Es pot observar que el major nombre d'usuaris enquestats es concentra en els equipaments

sanitaris, en els equipaments educatius i en els culturals.

Els equipaments amb menor nombre d'usuaris enquestats són els que estan relacionats amb la

gent gran, com ara el Centre de Dia i el Local de la Tercera Edat.

Aquests baixos valors s'expliquen per l'estructura del nucli familiar que ha participat en el

Debat Familiar, amb molt poca presència de persones grans i, en canvi, un major nombre de

persones en edat escolar, tal com demostren les dades.

Altres equipaments, com és el cas del PAC i del Teatre La Unió, la franja d'edat no és un factor

a tenir en compte, ja que per les pròpies activitats i serveis que ofereixen aquest tipus

d'equipaments estan adreçades a tota la població en general, sense tenir en compte la

distinció d'edat.

Quan a la valoració que es fa si l'equipament s'ajusta a les necessitats dels usuaris, podem

observar com hi ha diferències entre els distints equipaments municipals. En el gràfic següent

Desembre 2013


podem observar com les millors valoracions corresponen al Centre de Dia, al Local de la

Tercera Edat i al Centre d'Informació Juvenil.

Gràfic 9: Equipaments ajustats a les necessitats del usuaris

Respecte a aquests valors cal realitzar una sèrie d'observacions que ajudaran a entendre millor

els resultats obtinguts. En primer lloc, el baix nombre d'usuaris del Centre de Dia (4) i el Local

de la Tercera Edat (2) fa que no siguin valors representatius. Una situació diferent trobem al

Centre d'Informació Juvenil (15 usuaris), pel que adquireix més valor que tots els usuaris hagin

valorat de forma tan satisfactòria aquest equipament.

Altres equipaments que mostren un alt percentatge d'ajustar-se a les necessitats, i que a més

compten amb un percentatge representatiu d'usuaris, són les dues Biblioteques (Son Servera i

Cala Millor), CEIP Jaume Fornaris, la Unitat bàsica de salut de Cala Millor, les Escoles Velles i el

camp de futbol. Tots aquests equipaments enregistren valoracions per damunt del valor del

70%.

Finalment, trobem valors per sota del 50% al CEIP Na Penyal i l'IES Puig de sa Font, on es

detecta que aquests equipaments, que compten amb un elevat nombre de usuaris de les

famílies enquestades, no s'ajusten a les necessitats.

Quan a l'estat de conservació dels equipaments, els que obtenen una menor puntuació són

l'IES Puig de sa Font (4,97) i el CEIP Na Penyal (5,17). Aquesta valoració deficient de l’estat de

conservació pot explicar els percentatges anteriors, en els quals es posava de manifest que

aquests equipaments no s'ajustaven a les necessitats.

0% 20% 40% 60% 80% 100%

CEIP Jaume Fornaris

CEIP Na Penyal

IES Puig de sa Font

Escoleta Cala Millor

Escoles Velles

PAC

Centre de Dia

Unitat bàsica de salut

Biblioteca Son Servera

Biblioteca Cala Millor

Escola de música

Teatre La Unió

Local Tercera Edat

Camp de futbol

Centre d'Informació Jove

Sí No

Desembre 2013


En el mateix gràfic és possible detectar un grup d'equipaments que han obtingut una nota

mitjana que se situa entre el 6 i 7: el CEIP Jaume Fornaris (6,64), la Unitat bàsica de salut a Cala

Millor (6,76), l’Escoleta de Cala Millor (6,90) i la Biblioteca de Cala Millor (6,98).

La resta d'equipaments mostren una nota igual o superior a 7, de manera que es pot afirmar

que el seu estat de conservació és bo o molt bo.

Gràfic 10: Valoració de l'estat de conservació dels equipaments

La següent taula recull el nombre total de propostes de millores per a cada un dels

equipaments, moltes de les quals es concentren al CEIP Jaume Fornaris (31) i CEIP Na Penyal

(30).

Equipaments Millores

CEIP Jaume Fornaris 31

CEIP Na Penyal 30

IES Puig de sa Font 16

Escoleta Cala Millor 3

Escoles Velles 2

PAC 17

Centre de Dia 2

Unitat bàsica de salut 10

Biblioteca Son Servera 11

Biblioteca Cala Millor 13

Escola de música 5

Teatre La Unió 10

Local Tercera Edat 0

Camp de futbol 10

Centre d'Informació Jove 3

Totes les propostes de millores es recullen a l'annex 1, al final del present document.

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

CEIP Jaume Fornaris

CEIP Na Penyal

IES Puig de sa Font


Escoles Velles

PAC

Centre de Dia

Unitat bàsica de salut



Escola de música

Teatre La Unió

Local Tercera Edat

Camp de futbol


Nota

Desembre 2013


� Pregunta 1.6. Trobau a faltar equipaments al municipi? Quins? Per què?

En aquesta pregunta s'han recollit un total de 80 aportacions, moltes d'elles repetides, així

com algunes que no estan directament relacionades amb equipaments públics.

Tots aquests suggeriments, juntament amb l'explicació de les raons aportades per les famílies,

es poden consultar a l'annex 2.

Entre les demandes més repetides trobem:

Equipaments que es troben a faltar

Piscina municipal. Instal·lació que recentment s'ha inaugurat, donant una resposta a un dels equipaments més sol·licitats pels enquestats.

Major presència de zones verdes i parcs, juntament amb la creació de parcs de jocs infantils per als nens i nenes de les famílies de Son Servera. A més, és comú la demanda d'una major il·luminació, bancs i papereres, així com augmentar la presència policial en aquest tipus d'àrees comunes. En el bloc 3 d’Espai Públic i Mobilitat tornarà a aparèixer la falta de zones verdes, així com el problema dels excrements dels animals en aquestes zones, a causa de la manca de papereres i de zones exclusives per a cans.

Incrementar les zones d'oci i d'esport per als joves. Entre aquestes últimes destaquen la instal·lació d'un rocòdrom i d'una pista de skate.

Desembre 2013


BLOC 2. VECTORS AMBIENTALS

En aquest apartat es pretén conèixer quins són els comportaments dels residents davant

diferents vectors ambientals, mitjançant les respostes obtingudes en diferents pràctiques

quotidianes davant l'ús de recursos bàsics com ara l'aigua, l'energia i els residus.

No podem oblidar que el comportament de la població davant aquests recursos té

repercussions directes sobre el medi ambient i, per tant, serà important detectar i corregir

actuacions errònies, així com fomentar les bones pràctiques analitzades per assolir un

comportament responsable i sostenible amb l'entorn que ens envolta.

Aigua

El nostre planeta està format en tres quartes parts per aigua, però només un 3% del total és

aigua dolça. Aquesta matèria primera s'ha convertit en un recurs molt valuós, especialment en

l'actual model de vida que es recolza en un consum d’aigua que, en ocasions, és molt elevat.

Això provoca problemes en el subministrament, així com efectes negatius sobre el medi

ambient (sobreexplotació, contaminació d'aqüífers, esgotament de reserves...). Tenint en

compte que l'aigua és un recurs tan valuós com escàs, és important fer un ús racional d'aquest,

que passa per conèixer, a través de les següents qüestions, quines són les actuals pautes de

consum entre la població de Son Servera.

� Pregunta 2.1. D’on treis l’aigua potable que consumiu habitualment? En cas que

consumiu aigua de la xarxa municipal a través de l’aixeta i sense cap tipus de filtratge,

puntuau la seva qualitat entre 1 (molt dolenta) i 10 (molt bona)

Analitzant les respostes obtingudes

podem apreciar que un 70% afirmen que

consumeixen aigua embotellada. La resta

de respostes es distribueixen en consum

d'aigua d'origen propi: cisterna (5%), pou

(3%), o bé a través de la xarxa de

distribució (22%).

En aquest últim cas, en la pregunta

plantejada permetia diferenciar si es

consumia aigua directament de la xarxa, o

bé si prèviament calia fer algun tipus de

filtratge. D'aquesta manera veiem que només un 8% consumeix l'aigua directament a través de

la xarxa, mentre que un 14% fa un filtratge previ. A més, als consumidors d'aigua de la xarxa

municipal se'ls preguntava que valoressin la qualitat d'aquesta aigua d'1 a 10 (1 molt dolenta i

10 molt bona), obtenint una nota mitjana de 3,34 entre les persones que han participant en el

Debat Familiar.

Aixeta8% Aixeta

filtrada14%

Embotellada70%

Pou3%

Cisterna5%

Gràfic 11: Consum d'aigua potable

Desembre 2013


� Pregunta 2.2. Quines mesures preneu a casa per tal d’estalviar aigua i fer-ne un ús

racional?

Amb aquesta pregunta es pretén detectar bones pràctiques que realitzen els enquestats en

matèria de consum responsable i sostenible de l'aigua. Per això es van plantejar una sèrie de

pràctiques sostenibles amb l'objectiu d'estalviar aigua i fer un ús més racional.

Gràfic 12: Ús racional de l'aigua

Com s'observa al gràfic, diverses són les mesures que es realitzen sempre:

Mesures d’estalvi d’aigua més habituals

- Posar la rentadora i el rentaplats quan estan plens (81%)

- Prendre una dutxa en lloc d'un bany (75%)

- Tancar l'aixeta quan es renten les dents (74%)

A l'extrem contrari, i com a pràctiques que es podrien fomentar entre la població i així fer un

millor ús de l'aigua, trobem les següents mesures que representen que mai es posen en

pràctica en els domicilis enquestats:

Mesures d’estalvi d’aigua menys habituals

- Reutilització d'aigües grises (43%)

- Tancar l'aixeta quan s’ensabone a la dutxa (16%)

- Rentar la fruita i la verdura dins d'un recipient, evitant deixar córrer l'aigua amb l'aixeta oberta (12%)

Si bé, en el cas de les dues últimes recomanacions, la major part de les respostes obtingudes

afirmen que sempre o gairebé sempre es realitzen.

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Netejau dins un recipient

Reutilitzau les aigües grises

Tancau l'aixeta quan vos rentau les dents

Preneu dutxa en comptes de bany

Tancau l'aixeta mentre vos ensabonau a la dutxa

Posau rentadora o rentavaixelles plens

Sempre Quasi sempre A vegades Mai

Desembre 2013


� Pregunta 2.3. Utilitzau algun dels següents sistemes o dispositius d’estalvi a casa?

En la línia de conèixer les bones

pràctiques en matèria de consum

d'aigua, s'ha optat per conèixer l'ús

dels diferents dispositius d'estalvi a

casa.

En primer lloc destacar que un 76% de

les llars afirma utilitzar un o diversos

sistemes o dispositius d'estalvi,

enfront del 24% que no utilitza cap

mesura.

Entre els sistemes més utilitzats

destaca que el 58% dels enquestats

afirma que compta amb dobles

polsadors en els WC de casa seva. Un

33% utilitza difusors o sistemes de

reducció del consum d'aigua de

l'aixeta.

Entre els restants destaca un 6% que utilitza altres sistemes com ara:

Altres sistemes o dispositius d’estalvi d’aigua

- Recollir aigua de les pluges

- Reduir la capacitat de les cisternes

Dobles polsadors

58%

Difusors33%

Altres6%

Ns/nc3%

Sí76%

No24%

Gràfic 13: Cases amb dispositius d'estalvi d’aigua

Gràfic 14: Dispositius d'estalvi d'aigua utilitzats

Desembre 2013


Energia

El consum energètic és un altre dels apartats en què la societat pot col·laborar per aconseguir

un territori més sostenible. Millorar l'eficiència energètica, reduir la dependència dels

combustibles fòssils i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, així com fomentar l'estalvi

energètic i l'impuls de les energies renovables, poden ajudar a reduir els impactes en el canvi

climàtic i d'altres problemes medi ambientals.

� Pregunta 2.4. De les següents energies, quines utilitzau majoritàriament per encalentir la

vostra llar?

Segons les respostes obtingudes,

l'energia més utilitzada per

escalfar les llars és l'energia

elèctrica (58%), seguida pel gas

butà (19%) i per altres opcions

(14%) entre les quals destaca

l'ús de la llenya.

En menor mesura trobem l'ús

del gas propà i l'energia solar,

amb un 5% i un 4%

respectivament.

� Pregunta 2.5. Quina de les següents energies renovables teniu instal·lada a casa?

Només un 21% dels participants en el

Debat Familiar afirmen tenir instal·lada

alguna energia renovable a la llar, enfront

al 79% restant.

Les energies renovables més utilitzades

són la solar que, sumant les seves dues

modalitats (fotovoltaica i tèrmica)

representa un 12%, mentre que l'eòlica

només arriba a un 4%.

Un tercer grup són les anomenades altres

energies renovables (5%), entre les que

trobem l'ús de la biomassa i el gasoil.

Electricitat58%

Gas butà19%

Gas propà5%

Solar4% Altres

14%

Gràfic 15: Origen d’energia per encalentir la llar

Fotovoltaica4%

Tèrmica8%

Eòlica4%

Altres5%

Ns/Nc79%

Gràfic 16: Energies renovables a les cases

Desembre 2013


� Pregunta 2.6. Teniu bombetes de baix consum a casa? En cas de respondre que sí, en

quina proporció?

Com hem pogut observar, l'energia elèctrica és

la més utilitzada per escalfar la casa però també

per a altres usos domèstics. Per aquesta raó és

necessari conèixer quines mesures hi ha a les

llars encaminades a aconseguir un estalvi del

consum elèctric.

En el cas de les bombetes de baix consum

podem veure com un 93% de les respostes

afirmen utilitzar aquest tipus de bombetes a

casa, davant d'un 7% que no les utilitza.

A més la proporció de l’ús d'aquestes bombetes a les cases dels enquestats és elevat, ja que

podem observar que un 82% de les llars sumen les opcions de tenir totes o la majoria de les

bombetes de baix consum.

Gràfic 18: Distribució de les bombetes de baix consum

0% 10% 20% 30% 40% 50%

Totes les bombetes

Majoria debombetes

Algunes bombetes

Proporció de l'ús de bombetes de baix consum als llars

Sí93%

No7%

Gràfic 17: Ús de bombetes de baix consum a les llars

Desembre 2013


� Pregunta 2.7. A dia d’avui bona part dels electrodomèstics més comuns tenen una

categoria en funció del seu consum energètic. A la taula següent heu de seleccionar el

tipus de consum de cadascun dels aparells que teniu a casa

Els electrodomèstics amb més presència d'eficiència energètica, tal i com es pot observar al

següent gràfic, són les rentadores, frigorífics i rentaplats, electrodomèstics més comuns que es

poden trobar a qualsevol casa.

Gràfic 19: Electrodomèstics de baix consum

Com a nota negativa, en tots els electrodomèstics sobre els que es preguntava, apareix un

percentatge significatiu de respostes per part de les famílies enquestades que afirmen

desconèixer quin tipus de certificat energètic posseeixen els seus aparells elèctrics. Això pot

ser degut a que són aparells antics o bé desconeixen els avantatges en estalvi energètic que

suposa comptar amb aquest tipus d'electrodomèstics

Residus

La quantitat dels residus que produeixen totes les famílies ha anat creixent progressivament

durant les últimes dècades, generant diversos problemes ambientals. Per reduir l'impacte que

provoca aquesta generació de residus, és important realitzar una correcta separació en origen

de totes les fraccions, ja que d'aquesta manera contribuïm a facilitar el reciclatge. També és

important fer un consum responsable, reduint aquells residus innecessaris i reutilitzant els

materials tant com sigui possible.

Les següents respostes obtingudes ens serviran per analitzar la gestió de residus que es realitza

a les llars i conèixer el grau de satisfacció dels actuals serveis municipals en aquest camp.

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Rentadora

Frigorífic

Rentaplats

Forn

Termo

Altres

A+++ A++ A+ A B C D Desconegut Ns/Nc

Desembre 2013


� Pregunta 2.8. Seleccionau quina o quines de les següents fraccions separau correctament

a casa

Analitzant les respostes rebudes, podem concloure que el 84% de les famílies enquestades

reciclen algun tipus de residu a casa, enfront del 16% que no recicla cap tipus de residu

domèstic.

Aquest elevat percentatge es pot explicar gràcies a que en els centres escolars on s'ha realitzat

el Debat Familiar (CEIP Jaume Fornaris i CEIP Na Penyal) compten amb programes

mediambientals educatius, un fet que permet exportat les bones pràctiques, a través dels

alumnes, a les seves respectives llars familiars.

Entre les fraccions que més es reciclen podem trobar les més habituals com són el vidre (69%),

paper - cartró (68%) i els envasos lleugers (57%). A més cal afegir altres residus amb un elevat

percentatge de reciclatge com són els residus perillosos (piles, pintures, fluorescents...) que

assoleixen un 60% i els residus elèctrics i electrònics (bateries, telèfons i altres aparells) amb

un 54%. Aquests bons resultats demostren una sensibilització davant aquest tipus de residus

tan perjudicials per al medi ambient i que han de ser correctament gestionats per evitar

qualsevol tipus de problema.

Els residus que presenten un menor percentatge de reciclatge son els voluminosos i les restes

de poda.

Gràfic 20: Reciclatge de les famílies enquestades

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Paper-cartró

Vidre

Envasos lleugers

Matèria orgànica

Residus elèctrics

Residus perillosos

Restes de poda

Voluminosos

Si No

Desembre 2013


� Pregunta 2.9. A la vostra família, sou usuaris del Parc Verd? En cas de respondre

afirmativament, valorau d’1 (molt negatiu) a 10 (molt positiu) les instal·lacions i gestió

d’aquest equipament

Seguint la tendència positiva de la gestió de

residus per part de les famílies de Son

Servera, podem observar un elevat

percentatge d'usuaris (68%) del Parc Verd

del municipi. A això cal afegir la bona

valoració que fan els enquestats d'aquest

equipament, obtenint una nota mitjana de

7,72.

Aquestes valoracions ens ajuden a

entendre els anteriors resultats en matèria

de reciclatge dels residus perillosos i

elèctrics, ja que els residents compten amb un equipament on poden dipositar aquest tipus de

residus, amb un servei i gestió municipal que compta amb un alt índex de satisfacció.

� Pregunta 2.10. Valorau d’1 (molt negatiu) a 10 (molt positiu) els següents aspectes i

serveis

Amb aquesta pregunta es pretén conèixer la valoració que fan els ciutadans sobre els serveis

municipals lligats a la gestió de residus. En el gràfic podem observar que la prestació d'aquests

serveis des de l'Ajuntament és valorada de forma positiva per a cada tipus de recollida, ja que

tots els serveis estan per damunt de 6.

Gràfic 21: Valoració dels serveis de recollida

Porta a porta Voluminosos Poda Selectiva

Nota 7,28 6,90 6,69 7,53

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

No

ta

Sí68%

No19% Ns/Nc

13%

Gráfic 20: Usuaris Parc Verd

Desembre 2013


En aquesta pregunta, s'han recollit els següents comentaris per parts d'algunes de les famílies

que han col·laborat en l'activitat del Debat Familiar i que es resumeixen en:

Mancances manifestades pels enquestats en el servei de recollida

- No hi ha recollida porta a porta al nucli de Cala Bona

- Desconeixement del servei de recollida de voluminosos

- Manca de contenidors als disseminats

Desembre 2013


BLOC 3. ESPAI PÚBLIC I MOBILITAT

En aquest tercer bloc es pretén analitzar quina percepció tenen els residents de Son Servera

respecte a l'espai públic, tant de les zones verdes com d'altres espais d'ús comú. A més, també

hi ha un apartat específic on s'estudien els hàbits de la població en l'àmbit de la mobilitat.

� Pregunta 3.1. Creis que hi ha suficients zones verdes pròximes al vostre entorn?

Davant aquesta pregunta el 55% dels enquestats

exposa que no hi ha prou zones verdes en el

municipi, enfront d'un 37% que opina que sí.

� Pregunta 3.2. En cas que penseu que no, on creis que es podrien ubicar noves zones

verdes?

Com a conseqüència directa de l'anterior resposta sorgeixen diverses propostes, un total de 38,

que es plantegen per localitzar noves zones verdes en el municipi de Son Servera i que podem

agrupar de la següent manera (entre parèntesis el nombre de vegades que es repeteixen):

Propostes ubicació noves zones verdes segons els enquestats

- Zona s'Estació (6) - Al costat del SYP (2)

- Al costat de l' institut - Darrera del poliesportiu

- Entre les dues carreteres - A Cala Millor (4)

- Al costat del PAC - A Cala Bona (2)

- Prop del Col·legi Jaume Fornaris (3) - A prop de la platja (2)

- Al costat del Cafè del Sol - Escoles Velles

- Als rentadors - C/. Orlandis

- Al principi de Son Servera (3) - C/. Creus

- Als solars o edificis restaurats abandonats (3)

- A l'aparcament davant dels "Testigos de Jehova"

- C/. Escola - A prop de l’escola Son Floriana

- A costat del Col·legi Na Penyal

Entre totes les propostes plantejades per a la localització de possibles noves zones verdes en el

municipi, la que més es repeteix és la ubicació d'una zona verda a l'Estació. També destacar

que algunes de les propostes responen a ubicacions molt concretes del municipi de Son

Servera.

Sí37%

No55%

Ns/Nc8%

Gràfic 22: Suficients zones verdes al municipi

Desembre 2013


� Pregunta 3.3. Valorau d’1 (molt negatiu) a 10 molt (positiu) l’estat dels següents

elements:

La valoració de l'estat de les zones verdes, neteja viària i manteniment de parcs i jardins per

part de les famílies, està per sobre del 5, però sense superar en cap cas el 6, tal com podem

observar en la gràfica.

Gràfic 23: Valoració estat espais públics

Aquests resultats, sense ser negatius, deixen un ampli marge de millora en la prestació dels

serveis municipals en aquest àmbit de gestió.

� Pregunta 3.4. Ordena d’1 (més important) a 4 (menys important) els següents factors

segons consideris quin és el seu ordre d’importància a l’hora de condicionar l’estat de les

zones verdes i espais públics del municipi

El qüestionari permetia a les famílies prioritzar diferents factors. D'aquesta manera podem

observar que el principal problema sobre el que s'ha de prioritzar alguna actuació és en els

excrements dels animals (44% ha marcat aquesta opció com 1). El segueix, per ordre

d'importància, la brutor (39% ha marcat aquesta opció com 2) i el manteniment deficient (43%

ha marcat aquesta opció com 3).

En darrer lloc, com a opció que ha registrat el major percentatge amb la puntuació 4, trobem

la saturació per la falta de zones verdes.

Zones verdes Neteja viàriaManteniment de

parcs i jardins

Nota 5,79 5,98 5,63

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

No

ta

Desembre 2013


Gràfic 24: Factors prioritaris en l’estat de zones verdes i espais públics

Aquests resultats posen de manifest que cal millorar la neteja (excrements d’animals i brutor

en general) i el manteniment de les zones verdes existents al municipi, sense deixar de banda

la possible ampliació de la superfície destinada a aquest ús.

� Pregunta 3.5. Pensau que la plaça de Son Servera hauria de ser peatonal?

Amb aquesta pregunta es vol conèixer la demanda dels residents davant d'un espai tan

singular com és la plaça i l'ús que se li vol donar.

Les respostes recollides en aquesta

pregunta ens permeten veure que l'opció

més votada és la de fer peatonal la plaça de

forma permanent (39%). Si bé és cert que hi

ha un percentatge representatiu que està

en contra d'aquesta acció (30%).

Una alternativa intermitja, que representa

el 25%, és fer peatonal aquest espai però

només els caps de setmana.

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Brutor

Mantenimentdeficient

Excrementsd'animals

Saturació per lafalta de zones

verdes

Molt important Important Poc important Menys important

Sí, Sempre

39%

Sí, caps de

setmana25%

No30%

Ns/Nc6%

Gràfic 25: Ús peatonal Plaça de Son Servera

Desembre 2013


Mobilitat

La forma en què la població es desplaça per desenvolupar les activitats diàries té tot un seguit

de repercussions ambientals de caràcter local, però també a nivell global. Un exemple el

trobem en l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera que es genera com a conseqüència

de l'ús dels vehicles motoritzats. Per aquesta raó és important fer un ús racional d'aquest tipus

de transports, especialment en les distàncies curtes, o en els desplaçaments més habituals:

treball, escola ...

� Pregunta 3.6. Amb quina freqüència utilitzau els següents mitjans de transport pels

vostres desplaçaments habituals?

Amb aquesta pregunta es pretén conèixer quins són els hàbits de les persones enquestades

que han respost a aquesta pregunta, respecte a la utilització diària dels diferents mitjans de

transports. Observant la gràfica podem veure que el principal mitjà de transport amb el que es

realitzen la majoria de desplaçaments quotidians és el cotxe, mitjà que utilitzen sempre el 31%

dels enquestats per a aquests desplaçaments. Aquest percentatge augmenta fins al 44% en la

resposta d'utilitzar de manera normal.

Gràfic 26: Freqüencia en l'ús dels mitjans de transport

Per sota d'aquests nivells, trobem altres modalitats de desplaçaments com poden ser a peu i

amb bicicleta. Aquestes són les opcions que més s'utilitzen en ocasions, però no de manera

habitual.

Finalment, destacar l'elevat percentatge que representa el nul ús de l'autobús (83 %) o altres

mitjans de transport (71%), per part de la població enquestada de Son Servera.

A peu Bicicleta Cotxe Bus Altres

Sempre 13% 1% 31% 2% 5%

Normalment 37% 11% 44% 5% 12%

A vegades 47% 62% 22% 11% 12%

Mai 3% 26% 3% 83% 71%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

Desembre 2013


La mobilitat a l'escola

Desplaçar-se als centres escolars és una acció que es realitza durant molts dies a l' any per una

part important dels residents de Son Servera. Per aquesta raó és important plantejar a la

població com realitza aquest tipus de desplaçaments i si és possible realitzar-los d'una manera

més sostenible.

� Pregunta 3.7. Quin mitjà de transport utilitzau habitualment per anar a l’escola?

En aquest tipus de desplaçaments els

hàbits observats demostren un

comportament responsable i respectuós

amb el medi ambient, ja que aquest

tipus de desplaçament es realitza

majoritàriament a peu (64%), amb

bicicleta (3%) o altres mitjans (1%). Tan

sols el 32% dels desplaçaments es

realitzen en un mitjà de transport no

respectuós amb el medi ambient, com és

el cotxe.

� Pregunta 3.8. Coneixeu l’experiència “Anar a l’escola sense cotxe”? En cas que sigui que

sí, valorau-la d’1 (molt dolenta) a 10 (molt bona)

Aquesta activitat és àmpliament coneguda

per les famílies enquestades del municipi,

fins i tot les que no resideixen en el propi

nucli de Son Servera, tal com ho

reflecteixen els resultats obtinguts, on un

78% afirma conèixer-la.

A més, la valoració mitjana d'aquesta

activitat és positiva, ja que s'ha obtingut un

6,98.

A peu64%

Bicicleta3%

Cotxe32%

Altres1%

Gràfic 27: Desplaçaments escolars

Sí78%

No15%

Ns/nc7%

Gràfic 28: Grau de coneixement “Anar a l’escola sense contxe”

Desembre 2013


La mobilitat familiar

Igual que els alumnes, la resta de membres de les famílies també tenen unes pautes de

mobilitat concretes lligades a la seva activitat professional. En aquest sentit, cal conèixer

quines són les necessitats i les pautes que segueixen els membres adults de les famílies per

poder analitzar si aquests desplaçaments es realitzen de manera sostenible amb l'entorn que

ens envolta.

� Pregunta 3.9. Emplenau la següent taula segons on treballeu els adults de la família, si és

el cas

Per saber quins són els hàbits de mobilitat en el món laboral cal conèixer com és l'àmbit

geogràfic on es desenvolupa l'activitat professional dels enquestats.

D'aquesta manera podem observar que un 35% treballa en el mateix nucli on viu, un 32% en

un nucli diferent del que viu, però dins del municipi i, finalment, el 33% té el seu lloc de treball

fora del municipi de Son Servera.

Gràfic 29: Desplaçaments laborals

Aquests resultats reflecteixen que un 65% de les persones adultes enquestades que treballen

no té el seu lloc de treball a prop, el que en certa mesura dificultarà que pugui realitzar

aquests desplaçaments a peu, sent necessari utilitzar algun mitjà de transport públic o privat.

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

Mateix nucli Diferent nucli Fora del municipi

Lloc de treball

Desembre 2013


� Pregunta 3.10. Quin mitjà de transport utilitzau habitualment per anar a la feina?

Com a conseqüència dels resultats

anteriors obtinguts, no pot sorprendre

que un 77% dels enquestats utilitzi el

cotxe per desplaçar-se al seu lloc de

treball, ja que aquest es localitza fora

del seu nucli i, fins i tot, en un altre

municipi diferent al que resideix.

Els desplaçaments a peu o amb bicicleta

representen el 19% i només un 2%

afirma utilitzar un altre tipus de

transport, com poden ser els transports

públics, per arribar al seu lloc de treball.

� Pregunta 3.11. Quants de vehicles motoritzats teniu a la vostra llar?

La necessitat de realitzar els desplaçaments en vehicles privats per anar a la feina, expliquen

l'elevat nombre de cotxes en relació a altres tipus de vehicles.

Vehicles motoritzats

Cotxes 218 Motocicletes 49 Altres 47

El transport públic

A dia d'avui Son Servera compta únicament amb el servei d'autobusos de línia dins l'oferta de

transport públic. Utilitzar aquest servei és una bona pràctica ambiental, però les seves

prestacions no sempre s'adapten a les necessitats dels residents. A través de les següents

preguntes s'intenta analitza com actua la població de Son Servera en aquesta vessant de la

mobilitat.

� Pregunta 3.12. Utilitzau el transport

públic...

De les tres possibles opcions que plantejava

la pregunta, un 77% ha manifestat que

pràcticament mai utilitza el transport públic.

Mentre que un 18% indica que l'agafa

alguna vegada i tan sols un 2% utilitza el

transport públic amb molta freqüència.

A peu19%

Cotxe77%

Altres2%

Ns/Nc2%

Gràfic 30: Mitjà de transport habitual desplaçaments laborals

Amb molta freqüència

2%

Alguna vegada

18%

Practicament mai77%

Ns/Nc3%

Gràfic 31: Ús del transport públic

Desembre 2013


� Pregunta 3.13. Què pensau de l'arribada del tren al nostre municipi?

Dins del marc de possibles actuacions en

l’àmbit transport públic, l'arribada del

tren a Son Servera suposava una millora i

una aposta per a aquesta modalitat de

transpor.

A més, tal i com reflecteixen els resultats

obtinguts, un 57% dels enquestats pensa

que l'arribada del tren és necessària per

al municipi, davant el 39% que opina que

no és necessària.

� Pregunta 3.14. Què pensau de l'estat actual de les obres del tren?

Actualment les obres del tren es troben paralitzades a l'espera de possibles usos alternatius

que aprofitin les obres i inversions ja realitzades. En aquest punt és important conèixer l'opinió

dels ciutadans perquè puguin opinar sobre quina és la millor opció.

En aquest sentit, un 51% dels enquestats

aposta per acabar les obres iniciades com

més aviat millor per poder disposar d'un

nou mitjà de transport públic.

Un 38% assenyala que és millor que

s'acabin, perquè en l'estat actual són un

problema, però que es podrien condicionar

per a un ús que no sigui el pas del tren.

Finalment, i en un percentatge molt baix,

un 6%, opina que és millor deixar les obres

tal com estan.

� Pregunta 3.15. Si hi hagués tren a Son

Servera...

Fins a un 77% dels enquestats utilitzaria

aquest mitjà de transport (49% de manera

esporàdica i un 28% de manera regular),

enfront d'un 20% que indica que no utilitzaria

mai el tren per desplaçar-se.

Sí és necessari

57%

No és necessari

39%

Ns/Nc4%

Gràfic 32 Necessitat arribada del tren

Acabar51%

Altre ús38%

Així està bé6%

Ns/Nc5%

Gràfic 33: Estat actual de les obres del tren

Ús regular28%

Ús esporàdic

49%

Mai20%

Ns/Nc3%

Gràfic 34: Ús teòric del tren

Desembre 2013


� Pregunta 3.16. El Govern Balear ha decidit recentment no finalitzar les obres del tren i en

el seu lloc, aprofitar el recorregut de la via per fer una via verda que possibilitarà el pas

de bicicletes i senderistes pel seu traçat. Estàs d'acord amb aquesta iniciativa?

Un 51% de les respostes assenyalen que sí

que estan d'acord en acabar les obres

iniciades per poder possibilitar la creació de la

via verda.

D’altra banda un 36% no ho està i prefereix

que es finalitzin les obres i que el tren arribi

fins a Son Servera.

La xarxa viària

Aquests darrers anys des de l'Ajuntament s'han promogut diferents iniciatives envers a la xarxa

viària, com són la creació i ampliació del carril bici o l'obertura de la variant de Cala Millor. En

aquest apartat es pretén conèixer i analitzar quina és la valoració de la població davant

d'aquestes actuacions desenvolupades i el seu grau de satisfacció.

� Pregunta 3.17. Sou usuaris del carril bici? Com valorau aquesta infraestructura?

La major part de les famílies enquestades

(78%) són usuàries d'aquesta infraestructura,

davant d'un 17% que indica que no són

usuaris.

D'aquesta manera ens trobem davant d'una

infraestructura que compta amb un elevat

nombre d'usuaris i que a més la valora de

forma molt positiva (48%) o bé (33%). El

percentatge de valoracions negatives és

relativament baix (18% regular i 2%

malament).

Sí51%

No36%

Ns/Nc13%

Gràfic 35: Acondicionament de via verda

Sí78%

No17%

Ns/Nc5%

Gràfic 36: Usuaris carril bici

Desembre 2013


Gràfic 37: Valoració carril bici

Tot i els bons resultats que podem apreciar en el gràfic, les famílies enquestades manifesten

les següents mancances en aquesta infraestructura:

Mancances manifestades pels enquestats respecte al carril bici

- Molt perillós a Cala Bona

- Mal estat al Passeig de la Platja de Cala Millor

� Pregunta 3.18. L'obertura de la variant cap a Cala Millor, ha contribuït a reduir el trànsit

rodat del nucli de Son Servera. Com valorau la intensitat del trànsit a dia d'avui?

Com es pot observar en la gràfica l'obertura de la variant cap a Cala Millor es valorada de

forma positiva pels enquestats. El 88% de les valoracions representen una nota compresa

entre 5 i 10. D'aquesta manera la valoració mitjana de les famílies enquestades és de 6,82.

Gràfic 38: Valoració de la intensitat del trànsit rodat

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

Molt bé Bé Regular Malament

Valoració

0% 5% 10% 15% 20% 25%

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

No

ta

Desembre 2013


� Pregunta 3.19. Com valorau l’estat dels següents elements dels carrers i voravies del

municipi?

En el següent gràfic es poden observar la nota mitjana de les respostes obtingudes a les

valoracions de l'estat dels elements preguntats.

Gràfic 39: Valoració de l’estat dels carrers i voravies

L'únic element que té una nota inferior a 5, és l'estat del paviment dels carrers (4,82). La resta

d'elements dels carrers i voreres valorats en aquesta pregunta han obtingut una nota superior

al 5. A destacar la bona valoració de l’estat de conservació dels senyals verticals (6,53),

element vital per gestionar i facilitar la mobilitat a l'interior dels nuclis de població.

També tenen un resultat positiu els aspectes relacionats amb les voravies: amplada 5,33 i el

seu manteniment 5,25, que faciliten la mobilitat a peu de les famílies.

Senyalitzacionsverticals

Marques vialsEstat delpaviment

AmpladaManteniment

general

Nota 6,53 5,88 4,82 5,33 5,25

0

1

2

3

4

5

6

7

Desembre 2013


BLOC 4. PARTICIPACIÓ CIUTADANA

En aquest darrer apartat del Debat Familiar es valora el grau de participació que tenen els

ciutadans en la vida pública. D’aquesta manera les qüestions fan referència a si es pertany a

alguna mena d'associació, si es participa en les activitats que s'organitzen a través de

l'ajuntament i si aquestes són suficients o cal ampliar-les.

� Pregunta 4.1. A la vostra família, teniu membres afiliats a alguna organització local?

En aquesta pregunta apareix un llistat amb algunes de les associacions presents en el municipi.

Un cop incorporades les respostes obtingudes es pot observar que l'associació amb més

participació de les famílies enquestades són les AMIPA, amb un 30%, seguides dels clubs

esportius locals, amb un 23%, i l'Escola de Música amb un 12%.

Cal tenir en compte que el perfil de les famílies que han participat en aquesta activitat tenen

un o més fills en edat escolar als centres on s'ha realitzat el Debat Familiar i, per tant, una

especial relació amb aquest tipus d'associacions, més dirigides als nins i nines.

En el cas contrari, veiem que el 51% dels enquestats indica que no pertany a cap tipus

d'associació local.

0% 10% 20% 30% 40%

AMIPA

Club esportiu local

Associacions benèfiques

Escola de Música

Altres

No pertanyer a cap

Ass

oci

acio

ns

Gràfic 40: Pertinença associativa

Desembre 2013


� Pregunta 4.2. Creis que els ciutadans del municipi participam en les activitats proposades

des de l’Ajuntament, organitzacions o clubs?

El següent gràfic ens indica que la

participació dels ciutadans en les activitats

proposades des de l'Ajuntament i altres

associacions locals és esporàdica, ja que la

major part dels enquestats han manifestat

que a vegades participen i altres vegades no

(63%).

A més també podem observar com el 10% si

participa de manera majoritària en

aquestes activitats, enfront del 16% que no

participa.

� Pregunta 4.3. Considerau que manquen activitats d’oci i temps lliure en el municipi?

Observant el gràfic és patent l'opinió de les

famílies que han participat en el Debat Familiar

que sí que cal augmentar les activitats d'oci i

temps lliure al municipi (66%), enfront del 19%

que opina que ja hi ha prou activitats

organitzades.

� Pregunta 4.4. Coneixeu els següents canals de participació dels que disposa l’Ajuntament

de Son Servera?

Quatre són els canals de participació ciutadana que a dia d’avui té l’Ajuntament i així apareix al

qüestionari. D'aquesta manera els canals amb més percentatge han estat la Plataforma de

suggeriments i queixes del web municipal (30%) i la Comissió de festes (26%).

En els últims llocs apareixen l'Assemblea ciutadana (22%) i l'Agenda Local 21 (21%), com el

canals de comunicació menys coneguts, tal i com es pot observar en el gràfic de la pàgina

següent.

Sí10%

A vegades

63%

No16%

Ns/Nc11%

Gràfic 41: Valoració de la participació ciutadana

Sí66%

No19%

Ns/Nc15%

Gràfic 42: Demanda d'activitats d'oci

Desembre 2013


Cal destacar que en primera posició apareixi la plataforma web, reflex de l'aposta per

l'administració electrònica des de l’Ajuntament i de l'ús de les noves tecnologies per part de la

població.

0% 10% 20% 30% 40%

Agenda Local 21

Comissió de festes

Assamblea ciutadana

Plataforma de suggerimentsC

anal

s d

e c

om

un

icac

ió

Gràfic 43: Canals de comunicació

Desembre 2013


IV. CONCLUSIONS

En primer lloc cal recordar que la mostra dels participants que han participat en aquesta

activitat no és aleatòria, sinó que representa un sector de la població específic, com són les

famílies que tenen fills matriculats en els cursos de 5è i 6è de primària dels centres educatius

del municipi. En aquest sentit, cal entendre que els resultats obtinguts responguin a les

necessitats i suggeriments d'aquest col·lectiu. No obstant, això no vol dir que dels resultats

obtinguts no es puguin fer lectures generalistes i es puguin extreure demandes col·lectives de

tots els habitants del municipi.

D'altra banda, i degut al grau de participació assolit (50,95%), les següents conclusions són

representatives del col·lectiu al que es dirigia el Debat Familiar. Aquesta xifra de participació

no hagués estat possible sense la col·laboració i implicació dels professors dels centres escolars

CEIP Jaume Fornaris i CEIP Na Penyal, així com dels coordinadors ambientals de cada un dels

col·legis.

Com ja s'ha esmentat en la introducció, aquest Debat Familiar és una nova edició, actualitzada

i planificada segons l'actual situació del municipi, del que ja es va realitzar el 2009. D'aquesta

manera, en les preguntes que sigui possible es compararan tots dos resultats amb l'objecte de

comentar la seva evolució en aquests darrers anys.

La valoració general del municipi de Son Servera que han realitzat les famílies participants en

aquesta activitat es pot considerar com a bona o molt bona, ja que un 51% dels enquestats

opina que el municipi ha millorat en els últims 10 anys.

Un altre dels aspectes a destacar és la voluntat de comptar amb un model de creixement

econòmic sostenible, basat en altres sectors econòmics diferents al de la construcció i limitant

el creixement urbanístic. D'aquesta manera, s'aposta per fomentar un turisme responsable i de

qualitat, on es prioritza el manteniment i reforma de les actuals places d'allotjament en lloc

d'incrementar-les.

La mateixa demanda es produïa el 2009, on un 55% dels participants opinaven que Son

Servera havia arribat a un punt d'equilibri respecte al creixement turístic i calia apostar

per una millora de la qualitat turística.

A més, segons l’opinió dels enquestats, es recull la voluntat d’apostar per desestacionalitzar el

turisme i d'aquesta manera allargar la temporada turística tot l'any. Això implicaria una major i

més variada oferta de les activitats a realitzar en el municipi al llarg de l'any, sense limitar-se al

model de sol i platja.

Més actuacions que proposen les famílies participants són l'impuls del comerç i les empreses

mitjançant ajudes econòmiques, així com promoure i afavorir una formació de qualitat, que

permeti facilitar l'accés dels joves al mercat laboral, deixant de banda el sector de la

construcció.

Desembre 2013


En l’apartat de serveis i equipaments és important valorar el grau d'implicació dels

participants, tal com ho reflecteix l'elevat nombre de propostes rebudes així com la demanda

de nous equipaments al territori. Aquesta informació pot ser de gran utilitat per als

responsables de la gestió municipal a l'hora de dissenyar i planificar nous equipaments.

Com es lògic, la major part de les propostes de millores es concentren en els centres escolars

dels alumnes que han participat i entre les més demandades hi trobem:

CEIP Jaume Fornaris

- Millorar els accessos

- Millorar i ampliar les places d'aparcament

CEIP Na Penyal

- Substituir l'actual porxo

- Habilitar zones esportives (gimnàs o poliesportiu)

Totes les propostes recollides es poden consultar a l’annex I.

Respecte a la pregunta de quin equipament es trobar a faltar en el municipi, les respostes

rebudes han sigut nombroses i variades, com es pot veure a l’annex II. Tot i això es possible

observar quines han estat les demandes més repetides:

Equipaments més demandats

Piscina municipal. Equipament que recentment s'ha inaugurat, donant una resposta a un dels equipaments més sol·licitats pels enquestats.

Major presència de zones verdes i parcs, juntament amb la creació de parcs de jocs infantils per als nens i nenes de les famílies de Son Servera. A més, és comú la demanda d'una major il·luminació, bancs i papereres, així com augmentar la presència policial en aquest tipus d'àrees comunes.

Incrementar les zones d'oci i d'esport per als joves. Entre aquestes últimes destaquen la instal·lació d'un rocòdrom i d'una pista de skate.

També es pot observar que la majoria dels equipaments existents al municipi responen a les

necessitats dels usuaris i que el seu estat de conservació és bo o molt bo, especialment el

Centre de Informació Jove, l’Escola de Música, el Teatre La Unió y el PAC de Son Servera.

Així i tot, és possible observar com l'IES Puig de sa Font i el CEIP Na Penyal presenten les

valoracions més baixes en relació al seu estat de conservació, i moltes de les propostes

recollides van dirigides a millores en aquest sentit.

En el 2009, les Escoles Velles eren assenyalades com l'equipament municipal més

deteriorat. Actualment i gràcies a les reformes realitzades, la valoració de l’estat de

conservació ha augmentat fins arribar a una nota mitjana de 7,40.

En relació a l’IES Puig de sa Font i al CEIP Na Penyal, en 2009 ja existien diverses

opinions sobre els problemes a les seves instal·lacions.

Desembre 2013


En relació al vectors ambientals destacar que la major part de la població està sensibilitzada

davant la responsabilitat compartida de conservar el medi ambient i actua en conseqüència,

adoptant bones pràctiques en matèria de sostenibilitat en l’ús de l’aigua, de l’energia i de

gestió de residus.

Les bones pràctiques que tenen un major índex d'implantació a les llars que han participat en

el Debat Familiar de Son Servera són:

Bones pràctiques mediambientals

Posar la rentadora i el rentavaixelles quan estan plens

L’ús generalitzat de sistemes o dispositius d’estalvi d’aigua, així com les bombetes de baix consum en les cases

El correcte reciclatge de residus elèctrics i electrònics, especialment perillosos per al medi ambient, gràcies a l'existència del Parc Verd que permet dipositar aquest tipus de residus.

Observant les dades del 2009 es pot observar com part d’aquestes bones pràctiques

mediambientals estan arraigades a les famílies de Son Servera, ja que també eren les

que major grau d’implantació presentaven.

A més, en aquest darrers anys s’han incorporat d’altres com son l’ús generalitzat dels

dispositius d’estalvi d’aigua i una major conscienciació de la importància del reciclatge

d’aparells electrònics.

En el bloc d'espai públic i mobilitat destaca la falta de zones verdes en el municipi i la

demanda d'aquestes zones en diferents ubicacions proposades pels enquestats i recollides en

aquest document.

Aquesta demanda ja estava recollida en l’anterior Debat Familiar on un 67% de les

persones enquestades van manifestar que no hi havia suficients zones verdes en el

municipi. No obstant, és necessari destacar que aquesta demanda s’ha reduït fins un

55% les famílies que creuen que no hi ha suficients zones verdes.

També, es reflecteix que el principal problema en l'estat de les zones verdes i espais públics

són la presència d'excrements d'animals.

En relació a la plaça de Son Servera, és possible observar com hi ha una opinió favorable a la

peatonalització de la plaça. Si bé hi ha diversitat d’opinions sobre si aquest espai hauria de ser

dels vianants tot l'any (39%) o només els caps de setmana (25%).

Respecte a la mobilitat, es pot apreciar que la major part dels desplaçaments es fan en cotxe,

amb les corresponents conseqüències negatives per al medi ambient. Aquest ús del cotxe com

a mitjà de transport és degut a que un 65 % dels adults de les famílies enquestades té el seu

lloc de treball en un altre nucli, o fins i tot en un altre municipi diferent al que resideix.

Desembre 2013


Com a punts forts en aquest apartat, cal destacar l'elevat nombre d'usuaris del carril bici, així

com la seva bona valoració.

La bona valoració del carril bici es manté amb el pas dels anys, ja que en el 2009 també

apareixia com una de les infraestructures més emplenades i més ben valorades per les

famílies de Son Servera.

Un altre dels punts forts en mobilitat es l'experiència de "Anar a l'escola sense cotxe", la qual

compta amb un alt grau d’acceptació entre els usuaris i permet consolidar hàbits sostenibles

en mobilitat entre la població més jove del municipi.

En l'apartat de mobilitat a l'escola s'han millorat els valors obtinguts respecte a

l'anterior edició, d'aquesta manera s'ha passat d'un 27% de persones que es

desplaçaven a peu a l'escola en el 2009, a un 64% que afirmar desplaçar-se d'aquesta

manera a l’actualitat.

Pel que fa a l'arribada del tren a Son Servera, un 56,72% de les famílies enquestades pensa

que si és necessari. Sobre la possibilitat que aquest recorregut de la via del tren s'aprofiti per

fer una via verda, un 51,49% està d'acord amb aquesta iniciativa, enfront del 35,82% que no hi

està d’acord.

Finalment, gran part de les famílies manifesta que participa en ocasions en les activitats

proposades des de l'Ajuntament i altres associacions, però també consideren que és necessari

augmentar l’oferta de les activitats d'oci i temps lliure que hi ha actualment.

Respecte als nivells de participació ciutadana podem veure que en els darrers anys ha

augmentat passant de un 46% a un 73%. Tot i això, es manté la necessitat de comptar

amb més activitats d’oci i temps lliure al municipi.

Entre els canals de participació destaca el coneixement entre la població de la plataforma de

suggeriments i queixes del web municipal, eina lligada a les noves tecnologies i que facilita una

comunicació més eficaç amb l'administració pública.

Desembre 2013


ANNEX I

Llistat de proposta de millores dels equipaments municipals. (Pregunta 1.5.).

Totes les aportacions fetes per les famílies es recullen de manera literal a les taules següents.

Aquest fet, explica que algunes propostes de millores es repeteixin.

CEIP Jaume Fornaris

Accés

Accessos

Accessos i aparcaments

Ampliar més places

Aparcaments i pujar en cotxe

Aparcaments, millorar la circulació i les aules

Aspecte exterior. Més ombres i jardins

Els patis

Entrada i sortida de les classes

Espais exteriors coberts

La calefacció. Màquina d'aigua

La manera de fer aprendre als nens

L'entrada

Major implicació dels professors

Manteniment general del pati

Més inversió i menys motius polítics

Més professors

Més zones d'ombra

Més zones d'ombra amb arbres al pati de primària

Millorar l'ús de la biblioteca i espais esportius

Netetja, més material d'equipament per poder jugar i pintures en les aules

Pati. Mobiliari. Accés

Patis i els accessos a l'escola

Places d'aparcament

Qualitat en el servei

Que fos més pla

Ses classes

Ses instal·lacions

Tot

Totes les instal·lacions estan obsoletes

Xarxes a les porteries

Desembre 2013


CEIP Na Penyal

Adequar un pavelló cobert

Adquirir equips per fer esports. Millorar el pati

El porxo

El porxo

El sistema d'ensenyament dels professors

El sol del pati i la teulada

Façana, pati i reixes

Gimnàs tancat. Aules noves per infants. Substituir el porxo.

Infraestructures i ensenyament

Instal·lacions i neteja

La neteja dels banys i la pissarra digital

L'escoleta de 3 a 4 anys. La coberta del pati

Menjador

Menjador, dutxes, gimnàs, electrònica i banys

Més professors de suport

Molt vell, moltes pedres en el pati, brutícia

Moltes coses

No hi ha gimnàs cobert

No hi ha instal·lacions esportives

Pati, zones de jocs, menjadors i zones verdes

Porteries, porxo i una font per beure en el pati

Porxo del pati

Porxo i pati

Porxo nou, més aules i gimnàs

Posar menjador i gimnàs cobert

Posar un gimnàs

Taules noves. Millorar les instal·lacions esportives

Tot

Treure als professors que no volen ser-hi

Un poliesportiu cobert i un menjador

IES Puig de sa Font

Aules

Aules més grans

Calefacció a l’institut

Ensenyament i conservació

Espais exteriors coberts

Les instal·lacions

Més aules per activitats específiques. Més neteja

Més inversió i menys motius polítics

Millorar els banys. Millorar el mobiliari. Menys alumnes per aula

Neteja, mobiliari, portes, les parets

No te solució constructiva. Posar calefacció

Patis més nets

Posar un porxo i ordinadors nous. Millorar les persianes

Tot

Tot

Tot

Desembre 2013



Pati

Pati

Treure les canonades de ciment del pati perquè no s'accidentin els nins

Escoles Velles

Millorar les aules

Neteja en els banys

PAC de Son Servera

Ambulància UCI

Atenció al pacient

El servei d'atenció

El tracte amb el pacient

Falta de personal

Falten especialistes i rehabilitació

L'atenció als pacients

Més control al personal, hem d'esperar massa

Més especialistes

Més especialistes

Més personal

Més personal d'urgències

Millorar el servei als pacients

Millorar pediatria i metges de capçalera

Qualitat en el servei

Servei

Urgències i el tracte metge – pacient

Centre de Dia

Netejar el subsòl, els desguassos fan pudor

Un pati exterior

Unitat bàsica de salut de Cala Millor

Aire condicionat a l'estiu. Servei d'urgències

Ambulància i personal

L'horari d'atenció

Més horaris de consulta

Més treballadors per atendre

Metge fixe

Millorar l'atenció al pacient i la cita prèvia. Obrir els horabaixes

Personal poc simpàtic

L'actuació dels metges

Servei d’urgència les 24 hores

Desembre 2013



Ampliar l'horari

Els banys i els horaris

Els horaris i el bany

L'atenció al usuari

Manca de reposició de nou material

Més gran i més equipaments

Més llibres

Més llibres i millor horari

Més material

No hi ha prou material, els llibres són els mateixos i els ordinadors no funcionen

Reposar nou material


Actualitzar els llibres

Col·locar un tendal enrotllable a la porta finestra perquè a l'estiu fa molta calor

L’accés

Massa petita i poca oferta

Material

Més llibres

Molt petita

Molt petita

Posar antilliscants nous en el camí

Posar nous ordinadors i més taules

Tamany del local i material, ordinadors

Treballadors i materials

Un millor tracte del material

Escola de música

Aules més grans i material

Condicions d'acústica

Hi ha goteres

Les goteres

Massa alumnes a les classes

Teatre La Unió

Ampliar les instal·lacions destinades a dansa

Condicions tècniques: llum, so, escenari petit

Fer més cinema

Fer una rampa perquè no caigui la gent

La projecció de més pel·lícules en castellà

L'escenari

Més activitats

Més programació

Que facin més coses

La programació

Desembre 2013


Camp de futbol

Accessos dolents, no hi ha sortides

Accessos. Camp de Futbol 7, ha quedat petit

Aigua calenta als vestuaris

Aprofitar millor aquest equipament

El camp necessita millorar-se

L'ajuntament col·labori amb el joves en l'esport

Més ajudes pers nins

Que l'Ajuntament doni equipaments

Tribunes

Valorar més la integració de tots els jugadors


Condicions contractuals

Fer-lo més gran

Que els nins tinguin torns d'edat

Desembre 2013


ANNEX II

Llistat de demandes de nous equipaments municipals. (Pregunta 1.6.).

Totes les demandes fetes per les famílies es recullen de manera literal a la taula següent.

Aquest fet, explica que algunes propostes de millores es repeteixin.

Demandes Motiu

Acabar la piscina municipal

Ajudes pels nins esportistes del poble

Ambulància 24 hores a Cala Millor

Asfaltar els carrers Fa poc els han obert i no els han arreglat molt bé

Camp de futbol a Cala Millor

Carreteres i carrers Son estrets i en mal estat

Casa cultural

Centre de Dia Més extern

Centre de Majors al costat del PAC

Centre d'oci pels nins i joves

Centre Jove d'informació a Cala Millor Hi ha molts de nins als que no els deixen pujar a Son Servera tot sols i no els poden acompanyar

El tren Fa falta al municipi per les persones majors i els joves

Equipament per a la policia local

Equipaments esportius a Cala Millor Per deixar de ser ciutadans de segona

Escoleta a Son Servera subvencionada Com als altres municipis

Faroles Per no anar de nit a les fosques

Fomentar el poliesportiu

Habilitació de sa zona de s'estació del tren

Il·luminació del passeig marítim a Cala Bona No n'hi ha a l'hivern

il·luminar bé els parcs

Llevar la màquina de neteja i agafar graneres Molt de renou i molta despesa, a més la brutor queda en els adoquins

Més bancs i papereres al carrer Per depositar els fems dels cans

Més bancs per poder seure

Més coses pels joves

Més dutxes i banys a la platja

Més enllumenat públic de novembre a març Moltes persones viuen tot l'any a Cala Millor

Més gronxadors per als nens i amb vigilància

Més gronxadors al parc de Cas Torrador Només n'hi ha un i els nins han de fer cues

Més oci No hi ha una bona oferta que atregui als joves

Més papereres Fan falta

Desembre 2013


Demandes Motius

Més parcs per als nins

Més presencia policial

Més vigilància a la nit

Més zones verdes i parcs

Millorar el CIJ Més gran perquè és massa petit

Millorar els transports Escàs en freqüència i destinacions

Millorar la residència de persones majors

Millorar les voreres

Només hi ha un centre de dia i en poques places

Obrir la piscina coberta del poliesportiu

Papereres i que els carres es granin més sovint

Per llevar les fulles dels arbres

Parc i cines Perquè les persones es puguin distreure

Parc més gran Per passejar, llegir un llibre…

Parcs Mantenir-los nets i més vigilància municipal

Parcs a altres bandes del poble

Parcs infantils Són petits i estan pensats per nins de 3 a 5 anys

Piscina

Piscina Residència Tercera Edat

Piscina a Cala Millor

Piscina a l'aire lliure

Piscina interior i exterior

Piscina municipal

Piscina municipal

Piscina municipal climatitzada

Pista de bicicletes

Pista de skating

Poliesportiu a Cala Millor

Poliesportiu a Cala Millor

Poliesportiu i camp de futbol

Poliesportiu municipal gestionat per l'ajuntament

Residència de la tercera edat

Senyals de trànsit o de frenada en carrers empedrats de Cala Millor

Supermercats Són petits

Un centre cultural gestionat per gent d'associacions

Un centre de joves a Cala Millor

Un espai per els més petits

Un espai per nins i mares fins a 12 anys Per els dies de pluja i de molt fred

Un institut Només hi ha un

Desembre 2013


Demandes Motius

Un parc adequat pels infants Perquè els nins petits tinguin més espai d'entreteniment

Un parc de skate pels nins

Un parc en condicions pels nins

Un parc per a nins petits

Un rocòdrom

Una cosa per entretenir els nens els caps de setmana

Una zona esportiva a Cala Millor

Uns jardins amb camins per passejar

Zona de reunió per els joves No saben on anar

Zona on poden portar els cans No farien tants excrements al carrer

Zones pels joves Perquè no estiguin tant de temps en el carrer

Zones verdes de passeig

Desembre 2013


debat familiar a son servera · que les famílies puguin tenir l’oportunitat de donar el seu punt...

Documents