openoffice writer 2 mòdul 2 - monistroldemontserrat.cat hem usat una combinació de tecles per...

SSeerrvveeii ddee ddooccuummeennttaacciióó

Centres d’Autoaprenentatge

OpenOffice Writer 2 Mòdul 2

Processador de textos – OpenOffice Writer 2 (mòdul 2)

Ceina - Centres d’Autoaprenenatge Pàgina 1

Llicència de contingut obert (Open Content – Open Publication License) Copyright © 2006 per Ceina (Esquemes Informàtics, SL). Aquest material es pot distribuir només d’acord als termes i condicions establerts a la llicència de publicació oberta (Open Publication License), versió 1.0 o posterior (l’última versió es troba disponible a http://www.opencontent.org/openpub/). La distribució de versions substancialment modificades del document es prohibeix específicament, sense el permís previ explícit dels propietaris del Copyright (Ceina). La distribució del document, o documents derivats d’aquest, en qualsevol format de llibre estàndard (en paper) es prohibeix específicament, sense el permís previ explícit dels propietaris del Copyright (Ceina).



Temari – Contingut OpenOffice Writer 2, mòdul 2 • Recuperar un document desat • Seleccionar text i treballar amb text seleccionat • Selecció múltiple • L’estil dels textos • Els menús de context • Tancar documents oberts • L’opció Guardar como • Recuperar documents • Els últims documents oberts • Treballar amb els marges dels documents • Alinear paràgrafs • Selecció d’idioma per al document actual • Divisió de paraules amb guions • Guió i espai de no-separació • L’opció Deshacer • Sagnar paràgrafs • Diferents tipus de sagnats • Creació de nous documents • Els tabuladors • La funció Completar palabras • Els caràcters no imprimibles



Recuperar un document desat

Com que l’últim que va fer la Teresa en el mòdul anterior va estar desar el document i tancar el Writer, ara haurà de posar-lo en marxa de nou i recuperar el text.

Anem a ajudar-la.

Posa en marxa l’aplicació OpenOffice Writer tal i com ja hem après.

Com ja veurem més endavant, hi ha diferents formes de recuperar un document. En aquests moments, ho farem des del menú del programa.

La Teresa entra a Archivo i escull Abrir.

Segueix les seves passes.



En uns instants, li apareix el quadre de diàleg Abrir (el troba molt similar al Guardar como, que vàrem veure en l’anterior mòdul):

Com veuràs, Writer ja et suggereix l’última carpeta usada per desar l’arxiu. Atenció, però, ja que aquesta pot ser la d’una altra persona que usi aquest programa. Ens assegurarem que seleccionem la carpeta correcta.

Per localitzar l’arxiu, la Teresa prem el botó desplegable del control Buscar en. Fes-ho tu també.



En pocs segons, li apareix la llista d’on seleccionar les ubicacions possibles dels arxius:

Com que vàrem desar el nostre text de prova a la unitat de discos externa o a la teva carpeta de pràctiques, caldrà seleccionar-la d’aquesta llista.

Selecciona Disco de 3 1/2 (A:)

O bé la unitat que conté la teva carpeta de pràctiques.

En uns instants la Teresa, veu el contingut del disc o carpeta, on hi observa el nom del nostre arxiu:



I hi fa un clic per seleccionar-lo.

La Teresa ja anava a prémer Abrir, però s’ha fixat que aquest botó té una característica especial: a la seva dreta hi surt un botó de llista desplegable.

El premerà.

Prem-lo tu també i observa que se’ns ofereixen diferents possibilitats:

Sólo lectura permet, per exemple, obrir l’arxiu i evitar que se’n facin modificacions a l’original. Ja anirem veient totes aquestes possibilitats.

Ara, prem el botó Abrir.



En pocs moments, tindrem l’escrit a la pantalla, per poder-hi continuar treballant.

La Teresa està disposada a “adornar” una mica el text que ha escrit, els seus companys sempre la titllen de sosa, i es vol treure aquesta mala fama de sobre.

Per exemple, vol escriure els títols de cadascun dels paràgrafs que ha entrat en negreta.

Nosaltres també ho farem.

Modificar l’estil d’una lletra no és més que aplicar-li alguna característica especial, com per exemple negreta, cursiva o bé subratllada.

El primer que canviarem és la frase del text on hi posa:

QUÈ ÉS TECNITEL?



Seleccionar text i treballar amb text seleccionat

Per començar, col·loca el cursor a l’esquerra de la primera lletra (Q) d’aquesta frase.

La Teresa sap que, en un document ja escrit, pot seleccionar la part d’aquest a la que li vol fer modificacions. Evidentment, si hi hagués pensat abans, podria haver escrit el text ja en negretes.

Vol aprendre almenys dues formes diferents de seleccionar: amb el teclat, pel mètode tradicional, i després utilitzant la barra de menús i el ratolí, típic del sistema Windows que estem utilitzant (ella és molt previsora i no vol ser una “inútil” davant l’ordinador, el dia que no li funcioni el ratolí).

Anem a pams.

Seleccionarem la frase que volem canviar a negretes sense usar el ratolí.

Utilitzarem una de les tecles de funció que Writer reconeix i que serveix per seleccionar un bloc de text (encara que hi ha més formes de fer-ho amb el teclat):

F8

La Teresa prem aquesta tecla un sol cop. Fes-ho tu també.



Observa que a la línia d’estat ha aparegut el mot EXT:

Això és l’abreviació del mode EXTendre selecció.

Mou ara la tecla - fletxa del cursor cap a la dreta o bé prem la tecla Fin per seleccionar fins al final de la frase que hem escollit.

Quan la tinguis tota seleccionada, caldrà indicar que la volem en negretes. Aquest cop, la Teresa vol usar una combinació de tecles que activi la negreta.

Prem Control+N.

Prem de nou F8 per desactivar la selecció.



Mira la línia d’estat per comprovar que l’opció EXT (mode seleccionar), ja no està activada. En el seu lloc, veiem STD:

La Teresa mou les fletxes del cursor per poder veure tal i com ha quedat aquesta frase. Fes-ho tu també.

Veuràs que ja ens apareix la frase seleccionada en negretes. Mou ara el cursor passant per sobre de la frase en negretes.

Te n’adonaràs que un dels botons de la barra d’eines apareix requadrat, per indicar-nos que, en aquest lloc del document, hi tenim les negretes activades:



Perfecte! Això va canviant d’aspecte, murmura la Teresa...

Seleccionarà ara la segona frase del nostre text que vol en negretes.

Mou el punter del ratolí fins a l’esquerra de la lletra E del segon títol (usa les barres de desplaçament, si cal) i prem el botó de l’esquerra (o sia, clic) perquè el cursor es col·loqui en aquesta posició.

Amb el cursor en el lloc indicat, prem el botó de l’esquerra i, sense deixar-lo anar, arrossega’l fins al final de la frase.

T’ha de quedar tota la línia seleccionada com a la Teresa:



Abans hem usat una combinació de tecles per activar les negretes. Ara usarem un dels botons de la barra de botons per fer exactament el mateix.

Prem el botó negreta amb el text seleccionat:

Després d’això, la Teresa mou el cursor per perdre la selecció de la frase i comprova que aquesta també es veu en negretes. Fes-ho tu també.

Encara ens queden dues frases més per posar en negretes. Anem a per elles.

Posa novament el cursor a l’esquerra de la lletra Q del proper títol (Quins sectors...). Aquest cop, en lloc d’usar les tecles de funció, usarem el teclat normal per seleccionar.



Amb el cursor en aquest lloc, prem la tecla de les majúscules (no la de bloquejar-les) i, sense deixar-la anar, prem la fletxa a la dreta o bé la tecla Fin.

Veuràs que es selecciona la frase.

La Teresa vol usar un altre sistema.

Per perdre la selecció del text, mou les tecles-fletxes del cursor (o prem la tecla Esc) i torna a posar-te a l’esquerra de la lletra Q de la frase que estem treballant.

Un company de la Teresa acaba de tornar de vacances, i només arribar l’ha anat a veure i s’ha preocupat per saber què està fent. Ella li ha explicat que, de moment, bàsicament són proves i precisament ara està fent pràctiques per saber quins sistemes hi ha per aplicar negreta a un text.



Selecció múltiple de textos

Es quedarà uns minuts per donar-li un cop de mà.

Li fa seleccionar aquesta frase, amb el ratolí, però d’una nova forma.

Posa el punter del ratolí sobre qualsevol paraula de la frase que volem seleccionar i fes-hi un triple clic, molt ràpidament.

La frase quedarà seleccionada:

Tot seguit li fa prémer la tecla Ctrl (o Control) del teclat i , sense deixar-la anar, li fa fer un clic al costat de l’últim títol.



La Teresa creu saber el que està fent, perquè ella coneix aquesta possibilitat d’altres programes com el Calc, per exemple. Fins i tot sap que s’anomena selecció múltiple, però pensava que el Writer no ho permetia fer.

De tota manera es refia del seu company (sap el què toca) i “l’obeeix”. Fixa’t, i segueix les mateixes passes que la Teresa.

L’últim que varem fer va ser fer un clic a l’inici de l’última frase, mantenint la tecla Control premuda. En aquesta situació, sense deixar la tecla, selecciona la frase amb normalitat:

S’acaba de quedar bocabadada...

I també s’afanya a preguntar: Significa que hauria pogut seleccionar els quatre títols alhora i aplicar-hi la negreta de cop?

La resposta és afirmativa.



Aquest cop, en lloc d’usar un dels dos sistemes que abans hem vist per activar les negretes, n’usarà un tercer.

Animada, activa el menú Formato i entra a Carácter. Segueix-la.

Apareixerà el quadre de diàleg corresponent:



L’estil dels textos

Si l’observes, veuràs que un dels controls que hi trobem es diu Estilo. Dins hi trobarem les diferents possibilitats de modificar els estils de la família de lletres seleccionada.

Com que nosaltres volem activar l’estil Negrita, només caldrà que fem clic sobre d’aquest.

Fes-ho i prem Aceptar.

Les frases hauran canviat a negreta.

Com que la Teresa continua animada, i aprofitant que té companyia, prem Control + Inicio per anar al principi del document. Fes-ho tu també. Vol posar en negreta la primera paraula de la primera frase del text:



Els menús de context

El seu company li ha indicat que, en aquest cas, és molt pràctic usar el doble clic... Simplement es tracta d’apuntar amb el ratolí al mig (més o menys) de la paraula i fer un doble clic. Automàticament la paraula sencera quedarà seleccionada. Fes la prova, però no posis la paraula en negretes.

La Teresa està encantada amb l’ajuda que té al seu costat i es nega a deixar-lo marxar fins que no li expliqui alguna “trampeta” més.

Com que no té altre remei que accedir a la quasi-imposició de la Teresa, li explica un element nou: els menús de context.

Li fa posar el cursor del ratolí al damunt de la paraula seleccionada. És a dir, el cursor t’ha de quedar tapant la paraula en qüestió.

Després li fa fer clic amb el botó de la dreta del ratolí. Segueix les passes de la Teresa.



Si ho has fet correctament, apareixerà un nou menú, exactament on tens situat el cursor:

En ell hi trobaràs la majoria de les opcions principals que pots aplicar a un text seleccionat.

Escull Carácter.

Ara cal que repetim les mateixes passes que hem fet unes pàgines enrera.



Quan ha accedit al quadre Caràcter, ha vist que, a la zona inferior dreta de la pantalla, apareixia un element que no havia vist fins aquest moment:

Si féssim clic en ell –no ho facis–, accediríem a l’ajuda directa sobre el quadre on ens trobem.

La Teresa ja ha entès que, moltes de les opcions que té aquesta aplicació, es poden activar de moltes formes i des de molts llocs diferents. No són més que opcions que podem escollir per treballar de forma més ràpida o còmoda.

Haurà de deixar marxar al company i ella continuarà fent algunes proves. No cal recordar que no és necessari tenir el text escrit per poder activar les negretes.

Es col·loca al final de tot el document amb la combinació de tecles corresponent:

Control+Fin.

Fes-ho tu també i prem la tecla Entrar, de tal forma que ens quedi una línia en blanc entre el text escrit i el que ara escriurem.

Ara activarà les Negretes prement Control+N. Segueix-la.



Si observes la barra de botons, veuràs el botó de negreta requadrat, indicant que l’acabes d’activar:

Ara escriu, amb el cursor en aquesta nova línia:

Vine a informar-te!!!

Conforme anem escrivint, les lletres ja van apareixent en negreta.

Després d’escriure, la Teresa mira la barra de botons, i encara veu el botó requadrat. Dedueix que per desactivar-lo ha d’usar la mateixa combinació que l’activa:

Prem Control+N.



Ara, la Teresa mira la barra de botons de Writer, i se n’adona que el botó que correspon a la negreta ja no apareix requadrat.

Desactiva-la tu també, si no ho havies fet.

Ara que el text està una mica més adornat, potser que el desem novament al disc.

Aquest cop la Teresa vol usar un botó de la barra de botons en lloc d’escollir la corresponent opció del menú. Observa, a la barra de botons, el tercer començant per l’esquerra d’aquesta:

Anomenarem Guardar a aquest botó. La Teresa el prem. Fes-ho tu també.



L’opció Guardar como

Comprovaràs que no ens demana que entrem el nom de l’arxiu, perquè ja l’hem especificat anteriorment i el Writer el desarà amb aquest mateix.

La Teresa, ara, voldria desar aquest mateix arxiu un altre cop, però amb un nom diferent, per tal de tenir-ne una mena de còpia de seguretat. Mai se sap les coses que hi pot fer i, com que encara no coneix gaire bé aquest programa, no vol arriscar-se innecessàriament.

Per això activa el menú Archivo.

L’observa una mica i veu com algunes opcions tenen noms similars:

Òbviament, les que estan desactivades no es poden escollir. Això és així perquè acabem de desar el document i, per això, no ens el deixa desar de nou.

Guardar todo la usarem quan tinguem més d’un document obert.



La primera, ja la coneixem. Permet guardar un arxiu al disc. Si aquest no té nom, ens el demanarà. Si ja n’hi hem donat, no demanarà res i desarà l’arxiu.

La Teresa tria Guardar como... Fes-ho tu també.

Als pocs segons, apareixerà a la pantalla el mateix quadre de diàleg que va sortir quan vàrem desar per primer cop, el document:



Writer ens suggereix el mateix nom que li hem donat. Com que això no li interessa a la Teresa, escriurà (substituint la línia Nombre):

Copia

Fes-ho tu també i prem el botó Guardar.

Al cap d’uns instants, ens trobarem novament davant de la pantalla del text.

La Teresa observa la línia de títol:

Indica el nou nom que acabem d’introduir.

Entra a Archivo.

Selecciona Cerrar.



Recuperar documents

La pantalla apareixerà buida, sense cap document al seu interior.

Ara cal indicar que volem recuperar el document “original” .

Recuperarem, doncs, l’arxiu Tecnitel.

La Teresa vol acostumar-se a usar la barra de botons (el treball és més ràpid i intuïtiu).

Prem el botó Abrir de la barra de botons:



Tindrem el quadre que ja hem usat abans al davant. Ara hi veurem més arxius:

En principi, aquest quadre ens ensenya els documents que tenim en el disc o carpeta activa.

La Teresa sap que per recuperar un arxiu, pot seleccionar-lo amb un sol clic i prémer Abrir o bé fer directament un doble-clic sobre el nom. Fes-ho com t’agradi més.



Els últims documents oberts

Tindrem el document a la pantalla.

La Teresa encara recorda una altra possibilitat, molt ràpida d’usar, si constantment estem treballant amb els mateixos arxius.

Entra a Archivo.

Escull Cerrar.

Entra novament a Archivo.

Selecciona Documentos recientes

Si observes aquest menú veuràs que hi ha un grup de noms d’arxiu. Entre ells, i en primera posició, els dos amb els que nosaltres hem treballat:

Writer sempre recorda els noms dels últims documents amb els que hem estat treballant.



Treballar amb els marges dels documents

A la Teresa li encanta aquesta possibilitat, perquè recuperar un document és tan fàcil com seleccionar-lo d’entre aquests. Encara que, si no hi és a la llista, cal recórrer a l’opció Abrir que ja coneixem.

Ara, continuant amb la seva campanya d’engalanament del document, voldria modificar els marges.

Com és habitual, aquesta operació la podem fer des de molts llocs diferents, i també amb eines diferents.

Writer estableix, en un primer moment (per defecte), uns marges inicials que, posteriorment, poden ser modificats per l’usuari. Els marges es refereixen a l’espai físic que hi ha entre el cantó del paper i el començament del text, des de qualsevol extrem.

Aquests marges inicials poden variar, depenent de la impressora que tinguem seleccionada en el nostre sistema.

La Teresa vol saber quins marges tenim definits actualment, i vol esbrinar-ho usant els menús del programa.

De fet, i si no has desactivat l’opció, els marges dels que estem parlant són la línia que, en forma de marc, envoltava el nostre escrit. Recorda que aquesta es pot activar i desactivar des del menú Ver, escollint l’opció Límites del texto.



Per poder treballar amb els marges, necessitem tenir un document obert.

Recupera, sinó ho havies fet ja, el document Tecnitel.

Intuïtivament, la Teresa, al tractar-se d’una qüestió de format, se’n va al menú Formato.

Selecciona Página

Als pocs moments tindrem al nostre davant un gran quadre de diàleg amb diferents pestanyes al seu interior:

Selecciona la fitxa Página



En aquest quadre la Teresa hi veu els valors dels marges especificats inicialment, en centímetres:

Izquierda: 2,00 cm

Derecha: 2,00 cm

Arriba: 2,00 cm

Abajo: 2,00 cm

A part d’aquests valors, que són els més importants, hi ha d’altres especificacions que ja anirem esbrinant més tranquil·lament.

La Teresa prem Cancelar per sortir d’aquest quadre de diàleg. Fes-ho tu també. Ara ja sap la mida dels marges.

Per entendre totes aquestes mides, la Teresa mira un full de paper i rumia on les pot situar.



De seguida arriba a la conclusió d’on encaixen exactament aquestes mesures.

Els marges Izquierdo i Derecho es refereixen, evidentment, a la distància en centímetres que existeix entre la cantonada esquerra i dreta del paper fins al lloc on comença i acaba cada frase:

És a dir, la primera frase (Què és Tecnitel?) que trobem a la primera línia del text, es troba situada exactament a dos centímetres de la cantonada esquerra del paper.



Igualment podem entendre els conceptes de marges Superior i Inferior:

La mateixa frase que hem comentat es trobaria exactament a dos centímetres de marge superior.

Un cop enteses aquestes mesures, la Teresa les modificarà per posar les que ella vol.



La Teresa situa el cursor de text a l’esquerra de la primera línia de text, on hi posa: QUÈ ÉS TECNITEL?.

Segueix les seves passes. Tot i que t’ha de quedar clar que no és obligatori, per modificar els marges, posar el cursor en aquesta posició, perquè el Writer, en principi, modificarà els marges del document sigui quina sigui la nostra posició; el que passa és que per a altres tipus de modificació això pot variar i, si ens acostumem a donar les ordres des del lloc on volem que actuïn, obtindrem millors resultats i tindrem sanes costums.

En aquesta posició, torna a cridar el quadre de modificació dels marges.

Entra a Formato.

Escull Página i dirigeix-te a la fitxa Página.

El que pretén és modificar, de moment, el marge esquerra.



Esborra el contingut del control Izquierda.

En el seu lloc la Teresa, escriu:

4

Segueix-la (no és necessari posar cm, Writer ja sap de quines unitats de mesura estem parlant).

Ara vol canviar el valor del marge dret. Com que per passar al control Derecha sap que no cal agafar el ratolí (ella és molt mandrosa i, tenint en compte que ara té les mans sobre el teclat, se li fa feixuc moure-les), utilitzarà una forma molt clàssica de moure’s pels quadres de diàleg.

Prem la tecla Tab un sol cop.

Veuràs que hem saltat al control Derecha.



Prem Tab de nou.

Ara som a Arriba.

Per retrocedir un control enrera, usarem una combinació de tecles:

Prem Mays+Tab (recorda que Mays són les majúscules normals, no bloquejar majúscules).

Ens trobarem, novament, sobre el control Derecha.

Hi ha d’altres formes de modificar els valors d’aquests controls, a part d’escriure en el seu interior. Per exemple, observa els dos botons que hi ha a la dreta de cada valor de cada marge:



Així, si la Teresa té el ratolí entre mans, pot modificar el valor dels quadres sense necessitat de tocar el teclat (ja saps que ella sempre busca la comoditat).

Donarem, també, un valor de quatre centímetres al marge dret del document.

Usant el sistema que vulguis, dóna un valor de 4 al control Derecha del quadre de diàleg.

Així, has de tenir els valors de la següent forma:

Quan ho hagis comprovat, pots prémer la tecla Entrar, o bé el botó Aceptar del mateix quadre, perquè, de moment, la Teresa no vol modificar els marges superior i inferior.

Els canvis es veuen reflectits immediatament al text.



La Teresa se n’acaba d’adonar que també pot saber quins marges tenim actualment activats, mirant el regle que hi ha sobre la zona d’escriptura.

En ell s’hi aprecia una zona fosca a cada banda del document que marca els marges esquerra i dret:

Observa tu també el teu regle i comprova que els marges que apareixen són els que acabem d’activar.

De tota manera, la Teresa recorda que algun cop s’ha trobat que no veia aquesta part de la pantalla. Aprofitant que ha coincidit amb un dels professors en un parèntesi que ha fet per prendre un cafè, li ha extret informació.



El Fidel li ha comentat que sempre que trobi a faltar el regle, se’n vagi al menú Ver i esculli Regla (d’aquesta manera sinó el veu s’activarà, però si l’estava veient el desactivarà).

Com que és un professor de cursos tècnics no s’expressa en el llenguatge planer que la Teresa necessita.

Ho haurà de provar per acabar-lo d’entendre.

Ves tu també al menú Ver i tria Regla.

Veuràs que ara ja no visualitzem el regle de treball.

Escull, novament, Ver - Regla i el tornaràs a recuperar.

Ara ho veu més clar. I tu?



Alinear paràgrafs

El que fa estona que es mira, i no li agrada gens, és l’aspecte que té el marge dret del full. Observa que no apareix Alineat. Està tot desigual.

El fet que el marge dret ens surti d’aquesta forma és perquè aquest document té una Alineació esquerra. És a dir, tot el text que escrivim s’ajusta al marge esquerre del paper.

Ella ho vol canviar, per aconseguir que ambdós marges es vegin iguals (justificats).

Com sempre, ho podrà fer usant la barra de botons o bé a través de diferents opcions dels menús.

Observa que, cap al final de la barra de botons, hi ha símbols (icones) amb una mena de ratlles al seu interior. Són els tipus de justificació que podem donar als nostres documents:



Per veure clara la utilitat de tot això, la Teresa localitza en un manual-guia que li ha deixat el Fidel uns paràgrafs d’exemple, que reproduïm tot seguit.

Alineació esquerre - exemple

También eran terminales de ordenador. Los ordenadores controlaban las pantallas de vídeo, los teléfonos, las verjas electrificadas y todos los sistemas de seguridad. Los ordenadores controlaban el Parque Jurásico. La habitación parecía la sala de control de un cohete espacial.

Alineació central - exemple

También eran terminales de ordenador. Los ordenadores controlaban las pantallas de vídeo, los teléfonos, las verjas

electrificadas y todos los sistemas de seguridad. Los ordenadores controlaban el Parque Jurásico. La habitación parecía la sala de

control de un cohete espacial.



Alineació dreta - exemple

También eran terminales de ordenador. Los ordenadores controlaban las pantallas de vídeo, los teléfonos, las verjas

electrificadas y todos los sistemas de seguridad. Los ordenadores controlaban el Parque Jurásico. La habitación parecía la sala de

control de un cohete espacial.

Alineació justificada - exemple

También eran terminales de ordenador. Los ordenadores controlaban las pantallas de vídeo, los teléfonos, las verjas electrificadas y todos los sistemas de seguridad. Los ordenadores controlaban el Parque Jurásico. La habitación parecía la sala de control de un cohete espacial.

Com pots comprovar, cadascun dels paràgrafs anteriors apareix amb un tipus d’alineació diferent. Així pots comprovar que les alineacions són coses que podem aplicar a tot un document (com el cas d’aquest escrit, en que apareix tot justificat) o bé a un o un conjunt de paràgrafs, com els que acabes de llegir.



La Teresa provarà d’alinear tot el seu document respecte als dos marges. Com que acaba de saber que l’alineació pot afectar a tot el document i això és el que li interessa, el seleccionarà tot i aplicarà el tipus d’alineació escollit.

Prem Control+Inicio per anar al principi del document.

Si ara no seleccionéssim el text, l’ús dels botons d’alineació afectarien, únicament, al paràgraf on ens trobem.

Per seleccionar tot el text, podem optar per diferents camins que ja coneixem, però la Teresa vol usar una opció dels menús, que encara no ha après. Segueix-la.

Entra a Editar.

Escull Seleccionar todo.

Aquests són els camins que agraden a la Teresa: rapidesa! En uns instants i un parell de clics, tot el document seleccionat!



Com que el que volem és aplicar una alineació Justificada als dos marges, caldrà prémer aquest botó de la barra de botons, que rep el nom Justificado:

Automàticament veuràs el text ajustat per ambdós marges.

Ara provarem l’Alineació Central. Prem el botó corresponent, sense deixar de seleccionar el text:

Després, prova l’ Alineació dreta.



Acabem de veure tots els tipus possibles d’alineació.

Deixa tot el document a Alineació Justificada.

Però la Teresa està convençuda que també podem aconseguir el mateix efecte a través dels menús.

Com ha fet abans amb els marges, intentarà tornar a deduir a quin menú caldrà accedir (és un exercici mental al qual ens hem d’acostumar. Cal habituar-se a relacionar les opcions amb els menús, per adquirir habilitat a l’hora de buscar les múltiples possibilitats que Writer ens ofereix ):

Com que això és un aspecte que afecta al format del document...

Entrarà a Formato sense perdre la selecció del text, i escollirà Párrafo. Segueix-la.



Apareixerà el corresponent quadre de diàleg. Selecciona la fitxa anomenada Alineación:

La Teresa de seguida ho ha trobat!

Lògicament, usant aquestes opcions, aconseguirem el mateix efecte que hem vist fa uns moments des de la barra d’eines.



Com que ara la Teresa no vol modificar cap de les alineacions del document, sortirem del quadre de diàleg sense modificar res de res.

Prem Cancelar.

Ens trobem novament davant del document. Com que probablement encara el tenim seleccionat, anirem al principi del document amb la combinació de tecles que ja coneixem (així, a la vegada, perdrem la selecció):

Prem Control+Inicio.

Ens trobarem a l’esquerra de la lletra Q de la primera frase.

La Teresa fa una ullada al seu document, del qual ja en comença a estar orgullosa, i observa que el Writer, de forma predeterminada, no fa servir guions per a separar paraules al final de les línies, sinó que força la paraula a passar a la línia següent.

Per exemple, a la segona línia del tercer paràgraf, la Teresa observa que hi ha molt espai entre cada paraula i, segurament, això és culpa de paraules llargues que hi ha escrites (potser a tu no et coincideix exactament així perquè, tal i com ja vàrem comentar, els marges poden sofrir lleugeres variacions en funció de la impressora que tinguis instal·lada).



Divisió de paraules amb guions

Ella està pensant que, si el Writer deixés posar guions, podria minvar aquests espais exagerats que apareixen al text i, així, l’aspecte dels paràgrafs seria més atractiu.

Intentarà documentar-se respecte com pot controlar el Writer l’ús dels guions. Ho buscarà al manual que li va deixar el Fidel.

Quina sort! Acaba de llegir que, el que s’aconsella, la majoria de vegades, és modificar la divisió de paraules un cop escrit el document per evitar sorpreses i canvis en la distribució de paraules.

Per fer aquesta pràctica, tancarem el document actual i recuperarem un document en Anglès, ja que és possible que el teu Writer no inclogui els diccionaris de divisió sil·làbica més correctes, ja que s’actualitzen molt sovint.

Entra a Archivo – Cerrar

Entra a Archivo – Abrir

Recupera un arxiu anomenat Divisió amb guions, de la carpeta dels arxius necessaris.

Vés a l’inici del document, amb Control + Inicio.



Amb l’arxiu al davant, comprovarem en primer lloc que l’idioma seleccionat per a aquest sigui l’anglès.

Entra a Herramientas – Opciones per seleccionar Idiomas

Ara, al control Occidental, selecciona Inglés (Estados Unidos). Comprovaràs que es tracta d’un idioma instal·lat al sistema per la marca de verificació que es mostra a l’esquerra del nom.

Activa Sólo para el documento actual

Prem Aceptar.

Podem decidir si la divisió amb guions serà manual o automàtica. Si activem la divisió automàtica amb guions, el sol fet d’obrir un document farà que apareguin guions, on calgui, sense haver de fer res més.

Entra a Formato – Párrafo y dirigeix-te a Flujo del texto.

Fixa’t en aquesta zona del quadre:



Des d’aquí s’estableix el comportament de la divisió sil·làbica automàtica. Deixa aquesta opció desactivada i prem Aceptar, ja que nosaltres dividirem manualment amb guions. Tingues en compte, també, que si vols activar aquesta opció per fer proves, cal que tinguis en compte que afectarà només al paràgraf seleccionat, a no ser que seleccionis el document complet en entrar al quadre.

Ara si, ja podem provar la divisió sil·làbica.

Per fer-ho, la Teresa ha esbrinat que cal dirigir-se a l’opció Herramientas – Idioma – Separación silábica.

Fes el mateix, i apareixerà el següent quadre de diàleg:

Ja saps que no te cap mena d’importància si es mostra una altra paraula en lloc d’aquesta.

Writer ens està demanant si volem seleccionar el lloc de divisió de la paraula o si ja està bé la posició que ell pretén usar. Això se’ns marca per la selecció del cursor i pels signes = que veiem en altres llocs de la paraula. Aquests indiquen, simplement, altres llocs per on seria correcte dividir la paraula.



Teresa accepta la proposta de Writer i prem el botó Dividir.

Fes-ho tu també.

Apareixerà novament el quadre, però amb la propera paraula trobada al document:

Ella accepta el canvi prement de nou el botó Dividir.

Fes-ho tu també. A continuació, veuràs algunes de les paraules que li apareixen a la Teresa:



L’última que apareixerà és (potser a tu se’t mostraran d’altres):

I, quan no trobi més paraules a les que aplicar guió, ens avisarà a través d’un quadre de missatge:

Prem Aceptar.

Observa el text. Fixa’t que els guions es mostren amb un fons de color gris. Això és així per indicar que es tracta de guions inserits per aquesta opció. Si la paraula es talla per aquí, al marge, el guió s’imprimirà. Si aquest quedés enmig de la frase, no s’imprimiria.

¡Vaja!, ella està molt satisfeta amb el que ha après, encara que li agradaria veure les passes fetes un altre cop.



L’opció Deshacer

¿Coneixes l’opció Deshacer? Es troba al menú Editar i és de molta, moltíssima utilitat...

Prova-la, anant a Editar i seleccionant Deshacer:

Si no has fet cap pas entremig, desapareixeran els guions creats (si has fet algun pas, caldrà que seleccionis la mateixa opció un altre cop).

Si no coneixies aquesta possibilitat (que ofereixen la majoria de programes de Windows), recorda’t d’ella, ja que és molt útil per rectrocedir, desfer accions fetes per error i evitar disgustos.

Deixarà el text així, sense guions, perquè ara vol modificar l’aspecte dels paràgrafs del document Tecnitel, de forma que els títols es mostrin més a l’esquerra que la resta del paràgraf.

Tanca el document actual, sense desar els canvis.

Recupera l’arxiu Tecnitel i comprova que l’idioma seleccionat sigui Catalán. Si no apareix a la llista, vol dir que no s’ha instal·lat en el teu sistema. En aquest cas, selecciona l’espanyol.



Els Sagnats

Vol tenir el text més o menys així: QUÈ ÉS TECNITEL?

TECNITEL, Tecnologies noves i telemàtica, és una jove empresa adreçada a tot Catalunya amb un sol objectiu: la divulgació de la tecnologia informàtica i telemàtica i tot allò que s’hi relacioni. TECNITEL neix l’any 1988 amb un equip de deu especialistes i una de les primeres pautes a aconseguir és la expansió del coneixement informàtic a tots nivells. Des de l’empresari a l’estudiant, de la mestressa de casa al polític. Aconseguir que la 7informàtica es vegi com una eina de treball més ha estat sempre el nostre emblema.

EN QUINS ÀMBITS FORMEM?

El que la nostra empresa sempre ha cregut és que no s’ha de pretendre crear tècnics per usar les noves tecnologies; solament cal entrenar a bons usuaris. Així, orientem tota la formació cap el món del treball, la oficina, l’empresa i l’ús personal de l’ordinador per realitzar les tasques més típiques d’aquests móns. Treballem, doncs, tots els àmbits de la informàtica i la telemàtica per fer-les treballar conjuntament.

QUINS SECTORS DE FORMACIÓ TÉ TECNITEL?

De tot; des de fulls de càlcul fins a disseny industrial, passant per processadors de textos, bases de dades, administració de sistemes operatius...; la nostra idea ha estat sempre oferir l’actualitat més nova en tots aquests temes, no deixant de banda els típics programes de sempre.

S’ENTREGA ALGUN TIPUS DE TITULACIÓ?

Evidentment, per acreditar els teus coneixements davant empreses, institucions, etc, et lliurem un diploma acreditatiu oficial si superes les proves de capacitació que et donarem al finalitzar cadascun dels temes.



La Teresa recorda que en el seu antic processador de textos hi havia una utilitat, anomenada Sagnar, que permetia canviar de lloc (horitzontalment) el començament dels paràgrafs per a poder inserir-hi fotografies, per exemple o, si més no, per deixar un espai addicional al marge i fer una presentació més atractiva del document.

Ho provarà (tot plegat, si fa alguna desgràcia, té clar que amb l’opció Deshacer la pot solucionar fàcilment).

Col·loca el cursor a l’esquerra de la lletra T de Tecnitel, del primer paràgraf (de fet, et pots posar a qualsevol punt del paràgraf).

El que la Teresa vol aconseguir és que TOT aquest paràgraf aparegui dos centímetres més a la dreta que el títol. Així: QUÈ ÉS TECNITEL?

TECNITEL, Tecnologies noves i telemàtica, és una jove empresa adreçada a tot Catalunya amb un sol objectiu: la divulgació de la tecnologia informàtica i telemàtica i tot allò que s’hi relacioni. TECNITEL neix l’any 1988 amb un equip de deu especialistes i una de les primeres pautes a aconseguir és la expansió del coneixement informàtic a tots nivells. Des de l’empresari a l’estudiant, de la mestressa de casa al polític. Aconseguir que la informàtica es vegi com una eina de treball més ha estat sempre el nostre emblema.



L’únic que farem serà aplicar un espai addicional al marge del paràgraf, respectant el marge esquerra del document. A això s’anomena aplicar una Sangría izquierda.

Decidida, la Teresa entra a Formato (té clar que és una qüestió de format) i escull Párrafo. Fes-ho tu també i vés a la fitxa Sangrías y espacios.

Ens apareixerà un quadre de diàleg, on hi ha un apartat dedicat a la Sangría. Caldrà escollir un nou valor a la línia on hi posa Antes del texto, per donar un espai addicional (sagnat) a l’esquerra:

Escriu-hi:

2

I prem Aceptar per sortir del quadre.

Tot aquest primer paràgraf ha anat cap a la dreta, fins el proper punt i apart del document.



Fixa’t que les opcions del quadre Párrafo afecten, únicament, als paràgrafs. I un paràgraf es considera de punt i apart fins a punt i apart. És a dir, de començament de línia fins al proper Entrar manual.

Observa, també, que una peça del regle ha canviat de posició dins d’ell. Es tracta del controlador de sagnats. Té aquest aspecte:

Amb aquesta eina, podrem modificar els sagnats de cada un dels paràgrafs sense necessitat d’anar als menús de l’aplicació. Si observes el marge dret del regle, també veuràs un controlador, encara que més petit:

Ambdós tenen funcions de control sobre els sagnats dels paràgrafs dels documents. Seguidament practicarem amb la Teresa el seu funcionament.

Però... Hi ha un aspecte que li preocupa a la Teresa, què hagués passat amb els guions, si els hagués inserit en aquest document?

Doncs no res! Simplement, els que s’haguessin inserit al primer paràgraf no s’imprimirien, perquè ja no serien necessaris.

Com que encara té al davant la informació que abans ha buscat al manual, la Teresa ha llegit que el Writer, quan insereix guions, a través de l’opció Herramientas-Idioma-Separación silábica els col·loca del tipus opcional, no pas del tipus de no-separació...



Ara ha de trobar l’explicació de què significa guió opcional i guió de no-separació.

Ja ho ha trobat!

Un guió opcional només divideix la paraula quan aquesta coincideix amb el final de línia. Si el volem escriure nosaltres, sense fer ús de Herramientas-Idioma- Separación silábica, cal prémer Control + - . Sinó coincideix amb final de línia, no es veu i, si coincideix, apareix.

En canvi, un guió de no-separació, serveix per a evitar que una paraula que contingui un guió natural es talli com si fos un guió de final de línia.

No ho entens?

Et poso un exemple: TECNITEL-Center

Aquest guió, diguem-ne que forma part del nom, i no interessa que s’interpreti com si fos un guió de final de línia. Precisament, en aquest cas volem que les dues paraules mai es separin. Prement Control + Majúscules + - aconseguim inserir un guió de no-separació.

També ha llegit que existeixen els espais de no-separació, molt útils quan volem escriure, per exemple, 120,01 € i no ens interessa que la quantitat quedi en una línia i el símbol d’euro en una altra.

T’imagines com es deu inserir un espai de no-separació?



Efectivament: Control + barra espaidora. D’aquesta forma evitarem que, si la quantitat coincideix amb final de línia, el símbol d’euro salti a la següent. Sempre quedaran junts.

La Teresa ho veu molt clar. I tu? Demana ajuda si cal.

Ara vol continuar amb els sagnats.

Inserirà, tota sola, un sagnat de dos centímetres a cadascun dels paràgrafs del document (no als títols, atenció), de forma que tots quedin dos centímetres més endins.

Fes-ho tu també, recordant que per modificar el sagnat cal trobar-nos o bé al principi del paràgraf o bé a l’interior d’aquest, però com que, en aquest cas, volem modificar tres paràgrafs, podem fer ús de la utilitat de la selecció múltiple:



Tipus de sagnats

Te’n faré memòria: Seleccionar el primer paràgraf que ens interessa, prémer la tecla Control i, sense deixar-la anar, seleccionar el següent paràgraf, i així successivament...

Quan ho hagis fet, observa el regle, i ves baixant amb les tecles - fletxes per les diferents línies del document. A cada línia, el regle t’indicarà els sagnats que s’hi han aplicat.

La Teresa pensa que està molt bé tot això que ha fet, però sap que hi ha diferents tipus de sagnat i vol practicar com aplicar-los des del regle.

Anem a ajudar-la una mica.

Prem Control+Fin per anar al final del document. Primer vol modificar el sagnat a l’últim paràgraf, per aprendre què podem fer-hi.

Col·loca el cursor dins del paràgraf o bé dins de la primera de les línies d’aquest.

Si mires el regle, veuràs com ens marca que tenim el sagnat esquerre a dos centímetres del marge esquerre.

Anem a modificar-ho, primer, des dels menús.

Entra a Formato i escull Párrafo.



Apareixerà el quadre que ja coneixem. Observem ara els controls que es refereixen al sagnat esquerra del text:

Com és lògic, el sagnat de l’esquerra ens el trobem a dos centímetres, valor que hem especificat anteriorment.

La Teresa modifica el quadre Después del texto, per tal de deixar-la també a 2 cm des del marge dret.

Fes-ho tu també i prem Aceptar.

Observa el text. Veuràs que el marge dret del document continua igual, però el text apareix més estret.

Si mires la part dreta del regle, te n’adonaràs que el controlador de sagnat de la dreta ha variat la seva posició:

Aquest indicador marca el sagnat dret que hem donat al paràgraf.



Encara hi ha més possibilitats de treball amb els sagnats. La Teresa s’ha fixat que, en molts llibres, la primera línia d’un paràgraf apareix més endins que la resta d’aquest.

I sap que això s’anomena Sangría de primera línea.

Vol provar com s’activa. Sense moure el cursor de lloc, entra a Formato i escull Párrafo. Segueix-la.

Observa un control que es diu Primera línea.

Escriu-hi el valor 1,25.

Prem Aceptar.

En tornar al document, la Teresa se n’adona que la primera de les línies del paràgraf on ens trobem, ha variat. Apareix, exactament, a 1,25 cm de la resta.

Això és la Sangría de primera línea.

Ara vol veure la utilitat inversa a aquesta. Sense moure el cursor de lloc, entra de nou al menú Formato i escull Párrafo.



Ara, al mateix lloc, escriurem el mateix valor, però amb un signe negatiu a l’esquerra.

Escriu-hi -1,25.

Prem Aceptar.

Novament davant del document, te n’adonaràs que la primera línia ha variat d’aspecte. En aquests moments, en lloc d’entrar dins el paràgraf, surt cap a l’esquerra d’aquest 1,25 cm.

Això és una Sangría Francesa.

A la Teresa no li agrada, la traurà (li recorda a documents del tipus instàncies i certificacions).

Entra a Formato-Párrafo. Deixa el control usat amb un valor 0.

Prem Aceptar.

El que ara vol fer és esbrinar la utilitat dels accessoris que hi ha al regle. Anem a veure’ls. Recorda que a l’esquerra d’aquest hi tenim l’accessori de control dels sagnats:



Malgrat que sembla un accessori senzill i inofensiu, aquest té moltes propietats amagades. Cada element té una funció molt clara:

Així com el que trobem a la banda dreta, que només en té una:

Tots aquests controls funcionen arrossegant el ratolí. És a dir, si volem modificar el sagnat de la dreta, només caldrà prémer sobre el control corresponent i, sense deixar anar el botó, arrossegar cap a la direcció corresponent a augmentar o disminuir el sagnat (dreta o esquerra respectivament).

La Teresa fa diferents proves amb el ratolí i, finalment, deixa aquest paràgraf amb un sagnat esquerre de 2 cm i un dret de 0 cm. Fes-ho tu també.

Tal i com té el text ara, ja li agrada.

De moment, desarà de nou el document per tal de no perdre totes les modificacions que hi ha fet.

Entra a Archivo

Escull Guardar.



Creació de nous documents

Com que ara vol practicar coses noves, tancarà el document actual (sense sortir del Writer) i es disposarà a crear-ne un de nou.

Entra a Archivo i escull Cerrar.

La Teresa es pregunta què passaria si algun dia se n’oblida de desar un document i dóna l’ordre de tancar-lo o de sortir del programa.

En aquest aspecte, res.

El Writer és molt previsor i té en compte les modificacions que anem fent als nostres documents. Així, si mai hem modificat (encara que sigui un sol espai en blanc) el nostre document, el Writer ens mostrarà un quadre de diàleg avisant-nos del “problema”:

En aquest cas, si les modificacions són importants, només cal prémer el botó Guardar perquè aquestes quedin ben desades.



Per aprendre a treballar amb noves opcions del programa, la Teresa vol donar l’ordre per crear un nou document. Per fer-ho, utilitzarà el menú Archivo. Escull-lo i, després, executa l’opció Nuevo. Veuràs un nou menú:



Observa que en aquest petit quadre hi ha moltes opcions. Provarem d’anar-les aprenent al llarg del curs que estàs fent. El més important ara és indicar que volem crear un nou document en blanc.

Selecciona Documento de texto:

El que hem fet és acceptar la creació d’un nou document normal, amb totes les característiques que ha tingut el que hem creat amb anterioritat (mides del paper, tipus de lletra...)

Observa ara la barra d’eines de l’aplicació i fixa’t en el primer de l’esquerra d’aquesta:

La diferència més important entre escollir Archivo - Nuevo i prémer aquest botó és que amb la primera de les opcions ens apareixerà aquell menú que ja hem vist i, amb la segona, crearem directament el document sense passar pel quadre.



Els tabuladors

La Teresa es troba davant la pantalla en blanc del nou document que acabem de crear. M’imagino que tu també. Observa el regle. En ell hi veuràs una mena de marques sota els centímetres:

Aquestes marques (li ho ha explicat un assessor del seu propi centre) són el que s’anomenen Tabuladors per defecte.

Els tabuladors no són res més que unes senyals que ens marquem per entrar dades en columnes (com per exemple llistes de preus, articles, persones i telèfons...) que ens eviten de prémer moltes tecles a l’hora de confeccionar-les.

El mot per defecte es refereix a que aquestes són les que Writer estableix, en un principi, per als nostres documents.

Ara vol fer unes proves amb aquestes marques per defecte. Aprofitarem que ens trobem en un document en blanc per fer-ho.

La Teresa escriu: El

Ves seguint les seves passes.



La tecla que aconsegueix saltar directament a l’alçada del proper tabulador és, lògicament, la tecla Tab. Prem Tab.

La Teresa mira la línia de tabuladors per defecte, i veu com el cursor ha saltat a l’alçada de la primera.

Prem la tecla d’esborrar a l’esquerra (no el Supr) un sol cop.

Podràs comprovar que un tabulador no és res més que un caràcter sol. Per això se’ns esborra d’un sol cop, encara que ens sembli que hi ha molts espais en blanc entremig.

Prem Tab i escriu: llums

Prem, novament, la tecla Tab per saltar a la propera marca de tabulador per defecte. En ella hi escrius: verds

Prem Entrar.

Escriu:

són i prem Tab.

Escriu:

molt i prem Tab.



Escriu llargs i prem Entrar.

Observa que les línies apareixen tabulades correctament. La funció dels tabuladors (ja siguin dels per defecte o els especificats per nosaltres), no és més que aquesta: encolumnar dades.

La Teresa vol treballar “seriosament”.

Per no haver d’esborrar tot això que hem fet, tancarà el document i donarà l’ordre de crear-ne un de nou.

Per això entra a Archivo i escull Cerrar. El Writer avisarà que no hem desat el document:

Contesta Rechazar a aquest missatge per perdre els canvis que hi hem fet.

Novament ens trobarem davant la pantalla que no conté cap document actiu. Aquest cop donarem l’ordre de crear un nou document sense necessitat de passar pels menús.

Prem el botó Nuevo:



Apareixerà un nou document en blanc a pantalla.

En aquest nou document, la Teresa hi vol introduir una llista de dades encolumnades.

De fet, li han demanat que faci una llista amb les aplicacions informàtiques que es donen al centre de formació on, a més, hi constin els horaris disponibles i els costos del curs. I li sembla que aquesta és la utilitat que justament necessita.

Haurà d’usar, doncs, tres columnes, i cadascuna d’elles haurà de tenir aquest títol:

Mòdul de formació

Horari

Preu

Lògicament, la Teresa no en té prou amb les mides dels tabuladors que inicialment defineix el Writer. Caldrà, evidentment, marcar-los segons les seves necessitats.

Anem a fer-ho.



Com que és un tema de format, entra al menú Formato.

Escull Párrafo i entra a la fitxa Tabuladores.

Veurem:



De moment, veiem el cursor situat en el control Posición.

En aquest hi anirem entrant les posicions (en centímetres) on volem tenir les nostres marques de tabulador.

Cada cop que n’introduïm una, aquesta apareixerà al quadre inferior.

De tabuladors n’existeixen de quatre tipus diferents, depenent del tipus de dades que vulguem entrar a cada element de la columna:

Cada una s’usarà, doncs, per casos diferents. Per exemple, usarem un tabulador decimal quan vulguem fer una llista de preus que contingui una columna amb números decimals.



Anem a entrar la primera.

La Teresa vol fer que la primera columna de dades (després de la que posarà al marge esquerra) estigui a cinc centímetres d’aquest.

Com que ja tens el cursor dins del quadre Posición, escriu:

5

Prem el botó Nuevo que hi ha a la dreta del quadre.

Quan ho hagis fet, tindràs el valor a la llista inferior:

La Teresa prem Aceptar per sortir, perquè de moment no vol entrar més tabuladors.

Fes-ho tu també.



Al tornar al text, de seguida veu la marca del tabulador manual (no per defecte) que ha aparegut en el text. Surt, exactament, als cinc centímetres:

De les tres columnes del text que vol escriure la Teresa, la primera l’escriurem just al marge esquerra. És a dir, aprofitarem el marge esquerra per escriure-hi aquesta informació.

La segona la posarem als cinc centímetres d’aquest marge (ja hem marcat el tabulador corresponent) i, per fi, cal marcar un tabulador per a la tercera de les columnes. La situarem a nou centímetres del marge esquerra.

Torna a entrar dins de Formato i escull Párrafo - Tabuladores.

Entra el valor 9 al control Posición.

Prem Nuevo.

Si aquest nou valor apareix inserit dins de la llista dels tabuladors, significa que l’hem assignat correctament.



Com que sabem que en aquesta columna hi entrarem preus (valors numèrics), haurem de fer que aquests apareguin encolumnats correctament.

Writer ens ofereix un tipus d’alineació pels tabuladors adequat per aconseguir aquest efecte.

Activa el botó on hi posa Decimal de l’apartat Tipo.

Prem Aceptar.

Si ara et fixes en la línia de tabuladors del regle, veuràs que el símbol d’aquesta última que hem fixat apareix diferent:

Significa que és un tabulador decimal.

Anem a començar a dissenyar la nostra taula de mòduls de formació i preus. Com que la Teresa vol els títols en negreta, activa el botó corresponent:



Escriu, a la posició on tens el cursor, Mòdul de formació

En aquest punt, i sense prémer res més, prem un sol cop la tecla del tabulador, Tab.

El cursor s’ha mogut fins la següent marca de tabulador. La Teresa ha entès perfectament la utilitat dels tabuladors. Estalviar-se de prémer la barra d’espai i ajustar perfectament les dades respecte d’un punt marcat.

Escriu, en aquesta segona columna, Horaris i prem de nou Tab.

Escriu: Preu

Observa que mentre has escrit aquest títol, el text s’ha desplaçat cap a l’esquerra, en lloc de fer-ho en la forma habitual. Això ha passat perquè hem marcat en aquest punt un tabulador decimal.

Desactiva ara la negreta prement el botó corresponent.

Prem Entrar un parell de cops (això no és obligatori, solament és perquè la presentació del text sigui més entenedora, usant aquesta línea en blanc).



El cursor t’ha quedat al marge esquerre, a la columna on entrarem el nom del mòdul de formació.

Escriu-hi: Visual Basic

Prem Tab.

Escriu: 19 a 22

Prem Tab.

Escriu: 252,43

Prem Entrar.

De la mateixa forma que hem fet amb aquest primer curs, entra tu els següents. Si mentre escrius veus que el Writer et suggereix completar la paraula, desactiva aquesta funció amb Herramientas – sasa – Corrección automática – Completar palabras – Activar la función para completar palabras: Autocad 3-D 19 a 22 135,23 Programació en Java 20 a 22 264,45 Comunicacions i xarxes 20 a 22 96,16 Informàtica bàsica 12 a 14 120,20

Assegura’t que el cursor et queda en una nova línia, com si volguessis entrar un nou article.



Un cop entrada aquesta llista de dades, la Teresa (molt contenta) vol arxivar el document.

Fes-ho tu també, amb el nom Llista, al teu disc o carpeta de proves.



Després de mirar el document una bona estona, la Teresa decideix que la columna dels preus pot anar, encara, una mica més a la dreta d’on es troba ara.

Per fer-ho, s’imagina que ha d’anar al mateix lloc des d’on es defineixen els tabuladors. Ella, però, n’està totalment segura que hi ha d’haver una forma molt senzilla de realitzar aquesta operació

Situa el cursor al principi del document, prement la combinació Control+Inicio.

Selecciona ara totes les dades i els títols de la llista de preus.

Observa que estem seleccionant tota la llista. Si no ho féssim així, no podríem modificar totes les línies de cop. Pensa que, sense seleccionar, modificaríem només els tabuladors de la línia on ens trobem actualment.

A la línia dels tabuladors (dins del regle) hi trobem les dues marques que hem entrat de tabulador. No les podem moure des d’aquí?

Evidentment que sí.

Anem a modificar els tabuladors amb el ratolí.



Mou el punter del ratolí fins la marca del tabulador de la dreta, que tenim fixada a 9 centímetres. En aquest lloc, prem el botó esquerra del ratolí i no el deixis anar.

A partir d’aquesta marca de tabulador apareixerà una línia discontínua vertical.

Arrossega ara el ratolí cap a la dreta, fins, aproximadament, la marca dels 10 centímetres.

Deixa anar el botó quan arribis a aquesta posició.

Acabes de modificar la situació d’un tabulador usant només el regle i el ratolí.

La Teresa avui té les “piles carregades”. Ara vol tancar el fitxer actual i obrir l’anterior, per fer-hi un parell de proves que li ha comentat una companya.

Per això entra al menú Archivo i escull Cerrar. Segueix-la.

Apareixerà el quadre de diàleg on demana si volem desar els canvis fets al document.

Prem Guardar.



Ara recuperarem l’arxiu Tecnitel. Entra a Archivo-Abrir i selecciona, del disc o carpeta de proves, aquest document.

Quan tinguis el document al teu davant, vés al final tot prement la combinació de tecles corresponent: Control+Fin.

Et trobaràs just a la dreta de l’última frase que vàrem introduir (i que ha d’estar alineada amb el marge esquerra del document):

Vine a informar-te!!!

En aquest punt, prem Control+T

Com pots suposar, això ho podem fer de mil maneres diferents, que anirem veient al llarg de l’aprenentatge d’aquesta aplicació. La frase s’haurà centrat respecte als marges. La combinació de tecles que acabem d’activar l’anomenarem, doncs, Centrar.

Equival a prémer el corresponent botó de la barra d’eines:



Els caràcters no imprimibles

Entra a Archivo i escull Cerrar. Guarda els canvis que hem fet al document.

Un altre interrogant que té és saber si, en un document on hi ha introduït tabuladors, ho ha fet bé o no.

Entra a Archivo i recupera l’arxiu Llista del teu disc o carpeta de proves.

Writer ofereix una eina per poder veure quins elements s’han inserit dins dels documents i si s’han inserit correctament. Aquesta eina s’anomena Caracteres no imprimibles i la trobem a la barra de botons de Writer:

És possible que no localitzis aquest botó perquè resti amagat. Clicant al darrer, pots fer aparèixer els botons que falten. Prem-lo si és necessari:

Als pocs moments veuràs que la pantalla s’ha omplert de símbols “estranys”. Entre les columnes apareixen fletxes negres i, en lloc d’espais en blanc, apareixen punts entre les paraules.

Perquè?



Doncs perquè és la forma que té el Writer d’indicar-nos on hem premut l’espai en blanc (que apareix com un punt) i el tabulador (que apareix com una fletxa negra).

D’aquesta forma podem veure si hem premut dos cops el tabulador, en lloc d’un o bé si hem fet més espais en els llocs on només n’havíem de fer un.

Per desactivar aquesta funció, usarem el mateix botó.

Prem, de nou, Caracteres no imprimibles:

Els codis desapareixeran de la pantalla.

Entra a Archivo.

Escull Cerrar.

Desa les modificacions que hem fet, si t’ho demana.

Per avui la Teresa ja en té prou de treballar amb el Writer (sembla que se li han “descarregat” les piles...).

Tanca el programa, també ho deixarem per ara...

openoffice writer 2 mòdul 2 - monistroldemontserrat.cat hem usat una combinació de tecles per...

Documents