observador_1

22

Upload: vall-gurnera

Post on 30-Mar-2016

214 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Publicació anarquista de la Garrotxa.

TRANSCRIPT

Page 1: Observador_1
Page 2: Observador_1

“Som rics en paraules i en idees. Siguem rics en fets,que és així com millor s'aferma l'ideal.”

Ricardo Mella

Page 3: Observador_1

ÍNDEX3• EDITORIAL

Som-hi! aixequem la barricada!

6• LA POR A L’ANARQUISMESom aquí i continuem la lluita amb més em-

penta. Això és un fet.

7• L’ESCALDAT DE LA GARROTXARestaurant de cuina volcànica.

9• BUSQUEM COL·LABORACIÓEl grup anarquista X llogar-hi cadires.

11• LA PLAÇA DELS GEGANTSIndignat.

15• ANNONYMOUSLa resistència també és a la xarxa.

19• ENLLAÇOSNo n’hi ha prou amb tot això

L’Observador #1Publicació digital intermitent.Setembre del 2011.

Pensat i perpetrat a la Garrotxa.

Page 4: Observador_1

Bones a tothom!

Doncs ja tenim la nova publicació anarquistade la Garrotxa al carrer! Bé és conegut pertothom, que quan s'ajunten dos anarquistesfunden un periòdic i nosaltres hem fet aixòque no sabem si es pot definir com a tal, peròde lletra i fotos sí que n'hi ha.

Certament és una cosa puntual, feta en unmoment d'ensopiment per part dels membresdel Grup Anarquista X llogar-hi cadires,que evidentment no n'hi ha un de sol d'Olot,ja que com és públic i notori a Olot està plede gent -no tothom- sense esma per fer unamerda...

Ai Olotins! Que no us treguin pas el futbol,que sinó potser sí que haurem de pagar con-tenidors cremats i edificis oficials ocupats perles masses revolucionàries! Si és que ni tansols la majoria dels indignats de la plaça delgegants eren de la puta capital garrotxina! Nitan sols teniu voluntat suficient per apuntar-vos a una moda que la majoria de vosaltresaplaudíeu. “Vergonya! cavallers, vergonya!”Que diria aquell bel·licós i funest rei catalanotallà pel segle XIII.

Minoritaris!-ens direu-. Sí, minoritaris, peròamb un PC en una mà i amb les ganes a l'al-tre, intentant un cop més cremar el següent

cartutx per aconseguir que aquesta comarcaapàtica en la que vivim decideixi tornar a lesseves arrels obreres i revolucionàries. Ja faanys que la Garrotxa desconeix el seu passato en el millor dels casos -aquest passat- estàdormint el son dels justos a l'arxiu històricmunicipal i a algun calaix de sastre d'algunpobre avi/a.De fet ens és igual. La gent que fem aquestatemptat al bon gust i a les bones maneresmirem cap al futur.

Bé, tornant al que ens interessa: doncs això,que hem decidit fer amb més o menys encertuna nova publicació digital per continuar lalabor de segar la gespa sota els peus de lapúrria política i capitalista en general. Ells nise'n donen compte, i tu lector seguramentque tampoc, però això forma part del pla.Quan us n'adoneu us haurem fet un pàrquingo un minigolf sota els peus!

Esperem que com a mínim aquesta iniciativaserveixi per provocar un somriure, un rebuigo un orgasme (què cony! Per demanar queno quedi!) a algú. La qüestió és que com amínim serveixi per alguna cosa.

Garrotxins: cardem pena!

SOM-HI!

AIXEQUEM LA

BARRICADA!En miliu del cal drapaire,

conspirador.

Editorial. 3

Qui edita i en té la culpa:

Maquetació, plagi i disseny:Roy “the sting” Montana

Contacte:[email protected]

Agraïments per la paciència:Biblioteca Social d’Olot,

CNT-AIT Olot

Ninotets:Extrets del còmic “Lucha Libre”

Page 5: Observador_1

“La consciència no crea monstresquan somia sinó quan dorm.”

Francisco de Goya.

Page 6: Observador_1

"SOM AQUÍ I

CONTINUEM LA

LLUITA AMB

MÉS EMPENTA.

AIXÒ ÉS UN

FET."

La por a l'anarquista violent, el mite del caos i la destruccióirracional. Aquesta és l'herència tergiversada d'aquest Sis-tema econòmic i social envers l'anarquisme. Un Sistema,

l'actual, que intenta sistemàticament anorrear una ideologia deprofundes arrels a Catalunya, la qual va aconseguir les més altescotes de llibertat individual i col·lectiva.Tinguem en comte, que l'anarquisme com a tal, a Catalunya esva desenvolupar especialment durant el primer terç del segle XX,assolint en aquell moment les seves màximes cotes de populari-tat, fins a l'esclat de la revolució del 19 de juliol de 1936, que vaser la seva màxima fita fins a dia d'avui.No obstant això, l'anarquisme s'ha mantingut a les nostres con-trades fins a l'actualitat, i durant els darrers anys sembla que estàpassant per un nou renaixement. De totes maneres encara con-tinua essent imperceptible per la gran massa social, que per altrabanda continua “intoxicada” per l'estereotip construït pels pode-rosos en contra de qui es defineix com anarquista i el convenci-ment encara massa estès -tot i la crisi en la que ens veiemimmersos- de que vivim en el millor dels mons possibles.Cal no oblidar, que el Sistema ha intentat -especialment durantla dècada dels '90- inculcar a la població que l'era de les ideolo-gies ha mort, però donada la situació actual, és evident que estàa l'ordre del dia. Una altra cosa és que els creadors d'opinió quecirculen pels diferents platós de televisió i mitjans de comunicacióhagin volgut negar durant anys el que ara es veu perfectamentdefinit: que hi ha una ideologia (per simplificar-ho en direm capi-talista) que ha tapat els ulls, la vista i les orelles d'una societat,que a conseqüència d'això i d'altres aspectes, a restat massa in-dolent i individualista.

Si tenim clar que això és un fet i que també és un fet que la so-cietat comença a qüestionar-se l'actual Sistema, per l'anarquismeés un moment clau per fer-se sentir i demostrar que els seus

# LA POR A L’ANARQUISME

"L'esperança en un món millor, la necessitat de la lluita cons-

tant malgrat l'adversitat i el fet indubtable que qualsevol

força coercitiva derivada d'una font de poder allunyada de la

base de la societat és conseqüència inevitable de les des-

igualtats socials actuals, aquest fet continua essent motor

per la continua existència de l'anarquisme."

El del Reig,anarquista de saló

La por a l’anarquisme. 5

Page 7: Observador_1

plantejaments llargament silenciats, no han caducat i són una al-ternativa viable en la recerca d'un futur millor.Vull subratllar que l'anarquisme dista molt de ser una ideologiaviolenta. Bàsicament és una ideologia i un model de societat ons'incideix en l'ésser humà com a centre de la societat, on l'absèn-cia de lideratges, del suport mutu, la solidaritat i la manca de clas-ses socials es consideren pilars fonamentals per aldesenvolupament en pau i llibertat de l'ésser humà. La presa de decisions de manera horitzontal i una forta vocaciófederalista articula el model social previst i les diferents idees itendències dintre l'anarquisme, essent la corrent comunista-lli-bertària la més estesa entre els diferents membres d'aquest pen-sament. Tot i això no és l'única.

Alguns diran que l'anarquisme no està actiu, que és obsolet.Doncs en tenim molts exemples que han actuat contra la conso-lidació del model econòmic neolliberal actual: l'aixecament zapa-tista (1994), la batalla de Seattle (1999), l'expansió del movimentd'okupacions i del moviment “d'ecoaldeas” principalment per Eu-ropa i Amèrica del Nord, col·lectius que promouen el ciclismeurbà, la distribució i l'ús del programari lliure i el desenvolupamentde la Web 2.0, la difusió del coneixement lliure, l'energia verda iel desenvolupament sostenible, o el desenvolupament de l'eco-nomia social i el comerç just, “el argentinazo” (2001-2002) ambles seves assemblees barrials i fàbriques recuperades sota con-trol obrer, el conflicte magisterial d'Oaxaca (Mèxic) amb les sevesassemblees populars, les mobilitzacions estudiantils xilenes, lesuniversitàries franceses a París (les tres l'any 2006) o els disturbisi mobilitzacions gregues de 2008/2011, així com altres iniciativesi moviments com l'anarco-punk, la proposta de Reclaim the Stre-ets, o els ateneus llibertaris/infoshop són considerats fenòmensamb influències clarament anarquistes. Als quals s'hi podensumar el ciberactivisme d'Anonymous i moltes assemblees i pro-jectes sorgits arran del 15M o moviment dels Indignats. A més,degut al desmantellament per part del sindicalisme oficial (CC.OOi UGT), la patronal i l'Estat de les conquestes socials, l'anarco-sindicalisme (del que la CNT d'Olot en forma part) ha crescut ex-ponencialment.

Igualment -proba del seu vigor- l'anarquisme es continua reno-vant ideològicament. Un dels exemples més recents és l'anome-nada “Democràcia inclusiva” entre altres posicionaments.

La por a l’anarquisme. 6

“Vull subratllar que l'anarquisme dista moltde ser una ideologia violenta. Bàsicamentés una ideologia i un model de societat ons'incideix en l'ésser humà com a centre dela societat, on l'absència de lideratges, del

suport mutu, la solidaritat i la manca declasses socials es consideren pilars fona-

mentals per al desenvolupament en pau i lli-bertat de l'ésser humà. ”

I tornant a alguna de les cites anarquistes...“Sota l'aspecte tècnic, cap inconvenient es presenta perquè

semblant organització -del comunisme llibertari- comencés afuncionar des de demà mateix amb èxit complet; els obstaclesque contra ella es presenten no depenen de la imperfecció del'art agrícola, o de la infecunditat del sòl o del clima; depenen,per complet, de les nostres institucions, dels nostres costumshereditaris i dels nostres records del passat: del «Fantasma»

que ens oprimeix; però també, fins a cert punt, considerant a lasocietat íntegrament, de la nostra fenomenal ignorància ”.

Piotr Kropotkin

Page 8: Observador_1
Page 9: Observador_1

Menú d’avui:Primer Plat:Anarcosindicalisme Bàsic de CNT Sevilla/F.Ventura.Explicació clara i entenedora de com funciona un sindicat llibertari.

Volta i volta i directe al plat.

La conquesta del pa de P. Kropotkin.

Com argumentar la necessitat d’una revolució acompanyat amb el

toc especial d’un “cheff” mític.

El ABC del comunismo libertario d’Alexander Berkman.

Un plat exòtic de factura fina. Teoria alimentícia entenedora pels no-

vells en l’alta cuina.

Segon plat:Venjança de classe de Xavier Diez.

Desvetllant els motius i les causes de la violència revolucionària més

enllà de tòpics i estereotips estúpids. Servir fred.

Fragments d’antropologia anarquista. de David Groeber.

Cuina de tota la vida. El contingut àcrata intrínsec a la taula hu-

mana.

Dios y el Estado de M. Bakunin.

Cuina clàssica, de gust fort. Indispensable per una taula ben parada.

Postres:El Grito del Pueblo de Jacques Tardi i Jean Vautrin.

Còmic “a les fines herbes” sobre la comuna de París.

1984 de George Orwel.

Cuina d’experimentació. Perfecte per una bona sobretaula.

Les aventures d’en Nono de Jean Grave.

Postres per la mainada i pels que ja no ho són tant.

Beguda:Orígents del moviment obrer a Olot de Joan Barnadas.

Vi de la casa. En aquest cas, beuràs per recordar.

Troba i llegeix tots aquests plats a:

Biblioteca Social d’Olot

http://www.bsolot.info/

La cuina que entra per la vista.

Page 10: Observador_1

EL GRUPANARQUISTA

X LLOGAR-HICADIRES

Iés que alguna cosa havíem de fer per saciar la nostra fam d'a-ventures i desventures!

Amb més o menys encert, aquest projecte que estàs fullejant in-tenta posar el seu granet de sorra per aconseguir un món millor,o com a mínim un món on s'hi senti una veu discordant, crítica iper què no? positiva.

Ni som dels que pensem que tot va malament, ni tampoc delsque anem amb el lliri a la mà. Amb aquesta publicació, entre al-tres coses volem donar-nos a conèixer a la resta de gent amb in-quietuds socials i vinculades al món llibertari, que no sabenmaquetar o dissenyar una publicació, però que sí tenen coses adir. Amb aquesta publicació, entre altres coses, pretenem ferpinya amb més anarquistes a través de la xarxa i oferir-nos coma punt de suport per engegar altres iniciatives similars a altrespunts de la geografia principalment catalana. No és l'únic objectiu del Grup Anarquista X Llogar-hi cadires, jaque us assegurem que preparem altres “coup d'effet” contra elSistema. Només faltaria! Però per aquest número és un dels ob-jectius immediats.

Creiem que la nostra terra, és un bon lloc per continuar lluitantper un ideal que és més que clar, que com a teòrics no disposemde gran nombre de personatges al món llibertari, però si en algunracó del planeta s'han donat lliçons de com es porten ala pràcticales teories, és aquí.

A més, actualment sembla que la “cosa” anarquista torna a em-pènyer cap endavant i nosaltres no pensem quedar-nos-ho mi-rant.Tens ganes de portar un projecte escrit endavant? Contacta ambnosaltres a través de la Biblioteca Social d'Olot([email protected]) o de la CNT d'Olot ([email protected]).

Busquem col·laboració

Aquí tens la proposta. Una de tantes per les quals es porta a

terme aquesta publicació per part del nostre grup d'afinitat

ideològica. Volem difondre l'idea i ajudar als demés a fer-ho.

Busquem col·laboració. 9

#

Page 11: Observador_1
Page 12: Observador_1

“Quan un somia en solitari és només un somni.Quan molts somien junts, és el començamentd'una nova realitat.”

Hundertwasser

Page 13: Observador_1

La plaça dels gegants. 12

El nano gudai,col·laborador interessat

El moviment del 15M o dels Indignats, s’ha convertit en quel-

com sorprenent i habitual a les places de molts pobles i ciu-

tats. Últimament han començat a passar a l’acció més enllà

d’aquest àmbit, però alguns opinen que és més aviat un mo-

viment Reformista que no pas Revolucionari.

INDIGNAT

# LA PLAÇA DELS GEGANTS

“L'autoorganització des de la base enaquest cas i en molts altres s'està de-mostrant -un cop més- viable.”

AOlot i comarca -cosa estranya- hi ha hagut gent que hamogut el cul i s'ha afegit al moviment del 15M o més co-negut per aquestes contrades com el dels Indignats.

Certament ha estat suficientment sorprenent i gratificant veurecom hi ha gent que encara està disposada a plantar cara. Enqüestió d'un parell de dies l'autoorganització ciutadana va decidirocupar la plaça. Tot una proesa t'ho miris com t'ho miris i mésamb la dinàmica d'apatia habitual a que estem acostumats a laGarrotxa.Alguns direu que som un creguts o uns prepotents. Que ens pen-sem que som els únics que tenim les coses clares i que donemmoltes “lliçons”. Que soms uns putes! en definitiva... Però tots/essabem com és aquesta comarca i està clar que la gent que esmou habitualment es pot comptar amb els dits de les mans.Aquesta crítica que molts podríeu qualificar de destructiva contrala manera de ser de la comarca, nosaltres l'enfoquem com unpunt de partida i no com quelcom negatiu. És un cop de puny ala taula per les ganes que tenim que més gent es mogui. Simple-ment això. Estem convençuts que no som els únics “putes” o comels agrada anomenar-nos als veïns respectables: “capcalents”.El que passa és que no estem acostumats a una reacció com laque s'ha donat a la plaça i ha estat gratificant formar-ne part sem-pre que en tenim l'ocasió o el temps necessari.

Analitzant una mica per sobre el tema i mirant les propostes glo-bals de l'esmentat moviment a la resta de l'Estat, des del punt devista anarquista són en general posicionaments o reivindicacionsreformistes més que no pas revolucionaries, doncs a grans tretsles propostes i fins i tot el manifest “unitari” inicial deixaven en-treveure un continuisme reformat més que no pas un trencamentrevolucionari. Això no treu que en diverses assemblees locals lacosa hagi anat més enllà, però el propi fet generalitzat de que elmoviment es interclassista i es reivindica apolític -que no antipo-lític-, de cara a la premsa sembla un fet. “No som ni d'esquerresni de dretes” diuen els caps visibles de Democracia Real Ya (comen el passat feia la pròpia Falange vaja).

Tot i això hi ha bona part del moviment que no segueix les direc-trius fixades molt subtilment pels asèptics de DRY i tampoc cauen l'intent neoliberal de fundar un nou partit o de vincular-se'n aun ja existent. Està per veure si l'esmentat sector aguantarà ambgaranties l'atac dels “mass media”, que ja s'està produint cadacop amb més força des que va passar l'ensurt inicial.És evident, que el propi moviment en si, i donat l'estat aletargat

Page 14: Observador_1

que mostrava els últims anys la pròpia societat, ja és un pas “re-volucionari”. Però està molt lluny del que nosaltres entenem comun procés revolucionari i opinar el contrari, almenys per nosaltres,és una lectura excessivament positiva. En tot cas considerem ipreferim dir que és un pas previ a un estat d'acció revolucionà-ria.

Nosaltres, com a anarquistes, pensem que cal trencar amb lalínia reformista i continuar en una línia clarament revolucionària,que qüestioni la mateixa base del Sistema (com de fet estan fentalgunes assemblees) i el faci caure. No acceptem ni polítics, nibanquers ni una falsa democràcia on el poble sigui un mer es-pectador que simplement cada quatre anys pot votar. Pensemque una bona iniciativa –a tall d'exemple- és el que s'està duenta terme amb el suport contra els desnonaments o l’intent de ges-tió de barris.L'autoorganització des de la base en aquest cas i en molts altress'està demostrant -un cop més- viable. La capacitat de mobilitza-ció, organització i de gestió de les places ocupades ho demostrai el que està clar, és que la gent s'ha organitzat sense saber-hoa la manera anarquista, sense líders i amb la presa de decisions

La plaça del gegants. 13

mitjançant la Democràcia Directa a les assemblees. Un cop méses demostra que l'anarquisme és innat i intrínsec en la majoriade la gent, que un cop s'associa amb els seus veïns s'organitzade manera horitzontal, ja que creu que és el més just. Es desitjala igualtat i el suport mutu. Es vol la presa de decisions des de labase. Això és un fet constatat i a la vista de tothom.

Un cop m'he n'he anat per les branques, el que vull destacar mésenllà de les propostes anarquistes o els anàlisis superficials delmoviment dels Indignats, i és el que més m'ha frapat, és un as-pecte de l'àmbit local. Mentre unes persones s'estaven manifes-tat, debatent i decidint amb més o menys encert propostes iprenent iniciatives, d'altres se'ls miraven aliens a tot el procés icom qui passa per davant d'un espectacle d'un circ vingut delsconfins de la terra coneguda, esbossaven un somriure estúpid,una cara d'indiferència o en el pitjor dels casos de menyspreu.Observant això allà assegut ho vaig veure clar. Em venia al capuna imatge que tantes vegades hem vist a Olot i hi establia unparal·lelisme: els de la plaça eren els gegants, i els que s'ho mi-raven amb somriure estúpid eren els cabeçuts que dansaven alseu voltant amb la mà a la boca.

Definitivament i veient els últims esdeveniments, és tot un encertque la Plaça Major d'Olot es digui popularment la plaça dels ge-gants.

“Nosaltres, com a anarquistes,pensem que cal trencar amb la línia

reformista i continuar en una líniaclarament revolucionària, que

qüestioni la mateixa base del Sistema(...) i el faci caure.”

“...la gent s'ha organitzat sense saber-ho ala manera anarquista,

sense líders i amb la presa de decisions mitjançant la Democrà-cia Directa a les assemblees. Un cop més es demostra que l'a-

narquisme és innat i intrínsec en la majoria de la gent, que uncop s'associa amb els seus veïns s'organitza de manera horit-

zontal, ja que creu que és el més just.”

Page 15: Observador_1

“La societat i el govern són diferents entre si itenen diferents orígens. La societat es produeixper causa de les nostres necessitats i el govern

per causa de les nostres maldats.”

Thomas Paine

Page 16: Observador_1
Page 17: Observador_1

"SOM UNA

LEGIÓ,

NO PERDONEM,

NO OBLIDEM,

ESPERA’NS.

ANONYMOUS."

"Gents del món; permeteu que ens presentem de nou com a Anò-

nims, doncs no som més que una idea. Un pensament que es

mou sense líder ni jerarquia i funciona gràcies a la sinergia exer-

cida per les persones que creuen en la seva causa. Una causa

de justícia i llibertat, en aquest món ple d'opressió i intolerància.

Busquem una cosa seriosament amenaçada: una vida realment

lliure i digna; no depenent del que et puguis permetre pagar o

dels somnis que et permetin o no aconseguir.

Sabem que la majoria de vosaltres viviu atrapats per sous mise-

rables; alguns privilegiats pot ser que estigueu contents amb els

vostres diners o estil de vida. No obstant això, no reconèixer a

hores d'ara que tots estem tancats entre els barrots econòmics

d'una societat capitalista en franca decadència, seria simplement

egoista o senzillament delirant. També coneixem com de fàcil és

perdre's en la saturació ociosa i absència de veritable informació

al món actual. I encara que semblés el contrari, molts de nosal-

tres apreciem el confort de la rutina diària i la seguretat de la fa-

mília tant com qualsevol individu. Però la veritat és que

necessitem fer alguna cosa d'una vegada. (...)”

Així comença un dels molts comunicats d'Anonymous. Una “or-ganització” de ciberactivistes prou coneguda els últims temps pelsabotatge de webs, comptes, documentació interna de les oligar-quies econòmiques, atacs a partits polítics i un llarg etc d'accionsa través de la xarxa.

El fet es que aquesta “organització” parteix d'unes bases orga-nitzatives, ideològiques i d'acció clarament identificables com aanarquistes en la majoria de casos, tot i que no solen manifes-tar-se com a tals. Suposo que la cosa és més desvincular-se detot el que ha existit fins ara i donar una aparença de quelcom nou,tot i que des del meu modest punt de vista és absurd no dir elque a qualsevol iniciat en la matèria li resulta clarament percep-

# ANONYMOUS

“Les persones són poderoses: eduqueu-vos a vosaltres ma-

teixos; aporteu i recolzeu solucions alternatives, noves i que

l'altra gent pugui adoptar. (...) Compartiu la cultura; la infor-

mació; les vostres idees. Mostreu vostra llibertat a través de

la vostra pròpia creativitat; el vostre llenç és el mateix món.

El de ca la Filo,tossut i carregós.

Anonymous. 16

Page 18: Observador_1

tible al primer cop d'ull.I no és menys cert que la seva imatge més característica tambété un claríssim component àcrata. La màscara del famós perso-natge anarquista de la novel·la gràfica “V de Vendetta” d'AlanMoore, que és profusament utilitzada pel col·lectiu de ciberacti-vistes que donen suport a Anonymous.

Si bé molts dels seus comunicats tenen un contingut més aviatde tipus messiànic i paternalista que pot resultar irritant; que elspot escriure qualsevol usuari d'internet i que en moltes ocasionspoden semblar una mica contradictoris donat el fet de que podenestar fets per gent que pot tenir perspectives notablement dife-rents de la realitat, en el fons subscriuria la majoria de les sevesaccions. Accions dutes a terme -entre altres possibilitats- a partirde converses mantingudes des d'una IRC (IRC Anonops) on di-ferents usuaris poden plantejar objectius, estratègies i un ataccoordinat.Un dels atacs més habituals, s'han realitzat contra webs utilitzantel sistema dels atacs DDoS (atacs Distribuïts de Denegació deServei), que utilitzen els ordinadors d'usuaris que prèviaments'han descarregat el programa per posar els seus ordinadors per-

Anonymous. 17

sonals, “captius” al servei d'Anonymous.Aquests atacs consisteixen en enviar alhora milers de peticionsa un servidor concret, de manera que s'acabi col·lapsant.

D'aquesta manera, el fet de que la gent pot pensar que els d'A-nonymous són hackers, queda en entredit, ja que simplementamb un de sol d'ells que hagi creat les eines necessàries perpoder realitzar atacs, i la resta amb la simple acció de descarre-gar-se i instal·lar aquesta eina al seu ordinador ja forma part del'engranatge que mou annonymous. Això fa que qualsevol puguiser Annonymous un cop la bola de neu a començat a baixar perla pendent nevada, i fa que els intents dels cossos repressiusdels Estats siguin impotents a l'hora de intentar desmuntarAnonymous. Aquesta és la grandesa d'Anonymous, qualsevol potformar-ne part i això, a diferència de les organitzacions activistesa què estem acostumats, no és un problema per la possible infil-tració i desmantellament de la mateixa des de dins donat el seufet característic de l’anonimat i l’absència de líders.

Tot plegat, un cop posat a la balança, almenys fins a dia d'avui,crec que es decanta més cap al costat positiu que cap al negatiu.Seguirem d'aprop els seus moviments, vejam què se'n pot apren-dre de tot plegat. No cal dir que és una novetat cada cop més es-tesa gràcies a les noves tecnologies. Tecnologies que pel fet deser una novetat no sabem exactament fins a on ens poden serviri ser-nos útils en la lluita per un món millor i fins a quin punt aca-barà tenint un balanç positiu, o -i esperem que no- contribuirà aallunyar-nos d'un canvi real a la societat degut al sedentarisme ienclaustrament dels revolucionaris instal·lats darrera d'un teclat.

“Si bé molts dels seus comunicatstenen un contingut més aviat de tipusmessiànic i paternalista que pot resul-

tar irritant (...) en el fons subscriuriala majoria de les seves accions .”

Anonymous (part del text d’un comunicat)

“Les persones són poderoses: eduqueu-vos a vosaltres mateixos;aporteu i recolzeu solucions alternatives, noves i que l'altra gentpugui adoptar. (...) Compartiu la cultura; la informació; les vostresidees. Mostreu vostra llibertat a través de la vostra pròpia creati-vitat; el vostre llenç és el mateix món. Uniu-vos a nosaltres en eldespertar de la veritable humanitat d'entre les cendres dels des-tronats i els desheretats. Expliqueu-li a les elits que estem aquí ianem a per ells. Fem a tot el planeta conscient del desastre quesuposa l'actual Sistema a curt, mitjà i llarg plaç; de la necessitatd'educar-nos tots en un nou camí més intel·ligent, avançat i sos-tenible.”

Page 19: Observador_1

“Ser governat és ser observat, inspeccionat, espiat,dirigit, regimentat, numerat, regulat, registrat,adoctrinat, controlat, revisat, valuat, censurat,

ordenat…per criatures que no tenenni el DRET ni la SAVIESA ni la VIRTUT per fer-ho.”

P.J. Proudhon

Page 20: Observador_1

A la Garrotxa:

CNT d’Olothttp://www.cnt.cat/olot/

Biblioteca Social d’Olothttp://www.bsolot.info/

Contrainformació a la xarxa:

A las barricadashttp://www.alasbarricadas.org/noticias/

La hainehttp://lahaine.org/

Klinamenhttp://www.klinamen.org/

Anarkismo.nethttp://anarkismo.net/index.php

rebeliónhttp://www.rebelion.org/

Editorials:

Editorial virushttp://www.viruseditorial.net/index.php

la felguera editoreshttp://www.lafelguera.net/web/

Pepitas de calabazahttp://www.pepitas.net/

La malatestahttp://www.lamalatesta.net/

Txalapartahttp://www.txalaparta.com/

El grillo libertariohttp://www.nodo50.org/elgrillolibertario/

Edicions anòmiahttp://www.nodo50.org/anomia/anomia/Edicions_anomia.html

Fundació d’estudis llibertaris Anselmo Lorenzohttp://fal.cnt.es/

Bardo edicioneshttp://bardoediciones.net/

Aldarull edicionshttp://www.aldarull.org/

Traficantes de sueñoshttp://www.traficantes.net/

DDThttp://www.ddtgatazka.com/

editorial brulothttp://brulot.ourproject.org/

la ciutat invisiblehttp://laciutatinvisible.coop/arees-de-treball/la-ciutat-invisible-edicions/

la linterna sorda edicioneshttp://www.lalinternasorda.com/

ENLLAÇOS

Page 21: Observador_1

Bona nit i tapa’t!Grup Anarquista X llogar-hi cadires

Page 22: Observador_1

Sempre t’han pres per imbècil? Quan parles ningú t’escolta?És evident que ets anarquista...

Uneix-te a nosaltres! Envia’ns els teus escrits infumables a:[email protected]

Perquè el món és ple d’imbècils.