Núm

ero

25 -

Agos

t 20

12 -

Arbe

ca

La flama del Canigó

Inauguració del Consultori Mèdic d’Arbeca

El plaer de volar, Marc Renyé Claramunt

08-12-LA BORRASSA.indd 1 06/08/2012 21:59:31

Col.labora: Edita:

08-12-LA BORRASSA.indd 2 06/08/2012 21:59:35

La

Borra

ssa A

gost

2012

3La Borrassa

Opinió

La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels ar-ticles d’opinió publicats en les seves pàgines, ni de les opin-ions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen. La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i d’informació íntegra.La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la correcció i el respecte educat entre tots els opinants.

Dipòsit legal: L-381-2004

Imprimeix: Molino

I tu, què n’opines?El dia a diaOn anem a raureInstants del tempsDe tu a tuMarc Renyé ClaramuntHo sabies?Carrers i cases d’ArbecaEn primera personaHo diu el Sr. metgeA little village in the worldGriselda GrasLa butacaEl filo de la navajaArtistes i artesansBibiana Verdú MonnéEl tempsZona verdaL’Estany d’Ivars: passat, present i futur.A foc lentClosca de marisc gratinadaEntretenimentsEl còmic

517

20

22

242728

32

33

3637

38

3940

Índex

Coordinadora executivaBerta Esqué Moyà

Consell de redaccióImma Capell Coma, Alba Elías RiberaOlga Roset Moyà, Sergi Pelegrí PereraAntoni-Martí Sans Vergé, Santi Sans Mir

Disseny portada: Jaume NadalMaquetació: Anna Roset

Col·laboradorsRamon Codony, Jesús Elies, Esmeralda Fusté,Jaume Nadal, Robert Garsaball, Antoni Pau, Roger Pau, Marc Benet, Xavier Sans, Joan Ramon Abat, Giordano Marqués.

Col·laboradors Facebook:Lluc Morgades Roca, Ramon Solé MoyàAntoni-Martí Sans Vergé, Anna Roset MoyàOlga Roset Moyà

Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número.

Ajuntament d’ArbecaConsultori mèdicFarmàcia d’ArbecaCooperativa d’ArbecaBiblioteca d’ArbecaEscola BressolCol·legi públic AlbirkaCasal d’AvisParròquiaCAP Borges BlanquesH.U. Arnau de VilanovaMossos d’Esquadra BorgesAtenció CiutadanaEmergènciesBombersMossosPolicia NacionalRENFE

973 160 008973 160 375973 160 419973 160 000973 160 008973 160 008973 160 067973 160 008973 160 034973 160 033973 248 100112012112085112091902 240 202

Telèfons d’interès

Núm

ero

24 -

abril

201

2 - A

rbec

a

Noves promeses arbequines

Ens ha deixat el mestre Josep Pernau

Senna, el documentalok 025portada

08-12-LA BORRASSA.indd 3 06/08/2012 21:59:40

La Borrassa

La

Borra

ssa A

gost

2012

4

Opinió

Cartes a la Redacció

La flama del Canigó arriba a Arbeca

Partíem d’Arbeca el divendres 22 de juny direcció al Ca-nigó. Ens esperava un llarg viatge fins arribar al cim. En total unes 6 hores entre carreteres, pistes i senders. Ja a dalt del Canigó se’ns va posar la pell de gallina al veure tanta gent que pujava a cercar la flama. A dalt del cim, amb un vent i un fred terribles, vam escoltar el manifest i encenguérem directament la nostra torxa de la foguera. Ara ja podíem començar el descens fins a Arbeca. El primer tram es faria corrent, fent relleus pels boscos, recorrent bells senders i corriols fins a trenc d’alba. Podríem dir que fou el tram més dur degut a les fortes rampes que hi ha, especialment la de la lo-calitat de Fetges. Quan es va fer de dia, a l’altura de Puigcerdà, vam agafar la bicicleta i recorreguérem per carretera fins a Pons, on férem parada per dinar. Això

ja s’acabava, tan sols ens quedaven 60km d’un total de 250. Amb el cansament acumulat, se’ns feu difícil aixecar-nos de la taula i a més, feia una calor insupor-table. Però havíem de complir l’objectiu de dur la flama fins a Arbeca. Per tant, seguírem amb les bicicletes fins a Ivars d’Urgell, on es reprengueren els relleus corrent. Els quilòmetres s’alentien però de cop vam albirar Arbe-ca. Al canal ens esperaven els arbequins més petits que també volien participar i córrer a la vora de la flama, a mans del veterà corredor Josep Bellart. Això ja estava! Ara tan sols quedava arribar a la plaça del Toll, llegir el manifest, encendre la foguera amb la flama vinguda directament des del Canigó i passar una bona revetlla.

Marc Ribera Lassa

08-12-LA BORRASSA.indd 4 06/08/2012 21:59:43

La

Borra

ssa A

gost

2012

5La Borrassa

El dia a dia

El passat 29 d’abril, va tenir lloc la celebració del 1r Dia Internacional de la Dansa, diada que commemora el naixement del coreògraf francès Jean Georges Noverre, nascut el 29 d’abril de 1727 i considerat el creador del ballet modern i neoclàssic.

En l’acte celebrat a la sala del centre recreatiu de la població, hi van participar 95 ballarins de les escoles i agrupacions locals de dansa i ball, i grups invitats de Si-damon i Bellpuig. Es van poder gaudir de les actuacions de l’Esbart Dansaire d’Arbeca, l’Escola de Dansa Vicky Rodríguez d’Arbeca i de Bellpuig, el Grup de Country Arbeca, el Country Gold de Sidamon i, finalment, de l’Agrupació Sardanista Arbeca Nostra.

Per tancar l’acte, tots els participants i assistents es van unir per ballar una sardana.

Des de l’organització, agraïm la col•laboració i partici-pació no només dels ballarins i ballarines, sinó també de tota la gent que, desinteressadament, van ajudar en el muntatge de la sala, les cortines, el bar, la presentació de l’acte i organització del mateix.

La dansa, en qualsevol de les seves modalitats, és una eina d’expressió i interacció social, i un llenguatge més antic que la pròpia llengua.

Dia internacional de la dansa

Ajuntament

08-12-LA BORRASSA.indd 5 06/08/2012 21:59:48

La Borrassa

La

Borra

ssa A

gost

2012

6

El dia a dia

325 Anys d’una església que camina amb el poble

Visita del conseller de territori i sostenibilitat

En motiu d’aquesta efemèri-de s’ha restaurat el Retaule de Sant Jaume de la pa-rròquia d’Arbeca i la redistri-bució del Presbiteri. Enguany fa 50 anys de la construc-ció de l’esmentat retaule i s’ha volgut celebrar així.Durant el curs 2012-2013 s’aniran succeint actes per mantenir viva aquesta cele-bració. Mossèn Manel Bor-ges, rector de la Parròquia,

ens diu: remarcant el fruit que m’agradaria que en tin-guéssim tots plegats, d’aquests actes commemoratius. Diem “325 anys d’una ESGLÉSIA que camina amb el poble”. Doncs jo voldria que acabéssim dient, però so-bretot creient-ho: “Caminem junts (Ajuntament, Escoles, Sindicat, Grups culturals, socials, recreatius, esportius... i Església), fent poble”. (Aigua viva n. 85, Pasqua 2012)Des de La Borrassa desitgem, també, que sa-piguem caminar junts de veritat per a fer ple-gats un poble ric en matisos i gran en respecte.

Aprofitant l’avinentesa de la inauguració de la carre-tera L-201, el tram Arbeca-Maldà, el conseller de Te-rritori i Sostenibilitat el Sr. Lluís Recoder ha visitat, el dia 12 de juliol el nostre Ajuntament. El conseller ha sig-nat el Llibre d’Honor de la Corporació i ha dirigit qua-tre paraules de satisfacció respecte a la feina ben feta tot i els temps econòmicament difícils que estem vivin.

L’alcalde d’Arbeca Joan M. Simó li ha agraït el gest i s’ha mostrat content de poder tenir aquest tram de ca-rretera operatiu i pel fet d’acomplir la paraula donada als reis d’orient, ara fa tres anys, quan els va dir que aviat podien arribar a Arbeca per la Carretera de Belia-nes; a més li ha fet entrega al conseller d’una escultura que representa el Camp Frisi de la Fortalesa Ibèrica dels Vilars tot convidant-lo a gaudir d’una visita a la mateixa.

Un cop finalitzat aquest acte s’han dirigit al tram de carre-tera, dins al terme municipal d’Arbeca, escollit per simbo-litzar la inauguració on els esperaven l’alcalde de Maldà, el president del Consell Comarcal de les Garrigues i la presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell, juntament amb el Director General de Carreteres de la Generali-tat, qui va fer una breu explicació de l’obra executada, cedint la paraula al Conseller que va acomiadar l’acte.

La Borrassa

Ajuntament

08-12-LA BORRASSA.indd 6 06/08/2012 21:59:49

La

Borra

ssa A

gost

2012

7La Borrassa

El dia a dia

El 4 de juliol de 2012, es va procedir a renovar l’acord for-malitzat entre la Universitat de Lleida i l’Ajuntament d’Arbeca a través de la signatura d’un conveni a 3 anys. Aquest con-veni permetrà revitalitzar el compromís amb la recuperació de la Fortalesa Ibèrica dels Vilars.

Tal i com hem esmentat, el Rector de la Universitat de Lleida el Sr. Roberto Fernández i el l’alcalde d’Arbeca el Sr. Joan M. Simó van signar un conveni en el qual es garanteix que l’equip d’arqueologia de la UdL seguirà el seus treballs a la fortalesa Els Vilars i podrà disposar dels laboratoris de la Universitat. L’acord formalitza el compromís del consis-tori i la UdL quant al projecte de recerca, la recuperació patrimonial i la valoració social de la fortalesa ibèrica, una col•laboració que va començar el 1985 amb les primeres intervencions arqueològiques.

Abans de la signatura esmentada, que va tenir lloc a Casa la Vila, realitzaren una visita que fou guiada pel cap del (GIP) Grup d’Investigacions Prehistòriques , el Doctor Emili Junyent, el qual va explicar l’estat del jaciment en l’actualitat, les millores fetes els darrers cinc anys de treball intensiu i les possibilitats de futur a nivell arqueològic del jaciment.Tant el Rector de la UdL com l’Alcalde d’Arbeca elogiaren la tasca dels arqueòlegs al llarg de tots aquests anys i mani-festaren l’interès cultural, turístic i econòmic del jaciment per al futur de la població d’Arbeca. Tots dos s’han felicitat pel conveni i els gairebé 30 anys de col•laboració entre les dues institucions. Després d’agrair la feina feta als investigadors i estudiants de la UdL i la implicació consistorial, el rector ha volgut destacar, no només el valor científic del jaciment, si no la seva importància com a peça clau en el desenvolupa-ment del territori i la creació de riquesa. “Vilars -ha dit- és una prova de l’èxit de la transformació del coneixement en cultura, i també de la transformació d’un territori”. El darrer any l’han visitat gairebé 5.500 persones.

Posteriorment, després de la signatura referenciada i d’atendre els mitjans de comunicació, el Rector va fer una visita al casc antic de la Vila, (places porxades, Església, Molí Argilés i Castell) acompanyat de les autoritats locals.

La UdL i l’Ajuntament d’Arbeca refermen amb un conveni el seu compromís amb la

fortalesa ibèrica

Ajuntament

Els treballs duts a terme les darreres setmanes a la zona més antiga del jaciment, el que es coneix com a Vilars 0, han descobert un nou model de cases, de tres estan-ces, que difereix a les recuperades fins ara, d’una sola estança.La casa ara excavada, situada a l’angle de la muralla, a la zona nord-est, té un vestíbul, un forn, i una zona de magatzem on, sobre una banqueta de fang, s’han trobat set peces de ceràmica d’aixovar domèstic que ara es restauraran al laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Lleida.Així ho ha explicat avui Emili Junyent, un dels directors de les excavacions -juntament amb Joan López i Natàlia Alonso-, durant la signatura del conveni que ha tingut lloc a l’Ajuntament d’Arbeca.Junyent ha afirmat que tot i les dificultats de finançament,

esperen que al setembre puguin començar els treballs de restauració i consolidació de la torre i la muralla del sector nord-est. La setmana passada va tenir lloc el tra-dicional curs d’estiu a la fortalesa, pel qual han passat des de la seua primera edició, ara fa més de vint anys, més de 400 alumnes.En aquest sentit, el conveni que avui han signat el rec-tor, Roberto Fernández, i l’alcalde, Joan Simó, recull que l’Ajuntament vetllarà per l’allotjament tant dels es-tudiants de la Universitat d’estiu, com dels participants en la campanya anual d’excavacions. Per la seua part, la UdL ofereix el Laboratori d’Arqueologia que es farà càrrec de la restauració dels materials procedents del jaciment.

Campanya arqueològica d’estiu a Vilars

Ajuntament

08-12-LA BORRASSA.indd 7 06/08/2012 21:59:49

La Borrassa

La

Borra

ssa A

gost

2012

8

El dia a dia

14th international working meeting on soil micromorphology

Inauguració del Consultori Mèdic d’Arbeca

Des del 8 al 14 de juliol s’ha celebrat a nivell interna-cional el 14 congrés mundial de Microforfologia orga-nitzat per la UdL en concret pels departaments d’Història i d’Agrònoms.Aquest Congrés després de tota la setmana de treballs i sessions es clausura amb una visita de tots els congres-sistes a la fortalesa dels Vilars.

La visita a Vilars es va desenvolupar en diversos idiomes ja que els 150 congressistes provenen d’arreu del món. En arribar a Vilars varen quedar impressionats per l’estat i la bellesa de la nostra fortalesa mostrant un interès excepcional.

El president de la Diputació de Lleida, Joan René, va inaugurar el proppassat 17 de juny el nou consultori lo-cal d’Arbeca. El president, que va anar acompanyat del diputat Antoni Villas i del cap de Relacions amb el Món Local, Joan Eroles, va ser rebut per l’alcalde d’Arbeca, Joan Miquel Simó. L’acte d’inauguració també va comp-tar amb la participació del director dels serveis territo-rials de Salut a Lleida, Josep Pifarré. Després de fer el tradicional descobriment de la placa, les autoritats i els veïns van visitar les instal•lacions.Reñé va iniciar el seu parlament indicant que la inau-guració d’aquest consultori mèdic “és l’exemple de la col•laboració institucional entre la Diputació de Lleida, el Departament de Salut i el consistori d’Arbeca. Equipa-ments com aquest consultori mèdic permet als professio-nals de la salut atendre els ciutadans des de la proximi-

tat, que és quan som més eficients i més preventius”.Per la seva part, l’alcalde d’Arbeca, Joan Miquel Simó, va destacar la importància i eficiència del nou equipa-ment, que millorarà notablement la qualitat de vida dels veïns, així com la recuperació de l’espai de l’antic Cen-tre Recreatiu, amb l’obertura del Centre cap a la part est de la població i la instal•lació del nou Casal de la Gent Gran. .Característiques del nou Consultori Mèdic:El nou consultori està ubicat al carrer Eral i donarà servei als 2.500 habitants de la localitat. La Diputació de Llei-da ha aportat el 95% del finançament del cost d’aquesta infraestructura, pressupostada en 680.000 €. El centre disposarà de 245 metres quadrats útils, gaire-bé el doble de l’antic consultori que va quedar antiquat i reduït per les obres de l’ascensor de l’ajuntament, i per la dotació d’una segona tècnica en infermeria. El nou consultori disposarà de dues consultes de medicina de família, dues d’infermeria i una sala de tractaments i po-livalent, així com una zona per atenció a l’usuari i altres internes de personal i de serveis.El centre està inclòs a l’Àrea Bàsica de les Borges Blan-ques i el personal està gestionat per l’Institut Català de la Salut, empresa pública contractada pel Servei Català de la Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.La Diputació de Lleida també col•labora cada any amb l’Ajuntament d’Arbeca pel manteniment del centre i amb dotacions per equipaments. L’Ajuntament i destina una auxiliar administrativa de recepció i assumeix tot el man-teniment de les instal•lacions.

Ajuntament

Ajuntament

08-12-LA BORRASSA.indd 8 06/08/2012 21:59:50

La

Borra

ssa A

gost

2012

9La Borrassa

El dia a dia

Associació BEC

Per primera vegada el 26 de maig es va convocar una tro-bada de tots els empresaris i comerciants de la nostra vila (més de 100) a l’era del Mistaire. El motiu era intercanviar impressions entre professionals. En David Jorba va donar una lliçó d’orientació empresarial, animant els empresaris a ser atrevits, innovadors, creatius, valents i a portar les em-preses cap a una dimensió innovadora utilitzant les xarxes socials i nous criteris per prendre decisions. En acabar hi va haver un refrigeri per a tots els assistents. Per altra banda,la protecció de dades va ser el tema escollit per l’associació BEC a les jornades culturals d’aquest any, ja que tot i ser un tema seriós és desconegut per molts empresaris. En Ramon Mel de Dígit Mollerussa va explicar els problemes que po-den sorgir si no es processen correctament les dades.

Agent d’assegurances Sans Palau

Aïllaments Arbeca

Aillaments Pirineu

Aluminis Culleré

Boesga

Bpauto Arbeca

Cansaladeria Josepa Reñé

Construccions Santi

Deck Forma

Farmàcia Baget

Fet a casa

Gimnàs Nova Forma

Gineste´s

J.Nadal Parquets

La Cremallera Teatre

La cuina de l’Aracel.li

Llibreria-quiosc Esqué

Maite merceria i complements

Olivart&Pascal advocats

Pa de Pessic pastisseria

Peixateria Rosa

Pernau

Perruqueria Laia Rubió

Repunt 54

Sabó La Traça

SCLdel Camp l’Arbequina

Super Tandy -Guissona

Supermercat Disbo

Taller Timoneda

L’Associació BEC està preparant el Mercat a la Fresca. Aquest any ja se celebra la 9a edició. Parades de boti-gues, espectacle infantil, tocada de gralla, concert d’en Carles Belda i per no perdre temps amb entrepà per a sopar.

Primera trobada empresaris i comerciats d’Arbeca

Nova edició del mercat a la fresca

També seguint amb la continuïtat del reciclatge es repe-teix la campanya REUTILITZANT HI GUANYEM TOTS. Retallant el val que hi ha en aquesta revista es pot anar a les empreses i botigues associades a recollir una bossa reutilitzable per anar a comprar.

L’associació BEC aposta pel reciclatge

#

08-12-LA BORRASSA.indd 9 06/08/2012 21:59:53

La Borrassa

La

Borra

ssa A

gost

2012

10

El dia a dia

En el Ple Ordinari del passat dia 10 de maig de 2012, es va aprovar la proposta presentada per la Regidoria d’Urbanisme de reordenació del trànsit rodat en l’interior del casc antic de la població. La proposta pretén solucionar els encreuaments i punts conflictius, i facilitar la circulació per l’entramat de carrers estrets i geomètricament complicats que formen el nucli històric.Els carrers que es convertiran a sentit únic de circulació són: l’eix principal format pel carrer St. Joan, la Plaça Major i el carrer St. Jaume fins a l’arribada a la Plaça de l’Església; els carrers perpendiculars a aquest eix principal, com són el carrer Major, el carrer Francesc Macià, el carrer 11 de Setembre, el carrer Vidal i Barraquer i el carrer del Roser; altres carrers afectats dins el casc antic són el carrer del Forn i el carrer Abadia i, fora d’aquest sector, el carrer St. Bartomeu que completaria l’actuació duta a terme en el carrer Pregàries.Properament, s’iniciarà una campanya d’informació a la població per tal que tothom s’assabenti de la nova plani-ficació.

Aquesta Festa Major els arbequins i arbequines podran gaudir d’un nou producte, els Boixets de Matafaluga, creats pel mestre pastisser Manel Morgades. Es tracta d’una pasta seca que té la forma dels boixets de fer puntes de coixí (d’aquí el nom). Els ingredients són: farina, oli verge d’oliva d’Arbeca, sucre i matafaluga.

Ordenació del trànsit rodat al casc antic de la vila

Orelletes i Boixets

Regidoria d’Urbanisme

Pastisseria Pa de Pessic

08-12-LA BORRASSA.indd 10 06/08/2012 21:59:58

La

Borra

ssa A

gost

2012

11La Borrassa

El dia a dia

Es presenta l’Assemblea Nacional Catalana a Arbeca

El proppassat divendres 2 de juny a l’antic casal d’avis d’Arbeca es va fer la presentació de l’Assemblea Nacio-nal Catalana.Hi van assistir unes seixanta persones que primerament van poder escoltar la benvinguda de l’alcalde d’Arbeca, Joan Simó, el qual va presentar els oradors de l’acte i va fer un discurs apel•lant al dret a tot poble a assolir les llibertats que desitgi. Seguidament, Albert Turull, filòleg, ex-director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i membre del secretariat de l’ANC, va explicar el full de ruta cap a la independència i les pro-blemàtiques i conflictes amb l’Estat Espanyol.A continuació, hi va haver una actuació poetico-musical a càrrec de Santi Miret, que va tocar peces musicals tradicionals amb la tiorba per acompanyar el recital de poemes, com “la ciutat llunyana” de Màrius Torres, i el cant del “Rossinyol”, per part de les rapsodes Teresa Garsaball, Mercè Farregut i Mercè Pons.Va cloure les intervencions Ricard Garreta, de la Funda-ció Catalunya Estat, entitat que difon els avantatges de la independència, el qual va explicar l’espoli fiscal i les limitacions pel desenvolupament català.

Per finalitzar l’acte, hi va haver un torn obert de paraules i un petit refrigeri.

A punt la Marxa cap a la

independència

La Marxa cap a la Independència és una iniciativa de l’Assemblea Nacional Catalana i constarà d’un seguit d’actes a tot el territori perquè el missatge de l’ANC arribi a tots els racons de Catalunya. La Marxa va començar a Lleida el passat 30 de juny, amb una gran concentració als Camps Elisis i a continuació es farà una manifestació cap a la Seu Vella on es va cul-minar amb uns parlaments. Després del tret de sortida començaran actes de gran rellevància arreu del territori durant tot l’estiu i es culminarà a Barcelona l’11 de se-tembre amb una manifestació multitudinària, unitària i transversal.

Assemblea Nacional Catalana ANC

08-12-LA BORRASSA.indd 11 06/08/2012 21:59:58

La Borrassa

La

Borra

ssa A

gost

2012

12

El dia a dia

El passat dia 22 de Juny de 2012, Arbeca Activa, el Club Joventut Atlètica d’Arbeca, el Club Ciclista Arbeca i veterans corredors del poble, ens vam proposar un gran projecte per portar a cap, anar a buscar la flama de St. Joan, al Canigó(França). L’emocionant pla del grup constava de pujar fins al cim del Canigó(2785m.), en-cendre la flama i baixar-la fent relleus, corrent i amb bicicleta, fins al nostre poble natal, Arbeca. Aquest idea de 25 valents mai s’havia arribat a portar a cap a la comarca de Les Garrigues, hem sigut els primers.El trajecte va ser muntanyós, exigent i molt molt llarg (240km), però la il•lusió, l’entrega i sobretot la bona energia que transmetia aquest grup ens va permetre portar a cap el nostre gran objectiu.Vam sortir divendres 22 de Juny a les 2 del migdia, direc-ció Vilafranca de Conflent (França), allí vam començar a ascendir amb tot terrenys muntanya amunt fins al Refugi de Cortalets, i a partir d’allí, 2h d’ascensió a peu fins que els 25 intrèpids aventurers van coronar el cim. A les 12 de la nit es va encendre la catalana flama i es va co-mençar a repartir entre tots els assistents. A partir d’aquí i en plena nit vam començar el nostre gran camí corrent i rellevant-nos des del cim fins a La Seu d’Urgell, pas-sant per trams d’ascensió de fins a un 10% de desnivell (semblava que no s’acabaven mai), quan es va arribar a La Seu el tram augmentava en perillositat ja que havíem de circular per la carretera que baixa des d’Andorra i

està molt transitada, per això vam decidir fer aquest tram amb bicicleta fins a Ponts, aquí el Club Ciclista Arbeca ens va demostrar de la pasta que estaven fets, superant grans desnivells, molt de trànsit i la forta calor d’un mig-dia de Juny.A Ponts, com que sorprenentment anàvem sobre l’horari preestablert, el grup va poder disfrutar d’un dinar de germanor.A partir d’aquí ja va ser bufar i fer ampolles, ni la son, ni el cansament, ni la calor podia parar aquest grup d’intrèpids. Vam continuar fent relleus amb bici i corrent, passant per tota la plana d’Urgell, començant per Seró, Preixens, Castellserà, Ivars d’Urgell, Castellnou de Sea-na i Vilanova de Bellpuig i arribant a l’horari previst al nostre objectiu, Arbeca.En arribar al pont de la carretera de Vilanova de Bellpuig se’ns va unir tota la gent de la Joventut Atlètica d’Arbeca i tota la canalla de l’Escola de Futbol d’Arbeca, i així tots junts vam fer l’últim trajecte fins a la plaça del Toll on vam encendre la flama que portàvem des del cim del Canigó.Volíem agrair la col•laboració des d’Arbeca Activa, a tots els 25 valents que van participar en aquesta gran aventura. Degut a l’èxit obtingut aquest any, esperem se-guir afrontant aquest esdeveniment any rere any i tothom qui s’hi vulgui afegir serà benvingut. Visca Arbeca!

Flama del canigó

Arbeca Activa

08-12-LA BORRASSA.indd 12 06/08/2012 22:00:06

La

Borra

ssa A

gost

2012

13La Borrassa

El dia a dia

Aquest any, des del 30 de març i fins a l’1 de maig, s’han celebrat les Jornades Culturals de la Vila d’Arbeca que es dedicaren a l’insigne mestre de periodistes, Josep Pernau, traspassat el mes de novembre de 2011 i que mantenia i manté fortes arrels a la nostra població. Amb aquest gest, l’Ajuntament ha volgut honorar el periodista i fer palesa la implicació i defensa de la Vila al llarg de la seva trajectòria personal i professional.

Com els darrers anys, moltes han estat les entitats locals in-volucrades en l’organització dels 19 dies de jornades, que sota la batuta de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament han donat sortida a una bona programació, interessant i participativa.

En quant a xerrades – informatives, destacar la d’en Fran-cesc Reguant sobre “Especulació, volatilitat i aliments”, la d’en Ramon Mel de “Protecció de dades”, la d’en Da-vid Jorba sobre “L’empresa al segle XXI: la necessitat de reinventar-se”. Pel que fa a tallers, molt interessants el de Reflexologia podal i el de sabó i cosmètica a càrrec de les nostres veïnes Rosa Maria Rodón i Dolors Català, respec-tivament.

Si parlem d’actuacions musicals i esportives, citar la nova utilització que s’ha donat a l’antic casal de la gent gran amb els concerts acústics d’Andrew Neve i Ginny Hopton i el rock d’en Jonatan Galeano i Nano; sense deixar-nos la bona acollida que va tenir la tarda d’Spinnig amb més de seixanta participants, que varen suar de debò, pedalant al ritme de la música triada pels monitors professionals en

aquesta disciplina.

Torneig de 24 hores Fútbol Sala, Ballada de Sardanes, ca-minada pel terme per la “Ruta secans en procés de trans-formació”, espectacle infantil d’en Lluís Pinyot, concert de caramelles a càrrec de la Coral l’Harmonia, sopar solidari contra la fam amb les actuacions del Gimnàs Nova Forma, els Grup de Country i el Grallers la Revolta d’Arbeca; IV Trobada de Puntaires, entrega de Premis de la XXX a edició de la Mostra de Creacions Literàries St. Jordi, amenitzada per les professores de l’Escola de Música, i la ja tradicional sortida a l’Auditori de Lleida per escoltar l’Orquestra Julià Carbonell juntament amb la representació de la rapsode Meritxell Cocurella i la celebració del “Dia Internacional de la Dansa”, on es van abocar la majoria de les entitats que cultiven la dansa a la nostra Vila. Tots aquests actes confor-maren un aglomerat d’oferta cultural per a tots els gustos.

Capítol a part mereix l’esmentar que 5 foren els llibres que, al redó de St. Jordi, es van presentar en aquestes Jornades: Gabriel Pernau que va glosar experiències del seu pare i va presentar el llibre “La fantàstica història de la Sra. Wang”. En Carles Porta que amb el seu to periodístic ens va fer gaudir de les claus per interpretar “Fago”. I en Josep Rubió, Vidal Vidal i Francesc Pané que desgranaren cada un dels seus llibres: “La Guerra Civil a les Garrigues, “El vol de les papallones” i “Nit endins “, fen una crítica comentada i apassionada de cada un dels llibres presentats pels con-tertulians.

No podríem finalitzar aquesta enumeració dels actes de les Jornades sense nomenar el gran treball que, en l’any del seu XXXè aniversari, ha efectuat i efectua l’Esbart Dansaire d’Arbeca que amb la seva nova posta en escena, de la Moixiganga, va fer esborronar al gran nombre d’assistents a l’Església Parroquial el Diumenge de Rams.

Punt i final amb la festa del Primer de Maig a la Capella: Concurs de cassoles, jocs infantils, inflables, ball i jornada de retrobament i germanor, per avaluar la bona feina feta i agafar forces per tornar-hi l’any vinent.

Des de l’Ajuntament i la Comissió de Cultura volem reiterar el nostre agraïment a totes les Entitats i persones individuals que han fet possible unes jornades de qualitat.

Gràcies a tots.

Jornades Culturals 2012

Comissió de Cultura – Ajuntament d’Arbeca

08-12-LA BORRASSA.indd 13 06/08/2012 22:00:10

La Borrassa

La

Borra

ssa A

gost

2012

14

El dia a dia

Parlar de tradicions sembla invocar el temps de l’antigor. Però és ben cert que no podem mirar el passat com un temps immutable, acabat i perfecte. Més encara: ara que el món se’ns fa tan petit i va tant de pressa , ara que les cares i les veus es multipliquen i es diversifiquen tant en aquest país nos-tre que fa de frontera i gresol, cal que obrim els ulls i parem molt bé les orelles a tot allò que ens rejoveneix i ens enri-queix, perquè ara sí que és ben veritat que, sen-se moure’ns de casa, bevem de les deus ines-gotables de tot el món sencer. La gent d’aquest país mai no havia tingut, al llarg de la seva història, orígens tan diversos. De manera que, entre tot allò que ja teníem, i tot allò que ara tindrem, farem un país nou, molt més divers, mudat de pell i d’entranyes. El país que llegarem als nostres fills. Però ens cal continuar recordant qui som, i per això és

necessari i imprescindible mantenir ben viva la nostra cultura i les nostres tradicions ; i aquesta és la vostra feina , la de tots els grups de persones que vetllen per servar despert l’interès de la població cap a tota mena d’activitats culturals i lúdiques que en definitiva són les que

ens fan reconèixer tal com som en mig del món. Després de 30 anys d’activitats culturalsi festives, dir Esbart, es dir amics, alegria, colors, danses, Festa major! Així que a tots els que hi heu passat en un moment o altre de la vostra vida , a tots els que encara us manteniu fidels, mal-grat que els anys ja

us comencin a passar factura, a tots els que, optimistes, encara hi veieu un futur esperançador, a tots i totes...“per molts anys nois i noies de l’Esbart Dansaire d’Arbeca” !

L’esbart fa 30 anys

El ple celebrat a l’Ajuntament d’Arbeca el passat dia 10 de maig va aprovar el Pla Local de Joventut, ela-borat per tècnics del Consell Comarcal de les Garri-gues, i una operació de crèdit a llarg termini per import de les obligacions pendents de pagament, que és de 782.039 euros, que corresponen a 48 factures accep-

tades. Aquesta operació de crédit arriba després que el Ministeri d’Hisenda comuniqués a l’Ajuntament la va-loración favorable del seu pla d’ajust que va aprovar. Ara és l’ICO qui buscarà l’entitat financera per concertar aquesta operación amb l’Ajuntament.

Pla local de Joventut

La Borrassa

Web d’Arbeca

08-12-LA BORRASSA.indd 14 06/08/2012 22:00:11

La

Borra

ssa A

gost

2012

15La Borrassa

El dia a dia

Teresa Balsells i Moyà presentà el seu llibre a la ciutat on, tal com diu ella és ”una dona nascuda a Arbeca, a la comarca de les Garrigues, però que també ha clavat les arrels al Baix llobregat, concretament a Gavà, amb la mateixa força que les velles oliveres més que cen-tenàries ho van fer en les terres on l’oli és llum i és vida”.

Els Balsells de la boada, pagesos de Gavà al segle XX, és el titol del llibre de Teresa Balsells on els orígens co-mencen a Arbeca. L’autora ha fet entrega d’un exemplar a la Biblioteca d’Arbeca, per tal que tothom que ho vul-gui el pugui llegir.

Teresa Balsells presenta el llibre dels seus orígens

La Borrassa

La borrassa

Unes 800 persones van gaudir d’una nit màgica de Sant Joan. La festa va començar amb l’arribada de la flama portada directament des del Canigó. Tot seguit es va fer la tradicional ballada de sardanes amb Arbeca Nostra Un cop llegit el manifest, es va iniciar el sopar. A la vet-

llada no hi va faltar la música i animació per part del TRIO NEW YORK i la coca de Sant Joant que va repartir l’organització a tots els assistents a la festa.

Nit màgica a Arbeca

08-12-LA BORRASSA.indd 15 06/08/2012 22:00:18

08-12-LA BORRASSA.indd 16 06/08/2012 22:00:21

La

Borra

ssa A

gost

2012

17La Borrassa

On anem a raure

Màrius Pons: lo Joan de Cal Cançons (II).

Primavera de 1937, la retirada ja era un fet; la nostra posició a Herrera de los Navarros (Saragossa) era insos-tenible pels nombrosos i contundents atacs perpetrats per l’aviació franquista. Tanmateix, no érem pas conscients del periple que ens suposaria la retirança. El primer punt de resistència que organitzàrem fou a la localitat de Los-cos (Terol). Fou en aquest punt on el comandant Imber-nón, superior que fins aleshores tenia la nostra total con-fiança, aixecà el vol vers el domini franquista aprofitant que els nostres trets havien fet aterrar un avió italià: “els soldats volien matar el pilot i van córrer a caçar-lo, però aquest va baixar de l’avió tranquil•lament i els digué que no el matessin, que el duguessin fins al comandant que tenia moltes coses per dir-li”.Moments després, el comandant volava amb “l’enemic” cap a territori “hostil”. “Continuàvem la retirada amb l’enemic als garrons”: no hi havia manera de fixar punts de resistència i ens vèiem

obligats a replegar-nos a peu, carregats amb les me-tralladores i sense menjar. Tortosa fou el nostre pròxim destí, punt de reagrupament de les forces republicanes. A nosaltres ens destinaren a Montsó (Osca), on l’avenç de les forces franquistes havia agafat força. Per tant, ini-ciàvem de nou el retorn al front amb alguna que altra sorpresa: “no sé qui seria que va avisar la gent d’Arbeca que els soldats del seu poble passarien per l’estació de les Borges Blanques; sigui com sigui, en arribar-hi l’andana era plena de familiars, amics i coneguts nos-tres. Va ser un bon moment d’alleujament enmig de tan-ta tensió bèl•lica”.Va ser arribar a la nostra destinació, Chalamera (Baix Cinca), i adonar-nos que l’exèrcit franquista se’ns havia avançat. Iniciàvem un nou replegament que ens duria a creuar el riu Cinca (amb l’aigua fins al coll i carregats amb les metralladores i la munició) fins a Saidí (on vam requisar unes mules i un carro que ens van ajudar a transportar l’armament), Almacelles, Alfarràs, Balaguer, les Avellanes i finalment, Camarasa. Fou aquí on el Julio del Cirilo, un dels arbequins, se’n salvà d’una de bona: “el Julio, que portava les estrelles de comissari polític de companyia, havia decidit arribar-se a Arbeca a veure la família; resulta que un company lleidatà de la nostra mateixa centúria havia fet el mateix i al reincorporar-se a la nostra unitat i presentar-se als comandaments, l’arrestaren per haver abandonat les files, li feren un consell de guerra, el condemnaren a pena de mort i una hora després era afusellat pels seus mateixos com-panys. Al veure això, decidirem muntar guàrdia per tal d’interceptar al Julio abans no es presentés a les autori-tats i sort tinguérem d’enxampar-lo a temps per explicar-li la situació. El Julio va girar cua i va desaparèixer.”A Camarasa em nomenaren caporal furrier encarregat de la intendència. Això suposava que hagués de fer diàriament un desplaçament cap a Alòs de Balaguer per a proveir de queviures l’assentament de Camarasa. Fou en un d’aquests viatges a Alòs on em vaig assabentar que el Butlletí Oficial de l’Exèrcit publicava que el Minis-teri de l’Aire havia fet una convocatòria de 150 places per a la formació de pilots d’aviació. Al tornar a Cama-rasa, vaig comentar la notícia als companys i l’Inglés i jo vam decidir presentar-nos a la convocatòria. Vam em-prendre el camí cap a Alòs, on hi havia la comandància i vam omplir la sol•licitud. Allí mateix els digueren que a la tarda hauríem de superar un examen de cultura general, fet que ens va reduir les esperances d’esdevenir candidats a pilot. Finalment, la prova va resultar ser fo-

Instants del temps

Màrius Pons

08-12-LA BORRASSA.indd 17 06/08/2012 22:00:21

La Borrassa

La

Borra

ssa A

gost

2012

18

On anem a raure

rça assequible i tant l’Inglés com jo la vam superar. Ens van donar un ofici que havíem de lliurar al cap de la nostra companyia on hi deia que causàvem baixa per a integrar-nos a l’Exèrcit de l’Aire, es demanava que ens donessin un salconduit de circulació i s’informava que l’endemà ens recollirien a nosaltres i tot el nostre equi-patge.Així fou, l’endemà a les nou del matí ens recollia un autocar que ens duria a la ciutat comtal, concretament a la Subdelegació del Ministeri de l’Aire. L’estada a Bar-celona s’inicià amb un petit malentès: “com que no ens havien donat cap instrucció, decidírem anar de gresca al Paral•lel i vàrem entrar al Teatre Còmic a veure una re-vista; tot just s’havia aixecat el teló va entrar una patrulla de policia a la recerca de desertors del front i al dema-nar-nos la documentació no vàrem poder presentar cap paper que justifiqués la nostra presència a Barcelona. Vam ser detinguts i carregats en una furgoneta que ens duria al front després d’haver passat per la comissaria de Via Laietana. Per sort, la majoria dels 150 aspirants a pilot havíem corregut la mateixa sort i el cap de la policia va resoldre el malentès trucant a la Subdelegació del Ministeri de l’Aire”.El dia següent ens van realitzar un examen físic i un altre de psicològic. Vaig superar els dos. L’Inglés no va supe-rar les proves doncs el seu cos, segons les proves prac-ticades, no resistiria ni les altures ni l’esforç del combat

aeri. L’Inglés hagué de retornar a Camarasa.L’Escola de Capacitació de Pilots de Sabadell fou el meu proper destí; ens rebé el director i ens informà que la nos-tra situació a Sabadell era provisional, doncs les pràc-tiques de vol les realitzaríem a Rússia. “Vaig posar-me l’uniforme i una gorra de color blanc (que identificava als cadets de l’escola) i vaig iniciar els estudis (amb mol-ta dedicació, perquè suspendre una assignatura podia suposar el meu retorn a les trinxeres) amb assignatures com matemàtiques (àlgebra i trigonometria), geografia, orografia i hidrografia, física i química, navegació i ae-

Creuer Canarias

Vaixell Alacant 1939

08-12-LA BORRASSA.indd 18 06/08/2012 22:00:22

La

Borra

ssa A

gost

2012

19La Borrassa

On anem a raure

rodinàmica i tir i bombardeig.”Era el moment de comunicar a la família el meu para-dor i les meves intencions. D’alguna manera es sentiren alleujats amb les meves paraules, doncs m’havia allun-yat del front.El 26 d’abril de 1938 hi havia prevista la sortida cap a Rússia, tanmateix no fou possible perquè l’avió que transportava un grup d’alumnes de l’Escola d’Aviació d’Albacete (concretament, des de l’Aeródromo de los Llanos), que s’havia d’unir a nosaltres, fou abatut per les forces feixistes. A més, teníem previst fer el viatge per carretera fins a l’Havre i d’allí amb vaixell fins a Lenin-grad; per diferents circumstàncies, el port de le Havre estava fora de servei i pel mar Bàltic no s’hi permetia la navegació.No aconseguíem emprendre el camí cap a Rússia i la nostra paciència arribava als seus límits. Nosaltres vo-líem defensar la República i no només estudiar, volíem passar a l’acció. Vam exigir als superiors que ens deixes-sin fer les pràctiques de vol i ens van oferir d’anar a València (on hi havia instal•lat el govern republicà).Les comunicacions terrestres amb València estaven ta-llades pels feixistes a l’altura de Castelló; la solució era viatjar via marítima. Ens dirigírem a embarcar a Barce-lona just al moment que la ciutat estava patint un bom-bardeig de les paves Junkers alemanes. Embarcàrem a la bodega d’un vaixell que transportava carbó; al cap d’unes hores de navegació, el buc Canàrias demanà identificació al vaixell que ens transportava i aquest res-pongué ser un mercant de bandera francesa amb un ca-rregament de carbó amb destinació a Oran. El Canàrias permeté seguir navegant al carboner però amb la prohi-bició d’acostar-se a la península ibèrica. El capità hagué de refer el rumb direcció a Àfrica.La perícia del capità ens permeté esquivar l’ordre del Canarias i agafar rumb València. Al port d’aquesta ciu-tat ens reberen uns oficials de Comandància de Marina que ens facilitaren les nostres destinacions, la meva a San Javier (port de mar de la Manga del Mar Menor i base d’hidroavions.“Començàrem a treballar altre cop, fent simultàniament

teoria i pràctica de vol. A la base només hi havia dues avionetes per utilitzar. Al final de la pista d’aterratge hi havia vuit xatos russos dissimulats amb matèria plàstica però eren de mentida. Tot plegat era un truc per engan-yar l’enemic”.Havia arribat a San Javier cap a l’octubre de 1938 i en-trat el 1939, encara no hi havia hagut cap novetat signi-ficativa: continuàvem amb la nostra activitat rutinària de pràctiques de vol i estudi. El març de 1939, el coronel Segismundo Casado i el socialista Julián Besteiro s’havien fet amb el poder de l’Espanya Republicana. El Govern de Manuel Azaña i José Negrín havia estat substituït. Hi hauria un canvi de direcció pel que fa al desenllaç de la contesa bèl•lica que passaria per negociar amb els rebels.Com a punt culminant, els fets de març de 1939 al port d’Alacant, el destí dels que teníem la il•lusió d’allunyar-nos de l’Espanya franquista: milers de fidels a la Repú-blica reunits esperant una fugida que per molts, mai va arribar...

Font:- Pons, Màrius; “El Joan de Cal Cançons. Història i vi-vències d’un comunista”. Lleida: Pagès Editors. 2003.

Sergi Pelegrí

Arbequins de la columna Macià-Companys a Alcanyís

Soldats Italians Alacant

08-12-LA BORRASSA.indd 19 06/08/2012 22:00:23

La Borrassa

La

Borra

ssa A

gost

2012

20

De tu a tu

El Marc Renyé Claramunt és de Cal Xiribel•lo i té 22 anys. En l’actualitat està estudiant Enginyeria Industrial a la Uni-versitat de Lleida. També té el títol de Pilot Privat i és Tècnic en Manteniment Aeromecànic. El seu gran hobby és volar. És subcampió de Catalunya de rallis aeris, pilot revelació l’any 2012 i va quedar en quarta posició a la Volta a Catalunya. És un novell en aquest món, ja que la mitjana d’edat dels pilots és de 40 anys. A part de tenir coneixement de mecànica i molta pràctica en aviació, s’ha de ser molt atrevit, esforçar-se cada dia i tenir l’aptitud que té el Marc.

Quin títol s’ha de tenir per pilotar una avioneta?Hi ha diferents categories, pel que fa a títols, per poder pilotar una avioneta. El més senzill és el d’avionetes ultralleugeres. Després hi ha el de pilot privat, que és el que tinc jo. Aquest títol és la base per a tothom que vulgui pilotar. Per tenir aquest títol s’ha de fer més de 350 km i anar a tres aeroports diferents. Per pilotar una avioneta, s’ha de tenir ta-lent, molta pràctica i facilitat per les màquines. El màxim títol que es pot assolir és el comercial.

EL PLAER DE VOLARMARC RENYÉ CLARAMUNT

Quants anys fa que t’hi dediques? Fa dos anys; a l’agost del 2010 em van donar el títol. Es renova cada dos anys i per poder-lo renovar s’ha de fer un mínim de 12 hores de vol durant el segon any. En total compto amb 80 hores de vol (45 de pràctiques i 35 lliures). No m’hi dedico de forma professional, sinó que faig vols de divulgació (175€ l’hora) a l’aeròdrom d’Alfés, ja que sóc soci del Reial Aeri Club de Lleida, en què puc agafar l’avioneta pagant les hores de vol. Per tant, tothom qui vulgui pot realitzar un vol al lloc que desitgi, pagant el temps de vol. Per exemple; en un viatge d’anada i tornada de Lleida a Arbeca es tarda mitja hora i costa uns 87 €.

A quants campionats has participat?He participat en dos campionats com a navegant del Josep Maria Niubó, president del Reial Aeri Club de Lleida. El primer en el qual vaig competir va ser en l’Equinocci de Primavera en què vam re-córrer la Catalunya Central i la Costa Brava, amb final a Granollers. El segon va ser la Volta a Ca-talunya amb tres dies de durada i en el qual vam quedar quarts. Vam ser els primers dels amateurs, per darrera dels federats.

Entrevista per: Antoni-Martí Sans

08-12-LA BORRASSA.indd 20 06/08/2012 22:00:24

La

Borra

ssa A

gost

2012

21La Borrassa

De tu a tu

D’on et prové aquesta afició per volar?De petit tenia por als avions, als ascensors, a les alçades. El primer cop que vaig pujar a un avió va ser per anar a un intercanvi a Finlàndia. El pilot de l’avió era un pare d’un alumne de l’intercanvi i ens va deixar entrar a la cabina. Quan la vaig veure em vaig quedar impressionat i va ser allí quan vaig decidir que volia volar.

Pots compaginar els estudis amb aquesta passió?De moment sí, perquè només volo unes 15 o 20 hores a l’any, i ho faig els caps de setmana, els dies festius i durant l’estiu. Més endavant, si fos federat seria molt més complicat, perquè faria molts més entrenaments i volaria més hores.

Al principi no et feia una mica de respecte fer rallis aeris?Al començament no ho veia clar, perquè tot això és molt tècnic i hi ha molta tensió durant el ralli, perquè has d’arribar al punt que et marquen en el temps determinat; s’ha de mirar els mapes, et do-nen unes fotos de diversos punts geogràfics i has de dir si són correctes o no. Es passa molts nervis, ja que a part d’això, no es pot portar GPS. Tot i això, sí que m’agrada.

Es pot arribar a guanyar bé la vida en aquest món?En el món dels rallis aeris no es pot guanyar bé la vida, sinó que ho has de combinar amb una altra professió. En canvi, en els avions comercials sí. Per exemple, els pilots de la companyia Iberia cobren entre 4.000 i 6.000 € al mes. A part del sou, veus una gran quantitat de països.

Tens avioneta pròpia? No, és molt difícil. Una avioneta nova val entre 100 i 150 mil €, i a més a més el manteniment, que és molt costós. Una de segona mà en costa uns 50.000. Sóc soci del Club Aeri, pago una quota de

30 € al mes i tinc el dret d’agafar l’avioneta quan està disponible.

Que se sent al ser subcampió de Catalunya? Quin són els teus objectius? Molt content, no m’esperava quedar tant bé a la classificació final del campionat en ser la meva segona participació. L’objectiu de tota persona és arribar a ser el millor en la seva especialitat i in-tentar progressar cada dia. L’objectiu més imme-diat que tenim és fer un bon resultat al Campionat d’Espanya que es disputa a Castelló. Allò que ens proposem és no quedar en última posició, ja que tots els altres participants són federats i nosaltres som amateurs. Quedar per davant d’un federat ja és tot un èxit.

Alguna anècdota que ens puguis explicar?En la primera etapa de la Volta a Catalunya ens vam trobar amb una zona nuvolosa, amb muntan-yes i amb unes condicions climatològiques adver-ses. Vam passar una mica de nervis, però al final tot va sortir bé i vam obtenir un bon resultat.

Moltes gràcies per endinsar-nos breument al món dels rallis aeris!

08-12-LA BORRASSA.indd 21 06/08/2012 22:00:25

La Borrassa

La

Borra

ssa A

gost

2012

22

Ho sabies?

Comencem aquesta relació de cases per la placeta Clo-sa. Aquesta placeta és la que hi ha entre la placeta de l’església i Cal Argilés. Avui és quasi un carrer. Antiga-ment era una placeta tancada. El pas de Ca l’Argilés, més ben dit, de Cal Gras, no hi era. L’any 1927 es va obrir aquest carrer. El tros obert era part de Cal Gras. Antigament havia estat tot una casa, de Cal Gras. A finals del segle XIX l’hereu de Ca l’Argilés es casà amb la pubilla de Cal Gras i tot es convertí en una casa. La pubilla del Gras tingué un fill; sembla que va néixer mort i la mare també morí en el part. Arran d’aquest fet hi hagué un judici que durà uns quants anys i al final es va resoldre partir la casa i les finques en dues parts, una per

cada casa. La part de la casa de Cal Gras que va co-rrespondre a Ca l’Argilés es va annexar a aquesta casa. La meitat que va correspondre a Cal Gras es va vendre l’any 1927 per obrir el carrer. Aquest és el relat molt resumit del que va passar en aquesta part de la placeta, l’altra part de placeta és de 1653, i fins a dia d’avui ha quedat oberta.Un cop fet el relat de l’obertura de la placeta, passem ara a explicar la història que sabem d’ella.Per començar ens centrem amb Ca La Pubilla. Ja vaig dir en el número anterior que aquesta casa estava formada per tres cases: Ca La Pubilla pròpiament dita, Cal Nella i Cal Fornet. En aquell número em vaig centrar en la

Carrers i cases d’Arbeca

08-12-LA BORRASSA.indd 22 06/08/2012 22:00:33

La

Borra

ssa A

gost

2012

23La Borrassa

Ho sabies?

part de davant, passem ara a la part de dalt. Allí hi havia dues cases: Ca la Pubilla, que la comprà en Miquel Pau, i l’altra, Cal Jaume del Culleré, la qual va estar molt temps sense arreglar.Del 1518 tenim proves documentals d’aquesta casa, en-cara que abans ja estava habitada, en aquest any Pere Riba “Denuncia que té una casa en la vila de Arbeca hon avite, afronte amb Mateu Calvis, teixidor de llí i la casa de Sta. Bàrbara. Tots anys fa al Sr. una gallina de censos”. Aquest Pere Riba té 13 finques més a la vila d’Arbeca però cap d’elles paga censos al Senyor. Aques-ta família després de la guerra de Successió es perdé, sigui perquè morí sense descendència o perquè el seu hereu es casà amb els Pellicer. Aquests van tenir la casa fins al 1726, d’aquí en endavant van venent la casa a trossos i amb pocs anys es van quedar sense res.Aquesta casa tenia l’entrada per la placeta del Cànem i per la plaça Closa. Possiblement eren cases amb di-ferents estadants. Jo no els he trobat, però sí que sa-bem que la casa era Cal Jaume Culleré i de la Mundeta Sans, que totes les persones grans hem conegut. L’any 1892 hi consta l’hereu del Sabater coix. Més enrere, no he pogut trobar ningú. Els del Jaume Culleré hi serien fins als anys 70-80. Tot seguit la comprà la Maria Lazaro que la usà molt poc, al traslladar-se a una residència. Crec que quedà per la parròquia però tot seguit aquesta se la vengué a la família de Jacob Dorin Purdea.La següent casa era de Mateu Clavís Teixidor de lli. De-nuncia amb jurament que té i posseeix una casa “on avi-ta en dita vila, afronta amb Pere Ribes i Guillem lo Car-nicer, no fa censos alguns”. Consta que té dues finques una que li ha donat el seu germà al camí de Vilanova i l’altra al camí de les Marrades. El 1892 hi consten els de Cal Fesol; després hi visqueren uns del Monjo que des-prés anaren a viure a les Borges. Al costat hi ha una altra caseta que antigament segur formava part d’aquesta. Aquí hi visqueren aquells germans, que crec que un era pastor. Ara les dues cases són del Correu.La següent és Ca l’Agustí del Valent. El 1518 hi viu Gui-llem lo Carnicer. “Denuncia amb jurament que té una

casa a la vila de Arbeca, afronta amb la pubilla de Ma-ria Esquer i Mateu Calvis, teixidor, es franca de censos”. Aquest Guillem no té cap més finca. D’aquesta casa no en tinc més detalls fins a l’any 1892, on trobo que hi viu Lo Patou, que és oncle de Ca l’Argilés. Aquests mo-riren sense descendència i la casa passà a Ca l’Argilès. Podria ben bé ser que aquesta casa ja fos en els seus orígens de Ca l’Argilés. Aquests se la venen a finals del segle XIX o principis del XX i la compra l’Agustí del Va-lent, el padrí de l’actual Agustí. Aquest, als anys 70-80 la a fer tota nova. L’Agustí fou alcalde de la Vila en més d’una ocasió. Recordo que, en aquesta casa, durant la passada guerra es guardà l’antiga creu parroquial, l’amagà el padrí de l’actual Agustí, aquesta era tota de plata i pesava uns 11 quilos.La casa següent és Cal Fidel. aEl 1518 és de la pubilla de Maria Esquer. “En Joan Pellicer, un dels curadors de Margarita pubilla filla de Maria Esquer i na Candia sa mare com a persona conjunta, denunciaren ab jurament que dita pubilla té i posseeix en la vila de Arbeca una casa en la plasa Closa. Afronta amb el pati de Mateu Salvador i lo mur de la vila. Dix que no fa censos al-guns”. A banda, declara que té 13 finques més, per la qual cosa devia ser una pagesa de certa condició. So-lament declara una finca que està gravada amb una carn de conill i encara l’ajuda a pagar-la lo Bosec de Mollerussa. La casa que hi ha ara és del segle XVIII. Està molt esquerdada però encara es manté d’empeus. En aquells temps hi visqueren Josep Esqué Gras, Josep Esqué Roset, Pere Jaume Esqué Font... El 1892 hi consta Prudencio Esqué Bernat, que és l’últim d’aquesta llarga nissaga. La casa queda pels Galitó Corbella per haver cuidat al Prudenci Esqué. Així acaba aquesta història dels Esqué que durant més de quatre-cents anys han viscut en aquesta casa. Actualment, hi ha els Galitó Corbella que ja fa més de 80 anys que hi són.En el pròxim número acabarem d’explicar les cases que resten d’aquesta plaça.

Jesús Elies

08-12-LA BORRASSA.indd 23 06/08/2012 22:00:33

La Borrassa

La

Borra

ssa A

gost

2012

24

En primera persona

a gran cosa; molts cops, per la falta de resposta o d’interès del jovent arbequí. A aquest desgast també s’hi pot atribuir el fet que alguns dels membres de la junta pertanyen a més d’una associació del poble o tenen més compromisos. A tot això, afegeix-li la distància i les exigències acadèmiques, tot plegat, desgasta una mica.Amb aquests dos inconvenients, l’actual junta s’ha vist es-tancada i a conseqüència d’aquest estacament s’ha produït una disminució de les activitats i no s’ha avançat massa en el desenvolupament i la promoció del mòdul destinat als joves. Davant d’aquesta situació, s’han començat a orga-nitzar un seguit de reunions perquè tots els joves d’Arbeca us animeu a ser partíceps de l’Associació de Joves, si més no, que aprofiteu les oportunitats que suposa associar-vos o almenys assistir a les reunions a veure el que es cou i que pugueu dir la vostra. Fent un resum ràpid, la idea més immediata que s’ha desprès d’aquestes reunions, és dividir els joves en comissions, ja sigui per grups d’amics o per quintes, per què cadascuna s’encarregui de tirar endavant les diferents activitats que fins ara organitzava l’Associació de Joves per a la Festa Major, que és l’esdeveniment més immediat on l’Associació pren cert protagonisme. L’altra te-màtica principal que s’ha debatut és la convocatòria d’unes eleccions entre els joves arbequins per tal de confeccionar una nova junta de manera democràtica. Així que tots els interessats podeu presentar candidatura. L’actual junta estem totalment a favor d’una reelecció dels membres de la junta i que es dugui a terme d’una manera democràtica i justa. Però per tal de poder fer això una rea-litat, seria interessant l’assistència a alguna de les reunions que es convoquen des de l’Associació de Joves i la Regido-ria de Joventut de l’Ajuntament. Tenim un local destinat als joves i les bases d’una Associació disposada a assessorar els nous candidats a ocupar la junta, considerem que són unes bones oportunitats a aprofitar per fer d’Arbeca un po-ble millor amb uns joves més units i participatius. Com a apunt final, si mai heu pensat que algun cop nosal-tres decidim les activitats que ens apeteixen o que més ens convenen a nosaltres (l’actual junta), volem aclarir que mai no hem tingut aquesta intenció; la junta és simbòlica, el que realment compta és que en una Associació com la que nosaltres volem, tots som igual d’importants i tots tenim dret a dir la nostra. Allò que des d’un inici hem volgut és rebre les vostres propostes i intentar tirar endavant les que tinguessin més bona rebuda per part de tots, utilitzant els mitjans que ens suposa estar agrupats com a una entitat juvenil.

Darrerament s’han realitzat a la nostra vila una sèrie de re-unions per tal de dinamitzar l’Associació de Joves d’Arbeca i el paper i la participació de tots els joves en diferents es-deveniments i propostes d’àmbit juvenil per al nostre po-ble, que, de fet, és l’objectiu principal de l’Associació. Una Associació de Joves que després d’una primera etapa, va renéixer de la mà d’un grup d’amics, assessorats per un dels tècnics compartits de joventut de la comarca, i que van decidir constituir una nova junta per tal de formalitzar l’Associació i poder començar a desenvolupar activitats. D’això ja fa més de dos anys, sí, com passa el temps, oi? Ben aviat es van posar a la disposició dels arbequins i ar-bequines butlletes d’inscripció per tal de captar socis. Tot i que per formar part de l’Associació només calia tenir entre 14 i 35 anys i pagar un quota anual de 30 euros, no van ser gaires els joves que es van animar a formar-hi part. Un fet comprensible, era quelcom nou i afegir-se a les coses noves, molts cops costa. Però no ens vam desanimar i vam continuar amb la realització d’activitats, algunes amb més èxit que d’altres; entre elles ens agradaria destacar (sense ànim de desvalorar-ne cap altra): la sortida al Camp Nou per gaudir del Trofeu Joan Gamper; la convocatòria dels concursos per elaborar el disseny de la samarreta de la Festa Major, fa dos anys, i del logotip de Festa Major, l’any passat; les curses d’andròmines, primer, flotants i després rodants; l’organització d’unes 24 hores de futbol sala al Castell d’Arbeca; la Nit Jove el divendres de la Festa Major passada... Amb menys o més socis, l’Associació avançava, fins al punt que es va dotar a la vila d’Arbeca d’un mòdul al Vial, concretament al costat del camp de futbol 7, destinat a esdevenir punt de trobada i d’esbarjo per a tots els joves; i que s’havia pensat que fos gestionat per l’Associació de Joves amb el suport de l’Ajuntament, concretament de la Regidoria de Joventut. El local suposava un pas endavant per a l’Associació i per al jovent arbequí, però per un seguit de circumstàncies, que exposarem a continuació, aquesta progressió de l’Associació es va veure frenada. La principal circumstància va ser el desgast de la junta i la separació dels membres causada, principalment, per mo-tius acadèmics. La junta està formada per un conjunt de membres de la mateixa quinta i alguns d’ells han anat a estudiar a fora de la vila, fet que ha dificultat trobar dies per reunir-nos presencialment tots per tal de poder parlar les coses. Amb aquesta “separació” s’hi suma un cert des-gast d’estar dos anys al capdavant d’una junta on algunes activitats sí que han tingut molt bona rebuda però d’altres han suposat un seguit de feina que al final no ha servit per

Associació de Joves d’Arbeca

La junta de l’Associació de Joves d’Arbeca

08-12-LA BORRASSA.indd 24 06/08/2012 22:00:34

La

Borra

ssa A

gost

2012

25La Borrassa

En primera persona

En el centenari de sales, calders i tísner (1912-2012)

Escola de dansa d’Arbeca

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona 1912-1994)Escriptor i dibuixant. Va ser director de l’”Esquella de la Torratxa”. Es va exiliar a Mèxic i tornà a Barcelona el 1964. Conreà totes les vessants de la literatura, des dels contes fins a la novel•la passant pel teatre. Fem me-mòria de tres dels seus llibres, “Cròniques de la veritat oculta”, “Un estrany al jardí” o “L’honor a la deriva”. El 1986 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Cata-lanes.

Joan Sales i Vallès (Barcelona 1912-1983)Escriptor i editor. Fou comandant de l’exèrcit republicà durant la guerra civil. Exiliat a Mèxic on creà els “Qua-derns de l’exili”, l’any 1947 edità la poesia del seu amic íntim Màrius Torres.

El passat 30/06 la sala del centre recreatiu va acollir el 8è. festival d’estiu de l’escola de dansa d’Arbeca, amb la nova directora Vicky Rodriguez. L’espectacle va mos-trar un alt nivell de les alumnes en les modalitats que practiquen a l’escola. Un espectacle ple de sentiments on nivell en dansa clàssica es va reflectar en totes les coreografies de les alumnes, tant en agilititat, elasticitat, elegància i displina. Les alumnes de 8 a 11 anys van mostrar al públic el seu primer treball amb sabatilles de puntes.Totes les alumnes van mostrar ser unes autèntiques ba-

llarines!La professora felicita a tots els seus alumnes per la seva gran tasca! i els encoratja a tots ells i a la resta del poble tant infants com adults a endinsar-se al nou gir que prendrà la seva escola! un nou projecte mai vist a la vila! un projecte multidisciplinari on cadascú de vosaltres tin-drà el seu espai, estigueu ben atents que en breu rebreu l’informació corresponent.Bona festa major!

En tornar de l’exili, entre altres iniciatives crea “El Club dels Novel•listes”, on dóna a conèixer l’obra de Mercè Rodoreda i la d’altres autors. També hi publica la seva novel•la “Incerta Glòria”, obra de referència en les lle-tres catalanes sobre la Guerra Civil. El 1976 hi publica les Cartes a Màrius Torres.

Tísner (Avel•lí Artís i Gener) (Barcelona 1912-2000)Va començar fent de dibuixant i caricaturista. Fou oficial a la militar. Marxà a l’exili mexicà on va fer de tot, i a més escrigué sobre la guerra amb el pseudònim “Tísner”. En tornar a Catalunya alterna la narrativa i el periodisme. Rep el Premi Sant Jordi per la novel•la “L’enquesta del canal 4”. El 1989 publica “Viure i veure”, que és la seva obra memorialista. Tenia un caràcter juganer, com el seu cunyat Pere Calders, compartien el dibuix i s’ho pas-saven bé amb les paraules. Molts coneixen a Tísner pels mots encreuats. Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1997 i la Creu de Sant Jordi.

La borrassa

Escola de dansa d’Arbeca - Fotos: Ajuntament

08-12-LA BORRASSA.indd 25 06/08/2012 22:00:35

La Borrassa

La

Borra

ssa A

gost

2012

26

En primera persona

El passat mes de juny, Arbeca sortia referenciada en in-finitat de mitjans de comunicació catalans, espanyols i internacionals, tant escrits com audiovisuals i d’internet, i el motiu era la mort d’una arbequina a qui coincidien a definir com a “musa” de l’escriptor premi Nobel de Literatura el 1954, Ernest Hemingway. Estem parlant de Maria Sans Moyà.

Maria fou un personatge d’una de les novel•les de Hemingway, For whom the bell tolls (Per qui toquen les campanes? 1940).

Aquesta història fascinant resorgeix públicament amb motiu de la mort de Maria Sans, el passat mes de juny, als 91 anys d’edat. Encara que era arbequina de naixe-

ment (1920), Maria Sans va marxar del poble als 6 anys, quan la seva família va traslladar-se a Mataró, que és on va coincidir amb l’escriptor i on va néixer el leit motiv del personatge novel•lesc. Diem que la història “resor-geix” perquè ja fa uns anys, el 1996, es va donar a conèixer per primer cop aquest vincle entre l’arbequina i l’escriptor, gràcies a Agapito Borràs, un arquitecte que va investigar aquesta possibilitat, i que va publicar un article en el qual la relatava, al diari la Vanguardia.

Borràs informava que Maria Sans, als seus 17 anys, era auxiliar d’infermera en un hospital pels ferits de guerra instal•lat al col•legi dels salecians de Mataró. Les in-vestigacions que Borràs va fer el van dur a saber que Hemingway anava a l’hospital a visitar els ferits de la brigada Lincoln i allí va conèixer Maria Sans, que for-mava part de l’únic grup de catalans (una quinzena) que assistien ferits a l’hospital, ja que els altres eren estran-gers. Borràs va poder contrastar els fets parlant amb la pròpia Maria, qui recordava Hemingway com “un home alt, amb caçadora de pell sense mànigues”.

Hemingway, per la seva banda descriu a aquesta infer-mera com “una jove bonica, abnegada i servicial”. Ma-ria protagonitza una història d’amor en plena guerra a la novel•la de Hemingway, on és torturada pels feixistes i on coneix un americà mentre va amb un grup disposat a fer explotar un pont per evitar que avancin els nacio-nals.

La història del novel•lista es va portar a la gran pantalla amb actors de la talla de Gary Cooper i Ingrid Bergman, qui reencarnava a Maria Sans.

A internet avui encara es pot comprovar l’ampli ressò que va tenir aquesta notícia a la xarxa.

Una arbequina, musa de Hemingway

Alba Elías

08-12-LA BORRASSA.indd 26 06/08/2012 22:00:35

La

Borra

ssa A

gost

2012

27La Borrassa

Ho diu el sr. metge

En algun moment de la nostra vida ens hem plantat da-vant del mirall, observant amb molta cura el nostre ven-tre, acaronant-lo, palpant-lo amb més o menys afecte, amb orgull o timidesa.“Que hi deu haver aquí a sota?”, ens podem preguntar.A la nostra cavitat abdominal no hi ha espais buits!!

Tot i que sembli contradictori, reforçar els abdominals de manera incorrecta pot portar-nos a situacions poc desitjables.Els abdominals convencionals, mitjançant la flexió de tronc, sovint creen un augment de la pressió abdominal que pot comportar lesions ( i encara més si el perineu està en un estat delicat, com podria ser una fase de pos-tpart en la dona ).

Per tal de mantenir aquesta harmonia estructural és im-portant tenir una bona tonificació de la cingla abdomi-nal, on el múscul principal és el transvers de l’ abdo-men.

Recomanem a tothom que l’ entreni correctament, in-dependentment del sexe i l’ edat i, especialment , en els moment d’ inflexió de la vida com són el postpart, la menopausa o postintervencions quirúrgiques abdomino i/o perineals.

A la dona embarassada, la distenció de la paret ab-dominal associada a una mala actitud postural, sovint provoca que el transvers és desactivi. Aquesta situació provoca el seu debilitament, de manera que perd la seva funció de sosteniment, contenció i protecció.Aquesta situació muscular es veu agreujada en el postpart i és aleshores quan poden aparèixer lesions, simptomàtiques o no, que poden donar complicacions a llarg termini i afectar la qualitat de vida.

Algunes de les patologies o lesions associades a aquests augments de pressió, juntament amb la debilitat muscu-lar de la paret abdominal i del sól pelvià són els prolap-ses (descens de bufeta, recte i/o matriu), el dolor pelvià, dolor en les relacions sexuals, incontinència urinària (d’ esforç o urgència), alteracions en el trànsit intestinal, res-trenyiment, etc.

Des de la fisioteràpia uroginecològica i abdominoperi-neal, és recomana una bona revisió del sòl pelvià sobre-tot en les persones que han estat sotmeses a augments de pressió intraabdominals severes o repetitives (part, tos crònica, esports d’ impacte, restrenyiment...).

Ramon Codonyramon.codony@hotmail.com

fisioarbeca.blogspot.com

El misteri dels abdominals

08-12-LA BORRASSA.indd 27 06/08/2012 22:00:36

La Borrassa

La

Borra

ssa A

gost

2012

28

A little village in the world

Nom: Griselda Renom de la casa a Arbeca: Cal Serni, filla de Lluís i Carme Professió: Diferents. Ara en aquest moment treballo en l’organització i creació d’ itineraris turístics al sud - est asiàtic per al mercat Espanyol.País i ciutat on resideix habitualment: Tailàndia, Bangkok

1.-Quants anys fa que vàreu marxar d’Arbeca?17 anys. Vaig marxar d’Arbeca quan tenia 19 anys, tot i que abans d’ arribar a Tailàndia vaig fer unes quantes voltes per altres pobles i països. Tailàndia ha sigut el país on he viscut més de temps durant els últims 11 anys i el lloc que considero casa meva avui en dia, a part d’Arbeca, és clar.

2.-Què us va empènyer a fer aquest decisiu pas?Doncs... no ho sé! Crec que algun neguit de veure i conèixer coses, tot i que el primer desig d’anar a l’estranger va sorgir un dia quan era petita i volia apren-dre anglès per cantar les cançons que m’agradaven! El primer viatge llarg als 19 anys, de 9 mesos, va ser a Lon-dres i aquella experiència va ensenyar-me que la vida es podia viure de moltes maneres diferents i que hi ha lloc per a totes les persones i per tots els somnis.

3.- En l’arribada al nou país quina és la primera sensació que vàreu tenir?A Tailàndia, la xafogor que va saludar-me quan sortia de l’aeroport a les 6 del matí per buscar un taxi, i el formi-gueig de persones que hi havia a tot arreu tot i ser tant d’ hora. Les olors i la sensació que tot és un caos però ordenat! I per què riuen? Llavors encara no sabia que Tailàndia es el país del somriures i que el somriure és la distància més curta entre dos persones.

4.- Si volguéssim fer turisme a la teva ciutat/país que ens recoma-naries? I quina seria la millor època de l’any?Moltíssimes coses! N’hi ha per tots els gustos i colors. Als amants de la naturalesa els ensenyaria les zones mes abruptes per a fer escalada en la zona de crebi, o rutes en bicicleta passant per cementiris d’avions per Saraburi, bussejos amb balenes i mantes en les illes Si-milan, trekking amb elefants per Chiang mai. Aquells a qui els agradi l’arquitectura poden gaudir d’uns temples preciosos construïts amb trossets de porcellana com el Wat Aroon o el Wat Pho a Bangkok, visitar les antigues capitals del regne de Siam a Ayyutaya i Sukhothai, o relaxar-se en platges precioses d’arena blanca i aigua cristal•lina... i quan ens arribés la gana ens sorprendia una cuina fabulosa i molt variada però picant! Aquí un plat sense picant és com per nosaltres un plat sense sal.

Des de Tailàndia, Griselda Gras

Saraburi i cementiri d avions

08-12-LA BORRASSA.indd 28 06/08/2012 22:00:41

La

Borra

ssa A

gost

2012

29La Borrassa

A little village in the world

Després de tant de turisme ens podríem donar el luxe econòmic de fer-nos un massatge tailandès. Tailàndia pot resultar caríssima , però en realitat es pot viure amb molts pocs diners. La majoria dels tailandesos a la ciutat mengen fora de casa per menys d’un euro per àpat, als camps per menys d’això. La millor època de l’any quant a temperatura seria del desembre al març. A l’abril i maig fa moltíssima calor i després comencen els monsons, però aquí fa calor tot l’any i fins i tot en l’època de pluges, i si no passa res d’excepcional es pot viatjar per tot el país sense proble-mes.

5.- Què és el que més diferencia Arbeca de la ciutat on viviu ara i del país respecte al nostre, Catalunya?Bangkok i Arbeca... bé, el tamany és bastant diferent!! Bangkok té uns 10 milions d’habitants sensats, però en realitat hi ha com uns 4 milions mé d habitants flotants... L’idioma: el tailandès, la diferencia de raça asiàtica i de cultura, la religió budista. Aquí quan ens saludem no ens fem petons, sinó que posem les mans juntes davant del pit i inclinem un pèl el cap. Quan entrem a les cases, ens hem de treure les sabates. És de molt mala educació tocar-li el cap a una persona perquè es considerada la part més noble de l’home, així com els peus la part menys noble. No es pot parlar malament del rei ni de la família reial, un delicte de lese-majeste està penat entre 3 i 15 anys de presó. Quan vas al cinema i abans de començar la pel•lícula, posen un petit vídeo del rei de Tailàndia, ens hem d’aixecar de la cadira fins que s’acabi. Cada dia de la setmana està vinculat a un color, així que molta gent, especialment els funcionaris es vesteixen d’acord al dia(dilluns groc, dimarts rosa, dimecres verd...) Aquí està de moda tenir la pell blanca i tots els productes d’estètica per a la pell porten blanquejador, fins i tot els desodorants! A les 8 del matí i a les 6 de la tarda, en tots

els parcs, estacions de tren o busos, metro, mercats etc..sona per altaveus l’himne de Tailàndia i t’has d aturar fins que no s’acabi...,l’homosexualitat està molt estesa i hi ha molts transsexuals també, sense que això suposi un obstacle o dificultat a l’hora de buscar feina, en aquest sentit és un país molt obert i un dels països del món on es fan més operacions de canvi de sexe. La prostitució i les apostes estan totalment prohibides per llei i en canvi, és un dels països de tot el món on he vist més de les dues coses.

6.- Què és el que més trobeu a faltar?Arribar a casa i sentir l’oloreta del menjar que fa la mare a la cuina, sortir a caminar després de dinar cap a la cabana amb la família i mirar-me els carrers, les cases i els arbres amb un ulls nous cada vegada, el cel rogenc durant les postes de sol, les festes majors! Moltes coses i molta gent! Però bé, també trobo a faltar moltes coses de Tailàndia i d’altres països quan sóc a Arbeca, així que més que enyorar-me és tenir un record bonic de quelcom que m’agrada molt.

7.- I el que no trobeu a faltar gens?El fred!

8.- Veniu gaire sovint a Arbeca?Depèn dels anys. Alguns només 1 cop, altres he estat alguns mesos pel país i llavors he vingut molt sovint.

9.- Quan us pregunten d’on sou que responeu?A Tailàndia dic normalment de Barcelona perquè aquí són uns fanàtics del futbol! I si no funciona doncs, Espanyola

10.- La gent coneix Catalunya? I Lleida? I Arbeca?Les probabilitats que algú conegui Arbeca i Catalunya són poquíssimes.

Aquí hi ha molta gent que no sap ni on és Espanya, ni si a la vora hi ha França, Argentina o Nova York. Com molta gent a Espanya no saben que hi ha a la vora de Tailàndia ni ben bé on es troba.Quan dic Barcelona, em reciten tots els jugadors del Ba-rça i del Madrid. Alguns coneixen els toros i molta gent coneix la tomatina aquesta que es fa a València i que jo desconeixia totalment quan vivia a Arbeca. Si la gent que em pregunta d’on sóc són estrangers com jo que viuen aquí, llavors ja tinc moltes més probabilitats que sàpiguen una mica de la història de Catalunya i algun cuiner internacional coneix perfectament l’oli ar-bequí!

Voluntaris en un campament per canalla amb minusvalies

08-12-LA BORRASSA.indd 29 06/08/2012 22:00:46

La Borrassa

La

Borra

ssa A

gost

2012

30

A little village in the world

11.-Què és el que més valores o destaques del teu país d’acollida?La tranquil•litat que es respira fins i tot en una ciutat com Bangkok, de 10 milions o més d’ habitants. La gent somriu pel carrer, et cedeix el pas i es raríssim veure a algú que corri arrossegat per la pressa. Els embussos poden ser d’hores, però rarament sentiràs un clàxon o algú cridant a algú altre. La gent somriu i es respecta, sobretot a la gent més gran i tenen una actitud davant la vida molt més acceptant. Sento que aquí la gent viu la vida com un moment únic i irrepetible que tant si ens agrada com sinó és així, llavors, per què angoixar-se? M’agrada el sentit de l’humor fàcil del tailandès, li agra-da passa- s’ho bé i fa el possible per aconseguir-ho! Després de tants anys aquí és un lloc que no deixa mai de sorprendre’m i normalment, ho fa positivament.

12.- Has notat diferència en la manera de treballar? Hi ha mobi-litat laboral, o una gran estabilitat, allò d’una empresa per tota la vida?Aquí hi ha una diferència de classes socials molt gran. No és el mateix per la gent que ha rebut educació i té algun títol universitari i que parla anglès o algun altre idioma, que per aquell que no ha tingut la possibilitat de rebre educació de cap tipus o que pertany a una famí-lia pobra i sense recursos. També hi ha moltes minories ètniques, algunes de les quals tenen diferents idiomes i cultura que la TailandesaPerò en general a la ciutat, hi ha força mobilitat laboral i fins i tot canvi de professió. El que treballava ahir al camp o en una obra, avui fa menjars en un xiringuito de carrer o ven roba de segona mà. La gent que treballa en oficines o en establiments turístics es mou depenent dels sous bàsicament.

13.- Quantes hores es treballa al dia, com es distribueix la jorna-da, quants dies de vacances feu?A Tailàndia no en saben res d’això, per ells l’únic que

fem es jugar a futbol!

14- ¿Quan comença el curs escolar, quan acaba, quan fan vacances els nens? L’educació és gratuïta? I obligatòria fins a quina edat?Normalment els estrangers tenim condicions similars a les dels nostres països si treballem en una empresa inter-nacional. El tailandès no té tantes vacances, són uns 11 dies per any treballat i algunes companyies incentiven el treballador amb dies de vacances extra per any treballat, doncs igual quan ja portes 5 anys en una empresa tens un mes complert. Els horaris són semblants però es tre-balla 6 dies per setmana o 5 i mig. Un cop mé tot depèn de la teva realitat social, la vida aquí pot ser molt i molt dura per a la gent que no té mitjans, ni estudis.

15.- Quan comença el curs escolar, quan acaba, quan fan vacances els nens? L’educació és gratuïta? I obligatòria fins a quina edat?És gratuïta, tot i que a vegades el sol fet d’haver de comprar llibres i els uniformes ja són despeses suficients perquè una família pobra no pugui permetre’s enviar els fills a l’escola. El sou mínim obligatori per un adult es de 300 THB, uns 7 euros (acaba de pujar aquest any). És normal enviar els nens petits a fer-se novicis, i així a part de rebre educació i aliments a diari, fan ameris religiosos. L’educació és obligatòria dels 5 o 6 anys fins als 15. Fan vacances els mesos d’abril i maig i al mes d’octubre. A l’abril són les vacances més llargues de l’any ja que celebrem l’any nou tailandès, el Songkran que se’n diu. És com una festa major, amb la peculiaritat que com és l’època més calorosa de l’any la gent et tira aigua pel carrer, et posa uns polsos a la cara i amb un somriure gegant et diuen sawadee pii mai! ( Bon any nou!). Són 3 dies de bogeria en què tot s’hi val.Els estudiants tant d’escola pública com privada tenen l’obligació de portar uniforme fins a l‘acabar la univer-

Skyline

Els meus estudiants de yoga preferits

BKK

08-12-LA BORRASSA.indd 30 06/08/2012 22:00:50

La

Borra

ssa A

gost

2012

31La Borrassa

A little village in the world

sitat.

16.- Hi ha bonificació pels medicaments, l’assistència sanitària és gratuïta i universal?La realitat sociopolítica està canviant molt des de fa uns 4 o 5anys. L’assistència sanitària és gratuïta, i els me-dicaments en teoria també, però si vas a un hospital públic hi ha tanta cua per rebre tractament que realment has d’anar- te’n a un hospital privat. Si finalment la teva paciència no pot amb tu i et quedes a l’hospital públic, no tenen mitjans per a fer-te moltes proves, els medica-ments que et donen són dolents i si t’han d’ingressar es-tàs en una espècie de dormitori amb 30 persones més. Llavors vas a un hospital privat, que semblen hotels de 5 estrelles, on tot brilla però pots sortir d’ allí amb la butxaca ben escurada!

17.- La gent té casa pròpia o va a lloguer, cada quan canvia de cotxe, o... es pot viure perfectament sense cotxe, la gent canvia de residència sovint per canviar de feina?Com ja he comentat tot això està canviant recentment. Sembla ser que hi ha ajudes per tenir fills, et donen 500 THB (12 euros) per mes fins que el teu fill compleix 8 anys. Per aturats hi ha també una ajuda simbòlica d’uns 500 THB. La jubilació és als 60 anys, però aquí hi ha gent treballant molt més grans que aquesta edat, espe-cialment d’empresa privada o pagesos. Quan et jubiles tens dues opcions, o que et donin una quantitat de di-ners tots de cop, uns 300 o 400.000 THB (de 7.000 a 10.000euros) o que et paguin una jubilació d‘uns 50 euros per mes fins a la mort. El problema és tota la burocràcia que has de seguir per poder aconseguir les ajudes. Si es tracta de gent analfa-beta, la dificultat es duplica.Tradicionalment i encara avui en dia, quan els pares deixen de treballar, són els fills qui han d’enviar mensual-ment una quantitat de diners perquè els pares puguin

viure sense cap problema i com a senyal d’agraïment.

18.-La gent té casa pròpia o va a lloguer, cada quan canvia de cotxe, o es pot viure perfectament sense cotxe, la gent canvia de residència sovint per canviar de feina?De tot, com a Catalunya. Al camp la gent acostuma a tenir casa pròpia, a la ciutat més de lloguer. Tenir cotxe és un luxe caríssim, els cotxes de marques amb fàbrica aquí com la Toyota valen aproximadament 7.000 euros, els cotxes de marca estrangera valen com 3 o 4 vegades més a causa de les taxes d’ importació que són elevadís-simes. Quan aquí la gent es compra un cotxe és gairebé per a tota la vida (fins que duri almenys) i suposa una inversió important.A Bangkok no necessites cotxe, hi ha una gran diversitat de mitjans de transport: moto taxis, tuk tuk, taxis, busos, metro, metro elevat, trens, canoes de motor per anar pels canals i vaixells bus per anar pel riu

19.- Consideres que econòmicament la gent és mes rica o més po-bra respecte a Catalunya?La gent que és rica aquí a Tailàndia és definitivament molt més rica que la gent rica de Catalunya. En termes generals però la gent a Catalunya és més rica.

20.- On es viu millor a Arbeca-Catalunya o on resideixes actual-ment?On es viu millor depèn de la persona i del moment, jo visc millor aquí, però estic segura que els meus pares viuen millor a Arbeca del que viurien aquí

21.- Els nadius et veuen com una estrangera? Quin tracte hi ha amb els nouvinguts? Pots exercir el dret de vot, fins a quin nivell? ( Municipal, supramunicipal, autonòmic, estatal...)Totalment! Aquí guiri ( en tailandès Farang) per tota la vida. Per molt que m’hi esforci sóc físicament massa di-ferent com per passar desapercebuda. A les ciutats estan molt més acostumats als estrangers, però als pobles la gent es sorprèn de veure una persona tant alta, tan blan-ca i amb un accent tailandès tant diferent al seu. Però be, no necessito ser considerada el que no sóc per a sentir-me integrada. La meva condició d’estrangera em permet fer-me la tonta quan em convé! Tinc un permís i visat de treball que em dóna dret a treballar, però no tinc cap dret a votar a menys que ob-tingui la residència Tailandesa.

22.- Penses tornar a residir a Arbeca?Ah! Qui sap! No ho he pensat però no ho descarto, com diu el Petit Príncep jo sóc del país de la meva in-fantesa...

Berta Esqué

Manifestacions a BKK durant visita d amigues

08-12-LA BORRASSA.indd 31 06/08/2012 22:00:53

La Borrassa

La

Borra

ssa A

gost

2012

32

La butaca

El filo de la navaja (The razor’s edge) és una pel•lícula dirigi-da per Edmund Goulding que es va estrenar l’any 1946. Es basa en una novel•la de William Somerset Maugham que es va publicar l’any 1944. Tant la novel•la com la seva adap-tació cinema-togràfica són excel•lents a causa de dos punts forts: la història i els pe r sona tges , elements bàsics de tota narració que aquí cobren una força i una profunditat des-tacables i que s’interrelacionen ha rmon io sa -ment formant una obra de gran qualitat. La pel•lícula, igual que la novel•la, està narrada pel que es coneix amb el nom de narrador testimoni. És a dir, és un narra-dor en primera persona que no és el protago-nista, sinó algú que s’hi relacio-na, l’observa i explica què fa des d’una posi-ció secundària. Aquest narrador és un perso-natge que té el mateix nom que l’escriptor de la novel•la, Somerset Maugham. El senyor Maugham és un escriptor que coneix Elliot Templeton (mera-vellosament interpretat per Clifton Webb), un personatge de l’alta societat molt elitista i esnob que es relaciona amb aris-tòcrates i burgesos rics. A través d’Elliot, Maugham coneix els altres personatges que, juntament amb l’Elliot, tindran un

paper crucial en la història: la neboda d’Elliott, Isabel (Gene Tierney), el seu promès, Larry Darrell (Tyrone Power), Gray, el jove ric que està enamorat d’Isabel, Sophie (Anne Baxter), una amiga d’Isabel que està profundament enamorada del

seu promès. Larry no té cap ofici ni en busca, cosa que preocupa a la seva promesa i que fa que Elliot no aprovi aques-ta relació. Quan Maugham, el narrador, coneix Larry sent molta curiositat per ell i el defineix com un ésser excep-cional i diferent, incomprès per la societat de l’època en què viu. És per això que Maugham decideix expli-car la història i s’interessa per saber quina vida porta Larry i per quins països es mou durant els seus viatges. Isa-bel decideix no casar-se amb La-rry perquè no té estabilitat ni bona posició econò-mica i acaba ca-sant-se, com era d’esperar, amb Gray. Larry viatja a diferents llocs del món per tro-

bar les respostes que busca sobre el sentit de la vida.L’espai és Chicago i París i l’època és la dels anys posteriors a la Primera Guerra Mundial. Es tracta d’una època de gran impuls econòmic als Estats Units, de creixement i de pro-grés i, en conseqüència, de gran optimisme. Els personatges són de classe alta i tenen una vida acomodada centrada

El filo de la navaja

08-12-LA BORRASSA.indd 32 06/08/2012 22:00:53

La

Borra

ssa A

gost

2012

33La Borrassa

Artistes i artesans

en guanyar diners i en la vida en societat. La major part del personatges se senten còmodes amb aquest tipus de vida, però en Larry busca altres camins i no té les mateixes aspira-cions, ja que ell vol resoldre els seus dubtes espirituals i vol trobar un sentit a l’existència. La família, els diners, la vida en societat i les festes no li aporten massa satisfaccions. El fet d’haver lluitat a la Primera Guerra Mundial i haver vist morir companys és possiblement un factor determinant en les se-ves inquietuds. Larry no és, doncs, una persona pragmàtica que actuï per aconseguir allò que la societat diu que s’ha d’aconseguir a una determinada edat: una feina, diners i una posició social. A ell no li sap greu no tenir un ofici i decideix anar-se’n pel món per intentar respondre’s les pre-guntes que s’ha formulat. Aquesta actitud desespera la seva promesa, una noia més mundana i materialista, de manera que la relació arriba en un punt mort difícil de superar. Com que la pel•lícula avarca diversos anys, els personatges evolucionen: es fan grans, tenen vivències i se sotmeten a canvis. El fet que es passi de l’optimisme i de l’impuls econò-mic dels anys 20 al Crack del 29 també influeix en aquesta evolució. Gray i Isabel s’arruïnen, però poden viure bastant bé gràcies a la generositat de l’Elliot. No obstant, Gray ho passa bastant malament i té problemes de salut ocasionats pels problemes econòmics i laborals que pateix. Com hem dit abans, els personatges constitueixen un dels punts més forts de El filo de la navaja. El narrador decideix explicar la història mogut pel caràcter extraordinari i l’aura especial que transmet Larry. Però no és Larry l’únic personat-

ge destacable d’aquesta història. Des del meu punt de vista, Elliot és un dels personatges més originals i encantadors de la pel•lícula. A la novel•la això es fa encara més evident per-què es donen més detalls i opinions del narrador, de manera que es coneixen més característiques del personatge. No obstant, la interpretació de l’actor Clifton Webb confereix a Elliot gran part de les característiques que d’ell es mostraven a la novel•la: l’elegància, l’esnobisme, la generositat i les peculiaritats que el fan únic. Isabel també és un personatge destacable a causa de la seva bellesa, sofisticació, capacitat de seducció i de manipulació, característiques, però, que no l’ajuden a aconseguir Larry, l’únic amor de la seva vida. Sophie, l’amiga d’Isabel, és un dels personatges secundaris amb més pes i el més tràgic de la pel•lícula. Una desgrà-cia personal l’aboca a l’alcoholisme, a l’autodestrucció i als ambients sòrdids. Anne Baxter va guanyar l’Òscar a la millor actriu secundària gràcies a aquest paper i no és d’estranyar perquè la seva mirada sap reunir l’amplitud de registres ne-cessaris per transmetre el caràcter i situació de la Sophie: tristesa, desvaliment, indiferència i provocació. La seva evo-lució d’una jove innocent i idealista a una dona subjugada per l’alcohol, sense dignitat personal i pràcticament morta en vida provoca molta commoció en l’espectador. El filo de la navaja és una pel•lícula clàssica, elegant i pro-funda en què totes les escenes i tots els personatges es rela-cionen entre sí de manera harmònica i natural. En definitiva, una gran pel•lícula.

Esmeralda Fusté

08-12-LA BORRASSA.indd 33 06/08/2012 22:00:54

La Borrassa

La

Borra

ssa A

gost

2012

34

Artistes i artesans

Nom de l’artesà/ nom artístic: Bibiana Verdú MonnéProfessió: Tècnica administrativaNom de la casa o nom amb què us coneix la gent del poble: Cal Pau del Monné (nom del iaio)Correu electrònic i telèfon de contacte: bibiverdu@hotmail.com

Quan i com va començar la teva afició en el món de la moda i els complements? Quan? Buf! De ben petita.A casa sempre he vist la meva mare cosint a màqui-na, la meva àvia fent mitja i ganxet i el meu avi fent tot tipus de manualitats i restauracions. Suposo que ells han estat una gran influència per endinsar-me en tot aquest món.De petita feia vestits per a les “Barriguitas” i les Bar-bies, collarets i braçalets de boletes i de fils... De fet, quan la meva mare no era a casa aprofitava per posar-me a la màquina de cosir, però no sé com m’ho feia que sempre l’hi deixava desequilibrada, aissss!

Quins tipus de productes fas?Principalment complements: anells, arracades, braçalets, bosses, moneders... També faig davan-tals, coixineres, cortines... Tot el que em veig capaç de fer.

Fas dissenys només per a dones? Bàsicament sí. Faig coses que jo puc portar, així que quasi tot és per a dona, tot i que hi ha algunes co-ses que poden ser per a homes també.

En què t’inspires en les teves creacions? Conten alguna cosa?M’inspiro en cada moment i en tot el que em crida l’atenció, ja sigui en aparadors de botigues, per In-ternet, o simplement passejant i veient alguna cosa que porta algú i m’agrada.Si conten alguna cosa? No ho sé... potser una mica els meus gustos.

Bibiana Verdú Monné

08-12-LA BORRASSA.indd 34 06/08/2012 22:00:56

La

Borra

ssa A

gost

2012

35La Borrassa

Artistes i artesans

La teva col•lecció té nom o marca pròpia? Es pot reconèixer amb algun distintiu?Estic treballant en aquest tema. Li vaig demanar a una amiga (la Janet, també d’Arbeca) que em fes un logotip per a unes etiquetes de manera que to-thom pogués reconèixer el que faig. Tan bon punt les tingui marcaré tot el que faci, en tinc unes ganes ja....

Quins materials utilitzes? On els adquireixes?Botons, roba, fils, cremalleres, boletes, diferents ti-pus de teles i materials... de tot el que es pot trobar en una merceria, tot i que per aquí em costa trobar segons quines coses i les compro a Barcelona o per Internet.

Com definiries el teu estil? Crec que és un estil divertit, pràctic, informal.... tot i que depèn de l’article. Alguns són més infan-tils, cridaners, llampants i plens de colors; altres,

en canvi, són de colors més discrets. Penso que és un estil força personal, ja que tot el que faig m’ha d’agradar.

Què busques en un disseny?Sobretot que m’agradi i que ho pugui utilitzar o por-tar.

T’has plantejat dedicar-t’hi professionalment o simplement és una afició?De moment només és una afició, tot i que ja m’agradaria poder-m’hi dedicar professionalment, però ho veig complicat.

Què és el que més t’agrada d’aquesta afició?M’agrada tot! Dissenyar, triar els materials, fer-ho... em passo hores i hores cosint, i quan alguna cosa no m’acaba de quedar prou bé la repeteixo i a la segona sempre l’encerto.

Es poden adquirir els teus dissenys? En fas per encàrrec?Vaig començar fent coses per a mi i quan les ensen-yava a les amigues em demanaven que els en fes per a elles perquè els hi agradaven.Algunes coses les faig per encàrrec, però poques, a dia d’avui no crec que sàpiga gaire gent el que faig.

Quin complement creus que mai no hauria de faltar en una dona amb estil?Crec que una dona amb estil ha de portar de tot i tot ben conjuntat, uns quants braçalets, un anell ben gran, les arracades que no faltin, una bossa que quedi bé amb el que porta posat...

Olga Roset

08-12-LA BORRASSA.indd 35 06/08/2012 22:01:00

La Borrassa

La

Borra

ssa A

gost

2012

36

El temps

Pluviometria anual d'Arbeca (fins a 31/07/12)

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

550

600

650

1969

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

l/m2

Comparativa entre la mitja mensual (des de l'any 1969 al 2012) i l'any 2012 (fins 31/07/12)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre

l/m2

Serie1 Serie2Any 2012 Mitja mensual

Abril '12 Maig'12 Juny'12 Juliol'12Pluja 8 4 2 3NeuPedraTormenta 2 3 1 3BoiraRosadaGebreNeu que cobreix el terra

<0,1 l/m2 2 1>=0,1 l/m2

>=1 l/m2 7 2 2 2>=10 l/m2 1>=30 l/m2

11 l. el dia 28 9 l. el dia 19 8 l. el dia 2 7 l. el dia 5

Detalls meteorològics

Die

s de

prec

ipita

cion

s:

Precipitació màxima en un dia

Núm

ero

de d

ies d

e:

Curiositats

Tenin en compte la mitja, en els ultims 4 messos, ens hem quedat molt per sota. La suma de la mitja dels quatre messos és de 141,3l. i aquest any ha estat de 68 l. Aquest maig ha estat poc plujós només ha plogut 10,5 l. però al 2009 no va ploure gens. La mitja del juliol és de 14,4l. Aquest any n’ha plo-gut 10l. El més plujos va ès-ser el 1994 amb 95 l. però tenim els anys 1993, 1989, 1984 i 1970 que no va plo-ure gens.

Les dades han estat recollides i cedides per Antoni Pau Sans

08-12-LA BORRASSA.indd 36 06/08/2012 22:01:02

La

Borra

ssa A

gost

2012

37La Borrassa

Zona Verda

Antigament l’Estany d’Ivars i Vila-sana no era tal i com el percebem avui dia, sinó que el seu origen és a conseqüència dels materials geològics impermeables del seu fons, que permetia que les aigües de la pluja s’acumulessin en aquesta depressió. Ara bé, el clima àrid que caracteritza el nostre territori provocava que al-guns estius s’evaporés l’aigua en la seva totalitat; d’altra banda, les aigües que contenia es caracteritzaven per te-

nir una elevada concentració de sals, fet que va suposar, en alguns casos, una font d’explotació de sals.Quan es va construir el Canal d’Urgell, va canviar el tipus de cultiu de la plana gràcies al reg, a més a més, les aigües sobrants de les finques properes a l’estany van anar a parar a la cubeta, fet que va provocar un augment del seu volum, van canviar les seves caracterís-tiques i es va popularitzar des d’aquell moment.Durant els anys 40 i 50, es va popularitzar la dessecació de zones humides per a l’aprofitament agrari i l’Estany d’Ivars no va ser una excepció. Es va aprovar una ordre d’assecament, l’estany es va buidar i ha servit de terreny de cultiu fins fa ben poc.Després de nombroses reunions s’ha aconseguit recu-perar un espai natural molt important, ecològicament parlant, per la zona, sent una de les zones humides més grans de Catalunya. La seva importància és tal que, en el primer any del seu ompliment, ja es varen veure nom-broses espècies d’aus aquàtiques i és possible observar en el nostre terme, espècies d’ocells que fins fa uns anys no era possible veure.D’altra banda, encara queda molta feina per fer en aquest espai natural, que és relativament jove, consi-derant que la seva recuperació rau de l’any 2005; en el qual és necessari trobar l’equilibri ideal per afavorir a les espècies d’aus, peixos (on l’alta població de car-pes suposa un problema), amfibis i rèptils, amb l’ajuda dels quals és possible millorar la qualitat ambiental de l’espai.

L’Estany d’Ivars: passat, present i futur.

Roger Pau

08-12-LA BORRASSA.indd 37 06/08/2012 22:01:03

La Borrassa

La

Borra

ssa A

gost

2012

38

A foc lent

S’ha de fer una beixamel espessa i compacta. Cal adjuntar-hi lluç trinxat, gambes pelades i salmó; prèviament fregit a la paella. Un cop ho hem ba-rrejat tot, cal omplir la closca de la vieira. S’ha de polvorejar,al gust, amb formatge i posar-ho a gra-tinar al forn.Podem acompanyar el fons del plat amb salsa de tomàquet o samfaina.Bon profit i bona Festa Major!

Closca de marisc gratinada

Ingredients:

Ingredients per a la beixamel ( 8 persones)• 1 l de llet• 6 cullerades soperes de farina• 2 cullerades soperes d’oli d’oliva• 1 cullerada sopera de mantequilla• Un pessic de sal• Un pessic de pebre• Un pessic de nou moscada

Elaboració:

Imma Capell

Bar-Restaurant les Piscines. Margarita Bellmunt, Jaume Bellmunt i Andreu Munné

08-12-LA BORRASSA.indd 38 06/08/2012 22:01:10

La

Borra

ssa A

gost

2012

39La Borrassa

Entreteniments

1. Una senyora va al mercat amb la cua verda i el vestit morat.S:_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

2. Ningú és més neta que jo però ningú em faria un petó.S: _ _ _ _ _ _ _ _ _

3. És petit com una nou,porta banyes i no és bou,no té peus, però es mou.S: _ _ _ _ _ _ _ _

4. Què és allò que no es pot anomenar sense rompre-ho?S: _ _ _ _ _ _ _ _ _

5. No camina mai per terrai no vola pel cel.Tampoc no sap nedar. Però corre, baixa i pujai mai no s’ha d’ofegar.S: _ _ _ _ _ _ _

6. Una dama enmig d’un pratque duu vestitde seda i brocat.S: _ _ _ _ _ _

7. A la nit em faig llumper trobar el menjar,i jo mateixa il•luminoels qui em volen agafar.S: _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

8.Sempre veureu que va i veperò mai no es mou d’on és.S: _ _ _ _ _ _ _

9. Una cistella d’avellanetesque la nit les escampai el dia les arreplega.S: _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Troba les 7 diferències que hi ha entre aquestes dues imatges.

Endevinalles Populars

Les 7 diferències

Solucions endevinalles

1. El tigre2. El cel3. La maleta4. EL riu5. L´abella6. El blat7. Les formigues8. El xiulet9. La taronja

Solucions entreteniments del número anterior de la Borrassa:

Solucions diferències

08-12-LA BORRASSA.indd 39 06/08/2012 22:01:19

TONET2012 © ALL RIGHTS RESERVED

08-12-LA BORRASSA.indd 40 06/08/2012 22:01:23