O—BC

2012-2013

L’OBC i PAU CASALS

www.obc.cat

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

Orquestra simfònica de BarceLOnai naciOnaL de cataLunya

PaBLO GOnZÁLeZ, DIRECTOR TITULAR

núm. 07

14, 15 i 16 de desemBrede 2012

artHur POstDirector

» El Pessebre

eLena cOPOnsSoprano

daVid HernÁndeZTenor

marc PuJOLBaix OrfeÓ cataLÀ

cOraL caniGÓ

cOr JOVe de L’OrfeÓ cataLÀ

JOan martÍn-rOyOBaríton

Gemma cOma-aLaBertMezzosoprano

Sala 1 / Pau casaLs

2

3

CONCERT 07

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

20 min.PAUSA

PAU CASALS El Vendrell 1876 - San Juan, Puerto Rico 1973Orquestració d’Enric Casals. Poema de Joan Alavedra

El Pessebre (1945-1960)

120 min. durada aproximada de l'obra

DIVENDRES 14

DISSABTE 15

DIUMENGE 16

21h

19h

11h

DESEMBRE 2012

ARTHUR J. POST DIRECTOR

ELENA COPONS SOPRANO

GEMMA COMA-ALABERT MEZZOSOPRANO

DAVID HERNÁNDEZ TENOR

JOAN MARTÍN-ROYO BARÍTON

MARC PUJOL BAIX

COR JOVE DE L'ORFEÓ CATALÀ (ESTEVE NABONA DIRECTOR)

ORFEÓ CATALÀ (JOSEP VILA DIRECTOR)

CORAL CANIGÓ (XAVIER SOLÀ DIRECTOR)

1/Pròleg I. Preludi II. L’anunciació als pastorsPart I . Cap a Betlem...! III. L’home del pou IV. El pescador V. L’home que llaura VI. L’estel VII. La parella portadora VIII. La vella que fila Part II. La Caravana dels Reis d'Orient IX. La caravana X. Els tres patges

XI. Cor dels camells XII. Cor dels Reis Màgics Part III El Pessebre XIII. Preludi del Pessebre XIV. La Mare de Déu XV. Sant Josep XVI. La mula de l’estable XVII. El bou de l’estable Part IV. L'Adoració XVIII. La nit de Nadal XIX. El plor de l’infant Jesús XX. L’arribada dels pastors XXI. Els tres Reis XXII. Hosanna XXIII. Glòria

4

Florals a Perpinyà. També hi incorpora el Cor de pastors (del 1942), i any rere any, fins al 1960, Casals va component el que per a ell ha de ser un gran oratori sobre la pau, un cant que transmeti la puresa de sentiments com la fe i l’esperança que han de salvar el gènere humà dels seus infinits errors.

El 1956, amb 79 anys i conscient que ja no podrà tornar a Catalunya i que el règim de Franco viu consolidat amb el beneplàcit dels països democràtics, Pau Casals marxa a viure a Puerto Rico, la terra natal de la seva mare i de la seva alumna Marta Mon-táñez, amb qui es casa el 1957. El 1958 és convidat a la seu de les Nacions Unides de Nova York. El concert es retransmet a més de 60 països del món amb un missatge de Casals: “Les nacions més poderoses tenen el deure i la responsabilitat de mantenir la pau”. Conscient de la seva popularitat, Casals s’imposa en aquesta darrera etapa de la seva vida iniciar una nova croada a favor de la dignitat humana, la fraternitat i la pau amb una única arma, El Pessebre.

Orquestrat pel seu germà Enric, Pau Casals estrena El Pessebre a Acapulco (Mèxic), el 17 de setembre de 1960. Durant deu anys, Casals dirigeix aquesta obra arreu del món: a Ciutat de Mèxic (1961), al Memorial Opera House de San Francisco i al Carnegie Hall de Nova York (1962), a San Juan de Puerto Rico i davant l’Assemblea General de les Nacions Unides (1963), a Pittsburgh (1965), Berlín, Londres, Buenos Aires, Jerusalem, Chicago, Roma, Budapest, Atenes i Sant Miquel de Cuixà (Catalunya Nord) l’11 de setembre de 1966, a Ginebra (1967), a Washington DC

1939. Pau Casals i Defilló (el Vendrell, 1876 – San Juan, Puerto Rico, 1973) viu exiliat a Prada de Conflent amb el ferm propòsit de no tornar a Espanya fins que s’hagi resta-blert la democràcia. No hi voldria tornar mai més. Durant els primers anys d’exili, mentre a Europa retruny l’esclat de les bombes, Casals compagina l’ajut actiu als refugiats amb la composició, al mateix temps que ofe-reix nombrosos concerts benèfics armat amb el seu Bergonzi, fins que el 1945, després d’un concert al Royal Albert House de Lon-dres amb l’Orquestra Simfònica de la BBC, anuncia públicament que no tornarà a tocar en aquest país com a protesta per la immo-bilitat dels països aliats davant el règim de Franco. L’any següent amplia la seva acció reivindicativa a tots els països que no re-butgin la dictadura. El violoncel emmudeix.

Enmig d’aquest panorama desolador, Casals es proposa musicar el poema El Pessebre de l’amic Joan Alavedra (1896-1981), escriptor, periodista i secretari personal dels presi-dents Macià i Companys, a més de primer biògraf de Casals, amb qui comparteix Vil·la Colette. Ja l’any 1943, el músic n’havia re-galat al poeta un primer fragment a partir del poema Flor natural, guanyador dels Jocs

MARTA PORTER

COMENTARI

Per la seva gènesi, contingut i cir-cumstàncies, l’oratori El Pessebre de Pau Casals, amb lletra de Joan Ala-vedra, té un vincle indestriable amb l’ideal de pau i la recerca de fraterni-tat. És més que una obra musical i va més enllà de l’esperit nadalenc; és un clam per l’entesa i el diàleg entre tots els pobles.

5

(1967), a Sud-amèrica... El Pessebre esdevé una obra universal.

El Pessebre, que ha estat interpretat nom-broses vegades per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i del qual destaca l’enregistrament que l’OBC va fer el 1997 dirigida per Lawrence Foster (Auvidis Ibérica), s’inspira en el pla musical en les cançons populars catalanes, amb una escriptura clara i neta que fuig de qualse-vol efectisme, i recull l’herència simfònica del final del segle XIX, un fet que a Casals li va valdre alguna crítica en ple desenvolupa-ment de la música contemporània. Amb el seu sentit de l’humor característic, Casals hi va respondre així: “Les figures dels pessebres tenen un caràcter popular; no poden cantar amb una tècnica dodecafònica!”.

Estructurada en un pròleg i quatre parts que descriuen des de l’Anunciació als pas-tors fins a l’arribada dels tres Reis d’Ori-ent, i amb un final de cant de glòria a Déu, Pau Casals utilitza tots els elements que són propis de l’oratori clàssic: les veus de soprano, contralt, tenor, baríton, baix i es-cenes corals, amb preferència per les veus solistes i un únic trio per a les veus mascu-lines (Els tres patges).

El pròleg, en forma de preludi-sardana, arrenca amb el tenor com a narrador per donar pas a l’àngel (soprano) i al cor d’homes que representa la veu rústega del poble. A partir de la primera part, els pastors aniran trobant les diferents figures que integren un pessebre clàssic, des de l’home del pou, el pescador i el llaurador, representats a tres grans àries de baix, i la parella de la portadora i la vella que fila (contralt), fins a diferents pastors i pastores (tenor i sopra-

no). La segona part introdueix la figura dels Reis d’Orient i els tres patges, així com un cor de camells, mentre que la tercera part ja se situa a l’establia, amb la Mare de Déu (soprano), sant Josep (tenor), la mula (con-tralt) i el bou (baix). L’última part de l’obra, escrita força més tard que les anteriors, és on Casals fa una clara aposta per la ne-cessitat d’una pau harmònica i duradora; hi combina musicalment la festiva sardana, seguida d’una escena apocalíptica, amb ele-ments dodecafònics, per tornar a l’harmo-nia pura que establirà la germanor universal amb el cor Glòria a Déu!.

SUGGERIMENTS DISCOGRÀFICSJavier Pérez Senz, periodista i crític musical

PAU CASALS → El Pessebre

ORQUESTRA SIMFÓNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)

ANA MARÍA SÁNCHEZ, RAQUEL PIEROTTI, JOAN CABERO, ENRIC SERRA, STEFANO PALATCHI . ORFEÓ CATALÀ . COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA . LAWRENCE FOSTER director

Auvidis (1997)

ORQUESTRA DEL FESTIVAL PAU CASALS DE PUERTO RICO

OLGA IGLESIAS, MAUREN FORRESTER, PAULINO SAHARREA, CARLOS SERRANO, PABLO ELVIRA . COR DEL CONSERVATORI DE MÚSICA DE PUERTO RICO . ALEXANDER SCHNEIDER director asistent . PAU CASALS director

Discophon/ LP (1972)

Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC. També hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per

Catalunya Música i Radio Clásica de RNE.

6

PRÒLEG

I. PreludiII. L’anunciació als pastors

Narrador (tenor):Un àngel d’ales daurades vola al recer dels pastors,es posa dalt de la brancai els canta aquesta cançó:

Àngel (soprano):-Deixeu la sopa i la gerra,preneu samarra i bastói alceu-vos prest i seguiu-me.Els xais ja els guardarà el gos.

Pastors (tenor):-No heu sentit quina veu fina?-Era veu o violí?-Era un bel d’anyell en somnis.-Era l’aigua. Un rajolíque lliscava en tou de molsaper no despertar el matí.-No seria aquell estel que brilla tant dalt del cel?Mireu-lo com fa camí!...

Narrador (tenor):Suaus voladúries fan fremir els espais.Cèliques cantúries encisen els xaisque el pastor governaamb el flabiol.Fins la flama vivadetura el seu vol.I, de cop, la nit s’aquieta.Es fa un silenci molt grani una veu suspesa en l’airemodula, d’un to vibrant:

Àngel (soprano):-Pastors, correu! A un establedels afores de Betlems’hi ha acomplert un miraclecom mai més cap no veurem.El Fill de Déu en personaés nat en la nostra carn,i fa un plor de criatura.Glòria a Déu en l’alturaAneu-hi, pastors, volant...L’estel us farà de guia.La meva veu, companyia.

Pastors (cor d’homes):Un pastor agafa un pollastre,l’altre un anyellet ben fi,l’altre un xai de la ramada,l’altre un gall dindi polit.De mel una gerra plenas’emporta el que és més petit.

Narrador (tenor):Quan passaven la carenatot just trencava el matí.

PART I: CAP A BETLEM...!!!

III. L’home del pou

Narrador (tenor)Vora un pou troben un homeque va estirant del llibant.

Pastors (cor d’homes):-Bon dia i bona aigua fresca!De bon matí feinejant?

L’home (baix):-Aquest és el Pou de Vida.Caldrà molta aigua, germans!El Nen que acaba de néixerha de rentar tots els mals.

IV. El pescador

Narrador (tenor):A la riba humidaseu el pescador.-Veniu amb nosaltres?-li fan els pastors.

Pescador (baix):-D’aquest riu que passaespio el corrent.En l’ona lluentacerco el peix d’argentque amb la cua vivatravessa els cristallstransparents i frescosdels amagatallson mon ham l’esperaamb l’esquer traïdor,a l’ombra que en l’aiguafa aquest saüquer d’or.

EL PESSEBRE PAU CASALSPoema de Joan Alavedra

7

Pastor (tenor):-Doncs au, bona pesca!Seguim endavant.

Pescador (baix):-D’amagat dels paresdigueu a l’Infantque li pesco els peixosque haurà de donara les grans gentadesque iran a escoltarles santes paraulesque voldrà dictar.Ell, el Gran Pescaire,se n’alegrarà.

V. L’home que llaura

Narrador (tenor):Troben un home sobre el camp humitque llaura amb els bous la gran amplada.-Au, Polit i Esquirol!- els fa amb un crit.Que es treballa molt bé de matinada.

Pastor (baríton):-Bon dia, l’home i els bous!Que vagi bé la llaurada!Voleu venir a Betlem?

L’home (baix):-He d’acabar la feinadaque tinc a llaurar i sembrar,batre el blat, moldre la grana,pastar-la i coure el bon parodó i de crosta daurada.

Pastor (tenor):-Ja hi ha temps per treballar!

L’home (baix):-No ho cregueu. Mireu què em passa:En la nit obscura-digueu-ho al Petit-ha vingut un àngel al cap del meu llit.La cambra era clarad’un resplendor que no feien l’albani la llar de foc.Era una llum blanca,viva, com de llamp,que se li arrapavatot al seu voltant.-Alça’t de seguida!

-m’ha dit-. Juny els bousi llaura que llaurafins que et digui prou.Que a la matinada neix un Sembrador.Prepareu les terres,terrassans del món!Nat damunt la palla,us durà el bon gra.I en la nit darrera,ans del seu comiat,com a recordançaus donarà el Pa.

VI. L’estel

Pastors (cor):L’estel esclatade llum de plata.Blava celístiavesteix la nit.

En dolç somnidorm la naturaextasiadaper l’infinit.Ni el vent sospirani l’aigua cantai l’au nocturnacalla el seu crit.

Pastora (soprano):Pel prat fulguraclaror encantada.Per l’herba passaun raig d’estel.

Pastors (cor):I quan il·luminala branca nuales flors esclatenal bes del cel.L’estel esclatade llum de plata.Blanca celístia vesteix la nit.

VII. La parella de la portadora

Narrador (tenor):I un home i una dona, amb neu i nit, van pels caminsque per les vinyes fan les oliveres.Suspesa dels parpals, la portadora de raïmsduen, curulla. I per les tresqueresels veuen els pastors, muntanya enllà.

Pastors ( cor d’homes):-Bé us calia aprofitar

8

dia i nit per la verema,si encara l’heu d’acabar...

L’home (baix):-El vi que cullo no és per mi, minyons.El meu va bullir al cup fa dues mesades.Per dar-me aquest, han rebrotat plançonsaquesta nit d’hivern, amb les glaçades.

Pastors (cor):-Amb fred, raïms?

L’home (baix):-Oh, i quins gotims!-Vés-te’n a la vinya gran!-m’ha dit una veu d’infant-.Quan les dotze hauran tocadesels ceps et rebrotarani les mans se’t marcaranamb unes roses badadesmateix que roses de sang.Cull el vi i guarda’l anyadesque un dia el demanaran àngels d’ales desplegades.En una àmfora el duran sobre una taula paradai els seus amics en beuranper comunió amb la sangmeva, que serà vessada.

VIII. La vella que fila

Narrador (tenor):Hi ha una àvia que filaal peu d’un portal.

Pastors (cor d’homes):-Veniu amb nosaltres!És nit de Nadal!

Dona (contralt):-Vosaltres rai...Els xais us dormen sols,i al matí us els vigila el gos d’atura.La meva feina sols la puc fer joi, si és dolça a les mans, al cor és dura.

He de filar per a teixir-ne un drapque guardarem amb herbes olorosesfins que, un dia terrible, el que ara és nat,passi les seves hores doloroses.

Ja em sembla veure’l com, carrer

amunt,trampolant per les pedres punxegudes,va arrossegant la creu, i mira amb unesguard ardentel posat de la gent,les boques mudes.

I una dona s’avança, no pot més,el rengle dels soldats burla, lleugera,i, amb un drap, que és d’aquest que jo faré,li eixuga el rostre, sang i polseguera i suor i llàgrimes, angoixa mortal,i li dóna el consol d’un drap frescalque Déu segella de sa Imatge Vera.

També el veig dalt d’un cim tempestuósel llamp ferint la negra nuvolada la terra somoguda amb tremolors el vent irat batent la creu alçada.

I ell, clavat dalt, amb el cabell dispersvoleiant sobre el rostre de dolcesa,amb el cos minso tot ratllat de sangque s’escola en filets per sa nuesa.

I, a mitjanit, un grup d’amics fidelsbaixa el seu cos, despulla erta i morta,i, a la claror indecisa dels estels,l’embolcalla en un drap i se l’emporta...

I és aquest drap, pastors, altra vegada,el que l’acollirà en aquell instant.Digueu, doncs a l’Infant, que aquesta vella,no va a adorar-lo perquè està filant.Digueu-li-ho baix, que no ho senti la Verge,pobra Mareta que ha de patir tant...

Pastors (cor):-És nit de Nadal!

PART II. LA CARAVANA DELS REIS D’ORIENT

IX. La caravana

Narrador (tenor):Per la carena de la muntanyagran caravana va endavant,tres Reis com torres sobre camells van cavalcant.

9

A peu, els patges, amb una corda,les bèsties altes van estirant.

X. Els tres patges

(baríton, tenor i baix):Encara no hi som?És la fi del món!No faig cap més passa.Que crua és la nit!Quin fred tinc als dits!El morro pansit del camell es glaça.La neu cau a flocs i anem sense esclops.Bé, vaja! Això és massa.

Hem passat mercats,hostals i ciutatsplens de veus amigues,i, au! Apa! Endavant!No t’hi encantis tant!Marxa, travessantdeserts i garrigues!Ells se van xalanti tu vés sirgantamb dàtils i figues.

I, al capdavall, què?Aneu a saber...Me’n faré l’estella!Adéu, cavaller,i sabre i corser!Adéu, mercader!Ai, adéu, donzella!No tinc ulls per res,puc mirar, només,amunt, a l’estrella.

Palmera reial,caseta frescal,ombra regalada.Fillet d’ulls de cel,colom sense fel, pastisset de mel,coqueta ensucrada.Pati acollidor,brollador sonor.Esposa estimada!

XI. Cor dels camells

(tenor i cor):Del llunyà Orientun estel lluentens guia amb llum bella.Venim lentamentdel sorral calentseguint una estrella.

De la gran calorsense transiciósom al fred que pela.Els geps entumits,els genolls rendits,i la carn se’ns gela.

Que en són, de pesatsels pendents sobtatsd’aquestes muntanyes!Quan s’acabaràtan llarg caminarper terres estranyes!

XII. Cor dels Reis Màgics

(cor):Només nosaltres sabem el misteridel naixement d’aquest Petit.Per signes i estels veiem l’encanterid’aquesta augusta nit.

De terres llunyes venim a veuresi els nostres càlculs han reeixit.Aquest matí ja podrem creureque el curs dels astres no ha mentit.

Quan l’estel pari en l’angle abstracteque en el cel ample dibuixemtindrem, dessota, el lloc exacteque, des de fa tant temps, cerquem.

Dins un portal, un pobre estable.I dins l’estable, el Nen.

PART III: EL PESSEBRE

XIII. Preludi del Pessebre

XIV. La Mare de Déu

Maria (soprano):Volia ser serventade casa del Senyor.I mentre, agenollada,a Déu, amb un gran plorli deia: “-Em sento indignade gosar voler tant”,la finestra s’obriai m’omplia d’espant.Un àngel d’ales blanquess’estava davant meu.-“Salve, Maria! –em deia-Seràs Mare de Déu.”Déu vos salve, Maria,plena de gràcia.El Senyor és amb Vósi beneïda sou Vós

10

entre totes les dones.I beneït és el Fruitde Vostre Sant Ventre,

(cor):Jesús.

Maria (soprano):I el meu rés començavacallat, en aquell instant.Rés que perdura encara,rés que durarà tantcom visqui el Fill de Glòriaque és nat aquesta nit.Com duri Sa memòria.Com, fins a l’infinitdels temps, el necessitiel món per als seus malssi Sa Sang i mes llàgrimesno us basten per renta’ls.

XV. Sant Josep

Josep (tenor):Oh, Déu, que des del si de Na Mariaun somni m’enviàreu ple de celi em demanàreu que li fos fidela desgrat del que l’ull em descobria!Ara us veig fer Infant i sou fill meu-pobre fuster aureolat de glòria!-;amb el ribot guanyaré el pa d’un Déuque l’ha de dar al món perquè no mòria.

XVI. La mula de l’estable

La mula (contralt):Quin bell enrenou!No has sentit, tu, bou,resar a la Dona?I l’Home ha cantat,i algú ha bellugat damunt la palla.Era un Pollinetde dona, nuet,que ja espernegava.

Algú amb tant d’esclatque m’ha enlluernat.Tot ho veig daurat.Als ulls tot me balla.Sembla un sol, posatdamunt de la palla.

XVII. El bou de l’estable

El bou (baix):He passat la nitvetllant, encongit,

amb el cor petiti les banyes moixes.I feia un mugirben dolç, per si aixípodia ablanirles meves angoixes.

Quina nit d’encants,d’estels rutilants,i de vols flamejantsi d’aura divina!I quins cants tan bells!Com d’eixams d’ocells refilant tots ellsamb la veu més fina.

He vist el Vedell,que és molt blanc de pelli encar no camina.Però fa una clarori una resplendor que tot ho il·lumina.

Al cor de la nitla llum ha sortit en una establia.Em miro el rastell,l’alfals, i aquest Vellque tot s’hi entendria.I, pel respirall,la nit, com va avall,i el néixer del dia.

PART IV: L’ADORACIÓ

XVIII. La Nit de Nadal

Pastor (baríton):L’estel brilla en la nit pura i es detura al firmament.Els camps són sembrats d’argentFa una nit quieta, segura.Si no pot ser un crit del vent,no sentiu com un lament,com un plor de criatura?

XIX. El plor de l’Infant Jesús

Pastors (cor):Oh, plor que penetra el món!Enmig del seu son pregonel cor de cada home plora.Què cau dels ulls adormitslliscant pels rostres rendits?Quina tristesa els escora?

També cau dels ulls del cel,

11

Llàgrima de llum, l’estel,que es fon a dins del pessebreen l’Infant que l’ha cridataixí que els ulls ha badatferint d’esclat la tenebra.

XX. L’arribada dels pastors

Narrador (tenor):Corbats pel fred, els pastorsmarxen a contraclarorsperduda la llum suspesa.I ara, amb esbalaïment,entren a l’encantamentque envolta la Cova encesa.

Mentre estaven escoltantels anava aureolantuna llum rosa d’albada.

XXI. Els tres Reis

Pastor (baix):I apareixen els tres Reis,els mantells blancs de gebrada.

Pastors (cor):Tots s’atansen a Jesúsamb el cor ple d’alegria.Els Reis es van inclinantamb gran gest de cortesia.

Pastor (tenor):L’Infant se’ls mira seriós.Callen Josep i Maria.

Pastor (baríton):La mula i el bou, atents,drecen l’orella i espien

Reis i Pastors (cor):-Déu vos guard, Josep!-Déu vos guard, Maria!Venim a adorarl’Infant que us naixia.Què li donaremque ben grat li sia?

El Rei Melcior (baríton):-Rebeu, Senyor, aquest munt d’orper a instaurar el Reialme.

El rabadà (contralt):-Però si és un Rei pastor!

Una veu d’àngel (soprano):-Per guanyar-se el vostre cores farà esclau de l’amor.

Per ceptre durà una palma.

El Rei Gaspar (tenor):-Jo us dono un cofret d’encensque com a Déu us honora.

El rabadà (contralt):-Un Déu que neix com els nens!

Una veu d’àngel (soprano): -No és pas l’altar de fum dens,sinó l’esperit intensde veritat, que l’enamora.

El Rei Baltasar (baix):-De mirra ofereixo un vasque és de la mort presentalla.

El rabadà (contralt):-Si és Déu, no es morirà pas!

Una veu d’àngel (soprano):-Tres jorns després del traspàsvolarà cap al cel rasabandonant la mortalla.

Una pastora (contralt):-Mireu-lo, quin bé de Déu!Quines manetes tan fines!

Una veu d’àngel (soprano):-El Nen té els braços en creui la palla li fa espines.

Un pastor (tenor):-Jo vull donar-li aquest ram,que està tan ple de groselles.

Una veu d’àngel (soprano):Sobre els peuets de l’Infanthi surten gotes vermelles.

Un pastor (baríton):-Jo li tiro un clavelletcollit a punta de dia.

Una veu d’àngel (soprano):-El clavell cau al costati sagna com la ferida.

Una pastora (contralt):-Quin bressolet tan bufóque li fa, la menjadora!...

Una veu d’àngel (soprano):-A punt de resurrecciócom un cos que el cel enyora.

12

Una part de la recaptació de taquilles del concert del diumenge 16 anirà destinada a la Marató de TV3 d’aquest any

El rabadà (contralt):-Jo, si el Nen Jesús ho vol,faré sonar el flabiolque ho faig de molt bona gana.I si ho volem festejar,apa! doneu-vos la mài ballem una sardana.

Orquestra: Sardana

XXII. Hosanna

Narrador (tenor):I tot es transfigura en un moment.

(cor):Un àngel sobrevola tot Betlemcom vent de Déu que l’ample espai agita.I un gran toc de trompeta, furient,que esquinça el cel de cap a cap, suscitaen l’esperit dels que adoren, espavent.Però no dura pas el bell esglai,perquè del cel ja cau, com un desmai,un estol d’àngels que a l’encís invita.

Tot el que fou espant, crit i remor,és ara beatitud, impuls d’amorque els cors i els cels inflama de pregària.Reis i pastors, tothom s’ha agenollatal davant de l’Infant il·luminatper la claror que vessa de l’alçària.

(solistes, cor):Vibren mil harmonies dalt dels cels.En la nit clara han mort tots els estelsi un bes immens travessa la natura.Els braços cerquen els braços germans.Reis i pastors s’estrenyen fort les mansi el llavi diu una paraula pura.

XXIII. Glòria

Reis i Pastors (solistes i cor):-Glòria a Déu! Cantem! Glòria en l’altura!-Glòria a Déu i a tota criatura!-Pau a la terra!-Mai més pecat! -Mai més cap guerra!-Pau als homes de bona voluntat!

Els àngels:-Pau a la terra!

Els homes:-Mai més cap guerra!

Els homes i els àngels:-Mai més pecat!

Una veu dalt del cel:-Pau als homes de bona voluntat!Pau!

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

PROGRAMA DIUMENGE 16 18 hDESEMBRE 2012

CONCERT 04

Els temps i la durada del concert són aproximats.

Concerto Grosso a quatre cors en Re major I. Allegro moderatoII. LargoIII. Vivace

10 min.1/ GOTTFRIED HEINRICH STÖLZEL Schwarzenberg, Ale-manya 1690 – Gotha, Alemanya 1749

Traveler (2003) 12 min.2/ DAVIDMASLANKA Massachusets 1943

20 min.PAUSA

CLARINETS: ÀNGEL ERREA concertino · JOSÉ MIGUEL MICÓ solista · NATÀLIA ZANÓN solista · JOANA ALTADILL · VALERIA CONTI · JOAN ESTELLÉS · VICTÒRIA GONZÁLVEZ · MONTSERRAT MARGALEF · GERARD MARTÍNEZ · MANUEL MARTÍNEZ · JOSÉ JOAQUÍN SÁNCHEZ · ANTONIO SANTOS · MARIA CAÑIZARES* · ONA CARDONA* · JAVIER VILAPLANA requint · MARTÍ GUASTEVÍ clarinet alt · JOSÉ VICENTE MONTESINOS clarinet baix / SAXÒFONS: JOAN SOLER soprano · DANIEL MOLINA alt solista · MARTA ROMERO alt · ARMAND FRANCO tenor · JOSÉ JAIME RIVERA tenor · JUANA PALOP baríton / FLAUTES: MANEL REYES solista · MARINA COMAS* · JOSEP MARIA LLORENS fl autí / OBOÈS: PILAR BOSQUE solista · JORDI LEÓN · AITOR LLIMERÀ corn anglès / FAGOTS: XAVIER CERVERA, solista · JORDI MORALEDA · LAURA GUASTEVÍ* contrafagot / TROMPES: GERMÁN IZQUIERDO solista · MIQUEL ZAPATA, solista · MANOLO MONTESINOS · JOSEP MIQUEL ROZALÉN · OLEGUER BERTRAN* / TROMPETES I FISCORNS: JESÚS MUNUERA solista · PATRICIO SOLER solista · JESÚS PASCUAL · JOSÉ JOAQUIN SALVADOR · IGNACIO MARTÍNEZ* · FRANCISCO ZACARIAS* / TROMBONS: EDUARD FONT · SANTIAGO CASALTA* · DAVID PÉREZ* · FRANCISCO PALACIOS* baix / BOMBARDINS: RUBÉN ZURIAGA solista · DAVID PANTÍN · VÍCTOR FARREGUT* / TUBES: ANTONI CHELVI solista · VICENÇ NAVARRO / TIMBALES: RAFAEL REIG solista / PERCUSSIÓ: MATEU CABALLÉ solista · JOSÉ VICENTE ESPINOSA* · MANUEL MARTÍNEZ* · FRANCISCO MONTAÑÉS* · JOAN MARC PINO * / CONTRABAIXOS: ANTONIO CUBEDO solista · MÒNICA SERRA* / ARPA: LAURA BOSCHETTI* / PIANO: JORDI FARRAN* / DIRECTOR TÈCNIC: JOAN XICOLA / COORDINADORA EXECUTIVA: SUSANNA GAMISEL / ENCARREGAT DE LA BANDA: JOSEP MIQUEL ROZALÉN / ARXIVER: JAUME VILÀ / SERVEIS AUXILIARS: PRODUCCIONS D’ESPECTACLES DE CARRER, S.L.

* COL•LABORADOR

SALVADOR BROTONS, Director titular

La Banda Municipal de Barcelona va ser fundada com a orquestra de vents i percussió el 1886 recollint una tradició centenària d’agrupacions musicals que des de l’Edat Mitjana cobrien els actes solemnes de l’Ajuntament. Entre els anys 1915 i 1939, va viure una de les èpoques més glorioses sota la direcció de Joan Lamote de Grignon. Ell la va consolidar i en va aconseguir l’arrelament a la ciutat. D’aleshores ençà, la Banda ha fet un llarg camí i l’any 2011 va celebrar el seu 125è aniversari. Ha viscut en diferents espais de la ciutat, ha estat guiada per diferents batutes i en la seva nova etapa mira cap a un futur ple de reptes: és formació resident de L’Auditori, on ofereix una temporada estable de concerts, i des del 2008 Salvador Brotons n’és el director titular. Amb ell la Banda vol potenciar l’estrena i interpretació d’obres de compositors catalans, donar a conèixer el repertori original per a banda simfònica i realitzar una programació variada i popular amb l’objectiu d’apropar la música a la ciutadania.

La Banda té un fort arrelament a Barcelona i centra la seva activitat en la temporada a L’Auditori, les actuacions als barris de la ciutat, els concerts per a escolars, la participació al Festival Grec i a les Festes de la Mercè. La seva activitat artística inclou enregistraments, estrenes, programes temàtics, col·laboracions amb solistes i directors convidats.

JUAN MIGUEL ROMERO, Director assistent

Duende. Quatre preludis per abanda simfònica (2010) I. Allegro giustoII. AnimatoIII. Cadenza a piacere; molto sentito - Lento evocativoIV. Tempo de Bulería

18 min.3/ LUÍS SERRANOALARCÓN València 1972

Capriccio italiano, op.45 (1880)Transcripció de Stalmeier

15 min.4/ PIOTR I. TXAIKOVSKIVotkinsk, Rússia 1840 – Sant Petersburg 1893

Moscou, Txeriomuixki (1958) Transcripció de Jan CoberI. Un passeig per MoscouII. PolkaIII. Masha i Boris. ValsIV. Lidochka i Boris. Galop

16 min.5/ DMITRI XOSTAKÓVITX Sant Petersburg 1906 – 1975

Jan Cober és un director d’orquestra reconegut internacionalment per les seves qualitats musicals i artístiques. Ha dirigit formacions molt diverses arreu del món i, actualment, és director titular de l’Orquestra de vents de la Ràdio de Leipzig i principal director convidat de la Banda Militar de l’exercit suïs. Durant anys ha obtingut notables èxits amb l’orquestra Koninklijke Harmonie de Thorn i Eysden (Països Baixos).

Sota la seva inspiració, molts autors han compost obres per a formacions de vent i ell mateix ha enregistrat diversos CD i un DVD amb el títol d’Un retrat de Jan Cober.

Cober dedica bona part del seu temps a la formació de nous artistes, i en aquest sentit és director artístic de l’ISEB a Trento, professor del Conservatori de Maastricht (Països Baixos) i imparteix classes magistrals arreu d’Europa, especialment a Espanya i Portugal. També ha estat fundador i director titular durant molts anys de la Jove Orquestra Nacional de vent d’Holanda.

Des de l’any 1998 dirigeix l’Orquestra Juvenil Europea a Luxemburg.

JAN COBERDIRECTOR

UNA PART DE LA RECAPTACIÓ DE TAQUILLES D’AQUEST CONCERT ANIRÀ DESTINADA A LA MARATÓ DE TV3 D’ENGUANY

13

Post és director musical de les simfòni-ques Thunder Bay d’Ontario i San Juan de Colorado i ha dirigit més d’una dotze-na de grans orquestres nord-americanes, com les de Detroit i Houston. Va debutar a Europa com a convidat de la Radio-Sinfo-nie-Orchester de Berlín el 1993, i ha en-registrat amb la simfònica de la Ràdio de Baviera per a BMG. A escala internacio-nal ha treballat com a director associat de la Filharmònica d’Israel sota la direcció de Zubin Mehta, i ha dirigit, entre moltes d’altres, la Young Israel Philharmonic i les nacionals de Lille i de Toulouse. Llicenciat a Yale amb summa cum laude i menció es-pecial de música, va obtenir un Màster a la Juilliard School i va estudiar al Tanglewood Music Center i al Salzburg Mozarteum. El seu programa Music on the Inside ensenya improvisació i composició a alumnes joves sense experiència musical. Arthur Post dirigeix l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Nascuda a Terrassa, estudia cant amb Dolors Aldea i posteriorment al Conserva-tori de Viena. El 2007 guanya el 2n premi del Concurs Internacional de Lied de Stutt-gart. Debuta al Gran Teatre del Liceu el 2009 amb L’incoronazione di Poppea, re-torna amb Fidelio, L’arbore di Diana, Ariane et Barbe-bleue, Escenes de Faust i Aida. El 2011 debuta al Teatro Real i el 2012 al Theater an der Wien. S’ha presentat a festivals alemanys i francesos així com als principals auditoris catalans, espanyols i austríacs, com ara el Musikverein i Kon-zerthaus de Viena. Ha cantat amb la ma-joria d’orquestres del país i també amb I Solisti Veneti, Camerata Salzburg, Münch-ner Symphoniker, RSO-Wien, Wiener Kamme-rorchester i amb directors com Sir. N. Mar-riner, S. Weigle, A. Ros-Marbà, S. Denève, M. Piollet, J. Pons, P. González i R. Palumbo, entre d’altres.Elena Copons va participar en la temporada de l’OBC a L’Auditori per darrera vegada el juny de 2012 interpretant La rosa als llavis d’E. Toldrà.

ARTHUR POST

ELENA COPONS

DIRECTOR

SOPRANO

14

La riquesa del seu color vocal i la seva vi-brant interpretació dels personatges han merescut l'estima del públic internacio-nal. Actua sovint al Gran Teatre del Liceu, destacant el seu paper de Rossweise en La Walkiria amb P. Domingo. Amb més de trenta títols d'òpera citem papers com Carmen, Rosina, Dorabella,sota la batuta de F. Biondi, A. Ros-Marbà i L Foster, entre d’altres. Nascuda a Girona en el si d'una família de músics, va estudiar primer piano, composició i violoncel. Al 2001 va obtenir el primer premi de final de carrera al Conser-vatori de Paris. Projectes futurs inclouen el paper de Nicklaus d'Els Contes d'Hoff-mann i Madame Butterfly al Liceu i el paper d´Ottavia al Coronament de Poppea a Mont-peller. L’últim dels seus 11 enregistraments ha estat el Rèquiem de Bottessini amb la Simfònica de Londres dirigida per T. Martin, Naxos. www.gemmacomaalabert.comGemma Coma-Alabert col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Nascut a Barcelona el 1982, es va formar a l’Escolania de Montserrat, a més d’estudiar violí al Conservatori de Barcelona i cant a l’ESMUC i a Ginebra. Ha cantat en festivals per tot Europa i Espanya, en escenaris com el Palau de la Música i el Teatre Lliure de Barcelona, el Palau de la Música de Valèn-cia, el Victoria Hall de Ginebra, les òperes de Lausana, Vichy i Besançon i el Gran Teatre del Liceu, dirigit per grans mestres. També treballa sovint amb el Collegium Vocale de Gant, la Cappella Mediterranea i la Capella Reial de Catalunya. El 2011 va enregistrar el seu primer CD en solitari amb àries de Händel acompanyat per l’Orques-tra Barroca de Granada i properament té previst cantar amb l’Orquestra Barroca Catalana; la integral de música de cambra de T. Dubois a París; música renaixentista a Gant amb Canto Coronato i farà diverses actuacions a Lausana.David Hernández col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

GEMMA COMA-ALABERT

DAVID HERNÁNDEZ

MEZZOSOPRANO

TENOR

15

Nascut a Barcelona, va estudiar piano, violí i direcció coral. Ha treballat amb Plá-cido Domingo, Paate Burchuladze, Dalton Baldwin i Roger Vignoles, entre d’altres, i actualment amb la professora Edda Moser. Va ser finalista a Operalia 2008 i guardonat en el concurs Boris Christoff al 2009. Pujol ha actuat a les òperes de Munic, Oviedo i Sòfia, al Gran Teatre del Liceu, al Konzert-haus de Berlín, al Palau de la Música Cata-lana, a l’Auditorio Nacional de Madrid, etc., dirigit per K. Nagano, I. Bolton, M. Boeder, Ch. Hogwood, A. Ros-Marbà, Víctor-Pablo Pérez, Y. Sado i P. Fournillier, a produccions de G. Deflo, Ph. Arlaud, O. Py, E. Sagi, J. Rose, D. Tcherniakov o J. C. Auvray. També ha format part del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana sota la direcció de Jordi Casas enregistrant les Cançons Xi-neses de Taltabull.Marc Pujol col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

MARC PUJOL BAIX

Nascut a Barcelona, és llicenciat en Histò-ria de l'Art per la Universitat de Barcelona i va ser alumne de la soprano Mercè Puntí, a més de guanyar el 3r premi del Concurs Viñas (2003). Del seu repertori cal desta-car els rols de Lord Sidney a Il viaggio a Reims (La Monnaie, Brussel·les), Macrobio a La pietra del paragone (Parma i Théâtre Châtelet de París), Marcello a La Bohème (Òpera còmica de Berlín), Figaro a Le nozze di Figaro (Liceu i Teatre dels Champs Ely-sées de París), Guglielmo a Così fan tutte (Palau de les Arts de Valencia), Papageno a La flauta màgica (Liceu), Salvador Dalí a Yo, Dalí de Benguerel (Liceu i Teatro de la Zarzuela). En l’àmbit de l'Oratori ha cantat al Kennedy Center de Washington, al Con-certgebouw d’Amsterdam i al Palau de la Música i L'Auditori de Barcelona, entre d’altres escenaris importants.Joan Martín-Royo va participar en la tem-porada de l’OBC a L’Auditori per darrera vegada el novembre de 2011 interpretant el Magnificat de Bach amb l’Orquestra del Liceu.

JOAN MARTÍN-ROYO BARÍTON

16

Integrat a l'Escola Coral de l'Orfeó Català, està format per cantaires de 16 a 25 anys, la majoria amb formació musical des dels cors infantils de l'entitat. Combina l'activitat concertística amb la pedagògica, amb la voluntat de preparar-los per al futur ingrés a l'Orfeó Català. Fundat el 1986 i dirigit per Conxita Garcia durant els primers 16 anys, actualment Esteve Nabona n'és el director i Josep Buforn el pianista. El seu repertori inclou des de música tradicional i popular catalana i d'altres països fins a obres de la literatura simfonicocoral. Ha actuat en diversos festivals i cicles de concerts i s'ha pre-sentat arreu dels Països Catalans, i a Astúries, Canàries, Euskadi, Polònia, Alemanya, Àustria, República Txeca i Holanda. El Cor Jove de l’Orfeó Català col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, té la seu al Palau de la Música Catalana, construït per iniciativa del mateix Orfeó Català. Sense abandonar el repertori a cappella, en els seus 120 anys d'història ha difós les obres més representatives de la literatura coral-orquestral clàssica, romàntica i moderna. L'empremta de Lluís Millet va presidir la història dels primers cinquanta anys de l'entitat. Des del 1998 el director del cor és Josep Vila i Casañas. L'any 1999 l'Orfeó va consolidar el seu vessant pedagògic i formatiu amb la fundació de l'Escola Coral de l'Orfeó Català, per procurar una formació vocal i musical completa als futurs cantaires de l'Orfeó. Entre les properes actuacions del cor destaquen els seus concerts a la Konzerthaus de Viena el 2013.L’Orfeó Català va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada el mes d’octubre de 2011 interpretant obres de Montsalvatge i Prokófiev

COR JOVE DE L'ORFEÓ CATALÀ Esteve Nabona director

Va oferir el primer concert el 1963 i des del 1991 Xavier Solà n’és el director. Actua arreu de Catalunya, i per Europa amb un extens repertori: els Magnificat de Buxtehude, i d’Aguilera d’Heredia, els Motets i el Magnificat de Vic Nees, els Valsos Amorosos de Brahms i el Magnificat i la Berliner Messe d’A. Pärt, així com obres poc difoses de Mozart, Kodály, Listz, Britten o Elgar. Amb altres formacions ha interpretat la Passió segons sant Joan de Bach, el Messies de Händel, l’Orfeo de Monteverdi, el Rèquiem de Mozart, Carmina Burana d’Orff, etc.Els autors catalans, però, tenen una gran presència en les seves actuacions amb textos de Verdaguer o Martí Pol, peces d’autors antics com Mateu Fletxa el Vell, el pare Antoni Soler o J. Cererols i contemporanis com Lamote de Grignon, Homs, Taltabull i Blancafort o de vigatans.La Coral Canigó va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada els dies 5 i 6 de juny de 2004 a l’Auditori Enric Granados de Lleida.

CORAL CANIGÓ

ORFEÓ CATALÀ

Xavier Solà i Cabanas director

Josep Vila director

17

L’OBC va ser fundada el 1944 pel compositor, violinista i director Eduard Toldrà, i des de la seva creació ha interpretat el gran repertori orquestral sense oblidar la música catalana. Des de la temporada 2010-2011, el director titular és Pablo González. Altres directors titulars han estat R. Ferrer, A. Ros Marbà, S. Mas, F. P. Decker, L. A. García Navarro, L. Foster, E. Martínez Izquierdo i E. Oue. Els principals directors i solistes del panorama mu-sical col·laboren de manera habitual en les temporades de concert. Des de 1999, l’OBC té la seu a L’Auditori, dins del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra, format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.A més de la temporada estable a L’Auditori, l’OBC ha actuat a sales d’arreu d'Europa (Londres i Viena), dels EUA i del Japó. Enguany ha estat convidada a Àustria, Eslovènia i Croàcia. Ha enregistrat obres simfòniques per a segells discogràfics internacionals i ha rebut el Grammy Llatí en tres ocasions. L’OBC també participa en les activitats del Servei Educatiu de L’Auditori i en programes so-cioeducatius i col·labora amb altres institucions com el Palau de la Música Catalana, el Liceu i el Festival de Peralada. Els seus concerts es retransmeten per Catalunya Música, Radio Clásica i TV3. Ha estat la primera orquestra de l'Estat a signar un acord amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per retransmetre alguns concerts en directe per Internet.

PRIMERS VIOLINS:/ CRISTIAN CHIVU, concertino associat / RAÚL GARCÍA, assis-tent concertino / MARÍA JOSÉ AZNAR / SARAH BELS / JOSÉ VALENTÍN CENTENERO / WALTER EBENBERGER / ANA ISABEL GALÁN / NATALIA MEDIAVILLA / KATIA NOVELL / MARÍA PILAR PÉREZ / ANCA RATIU / JORDI SALICRÚ / JOZEF TOPORCER / MARINA ARRUFAT* / SEGONS VIOLINS: ALEXANDRA PRESAIZEN, solista / JINDRICH BARDON, assistent / EMIL BOLOZAN, assistent / MARÍA JOSÉ BALAGUER / HUG BOSCH / JANA BRAUNINGER / PATRICIA BRONISZ / ASSUMPTA FLAQUÉ / MIREIA LLORENS / MELITA MURGEA / ANTONI PEÑA / JOSEP MARIA PLANA / ROBERT TOMÀS / VIOLES: ASHAN PILLAI, solista / JOSEPHINE FITZPATRICK, assistent / FRANCK HEUDIARD / CHRISTI-NE DE LACOSTE / SOPHIE LASNET / MICHEL MILLET / MIQUEL SERRAHIMA / JENNIFER STAHL / ANDREAS SÜSSMAYR / ALINA GURGU* / MARTA SEDÓ* / MARC TARRIDA* / VIOLONCELS: JOSÉ MOR, solista / VINCENT ELLEGIERS, assistent / NÚRIA CALVO / LO-URDES DUÑÓ / JAUME GÜELL / OLGA MANESCU / LINDA D'OLIVEIRA / JEAN-BAPTISTE TEXIER / CONTRABAIXOS: CHRISTOPH RAHN, solista / DMITRI SMYSHLYAEV, assistent / JONATHAN CAMPS / APOSTOL KOSEV / JOSEP MENSA / ALBERT PRAT / FLAUTES: BEATRIZ CAMBRILS / CHRISTIAN FARRONI, assistent / RICARDO BORRULL, flautí / JOR-DI LEÓN*, flaviol OBOÈS: DISA ENGLISH, solista / JOSÉ JUAN PARDO DOLORS CHI-RALT, assistent / MOLLY JUDSON, corn anglès / CLARINETS: LARRY PASSIN, solista / FRANCESC NAVARRO / JOSEP FUSTER, assistent i clarinet en mi b / ALFONS REVERTÉ, clarinet baix / FAGOTS: SILVIA CORICELLI, solista / NOÉ CANTÚ / THOMAS GREAVES, assistent / SLAWOMIR KRYSMALSKI, contrafagot / TROMPES: JUAN MANUEL GÓMEZ, solista / JOAN ARAGÓ / JUAN CONRADO GARCÍA, assistent solista / DAVID BONET / DAVID ROSELL, assistent /MARTÍ MARÇAL* / TROMPETES: MIREIA FARRÉS, solista / VICENTE JAIME CARBONELL* / ANGEL SERRANO, assistent / ADRIÁN MOSCARDÓ / TROMBONS: EUSEBIO SÁEZ, solista . VICENT PÉREZ . GASPAR MONTESINOS, assistent / RAUL GARCÍA, trombó baix / MIQUEL MONTAÑÉS*, trombó baix / TUBA: PABLO MA-NUEL FERNÁNDEZ / PERCUSSIÓ: ROXAN JURKEVICH, assistent / JOAN MARC PINO, assistent / JUAN FRANCISCO RUIZ / IGNASI VILA / ARPA: MAGDALENA BARRERA / CELESTA: DOLORS CANO* / ENCARREGAT D’ORQUESTRA: JOSÉ VALENTÍN CENTENE-RO / RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL: BEGOÑA PÉREZ / RESPONSABLE TÈCNIC: IGNASI VALERO / PERSONAL D'ESCENA: JOAN LUIS

* col·laboradors

SERVEIS GENERALS DE L’AUDITORITEMPORADA 2012-2013

Ens esperen moltes hores de bona música a L’Auditori, per això volem comunicar-vos algunes novetats.

Es podrà accedir al foyer una hora abans de l’inici del concert i a sala a partir de 30 minuts abans.

· Descarregueu-vos al vostre smartphone els programes de lectura de codi QR per tal d’estar d’estar informats de les nostres activitats i programacions.

· Dies abans dels concerts, al web de L’Auditori i al de l’OBC hi trobareu els programes de mà i els horaris d’emissió dels concerts a les diferents emissores i televisions on-line.

BAR LLANTERNA

Descobriu el nou servei de restauració del Bar Llanterna, a càrrec de Singularis amb noves propostes.

COM ARRIBAR A L’AUDITORI

L’arribada a L’Auditori us serà molt fàcil si veniu amb transport públic.

VENDA i INFORMACIÓ DE L’AUDITORI

TAQUILLES DE L’AUDITORIDe dilluns a dissabte de 15h a 21h.Diumenge obert des d’una hora abans del concert.VENDA PER INTERNET i PER TELÈFONA www.auditori.catA Telentrada de Catalunya Caixa les 24 hores,a www.telentrada.com i al 902 10 12 12

De dilluns a dissabte, de 10h a 18h.Diumenge, de 10h a 20h. Dimarts tancat.Entrada individual: 4 €.Gratuït: Menors de 16 anys i majors de 65 anys.El primer diumenge de cada mes i tots els diumenges a partir de les 15h, l’entrada al Museu és gratuïta.

SERVEI GRATUÏT DE GUARDA-ROBA

Posem al vostre abast el servei gratuït de guarda-roba durant els concerts a la Sala 1 Pau Casals.

Lepant 15008013 Barcelona

Trobareu tota la informació a: www.auditori.cat

APARCAMENT A PREU REDUÏT

Els aparcaments més próxims i amb preu reduït són:· Pl. de les Arts. B:SM (Padilla, 159), fins a 5 hores màxim: 6,15 €· Pàrquing Giménez (Marina, 153), fins a 3 hores màxim: 6 €

P

TRAMVIA

Línia T4Auditori/Teatre Nacional

Marina (Línia 1)Monumental (Línia 2)

METRO

Línies 6, 7, 54, 62, 92,V21 i H12 · Nocturns:N0, N2, N3, N7, N11

AUTOBÚS

Arc de TriomfRodalies R1, R3, R4, R7

TREN

Aparcament de bicicletes davant de L’Auditoritrobareu l’estació de Bicing més propera al carrer Padilla, 151.

BICICLETA

L’Auditori és un espai sense barreres. El personal de sala us ajudarà en el casos que necessiteu atenció especial. Només heu de trucar al93 247 93 00 en el moment d’adquirir les entrades.

ATENCIÓ ESPECIAL

TAXI

L’Auditori ja disposa d’una parada oficial de taxis al carrer Lepant

19

PROPERS CONCERTS A L'AUDITORI

Circuit: Bartók / Retrats d’artistes / Nacions / En família

VIKTORIA MULLOVA & THE MATTHEW BARLEY ENSEMBLEGENER 2013 DT 22→ 20.30h # Sala 3 Tete Montoliu

Viktoria Mullova violí (retrat d'artista) The Peasant Girl: la influència del gypsy en el jazz i la música clàssica del s. XX,

Obres de: Bartók, Kodály, John Lewis, Florian Herrmann i Joe Zawinul

Preu: 28 €

Inclòs al 35è Festival de Música Antiga de Barcelona

Missa en Si menor de J. S. Bach

Preu: 28 € a 90 €

SI US AGRADA AQUEST CONCERT, SEGUIU ELS CIRCUITS…

TRIO FAUST & RUDIN & MELNIKOV

DESEMBRE DT 18 → 20:30h

# Sala 2 Oriol Martorell

Isabel Faust violí . Alexander Rudin violoncel . Alexandre Melnikov piano

Obres de: Schumann, Beethoven i Smetana

Preu: 28 €

Circuit: Antiga

JORDI SAVALL. EL SO ORIGINAL: JUDICII SIGNUM

DESEMBRE DL 17 → 21h

# Basílica de Santa Maria del Mar

La Capella Reial de CatalunyaHespèrion XXI (formacions residents a L’Auditori)Jordi Savall director

Música i espiritualitat medieval amb el Cant de la Sibil·la i cants litúrgics de la Mediterrània

Preu: 28 € a 39€

Circuit: Antiga / Grans obres corals

SIR JOHN ELIOT GARDINER & THE MONTEVERDI CHOIR AND ENGLISH BAROQUE SOLOISTSMARÇ 2013 DT 26→ 21h# Sala 1 Pau Casals

20

→ Visita laVil·la Museu Pau Casals

situada a la casa d’estiueig deSant Salvador, El Vendrell

→ Coneix la trajectòria del violoncel·lista més important de tots els temps, com a home, músic i defensor de la pau.

www.paucasals.orgAv. Palfuriana, 6743880 Sant SalvadorEl Vendrell

2x1ABONATSa L’OBC

Vàlid fins al31/12/2013