E l programa dels Plans Educatius d’Entorn (PEE) és una iniciativa impulsada pel De-partament d’Ensenyament i les entitats mu-nicipals per donar “una resposta integrada i

comunitària a les necessitats educatives” dels infants i joves. Iniciats l’any 2005, els PEE es basen en l’assumpció que l’èxit i l’equitat educativa no només requereixen centres educatius de qualitat, sinó també l’existència d’una xarxa educativa local (conformada per ajuntaments, entitats, famílies i representants dels departaments de la Generalitat) que garanteixi tant la coherència de l’acció educativa, com una oferta complementària d’activitats i serveis no acadèmics que, des de perspectives diverses, faciliti la socialitza-ció de joves i infants i, en darrer terme, la cohesió social.

Malgrat que els PEE varien molt entre els 80 munici-pis en què s’han desenvolupat, tenen en comú tres components bàsics:

Impliquen un finançament addicional per a l’educació, aportat pel Departament d’Ensenyament i els ajuntaments participants,

Estan coordinats per una estructura de comissions i grups de treball creada expressament per al PEE, i participada per representants de l’ajuntament, el Departament d’Ensenyament, els centres educa-tius i entitats locals del tercer sector,

Desenvolupen una agenda d’activitats de naturale-sa molt diversa, entre les quals s’hi solen trobar accions com tallers d’estudi assistit per als alum-nes amb més desavantatges, activitats esportives, l’obertura de patis en horari extraescolar, o la di-namització d’associacions de mares i pares.

La fase pilot de sis anys prevista pel programa arriba a la seva fi l’any 2011, i escau als responsables del Departament d’Ensenyament decidir sobre la possi-ble generalització del programa o d’una part dels seus components. A fi de proveir informació per a la presa d’aquesta decisió, aquest estudi d’IVÀLUA ha analitzat si s’han desenvolupat les actuacions previs-tes i s’han assolit els impactes esperats (l’èxit educa-tiu i la cohesió social). Per fer-ho, s’han examinat les

bases de dades del Departament d’Ensenyament, s’ha entrevistat una mostra d’actors participants en els PEE, i s’ha realitzat una revisió sistemàtica de la literatura internacional sobre polítiques educatives d’entorn.

L’avaluació ha revelat l’existència d’una elevada vari-abilitat entre PEE, tant en la identificació d’objectius a assolir, com en el tipus d’actuacions portades a ter-me. Aquesta diversitat no és negativa en si mateixa, atès que els PEE pretenien, precisament, adaptar-se a la realitat de cada territori. Tanmateix, els següents elements indiquen que aquest procés d’adaptació s’ha produït, almenys parcialment, en detriment de l’esperit i objectius estratègics del programa:

Una part substancial de les persones entrevista-des (tècnics municipals i del Departament

d’Ensenyament, directius de centres educatius i mes-tres) ha expressat dificultats per identificar les neces-sitats, objectius i mecanismes de funcionament del seu mateix PEE.

Principals resultats

L’ambigüitat del disseny dels PEE ha donat lloc a la implementació d’activitats molt diverses a cada municipi, algunes amb una relació molt feble amb els objectius del programa.

Les xarxes educatives constituïdes arrel dels PEE han afavorit les relacions interadministra-tives, Per contra, la participació d’entitats i fa-mílies ha estat molt limitada.

L’impacte dels PEE sembla haver-se concen-trat en una participació més inclusiva en activi-tats extraescolars, el desenvolupament de sen-timents de pertinença a la comunitat i una per-cepció més favorable de la diversitat social i cultural.

Els PEE no han tingut un impacte significatiu sobre el rendiment acadèmic dels participants.

Per què avaluar els PEE?

La implementació: un aspecte clau

Són efectius els plans educatius d’entorn?

Nota breu Març 2011

Les xarxes educatives generades pel programa han tendit a estar composades per tècnics i professionals

de l’administració local i el Departament d’Ensenyament, amb una baixa participació d’entitats, famílies i comuni-tats, els quals s’han percebut més com a beneficiaris dels PEE que com a participants actius de la xarxa. A més, l’agenda d’aquestes comissions s’ha centrat en l’elaboració d’una llista d’actuacions i la distribució del finançament dels plans d’entorn, en un procés sovint més determinat per les demandes dels centres educatius que per una diagnosi compartida entre tots els actors de les necessitats educatives locals.

L’ambigüitat dels objectius formals del programa (èxit educatiu i cohesió social) ha facilitat la inclusió d’un

ventall d’actuacions molt ample, incloent-ne algunes que els mateixos actors participants del PEE consideren im-pròpies. Concretament:

Activitats sense una relació clara amb els objectius dels PEE i que serien més pròpies de centres cívics (cursos i tallers de naturalesa diversa).

Activitats estructurals dels centres educatius (com ara el manteniment de les biblioteques)

Activitats que es realitzen dins dels centres educatius, sense barrejar alumnes o famílies de diferents cen-tres, i amb una escassa orientació a obrir el centre vers l’entorn físic, cultural i social (activitats esportives o patis oberts)

Els PEE no han tingut un impacte significatiu sobre les diverses variables de rendiment acadèmic considerades (proves de competències bàsiques, taxes de graduació i absentisme a 6è de primària i 2on i 4rt d’ESO). Això es deu, molt probablement, a que les activitats amb una ma-jor orientació acadèmica (per ex. els tallers d’estudi assis-tit) no són exclusius dels PEE, mentre que les actuacions més específiques dels plans (coordinació i dinamització de l’acció educativa) tenen una influència més aviat feble i indirecte sobre el rendiment.

Els impactes dels PEE semblen haver-se concentrat en la millora de la cohesió social. Els entrevistats al·ludeixen a una participació més inclusiva en les activitats extraesco-lars (amb alumnes que abans en quedaven exclosos per raons econòmiques o culturals), al desenvolupament d’un sentiment de pertinença a la comunitat per efecte dels nous espais de convivència entre alumnes i famílies d’origen divers generats pels PEE, i a la creació d’un am-

bient més favorable a la diversitat ètnica i cultural. Els possibles beneficis del programa s’estenen a altres aspectes instrumentals, com la millora de relacions entre professionals del sistema educatiu (entre diferents cen-tres educatius, i entre centres i el Departament) i, molt especialment, un increment de la implicació de l’administració local en l’educació.

Sobre la base dels resultats de l’avaluació i de la literatu-ra, l’estudi planteja les següents recomanacions:

Crear una política d’entorn amb diversos programes de disseny més ben definit. Les desviacions detecta-

des en la implementació dels PEE es deriven de la volun-tat d’abastar objectius diversos en una sola intervenció, amb fonaments discursius sòlids però sense un model de funcionament clar. Davant d’aquesta situació, l’oferta d’un cistell de programes amb disseny i objectius ben definits (per ex. de reforç educatiu, serveis extraescolars o de di-namització de les relacions amb l’entorn), permetria a cada territori optar per la combinació més adequada a la seva realitat, i millorar, alhora, l’orientació, gestió i rendi-ció de comptes de les polítiques d’entorn.

Instituir les zones educatives com a àmbit de les polí-tiques d’entorn. La Llei d’Educació de Catalunya ge-

neralitza les zones educatives com a capa de governança educativa local. Com a tals, semblen el mecanisme més adequat per estendre les polítiques d’entorn al conjunt de Catalunya sense crear estructures duplicades i reforçant els elements clau dels PEE, això és, la coherència entre les diferents activitats d’entorn, el treball en xarxa entre agents educatius, i un nivell de decisió local que integri diversos centres educatius i l’administració local.

Promoure un procés de diagnosi i planificació per a les polítiques d’entorn. La manca d’informació de ba-

se i de reflexions estratègiques per orientar en cada terri-tori les polítiques d’entorn hauria de ser coberta mitjan-çant un procés de diagnosi que no generi costos inneces-saris: el Departament d’Ensenyament hauria de facilitar informes per a cada territori amb un conjunt d’indicadors bàsics, i fer preceptiva l’elaboració d’un document estra-tègic succint per orientar les polítiques d’entorn.

Millorar la difusió d’experiències entre PEE. L’oferta de més oportunitats per compartir experiències i co-

neixements entre PEE satisfaria una demanda expressa-da sovint pels actors responsables de PEE, i promouria l’aprenentatge en xarxa entre territoris i la rendició de comptes entre iguals.

Nota breu de l’informe “Avaluació dels Plans Educatius d’Entorn”, publicat per Ivàlua el gener de 2011, elaborat per Jaume Blasco, David Casado, Jordi Sanz, Lluís Ferrer i Carolina Costa, amb l’assessorament extern de Francesc Pedró i Josep-Oriol Escardíbul.

www.ivalua.cat

Impactes en la cohesió social, no en el rendiment

Recomanacions