RECURSOSSOCISANITARISEL PROCÉS DE DOL

HIGIENE PERSONAL

SALUTALBARRISALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRALLA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT

etapa 1 | número 7 | febrer 2006

SALUTALBARRI

La higiene és un concepte que va més en-llà del fet de netejar. Comprèn un seguit d’aspectes com l’exercici físic, l’alimentació, la son, etc. La higiene personal i de l’entorn són bàsiques per prevenir malalties i millorar la salut. Els factors d’higiene ambientals tam-bé influeixen en la salut.

Malgrat que els consells d’higiene personal són coneguts, cal fer un recordatori, especial-ment perquè els més petits els incorporin en la rutina diària. Higiene personalLa higiene personal és la que realitza l’individu en benefici propi, amb l’objectiu de millorar i conservar la seva salut i, indirectament, no afectar el benestar dels altres.

La pell és la primera barrera que ens defen-sa de l’entorn i cal saber com dur a terme la seva higiene. La pell realitza tres funcions bàsiques: protegeix l’organisme, el relaciona amb el món exterior i en regula el funciona-ment. Cal mantenir-la bé per tal que pugui realitzar correctament les seves funcions.

Netejar la pellPer mantenir la pell en bon estat és recoma-nable fer una dutxa diària o tres cops per set-mana, usar sabons amb pH neutre per evitar

que es modifiqui el pH propi i utilitzar espon-ges naturals que en facilitin la descamació. També cal hidratar-la diàriament amb cremes o olis per evitar-ne la deshidratació i la pèrdua d’elasticitat. No està recomanat l’ús indiscri-minat de sabons i desodorants germicides, ja que alteren l’equilibri propi de la pell.

Les mans Les mans s’han de rentar abans de cuinar, menjar i alimentar un infant. També s’han de rentar després d’anar al bany, de tocar es-combraries, de tossir o esternudar, de can-viar bolquers, de fer la neteja o quan arribem a casa.

Hem de tenir cura de les ungles i de la pell de les mans i els peus. És important recordar hidratar-la per evitar fisures.

Higiene bucalPer tal de prevenir l’aparició de malalties bucals és imprescindible tenir en compte les següents normes d’higiene: cal raspa-llar-se les dents durant aproximadament dos minuts després de menjar, utilitzant pastes fluorades que no siguin abrasives; a més, cal utilitzar fil de seda per tal de netejar els espais interdentals. També és recomanable no ingerir sucres refinats en excés per evitar l’aparició de càries.

LES CONDICIONS I TAMBÉ ELS FACTORS PERSONALS I AMBIENTALS INFLUEIXEN EN LA HIGIENE PERSONAL.

Butlletí Informatiu de les Àrees Bàsiques del Consorci Sanitari Integral

DIRECTOR: JOSÉ LUÍS IBÁÑEZ | COORDINACIÓ PERIO-DÍSTICA: DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ DEL CON-SORCI SANITARI INTEGRAL | CONSELL DE REDACCIÓ: MIGUEL A. AGUILAR, SANDRA AGUILAR, ROSA ALBER-NI, SILVIA DUEÑAS, FERRAN FLOR, JOSÉ LUIS IBÁÑEZ, CARME LLORENS, ANNA MILLÀ, ELVIRA QUINTERO, TERESA ROIGÉ, RUT SALVÀ, SANDRA VILLARES | HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO: MARTA PAYTUBI,

SANDRA ALONSO, MONTSERRAT ANDRÉS, BEGOÑA RIBAS, LOURDES SANS, MERCÈ VILALTA, RAQUEL ALONSO, M. ÀNGELS MARTÍNEZ, SÍLVIA SIMÓ. | ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: CENTRE DE NORMA-LITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE L’HOSPITALET DE LLOBRE-GAT | DISSENY i MAQUETACIÓ: B2BACG AGÈNCIA DE COMUNICACIÓ GRÀFICA | IMPRESSIÓ: OFFSET COLOR.

SALUT AL BARRI és una publicació gratuïta promoguda pels centres d’atenció primària del Consorci Sanitari Integral, amb l’objectiu de promoure els hàbits saludables de la població.

Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telèfon, al 93 507 25 89, o per correu electrònic a la següent adreça: salutalbarri@sanitatintegral.org

TERESA ROIGÉ INFERMERA. ABS GAUDÍ

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIADEL CONSORCI

higiene personal

En la adolescencia se producen cambios físicos y psíquicos que pueden llevar a despertar sentimientos de rebeldía hacia los padres, un descenso brusco del rendi-miento escolar e incluso comportamientos de riesgo que pongan en peligro su propia salud física o psíquica, o la de otras per-sonas.

Los padres suelen sufrir una gran ansiedad por el bienestar del hijo y pueden sentirse desorientados y con falta de recursos para afrontar los problemas que derivan de esta crisis.

La manera positiva de enfrentarse a es-tos cambios, que son normales, es inten-tar comprender y aceptar al adolescente, buscando el equilibrio entre autoridad, per-misividad y confianza. Poner límites claros anunciando las consecuencias que se deri-varán de su falta de cumplimiento evita es-tar dando órdenes continuamente y facilita la convivencia. Es conveniente no prohibir, sino regular; no amenazar, sino avisar.

Algunas pautas a tener en cuenta para me-jorar la relación son:

- Pactar horarios para levantarse, irse a dormir, ver la televisión o usar el ordena-dor.- Cumplir con sus tareas escolares.- Colaborar en las tareas domésticas.- Ser respetuoso: saludar, despedirse, ha-blar en un tono correcto, pedir autorización para salir con los amigos, etc.

En caso de incumplimiento de las normas,

los padres deben aplicar las consecuen-cias pactadas (reducción del tiempo de ocio o de la paga, por ejemplo).

Mantener una buena comunicación en-tre padres e hijos es uno de los factores protectores más importantes en la preven-ción de los comportamientos de riesgo. Al-gunos consejos para los padres son: - Tratar al adolescente con respeto: en tono pausado y sin alzar la voz.

- Hablar menos y escuchar más: poner toda la atención cuando el hijo quiera hablar (no leer, ni mirar la televisión, ni hacer otras tareas mientras). Dejarlo hablar libremen-te demostrando que se encuentra a gusto con él. No hacer interrogatorios, no desviar la conversación ni recriminarlo.

- Intentar elogiarlo con frecuencia: todos necesitamos sentirnos apreciados. - Las personas se valoran a sí mismas en función de cómo son valoradas.

- Animarlo a mejorar, premiar sus logros. No hay que intentar que el adolescente sea perfecto, todos cometemos errores y de ellos se aprende.

- Dedicarle tiempo: buscar actividades que puedan compartir.

- Estimular su independencia y responsa-bilidad.

- Evitar ridiculizarle o humillarle.

LA ADOLESCENCIA ES UNA ETAPA DE CAMBIOS, DE CRISIS Y DE ADAPTACIONES. DURANTE EL TIEMPO QUE DURA A MENUDO SE PRODUCEN CONFLICTOS ENTRE PADRES E HIJOS.

DRA. JOSEFINA NAVARROPEDIATRA. ABS COLLBLANC

ABS COLLBLANC I ABS LA TORRAS-

higiene personal cómo mejorar las relaciones familiares

ADOLESCENCIA

HAY QUE FORTALECER EN LOS JÓVENES LA CAPACIDAD DE SER PROTAGONISTAS DE SU PROPIA VIDA, QUE SEAN CAPACES DE TENER PRO-YECTOS, DE SABER DECIDIR, DE SABER VALORAR Y LLE-GAR A CONCLUSIONES POSI-TIVAS O NEGATIVAS.

ALAINE TOURAINE

un problema de salud

El control del peso no es sólo una cuestión de modas o de estética, es un problema de salud importante. Cada vez hay más estu-dios que asocian el exceso de peso con di-ferentes dolencias.

El cálculo del índice de masa corporal (IMC) es una herramienta para conocer si el peso es el adecuado. Para calcular-lo hay que dividir el peso en kilogramos por la talla en metros cuadrados (kg/m2). La normalidad de este valor se sitúa en-tre 18,5 y 24,9. Cuando este valor se sitúa entre 25 y 29.9 kg/m2 hay sobrepeso y cuando el IMC es igual o mayor 30 kg/m2 se habla de obesidad.

En el desarrollo de la obesidad intervienen muchos factores. Los más importantes son por un lado los cambios en la alimentación y por otro el cambio de hábitos y estilo de vida de las sociedades desarrolladas, progresi-vamente más sedentarias.

El tratamiento de la obesidad tiene que ser-vir para mejorar la salud física y psicológi-ca. Actualmente el tratamiento se basa en varios campos: en primer lugar, en la mo-dificación de la alimentación basada en la reducción de calorías pero conservando el porcentaje correcto de alimentos, para no tener ninguna falta nutricional.

Este cambio de hábito no debe ser limitado en el tiempo sino que se debe incorporar en el estilo de vida. La alimentación no tiene que ser ni aburrida ni monótona porque la dejaríamos y crearíamos el efecto oscilan-

te o “yo-yo”. Hay que tener cuidado con las dietas o productos para adelgazar rápido o/y sin esfuerzo porque no existen remedios milagro. También es importante mejorar los patrones de conducta alimentaria (planificar las comidas, leer las etiquetas, reducir las porciones, evitar atracones, saber cuando y como comprar, etc.).

Por otro lado, se debe abandonar los hábi-tos sedentarios que se han ido incorporan-do de forma imperceptible pero constante y aumentar la actividad física. Finalmente existen dos medicamentos aprobados para el tratamiento de obesidad, que siempre de-ben utilizase con control médico y acompa-ñados de dieta y actividad física. En casos muy concretos existe la posibilidad de solu-cionar el problema con cirugía.

No se debe olvidar que la pérdida de peso más importante se produce en los primeros meses de tratamiento. Después, el cuerpo se adapta a la reducción calórica y, median-te mecanismos fisiológicos, intenta limitar la pérdida de peso. No hay que desanimarse en ese momento y continuar con el tratamiento.

Prevenir la obesidad es mejor que tener que afrontarnos a ella cuando ya se ha presenta-do. La prevención y los buenos hábitos ali-mentarios deben iniciarse desde la infancia.

Si tienes cualquier duda, en tu centro de atención primaria, podrán ayudarte.

LA OBESIDAD ES UN EXCESO DE GRASA CORPORAL. EL NÚMERO DE PERSONAS QUE LA SUFREN EN ESPAÑA AUMENTA DE AÑO EN AÑO. EN EL AÑO 2000, EL 39% DE LA POBLACIÓN ENTRE 25 Y 60 AÑOS TENÍAN SOBREPESO Y UN 14,5% OBESIDAD.

JOSÉ M. ALBESAMETGE DE FAMÍLIA. ABS COLLBLANC

ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA

OBESIDAD

Mitjançant l’espirometria es pot registrar el màxim volum d’aire que pot moure una per-sona des d’una inspiració màxima fins a una expiració completa, és a dir, des d’una en-trada màxima d’aire fins a la sortida total.

Les malalties respiratòries ocupen un lloc important com a motiu de consulta a aten-ció primària. Les dues malalties respira-tòries cròniques amb més presència en la població són la malaltia pulmonar obstructi-va crònica (MPOC) i l’asma bronquial.

L’espirometria és una prova necessària per diagnosticar l’MPOC, que realitzada en les fases inicials d’una malaltia en les quals no hi ha símptomes pot canviar el pronòs-tic. La detecció o el diagnòstic precoç de l’MPOC s’accelera si la prova funcional respiratòria es fa en atenció primària (AP). Abans aquesta prova es feia a la consulta del neumòleg, però el fet de fer-la en AP, redueix en molts casos la necessitat de vi-sitar l’especialista. També facilita i agilitza la visites a l’especialista de pacients ja con-trolats prèviament pel neumòleg.

Per altra banda, l’espirometria és una pro-va important i de gran utilitat en el cas de persones fumadores i de les que treballen en exposició a substàncies nocives o amb símptomes respiratoris. El coneixement de

la capacitat pulmonar d’aquests individus aporta una valuosa informació del seu es-tat de salut.

Les malalties respiratòries, sobretot l’MPOC, estan associades a l’hàbit tabà-quic. El tabac és un dels majors factors de risc per a la salut i amb el diagnòstic de proves com aquesta s’ha demostrat que els fumadors estan més motivats a deixar de fumar que si desconeixen el diagnòstic.

El més important és prevenir l’aparició d’aquestes malalties i la millor manera de fer-ho és acabar amb el consum el tabac i evitar els llocs tancats on fumen altres per-sones.

L’ESPIROMETRIA ÉS UNA PROVA RESPIRATÒRIA QUE PERMET FER UN ESTUDI COMPLET I DETALLAT DE LA FUNCIÓ PULMONAR, ESTABLIR L’EXISTÈNCIA D’UNA ALTERACIÓ I CONÈIXER DE QUINA CLASSE ÉS.

DOLORS CARRILLOINFERMERA. ABS COLLBLANC

ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA

espirometriesOBESIDAD

L’ESPIROMETRIA ÉS UNA PROVA IMPORTANT I DE GRAN UTILITAT

EN EL CAS DE PERSONES FUMADORES

ejercicio físico y enfermedades crónicasEL EJERCICIO FÍSICO ES UN ALIADO PARA MANTENERNOS SANOS DEL MISMO MODO QUE EL SEDEN-TARISMO NOS PREDISPONE A ENFERMAR. TAMBIÉN AYUDA A CONTROLAR LOS SÍNTOMAS DE LAS ENFERMEDADES CRÓNICAS.

ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA

Las enfermedades crónicas son aquellas cuya curación no es posible una vez que han aparecido pero que, con un control adecuado, permiten realizar una vida de calidad. Muchas de estas enfermedades están relacionadas con nuestros hábitos de vida como la alimentación, los hábitos tóxi-cos como el tabaco y el consumo excesivo de alcohol y la falta de actividad física. Actualmente los avances tecnológicos han conseguido que la vida sea más cómoda en el hogar y en los lugares de trabajo. Incluso el tiempo de ocio es ocupado en

muchas ocasiones por actividades seden-tarias: mirar la televisión, utilizar ordenado-res, jugar con video-consolas, etc. La con-clusión es que cada vez se realiza menos movimientos.

Las enfermedades crónicas más frecuen-tes en la población son la hipertensión, la diabetes, las dislipemias y la obesidad. To-das ellas están a su vez relacionadas con la enfermedad cardiovascular.

En el caso de las enfermedades mencio-nadas, se ha comprobado que la prác-tica de ejercicio físico se relaciona con un menor riesgo de padecerlas y, cuando

éstas ya han aparecido, a través del ejer-cicio se consigue un mejor control de los síntomas.

El ejercicio físico ayuda a mantener nive-les bajos de azúcar en sangre, colabora en una disminución del colesterol, contribuye a un mejor control de la tensión arterial y es, junto con una dieta adecuada, el mejor aliado para mantener nuestro peso dentro de parámetros normales.

Además de las ventajas mencionadas, el ejercicio ayuda a mantener en buen esta-do nuestros huesos, músculos y articula-ciones; mejora trastornos de circulación venosa y retrasa o evita la aparición de varices; ayuda a combatir el estreñimien-to y se recomienda en estados depresivos leves, ansiedad, estrés y problemas de in-somnio ya que su práctica nos proporciona bienestar tanto físico como mental. Si ade-más el ejercicio se realiza acompañado de otras personas, éste nos ayuda a mejorar nuestras relaciones sociales.

Siempre hay una actividad adecuada a to-das las personas. Lo más aconsejable es realizar ejercicio cuya intensidad y dura-ción se adapten a las circunstancias per-sonales. Nadar, hacer gimnasia, ir en bici-cleta, bailar o caminar son actividades muy beneficiosas para la salud si se realizan con regularidad y constancia. Se aconseja realizar algún tipo de ejercicio un mínimo de tres a cuatro días a la semana y cuya duración mínima sea de 45 minutos a una hora aproximadamente.

SACRI GUTIÉRREZ MESAINFERMERA. ABS LA TORRASSA

SIEMPRE HAY UNA ACTIVIDAD ADECUADA A TODAS LAS PERSONAS. LO MÁS ACONSEJABLE ES REALIZAR

UN EJERCICIO CUYA INTENSIDAD Y DURACIÓN SEADAPTEN A LAS CIRCUNSTANCIAS PERSONALES

RECURSOS SOCIOSANITARIS

EN LA REVISTA NÚMERO 5 DE SALUT AL BARRI ES VA TRACTAR ELS DIFERENTS CENTRES DE TREBALL I ELS PROFESSIONALS QUE S’INCLOUEN EN ELS RECURSOS SOCIOSANITARIS. AQUEST ARTICLE CON-TINUA LA DEFINICIÓ DE RECURSOS RELACIONATS EN AQUEST ÀMBIT.

ejercicio físico y enfermedades crónicas Què són?

Centres sociosanitarisEls centres sociosanitaris són centres d’institucionalització que poden tenir di-verses unitats d’hospitalització i atenció diürna. Dins d’aquests centres podem trobar els següents serveis o unitats:

- Llarga estada. Està destinada a l’atenció continuada de persones amb malalties o processos crònics i amb dife-rents nivells de dependència, amb diver-sos graus de complexitat clínica i que no poden ser atesos momentàniament en el seu domicili .

- Mitja estada - Convalescència. És la unitat destinada a persones amb malalties que es troben en fase de recuperació d’un procés agut i amb pèrdua d’autonomia potencial-ment recuperable o necessiten continuació d’un tractament o supervisió clínica conti-nuada i que, a causa de la seva complexitat, requereixen intensitat de cures.

- Mitja estada - Cures pal·liatives. És la unitat destinada a pacients en situació de malaltia avançada o terminal que neces-sitin control de símptomes o tractaments continuats en règim d’hospitalització. El tipus de malaltia predominant és l’oncològica.

- Mitja estada - Polivalent. És el servei destinat a l’atenció de convalescència i cures pal·liatives en unitats que, per la seva dimensió i criteris de planificació, no poden realitzar aquestes activitats d’una manera específica.

- Hospital de dia. Dóna assistència predo-minantment a persones grans malaltes, pacients crònics que requereixen mesures integrals de suport, rehabilitació, tractament o diagnòstic i seguiment especialitzat en rè-gim diürn ambulatori. Els objectius dels ser-veis d’atenció de dia poden ser: l’avaluació integral, la rehabilitació i l’atenció continua-da de manteniment.

La durada d’aquests recursos depèn de la necessitat, no són definitius.

PADESEl PADES és el Programa d’Atenció Domi-ciliària Equip de Suport de persones grans amb malalties, de malalts crònics amb de-pendència i de malalts terminals. Es tracta d’equips especialitzats que donen suport a l’atenció primària en l’àmbit de la geriatria i

de les cures pal·liatives, a petició d’aquesta, en aquelles situacions més complexes per tal de beneficiar-se de la interdisciplinarietat i l’especialització dels seus membres. Fo-namentalment atenen persones grans, pa-cients crònics i pacients terminals.

El tràmit per poder accedir als centres so-ciosanitaris i a l’equip PADES ha de ser va-lorat i derivat per part de l’equip d’atenció primària (metge de família, infermer i treba-llador social). L’accés a aquests serveis de-pèn de la valoració última dels professionals dels propis centres.

SANDRA AGUILAR RAQUEL ALONSO

M. ÀNGELS MARTÍNEZSÍLVIA SIMÓ

TREBALLADORES SOCIALS. ABS CONSORCI

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIADEL CONSORCI

ELS RECURSOS NO SÓN DEFINITUS, ESTAN SOTMESOS A LA NECESSITAT

c/ Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

Rda. la Torrassa, 15108903 L’Hospitalet de Llobr.Tel. 93 447 07 20

c/ Creu Roja, 1808904 L’Hospitalet de Llobr.Tel. 93 447.07.80

c/ Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

La societat actual viu cada vegada més d’esquena al procés de la mort. S’incita les persones a oblidar, a no sentir, a no expressar les emocions, etc. Tot això fa que moltes per-sones tinguin dificultats per poder superar de forma natural la mort d’un ésser estimat.

El dol és una reacció emocional que experi-menten les persones durant la vida. Hi ha di-ferents tipus de pèrdues: pèrdua d’un ser es-timat, pèrdua davant una discapacitat, pèrdua d’objectius, pèrdua d’ideals, pèrdua d’il·lusions, etc.

El procés de dol pot arribar a durar entre un i tres anys i la intensitat i la duració amb què es viu depèn de molts factors:

- Del tipus de mort (esperada o sobtada, en el domicili o a l’hospital...)

- De la intensitat i la duració de la relació amb la persona morta.

- De l’edat.

Cada persona requereix un període determi-nat per poder superar la pèrdua, no hi ha dre-ceres. TipusEl procés de dol pot tenir un caràcter o un altre depenent de com es produeix el procés:

- Dol anticipat: ajuda a prendre consciència de

què està succeint i d’allò que és inevitable i expressa els estats d’ànim.

- Dol retardat: no hi ha signes aparents de so-friment, però poden aparèixer més endavant.

- Dol crònic: els “records” són constants i la persona no és capaç de seguir amb la seva vida quotidiana.

Hi ha una sèrie de reaccions habituals poste-riors a la mort de una persona:

- Sentiments de negació, insensibilitat, empi-pament, tristesa, frustració, por, culpa, soledat, alleugeriment, ambivalència.

-Sensacions corporals: nàusees, palpitacio-ns, nus a l’estómac, mal de cap, pèrdua de la gana, insomni, fatiga, sensació de falta d’aire, mal d’esquena, tremolors, hipersensibilitat al soroll, sensació de calor, etc.

- Comportaments: plorar, sospirar, cridar i parlar a la persona morta, evitar la gent, dormir poc o en excés, distraccions, mal-sons, falta d’interès pel sexe, hiperactivi-tat o apatia. Es pot considerar superat el dol quan som ca-paços de recordar i parlar de la persona morta sense plorar ni desconcertar-nos, quan hem après a viure sense la persona, quan deixem de viure en el passat i podem establir noves re-lacions i acceptar nous reptes en la vida.

EL DOL ÉS UNA REACCIÓ EMOCIONAL QUE TOTES LES PERSONES EXPERIMENTEN EN ALGUN MO-MENT DE LA VIDA. ÉS UNA MANERA D’EXPRESSAR ELS SENTIMENTS DAVANT UNA PÈRDUA.

EL PROCÉS DE DOL

CONSELLS PER AFRONTAR EL PROCÉS DE DOL

- Hem de donar-nos permís per trobar-nos malament, per ex-pressar els nostres sentiments, per poder sentir el dolor i poder superar i recuperar-nos de la pèrdua.

- Hem de tenir paciència amb nosaltres mateixos i amb els que ens envolten.

- No hem de descuidar la salut i no hem d’automedicar-nos.

PRÁXEDES GIL, M. JOSÉ GONZALEZINFERMERES. ABS COLLBLANC

CENTRES D’ATENCIÓPRIMÀRIA DEL CONSORCI

SANDRA AGUILARTREBALLADORA SOCIAL. ABS COLLBLANC