número 135 - donatiu:3’50 € any xxxiii è - octubre ... · els seus valors són clars: la...
TRANSCRIPT
Número 135 - Donatiu:3’50 € any XXXIIIè - OCTUBRE/ NOVEMBRE / DESEMBRE del 2017
OFICIS I ESTABLIMENTS ANTICS:L’HOSTERIA PUIGSACALM
EL PERSONATGE:ELVIRA PUIGVERT TEIXIDÓ
GECA MAINADA/JOVENTACAMPADA AL PEDRAFORCA
SECCIÓ MUNTANYA:SEMPRE AMB IL·LUSIÓ !
Geca_84
@Geca_84
GECA
LA CULTURADE L'AIGUAA LA VALL D'EN BAS
Dos joves del GECAal Mont BlancRamon Caballeria (15 a.) - Aniol Pujiula (13 a.)
Amb el suport de:
Circular Social del Grup Excursionista Culturali Alpinista de Sant Esteve d’en BasAdherit a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)l’any 1984
Núm. 135 - Any XXXIIIèOctubre / novembre / desembre del 2017
Donatiu: 3’50 €
CONSELL DE REDACCIÓ:
President GECASergi Plana
VOCAL REVISTA:Pere Gelis Torró
REDACTORS I COORDINACIÓ:Sergi PlanaRamon PuigvertJoan PujolriuLaia MartíAlícia CaritgAnna BachXevi Collell
EDITA I PUBLICA:GECA17176 Sant Esteve d’en Basc/ Sant Josep, 3www.geca.cate-mail: [email protected]
Impressió:IMPREMTA PAGÈSC/ Can Planes Paratge s/n - 17160 Anglèswww.impremtapages.com - e-mail: [email protected]
Maqueta i disseny inicial:GELIS DISSENYADORS, S.L.Ctra. Sta. Coloma, 35 - 17800 Olotwww.igelis.com - e-mail: [email protected]òsit legal: GI-484/97
Maquetació i disseny:ROGER, S.L.Av. Marignane, 26, baixos - 17600 Figuereswww.roger.es - e-mail: [email protected]
El cost del PUIGSACALM per als socis del GECA estàinclòs en la quota social.El GECA edita i publica PUIGSACALM en edició tri-mestral.El Pòrtic de PUIGSACALM expressa i reflecteix l’opi-nió, la línia i les inquietuds de l’entitat i el consell deredacció de la revista.Els escrits, els articles i les opinions expressades aPUIGSACALM són responsabilitat única i exclusivadels seus autors.
El GECA autoritza la reproducció dels articles amb la con-dició que s’esmenti la procedència de l’autor.
SUMARIPÒRTICper Pere Gelis
DES DEL PUIGSACALM ESTANT...SI NO HI HA RIU, NO HI HA VALLper Pere Gelis
OFICIS I ESTABLIMENTS ANTICSDE SANT ESTEVE D’EN BAS:L’HOSTERIA PUIGSACALMper Laia Martí
EL PERSONATGE:L’ELVIRA PUIGVERT i TEIXIDÓper Alícia Caritg
LA CULTURA DE L'AIGUA A LA VALLD'EN BASper Xevi Collell
DOS JOVES SOCIS DEL GECA AL CIMDEL MONT BLANCper Aniol Pujiula Colomi Ramon Caballeria Gómez
SEMPRE AMB IL·LUSIÓ !!per Dolors Font
SECCIÓ MAINADA/JOVENTCAP DE SETMANA AL PEDRAFORCAper Maria Barranco, NúriaBonamaison, Ester Espunya
FITXES DE LES SORTIDESTERCER TRIMESTRE 2017per Joan Teixidor
SOCIALS
SORTIDES SOCIALS
MOMENTS DE LA FESTA MAJOR
3
5
6
10
14
18
22
24
26
28
29
30
Foto portada: En Ramon i l’Aniol del Cim del MontBlanc.Foto: Lluís Pujiula
Ariet de Granollac
La mainada/jovent guadint del refugi Estasen
Mont Blanc - Arribant al refugi de Gouter
Els tractors de la Vall en la manifestació de Girona
PUIGSACALM
135
PÒRTIC
vam conformar el nucli que va fundar el GECA el1984, érem nacionalistes, molts votàvem organitza-cions minoritàries de l’esquerra independentista i el78 cridàvem a votar NO a la sagrada ConstitucióEspanyola. Per aquestes circumstàncies, vam serbastant criticats al poble, fins i tot el capellà ens vacitar en algun sermó de la missa major deldiumenge. Curiosament, el dia 1-O, vaig veure votanti fent pinya uns quants dels que, anys enrere, ens tit-llaven d’extremistes. Enganxant cartells i fent cam-panya, a estones perseguits per la Guàrdia Civil,érem molts nois d’en Bas i alguns dels Hostalets,quasi tots hem seguit el camí de fidelitat al país queens ha donat la llengua i la cultura dels nostresavantpassats.Els catalans som tossuts, durant tres-cents anys unestat rabiós i centralista no ens ha pogut esborrarcom a poble, la llengua ha estat la nostra principalarma i el fet diferencial que ens ha preservat l’ADN,ara ens hem ajuntat amb una sola veu i empenyemtots per tornar a ser lliures i recuperar la pàtria.
Pere [email protected]
El primer que diré, sobre l’1-O, és que, quan al matívaig anar al col·legi electoral d’en Bas, hi havia moltagent i la gent no marxava, protegien l’espai i n’erenconscients.El col·legi electoral d’en Bas està ubicat en un bonicedifici escolar construït per la Mancomunitat deCatalunya.Aquest edifici, que avui veiem molt modificat tant al’interior com a l’exterior, originàriament tenia uneslínies arquitectòniques molt nobles.La Mancomunitat, 1914-1925, va ser la primera insti-tució amb un cert autogovern que vam tenir els cata-lans després de 1714.La meva generació, soc nascut el 1954, anava aaquesta escola i cada dia, per ordre del mestre, hicantàvem el Cara al Sol amb el braç enlaire.El dia 1 d’octubre de 2017, hi vam anar a votar la inde-pendència de Catalunya.Una escola que va ser construïda per les institucionsque volien recuperar l’orgull de nació i pàtria, quedesprés va ser utilitzada per les dictadures de Primode Rivera i Franco i que, finalment, va ser empradacom a local electoral el dia del referèndum de l’1-O.Una cronologia que abasta els últims cent anys de lahistòria del país i del poble.Durant tots aquests esdeveniments, al poble i alpaís, també hi havia molt moviment polític, però maihi havia hagut una unitat com la que hi ha avui.Només voldria recordar que, durant la guerra civil,gent d’en Bas denunciava gent del poble, i ja fos d’uncostat o de l’altre, de vegades això costava la vida alsdenunciats.El dia 1-O, llevat d’excepcions anòmales, tothomanava en la mateixa direcció.Tornant al tema central del referèndum. Allà, al car-rer, davant de l’escola, hi vaig trobar alguns amicsmeus i vam recordar que el 1978 penjàvem cartellscontra el referèndum de la Constitució Espanyola.Alguns joves del poble, quasi tots els que després
Com a cosa excepcional,el consell de redaccióm’ha demanat que facil’editorial delPUIGSACALM i que lafaci centrada en elreferèndum de l’1d’octubre.
3
Referèndum de l’1 d’octubre
La gent davant del col·legi electoral
En Bas, anys 50, l’escola a primer terme, el nostre col·legi electoral.
PUIGSACALM
135
4
Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014
Aresta On-Line: www.aresta.com
II
VERNTALLATAGROBOTIGUES
PUIGSACALM
135
5
A
Qui controla i gestiona aquests pous?, enprincipi l’Agència Catalana de l’Aigua. Desco-nec com ho controla.De totes maneres, em pregunto, com pot serque una administració permeti que els riusquedin sense aigua amb el desastre ecològicque això representa per a les espècies aquà-tiques que viuen al riu?I l’Ajuntament, què hi diu? I el Parc Natural dela Zona Volcànica de la Garrotxa? Què hidiuen en un tema així? Miren cap a un altrecostat?Els del Parc, tan primmirats en deixar passarexcursionistes per la muntanya, no sé sisabeu que enguany ens van prohibir fer laLletissonada per la zona de la serra del Corbsí, sí, a nosaltres, als excursionistes queanem caminant, a nosaltres que portem en elnostre ADN la cultura del respecte per lanatura i treballem constantment recuperantcamins i indrets naturals, aquests talibansverds ens van prohibir passar amb la LLETIS-SONADA per la zona est del municipi de laVall d’en Bas i les Preses però, en canvi, nohem sentit mai la seva veu per temes que sónrealment importants, com que els rius de laVall d’en Bas no porten aigua.Jo no estic en contra del reg agrícola, en totcas el que demano és que hi hagi un controlque asseguri la mesura. No soc un expert,però asseguraria que, hores i hores de regper aspersió, quan fa calor, propicia que unagran quantitat d’aigua s’evapori abans detocar les plantes. Segurament podríem regaramb sistemes que estalviessin molta aiguaque ara falta als rius.Per això jo també dic: SI NO HI HA AIGUA ALSRIUS, NO HI HA VALL!
Pere [email protected]
...des del meupunt de vista, qui
més aiguaconsumeix és elreg intensiuagrícola...
...com pot ser queuna administraciópermeti que elsrius quedin senseaigua amb el
desastre ecològicque això
representa?...
mb aquest títol, obria el núm. 6 de LA VALLBULL, una publicació que edita l’Ajuntamentdel nostre municipi.I he de dir que hi estic absolutament d’acord.Si no hi ha rius, no hi ha vall.En un article ben treballat, fa un resum delsprincipals rius i rieres de la Vall d’en Bas in’expliquen tot de característiques.Hi trobo a faltar que s’expliqui que quasi capd’aquests rius porta aigua!!!, fort, oi? Sí, sí,els rius de la Vall d’en Bas quasi mai portenaigua.Tenim el Fluvià com el riu principal del qualels altres en són emissaris, aquest riu és undels pocs de Catalunya que va de sud a nordi llavors hi ha tots els altres rius que hi desai-güen per la dreta i per l’esquerra, però ni elFluvià ni quasi cap dels altres porta aigua, sino és en les èpoques que plou abundantmentdurant uns quants dies seguits.I per què no hi ha aigua als rius de la Vall?M’imagino que hi deuen haver diversesraons.Ja sabem que no és perquè avui plogui menysque abans, les estadístiques demostren que,ploure, ho fa més o menys sempre igual.Segurament, una raó important és l’alta den-sitat d’arbres que hi ha al bosc. Durant l’è-poca seca, les fulles eviten que molta aiguade pluja arribi a terra i, a més, en haver-hitants arbres, aquests xuclen molta de l’aiguaque cau.Una altra causa seria el consum domèstic il’industrial. És evident que la societatmoderna gasta molta aigua.Però des del meu punt de vista, qui mésaigua consumeix és el reg intensiu agrícola.Un home d’una casa de pagès de la zona delsHostalets, un dia de començaments d’estiuque vaig anar a visitar una antiga font que hiha prop de casa seva, en comentar-li l’abun-dant doll que hi rajava, em va dir: “n'hi ha perpocs dies, noi!, aviat engegaran el reg i al capd’un dia s’estroncarà la font”.Així és, moltes primaveres i començamentd’estiu baixa aigua al Fluvià i els seus emis-saris i tan bon punt comencen a regar inten-sivament, queden secs.Què vol dir això? Doncs vol dir que el nivell dela capa freàtica de la Vall d’en Bas baixa aconseqüència de l’extracció d’aigua que es faa través de dotzenes i dotzenes de pous quehi ha escampats per tota la Vall. Es veu quecada any s’han d’abaixar les bombes extrac-tores d’aigua perquè el nivell cada vegadaestà més avall.
Des del Puigsacalm estant...
Si no hi ha riu, no hi ha vall
El Fluvià i els altres rius de la vall queden marcats pelsseus meandres.
E
OFICIS I ESTABLIMENTS ANTICS DE SANT ESTEVE D'EN BASOFICIS I ESTABLIMENTS ANTICS DE SANT ESTEVE D'EN BAS
PUIGSACALM
135
6
ls germans Josep i Maria Rubió, originaris deSant Pere de Torelló, van arribar l’any 1967 aen Bas per treballar a l’Hosteria Puigsacalm.Abans havien estat treballant en un hoteld’Argentona.Si anem uns setanta anys enrere, ens situemen els inicis de l’hotel, anomenat llavorsFonda Martí. Qui construí i inaugurà aquestnegoci fou en Miquel Martí i Sitjà l’any 1955.Era l’amo de l’Hostal i a més feia de marxantper la Garrotxa i Osona. Se’l coneixia com “elmarxant negre” per la pell morena que teniadurant tot l’any. Ell i la seva família vivien acal Ros de Sant Esteve d’en Bas. Teniendiverses persones treballant a la fonda,entre ells el seu nebot, en Josep PaloméMartí, en Jep de cal Ros. Uns anys més tarden Miquel, l’any 1960, abandonà el negoci ila casa. Llavors va ser quan la Pilar Rubió deGirona comprà la fonda i passà a dir-se Hos-teria Puigsacalm. Quan es va fer gran, va serquan oferí el negoci als fills del seu cosígermà de Sant Pere de Torelló, en Josep i laMaria, que l’any 1967 van deixar l’HotelColón d’Argentona per fer-se càrrec de l’Hos-teria Puigsacalm d’en Bas. En Josep feia de
...Qui construí iinaugurà aquestnegoci fou en
Miquel Martí i Sitjàl’any 1955...
[...]Se’l coneixia com
“el marxantnegre”...
L’Hosteria Puigsacalm
La Fonda Martí (primer nom de l’Hosteria Puigsacalm)amb en Miquel Martí al centre, que fou qui inicià el negocide la fonda.
L’Hosteria Puigsacalm un cop ja tancada.
PUIGSACALM
135
7
cuiner i la Maria de cambrera, tal com feien aArgentona, on en Josep hi va entrar a treba-llar ja als 13 anys.A l’Hosteria Puigsacalm, hi havia 16 habi-tacions i també restaurant. No hi haviabany a cada habitació. L’hostal teniadues plantes i hi havia dos banys a cadapis, al passadís.Per a fer les reserves es feia per carta, jaque no hi havia telèfon. Si havien de tru-car, ho feien a la botiga de can Xicu.A la zona on hi havia l’hostal, encara no hihavia gaires cases, tot just se n’anavenfent, ja que era a la part més nova delpoble. Només hi havia el cine, l’escola il’estació i s’anaven fent les cases de ca l’I-sidoro, can Netus, can Sala i can Carriel.Hi anava molta gent a dinar, berenar i asopar. També havien fet casaments icomunions. En Josep i la Maria recordenque s’hi va celebrar el casament d’enPigot dels Hostalets l’any 1967 i també elbateig d’en Josep Garcia l’any 1967.Els dos germans vivien al mateix hostal is’hi van estar tres anys, fins que en Josepva haver de marxar a la mili.La carn l’anaven a buscar a can Riera, i enJosep anava a buscar el peix a Olot, ambbicicleta, a la plaça mercat.
...Per a fer lesreserves es feiaper carta, ja queno hi haviatelèfon...
...en Josep anava abuscar el peix a
Olot, ambbicicleta, a la plaça
mercat...
La Maria recorda els dos safareigs que hihavia a darrere, on ho havien de rentartot a mà i llavors estendre-ho a l’estene-dor que també hi havia darrere l’hostal,on també hi havia un hort.Durant aquella època, hi havia força gentd’en Bas i dels voltants treballant a l’Hos-teria Puigsacalm: la Miqueleta Blanch,les noies de can Jordà de can Trona, laTeresa Cabañas de can Pet de Joanetes
L’Hosteria Puigsacalm amb Santa Magdalena al fons.
La Miqueleta Blanch, collint tomates de l’hort de l’hostal.
PUIGSACALM
135
8
d’alberg. Finalment, el va comprar enLluís de la carnisseria, on va fer pisos i lacarnisseria que regenten la Rosa i enJosep. Cal tenir en compte que el nom del’hosteria ret homenatge a l’emblemàticamuntanya que es pot veure des del nos-tre poble. I d’aquesta muntanya tanconeguda, com és el Puigsacalm, a enBas només se n’ha utilitzat el nom per ala nostra revista, pel carrer Puigsacalm iper l’Hosteria Puigsacalm.
ANÈCDOTESAlguna anècdota que recorden en Josep ila Maria és que hi anava sovint a sopar enRamon Urgell; menjava gambes i llavorsdeia: “Traieu-me això, que em fa fàstic!”.També recorden que menjava vedellaamb bolets i s’hi posava maionesa.Per la Festa Major d’en Bas havia vingut aactuar en José Guardiola, i ell i els músicshavien anat a sopar a l’Hosteria Puigsa-calm. En Josep recorda que aquella nit esva ben mudar i va anar a veure l’actuaciód’en Guardiola, que la feien a la novafàbrica de la Casanova. Un any per Set-mana Santa feia molt de fred i no tenienprou mantes. Els veïns els van haver dedeixar mantes. Quan van tancar l’hostal,els sobraven ampolles de licor i de cava iles van repartir entre tots els veïns queels havien ajudat.
...L’any 1970 enJosep i la Mariavan deixarl’hostal....
...Cal tenir encompte que el nomde l’hosteria rethomenatge al’emblemàtica
muntanya que espot veure des delnostre poble...
(que era la filla d’una cosina germanad’en Josep i la Maria), en Jepet dels Hos-talets.L’any 1970 en Josep i la Maria van deixarl’hostal. En Josep va anar a la mili i laMaria va tornar a Sant Pere de Torelló.Llavors ja festejava amb en Josep Bar-cons, de can Nofric, a qui va conèixer a enBas. Al cap de poc es van casar i van tor-nar a viure a en Bas. En Josep Rubió, des-prés de la mili, se’n va anar a treballar aTossa de Mar de cuiner. Tant en Josepcom la Maria tenen molt bon record del’Hosteria Puigsacalm. Llavors compràl’edifici la Montserrat Juvanteny Juvan-teny de Joanetes, el qual serví un temps
L’Hosteria Puigsacalm
L’Hosteria Puigsacalm amb el pare d’en Josep i la Maria Rubió a davant.
En Josep Rubió a l’hort de l’Hosteria Puigsacalm.
PUIGSACALM
135
Quan l’hostal era ple, portaven els clientsa cal Bord, on també tenien habitacions.
D’UN HOSTAL A UNA CARNISSERIALa Rosa Feixas i en Josep Masdeu, que araregenten la carnisseria on hi havia hagutl’hostal, ens expliquen els records quetenen de la compra de l’edifici per partd’en Lluís, el pare de la Rosa: “Quan vadeixar de ser un hotel, va passar a ser unacasa de colònies, regentada per les ger-manes Juvanteny. Moltes escoles o grupsde joves varen passar-hi les seves vacan-ces o temps d’esbarjo durant molt detemps. Però el local, que encara era de
9
...Quan van tancarl’hostal, els
sobraven ampollesde licor i de cava iles van repartirentre tots els
veïns...
...a la carnisseriad’en Bas, encara
ve gent apreguntar si
aquesta és la casade colònies onhavien estat de
petits...
dues plantes, se’ls va fer petit i varen pre-parar el Rourell, a Puigpardines, com a novacasa de colònies. L’1 d’octubre de 1985varen vendre l’edifici a en Lluís i la Pilar. Vancaldre moltes reformes per adequar l’edi-fici, començant pel teulat i acabant per laplanta baixa, moltes hores d’esforç d’enMenguis, en Torras i també en Lluís. Actual-ment, a la carnisseria d’en Bas, encara vegent a preguntar si aquesta és la casa decolònies on havien estat de petits i que s’hohavien passat d’allò més bé. El poble hacanviat molt”, ens diuen gairebé tots, ambmolta raó. “No fa pas gaire temps vàremconèixer un fill del fundador de l’hostal.Venia amb la seva muller, filla i sogres iesperava ambmolta il·lusió trobar el primerhostal dels seus pares. Ens va explicar queell havia nascut en aquest edifici, però noels seus germans, que ja eren fills de lacomarca d’Osona. Ell continua dedicant-sea l’hostaleria.”
LLaaiiaa MMaarrttíí
La terrasseta de l’Hosteria Puigsacalm.
La Rosa i en Josep davant del que era l’Hosteria Puigscalm, Casa de Colònies i ara és la Carnisseria d’en Bas.
AGRAÏMENTS: Josep i Maria Rubió,Miquel Martí, Rosa Feixasi Josep Masdeu.
Va néixer a can Valentí el 1924. Era filla de Ramon Puigvert i FrancescaTeixidor. L’Elvira era la filla petita del matrimoni, davant seu hi havia la Rosa,en Pepet i la Ramona.Parlar de l’Elvira és sinònim de poesia, de cinema Iris i, sobretot, d’orgull demare.Els seus valors són clars: la bondat, la generositat i el treball són l’esbós del’obra de la seva vida.No va poder fer carrera però, això, no va ser un obstacle per a ella, ja que acan Valentí els llibres, la ràdio i els diaris formaven part de la vida diària.
PUIGSACALM
135
...Com la majoriade mainada del
poble, vaig anar alcol·legi de lesmonges...
...L’any 36 vaesclatar la guerra i
l’escola estraslladà al Prat...
10
Elvira, expliqui’ns, què recorda de la sevainfància a en Bas?
Com la majoria de mainada del poble, vaiganar al col·legi de les monges quan teniasis anys. A casa creien que, si anava a l’es-cola mixta, aprendria més. I així va ser, alsvuit anys vaig fer el canvi.D’aquesta etapa recordo una professoraamb la qual vaig aprendre moltíssim. Esdeia Marina Llinàs Julià. Era filla de Girona,del carrer Ballesters. Era molt bona per-sona, però tenia caràcter. No podia veure lagent gandula, i amb una mirada de lesseves, ja en teníem prou.Aquesta senyoreta abans de venir a enBas havia estat a Toledo. Allà va aprendrea brodar i, a nosaltres, ens ensenyà a ferunes labors molt boniques.
El personatge: L’ELVIRA PUIGVERT i TEIXIDÓ
L’any 36 va esclatar la guerra i l’escola estraslladà al Prat. Acabada la guerra, jotenia 15 anys i vaig deixar els estudis.Tenia ganes de continuar com van fer elsmeus germans Rosa i Pepet, però el paresempre em deia: “les dones, al mig deldespatx dels homes, mal asunto”. El paretenia la mentalitat d’abans i pensava queles dones havíem d’estar a casa, i com quela meva germana Ramona tenia una perru-queria, doncs, "apa la" a rentar caps.També ajudava la mare en les tasquesdomèstiques i ben aviat em vaig posar afestejar.
Parlar de can Valentí és parlar de casagran, llibres, ràdio i La Vanguardia…En Bas era casa meva. Com molt bé deia lameva germana, que era molt de la broma:
Familia Puigvert Teixidó 1924.
PUIGSACALM
135
la seva opinió del perquè havia passat talcosa o tal altra.
Amb l’arribada de la guerra, la gent teniamolta por i ja no anava al cafè, i molt menysal cinema.
El cinema de color va arribar amb la post-guerra i la gent va tornar a la sala i al cafè.Però els temps canviaven ràpidament i benaviat va aparèixer la televisió. El pare, queera molt hàbil pels negocis, el va traspassarper 75.000 pessetes
Una de les passions de l’Elvira era l’es-criptura i, concretament, la poesia… Escrivia una mica de tot, però el que mésm’agradava era fer poesies. La primeraque vaig escriure tenia 15 anys i era ladedicatòria a una nena morta del poble.La protagonista havia anat a veremar alsud de França i una malaltia la va matar. Ala seva germana, li feia molta il·lusióposar-li una dedicatòria al costat de lalàpida i jo, em vaig oferir per fer-li.
...La primera ràdioque va arribar a enBas la va portar, el
1930, el meupare...
...Escrivia una micade tot, però el quemés m’agradavaera fer poesies...
“Mi pueblecito tan rico”. Els pares vanvendre unes quantes finques que tenien aOlot per poder-la fer.La casa era gran i sempre hi havia mai-nada que venia a jugar a fer cuinetes oanar amb patinet. A casa sempre hi haviallibres, molts llibres. Escoltàvem la ràdiomentre llegíem La Vanguardia.La primera ràdio que va arribar a en Bas lava portar, el 1930, el meu pare. Va tenirmolta repercussió i, fins i tot, hi havia cuesal carrer per veure i escoltar aquell estranyaparell que parlava i feia música.
Però en Ramon Puigvert no en va fer prouen portar la ràdio al poble, n’havia de feruna de més grossa… El pare tenia moltes inquietuds i visió pelnegoci i va decidir crear un espai poliva-lent que albergués un teatre modest, idesprés, l’any 1923, un cinema. Va néixerel cinema Iris. És clar que aleshores era uncinema mut amb l’acompanyament d’unpiano, però va marcar un abans i un des-prés per al poble. Can Valentí ja feia tempsque era un lloc de trobada social, acolliarepresentacions teatrals amb actors localsi amb altres vinguts de fora. Durant elscaps de setmana, s’hi congregaven elshomes que anaven al cafè i les dones queassistien a les funcions teatrals.
L’E lvira recorda que les dues funcionsestaven sempre pleníssimes i que, en sor-tir, la gent es reunia al cafè i comentaval’argument de les pel·lícules. Tothom tenia
11
Dia de la Comunio solemne, Sant Esteve de Bas 1935.
L’Elvira a l’any 1942.
PUIGSACALM
135
Ser mare de la Rosa Serra és un orgull demare; parlar d’en Josep, el seu fill, és elreflex de tot allò que els hi va ensenyarde petits: treball i bondat.
No soc pretensiosa, però tinc una filla cone-guda arreu, però molt generosa. Els incul-
...Vam festejarmolt poc temps iamb 18 anys emvaig casar...
...Parlar dels fillsamb l’Elvira fa que
els ulls se liil·luminin...
12
La poesia és per a una minoria de lectors,no agrada ni l’entén tothom. Vol molteshores de dedicació i, moltes vegades, elnostre estat d’ànim influïa en el treballfinal. Jo em defineixo com una poetessamelancòlica.
L’Elvira, als 16 anys, va conèixer el queseria el seu home. Expliqui’ns la sevahistòria d’amor amb en Josep Serra. Vaig conèixer en Josep gràcies al meu cunyat, l’home de la Ramona, ja que amb-dós eren de Vic. Vam festejar molt poctemps i amb 18 anys em vaig casar. Era un3 de juny a les dotze del migdia a l’esglé-sia d’en Bas. Vestida de negre i amb pocagent, vam celebrar-ho a la Moixina.El nostre viatge de noces sí que va serllarg i vam estar fora unes 3 setmanes. Laprimera a Mallorca; hi vam anar amb vai-xell, ja que els aeroports, amb la guerra,van quedar desmantellats. Un cop en terraferma vam viatjar a Madrid, València ialtres pobles de camí.
El matrimoni s’instal·là a viure a Vic perobrir un negoci de sala d’especejament icarnisseria. Fruit del matrimoni van néixerels seus dos fills: la Rosa i en Josep.
Parlar dels fills amb l’Elvira fa que elsulls se li il·luminin. No es considera pre-tensiosa, tot i que té una filla escultorareconeguda a escala mundial.
El personatge: L’ELVIRA PUIGVERT TEIXIDÓ
Poesia escrita per l’Elvira als 15 anys i era la dedicatòriaa una noia d’en Bas, l’Encarnació García, que havia anata veremar al sud de França i una malaltia la va matar.
PUIGSACALM
135
13
...La Rosa[...]
Era molt traçudadibuixant i benaviat va conèixerun escultor que liva ensenyaraquest art...
...L’Elvira és, endues paraules, una
personamelancòlica iseriosa, però
alhora en tra nyablei sincera...
cava els valors de la bondat i el treball. Feiael que podia com a mare però, gràcies aDéu, els dos els han heretat.
La Rosa era molt quieta quan era petita. Esdistreia retallant nines de paper o llegintmoltíssim. Era molt traçuda dibuixant i benaviat va conèixer un escultor que li vaensenyar aquest art. Era tan decidida queva aconseguir allò que s’havia proposat:ser escultora.
M’agrada la seva escultura perquè és dife-rent. Les seves obres són úniques amb unestil molt seu: modern i clàssic alhora.
Amb la Rosa he recorregut molts països. Heestat a Buenos Aires, Santo Domingo,Miami, Singapur, Oslo o París.
Els llavis de l’Elvira dibuixen un somriure.Què riu, Elvira? És el record de sentir els aplaudimentsd’un públic entregat en el moment de des-tapar l’obra d’art. Era molt emocionant,sobretot si no havia vist l’obra abans.
Com és actualment el dia a dia de l’Elvira?M’estic a la residència del Tura. Hi esticmolt bé i em cuiden molt. Em sap greu nopoder llegir com feia abans, ja que he per-
dut la visió. Al matí, després d’esmorzar,el dedico a fer recuperació per lescames. Vaig cada diumenge a missa ambla meva filla i, encara que ja tingui unsquants anys, soc presumida i m’agradaportar el cabell arreglat, així que vaig ala perruqueria cada 15 dies.
L’Elvira és, en dues paraules, una per-sona melancòlica i seriosa, però alhoraen tra nyable i sincera.
RECOMANI’NSUUnn ccoolloorr:: el rosa
UUnnaa ppeell··llííccuullaa: Lo que el viento se llevó
UUnnaa lleeccttuurraa:: poesia
UUnn mmoommeenntt iinnoobblliiddaabbllee:: El naixement delsmeus fills.
UUnnaa ppaarraauullaa:: Orgullosa
Alícia Caritg
D'esquerra a dreta Assumpta Brugada Arnau, el bésnet Aniol Barnó Brugada i el nét Jaume Barnó Serra juntamentamb l'Elvira el dia del seu 93 aniversari.
D
PUIGSACALM
135
dels Llops, Santa Magdalena, salt delSallent, serra de Freixeneda, puig Llandric ifins a la Rauta, als límits de la Vall, a tocara Riudaura. A l'altre costat, prop del pla dela Pinya, s'estén la serra de Valentí, queclou a Codella i Bosc de Tosca. Saltant alpla de les Preses s'enlaira la serra del Corbi la serra de Marboleny fins al coll de Bas idel serrat de la Calcina i de la serra Gato-nera fins a coll d'Úria de nou.
Aquesta orografia és seguida per una bonaquantitat de rius, rieres i rierols. Entrealtres cal destacar la riera de Joanetes, elriu Gurn, la riera de Pujolriu, la de Joanetes,la del Sallent, la del Tinossell o la riera deRidaura, ja al vessant dret del riu Fluvià.Molts d'ells agafen les seves aigües en undels dos Espais Naturals Protegits que hiha a la Vall d'en Bas, el del Puigsacalm-Bellmunt o el de Cabrera. Més del 50% delmunicipi, es troba sota el paraigua d'a-quests elements de protecció, a més d'es-tar en la zona d'influència del Parc Naturalde la Zona Volcànica de la Garrotxa i en elmarc de la Xarxa Natura 2000, que resse-gueix el riu Fluvià. El riu neix a la font de laFaja, a Falgars. Segons els mediambienta-listes, es considera el naixement d'un riu ellloc on l'aigua, per poc que sigui, manté elseu flux constant durant tot l'any, més enllàque hi hagi un punt més elevat que dreniaigua en un moment determinat.
Antigament, les terres de conreu del muni-cipi esdevenien de secà i no fou fins a laconcentració parcel·lària i la progressiva
...La Vall d'en Basés un municipiamb un valorpatrimonial deprimer ordre. Lacultura i la naturaes barregen peroferir un paisatgecultural únic...
El riu neix a la Fontde la Faja, aFalgars [...]
el naixement d'unriu és el lloc onl'aigua, per poc
que sigui, manté elseu flux constantdurant tot l'any,
14
iverses entitats, entre elles Can Trona i elGECA estan estudiant els usos, la gestió i elpatrimoni hidràulic del nostre territori. LaVall d'en Bas és un municipi amb un valorpatrimonial de primer ordre. La cultura i lanatura es barregen per oferir un paisatgecultural únic. Així mateix, els processoshistòrics que han viscut en aquesta orogra-fia converteixen aquest territori en un ele-ment imprescindible per entendre la socie-tat que ens precedeix.
La riquesa natural de la Vall d'en Bas resi-deix en gran mesura en la seva aigua, queés abundant. Un microclima atlàntic i unescolades de lava que frenen el curs freàtic del'aigua fan, d'aquesta vall, un dels territorismés rics, fèrtils i singulars de Catalunya.
L’orografia emmuralla, a través de carenesencinglerades, la plana agrícola. Coll d'Úria,coll de Condreu, els cingles del Grau, Fal-gars, la serra de Cabrera, els cinglesd'Aiats, la serra dels Llancers, la collada deBracons, el massís del Puigsacalm, puig
1414
La cultura de l’aigua a la Vall d’en Bas
PUIGSACALM
135
Ramon Muntaner. La resolució va ser favo-rable i el projecte es va convertir en el ter-cer, d'un total de vint, més ben valorat. Ladotació econòmica suma un total de 2500euros, que serviran per a pagar els investi-gadors i realitzar projectes de difusió i, sis'escau, itineraris i altres activitats comxerrades, wikimaratons per a pujar totaaquesta informació a la Viquipèdia o realit-zar publicacions.
Aquest projecte vol inventariar tots els ele-ments del patrimoni hidràulic del territoride la vall d'en Bas. S'entén per elements depatrimoni aquells que són considerats méstradicionals –molins, pous de glaç o serra-dores– o d'altres més contemporanis –perexemple, les turbines per generar correntelèctric–. És important, també, destacar laseva inserció dins el paisatge (Solà 2017).
Com que, evidentment, l'extensió territo-rial és molt considerable es dividirà en tresanys, i cada any es presentarà una novasol·licitud per a treballar un espai concret.Aquest primer any s'està realitzant la zonade Falgars, els Hostalets amb especialatenció al Racó del Grau i el barri de laBigorra, i Sant Esteve de Bas –amb especialatenció a les carenes de coll de Bas i laDou–. L'any vinent es realitzarà la zona deJoanetes, Puigpardines i el Mallol, i eldarrer i últim, la zona de la Pinya, Riudaurai les Preses. Per tant, la vall geogràfica.
Cada projecte es formula amb els mateixosblocs. Primer, una revisió sobre mapa deles muntanyes, la toponímia dels llocs i,
...A finals del 2016Can Trona, el
GECA, el Patronatd'Estudis Històricsd'Olot i Comarca il'Arxiu Comarcalde la Garrotxa van
preparar unprojecte per
investigar aquestpatrimoni...
S'entén perelements de
patrimoni aquellsque són
considerats méstradicionals
[...]o d'altres méscontemporanis...
intensificació del conreu de blat de moro,en molts casos regats aprofitant l'aiguadels aqüífers, que no es convertiren aques-tes terres en àrees de regadiu. Segons Gra-bolosa (1972), a la Vall hi havia 1573 hectà-rees conreades de secà i 0,1 de regadiu, i6672,3 de secà no llaurades i cap de rega-diu, a mitjan segle XX. Aquests usos,paral·lelament amb el progressiu canvimeteorològic, han fet minvar molt elscabals del riu Fluvià, els seus afluents i elgran aqüífer que descansa als nostrespeus. Cal apuntar que en pocs casos eranecessari utilitzar estructures per a regar,ja que la pluja i l'aigua eren abundants.
A finals del 2016, Can Trona, el GECA, elPatronat d'Estudis Històrics d'Olot iComarca i l'Arxiu Comarcal de la Garrotxavan preparar un projecte per investigaraquest patrimoni en el marc d'una convo-catòria d'ajuts per a "Projectes d'investiga-ció o de difusió cultural" de l'Institut
15
Font de la Faja
Molí de la Cidera
PUIGSACALM
135
servaren sis elements patrimonials: el safa-reig d'Espasencs, el pont de can Benet, elmolí del Perer, el molí de la Clapera, el molíde can Parxanes i la font de la Clapera –pelque fa a les fonts, cal destacar, que solss'estudien aquelles que tenen elements
...al Racó del Grauon s'hi trobarenset molins: molíNou, molí Vell,molí de l'Aubert,
molí de laLlobatera, molí dela Cidera, molí decan Pinyana i molíde can Faló,...
...La segona, el 21de juliol, es revisàel Racó del Grau,on s'hi observaren
sis elementspatrimonials: ...
16
amb una persona que coneix bé el territori,com és en Menguis, es ressegueixen elspunts en què es creu que hi pot haver ele-ments patrimonials. Seguidament es fa unarecerca in situ. Per a desenvolupar aquestprimer bloc, es van realitzar un total de vuitsortides, les primeres quatre per pentinarel territori i localitzar elements patrimo-nials, les quatre següents per tornar-hi imesurar, fotografiar i analitzar-los detingu-dament. La primera sortida, el 17 de juliolde 2017, fou al Racó del Grau on es troba-ren set molins: molí Nou, molí Vell, molí del'Aubert, molí de la Llobatera, molí de laCidera, molí de can Pinyana i molí de canFaló, alguns d'ells en un estat de conserva-ció molt degradat. La segona, el 21 dejuliol, es revisà el Racó del Grau, on s'ob-
El salt de la Coromina i la turbina.
La cultura de l’aigua a la Vall d’en Bas
PUIGSACALM
135
zona de Falgars. Una caminada per arribarfins al naixement del riu Fluvià, inventariarel molí de la Batllia, el molí de la Coromina,el molí de la Faja, revisar el motor elèctricde la Coromina –i la seva complexa estruc-tura– i les magnífiques vistes que s'hipoden observar.
A posteriori, es revisaren de nou tots elselements patrimonials, per a poder estu-diar més detingudament. Cal considerarque tots ells es troben en fase de revisió ique, de moment, sols s'ha pogut treballarallò que era visible físicament. La següentfase del projecte, que és en la que es trobaactualment, aboca per a poder recopilarmés informació de fonts orals i documen-tals per a poder aportar, a part de més ele-ments i informació, un fil conductor que lli-gui i expliqui, de forma ordenada, l'evolu-ció de la nostra societat en relació amb elsprocessos productius i l'explotació de l'ai-gua i el seu ús.
Des del Puigsacalm també fem una crida atotes aquelles persones que tinguin foto-grafies o informació d'elements patrimo-nials com molins, ponts, passeres, turbineso altres. Tota la informació obtinguda ésimportant per a desenvolupar el projecte iposar en valor la memòria del nostre muni-cipi i un dels principals valors que tenim,l’aigua.
Xevi Collell
...a Sant Esteved'en Bas, el 27 dejuliol, fou, també,molt profitosa.S'hi observarenuna dotzenad'elements:...
...A posteriori, esrevisaren de noutots els elementspatrimonials,per a poderestudiar més
detingudament...
arquitectònics singulars i que neixen fruitde la petjada humana–. La tercera visita, aSant Esteve d'en Bas, el 27 de juliol, fou,també, molt profitosa. S'hi observaren unadotzena d'elements: el safareig delsTorrons, la presa dels Piquers, el pont deles Mates, el pont de la Dou, el pont de laCau, una pica a la teuleria de la Dou, la teu-leria de la Dou, l'òbit del Teix, l'òbit de Gra-nollac, el molí dels Torrons, el molí delsPiquers, la mina del Teix, la mina de Grano-llac i un ariet a Granollac. La darrera sortidad'inspecció fou l'1 d'agost i es pujà a la
17
Molí de gra del Perer.
PUIGSACALM
135
De fet ja feia molttemps que
demanava depoder fer aquestaexcursió, però laresposta sempreera la mateixa“Ja hi serem atemps, Aniol!!!”.
A la fi, un dia [...]parlant tota la
família a casa, elsvaig aconseguirconvèncer perintentar-ho.
18
vors ells em van dir que, si era així, doncsque endavant, que ho provés... però el meupare no ho acabava de veure clar, encara!!!
A la fi, un dia poc després de la travessa,parlant tota la família a casa, els vaig acon-seguir convèncer per intentar-ho. La mevagermana va tenir clar, de seguida, que ellapreferia esperar un any més a fer l’intent,però que no li feia res que ho provéssimamb el meu pare aquest any. A partir d’aquívam fer un calendari per anar fent excur-sions per acabar-nos de preparar. Vam anaral Midi d’Ossau, a l’Aneto des de Coronas ibaixar per Aigualluts, a la Pique Longue delVignemale... i altres sortides que vam ferper la zona de Vallter i la nostra Garrotxa.
La darrera setmana abans d’intentar elMont Blanc la vam passar en un càmping deles Houches, molt a prop de Chamonix, ivam aprofitar per fer caminades d’aclimata-ció per poder intentar el cim amb lesmillors garanties. Primer volíem fer laPetite Aiguille Verte, però les condicions dela glacera van ser molt dolentes, amb molt
Dos joves socis del GECA al cim del Mont Blanc
Hola a tothom,Em dic Aniol i tinc 13 anys, i juntament amb el meu amic Ramon, de 15,aquest 22 d’agost passat a les 7.55 h aconseguíem fer el cim del MontBlanc. Us explico una mica com va anar tot plegat.
Era Setmana Santa i estàvem fent una tra-vessa amb la meva germana Mireia i el meupare, que, en quatre dies, ens va portar desdels Hostalets d’en Bas fins a Bagà. Vaigaprofitar aquests dies per, –dia sí, diatambé–, insistir al meu pare d’anar a fer elMont Blanc de 4810 metres d’altitud i con-siderada la muntanya més alta d’Europaoccidental, aquest estiu. De fet ja feia molttemps que demanava de poder fer aquestaexcursió, però la resposta sempre era lamateixa “Ja hi serem a temps, Aniol!!!”.
Aquell mateix hivern vaig tenir l'oportunitatde poder anar a escoltar, i també parlar-hiuna estona, amb els grans Kilian Jornet iNúria Picas, en unes xerrades que van fer alteatre de Puigcerdà. A tots dos els vaigcomentar també que tenia ganes de fer elMont Blanc i tots dos van coincidir en laresposta: “Primer hauries de fer la Picad’Estats, l’Aneto, el Gran Paradiso..., peranar-te preparant... i després intentar elMont Blanc”. La meva resposta va estarque tots aquests cims ja els havia fet, i lla-
L’Aniol fent l’aresta Bélvedère de l’aiguille Des Grands Montets
PUIGSACALM
135
una grimpada sostinguda en una paret d’a-proximadament 600 metres de desnivell,en la qual una caiguda podria esdevenirfatal. Amb paciència i passa rere passa,vàrem arribar al nostre destí. Un cop esta-blerts al refugi vam entrar al menjador, ones respirava un ambient muntanyenc increï-ble!!! Molts dels alpinistes que hi havia ensfelicitaven i ens encoratjaven, en veure’nstan joves.
Després de sopar, vàrem anar directamental llit, ja que sabíem que l’endemà enshavíem de despertar molt aviat. Aquella nitsempre la recordaré. Des del llit on enshavia tocat anar, es podien veure elspobles de la Vall de Chamonix 1800 metresmés avall d’on érem, anar-se il·luminant amesura que s’anava fent fosc i la posta desol va ser una experiència magnífica.
A dos quarts de quatre de la matinada, elremenament començava. Grampons peraquí, piolets per allà, motxilles amunt iavall... Els nervis s’escampaven per tot elcos. Després d’haver engolit l’esmorzar,ens posem el llum al cap i, apa, valentia iamunt!!!
L’excursió començava amb una carrandellade frontals que il·luminaven el terra i ja ales primeres passes et quedava un moltbon record. Encara de fosc, vam arribar alcim del Dome de Gouter a 4300 metres. Uncop passat aquest primer cim de més de4.000 metres, es van començar a distingirles siluetes dels grandiosos cims que ensenvoltaven. Vam caminar ben bé un parell
...el refugi del TêteRousse, que, coma curiositat, està ala mateixa alçadaque la muntanyaque s’alça més deCatalunya, la Pica
d’Estats...
...Els nerviss’escampaven pertot el cos. Desprésd’haver engolitl’esmorzar, ensposem el llum alcap i, apa, valentia
i amunt!!!
de gel i moltes esquerdes i llavors vamoptar per fer una caminada per la glaceradel Géant i tot seguit la pujada al cim delsGrands Montets (que també hi arriba untelefèric) per l’aresta Bélvedère.
L’endemà vam fer el cim del Mont Blanc deTacul de 4248 metres, des de l’Aiguille duMidi, on també es puja en un telefèric.
Llavors vam descansar un parell de dies perla Vall de Chamonix, i el dilluns 21 d’agostpreníem el telefèric de Les Houches-Belle-vue que enllaça amb el tren-cremallera queens portaria fins al Nid d’Aigle, que és oncomença la caminada per anar al MontBlanc.
El primer dia ens esperaven 1400 m de des-nivell positius per arribar al nostre primerdestí, el refugi del Goûter que es troba a3800 m. Poc després de passar la “CabanePastorale” a una horeta de camí, vàremarribar a una de les nostres referències detemps que havíem pensat els dies abans,que era el refugi del Tête Rousse, que, coma curiositat, està a la mateixa alçada que lamuntanya que s’alça més de Catalunya, laPica d’Estats. Seguidament ja ens trobà-vem en la zona més tècnica del dia, que s’i-niciava amb el gran Couloir. Es tracta d’untram curt però perillós, ja que sol haver-hifreqüents despreniments de roques i aixòt’obliga a passar ràpid. Passat aquest punt,ja havíem fet la meitat del desnivell del dia,però ara ens mancava superar la “paret delGouter” que, tot i no ser molt difícil, reque-reix molta atenció i concentració, ja que és
19
Negociant els pendents del Mont Blanc de Tacul.
PUIGSACALM
135
...vam arribar alRefugi del Vallot ia partir d’aquíl’ample pendentpel qual havíemanat pujant es vaconvertir en unafina i pronunciadaaresta de neu i
glaç...
...Uns minutsdesprés ens
trobàvem al cimque tants copshavíem somiatconquerir...
20
Arribant al refugi del Gouter.
En Ramon pujant la paret del Gouter.
Les nostres lliteres al refugi del Gouter.
d’hores abans que el sol comencés a sor-tir. Tot seguit vam arribar al Refugi delVallot i a partir d’aquí l’ample pendent pelqual havíem anat pujant es va convertir enuna fina i pronunciada aresta de neu i glaçque ens va obligar fer servir tots els nostressentits per tal de passar-la sense espants.Primer per les arestes de Les Bosses i des-prés per sobre els Rochers de la Tournette,ens anàvem apropant al cim. Però, pocabans d’arribar-hi, vam tenir un bon ensurtper part d’una cordada italiana que teníemjust al davant. Aquesta cordada consistiad’un guia i una dona que, ja sigui per lafatiga, per l’altitud o simplement per unabadada, es va precipitar dins una enormeesquerda!!! Tots ens vam espantar força,però ràpidament el guia va actuar subjec-tant-la amb la corda i, abans que ens n'a-donéssim, la cordada del darrere nostre, enla qual hi havia un altre guia professional,va acudir al seu rescat. Finalment, va podersortir sense cap dany més enllà del granensurt que va patir i que li va costar untemps de recuperar-se. Nosaltres vam con-tinuar cap al nostre objectiu.
Uns minuts després ens trobàvem al cimque tants cops havíem somiat conquerir.Un moment que em quedarà gravat a lament per tota la vida. Vàrem estar pocaestona al cim, ja que feia molt de fred i bas-tant de vent!!! Un parell de fotos, unsquants crits de victòria... i cap avall.
La baixada es feia ràpida, però mentalmentera dura i llarga. En poc menys de dueshores ens trobàvem de nou al refugi onhavíem passat la nit anterior. Per fi ja enspodíem treure pes de sobre. A partir d’a-quell punt canviàvem la neu per la pedra.De mica en mica anàvem desfent el camí. A
PUIGSACALM
135
...Una trobadatotalment
inesperada... [...]Era, ni més ni
menys, que el granÒscar Cadiach,...
Sens dubte,ha estat unade les millors
experiències de lameva vida.
21
El cim del Mont Blanc 4810 m.
Una trobada inesperada amb Òscar Cadiac
Els dos amics al cim
existeixen al planeta sense oxigen. Estracta d’un gran referent de l’alpinismeinternacional i ha completat altres gransprojectes. Vam poder parlar una estonaamb ell i ens hi vam fer unes fotos, també.
Ja acabada l’excursió vàrem tenir un pro-blema inesperat. El cremallera que enshavia de baixar ja marxava i ens vam posara córrer i a perseguir-lo per poder-lo aga-far, però, un cop enxampat, el maquinistaens va dir que estava ple i que no hi podíempujar. Ens vam haver d’esperar quasi dueshores per agafar el següent!!!
Un cop a baix de tot, la meva mare i lameva germana ens esperaven al pàrquingdel telefèric. Ja havíem acabat!!! Sensdubte, ha estat una de les millors experièn-cies de la meva vida.
Esperem que us hagi agradat aquest repor-tatge i que això engresqui a altres joves aconquerir muntanyes.
Aniol Pujiula ColomRamon Caballeria Gómez
mesura que baixàvem, ens anàvem recupe-rant del cansament que comporta estar atanta alçada. Després d’haver passat denou el Gran Couloir, vàrem tenir una gransorpresa. Una trobada totalment inespe-rada... La veritat és que vam passar pel seucostat i de bon principi no el vam reconèi-xer a causa del cansament i les ganes d’arribar, però de seguida vam reaccionar ivam saber de qui es tractava. Era, ni més nimenys, el gran Òscar Cadiach, que ha estatrecentment el primer català a conquerirtots els 14 cims de més de 8000 metres que
PUIGSACALM
135
22
Q amenaçadors que aviat es manifesten ambunes gotes grosses produint un canvi sob-tat, la gent comença a desfilar amb els seusparaigües de colors i els carrers quedengairebé deserts. La pluja, com passa sovint,estimada i desitjada, a vegades, d’altres,protagonista d’aigualir molts esdeveni-ments.Ens preguntem si serà només un fort ruixatd'estiu. La il·lusió que sentim tots ens fadecidir què farem, si el temps ens deixarà...Bé, a l'hora d'aixecar-nos, decidirem sipodem portar a terme el que havíem plani-ficat i el que volíem fer amb tantes ganes.Crec que, aquella nit, es va dormir poquet:la lluminositat dels llampecs, els fortstrons i la quantitat d'aigua caiguda, ho con-vertiren en una forta tempesta que no s'a-cabava.A l'hora prevista tothom baixa a esmorzar,la pluja continua i també la nostra preocu-pació. Els comentaris sobre el temps són eltema de conversa. Uns moments indecisosfins que, a les cinc de la matinada, arribenels taxistes que ens portaran al lloc progra-mat. Una hora més tard del previst, fosc iamb pluja, s'inicia el trajecte per la carre-tera asfaltada, però en començar la pistaarriben les dificultats, les contínues eslla-vissades ens alerten i obstaculitzen el camífins que ens trobem al davant un mini busparat. És en aquest moment que el nostreàngel guardià ens dona el senyal que nohem d'aventurar-nos i és així que decidimque serà un altre dia pujar al Vallibierna.
...els forts trons ila quantitat
d'aigua caiguda,ho converteix enuna forta tempestaque no s'acaba...
...i és així quedecidim que seràun altre dia pujaral Vallibierna. Unail·lusió frustadaque ens fa mal,però tenim la sort
que aviat ensorgeix una altra...
Sempre amb il·lusió ! - El 3.000 de l’estiu
ue bonica és la il·lusió que cadascú porta adins i poder-la expressar quan ens ve degust. Així ho vam manifestar el grup d'a-mics en la trobada que es va fer el dissabte6 d'agost per iniciar la nostra sortida cap alPirineu aragonès. Aquest any estava previstanar al Vallibierna, el tres mil de l'estiu.Agafar les motxilles i els estris necessaris iposar-los al cotxe en el qual ens desplaça-ríem, va ser un plis-plas. En bona compa -nyia, els ocupants dels quatre vehiclesmatiners, ja que la resta arribarien el cap-vespre, començàrem el nostre trajecte finsa Benasc. Per a nosaltres, les conversesmantingudes amb l’Àngels i en Joan, el fanmolt agradable i, sense adonar-nos gai-rebé, és l'hora de dinar. Escollim un restau-rant al poble de Campo; les seves terrassesplenes de gent i climatitzades amb vapord'aigua, li donen un toc de modernitat...tampoc aquest dia feia tanta calor!Cap a mitja tarda arribem a la Vall, ens ins-tal·lem a l'hotel i passegem pel poble comuns turistes més. El sol ja no acompanya, lasensació de foscor fa el dia més curt i noens cansem de mirar cap al cel i observarels núvols que cada vegada són mésnegres. Els carrers plens de gent donen feque la principal activitat econòmica deBenasc és el turisme. Tothom reflecteix laseva alegria, uns relaxats a les terrassesdels bars, altres a les botigues, interessatsper la roba de muntanya o pels productestípics, els nens jugant com sempre. Anosaltres ens preocupen aquells núvols
SECCIÓ MUNTANYA
PUIGSACALM
135
...les pedres vanarrasar més dedotze tendes decampanya, [...]
Quina decisió tanencertada vàrem
tenir, de nocontinuar!!
...Malgrat noportar a terme elque hauríem
desitjat, han estattres dies
inoblidables perles estones
compartides...
Una il·lusió frustrada que ens fa mal, peròtenim la sort que aviat en sorgeix una altra. És diumenge, alguns joves i altres no tanjoves decideixen marxar. Havia parat de ploure i la boira acompa -nyava la vall, quina sensació tan agradableens dona l'aire pur i fresc en ple estiu, lavegetació sembla que plori i brilla quan litoca un feble raig de sol... És un regal,veure aquest paisatge des del bonic poblede Cerler. En arribar a les pistes, decidimcaminar per aquells indrets, la pluja haviafet meravelles a la natura i admirar les plan-tes i flors va ser un plaer per als nostresulls. Ens criden l'atenció els baixos i api -nyats arbustos plens de nabius o aranyonsde muntanya, molt diferents dels de laplana. Va resultar una sortida matinal com-pleta i que la recordo, per la seva bellesanatural després de les pluges. Ja a la bai-xada, la boira havia desaparegut per dei-xar-nos contemplar unes magnífiques vis-tes de Benasc i la seva vall.Al matí del dilluns 7 d'agost, llegim a la por-tada del diari local Heraldo la notícia: "Unafuerte tormenta obliga a evacuar a un cen-tenar de personas de la Renclusa"; vaexplicant que l'aigua i les pedres van arra-sar més de dotze tendes de campanya, elrescat en helicòpter a menors, la pluja i lacalamarsada podien haver provocat unatragèdia. Quina decisió tan encertadavàrem tenir de no continuar! Després de recórrer el tram del congost deCollegats i apreciar les boniques panoràmi-ques, continuem la nostra ruta turística perla vila de Gerri de la Sal, passem el pontmedieval d'un sol arc creuant el NogueraPallaresa, que ens mostra la quantitat desaleres que té a la vorera i fem un curt pas-seig fins a arribar al monestir benedictíd'estil romànic de Santa Maria. Cadascúescull el que més l'interessa, uns s'infor-men dels seus orígens i construcció (seglesIX a XII), de les naus que està formada, comsón les voltes de canó... altres prefereixenmirar el pòrtic. Caminant cap a les salines,observem la llarga plataforma de formigóen forma de voladís que fa eixamplar lacarretera i permet que hi hagi voreres perals vianants; des de baix es comenta l'obra
23
i la seva construcció. En arribar a les sali-nes mil·lenàries (explotades pels romans ique ja no són productives després de lariuada de l'any 1982 que les destrueix)...anem seguint l'itinerari amb escassa infor-mació i, en arribar a casa, m'interesso detot el referent a la història de la sal de Gerri.Aquesta petita il·lusió que tinc per la infor-mació m'agrada i m'apassiona, em fa sentirbé i més coneixedora del meu país. Crecque la il·lusió és una de les emocions quemés motiven una persona, dona energia iés necessària per ser feliç.Fem gairebé parada obligatòria en passarper Sort, no us podeu imaginar com estavaen un mes d'agost, però per a nosaltres vaser fàcil aparcar el cotxe i seguidamentcadascú va fer el que preferí. Havia plogut iel riu portava aigua abundant, els grups decaiacs encara el feia més atractiu. Em cridal'atenció els nens que comencen a practicarràfting amb els seus monitors, desconec elrisc que comporta, però em va sobtar l'edaten què s'inicia.Malgrat no portar a terme el que hauríemdesitjat, han estat tres dies inoblidablesper les estones compartides, per les vivèn-cies viscudes, per prendre decisions totsplegats, per saber trobar alternatives... Totplegat ens ha omplert i ens ha enriquit,com a grup i com a persones, i ara pucexplicar satisfactòriament aquestes boni-ques experiències. Desitjo que continuï la il·lusió per organit-zar noves rutes i poder-vos acompanyar.
PP
PUIGSACALM
135
24
gaudir d’estar allà en aquell moment i amb lacompanyia que estàvem. Llavors vamcomençar a dirigir-nos cap al refugi. Qui hau-ria dit mai que quan arribéssim al refugi enstrobaríem allò? Un combat d’arts marcials!Quina bogeria, no? Doncs la veritat és que sí,tots els nens van començar a imitar el quefeien, però no hi havia punt de comparació.Aquell mateix dia, a la tarda, havíem d’anar aun altre refugi, però a causa del mal temps nohi vam poder anar, s’ha de dir que, gràcies aaixò, tots ens vam fer més amics, ja que vampassar la tarda junts. Alguns jugaven a cartes,d’altres xerraven, i, com sempre, els nensjugaven a reis i a guerres, algunes de nosal-tres ens vam afegir al joc dels nens, va sercom tornar a tenir vuit anys, quins records! Ales vuit ja havíem sopat, i vam continuarjugant, no vam poder fer jocs de nit, perquèhavíem d’anar a dormir aviat per carregar lesforces per l’endemà.
...Ens vam parar enun mirador que esveia el Pedraforcades de lluny, s’ha
de dir queimpressionava
molt,...
...les vistes que esveien des d’allà
eren increïbles, i etdonaven una
sensació tan bona,que no es potexplicar,...
Cap de setmana al Pedraforca - ACAMPADA GECAmainda/GECAjovent
er fi era aquell dia tan esperat, aquell 1 dejuliol que no faríem una sortida com totes,ens n’anàvem d’acampada. Ens vam trobar ales 9 del matí al Parc de l’Estació, però,aquest, no hi havia quasi ningú amb cara d’a-dormit, els nens i nenes estaven molt con-tents, fins i tot nosaltres. Per a alguns era laseva primera acampada, i per a altres, no,però tant uns com altres estàvem ben il·lusio-nats. En agafar l’autocar, n’hi havia quecantàvem, d’altres feien petar la xerrada, ialguns escoltaven música, el que normalmentse sol fer en els trajectes en autocar. Ens vamparar en un mirador que es veia el Pedraforcades de lluny, s’ha de dir que impressionavamolt, imagina’t ser allà dalt... Vam estar unabona estona allà, parlant, rient, fent fotos iesmorzant. I perquè no passéssim gana, ensvan portar una capsa de galetes i uns quantsfuets per aguantar fins al dinar. Quan vamacabar d’esmorzar i ja havíem ben estirat lescames, vam tornar a pujar a l’autocar i, demica en mica, ens anàvem enfilant per aque-lles carreteres amb tants revolts que hi ha, icom més amunt pujàvem i més vistes teníem,més gran es feia la il·lusió de fer aquesta sor-tida llarga que feia un any que esperàvem, ique es va fer etern.Finalment, quan vam començar a veure cotxesi més cotxes, l’autocar ens va deixar allà i vamanar a veure un altre mirador, no cal destacarque les vistes que es veien des d’allà erenincreïbles, i et feien una sensació tan bona,que no es pot explicar, ja que només l’ente-nem els que estàvem allà i els que vam poder
El refugi Estasen al fons.
PUIGSACALM
135
25
...quan vam arribaral principi de laTartera ens vamposar els cascs, ivinga amunt,...
...Va ser unaacampada amb
molt bons records,i molt divertida,esperem no
oblidar-la mai,...
Ens vam llevar aviat i, després d’esmorzar,vam començar el nostre camí cap al cim delPedraforca! A poc a poc ens anàvem desper-tant, quan vam arribar al principi de la Tarteraens vam posar els cascs, i vinga amunt, que alPedraforca hi falta gent. Al principi semblavaque pujaríem bastant de pressa, però amb lacalor, i el cansament que anàvem agafant, eltemps cada cop passava més a poc a poc,alguns més endavant, d’altres més enrere,vam arribar al coll, ja només quedava grimpar,i ja estaríem a dalt. Això sí que era divertit,grimpàvem com micos. Un cop a dalt, vàremveure que hi havia moltíssima gent. Després d’esmorzar, en Sergi havia d’anun-ciar una notícia. Seria bona o dolenta, quèpodria ser? No ho sabíem, vaja, no ho sabíemla Maria i l’Ester, perquè la Núria, sí que hosabia, i vam intentar que ens ho digués, peròva dir que, si ens ho deia, no tindria gràcia, ija no seria una notícia, i que ens volia ferpatir. La gran notícia era que hi hauria novespremonitores, ja que aquest any la Marta, laLaia i l’Andrea havien passat a ser monitores.Les tres noves monitores érem nosaltres, sí,sí, nosaltres, la Maria, la Núria i l’Ester. Ensaber la notícia, ens vam posar molt conten-tes totes, tot i que la Núria ja ho sabia, va serun orgull i ens va fer molta il·lusió que ensnomenessin premonitores al cim del Pedra-forca, amb aquelles magnífiques vistes. Des-prés d’això, vam començar a cantar la cançódel GECA, ens vam fer la foto de grup, i vamcomençar a baixar, a veure qui queia abans.
Durant la baixada molta gent va caure, nosal-tres també, per sort ningú va prendre mal. Quan vàrem arribar al refugi, vam començar adinar, mentre dinàvem va començar una guerra d’aigua, que casualment la vacomençar en Xino... Al principi era un joc aixídivertit, perquè a nosaltres no ens mullaven,però al final vam arribar a un extrem que noens podíem despistar, perquè, si t’arribaves adespistar un segon, et venia algú i et mullavade cap a peus, la gent que estava per allà afora el refugi, al principi també s’ho passavabé, veient com ens divertíem, però al final ellstambé havien d’estar alerta perquè, si es des-pistaven, també acabaven xops. Acabada laguerra d’aigua, vam agafar les maletes i,vinga, cap al pàrquing. L’autocar no ens podiavenir a buscar fins a una hora concreta, i elsmonitors van decidir que baixaríem un troscaminant, fins que vàrem arribar a un lloc quepodíem deixar les motxilles, les vam deixar,vam anar a l’ombra, ja que feia molta calor, iun cop allà ens vam posar a escoltar música ia cantar tots plegats. L’autocar va arribar, itots ben cansats vam pujar, però aquest copla gent no feia xivarri, ja que quasi tothom esva adormir.Va ser una acampada amb molt bons records,i molt divertida, esperem no oblidar-la mai, itant de bo que cada any siguin millors, ja queesperem poder viure’n moltes més.
Maria BarrancoNúria Bonamaison
Ester Espunya
El grup al cim del Pedraforca.
PUIGSACALM
135
26
Fitxes de les sortides tercer trimestre del 2017
PIC DEL PLA DE L’ESTANY (And.)23 de juliol de 2017 - 20 participantsHorari efectiu: 5,55 h - Horari total: 8,08 h VVooccaall:: Jordi FreixaItinerari: aparcament d’Arinsal, font de Moixo,bordes de les Agunes, bordes de Coruvilla, refugilliure del pla de l'Estany, estanys de Montmatell,estany Gelat de Montmatell, port d’Arinsal, picdel pla de l'Estany, estanys de Montmatell, refugidel Pla de l'Estany, bordes de Coruvilla, font deMoixo i aparcament d’ArinsalAltura màx: 2.865 m – Altura mín: 1.565 m Desnivell acumulat: 1.328 mQuilòmetres: 14,374 – Mitjana: 2,5 km/h Temps: bon temps
SANT FELIU DE PALLEROLS(Nocturna)19 d’agost de 2017 - 46 participants
Horari efectiu: 3,35 h - Horari total: 5,12 h VVooccaall:: Pere Plana
Itinerari: estació de Sant Feliu, can Talledes, colld’Uria, Riubrugent, font Grossa, font de la Rovi-rola, el Ballach, cingles de Rocalba, el Carbonés, Sant Marc i l'estació de Sant Feliu
Altura màx: 782 m – Altura mín: 452 m
Desnivell acumulat: 485 m
Quilòmetres: 11,040 – Mitjana: 3,2 km/h
Temps: bon temps
COMABONA25 de juny de 2017 - 21 participants
Horari efectiu: 3,58 h – Horari total: 5,12 h
Vocal: Jordi Muñoz
Itinerari: coll de la Bauma, cap del Grauet, pletade l’Olla, as de la Cabra, pleta de la Guilla, puigde Terrers, coll de Terrers, pic de Comabona,clot de Camabona, els Camps i coll de la Bauma.
Altura màx: 2.547 m
Altura mín: 1.585 m
Desnivell acumulat: 995 m
Quilòmetres: 8,690 – Mitjana: 2,4 km/h
Temps: bon temps
Conjunta: C.E.O.
PUIG SABASTIDA Aplec de Falgars 2 de juliol de 2017 - 35 participants
Horari efectiu: 3,08 h – Horari total: 4,35 hVocal: GECA
Itinerari: Sant Pere de Falgars, Pujolriu, torrent dePujolriu, font de les Cabanyes, puig Sabastida, fontde la Roca, els Sangles, torrent de la Codina, laCodina, salt de la Codina i Sant Pere de Falgars Altura màx: 1.245 m — Altura mín: 880 m Desnivell acumulat: 525 mQuilòmetres: 8,920 – Mitjana: 2,8 km/hora Temps: bon temps
PUIGSACALM
135
27
ELS LLANCERS (Aplec del GECA)3 de setembre de 2017 - 46 participants
Horari efectiu: 3,06 h - Horari total: 4,20 h
VVooccaall:: J. Juanola i Q. Barcons
Itinerari: collada de Bracons, turó de la Grevolosa,els Esquers, cim de Costa Llisa, collet de Renau, pladels Llancers, mirador del Collsacabra, els Codiners,Sant Nazari, la Grevolosa, font de la Grevolosa, colletde la Grevolosa i collada de Bracons.
Altura màx: 1.283 m Altura mín: 933 m
Desnivell acumulat: 390 m
Quilòmetres: 8,300 – Mitjana: 2,7 km/h
Temps: bon temps
APLEC DE SANT QUINTÍ24 de setembre de 2017 - 29 participants
Horari efectiu: 4,15 h - Horari total: 5,29 h
VVooccaall:: Jaume Bagó
Itinerari: molí de l’Aubert, les Comes, camí de laPortallera, el Padró, salt de l’Olla, coll del Pixadordels Matxos, camí Travesser, camí del Rei, font deLlove, pous de Calç, font del Boix, font de laBoada i molí Vell
Altura màx: 842 m – Altura mín: 480 m
Desnivell acumulat: 480 m
Quilòmetres: 9,150 – Mitjana: 2,8 km/h
Temps: bon temps
Joan Maragall, 1517176 SANT ESTEVE D’EN BAS
CALENDARI DE MARXES i CURSES
21 i 22 d’octubre 4a Trepitja Garrotxa (110 km, 64 km) Oix4a Trepitja Garrotxa (22km i 12 km) CEO
diss. 11 novembre Cursa Aplec de Sant Martí vell Santa Pau
diss. 11 novembre Rogaine de les 3 Valls Les Planes (orientació per equips) d'Hostoles
26 de novembre26 Centuria Trail - Cursa de Muntanya Sant Pau(10/23 o 31 km) de Segúries
Ultra Trail Solidària a l'Alta Garrotxa
PUIGSACALM
135
28
Socials
NECROLÒGICAEl passat dia 10 d’octubre en Josep Bar-trina i Pujolar, en va deixar, en Josep eraun persona molt vinculada al poble,sempre es va destacar per la seva desin-teressada col·laboració.Fou el personatge del passat núm. 129de la nostra revista.
NAIXEMENTDE L’ÀFRICAEl 2 d’octubre passat laLaura i en David, moni-tors del GECAjovent, van ser pares de l’Àfrica. Enhora-bona, parella! Ah, i penseu que s’ha acabat dormirtotes les hores que volíeu, bé, almenys, a en David. Us desitgem que aquesta nova etapa sigui fantàstica.
LLICÈNCIA FEDERATIVA 2018Les llicències s'hauran de recollir a l'oficina del GECA,al C/St. Josep núm. 3 de St. Esteve d'en Bas en horarid'ofina (dimecres de 2/4 de 7 a 8 del vespre).
MANIFESTACIÓ DE TRACTORSEl dia 29 de setembre van sortir de la Vall molts de tractors perassistir a la manifestació convocada a Girona.
D-BATREEl 30 de setembre es va iniciar a Can Trona el nou projecte D-Batre. Pretén posar sobre la taula, de forma trimestral, un temaque de forma directa o indirecta afecti els veïns de la Vall d’enBas. El primer se subtitulà “Mirades als refugiats” on el fotope-riodista Marc Sanye, el sirià Jad, el fotoperiodista Martí Albesa il’activista Lluís González exposaren, des de diferents punts devista, la seva implicació en la qüestió dels refugiats.
JORNADES EUROPEES DE PATRIMONIEl dissabte dia 7 d’octubre, al matí, es donà el tret desortida a les JEP 2017, que aquest any vinculen el pai-satge i el patrimoni cultural. En aquesta ocasió es rea-litzà un itinerari pels Hostalets d’en Bas i s’acabà almolí del Perer, un dels pocs molins que queden en fun-cionament de tota la comarca.
Apartir del dia 4 de
desembre, es renovarà automàticamentla llicència federativa per al 2018 a tots els
socis del GECA que se’ls va gestionar l’any 2017. Lamodalitat serà la que actualment cadascú té en vigor.
Si algú no vol que se li renovi la llicència, o vol canviarde modalitat, ens ho hauria de comunicarabans del 29 de novembre d’enguany.
Per altra banda, tothom que estigui interessat a treure’s la llicènciafederativa per al 2018, i que en l’any anterior no se li hagués
tramitat, que ens ho faci saber com més aviat millor.
Tingueu en compte que no es tramitaràcap llicència, si no ens heu comunicat
per endavant les vostresdades bancàries.
Es cobraran les despeses bancàriesdels rebuts retornats.
Xevi Collell
PUIGSACALM
135
29
Sortides socials
Diumenge 8: Camí de l’exiliITINERARI: Prats de Molló, plaça del Firal, pont sobreel Canadell, pla de l’Espinàs, Santa Margarida de colld’Ares, coll d’Ares, coll Prugent, pla dels Bous, pontde can Fumat i Molló DURADA: 5 hores de marxa efectivaVOCALS: David OrtizSORTIDA: 6.45 h del matí del local social del GECA
7.00 h de l’aparcament del Consum
Diumenge 29: Can Gustí de RiuITINERARI: castanyeda de Can Gustí de Riu, colld’Espinavell, coll d’Alp, el Treu Gros, pla de Freixe-net, Guitarriu, el Treu petit, Sant Feliu de Riu, laPlana i can Gustí. DURADA: 4 hores de marxa efectiva.VOCALS: Salvador CarreraSORTIDA: 6.45 h del matí del local social del GECA
7.00 h de l’aparcament del ConsumTelèfon: 677 318 530 i 606 651 591Qui es vulgui quedar a dinar a can Gustí de Riu, calque s’apunti.
Diumenge 12: Vertikalm al PuigsacalmITINERARI: plaça de Sant Privat d’en Bas, Puigsa-calm.DURADA: 4 hores de marxa efectivaVOCALS: GECASORTIDA: 7.45 h del matí del local social del GECA.Telèfon: 972 69 03 99 i 972 69 03 97
Diumenge 19: Visc entre volcansIITINERARI: Sortida al Massís del Garraf, situat alconjunt muntanyós Garraf – Ordal.Està previst fer una caminada d'uns 17 km. La sortidaanirà a càrrec de TOSCA, Serveis Ambientals d’Edu-cació i Turisme.SORTIDA: amb autocar. Reserva de places fins diven-dres 17 de novembre.7.00 h marquesina davant del Parc Nou d’Olot7.15 h del carrer Ample de Sant Esteve d’en BasTelèfons: GECA 606 651 591
TOSCA 616 132 503CEO 972 260 675
Dimecres 6: Sant Nicolau – El MallolITINERARI: Sant Privat d’en Bas (pla d’en Xurri o ElsPins ), Les escales, salt del Sallent, graus de pla Tra-ver, pla Traver, camí dels Matxos i pla d’en Xurri.
DURADA: 4 hores de marxa efectivaVOCALS: GECADURADA: 4 hores de marxa efectiva.VOCALS: GECASORTIDA: 7.30 h del matí del local social del GECATelèfon: 972 690 399 i 972 690 397Hi haurà esmorzar per a tots els participants.
Diumenge 24: Portada del Pessebre aSanta Bàrbara.
desembre
novembre
octubre
muntanya
jovent
Diumenge 29: Sant Martí XicPel fet que tenim un monitor de la zona d’Osona,què millor que travessar els túnels de Bracons ianar a conèixer la comarca veïna?
ITINERARI: St. Hipòlit de Voltregà, font de la Sala,la Cabanya d’en Rabionet i Sant Martí Xic i la bai-xada serà per la Creu del Morral, Casa de serraTosa i St. Hipòlit de Voltregà
LLOC DE TROBADA: Can Tista (part del darrera).
HORARI DE SORTIDA: 8.30 del matí
HORES DE MARXA EFECTIVA: 3 hores i mitja
VOCALS: Monitors GECAjovent
Diumenge 26: Pic de l’ÀligaITINERARI: collada de Bracons, collada de SantBartomeu, coll de Gallina, coll de Joan, collet de lafont de la Canal i tornada pel mateix camí.
SORTIDA: Can Tista (part del darrere)
HORARI DE SORTIDA: 8.30 h del matí
HORES DE MARXA EFECTIVA: 3 hores i mitja
VOCALS: Monitors GECAjovent
Diumenge 24: Portada del Pessebre(Vegeu secció de Muntanya)
Es seguirà amb la tradició d’ajuntar les 3 seccionsdel GECA (secció de muntanya, de jovent i de mai-nada) i tots junts pujarem en un cim de les nostresterres per a deixar-hi el pessebre. A l’hora d’esmorzar hi haurà galetes, cava irefrescs per a tots els participants.
Diumenge 28: Sortida a la Neu (A concretar segons condicions)
ITINERARI: A concretar
SORTIDA: Can Tista (part del darrere)
HORARI DE SORTIDA: 8.00 h del matí
HORES DE MARXA EFECTIVA: 3 hores i mitja
VOCALS: Monitors GECAmainada.
gener
desembre
novembre
octubre
ITINERARI: Oix, pont romànic, Aiguavella, coll de Palo-meres, Santa Bàrbara, pla d’en Pei, Oix.DURADA: 3.30 hores de marxa efectivaVOCALS: Joan i JosepSORTIDA: 7.15 h del matí del local social del GECA.
7.30 h de l’aparcament del Consum.Telèfon: 972 26 72 10 i 620 240 952 Nota: Si algú vol venir i no té ganes de caminar, es potarribar en cotxe fins a ben a prop.
Diumenge 31: Esmorzar de les MariesITINERARI: Mieres, La Casica de l’obrador, coll dePalomera, Talaia Ibèrica, monument dama de laGarrotxa, pla de Serrions, Mieres. DURADA: 3.30 hores de marxa efectivaVOCALS: Les MariesSORTIDA: 7.30 h del matí del local social del GECA.
7.45 h de l’aparcament del Consum.Telèfon: 972 69 05 64 i 972 69 03 99 . Hi haurà esmorzar fet pels cuiners del GECA
Diumenge 14: Sortida a la neu A determinar, segons l’estat de la neu.Telèfon: 677 318 530 i 606 651 591
Diumenge 28: Tavèrnoles ITINERARI: castell de Savassona, Santa Magdalena deConangle.
Diumenge 29: Sant Martí XicPel fet que tenim un monitor de la zona d’Osona, quèmillor que travessar els túnels de Bracons i anar aconèixer la comarca veïna?ITINERARI: Sant Hipòlit de Voltregà, font de la Sala, laCabanya d’en Rabionet i Sant Martí Xic i la baixadaserà per la Creu del Morral, casa de serra Tosa i SantHipòlit de VoltregàLLOC DE TROBADA: Can Tista (part del darrere)HORARI DE SORTIDA: 8.30 h del matí HORES DE MARXA EFECTIVA: 3 hores i mitja VOCALS: Joan Rubió, Ester Mulí, Anna Riera, Laia Amati Marta Bonamaisson.
Diumenge 26: Pic de l’Àliga ITINERARI: collada de Bracons, collada de Sant Barto-meu, coll de Gallina, coll de Joan, collet de la font de laCanal i tornada pel mateix camí.SORTIDA: Can Tista (part del darrera).HORARI DE SORTIDA: 8.30 h del matíHORES DE MARXA EFECTIVA: 3 hores i mitjaVOCALS: Xevi Juanola, Pere Terradas, Andrea González
Diumenge 24: Portada del Pessebre(Vegeu secció de Muntanya)Es seguirà amb la tradició d’ajuntar les 3 seccions delGECA (secció de muntanya, de jovent i de mainada) itots junts pujarem en un cim de les nostres terres pera deixar-hi el pessebre. A l’hora d’esmorzar hi haurà galetes, cava i refrescsper a tots els participants.
desembre
novembre
gener 2018
octubre
muntanya
jovent
Diumenge 28: Sortida a la Neu (A concretar segons condicions).
ITINERARI: A concretarSORTIDA: Can Tista (part del darrere)HORARI DE SORTIDA: 8.00 del matíHORES DE MARXA EFECTIVA: 3 hores i mitjaVOCALS: Monitors GECAjovent
gener
PUIGSACALM
135
30
Carrer Olot, 17 - 17176 SANT ESTEVE D’EN BAS
Tel. 972 690 150 - Fax 972 691 047
Línea BBVA 902 22 44 66 / www.bbvanet.com
MOBILIARI D’OFICINA, FOTOCOPIADORES,FAX, PROJECTORS VíDEO, AUTOIMPRESSORES,AUDIOVISUAL, COPISTERIA, MATERIAL ESCOLAR
I D’OFICINA, VENDA AL MAJOR I DETALL
Ctra. de Riudaura, 14 - 17800 OLOTTels. 972 26 86 65 - 972 26 86 25 - Fax 972 26 09 59
RESTAURANTBRASERIA
Esmorzars · Dinars · Sopars
TANCAT ELS DIUMENGES
C/ Vic, 10
Tel. 972 690 066
17177 ELS HOSTALETS D’EN BAS (Girona)c/ de Vic, 18 - Tel. 972 69 00 06 - Fax 972 69 04 03
e-mail: [email protected] - 17177 Els Hostalets d’en Bas (Girona)
Per reservar taula al tel. 972 69 10 39SANT PRIVAT D’EN BAS
BARDE L’AGROBOTIGA
Productes frescos i de qualitat, vedella de pastura, porc de rebost, pollastre de pagès, xai de ramat, embotits artesans, patates i fesols de la Vall d’en Bas i verdures de l’hort.
Restaurant
PUIGSACALM
135
31
A la gasolinera de la Vall
Polígon de la SerraC. Antoni Viver i Puig17176 VALL D’EN BAS
Tel. 972 691 056Mòb. 678 280 348
Obert cada diaServei de cafeteria bar, restauranti menjars per emportar
C O M P L E M E N T S
Ctra. d’Olot a Vic, 20 - SANT ESTEVE DE BAS
Tel. i Fax 972 69 04 02 - Mòbil 619 07 43 60
e-mail: [email protected]
Anàlisi / Disseny de Soft
SSEERRVVEEIISS IINNFFOORRMMÀÀTTIICCSS
Passeig de Barcelona, 3 - 2n 2a - 17800 OLOT (Girona)
Tel. 972 26 14 46 - Fax 972 26 61 32
E-mail: [email protected] Web: www.adssl.com
c/ La Fageda, 17 (Pol. Ind.)17178 LES PRESES
Tel. 972 69 30 97 - Tel./Fax 972 69 36 29www.taller-reyes.com
Josep Compte PalomeraGERENT - Tel. 608 73 34 90
Pol. Ind. Matabosch - C. del Ter, 129 - Apt. Correus 2608570 Torelló (Barcelona) - Tel. 93 859 11 72 - Fax 93 850 49 53
[email protected] - www.tctorello.com
Horari feiners 8,30h a 14 h - 16 h a 19,30 hHorari festius 8,30 h a 14 hPer trucar fins a les 19 h - Dilluns tancat
C/ Sant Rafel, 52 - 17800 OLOTTel. 972 26 95 64 - Fax 972 27 11 59
C/ Pare Lluís Rodés, 13 - Te. 972 87 72 7317430 SANTA COLOMA DE FARNERS
e-mail: [email protected]
PUIGSACALM
135
32
VENDA, REPARACIÓ I LLOGUER DEMAQUINÀRIA AGRÍCOLA I JARDINERIA
I TAMBÉ DE L'IROBOT ROOMBA
PUIGSACALM
135
33
C e n t r e d e f i s i o t e r à p i aA n n a R o d r í g u e z
Tractaments per a problemes d’esquenaLesions esportivesDolors musculars i articulars
C/ d’Eugeni d’Ors, 16 (baixos 2a) - SANT ESTEVE D’EN BASTel. 972 69 08 78 / 652 65 08 86 • [email protected]
RAMON BARCONS SL
C/ Mestre Viver Puig, 1 Pol. Ind. La Serra
17176 Sant Esteve d’en Bas
[email protected] 972 69 04 69
Cons t rucc ió -Rehab i l i t ac ió
FARMÀCIACOROMINAS SACREST
C/ OLOT, 13 – TEL 972 69 00 42
SANT ESTEVE D’EN BAS
FARMACIOLAANTIGUES ESCOLES, S/N –TEL 972 69 49 90
SANT PRIVAT D’EN BAS
ATENCIÓ FARMACÈUTICA • DERMOFARMÀCIAORTOPÈDIA • FÓRMULES MAGISTRALSPRODUCTES NATURALS • HOMEOPATIA
DIETÈTICA I NUTRICIÓ • PRODUCTES INFANTILS
LA BARRA D’EN REGUEGASTROBAR
AV. REIS CATÒLICS, 3T. 972 27170517800 OLOT (GIRONA)[email protected]
TANCAT:
DIMARTS I DIMECRES TOT EL DIA
DIUMENGES AL MIGDIA
PUIGSACALM
135
34
Restaurant • Habitacions
Tel. 972 690 06417176 JOANETES (La Garrotxa)
fondabarris.com
• DE J O A N E T
ES
•
Ben bé
d’Olot !
Sant Rafel, 5 - Tel. 972 26 08 59
C/ Roser, 5 - Tel. 972 26 10 61C/ Sant Esteve, 8 - Tel. 972 26 35 36
Llibreria Ma. Antònia
AL VOSTRE SERVEI
c/ Olot, 28
Tel. i Fax 972 69 10 36
SANT ESTEVE D’EN BAS
AllotjamentsColomeri Cullell
Mas Mastornell, s/n - 17176 Sant Esteve d’en Bas
Tel. 972 690 606 - Fax 972 690 267
www.allotjamentsrurals.com
Serrallleria i construccions metàl·liques • Fusteria en acer i acer inox amb pont tèrmicBaranes, models i sistemes • Tancaments, portals, façanes i cobertesMobiliari i focs • Automatismes i controls d’accés • Treballs de forja
Tel. 657 42 55 74 • C. Ample, 41, 17176 Sant Esteve d’en Bas (Girona)[email protected]
PUIGSACALM
135
35
