núm.116 novembre 2005-febrer 2006 de barcelona servei d ... · proclamat guanyador de les...

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona;Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email [email protected]

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALCOL·LEGI OFICIAL

DE METGESDE BARCELONAN

úm

.116

Nove

mbr

e 20

05-F

ebre

r 20

06

8

La candidatura de Miquel Bruguera guanya leseleccions col·legials3La llista “Professionalisme i progrés” obté el 74 % del vots per a la Juntade Govern i 240 delegats dels 300 membres de l'Assemblea deCompromissaris

El model de Col·legi.– Miquel Bruguera, després de ser proclamatguanyador de les eleccions col·legials 2006, va agrair la confiança dels metges en el modelde col·legi que ha fet del COMB un referent per a la sanitat espanyola i per a la resta decol·legis professionals. El president electe del COMB va anunciar l'objectiu del nou equiprector de trobar fórmules per reduir la sobrecàrrega assistencial i el compromís d'impulsar"un canvi molt important en les estructures hospitalàries i d'atenció primària" peraconseguir més incidència dels metges en els òrgans de govern de les institucions.

1. Miquel Bruguera durant la jornada electoral. 2. August Andrés, a l'hora de votar. 3. Col·legiats dipositant el seu vot.4. Ramon Trias, president de la Junta Electoral, a l'inici de la jornada de votació.

Miquel Bruguera, en primerterme, en el moment de serproclamat guanyador de leseleccions col·legials 2006.Sala d'Actes del COMB.

Més de 300professionalsparticipen en

una jornada sobreinnovació en el sectorsanitari

19

“Protagonistesde la medicinacatalana de la

primera meitat delsegle xx”, exposició ala seu col·legial

33

El president delCOMB estrenablog al web

col·legial amb uncomentari sobre lamanca d’especialistes

13

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2005-Febrer 200622222

informació col·legial



sumariBruguera, reelegit president del COMB amb el 74% dels vots 3Bruguera: “Hem de trobar fórmules imaginatives quepermetin que els metges de l’atenció primària tinguinmolta més capacitat de gestionar la seva pròpia agenda de treball” 8Revista de Premsa. Eleccions Col·legials 2006 10Buscar especialistes a fora no pot ser una solució 13Bústia 14El Col·legi de Metges presenta un manual per a laprevenció, detecció i abordatge dels maltractaments a la gent gran 17Jornada sobre innovació i emprenentatge en el sector sanitari 19Com afronta la professió mèdica dediferents països la reforma dels sistemes sanitaris 20Els Col·legis de Metges de Catalunya reconeixen l’excel·lència professionala 59 facultatius catalans en la segona edició de la “Nit dels metges” 26Miquel Bruguera: “El Dr. Broggi simbolitza elque es pot considerar excel·lència en medicina” 28L’“Any Dr. Pere Tarrés” es clou amb el lliurament del premi delConcurs d’Arts i amb el descobriment d’una placa commemorativa 30L’any 2006, “Any de l’Hospital Clínic i de laFacultat de Medicina de la Universitat de Barcelona” 31Posició del COMB en relació amb el Pla d’Hivern de l’ICS 32La salut dels metges 32El president del COMB inaugura l’exposició “Protagonistesde la medicina catalana de la primera meitat del segle XX” 33Revista de premsa 34El COMB presenta el llibre de l’“Any Dr. Alsina i Bofill” 37En record de Josep Servat 39El Centre d’Estudis Col·legials inicia el primer curscomplet de medicina i cirurgia làser d’hispanoamèrica 42Novetats legislatives sanitàries 44Delegacions i seccions col·legials 45Consultori terminològic 54Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 55Congressos i cursos 60Petits anuncis 63

Nota informativa: L’edició d’aquest número del Servei d’Informació Col·legial s’ha endarrerit 30 dies degut alprocés electoral. Febrer de 2006.

Servei d’Informació Col·legial. Novembre 2005-Febrer 2006 33333


La candidatura “Professionalismei Progrés”, encapçalada per Mi-quel Bruguera, va resultar gua-

nyadora en les eleccions a la Junta deGovern del Col·legi Oficial de Metgesde Barcelona celebrades el passat 14de febrer. Bruguera va aconseguir4.309 vots del total de 5.834 emesos,és a dir, un 74 % dels sufragis. Aixímateix, “Professionalisme i Progrés”va ser la candidatura més votada enl’elecció de l’Assemblea de Compro-missaris, amb 4.261 vots dels 5.807emesos, aconseguint un percentatgedel 75 % del total de vots i una assigna-ció de 240 compromissaris sobre 300.August Andrés, candidat de la llistaalternativa, va obtenir 1.283 vots en

Bruguera, reelegitpresident del COMB amb el74 % dels vots

A les 00,45 hores de lamatinada del dia 15 de

febrer, Ramon Trias,president de la Junta

Electoral del COMB, vadonar a conèixer els

resultats oficials de leseleccions col·legials 2006 i

va proclamar en sessiópública la reelecció de

Miquel Bruguera per a lapresidència de la Junta deGovern del Col·legi Oficial

de Metges de Barcelona.Bruguera va obtenir el 74 %

dels vots. L’altre candidat,August Andrés, n’obtingué

el 22 %.

EleccionsCol·legials

2006

l’elecció a la Junta de Govern, un 22 %del total, i 1.210 vots per a l’Assembleade Compromissaris, el 21 % dels eme-sos, obtenint una representació de 60compromissaris a l’Assemblea. La par-ticipació a les eleccions col·legials vaser del voltant del 23 % del cens elec-toral, xifrat en 26.340 metges.Els resultats oficials de l’escrutini vanser publicats al web col·legialwww.comb.es de manera simultàniaa la seva proclamació en sessió públi-ca a càrrec del doctor Trias.

La jornada electoralA les 8,30 hores del 14 de febrer es vareunir la Junta Electoral, nomenada perl’Assemblea de Compromissaris del dia

Miquel Bruguera, a la nit electoral, després deser proclamat guanyador de les eleccions

col·legials 2006. Al fons, els membres de la JuntaElectoral.



14 de desembre de 2005, per donarinici a la jornada electoral. Van assistir-hi per la Junta Electoral els vocals titu-lars Ramon Trias, Joaquim Ramis iRamon Sàrrias, com a membres de lesComissions Permanents de Juntes Di-rectives anteriors, i els vocals titularsDolors Bou, Vicente Gancedo i Josep M.Vinué, com a membres de l’Assembleade Compromissaris anterior. Com a pre-sident, hi actuà Ramon Trias, i com asecretari, Vicente Gancedo. Així ma-teix, hi van assistir els presidents de laMesa i els vocals, designats per sorteigel 23 de gener per ocupar les vuit me-ses durant la jornada de votació.Les meses de votació van quedar cons-tituïdes de forma que n’hi havia sis peral Barcelonès, distribuïdes seguint l’or-dre alfabètic dels col·legiats, i dues per

a comarques, sent la mesa 7 la corres-ponent als col·legiats de les comar-ques del Maresme i el Vallès Occiden-tal, i la mesa 8 la corresponent alscol·legiats de l’Alt Penedès, l’Anoia, elBages, el Baix Llobregat, el Berguedà,el Garraf, Osona i el Vallès Oriental.Una vegada els presidents, els altresmembres i els interventors van haverpres possessió de les respectives me-ses de votació, a les 9 del matí es vainiciar la votació, que va prosseguirininterrompudament fins a les 20 ho-res del vespre. La jornada electoral esva desenvolupar sense incidències.

Les candidaturesLa Junta Electoral va proclamar les can-didatures encapçalades per MiquelBruguera i August Andrés el dia 13 de

Eleccions Col·legials 2006

gener de 2006, i que eren les següents:Candidatura del doctor Miquel Bru-guera a la Junta de GovernPresident: Miquel Bruguera. Vicepre-sident 1r.: Miquel Vilardell. Vicepresi-dent 2n.: Ricard Gutiérrez. Secretari:Jaume Padrós. Tresorer–Comptador:Jaume Roigé. Vicesecretari: Jaume Se-llarés. Vocal 1r.: Ramon Pujol. Vocal2n.: Pilar Arrizabalaga. Vocal 3r.:Francesc de B. Ferrer. Vocal 4t.: LeonorAncochea. Vocal 5è.: Àngels Martos.Vocal 6è.: Josep Manel Picas. Vocal7è.: Rosa Maria Boyé. Vocal 8è.: RamonTorné. Vocal 9è.: Gustavo Tolchinsky.Vocals suplents a Junta de Govern:Alfons Malet i Joaquim Camps. Vocalssuplents a vocalies: Xavier de las Cue-vas, Xavier Blancafort i Núria Martínez.Altres suplents: Mercè Botinas.

1 2 3




Candidatura del doctor August An-drés a la Junta de GovernPresident: August Andrés. Vicepresi-dent 1r.: Vicente González. Vicepresi-dent 2n.: Javier Foncillas. Secretari:Montserrat García. Tresorer–Compta-dor: Magdalena Mercadal. Vicesecre-tari: August Anguita. Vocal 1r.: LluísMargarit. Vocal 2n.: José Ignacio So-lano. Vocal 3r.: Ernest Castro. Vocal4t.: Pere Salord. Vocal 5è.: Naim Han-naoui. Vocal 6è.: Jordi Pedra. Vocal7è.: Jordi Cusco. Vocal 8è.: Josep M.Banús. Vocal 9è.: Salvador Ros. Vocalsuplent a Junta de Govern: Olga Car-rera. Vocals suplents a vocalies: Can-dy Semeraro i Jesús M. Santaliestra.

L’escrutiniA les 20 hores es va tancar el vestíbulde la seu col·legial, que havia estathabilitat com a recinte electoral, per-què votessin tots els electors presentsque encara no ho havien fet, els com-ponents de les meses de votació i elsmembres de la Junta Electoral. Final-ment, els vots per correu es van in-troduir a les urnes, després de com-provar que els col·legiats no hagues-sin exercit el seu dret al vot presenci-alment, per fer l’escrutini definitiu.A continuació, cada mesa, en sessiópública, va fer l’escrutini dels vots ob-tinguts per cada candidatura, aixecantuna acta i lliurant-la a la Junta Electo-ral. Finalment, a les 00,45 hores de lanit, Ramon Trias, president de la Junta

Electoral, va proclamar oficialment elsresultats de les eleccions col·legials2006. Trias va agrair al personal delCOMB “l’esforç que ha representat elrecompte” i la “col·laboració de totsels membres de la Junta Electoral”.

L’acte de proclamacióUn cop proclamada la candidaturaguanyadora, el reelegit president Bru-guera va pronunciar un breu discurson, després d’un record per al recent-ment desaparegut Josep Servat, con-seller delegat del COMB, va agrair laconfiança dels metges en el modelque ha fet del COMB un “referent pera la sanitat espanyola i un model pera la resta de col·legis professionals”.Bruguera, finalment, va enumerar elsobjectius del seu programa electoral:el compromís d’aconseguir que elsmetges tinguin “una participació efec-tiva” i “més incidència en els òrgansde govern” de les institucions sanità-ries, “reduir la sobrecàrrega assisten-cial, específicament en l’atenció pri-mària”, trobar fórmules perquè elsmetges “puguin conciliar la seva vidaprofessional i familiar”, “introduir unapolítica activa” per “reduir els errorsmèdics”, lluitar per la seguretat delsmalalts i sanitaris i millorar “les retri-bucions de les mútues”, entre d’al-tres qüestions. Es pot accedir al docu-ment íntegre del discurs de MiquelBruguera a la pàgina 8 del presentSIC.

6. Col·legiats votant.7. Nolasc Acarín, president de la Mutual Mèdica.8. Taules de votació al vestíbul del COMB.9. August Andrés i Miquel Bruguera,intercanviant paperetes de votació.10. Juli de Nadal, director de l’Institut d’Estudisde la Salut.11. Miquel Vilardell, vicepresident 1r. de lacandidatura de Miquel Bruguera.

1. Ramon Trias, president de la Junta Electoralpoc abans d’iniciar-se la jornada electoral.2. Miquel Bruguera.3. August Andrés.4. Col·legiada en el moment de dipositar el seuvot.5. Jaume Aubia, president executiu del GrupMed; Xavier Trias, regidor de Convergència i Unióa l’Ajuntament de Barcelona, i Jaume Padrós.

11 10

9

8

7

6

4 5




DELEGATS DE L’ASSEMBLEA DECOMPROMISSARIS

Llista Dr. Bruguera

Barcelonés

Bruguera Cortada, Miquel; Vilardell Tarrés, Mi-quel; Gutièrrez Martí, Ricard; Padrós Selma,Jaume; Roigé Solé, Jaume; Arrizabalaga Cle-mente, Pilar; Ferrer Ruscalleda, Francesc B.;Ancochea Serraïma, Leonor; Picas Vidal, JosepManel; Torné Escany, Ramon; Tolchinsky, Wie-sen, Gustavo Andres; Malet Casajuana, Alfons;Camps Domènech, Joaquim; Blancafort Sanso,Xavier; Martínez León, Núria; Botinas Martí,Mercè; Bombí Latorre, Josep Antoni; DomènechTorné, Francesc; Acarín Tusell, Pere Nolasc;Pardell Alentà, Hèlios; Trias Rubies, Ramon;Ramis Coris, Joaquim; Martínez Jiménez, Patri-cio; Sàrrias Ramis, Ramon; Martín Oliva, Xavier;Sans Corrales, Mireia; Vinué Perulles, JosepMaria; Abizanda González, Mercè; ManzaneraLópez, Fsc. Xavier; Gallego Zurdo, Antoni; VallsSirera, Carme; Pons Berengueras, Josep Maria;Giralt Sampedro, Isabel; Mestre Blabia, As-sumpta; Darnell Tey, Alejandro; Mir Devant,Lluís; Bou Camps, Dolors; Morlans Molina,Màrius; Cots Yago, Josep Maria; Blanco Domín-guez, Josep Antoni; Tornos Mas, Maria Pilar;Bergadà Sitjà, Jaume; Bruguera Cortada, Jordi;Da Pena Álvarez, José Manuel; Ripoll Espiau,Raimon; Admetlla Falgueras, Margarita; PuigSanz, Lluís; Pujante Conesa, Josep A.; AgatonBonilla, Fsco. Carlos; Ligüerre Casals, Iskra;Gancedo Rodríguez, Vicente; Asmarats Merca-dal, Lluís; Gual Sala, Arcadi; Cuatrecasas Cam-bra, Gabriel; Llauger Rosselló, Maria Antonia;Caballería Rovira, Llorenç; Balius Juli, Ramon;Carreras Padrós, Manel; Fatjó Hurios, Francesc;Gili Cirera, Gabriel; Mañer Masdeu, Jordi; Olive-ras Farrús, Joan; Renau Folch, Enric; NoguerDebray, Santiago; Subirana Garcia, Pere;Sánchez Planell, Lluís; San José Laporte, Anto-nio; Riera Masgrau, Joquim; Sánchez Ferrin,Pau; Hierro Riu, Jordi; Lerma Roig, Rosa; RipollEspiau, Enric; Salmeron Bargo, Joan Manuel;Cararach Ramoneda, Vicenç; Campins Martí,Magda; Esteva Ollé, Xavier; Voltas Baró, Do-lors; Fernández Simó, Enric; Campmajó Almo-dóvar, Carlos; Canet Capeta, Jaume; FonollosaPla, Vicenç; Lloveras Rubio, Ariadna; Martí Vilal-ta, José Luís; Pié Garcia, Jordi; Altimir Losada,Salvador; Torrents Fernández, Asunción; Vi-nyes Vilà, Joan; Quintana Riera, Frederic; Xala-barder Coca, Eudald; Míguez Rey, Arturo; Mau-ri Clua, Enric; Boada Gil, Josep; Medallo Muñiz,Jordi; Vega Otero, Maria Dolores; Parra Areste,M. Ester; Delàs Amat, Jordi; Freixas Laporta,Montserrat; De Dou Playà, Joan; Amorós Ma-cau, Josep Maria; Balius Matas, Ramon; Barbe-ta Laball, Anselm; Fandos Olona, Josep Maria;

Junta de Govern(2006-2010)

PRESIDENTMiquel Bruguera i Cortada

VICEPRESIDENT PRIMERMiquel Vilardell i Tarrés

VICEPRESIDENT SEGONRicard Gutiérrez i Martí

SECRETARIJaume Padrós i Selma

TRESORER-COMPTADORJaume Roigé i Solé

VICESECRETARIJaume Sellarés i Sallas

VOCAL 1r.Ramon Pujol i Farriols

VOCAL 2n.Pilar Arrizabalaga Clemente

VOCAL 3r.Francesc Ferrer i Ruscalleda

VOCAL 4t.Leonor Ancochea i Serraïma

VOCAL 5è.Àngels Martos i Rodríguez

VOCAL 6è.Josep Manel Picas i Vidal

VOCAL 7è.Rosa Maria Boyè de la Presa

VOACL 8è.Ramon Torné i Escany

VOCAL 9è.Gustavo Tolchinsky Wiesen

Suplents: Per cobrir els càrrecsnominals de la Junta:

1.- Alfons Malet i Casajuana

2.- Joaquim Camps i Domènech

Suplents: Per cobrir la resta decàrrecs de Vocals de la Junta:

1.- Xavier de las Cuevas Bou

2.- Xavier Blancafort Sansó

3.- Núria Martínez León

Coma Solé, Montserrat; Castells Fusté, Lluís;Cobo Toribio, Luis; Dueso Parache, Antonio;Jordi Reichenberg, Guillem; Simonet Aineto,Pere J.; Sort Jané, Pau; Ilari Rocabert, Joan;Pedro Olivé, Carmen; Barrera Sala, Josep Maria;Ardèvol Cuesta, Jordi; Argilés Vives, Josep Maria;Barahona Garcia, Manel; Bayona Huguet,Xavier; Mundet Tuduní, Xavier; Puyalto Ballart,Eusebi; Vidal-Barraquer Mayol, Francesc; VilaltaCasas, Ramon; Serrano Barasona, Javier; TriasBañeres, Alfons; Fort Ros, Joan; CasanovasGordó, Josep Maria; Ripoll Humet, Guillermo;Corominas Torres, Josep Maria; XalabarderVoltas, M. Àngels; Cahisa Mur, Manuel; HervasPuyal, Carles; Sarkis Sarkis, Manibal; ArribasTutusaus, David; Bargalló Carulla, Domingo;Selva O’callaghan, Albert; Avila Padilla, Javier;Casino Ortilles, Antonio

Alt Penedès

Vàzquez Barbat, Joaquim; Altes Capella, Jordi;Baeza Martí, Joan Carles; Gago Rius, Jordi; Fo-res Garcia, Xavier

Anoia

Zambudio Nogueras, Josep; FlorensaClaramunt, Elisenda; Bausili Pons, Josep Maria;Cantero Gómez, Xavier; Ehsan Abdul-Hamed,Faraidon

Bages

Guerrero Sala, Lluís; Aranalde Fortó, Joan Maria;Bertral López, Carme; Blasi Fontan, Eugeni; Cu-lell Oliveras, Pere; Marcos Bruguera, Josep M.

Baix Llobregat

Sellarés Sallas, Jaume; Martos Rodríguez, M.Àngels; Morató Agustí, M. Lluïsa; Bacardí Pons,Ramon; Torres Torres, Dante; IzquierdoMartínez, Armand; Esteve Balagué, Lluís; Mo-rera Castell, Ramon; Mañà Bové, Francesc;Gaynés Palou, Eduard; Ibrahim Sanjaq, Ahmad;Formiga Pérez, Francesc; Toril López, Jesús;Ordi Ros, Josep; Boadas Mir, Jaume; Martí Gua-daño, Enrique; Font Ureña, Silvia; López Simar-ro, Flora

Berguedà

Ballús Planas, Lluís; Civil Arnabat, Ferran; Cla-pés Roca, Albert; De Haro Martín, Lluís; YunDuran, Lluís

Garraf

Freixas Padró, Xavier; Benet Martí, Josep Maria;Almiñana Rique, Mónica; Ballart Gavilà, Cristi-an; Yuste Marco, Antoni

1 2




Maresme

Boyé De La Presa, Rosa Maria; Gurí Mundí,Joan; Monés Xiol, Joan; Schwartz Riera, Simon;Toràn Montserrat, Pere; Pérez López, Francesc;Puig Gris, Pere; Capdevila Morell, Josep A.;Marinel·lo Roura, Josep; Ballester Martínez,Anna; Pérez Bartolí, Jaume; Biscarri Cortasa,Màrius; Solans Laqué, Roser; López Colomés,Josep Lluís; Prats Maeso, Miquel

Osona

Arimany Manso, Josep; Autonell Reixach, Jose-fina; Casals Font, M. Àngels; Batiste-Alentorn,Eduard; Fabregó Trabal, Josep

Vallès Occidental

Pujol Farriols, Ramon; De Las Cuevas Bou,Xavier; Aubia Marimon, Jaume; RodríguezJornet, Àngel; Sala Pedrós, Joan; Jovell Fer-nández, Albert; Mañé Velilla, Blanca; MonésCarilla, Jordi; Farrés Quesada, Josep; Craven-Bartle Lamote De Grignon, J.; Colomer Giner,Miquel; Gallardo Quesada, Sebastián; Berru-ezo Naval, Miguel A.; Jou Turallas, Josep Maria;Mestre Saura, Vicenç Jaume; BarconsVilaplana, Miguel; Millan Guasch, MªMontserrat; Salgado Remigio, Antonio; TilPérez, Lluís; Trenchs Verdaguer, Xavier; Fi-gueras Bellot, Jaume; Font Rocabayera, Juli;Güell Puigcercós, Dolors; Olmos Miró, Antoni;Armengol Sánchez, Josep; Ramírez De Arella-no Serna; Aliaga Celma, Felix; Falcó Fages,Joan; Maestre Alcacer, Jose Antonio; MarínRipoll, Josep Lluís; Martínez Ocaña, Juan Car-los; Abella Grau, Josep Maria

Vallès Oriental

Vilaseca Bellsolà, Joan; Nonell Gregori, Ferran;Morlanas Molina, Germà; Benavent Àreu,Jaume; Vilaseca Bellsolà, Jaume; Rodas Font,Gil; Mallafré Anduig, Josep Maria; CostaTrachsel, Irmgard; Viladoms Guerra, Jordi

DELEGATS DE L'ASSEMBLEA DECOMPROMISSARIS (2006-2010)

Llista Dr. Andrés

Barcelonès

August Andres Trias; Vicente Gonzalez Mes-tre; José Javier Foncillas Corvinos; MagdalenaMercadal Piera; Jose Ignacio Solano Carreira;Pere Salord Ripoll; Naim Hannaoui Hadi; JordiPedra Sagrista; Xavier Cusco Segarra; JosepMaria Banus Gassol; Augusto Anguita Mateu;Olga Carrera Salcedo; Salvador Ros Montal-ban; Candy Semeraro Odds; Jesus Maria San-

taliestra Fierro; Manuel Llusa Perez; DomenecGirones Coma; Silvia Lopez Coll; Jorge MuchartMasaller; Mª Del Pilar Gomez Martinho; JordiHuguet Perez; Merce Pascual Queralt; Fran-cisco Sanchez Martin; Alvaro Vives Suñe; JoséMª Alberola Bou; Pablo De La Torre Holguera;Cristina Gutierrez Ruiz; Leonor Noe Casanovas;Rosa Sagrista Vidal; Cristina Cabrera Lopez;Miquel Vila Baucells; Anna Mª Mainer Ribera;Javier Torres Herrera; Jose Luis Blanch Alejan-dro; Alberto Gonzalez Martin; Valenti VallsArara; Carmen Valverde Navas; Agusti AytesFarre; Maria Ignacia Prat Bofill; Miguel A.Cosme Jiménez; Carlos Pons De Beristain;Eugenia Gonzalez Cascante; Jordi Escoda Bar-celo; Antoni Castells Rodellas; Mireia CaraltBarba; Manuel Nogueron Castro; Juan Anto-nio Hueto Madrid

Baix Llobregat

Ernest Castro Gutierrez; Emilio ZahoneroBellmunt; Joan Ribas Duch

Maresme

Lluis Margarit Alexandre; Enrique CaballeriaRovira; Enric Andrés Ribes

Vallès Occidental

Montserrat Garcia Balletbo; Ramon Cugat Ber-tomeu; Carmen Bartolome Pérez; Joan Capar-ros Sariol; Juan Ignacio Ochoteco Garcia;CarlosCubells Larrosa

Vallès Oriental

Ramon Antonio Hirujo Sosa

1. Col·legiats en el moment de dipositar el seuvot.2. El Dr. Joan Colomines va participar en una deles meses electorals.3. Miquel Bruguera fa declaracions durant lajornada electoral.4. Ramon Trias dóna instruccions per començarel recompte dels vots.

5. S’obren les urnes per fer el recompte.6. D’esquerra a dreta: Josep M. Vinué, RamonSàrrias, Dolors Bou, Joaquim Ramis, VicenteGancedo i Ramon Trias, membres de la JuntaElectoral, fent l’escrutini dels vots.7. Els membres de les candidatures esperen elresultat de l’escrutini.8. La Junta Electoral en l’acte de proclamació dela candidatura guanyadora.9. Miquel Bruguera, en primer terme, és reelegitpresident del COMB per quarta vegada.

3 4

5

6

7

8

9



EleccionsCol·legials

2006

Bruguera: “Hem de trobar fórmules imaginmetges de l’atenció primària tinguin moltaseva pròpia agenda de treball”

Miquel Bruguera, desprésde ser proclamat guanyador

de les eleccions col·legials2006, va agrair, en un breu

discurs, la confiança delsmetges en el model de

col·legi que ha fet del COMBun “referent per a la sanitatespanyola i un model per a

la resta de col·legisprofessionals”. Bruguera va

assenyalar diversosobjectius de la nova Junta de

Govern: promoure un canvien les estructures

hospitalàries i de l’atencióprimària, que permeti que

els metges tinguin mésincidència en els òrgans de

govern; reduir lasobrecàrrega assistencial;

impulsar fórmules perconciliar l’activitat

professional i familiar i,entre d’altres qüestions,

lluitar per millorar laseguretat dels malalts i dels

sanitaris. Seguidament,reproduïm el text íntegre del

discurs que MiquelBruguera, president electe

del COMB, va pronunciarcom a cloenda de la jornada

electoral.

“Estic content d’haver guanyataquestes eleccions i, sobretot,estic content perquè això repre-

senta una manifestació de confiançade molts metges, els que han votatper aquesta candidatura, i voldriacreure que també molts dels que nohan votat, pel model de col·legi quevam crear fa molts anys amb en RamonTrias i en Jaume Aubia, al qual des-prés molta gent ha contribuït de ma-nera molt activa per aconseguir quesigui un referent per a la sanitat espa-nyola i un model per a la resta decol·legis professionals.Estic content, però també estic tristperquè en Josep Servat no ha pogutveure aquesta victòria de la nostra can-didatura. En Josep Servat ha estat unapeça fonamental per a aquest col·legien la creació de moltíssimes innovaci-ons com ara els serveis col·legials i enla forma d’organització de la institu-ció. En Josep era un amic per a totsnosaltres, era un company, era unapersona de l’equip, de confiança, quesabies que et resoldria els dubtes, quanels tinguessis, tant els de caràcter es-tratègic com els de caràcter personal.Per això nosaltres ens comprometem aconservar la memòria d’en Josep.Durant els propers anys farem cosesperquè en Josep Servat quedi en lamemòria de tots els metges i un delsobjectius que ens plantegem, encaraque sigui a llarg termini, és que aquesttros de carrer Vilana que passa perdavant del col·legi, sigui el carrer JosepServat.Estic content perquè s’ha acabat lacampanya i, he de dir que, durantaquesta campanya hi ha hagut mo-ments que m’han dolgut. Algunes insi-nuacions de la candidatura que ha com-petit amb nosaltres sobre irregulari-tats en el funcionament dels serveis odels, entre cometes, negocis, que éscom se’ls ha anomenat, a mi m’han fetmal. Em sembla que si d’alguna cosapodem estar-ne ben contents és de

l’honorabilitat de les persones que hangestionat aquest col·legi. De totesmaneres, us puc assegurar que aquestaspecte agredolç de la campanya l’obli-daré de seguida i no em deixarà capmarca ni tampoc em farà prendre capactitud reactiva, però us he d’advertirque m’ha dolgut.El que no oblidaré és la dedicació, l’en-giny, l’eficàcia del que ha estat el res-ponsable de la campanya de la nostracandidatura, en Jaume Padrós. Tots elconeixeu i coneixeu bé les seves qua-litats. És un company lleial de fa mol-tíssims anys i que per a mi és la peçamés insubstituïble de la nostra candi-datura.En aquesta campanya, a més d’enJaume, la Mònica Puig ha estat unapersona d’una importància clau; és laque ha portat la secretaria de la candi-datura i li voldria agrair específicamentla seva amabilitat, dedicació i entrega.També estic content de tota la gent dela casa que en el dia d’avui ha complertamb molt entusiasme la seva tasca.Ara és el moment de començar la fei-na que ens hem proposat per aaquests quatre anys i que ja hem ex-plicat en el nostre programa electo-ral. Només voldria repassar-ho moltbreument perquè quedi clar el nostrecompromís amb aquests projectes.Un és aconseguir un canvi molt im-portant en les estructures hospitalà-ries del nostre país i també en les del’atenció primària, que permetin queels metges tinguin més incidència enels òrgans de govern, una participa-ció efectiva en el que seria la gestió,que els permeti influir en les líniespolítiques de les institucions. És elque permetrà al metge recuperar l’au-toestima i tenir més clar que el nostretreball és el producte del nostre criterii no del criteri de gent que no sempreconeix el que és la feina de metge.L’altre objectiu és reduir la sobrecàr-rega assistencial, específicament enl’atenció primària, que és una font



d’insatisfacció per als metges, per alsmalalts, una possible font d’errors perno veure els malalts amb prou atenciói segur que és un dispendi excessiuper a l’Administració, perquè moltesvegades se substitueix el temps deparlar amb el malalt i explicar-li el queté per una recepta. Els metges de pri-mària no poden resistir un ritme detreball que és previsible que vagi crei-xent. Per tant, hem de trobar fórmulesimaginatives que permetin que elsmetges de l’atenció primària tinguinmolta més capacitat de gestionar laseva pròpia agenda de treball i encaraque, de moment, això sigui conflictiu,segur que a la llarga serà un beneficiper a tothom.També volem contribuir a trobar fór-mules perquè els metges, especial-ment les metgesses, puguin conciliarla seva vida professional i familiar,sobretot en aquells períodes de lavida que per qüestions de tipus biolò-gic –embaràs, part, fills petits– exigei-xen una atenció específica i que aques-ta dedicació més important a la famí-lia no representi una limitació per a laseva carrera i la seva promoció pro-fessional.També haurem de mirar de reduir lesbarreres que hi ha entre l’atenció pri-mària i els hospitals, que és una altrafont d’insatisfacció per als metges iuna distorsió per a un bon funciona-ment del sistema sanitari. Aproximarels metges d’atenció primària i elsmetges d’hospital és clau i hem de serimaginatius per ajudar a trobar aques-tes possibles modificacions del siste-ma actual.Hem d’esforçar-nos a lluitar per in-troduir una política activa per millorarla seguretat dels pacients o, dit d’unaaltra manera, per reduir els errors mè-dics, que no vol dir que siguin errorsdels metges, sinó errors del sistemasanitari. Això és clau, és una de lesresponsabilitats dels metges preocu-par-nos per la seguretat dels malalts i

només ho podem fer nosaltres. Al ma-teix temps que ens esforcem per millo-rar la seguretat dels malalts hem delluitar, també, per la seguretat delssanitaris, assegurant-nos que es com-pleixen totes les mesures de prevencióde les agressions en els llocs de treball.Volem fer moltes coses més: millorar,si poguéssim, les retribucions delsmetges de les mútues.Mai com ara ha estat tan possible acon-seguir que els objectius del programaelectoral es puguin complir; mai comara, perquè en primer lloc en sabemmés. Els que portem més temps al col-legi coneixem millor les nostres capaci-tats d’actuar i la manera d’incidir ambmés eficàcia en l’Administració.En segon lloc, perquè tenim una juntamolt potent, hem substituït el cin-quanta per cent de la junta del col·legiamb persones noves, gent de moltgruix professional, de molta capacitatintel·lectual. Em sento molt orgullósque aquestes persones hagin volgutincorporar-se a la nostra candidaturaprimer i a la junta a partir d’avui. Esticsegur que amb aquesta gent i amb elsque ja hi érem seguirem sent capaçosde trobar elements de millora de lasanitat del nostre país i de l’estat delsmetges.Hi ha un altre element que s’ha demencionar, atès que ha representat

un punt de crítica de la nostra iniciati-va, que és la de poder disposar d’un fildirecte amb la Conselleria.Crec que la iniciativa d’ampliar la nos-tra base, de reflectir com és la profes-sió amb una candidatura molt plural,molt àmplia, molt diversificada, ambgent de diferents orígens, ens ha depermetre, entre d’altres coses, tenirmés possibilitats d’accés directe a laConselleria, que no ens vegi mai comun crític, com un adversari, com uncompetidor o com un obstacle, sinócom un lleial col·laborador. Això novol dir necessàriament que no hi hagidiscrepàncies, eventualment críti-ques, però hi haurà una acceptació dela voluntat de totes les parts de trobarfórmules per millorar el sistema i acon-seguir millores per als metges.La veritat és que no us puc prometreresultats, ni èxits, tot i que estic con-vençut que en tindrem, el que us pucassegurar és que hi posarem tot elnostre esforç i dedicació. A vosaltresnomés us queda desitjar-nos sort iencerts.”

Intervenció de Miquel Bruguera,la matinada del 15 de febrer un cop

proclamat guanyador de les EleccionsCol·legials 2006

robar fórmules imaginatives que permetin que elsprimària tinguin molta més capacitat de gestionar lade treball”

Miquel Bruguera en la sevaintevenció de la nit electoral.



Bruguera, elegit presidentdels metges de Barcelonaper quarta vegada

L’actual president del Col·legiOficial de Metges deBarcelona, el doctor MiquelBruguera, ha estat elegit perquarta vegada com a presi-dent a les eleccions a la direc-ció del col·legi celebradesavui, segons han informatfonts de l’entitat col·legial.La candidatura encapçaladaper Bruguera ha obtingut el74 % dels vots (4.309) a leseleccions a la junta de governi el 75 % (4.261) a les elecci-ons a l’assemblea de compro-missaris, mentre que la candi-datura encapçalada pel cirur-già plàstic August Andrés Tri-as ha obtingut el 22 % delsvots (1.283) a les eleccions ala junta i el 21 % (1.210) en lesde compromissaris. [...]

Efe,14 de febrer de 2006

Miquel Bruguera, reelegitcom a president delCol·legi de Metges deBarcelona amb el 74 %dels vots

El doctor Miquel Bruguera tor-narà a presidir el Col·legi deMetges de Barcelona (COMB)durant els pròxims quatre anysen el que serà el seu quartmandat, després de rebre el74 % dels vots dels col·legiatsper renovar la Junta de Governde l’ens en el transcurs de leseleccions a la institució quees van celebrar durant el diad’avui.

Revistade premsa

L’hepatòleg Miquel Bruguerava guanyar a la candidaturarival, liderada pel cirurgià plàs-tic August Andrés Trias, ambun total de 4.309 vots, ambreferència als 1.283 que vaobtenir el seu contrincant, quevan suposar el 22 % del total.L’Índex de participació delscomicis va ser del 23 %, si bédels 26.340 facultatius cridatsa les urnes, només van votar5.898 col·legiats.Pel que fa a l’Assemblea deCompromissaris, composta per300 delegats, Bruguera va ob-tenir el 75 % dels vots–4.261 en total– i Andrés el 21 %–1.210–. En les votacions percomarques, es va demostraràmpliament el pes del candidatreelegit que va ser proclamatsobre les 00.45 hores de lamatinada pel president de laJunta Electoral, Ramon Trias. [...]

Europa Press,15 de febrer de 2006

Bruguera presidirà unquart mandat el Col·legide Metges

Les eleccions es caracteritzenper una baixa participació: vavotar menys del 23 % dels26.340 col·legiats, un 12 %menys que fa quatre anys.Eleccions amb baixa participa-ció en el Col·legi de Metges deBarcelona, però sense sorpre-sa: Miquel Bruguera, el presi-dent dels últims tres mandatsfou reelegit per quarta vega-da. Bruguera va vèncer clara-ment en obtenir un 74 % delsvots (un total de 4.309).El cirurgià plàstic August An-drés, que li disputava el càrrec,va obtenir un 22 % dels vots(1.283). Hi va haver 31 papere-

tes en blanc i 211 de nul·les,segons va informar el col·legi.La jornada electoral es vadesenvolupar sense inci-dents i el recompte de votses va allargar fins passada lamitjanit. Tan sols una mino-ria de col·legiats va acudir avotar ahir a la seu del pas-seig de la Bonanova, atès quela majoria ho havia fet percorreu. D’una manera o al-tra, va votar menys d’unaquarta part de col·legiats,5.834, un 22,1 % dels 26.340metges convocats a la pro-víncia de Barcelona per re-novar la junta de govern i l’as-semblea de compromissaris(els vots dels quals es vanrepartir de manera similar alsde la junta de govern). [...]

La Vanguardia,15 de febrer de 2006

Bruguera renova lapresidència del Col·legi deMetges

El guanyador obté el 74 %dels vots en les eleccions amb

sols el 23 % de la participa-ció.L’hepatòleg reelegit desitjamillorar l’assistència als am-bulatoris.Amb una participació unamica inferior a les eleccionsdel 2002 –van votar 5.898dels 26.340 col·legiats, un23 %– els metges deBarcelona van elegir ahir eldoctor Miquel Bruguera, he-patòleg de l’Hospital Clínic,de 64 anys, perquè presidei-xi fins al 2010 el seu col·legiprofessional. Bruguera, queva aconseguir 4.309 vots (74%), emprendrà el seu quartmandat. El seu oponent, Au-gust Andrés, va sumar 1.283vots (22 %). Després de co-nèixer el seu triomf, Brugue-ra es va mostrar disposat apromoure un canvi dràstic enl’assistència que ofereixenels ambulatoris, saturats,mancats de personal i focusde queixes.“Combatrem la sobrecàrregaen l’assistència primària fo-mentant que els metges de-diquin a cada malalt el tempsque realment necessitin, sen-se que ningú els marqui sihan de ser cinc o 10 minuts

La Vanguardia,15 de febrer de 2006.



Revistade premsa

–va afirmar–. Això augmenta-rà les cues als ambulatoris,però l’usuari se sentirà benatès i prendrà menys medica-ments.” “Llavors, la Genera-litat haurà d’admetre que téun problema –va afegir Bru-guera–: o paga hores extresals metges o contracta méspersonal.” [...]

El Periódico,15 de febrer de 2006

Els metges trien altre copBruguera

Els metges de les comarquesde Barcelona van triar ahir eldoctor Miquel Bruguera coma president de la nova juntade govern, que dirigirà elCol·legi de Metges deBarcelona (COMB) durant elspropers quatre anys. La can-didatura de Bruguera va ob-tenir el 74 % dels vots i es vaimposar a la d’August An-drés Trias.Bruguera es va mostrar moltsatisfet que la majoria delsvotants “li hagi fet confiança”en el seu projecte de “moder-nització del col·legi”. [...]Per la seva banda, Andrés Tri-as va lamentar la baixa parti-cipació dels metges més jo-ves, que se senten “desvincu-lats del Col·legi”.Bruguera inicia el quart man-dat al COMB. En aquesta oca-sió ha incorporat a la seva can-didatura professionals pro-pers a l’entorn socialista i al’actual administració sanità-ria. El COMB, amb 9,5 milionsd’euros de pressupost anual,és el col·legi professional mésric de l’Estat espanyol.

Avui,15 de febrer de 2006

Bruguera aconsegueix perquarta vegada lapresidència del Col·legi deMetges

Miquel Bruguera va ser es-collit ahir per quarta vegadaconsecutiva president delCol·legi de Metges deBarcelona per 4.309 vots (el74 % dels sufragis), enfrontdels 1.283 vots (22 %) queva rebre el seu oponent, elcirurgià plàstic August An-drés. Un total de 5.898 met-ges participaren a la citaelectoral, cosa que repre-senta el 23 % dels més de26.000 professionals queestaven citats a les urnes.Una participació notable-ment inferior a la d’anteri-ors cites electorals, superi-or al 30 %.Bruguera, de 64 anys i hepa-tòleg de l’Hospital Clínic deBarcelona, seguirà, doncs,durant quatre anys més en elcàrrec al qual va accedir el1994 i des del qual, segonsha promès durant la campa-nya electoral, treballarà permillorar les condicions labo-rals d’un sector professionalque, assegura, suporta unagran càrrega de treball nosuficientment remunerada(els salaris dels metges aCatalunya estan molt persota de la mitjana europea).Bruguera també s’ha com-promès a lluitar per una mi-llora de la seguretat en elscentres sanitaris i a donarresposta als nous reptes queplanteja la creixent feminit-zació de la professió mèdi-ca. En aquest sentit, ha de-fensat la necessitat de bus-car fórmules de conciliacióde la vida laboral i familiar

per als professionals de lasanitat. [...]L’aproximació que Brugueraintenta amb el departamentque dirigeix Marina Geli con-trasta amb la crítica a la sevagestió que ha efectuat el per-dedor d’aquestes eleccions,August Andrés, de 64 anys idirector de la Policlínica Bal-mes, de titularitat privada,encara que també exerceix ala sanitat pública. August Tri-as, qui ha vist durant els dar-rers dies que diversos mem-bres de la seva candidatural’han abandonat, ha criticat la“falta de transparència” ambquè, al seu parer, l’equip deBruguera ha gestionat lesnombroses empreses del ma-teix Col·legi, que ingressenuns 20 milions d’euros anu-als. En el programa d’Andréstambé figurava la millora deles condicions laborals delsmetges.

El País,15 de febrer de 2006

1. El Periódico, 15 de febrer de2006.

2. El País, 15 de febrer de 2006.3. Avui, 15 de febrer de 2006.

1

2

3



Revistade premsa

1. Diario Médico, 15 de febrer de2006.

2. El Punt, 16 de febrer de 2006.

Miquel Bruguera presidiràel Col·legi de Metges deBCN quatre anys més

El doctor Miquel Bruguera tor-narà a presidir el Col·legi deMetges de Barcelona (COMB)durant els propers quatre anysen el que serà el seu quartmandat, desprès de rebre el74 % dels vots dels col·legiatsper renovar la Junta de Governde l’ens en el transcurs de leseleccions a la institució quese celebraren ahir.L’hepatòleg Miquel Bruguerava guanyar la candidatura ri-val, liderada pel cirurgià plàs-tic August Andrés Trias, ambun total de 4.309 vots, enfrontdels 1.283 que va obtenir elseu contrincant, que suposa-ren el 22 % del total. L’índexde participació dels comicisfou del 23 %, si bé dels 26.340facultatius cridats a les urnes,tan sols votaren 5.898 col·le-giats. [...]

El Mundo,15 de febrer de 2006

Bruguera, reelegit alCOMB amb la sevacandidatura unitària

Miquel Bruguera presidiràquatre anys més la Junta delCol·legi de Barcelona en com-panyia de professionals con-servadors i d’esquerres.Miquel Bruguera, presidentreelecte del segon col·legimés important d’Espanya,després de Madrid, està sa-tisfet del resultat que ha ob-tingut en els comicis, queentén com una validació de la

seva tasca durant els darrersanys al capdavant de la cor-poració, però no de la baixaparticipació (23 per cent). Elseu opositor, August AndrésTrias, creu que la corporacióha contribuït a l’escàs interèsdels col·legiats en donar moltpoca difusió al procés. Lanova Junta aglutina professi-onals de CiU i del PSC i comp-ta amb el suport de la conse-llera de Salut, Marina Geli.[...]

Diario Médico,16 de febrer de 2006

Bruguera renova 4 anysmés la presidència delCol·legi de Metges

El president del Col·legi Ofici-al de Metges de Barcelona(COMB) els darrers 12 anys,Miquel Bruguera, va ser ree-legit per quarta vegada con-secutiva dimarts passat. Ambun 74 % dels vots (4.309), Bru-guera va obtenir una clara vic-tòria sobre el seu rival, el ci-rurgià plàstic August AndrésTrias, que amb un 26 % delsuport no va aconseguir des-bancar l’actual junta de go-vern. [...]

El Punt,16 de febrer de 2006

Bruguera, reelegitpresident dels metgesbarcelonins

L’hepatòleg Miquel Brugueraseguirà presidint el Col·legi deMetges de Barcelona (COMB)durant els propers quatre

anys, en el que serà el seuquart mandat consecutiu, des-prés d’obtenir el 74 per centdels vots dels col·legiats perrenovar la Junta de Govern enles eleccions celebrades di-marts.Bruguera va guanyar la candi-datura rival, liderada pel ci-rurgià plàstic August AndrésTrias, amb un total de 4.309vots, enfront dels 1.283 queva obtenir el seu contrincant,el 22 per cent. [...]

Abc,16 de febrer de 2006

Bruguera aposta en el seuquart mandat per revisarel salari dels metges

Després de ser reelegit com apresident del Col·legi de Met-ges de Barcelona (COMB),Miquel Bruguera ocuparà el

càrrec fins a les properes elec-cions el 2010, amb una claraaposta pel futur.Bruguera, de 64 anys d’edat ihepatòleg de l’Hospital Clí-nic, ha estat al càrrec delCol·legi durant tres mandatsconsecutius, cosa que repre-senta 12 anys de continuïtat iexperiència. En el seu pro-grama per aquestes elecci-ons i per renovar el seu càrrecper aconseguir el quart man-dat, va matisar el concepted’introduir una revisió delssous dels metges, que sónprecaris en moltes zones, al-hora que trobar noves fórmu-les que evitin la sobrecàrregadels facultatius per facilitar-los el treball diari. [...]

La Razón,16 de febrer de 2006

1

2



Buscar especialistes a forano pot ser una solució

Benvolguts companys i compa-nyes, amb l'inici del mandat dela nova junta, elegida el 14 de

febrer d'enguany, ens proposem en-cetar nous projectes col·legials i mi-llorar iniciatives que ja estaven enmarxa, però que necessitaven una ac-tualització. Una d'aquestes és la pà-gina web del COMB, que volem quesigui més àgil, més interessant, mésinteractiva i més entretinguda. Entrealtres novetats que anireu descobrinta la pàgina web a mesura que us hiconnecteu s'inclou aquest blog, quevol ser un fil directe entre el presidentdel Col·legi i els col·legiats, on trac-tem de les coses que van passant enel camp de la sanitat catalana. Com éspropi dels blogs esperem les aporta-cions dels companys al voltant delstemes que anirem tractant.Per estrenar aquesta secció voldriaparlar d'un tema candent a la sanitatespanyola, que és la manca de metgesd'algunes especialitats, i que ha moti-vat unes declaracions del Director d'As-sistència Primària de l'ICS, aparegu-des el dissabte 25 de febrer a El Perió-dico de Catalunya. En aquestes decla-racions explicava que, acompanyat dela cap de personal de l'ICS, anirien aBogotà, Mèxic i el Marroc a buscaranestesiòlegs, radiòlegs i obstetres.Us prometo que he quedat garratibaten llegir-ho per diverses raons:1. Aquests dos alts càrrecs del Depar-tament de Salut són els més adientsper fer aquesta feina?Amb aquests fitxatges resoldrem lamanca d'especialistes?2. Quin salari prometen a aquestsmetges? El mateix que als metges in-dígenes o diferent?

3. Aquest és l'únic pla que té el Depar-tament per fer front a les dificultatsque tenen molts hospitals, especial-ment els petits per resoldre la mancad'especialistes?4. Com lliga el fet d'anar a buscarmetges a altres països amb la jubila-ció anticipada als 65 anys i obligatò-ria dels metges d'aquí?Segurament anar a buscar especia-listes a fora no pot ser una soluciódefinitiva. L'entenc com a provisio-nal, a l'espera que hi hagi un pla mésben estructurat. Sorprèn, no obstant,que un dels països amb una taxa mésalta de metges per habitants (42 per10.000), hagi d'importar metges. Noserà que tenim un sistema sanitarique s'ha de reformar per fer-lo méseficient? És cert que la població cata-lana ha crescut un 16,5 % en els dar-rers cinc anys, sense que hagi anataugmentant en paral·lel el nombrede joves que acaben la carrera demedicina, nombre que ha anat mésaviat a la baixa per por d'acumularnovament un pool de metges que nopoden fer l'especialitat. També éscert que la població catalana s'haanat envellint, la qual cosa té com aconseqüència més patologia i mésnecessitat d'assistència mèdica. Peròpotser el problema que tenim davantnostre no és únicament el de mancade metges, sinó més aviat de mancad'hores de treball de metge, que pot-ser es podria resoldre amb els met-ges que tenim si se'ls pagués millor(molt millor) la feina que s'ha de fer.Pagar millor és la mare dels ous. Sipaguessin millor, molts metges es-

tarien disposats a fer jornades detreball una mica més llargues peròmés ben pagades. No crec que l'Ad-ministració ho hagi consultat. Noseria millor invertir els diners quehauran de pagar als metges que vo-len importar els metges d'aquí, demanera que aquests no hagin demarxar a treballar a Portugal o a An-glaterra perquè paguen millor que aEspanya?En l'aspecte específic dels anestesiò-legs es poden buscar altres fórmules.Aquí n'apunto algunes. A curt terminicaldria plantejar la delegació de cer-tes funcions que ara només exercei-xen els anestesiòlegs, p.e. als endos-copistes per fer les sedacions neces-sàries per les seves exploracions o alsinternistes pel tractament del dolor.Es podria superar l'encotillament con-tractual que impedeix que un metgepugui prestar serveis a més d'una ins-titució, de manera que alguns hospi-tals puguin disposar d'especialistesque també treballen en un altre horarien altres centres públics, tal com pas-sa en l'exercici privat, on no faltenanestesiòlegs perquè estan millorpagats. A més llarg termini s'ha d'apli-car el principi de troncalitat que con-templa la LOPS, aprovada fa pocsanys, de manera que hi hagi una for-mació comuna en especialitats pròxi-mes, com Anestesiologia i MedicinaIntensiva, que permetria el pas d'unaespecialitat a l'altra amb un tempsbreu de formació específica.Finalment voldria fer constar la preo-cupació de la World Medical Associa-tion (WMA) que metges de països endesenvolupament emigrin als païsosmés rics perquè així es contribueix afrenar-ne el progrés. Això és el quediu una resolució del 15 de maig de2005 i que podeu trobar a la planaweb de la WMA.

Miquel Bruguera,president del COMB

Col·legiat 4.625Hepatòleg; Professor titular de Medicina (UB)Consultor sènior d'Hepatologia de l'Hospital

Clínic

Miquel Bruguera, president delCOMB, va estrenar blog al’actualitzat web col·legial, el 6de març de 2006, amb un escritsobre la manca d’especialistes.A continuació reproduïm el text.

Blogsdel COMB



Bústia


Per què és i ha estat sempre necessària la figura delmetge?Una petita aportació a la fenomenologia de l'actemèdic

Per mi, una de les coses més sorprenents és la persistència des de tempsimmemorials de la figura del metge (o xaman). Quan s’estudia antropolo-

gia es veu que sempre, per primitiva o ignorant que sigui una civilització o tribu,existeix algú que és l’encarregat d’administrar els possibles remeis per tractardiferents malalties. Això m’havia sorprès sempre, perquè la medicina científicaés molt, molt recent: fins a Pasteur ni es creia en la bacteriologia. Com podiaexistir conjuntament amb una ignorància al més supina possible sobre lescauses i els orígens de les malalties? Aquesta interrogació, que espero quemolts de vosaltres, companys, us hagueu fet com jo, és la base d’aquest petittreball que desitjo que serveixi per a d’altres posteriors i més frondososestudis.Hi ha dos aspectes que cal considerar quan parlem de la salut d’una persona:1) l’objectiu, és a dir, el que veuen els altres, siguin o no metges, sobre elpacient, i 2) com es veu el malalt a si mateix, com se sent. Evidentment, hi ha opot haver-hi una discrepància entre les dues visions; de vegades, una personase sent malalta i els metges no el veuen malalt i, a l’inrevés, els metges el veuenmalalt mentre que ell se sent sa.Quan el pacient se sent malalt, però no s’hi troba raó objectiva, s’intentaconjugar aquests dos aspectes irreconciliables amb l’aparició del que es coneixcom a malalties psicosomàtiques o les mateixes malalties mentals, que no sónsinó un assaig més o menys reeixit de reconciliació entre el subjectiu i l’objectiu,com són també, evidentment, un intent d’enquadrar el difícilment enquadrable,aspectes poc clars sobre la conducta, comportament o sensacions del malaltque cal intentar que trobin el seu lloc al món científic, perquè aquí es pot dir allòde “cap comportament o signe sense explicació”.La ciència actual se sent desemparada davant l’inexplicable i sent una espècied’“horror vacui” que la fa sentir impel·lida a donar sempre alguna mena d’expli-cació. També es dóna el fenomen contrari: pacients malalts, i de vegades degravetat, per al metge que ells mateixos es consideren el prototipus de la salut.Hi ha, doncs, i tots els professionals de la salut estan disposats a corroboraraquesta afirmació, una dicotomia entre l’objectiu o objectivable i el subjectiu opropi del pacient.Les sensacions que el mateix organisme, els senyals que el cos del subjecte,s’envia a si mateix i que són interpretats pel cos com que alguna cosa no marxadel tot bé no sempre es corresponen amb una realitat més profunda en l’interiordel cos del pacient. El metge (curandero o xaman, és el mateix) només potapreciar el que s’anomenen signes que, a diferència dels símptomes, sí que sónobjectius. Per exemple, un signe és la febre; un símptoma és el dolor. El metgepot apreciar la febre en un malalt; el dolor el suposa per les queixes més o menysmanifestes del pacient.Altres vegades aquesta part profunda del pacient sí que està en sintonia ambel que passa; aleshores el pacient se sent malalt i apareix aquí el símptoma quepot ser o no ser objectivable, com ja hem vist.Un altre aspecte important que cal considerar és que els conceptes de salut i demalaltia no neixen sols, aïllats o perquè sí, sinó en un context social, és a dir, allàon tot és aprehès. És en l’ordre social on es marquen les pautes del correcte ode l’imperfecte, en la salut, com també en totes les altres coses. Una societat potconsiderar sa el que en una altra és sinònim de malaltia; per exemple, a la Xina,una persona obesa era considerada molt important i respectada, i en la societatoccidental diem que l’obesitat és una malaltia que escurça en gran maneral’esperança de vida.Tota societat comprèn ràpidament que hi ha un vincle important entre lamalaltia i el que més temem, la mort; cal restablir l’estat anterior: el de la salut,

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALNúm. 116

Novembre 2005-Febrer 2006

COL·LEGI OFICIAL DE METGESDE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47,1a. planta. 08017 BarcelonaTel. 935 678 888.Fax 935 678 899e-mail [email protected]@comb.eshttp://www.comb.es

Miquel Bruguera i Cortada,presidentAlfons Malet i Casajuana,vicepresident 1r.Francesc de B. Ferrer i Ruscalleda,vicepresident 2n.Jaume Padrós i Selma,secretariJaume Roigé i Solé,tresorerJaume Sellarés i Sallas,vicesecretariJoaquim Camps i Domènech,vocal 1r.Joan Monés i Xiol,vocal 2n.Elisenda Florensa i Claramunt,vocal 3r.Clotilde Morales i Coca,vocal 4t.Núria Marín i Montañés,vocal 5è.Francesc Domènech i Torné,vocal 6è.Joan Gurí i Mundí,vocal 7è.Joan Martí i Ragué,vocal 8è.Ramon Torné i Escasany,vocal 9è.Leonor Ancochea i Serraïma,vocalMercè Botinas i Martí,vocalXavier de las Cuevas i Bou,vocal

Miquel Bruguera, Alfons Malet,Francesc de B. Ferrer, Jaume Padrós,Jaume Roigé, Jaume Sellarés

Jordi Pons

Aitor Mora

Esther Roig

Antoni Coll i arxiu

Pilar Villuendas iJosep Ramon Gómez

Jordi García. Tesys Ind. Grá. S.A.Tel. 937 206 211

B. 14.998-88

Edita

Juntade Govern

(2002-2006)

Conselleditorial

(2002-2006)

Coordinadordel SIC

Redacció

Correcció

Fotografia

Dissenygràfic

Impressió ipublicitat

Dipòsit legal



Bústia perquè no vagi a més i passi l’inevitable, la mort. Però, com que l’home ignora quèha produït aquest canvi, per tornar a l’estat anterior s’ha d’ajudar el malalt. Ésinteressant observar com l’home tendeix a percebre els canvis com una cosaaliena a si mateix; això, evidentment, té a veure amb el fet que el pacient estavabé i ara està malament... Això ens porta a la dificultat d’apreciar els canvis engeneral que ens passen als humans (recordem que tots necessitem mites peraferrar-nos a alguna cosa que romangui immòbil en un ambient, el nostre, on totes precipita); el canvi, doncs, no és comprès totalment pels éssers humans,especialment el canvi desfavorable: com pot ser que sigui pobre, si era ric? Compot ser que ella ja no m’estimi si jo encara l’estimo? Més, com puc morir-me siestic viu?El malalt no creu haver fet res per perjudicar-se, fins i tot en el cas que per a unobservador sigui evident; aleshores, què ha passat? La interrogació sobre aquestcanvi el porta a buscar alguna pista, alguna informació, i es pregunta sobre el queha ingerit, el que ha begut, el que ha tocat o fins i tot sobre les persones quepodrien voler-li mal. Si això ha estat per causes externes, evidentment per causesexternes ha de venir la curació o almenys el remei, és a dir, un element exteriorha d’ajudar a aquest canvi, ja que, si el mateix malalt no ha fet res per emmalaltir,poc podrà fer per curar-se. Aleshores apareix la figura del xaman, del bruixot o delmetge, algú que investit d’un poder que li reconeix la societat, poder per curar,sanar, tallar, amputar, etc., intenta restablir l’equilibri perdut, tornar la salut almalalt: GUARIR.Així neix la figura del metge com a mediador i savi: savi per interpretar els signesi símptomes del pacient i conèixer quin és el mal que pateix, i mediador com unaespècie de semidéu posseïdor d’un poder, poder que no és sinó el reconeixementde la societat a aquest metge, poder diferenciador, aquest poder és percebutcom a màgic, perquè són pocs els que el posseeixen i no passa sempre sinó devegades.Evidentment, si passés sempre la curació, sempre que hi intervé un metge, no hihauria res de màgic i seria simplement un acte rutinari; el fet que això passinomés de tant en tant és el que li dóna un caràcter sagrat. El metge tampoc sapquan es produirà l’epifenomen de la curació; tots som espectadors i intèrpretsd’un acte que ens supera quant a humans o més ben dit com a mortals. És evidentque ni avui dia ni al segle XV, per exemple, un metge pot dir qui viurà i qui, ambla mateixa malaltia i potser més vell que l’altre, viurà o morirà.L’acte mèdic (anomeno acte mèdic a qualsevol acte practicat amb la intenció deguarir, ja que si no hi ha voluntat de guarir no el definiria com a acte mèdic, encaraque hi hagi curació) sempre va acompanyat d’una espècie d’aura, un halo que elmalalt ha de percebre; si el malalt no percep això, no hi haurà curació en el sentitcomplet del terme.Una cosa interessant és que, recentment, i m’estic referint als últims 100 o 150anys, ha aparegut el concepte d’autocuració. Això hauria fet riure qualsevolpersona d’una cultura no occidental, ja que una de les necessitats bàsiques delmalalt és l’auxili emocional que li donen els propparents reconeixent aquestapersona (familiar: pare, fill, parent, etc.), repeteixo, com a malalt, és a dir, algú aqui els altres han d’auxiliar. En reconeixe’l tots com a malalt, ell es reconeix a simateix al mirall dels altres com a tal malalt, com a persona necessitada d’ajuda.Tota la societat està implicada en l’acte d’emmalaltir d’un sol pacient. En donar-li aquest títol de malalt, tots el/es reconeixen com a possibles malalts, reconei-xent l’altre al seu torn; d’aquest reconeixement mutu neix, i només d’ell neix,l’auxili mutu. Si la societat, i el metge com a representant d’aquesta, nega lamalaltia a un pacient, no li atorga el títol de tal, no pot haver-hi auxili perquè nohi ha malalt.Així és com funciona l’acte mèdic.Una altra cosa és que en la societat occidental, on s’intenta desmitificar totpoder, la figura del metge sigui qüestionada si no com a sabedor sí com aposseïdor de poder màgic com a acte delegador i atorgador de salut. Aleshores,en qüestionar-se la figura del metge tradicional apareix la medicina alternativa,que pot ser una medicina antiga ja caiguda en desús o una medicina paral·lela.En fallar la denominem-la medicina científica, el pacient, per no romandreindefens davant l’adversitat de la malaltia, hi recorre. Això em sembla unademostració de les dificultats que la medicina tradicional o occidental troba per



Bústia tractar tots els problemes mèdics. El concepte en què es basa la medicina actualés qüestionable ja que la seva base científica és l’estadística, és a dir, lesmatemàtiques que, si bé són una ciència exacta, troben moltes dificultats al’hora d’ajustar-se a la realitat pròpia de l’ésser humà malalt i amb la sevaenorme complexitat.Recordo, a tall d’anecdotari, que quan era estudiant de medicina creia saberpoques coses però creia en veritats científiques, per exemple, creia saber per quèen un cirròtic se li acumula aigua al ventre. Després d’un temps a l’hospital veientcirròtics ja no sabia el perquè d’aquesta acumulació de líquid... la realitat és queno hi ha malalties sinó malalts i encara que seria del tot absurd negar elsprogressos de la medicina actual en relació amb tants temes (especialment elspreventius i en les malalties infeccioses) també és veritat que el malalt es trobaafectivament i emocionalment desprotegit davant de la malaltia, més avui diaque no ho estava en altres temps en què una sola persona prenia totes lesdecisions. La sofisticació de la medicina amb l’aparició de tants especialistes i elcontinu transvasament del malalt d’un metge a un altre no facilita la diguem-ne“transferència” necessària, el “raport” que hauria d’existir entre metges i malalt,és a dir, l’acte mèdic hauria de ser un transfer afectiu, gairebé com un acte de fe(per ambdues parts): el metge amb el seu “poder” i el malalt amb la sevaesperança posada en ell i només en ell... Això evidentment ha desaparegut avuien dia i s’ha convertit l’acte mèdic en una cosa banal, intranscendent com agafarl’autobús; així no hi pot haver descans afectiu i el malalt no pot sentir-sepsicològicament alleujat, tot i que arribi a curar-se.L’autocuració passa quan el pacient es reconeix a si mateix com a malalt i com acurandero (en un sentit ampli del terme, ja que pot ser un metge el que es tractia si mateix) busca els coneixements i els sabers necessaris per a la seva curacióen si mateix. Aquesta conducta pot ser per dues causes: la primera seria per lamateixa realitat, és a dir, un home sol o sense ajuda possible ha d’intentar curar-se a si mateix –recordo el cas d’un alpinista famós que va quedar atrapat en unagruta i que només tallant-se ell mateix un braç es va poder alliberar–, l’altra raóés evidentment conseqüència de la negació del saber en l’altre, nascut aquestsentiment de la desconfiança o de la desesperació en els altres. Neguem a l’altreel poder de guarir; cal recordar que els poders només funcionen en delegació, ésa dir, si no hi ha reconeixement mutu no hi ha poder.Posem un exemple: un home m’amenaça amb una pistola, em pot matar si perexemple no li dono els diners que porto; aquest acte tan evident només funcionaquan el sentiment és bilateral, compartit, és a dir, quan el que té la pistola esreconeix com a assassí i quan jo em reconec com a víctima, només que una de lesparts deixi de veure’s així desapareix l’atracament, podrà matar-me ja que lapistola és real i mata, però en negar-li jo el poder (encara que em costi la vida)aquest desapareix. Passa el mateix amb l’acte mèdic que ha de veure’s envoltaten un halo de reconeixement per ambdues parts sense que ni la ciència queposseeixi el metge ni la veritat científica d’aquest tingui cap importància en ladialèctica de la situació. Evidentment no estic negant que la ciència mèdica,l’estudi sistemàtic o la voluntat de curar, tinguin resultats sinó que dic que, atesauna situació concreta, aquesta es desenvolupa independentment dels coneixe-ments objectius del metge.Tampoc podrà negar-se, evidentment, que la mateixa voluntat del malalt, voluntatde viure, de col·laborar, haurà d’aportar i, de fet, aporta un tant per centimportantíssim a la seva pròpia curació, però la vertadera curació implica per minecessàriament la figura d’un altre com a mediador.Aquesta és la grandesa de l’acte mèdic.

Resumint: podríem dir que l’acte mèdic és quan un malalt es reconeix com a tal,com també el reconeix com a tal la societat, i mitjançant un mediador de voluntatsde sanar (metge) transmet al pacient el desig de tots en la seva curació. Sempres’ha dit que la medicina és un art més ciència. Cal recordar que la definició d’artdel diccionari Julio Casares és: Acte mitjançant el qual expressa l’home el materialo l’invisible, i una altra definició del mateix diccionari és: Virtut, PODER o habilitatper fer alguna cosa.

Dr. Josep Antoni Castella



Quadernsde la bona praxi

L’informe, que es va presentar elpassat 24 de novembre a la salad’actes del COMB, el van coordi-

nar Antoni Yuste, vicepresident de laSocietat Catalano-Balear de Geriatriai Gerontologia, i Roger Bruguera, ad-vocat de l’Àrea de Praxi del COMB.Aquest manual informatiu s’ha lliuratals 30.000 metges col·legiats aCatalunya.La taula rodona “Resposta dels pro-fessionals sanitaris davant el maltrac-tament a la gent gran” la va presentari moderar Jaume Padrós, gerontòleg isecretari del Col·legi de Metges deBarcelona. El primer tema que vantractar els ponents va ser el del’“Atenció primària, primer nivell dedetecció”; Montse Coma, metgessade família de l’ABS Les Planes de SantJoan Despí, va aportar la perspectivamèdica; Teresa Roigé, adjunta a ladirecció de l’ABS Gaudí, va parlar so-bre la perspectiva d’infermeria, i Mer-cè Tabueña, professora de l’Escola deTreball Social de Barcelona, va abor-dar la perspectiva del TreballadorSocial.La següent ponència, “Perspectivaintegral del maltractament”, va anar acàrrec d’Albert Cervera, director del’Institut d’Atenció Geriàtrica i Socio-sanitària de l’IMAS. Albert Jovell, pre-

sident del Fòrum Espanyol de Paci-ents, va parlar sobre “Pacients i soci-etat”. El “Marc jurídic” va ser el temade la ponència conjunta de Roger Bru-guera, advocat del COMB, i JosepArimany, director de l’Institut de Me-dicina Legal de Catalunya. Per aca-bar, Antoni Yuste va exposar les con-clusions de la jornada.Segons el 20è Quaderns de la BonaPraxi, “es desconeixen les xifres re-als” d’incidència d’aquest problemaal nostre entorn, tot i que en altrespaïsos s’ha trobat que la xifra de pre-valença de maltractament en la co-munitat de majors de 65 anys era del3 al 4 %, i la incidència anual era del’1 %. “Si a Catalunya s’apliquessinaquestes freqüències”, continua l’in-forme, “trobaríem uns 10.562 casosnous l’any.”El Quaderns de la Bona Praxi sobre“Maltractaments a la gent gran” técom a objectiu conscienciar i sensibi-litzar el professional sanitari de laimportància creixent d’aquest proble-ma de salut i les seves importantsrepercussions sociosanitàries, socio-culturals i de disminució de la super-vivència. Així mateix, pretén aprofun-dir en l’anàlisi de les múltiples situa-cions de maltractament a la gent grandes d’una perspectiva pluridiscipli-

El Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) va

convocar una taula rodonasobre la "Resposta dels

professionals sanitarisdavant el maltractament ala gent gran", per donar aconèixer el 20è Quadernsde la Bona Praxi, informe

redactat per un grupd'experts sobre prevenció,

detecció i abordatge delscasos de maltractament a

la gent gran.

El Col·legi de Metges presentaun manual per a la prevenció,detecció i abordatge delsmaltractaments a la gent gran

D’esquerra a dreta: Anton M. Cervera, director del’Institut d’Atenció Geriàtrica i Sociosanitària de

l’IMAS; Montse Coma, metgessa de Família. ABSLes Planes. St. Joan Despí; Roger Bruguera,

advocat Àrea de Praxi del COMB; Teresa Roigé,adjunta a la direcció de l’ABS Gaudí; Jaume

Padrós, secretari del COMB; Mercè Tabueña,professora de l’Escola de Treball Social de

Barcelona; Antoni Yuste, vicepresident de laSocietat Catalano-Balear de Geriatria i

Gerontologia; Albert Jovell, president del FòrumEspanyol de Pacients, i Josep Arimany, directorde l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, en

el debat.



nària, per avançar en la seva preven-ció, avaluació i protecció. Aquest in-forme es vol també difondre com uninstrument de detecció i intervencióper al correcte abordatge d’aquestfenomen.El maltractament a la gent gran és, tali com ha reconegut l’OrganitzacióMundial de la Salut (OMS), un proble-ma de salut que defineix com “l’acció

1

2 43

1. Sala d’actes del COMB en l’acte de presentaciódel Quaderns de la Bona Praxi.

2. Quaderns de la Bona Praxi 20 sobre elsMaltractaments a la gent gran.

3. i 4. Algoritme d’actuació, proposat en elQuaderns de la Bona Praxi número 20, pàgines

16 i 17, en els casos de sospita/detecció demaltractament.

única o repetida, o la falta de la res-posta apropiada, que es dóna dintrede qualsevol relació on existeixi unaexpectativa de confiança i la qual pro-dueixi dany o angoixa a una personagran. Pot ser de diferents tipus; físic,psicològic/emocional, sexual, finan-cer, o simplement reflecteix un actede negligència intencional o peromissió”.



La Jornada ha comptat amb la par-ticipació dels professors JoaquimVilà (IESE), David Dinwoodie

(EADA) i Eugènia Bieto (ESADE), aixícom del gerent de MediTecnologia iresponsable de l’àrea d’incubació deprojectes empresarials del COMB, Llu-ís G. Pareras. El president del COMB,Miquel Bruguera, va cloure la sessió,que va tenir lloc el dia 17 de novembrea la sala d’actes del Col·legi.Jaume Aubia, president executiu delholding empresarial del Col·legi deMetges de Barcelona (Grup MED), vainiciar la jornada amb la ponència “Elmetge emprenedor”, parlant sobre elsinstruments que han de permetre unamajor participació del metge en elprogrés de la sanitat.El president executiu del Grup MEDconsidera que la sanitat catalana estàa punt de viure noves oportunitats ique, en pocs mesos, es culminarandiversos projectes que impulsaran larecerca biomèdica a Catalunya. “Lacreació d’empreses biomèdiques quesiguin capaces de traslladar aquestarecerca a la pràctica pot ser una opor-tunitat que ni els professionals ni elpaís podem deixar passar”, va decla-rar Aubia.

El metgeemprenedor

El Col·legi Oficial deMetges de Barcelona

(COMB) ha organitzat,conjuntament amb lesescoles de negoci més

importants de Catalunya–ESADE, IESE i EADA–, el

Parc de Recerca Biomèdicade Catalunya i la Comissió

Interdepartamental deRecerca i Innovació

Tecnològica, la Jornada “Elmetge emprenedor: Tens

una idea emprenedora.Com convertir-la enrealitat?”. L'acte té

l'objectiu de promourel'esperit emprenedor dels

metges i de divulgaraquells mecanismes a

traves dels quals elsprofessionals de la

medicina poden convertirles seves idees en

projectes reals.

D’esquerra a dreta: Lluís G. Pareras, responsablede l’àrea d’incubació de projectes empresarials

del COMB; Joaquim Vilà (IESE); Jaume Aubia,president executiu del holding empresarial del

COMB (Grup MED); M. Aymerich; Eugènia Bieito(ESADE) i David Dinwoodie (EADA), en l’acte

sobre el procés d’innovació i d’emprenentatgeen el sector sanitari.

Lluís G. Pareras, responsable de lanova àrea d’incubació de projectesdel COMB, va assenyalar a la ponèn-cia “El COMB com a recolzador de lainnovació i l’emprenedoria en el sec-tor sanitari” que la institució col·legials’ha constituït en un “element catalit-zador que ofereix als professionals dela medicina els mecanismes necessa-ris per convertir les seves idees enprojectes reals”. Aquesta tasca, se-gons Pareras, “es realitzarà senseoblidar altres objectius, com promou-re la creació de més patents o méstransferència tecnològica, o el que ésel mateix, més empreses innovado-res al sector sanitari”.Joaquim Vilà, professor d’IESE, va lle-gir la ponència “El procés d’innovacióen sanitat. Què és innovar? Com s’in-nova?”. El professor David Dinwoo-die, d’EADA, parlà sobre “De la idea al’oportunitat. Definint l’estratègia”.“Eines per impulsar la teva idea. Quèés un business plan?” és el títol de ladissertació d’Eugènia Bieto, profes-sora d’ESADE. Després de la taularodona “Panell d’emprenedors en elsector sanitari”, Miquel Bruguera,president del Col·legi, va cloure lajornada.

Jornada sobre innovació iemprenentatge al sectorsanitariEl COMB i escoles de negoci de Catalunyavan organitzar un acte per promourel’esperit emprenedor dels metges



L’opiniódel metgea Internet

En la vuitena edició de lespàgines del Fòrum de

debat i reflexió sobre lainsatisfacció dels metges

obert a METGES on line espresenten les darreresinformacions i anàlisis

d’associacionsprofessionals i revistes

de prestigi internacional.La present edició abordacom afronta la professió

mèdica d’arreu del món lareforma dels sistemessanitaris de diferents

països. El finançamentd’aquests canvis afecta les

condicions de treball i elsingressos dels metges i la

professió lluita per evitar laretallada dels seus

ingressos, discuteix nousmodels de pagaments i

afronta negociacions deconvenis.

A continuació reproduïmextractes dels contingutsd’aquesta vuitena edició

del fòrum, que s’hi potaccedir des de la home

page de METGES on line,www.comb.es o des de

l’adreça http://puntsdevista.comb.es/.

Editat al web col·legial elnovembre de 2005.

Vuitena edició del fòrum d’informació, debat i reflexió alweb col·legial sobre la insatisfacció dels metges

Com afronta la professiómèdica de diferents païsosla reforma dels sistemessanitaris

MEDICARE

Prou de retalladesStop the cutsAMA Voice, juliol del 2005

Els metges dels EUA s’uneixen per ferfront a la crisi de Medicare. L’AMApromou una llei per evitar “temporal-ment” que els ingressos es redueixinfins a un 26 %

Els socis de l’AMA units per fer fronta la crisi de MEDICARE

IntroduccióSi el Congrés no ho impedeix, a partirde l’1 de juliol, només quedaran 184dies abans que Medicare imposi unasèrie de retallades dels pagamentsmèdics en general. Sobre la base d’unafórmula coneguda com a Índex de Crei-xement Sostenible (SGR), està pre-vist que els pagaments de Medicareals metges es redueixin un 26 % en elperíode 2006-2011, segons l’informedel consell d’administració de Medi-care de 2005. La primera retallada, un4,3 % de reducció, s’imposarà a partirde l’1 de gener del 2006. A mesura quela generació del “baby boom” s’acos-ta a l’edat de jubilació, les retalladesminaran severament l’accés mèdicdels pacients a tots els estats. [...]

Es pot accedir al text complet del’article a:http://puntsdevista.comb.es/edicio8

Una enquesta sobre els ingressosdels metges revela que les diferènci-es augmentenDoctor Pay Surveys Reveal GrowingGapsMedscape Business of Medicine.2005; 6 (1)

“La diferència dels ingressos d’algunesespecialitats és tan gran que la mitjanaglobal és ben poc representativa.” Coma alternativa, l’article cita “Consells defutur per a la Medicina de Família”, Fa-mily Practice Management, MedscapeBusiness of Medicine, 2005; 6 (1)

Insatisfacció amb la pràctica mèdica

IntroduccióFa “molts anys”, les mares animavenels seus fills a fer-se metges i les se-ves germanes a casar-se amb met-ges. Era comprensible, en aquellstemps de bonança, perquè els met-ges eren “rics”.Amb l’actual complexitat de la profes-sió mèdica, cada cop és més difícil



Vuitena edició del fòrum d’informació, debat i reflexió al web col·legial sobre la insatisfacció dels metges

definir els ingressos dels metges. El2003, per exemple, un cardiòleg d’in-vasiva típic guanyava uns 400.000dòlars, gairebé el doble de la mitjanad’ingressos que la resta de metges,segons una molt fiable enquesta anu-al sobre els ingressos dels metges.De fet, la diferència entre especialitatsha arribat a ser tan significativa que elcàlcul de la mitjana global, actualment,és ben poc representatiu. La diferènciaentre les diferents especialitats i l’aten-ció primària és especialment gran. El2003, per exemple, un típic metge defamília guanyava 152.478 dòlars, se-gons les dades de l’enquesta dirigidaper la Medical Group Management As-sociation (MGMA), mentre que la mit-jana dels especialistes era de 296.464dòlars. [...]


L’Assurance Maladie

Un any després de l’acord, als cirur-gians liberals francesos se’ls acabala paciència

Demores i diferències en la interpre-tació de l’acord de l’any passat, exas-peren els cirurgians, els quals adop-ten mesures per revalorar els seusingressos i solucionar la crisi de l’as-segurança de la RCP.Diversos articles de Le Quotidien duMédecin (QM) i del British MedicalJournal (BMJ).

Els cirurgians llancen “l’ofensiva detarifes”Les chirurgiens lancent l’offensivetarifaireLe Quotidien du Médecin, 25 d’octu-bre de 2005

Exasperats per la manca de respectedels acords sobre tarifes del 24d’agost de 2004, els cirurgians libe-rals de la UCDF tenen la intenció demillorar els seus honoraris fins a “ani-vellar-los” en funció del cost de laseva consulta. Els cirurgians liberalsno parlaven des de la seva “2a. Ope-ració de la Mànega”, quan, al mes de

maig, només uns 300 metges van des-plaçar-se a Anglaterra. A finalsd’aquest estiu, el Sindicat de Cirurgi-ans de França (UCDF) va animar elsseus 2.300 socis a facturar els seushonoraris directament als seus paci-ents sense passar pels comptes obli-gatoris de les clíniques. Aquesta con-signa es preveia per tal de preparar elterreny per a una altra ordre que ofici-alment entra en vigor avui. La UCDFcrida, ni més ni menys, a una rebel·lióde les tarifes dels cirurgians liberals(instal·lats en un 80 % en el sector II),demanant que procedeixin unilateral-ment a “una actualització del nivell”dels seus honoraris, principalmentgràcies a la facturació directa.[...]


Als cirurgians liberals se’ls acaba lapaciènciaLes chirurgiens libéraux s’impatien-tentLe Quotidien du Médecin, 25 d’agostde 2005

Un any després de la firma de l’acorddel 24 d’agost del 2004 sobre els ci-rurgians firmat per govern, l’assegu-rança mèdica i els sindicats de met-ges més representatius, s’alcen dife-rents veus, especialment les dels es-pecialistes afectats, per denunciar l’in-compliment de diferents puntsd’aquest text com la revaloració deles tarifes i la posada en marxa d’unnou sector d’exercici, el sector opcio-nal. El recent creat Sindicat dels Cirur-gians de França [Union des Chirurgi-ens de France], que assegura tenir jamés de 2.500 associats, ha reaccio-nat i es reunia dissabte en el seu pri-mer consell d’administració. Per altrabanda, l’SMF i l’SML afirmen que lesrevaloracions, gràcies a la CCAM,s’aplicaran a partir de l’1 de setem-bre. [...]


Els cirurgians francesos viatgen a An-glaterra per protestar pels seus in-gressosFrench surgeons descend on Englandto protest about payBMJ 2005;330:1170 (21 May),doi:10.1136/bmj.330.7501.1170-f21 de maig de 2005

La setmana passada, els cirurgiansfrancesos van complir l’amenaça quehavien fet l’estiu passat i van visitarAnglaterra en protesta per la sevabaixa remuneració i els preus de lesseves primes de RCP després de l’in-compliment per part del govern del’acord assolit en aquell moment. Fi-nalment, malgrat que s’esperava quegairebé uns 2.000 cirurgians pren-guessin part d’aquest moviment–originàriament previst des del mesde setembre– només han viatjat 350metges d’aquesta especialitat. Laprotesta la dirigeix un grup anome-nat Cirurgians de França (CdF), qui vapreveure que aquest col·lectiu pas-sés quatre dies a Camber Sands,Sussex, on van crear una nova orga-nització professional, el Sindicat deCirurgians Francesos, fundat oficial-ment a París el 14 de maig, un dia




després de la seva tornada a França.[...]


Vaga de bisturís tota la setmanaLa fronde des chirurgiens libérauxGrève des bistouris toute cette se-maineLe Quotidien du Médecin, 9 de maigde 2005

Els Cirurgians de França (CdF) criden laprofessió a cessar la seva activitat desd’avui fins al cap de setmana, alhoraque esperen que uns 1.000 cirurgianses desplacin fins a l’estació del Nord deParis per agafar l’Eurostar cap a Angla-terra. Ja és una moda: quan els metgesespecialistes liberals s’enfaden, cre-uen la frontera. Això va començar al’agost del 2004, quan el col·lectiu deCdF amenaçava amb una vaga de bis-turís acompanyada d’un exili simbòlicde 2.000 metges a Wembley, Angla-terra. Tot imitant els cirurgians, elsmetges especialistes de les coordina-cions van tenir el seu torn d’exili del 6 al8 de desembre del 2004 a Barcelona. I,des d’avui, el CdF organitza una altraversió del seu moviment “França senseCirurgians” –el primer es va anul·lar enadoptar-se l’acord del 24 d’agost, ne-gociat i signat entre el Ministeri de Sa-lut, la Seguretat Social i quatre centralssindicals de metges liberals (CSMF,FMF, SML i Alliance). [...]


Els punts conflictius o en suspens del’acord del 24 d’agost de 2004Les points litigieux ou en suspens del’accord du 24 aoûtLe Quotidien du Médecin, 9 de maigde 2005

A més a més d’algunes demores, lesformes d’implementació de l’acordde l’estiu passat sobre els cirurgi-ans, avui sembren la discòrdia, tantpel que fa al mateix text com a l’am-

bigüitat de determinats punts. ElsCirurgians de França (CdF) conside-ren que diferents mesures clau del’acord del 24 d’agost de 2004 són enpunt mort. [...]


Forta caiguda de les rendes del 2004dels generalistesLes revenus des généralistes ont for-tement chuté en 2004Le Quotidien du Médecin, 13 de juliolde 2005

IntroduccióEls metges generalistes [francesos]són els grans perdedors en matèriade rendes de l’any 2004. En efecte,segons les estadístiques de la UnióNacional d’Associacions Agregades[Union nationale des associationsagréées (Unasa)], el benefici net dels




generalistes –abans d’impostos–hauria caigut un 5,2 % comparantl’informe de l’any anterior mentreque els especialistes, fora dels pe-diatres, han experimentat una pro-gressió de les seves rendes, en al-guns casos en proporcions impor-tants. [...]


Les dificultats d’exercir la ginecolo-giaNou conveni mèdicLes difficultés d’application en gyné-cologieNouvelle convention médicaleLe Quotidien du Médecin, 16 de junyde 2005

Introducció: Els ginecòlegs, en situ-ació límitDes de fa uns quants anys, els profes-sionals de la ginecologia mèdica i elsde ginecologia/obstetrícia afrontengreus dificultats: risc de precarietatdels especialistes, amenaça de desa-

parició de la ginecologia mèdica, mul-tiplicació dels processos, inflació deles primes de les assegurances deRCP... La nova CCAM ha decebut i laimplementació de la reforma de lasanitat presenta més problemes. Laprofessió s’organitza per superaraquesta difícil situació.El nou conveni mèdic francès, que esva signar el 12 de gener del 2005 entrela Seguretat Social i tres dels cinc sin-dicats de metges –Alliance-sindicatdels metges independents de França,la Confederació de Sindicats de Met-ges Francesos (CSMF) i el Sindicat deMetges Liberals (SML)–, aprovat perdecret ministerial del 3 de febrer perentrar en vigor a partir del 12 del ma-teix mes, quines implicacions tindrà enla pràctica de la ginecologia?. [...]

Elisabeth Paganelli,presidenta del Col·legi de Ginecòlegsdel centre Val-de Loire


La reforma de l’NHS

L’NHS: una falsa salut nacionalThe NHS: a national health shamEditorial The Lancet 2005;366:1239Vol. 9493, 8 d’octubre de 2005

“L’opinió que hi ha massa pocs incen-tius que fomentin la millora contínuade l’atenció mèdica –i massa incen-tius perversos que reprimeixen moltsdels canvis necessaris– és del tot en-certada”

“L’NHS necessitava –i necessita– can-viar molt com, segurament, sap moltbé qualsevol professional sanitari quehagi treballat en el sistema sanitaribritànic. La manca de finançament du-rant dècades han desmoralitzat elpersonal mèdic que ha treballat encentres decadents amb deficiències iequipaments inadequats”“Patricia Hewitt es mou ràpidament iestà perdent la confiança del públic.Fins que no hi hagi evidència indepen-dent sobre els efectes de les sevespolítiques, el seu programa de priva-tització d’ampli abast, s’ha d’aturar”El Servei de Salut Nacional britànic(NHS), tal i com el coneix el públic–gestió centralitzada, de propietat pú-blica i finançament governamental–ja no serà així mai més. La setmanapassada, la secretària de Salut, Patri-cia Hewitt, confirmava el final de l’NHStot i prometent que mantindrà els seusplans d’introduir un mercat basat enla competència [contestability, la pa-raula governamental per competèn-cia] en l’atenció primària malgrat laforta oposició de molts professionalssanitaris. Encara que Hewitt prometlímits en les incursions del sector pri-vat dins la sanitat estatal, aquestasetmana, la presentació de noves co-operatives de metges invertint capi-tal dins del servei de salut és unamostra que quelcom molt important idramàtic està passant en la sanitatbritànica.Actualment, en lloc de l’NHS únic, te-nim un sistema cada cop més descen-tralitzat, una proliferant xarxa de pro-veïdors de serveis i centres de tracta-ment independents, i hospitals cons-truïts i finançats amb capital privat.Avui, les companyies ja tenen els seusprojectes per funcionar com a clíni-ques quirúrgiques, alguns serveis dediagnòstics actualment ja són privatsi ja existeixen noves consultes d’aten-ció primària fora d’hores. Amb aquestsplans, el govern –clarament– ha mos-trat el seu compromís a favor de l’ex-pansió del mercat i les reformes queja havia iniciat el govern conservadora finals dels 1980 i 1990.La intenció que hi ha al darrered’aquestes reformes no és necessàri-ament dolenta. L’NHS necessitava –inecessita– canviar molt com, segura-




ment, sap molt bé qualsevol professi-onal sanitari que hagi treballat en elsistema sanitari britànic. La manca definançament durant dècades ha des-moralitzat el personal mèdic que hatreballat en centres decadents ambdeficiències i equipaments inade-quats. Persisteixen a tot el paísdesigualtats excessives, tant en l’accésals serveis com en els resultatssanitaris. I la traducció de la recerca a lapràctica continua essent extremamentlenta. Aquests problemes són, en part,un reflex de la manca de seguretat demetges i infermeres pel que fa a lareforma i els seus resultats. Però, tam-bé, és veritat –i els que critiquen lesreformes del govern ho han de reconèi-xer– que, senzillament, hi ha massapocs incentius a l’NHS per assolir elcanvi i millorar les actuacions. [...]


Incentius per reformar l’NHSIncentives for reform in the NHSInforme de la King’s Foundation, se-tembre de 2005

Com a part dels constants esforçosper reformar l’NHS, el govern ha intro-duït una sèrie d’incentius per ajudarel sector sanitari a assolir uns objec-tius nacionals per millorar la sanitatbritànica. Aquest document examinasi aquests incentius ho estan aconse-guint o si, al contrari, perjudiquen elseu progrés. Les seves conclusionses basen en una sèrie d’entrevistes

amb representants del sector sanitaridel sud-est de Londres i planteja unnombre de recomanacions sobre coms’haurien d’adaptar aquests incentiusa nivell nacional i també destaca lesmesures que les institucions locals–com les autoritats sanitàries estra-tègiques– haurien d’adoptar. [...]


El pagament per incentius podria des-estabilitzar l’NHSPayment by results could destabili-se the NHSBMJ, 2005;331:862, 15 d’octubre de2005

Cal que les fundacions preparin ambmolta cura la implementació del siste-ma de pagament per resultats per evi-tar la desestabilització financera, se-gons adverteix la Comissió Auditoraen el seu informe “Early lessons frompayment by results”. Amb aquestanova forma de pagament, que ha subs-tituït l’anterior sistema segons els con-tractes i preus acordats localment, elsproveïdors paguen un preu establertper cada cas tractat. El nou sistemas’introduirà a totes les fundacions d’An-glaterra a partir d’abril del 2006, tantper a l’atenció sanitària electiva comper a la que no ho sigui. Els objectiusque es pretén assolir són l’incrementde la productivitat, compensar l’eficà-cia i facilitar l’elecció del pacient. [...]


Les fundacions de l’NHS

Editorial: Les Fundacions de Confi-ança de l’NHSEditorial: NHS Foundation TrustsBMJ. Editorial; 331:59-60, 9 de juliolde 2005

“La revisió de la Comissió de Salutofereix alternatives tant per a partida-ris com per a detractors”Les primeres fundacions d’Anglaterra iGal·les es van establir l’1 d’abril del2004. Aquests centres són la base dela política del govern per descentralit-zar la presa de decisions dins l’NHS.Per als partidaris, les fundacions de-terminen la independència de l’NHSde la pressió del govern central. Per alsque s’hi oposen, però aquestes funda-cions representen una mena de priva-tització per la porta del darrere que potdesestabilitzar l’NHS i introduir duesvies de serveis. Aquesta setmana, lainspecció de l’NHS, la Comissió de Sa-lut, ha revisat les primeres 20 fundaci-ons i ha fet públic el seu informe.Les fundacions sanitàries no s’hancreat per beneficiar les corporacionsde beneficiència pública amb lliber-tats extres per demanar préstecs, ven-dre actius, retenir els excedents decada any i desenvolupar els seus pro-pis sistemes de gestió i compensaciódel seu personal. Aquestes fundaci-ons han de complir els objectius i elsestàndards nacionals igual que la res-ta de centres de l’NHS. Però no sónlliures per decidir com assolir-ho. Noestan subjectes a les direccions delsecretari de l’estat per Salut o a lesactuacions dels gestors segons lesestratègies de les autoritats sanitàri-es i del Departament de Salut. Actual-




ment, funcionen 22 fundacions, totesreconvertides a partir del model ante-rior de fundacions de l’NHS i totesestan sota control d’un nou reguladorindependent, conegut com a Monitor.Tot i que les fundacions tenen el seupropi regulador, el govern demanavaa la Comissió de Salut que revisés lesactuacions de les fundacions: això era–almenys en part– una temptativa peraplacar les preocupacions dels crí-tics. El mandat de la comissió va serfermament definit. Cobria l’impactedel nou estatus de les fundacions enrelació amb l’accés i la qualitat delsserveis, la contractació del personal ide la comunitat local per a les feinesde la fundació, les relacions entre lescomunitats sanitàries locals i la ges-tió. A la comissió no se li demanavaque avalués la política de les fundaci-ons ni tampoc que opinés sobre laseva continuïtat o extensió. [...]

Informe de la Revisió de la Healthca-re Comission, 5 de juliol de 2005

Les Fundacions de l’NHS han superatels primers obstacles –segons l’In-forme– pero cal aclarir “la direcciódel seu recorregut”Healthcare Comission, Nota de Prem-sa, 5 de juliol de 2005

La creació de les fundacions de con-fiança de l’NHS han contribuït a ferque els hospitals siguin més respon-sables davant de les comunitats lo-cals i han accelerat la inversió enl’atenció del pacient. Però el seu des-envolupament ha estat acompanyat

d’una gran incertesa pel que fa a lafutura direcció de la política de lafundació, significants canvis en elsplans de finançament i cal més clare-dat pel que fa a la representació pú-blica. Aquestes són les principals tro-balles de la primera revisió de lesfundacions de confiança de l’NHS,dirigida per la Healthcare Commissi-on com a resposta a la petició delsecretari d’Estat per a la Salut, quedemanava una comissió independentper assessorar sobre les dificultats,reptes i experiències de les primeres20 fundacions de l’NHS. La Comissióha preparat el seu informe desprésd’analitzar les dades d’actuació i en-trevistes a més de 700 persones, in-cloent-hi governadors, directors i per-sonal sanitari, així com gent i perso-nal sanitari de les comunitats locals,tant dels centres d’atenció primàriacom de les autoritats d’estratègiasanitària. [...]

N o t í c i e sLa privatització arruïnarà l’NHS, se-gons els líders d’una campanya, TheGuardian, 24 set 2005El deute de 68m £ provoca retalladesa l’NHS, The Guardian, 31 agost 2005La BMA preocupada per la crisi finan-cera de les Fundacions, Nota de Prem-sa de la BMA, 27 agost 2005El nou mercat de l’NHS, The Guardi-an, 20 juny 2005Els GP britànics temen la crisi dels‘metges voladors’, The Guardian,17juny 2005Contents els metges francesos con-tractats per l’NHS britànic, Le Quoti-dien du Medécin, 4.5.05

Alemanya: protestes a tot el paíscontra les retallades de sou il’excés d’hores de treball delsmetges

Els metges alemanys en vaga pelsalari i les condicions de treballGerman doctors to strike over payand conditionsBMJ, 6 d’agost de 2005

Des del mes d’agost fins ara, els metgesdels hospitals universitaris d’Alemanyaestan fent una sèrie de protestes nacio-nals per exigir millors condicions detreball i l’increment dels seus salaris.“Mentre els nostres col·legues fran-cesos, britànics i americans dupliquino tripliquin els nostres ingressos, nin-gú no aturarà que els metges ale-manys agafin l’avió per treballar ad’altres països [...].” La majoria degestors dels hospitals han expressatla seva gran sintonia amb els metgesen vaga perquè temen el declivi de lamedicina acadèmica alemanya si elsmetges joves deixen el país.

N o t í c i e sProtesta de metges a Stuttgart, Deut-sche Welle, 17.11.05Metges alemanys en vaga pel salarii les condicions de treball, BMJ, 6agost 2005Els metges alemanys van a la vaga,Deutsche Welle, 2.8.05Els metges alemanys deserten a la‘sortosa’ Gran Bretanya, DeutscheWelle, 10.5.05Els metges alemanys diuen que elseu Servei de Salut està ‘malalt’,Deutsche Welle, 4.5.05

Punts de Vista: Fòrum de debat i reflexió sobre la insatisfacció delsmetges és una publicació electrònica de l'Àrea de Praxi del COMB,constituïda com a eina d'informació i opinió sobre l'estat de la pràcticamèdica professional.Coordinació : Mercè VigerEquip Consultor: Magda Martínez - Roger Bruguera

Es pot accedir al text complert original dels articles indicats a:

http://puntsdevista.comb.es/edicio8

Per a més informació:

[email protected]



Els Col·legis de Metges de Catalunya premien 59professionals entre els col·legiats a les quatrecorporacions provincials en la segona "Nit dels Metges",celebrada a Sant Feliu de Guíxols el 26 de novembre.

El Consell de Col·legis de Metgesde Catalunya (CCMC) ha lliuratels segons Premis a l’Excel·lèn-

cia Mèdica, en un acte celebrat al tea-tre auditori de Sant Feliu de Guíxols(Baix Empordà), el vespre del dia 26de novembre. En aquesta edició s’haguardonat 59 metges de tot Catalunyaque destaquen per l’excel·lència en elseu exercici professional. La conse-llera de Salut, Marina Geli, ha presiditl’acte, que aquest any ha estat orga-

nitzat pel Col·legi de Metges de Girona.L’alcalde de Sant Feliu, Miquel Loba-to, i els presidents dels col·legis deBarcelona, Miquel Bruguera; Tarra-gona, Josep Maria Solé; Girona, Eu-dald Bonet, i Lleida, Xavier Rodami-lans (president de torn del CCMC),han assistit també a l’acte.Els guardons es concedeixen a met-ges destacats en el seu exercici pro-fessional, amb la finalitat de reconèi-xer públicament la seva excel·lència

Guardonats amb elspremis a l’Excel·lènciaProfessional del 2005

La Nit dels Metges

MEDICINAHOSPITALÀRIA

ATENCIÓ PRIMÀRIA

Dr. Josep M. MontserratCanal

Dr. Antoni Nadal Ginard

Dr. Josep L. MartíVilalta

Dra. Fuensanta MillàSantos

Dr. Josep ArmengolSánchez

Dra. Maria ConanglaMorta

Dra. Montserrat FreixasLaporta

Dra. Carme IglesiasSerrano

Els Col·legis de Metges de Catalunya recoa 59 facultatius catalans en la segona edic

Dr. Àngel AndreuCarcole

Dra. Rosa M. NoguésMonclús

Dr. Carles ClementeAndrés

Dr. Bartomeu CasabellaAbril

Dr. Jacinto Ortiz Molina

Dra. Montserrat TorraRiera

Dra. Gràcia Garcia Bernal



en diversos àmbits professionals. Lescategories dels Premis a l’Excel·lènciaMedica són Medicina Assistencial (entres vessants: l’hospitalari, el primarii el sociosanitari–salut mental), Re-cerca Biomèdica, Educació Mèdica iHumanitats Mèdiques.Els 42 metges i les 17 metgesses pre-miats pel Consell han estat escollitsper votació pels seus col·legues, totsmembres dels col·legis oficials cata-lans. Del total de premiats, 41 estancol·legiats a Barcelona, 6 a Tarragona,6 a Girona i 6 a Lleida.L’edició anterior dels Premis a l’Excel·lència Professional va premiar 60

metges dels quatre col·legis catalans,en un acte que va coincidir amb lacelebració del Primer Congrés de laProfessió Mèdica de Catalunya, des-envolupat a Sitges els dies 19 i 20 denovembre de 2004. En aquella oca-sió, Miquel Bruguera, president delCol·legi de Barcelona, va definirl’Excel·lència com la “combinació d’al-ta competència tècnica, disponibili-tat per als malalts i col·legues, volun-tat de fer més del que un està obligata fer al servei de les persones i aque-lles altres qualitats que fan que elmetge excel·lent pugui ser consideratun exemple cap als més joves”.

Lliurament dels premis a l’Excel·lència Professional en la II edició de la“Nit dels Metges”

Dr. Jordi AlonsoCaballero

Dra. Pilar Loncan Vidal Dra. Eulàlia NavarroHurtado

Dr. Josep PlanasDomingo

Dr. Pau Sánchez Ferrin Dra. Marta TorrensMelich

Dra. Galdina VallsBorruel

ges de Catalunya reconeixen l’excel·lència professionalans en la segona edició de la “Nit dels Metges”

Dr. Joaquín Ríos Romero Dra. Eulàlia Ruiz Gil Dr. Ernesto SánchezSánchez

Dr. José PlasenciaPalomares

Dra. M. Àngels PuigdevallDalmau

Dr. Antoni LabadAlquezar

Dr. Ramon NogueraHosta

Dra. Anna B. VenaMartínez

MEDICINAASSISTENCIALSOCIOSANITÀRIA,SALUT MENTAL ISALUT PÚBLICA



Guardonats amb elspremis a l’Excel·lènciaProfessional del 2005

La concessió al Dr. Moisès BroggiVallès del premi a l’excel·lènciadels Col·legis de Metges de

Catalunya permet fer una breu expli-cació sobre aquests premis.El Dr. Broggi simbolitza el que es potconsiderar excel·lència en Medicina.Brillant cirurgià, malgrat haver estatobligat a treballar fora dels hospitalsper una decisió política, el que sempredificulta les oportunitats de progres-sar. El Dr. Broggi va superar aquestsentrebancs i sempre va estar un cirur-già modern. Ben valorat pels seus com-panys, que apreciaven no únicamentla seva competència sinó també la sevadisponibilitat i la seva gentilesa i ama-bilitat, el Dr. Broggi va estar sempreinteressat per la medicina acadèmicaque el va portar a la Reial Acadèmia deMedicina de Catalunya de la qual vaarribar a ser president. Finalment vol-dria assenyalar que el Dr. Broggi haestat sempre un metge preocupat per

l’ètica, com ho prova el que sigui elpresident honorífic de l’Institut Borjade Bioètica i que abans hagués presi-dit la Comissió de Deontologia delCOMB, i també ha estat preocupat pelbenestar de la humanitat, i per això vapresidir el capítol espanyol de l’Asso-ciació mundial de metges contra laguerra nuclear, a qui es va concedir elPremi Nobel de la Pau el 1985.En aquests darrers anys el Dr. Broggiens ha sorprès publicant dos llibresde memòries, que han tingut un granèxit de vendes per la seva qualitatliterària, per les històries que hi expli-ca i per reflexions sobre la professió isobre la societat a la qual pertanyem,que han interessat als metges, peròtambé als no metges.És evident, i està fora de qualsevoldubte, que el Dr. Broggi és mereixe-dor del premi a l’excel·lència professi-onal, però també en són mereixedorsels altres 59 metges i metgesses pre-

Miquel Bruguera: “El Dr. Broggi simbolitzexcel·lència en medicina”

EDUCACIÓ MÈDICA

Dr. Josep M. GrauJunyent

Dra. Maria NollaDomenjo

Dr. Carles Blay Pueyo Dr. Antoni Dalfo Baqué

Dr. Isidre Ferrer Abizanda Dr. Jaume Marrugat de laIglesia

Dr. Peddro-Luís AlonsoFernández

Dr. Josep Manel BaselgaTorres

Dr. Juan BuenestadoGarcía

Dr. Francesc-XavierBosch Aparici

Dr. J. Manuel Fernández-Real Lemos

Dr. Rafael Rosell CostaDr. Àngel PellicerGarrido

Dr. Jordi Sierra Gil Dr. José J. TrujillanoCabello

RECERCABIOMÈDICA

1



miats enguany, com ho van serd’excel·lents els 60 que ho van serl’any passat, encara que hagin fetmenys coses que el Dr. Broggi.Amb aquests premis els Col·legis deMetges de Catalunya volem manifestarun reconeixement solemne i públic aprofessionals destacats per la qualitatde la seva feina, independentment delseu nivell jeràrquic o de la seva posicióacadèmica. Volem premiar metgesexcel·lents, que són aquells que vanmés enllà del que és té l’obligació defer, al servei dels malalts, directamentamb la seva activitat assistencial o indi-rectament amb la docència o la recer-ca. Amb aquests premis volem enco-ratjar i estimular als nostres companysi companyes per aconseguir elsestàndars més alts d’integritat, de com-promís, de servei i d’altruisme que laprofessió de metge requereix.Els premis a l’excel·lència professionalsón premis morals. No tenen un impacte

l Dr. Broggi simbolitza el que es pot considerarcina”

econòmic, però tenen de bo que repre-senten un reconeixement dels vostrescompanys, que us han elegit perquèconsideren que sou un exemple i unreferent per als altres membres de laprofessió. Jo us felicito de tot cor.

Miquel Bruguera,president del COMB. Intervenció en la II

edició dels premis a l’Excel·lènciaProfessional.

HUMANITATSMÈDIQUES

Dr. Alejandro OlivéMarqués

Dr. Ciril Rozman BorstnarDr. Hèlios Pardell Alentà

Dr. Moisès Broggi Vallès

Dr. Francesc de B.Corcostegui Guraya

Dr. Jacint CorbellaCorbella

Dr. Josep M. Muñoz Pujol

Dr. Francesc VilardellViñas

Dra. Rosa M. SolàAlberich

Dr. Martí Vallès Prats

Dra. MontserratEsquerda Arestè

Dr. Eudald MaideuPuig

Dr. Francesc AbelFabré

Dr. Rafael Albiol Higuer

2

1. D’esquerra a dreta: Miquel Bruguera,president del Col·legi de Metges de Barcelona;

Xavier Rodamilans, president del Col·legi deMetges de Lleida; Marina Geli, consellera de

Salut; Miquel Lobato, alcalde de Sant Feliu deGuíxols; Eudald Bonet, president del Col·legi deMetges de Girona, i Josep Maria Solé, president

del Col·legi de Metges de Tarragona, en l’actede lliurament dels premis a l’excel·lència

professional.2. Marina Geli lliura el premi a l’Excel·lencia

Professional en Humanitats Mèdiques aMoisès Broggi.



El Col·legi de Metges deBarcelona va celebrar el

passat mes d'octubre l’actede proclamació i lliurament

del premi del concursartístic sobre “La vida i

l’obra del Dr. Pere Tarrés”.El jurat del Concurs d'Artsde l’“Any Dr. Pere Tarrés”va premiar una escultura

titulada “L’ànima lliurada”,realitzada per l’artista

Rebeca Muñoz.El passat 16 de novembre i

dins dels actescommemoratius de l’“Any

Dr. Pere Tarrés” es vadescobrir una placa

commemorativa al seudespatx del carrer Gran de

Gràcia.

El passat 25 d’octubre es va cele-brar l’acte en el qual es van do-nar a conèixer els resultats del

Concurs d’Arts de l’“Any Dr. PereTarrés” que va estar presidit per AlfonsMalet, vicepresident del COMB, i queva comptar amb la participació deJosep M. Simón, comissionat de l’“AnyDr. Pere Tarrés”, i de Francesc Vicens,crític i historiador de l’art en repre-sentació del jurat del concurs.Malet en la presentació de l’acte varecordar la tradició del Col·legi deMetges de dedicar cada any a reme-morar a un metge català que hagidestacat pels seus mèrits professio-nals, socials i humans.

Tot seguit Josep M. Simón va fer unaanàlisi de com s’ha desenvolupatl’“Any Dr. Pere Tarrés” desgranant elsdiferents actes realitzats, la seva qua-litat, la bona acollida que han tingut icom han contribuït al reconeixementdel personatge i de la tasca que va dura terme.Malet va llegir l’acta de la reunió deljurat del concurs d’arts, que reunit el13 d’octubre de 2005 va concedir perunanimitat el premi al treball “L’àni-ma lliurada” presentat dins la catego-ria d’escultura corresponent a l’auto-ra Rebeca Muñoz Carrilero.El jurat del Concurs d’Arts de l’“AnyDr. Pere Tarrés” estava format per:

Commemoraciódel COMB

Josep M. Simón, comissionat de l’“Any Dr.Pere Tarrés”; Francesc Vicens, crític i

historiador de l’art; Rebeca Muñoz,guanyadora del premi, i Alfons Malet,

vicepresident del COM, en l’acte deproclamació i lliurament del premi del

concurs artístic.

El COMB col·loca una placa commemorativa a la casa on va tenir el despatx el doctor Pere Tarrès

Miquel Bruguera, president delCOMB, i Katy Carreras, regidora

de Relacions Ciutadanes i Institucio-nals de l’Ajuntament de Barcelona,van descobrir una placa commemora-tiva dedicada al doctor Pere Tarrés alcarrer Gran de Gràcia, 93, a la casa aon va estar situat el seu consultori i onva exercir la medicina.Bruguera va aprofitar l’acte per co-municar les iniciatives del COMB per-què es pugui erigir un monument aldoctor Tarrés i se li dediqui un carrer

a Barcelona. Amb aquest acte es vatancar el programa d’activitats del’“Any Dr. Pere Tarrés”, organitzatamb motiu del centenari del seunaixement.

Katy Carreras, regidora de RelacionsCiutadanes i Institucionals de

l’Ajuntament de Barcelona, i MiquelBruguera, president del COMB, enl’acte de descobriment de la placa

commemorativa dedicada al Dr.Tarrés.

L’“Any Dr. Pere Tarrés” es clou amb el lliuramConcurs d’Arts i amb el descobriment d’una p



Miquel Bruguera, president delCOMB; Josep M. Simón, comissionatde l’“Any Dr. Pere Tarrés”; JoaquimRamis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats del COMB;Neus Real, professora del Departa-ment de Filologia Catalana de la UAB,i Francesc Vicens, crític i historiadorde l’art.Rebeca Muñoz, autora de l’obra pre-miada, present a la sala en la qualtambé hi havia altres concursants, vaadreçar-se a l’escenari a recollir elpremi, el Tritó de Plata, obra d’EusebiArnau, escultor, i Lluís Masriera, joier,grans artistes representatius del Mo-dernisme català. Després de saludar

els membres de la mesa, l’autora vapresentar quins havien estat els mo-tius inspiradors de la seva obra, mos-trant escrits, esbossos i maquetes. Elprojecte de l’escultora preveu instal·lar la peça en mida natural a la Plaçade Sarrià, davant de l’església de SantVicenç de Sarrià.Per acabar l’acte, Francesc Vicens vafer una valoració crítica de l’obra res-saltant els mèrits que l’havien fet gua-nyadora.També es va anunciar que l’escultura“L’ànima lliurada” de Rebeca Muñozpodrà ser visitada en un lloc predomi-nant del vestíbul del Col·legi deMetges.

L’any 2006, “Any del’Hospital Clínic i de laFacultat de Medicinade la Universitat deBarcelona”

L’any 2006 es compleixen centanys de la fundació de l’Hospi-

tal Clínic de Barcelona i de la Facul-tat de Medicina de la Universitatde Barcelona, que van néixer units.Amb motiu d’aquest centenari laJunta de Govern del COMB va deci-dir, en el Plenari del passat 6 d’oc-tubre de 2005, declarar l’any 2006“Any de l’Hospital Clínic i de laFacultat de Medicina de la Univer-sitat de Barcelona” per col·laborara difondre a la societat catalana lagran aportació d’aquestes duesinstitucions a la sanitat catalana.El Col·legi de Metges de Barcelonaha dedicat el seu homenatge anualdes de l’any 1997 a la figura demetges destacats: Josep Trueta iRaspall, Agustí Pedro i Pons, PereVirgili, Santiago Ramón i Cajal,Bartomeu Robert, Joan Giné i Par-tagàs, Josep Alsina i Bofill, i PereTarrés. Aquest any el dedica a unainstitució sanitària per segon cop,ja que l’any 2001 va commemorarels 600 anys de la fundació de l’Hos-pital de la Santa Creu i Sant Pau.

Aspecte que oferia el conjunt de l’HospitalClínic i de la Facultat de Medicina. La vista

està presa des d’un solar que llinda amb elcarrer Provença, i mostra la cruïlla amb elcarrer de Casanova, on s’aprecien les vies

del tramvia. La data aproximada és de l’any1908. Font del web de la Facultat de

Medicina de la UB.

“L’ànima lliurada”, esculturade Rebeca Muñoz.

” es clou amb el lliurament del premi dell descobriment d’una placa commemorativa

spatx el doctor Pere Tarrès



A continuació reproduïm el posicionament del Col·legi deMetges de Barcelona, publicat al web col·legial el passat21 de novembre de 2005, en relació amb el pla d’hivern del’ICS.

Posició del COMB enrelació amb el Pla d'Hivernde l'ICS

La Junta de Govern del COMB volfer pública la seva coincidènciaamb el Departament de Salut de

la Generalitat de Catalunya de la ne-cessitat que tots els professionals sa-nitaris actuïn com a agents de salutper afrontar la previsible epidèmiagripal de cada hivern.En aquest sentit, recomanem a totsels metges, especialment als qui tre-ballen als centres d’Atenció Primària ials serveis d’urgència dels hospitals,que facin un esforç per adequar l’or-ganització interna del seu centre peractuar amb la màxima agilitat i eficà-cia davant el previsible augment delnombre de malalts. Això implica quela planificació del treball s’ha de feramb la participació dels equips d’in-fermeria. La distribució de funcionsper afrontar l’epidèmia gripal s’hau-ria de fer d’acord amb el criteri ques’estableixi en cada centre, conjunta-ment entre metges i infermeres, tal

com es fa quan el treball en equip esbasa en la confiança.Encoratgem tots els metges que actu-en des de la primera línia de relacióamb els malalts a fer els esforços su-plementaris que calgui per ser útils.Confiem que l’Administració sanità-ria buscarà la manera de reconèixeraquest esforç i trobarà els incentiusadequats per donar satisfacció alsseus professionals.

Junta de Govern del Col·legi Oficialde Metges de Barcelona

Barcelona, 21 de novembre de 2005

El PAIMM presenta untaller sobrel’abordatge clínic delmetge malalt en el IXCongreso Nacional dePsiquiatría

Del 24 al 28 d’octubre de 2005es va celebrar a Pamplona el

IX Congreso Nacional de Psiquia-tría. En aquest Congrés, hi van as-sistir en representació del PAIMM,els doctors Antoni Gual, Pilar Lusi-lla, José A. Navarro i el professorMiquel Casas, els quals van pre-sentar un taller sobre El abordajeclínico del médico enfermo.Els professionals del PAIMM cons-taten, amb la seva experiència, queels metges amb trastorns mentalso addictius quasi sempre suposenun repte per al seu metge o psiqui-atre, perquè aquests malalts ten-deixen a actuar com a metges isolen ser uns mals pacients, perregla general s’autodiagnostiqueni autoprescriuen i tenen una pitjoradherència al tractament.Els objectius d’aquest Taller vanser: descriure els trastorns men-tals més freqüents en els metges,identificar els problemes clínicsmés habituals en el tractament demetges malalts, facilitar estratè-gies bàsiques d’intervenció pertractar “col·legues” metges i, fi-nalment, exposar les característi-ques bàsiques d’un programad’atenció a metges malalts.

El Col·legi de Metges d’Almeria organitzà una jornada sobre el patiment delmetge i la resposta del PAIMM

El 25 de novembre, a la seu delColegio Oficial de Médicos de Al-

mería, es va fer una jornada sota eltítol: El sufrimiento del médico: es-trés, “burnout”, adicciones: La res-puesta del PAIME, en la qual, entred’altres, van intervenir la doctoraPilar Lusilla, cap clínica de la Unitatd’Internament del PAIMM, i el doctorAntoni Gual, psiquiatre de la Unitatd’Alcohologia de l’Hospital Clínic i

cap de la Unitat de Valoracions delPAIMM, en representació del PAIMMde Catalunya.Aquesta jornada la va organitzar elCOM d’Almeria per presentar a tots elsmetges de la província, així com alsmitjans de comunicació, el programaPAIME que havia posat en funciona-ment recentment.Amb aquest col·legi, ja són cinc elsCOM d’Andalusia que han instaurat

el PAIMM en aquella comunitat au-tònoma, el primer va ser Còrdova iseguidament ho van fer Cadis,Granada i Màlaga. Tots ells hancomptat amb l’assessorament delPAIMM català, a l’hora de plantejar-se la creació del programa, i utilit-zen la Unitat d’Internament deBarcelona per ingressar aquellscasos de metges malalts que aixího requereixen.

ComunicatLa salutdels metges



Exposicionsal COMB

El president del COMB inaugural'exposició "Protagonistes de lamedicina catalana de la primerameitat del segle xx"

Miquel Bruguera, presidentdel COMB, va inaugurar el

passat 25 de gener de 2006una exposició a la seu del

COMB sobre els metgesque han estat pioners en el

desenvolupament de lesespecialitats mèdiques i

quirúrgiques a Catalunya.La inauguració ha estat

precedida d'unaconferència a càrrec del

professor Àlvar MartínezVidal, professor titular

d’Història de la Medicinade la Facultat de Medicina

de la UAB, sobre Lamedicina catalana de la

primera meitat del seglexx.

El president del COMB, en la pre-sentació de la conferència delprofessor Àlvar Martínez, va

destacar que l’exposició sobre Els pro-tagonistes de la medicina catalana dela primera meitat del segle xx respona la intenció del COMB de retre unpetit homenatge a aquells metges quevan obrir camins en la pràctica de lamedicina en el nostre país i que vancrear escola; segons Bruguera, “elsprotagonistes de l’exposició no sónels únics que han contribuït queCatalunya hagi estat i segueixi sentun país de bons metges, però tots ellsreuneixen amb escreix mèrits que elsfan dignes d’estar en aquesta galeriade personalitats distingides”.Àlvar Martínez Vidal, en la seva confe-rència, va fer un repàs històric del con-text i les aportacions de la medicinacatalana de la primera meitat del seglexx i va destacar que va ser una genera-ció de metges que, malgrat la dificultatde temps especialment difícils, vanpatir dues guerres mundials i una guer-ra civil, van apostar per la modernitat iafrontaren els reptes amb visió de país.

L’exposició Protagonistes de la medi-cina catalana de la primera meitat delsegle xx, organitzada pel Col·legi deMetges de Barcelona i coordinada pelMuseu d’Història de la Medicina i pelDepartament d’Activitats i Congressosdel COMB, es basa en el llibret amb quèel COMB ha felicitat el Nadal del 2005als seus col·legiats, redactat per AlfonsZarzoso, conservador del Museu d’His-tòria de la Medicina de Catalunya.Els recursos museogràfics utilitzatsen l’exposició, llibres, treballs, docu-ments, material fotogràfic, radiogra-fies, càmeres fotogràfiques i instru-mental mèdic, provenen del fons delMuseu d’Història de la Medicina deCatalunya i del Museu Grifols.

1. Miquel Bruguera, president del COMB, i ÀlvarMartínez, professor titular d’Història de la Medicina

de la Facultat de Medicina de la UAB, en lainauguració de l’exposició Protagonistes de la

medicina catalana de la primera meitat del segle xx.2. Sala d’actes del COMB en la conferència

d’Àlvar Martínez.3. Moisès Broggi a l’espai d’exposicions del

COMB “Pedro i Pons”.4 i 5. Imatges de l’exposició sobre els

protagonistes de la medicina catalana de laprimera meitat del segle xx.

1 2

3 4 5



Revistade premsa

El COMB ha tutelat ja 53metges després de l’altadel PAIMM

El Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) ha tutelatfins ara 53 metges –16 delsquals encara estan sota con-trol– en la seva reincorpora-ció al treball, desprésd’haver estat donats d’alta enel Programa d’Atenció Integralal Metge Malalt (Paimm) quegestiona la Fundació Galatea.Aquest servei es porta a ter-me en casos que ho requerei-xin i després de signar el pro-fessional afectat un contrac-te amb el seu metge delPaimm, el tutor laboral i elsecretari de la Junta de Go-vern del Col·legi de Metges ipresident de la Fundació Ga-latea, Jaume Padrós. [...]

Diario Médico,24 d’octubre de 2005

GACETA MÉDICA

El COMB promou el metgecom a empresari

El Col·legi Oficial de Metges deBarcelona (COMB) ha posat enmarxa un projecte –Àread’Incubació de ProjectesEmpresarials– mitjançant elqual es pretén incentivar lainnovació i l’esperit empre-nedor entre el col·lectiu mèdic,tant en l’àmbit de la sanitatpública com en la privada.La imminent posada en marxade la bioregió catalana i l’exis-tència, en aquest àmbit, de clús-ters de salut eficients, han per-mès l’existència d’una massacrítica que pot afavorir la posa-da en marxa de nous projectesempresarials liderats per i pera professionals de la salut.

En aquest sentit, el doctorLluís G. Pareras, gerent deMediTecnologia i responsabled’aquest projecte, ha asse-nyalat que els principals ob-jectius d’aquest projecte secentren en l’intent de connec-tar les idees amb el capital,exercint una tasca de brokers,de catalitzadors o intermedi-aris entre els metges i les fun-dacions d’investigació i el quees denomina capital-risc. [...]

Gaceta Médica,Del 21 al 27 de novembre de 2005

Cinquanta-nou metgesrebran avui el premi al’excel·lència professional

Un total de 59 metges cata-lans rebran avui al vespre elpremi a l’Excel·lència Mèdi-ca del 2005, en un acte queaquest any està organitzatpel Col·legi Oficial de Met-ges de Girona i que es farà alteatre auditori de Sant Feliude Guíxols (Baix Empordà).Els 42 metges i les 17 met-gesses que seran guardona-des pel Consell de Col·legisde Metges de Catalunya hanestat escollits per votaciópels seus col·legues, totsmembres dels col·legis ofici-als catalans. [...]

El Punt,26 de novembre de 2005

Catalunya registra cada any10.562 nous casos demaltractaments a personesgrans, segons un estudi

Un total de 10.562 nous casosde maltractaments a perso-

nes majors de 65 anys d’edates produeixen cada any aCatalunya, segons les estima-cions d’un estudi elaborat pelCol·legi Oficial de Metges deBarcelona, que analitza la si-tuació de la violència domès-tica cap a les persones grans.[...]En cas de detectar un episodide maltractaments a una per-sona gran, aquests expertsaconsellen als metges fer unavaloració sobre el risc de lapersona gran, contactar, sical, amb el treballador socialo els serveis especialitzats iestudiar el seu ingrés hospi-talari. [...]

Europa Press,4 de desembre de 2005

Més de 10.500 casos demaltractaments a gentgran

Un total de 10.562 nous ca-sos de maltractaments a per-sones majors de 65 anys esprodueixen cada any aCatalunya, segons un estudielaborat pel Col·legi Oficialde Metges de Barcelona, queanalitza la situació de la vio-lència domèstica cap a la gent

gran. Malgrat que es desco-neix l’impacte d’aquest tipusd’episodis a Catalunya, enaltres països europeus s’hadetectat que la incidènciadels maltractaments és de l’1% l’any entre el col·lectiu demajors de 65 anys, i s’ha presaquest percentatge com areferència. L’estudi, publicata Quaderns de la Bona Praxi,ha estat elaborat pel vicepre-sident de la Societat Catala-no-Balear de Geriatria i Ge-rontologia, Antoni Yuste, il’advocat del Col·legi de Met-ges, Roger Bruguera. L’estu-di alerta que “cinc de cada sisepisodis no es donen a conèi-xer”. [...]

La Vanguardia,5 de desembre de 2005

Catalunya registra cadaany 10.562 nous casos demaltractaments a personesgrans

El Col·legi de Metges deBarcelona ha elaborat unestudi sobre aquest fenomende violència que forma part dela seva col·lecció de Quadernsde la Bona Praxi.[...] L’estudi alerta que en els

Gaceta Médica,27 de novembre de 2005



Revistade premsa

maltractaments a personesgrans es produeix un “feno-men iceberg”, atès que “cincde cada sis episodis no aflo-ren” i no es donen a conèi-xer.Els especialistes considerenque hi ha diferents tipus demaltractaments, que abastenl’abús físic, psicològic, finan-cer o l’aplicació d’una negli-gència i la vulneració delsdrets de les persones grans.[...]

ABC,5 de desembre de 2005

10.500 avis catalans sónvíctimes de maltractamentfísic, sexual o emocional

El Col·legi de Metges alertade l’augment dels abusos agent gran de tots els sectorssocials.El col·lectiu reclama als fa-cultatius que col·laborin da-vant la mínima sospitad’agressió.El Col·legi de Metges deBarcelona (CMB) ha dirigit uninforme als seus afiliats enquè els alerta de l’extensió deles múltiples formes de mal-tractaments de què són vícti-mes les persones de més de65 anys, i els recorda la sevaobligació de detectar i actuarquan tinguin la sospita quel’avi al qual atenen ha estatvíctima d’algun tipus d’agres-sió. Tot i que asseguren quecinc de cada sis episodis demaltractament que pateixaquest col·lectiu estan silen-ciats, calculen que cada anyes produeixen a Catalunya10.560 nous casos. [...]

El Periódico,13 de desembre de 2005

Maltractaments als avis

Les dades que aporta el Col·-legi de Metges de Barcelonasobre els maltractaments ala gent gran confirmen, a pit-jor, un panorama que ja estemia inquietant. Hi ha mésde 10.000 persones mésgrans de 65 anys que patei-xen abusos a Catalunya. Abu-sos de la família, del perso-nal dels geriàtrics o dels au-xiliars contractats per assis-tir-los privadament. Quan lesvíctimes s’atreveixen a par-lar-ne al·ludeixen a tot tipusde vexacions, des de bufeta-des o maltractament verbalsistemàtic, a violacions se-xuals, passant per les esta-fes econòmiques per sos-treure’ls els béns, tant si te-nen capacitat de discernircom si no. És un maltracta-ment que mereix tanta aten-ció com el que s’exerceix con-tra dones i menors. Així horegula, a més, l’encara ine-fectiva llei sobre violènciadomèstica.La denúncia dels metges tévalor. Són els que millor po-den detectar aquests casos,per la seva relació de confi-ança amb aquests pacients.Però perquè la denúncia si-gui eficaç, cal elaborar mi-llors protocols de deteccióde símptomes d’abús i pro-tegir les víctimes de les re-presàlies.Ara que es coneix l’amplituddel problema, l’autoritat ju-dicial ha de dictar models devigilància per pal·liar el pro-fund desemparament de lagent gran maltractada.

EditorialEl Periódico,

13 de desembre de 2005

El personal sanitari pateix200 agressions l’any

L’ICS ha obert un registre ons’analitzen aquestes incidèn-cies per evitar que es repetei-xin.Els centres d’atenció primària(CAP) i els hospitals públicsregistren una mitjana de 200agressions anuals a personalsanitari. Les agressions esprodueixen principalment enels vuit hospitals gestionatsper l’Institut Català de la Salut(ICS).El director de l’ICS, RaimonBelenes, va donar a conèixerahir aquestes dades durant laI Jornada de la Sanitat aCatalunya organitzada perUGT a l’hospital de Bellvitge.[...]Segons Geli, el fenomen deles agressions “es deu a unacerta crisi del concepte de l’au-toritat, però també a la massi-ficació dels centres, les condi-cions laborals i la inadequa-ció d’aquests centres”. De fet,

El Periódico,13 de desembre de 2005

el Departament de Salut téprevist impulsar programes deformació entre els professio-nals sanitaris per poder actu-ar en casos d’agressió, peti-ció que fa uns anys ja va rei-vindicar el mateix Col·legi Ofi-cial de Metges de Barcelona.[...]

El Mundo,16 de desembre de 2005

Col·legiats que han obtingut elDiploma d’Acreditació Col·legialen Formació Mèdica Continuada/Desenvolupament ProfessionalContinuat (DAC-FMC/DPC)

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPersona de contacte: Marta Anglès Traserra 9-14 hores

Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

Al mes de juliol del 2005 es va complir el cinquè any de funcionament del DAC-FMC i és en aquest moment que ha passata denominar-se DAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a la seva obtenció DPC: Desenvolupament Professional Conti-nuat, a més de la ja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement del'esforç individual realitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiatpot optar voluntàriament a l'obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa dedos anys. Trobareu tota la informació al web del COMB –www.comb.es–- a l'apartat Acreditació Col.legial http://www.comb.es/cat/serveis_col/ota/dac/home.htm

A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre octubre de 2003 ioctubre de 2005.

Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaAbril Carreres, Maria ÀngelsAlonso Berdun, MontserratAltirriba Vives, JordiAndreu Oliete, IsabelAnglada Burniol, EncarnaciónArias Anglada, Rosa MariaArranz Betegon, MariaBalcells Sàiz, TrinitatBallesta Alcaraz, JoanBartlett Bosch, M. CarmenBatista Miranda, José EmilioBaxarias Gascón, PilarBazan Sánchez, XavierBeguiristain Goñi, PilarBeltran Margarit, M. IsabelBenedí Palau, M. AntòniaBernad Suarez, JesúsBlasco Riera, EdmonBoada Gil, Josep M.Bonfill Rodríguez, Joan JosepBueno Casadesús, JosefinaBusquets Izquierdo, EvaBusquets Recasens, CarmenBuxade Arribas, JorgeCaballero Sarmiento, RafaelCabaní Tuset, InmaculadaCapdevila Folguera, Maria MontserratCarmona Gonzalez de Chaves, Maria DoloresCarrera Clota, JoanCarrillo de Mosteyrin, AntonioCasanovas Gordó, Josep MariaCatalan Habas, M. IsabelCendon Pares, PauChicano Picornell, Maria ÀngelsClotet Romero, LauraCosta Palau, ConcepciónDe Luis Sánchez, AlbertDe Nadal Caparà, JuliDelgado Ribas, Juan ManuelDelso Velázquez, MyriamDomènech Pardo, EnricDuran Ruiz, Manuel VíctorEscoda Delgado, NúriaEspinasa Rifà, JosepFarrús Lucaya, M. BlancaFernández Garcia, IsabelFerreres Piñas, Joan CarlesFont Renom, JosepGago Rius, JordiGarcia Bargo, EnricGarcía Giménez, José VictorGarcia Moreno, Angelina

Garcia Suarez, Joan JosepGarrigós Meral, Maria ConsueloGibert Ferrer, M. ImmaculadaGómez Ortiz, XavierGonzález Fernández, InmaculadaGonzález Vitores, Ana MaríaGordó Santos, SilviaGraupera Nicolau, BetlemHereter Romeu, LourdesIbáñez Fernández, M. RosarioLabrada Trenado, Maria JesúsLópez Pujol, AntoniLlambès Morera, AntoniLlongueras Poch, JordiLlusa Martín, MercedesMarcos Vidal, ConcepciónMartí Giménez, IsabelMartínez Casademont, MarianoMartos Denia, ManuelaMestre Boleda, Maria LuisaMontoliu José, MontserratMorales Coca, ClotildeMorcillo Nuñez, JuanMoro Esteban, Maria LluïsaMuñoz Fernández, M. IsabelNieto Fernández-Arroyo, ManuelOltra Casañas, M. CarmenPardell Alentà, HèliosPerales Rodríguez, Fco. JavierPérez Bote, FerranPerpiñá Gutiérrez, CarlosPerpiñá Singla, MartaPinto Pena, LucioPorras Fortes, Francisco AntonioPou Sanchis, EdmonPrats Puntis, VicençRamírez Ruz, JosepRamos Torre, AlejandroRibas Montfort, JoanRibé Subirà, NatàliaRibera Gonfaus, MercèRiera Orrit, M. RosaRios Martínez, IgnacioRiu Moya, SofiaRivero Calvo, Guillermo AdolfoRoca Auledas, Rosa M.Roca Verdaguer, JaumeRodríguez Ibáñez, M. CarmenRodríguez Tesouro, Ana BelenRomero Cullerés, GeòrgiaRos Monllaó, JaumeRovira Rovira, JosepRovira Saralegui, Joan Carles

Rubio Villar, MontserratSabartés Fortuny, RicardSánchez Carreras, JorgeSánchez Hernández, Joan A.Sánchez Sahis, IgnasiSanjuan Garriga, XavierSerra Bertral, Reis M.Sivecas Martistany, JoanSolanas Iannieli, GracielaSoler González, SilviaSubirachs Amigó, EstherTorras Bernaldez, M. TeresaTorres Soberano, GemmaTrigueros Castillo, José AntonioTuñi Picado, JosepValentines Pont, JoanVallribera Valls, FrancescVicens Català, AdelaVidal Elias, Josep M.Vidal Samsó, JoanVilaseca Fernandez, Josep M.Vizmanos Torné, AlbertWang Saegusa, Ana J-CH

Col·legi Oficial de Metges de GironaArenas Vilà, JordiArxer Tarrés, AntoniBastida Fenoy, FrancescCarreras de Cabrera, F. XavierCorominas Barnadas, Josep M.De Madrid-Davila Rico, CarolinaFranquesa Salvador, JoaquimGarcia Gutiérrez, SalvadorVargas Vila, Susanna

Col·legi Oficial de Metges de LleidaAixàs Obiols, JoanBiendicho Palau, M. PilarCarceller Vidal, José AntonioCasasnovas Perella, Maria PilarColl Pallares, AnaCornejo Echegaray, CesarMarco Naya, GregorioMoreno Gonzalez, M. LuisaPérez Cornellana, M. MontserratPon Cladera, MarisaPrado Muñoz, SilviaRiba Torrecillas, David

Col·legi Oficial de Metges de TarragonaRamírez Lafita, FranciscoRomero Nogués, Francisco



Intervenció de Joaquim Ramis,president de la Secció Col·legialde Metges Jubilats, en lapresentació, el 20 de desembrede 2005, del llibre Dr. Alsina iBofill (1904-1993) enhomenatge.

Commemoraciódel comb

El COMB presenta el llibrede l'Any Alsina i Bofill

Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats; Miquel Bruguera, president del COMB, iRicard Guerrero, president de la Fundació Alsina i Bofill, en la presentació del llibre en homenatge del Dr.

Alsina i Bofill, celebrada el 20 de desembre de 2005.

La Junta de Govern del nostreCol·legi de Metges tinguél’encert de proposar que l’any

2004 tingués un record especial per aJosep Alsina i Bofill. Havia nascut centanys abans, el dia 21 de juny de 1904,a la casa que en aquells anys tenia alnúmero 1 del carrer Nou de Palafrugell.Però no pel sol fet de produir-se centanys d’aquest naixement s’haviaacordat dedicar l’any a la seva memòria.Es va decidir perquè en el curs de laseva vida va ser un home ple de seny.Es diu que, a vegades, el seny va lligata la rauxa com a contrapartida. I JosepAlsina va tenir el seny suficient per tenirla rauxa necessària i constant al llarg dela seva vida, d’exercir una medicinaben feta amb rigor i posar-hi tot elconeixement i la tècnica que estava alseu abast, sense oblidar mai dedefensar la nostra cultura, la nostrallengua i el país.Aquests foren els motius pels qualsla Junta de Govern del nostre Col·legiaprofità el centenari del seu naixe-ment per recordar un metge, un home,que s’havia destacat per la professi-onalitat mèdica i havia donat, a més,exemple del que s’ha de fer per laterra que el va veure néixer.I aquesta decisió del nostre Col·legifou un encert. Un encert perquè elsque convisquérem amb ell vàrem re-viure moltes de les seves inquietuds,els seus suggeriments i les seves ac-tivitats. Però també els que no el co-negueren, tingueren l’oportunitat deconèixer la seva personalitat, la sevadedicació a la medicina i als malalts,el seu rigor i, sobretot, la seva estima-ció al país i a la seva llengua.Avui, crec, no s’escau repetir les sevesgestes perquè en el llibre que es pre-senta en parla abastament. No és una

biografia pròpiament dita. Ja n’hi hauna d’escrita de biografia: Josep Alsi-na i Bofill, l’exemple, a cura de l’amicOriol Casassas, l’any 1996. S’hi explicacronològicament la seva vida, amb laploma fàcil, però rigorosa i fidel, a quèel seu autor ens té acostumats.El llibre que avui us presentem és unrecull dels actes i parlaments ques’han celebrat al llarg de l’any 2004.Crec que és un complement perfectea la seva biografia, ja que els dife-rents parlaments han estat desenvo-lupats per membres rellevants de lesdiferents institucions en les qualsJosep Alsina i Bofill va tenir responsa-bilitats directes o de persones queforen col·laboradors seus en algunesde les seves activitats.Presidí l’Institut d’Estudis Catalans,l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i dela Salut de Catalunya i de Balears, laSocietat Catalana de Biologia. I tinguéuna relació intensa i transcendent ambla primera Universitat Autònoma deBarcelona, en la dècada dels trentadel segle passat, fins que en fou exclòspel govern dictatorial el 1939, i tambéamb la Reial Acadèmia de Medicina

de Catalunya, en la qual llegí el seudiscurs de soci numerari en la nostrallengua, trencant l’hàbit que ladictadura franquista havia imposat.És a través de membres d’aquestesinstitucions que ens expliquen lesseves activitats en cadascuna d’elles.La tasca mèdica desenvolupada enprincipi a l’Hospital Clínic al costatdel professor Ferrer i Solervicens, méstard a l’Institut Platon i també en laseva consulta privada està àmplia-ment comentada i explicada per undels seus col·laboradors. I també col·-laboradors d’altres afers expliquenla decisiva actuació que tingué en larepresa dels Congressos de Metges iBiòlegs de Llengua Catalana aPerpinyà l’any 1976, o en la defensa illuita per a la nostra llengua.Josep Alsina tenia interès en moltesqüestions. En algunes hi pogué treba-llar i en va veure els fruits ell mateix.Però en d’altres, malgrat l’interès iuna plena dedicació, no havia arribatencara el moment de poder-les des-envolupar. Eren com un llegat queens deixava. I per aquest motiu esdedicà una sessió a parlar-ne i pre-



veure un futur possible. Així, dos com-panys que tingueren una intensa rela-ció amb ell, descriuen com haurien dedesenvolupar-se els Congressos deMetges i Biòlegs en aquest nou segleXXI i en la possibilitat d’editar i publi-car llibres tècnics de medicina com allibres de text per als estudiants.L’any Josep Alsina es finí amb la col·-locació d’una placa a la casa on vis-qué i on tingué el seu despatx profes-sional durant la major part dels anysd’activitat professional, en el qualmolts de nosaltres recordem les mil iuna reunions a què fórem convocats.En el llibre que avui es presenta troba-ran tots aquests parlaments i tambéels que es feren en el seu poble natal,en ple Empordà, a Palafrugell, ambassistència del seu alcalde i d’altresmetges gironins. Perquè Josep Alsinaestimava el seu poble, del qual fou unfill il·lustre; per aquest motiu, en und’aquests actes l’alcalde descobrí unaplaca col·locada a la casa on nasqué.Per aquesta alta consideració, a més,a l’arxiu Municipal de Palafrugell, s’hadipositat i inventariat tota la sevadocumentació i s’ha digitalitzat l’in-ventari a fi que pugui ser consultadaper tothom que ho necessiti.Estic segur que si ell hagués pogutelegir el lloc de la seva mort, hauriaelegit el mateix lloc on va néixer: enple Empordà. I morí a l’Empordà, aCalella, a poca distància de Palafru-gell.Aquest és en resum i a grans pinzella-des el que trobareu en el llibre quegentilment el nostre Col·legi ha feteditar.Però voldria dir unes darreres parau-les sobre algunes de les facetes deJosep Alsina. No voldria ser repetitiuexplicant la vida de Josep Alsina i Bofill,perquè ja se’n parlà durant l’any 2004.Es parlà de la seva brillant trajectòriamèdica, de les responsabilitats queassumí en diferents institucions mèdi-ques i també culturals. Es comentarenles nombroses publicacions mèdiquesi culturals i es cità repetidament l’esti-mació al país, a la cultura i a la llengua.Tot això es pot trobar en el llibre queavui es presenta i també en la biografiaque d’ell es publicà l’any 1996, amb eltítol ja esmentat de Josep Alsina i Bo-fill, l’exemple.

Per nosaltres, els metges que ens hemconsiderat amics i alumnes del seubon fer, tant des del punt de vistamèdic, com ciutadà i patriota, fou –iés– un exemple que ens obliga a inten-tar seguir el camí que ell ens marcà.Es diu que tant els pares com els mes-tres eduquen més amb l’exemple de laseva vida que amb grans discursos idisquisicions filosòfiques. Josep Alsi-na i Bofill ens marcà aquest camí sensegrans discursos, senzillament amb elbon fer de cada dia, amb l’exemplerigorós de la seva dedicació a la medi-cina, amb l’exemple de servei al país,amb l’exemple de la seva lluita per lallengua, per la vitalitat que imprimí enles institucions on tingué responsabi-litats, en poques paraules: amb unesperit de servei al proïsme, als ma-lalts, a la cultura i la nostra llengua.I tot plegat ho féu amb naturalitat,que no vol dir amb facilitat. Trobàmolts d’entrebancs al llarg de les cir-cumstàncies socials que envoltarenla seva vida. La guerra civil –o mésaviat com podríem dir guerra incivil,perquè no hi ha cap guerra que siguicivilitzada– estroncà una de les sevesvocacions: la docència, com tambédeturà els avenços que amb esforçs’havien aconseguit, tant per part delscientífics com per part de l’autogo-vern de Catalunya, per citar solamentdos exemples. Però Alsina i Bofill,malgrat totes les dificultats, continuàun treball constant, fidel i rigorós enpro de la salut, de la ciència, de lacultura i de la llengua.

És per aquests motius que, quan secelebrà el Quinzè Congrés de Metges iBiòlegs de Llengua Catalana a Lleida,l’any 1996 –tres anys després de la sevamort– es cercà una entitat permanentper a l’organització dels Congressos deMetges i Biòlegs de Llengua Catalana.Fou aleshores, quan les entitats convo-cants d’aquests Congressos decidirenunànimement que l’entitat portés elnom d’Alsina i Bofill. Aquesta Fundacióté com a objectius prioritaris allò queestava reflectit en el pensament d’Alsi-na: l’organització i celebració de reuni-ons científiques, especialment els con-gressos, la publicació d’obres científi-ques en català, l’establiment i manteni-ment de lligams entre diferents entitatsi la promoció i la difusió dels estudis deles ciències de la vida i de la salut en lesterres de parla catalana.En resum, la Fundació Alsina i Bofillreprengué la tasca que havia fet du-rant molts anys l’Associació Generalde Metges de Llengua Catalana, enti-tat que havia estat creada l’any 1913 ique havia estat dissolta pel governfranquista el 1939.Acabo perquè segurament m’he exce-dit en aquest parlament. Però ho he fetperquè confio en la vostra benvolença,perquè l’amic Ricard Guerrero l’haviaconegut i havia col·laborat en moltesocasions amb Josep Alsina i Bofill i,alhora, és el president de la Fundació.En el llibre que avui es presenta tambétrobareu alguns d’aquests objectiusdels quals parlà en el discurs que féuen desenvolupar el projecte d’editar ipublicar llibres científics a través d’unacol·lecció de llibres de text, que amb elnom de col·lecció Scriptorium ja hainiciat –amb penes i treballs– la sevasingladura.El nostre Col·legi ha editat el llibre queavui presentem. En nom dels familiars,en nom de la Fundació Alsina i Bofill, dela Secció de Jubilats del nostre Col·legi–perquè Alsina i Bofill era un il·lustrejubilat del nostre Col·legi– i també delsamics i deixebles de l’homenatjat, agra-ïm aquesta gentilesa que ha tingut elCol·legi de Metges. Segur que servirà,una vegada més, per exemplaritzar-nos amb la seva vida.

Joaquim Ramis i Coris,president de la Secció Col·legial de Metges

Jubilats



En record de

Miquel Bruguera,president del Col·legi Oficial de

Metges de Barcelona

Josep Servat i Rodríguez,in memoriam

Escriure la necrològica d'un amicque ens ha deixat és sempre unacte dolorós, però al mateix

temps constitueix una ocasió per ex-pressar l'afecte que un sentia per ell ique potser no va manifestar-li prouexplícitament en vida per timidesa oper pudor. Això és el que sento araque he de parlar d'en Josep Servat.Malauradament en Josep no podràllegir el que escric d'ell, però sí que hopodran fer altres persones que el vanconèixer superficialment o per refe-rències o només van copsar una deles múltiples facetes de la seva perso-nalitat.En Josep Servat va ser un home ex-traordinari, i utilitzo la paraula "ex-traordinari" amb tota la intencionali-tat, ja que acumulava algunes quali-tats en un grau molt superior al quetenen la majoria de les persones, queés el grau que podríem considerarordinari. En Josep era un home moltintel·ligent, molt generós, molt afec-tuós, molt responsable, molt treba-llador, molt entusiasta, amb una no-table intuïció que li permetia conèi-xer les persones i prendre les decisi-ons mes encertades en els proble-mes que planteja el dia a dia, i sobre-tot era un home lleial als seus com-promisos, als seus amics i al seupaís.En Josep, jove advocat expert en dretpúblic, va arribar al Col·legi l'any 1983a ocupar-se de reorganitzar l'Asses-soria Jurídica quan la junta presididaper en Ramon Trias i Rubiès va iniciartot un seguit d'iniciatives per con-vertir el COMB en una institució po-tent al servei dels metges. Des dellavors en Josep Servat va estar aldarrere de totes les transformacionsque ha anat experimentant el Col-legi els darrers vint anys, tret de l’es-pai de temps que va fer de secretarigeneral del Departament d’Economiai del Departament de Sanitat, alesho-res dirigit pel doctor Xavier Trias. EnJosep tenia la gran virtut de copsaramb facilitat el que els membres de

la junta ens plantejàvem com a ob-jectius del Col·legi per buscar els re-cursos, crear les infraestructures,buscar la gent, construir els organi-grames i vetllar perquè cada un delsprojectes que s'anaven creant donésels resultats que se n'esperava. Aixíes va organitzar un model de respon-sabilitat civil, sostenible, solidari ieficaç, es va crear un programa deprevenció i tractament integral perals metges malalts, es van muntarels sistemes d'informació del Col·-legi, es van constituir els serveis quehem englobat en el Grup Med, queofereixen prestacions que han estatde gran utilitat als col·legiats.En Josep era un conseller-delegat queestava al corrent de tot el que passa-va pel Col·legi, de les coses grans i deles coses petites, i se sentia respon-sable que tot funcionés bé. El seuentusiasme contagiós i la seva habili-tat per sortejar els obstacles que enshan anat posant al creixement delCol·legi donava a les successives jun-tes de govern la tranquil·litat i la sere-nor per anar afrontant constantmentnous reptes. Sabíem que en Josepsabria com convertir cada idea en unaacció.

Aquestes qualitats s'acompanyavend'una modèstia que el portava a dei-xar els mèrits als altres i a no voler maiocupar l'escenari, i a un sentit del'amistat molt potent que el portava aalegrar-se sincerament dels èxits delsaltres.La manera com va afrontar la sevamalaltia, que finalment l'ha portat a lamort, ha estat un exemple per a totsels que hi vàrem conviure. Mai no esva queixar i tampoc mai no va perme-tre que la malaltia li impedís compliramb escreix amb les seves obligaci-ons laborals. Hem vist en Josep treba-llar cada dia durant l'any i mig que vadurar la cruel malaltia que se l'haemportat. Treballar amb el mateixentusiasme de sempre, com si no pas-sés res i no hi hagués final, fins al'últim dia.Tots els metges de Catalunya estemen deute amb en Josep. Ell ha estatdarrere totes les iniciatives que enspermeten ara tenir un Col·legi fort alservei de tots els metges. Els metgesno ens oblidarem del que has fet pernosaltres i conservarem el teu record,i això farà que visquis dins de lanostra memòria.

Diplomes Acreditatiusde Capacitació(DIACAP)

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPersona de contacte: Marta Anglès Traserra 9-14 hores

Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica,Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista. Ara ja es pot sol·licitar el DIACAP en Medicina Homeopàtica iproperament en Medicina Pericial i Avaluadora.

La superació de la puntuació mínima necessària, d'acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada,treball, docència, publicacions i altres merits, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinadaobeeix a la voluntat d'impulsar la regulació d'un sector professional que no està regulat. Trobareu tota la informació al webdel COMB www.comb.es, a l'apartat Acreditació Col·legial. http://www.comb.es/cat/serveis_col/ota/diplomes/home.htm

A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes d'octubre del 2005.

ACUPUNTURA

Alcalde Ordax, AnaAlkhatib Felo, FaouazAlorda Esquinas, Maria LuisaAluart Bardalet, M. EstelÁlvarez de la Vega Sancristobal,AndresArquer Porcell, AndreuBadillo Caro, Jose LuisBárzano Julvez, CristinaBellver Garcia, DavidBlasco Catalán, Jose M.Blasco Riera, EdmonBorja Aguirre, LourdesBorràs Verdera, MiquelBosch Tubert , RosaBotella Ruiz, ElisendaBramona Beatove, JordiBretos Peral , FelisaCadena García, M. LuisaCáncer Villacampa, LuisCasañas Lopez, GuillermoCastro Cañete, Guillermo J.Cazorla Cazorla, EnriqueClaramunt Peña, ElisendaCosta Clara, Josep M.Dalmau Santamaria, IsharDe Legórburu Bella, MargaritaDe Miguel Blanco, CarlesDezcallar Leoz, MarianoEres Charles, NataliaEscriche Badiella, M. MercèFernández Baizán, CésarFerran Gracia, JosepFerrer Añel, IsabelFiga Alonso, SalvadorFilella Subirà, Josep MariaFont Casas, YolandaFuertes Armengol, M. TeresaGarcia Fernández, AliciaGarcia Janeras, AlbertGarcía Soriano, Ana M.Gascon Castelló, JaumeGiralt Sampedro, IsabelGonzález Platero, Francisco JavierGracia Gozalo, Rosa M.Guitart Vela, JordiGutiérrez Heras, LidiaHidalgo Sarés, M. JoséHuertas-Portocarrero Gomez-Moran, DanielJaime Rentero, AnaJovalCepria, M. TeresaLisbona Roquer, M. Del CarmeLloret Puig, IsabelLópez Carcel, GemmaLópez Pujol, AntoniMacip Esteller, SantiagoMarco Aznar, Pere

Martí Hernandez, MargaritaMartín Pèrez , AnastasiMartorell Sabater, CarmenMendialdua Ugarte, M. LourdesMillet Fite, AsunciónMónaco Rosich, AntoniMontala Bosch, JosefinaMorantà Mesquida, Jose G.Muñoz Fernández, M IsabelMur Auqué, DanielOliva De Frutos, AnaOriol Peregrina, MercèOrtiz Reparaz, AnaPadrisa Muntal, EncarnaciónPagès Serra, GlòriaPérez-Calvo Soler, JorgePermanyer Casanovas,MontserratPichot Sagi, Ana MariaPino Sebastià, JosefaPlaza Requena, GerardPrats Sánchez, CarlesPuig Pons, Santiago GermanRibé Sànchez, MontserratRipolles Justribo, JoanRodelas Montalvo, FranciscoRodellar Oncins, M. TeresaRodríguez Miralles, JoaquimRoquet Silva, José AntonioRuiz Perez, ConsolRuiz de Conejo Viloria, M. IsabelSalabarnada Torras, JordiSantiña Vila, ManuelSantos Coca, CarmenSantos Forrellad, AlexSarasà Solà, BlancaSeano Pujol, M. EstrellaSeco Baró, AntoniStuart Palacios, Juan FranciscoTorner Ribé, MontserratTorras Bernáldez, M. TeresaVallès Balasch, RosaVera Bernal, Carmen LuciaVera Moreno, JesúsVidal Fernández, MontserratSòniaVillarroya Martin, Josefa GloriaZueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA COSMÈTICA IESTÈTICA

Abella Avilés, NeusÀlvarez Suriaca, XavierAndreu Bruguera, ImmaAñon Marín, TeresaAragon Roman, Miguel JuanArcas Mir, AnaArnal Monreal, MoisèsAyala Vicedo, Eladio

Barbero González, AbrahamMoisésBordonaba Pueyo, PascualBramona Beatove, JordiBurgues Camarasa, M. JosepBusquets Romagosa, MartaCabaní Tuset, InmaculadaCampoy Sánchez, MercèCardona Peña, FedericoCaro Cordero, José ManuelCasas Sabé, CarmeCasermeiro Costa, José AntonioCastillo Galiana, MartaCervantes Sánchez, MiquelCiscar Gràcia, SílviaCiscar Gràcia, EvaCosta Palau, ConcepcióCrespi Morro, M. LuisaDe la Barrera Dacasa, OlimpiaDe los Mozos Ortiz, Luisa MaríaDelgado Ribas, Juan ManuelDelso Velazquez, MyriamDiaz Aller, Maria BelénEscoda Delgado, NúriaEspaulella Viñolas, NúriaEsteban Herrero, MargaritaFont Pons, M. ÀngelaFuentelsaz Benavent, EnriqueGálvez Comas, SusanaGálvez Ruiz, RafaelGálvez Amate, EnriqueGarbayo Garcia, AliciaGarcia Manzanares, MargaritaGarcía Giménez, José VíctorGarcía Rojas Jaile, Juan JacoboGimenez González, M. LuisaGoñi Peña, SaraGonzález Platero, Francisco JavierGonzález Sánchez, Ana RosaGonzález Fernández, InmaculadaGovantes López, PilarGrau Besoli, MartaGuayan, JorgeGuillén Sánchez, MercedesHerrero Zerpa, RosalbaJarne Navalón, CarlosLamilla Riera, AlvaroLlorens Morera, DanielMadan Rodríguez, María DoloresMarcos Vidal, ConcepcióMartí Goma, JuanMarti Tarazona, Víctor ManuelMartín Núñez, VirginiaMartínez Esnaola, RosarioMartínez Poyato, M Del CarmenMelamed Pinto, GracielaMorales Soldado, M. CarmenMoreno Marín, JavierNavarro Flo, Néstor DanielNavarro García, Juan

Nieto Fernández Arroyo, ManuelOliva Sanchez, Ana M.Olivera Gil, JoaquimOrdiales Benayas, GerardoManuelOyola Palacios, DenebolaOyola Palacios, ChristopherPascual Casacuberta, JordiPérez Ballestero, M. CarmenPérez Burillo, M. PilarPerpiñá Singla, MartaPinto, RaulPovedano Carpintero, JavierPuig Garcia, NoemíPujol Gali, JordiQuintillà Brescò, MercèRibé Subirà, NatàliaRipoll Sanchez, ManuelRódenas Garrido, ElviraRodrigo Anoro, PilarRodríguez Perez, ConstantinoRoman Onsalo, AndresRovira Orriols, EulàliaRuiz Sánchez, VirtudesRupérez Caballero, ElenaSàez Manubens, JoanSalvador Casas, LibradaSanz Manonellas, LourdesSoler González, SílviaSoriano Corral, Jose RamonSubirachs Amigó, EstherTauler de Luque, PilarTomás Benedicto, NeusTorrubia Marcano, Juan CarlosTufet Opi, JaimeTuñón Álvarez, M. IsabelVázquez Ruiz, RocíoVega López, Petra MVicario Hernández, VirginiaWang Saegusa, Ana J. ChXalabarder Sagalès, MariaXammar Alonso, Jorge

MEDICINA DE RESIDÈNCIES DEGENT GRAN

Doménech Carpena, Carmen

MEDICINA NATURISTA

Abilla Lumbiarres, AraceliAndrés Ortuño, Josep-GabrielBernabeu Mur, FranciscoPino Sebastià, JosefaSagrera Ferrándiz, JorgeVerdaguer Balmes, Carme



Formaciói salut

El Centre d'Estudis Col·legialsinicia el primer curs completde medicina i cirurgia làserd'hispanoamèrica

Que la medicina i cirurgia làserocupen un espai en creixe-ment en la medicina privada i

pública ho demostra el fort creixe-ment de la indústria i del nombre d’in-tervencions realitzades. El Diplomade Competència en Medicina i CirurgiaLàser del Col·legi Oficial de Metges deBarcelona és el primer curs de l’àmbitd’Iberoamèrica i la península querecull totes les disciplines mèdiquesper oferir una visió global de les inter-vencions realitzades amb diferentstècniques làser. L’objectiu primordi-al, tal com explica el director del curs,el Dr. P.A. Martínez-Carpio, del Centred’Oftalmologia Bonafonte, és “dotarels professionals d’uns coneixementsavançats en el tractament mèdiclàser”, així com contribuir a formar elsmetges en un camp en constant crei-xement i innovació. “És necessàriauna formació detallada dels metges iprofessionals de la medicina en l’úsdel làser” suggereix el Dr. Ramón Vila-Rovira, també director del curs. Tot ique el gran salt en cirurgia làser s’hadonat en les especialitats d’oftalmo-logia i en cirurgia estètica i plàstica, elcurs compta també amb la presènciadestacada de professionals de campscom l’oncologia, la pneumologia ol’odontologia, que ofereixen un marcglobal i extens de l’implantació de lamedicina i cirurgia làser.El Diploma de Competència en Medi-cina i Cirurgia Làser està organitzatpel Centre d’Estudis Col·legials (CEC)del Col·legi Oficial de Metges deBarcelona. El Primer Nivell del diplo-ma està acreditat per la Comisión deFormación Continuada del SistemaNacional de Salud i el Consell Catalàde Formació Mèdica Continuada. El

director del Centre d’Estudis Col·le-gials del Col·legi, Dr. Àlex Ramos, esmostra convençut que el curs aportaels elements necessaris de qualitat iatraurà “un gran nombre de professi-onals de la medicina que fins ara hanhagut d’anar aprenent pel seu comp-te uns coneixements difusos sobre ellàser i les seves aplicacions”. El Dr.Martínez-Carpio afegeix que “és fo-namental que els especialistes cone-guin l’ús i el mal ús dels aparells làserdes d’un vessant tècnic rigorós i desd’una perspectiva global en diversoscamps mèdics i quirúrgics”.Els cirurgians que empren el làser percostum no disposaven fins ara d’uncompendi exhaustiu com vol ser elllibre del curs, editat pel mateix Col·legi Oficial de Metges de Barcelona,ni tampoc d’un diploma d’aquestescaracterístiques que permeti garantiruns coneixements pluridisciplinaris dela tècnica. Pel Dr. Martínez-Carpio elproblema és ben clar: “El metge mol-tes vegades s’enfronta a una inter-venció amb cirurgia làser sense tenirels coneixements tècnics suficients:arriba, pren el làser i l’aplica. Però ésmolt important que aprengui també acalibrar-lo i que sàpiga quins són elslímits de l’aparell o l’abast de la inter-venció que realitza, i conèixer l’efectebiològic a cada teixit.”Avalat per organismes docents ofici-als, el Diploma de Competència esrealitzarà anualment dins de la Pro-gramació del CEC-COMB i anirà reno-vant els continguts, en un camp enconstant creixement i innovació, comtambé les dinàmiques pròpies delssectors públics i privats de lamedicina. Aquest novembre es fan lesclasses pràctiques del curs, que es

van concentrar en tres institucionsmèdiques de primer ordre. Enmedicina i cirurgia estètica, les clas-ses van tenir lloc a la Clínica Teknon,sota la supervisió del Dr. Vila-Rovira.El Dr. Vila-Rovira és autor d’un impor-tant estudi comparat entre el rejoveni-ment facial amb el mètode Obagi tradi-cional i el làser, la conclusió del qual ésque el làser de CO2 és més efectiu pereleminar les arrugues més profundes.El Dr. Martínez-Carpio, cap de la UnitatLàser del Centre d’Oftalmologia Bo-nafonte ens explica que la miopia, lahipermetropia i l’astigmatisme amblàser d’èxcimer de cuarta generacióha revolucionat el món de la cirurgialàser. Es tracta d’una meravella tec-nològica que té uns costos molt ele-vats però que permet resultats sor-prenents. Precisament els avençosamb aquest làser han motivat l’apari-ció de tot un cos de doctrina que s’im-parteix en aquesta formació tan espe-cialitzada.El curs també ha comptat amb profes-sors participants del màxim prestigicom, per exemple, l’especialista entraumatologia i cirurgia de la colum-na Dr. R. Morgenstern (CM Teknon),l’odontòleg Dr. A.J. España-Tost (Uni-versitat de Barcelona), el pneumòlegDr. P. Díaz-Jiménez (Hospital deBellvitge i Clínica Quirón) i el derma-tòleg Dr. A. Campo Voegeli, de l’Hos-pital Clínic.

Més informació

Albert Torras i CorbellaCoordinador656 951 653

Col·legi Oficial de Metges deBarcelona

CEC: 93 567 88 58

La iniciativa compta amb elsuport d’institucions mèdiques deBarcelona

Per primer cop les diversesdisciplines estudien de formaconjunta l’ús del làser



Assessoriajurídica

Novetats legislativessanitàriesSeleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB(octubre-desembre de 2005)

Podeu consultar el text íntegre de les normes, així com les novetatsposteriors al tancament d’aquesta edició al web de l’Assessoria Jurídicaon també trobareu un recull de la legislació imprescindible per a l’exer-cici de la professió i una selecció de les referències a oposicions, ajutsi nomenaments publicades els últims 30 dies, i actualitzades diària-ment.www.comb.cat/cat/juridics

� Llei 30/2005, de 29 de desembre,de Presupuestos Generales del Esta-do para 2006.� SCS: Pròrroga de la vigència decontractes per a la prestació de ser-veis sanitaris per a l’any 2006: De-cret 278/2005, de 27 de desembre.� Adhesió de l’empresa Gestió deServeis Sanitaris de Lleida al Conve-ni col·lectiu de la XHUP: ResolucióTRI/3610/2005, de 17 de novembre.� Llei 28/2005, de 26 de desembre, demesures en relació amb el tabaquisme.� Llista de substàncies i mètodes pro-hibits en l’esport: Resolució de 21 dedesembre.� Estructura organitzativa per a laprevenció, control i seguiment del’evolució d’una possible pandèmiade grip: Decret 264/2005, de 13 dedesembre.� Requisits per a l’autorització sani-tària per als fabricants de productessanitaris ortoprotètics: Decret 265/2005, de 13 de desembre.� ASPB: Convocatòria d’una plaça deTècnic Superior en Ciències de la Sa-lut: Anunci publicat al DOGC de 16 dedesembre de 2005.� Protecció de la salut i la seguretatdels treballadors davant l’exposicióa vibracions mecàniques: Reial De-cret 1311/2005, de 4 de novembre.� Pròrroga dels certificats d’acredi-tació dels centres hospitalaris: Or-dre SLT/415/2005, de 20 d’octubre.� Calendari Estatal de Festes Labo-rals, any 2006: Resolució d’11 d’octu-bre de 2005.� Nova estructura del Departamentde Salut: Decret 219/2005, d’11 d’oc-tubre.� Nova estructura del Servei Catalàde la Salut: Decret 220/2005, d’11d’octubre.� Concurs de gestió de 2 serveis soci-osanitaris: Anuncis publicats al DOGCd’11 de novembre de 2005.� Concurs de gestió de serveis desalut mental a Amposta: Anunci pu-

blicat al DOGC d’11 de novembre de2005.� Adjudicació llocs vacants de faculta-tiu especialista a l’Hospital de la Valld’Hebron (conv. EJ-4/2002): Resolu-ció SLT/3037/2005, de 10 d’octubre.� ICS: licitació de gestió de serveisper a la realització de proves de Me-dicina Nuclear: Anunci de 21 d’octu-bre de 2005.� ASP de Barcelona: Convocatòria 2places metge especialista en Medi-cina Preventiva i Salut Pública: Anun-ci de data 25 d’octubre de 2005.� Subvencions concedides pel De-partament de Salut durant el primersemestre de l’any 2005 ResolucióSLT/3094/2005, de 26 d’octubre.� Conveni col·lectiu Fundació Priva-da Institut de Recerca Oncològica(2005-2007): Resolució TRI/3459/2005, de 27 de juliol.� Conveni col·lectiu d’establimentssanitaris ACES, UCH i CAPS: ResolucióTRI/3407/2005, de 3 de novembre.� Centre d’Estudis Epidemiològicssobre la Sida de Catalunya: modifi-cació en matèria de personal: OrdreSLT/448/2005, de 17 de novembre.� Prestacions familiars de la Segure-tat Social: Reial Decret 1335/2005,d’11 de novembre.� Creació del Consell Assessor en Infec-cions Nosocomials de Catalunya: OrdreSLT/440/2005, de 14 de novembre.� Llista de substàncies i mètodesprohibits en l’esport: Resolució de 7de novembre.� UAB: convocatòria de 2 places fa-cultatiu vinculades a l’ICS (Bioquí-

mica Clínica, Medicina Interna): Re-solució de 5 de maig de 2005.� UAB: convocatòria d’una plaça defacultatiu vinculada a l’ICS (Anato-mia Patològica): Resolució de 2 denovembre de 2005.� UAB: convocatòria de 3 places fa-cultatiu vinculades a l’Hospital deSant Pau (Bioquímica Clínica, Hema-tologia i Hemoteràpia i Cardiologia):Resolució de 2 de novembre de 2005.� Institut de Medicina Legal deCatalunya: concurs específic de mè-rits i capacitats per a la provisió de 4caps de Secció: Resolució JUS/3406/2005, de 3 de novembre.� SCS: Concurs de serveis de Rehabi-litació i Logopèdia: Anunci publicat alDOGC de 25 de novembre de 2005.� Inici de la fase de provisió de pla-ces especialistes en Pediatria-Pueri-cultura d’Àrea i en EAP: Ordre SCO/3618/2005, d’11 de novembre.� Concurs de gestió de serveis d’aten-ció primària de l’ABS el Vendrell:Anunci publicat al DOGC de 18 de no-vembre de 2005.� Concurs de gestió de serveis d’aten-ció a les drogodependències al BaixLlobregat: Anunci publicat al DOGCde 18 de novembre de 2005.

NORMATIVA EN TRAMITACIÓ:

� Projecte de Llei de garanties i úsracional dels medicaments i pro-ductes sanitaris.� Projecte de Decret pel quals’aproven els Estatuts de l’Agèn-cia de Protecció de la Salut.



Delegacionsi seccions col·legials

És possible assumir un codi ètic específic?

Avui i aquí volem presentar-vos unaproposta de Codi Ètic que ens

agradaria debatre àmpliament els prò-xims mesos per, si escau, rebutjar-loo arribar al necessari consens en laseva redacció final.En el marc molt més ampli i genèric delCodi Deontològic del COMB, aquest codihauria de suposar la declaració formaldels compromisos que estan disposatsa assumir els membres del nostre col-lectiu davant dels seus pacients.Comprometre’s perquè els pacientspercebin seguretat i estableixin una

relació de plena confiança amb el seumetge és un dels reptes als qualshauria d’aspirar qualsevol col·lectiuprofessional i així ho entén la nostraSecció Col·legial.Un dels punts destacats del Codi és elque fa referència al compromís de totsels membres de “no utilitzar aquellsequips, dispositius o productes mèdicsl’eficàcia dels quals no estigui provadai rebutjar qualsevol tractament inade-quat o que sobrepassi les seves pròpi-es competències”. La guia també fa unaconsideració específica d’una de les

àrees que més s’han potenciat des de lanostra Junta Directiva: la formació. Enrelació amb aquesta es formalitza uncompromís específic d’“actualitzar i per-feccionar permanentment els coneixe-ments i les capacitats, com també departicipar regularment en activitats deFormació Mèdica i Continuada”.Tampoc es deixen de banda aquellesqüestions que concerneixen la rela-ció que ha d’establir-se entre metge ipacient, posant de manifest la neces-sitat de “promoure des de la consultal’educació en qüestions relatives a laprevenció dels inestetismes i de l’en-velliment, per millorar d’aquesta ma-nera la qualitat i la quantitat de vida”.Aquest és el text íntegre de l’esmen-tat Codi Ètic.

PROPOSTA DE CODI ÈTIC

Totes les persones tenen dret al plebenestar físic, psíquic i social.

Totes les persones han de poder de-cidir i participar en els temes relatiusa la prevenció i la millora de la sevasalut.

La promoció de l’educació en lesqüestions relatives a la prevenciódels inestetismes i de l’envellimentha de contribuir a la millora de laqualitat i la quantitat de la vida.

La Medicina Cosmètica i Estètica per-met, dins dels límits definits per l’es-tat actual del coneixement científic,prevenir, ralentitzar, i fins i tot, enocasions, invertir les conseqüènciesfisiològiques lligades a l’envelliment,i pal·liar o tractar els inestetismesobjectius, o simplement consideratscom a tals per una persona.

Em comprometo a oferir tractamentsde qualitat, posant a disposició elsmitjans, l’equipament i les instal·lacions adequades i respectant lesguies de pràctica clínica.

Em comprometo a no utilitzar aquellsequips, dispositius o productes mè-

dics l’eficàcia i la seguretat dels qualsno estiguessin provades i a rebutjarqualsevol tractament inapropiat oque sobrepassi les meves pròpiescompetències.

Em comprometo a obtenir en tots elscasos, mitjançant un document subs-crit, el consentiment informat delsmeus pacients, basat en una infor-mació clara i completa sobre el trac-tament proposat.

Em comprometo a actualitzar i per-feccionar permanentment els meusconeixement i les meves capacitats,participant regularment en activitatsde Formació Mèdica Continuada, i,en consonància, a ser avaluat i acre-ditat periòdicament.

Em comprometo a mantenir un com-portament ètic, tant amb els meuspacients com amb els meus col·legues i altres professionals, basaten l’acceptació de la multidisplinari-etat i complementarietat de les di-verses actuacions terapèutiques quepoguessin correspondre.

Secció Col·legial deMetges d’Estètica

Secció Col·legial de Metgesd’Estètica

Secció Col·legial de MetgesJubilats

És un goig per a la Secció de Jubilatsque moltes de les activitats progra-

mades hagin esdevingut d’interès permolts companys encara lluny de la ju-bilació. Evidentment l’entrada a totesles activitats ha estat sempre oberta atothom, i la realitat és que en moltesde les sessions hi ha hagut companysde totes les edats. Totes les nostresactivitats lúdiques o culturals són prouinteressants per compartir-les ambcompanys i companyes de qualsevoledat i, els jubilats, estarem satisfets depoder-les compartir amb ells.I és per aquest motiu que la Junta Di-rectiva del Col·legi decidí fer extensivala informació d’activitats a tota la col·legiació, editant una guia d’activitatsculturals, artístiques i culturals queserà tramesa a tots els col·legiats, cadatrimestre a partir del gener del 2006.Aquesta obertura a tots els col·legiatsja era compartida en els concursos depintura, poesia, fotografia, relats, etc.,que anualment se celebren el darrertrimestre del curs acadèmic i que lesseves bases es poden consultar alweb del COMB i es poden trobar, tam-




bé, en el mateix número d’aquestarevista.

Sessió en memòria de RamonMartínez i Callén

El primer trimestre del curs s’inicià ambel record de la mort, gairebé sobtada,de l’anterior president, RamonMartínez i Callén. El dia 2 de novembrese celebrà un acte acadèmic en la sevamemòria presidit pel president delCol·legi, Miquel Bruguera. Desprésd’unes breus paraules de record a càr-rec d’Ignasi Aragó i una poesia sevaque llegí Miquel Porta, es donà la pa-raula a cadascun dels tres participants:Joan Rigol, expresident del Parlamentde Catalunya; Irene Balaguer, mestrede l’Associació Rosa Sensat, i JoaquimRamis, actual president de la Secció deJubilats, que glossaren les diferentsfacetes de la seva trajectòria vital: eltreball que desenvolupà en les institu-cions polítiques, les relacions en elcamp de l’ensenyament i la seva rela-ció en la vida col·legial i acadèmica,sense oblidar l’interès que sempre tin-gué per la cultura, la poesia, la nostrallengua i pel país.

Concert de Santa Cecília

Entre les activitats dels mesos d’octu-bre a desembre del 2005, s’han cele-brat dos concerts: el 4 d’octubre acàrrec de l’orquestra Ars Mèdica i el 22de novembre, el Concert de SantaCecília amb un concert de piano a càr-rec de Ramon Aspa i interpretació dediferents cançons pel company PedroCaride, la mezzosoprano Rosa M. Ysàsi la soprano Carmen Hernàndez, queentre d’altres cantaren poesies musi-cades per Jaume Torner i Selles.

Una conferència de Joan B. Culla so-bre la “Catalunya autònoma i republi-cana”, fou seguida per la de DolorsFolch “Claus per entendre la Xina delsegle XXI”, la de Roser Capdevila sobre“El llibre de la seva vida” i la de RicardGuerrero que en record de Joan Oróparlà sobre l’origen de la vida. Des-prés d’aquesta darrera conferènciaes presentà el llibre “Josep Alsina iBofill, en homenatge” en el qual esrecull tots els parlaments i activitatsque es desenvoluparen el curs de l’any2004, “Any Dr. Alsina i Bofill”.Dues sessions de cinema han com-pletat les activitats que han recordatl’actriu Greta Garbo, arran del cente-nari del seu naixement (Estocolm1905) amb la projecció de “La ReinaCristina de Suècia” i “Ninotchka”.Les visites culturals tingueren l’ante-cedent d’unes conferències de LouiseRemy de Ballesta a Barcelona i aManresa, sobre el monestir de SantPere de Roda i pocs dies després s’hi

féu una visita conjunta. Girona i dar-rerament el Monestir de Sant Cugatdel Vallès foren les tres visites deltrimestre.

Proposta d’un Taller de Música

Entre metges sempre hi ha hagut inte-rès per la música. És freqüent l’assis-tència a concerts i no és estrany quepertanyin a alguna coral o fins i totque tinguin l’hàbit de practicar alguninstrument musical. En anys molt en-darrerits, fins i tot alguns companyss’agruparen per formar una coral enel si del nostre Col·legi que tinguéforça rellevància durant molts anys iva arribar a gravar alguns discs.Els darrers anys s’han celebrat dife-rents concerts al nostre auditori ambforça èxit, pel que s’ha considerat quees podrian reprendre unes activitatsmusicals que havien estat molt benrebudes per un grup important decompanys.

1. Joaquim Ramis, president de la SeccióCol·legial de Metges Jubilats; Miquel Bruguera,

president del COMB; Joan Rigol, expresident delParlament de Catalunya, i Irene Balaguer, mestre

de l’Associació Rosa Sensat, en l’acted’homenatge a Ramon Martínez Callén.

2. Sala d’actes del COMB en la sessió enmemòria de Ramon Martínez Callén.

1

2




Aquestes consideracions ens han por-tat a plantejar-nos la possibilitat d’ini-ciar un taller de cant coral ofert a totsels col·legiats o familiars que se sen-tin atrets pel cant coral.El grup hauria d’estar compost per unmínim de 15 membres que es reuniri-en una vegada a la setmana (s’haproposat els dilluns al vespre) a l’au-ditori del nostre col·legi i podria jainiciar les activitats, si el nombre d’ins-crits és suficient, dins del primer tri-mestre d’enguany. El COMB aportariales despeses de tota la infraestructu-ra i el preu d’inscripció i assistència altaller seria de 50 € trimestrals.Les persones que estiguin interessa-des a assistir-hi han de posar-se encontacte amb el Departament d’Acti-vitats i Congressos al telèfon 935 678860, de dilluns a divendres, als ma-tins, que informarà amb més concre-ció del seu contingut i possible des-envolupament.Com sigui que la posada en marxa deltaller, necessita un mínim de partici-pants i unes previsions d’infraestruc-tura adequats, és convenient que elsinteressats ho comuniquin al més avi-at possible.

Secció Col·legial de MedicinaPericial, Avaluadora id’Assegurances

Homenatge als metgescentenaris

El Col·legi de Metges de Barcelonacada any fa un homenatge a tots

els metges que durant l’any celebrenels seus cent anys, i es fa coincidiramb el dia del metge jubilat que s’es-cau el mes de juny, quan es fa larecepció dels nous metges que es ju-bilen.Enguany solament hi havia un metgeque a l’agost feia el centenari de laseva vida, era el doctor Joan BeriniFerran, però no va poder desplaçar-sea la seu del COMB, degut a les sevesmancances físiques.En nom de la Junta Directiva del COMB,el dia 5 d’octubre varen anar a veure’luns companys de la Junta de Metges

Jubilats, a la Residència Bellavista deCaldes d’Estrac: els doctors JoaquimRamis, Enric Fernández i Miquel Cabu-tí. Allí varen ser rebuts pel director il’encarregada d’infermeria, juntamentamb la filla i el gendre del doctor Berini.Se li va portar un pastís que el va fermolt feliç i ens convidaren a cava.Agraïm a la família del doctor Berini lagentilesa d’estar-hi presents i d’envi-ar-nos unes fotografies de record del’acte.Voldríem que aquesta aportació de laSecció de Metges Jubilats fos semprecontinuada i preguem als familiarsdels metges centenaris que ens hofacin saber, especialment elsd’aquells companys/es que no pu-guin estar presents el dia que el COMBels fa un just homenatge, per havercomplert cent anys.

Enric Fernández i Simó,vicepresident de la Secció Col·legial de

Metges Jubilats

El proppassat 28 de novembre de2005, es va celebrar l’Assemblea

General de la Secció Col·legial de Me-dicina Pericial, Avaluadora i d’Asse-gurances (SC-MEPAAS), de la qual faréun breu resum a continuació.Es van presentar els nous membresde la junta: la doctora M. Rosa Narci-so (Vocalia del Jutjat Social) i el doctorJordi Orgaz (Vocalia d’Assegurances),que han substituït el doctor EnriqueRiverola i el doctor Josep Oriol, res-pectivament.

Es van recordar els objectius propo-sats per aquesta junta directiva en elseu programa electoral de maig del2004 i, seguidament, es va informarde l’estat de les diverses gestions re-alitzades per la junta directiva.

RECONEIXEMENT SOCIAL: s’està tre-ballant en el Diploma Acreditatiu deCapacitació en Medicina Pericial i Ava-luadora que acrediti el nivell de for-mació i competència professional delsprofessionals del nostre sector i queestigui certificat pel nostre Col·legi.En aquest sentit, es va crear una Mesad’Experts en la qual estan representa-des les societats científiques, les mú-tues laborals, UNESPA, metges foren-ses, ICAM i ICASS i que ha assessorat lajunta directiva per elaborar i establirels requeriments per a l’acreditació.El 25 d’octubre de 2005 es va constituirla Comissió d’Acreditació formada per:––––– Dos membres de la Junta de laSecció Col·legial de Medicina Pericial,Avaluadora i d’Assegurances.– – – – – Dos membres de les societats cien-tífiques més representatives del sec-tor: Societat Catalana de Medicina deSeguretat i Medicina del Treball i laSocietat Catalano-Balear de Valora-ció del Dany Corporal.––––– Dos membres en representació delcos docent universitari.Actualment, estem ultimant el baremd’acreditació i confiem iniciar el pro-cés d’acreditació al gener del 2006.

PÒLISSA DE RESPONSABILITAT CI-VIL PROFESSIONAL: esdevé impres-cindible per al normal desenvolupa-ment de la nostra feina.Segons l’article 46 de la Llei 44/2003,LOPS, Llei d’Ordenació de les Profes-sions Sanitàries, el metge té l’“obli-gació de subscriure una assegurançade Responsabilitat Civil que cobreixieventuals danys ocasionats per laprestació dels serveis sanitaris en elsector privat”.L’actual pòlissa de Responsabilitat Ci-vil Professional que el COMB té con-

Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial deMetges Jubilats, a l’esquerra de la foto, i Enric

Fernández, vicepresident de la Secció de MetgesJubilats, a la dreta, en l’homenatge a Joan Berini Ferran,

metge centenari.




tractada amb la companyia assegura-dora ZURICH només dóna cobertura ales peritacions i els dictàmens sol·lici-tats per l’autoritat administrativa o ju-dicial i NO dóna cobertura als peritat-ges sol·licitats a instàncies d’una part.Coneixedors d’aquesta realitat, hemmantingut diverses reunions, tantamb l’assessoria jurídica del Col·legicom amb MEDICORASSE, per tal d’ofe-rir als membres de la secció la possi-bilitat de contractar una pòlissa queinclogui l’ampli ventall de metges ava-luadors i perits que treballen percompte d’altri o per a particulars.Es van explicar les gestions realitza-des amb diferents asseguradoresMAPFRE, AMA i ZURICH i, actualment,estem en condicions d’oferir una so-lució al problema que esperem comu-nicar-vos ben aviat.

COORDINACIÓ ENTRE ELS COL-LECTIUS, RELACIONS AMB LES INS-TITUCIONS i INFORMACIÓ: el secre-tari, doctor Díaz Romacho, va infor-mar de totes les gestions realitzadesi de l’eina principal de comunicacióque és el nostre web: http://www.comb.es/cat/passeig/jsecci-ons/med_pericial/home.htm, opera-tiu des de febrer del 2005 i és bilingüe(català/castellà). Entenem que, a mésde permetre’ns informar de les activi-tats de la nostra secció col·legial, ofe-reix un espai on els membres de lasecció poden trobar novetats, con-sultar l’agenda d’activitats i dirigir-sea la junta per exposar problemàtiquesespecífiques i fer suggeriments.

CENS DE PERITS: es va iniciar a l’abrilde 2005 i hem obtingut una respostadel 60 % (238 enquestes recollides).Ens ha permès identificar necessitatsi problemàtiques comunes dels mem-bres de la secció col·legial, però lesdades resulten orientadores i poc fia-bles perquè eren incompletes. Cal des-tacar com a qüestions que preocupenal nostre col·lectiu:····· Mètode pericial

····· Possibilitat de canvi d’ocupació en-tre els diversos modes d’exercici····· Garantir bon servei a l’usuari····· Regular uns honoraris professionalsdignes····· Dignificar l’activitat professionalenvers la percepció de la societat ialtres companys

FORMACIÓ CONTINUADA: Des de lajunta directiva de la secció fomenta-rem i donaren suport a totes les inici-atives, especialment les organitza-des per la universitat i des de lessocietats científiques.Per altra banda, entenem que la cele-bració d’una Jornada Anual de la sec-ció col·legial permet fomentar el de-bat sobre temes d’actualitat, alhoraque ens possibilita disposar d’un fò-rum de discussió i intercanvi de co-neixements.Enguany el tema escollit fou l’assetja-ment psicològic (mobbing) i altres ris-cos psicosocials en l’àmbit laboral. Lajornada es va celebrar el 31 de març de2005 i va comptar amb la participació de182 assistents, la majoria metges, peròtambé advocats i graduats socials. Percelebrar aquesta jornada vàrem comp-tar amb el suport de la junta de governdel COMB, com també de les aportaci-ons econòmiques de diverses mútueslaborals: Cyclops, Ibermutuamur, Inter-comarcal, Midat Mutua i Mutua Univer-sal; gràcies a totes elles la jornada va serun èxit. Actualment, ja estem treballanten la propera jornada que se celebraràel 20 d’octubre de 2006.També es va informar de la properacelebració del Curs de biomecànicalesiva dels accidents de trànsit, elsdies 19, 20 i 21 de gener del 2006 a laUPC, Escola Tècnica Superior d’Engi-nyeria Industrial de Barcelona, i queorganitzem conjuntament amb la UPCi SOCITRAS. Per a més informació,poseu-vos en contacte [email protected] que actualment som 400membres a la Secció i que és impor-tant incrementar-ne el nombre i comp-

tar amb la participació del màxim decompanys i companyes que treballenen aquest àmbit professional per po-der canalitzar, mitjançant el Col·legi,els nostres problemes.

Dra. Isabel Montoya Lahoz,presidenta SC-MEPAAS

Delegació Comarcal delBaix Llobregat

Premis de Sanitat delBaix Llobregat 2005

La nit del dimarts 29 de novembrede 2005 es varen entregar els pre-

mis de Sanitat del Baix Llobregat en eldecurs d’un brillant i emotiu acte, pre-sidit pel president del COMB, doctorMiquel Bruguera Cortada, i pel presi-dent de l’ACMCB, doctor Josep AntoniBombí Latorre.Són uns premis ja consolidats a lacomarca i al COMB, com ho prova lagran quantitat de treballs que es va-ren presentar, la majoria d’una quali-tat excel·lent que varen fer que eljurat treballés de valent.El jurat, format per les juntes de laSecció Comarcal del Baix Llobregatdel COMB i per la de la filial del BaixLlobregat de l’ACMCB, va premiar en-guany els treballs d’aquests com-panys que viuen a la comarca:

Premi a la millor comunicació en l’àm-bit d’Atenció Primària:Doctor Jordi Gascón Bayarri, neuròlegde la SAP del Prat de Llobregat, per lacomunicació presentada en la LVIReunión Anual de la Sociedad Españo-la de Neurología amb el títol Preva-lencia de demencia y de sus subtiposen la población de más de 70 años enel Prat de Llobregat.

Premi a la millor comunicació en l’àm-bit hospitalari:Doctor Fidel Vila Rodríguez, psiquiatredel Hospital Sant Joan de Déu de Sant




Boi del Llobregat, pel pòster presentatal International Congress on Schizophre-nia Research, treball que va realitzarjuntament amb companys del Centrefor Complex Disorders, del Canadà.

Premi al millor article publicat enl’àmbit d’Atenció Primària:Doctora M. Teresa Peñarrubia Maria idoctora Rita Fernández Vergel metges-ses de família del centre d’Atenció Pri-mària de Gavà per l’article ¿Seguimosrealmente la dieta mediterránea?, pu-blicat en la revista Atención Primaria.

Premi al millor article publicat enl’àmbit hospitalari:Doctor Antoni Noguera Julian, pediatrede l’Hospital de Sant Joan de Déu perl’article Hyperlactatemia in Human Im-munodeficiency Virus-Uninfected In-fants Who Are Exposed To Antire-trovi-rals publicat a la revista Pediatrics.El jurat va decidir atorgar un accèssit aldoctor Joan Carles Garcia-Pagán, hepa-tòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona,per la seva tasca divulgadora del seutreball investigador en revistes de re-conegut prestigi i gran factor d’impac-te, que cada any, des de l’inici delspremis presenta a cada convocatòria.

El premi a la trajectòria professional,que té com a finalitat donar a conèixer ialhora premiar la tasca dels professio-nals de la salut i entitats de la comarcava recaure aquest any en l’equip PADESdel Servei d’Atenció Primària del BaixLlobregat Centre. Amb aquesta distin-ció es volia reconèixer la gran tasca,tant humana com professional, que elsPADES (acrònim de Programa d’Aten-ció Domiciliària, Equip de Suport) deCornellà i Sant Feliu de Llobregat handut a terme durant els 15 anys d’exis-tència que se celebrava enguany.En l’acte, celebrat en el magnífic edi-fici del Casal d’Avis de Sant Feliu deLlobregat, els premiats varen exposarels treballs que havien estat mereixe-dors dels premis. Com molt bé va res-saltar el doctor Bruguera en el parla-

ment de cloenda, va cridar l’atencióles magnífiques exposicions que va-ren fer els ponents i la joventutd’aquests, la qual cosa va omplir d’or-gull el president del COMB, felicitant-se per la bona salut de la investigació,tant en l’àmbit hospitalari com d’Aten-ció Primària, pels metges de lacomarca, que augura un bon futur.El moment més emotiu va ser la con-cessió del premi a la trajectòria pro-fessional als equips PADES. El doctorXavier Bayona, director de la SAP BaixLlobregat Centre, va posar en parau-les els sentiments que, segur, tots elsassistents a l’acte i professionals sa-nitaris tenim envers la tasca d’aquestsequips. El doctor Bombí, en el seuparlament de cloenda va remarcar queaquest premi era una petita compen-sació a la gran feina que els Pades hanfet a Catalunya i concretament al BaixLlobregat, que han fet canviar l’aten-ció envers els malats enllitats i termi-nals, oferint-los el que molts voldrí-em: l’atenció integral a casa envoltatsdels nostres.

M. Lluïsa Morató,presidenta de la Delegació Comarcal del Baix

Llobregat

De dreta a esquerra: Dr. Antonio Bayés de Luna;Dra. Josefina Autonell i Reixach; Sr. Jacint

Codina, alcalde de Vic; Dr. Josep Arimany iManso, president de la Junta Comarcal d’Osona,en la caminada popular del Dia Mundial del Cor.

Premiats dels premis de Sanitat del Baix Llobregat.

Delegació Comarcald’Osona

Caminada popular delDia Mundial del Cor

El passat 25 de setembre, diumen-ge, va tenir lloc a Osona una nova

caminada popular, la tercera que, ambmotiu de la Diada Mundial del Cor,organitza la Delegació, i que se cele-bra simultàniament en més de 200ciutats de tot el mon.Patrocinada per l’OMS (OrganitzacióMundial de la Salut), la FederacióMundial de Cardiologia i la SocietatCatalana de Cardiologia, se celebraper impulsar, i motivar, la prevencióde les malalties coronàries mitjan-çant l’esport.Es va iniciar a les deu del matí a laPlaça Major de Vic, amb la presènciade les autoritats de Vic, el senyor al-calde i diferents regidors, que varen




obrir la marxa, i desprès d’un recorre-gut –ja tradicional–, d’uns 4,5 quilò-metres, va finalitzar davant de l’Ajun-tament de Malla, on els participantsvaren ser rebuts per l’alcalde del mu-nicipi, i, desprès d’un esmorzar degermanor, es van fer diferents parla-ments, i es va donar la jornada perconclosa.Sortosament, el temps hi va voler col·laborar, i va fer un dia magnífic, laqual cosa, conjuntament amb l’ambi-ent distès i amigable que, sempre i entot moment, va presidir tots els actes,va convertir la caminada en un verita-ble èxit: tothom, sense excepció, co-mentava la seva voluntat d’assistir ala propera edició.

La delegació Comarcald’Osona celebra laFestivitat de Sant Cosmei Sant Damià 2005

Un any més vàrem celebrar l’acteacadèmic a la Sala de la Columna

de l’Ajuntament de Vic, i es va comp-tar amb la presència de personalitatsd’excepció. Oberta la sessió perl’Excm. Alcalde de Vic, Sr. Codina, queva donar la paraula al president de laComarcal Dr. Arimany, aquest, des-prés d’un agraïment, va convidar elprofessor Dr. Guillem López i Casas-noves, persona àmpliament conegu-da i acreditada en el món de l’econo-mia i les finances, a fer la conferènciamagistral programada, que portavaper títol: “Finançament i despesa sa-nitària en els nous eixos de la políticasocial al nostre país.”Al final de la conferència, i per tald’agrair-li la seva presència i col·laboració, en nom del Col·legi se’l vaobsequiar amb la tradicional figurade l’Estudiant de Vic.Seguidament es va procedir a la pú-blica proclamació dels guanyadors dela XXIII convocatòria dels Premis Sa-nitat a Osona, corresponents a l’any

2005. La persona encarregada de fer-ho, com a secretària del Jurat, va ser laDra. Autonell, i els premis varen que-dar repartits de la següent manera.

Categoria de treballs inèdits: per altreball anomenat Taxes d’incidència ide prevalença i índex d’hospitalitza-ció de les malalties mentals a la co-marca d’Osona, subscrit per: Dr. PereRoura i Poch, investigador principal;Sra. Emma Puigoriol i Juvanteny; Dr.Francesc Xavier Arrufat i Nebot, i Dr.Diego J. Palao i Vidal.Varen obtenir, doncs, el premi delCOMB, de 4.500 euros, i el correspo-nent diploma acreditatiu, que va re-collir, de mans de l’alcalde, Sr. Codi-na, el Dr. Roura.

Categoria de treballs publicats: peral treball Conducta simbólica y neuro-plasticidad: ¿un ejemplo de coevolu-ción gen-cultura?, publicat a Revistade Neurologia, issn 0210-0010, subs-crit pel Dr. Enric Bufill i Soler i el pro-fessor Dr. Eudald Carbonell i Roura.Varen aconseguir el premi de 900 eu-ros, dotat pel COMB, i el corresponentdiploma acreditatiu. Va recollir el pre-mi el Dr. Bufill de mans del Dr. Bombí,president de la Fundació Acadèmiade Ciències Mèdiques i de la Salut deCatalunya i Balears.

Categoria de Treballs específics so-bre el Càncer: Per al treball anomenat

Perspectiva actual del càncer de rectea la comarca d’Osona: el tractamentmultidisciplinari, subscrit per: Dr.Xavier de Castro i Gutiérrez (investi-gador principal); Dr. Eduard Batiste-Alentorn i Guillén; Dr. Enric de Caralt iMestres; Dr. Pere Roura i Poch; Dr.Joan Saló i Rich, i Dra. Judith Ribé i Pie.Obtingueren, doncs, el premi de 3.000euros, dotat per Osona contra el Càn-cer, i el corresponent diploma acredi-tatiu. Ho va recollir el Dr. De Castro demans de la Sra. Montserrat Freixer,presidenta d’Osona contra el Càncer.Tot seguit, la Dra. M. Àngels Casals,com a presidenta de l’Agrupació deCiències Mèdiques d’Osona, va de-clarar obert el curs acadèmic 2005-2006, i va donar a conèixer els gua-nyadors de la VI Beca d’Investigaciód’Osona, dotada i convocada perl’Agrupació de Ciències Mèdiquesd’Osona, l’Acadèmia de Ciències Mè-diques i de la Salut de Catalunya iBalears i la Societat Catalana de Me-dicina Familiar i Comunitària.Es va concedir al treball anomenat:Prevenció de caigudes i fractures defèmur en malalts amb demència: utili-tat dels protectors de maluc, que, co-ordinat pel Dr. Joan Espaulella iPanicot, desenvoluparà l’equip inves-tigador format per la Sra. NúriaDalmau Paniagua; la Sra. AssumptaGuiteras i Soley; la Dra. Sònia Palau iBoned; la Dra. Raquel Pedrosa i Pé-rez; el Dr. Jordi Amblàs i Novellas; la

De dreta a esquerra: Josep Arimany i Manso, president de la Junta Comarcal d’Osona; Francesc M. Domènechi Torné, vocal de la Junta de Govern del COMB; Clàudia Bayés, directora del Consultori Bayés, de Vic;

Montserrat Freixer, presidenta d’Osona contra el Càncer; Francesc Xavier Quer i Vall; Javier de Castro iGutiérrez; Pere Roura i Poch; Emma Puigoriol; Enric Bufill i Soler; Joan Espaulella i Panicot, en el lliurament

dels Premis Sanitat a Osona.




Sra. Roser Pijoan i Virosta; la Sra.Carme Serra i Garrigós, i la Sra. AnnaArnau i Bartés.El premi el va recollir el Dr. Espaulellade mans de la Dra. Casals.A continuació, el Sr. Comella, presi-dent de la FORES (Fundació d’Osonaper a la Recerca i l’Educació Sanitàri-es), després d’un breu parlament, vaprocedir a fer públic els noms delsguanyadors de la VI Beca ConsultoriBayés en Ciències de la Salut.Va ser pel projecte anomenat Cirurgiaoncològica hepàtica en pacients ambmetàstasi hepàtica secundària a càn-cer colorectal, delDr. Francesc Xavier Quer i Vall, que varecollir el premi de mans de la Sra.Clàudia Bayés.L’acte el va tancar l’al-calde de Vic, Sr. Codina, amb unesparaules d’agraïment a totes les enti-tats que varen participar en els actes,i tots als assistents.A les 10 del vespre, i a l’Hotel Ciutat deVic, va tenir lloc el tradicional soparde germanor, i en el seu transcurs esva procedir al lliurament dels Premiscorresponents a l’Art de Metges 2005,Segon Concurs de Fotografia i de Di-buix i Pintura convocat per la Delega-ció d’Osona del COMB.Els guanyadors, en les respectivesespecialitats, varen ser:

En fotografia: El treball anomenatCaseta d’ estiueig al Bòsfor, havent-se valorat la netedat d’una imatgeben treballada tècnicament, que hasabut mostrar una primera sensacióde placidesa, per desprès, destacaruna decadència actual, de la Dra.Empar García i Gallego, de Tona.A més, es va estimar adient fer unamenció honorífica a les següentsobres:WI-FI, pel contrast entre progrés i po-bresa i la manera de mostrar dostemps històrics, en una teranyina ca-òtica d’adaptació. El seu autor: el Dr.Xavier Pérez i Porcuna, de TonaNúvols de tempesta. Es va valorar unbon component i un tractament de la

llum que dóna una qualitat pictòrica ala imatge. La seva autora, la Dra. Em-par García i Gallego, de Tona.

En pintura: El treball anomenat Vino ycerezas, escollit pel caràcter de la pin-zellada, la qualitat del color i el bontreball de llums i ombres. El seu autor,el Sr. Tomàs Pérez i Aracil, de la Garri-ga.També aquí es varen fer dues menci-ons honorífiques:Per a l’Alba al Fresser, per la profundi-tat i el color de l’alba a la vegetació, dela Sra. Teresa Rius, de Vic.Per a La noia del tul, un treball acon-juntat, amb una gran qualitat del di-buix, del Sr. Enric López i Ruestes, deVic.

Seguidament, la Dra. Gràcia Ferrer valliurar al Dr. Alcubierre, de forma sim-bòlica, la copa de guanyador del par-tit de futbol com a capità de l’equip deSant Cosme, i després d’unes parau-les del Dr. Arimany es va donar la festaper acabada.

Delegació Comarcal d’Osona

Rehabilitacions iSuspensions de l’exerciciprofessional

Comunicacions

Rehabilitacions

Després d'haver regularitzat la sevasituació col·legial, el Plenari de la

Junta de Govern del COMB, en sessiódel dia 3 de novembre de 2005, haacordat aixecar la suspensió de l'exer-cici professional que el mateix Plena-ri havia acordat anteriorment als doc-tors: Victor-Luis Caja Lopez i Alin-An-toine Garcia; en sessió del 17 de no-vembre de 2005 als doctors AristidesRuiz Reategui i Jaime Español More-da; en sessió del dia 1 de desembre de2005 a la Dra. Maria Mariana Martínez;i en sessió del dia 10 de gener de 2006al Dr. Robert Castro.

Ja teniu el

DICCIONARIENCICLOPÈDIC DE

MEDICINAde l’Acadèmia?

El podeu obtenir a través de qualsevolllibreria o a la mateixa llibreria del nostre

Col·legi, amb els avantatges corresponentsper a tots els col·legiats



El TERMCAT publica laTerminologia de la sida

Consultoriterminològic

termcatcentre de terminologia

En el darrer consultori termino-lògic us fèiem saber que elTERMCAT estava a punt de pu-

blicar la Terminologia de la sida. Araus anunciem que aquest diccionari esva presentar el passat dia 2 de de-sembre, en un acte que va tenir lloc alDepartament de Salut, a Barcelona.L’obra, que ha estat editada per Mas-son, conté 522 articles relatius a lainfecció pel VIH i la sida, amb les sevesequivalències en castellà, francès ianglès. Cada article inclou la denomi-nació catalana amb la seva categoriagramatical, els equivalents en caste-llà, anglès i francès, les indicacions desinonímia, si n’hi ha, i, eventualment,notes explicatives. Com a complement,l’obra incorpora tres taules annexes,que ofereixen prop de setanta deno-minacions catalanes de termes espe-cífics: els fàrmacs antiretrovirals, lesmalalties indicadores de sida i les pro-teïnes del virus de la immunodeficièn-cia humana (VIH). Els quadres oferei-xen també informació relativa a sinoní-mia i a trets funcionals essencialsd’aquests termes. Per a facilitar la con-sulta de l’obra, darrere el cos del dicci-onari apareixen els índexs bilingüescastellà-català, francès-català i anglès-català. I, com a punt final, s’ofereix labibliografia de referència consultada.Conjuntament amb aquesta termino-logia, i amb una intenció eminent-ment divulgativa, s’ha editat tambéun tríptic, titulat Vocabulari de la sida,que inclou una selecció de trenta-cinctermes bàsics d’aquest domini.Tant la Terminologia de la sida com eltríptic han estat elaborats pel TERM-CAT amb un equip de treball formatper terminòlegs del centre i per ungrup interdisciplinari d’especialistesconstituït per professionals vinculatsa diversos centres o unitats de refe-rència en l’àmbit d’aquesta malaltia(el Centre d’Estudis Epidemiològics

sobre la Sida de Catalunya, l’HospitalClínic de Barcelona, l’Hospital de laSanta Creu i Sant Pau, l’Hospital Uni-versitari de la Vall d’Hebron i el Pro-grama per a la Prevenció i l’Assistèn-cia de la Sida de la Direcció General deSalut Pública); per representants dedues institucions mèdiques de reco-negut prestigi (l’Acadèmia de Ciènci-es Mèdiques i de la Salut de Catalunyai Balears, i el Col·legi Oficial de Met-ges de Barcelona), i per lingüistes delDepartament de Salut de la Generali-tat de Catalunya.L’equip de treball es va constituir ambla voluntat de disposar de l’assesso-rament d’especialistes de diferentsdisciplines mèdiques rellevants en elcontext de la infecció pel VIH i la sida(epidemiologia, preventiva, microbi-ologia, farmacologia, malalties infec-cioses i immunologia). De la mateixamanera, responia al propòsit d’acon-seguir un consens raonable entre elsprofessionals i les institucions impli-cats en l’àmbit.Un dels aspectes remarcables de l’ela-boració d’aquest diccionari és l’estu-di i normalització de formes neològi-ques que el Consell Supervisor delTERMCAT1 ha dut a terme per trobaralternatives a manlleus anglesos d’úshabitual en aquest àmbit. Sempre queha estat possible s’han introduït de-nominacions catalanes alternatives;aquesta circumstància s’ha donatquan les formes proposades en cata-là tenen el suport dels especialistes i,paral·lelament, s’ha documentatl’existència de formes pròpies en al-tres llengües; així tenim aconsella-

ment (per counselling) o compliment(per adherence) i els temes relacio-nats complidor -a, incompliment i nocomplidor-a.En altres casos el que s’ha fet és adap-tar els manlleus per adequar-los a lallengua catalana, a partir de la pro-núncia del terme originari (per exem-ple, pacient naïf o limfòcit naïf, a par-tir de l’adjectiu naive). Finalment, enaltres ocasions, s’ha creat un neolo-gisme en català a partir de l’estructu-ra o el significat del terme anglès:tenim dit de zinc (per zinc finger),període finestra (per window period),progressor de llarg termini (per long-term non-progressor), tractamentantiretroviral de gran activitat i la sevasigla TARGA (per highly active retrovi-ral therapy, HAART) o ús compassiu(per compassionate use).En aquest grup és particularment re-llevant la sèrie de termes referits alstipus de fàrmacs antiretrovirals, perals quals s’ha formulat una propostacoherent i sistemàtica que inclou lesdenominacions completes i les sigles;com a mostra, esmentem inhibidor dela transcriptasa inversa no anàleg denucleòsid, amb la sigla ITINAN. I jaque esmentem les sigles, com que ésun tema sobre el qual hi ha moltescoses a dir, us proposem de continu-ar-ne parlant en un proper article.

M. Antònia Julià i BerruezoTERMCAT, Centre de Terminologia

Notes1 El Consell Supervisor és l’organisme que s’ocupade la normalització formal de la terminologia cata-lana i que està format per membres designats perla Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalansi per membres del TERMCAT.

1. TERMCAT, Centre de Terminologia.Terminologia de la sida. Barcelona: Masson:TERMCAT, Centre de Terminologia, 2005.154. (Terminologies; 5)ISBN 84-458-1608-X; 84-393-6913-1.2. TERMCAT, Centre de Terminologia.Vocabulari de la sida [Tríptic]. [Barcelona]:Masson: TERMCAT, Centre de Terminologia,DL 2005.1 2



UN TAST DE LA COL·LECCIÓ

Anunci de Recollida de DonacionsEl Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, amb l'objectiu de preservar i fomentarel nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat derealitzar donacions d'instruments mèdics i d'arxius professionals de documentaciópersonal o institucional.

Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d'aquest material.

Els interessats poden trucar al Museu 932 160 500 o bé mitjançant el correu electrò[email protected]

Patronat de laFundació - Museu d’Històriade la Medicina de Catalunya

• Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president• Dr. Lluís Duran Barrionuevo• Dr. Jordi Sans i Sabrafen †• Dr. August Salazar i Palau• Dr. Lluís Barraquer i Bordas• Dr. Josep Laporte i Salas †• Dr. Ramon Trias i Rubiès• Dr. Àlvar Net i Castel• Dr. Josep A. Bombi Latorre• Dra. M. Teresa Estrach Panella• Dr. Jacint Corbella i Corbella• Dr. Joaquim Ramis i Coris• Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent• Dr. Joaquim Coll i Daroca• Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinador de la Secció

• Alfons Zarzoso, conservador del Museud’Història de la Medicina de Catalunya

www.museudelamedicina.orgHemòmetre de Sahli. D'esquerra a dreta: modelamb doble referència sòlida en cristall colorat,fabricat per Ernst Leitz, Berlín, 1927, i distribuït perJosé de Rafael, Barcelona (R.2351); models ambreferència líquida, en caixa, fabricat per l'òptic deBerna E. F. Büchi, ca 1920 (R. 1302) i, desmuntat,fabricat per E. F. Büchi & Sohn, Berna, ca 1935 (R.2355) -inclou agulla de Francke per a extracció,pipeta capilar de recol·lecció, pipeta d'abocar pergotes i flascó per àcid clorhídric.

L’anomenat mètode de Sahli per a ladeterminació de l’hemogloblina, en-

cara avui emprat en el diagnòstic del’anèmia infantil als països poc desen-volupats, pren el nom del metge suísHermann Sahli (1856-1933). Una de lesseves contribucions als mètodes clí-nics i diagnòstics fou l’hemoglobinò-metre (1902), fonamentat en el recursa les tècniques colorimètriques. És adir, aquelles mitjançant les quals s’in-tenta establir el valor de la concentra-ció d’una substància en dissolució totcomparant el color d’aquesta dissolu-ció amb el d’un patró o referència es-tàndard. El colorímetre és l’instrumentque permet portar a terme aquest ob-jectiu i es fonamenta en el procés d’ab-sorció de la llum per un mitjà transpa-rent colorat. Els estudis sobre les ca-racterístiques i les propietats de la llumvisible es desenvoluparen des del se-gle XVIII, tot introduint nous models te-òrics al llarg dels segles XIX i XX. Malgratla gran difusió del colorímetre de ba-lanç (1868) de Jules Duboscq (1817-1886), la seva incorporació als labora-toris hospitalaris d’anàlisis clíniques ibioquímiques no es produí fins al pri-mer terç del segle XX, a partir sobretotde les anàlisis de petits volums defluids biològics d’Otto Folin (1867-1934), alhora que es produïa el desen-volupament competitiu dels coloríme-tres fotoelèctrics i dels espectrofotò-metres.

Els hemoglobinòmetres clínics quepresentem foren una adaptació pràcti-ca dels coneguts colorímetres de dilu-ció, centrada en el desenvolupamentd’un mètode específic en l’anàlisi de lasang. Aquests instruments consten dedos tubs de vidre calibrats, el graduatrecull la solució problema i l’altre lareferència. En observar les radiacionsde llum que els travessen, el registres’obté a partir de la igualació dels co-lors, tot afegint un dissolvent no ab-sorbent de radiació a la solució proble-ma. Això fa augmentar l’alçada dellíquid, mesurada en una escala gradu-ada en percentatge de 0 a 140, mos-trant el percentatge d’hemoglobina, elvalor normal de la qual és 100. Sahli vapartir de l’hemoglobinòmetre dedilució ideat el 1878 per Sir WilliamRichard Gowers (1845-1915), totmodificant la imperfecta solució colo-rada tipus –glicerina picrocarminada–per una dilució sanguínia, l’hemoglo-bina de la qual es transformava enclorhidrat d’hematina per l’acció d’unasolució a l’1 per 100 d’àcid clorhídric.Poc després la solució referència fousubstituïda per un vidre de composi-ció i color inalterable a la llum i al pasdel temps. Malgrat la creació d’altresmètodes, l’hemòmetre de Sahli ha per-durat com a mètode diagnòstic a cau-sa del seu caràcter econòmic, de lasenzilla manipulació tècnica i d’unanotable fiabilitat.

Museu d’Història de la Medicinade Catalunya



DONACIONS

L’ARXIU DE LA PROFESSIÓ

Aparell d'inducció electromèdica procedent de lafàbrica d'instruments de precisió d'A. Gaiffe, París,ca 1900-1910.

Aparell d'electroxoc fabricat a Barcelona al finaldels anys 1960 per Tàpia, emprat en el tractamentelèctric convulsiu de certes depressions.

Fotografia estereoscòpica on apareix el doctorJaume Ferran i Clua entre dos col·legues. Lloc derealització desconegut, probablement Barcelona,a finals del segle XIX.

A continuació fem constar, enaquesta secció dedicada a la do-

nació d’objectes, documents i instru-ments mèdics, dues de les donacionsefectuades darrerament al Museu.El doctor Artur Sarró i Martín, nét deldoctor Artur Sarró i Bosch i fill de l’in-signe psiquiatre Ramon Sarró i Burba-no, ens ha fet donació de diversosobjectes. D’una banda, alguns instru-ments emprats pel seu avi en la sevapràctica mèdica general i, de l’altra,instruments utilitzats tant pel seu parecom per ell mateix en l’exercici de lapsiquiatria. Entre aquests darrers, con-vé assenyalar un aparell d’electroxocfabricat a Barcelona al final dels anys1960 per Tàpia, un tècnic que teniacura dels electroencefalògrafs de l’Hos-pital Clínic, un aparell de corrents gal-vànico-faràdiques fabricat a Barcelonaper Casamajor, constructor de ràdios idos aparells de ventilació, també fa-bricats a Barcelona per Herrera per areanimació dels malalts un cop sotme-

sos a les teràpies elèctriques. Es tractad’un petit però significatiu conjuntd’instruments que mostren els com-ponents instrumentals de la pràcticaprivada d’aquests psiquiatres en elsanys 1960 i 1970.El Museu també ha rebut una interes-sant aportació realitzada pel doctorJoaquim Ramis i Coris, que consta dedocumentació històrica i d’instrumentsmèdics i farmacèutics procedents de laseva família. D’una banda, documen-

tació històrica del seu besavi, JoaquimRamis i Taix, un dels introductors de lagimnàstica mèdica i fundador del Gim-nasio Español de Barcelona el 1860;també documentació i objectes delsseus avi i pare, el doctor Joaquim Ra-mis i Amigó i el doctor Miquel Ramis iMata, aquest darrer un metge dedicata l’homeopatia. Resulta singular i ex-cepcional la donació efectuada d’ins-trumental emprat en medicina home-opàtica, al costat d’aparells utilitzatsen la pràctica general i quotidiana dela medicina.

El fons històric del doctor JaumeFerran i Clua (Corbera de Terra Alta,

1851- Barcelona, 1929) forma part d’undels arxius mèdics històrics més an-tics del Museu d’Història de la Medici-na de Catalunya. En aquesta ocasióno farem una descripció generald’aquest fons, com hem escrit altresvegades en aquesta secció. Noobstant això, convé apuntar que es

tracta d’un dels arxius més grans i ricsque preserva el Museu, format perdocumentació històrica, manuscrita iimpresa, considerada fonamental pera l’estudi de la recepció, desenvolu-pament i consolidació de la medicinade laboratori, i en concret de la bacte-riologia, a Catalunya des de finals delsegle XIX. Un arxiu que es complemen-ta amb un gran volum d’instruments i

fotografies que van ser emprades alllarg de la prolífica pràctica mèdicadel doctor Ferran. Només volem asse-nyalar que el Museu d’Història de laMedicina de Catalunya ha rebut unasubvenció de la Direcció General d’Ar-xius del Ministeri de Cultura per tal deprocedir al desenvolupament del pro-jecte anomenat “Inventari, organitza-ció, descripció i digitalització del fonshistòric del doctor Jaume Ferran iClua”. Si bé l’ajut és limitat, esperempoder comptar amb altres accionscomplementàries en el futur per tal depoder avançar en una tasca que con-siderem fonamental per al coneixe-ment i la difusió entre els investiga-dors d’aquest extraordinari fonsdocumental.

El fons històric del doctor Jaume Ferran i Clua



TRIBUNA D’OPINIÓ

Autarquia, anestèsia i la necessitat de solucions pràctiques immediates

Aparell anestèsic devaporització d'èter,dissenyat el 1908 per LouisOmbrédanne (1871-1956),fabricat a Barcelona perHerrera, ca 1940, amb lamateixa tapa que l'aparelld'anestèsia O.M.O.

Fotografia que mostra l'ús de l'inhalador deFreedman, a la capçalera del llit de la pacient,segons el model aparegut al Tratado de Obstetricia,de 1949, del doctor Santiago Dexeus Font.

Fins als anys cinquanta del passatsegle, Espanya va intentar recupe-

rar-se de les conseqüències econòmi-ques de la guerra civil aplicant unapolítica basada en l’autarquia i l’inter-vencionisme. Un model econòmic au-tosuficient, afavorit pel rebuig de lesdemocràcies europees cap al règimfranquista. Aquesta situació es vatraduir en una gran dificultat per a laimportació de productes estrangers,com ara aparells científics. La impossi-bilitat de disposar del material mésavançat va promoure la seva substitu-ció per rèpliques i reproduccions fetesper industrials i empresaris locals. En-tre els fabricants de material mèdic, aBarcelona va assolir un gran prestigil’establiment de José Herrera, Indus-tria de Material Médico–Quirúrgico,fundat l’any 1923. La seva botiga delcarrer de Provença, situada molt a propde la Facultat de Medicina va fornird’instrumental i material sanitari mol-tes generacions de joves metges.Herrera, un hàbil artesà, fabricà en elseu taller tota classe d’aparells i mate-rial destinat a gran nombre d’especia-litats mèdiques i quirùrgiques. Un delscamps en el qual va fer més aportaci-ons, no solament reproduint materialestranger sinó fins i tot introduint dis-senys originals va ser el de l’anestèsia.Això va ser possible per la seva col·laboració amb el més destacat especi-alista del moment, el doctor JosepMiguel Martínez (1907-1998), un au-tèntic pioner i introductor de les mo-dernes tècniques anestèsiques al nos-tre país. El fruit més conegut d’aquesttreball en equip va ser l’aparell portàtild’anestèsia O.M.O., que aprofitavaparts d’altres models anteriors i que vaser descrit l’any 1946. La substitucióde l’èter sulfúric uns anys més tard perl’halotà obligà el doctor Miguel a ferconstruir el 1961 per la casa Herrera unvaporitzador especial per aquest nouanestèsic, que va ser conegut com a“H-M 2” i que estava directament ins-pirat en el vaporitzador de Goldmanaparegut el 1959.

L’aparell reproduït al darrer númerod’aquest butlletí i del qual ara aportemuna fotografia del seu ús per una paci-ent és un altre exemple sortit de lafactoria Herrera. Es tracta d’una rèplicade l’inhalador de Freedman, un dispo-sitiu descrit l’any 1943, fabricat inicial-ment per la British Oxygen Co. Ltd. imolt utilitzat en l’analgèsia del part. Enel seu Tratado de Obstetricia de 1949,Santiago Dexeus Font (1897-1973) afir-ma que amb cloroform i especialmentamb tricloroetilè va resultar una einamolt útil per practicar la denominadaanestèsia a la reina, és a dir, l’adminis-tració durant el treball del part d’una

dosi analgèsica d’un anestèsic coinci-dint amb les contraccions de la matriu.La peculiaritat d’aquest aparell és quees tractava d’un autoinhalador, és adir, era la mateixa partera la que s’au-toregulava la profunditat de l’anestè-sia. El procediment era molt senzill: elflascó vaporitzador, on es dipositava ellíquid anestèsic volàtil, se subjectavaal capçal del llit mitjançant un cargol; ladona aguantava la mascareta amb lamà i inhalava l’anestèsic quan comen-çava a sentir el dolor de la contracció.Un cop adormida, la mascareta queia,la pacient tornava a respirar aire ambi-ent i recuperava la consciència fins a lapropera contracció. L’obstetra catalàl’utilitzà assíduament i destacava elsbons resultats obtinguts al llarg de laseva experiència. El model fabricat perHerrera reprodueix fidelment l’original:tan sols hi afegeix una protecció suple-mentària al flascó de vidre que es trobasituat dins d’una coberta metàl·lica. Lamascareta de goma era idèntica a laque acompanyava l’aparell O.M.O.Altre material per l’anestèsia sortit delstallers de l’industrial barceloní va seruna reproducció perfecta de l’aparelld’Ombredanne (original de la casa fran-cesa Collin i molt utilitzat encara elsanys posteriors a la guerra civil) i diver-sos accessoris i complements, comlaringoscopis, tubs de Mayo, mascare-tes, etc. Una tasca imprescindible imolt profitosa en anys de penúries idificultats sovint insuperables.

Dr. Carles Hervàs i Puyal



PUBLICACIONS DEL MUSEU

La Fundació Museu d'Història de la Medicina de Catalunya publica el catàleg del'exposició “Les col·leccions del Museu”

El passat mes de novembre del 2004,amb motiu de la celebració de la 9a.

edició de la Setmana de la Ciència aCatalunya, el Col·legi Oficial de Metgesde Barcelona (COMB) i el Museu d’His-tòria de la Medicina de Catalunya rea-litzaren i presentaren una exposició,sota el títol “Les col·leccions del Mu-seu”, a la sala d’exposicions Espai Pe-dro i Pons del COMB. Aquella exposicióconstituí un dels objectius, cercats perambdues institucions, per tal de donara conèixer la riquesa patrimonial pre-servada al Museu i per tal de tornar aaconseguir un espai propi en l’esferapública cultural i acadèmica. El patro-nat del Museu considerà aleshoresadient anar més enllà del caràcter efí-mer que acostuma a acompanyaraquests productes culturals que sónles exposicions. Aquesta motivació foul’origen de la creació d’un catàlegd’aquella exposició. Un catàleg que, amés de compartir els objectius d’aque-lla exposició, esdevingués una carta depresentació del Museu, de la qualitatdel treball efectuat i de les possibilitatsexplicatives del material preservat. Sibé amb un cert retard, finalment veu lallum, després de molts mesos de tre-balls portats a terme per un equip deprofessionals, el catàleg del Museu.La factura final del catàleg resulta im-pecable. A partir d’un disseny plena-ment modern, de l’aplicació sistemà-tica de les tecnologies informàtiquesi d’un acabat d’alta qualitat, el catà-

leg resultant constitueix una verita-ble carta de presentació del Museu ide tots els objectius esmentats.El catàleg consta de 143 pàgines i in-corpora il·lustracions en color de 150instruments, objectes, documentaciód’arxiu, llibres i revistes del Museu.Aquestes il·lustracions corresponen alsmaterials emprats en l’exposició es-mentada i, evidentment, no són sinóuna mostra significativa del conjuntpatrimonial preservat al Museu, quesupera amb escreix d’uns quants mi-lers els objectes ara mostrats. Tot se-guint el disseny de l’exposició, el catà-leg divideix el material presentat a par-tir de set seccions temàtiques, quepermeten reconstruir algunes de lesfites de la medicina occidental con-temporània mitjançant la representa-tivitat d’aquests fons i la seva relacióamb la història de la medicina catala-

na. El catàleg s’ha redactat en llenguacatalana. Això no obstant, per tald’aconseguir un major impacte i difu-sió, hem incorporat dues versions enllengües castellana i anglesa, de totsels textos que hi apareixen.Atesos els objectius assenyalats, elcatàleg presenta dos nivells de lectu-ra. D’un costat, aconseguir satisfer lacuriositat del lector, professional o node la medicina, mitjançant etiquetesd’identificació ràpida dels materials.De l’altre, proporcionar tota la infor-mació necessària per als professio-nals de la museologia científica o perals estudiosos de la instrumentaciómèdica històrica, amb la inclusió dedades relatives a números de regis-tre, dimensions, lloc i data de fabrica-ció i nom dels fabricants o construc-tors. Alhora, això s’enriqueix amb laincorporació d’un útil índex d’instru-ments per a l’establiment de cerques.La producció final d’aquest catàlegha estat possible gràcies a la col·laboració de Laboratorios Inibsa, SA,que, mitjançant un acord subscrit ambla Fundació-Museu d’Història de laMedicina de Catalunya i signat el pas-sat 21 de novembre del 2005 per lasenyora Christine Longchambon i peldoctor Miquel Bruguera, presidentsrespectivament d’ambdues instituci-ons, ha finançat l’edició de 2.000exemplars del catàleg.

Alfons ZarzosoConservador de l’MHMC

Acte de la signatura de l'acord subscrit entre laFundació-Museu d'Història de la Medicina deCatalunya i Laboratorios Inibsa S.A. pels seusrespectius presidents, doctor Miquel Bruguera iCortada i senyora Christine Longchambon.

Exemplars del catàleg “Les col·leccions del Museu”. Exemplars oberts del catàleg mostrant alguns dels objectes reproduïts.


congressos cursos

Bioètica

Premi a una obra periodística sobreBioèticaEl 31/05/2006BARCELONA

Secretaria: Fundació Víctor Grifols i Lucas. Jesúsi Maria, 6. 08022 Barcelona. Tel. 935 710 410. Fax935 710 535. E-mail: [email protected];www.fundaciogrifols.org

Premi d’investigació sobre bioèticaEl 31/05/2006BARCELONA


Convocatòria de beques sobre bioèticaEl 31/05/2006BARCELONA


Cirurgia Maxil·lofacial

Penolls locals en càncer cutani. Dr. M.MateosEl 19/04/2006BARCELONA

Secretaria: Societat Catalano-Balear de CirurgiaMaxil·lo-Facial i Oral. Major de Can Caralleu 1-7.08017 Barcelona. Tel. 932 031 050. Fax 934 188729

Futur de l’especialitat a Catalunya:mútues, demografia, places públiques.Dr. ArcasEl 17/05/2006BARCELONA


IV Simposi de la Societat Espanyola deCirurgia BucalDel 18/05/2006 al 20/05/2006CÁCERES

Secretaria: CMC. Viajes Caja Extremadura-Dpto.De Congresos. Santo Domingo de la Calzada, 5.41018 Sevilla. Tel. 954 981 089. Fax 954 577 863

congressos cursos

Assemblea ordinària de la societat isopar de cloenda21/06/2006BARCELONA


Cirurgia Plàstica i ReparadoraXV Curs internacional de cirurgia plàstica i estè-ticaDel 14/06/2006 al 17/06/2006BARCELONA

Secretaria: Clínica de cirurgia plàstica i estèticaPlanas. Pere II de Montcada, 16. 08034 Barcelona.Tel. 932 032 812. Fax 932 069 989. E-mail:[email protected]; www.clinica-planas.com

Diversos

XXII Congrés Internacional de la FIAMC“Els metges catòlics i el repte de lapobresa a l’era de la globalització”De l’ 11/05/2006 al 14/05/2006BARCELONA

Secretaria: Federació Internacional de les Asso-ciacions de Metges Catòlics. http://fiamcbarcelona2006.free.fr. E-mail:[email protected]. Palazzo San Calisto,00120 Città del Vaticano. Tel/Fax: +39 06 69887372

Endocrinologia i Nutrició

VI Congrés Internacional sobre la DietaMediterràneaDel 08/03/2006 al 09/03/2006BARCELONA

Secretaria: Fundació Dieta Mediterrànea;www.dietamediterranea.com. E-mail:[email protected]

Geriatria

Envelliment satisfactori: el nostre repte.II Congrés de Professionals i Entitats deGerontologia i Geriatria de CatalunyaDel 17/03/2006 al 18/03/2006LA FARGA DE L’HOSPITALET

Secretaria: PROFEI, SL. Tel. 932 386 868;www.profei.com

Microbiologia i Parasitologia

VIII Curs pràctic sobre fongsoportunistes: identificació icaracteritzacióDel 17/07/2006 al 22/07/2006TARRAGONA

Lloc de celebració Unitat de Microbiologia, Fa-cultat de Medicina. Universitat Rovira i Virgili.Sant Llorenç, 21. Reus. Data límit inscripció: 27/05/06Secretaria: Fundació Universitat Rovira i Virgili;Sra Natàlia Rull. Tel. 977 327 416. E-mail:n a t a l i a . r u l l @ f u n d a c i o . u r v . n e t ;www.fundacio.urv.net/formacio

Obstetrícia i Ginecologia

XXIV Curs sobre colposcòpia i patologiadel tracte genital inferior. Curs dedoctoratDel 06/03/2006 al 08/03/2006BARCELONA

Organitza: Directors: Prof. S. Dexeus i Dra. M.CararachSecretaria: Fundació Santiago Dexeus Font. Dal-mases, 50. 08017 Barcelona. Tel. 932 274 709.Fax 934 170 298. E-mail: [email protected]

Histeroscòpia diagnòstica i quirúrgicaEl 09/03/2006BARCELONA

Organitza: Directors: Drs. R. Labastida i A.ÚbedaSecretaria: Fundació Santiago Dexeus Font. Dal-mases, 50. 08017 Barcelona. Tel. 932 274 709.Fax 934 170 298. E-mail: [email protected]

X Jornada sobre el Càncer de MamaEl 10/03/2006BARCELONA

Organitza: Hospital del Mar; Sala d’actes JosepMarull. Pg. Marítim, 25-29.Secretaria: Programa de Detecció Precoç delCàncer de Mama. Conxa Alférez. Tel. 932 483076. Fax 932 483 496. E-mail:[email protected]; www.imasbcn.org

Doppler en obstetrícia i ginecologia.Curs de doctoratDel 27/03/2006 al 29/03/2006BARCELONA

Organitza: Directors: Drs. M. A. Pascual i M.Torrents.Secretaria: Fundació Santiago Dexeus Font. Dal-mases, 50. 08017 Barcelona. Tel. 932 274 709.Fax 934 170 298. E-mail: [email protected]


congressos cursos

Medicina psicosomàtica en ginecologia iobstetríciaDel 27/04/2006 al 28/04/2006BARCELONA

Organitza: Directors: Prof. S. Dexeus i Dr. J. M.FarréSecretaria: Fundació Santiago Dexeus Font. Dal-mases, 50. 08017 Barcelona. Tel. 932 274 709.Fax 934 170 298. E-mail: [email protected]

Curs sobre mastologiaDel 11/05/2006 al 12/05/2006BARCELONA

Organitza: Director: Dr. R. FábregasSecretaria: Fundació Santiago Dexeus Font. Dal-mases, 50. 08017 Barcelona. Tel. 932 274 709.Fax 934 170 298. E-mail: [email protected]

Otorinolaringologia (ORL)

45 Curs pràctic de disseccióanatomoquirúrgica de l’os temporalDel 03/04/2006 al 05/04/2006BARCELONA

Secretaria: Clinica Clarós; Los Vergos, 31. 08017Barcelona. Tel. 932 031 212. Fax 932 803 333.E-mail: [email protected];www.clinicaclaros.com/cic/index.html


Secretaria: Clinica Clarós. Los Vergós, 31. 08017Barcelona. Tel. 932 031 212. Fax 932 803 332.E-mail: [email protected]

XIII Curs de rinoplàstiaDel 18/05/2006 al 19/05/2006BARCELONA

Secretaria: Clinica Clarós. Los Vergos, 31. 08017Barcelona. Tel. 932 031 212. Fax 932 803 333.E-mail: [email protected];www.clinicaclaros.com/cic/index.html


Secretaria: Clinica Clarós. Los Vergós, 31. 08017Barcelona. Tel. 932 031 212. Fax 932 803 332.E-mail: [email protected]

Psicologia

Violència en la família: models itècniques d’intervencióDel 10/03/2006 a l’11/03/2006BARCELONA

Secretaria: Facultat de Psicologia, Ciències del’Educació i de l’Esport Blanquerna. Vicedeganatde Tercer Cicle i Formació Continuada. Císter,34. 08022 Barcelona.

Envelliment i demènciesDel 17/03/2006 al 18/03/2006BARCELONA

Secretaria: Facultat de Psicologia, Ciències del’Educació i de l’Esport Blanquerna. Vicedeganatde Tercer Cicle i Formació Continuada. Císter,34. 08022 Barcelona.E-mail: [email protected];3fpcee.blanquerna.edu

I Congrés de la Societat Catalano-Balearde PsicologiaDel 28/04/2006 al 29/04/2006BARCELONA

Secretaria: Acadèmia de Ciències Mèdiques i dela Salut de Catalunya i Balears. Mari CarmenValverde. Major de Can Caralleu, 1. 08017 Bar-celona. Tel. 932 030 716. Fax 932 123 569. E-mail:[email protected]; www.acmcb.es

Toxicomania

2n Premi d’investigació sobredrogodependènciesEl 17/03/2006VILANOVA I LA GELTRÚ

Organitza: Tema d’investigació: Consum de càn-nabis i entorn familiar en la població adolescentde Vilanova i la GeltrúSecretaria: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.Regidoria d’Afers Socials, Salut i Sanitat. Marque-sat de Maianao, 2, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú. Tel. 938 140 000. Fax 938 158 443

Traumatologia i cirurgiaortopèdica

Curs d’especialitat en biomecànica del’impacte aplicada als accidents detrànsitBARCELONA

Curs acreditat amb 8,6 crèdits pel CCFCM.Realitzat en l’EUETIB/UPCInformació: www.euetib.upc.edu/biaat

INSTITUT D’ASSISTÈNCIA MÈDICA

Equip mèdic integrat per diverses especialitats:Estaríem interessats a incorporar Internista o altres especialistes per pròxima disponibilitat de despatxosen el nostre centre.El perfil seria, preferentment, d’un professional que ja tingui consulta i vulgui compartir serveis generals.

Contactar amb Srta. Rosa o Srta. EvaBalmes 357, 5è. - Tel. 934 184 84808006 Barcelona


petits anuncis

Consultes mèdiques

Rbla. de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic enfuncionament lloga amplis despatxos, molt benequipats, tot nou, servei de recepció, calefacció,telèfon, àmplia sala d’espera. Dos matins: 180 €i tres: 300 €. Tardes: dimarts i dijous: 300 €; dill.,dimec., div.: 360 €.INFORMACIÓDra. Pifarrer. Tel. 619 701 701

Centre Mèdic en funcionament lloga despatxosequipats, telèfon, aire condicionat, secretària,servei de neteja, calefacció, etc., matins. ZonaCasanova-Diagonal.INFORMACIÓTel. 934 195 121

Rda. Gral. Mitre/Muntaner, lloguer de despatxoscompletament equipats matins i tardes, aire con-dicionat i calefacció, amb servei de recepció,secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de dissenyi confortables. Gran qualitat i preu econòmic.INFORMACIÓSrta. Maria. Tel. 696 498 661

Zona Pg. de Gracia-Diagonal. Despatxos mèdicsamb tots els serveis es lloguen de dilluns adissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisisclíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. In-formàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓZona Mèdica. Tels. 933 906 716

CENTRE MÈDIC: Lloga despatxos a Sant AntoniM. Claret, nivell carrer. Ben comunicat. Metro aprop. Parada de bus a 15 metres. Dotat desecretaria, recepció, telèfon, fax, calefacció, airecondicionat, mobiliari en cada despatx i analistaque hi accedeix.INFORMACIÓTel. 934 572 887 matins i tardes.

Zona Balmes-Madrazo, davant Clínica del Pilar.Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguende dilluns a dissabte. Atenció secretària 12 hores.Análisis Clíniques. Servei d’infermeria. Netejadiaria. Informàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓZona Mèdica. Tels. 933 906 716

Llogo despatxos per a consulta mèdica. Balmescantonada Rosselló. Alt nivell. En funcionament.Completament equipats amb servei de recepció,telèfon, fax, calefacció, aire condicionat, àmpliasala d’espera, rentamans, etc., 1 despatx disposade 2 habitacions i 1 bany.INFORMACIÓTels. 934 870 525 / 933 397 911 / 609 369 912

Entresol 80 m2, veí dels hospitals Creu Roja, SantPau i Quinta de Salut l’Aliança. Es lloga. 750 €/mes.INFORMACIÓTel. 932 001 473 de 20 a 24 hores.

Es lloguen despatxos de luxe, totalment equipats.Al costat de la Pedrera. Servei de recepció.Matins o tardes. Preu a convenir.INFORMACIÓTel. 639 300 116

Llogo consulta mèdica a centre d’especialitats.Alt nivell. Matins i tardes. Calvet, 30, 1r., zonaFrancesc Macià. Tots els serveis, inclòs ordina-dor amb xarxa ADSL. Estem 24/365, recepciópermanent de trucades. Pagament per mòdulutilitzat.INFORMACIÓDr. Joan R. Soler. Tel. 902 440 144 de 8 a 20 h.

Rda. Gral. Mitre/Lesseps, lloguer de despatxoscompletament equipats matins. Aire condicionati calefacció, amb servei de recepció, secretaria,etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i conforta-bles. Gran qualitat i preu econòmic.INFORMACIÓSrta. Anna. Tel. 932 175 153 tardes.

ZONA MÈDICA, SL, empresa especialitzada engestió mèdica disposa de despatxos propis aBarcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació igestió de nous centres a Barcelona i província.INFORMACIÓZona Mèdica. Tels. 933 906 716

Centre Mèdic a Travessera de Gràcia-Tuset enple funcionament lloga despatxos equipats: te-lèfon, aire condicionat, secretària, servei de ne-teja, etc. Matins i tardes.INFORMACIÓAntoni Cardona. Tel. 934 151 817

S’ofereix lloguer de despatxos a metges ocol·laboració a percentatge, en clíniques medi-ques a BCN i Maresme, totalment equipats, ambrecepció, servei centraleta, facturació, laborato-ri, ecografies, etc. Alta a diferents mútues. ZonaPl. Espanya i Premià.INFORMACIÓTels. 937 529 033 / [email protected] /615 862 308

A Sant Boi de Llobregat es lloguen despatxos enCentre Mèdic en funcionament, dedicat a la salutintegral de la dona. Servei de recepció, airecondicionat/calefacció, telèfon, fax, recollida detrucades de dilluns a divendres. Obert matí itarda.INFORMACIÓTels. 936 543 317 / 618 324 704

Places vacants en les especialitats: ginecologia iobstetrícia, endocrino., cardio., otorino., oftal-mologia, pediatria i dermatologia, etc. Per cobrirplaces en centres mèdics en funcionament, benequipats (anàlisis, ecògrafs, material quirúrgic).INFORMACIÓTels. 937 529 033 / 615 862 308

Diagonal/Pg. de Gracia. Centre mèdic d’alt nivelllloga despatxos totalment equipats per mòdulsde matins o tardes. Li oferim tots els serveisnecessaris perquè vostè només hagi de preocu-par-se de visitar als seus clients.INFORMACIÓTels. 934 161 011 / 934 161 638

CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despat-xos, matins i tardes. Tots els serveis. ZonaHospital Clínic.INFORMACIÓTel. 934 516 869

Es lloguen despatxos a metges, per mòduls dematins o tardes. Despatxos nous i amplis, ambtots els serveis, inclòs el servei de recepcionista.Sala d’espera àmplia. Situats al centre de Mataró(costat plaça Santa Anna).INFORMACIÓTel. 937 419 141

A Gràcia (Pça. Rovira), Centre Médic “Torrentde les Flors”, ben comunicat, disposa de confor-tables despatxos totalment equipats en mòdulsde matí o tarda, amb servei de recepció, progra-ma de visites, arxiu H.C., climatització, neteja,etc.INFORMACIÓTel. 932 192 104

Sant Cugat. Es lloga despatx mèdic zona estació,recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdulmatí o tarda.INFORMACIÓTel. 629 724 271

CALLMED. Serveis integrals de secretaria telefò-nica. Recepció de trucades personalitzada. Ges-tió agenda on-line. Sense esperes telefòniques.Sense costos addicionals. Atenció 12 hores dia-ries. URGÈNCIES.INFORMACIÓCallMed.net. Tel. 933 906 700

petits anuncis


petits anuncis

Es lloga despatx. Zona Avinguda Josep Tarrade-llas. Preferentment a psiquiatre o medicina defamília. Bon preu.INFORMACIÓTel. 607 910 187

A Mataró, Centre Mèdic lloga tres despatxos (22m2, 15 m2 i 13 m2) amb sala d’espera (12 m2)conjuntament o per separat, per mòduls diaris dematins o tardes. Possibles servei: gestió agendade visites, cobraments, secretaria... Ben situat (alcostat de la Plaça de les Tereses).INFORMACIÓTel. 937 579 522 matins.

A Barcelona, Centre Mèdic lloga despatx permòduls diaris de matins o tardes. Ben situat(davant Clínica Sagrada Família).INFORMACIÓTel. 932 412 931 matins.

Centre mèdic amb ubicació cèntrica a Mollet delVallès ofereix lloguer de despatxos ben equipatsper a les disciplines: acupuntura, medicina natu-rista i d’altres.INFORMACIÓTels. 935 794 987 / 629 128 003

CENTRE MÈDIC lloga despatxos, sales, per amòduls matins/tardes o hores convingudes aespecialistes o terapeutes. Inclou serveis de re-cepció, sala d’espera, agenda... Local a peu decarrer. Al centre de Mataró, a 50 metres deRenfe.INFORMACIÓwww.lepantcentre.netTel. 937 906 298 / [email protected]

PER AMPLIACIÓ de centre de salut, es lloguendespatxos, sales, per mòduls, matins/tardes ohores convingudes a especialistes o terapeutes.Inclou serveis de recepció, sala d’espera, agenda.Local a peu de carrer. Al centre de Mataró, a 50metres de Renfe.INFORMACIÓwww.lepantcentre.netTel. 937 906 298 / [email protected]

Despatx en centre mèdic, 13 m2, matins o tardes,totalment equipat, inclou tots els serveis. ZonaTuset/Trav. de Gràcia.INFORMACIÓTels. 932 053 440 / 636 353 620

Llogo despatx ampli, lluminós amb recepció ivestidor privats. Corachan, 3. Horari i dies aconvenir.INFORMACIÓTel. 627 404 093

A SANT CUGAT DEL VALLÈS CENTRE, es llogalocal de 140 m2, ideal per a centre mèdic. Preu2.300 € negociables.INFORMACIÓSara. Tel. 620 888 141

Es lloguen despatxos mèdics completament equi-pats i amb servei de secretaria. Zona Plaça Moli-na.INFORMACIÓSrta. Eulalia. Tels. 600 446 031 / 934 144 997

Local Tres Torres-Sarrià de 175 m2 en duesplantes, renovat totalment. Ofereix particular,per a consultoris mèdics, clínica dental, etc.Sortida al carrer en planta baixa i tres sortides al’escala, 1.300 €. El preu podria ser de 900 € ambcol·laboració com a recepcionista.INFORMACIÓTels. 932 034 411 / 627 316 031

Oferim despatx per compartir. Cèntric, exte-rior, aire condicionat amb servei de secretaria.Interessats truqueu al Centre Mèdicd’Homeopatia i Acupuntura. De dilluns a dijous,de 16 h a 20 h i divendres de 10 a 14 h.INFORMACIÓTels. 932 189 024 / 932 189 200

En lloguer 3 despatxos mèdics moblats en Cen-tre de Làser. Situat al centre de Girona.INFORMACIÓUniversal Group de EstèticaTels. 606 654 020 / 872 081 716

Es lloguen despatxos per a metges per hores odies. Preu a convenir. Zona Premià de Mar.INFORMACIÓMari Carmen Nat o Pilar Uribe. Tel. 937 520 588

S’ofereix per canvi d’orientació professional con-sulta completa (cartera de pacients de medicinade família-general, material mèdic…).INFORMACIÓDr. Vila. Tel. 629 790 969

Es lloga consulta mèdica molt econòmica equipa-da per a oftalmòleg i otorino. Molt cèntrica. SantaColoma de Gramenet.INFORMACIÓTels. 933 307 962 / 932 012 205

S’ofereix administrativa de 50 anys amb expe-riència en consulta mèdica i hospital per treballaren consultori mèdic o similar. Disponibilitatd’horari.INFORMACIÓM. José. Tels. 933 226 179 / 630 956 727

S’ofereix despatx mèdic a consultori amb tots elsserveis. París/Calàbria. 25 m2.. A peu pla decarrer. Sala d’espera. Neteja. Disponible totes lestardes.INFORMACIÓNúria. Tel. 677 527 114

Es lloga pis de 110 m2 al carrer Madrazo, 46, alcostat de la Clínica del Pilar, ideal per a consultao despatx professional.INFORMACIÓTel. 934 510 643

Es lloga o ven pis, baixos de 75 m2 a l’Hospitalethabilitat com a consulta mèdica.INFORMACIÓTels. 933 319 211 / 605 039 942

Es lloga consultori mèdic en Clínica Corachan 3.Totalment equipat: aire condicionat, parquet,servei, música ambiental, dues cabines, despatx irecepció. Disponible dos dies a la setmana.INFORMACIÓTel. 629 554 729

Sant Cugat. Despatx mèdic a compartir, zonaTorre Blanca. Matí o tardes.INFORMACIÓMaria Àngela. Tel. 607 846 498

Es lloga despatx matins o tardes, zona Balmes-Mitre. Amb tots els serveis propis d’una consultamèdica. Preu a convenir.INFORMACIÓDr. Vila. Tel. 629 790 969

Diversos

BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA.Atenem trucades en tres idiomes, donem horesde visita, des de 50 € al mes. Altres serveis:mecanografia per ordinador en diversos idiomes,des d’1,50 €/full.INFORMACIÓSrta. Gemma o Manel. Tels. 934 173 547. Fax 934186 644; www.centroboomerang.com

Decoració interiorisme. Es fan tot tipus de pro-jectes i reformes de consultoris, despatxos ihabitatges. Pressupost sense compromís. Tambéobjectes de decoració i de regal. Importantsdescomptes a metges col·legiats. Vint anys al seuservei.INFORMACIÓINNOVO. Alfons XII, 26/Marià Cubí. Pàrquing:Alfons XII, 40.Tel. 934 157 845. Fax 934 157 953

Traductora Mèdica d’anglès i frances. Traducciói correcció de textos. Locucions de vídeos. Inter-pretació i presentació de material per a ponèn-cies. Amb articles publicats i referències.INFORMACIÓElena Dopino. [email protected]. 629 756 790 / 932 021 806

Oficina tècnica dedicada al servei de l’arquitectura,en especial projectes de reforma i obra nova pera consultoris, despatxos, clíniques, habitatges.Una empresa oberta a noves idees i tendènciesque, amb tota seguretat, seran del seu interès.INFORMACIÓEstudi D’ARQUITECTURATel. 616 047 551/ E-mail: [email protected]

LLOGUER de casa a CASTELLDEFELS, platja a250 m + jardí. A 100 m de la platja. Calefacció, 2salons, xemeneies, 6 habitacions, 3 banys, 2lavabos. 2.100 €.INFORMACIÓTel. 699 076 133


petits anuncis

Es lloga casa rural a la Parròquia d’Hortó situadaa 9 km de la Seu d’Urgell i a 19 de la fronteraandorrana. 3 habitacions dobles (7 places), 2banys, cuina, menjador, estar, llar de foc. Sol totel dia i vistes panoràmiques. Temporades i capsde setmana.INFORMACIÓParticular. Tel. 627 954 508

Es lloga casa de camp molt agradable a Menorca,zona d’Es Pou Nou, a cinc minuts de Sant Lluís.Disponible per setmanes tot l’any, inclosa tem-porada d’estiu, ponts, caps de setmana, tempora-da de Nadal i Setmana Santa.INFORMACIÓTel. 933 101 995

Venc pis obra nova. 1 habitació. Pròxim Tren delVallès. 80 m2. Pàrquing. 230.000 euros. Idealinversió.INFORMACIÓTel. 936 751 479

Diversiform. Uniformes mèdics diferents. Visitila nostra pàgina web www.diversiform.net icontacti’ns mitjançant el correu electrònic otrucant a:INFORMACIÓDaniel o M. Dolores. Tel. 662 068 236 /[email protected]

Les millors vistes del Pirineu. Es ven apartamenta petit poble del Pirineu amb pàrquing, traster imansarda.INFORMACIÓMaria Àngela. Tel. 607 846 498

VENC 2 APARTAMENTS D’ESQUÍ ALS ALPS(VALTHORENS): 35 m2, 5/6 places, moblats,orientats a sur, a peu de pistes, un al costat del’altre, terrassa amb vistes espectaculars; 180.000€ cada un. Rendibilitat anual.INFORMACIÓAnna. Tel. 619 749 955

Treball

Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonista itasques administratives s’ofereix per treballar enconsultori mèdic. Informàtica, català, experièn-cia i bones referències. 46 anys.INFORMACIÓÀngels. Tel. 932 851 742

Recepcionista s’ofereix per a despatx mèdic oconsulta privada a Barcelona capital. Domini del’informàtica. Anglès (nivell First Certificate).Disponibilitat immediata. Amb referències.INFORMACIÓMaria Palau. Tel. 636 353 417

S’ofereix noia per treballar en consulta mèdica oclínica com a recepcionista o telefonista. Expe-riència. Informàtica a nivell usuari. Curs de tele-fonista-recepcionista. Disponibilitat tot el dia.Incorporació immediata.INFORMACIÓRosa Maria. Tel. 657 573 234

S’ofereix recepcionista amb experiència per tre-ballar en consulta mèdica o similar. Coneixe-ments d’informàtica.INFORMACIÓGemma. Tel. 637 523 795

S’ofereix administrativa amb experiència per tre-ballar en consulta mèdica o clínica com a recep-cionista, telefonista o auxiliar administrativa.Castellà, català. Informàtica a nivell usuari. Dis-ponibilitat d’horari.INFORMACIÓMontse Garcia. Tels. 934 323 737 / 680 511 541

TERAPEUTA DE REIKI s’ofereix a metges iclíniques per col·laboració. El Reiki proporcionauna millor qualitat de vida en el cas de malaltiescròniques amb dolor, estats depressius, proble-mes d’adequació dels joves, entre d’altres.INFORMACIÓSra. Elisa de Avilés. Tel. 619 678 729

S’ofereix senyoreta de 33 anys per treballar encentre mèdic. Experiència en mútues.INFORMACIÓBegoña. Tels. 627 157 744 / 933 137 733

S’ofereix secretària-recepcionista (31 anysd’experiència) per a consultori, centre mèdic oclínica. Coneixements d’informàtica. Català i cas-tellà. Bona presència i referències. Incorporacióimmediata.INFORMACIÓMontse. Tels. 932 074 987 / 937 512 758

S’ofereix administrativa-comptable amb sis anysd’experiència en consulta mèdica. Idiomes: ca-talà, anglès i francès. Coneixements de progra-mes d’ofimàtica i internet. 36 anys.INFORMACIÓSilvia. Tels. 686 290 219 / 934 566 797

S’ofereix administrativa recepcionista per a con-sulta mèdica o clínica. Coneixements d’informàticaa nivell d’usuari i experiència en tracte amb elpublic.INFORMACIÓSusana. Tels. 934 584 018 / 690 092 978

S’ofereix recepcionista amb experiència a centremèdic i les seves tasques. Tracte humà.INFORMACIÓNúria. Tels. 600 650 406 / 934 282 900

S’ofereix auxiliar administrativa per treballar coma telefonista-recepcionista en consulta mèdica.Amb experiència d’auxiliar adminitrativa. Dispo-nibilitat total.INFORMACIÓMaria Eva. Tel. 666 153 190

Diplomada en infermeria i secretària mèdica ambexperiència s’ofereix per a consultori mèdic,clíniques i mútues. Informàtica, català i tasquesadministratives. Experiència en consulta mèdicai en tracte amb pacients. Disponibilitat horària.INFORMACIÓTels. 696 360 609 / 932 266 839 /[email protected]

M’ofereixo per treballar com a secretària-recep-cionista en consultes mèdiques. Tinc experiènciai bon tracte amb el públic, coneixementsd’informàtica a nivell d’usuari i bilingüe català-castellà. Em dic Mercè, tinc 26 anys i buscojornada completa per treballar a BarcelonaINFORMACIÓTel. 667 533 689

S’ofereix administrativa per treballar en consul-tori mèdic o clínica. Horari de matins.INFORMACIÓLidia. Tel. 639 923 134

S’ofereix secretària per treballar en consultorimèdic o similar com a recepcionista o telefonista.Informàtica a nivell d’usuari. Català i castellà.Experiència en atenció al públic. Bona presènciai referències. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓMaria Rosa. Tel. 932 172 474

Secretària recepcionista s’ofereix per a consultamèdica, consultori o similar. Experiència en trac-te amb el públic. Atenció telefònica, arxiu. Inter-net i informatica a nivell d’usuari. Disponibilitathorària.INFORMACIÓVanesa Hernandez. Tels. 659 135 272 / 934 321421

Noia de 27 anys, auxiliar de clínica, quiròfan ieducació infantil amb experiència, s’ofereix pertreballar en jornada intensiva o seguida. Personaseriosa i responsable amb coneixements admi-nistratius i informàtics. Bones referències.INFORMACIÓNoelia. Tel. 636 381 338

S’ofereix administrativa amb experiència per tre-ballar en consulta mèdica o clínica com a re-cepcionista, telefonista o auxiliar administrativa.Castellà, català. Informàtica a nivell d’usuari. Dis-ponibilitat d’horari.INFORMACIÓPaquita Tordera. Tels. 600 678 406 / 933 131 843

S’ofereix senyora, diplomada universitària, pertreballar en consultori mèdic, mitja jornada. Ambconeixements d’informàtica a nivell d’usuari i decomptabilitat.INFORMACIÓTel. 619 110 025

S’ofereix noia de 32 anys per treballar com arecepcionista/administrativa per torn de matins(amb possibilitat d’alguna tarda). Coneixementsd’anglès i nocions de francès. Informàtica a nivelld’usuari.INFORMACIÓSílvia. Tel. 649 260 839

Recepcionista amb experiència s’ofereix per tre-ballar en consulta mèdica o clínica a Barcelona.Informàtica. Anglès i català. Bona presència i ambbones referències.INFORMACIÓEstefanía. Tel. 609 284 951


petits anuncis

Auxiliar d’infermeria i tècnic de laboratoris’ofereix per treballar en consulta mèdica oclínica a Barcelona o Terrassa. Informàtica. An-glès i català. Bona presència i bones referències.INFORMACIÓMaria José. Tel. 937 895 325

S’ofereix noia per treballar en consultori mèdic.Auxiliar d’infermeria. Curs de quiròfan. Expe-riència en quiròfan. També tasques administrati-ves. Experiència de 8 anys. Disponibilitat nomésmatins. Zona Barcelona.INFORMACIÓYolanda. Tel. 606 006 766

S’ofereix tècnica en documentació sanitària ambpràctiques a la Platón. Experiència en atenció alclient i administrativa. Català i nivell d’anglès alt.INFORMACIÓFabiola Santos. Tel. 637 426 798

Auxiliar de clínica s’ofereix per treballar en con-sulta mèdica. Un any d’experiència en clínicadental. Titulació en puericultura. Disponibilitatd’horari.INFORMACIÓEulàlia. Tels. 934 080 850 / 659 561 578

Auxiliar d’infermeria per treballar en recepció oadministració de centre mèdic, clínica o consulta.Àmplia experiència en treball docent. Sèria, res-ponsable i amb capacitat per aprendre. Coneixe-ments d’informàtica.INFORMACIÓPilar. Tels. 934 217 943 / 670 441 347

S’ofereix noia de 34 anys per a tasques adminis-tratives o recepció, experiència en tracte amb elpublic.INFORMACIÓMontserrat Peñalver. Tel. 680 310 665

Si necessita una persona per a la recepció, horesde visita i organització dels vostres serveis. Sé feranar l’ordinador, tinc paciència i bon tracte ambla gent i sense ser jove tinc una presència agrada-ble.INFORMACIÓMarta Martínez i de Dalmases. Tels. 932 182 878/ 607 188 976

Llicenciada en biologia, 34 anys, amb coneixe-ments informàtics, cursant màster de nutrició,dinàmica, activa i amb facilitat de tracte amb lagent, s’ofereix com a ajudant de doctor/a. Dispo-nibilitat immediata. Matins.INFORMACIÓÁngeles Fraga. Tel. 934 177 085

Secretària amb experiència en el sector: dos anystreballant al Departament de RR HH i al mateixtemps donant suport administratiu a la Coordi-nació Mèdica de la Dexeus. Àmplia experiènciaen atenció al públic. Disponibilitat horària. Serio-sa i responsable.INFORMACIÓCristina. Tels. 934 293 438 / 662 424 135

S’oferereix secretària-recepcionista amb expe-riència i coneixements d’informàtica per treba-llar en despatx o clínica. Disponibilitat horària.INFORMACIÓJoana. Tel. 932 377 138

Secretària administrativa de 45 anys amb expe-riència, s’ofereix per treballar en consultori mèdico similar, informàtica. Zona Barcelonés.INFORMACIÓM. Carmen. Tel. 659 347 673

S’ofereix noia d’administrativa per treballar enconsultori mèdic i clínica. Per la zona de Cornellà,Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts i Sant Andreu dela Barca. Horari de 8 a 2 matins de dilluns adivendres.INFORMACIÓSandra. Tel. 679 583 573

S’ofereix administrativa amb experiència per aconsulta mèdica. Zona de Barcelona. Disponibi-litat horària.INFORMACIÓIrene Martí. Tels. 933 510 809 / 618 642 491

Infermera amb 6 d’anys d’experiència en consul-tori mèdic s’ofereix per treballar al Vallès Occi-dental o Barcelona. Experiència en cirugia me-nor. Informàtica i idiomes.INFORMACIÓElsa. Tel. 935 921 736

S’ofereix SECRETARIA/RECEPCIONISTA per aconsulta mèdica, consultori, etc. Àmplia expe-riència demostrable en tasques d’oficina, factura-ció, comptabilitat, internet, informàtica i tracteamb el públic. Bona presència. Disponibilitathorària.INFORMACIÓRosa. Tels. 932 466 175 / 650 857 167

S’ofereix infermera per les tardes.INFORMACIÓIsabel. Tel. 646 695 301

S’ofereix senyora per treballar en consulta mèdi-ca. Disponibilitat d’horari.INFORMACIÓConsol. Tel. 932 460 974

S’ofereix secretaria o auxiliar administrativa pertreballar a Barcelona en horari de mitja jornada,matins o intensiu matí.INFORMACIÓRaquel. Tel. 669 089 470

Recepcionista amb experiència s’ofereix per aconsulta mèdica o clínica a Barcelona. Informàti-ca, català, anglès i suec. Molt bona presència.INFORMACIÓTels. 932 034 411 / 687 210 309

S’OFEREIX per a consulta de dermatòleg o plàs-tic. TÈCNIC ESTÈTIC amb experiència en acids,micro-abradion i altres.INFORMACIÓRoser. Tel. 932 465 356

Convocatòria de 2 places per a Servei d’Urgènciesde Cirurgia de l’Hospital del Sagrat Cor, per aguàrdies (12, 17 o 24 hores a determinar), ambpossibilitat d’incorporació a sessions de cirurgiaprogramada. Requisits: Titol d’especialista deCirurgia General i de l’Aparell Digestiu.INFORMACIÓDra. Rosa Antón. Tel. 934 548 904

S’ofereix senyora de 49 anys per a recepcionistade consultori mèdic. Preferentment en horari detardes. Experiència de 13 anys com a auxiliar defarmàcia.INFORMACIÓMarta Navarro Pedret. Tels. 933 757 733 / 607564 379. E-mail: [email protected]

Per completar quadre mèdic en policlinica deTerrassa, es necessiten especialistes en: otorino,obstetrícia i ginecologia, cardiologia, pneumolo-gia, neurologia, endocrino, al·lergiologia.INFORMACIÓTel. 937 887 237

S’ofereix secretària-recepcionista per treballaren consultori mèdic o clínica. 10 anys d’experiènciade cara al públic. Incorporació immediata. Català,castellà i francès.INFORMACIÓMaria José. Tel. 934 142 949

S’ofereix administrativa per treballar les tardesen consulta mèdica de Barcelona, com a recep-cionista, telefonista o administrativa. Castellà,català, informàtica a nivell d’usuari. 45 anys. Bonapresència.INFORMACIÓElisabethTels. 650 100 760 / 936 800 853

Noia busca treball d’auxiliar d’infermeria. Estudisi formació 2n. de tècnica sanitaria. Certificat C decatalà.INFORMACIÓTels. 937 242 248 / 937 111 918

S’ofereix auxiliar administrativa per treballar enconsulta mèdica o clínica. Màster en informàticai Secretariat.INFORMACIÓCuca Puigdollers Rovellat. Tel. 934 391 111

Dona, 45 anys, llicenciada i auxiliar de Geriatrias’ofereix per treballar en una consulta mèdica.INFORMACIÓTel. 932 375 653

S’ofereix amb experiència per treballar en con-sulta mèdica o consulta de teràpies com a recep-cionista o auxiliar. Coneixements de teràpies,dietista, drenatge limfàtic, ofimàtica, recepció.Disponibilitat complerta.INFORMACIÓIvonne. Tel. 619 251 052

S’ofereix auxiliar de clínica - recepcionista pertreballar en consultori mèdic o similar. Horari dematins. Experiència demostrable.INFORMACIÓPaula. Tel. 647 272 222


petits anuncis

Estudiant de primer d’infermeria s’ofereix com asecretària o recepcionista. Coneixementsd’informàtica i llengues òptim. Disponibilitat detarda, de dilluns a dijous.INFORMACIÓLaura Rodríguez. Tel. 669 159 955

Noia catalana de 34 anys s’ofereix per a secreta-ria, administrativa, recepcionista o qualsevol al-tra tasca necessària en un despatx mèdic. Horaride tardes. Ofimàtica, llarga experiència, organit-zada, amable, empàtica. Incorporació immediata.INFORMACIÓGemma. Tels. 687 725 923 / 933 528 044

Utillatges

Densiòmetre. Medició de la densitat òssia (al ditmig). Accudexa. Model actual i pràcticament nou.5.400 euros (900.000 pessetes).INFORMACIÓTels. 618 324 704 / 936 543 317

Es ven ecògraf Medison Sonoace 4500, ambsonda cònvex de 3,5 MHz. VideoimpressoraSony inclosa per 2.700 euros.INFORMACIÓSrta. Anna. Tel. 600 747 370

Venc nasofibroscopi Optomic 04262, amb cablede llum freda incorporat. Completament nou,sense estrenar. Preu: 2.500 € (meitat de preu).Antiguitat un any i mig.INFORMACIÓTel. 932 051 612

ORL. Es ven material quirúrgic i de consulta.Microscopi d’operació OPMI 1 de la casa Zeiss,esterilitzador MELAG, font de llum freda deSTORZ amb llum frontal. Molt bon estat deconservació.INFORMACIÓTels. 972 367 854 / 629 502 597

Es ven ERBOTOM 50, ICC 80, ICC Bipolar. Nou,sense estrenar. Preu a convenir.INFORMACIÓDr. Boguñá. Tel. 609 767 442

Per jubilació venc 2 aparell de M. O. RadamedBosch i un estimulador muscular Slendertone de8 sortides. 4.250 €.INFORMACIÓTel. 934 880 838

• Adaptacions banys• Adaptacions i reparacions de

cadires de rodes• Ajuda als discapacitats• Ajuda a la gent gran• Aparells ortopèdics:

a midaestàndars

• Llits clínics: manuals i elèctrics• Llits gran descans• Llits per a malalts

• Bastons• Cadires de rodes lloguer• Cadires de rodes venda:

manualselèctriques

• Cadires de rodes a mida• Caminadors, venda i lloguer• Grues: manuals,

elèctriques i de sostre• Material antiescares• Taules reconeixement

Horari: de 9.30 a 13.30 i de 17 a 20 h. Dissabtes obert de 9.30 a 13.30 i de 17 a 19 h.

Pàrquing: Còrsega, 213 (edifici contigu a l’ortopèdia)

LA CASA DE LES CADIRES DE RODES

CLÍnICOrtopèdia

Còrsega, 215-217 (Casanova-Muntaner)Tel. i Fax 93 410 64 64

E-mail: [email protected]

núm.116 novembre 2005-febrer 2006 de barcelona servei d ... · proclamat guanyador de les...

Documents