t

,Any" Núm. 9 20 cèntims 15 Març 1923

1~tF5tat f!.atolà a • . PUBLlCACIO DE OR/ENTACIO NACIONAL

Direcció: C"RANCESC MAClA. ,Diputat

L'ocupació castellana LIGARIUS:

-Digues què haíl;( de Cer? BRUTOS:

-Una gesta que tornarà la sallit a tots els qlle pateixen JULlUS CESAR' V, SHAKESPEARE

Els catalans que ja tenim poe­tes, dramaturgs, homes d'alt temperament científic, escriptors polítics i polítics eminents, indus­trials i artistes, 'etc. Els catalans que posseim una poesia i una cultura nacional molt envejable, una musica nacional immillora­ble i un art i una ciència própies. Els catalans que prescindint de nostra història i de les qualitats ètniques, psicológiques que pro­ven a hastament la nostra pçrso­nalitat indestructible i ens donen el 'valor just de que som un poble que pot regir-se lliurement, i te­nim a més la voluntat, el desig i la esperança d'ésser sobi rans de casa nostra Doncs els catalans no som res més que uns servils es­claus a casa mateix. Som el gos que llepa les mans de l'amo que li pega. Tenim la mansuetut del boll i ens passem la vida en una humilitat despreciable. El nostre esperit nacional sembla enterrat ' en lo més pregon de la' terra. Si'n calen de parlaments i poesies ' enardidores! Vint anys de lite­ratura patriótica perquè un sec­tor deI poble català es desvetllés i fes eleccions. Cal apreciar exac- . tament la realitat. .La.nostra reac-

ció nacional no ha estat fins ara a l'alçada que'ls embats de l'ene­mic requeria. Hi ha catalans que troben encara una exageració alIó de que estem en plena guerra amb Espanya. T en canvi, són mils i mils els catalans que cada dia se'ls fueteja el rostre i se'ls fereix en ' lo més pregon de la seva ànima. Tot just ens llevem, que ja tenim l'enemic davant nos­tre. D'ell és el primer Déu-vos­guar(1. Pugem al tramvia i el co­brador castellà ens demana l'im­port. Vora nostre oím el castellà més "cerrao", talment fóssim al barri madrileny de Lavapiés. Són uns cavallers castellans que després que us han cmpellit un xic violentment us diuen: "Ten­dni usted la bondad ... "

Anem a ca'l cira botes i és castellà, anem a ca'l barber i se'ns parla castellà. Les barberies bar­celonines són uns "focus" d'es­panyolisme. Si tenim d'esperar tanda hem de passejar els ulls per URS setmanaris madrilenys - "M undo GrMlco", "N uevo Mundo"--on hi veiem els herois

,espanyols alliberats. Quan us to-,ca ~l torn, us cal parlar, en mig 'd:?pa angoixa 'insofrible," del ge-

REDACCIO I ADMINISTRAClu: Sant Honorat, 7, pral.

neral Navarro, del sergent Va­sallo, del Gaona, d'En Sànchez Guerra o de la baiadera Granito de Sal. ..

Hom, és clar, segueix la con~ versa en llengua catalana.

Peró la persistència crida l'a­tenció del dependent qui, ja llest ( espolsant el drap us diu:

-¿ U sted no es de Barcelona, verdad? Se 1e conoce porque ha­bla un catalan muy osco.

Sortim, perquè ens sentim "pagesos" dintre casa. Anem al Banc i altra vegada el castellà. Castellà l'ordenança; castellà el cap de la secció corresponent. Anem per una adressa i la por­tera és castellana. El noranta per cent de les porteries de la capi­talitat catalana són regides per castellans. Són els porters que no us volen pujar el periódic catala­nista al pis, o diuen al cobrador de' rebuts de la "Protectora" que no "lo en tienden" .

No parlem del Banc d'Espa­nya, no parlem de l'Administra­ció de Correus, no parlem de les grosses companyies instal-Iades a la ciutat o fora d'ella: "Energía Eléctrica de Cataluña", "Ferro­carriles de Cataluña", quines ofi­cines són ocupades un vuitanta per cent per gent forastera. Ai del pobre català que d'allí neces­sita 'quelcom! Si escriu la seva demanda en català té el plet per­dut per endavant. Si'n parla per­sonalment amb l'encarregat de la secció, ,cal que hQ , fad en caste-

2 =

l1à, ben humilment i amb la testa descoberta. O aixó o res de que un hom necessita. Si él català és un deNot cristià, ja cal que bus­qui amb temps el seu director es­pi~itual. Als jesuites hi campeja el castellà com si hom es trobés al Cafè Fornos de Madrid.

Allí hi ha "padres" o "reve­rendos" que confessen les ànimes catalanes en "idioma oficial" "om un qualsevulga empleat dt Govern civil. En els confessiona­ris hi trobareu un cartellet de por ce1Jana: "Padre Ruiz, Padre Ca­sanovas, etc, de cinco a siete y media". Allí de "cinco a siete y media" hi va l'aristocràcia cas­tellana i la catalana que abdica vergonyosament de 10 seu.

Allí al "Colegio de San Igna­cio" és on s'educa a una joventut catalana amb un pensament irre­ductiblement espanyol. En no tan alt grau, peró quasi per un igual passa al convent de "Pom­peya" dels PP. Caputxins-mal­grat una tènuc significació cata­lanista-. J gual al s convents in­numerables de monges d'ense­nyança "La Divina Pastora" , "Nuestra Señora de la Enseñan­za" "El Niño Jesús", "Loreto", etc., etc.

Igualment en castellà parlen les institucions de monges que's dediquen a la vetlla de malalts en hospitals i clíniques particulars. Trobaríem excepcions escassís­simes. En castellà es treuen els certificats de defunció i c1'óbit en la majoria de les parróquies de Barcelona. l en castellà i per 'ca­pel1ans castellaQs, algunes d'a­questes es mena el Sant Rosari i aquelles divertides novenes-di­vertides per espanyoles--que co­mencen així i per exemple "Me ho fresco, Señor, en memoria i honra de V 9s" o bé "Me pesa muy de veras, el aver05 ... "

En castellà típic es parla en els "cabarets" "music-halls" de di­versa graduació i classe.

El "music-hall" és una bateria que bat continuament les hcsts catalanes. Allí, la doble i fonda tasca de desnacionalització. El Paralel castellà ha occit més jo· ventut catalana que les terres ri ­fenyes plegades. Observeu el pú­blic concorrent i veureu allí l'he­reu que s'ha allunyat de la masia que l'ha vist nàixer i ha deixat els arreus de la terra abandonats. La verdor dels pins i donar el pit al vent que bufa 'per la serralada és poca cosa per a ell. Allí a l'hom li diuen "príncipe" i "bien mío" i coses dolces en castellà. Allí, l'home se sent mascle i tot apa­riant-se la faixa es pensa ésser quelcom extraordinari al veure que's fa amb totes unes artistes com la "Palillos" o la "Cartage­nera" que de "moreno" i de "sa· lado" no 'I deixen en vaga.

Ai de la masia solitària! ai del camí fressat que puja la mun­tanya verda i ufana! Ai de l'horta en la que hi floreix la ' pomera i hi canta el reguerot de l'aig-ua cristallina! Mai més, oh casa pairal, sentiràs les petjades fermes del teu hereu! Ni els seus ulls negres guaitaran la beatitut de les teves parets blanques, ni les vigues que recorden les gene­racions passades. L'hereu no tor­narà. A ra s'ha fet un "home". Madrid, el Madrid putrefacte te l'ha mort Se te'l van endur dan'e­ra "La Canción elel Soldada" i el retornen a la capital de la Pàtria fet una elesferra. No sap més do­lor que el dolor de la sífilis, ni co­neix altra alegria que la que dó­na "el 8 encarnado".

Oh, pares catalall<; que no vo­leu que els vostres fills "es fiquin en política" i els regategeu amb aquesta excusa el permís perquè

L'ESTAT CATALA

aportin el seu esforç a la causa nohle de la Pàtria! No val més que caiguin estesos per un tret de hroving, que no que caiguin per sempre més a n'aquest "su­mernage" moral i físic?

T és que tots tots, tenim enca­ra aquest esperit' castellà tan a la vora nostra! Tan agafat amb nosaltres. Es la paparra fastigo­sa de cada dia, d.e sempre! Oh, com En Gaudí, el catalaníssim Gaudí- va sapiguer plasmar la' nostra acció en vers 1'enemic -allí en aCluella casa del carrer de Casp, on el pica-portes és un es­cut de Catalunya que pica da­munt la paparra e!.p¡ill~ 'ola!

"Guerra, la g-uerra, fem-noS soldats: serà la terra pels cata­lans", ha dit el poeta futurista. Guerra a n'aquesta invasió cas­teJlana. Espanya ens té sotmesOS com poble con~luistat. Diu Novi­cow que les actuals conquestes dels Estats, per atenuades que si­guin, no deixen d'ésser un crim· Què més expoliació directa que aquesta mutilació constant de l'à­nima dels catalans?

No ens té sotmesos Espanya en una guerra constant i delibe­rada? No perdem nosaltres, cata­lans, cada dia que s'aixeca el sol, una hòst óccida. 1'<:>r .. l'enemic? Quan acabarem amb aquesta allau invasora de catedràtics, de mestres, d'oficials, r1.e capellanS, de tanguistes i "hai1aoras"?

Espanya baixa a: sepulcre. p~­ró Espanya mor de descomposI­ció i ens hi a rrossega a nosaltres, ens empesta a nos,,-lt.res! Aque~t "seny" català que sols ha serVit de fré per les noble<; exaltacionS pa triót iques, el vol d ,.íem per ara; perquè {Ol' una comprensió cla­rivident, de la que'11 dimanés un criteri salvador per la vida i la llibertat de la Pàtria

La causa de Cat:11unya no de-

L'ESTAT CATALA

:l1an::¡ ara polítics La causa (~~. Catalunya vol un brownin a cada butxaca per a fel respectar el nostre dret i la nostra dignitat de catalans o{esos per una sotmisió vergonyosa.

l llavors - enèrgics contun­dents - serem "nosaltres" al tramvia, a l'estanc, a la barberia espanyola, a l'església que clcs­nacionali tza, al "cabaret" on la raça hi perd virilitat, a l'aula on esdevenim esclat1s!

Repetim amb el poeta amlC: "Gent castellana, l'allau no us val" .

E~ FER L'ALLISTAMENT

Pe ¡¡seu que el ¡¡as/re exèrcit 110 és de l'ro! C'Ssiollals,

perqHè el qui l/O té hOHor l/O pot 1/i deu formar-hi;

lli el qlli l/O eslà dispost a morir cara a cara.

Si ellS féssi¡¡ prrso¡¡crs l/O els sa­brirm comprar: COli! l/O ('I/S sabríem 7'e ¡¡dre.

Fe}Òiu-vos al/lb coltell ('¡¡ el ca1lt6 el el pit 017 1,i 11 ('1 cor;

que cap bala e¡¡emiga ¡¡O pugui Ir('l/· Car ('ll1llS dc la creH de Sant Jordi.

.................... ~ ESMENTADbR

Com estava anunciat, e:l darrc'r dis­sabte tingué lloc en l'hostatge social d'Acció Radical Catalana, l'inaugura­ció del cicle de conferències que aques­ta patriòtica entitat ha orgalllitzat per

a donar a conéixer a la capital de França el plet nacionalista de Cata­IUl1va.

I~a primera c()nf~rència versava so­]¡re e~ tema "El tòpic de l'economia i l'inIClepenclència de 'Catalunya", corrent 11 càrrec del henemèrit president d'A. P. C. En l\f arius Sugrañes.

Rompent amb la costum hahi1.1al an a(!tlesh arles, ü clesistí de fer la pre­~entació del con f erenciant, la persona­litat del <jual és prüu coneguda entre els catalan, que a París lIuitcn i tre­hallen per Cat¡¡llunya.

('omença el sen J or Sugrañcs dient amh 'la modl':;tia ingènua que el <.'a­r:lct ritza pen') qu'cs rc\"elaclora de la seva valor, que al iniciar el cicle de conferències organitzades per .1cció, 110'S proposa va altra cosa més gue clo­nar l'exemple, rompent el foc, tot es­perant que vallioso~ elemen,t' catalans vindrien darrera ~eu a honora'r 'la tri­huna de l'entitat.

Diu que la qüestió econòmÍl:a de Catalunya, és un prohlema de màxima importància que s'imposa cada dia m's fer-lo plrn.1ment català. Darrerament I.,"Cns que han ajudat i 'dirigit el movi­llent catalanista (qae sempre ha sicrut. ,. \. b

es I sera ,eparatlsta, malgrat els eufe-misme ') els sembla i oviren om una catàstrof e l'independència de é\ltalu­Ilya, si s'ha de pendre cl'assa,Jt i no g-osen a dir de totes maneres, perquè ~s trohenentre l'espasa de llur actua­ció i el I11ttr cie la voluntat del poble català. Cjl1'és d'íntegra llibertat, i que si per ohtenirla ha de sacrificar vides prcuades dels seus fill;; 110 ha de recu­la'r en r rOl1,t de hells malterials, que per honorables que siguen 110 paguen l'es­clavatge de la Pàtria nostra.

.\quest mot de catàstrofe llençat als quatre vents ell ell moment històric actual té un,a sento,r ele recula'cla la­mentahle. Ull deix de por mol,t .t eco­nOl1lístic", Ull caire d'inhihició moH ministerial; el11prò Ilosalltres hi passem per damunt perqu' ni els homes per ell¡lairats que semblin ni la tàctica de r (lllada estratègica, per sincera que apareixi, valen un bri ci el nostre ideal cie 'santa intransigència quan repre­sentin, defalliments i germens de con­formisme quant deixin esifilagarces de la nostra banclera entre esbarzerats de vassallatges i d'innohles "pIIeitesias".

En un paragra f de bella construc­ció diu, que l'independència econp­mica cie Catalunya no és més que Ull

s

fet de l'independència política. Amh l'independència política, afegeix, con­solidarem l'econ.òmica. Desengnnvem als tímicls cie l'argument capció; de que Catalun.ya depèn cle.1 mercat es" panyol. més encara, convencel11-lo~ que ni que així fos, que no és hern d'aturar-nos que la llibertat n; hem d'esperar-la dels mercad"rs, perquL' les caixes cie cahals estan l'envides amh les idees magnànimcs i amí) le, gcostes de l1iberació.

Amb ~òlic1a i abunda eruclicció fa l'historial del procés d'esclavatge a que l' E.stat e~pany()l té junyida Catahmya.

Començant pel matrimoni de Fer· l'i! n amb hahel de Castella, per a la cie cada una de les gestes de l'uni,tat espanyola, demostrant que els cata­lans hi hem sigut sempre per fer-ne els sacrificis mai per la més petita aventatge. Posa de relleu les oearac­terístiques de fanatisme i ·dominació que ban sigut pròpies a Espanya, fa remarcar el procés de de nacionalit­zalCÍó que en aquest eSipai de temps ha sofert Catalunya, i diu, malgrat això, el nostre poble tot i trebJ.llant amb les mans lligades i les butxaques escura­des constantment pel gran tentacular que és l'Estat e. panyol, el no tre :po­hle ha progressat, malgrat les càrre· gues i traves que l'impossihiliten llen­çar-se a la conquesta cie mercats oom­peticlors. Per això un poble com el llostre que ha viscut cinc segles sota la ferula cie l'invasió més intensa sot­més a Ull¡ pocler que passant d'e mà en mà ha passat de pitjor en pitjor' que li han arrehassat !carn de .Ja sev~ carn, que li han amordaçat la seva llengua i el seu pensament; que han in¡tent.a,t persi tentment 'prostituir-li l'ànima, que li han volgut inocular rostums barbres i que avui es troha en plena eclosió de la seva renaixença nacional, rejoven.it a la civilització l11oc1ema, amh una literatura esplen­' IQ rosa, un art hrillant, una ciènlcia naixent al lliure a'lhir (Ie sa perso­nalita't. un poble que treballa i que e~ 1110U malgrat la trava dels seus gri­llons és un, poble prenyat d'indepcn­c1èn.cia q~e h~ d'infantar properament pesI a qUI peSI, caigui qui \Caigui la ~e-va lIiheració absoluta. '

Entrant a par,lar de matèria econò­mica demostra clarament om Cata­lunya pot esdevenir un l1Jtís exporta­do¡t" malgrat !haver de oomprar a fora una bona part de primeres matèries perquè sorto ament per Catalunya n~

· 4

havem ' d'esta!blir un aranzel que pro­tegeixi una agricul'tura misèrrima. La nostra té vitalitat i força expansiva pròpia, no necessita com els famosos blats de Cast>el1a viure de la protec­lC'Íó oficial. Demés separats, automà­ticament, les càrregues que ·l'estat es­panyol fa pesar avui damunt del po­hle català i que avui acablen l'econo­mia catalana, desapareixerien per a quedar reduits a la proporció justa. Catalunya paga a l'Estat es.panyol 5eo milions anua'ls de contribucions di­rectes, i penseu a quant sumen les in­directes. l que en reb Catalunya?

A Instrucció pública es dona el cas vergonyós de fer un negoci de la nos­tra Universitat, de la qual 'l'Estat es­.panyol en tira profit. Les escoles e pe­cials d'Arquitectura, Enginyers i Co­merç les paga Catalunya del seu propi peculi. Lc escoles industrials de Ta­rrassa i Vilanova tenen una migrada subvet1fCió de l'Estat, el .Instituts de Barcelona, Tarragol1.c1., Lleida i Girona, I

Figueres i Reus, sense els municipis reSlpectius romandrien tancats per manca de cabals, i no parlem ja de les escoles primaries que ón de Jo més irrisori qUé pugu~: tenir un país civi­litzat, excepció d'allà on són curats per la vila. Els treballs públi1cs han sigut cartipassos elecrorals fins que a Ja Mancomunitat se n'.han encarregat acabant amb el vergonyós mercadeig de cacics i banderies. l no parlem dels demés serveis perquè és allí on hi po­pulen els empleats civils. ~nV'.e tiga­dors, ins.poctors, director, governa­dors, etc., etc., que tots sabem que vaicn i que representen.

Ell xifres rodones 'l'exportació fa­bril de Catalunya del juliol del 21 al mateix del 22 ha sigut de 46 mil~ons a Amèrica, 46 milions a Espanya i 20 milions a l'interior de Catalunya. Els olis, avellanes, ametlles, vins i de­més productes agrícoles, conserves i derivats passa de 180 milions exclou· sivament exportats a l'estranger, sen.­se tenir compte d'Espanya ni del mer­cat internacional.

No !Comptant l'exportació fabril a altres paí·sos, ni 'la ceràmica, n.i la ra­joleria, sureria i 'Í'Ota una serie de par· tides que sumade fan un bon, contin­gent, trobem que el mercat espanyol ens compra un 33 per 100 de la nos­tra producdd.

Si comptem el blat i altres cereal's i llegums que Catalunya compra a Es­panya a una plus-valua forçosa de la

Jove p.atriota: L'Oficina de Redacció

i Prop:\ganda, de

ESTAT CATALA us recomana la lectura:

La Guerre D'hier et

"L'armée de demain par Lieulenant Colonel Émile M_,er

Vrix: 4 francs

li~rairie 6Aftn1tR, frére1 6, Ruc des Saints-Pères, 6.-PARIS

que podria comprar a fora si els fa­mosOs aranzels no fossin protecóo­nistes (per ells) creiem i podem afir­mar que la balança estaria a l'equi­libri i que econòmicament estem en paus.

Així doncs el sotrac momen¡tani de la s.eparació 110 tindrà la cata'Stròfica intensitat que tanta por fa als eclèc­tics i oportunistes. La vida íntima cie la nostra Pàtria està rublerta d'exem­ples de redreçaments econòmics per a no tenir una confiança absoluta amb l'avenir; la vida del nostre poble es­tà prou sadollada de vitalitat per a que no pugui resistir l'operació quirúr­gica d'extirpació d'un polip. Si amb esforços espontanis disgregats, si amb una ab ènóa absoluta de coordinació i entremig de lluites trivials hem fet via arrossegant el cadàver de l'uni­tat espanyola, i que no farem lliures i sols!

Amb cita de diversos fets prova l'esperit de progrés que anima a · n'el ' nostre poble, l'esperit que té d'as i- ' miladó i adaptació dels grans movi­ments. Parla de l'esforç fet per 1'E'- ' tonomia Cata:lana en la construcció de ferrocarrils, ports i pantans, de l'admirable renaixe11lça de la nostra viticultura, per a deduir-ne que mes-

L'ESTAT CATALA

tressa dels seus -destins, Catalunya, augmentaria en un alt 'grau oia seva po­ten.cialitat econòmica.

Com un valor essencial ·a lota ecO­nomia fa una apologia vi.brant del proletaria·t cata.là demanant la seva immediata incorporació a la causa de la llibertat calalana. Exalta l'esperit d'estudi i de treball del nostre obrer i en una parra{ada exuberan,t de fe catalana demana a lots els catalans que sigui sempre ·l'esperit cie sacrifi­ci el que presideixi el seu amor a Ca­talunya. l posa fi a la seva admirable conferèn cia. cie Ja que aquesta ress\!­nya no és més que una breu relació, dient: nem de cohesionar-no's, hem de disciplinar-nos per a la lluita final que hem de suposar propera, forta i dura, però que hem de mirar amb aquell optimisme que aplana les mtln: tanyes, segurs qu~ hem de guanyar Sl

el no tre coratge es digne dels AI· mogàvers.

A ·Ia conferència que començà a les 9 en punt del vespre hi assistí Ulla nombrosíssima concurrència, havent­hi va'liosoS' elements' de la colònia ca­ta'lana' a París. Hi assistí també una nodrida representació del Casal Ca-talà. _. .

Per A. R. C. RI Secretari.

J. MarJés

No ho veureu enlloc del món que els catalans que volen emancipar­se comencin per esclavitzar-se, ajuntant-se a renegar de la pròpia personalitat ptr adoptar-ne una al­tra. Llibertat, llibertat ... La prime­ra prova de llibertat l'ha de donar l'individu no privant-se de la se\'s naturalesa, ni consentint que l'en­privin. Universalisme? Es que a l'universalisme s'hi va renunciant cadascú al seu ésser? Es que els universalistes alemanys parlen itS­lià? l quin home lliberal, progre­siu, amb anhel renovador pot recO­nèixer la definitivitat dels Estats opressors i centralistes? La Cièn­cia ho diu ben clar: els homes que'S desvien i es desnaturalitzen, els ho­mes que no són prou forts per a re­sistir la desnacionalitzaci6, s6n de­generats.

Dtor. Martí i Julia

L'ESTAT CA'fALA

DIVISA

CANÇ6

mllllllllllllllllmllllllllllllllllll~llIIlmlllllllllmlllllmlllllllllllllllllllllll1IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIImlllllllllmml

11111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111 111111111111111111111111111111111111111111

Guerra, la guerra, fem-nos soldats: Ser a la terra pels catalans. Gent de Castella deixeu-nos pas. Feu-vos enrera la host vilana. La mar és nostral la branca ufana quan l'estol passa. La malvestat s'és feta eixorca si som triomfants: serà la terra pels catalans. Orem estrella i penó barrat Guerra la guerra! L'ardit es bat per una engruna dolça de pau: si perd l'engruna, vol llibertat. Serà la terra, pels catalans.

1II111111111111111111111111l1l1l1l1l1l.1l1l11l1l1l1l11l11l1iIIlIllIlIlIllIllIllUUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIJUUIIIIIUIIII11111111111111111111111

Gent castellana, l'allau no us val! IIImllllllmlllllllllllllmlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll111I1I1I1II11111II11111II11111m~IIB

... -- - -:.= -::;::..-::::.=-_-_..;= --=_--- -~:_=__::::;;:__:_;:__::;::~=,=============-c=--=-====~ - .:::..~-

MARQUES D'ESCLAU "La Publicitat" ha recollit el

nostre article "Editorials pa­t riótics i anuncis en castellà". F¡L més cas de nosaltres del que Cus crèiem. Un c:!s molt relatin, peró, el cas que pot fer-se d'un periódic quinzenal quan coinci­deix amb un set11.1<l ¡ja ri "- "La Tralla"-en condemnar l'impor­tant rotatiu d'Acció Catalana.

Prenem nota de que els aal1ll­cis que "La Publicitat" pL1blica en castellà són clixé:-; "gcncr~l­ment d'específics1~ ... Ne sabem compendre massa ia raó per Ja. qual els clixés nu S~)11 en català, encara que siguin d'e::;pedfic.~ ... , peró, en fi, sembla que "La Pu­hlicitat" té el ball ' prop,:,sit d,~ ~·, .~'; ·Li ." l'ar dels se'~3 :l11ltl1r.iants "d'específics" que li facilitin els clixés en la nostra llengua. El (We "La Publicitat" no diu és si Continuarà publicant els anuncis si no li canvien el clixés.

L~autor de l'Editorial" Anun­cis en espanyol" no entén, peró, deixar In s coses així. Vol reven­jar-se. I per quedar bé, condem­na que "La Tralla, sigui con­feccionada en una impremta, di­guem-ne així, espanyola; com si "La Tralla" tingués jurisdicció en l'impremta on la fan, com la té indiscutiblement "La Publici­tat" en les seves planes. Publi­ca, per ventura, anuncis en cas­tellà "La Tralla"? En publiquem nosaltres? Doncs "La Publici­tat" en publica i no hem de fi­car-nos en si és més natural i més convenient fer gestions par­.ticula'rs que no pas perdre !el client.

L'autor de "Anuncis en espa­nyol" sap que aquest terreny que trepitja és fals. No som nosal­tres dels qui se'ls sorprèn així com així en pecat d'ètica polí-tica. -.

Aquest atac és innocent, i ho és més encara el voler-nos pre­sentar de bracet amb el Sindicat Unic per treure'n la conseqüència de que la feina que ens cal fer és la de catalanitzar els seus ele­ments.

Nu és culpa nostra si el nacio­nalisme no ha arrelat més entre r.ls proletaris catalans. Es culpa dels qui han col-laborat amb la Lliga a .fer-ne un ideal de dretes. N os alt res hem fet sempre el que hem pogut. Hem fet i fem molt més que tots els senyors de "La Publicitat" i d'Acció Catalana, l'história dels quals no pot ésser precisament simpàtica als treba­lladors. I quan ens referim a Ac­ció Catalana, no n'exceptuem a ningú. No n'exceptuem, sobretot, a qui abandonà tota la seva sig­nificació esquerrana als peus d'un Tayà. publicant en "La Publi­~d.idad", altavors portaveu dels agiotismes d'aquest capitalista i diari esquirol damunt una vaga tipogràfica dirigida molt princi-

6

palment contra la censura gover­nativa, uns articles de política internacional que bé haurien po­gut aplegar-se sota la denomi­nació de "política internacional capitalista"

Car Srs, Rovira Virgili i Cia., hi ha moltes menes de "marques d'esclau". l si els sindicalistes porten la de la llengua, al cap d'a­yall ells. no s'han dit mai catala­nistes; mentre altres porten la cic servidors clel capital, proclamant­sc amÍ<.'s dels proletaris

En aquesta excitació cie que, en lloc de voler persuaclir als amics de "La Publicitat", ens gi­rem de cara als treballadors cie Catalunya, no hi veiem més que la confessió del que volclríem que "La P1,lblicitat" i Acciq Catal;!.­na diguessin ben alt: que ells es­tan de cara a la burgesia.

Llavors sabríem que perdura en els successors de la Lliga Re­gionalista el mateix sentiment cie servilisme vers les classes finan­cieres i mercantils catalanes, que han jugat tan temps amb els ideals del nostre poble.

Els esperits d'arran de terra no s'enlairen jamai, i jamai arribaran a desviar la corrent definitiva que segueix l'esperit col-lectiu del nostre poble.

Dr. Martí i Julià

De ' po1ítica local Una de les vergonyes més greus

que la dominació espanyola ha porta·t a tWstra terra, com herència male\-da d'aquell caciquisme amb que En Càno­vas aguantà ,la monarquia e5<panyola, és aquesta manca de dignitat i aquesta falta de confiança en el propi esforç que tenen en moltes encontrades els polítics forjats en l'ambent del antic règim, aribant mo'tes voltes a contra·

sentits i apostasies per obtenir un cà· rr·ec de saió , de 'la tirania o qua1sevol almoina dels que s'el'J,s emporten cinc­cents miLions cada a'ny.

'Per çò veiem sovint aquestes as­queroses combinacions de part.its que ~ssent completamen't antitètics per ses Idearis, s'ajunten i agermanen, no per unaconcordat11CÍ'a que puguin tenir, no per un interès social que momen,tània­ment -el s obligui a so pendre les llui­tes polítiques; sinó per a entrehancar a un altra partit, potser més afí, o per regalar la represen1tac·ió clcl districte a q~é11sevo,1 c1escon~gut impos.at pel mi­nistre eleclol'er d'Es:panya. Avui ma­tei~ veiem a gent cI'e l ls colors. regio­nal 'ls~es, federals, repuhlicans, jaumins, etc., etc., admetent nomenaments de batlles de reial ordre., donant al poble el.desengany de veure que encara exis· telxen, degenera1t·s que s'enfabtÍen amb aquestes baixeses i partits que ~guan· ten aquestes indignitats'. Ara mateix a Lleida, veiem una sensible daudica­ció d'aquesta mena, tot, per què? Per­què, en la vinent llegislatura de les 'Corts espan.yole Lleida hi estiQ'ui re­presentada per un ·escolà d'En Mel­quiades .\lvarez, sense all,re mèri.t per a Catalunya, que'l d'ésser un valendà que no parla mai sa llengua natural.

Pel bon. 110m i per la dignitat de Ca­talunya, convé treure aques.t greu de­fecte, de llostres costums polítiques, conve que Espanya no trobi els hut­xins de Catalunya, enhe els mateixos catalan.s; que prengui tothom exemple cI'aquells ciutadans de La Bjsba!. que quan aquell jutge 'espanyoJ.issim va ha­ver de plegar el ram, no va trobar ca-o màlic per g portar els seus 'trastos ; 'sols per misericòrdia, els 'hi por,tà l'en­terramorts.

Sense negar, que entre els partits polítics amb ideari, exiSl['eixin ciuta­dans prou dign~s per a 110 admetre ni transigir amb semblants baixeses, nO'5-altres dubtem que les ,gen~radons que avui porten la direcció de la política !ocal en una bona part de Catalun,ya ens lliurin d'aquestes vergonyes, d'oncs la conducta dels regiona,¡,is,tes amb le~ seves anti-patdòtiques col-laboracion.s amb l'enemic, han sigut Ull mal exem­ple, quins 'efectes costarà molt d'exilar mentre existeixin inf·eliços que sen. tin orgull de desempenyar el càrrec de cabo dc vara contra llurs germans d'esclavatge.

En canvi estem hen segurs, que el jovent que puja, destinat dintre poc

L'ESTAT CATALA

temps a ésser la força di'rectriu dels pOhles' i ciutats de.la Naicó Catalana, sabrà lliurar-se d'aquest rebaixament moral, pujarà per la vil~t'ualitat ,del ideal que l'a11,~ma ,i es sostind rà per son zel, per sa c~paótat i per l'esperit catalanesc que i'11forma .tots sos ades. Men.tre la dominació estranya .per­dur.i, sabrà rebutjar-lj totes les injus-

. tícies, i sempre que algún degenerat. foraster o renegat, vullgui amb 5011.

nom cooperar a- les ,injus1tí<.'ies del opressor . .J'aillament i el general de~­preci li faran fmpossibl'e la vida entre l(]. gent honrada. Si sense força pos'" {iva, una facció qualsevol s'apoderés de la direcció d'un poble en servei de l'enemic, els naciona'listes sahran usar ers mitjos .necessaris per a restablir el dret ciutadà.

Amés sap prou bé el jovelllt nacio­nalista, que la dignitat i la grandesn dels ,pobles, són le~ que fan la digni­tat i ,la grandeSta d'e Catalunya. i per 10 tant mai, jama.i, sacdfi.caran ni un s'OI bri del hOl1:or nacional per una millora material de la ,comarca.

Aquest és el nostre ideari mentre i tant no sigui un fet victoriós la im­plantació cIe la RepúbJ.ica Catalana.

= =====._. Català: Ja sou de l'Associació

Protectora de l'Ensenyança Catala­na? Ja sou de l'organització patriò­tica?

Dues tasques et son ineludibles: la ' nacionalitza dora i l'acció revO­lucionària.

COMENTARIS VANITAT

A ra hom .parla de que nacionalis­me a, Catalun~ ' té sign:ificança <Ie .va­nitat. Dir-se 'per molts nacionalisW, 'tan mateix és !Cert que no es priva la vir.[ualitat de la seva' essència; nO tS ropsar-ne els múltiples cai'res de la paraula feta: idea generadora de la nostra actitud. Destriar entre tots aquells que concotren en els nostreS reng1es. els grups característics de çO que podríem dir-ne, valgui el' 1l10~, essencialistes i condicionalts, no, és fel~

L'ESTAT CATALA

n.a planera. En una tria cI'aquesta faisó, per descom,ptat !donarem tots ~que1\ s que Uigats a una part materia­lJtzada cie! nostre moviment va-gin a la re~erca ·dell guany -personal. AI plan­teJar-nos-la ja ho ha viem tingut pre­sent, mes així i !tot, quant d'oripell, q~e ,sols llueix al reflex:e de mesquines \'J.ctories !

En la reconstrucció de la nostra ànima pels diversos sectorts que hi malden, es té més en compte, per çò que'n dèiem vanitat, . 1'obrélJ d/aquest que la esplendidesa del conjul1t. Bo i valorant amb justesa la express-ió que per nosaltres té nacionalisme. no sa­bem pas fer~ne igual aplicació en nos­tra vida diària. Vanitat ens mena i. l11are natural de tola rencúnia, fa (jue les pila'st res fonamentaJl s del nostre edifici sien feteg d"a-ltitut diversa i sen· se solidesa necessària per a <co \1¡struir-hi çò general. .

Si damunt del mot 110 voleu -cons­tmir sil-Iogismes; fent-ne aplicació precisa i jus;la, tal cOm demana l'es­perit del poble, entenent a(luest com Catalunya en llur 10t'a-litat, el mot serà ~imple i llur resul,tat aplicable a la nostra lluita. també. Tindrem llavors que çò total ens serà contrapès fe­Cundant de çò \1¡osh-e, parcial tan ma­teix!

Vallitat' é, mala consellera per me­nar-nos, quan no és illtensa e\1¡cara l'efi­càcia cie la lluita nacional en els es­Perits. vers u11,a obra que'ns enga'lani els ulls. Que per nosaltres els .pur" nacionalisme ens \'01 dir simplement. LJi'hertat, i que no volem recomençar diàlegs devà-lua relativa quan el mot ens és tan .preds. Oh tòpic de 's'Ü'cia­listes d'esperit es~arrancit, reacció! r ,

P·er da-munt d'un criteri personalís­sim, nosa'ltres afirmem la futura valo­ració de la nostra Llibertat Nacional en els empedrats del carrer, perquè aquesta és -simple i .deu dir quelcom a tots.

Tant enS val ' que ell un diàleg de prem~a <catalana, per uns nacionali me vulgui d-i'r Força i per altres Llibertat, que força, llibertat no estan renyides. mes nosaltres volem superar-.Jes en co­sa tangible i reial en Catalunya. As­pirem, perquè n'O 'sentim vanitat de Ja obra nostra, a quelcom per damunt de definicions. La nos-tra idea és senti­ment pqr en¡sems. Sentim com homes l'esdavatge de la Pàtria i cada u -el pròpl d'estament. ' L'idea èn és comu­na, i dins la diversitat de contingut que

aportem individualment, en;sems no fem barreja-o

Cal que un mot sols tingui, re fugint eltlcubra cions. la mateixa vàlua general per lots. Vanita-t serà bona llavors que podrem lluir-la en obra de sector, car una idea fixa , geneml a tots, obligari a que aCjues<la sia generada en profit. <1'a(lueU. 1, ú nica garantia que exigirem a tots de la seva obra nacionalista, -serà que sia carn de Catalunya, aportació, sota els més rars punts de vis:ta de les doctrines humanes, a la -seva llibertat.

•••••••••••••••••••

Estat Català No sabem si l'assassinat de Sal­

vador Segui, és el començament de la nova i enigmàtica «razia».

Es el nostre comentari les seves pròpies paraules dites poc abans de la seva mort a un company nostre.

Una vegada més, Salvador Se­gui, ens dèia les seves temences:

- L'hora de la repressió serà la mateixa per abdós . Uns i al­tres caurem en els mateixos dies.

Sen\?

............. ~ ..... . Com cantarem,

Senyora! - Que tristes sou presons de Ca­

talut1va, que tristes sou. --Flacs naixem, flacs vivim. pobres

criatures! -Sense Universitat, -A la llibertat se li veu el oJlautó. -I a les garanties constitucionals

també. -Estadants sí, propietaris? altra

feina hi ha. -A Barcelona hi cap tothom. -El chor de la ràbia ... I la santa

;\1are Església carolica, apostòlica i hispana.

-Vistes fixes. No tenim vergonya.

* * * Si estem ert greu presó!!

1

Catalunya és .Ja presó dels catalans. Catalunya presonera clins la 1Jròpia

Catalunya. Pobre català! que ja et talle11 les

ales cies cie que vens al món, que fas ta primera entrada en la teva Pàtria 'c om presoner de guerra, que fins al llit cie mort et persegueix el fantasma de l'esclavitut puix se't nega el dret d'expressar en. la parla nadina la teva darrera volunta,t. .

Per més escarni la presó és la nos­tra mateixa casa.

No ho cregueu. El sostre que us aixopluga és clel senyor.

C(l!11 l'anrtic senyor feudal el cacic dispo a dels vosttres béns, cie les vos­tres vicies i de les clels vostres fills.

Som a casa nostra, material­ment; però ens manen els altres.

L'esclau no disposa d'ell mateix, és cie l'amo.

Ben garhellat potser voldria més que els cata·lans enl massa fugissim d'aquesta ·terra dissortada Qluny, for­ça lluny i allí func1essim un Estat lliu­re al costat dels Estats més lliures del món.

~1 és a f ortUllats vosaltres, germans de l'altra banda de .¡'Atlàntic, on, no hi arriba la .bravada del presiri, on no hi ressona l'esfereidor dringar de les cadenes.

* * * No el sentiu el baf d'estrangeria

que eslra fà els plaers de Ja nostra jo­venalla. entela el carmí de nostres ne­nes i colltorç les poncelles deJ.s nostres fruiterars?

~aixem. E-Is fi'lIs no tenen temps . cie caure als braços del pare que van

a raure a la freda quadrícula del Re­gistre civil.

N i el nom ens respecten els espa­nyols. Nosaltres triem pel nadó un nom que és tot un rosari de records cie familia, i el jutjat espanyol el rc­butja; torna a ba-tejar; i ai de la ¡cria­tura que es diu Perè, que ja ha begut oli. En Pere s'ha mort; en l'argot ofi­cia l hi viu un "'Pedra".

Amb la llet xuclem les moixaines de la mare: ens extremim als a falaes clel -pare i ens embadaleixen, els es­pasmes de goig MIs avis. Estimem i parlem en català.

Comencem d'ésser grandets i ens fan anar a estudi . I sense saber ,ben bé cie què va ens sorpren que all i .ia no som nosaltres, ja som aquell "Pedra I> del Registre civil.

8

L'escola és una tomba. Ens sepa­ra de ~asa en termes que sembla que ja 110 hi haguem ue tornar mai més. S<JfJ1 UllS morts. No entenem res del qUi.' diuen i si al noi li escapa un mot <'11 ca'alà, al ,enyor mestre li es,apa Ull

raig de "palmetades" que fa tremo­lar les parets.

I jo <!ue soc fill del Vendrell caic sota l'autoritat d'un fill de Ciempo­zuelos que, pohre mestre, ha caigut al nostre poble com hi cau 'per dis­sort alguna que altra pedregada.

l arribem a ésser la riota del fill del carrabiner, que sa'p parlar el castellà.

Quan toca l'hora d'anar a estudi toca l'hora del suplici.

Quin delicte han comés els nens catalans perquè així se'ls rebaixi, per­què així se'ls atormenti, perquè se'ls recordi constantment la seva condició de pàries cie l'Estat espanyol?

Quan el pobre xicot s'adona que el castigueh en escapar-li una ,¡inraula 'catalana, ]lema: serà tal volta un pe­cat parlar en català? perquè hi par­len doncs tots els cie casa? perquè els meus pares 110 me n'ensenyaven una altra cie llengua que no excités els ner­vis del mestre i les befes dels bailets castellans?

No, fill, no. No ho són de crimi­nals els teus pares.

Ells t'hall donat el ser. Ets carn cie la seva carn: os dels seus ossos. Pe­rò també ets fill de la seva dignitat que els ohliga a parlar-te, a modelar el teu esperit segons l'esperit de.Ja Pà­tria catalana.

Són els altres els ,causants del teu martiri. Els enemics teus. els enemics dels tcus pares, els enemics de Cata­lunya. ÇJuan seràs grall <:ol1'\j)endràs què vol dir ésser fill d'Ulla terra <:011-

qu{'rida per les armes, i te'n, faràs crcus que els teus pares no haguessin pensat en des fer-se del jou d'una akra manera que amh 'planys i pregàries.

* * * entrem a l'Universitat.

,\vui l'estudiant català de l'Univer­sitat de Barcelona, vé a ésser C<Jnl un

Rs 1//10 f('rtorbació a l'alliberament de la Pà/ria, el real~12ar una taJ.Sca po­[ftira enrom,' després que la políltca ha fallat e/l el plantejament de les nos­Ires rcitvilldtcacions nacwnals,

LLBGIU:

par CHARLES BA U X

Preface du Maréchal Foch

5 francs

.. estudiant qu:l1sevol de qualsevol U ni­versi1tat cspanyola.

Els catalans no tenim Universitat. .\nar a e tudiar a la Universitat.

de Barcelona, val tant com anar a es­tudiar al Politècnic cie Zuric O a la Universitat de Cali fòrnia.

* * * Mentida la llibertat. Mentre treiem el fetge per la bo','a

per [ ' r llevar les terres, .per engran­dir el negoci en.s fem ·la il-lusió d'és.5er lliures perquè ens trobem sols, però vinguda l'hora de la cullita ens esti­rem el cabells, reneguem de tanta lli­bertat perquè si en la feina erem sols, el repartiment dels beneficis l'hem de fer Si'IlIS plau per força en oOl11panyia dels voHors.

J quan se'ns emporten les anyades, quan notem que encara no pr~duim prou per a fartar tanta sangonera, quan ells prenen els minyons per llen­çar-los a l'ossera de l'Africa, és lla­vors que ohrim els ulls. i fem escara­fàlls de nost ra situació miserable.

Un ram c1'e sang ens puja al cap i ens arma cI hraç contra aquesta Es­panya homicida.

* * * No tenim res els catalans. Aqucsta ciutat meravellosa, de riu

a riu ja estesa. bastida amb els nos­. tres estalvis i amb les suors dels nos­tres obrers, aclmiració de totes les gents. és la Barcelona d'Espanya.

Barcelona no ho és de atalunva. Aqui estan els canons de MOl;~juic

amatents a engegar un diluvi cie ~)om­bes, i la xarxa cie casernes a. punt de treure ,les tropes al carrer al' primer intent de protesta.

Però tenim Ajuntaments i Diputa­cio1l;s. Sa!l1ta Innocència! BI govern !

L'ESTAT CATAL A

comença per escapçar-los imposant­los-hi batlles de reial orc\re, i un ram­pell d'lJn governador civil és prou pcr \irar en orris els acords més trascen­dentals cle les nostres Corporacions populars.

Tenim el dret de reunió ! No em fa cin. riure. Les nostres reunions han d'ésser presidides pel senyor delegat: els nostres pensaments poden esdeve­nir pecaminosos i és per això que els cal el control de la primera autorita' de la província.

No se'n desfacin cI'aquest dret de reunió. Ni el tenen els fubbolistes de la Rambla cie Canaletes.

--= L'esperit de conquesta és absO­

lutament contrari a l'interès de les nacions. L'interès fonamental de les nacions ~s que cada una d'elles for­mi un Estat independent i homoge­ni i que s'estableixi entre aquestS Estats relacions jurídiques que ga­rantitzin el benestar de tots.

J. Novicow

Allí on hi ha plantejada una qüestió de nacionalitat. no hi ha qüestió que li passi al davant; pri­mer s'ha de resoldre el problema de , la nacionalitat abans de passar als altres.

Kropotkine.

ESTAT CATALÀ, divideix b ~C'''lI tasca, donada la

variació el' assumptes que li seran

sotmesos, en dues oficines: Ofi­

cina de Redacció i Oficina de

Organització

Preguem als nostres coml1nicants

que sempre que ho facin per es­

crit, baix sobre i indicant l'Oficina

respectiva, segons l'assumpte que

hi tinguin interès