Índex - ajuntament d'olesa de montserratel pla que presentem és, alhora, un projecte i un...

Ajuntament d’Olesa de Montserrat Regidoria d’Ensenyament, Cultura i Joventut Departament de Joventut Equipament Juvenil Cal Mané Parc Municipal s/n Tel. 93 778 69 76 [email protected] Febrer 2013

1

ÍNDEX

1. Presentació

Pàg. 2

1.1. Justificació

Pàg. 3-4

1.2. Marc teòric i normatiu de les polítiques de joventut

Pàg. 4-16

1.3. Descripció global del procés d’elaboració del Pla

Pàg. 17-18

2. Diagnosi

Pàg. 19

2.1. Plantejament

Pàg. 19

2.2. Anàlisi

Pàg. 20-59

2.3. Procés participatiu

Pàg. 60-73

2.4. Visualització

Pàg. 74-109

2.5. Conclusions

Pàg. 110-111

3. Missió i objectius estratègics

Pàg. 111-112

4. Metodologia

Pàg. 112-113

5. Línies d’actuació i/o programes

Pàg. 114-121

6. Cronograma

Pàg. 122-132

7. Avaluació

Pàg. 133-135

2

1. PRESENTACIÓ

Aquí presentem el nou Pla Local de Joventut d’Olesa de Montserrat. Un projecte amb tradició, que ara toca d’actualitzar i redefinir.

Prop d’un terç de la població de la Vila se situa dins la franja d’edat juvenil, però si tenim en compte que aquest sector de població, sobretot en la primera franja d’edat, viu en companyia de familiar adults, està dins l’entorn educatiu de la població i que és un sector molt actiu, ja que participa en la majoria de les entitats olesanes; podem arribar a la conclusió que la transcendència d’aquets Pla depassa el propi àmbit juvenil i arriba a incidir en la majoria de la població.

El Pla que presentem és, alhora, un projecte i un repte, ja que, tal com el propi treball assenyala, el jovent és probablement el sector més castigat per la crisi econòmica, especialment pel que fa a l’atur, que a la nostra comarca, El Baix Llobregat, arriba a cotes més que preocupants. Aquest fet condiciona també la seva possibilitat d’autorealització i d’emancipació. Alguns dels objectius que ha de perseguir, doncs, aquest Pla és facilitar-los l’accés a un habitatge assequible, contribuir a la millora de l’èxit acadèmic, facilitar la seva inserció al món laboral i, sobretot i estretament relacionat, garantir la seva autoestima i la possibilitat que es converteixin en ciutadans integrats i responsables.

El Pla ha mirat de ser especialment curós en la detecció dels problemes del jovent olesà, tant des del punt de vista dels propis afectats –a través d’enquestes- com des dels altres àmbits de la societat. Aquests ha estat el punt de partença a partir del qual s’han elaborat i articulat les propostes, objectius i projectes d’actuacions; tot mirant d’adequar-les a la situació del moment i als reduïts mitjans de què es disposa.

Esperem, doncs, que aquest PLJOM sigui una eina útil que contribueixi a millorar la situació de la joventut olesana, a satisfer les seves necessitats i a aprofundir la seva preparació, ja que és la millor aposta i garantia per a un futur millor.

3

1.1. JUSTIFICACIÓ

En aquests moments, al municipi d’Olesa s’estan portant a terme diverses accions destinades als joves, algunes força disperses. Per aquest motiu, l’Ajuntament s’ha plantejat d’estructurar totes aquestes accions conjuntament, donar-los més coherència, i un nou impuls, per tal de resoldre els dèficits que en aquests moments es detecten en matèria de joventut. Amb aquesta finalitat, l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat es dota del present PLA LOCAL DE JOVENTUT, que estableix les bases per organitzar l’actuació municipal de manera més planificada, coherent i completa. Es tracta de fixar els objectius i els programes que marcaran la política juvenil d’Olesa de Montserrat durant el període 2013-2017. Entenem el Pla local de joventut com una eina per definir, impulsar i coordinar les polítiques de joventut, les quals no es poden articular sense uns dispositius públics d’informació i uns recursos específics per als joves. Caldran complicitats per aconseguir que aquest Pla local de joventut sigui una eina eficaç, que millori les condicions de vida del jovent d’Olesa de Montserrat. L’objectiu no és tant el resultat que es pugui tenir en els projectes plantejats en el Pla, sinó l’aprenentatge que es produeixi en tot el procés de la creació, tenint com a missió principal l’atenció a la diversitat dels joves i el foment de valors que els ajudin i acompanyin durant el seu viatge cap a la vida adulta.

L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat compta, des del 2005, amb diversos plans locals de joventut: el del 2005-2007 i la prorrogació corresponent per al 2008, i el del 2009 al 2011. Però ara, amb aquest nou Pla, es pretén renovar continguts, actualitzant les preferències juvenils del municipi, ja que per definició entenem el jove com un subjecte de canvi. En els darrers dos anys la situació econòmica i social ha anat canviant. Actualment la crisi econòmica generalitzada afecta tots els nivells de la societat, el col·lectiu juvenil inclòs. En el jovent, aquesta situació es tradueix en un desànim, ja sigui a l’hora de cercar el seu itinerari formatiu, la seva primera feina, etc. La majoria dels joves d’ara estan ben formats i ocupen llocs de treball poc remunerats a conseqüència de la davallada de l’economia, fet que ha provocat que hi hagi un descens dels llocs de treball i que, per tant, hi hagi menys oportunitats d’emancipació. A aquesta problemàtica, s’hi pot sumar la gran quantitat de joves que presenten dificultats per accedir a un habitatge, ja sigui de lloguer o compra. Per motius econòmics principalment, ha calgut una revisió exhaustiva del Pla local de joventut 2009-2011 (PLJ) i ajustar-lo a la realitat actual. L’antic PLJ plantejava unes necessitats i uns reptes adaptats a la realitat dels joves de fa tres anys, i part dels projectes i iniciatives que es van plantejar han quedat totalment o parcialment obsolets. És per aquest motiu que es vol donar un punt de vista més actual a aquests projectes i reforçar-los. Els nous escenaris socials, econòmics i polítics són un repte perquè el PLJ acabi essent una eina útil de detecció de les dificultats dels joves, les necessitats i la resolució de conflictes i problemes dels joves. El Pla local de joventut, per tant, és l’eina de referència per desenvolupar les polítiques de joventut del municipi per al període 2013 a 2017. Presenta una anàlisi de la realitat juvenil i de les polítiques

4

de joventut i intenta donar respostes estratègiques als reptes i dificultats que es plantegen. Durant el procés s’ha intentat recollir la percepció de la realitat que tenen els joves, els seus interessos i, sobretot, les seves necessitats, amb l’objectiu d’identificar els punts febles del conjunt de serveis oferts per l’Ajuntament per tal de millorar i adaptar el servei. El Pla local de joventut 2013-2017 (PLJOM) vol incidir estratègicament en cadascuna de les necessitats detectades i aportar solucions en forma d’activitats i projectes a curt, mitjà i llarg termini. Finalment, conté un sistema d’avaluació que ens donarà les eines per seguir millorant o redefinint les estratègies plantejades. 1.2. MARC TEÒRIC I NORMATIU 3. MARC TEÒRIC I NORMATIU A Catalunya hi ha dos documents que marquen la ruta del que han de ser i com s’han de desplegar les polítiques de joventut: la Llei 33/2010 de polítiques de joventut de Catalunya i el Pla nacional de Catalunya 2010-2020 (PNJCat). A l’hora d’elaborar i desenvolupar un Pla local de joventut, cal tenir especialment en compte el PNJCat com a document de partida que ha d’ajudar a formular-ne els continguts estratègics i metodològics. El PNJCat defineix la missió de les polítiques de joventut, els principis rectors, els reptes a què es vol donar resposta en el període 2010-2020 així com les 25 fites que es volen assolir. La Llei de polítiques de joventut (LPJC) estableix l’interval d’edat dels joves entre 16 i 29 anys. Aquest interval és el que considerarem en el present Pla local, tot i que hi ha activitats que s’amplien a joves de 12 a 35 anys, o a tota la població. A continuació es defineixen els trets més destacats de la Llei 33/2010 de polítiques de joventut de Catalunya i el PNJCat 2012-2020.

- Llei 33/2012 de polítiques de joventut de Catalunya Motius de la creació de la Llei: • Perquè Catalunya necessitava consolidar i blindar jurídicament el seu model nacional de polítiques de joventut, un model construït al llarg de més de tres dècades. • Perquè la de joventut era l’única competència exclusiva de la Generalitat pendent de desplegament des de l’Estatut d’Autonomia de 1979. • Perquè en els darrers temps les polítiques de joventut han anat assolint un rol de centralitat política i institucional cada cop més important. • Perquè calia clarificar i definir alguns conceptes per tal de garantir la coherència de les polítiques de joventut impulsades arreu del país. Entre d’altres coses la Llei clarifica:

o qui són les persones joves o qui són els i les professionals de joventut o com es distribueixen les competències de joventut entre els diferents nivells

administratius Aquesta Llei ha estat modificada mitjançant la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa (DOGC núm. 6035, de 30.12.2011). La modificació respon a la finalitat de simplificació global de les normes jurídiques, de l’Administració i de la regulació material vers el ciutadà. Aquesta mesura suposa un avenç real en la reducció efectiva de tràmits innecessaris. La simplificació normativa és una eina òptima per a la reactivació d’alguns sectors, que facilita l’activitat de les entitats juvenils i de les persones físiques o jurídiques públiques o privades titulars de

5

serveis i equipaments juvenils. Com s'ha fet? Les polítiques de joventut estan cada cop més centrades en els aspectes nuclears de la vida dels i les joves i tenen com a objectiu facilitar-los l’emancipació i la incorporació al món adult. En aquests processos hi entren en joc molts actors, des de les diferents administracions públiques fins a la societat civil organitzada. Les polítiques de joventut, per tant, sovint desborden les competències de la Direcció General de Joventut i de la mateixa Generalitat. Per aquest motiu no es podia plantejar una Llei de polítiques de joventut (LPJ) sense tenir en compte tres pilars fonamentals: • La interdepartamentalitat • La interinstitucionalitat • La participació juvenil D’altra banda, tampoc no es podia obviar el Pla nacional de joventut de Catalunya (PNJCat), un referent ineludible quant a la manera d’enfocar el disseny de les polítiques de joventut. En els darrers 10 anys, arreu de Catalunya, aquestes polítiques han mantingut un fil conductor, malgrat els canvis de lideratge que s’han produït tant a les administracions locals com al govern de la Generalitat. Això ha estat possible perquè prèviament s’havia bastit un gran consens que incloïa tots els agents implicats en la definició i execució de les polítiques de joventut: no només els seus responsables directes (Generalitat i món local), sinó també el moviment associatiu juvenil i tots els qui podien liderar aquestes polítiques en el futur (els diferents partits de l’arc parlamentari). Així és com va néixer el PNJCat l’any 2000. I així és com s’ha plantejat la LPJ, que s’ha anat construint sobre la base d’un ingent treball col·lectiu en què han pres part tots els departaments de la Generalitat, els ens locals, les entitats municipalistes (ACM i FCM) i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Què implica la LPJ? • Tenir un marc jurídic clar Des que la Generalitat va assumir la competència exclusiva en matèria de joventut, es van anar impulsant diverses actuacions i l’any 2000 es va disposar d’un instrument estratègic d’ordenació i planificació: el Pla nacional de joventut de Catalunya (PNJCat). Ara –amb l’aprovació de la LPJ–, es crea un marc jurídic per regular aquesta competència. • Ordenació de les polítiques de joventut La LPJ endreça i regula les polítiques de joventut que duen a terme les diferents administracions: des de l’àmbit autonòmic fins a l’àmbit local (ajuntaments i consells comarcals). Serveix, doncs, per delimitar competències i responsabilitats. • L’emancipació com a eix prioritari de les polítiques de joventut La LPJ defineix les persones joves com un col·lectiu majoritàriament immers en processos formatius, d’inserció laboral i d’emancipació domiciliària, dels quals es deriven unes identitats i actituds similars. Les trajectòries personals dels i les joves, doncs, vénen fortament condicionades per una sèrie d’aspectes nuclears: habitatge, formació i treball. Això converteix la gent jove en un col·lectiu especialment vulnerable (i la crisi d’aquests darrers anys ens ho ha demostrat sobradament, amb un retrocés de la taxa d’emancipació juvenil i amb un atur juvenil que s’ha disparat). La necessitat d’atendre les necessitats derivades de tots aquests factors

6

ha convertit el suport a l’emancipació juvenil en el pilar central de les polítiques de joventut catalanes. • Vinculació jurídica del PNJCat La LPJ dóna rang reglamentari al Pla nacional de joventut de Catalunya (PNJCat) i el configura com a pla sectorial de coordinació de les polítiques de joventut de la Generalitat de Catalunya i dels governs locals. Així, es converteix en instrument de planificació estratègica de les polítiques de joventut de Catalunya, un instrument que obliga, amb força legal, totes les administracions que fan polítiques dins el territori català. • Blindatge d’un marc de treball col·lectiu La filosofia de treball que inspira les polítiques de joventut catalanes és clara: involucrar tots els agents institucionals i incorporar la societat civil en la presa de decisions. Es tracta de sumar esforços per multiplicar resultats. La LPJ recull aquesta filosofia de treball mitjançant el reconeixement del PNJCat com a pla sectorial de joventut i del seu Consell Rector com a òrgan col·legiat de decisió en matèria de polítiques de joventut. Entre altres coses, la llei estableix que el PNJCat s’ha d’aprovar amb l’acord previ del Consell Rector. Per tant, la llei garanteix que els objectius comuns s’han de fixar de manera conjunta i que cadascú s’hi ha de comprometre, d’acord amb les seves funcions, capacitats i responsabilitats. • Desplegament d’una xarxa d’equipaments i serveis per a la joventut La LPJ crea el marc jurídic que ha de permetre impulsar els instruments de planificació estratègica que garanteixin una oferta consistent d’equipaments. I això no només vol dir la pròpia xarxa d’equipaments. També, i especialment, la promoció de la creació i consolidació dels mateixos equipaments mitjançant el suport econòmic i tècnic. • Reconeixement als i les professionals de la joventut La LPJ reconeix legalment aquesta figura professional, que neix de la feina diària de centenars de professionals d’arreu de Catalunya que han aconseguit adquirir un perfil laboral definit i un prestigi creixent. A més, determina les funcions bàsiques d’aquests professionals i enumera quines són les tasques que els correspon de dur a terme. Finalment, obliga l’administració a garantir que aquest sector professional disposi d’una formació contínua, tant bàsica com especialitzada, que els asseguri un coneixement teòric i pràctic suficient en matèria de joventut. • Una aposta per la participació juvenil Malgrat fer èmfasi especial en l’emancipació juvenil, la LPJ no deixa de banda la participació, un eix de treball al qual les polítiques de joventut sempre han donat molta importància. La llei fa una referència explícita a la necessitat que les administracions potenciïn la participació juvenil en la vida pública. A més, fa un reconeixement explícit al moviment associatiu juvenil i al rol del Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC), com a interlocutor de les administracions i membre del Consell Rector del PNJCat. Per acabar, la LPJ recull i reconeix les noves formes i dinàmiques de participació, com ara els grups de joves i els consells locals de joventut.

- Pla nacional de joventut 2010-2020 El Pla nacional de joventut de Catalunya (PNJCat), aprovat l’any 2000, va suposar la creació d’un marc de referència per definir, impulsar i coordinar les polítiques de joventut a Catalunya amb l’objectiu de donar resposta a les importants transformacions que s’estaven produint en la realitat juvenil a casa nostra. Darrere l’elaboració del PNJCat hi havia la voluntat de superar els límits del que fins llavors havien estat les polítiques de joventut, les quals se centraven de forma preferent i gairebé exclusiva a

7

impulsar el lleure juvenil. L’adopció del PNJCat com a referent de les polítiques de joventut va suposar l’assumpció d’una perspectiva més àmplia, que entén les polítiques de joventut com totes les intervencions (tant de l’administració com de la societat civil) que configuren les oportunitats i els recursos a partir dels quals les persones joves construeixen el seu propi projecte vital. A escala europea s’ha produït un procés semblant de redefinició de les polítiques de joventut. A través del Llibre blanc sobre la joventut, la Comissió Europea va impulsar el debat sobre els objectius i l’abast de les polítiques adreçades al col·lectiu jove. El PNJCat 2000-2010 va plantejar un model teòric basat en la concepció integral de la joventut, va facilitar una metodologia i unes eines per coordinar les esferes d’actuació (treball, habitatge, educació, etc.) i els diferents agents que desenvolupaven les polítiques de joventut. De fet, una característica diferencial del PNJCat és que no es tracta d’un pla interdepartamental de govern, sinó que la Direcció General de Joventut fa partícip del disseny, la implementació i l’avaluació de les polítiques de joventut els diferents agents implicats (Govern, món local i entitats juvenils), que també es concreta en un programa d’actuació per a cada un. Per articular aquesta implementació a tres bandes, el PNJCat disposa d’un òrgan col·legiat, el Consell Rector del PNJCat, que és qui impulsa i acompanya la seva implementació i que està format per: la Direcció General de Joventut, en representació del Govern de la Generalitat; l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, en representació del món local, i el Consell Nacional de Joventut de Catalunya, en representació del moviment juvenil organitzat, per fer efectiva aquesta triple dimensió de les polítiques de joventut. Fa dos anys acabà la vigència del PNJCat 2000-2010 i es posà en marxa el nou PNJCat 2010-2020. A continuació, s’esmenten les dimensions de l’actual PNJCat, però abans cal destacar dos aspectes fonamentals que configuren la missió i finalitat última del PNJCat com a pla estratègic de les polítiques de joventut: - Facilitar la realització del projecte de vida de les persones joves atenent la diversitat de formes i models de vida. - Apoderar el jove com a agent de canvi social, impulsant el seu paper actiu com a ciutadà en el conjunt de la societat, oferint espais per a la seva participació en la presa de decisions, així com oportunitats per donar rellevància a la seva visió del món. El PNJCat 2010-2020 es construeix a partir de les tres dimensions que constitueixen el nou Pla: discursiva, substantiva i operativa. Cadascuna d’aquestes dimensions articulen un tipus de contingut que contribueix a conceptualitzar i desenvolupar les polítiques de joventut a Catalunya en tres nivells diferenciats. A més a més, i com a novetat respecte al Pla anterior, el nou PNJCat estableix 25 grans fites que marquen un horitzó quantificat cap al qual vol avançar el Pla i resulten del compromís dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya per contribuir a la millora de la realitat juvenil catalana.

8

Dimensió discursiva La dimensió discursiva dóna compte dels valors i dels discursos que conformen el paradigma de la política pública a desenvolupar i que emmarca les seves fronteres d’acció. El PNJCat 2010-2020 parteix d’una situació a la qual vol donar resposta i, alhora, projecta a 10 anys vista l'horitzó cap al qual es vol avançar, combinant una actuació conjuntural i immediata amb la planificació i acció a mitjà i a llarg termini. A més, té una voluntat expressa de transformació social, ja que es planteja desenvolupar polítiques que incideixin no només sobre la persona jove mateixa, sinó també sobre les seves transicions i el seu entorn. Aquesta dimensió discursiva es concreta en els següents aspectes cabdals per a la definició del que han de ser les polítiques de joventut els propers 10 anys i que s’han intentat respondre en els diferents espais de treball de procés creats a aquest efecte: • Quin és el concepte de joventut del qual partim? • Quin és, per tant, l’objecte de les polítiques de joventut i la missió del PNJCat? • Quina és la visió del PNJCat (on volem arribar?)? • Quins són els valors (principis rectors)? Com es poden/volem que s’instrumentalitzin? • Quina estructuració donem a les polítiques de joventut?

9

Dimensió substantiva La dimensió substantiva del PNJCat estableix els continguts, àmbits d’actuació i objectius que hauran de guiar la definició de les polítiques de joventut per als propers 10 anys. Una de les novetats del PNJCat 2010-2020 és que s’estructura a partir dels 7 reptes als quals es vol fer front durant els propers 10 anys. Aquesta estructura es correspon amb la concepció integral de la joventut de la qual parteix el Pla i que vol defugir d’una acció compartimentada i sectorial. • Repte 1: Aconseguir l’èxit en la trajectòria educativa de les persones joves • Repte 2: Aconseguir l’èxit en la trajectòria laboral de les persones joves • Repte 3: Aconseguir l’èxit en la transició domiciliària de les persones joves • Repte 4: Promoure una vida saludable de la joventut • Repte 5: Avançar cap a l’autonomia, el desenvolupament personal i la participació en allò col·lectiu de les persones joves • Repte 6: Universalitzar la cultura entre la població juvenil: treballar perquè l’oferta cultural respongui als objectius educatius i socialment cohesionadors • Repte 7: Avançar cap a un nou model de país i de societat cohesionada, vertebrada territorialment, sostenible i innovadora en els formes d’organització col·lectiva. Cada un d’aquests reptes es dota d’unes estratègies determinades per fer-hi front. Aquestes estratègies responen a una determinada manera de voler intervenir sobre la realitat juvenil i els reptes que es volen afrontar. D’acord amb el posicionament que es desprèn de cada una d’aquestes estratègies, s’estableixen els objectius estratègics que vol aconseguir el Pla. Cada objectiu estratègic es concreta a través d’uns objectius operatius que permetran orientar la planificació de les accions a desenvolupar per cada un dels agents responsables de desplegar el PNJCat. Tot plegat, els 7 reptes juntament amb les 26 estratègies que els acompanyen, així com els 34 objectius estratègics i els seus respectius 180 objectius operatius, són el resultat de les propostes i discursos recollits en el procés de consulta i que tenen per objecte millorar les oportunitats de desenvolupament personal i col·lectiu dels joves de Catalunya.

10

Dimensió operativa El PNJCat respon a un model de governança democràtica on l’Administració crea una relació de cooperació i colideratge amb la societat civil. De fet, el principal instrument de govern del PNJCat, el Consell Rector, és un òrgan col·legiat entre Generalitat, món local i moviment juvenil organitzat. Aquesta visió té fortes implicacions en el model de desplegament del PNJCat, atenent a la diferent naturalesa dels agents que intervenen en les polítiques de joventut. Justament un dels avenços del PNJCat 2010-2020 és l’esforç dut a terme per clarificar les funcions i responsabilitats de cada un i per dotar-se de les eines i instruments necessaris per a l’execució d’aquestes funcions. El desplegament del PNJCat 2010-2020 s’estructura a partir d’unes funcions concretes que s’identifiquen com a funcions clau per al desplegament. Aquestes funcions, de forma general, són atribuïdes a agents diferents, cada un dels quals ha de tenir responsabilitats explícites amb tasques específiques. Desplegament estratègic del Pla - La funció de govern, impuls i avaluació estratègica del Pla - La funció d’orientació i control del Pla

11

Desplegament operatiu del Pla - La funció d’implementació, seguiment i avaluació operativa del Pla El nou PNJCat estableix les funcions de cada un dels agents presents en el desplegament i l’avaluació del Pla i quins han de ser els òrgans, canals i instruments que han de fer possible una acció coordinada i coherent. Per fer-ho, l’actual PNJCat 2010-2020 reforça la dicotomia entre la dimensió nacional-local com a eix vertebrador del mateix Pla. Aquesta nova visió té tres implicacions importants en la mesura que reconeix dos àmbits d’acció en les polítiques de joventut atenent a la dimensió nacional i a la local: • Permet reconèixer les diferents realitats i funcions del moviment juvenil organitzat en relació amb la seva dimensió territorial. • Incorpora riquesa a l’hora de definir funcions i responsabilitats dins del desplegament del Pla. • Implica posicionar el moviment juvenil organitzat com un agent transversal que actua en la dimensió nacional i en la dimensió local. A més, el PNJCat 2010-2020 té una voluntat expressa de transformació social, ja que es planteja desenvolupar polítiques que incideixin no només sobre la persona jove mateix, sinó també sobre les seves transicions i el seu entorn, combinant una acció a mitjà i llarg termini. Tot plegat, té uns efectes sobre l’avaluabilitat del PNJCat 2010-2020 i determina els instruments dels quals s’ha de dotar per fer-ne el seguiment i poder avaluar no només el grau de consecució dels objectius marcats, sinó també l’avaluació d’aquesta acció d’influència sobre l’entorn, ja que, tot i ser aspectes cabdals per a la consecució de la missió del Pla, no són a les mans dels agents que el desenvolupen. Segons aquests plantejaments, l’avaluació s’articula a partir de dos nivells que tenen a veure amb els nivells de desplegament del Pla: l’avaluació estratègica i l’avaluació operativa. • L’avaluació estratègica té per finalitat mesurar la consecució de les estratègies proposades i l’anàlisi de l’acompliment de la missió del PNJCat com a marc estratègic i orientador de les polítiques de joventut. • L’avaluació operativa, en canvi, se centra en l’anàlisi i la valoració del desenvolupament i la implementació de les polítiques de joventut a partir dels plans d’actuació desenvolupats pels tres agents responsables del desplegament: Projecte Govern, Projecte Territori, Projecte Jove i dels programes, els serveis i les accions que se’n derivin.

12

Principis rectors i criteris metodològics del PNJCat 2010-2020: Què són? Tal com estableix el PNJCat, els principis rectors han d’inspirar el disseny, la implementació i l’avaluació de les polítiques de joventut i han de convertir-se en criteris per poder aplicar de manera transversal en cadascuna de les fases de la política pública. Aquestes fases són:

Diagnosi

Disseny i planificació

Implementació i gestió

Avaluació Així mateix, cadascun dels principis conté uns valors associats que han d’impregnar totes les actuacions que s’ubiquen en el marc de les polítiques de joventut. Aquests valors suposen un primer pas per convertir els principis rectors en criteris metodològics atès que ajuden a consolidar el contingut específic dels principis. Quins són? A continuació s’especifiquen cadascun dels principis rectors establerts al PNJCat amb els seus valors associats.

Principi Breu descripció Valors

Participació S’articula a partir de la idea que la política pública no pot estar allunyada de la ciutadania, en aquest cas de les persones joves i el moviment juvenil organitzat. També d’altres agents que poden intervenir en el desenvolupament de la política i en la realitat juvenil: centres educatius, entitats que treballen per a joves, etc. (perspectiva comunitària). Per això caldrà incorporar la veu dels diferents agents en totes les fases de la política de joventut: Diagnosi - Disseny i planificació - Implementació i gestió - Avaluació

Governança democràtica

Coresponsabilitat

Formes de democràcia directa i semidirecta

Parteix de la idea que les administracions no han de jugar un paper jeràrquic, sinó que han de coordinar i facilitar l’acció dels diferents agents implicats.

Tots els agents implicats han de responsabilitzar-se de la política pública jugant un paper concret; per tant, cal establir els mecanismes i espais per fer-ho possible.

Les polítiques de joventut hauran de desenvolupar-se incorporant els mecanismes que facin possible articular la veu i l’acció d’aquests agents en les diferents fases.

Transformació

Les polítiques de joventut han de tenir una funció transformadora per tal de contribuir a la missió del PNJCat1; per tant, caldrà que tinguin un impacte positiu en la realitat juvenil i en l’entorn. Transformar les condicions de vida per millorar-les i fer possible un entorn-societat que ho permeti.

Inclusió (perspectiva inclusiva)

Universalisme

Dissenyar accions i programes per al col·lectiu juvenil respectant la diversitat i atenent a les necessitats diferencials i especificitats existents entre les persones joves.

La diversitat del col·lectiu juvenil i el fet que alguns factors diferencials s’articulin com a elements estructurals de desigualtat, obliguen que les polítiques de joventut hagin de desenvolupar accions que permetin disminuir els efectes diferencials en l’accés als béns i serveis de les persones joves segons el sexe, l’edat, l’origen cultural, el territori, la classe social i el grau d’autonomia que posseeixin.

14

Lluita contra les desigualtats socials

Les PJ han de generar, per tant, oportunitats socials per al desenvolupament personal i col·lectiu dels joves, disminuint els efectes dels elements estructurals de desigualtat i generant dinàmiques d’inclusió.

Qualitat Aquest principi rector fa referència als aspectes que han de contribuir a fer que el desenvolupament de les polítiques de joventut es facin sobre una rigorosa “voluntat de fer-ho bé”, incorporant criteris de qualitat, eficiència i eficàcia.

Adequació a la realitat Proximitat Innovació i creativitat Avaluació

Les polítiques de joventut s’han d’adequar a la realitat social per tal de respondre a les necessitats i projectes de la gent jove. Per això és indispensable que es facin sobre el coneixement constant de la realitat juvenil i del seu entorn social.

Han d’ajustar-se a les necessitats de cada col·lectiu i de cada territori concret desenvolupant les polítiques de joventut sota el principi de subsidiarietat.

Cal que les polítiques de joventut siguin capdavanteres en la construcció d’accions innovadores, de respostes creatives a les problemàtiques, que es nodreixin de l’estudi comparat amb altres experiències nacionals i/o internacionals i que siguin prou flexibles per adequar-se a una realitat canviant.

Les polítiques de joventut han d’incorporar ja, des del seu disseny, una mirada d’avaluació que ajudi a valorar quin és l’impacte que estan tenint en relació amb els objectius proposats per tal d’aprofitar les oportunitats no planificades que obre qualsevol procés d’intervenció pública.

15

Les Fites del PNJCat 2010-2020: El PNJCat té una voluntat transformadora: vol canviar la realitat en què s’insereix la persona jove. Aquest posicionament és una de les conclusions que sorgeix de manera reiterada fruit del procés d’avaluació del PNJCat 2000-2010 i del procés de recollida de propostes per al nou PNJCat 2010-2020. El procés d’elaboració del PNJCat 2010-2020 ha estat un procés viu i flexible, que s’ha anat readaptant i modelant durant el seu mateix desenvolupament. En resposta a aquesta demanda dels agents implicats en les polítiques de joventut, s’incorpora una nova etapa dins del procés del PNJCat: el disseny i l’establiment de les fites del PNJCat 2010-2020. Aquesta etapa pretén que el Pla no només disposi d’eines d’avaluació sobre el grau de consecució dels seus objectius, sinó també sobre la seva possible i desitjada incidència en la situació social de les persones joves. Per tant, per il·lustrar aquesta voluntat transformadora, el Pla incorpora 25 fites sobre realitat juvenil. Aquestes 25 fites marquen quin ha de ser l’horitzó cap al qual el PNJCat 2010-2020 avançarà i quins són els aspectes prioritaris de la situació social de la joventut sobre els quals vol incidir i en quin sentit o direcció. Concretament, aquestes fites són indicadors de realitat juvenil sobre els quals el PNJCat 2010-2020 es fixa uns valors a assolir el 2015 (any de la revisió estratègica del Pla), i el 2020, any de finalització del Pla. Els aspectes sobre els quals es marquen les fites estan vinculats a la missió i finalitat última del PNJCat 2010-2020:

16

REPTES FITES

Repte 1: Aconseguir l’èxit en la trajectòria educativa de les persones joves

1. Augment de la taxa d’emancipació 2. Millora de l’èxit escolar 3. Reducció de l’abandonament prematur dels estudis 4. Augment de la coresponsabilitat, el paper de la família 5. Augment del coneixement de la tercera llengua 6. Manteniment del volum d’estudis superiors

Repte 2: Aconseguir l’èxit en la transició laboral de les persones joves

7. Augment de l’emprenedoria jove 8. Reducció de l’atur juvenil 9. Reducció de la temporalitat en la contractació juvenil 10. Reducció de la taxa de sinistralitat juvenil

Repte 3: Aconseguir l’èxit en la transició domiciliar de les persones joves

11. Reducció de l’esforç econòmic juvenil per la compra de l’habitatge 12. Reducció de l’esforç econòmic juvenil pel lloguer de l’habitatge 13. Augment del nombre de joves en règim de lloguer

Repte 4: Promoure una vida saludable de les persones joves

14. Augment de la pràctica esportiva entre els i les joves 15. Reducció de la taxa d’embarassos adolescents 16. Reducció del consum de risc d’alcohol

Repte 5: Avançar cap a l’autonomia, el desenvolupament personal i la participació de la gent jove en allò col·lectiu

17. Increment de la intenció de vot juvenil 18. Augment de pràctiques participatives juvenils 19. Increment de l’associacionisme juvenil

Repte 6: Universalitzar la cultura entre la població juvenil i amb objectius socialment cohesionadors

20. Augment de les persones joves lectores 21. Increment de l’assistència a espectacles 22. Augment de l’ús social del català

Repte 7: Avançar cap a un nou model de país i de societat cohesionada, vertebrada territorialment, sostenible i innovadora en els formes d’organització col·lectiva

23. Distribució equitativa del treball domèstic entre gèneres 24. Disminució de la victimització delictiva dels i les joves 25. Disminució de la desigualtat de renda de les persones joves

17

1.3. DESCRIPCIÓ GLOBAL DEL PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PLA Abans de començar cal tenir present quin és el punt de partida des d’un punt de vista estratègic; per tant, s’han definit les línies prioritàries generals tant políticament com tècnicament. Pel què fa a l’àmbit polític s’ha demanat l’opinió a tots els grups polítics per tal de saber quines són les seves intencions pel que fa les polítiques de joventut i per consensuar objectius de manera que el PLJOM 2013-2017 serveixi per posar les bases d’una llarga trajectòria de política juvenil. Des d’un punt de vista tècnic, el PLJOM 2013-2016 ha de ser el document que sintetitzi les necessitats dels joves olesans. Ha d’estar basat en una anàlisi exhaustiva de la realitat actual, ha de ser el màxim de transversal possible, ha de tenir una voluntat de millora constant, lligat a un sistema d’avaluació permanent, sobretot tenint com a referent l’anterior Pla local de joventut, que va voler ser molt pretensiós i no es van poder aplicar tots els projectes plantejats en un inici. Per tant, el nou Pla ha d’articular i tenir la capacitat de transformar les polítiques municipals i garantir el compliment dels seus principals objectius. Amb aquest objectiu, tenint en compte tot el recorregut de l’Àrea de Joventut i de les polítiques destinades als joves, els objectius de l’Àrea tenen diferents vessants. El primer vessant és actuar en la millora de l’administració: - Integrar les iniciatives de les diferents àrees de l’Ajuntament que destinen esforços, temps i projectes a desenvolupar polítiques de joventut. Enfortir el treball en xarxa dels diferents tècnics i complementar les seves tasques. - Aprofitar el treball realitzat per les diferents administracions supramunicipals que intervenen en la vida dels joves del poble, en desenvolupen projectes específics i comparteixen objectius comuns amb l’Ajuntament d’Olesa. - Aconseguir que el Pla local es pugui adaptar a les diferents realitats i situacions que poden esdevenir-se en el seu període de vigència, amb mecanismes que flexibilitzin la temporalitat dels projectes i els objectius. - Establir plans de treball anuals amb objectius concrets. El segon vessant té objectius relacionats amb els joves: - Definir estratègies per als joves, sobretot en edats entre 12 i 18 anys, que tinguin dificultats per acabar els estudis i cerquin una alternativa. - Aconseguir reforçar els recursos i les sortides dels joves entre 16 i 35 anys per afavorir-ne l’emancipació i l’accés al treball. - Treballar a partir de projectes per a la dinamització dels espais juvenils. - Crear espais de participació juvenil. Per arribar a aquest fi ha calgut una temporització de les tasques que s’han de fer. A l’esquema següent es mostren els passos que s’han seguit per a l’elaboració del present Pla local:

18

Etapa Calendari

DIAGNOSI: Anàlisi de la realitat del municipi Marc teòric, prospecció de la realitat, consultes ciutadanes

Octubre-novembre 2012

DISSENY

Novembre-desembre 2012

Esborrany del Pla local de joventut

Gener 2013

Aprovació del Pla local

Febrer 2013

Implementació Març de 2013 a desembre de 2017

19

2. DIAGNOSI

La diagnosi del Pla local de joventut permet conèixer la situació de partida dels i les joves i les polítiques que els afecten amb l’objectiu de planificar, de manera més fonamentada, les polítiques de joventut que es duran a terme durant la vigència del Pla local de joventut. 2.1. Plantejament En primer lloc s’ha fet una anàlisi de la realitat juvenil del municipi per tal de conèixer la seva realitat social i identificar les seves necessitats i demandes. Per poder arribar a conèixer-les s’ha establert els aspectes prioritaris que cal tenir en compte i que l’Ajuntament vol tractar:

Emancipació

Participació Cada un d’aquests àmbits compta amb una anàlisi a partir de dades estadístiques sobre atur juvenil, educació, immigració, etc. Per fer aquesta aproximació s’ha utilitzat fonamentalment la informació de dades estadístiques que publica l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’Observatori del Consell Comarcal de Joventut del Baix Llobregat i del Padró municipal.

A més a més, s’ha dut a terme l’Enquesta Jove 2012, eina que ens ha servit, a part d’obtenir dades quantitatives dels joves olesans, per obtenir-ne de qualitatives, ja que els joves podien escriure la seva opinió en algunes de les preguntes sense estar condicionats a respostes fixes. L’enquesta s’ha adreçat a joves de 12 a 35 anys. El qüestionari recull l’opinió sobre els principals temes que són l’objecte d’actuació del Pla local de joventut: treball, formació, cultura, salut, oci, etc. S’han respost un total de 160 enquestes. Per tal de fer una anàlisi des de més punts de vista, també s’han dut a terme entrevistes personalitzades a entitats del municipi, principalment juvenils, ja que constitueixen un centre de dinamització molt important, el qual mobilitza bona part dels joves del municipi. També s’han mantingut diverses reunions principalment amb les entitats més participatives del municipi, però també han estat obertes a tots els joves del municipi. A més, s’ha entrevistat diferents professionals que intervenen diàriament en la vida dels joves del municipi, ja que són una bona font d’informació, tant a tècnics i tècniques de l’Ajuntament com a mestres (coordinadors d’ESO, pedagogs i psicopedagogs) de les escoles públiques i concertades i dels instituts públics. Mitjançant aquestes entrevistes s’ha recollit informació clau sobre la realitat dels joves d’Olesa. I finalment s’ha editat un vídeo fet per joves olesans, el qual ha sigut un instrument més que ha contribuït a la participació, l'elaboració i diagnosi del Pla Local de Joventut d'Olesa de Montserrat. Es pot visionar al canal Youtube “vídeo joves d’Olesa de Montserrat”.

20

2.2. Anàlisi Context territorial d’Olesa de Montserrat

La vila d’Olesa és una població de 23.893 habitants, segons el Padró municipal (17/07/2012), concentrada bàsicament en un nucli. En aquest nucli s’hi diferencien els barris del Nucli Antic, l’Eixample, Sant Bernat, els Closos, les Planes, el Poble Sec, Cal Vicentó, el Collet de Sant Joan i la Balconada. Més allunyats del nucli trobem les urbanitzacions de Ribes Blaves, Oasi, Llumbreres i les cases del barri de la Flora-Fou, amb pocs habitatges. El fet que la gran majoria de la població estigui concentrada en un mateix nucli, relativament petit, és la causa que els serveis bàsics per als joves se situïn al centre de la vila. No obstant això, no s’exclou la promoció d’accions a la totalitat del territori amb la finalitat d’augmentar-ne el coneixement i la cohesió.

Olesa de Montserrat és un municipi situat a la capçalera de la comarca barcelonina del Baix Llobregat, a l'esquerra del riu Llobregat, a 20 km del monestir de Montserrat i a 30 km de Barcelona. El terme municipal té una superfície de 16,75 km². La vila és a 124 m sobre el nivell del mar.

Tot i que trobem l’estructura actual del poble des de principis del segle XIX, en els darrers anys el poble ha sofert un creixement ràpid, tot i que ordenat, amb la creació de centenars d’habitatges nous i l’ampliació considerable de la superfície urbanitzada.

A l’ampli marc de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Olesa de Montserrat es troba a la comarca del Baix Llobregat, però per les seves característiques pròpies, molt diferenciades del gran nucli comarcal més pròxim a Barcelona, podem considerar una àrea diferenciada que avui coneixem com a Baix Llobregat Nord.

21

En l’àmbit industrial i productiu el gran dinamitzador de l’àrea és el municipi de Martorell, especialment després de la ubicació de la nova factoria SEAT, que ha impulsat un sector, el de l’automòbil, com a gran especialitat de la zona, amb una gran dependència del conjunt d’aquesta factoria i les seves fàbriques auxiliars. En aquest sentit, Olesa de Montserrat ha de completar el desenvolupament del seu escàs sòl disponible per tenir indústria nova i diversificada que incrementi paulatinament el nombre d’ocupacions. Així mateix, en termes d’infraestructures, d’accessibilitat i de desenvolupament urbanístic, Olesa de Montserrat té reptes notables que ha d’afrontar per fer possible la continuïtat de la qualitat de vida referida anteriorment, en relació amb el seu creixement, la seva integració i la seva aportació a l’entorn territorial.

Pel que fa a les dades, s’han analitzat en quatre dimensions: demografia, educació, treball i habitatge. Cada dimensió agrupa una sèrie d’indicadors relacionats entre ells amb dades en els àmbits municipal, comarcal i nacional (Catalunya).

Amb tot, el conjunt d’indicadors presentats són rellevants i aproximen la situació, les necessitats i les dificultats que el col·lectiu jove viu al municipi i a la comarca del Baix Llobregat. Tot seguit es presenten les diferents dimensions amb els indicadors corresponents que les componen.

22

DEMOGRAFIA

Nombre relatiu de joves

Olesa de Montserrat, comparativa 2008-2012:

Sexe Any 2008 Sexe Any 2012

Edat Homes Dones Total Homes Dones Total

De 0 a 4 anys 844 714 1.558 846 804 1.650

De 5 a 9 anys 628 610 1.238 812 736 1.548

De 10 a 14 anys 539 522 1.061 642 618 1.260

De 15 a 19 anys 550 475 1.025 585 561 1.146

De 20 a 24 anys 613 638 1.251 577 567 1.144

De 25 a 29 anys 1.085 1.020 2.105 690 771 1.461

De 30 a 34 anys 1.363 1.195 2.558 1135 1028 2.163

De 35 a 39 anys 1.104 995 2.099 1351 1209 2.560

De 40 a 44 anys 839 785 1.624 1122 1034 2.156

De 45 a 49 anys 746 676 1.422 859 829 1.688

De 50 a 54 anys 593 597 1.190 726 661 1.387

De 55 a 59 anys 578 540 1.118 620 616 1.236

De 60 a 64 anys 473 486 959 551 542 1.093

De 65 a 69 anys 343 373 716 460 499 959

De 70 a 74 anys 392 458 850 298 340 638

De 75 a 79 anys 280 402 682 335 433 768

De 80 a 84 anys 200 281 481 203 364 567

De 85 anys i més 104 216 320 152 317 469

Total 11.274 10.983 22.257 11.964 11.929 23.893

Font: Idescat. Padró continu. Any 2008 i 17/07/2012

23

COMPARATIVA DE LA POBLACIÓ JUVENIL DE 1996 AL 2012:

Edats 31/12/1996 31/12/2001 31/12/2007 31/12/2008 17/07/2012

12 186 193 228 211 266

13 180 206 215 232 233

14 190 185 224 219 249

15 210 196 223 230 221

16 229 224 194 224 227

17 279 206 205 203 219

18 274 214 215 201 228

19 258 201 227 228 251

20 278 235 230 242 212

21 292 266 239 235 218

22 296 311 262 248 228

23 253 341 262 264 236

24 264 342 284 281 250

25 260 359 329 295 257

26 287 389 363 337 279

27 266 411 407 377 305

28 275 383 448 423 299

29 246 386 489 457 321

30 281 391 535 507 378

31 249 395 528 546 390

32 274 343 566 528 413

33 220 361 528 559 457

34 228 323 513 525 525

35 239 353 500 517 511

Total joves 6.014 7.214 8.214 8.089 7.173

Total població 15896 18890 23092 23529

23.893

% joves 37,80% 38,19% 35,57% 34,38% 30,03%

Font: Padró municipal

24

Evolució de les edats considerades joves del 2008 al 2012:

Edats 31/12/2008 17/07/2012 Diferència

12 211 266 + 55 joves

13 232 233 + 1 jove

14 219 249 + 30 joves

15 230 221 -9 joves

16 224 227 + 3 joves

17 203 219 + 16 joves

18 201 228 + 27 joves

19 228 251 + 23 joves

20 242 212 -30 joves

21 235 218 -17 joves

22 248 228 -20 joves

23 264 236 -28 joves

24 281 250 -31 joves

25 295 257 -38 joves

26 337 279 -58 joves

27 377 305 -72 joves

28 423 299 -124 joves

29 457 321 -136 joves

30 507 378 -129 joves

31 546 390 -156 joves

32 528 413 -115 joves

33 559 457 -102 joves

34 525 525 = joves

35 517 511 -6 joves

Total joves 8.089 7.173 -916 joves

Total població 23529 23.893 +364 habitants

% joves 34,38% 30,03% -4,35% de joves

En l’àmbit municipal podem comprovar la gran davallada del 2008 al 2012 pel que fa a les edats del 28 a 33 anys. La causa potser es deu a diversos motius, ja que és una franja d’edat que es pot canviar de residència, o marxar del municipi pel tema de feina i/o estudis. El col·lectiu jove ha passat de ser del 34,38% del total de la població el 2008, al 30,03% el 2012, mentre el total d’habitants del municipi ha augmentat, amb 364 olesans més.

DEMOGRAFIA

Nombre relatiu de joves

Territori Variables Categories 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Ba

ix L

lob

reg

at

Se

xe

Homes 24,3 23,5 22,7 21,7 20,7 19,6 18,8 18,1 17,3 16,5

Dones 23,0 22,3 21,5 20,7 19,7 18,7 17,9 17,2 16,5 15,8

Gru

ps

d'e

da

t

juve

nil Població 15-19 anys 5,7 5,4 5,2 5,0 4,9 4,8 4,7 4,7 4,6 4,6

Població 20-24 anys 7,9 7,5 7,0 6,6 6,3 5,9 5,7 5,5 5,3 5,1

Població 25-29 anys 10,0 10,0 9,9 9,6 9,1 8,5 7,9 7,5 7,0 6,5

Població 15-29 anys 23,6 22,9 22,1 21,2 20,2 19,2 18,3 17,7 16,9 16,2

Mu

nic

ipis

Po

bla

ció

en

tre 1

5 i 2

9 a

nys

Abrera 25,1 24,0 22,7 21,8 21,3 20,2 19,4 17,9 16,4 15,5

Begues 18,4 18,0 17,6 17,0 16,3 16,3 16,6 16,5 16,5 16,0

Castelldefels 22,4 21,9 21,4 20,6 19,8 18,8 18,4 18,0 17,0 16,4

Castellví de Rosanes 18,3 17,2 16,1 15,8 15,1 15,4 14,8 15,0 14,9 15,3

Cervelló 21,8 21,3 20,6 20,7 20,3 19,3 18,7 17,5 16,9 16,1

Collbató 19,6 19,4 18,0 16,6 15,6 14,8 13,6 13,2 12,3 12,2

Corbera de Llobregat 20,0 19,9 19,2 19,2 18,4 17,9 17,3 17,0 16,3 15,9

Cornellà de Llobregat 22,6 21,9 21,1 20,2 19,4 18,5 17,9 17,5 16,8 16,1

Esparreguera 23,6 23,3 22,6 21,7 20,7 19,5 18,6 18,2 17,6 16,5

Esplugues de Llobregat 24,0 23,3 22,4 21,5 20,5 19,6 19,1 18,5 17,6 16,9

Gavà 22,8 22,6 22,1 21,2 20,3 19,2 18,3 17,7 17,1 16,3

Martorell 23,3 22,6 21,7 21,0 20,0 18,7 17,7 17,1 16,3 16,1

Molins de Rei 22,6 22,2 21,2 20,1 18,9 17,8 16,7 16,1 15,1 14,5

Olesa de Montserrat 23,7 23,2 22,8 22,0 20,8 19,7 18,9 17,9 17,3 16,5

Pallejà 25,8 24,7 22,7 21,5 19,8 18,5 17,2 16,6 15,6 14,9

26

Palma de Cervelló (la) 22,5 21,9 20,7 20,8 20,4 19,9 18,9 18,7 19,1 18,4

Papiol (el) 21,3 20,8 20,6 20,0 19,5 18,4 18,3 17,5 17,0 16,4

Prat de Llobregat (el) 25,1 24,4 23,6 22,7 21,8 20,8 19,9 19,0 18,0 17,0

Sant Andreu de la Barca 27,5 26,3 24,9 23,8 22,4 20,8 19,6 18,2 17,0 16,0

Sant Boi de Llobregat 24,4 23,8 23,0 22,1 21,3 20,3 19,4 18,7 17,9 17,0

Sant Climent de Llobregat 22,7 20,7 20,4 19,4 18,5 17,0 16,4 15,8 15,6 15,1

Sant Esteve Sesrovires 20,1 20,1 19,5 18,6 18,0 17,0 16,1 15,3 14,9 14,6

Sant Feliu de Llobregat 24,8 23,4 22,1 20,6 19,5 18,4 17,4 16,7 16,0 15,4

Sant Joan Despí 22,7 21,9 21,1 19,8 18,6 17,6 16,8 16,1 15,5 15,2

Sant Just Desvern 21,3 20,6 20,0 19,5 18,5 17,9 17,6 17,1 16,7 16,3

Sant Vicenç dels Horts 24,2 23,4 22,7 22,0 21,0 19,8 19,0 18,4 17,9 17,2

Santa Coloma de Cervelló 23,0 21,7 20,2 19,1 17,3 16,4 15,0 13,9 13,4 13,6

Torrelles de Llobregat 20,1 19,9 19,4 18,7 18,1 16,6 15,9 15,6 14,7 15,0

Vallirana 22,4 21,2 21,0 20,3 19,6 18,4 17,4 16,5 15,5 14,7

Viladecans 24,9 24,1 23,3 22,3 21,0 19,9 18,7 17,8 17,0 16,3

Font: OC-BL, a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)

23,6 22,922,1

21,220,2

19,218,3 17,7 16,9 16,2

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Pe

rce

nta

tge

Any

Evolució del nombre relatiu de joves per trams d'edat. Baix Llobregat, 2002-2011

Població 15-19 anys Població 20-24 anys Població 25-29 anys Població 15-29 anys

Font: Institut d'Estadística de Catalunya

DEMOGRAFIA

Taxa de creixement de la població jove


Ba

ix

Llo

bre

ga

t

Se

x

e Homes -0,1 -0,1 -2,2 -2,2 -3,7 -4,9 -2,8 -2,4 -4,1 -3,8

Dones -0,4 -0,5 -2,0 -1,7 -3,2 -4,5 -3,1 -2,2 -3,5 -3,3

Gru

ps

d'e

da

t

juve

nil Població 15-19 anys -3,5 -2,9 -2,8 -1,6 -1,3 -0,9 -0,1 1,0 -0,6 -0,2

Població 20-24 anys -3,2 -3,0 -5,2 -3,3 -4,2 -5,2 -2,5 -2,1 -3,4 -3,4

Població 25-29 anys 4,4 3,3 0,5 -1,2 -4,0 -6,4 -4,9 -4,4 -6,0 -5,9

Població 15-29 anys -0,2 -0,3 -2,1 -2,0 -3,4 -4,7 -3,0 -2,3 -3,8 -3,5

Mu

nic

ipis

Po

bla

ció

en

tre 1

5 i 2

9 a

nys

Abrera 0,5 -0,6 -2,6 0,1 1,4 0,6 -0,2 -5,4 -9,1 -4,1

Begues -1,5 3,0 2,9 -0,2 0,2 3,4 5,1 2,5 1,4 -1,9

Castelldefels 1,4 4,7 0,6 1,1 -0,6 -4,6 0,9 -0,1 -5,0 -2,4

Castellví de Rosanes -2,2 0,5 -5,0 3,3 5,1 7,0 1,2 4,5 1,9 4,6

Cervelló 1,8 2,5 -1,5 6,2 2,2 -1,7 0,0 -4,2 -1,1 -3,8

Collbató 4,2 8,3 1,7 2,2 0,5 0,0 -2,9 -1,8 -5,1 2,4

Corbera de Llobregat 2,7 6,0 0,2 6,1 2,2 -0,1 -1,3 1,6 -3,1 -2,4

Cornellà de Llobregat -2,0 -1,8 -3,0 -3,4 -4,1 -4,2 -2,6 -0,7 -3,0 -4,4

Esparreguera 3,5 2,3 0,8 -1,0 -2,8 -5,5 -3,4 -0,5 -2,6 -6,4

Esplugues de Llobregat -1,8 -2,1 -5,1 -2,5 -4,1 -5,6 -1,7 -2,8 -5,2 -4,1

Gavà 1,5 1,7 0,0 -1,9 -3,7 -5,0 -3,5 -1,8 -2,2 -5,3

Martorell 1,8 1,2 -2,6 -0,1 -3,0 -8,0 -3,9 -1,6 -3,9 0,7

Molins de Rei 4,3 2,1 -2,2 -2,7 -5,0 -4,9 -4,9 -2,8 -5,9 -2,4

Olesa de Montserrat 2,6 4,9 0,7 0,3 -2,8 -3,1 -1,2 -3,4 -2,2 -3,2

Pallejà 6,5 0,0 4,7 -0,8 -4,8 -4,3 -5,1 -2,6 -5,0 -4,6

29

Palma de Cervelló (la) 4,3 1,1 -6,1 2,2 0,0 -1,8 -4,2 -0,2 1,2 -4,0

Papiol (el) 1,5 -2,4 2,2 -1,5 -1,1 -4,5 0,6 -2,1 -2,3 -3,3

Prat de Llobregat (el) -3,0 -2,4 -3,5 -3,8 -3,9 -5,4 -4,1 -3,5 -5,2 -5,3

Sant Andreu de la Barca 1,1 -0,3 -4,0 0,5 -4,0 -5,9 -3,5 -6,9 -5,4 -4,4

Sant Boi de Llobregat -2,0 -1,7 -3,1 -3,4 -3,6 -5,4 -3,7 -2,3 -4,3 -4,1

Sant Climent de Llobregat -0,7 -6,0 2,4 -2,6 -2,7 -4,9 -2,3 -1,0 0,0 -1,0

Sant Esteve Sesrovires 2,5 3,3 0,4 0,9 0,6 -3,9 -2,0 -0,8 -1,4 -0,5

Sant Feliu de Llobregat -1,5 -3,6 -4,8 -5,8 -5,2 -6,0 -4,4 -3,4 -3,8 -4,2

Sant Joan Despí -0,2 -0,4 -2,8 -3,2 -5,0 -4,8 -4,8 -3,0 -2,6 -2,2

Sant Just Desvern 0,4 -1,4 -2,3 -0,3 -4,9 -2,6 -2,0 -0,1 -1,3 -0,5

Sant Vicenç dels Horts -1,3 -0,4 -1,3 -2,3 -3,3 -5,2 -2,9 -2,7 -1,5 -3,6

Santa Coloma de Cervelló 10,0 3,9 0,1 -1,0 -5,0 -2,9 -6,7 -5,9 -2,8 2,5

Torrelles de Llobregat 2,1 4,3 2,4 2,4 2,1 -5,8 0,2 2,2 -3,8 3,9

Vallirana 8,2 0,3 3,9 2,4 0,8 -2,8 -2,4 -3,5 -5,1 -3,8

Viladecans -1,4 -1,4 -2,2 -2,6 -5,5 -4,4 -4,8 -3,4 -3,7 -3,0


-0,2 -0,3

-2,1-2,0

-3,4

-4,7

-3,0

-2,3

-3,8-3,5

-5,0

-4,5

-4,0

-3,5

-3,0

-2,5

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Pe

rce

nta

tge

Any

Evolució de la taxa de creixement de la població jove. Baix Llobregat, 2002-2011

Font: Institut d'Estadística de Catalunya Seguint amb la tendència municipal, en l’àmbit comarcal, la darrera dècada el pes del col·lectiu jove sobre el total de la població continua disminuint durant l’any 2011. Aquest descens es pot explicar per un canvi en l’estructura d’edats, ja que el grup de 15 a 29 anys és menys nombrós que la resta, i paral·lelament es pot comprovar un augment de la població de la resta d’edats, principalment de 0 a 14 i de 35 a 64 anys.

El valor relatiu de cada grup d'edat indica la seva força numèrica sobre el total de la població. L'evolució quantitativa en el nombre relatiu de joves pot tenir efectes sobre la seva posició social: d'una banda, afecta la seva visibilitat social i capacitat d'incidència política; d'altra banda, també pot incidir sobre el seu perfil educatiu i d'activitat laboral, ja que l'estructura global de la població pot facilitar o dificultar la inserció sociolaboral dels i les joves. Alhora, aquesta evolució també pot reflectir la incidència de la immigració en el col·lectiu de 15 a 29 anys.

El creixement relatiu de la població juvenil ens indica la tendència a la disminució del pes demogràfic d'aquest col·lectiu.

DEMOGRAFIA

Nombre relatiu de joves de nacionalitat estrangera


Ba

ix

Llo

bre

ga

t

Se

x

e Homes 6,8 9,6 11,1 13,5 15,3 16,2 18,5 20,3 20,0 19,1

Dones 5,8 8,4 10,1 12,4 14,6 15,8 17,9 20,2 20,5 19,7

Gru

ps

d'e

da

t

juve


Població 20-24 anys 6,4 9,4 11,0 13,6 15,4 16,2 18,5 20,3 20,1 18,9

Població 25-29 anys 6,9 9,8 11,5 14,1 16,4 17,7 20,6 23,5 23,8 23,2

Població 15-29 anys 6,3 9,0 10,6 13,0 14,9 16,0 18,2 20,3 20,3 19,4

Mu

nic

ipis

Po

bla

ció

en

tre 1

5 i 2

9 a

nys

Abrera 5,9 8,0 8,5 10,8 10,9 11,8 13,4 15,4 14,3 13,8

Begues 3,4 4,3 4,8 6,7 8,3 10,2 13,2 14,5 12,8 10,9

Castelldefels 13,2 19,5 22,4 26,3 29,9 30,4 34,0 36,3 34,7 33,2


Cervelló 4,8 7,4 9,1 9,4 11,2 10,1 10,5 10,2 10,9 10,3

Collbató 4,1 7,1 8,3 9,9 8,8 8,6 7,7 9,0 7,1 5,4



Esparreguera 5,9 6,9 8,2 9,6 11,4 12,2 13,9 16,6 16,6 15,5


Gavà 4,2 7,1 9,0 11,1 13,3 14,3 16,6 18,6 19,3 18,7

Martorell 12,2 16,5 18,6 22,8 26,7 26,8 30,5 33,6 33,8 34,3

Molins de Rei 3,3 4,5 5,6 6,9 8,2 9,0 10,5 12,0 10,9 10,2


Pallejà 2,8 4,2 6,4 7,8 8,9 10,2 11,8 12,4 12,1 10,6

32


Papiol (el) 5,6 6,7 9,1 9,2 10,4 10,9 11,6 14,5 14,8 12,4







Sant Joan Despí 3,5 5,9 7,4 9,6 11,4 12,2 12,8 14,1 14,4 12,9





Vallirana 6,5 6,9 8,3 10,2 10,2 10,5 11,4 13,0 12,6 11,9

Viladecans 4,8 6,3 7,4 9,4 9,6 11,4 13,3 15,2 15,3 14,3


El fenomen migratori ha canviat significativament en les darreres dècades. A Catalunya, la tradicional immigració procedent de la resta de l'Estat ha estat substituïda per la recepció de població estrangera. A partir dels anys noranta, en un context de baixa natalitat, l'impacte poblacional d'aquestes migracions ha estat molt accentuat. Tot i que l'elecció de la nacionalitat com a indicador de l'adscripció cultural de la població no és perfecta, n'és una bona aproximació que, en tot cas, mostra l'estatus administratiu de l'individu. Cal fer notar que les xifres censals i del Padró sobre població de nacionalitat estrangera tendeixen a estar subestimades, en la mesura que hi ha un segment rellevant d'aquest col·lectiu que no hi consta. Pel que fa a les dades del Padró en termes d’estrangeria, a data 1/1/2012 compta amb 24.155 habitants empadronats. D’aquest total, la població estrangera representa l’11,02 %. Durant l’any 2011 el creixement de població ha continuat, si bé d’una manera moderada, respecte a anys anteriors i, en tot cas, molt per sota del creixement experimentat entre els anys 1997-2008.

34

Població estrangera: A data 31 de desembre de 20121 a Olesa de Montserrat el percentatge de població estrangera empadronada és del 10,26%, això suposa una disminució del percentatge de població estrangera empadronada del 0.76%, respecte l’any anterior, efecte d’una baixada tant del nombre d’estrangers com el de població autòctona empadronada i molt lluny de les baixades anunciades en els mitjans a nivell general.

1 Totes les dades estadístiques que figuren en aquest document són extretes de dades de padró continu a data 31/12/2011=

1/1/2012 excepte que s’indiqui una altra font. Totes les taules i gràfics són d’elaboració pròpia a partir de dades del padró, excepte que s’indiqui una altra font i del treball realitzat pel propi servei l’any 2012.

35

El nombre de països presents al municipi és de 61, en aquesta xifra s’inclou Espanya, les xifres dels quals i el seu pes específic, queden recollides a continuació:

Total

% sobre el total de

població %sobre el

total d'estrangers

%sobre el total

d'estrangers no

comunitaris

Espanyols 21455 89,74

UE - espanyols 375 1,57 15,29

Europeus no UE 27 0,11 1,10 1,30

Marroc 1148 4,80 46,80 55,25

Àfrica sense Marroc 123 0,51 5,01 5,92

Amèrica del Nord 19 0,08 0,77 0,91

Amèrica del Centre 55 0,23 2,24 2,65

Amèrica del Sud 551 2,30 22,46 26,52

Àsia 155 0,65 6,32 7,46

23908

100,00 100

36

El col·lectiu en proporció més feminitzat continua sent el sudamericà.

Si analitzem la variable de gènere més detalladament dels països amb major presència a Olesa, veiem que majoritàriament hi ha més homes que dones excepte en els casos de Bolívia i Colòmbia.

En quant a la distribució de la població empadronada segons el gènere i l’edat, podem comprovar com la població estrangera és una població jove, amb especial incidència entre els 25 i els 44 anys, que a més ha tingut fills ja en destí. La presència de població estrangera major de 60 anys és gairebé inapreciable.

37

Si observem les dinàmiques de naixement de la població entre l’1 de gener de 2012 i el 31 de desembre en resulta que han nascut en aquest any més fills de població autòctona que fills de població estrangera :

Homes Dones Total

Espanyols 123 117 240

Estrangers 27 22 49

Respecte al conjunt de la població els naixements:

Autòctons 1,00%

Estrangers 0,23%

Respecte a cada grup els naixements

Autòctons 1,12%

Estrangers 2,00%

Això suposa que, en nombres absoluts i en percentatge global hi ha més naixements de nens d’espanyols. Si tenim en compte la quantitat de gent segons siguin de nacionalitat espanyola i de la resta, el percentatge de naixements de fills d’estrangers pràcticament dobla al d’autòctons. Cal tenir en compte que en les dades de nacionalitat dels naixements produïts en territori espanyol, aproximadament entre 2006 i 2009 de pares bolivians i equatorians hi ha un decents important, ja que al no ser reconeguts pels seus consolats eren nacionalitzats per la via de l’apàtrida, i per tant consten com a espanyols si bé segueixen altres patrons. Encara en l’actualitat amb països com Paraguai continua sent així. D’altra banda, novament en el cas de nacionals dels països iberoamericans, entre d’altres, amb dos anys de residència regular pot iniciar-se la sol·licituds de nacionalitat espanyola, que demora aproximadament uns 3 anys més, amb la qual cosa tenim que amb uns 5 anys es pot obtenir definitivament la nacionalitat espanyola. Tenint en compte que a partir del 2004 es consolida en creixement de població sud-americana. L’Equador i Bolívia sempre han estat els dos països més representats i per tant aquest països opten a tenir doble nacionalitat ja que no han de renunciar a la pròpia per naixement. Hem de concloure que l’efecte de la nacionalització va ser visible a partir de 2010 en el padró d’habitants d’ Olesa. En la conjuntura macroeconòmica i macroeconòmica actual la immigració també queda influenciada. El saldo net de la població sud-americana i marroquina ha disminuït respecte l’any anterior. Com més endavant podrem observar, Equador és el país que més incidència està tenint en la baixa dels saldos de padró de sud-americà. En aquest punt cal tenir en compte que la població que està retornant, ja sigui a partir dels programes específics de retorn o bé a títol individual, que “cridats” a fer la renovació patronal no la fan i per tant causen baixes per no renovació. Tot i així, hem de tenir present que hi ha ciutadans donats de baixa per no renovació, però que continuen en el territori i per diverses causes no han fet la gestió, aquest fet motiva que es tornin a donar d’alta en quant requereixen algun paper i es troben amb aquesta realitat.

39

Centrant-nos en les dades concretes a data 1/1/2013=31/12/2012 i comparant amb les dades de 1/1/2012 a partir del padró:

H 1/1/20

13

H 1/1/201

2

D 1/1/20

13

D 1/1/20

12 Total

1/1/2013

Total 1/1/201

2 Diferènc

ia % de

diferència Població Espanyola i Unió Europea

10916 10976 10914 10924 21830 21900 -70 -0,32

Població de nacionalitat espanyola

10720 10766 10735 10728 21455 21494 -39 -0,18

Població Europea no UE 7 13 20 20 27 33 -6 -18,18

Total Europeus 10923 10989 10934 10944 21857 21933 -76 -0,35

Àfrica 692 746 579 600 1271 1346 -75 -5,57

Àfrica sense Marroc

77 77 46 43 123 120 3 2,50

Marroc 615 669 533 557 1148 1226 -78 -6,36

Nord Amèrica 11 7 8 10 19 17 2 11,76

Centre Amèrica 15 18 40 49 55 67 -12 -17,91

Sud-amèrica 258 299 293 342 551 641 -90 -14,04

Amèrica 284 324 341 401 625 725 -100 -13,79

Àsia 93 86 62 65 155 151 4 2,65

TOTAL 11992 12145 11916 12010 23908 24155 -247 -1,02

40

En aquesta taula hi ha algunes dades rellevants: els saldos negatius del saldo padronal de la població procedent d’Amèrica i del Marroc i els saldos positius de població procedent d’Àfrica sense el Marroc, que com ja esmentàvem l’any anterior dona lloc a una nova xarxa migratòria de persones d’origen sub- saharià i, l’altre el procedent d’Àsia, de Xina i Pakistan. Al·ludim que a Olesa, com en altres municipis també estan arribant població d’altres localitats, d’origen xinès que s’estan ocupant en el sector de serveis, sense obrir o treballant en restaurants xinesos sinó més bé en restaurants comprats a empresaris autòctons i mantenint el mateix caràcter de l’establiment. D’altra banda, una nova línia migratòria de pakistanesos que estan obrint nous negocis de proximitat com les tradicionals botigues de barri. Les xifres que hem anat donant són extretes del padró municipal. La campanya continuada d’empadronament que es fa en el municipi des dels diferents serveis, la utilitat de la data de padró en els informes d’arrelament social i la baixa per no renovació patronal, ens garanteixen que són dades utilitzables amb fiabilitat, amb un marge d’error aproximat d’un +/- 1,5%, la qual cosa marca un possible desviament molt baix i en tot cas concentrat en edats a partir dels 16 anys. Es detecta una major incidència en el cas de població sub- sahariana.

41

EDUCACIÓ

A Olesa de Montserrat hi ha els centres d’ensenyament següents:

Escola Josep Ferrà i Esteva (públic)

Escola Mare de Déu de Montserrat (públic)

Escola Sant Bernat (públic)

Escola Puigventós (públic)

Escola Nostra Senyora de Montserrat - Escolàpies (concertat)

Daina Isard Cooperativa d’Ensenyament (concertat)

Escola Povill (concertat)

Institut Daniel Blanxart i Pedrals (públic)

Institut Creu de Saba (públic) Dades d’alumnes inscrits al curs 2012-2013: ESO:

Escola Nostra Senyora de Montserrat - Escolàpies: 132 alumnes

Daina Isard Cooperativa d’Ensenyament: 264 alumnes

Escola Povill: 132 alumnes

Institut Daniel Blanxart i Pedrals: 331 alumnes

Institut Creu de Saba: 396 alumnes Batxillerat i cicles formatius:

Daina Isard Cooperativa d’Ensenyament: 108 alumnes

Institut Daniel Blanxart i Pedrals: 291 alumnes

Institut Creu de Saba: 118 alumnes

De tots aquests joves escolaritzats, el 97% finalitza 4t d’ES0, el 80% de joves s’han graduat, igualant la mitjana de la comarca. Un cop finalitzat l’ESO, el 60% continua el seu itinerari formatiu cursant batxillerat, el 16% cicles formatius, el 2% formació d’adults, el 4% PQPI, l’1% formació no reglada, l’11% repeteix curs, el 2% altres i el 4% no se sap. A continuació se’n detallen els gràfics: …

TOTS ELS CENTRES del municipi d’Olesa de Montserrat

Obtenció Graduat en ESO

Graduats

80%

No Graduats

20%

Obtenció Graduat en ESO

Graduats

80%

No Graduats

20%

Nois

42%

Noies

58%

Obtenció Graduat en Eso per gènere

Nois

42%

Noies

58%

Obtenció Graduat en Eso per gènere

Últim Curs escolar

Abandona 3r

ESO 0% Abandona

4rt ESO

2%

Finalitza 4rt

ESO

97%

Últim Curs escolar

Abandona 3r

ESO 0% Abandona

4rt ESO

2%

Finalitza 4rt

ESO

97%

Itineraris proper curs

60%

16%

2%

4%

1%

0%

11%

2%4% Batx.

Cicles Formatius

Formació Adults

PQPI

F.no Reglada

Treball

Repeteix

Altres

?

Itineraris proper curs

60%

16%

2%

4%

1%

0%

11%

2%4% Batx.

Cicles Formatius

Formació Adults

PQPI

F.no Reglada

Treball

Repeteix

Altres

?

43

Escola Daina Isard

44

Escola Escolàpies

45

Escola Povill

46

Institut Creu de Saba

47

Institut Daniel Blanxart i Pedrals

Dades d’educació de la comarca:

Territori Variables Categories 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

Nois 64,0 62,7 65,2 74,3 73,6 74,9 78,4 78,8 78,7

Noies 73,6 72,6 73,8 81,0 81,2 80,8 84,0 83,7 85,0

Població 15-19 anys


Població 25-29 anysTotal 68,8 67,5 69,4 77,7 77,4 77,9 81,3 81,3 81,8

Gru

ps

d'e

dat

juve

nil

EDUCACIÓ

Taxa de graduació a l'ESO

Bai

x L

lob

reg

at

Sex

e

Font: Departament d’Ensenyament del Consell Comarcal

Proporció dels alumnes que assoleixen el graduat a 4t d'ESO respecte al total d'alumnes avaluats. El moment de finalització de l'ESO és un dels primers punts d'inflexió, si no el primer, dels itineraris que els i les joves poden seguir en la seva "transició cap a la vida adulta". El nivell i la distribució (per sexe i territori) de la ruptura o continuïtat entre ensenyament obligatori i postobligatori atribuïble a l'anomenat "fracàs escolar" hauria d'esdevenir un punt d'atenció prioritari de la política educativa. Tot i així, cal comentar que en els últims anys ha augmentat el tant per cent de joves que es gradue

49

EDUCACIÓ

2.2. Alumnat estranger a l'ensenyament secundari obligatori

Territori Variables Categories 2002-2003

2003-2004

2004-2005

2005-2006

2006-2007

2007-2008

2008-2009

2009-2010

2010-2011

Ba

ix L

lob

reg

at

Alumnat ESO 5,0 6,6 7,3 9,9 10,9 12,8 14,0 14,0 13,7

Gru

ps

d'e

dat

juve

nil





El fenomen de la immigració té un impacte directe sobre el sistema educatiu, en la mesura que l'alumnat no autòcton té unes necessitats formatives en bona part específiques i que cal generar mecanismes adequats d'integració entre els diferents col·lectius presents a l'aula. El volum i la distribució de les proporcions d'alumnat estranger assenyalen els esforços que els centres educatius han d'esmerçar en recursos per a l'atenció a la diversitat. Aquestes distribucions afecten també els processos d'ordenació i planificació educativa que puguin dirimir-se, per exemple, al Departament d’Ensenyament.

TREBALL

ATUR REGISTRAT. OLESA DE MONTSERRAT

Dades extretes del Departament de Promoció Econòmica de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat – Mes de desembre de cada nay

2009 2010 2011 2012

Total 2.013 2.119 2.239 2.327

Nacionalitat espanyola 1.697 1.715 1.788 1.893

Nacionalitat estrangera 316 404 451 434

Homes Menors de 20 33 22 23 20

De 20 a 24 97 71 85 79

De 25 a 29 113 120 105 99

De 30 a 34 184 182 170 147

De 35 a 39 144 149 173 162

De 40 a 44 109 115 123 131

De 45 a 49 111 110 130 141

De 50 a 54 85 96 108 113

De 55 a 59 89 108 97 132

De 60 a 64 71 73 57 65

Més de 64 0 0 0 0

Total homes 1.036 1.046 1.071 1.089

Dones Menors de 20 17 17 27 8

De 20 a 24 58 53 72 55

De 25 a 29 103 112 115 119

De 30 a 34 153 154 162 166

De 35 a 39 183 192 185 202

De 40 a 44 111 150 156 184

De 45 a 49 94 96 116 143

De 50 a 54 93 125 145 146

De 55 a 59 122 122 132 136

De 60 a 64 43 52 58 79

Més de 64 0 0 0 0

Total dones 977 1.073 1.168 1.238

TREBALL

3.1. Taxa d’atur juvenil registrat de la comarca


Ba

ix L

lob

reg

at

Se

xe

Homes 5,9 5,7 5,3 8,6 14,8 15,6 15,9

Dones 7,5 6,8 6,5 7,9 12,7 12,9 13,6

Gru

ps

d’e

dat

juve

nil Població 16-19 anys 10,9 9,5 7,4 10,0 16,2 15,7 20,2

Població 20-24 anys 6,1 5,8 5,6 8,1 14,2 14,0 14,4

Població 25-29 anys 6,3 5,9 5,7 8,1 13,2 14,2 14,2

Població 16-29 anys 6,6 6,2 5,9 8,3 13,8 14,3 14,8

Mu

nic

ipis

Po

bla

ció

en

tre 1

6 i 2

9 a

nys

Abrera 6,9 6,7 5,2 7,3 12,7 12,6 13,3

Begues 3,7 2,7 4,1 5,0 8,9 8,2 8,8

Castelldefels 4,9 4,3 4,4 6,0 10,3 10,7 11,1

Castellví de Rosanes 4,4 6,8 3,7 5,2 10,5 11,8 11,0

Cervelló 6,7 5,7 5,8 8,6 13,0 11,9 12,1

Collbató 4,0 4,8 4,3 7,8 10,2 10,1 8,8

Corbera de Llobregat 5,5 4,9 4,6 6,5 11,0 10,9 11,3

Cornellà de Llobregat 6,5 6,3 5,8 8,3 14,4 15,5 16,1

Esparreguera 6,8 6,9 6,3 9,2 15,8 16,0 16,9

Esplugues de Llobregat 5,3 4,8 4,7 6,3 11,1 10,8 11,2

Gavà 6,8 6,1 6,0 8,9 14,7 14,7 15,2

Martorell 7,2 6,5 6,0 9,5 16,3 17,7 18,5

Molins de Rei 6,1 5,7 5,0 7,4 12,4 12,4 12,8

Olesa de Montserrat 6,4 6,4 5,9 9,0 14,7 15,6 16,2

Pallejà 5,9 5,3 5,3 6,6 11,0 11,6 12,3

Palma de Cervelló (la) 1,0 3,0 3,3 4,6 9,8 8,8 12,3

Papiol (el) 7,1 6,1 5,1 7,7 12,4 11,5 12,9

53

Prat de Llobregat (el) 8,3 7,7 6,8 9,1 15,2 15,6 16,3

Sant Andreu de la Barca 6,8 6,2 6,4 8,7 14,4 15,4 15,4

Sant Boi de Llobregat 7,3 6,6 6,5 9,5 15,9 16,5 17,6

Sant Climent de Llobregat 6,2 5,8 5,7 6,2 12,0 13,4 11,1

Sant Esteve Sesrovires 6,4 5,9 4,4 5,9 10,8 10,0 9,4

Sant Feliu de Llobregat 6,7 6,3 6,2 8,1 13,6 13,6 13,8

Sant Joan Despí 5,6 5,4 5,2 7,6 11,6 12,3 12,1

Sant Just Desvern 3,9 3,9 3,1 4,6 7,2 7,4 8,2

Sant Vicenç dels Horts 8,0 7,8 7,8 11,2 17,5 18,0 18,4

Santa Coloma de Cervelló 5,4 4,6 4,8 7,5 9,9 9,4 9,4

Torrelles de Llobregat 5,8 5,4 7,0 7,6 10,8 11,6 11,3

Vallirana 6,4 6,1 6,3 8,4 14,4 15,4 15,5

Viladecans 8,0 7,3 6,7 9,4 16,1 16,6 16,8

Font: OC-BL, a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

El col·lectiu jove és un dels més vulnerables i inestables en el mercat de treball, ja que les primeres experiències laborals acostumen a ser força canviants i, per tant, els joves experimenten diversos episodis d’atur. L’atur juvenil registrat és una de les poques dades concretes de mercat de treball que tenim de forma periòdica en l’àmbit municipal. Aquest aspecte és degut al fet que el col·lectiu jove està infrarepresentat en les dades d’atur registrat, ja que molts joves que cerquen la primera feina no es registren com a aturats als serveis públics. No obstant això, és una de les poques dades de treball de les quals disposem periòdicament.

A nivell de tota la població, Olesa de Montserrat va concloure l'any 2012, amb un total de 2.327 persones en atur. Aquesta xifra situa la taxa d'atur d'Olesa en un 18,1%, novament per damunt de la mitjana de Catalunya (16,2%) i del Baix Llobregat (16,5%). També novament Olesa és un dels municipis del Baix Llobregat Nord amb la taxa d'atur més elevada, això sí, per darrera de Martorell i Esparreguera, amb una taxa del 20,1% i el 18,3% respectivament.

A tot el Baix Llobregat, l'atur registrat a finals de desembre es va situar en 71.396 persones, i va disminuir respecte al mes anterior en 522, fet que situa la comarca en una taxa d'atur registrat del 16,5%: supera tant la taxa mitjana de les comarques de l'àmbit territorial metropolità com la del conjunt de Catalunya. Cal afegir que la disminució d'aquest mes en termes percentuals ha estat més lleu que a l'àmbit territorial metropolità i al conjunt de l'àmbit català. En termes interanuals el nombre de persones registrades a les oficines supera en 5.037 persones la dada del mateix mes de l'any passat.

La disminució de l'atur a l’últim mes de l’any 2012 s'ha donat sobretot entre les dones (484 aturades menys). Entre els homes ha disminuït en 38 aturats. Tot i això, les dones continuen tenint una taxa d'atur superior a la masculina (18,1% davant el 15,2%). Per edats, el col·lectiu de persones majors de 44 anys és l'únic col·lectiu on augmenta el nombre de persones aturades registrades (115 aturats més).

Per sectors i activitats econòmiques, en relació amb el mes anterior l'atur baixa entre les persones que tenien una ocupació a comerç, restauració i hoteleria; sanitat i serveis socials, i serveis a la producció, així com entre les persones que no havien tingut cap ocupació anterior. Per contra, s'incrementa l'atur als sectors de la indústria, construcció i transports.

TREBALL

3.2. Taxa de temporalitat de la nova contractació entre el col·lectiu jove


Ba

ix

Llo

bre

ga

t

Se

x

e Homes 88,7 88,8 89,2 90,0 86,8 86,0 84,7 87,3 88,3 89,9

Dones 88,5 88,7 89,1 89,2 86,4 85,2 83,5 87,4 88,7 89,9

Gru

ps

d’e

dat

juve


Població 20-24 anys 89,6 89,8 90,4 91,1 88,1 87,4 85,8 88,2 90,2 91,4

Població 25-29 anys 84,9 85,2 86,0 86,4 82,8 82,3 80,8 84,8 85,8 87,9

Població 16-29 anys 88,6 88,8 89,2 89,6 86,6 85,7 84,2 87,1 88,5 89,9

Mu

nic

ipis

Po

bla

ció

en

tre 1

6 i 2

9 a

nys

Abrera 91,6 89,1 85,8 84,6 85,6 85,0 85,2 86,9 89,2 89,4

Begues 91,6 85,5 89,4 89,1 78,2 84,0 77,9 85,2 85,1 82,8

Castelldefels 82,5 84,7 84,0 86,7 79,9 75,1 75,7 80,6 83,1 85,0


Cervelló 85,0 88,1 88,0 87,0 84,9 79,9 87,8 85,9 89,5 87,4

Collbató 82,3 90,5 87,2 92,6 86,5 84,7 80,3 92,6 90,3 88,1



Esparreguera 87,4 88,0 85,2 89,4 82,2 84,0 83,3 83,9 88,2 87,3


Gavà 86,5 89,3 87,4 88,4 85,6 84,1 82,9 83,8 88,0 89,1

Martorell 84,1 88,2 91,1 94,4 92,3 90,2 86,8 90,6 93,9 94,6

Molins de Rei 83,4 82,3 86,7 88,1 85,9 85,3 80,6 83,8 84,5 85,4


Pallejà 84,3 77,6 73,2 78,1 78,5 79,9 77,2 83,1 66,4 80,4


Papiol (el) 83,6 82,8 89,4 87,7 69,3 70,4 72,5 85,1 86,0 87,5



56





Sant Joan Despí 85,7 85,3 87,5 86,4 84,1 84,3 82,3 85,6 88,6 88,9





Vallirana 87,3 91,4 89,8 86,2 80,6 83,7 80,8 85,6 88,4 93,7

Viladecans 90,8 90,1 88,3 88,5 84,4 82,6 79,5 83,6 86,0 90,7


La temporalitat és una de les característiques més definidores del mercat de treball català (àmpliament per sobre de la mitjana comunitària). Aquesta situació afecta de manera molt especial els i les joves, fet que comporta una sèrie de conseqüències psicològiques, socials i econòmiques negatives. Les dades no són del tot conclusives ja que no es pot demostrar el nombre de joves amb contracte temporal durant l’any, sinó que és la totalitat de contractes temporals que s’han signat al llarg de l’any, per tant, pot ser que una mateixa persona hagi signat més d’un contracte aquell mateix any.

57

TREBALL

3.3. Pes del total de contractes per ETT sobre el col·lectiu jove


Ba

ix

Llo

bre

ga

t

Se

x

e Homes

Dones

Gru

ps

d’e

dat

juve


Població 20-24 anys 34,9 37,8 36,0 36,0 33,2 34,3 27,8 22,3 26,0 23,3

Població 25-29 anys 25,6 29,3 29,5 30,6 29,0 29,7 24,0 21,4 22,7 23,2

Població 16-29 anys 32,2 34,9 33,8 34,4 31,8 31,8 25,9 21,8 23,9 22,5

Mu

nic

ipis

Po

bla

ció

en

tre 1

6 i 2

9 a

nys

Abrera 51,6 40,5 33,3 34,5 48,7 50,7 51,4 41,6 46,9 47,8

Begues 2,8 2,2 11,3 10,9 7,6 9,8 12,6 7,6 7,6 4,9

Castelldefels 3,7 2,8 4,0 9,2 10,6 10,6 10,8 7,2 7,1 4,4


Cervelló 27,5 33,0 19,5 18,5 32,3 30,7 34,2 22,9 21,1 20,2

Collbató 10,1 10,3 4,5 25,1 16,4 15,9 13,6 4,3 3,0 0,8



Esparreguera 34,9 26,4 28,4 40,7 32,4 33,7 32,9 26,9 22,4 18,8


Gavà 30,3 32,2 32,2 30,5 31,5 31,1 25,2 19,7 26,6 23,6

Martorell 31,3 59,1 60,5 64,1 57,8 55,6 35,4 40,4 50,5 46,3

Molins de Rei 37,0 30,9 49,9 53,7 48,4 46,6 20,1 14,2 15,5 11,1


Pallejà 41,8 35,1 18,2 18,6 20,8 17,3 17,4 8,6 19,2 18,3


Papiol (el) 21,8 21,8 20,5 16,0 13,9 11,9 20,8 14,9 23,3 15,6

58







Sant Joan Despí 18,6 18,2 15,8 22,6 26,9 25,2 19,2 17,6 18,3 12,3





Vallirana 33,0 50,6 28,5 7,6 14,5 15,4 19,2 8,8 14,8 12,9

Viladecans 20,4 19,5 17,9 24,8 21,1 20,1 18,0 12,5 11,7 9,7


Un altre indicador sobre la temporalitat laboral són els contractes per ETT. Encara que es pugui establir un contracte indefinit entre el treballador/a i l’ETT, aquestes persones tenen menys continuïtat en un mateix lloc de treball, cosa que afecta el seu nivell d’adaptació a les condicions de treball, econòmiques i geogràfiques, entre d’altres. L’indicador mostra com un percentatge important del total de contractes per ETT són de joves. Els percentatges per grups d’edat s’acumulen.

IGUALTAT

Un altre àmbit a destacar, no menys important, és el de la violència de gènere. En les dades que

es mostren a continuació es veu clarament que la població jove hi té un paper a destacar:

DADES SOBRE VIOLÈNCIA MASCLISTA - 2012 Generalitat de Catalunya. Departament d’Interior Violència masclista àmbit social o comunitari - Agressions sexuals (de gener a setembre de 2012) 38

1r trimestre

2n trimestre

3r trimestre

TOTAL

Fets principals 90 122 113 325

Víctimes: D’11 a 20 anys 32 46 43 121

De 21 a 30 anys 25 36 41 102

De 31 a 40 anys 21 24 19 64

De 41 a 50 anys 12 13 13 38

De 51 a 60 anys 5 4 7 16

De més de 60 anys 5 2 1 8

Agressors: D’11 a 20 anys 9 11 18 38

De 21 a 30 anys 22 16 20 58

De 31 a 40 anys 21 10 23 54

De 41 a 50 anys 12 7 13 32

De 51 a 60 anys 5 4 2 11

De més de 60 anys 4 1 2 7

2.3. PROCÉS PARTICIPATIU

Pel que fa al procés participatiu de l’elaboració del PLJOM 2013-2016, els joves implicats han participat a dos nivells: el nivell de decisió i el nivell d’implicació/responsabilitat. Han pogut incidir en la presa de decisions de les polítiques juvenils que els afecten. La gent jove ha participat no només d’una manera consultiva (a través de l’enquesta), sinó prenent decisions (a través d’entrevistes personalitzades i trobades participatives), d’una manera continuada, i no només en un moment puntual. Destacar també, abans d’iniciar el procés participatiu, que el Departament de Joventut va convocar un concurs entre els joves olesans, per tal de donar forma al logo del Pla Local de Joventut. En el procés hi han participat: Els i les joves

Les associacions: entitats juvenils i entitats de caràcter genèric (culturals, associacions de veïns,...)

Grups de joves i noves formes de participació: grup de joves informals, Internet, etc.

I joves, individualment

Les institucions públiques

Regidoria de Joventut i altres departaments de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat

Instituts de secundària (públics, concertats i privats)

Escoles d’ESO (públiques, concertades i privades)

Fundació Escola Municipal d’Arts i Oficis

En aquest apartat articularem les propostes i els suggeriments, les demandes que es van formular en les diverses sessions i entrevistes amb entitats, associacions, tècnics i representants d’institucions de la població i les conclusions que se n’extreuen. Aquestes propostes són la base sobre la qual es treballarà amb la finalitat d’elaborar els programes de treball per al futur. D’aquesta manera, les accions seran rellevants i desitjables per a la vila, perquè les haurem treballat entre tots. La forma de presentar aquestes propostes ha estat agrupant-les per àmbits d’actuació, així com pel grau de prioritat, segons si han estat propostes que han sorgit en moltes o en poques ocasions. D’aquesta manera, s’ha pogut contextualitzar la informació obtinguda en l’anàlisi quantitativa. Les tècniques qualitatives utilitzades han estat les entrevistes en profunditat: ENTREVISTES PER

Nombre d’entrevistes a tècnics i professionals: 9

Nombre d’entrevistes a joves: 5 - Jove associat universitari i en situació d’atur - Jove associada i treballadora en actiu - Jove arribada a Olesa fa 6 mesos - Jove no associat i estudiant de 4t d’ESO - Jove no associat i treballador en actiu

Total de persones participants de la recerca: ( 13 + 12 + 165els grups de discussió) La tècnica de l’entrevista personal s’ha utilitzat per identificar, a partir de les paraules de professionals, els fets més rellevants de la realitat juvenil. Les entrevistes han estat organitzades en preguntes obertes sobre els àmbits especificats a les enquestes (oci, habitatge, salut,...) i les ha fet la informadora juvenil de l’Ajuntament.

61

ENQUESTA JOVE 2012:

Població objecte d’estudi:

0

5

10

15

20

25

De 12 a

15 a.

De 16 a

19 a.

De 20 a

23 a.

De 24 a

27 a.

De 28 a

31 a.

De 32 a

35 a.

Nois

Noies

Total de joves enquestats: 154, 5 nois de 12 a 15 anys, 4 noies de 12 a 15 anys, 18 nois de 16 a 19 anys, 23 noies de 16 a 19 anys, 11 nois de 20 a 23 anys, 20 noies de 20 a 23 anys, 17 nois de 24 a 27 anys, 11 noies de 24 a 27 anys, 6 nois de 28 a 31 anys, 14 noies de 28 a 31 anys, 6 nois de 32 a 35 anys i 18 noies de 32 a 35 anys. Dels joves enquestats el 38% formen part d’alguna entitat o associació d’Olesa, el 43% practiquen algun esport, el 25% estan a l’atur, el 42% estan treballant i el 89% estudiant. El 15% estan estudiant ESO, el 16% batxillerat, l’11% un cicle de grau mitjà, un 15% un cicle de grau superior, un 29% estudis universitaris, un 1% un postgrau, un 4% un màster, un 1% un doctorat, un 1% cursos de formació professional, un 13% idiomes, un 3% educació no formal (curs de monitor de lleure, etc.). S’ha fet una recerca de dades quantitatives a través de les enquestes i de manera informativa per temàtica, via xarxes socials i Internet, concretament a través del Facebook INFO JOVE Cal Mané i la web municipal. A continuació desglossem el buidatge de l’enquesta en percentatges, a més a més hi hem afegit unes conclusions i les possibles accions a treballar en cada resposta concreta dels mateixos joves:

62

1. Coneixes l’equipament juvenil Cal Mané? 43% Sí 16% No 38% Una mica 3% No contesta 2. Coneixes els cursos/tallers que es fan a Cal Mané per a joves? 31% Sí 23% No 44% Una mica 2% No contesta 3. Quins tallers t’agradaria que es fessin? (Marca’n 2 com a màxim) 27% Música (DJ, percussió, programes de producció musical,...) 40% Art (grafits, fotografia,...) 17% Dansa (hip-hop, dansa del ventre...) 26% Cultura popular (gralla, bastoners,...) 40% Noves tecnologies (play station, mòbils, ordinadors...) 22% Manualitats (scrapbooking, creació de disfresses,...) 18% Estètica (maquillatge,...) 20% Esports (tornejos de futbol sala, skate,...) En poder contestar dues opcions, la suma total no és del 100%. 4. Quin horari t’aniria bé per fer els tallers? 16% De dilluns a divendres de 16.30 h a 18.00 h 15% De dilluns a divendres de 18.00 h a 19.30 h 31% De dilluns a divendres de 19.30 h a 21.00 h 20% Dissabtes al matí 13% Entre setmana als matins 5% No contesta 5. Coneixes els cursos de la Fundació Escola Municipal d’Arts i Oficis? 37% Sí 23% No 39% Una mica 1% No contesta 6. Coneixes els cursos de l’Escola Municipal de Música? 31% Sí 47% No 21% Una mica 1% No contesta 7. Creus que hi ha prou difusió de les activitats juvenils a Olesa? 19% Sí 62% No 18% No ho sé 1% No contesta

63

8. Coneixes el Facebook INFO JOVE Cal Mané? 83% Sí 14% No 3% No contesta

9. De quina manera t’agradaria rebre informació dels tallers/cursos? 25% Per correu electrònic 53% A través del Facebook 5% A través d’una pàgina web 14% A través d’un díptic/tríptic que arribés a casa meva 3% Per SMS 10. Quina és la teva prioritat en el món de l’oci? (Marca’n 2 com a màxim) 27% El cinema 55% La música 23% La dansa 34% El teatre 36% Les noves tecnologies 14% L’art 34% L’esport En poder contestar dues opcions, la suma total no és del 100%. 11. Si surts els caps de setmana, per on surts més? 39% Per Olesa 1% Per Abrera 1% Per Martorell 8% Per Esparreguera 1% Per Terrassa 1% Per Sabadell 7% Per Manresa 40% Per Barcelona 2% No contesta 12. Quin espai trobes a faltar més per als joves? 68% Una sala polivalent per fer festes/concerts 16% Un casal de joves 16% Un complex poliesportiu 13. En l’àmbit privat (que no pertany a l’Ajuntament), quin local preferiries més que hi hagués al teu poble? 16% Un cinema 28% Un centre comercial 13% Una discoteca 41% Un ateneu 2% No contesta

14. Si tinguessis l’espai d’oci que volguessis al teu poble: 39% En formaria part activament (programant activitats, per exemple...) 52% Hi aniria de tant en tant 8% Només hi aniria quan fessin festes/activitats/... 1% No m’interessa

64

15. T’agradaria que a la Casa de Cultura s’hi fessin més actes per als joves (cinema, concerts de petit format,...)? 93% Sí 6% No 1% No contesta 16. Creus que es fan prou festes per als joves a Olesa? 10% Sí 76% No 14% No hi vaig 17. T’agrada la Festa Major Jove que es fa al Parc Municipal? 29% Sí, trobo bé que hi hagi diferents estils de música 21% Sí, però només la Festa de la Ràdio 26% Sí, però m’agradaria que la festa s’acabés més tard 4% Sí, sobretot els inflables de matinada 10% No, perquè l’estil de música que hi ha no m’agrada 8% No hi vaig 2% No contesta 18. De quins estils de música t’agradaria que es fessin concerts? (Marca’n 2 com a màxim) 7% Techno 4% Hard Techno 12% Techno House 6% Minimal 25% Comercial 12% Drum & Bass 4% Dancehall 18% Reggae 15% Ska 5% Soul/Northern Soul 1% Bogaloo 6% Funky 11% Jazz 6% Blues 3% Swing 3% Rhythm Blues 4% Heavy Metal 1% Death Metal 1% Doom Metal 24% Rock 3% Folk 28% Música en català 26% Pop 6% Indie 6% Hip-hop 4% Rap 4% Hardcore 4% Punk 4% Rockabilly 3% Hard Rock

65

23% Rumba 4% Mestissatge 3% Flamenc 1% Música clàssica 0% Òpera En poder contestar dues opcions, la suma total no és del 100%. 19. Creus que hi hauria d’haver més concerts de grups de música locals? 67% Sí 29% No 4% No contesta 20. T’agradaria participar en la programació de les festes del poble? 58% Sí 39% No 3% No contesta 21. Coneixes entitats/associacions d’Olesa? 75% Sí 23% No 2% No contesta 22. Si és que sí, quines? 60% Juvenils 55% Culturals 56% Esportives 40% Solidàries 27% Ecologistes / Medi ambient

36% D’animals 31% Polítiques 31% Escolars 12% Religioses 7% De sanitat 12% D’igualtat 44% Associacions de veïns 20% De gent gran 33% De comerç 15% Sindicals En poder contestar més d’una opció, la suma total no és del 100%. 23. Coneixes les activitats que fan les entitats durant l’any? 28% Sí 15% No 55% No gaire 2% No contesta 24. Si és que sí, hi participes? 33% Sí 30% No 37% No gaire

66

25. T’agradaria conèixer més entitats i formar-ne part ? 18% Sí 27% Sí, però no ser com fer-ho 18% No 34% No m’interessa 3% No contesta 26. Creus que les entitats fan prou difusió per donar a conèixer les seves activitats? 2% Sí 53% Algunes sí 5% No 36% No, en general, manca informació 4% No contesta 27. Marca les activitats que coneguis més entre les següents: (Marca’n 4 com a màxim) 81% Correfocs 23% Percussió 44% Teatre 56% Concerts 32% Cercaviles / Mostres de cultura popular 9% Excursions 8% Cinema 7% Exhibicions de skate/scooter 21% Esportives (curses, tornejos de futbols,...) 13% Exposicions 48% Festes de barri 11% Campanyes solidàries En poder contestar més d’una opció, la suma total no és del 100%. 28. Saps què és el Consell de Joventut? 16% Sí 62% No 20% Una mica 2% No contesta 29. T’agradaria que es creés un espai per poder dir-hi la teva? (una taula jove, una assemblea de joves,...) 84% Sí 10% No 6% No contesta

30. Coneixes els llocs que l’Ajuntament et proporciona per connectar-te a Internet gratuïtament? 37% Sí 60% No 3% No contesta 31. Coneixes el programa TET (transició escola-treball)? 37% Sí 43% No

67

19% No gaire 1% No contesta 32. Saps a on adreçar-te per informar-te sobre temes d’estudi i treball? 55% Sí, al TET o a Cal Mané 42% No 3% No contesta

33. Coneixes tots els estudis que es fan a les escoles i instituts d’Olesa?

38% Sí 45% No 14% Només els de la meva escola 3% No contesta 34. T’agradaria que hi hagués més oferta formativa a Olesa? 86% Sí 5% No 7% No, perquè prefereixo desplaçar-me fora d’Olesa 2% No contesta 35. Pel que fa a idiomes, creus que hi ha suficient oferta formativa a Olesa? 35% Sí 59% No 6% No contesta 36. Comenta quina formació/activitat/estudi creus que fa falta a Olesa: Bucs d’assaig (10) Concerts (21) Curs de director/a (8) Oci (34) Escoles oficials (6) Ateneu de joves (15) Graus superiors de sanitat (5) Més cicles formatius (12) En aquest apartat els joves tenien un espai per poder escriure-hi. Hem anotat les respostes més repetides. 37. Coneixes l’Oficina Local d’Habitatge de l’Ajuntament? 13% Sí 70% No 12% No gaire 5% No contesta 38. Què és el que més et preocupa en matèria d’habitatge? 47% Trobar lloguers assequibles 16% Trobar pisos de compra a preus assequibles 3% Trobar pisos de lloguer per compartir 29% De moment no m’interessa 5% No contesta

68

39. Creus que hi hauria d’haver més informació sobre sexualitat?

44% Sí 51% No, n’estic ben informat/ada 5 % No contesta 40. T’agradaria que es fessin tallers sobre sexualitat (ús de preservatius, coneixença del cos, malalties de transmissió sexual,...)? 68% Sí 26% No 6% No contesta 41. Coneixes la informació que dóna Cabalbaix amb el Programa supramunicipal sobre drogues i comportaments de risc? 12% Sí 71% No 10% Una mica 7% No contesta 42. Creus que hi hauria d’haver més informació sobre drogues? 72% Sí 22% No, n’estic ben informat/ada 6% No contesta 43. T’agradaria que es fessin tallers sobre drogues? (efectes, consum responsable,...) 73% Sí 22% No 5% No contesta 44. Coneixes el Centre d’Informació i Recursos per a la Dona “La Teixidora”? 25% Sí 69% No 6% No contesta 45. T’agradaria que es fessin tallers per prevenir la violència de gènere? 85% Sí 9% No 6% No contesta 46. T’agradaria que es fessin més activitats per conèixer joves d’altres cultures? 75% Sí 18% No 7% No contesta 47. Tens amics que han nascut a altres països? 81% Sí 5% No 6% No, perquè no n’he tingut l’oportunitat 1% No, perquè no m’interessa

7% No contesta

69

Resum d’actuacions a través del resultat de les enquestes i mitjançant la informació recopilada en les entrevistes als tècnics de l’Ajuntament, a les entitats i als joves, per eixos de treball i idees clau:

1. Educació

Els aspectes més rellevants en aquest àmbit són la transició escola-treball. Preocupa de forma general el fracàs escolar i es destaca la manca de mecanismes i dispositius per redirigir i reorientar els joves que cauen del sistema educatiu, especialment entre els 14 i els 18 anys. Tot i que es valora molt positivament la tasca que està duent a terme el Programa Municipal de Transició d’Escola Treball (PMTET), i el Projecte TEU,es veu la necessitat de donar cobertura als joves que queden “despenjats del sistema educatiu”. Per tant, s'apunta a la necessitat de crear mecanismes per prevenir la caiguda del sistema escolar i per a recuperar i orientar els joves que en queden fora. També es creu necessària una ampliació de les places de l'Escola d'Adults, així com una multiplicació i dignificació dels recursos existents en l'àmbit. S'insisteix en la necessitat d'oferir propostes amb valor social real, adequades al perfil de joves i a la realitat existent. Es fa referència, per exemple, als PQPI, que han deixat de ser una opció real per al perfil de jove que comentàvem, en esdevenir programes molt més inflexibles i escolaritzats. També es coincideix en que el nivell educatiu de la població és, en general, força baix i en que hi ha una proporció baixa d’oferta educativa, principalment de cicles de formació professional, tant de grau mitjà com superior.

2. Treball

És un altre dels eixos amb més pes a l'hora de plantejar el procés d'emancipació. Pràcticament tots els entrevistats assenyalen l'alt nivell d'atur com a problema principal entre els joves. Les conseqüències que s'hi associen són, entre altres, les dificultats a l'hora d'emancipar-se i la barrera que suposa per als processos d'integració social, especialment en el cas dels joves d'origen estranger. Aquest nivell d'atur es relaciona molt estretament també amb el sector de joves que han caigut del sistema educatiu i no tenen canals de tornada ni poden inserir-se al mercat laboral.

3. Habitatge i emancipació Es coincideix que hi ha greus dificultats a l'hora d'adquirir un habitatge, i, com a conseqüència, al mateix procés d'emancipació. La major part dels entrevistats considera també que aquestes dificultats s'han vist agreujades amb el context de crisi actual, i amb l'augment de l'atur. Tot i que hi ha recursos al municipi, sovint no resulten operatius perquè les condicions demanades no es corresponen amb les condicions estructurals actuals. 4. Salut Bona part dels entrevistats han considerat també que es tracta d'un àmbit que cal prioritzar, especialment després de la secundària, un cop desapareixen els programes preventius a les aules, tant pel que fa al tema de la sexualitat com de drogues, principalment l’anomenat “botellón”. També apareix en diverses ocasions el nombre d'embarassos en noies adolescents, com a factor de preocupació principal.

70

5. Participació i informació La informació s'ha considerat un eix especialment important en els casos de treball i formació, tenint en compte que s'aposta per la prioritat de crear o explotar els dispositius d'informació i orientació per als joves, principalment en els àmbits educatiu i laboral, però també, com hem vist, en el de la salut. En aquest sentit, el servei de PIDCES es valora molt positivament però es creu important ampliar-lo i consolidar els recursos disponibles per a una òptima implementació del servei i fer presència a totes les escoles de secundària, a través d’un dinamitzador/a juvenil. Quant a la participació, s'ha mencionat sovint que les entitats juvenils han anat disminuint i, en alguns casos, caldria buscar canals de comunicació i treball més flexibles i oferir possibilitats reals a les entitats per tal que els joves tinguin el suport necessari i s’animin a participar. Com hem vist a la part de cohesió, també s'ha citat, en diverses ocasions, que seria necessària la creació d'organismes de participació juvenil, donar més força al Consell de Joventut o canviar-ne el format per un de més proper al jove, fugint de la formalitat de l’administració. Finalment, pel que fa a les xarxes socials, el Facebook INFO JOVE Cal Mané ha tingut una bona acollida per tothom, tant per la difusió de les activitats com per l’assessorament individualitzat. Tot i així, també es destaca la importància de tenir una pàgina web o un blog dedicat només a joventut. En aquest apartat també es vol destacar l’existència d’entitats que compten amb participació juvenil, ja siguin entitats culturals, esportives o de lleure. Recuperant la transversalitat, cal afegir que pel que fa a la participació també cal articular un treball que segueixi aquesta línia, ja que moltes d’aquestes entitats que recullen un volum important de participació juvenil, tenen, per les característiques pròpies de cada entitat, més interrelació amb departaments com el d’Esports, Cultura o Educació. Des de la Regidoria de Joventut s’ha detectat la necessitat d’iniciar una línia d’acció transversal amb aquestes entitats i departaments de l’Ajuntament per millorar, potenciar i promocionar la participació d’aquestes entitats en la vida municipal i en el teixit associatiu d’Olesa de Montserrat. D’altra banda, també és rellevant constatar les entitats que actualment compten amb un volum important de participació de joves a Olesa de Montserrat. 6. Lleure, cultura i esports L'oci i la cultura, en general, han estat els gran protagonistes entre els problemes específics dels joves olesans. Tots els entrevistats coincideixen que manquen ofertes i infraestructures d'oci al municipi. Tot i que en alguns casos puntuals s'ha fet referència exclusivament a l'oferta privada, la majoria d'entrevistats han considerat que Olesa pateix manca d'oferta cultural i d'oci a tots els nivells, i que aquesta manca és encara més rellevant en el cas dels joves. S'insisteix de forma molt especial en la necessitat de crear una xarxa d'oci cultural específic per als joves, i en la manca d’espais de trobada. S'apunta concretament a la necessitat de crear espais fixos, específics per a la realització de concerts i espectacles, atès el gruix d'associacions i grups al voltant de la música que han aparegut a la vila. A part d'això, també es preveu la necessitat imminent de crear espais públics de trobada. Pel que fa a l'oferta pública, habitualment gestionada pel Servei de Joventut, es creu, en molts casos, que no és suficient, i que no arriba a tots els joves. En molts casos es cita que aquesta ha anat disminuint. Com a elements positius, bona part dels entrevistats esmenten la Festa Major, tot i que en algun cas es comenta la necessitat de reinventar el format, especialment l’hora de finalització i els estils musicals.

71

Sobre els tallers, es valoren com a punt positiu però en general es creu que manca oferta i dinamització als barris. En alguns casos s'apunta, per exemple, la necessitat de dinamitzar els centres cívics i crear xarxes comunitàries de participació als barris. D'altra banda, pel que fa a l'esport, s'ha citat en moltes ocasions com a alternativa d'oci saludable i molts entrevistats han considerat com a factor positiu el nombre i el treball d'associacions esportives d’Olesa, tot i que també s'ha reivindicat de forma molt insistent la necessitat de crear més espais d'accés lliure per a la pràctica esportiva als diferents barris i de millorar els equipaments esportius municipals.

7. Cohesió Pel que fa a la definició de la joventut olesana, en general es coincideix en que “hi ha de tot”. Es repeteix la idea de que existeixen moltes realitats al municipi i que aquestes venen donades principalment per tres variables: socioeconòmic, demogràfic i cultural. En general, s'accepta que hi ha sectors de joves més visibles, que estan formats per aquells joves que no estudien ni treballen i amb dificultats socioeconòmiques diverses. Molts entrevistats inclouen en aquest sector els joves d'origen estranger, especialment els d'origen magribí i equatorià. Bona part dels entrevistats coincideixen que tot hi haver una realitat diversa al municipi, no hi ha conflictes de convivència, algun fet puntual, però no per destacar-ho com a problema. Pel que fa a la participació, en molts casos es recorda que hi ha un bon teixit associatiu, encara que també s'insisteix que s'han descuidat especialment les entitats juvenils, i que hi ha pocs joves que participin activament. Tot i que es considera que són una minoria els que participen, en general s'està d'acord que aquesta minoria és activa i té presència al municipi. Quant a les possibilitats de participació, s'assenyala en molts casos que manquen espais reals per fer-ho i, tal com s’ha esmentat anteriorment, s'apunta la necessitat de crear organismes de participació juvenil a la vida municipal. 8. Transversalitat Tot i que no es considera com un eix de treball pròpiament dit sinó, més aviat, com una eina, en tots els casos s'ha comentat la necessitat d'establir un treball transversal per a l'optimització dels recursos i per a l'assoliment d'objectius en general. Aquest eix, que travessa tots els altres, s'ha reivindicat de forma important com a factor desitjable, alhora que s'han assenyalat les poques possibilitats de treball en xarxa amb alguns serveis i la manca de recursos humans que pateix el servei de Joventut.

A continuació, vist el buidatge anterior, de manera esquemàtica visualitzarem les propostes suggerides a través de les entrevistes personalitzades i les trobades amb joves, per tal de millorar les polítiques de joventut del municipi:

1. Serveis

o Dinamització d’un espai de trobada per a joves, tipus casal de joves o ateneu o Espai per fer festes, sala de concerts o Més espais per a joves de 12 a 18 anys o Un interlocutor/a per als joves. Mediadors en el territori o Creació d’ una pàgina web de Joventut o Reactivar el Consell de Joventut però com a Taula Jove, sense ser tan institucional

72

2. Infraestructures

o Recuperació d’espais per a joves: l’escorxador i/o el Salistes (com a espai de socialització

amb la possibilitat de fer festes per a joves) o Espai d’assaig per a grups musicals o Utilitzar la Casa de Cultura per fer-hi activitats per als joves o Utilitzar les instal·lacions esportives i les escoles per fer-hi activitats per als joves o Obrir instal·lacions i equipaments en horaris nocturns o Gimnàs de qualitat o Ateneu

La demanda més formulada en totes les sessions va ser la d’un espai per a joves tipus casal de joves i/o ateneu. Aquesta percepció respon, per una banda, a la necessitat genèrica de disposar d’un espai per als joves, però, per l’altra, a un projecte ja mig elaborat i que té una concreció per part d’un sector important de la població, que és la reconversió de l’antic edifici de l’escorxador municipal en casal de joves. Així, en les consultes apareixia la petició històrica d’aquest espai que, entre les persones de mitjana edat, ja tenia una concreció i un espai possible.

La resta de consultes i de suggeriments van en el sentit de demanar la presència d’activitats per a joves, no restringint-les a espais per a joves, sinó obrint-les utilitzant els altres espais públics disponibles a la població.

3. Accions i programes

o Programació d’activitats d’oci alternatiu perquè els joves es quedin a la

població o Programació estable de tallers i cursos a la carta:

- Els tallers més sol·licitats han estat els relacionats amb la música, noves tecnologies i art

- Es proposa fer més tallers d’educació no formal, tipus curs de director de lleure, etc.

o Programació estable de concerts o Programació de qualitat per a la Festa Major jove, allargar l’horari de

finalització i fer més activitats (tipus gimcana popular) o Programar activitats en horaris nocturns o Millorar en la difusió dels recursos ja existents a Olesa o Noves formes de difusió de les activitats juvenils (la percepció és general de

desconeixença del que es fa) o Un dels programes més demanats, va ser el de fer qualsevol activitat i/o

projecte relacionat amb l’orientació acadèmica i professional (recerca de feina, formació, etc.)

o Promoció de l’associacionisme i la participació en entitats per part dels joves o Millorar el suport a les entitats que estan fent activitats durant l’any i no valorar

només les activitats puntuals organitzades per rebre subvenció

73

o Foment de les noves tecnologies o Creació d’un web específic per a Joventut

o Accions de difusió de les activitats de les entitats, institucions i associacions

del poble

o Promoure els ajuts per al lloguer o la compra d’habitatge per als joves

Quant a la proposta d’accions i programes, considerem que el més destacable és la demanda d’un treball de continuïtat. Dins de les propostes de generar una programació d’activitats, el fet en el qual es va insistir més va ser la necessitat que aquesta programació sigui estable, que generi hàbits, que promogui noves propostes i nous grups i entitats i que faci, a la llarga, que els i les joves d’Olesa no hagin de marxar necessàriament del poble per sortir a la nit o fer activitats. A més, es van fer propostes més concretes, d’acord amb les expectatives i els interessos de cada professional/jove/entitat, cosa que és completament comprensible i que pot generar un treball en col·laboració molt interessant. Finalment, pensem que cal recollir de manera quasi immediata la necessitat de generar un instrument, o un conjunt d’instruments, per tal de fer que l’activitat destinada als joves, tant la que és organitzada des de l’Ajuntament com la que es fa des de les entitats, arribi a ser coneguda pels joves.

4. Estil d’actuar

o Gestió compartida d’accions i serveis amb les entitats i associacions o Treball transversal o Utilització racional i pràctica dels recursos o Acció repartida en el territori o No entrar en competència amb l’activitat de les entitats i associacions o Promoure els PIDCES (Programa d’Informació i Dinamització als Centres d’Ensenyament

Secundari)

Finalment, en aquestes sessions es va mostrar un clar desig que hi hagués un estil d’actuar, una manera de fer que garantís una acció racional, de col·laboració a mitjà i a llarg termini.

74

2.4. Visualització de tots els departaments de l’Ajuntament que treballin aspectes relacionats amb els joves:

DEPARTAMENT

JOVENTUT

SERVEI / ACTIVITAT

Punt d’Informació Juvenil (PIJ) Cal Mané

DESCRIPCIÓ

Des del PIJ s’organitzen trimestralment diversos tallers, activitats i cursos dirigits especialment a joves de 12 a 35 anys. Serveis del Punt d’Informació Juvenil: Informació sobre tot allò que li interessa o necessita el/la jove. Assessorament acadèmic i professional per ajudar a triar estudis i definir l’itinerari, informació sobre treball, ofertes, cursos de formació professional i de lleure, recursos per a la recerca de feina i d’habitatge, coordinat amb els departaments corresponents. Servei d’autoconsulta: estudis, salut, allotjaments, activitats esportives i de lleure, cursos de formació de tot tipus, guies d’informació (treballar a l’estranger, participació juvenil, turisme jove, joves i associacionisme, recursos musicals, etc.) i llibres de temàtiques juvenils. Viatgeteca: el viatge a mida del jove (plànols, fotos, guies, etc.). Tauler d’anuncis: anunciar activitats de les associacions, per buscar pis compartit, etc. Espai d’Internet gratuït: es disposa d’ordinadors per fer treballs, consultar pàgines web, etc., on s’orienta el jove en qualsevol consulta. Inscripcions a activitats i/o tallers del mateix Servei de Joventut. Informació sobre qualsevol tipus d’activitats que es duen a terme a la vila.

OBJECTIUS

Informar i assessorar el jove sobre tot allò que li interessa com a jove. Donar a conèixer el Departament de Joventut de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat. Promoure les activitats adreçades als joves del municipi. Dinamitzar la població juvenil del municipi.

QUI GESTIONA

Departament de Joventut

DEPARTAMENT

JOVENTUT

SERVEI / ACTIVITAT

Tallers i activitats juvenils

DESCRIPCIÓ

Es tracta d’oferir un ventall d’activitats als joves per gaudir d’un ús alternatiu del lleure, des de la pròpia demanda del jove fins a les noves tendències en oci. Aquest projecte és essencial perquè els joves d’Olesa no marxin a fora a buscar aquesta oferta i alhora coneguin el teixit associatiu de la vila, i puguin crear nous grups d’afinitats.

75

OBJECTIUS

Oferir als joves un ventall d’activitats formatives.

Promoure la participació dels joves.

Fomentar la creació de grups estables a partir de grups d’activitat.

QUI GESTIONA


DEPARTAMENT

JOVENTUT

SERVEI / ACTIVITAT

Suport a entitats

DESCRIPCIÓ

A través de la convocatòria de subvencions anual es dóna suport econòmic a les entitats. Qualsevol entitat del municipi que dugui a terme activitats adreçades a joves pot acollir-se a aquest programa.

OBJECTIUS

Promoure les activitats destinades als joves.

Donar suport a les iniciatives d’entitats juvenils.

Fomentar l’associacionisme.

QUI GESTIONA


DEPARTAMENT

JOVENTUT

SERVEI / ACTIVITAT

PIDCES (PROGRAMA D’INFORMACIÓ I DINAMITZACIÓ ALS CENTRES D’ENSENYAMENT SECUNDARI)

DESCRIPCIÓ

Aquest programa pretén descentralitzar el Punt d’Informació Juvenil Cal Mané, ubicat al centre de la vila, per apropar-lo al jovent, concretament als centres d’ensenyament secundari d’Olesa de Montserrat, en horari escolar.

OBJECTIUS

Facilitar i potenciar l’apropament entre els centres d’ensenyament i els espais juvenils del municipi, mitjançant la coordinació d’activitats conjuntes i complementàries, de difusió, de creació cultural, de temps de lleure, esportives, formatives,...Fer arribar informació als joves sobre diferents aspectes, amb l’objectiu de treballar per la igualtat d’oportunitats a través de la informació i la dinamització.

Fomentar l’adquisició d’hàbits consultius i participatius entre els joves, dins el seu àmbit més proper i durant tot el procés de formació i desenvolupament personal.

Potenciar els mecanismes de participació, tot contribuint a la creació i la consolidació d’associacions i grups juvenils i a la vinculació dels joves a entitats ja existents. Prevenir, a través de la informació, conductes i hàbits de risc.

QUI GESTIONA

76


DEPARTAMENT

JOVENTUT

SERVEI / ACTIVITAT

Festes

DESCRIPCIÓ

Aquest programa pretén organitzar festes per al jovent olesà. No es vol caure en el tòpic que els joves només volen festa, ja que es promou la gestió compartida a l’hora de l’organització i desenvolupament dels actes en qüestió.

OBJECTIUS

Donar suport a les iniciatives dels joves del municipi. Promoure les activitats musicals entre els joves Dinamitzar la població juvenil del municipi. Proporcionar eines als joves per poder gestionar l’organització d’una festa i conscienciar-los de

les possibles conseqüències que pot tenir. Oferir activitats musicals a la població.

QUI GESTIONA

Departament de Joventut. Entitats del municipi

DEPARTAMENT

JOVENTUT

SERVEI / ACTIVITAT

Joves en Recerca

DESCRIPCIÓ

Aquest projecte neix de la necessitat de fer un acompanyament i seguiment a joves que són usuaris del TET, en el seu procés de recerca de feina. Per això el departament de Joventut i el TET decideixen crear un seguit de sessions, amb un coach i una dinamitzadora juvenil amb continguts tant pel que fa a les habilitats personals i comunicatives com a les habilitats més tècniques de recerca de feina.

OBJECTIUS

Crear un hàbit en la recerca de feina.

Fomentar l’autoconeixement.

Donar eines per a la recerca de feina.

Conèixer les capacitats clau en el món laboral.

Potenciar les habilitats comunicatives per a l’entrevista de feina.

QUI GESTIONA

Departament de Joventut i PMTET

77

DEPARTAMENT

JOVENTUT

SERVEI / ACTIVITAT

Projectes transversals

DESCRIPCIÓ

El Departament de Joventut forma part de diferents projectes que es duen a terme per part de l’Ajuntament i que, evidentment, tenen relació amb els joves i en els diferents àmbits que els afecten: “Cabalbaix” Programa supramunicipal sobre drogues i comportament de risc; en l’àmbit de l’orientació acadèmica i laboral, el Programa municipal de Transició Escola Treball (PMTET); la Comissió Cívica, la Xarxa d’Infància i Adolescència i les seves famílies i el Projecte de diversitat i convivència.

OBJECTIUS

FALTA

QUI GESTIONA

Departaments implicats en cada projecte

DEPARTAMENT

JOVENTUT

SERVEI / ACTIVITAT

Consell de Joventut (processos participatius)

DESCRIPCIÓ

El Consell de Joventut és un òrgan de participació dels joves i de les entitats juvenils que treballa conjuntament amb la Regidoria per fixar els grans eixos d’actuació en matèria de política jove. Elabora, avalua i participa en l’execució del Pla jove d’Olesa i en les accions que se’n deriven; participa en la configuració dels pressupostos anuals, emet informes sobre la convocatòria i concessió de subvencions a entitats de joves, participa en la programació d’actes destinats als joves de la Festa Major i en la selecció d’activitats destinades als joves del Servei de Joventut, i nomena dos membres que representen el Consell Sectorial en el Consell General de Participació. Es reuneix cada dos mesos aproximadament.

OBJECTIUS

Informar i assessorar el jove dels àmbits que l’afecten. Promoure l’associacionisme. Fomentar l’esperit crític. Fer que el jove se senti part del poble coorganitzant activitats amb el Departament.

QUI GESTIONA


78

DEPARTAMENT

JOVENTUT

SERVEI / ACTIVITAT

Xarxes socials

DESCRIPCIÓ

Consolidar el Facebook de Joventut i explorar altres vies per tal de difondre la informació juvenil del municipi.

OBJECTIUS

Potenciar les noves tecnologies de la comunicació i de la informació. Arribar al màxim de joves possibles.

QUI GESTIONA


DEPARTAMENT

ESPORTS

SERVEI / ACTIVITAT

Escola Esportiva Municipal

DESCRIPCIÓ

Es fan activitats esportives durant l’any i una programació estable de cursos i activitats a la piscina municipal.

OBJECTIUS

Fomentar la pràctica de l’esport.

Fomentar la participació i la dinamització de la ciutadania.

Promoure els valors de l’esport.

QUI GESTIONA

Regidoria d’Esports

DEPARTAMENT

ESPORTS

SERVEI / ACTIVITAT

Suport a les entitats esportives

DESCRIPCIÓ

Suport econòmic a les entitats a través de la concessió de subvencions. Suport d’infraestructures i organització a les activitats de les entitats. Dotar les entitats esportives d’un equipament on fer les seves activitats.

OBJECTIUS

Fomentar la pràctica de l’esport.

Promoure i fomentar l’associacionisme.

Promoure noves experiències juvenils a partir d’intercanvis amb altres associacions i

79

entitats.

Promoure els valors de l’esport.

QUI GESTIONA


DEPARTAMENT

ESPORTS

SERVEI / ACTIVITAT

Festa de l’esport al carrer

DESCRIPCIÓ

Instal·lació d’un espai lúdic amb diverses activitats esportives (futbol sala, escacs, exhibició de funk, curses de patins, material inflable recreatiu...) destinades a infants i joves.

OBJECTIU GENERAL

Promoure i difondre les activitats esportives a la població en general.

QUI GESTIONA


DEPARTAMENT

SERVEIS SOCIALS

SERVEI / ACTIVITAT

Centre Obert: El Setrill (infància) i Barri Jove (adolescents)

DESCRIPCIÓ

El Centre Obert és un recurs diürn adreçat a infants i adolescents i a les seves famílies, que duu a terme una tasca preventiva fora de l’horari escolar. Dóna suport, estimula i potencia l’estructuració, el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i l’esbarjo, compensant les deficiències socioeducatives de les persones ateses. L’espai, a grans trets, està dividit en:

Espai de reforç escolar

Espai de lleure

Espai esportiu

OBJECTIU GENERAL

Possibilitar un espai educatiu diari i normalitzar infants i joves.

Afavorir la socialització i la integració social dels menors i les seves famílies.

Prevenir situacions de risc.

Compensar dèficits socioeducatius i adequar els aprenentatges.

QUI GESTIONA

Serveis Socials i educadors/es, empresa externa

80

DEPARTAMENT

SERVEIS SOCIALS

SERVEI / ACTIVITAT

Pla supramunicipal CABALBAIX

DESCRIPCIÓ

Oferir als 4 municipis participants una estructura de recursos i serveis tant preventius com d’inserció en matèria de drogues i altres comportaments de risc. Informar, derivar, reforçar i facilitar l’accés als recursos de tractament existents a la zona a les persones que ho necessitin.

OBJECTIU GENERAL

Oferir a la població del Baix Llobregat nord una estructura de recursos preventius i d’inserció en matèria de drogues i altres comportaments de risc, la qual respongui a les seves necessitats i drets.

Informar, derivar i facilitar l’accés als recursos de tractament existents a la població que ho requereixi.

Dissenyar plans de treball en què els missatges preventius estiguin racionalment plantejats.

Fer memòries anuals analitzant el desenvolupament dels plans de treball.

Finalitzar i presentar l’informe d’anàlisi on es valoren diferents aspectes de l’evolució dels fenòmens tractats.

QUI GESTIONA

La gestió del servei és compartida entre els polítics, els tècnics municipals de les regidories de Serveis Socials i Joventut de cada municipi implicat, i els tècnics de l’empresa GASS a partir de l’organització per comissions.

DEPARTAMENT

SERVEIS SOCIALS

SERVEI / ACTIVITAT

Prevenció socioeducativa dels infants i adolescents de la vila.

DESCRIPCIÓ

Els Serveis Socials organitzen activitats, mitjançant la intervenció de personal qualificat i amb el suport d’equipaments i recursos adequats, s’orienta a prevenir l’exclusió social i a promoure la prestació de suport personal, d’informació, d’atenció i d’ajut als ciutadans, especialment a les persones, les famílies o els col·lectius que, per raó de dificultats de desenvolupament i d’integració en la societat, manca d’autonomia personal, disminucions físiques o sensorials, problemes familiars o marginació social, són creditors de l’esforç col·lectiu i solidari.

OBJECTIU GENERAL

Prevenir l’exclusió social i promoure la prestació de suport personal, d’informació, d’atenció i d’ajut als ciutadans.

QUI GESTIONA

Serveis Socials d’Atenció Primària

81

DEPARTAMENT

SERVEIS SOCIALS

SERVEI / ACTIVITAT

Servei de Benvinguda

DESCRIPCIÓ

Espai d’Entorn i Habilitats Socials Sessions adreçades a població nouvinguda major de 16 anys amb l’objectiu que en el menor temps possible adquireixin un coneixement suficient de l’entorn local, de les pautes culturals i socials, i dels serveis municipals i autonòmics, per tal de facilitar el seu procés d’integració. Espai de trobada Sessions adreçades a menors de 16 anys acabats d’arribar al municipi i a les seves famílies amb l’objectiu principal que coneguin el nou entorn, serveis i recursos, especialment aquells adreçats a aquesta franja d’edat.

OBJECTIU GENERAL

Adquirir un coneixement suficient de l’entorn local, de les pautes culturals i socials, i dels serveis municipals i autonòmics, per tal de facilitar el seu procés d’integració.

QUI GESTIONA

Serveis Socials. Diversitat i Ciutadania

DEPARTAMENT

SERVEIS SOCIALS

SERVEI / ACTIVITAT

Prestacions substitutòries i mesures alternatives educatives

DESCRIPCIÓ

Durant l’any 2011 entra en vigor l’Ordenança municipal de civisme, convivència i ciutadania del municipi. El Servei de Joventut i Serveis Socials formen part de la Comissió Cívica encarregada de gestionar les activitats alternatives a la sanció econòmica de tots els adolescents i joves.

OBJECTIU GENERAL

Desenvolupar una doble tasca preventiva/formativa i reparadora/sancionadora per tal d’evitar, reparar i sancionar les accions que conculquen l’exercici dels drets i que atempten contra els béns dels altres.

QUI GESTIONA

Comissió Cívica municipal formada per: - Mediació Ciutadana - Servei de Joventut - Serveis Socials - Medi Ambient

82

DEPARTAMENT

SERVEIS SOCIALS

SERVEI / ACTIVITAT

Projecte de Promoció del voluntariat entre joves

DESCRIPCIÓ

Projecte adreçat a adolescents i joves a partir de 16 anys, amb la intencionalitat de donar resposta a les inquietuds individuals i col·lectives que ells mateixos han expressat en relació amb la participació comunitària. S’inicien tasques de suport per al reforç escolar d’infants del municipi durant el curs escolar i durant el període de vacances. Es duen a terme activitats de formació del voluntariat.

OBJECTIU GENERAL

Oferir espais de participació comunitària per a adolescents i joves del municipi com a mesura de promoció i prevenció.

Promocionar actituds i capacitats dels i les joves tot creant xarxes de participació i suport comunitari.

Facilitar la formació de persones voluntàries tot donant eines per al desenvolupament d’aquesta tasca

QUI GESTIONA

Servei de Joventut Serveis Socials Projecte Transició Escola-Treball Creu Roja AMPA Centres educatius d’educació primària i secundària

DEPARTAMENT

SERVEIS SOCIALS

SERVEI / ACTIVITAT

Xarxa Socioeducativa d’Infància i Adolescència d’Olesa de Montserrat

DESCRIPCIÓ

La seva creació es materialitza a partir del reconeixement de les diferents iniciatives de treball integrat i d’experiències municipals de col·laboració entre diverses regidories, escoles, entitats i professionals generades en els darrers anys. Es tracta de donar forma i encabir en una estructura organitzativa tots els agents que acumulen anys d’experiència de treball educatiu i social amb i per a la infància i l’adolescència del municipi. Treball conjunt dels diferents àmbits implicats amb la infància i adolescència. Comissions sectorials (en fase d’aprovació). Treball posterior de definició del Pla educatiu local (polítiques d’acompanyament socioeducatiu i millora de l’èxit escolar).

OBJECTIU GENERAL

Constituir i desenvolupar la xarxa socioeducativa local per a la protecció, educació i

83

promoció dels infants i adolescents del municipi.

Facilitar espais d’intercanvi, estudi i avaluació de les necessitats socioeducatives dels infants i adolescents del municipi.

Compartir projectes, experiències i coneixement entre els professionals de l’educació i l’acció social del nostre territori.

Consensuar criteris d’intervenció, coordinar accions i crear/optimitzar els circuits de derivació per a qualsevol àmbit relacionat amb la protecció de la infància i l’adolescència i amb el benestar de les famílies i els seus fills i filles.

Dissenyar i desenvolupar el pla socioeducatiu local a partir de la integració i coordinació dels projectes desenvolupats pels agents que integren la xarxa, i la promoció de nous programes, projectes i accions conjunts i/o comunitaris.

QUI GESTIONA

Grup motor: Ajuntament (departaments d’Ensenyament, Serveis Socials, Promoció Econòmica i Joventut). Serveis Educatius del Departament d’Ensenyament de la Generalitat i Inspecció educativa Una vegada constituïda la Xarxa, implica tots els agents socioeducatius del municipi.

DEPARTAMENT

ENSENYAMENT

SERVEI / ACTIVITAT

Departament d’Ensenyament

DESCRIPCIÓ

Gestió educativa de les competències municipals.

OBJECTIU GENERAL

Vetllar per l’escolarització de tots els alumnes en edat obligatòria.

Potenciar l’educació com a procés continuat al llarg de la vida com a mecanisme per garantir la igualtat d’oportunitats.

Participar i dur a terme projectes que permetin als ciutadans i ciutadanes adquirir un seguit de coneixements, habilitats i destreses necessàries per al desenvolupament personal i col·lectiu.

Des de la Regidoria d'Ensenyament volem fer una política educativa municipal practicant la transversalitat amb una acció coordinadora entre les àrees de Medi Ambient, Sanitat, Promoció Econòmica, Serveis Socials, Esports, etc. per tal de treballar educativament en un camí, tan necessari com complex i llarg, el del canvi cultural, social i econòmic que ens preocupa.

QUI GESTIONA


84

DEPARTAMENT

ENSENYAMENT

SERVEI / ACTIVITAT

Protocol d’absentisme Comissió Absentisme

DESCRIPCIÓ

Procés d’intervenció i protocols concrets d’actuació.

OBJECTIU GENERAL

Modificar la conducta absentista per tal de garantir l’assistència dels infants/adolescents a l’escola. Establir un circuit d’actuació conjunt per a totes les institucions implicades en la problemàtica de l’absentisme escolar per tal de proporcionar una resposta eficaç a aquest problema. Sensibilitzar en l’àmbit social i institucional sobre la problemàtica de l’absentisme i la necessitat de col·laborar per detectar i ajudar a resoldre els casos que es produeixin. Conèixer les característiques individuals, familiars i socials que dificulten l’assistència regular del menor a l’escola.

QUI GESTIONA

Departaments d’Ensenyament i Serveis Socials, Policia Local i centres educatius

DEPARTAMENT

ENSENYAMENT

SERVEI / ACTIVITAT

Programa d’activitats educatives dirigides a les escoles i a les AMPA. Catàleg d’activitats educatives

DESCRIPCIÓ

Programa d’activitats educatives que s’ofereix als centres educatius de la població. Recull de totes les activitats dels diferents departaments de l’Ajuntament i també d’altres ens i entitats: activitats de l’àmbit de la cultura i les arts (teatre, música, Premi St. Jordi, foment de la lectura, exposicions, visites a diferents serveis com la biblioteca, l’Ajuntament, la ràdio...), de medi ambient (Itineraris de natura pel terme d’Olesa, parcs, reciclatge, estalvi d’energia...), de sensibilització (educació viària, salut, prevenció addiccions, convivència, interculturalitat, campanyes de solidaritat...) i de transició escola-treball (orientació acadèmica, mercat laboral, recerca de feina,..). També activitats diverses per a les famílies i les AMPA.

85

OBJECTIU GENERAL

Facilitar als centres educatius un seguit d’activitats, vetllant per la seva qualitat i idoneïtat. Potenciar la participació conjunta en activitats als diferents centres educatius. Participar en l’educació dels alumnes plantejant activitats concretes amb continguts relacionats amb l’entorn proper (natural, social, cultural,...). Facilitar que els centres puguin dur a terme activitats fora de l’espai escolar.

QUI GESTIONA


DEPARTAMENT

ENSENYAMENT

SERVEI / ACTIVITAT

Escola d’Adults

DESCRIPCIÓ

Formació d’adults: ensenyaments inicials, GES, proves d’accés a CFGS, informàtica, llengua per a estrangers,...

OBJECTIU GENERAL

Garantir l’existència d’un servei de qualitat per a la formació de persones majors de 18 anys.

QUI GESTIONA

Departament d’Ensenyament de la Generalitat i coordinació amb el departament d’Ensenyament de l’Ajuntament

DEPARTAMENT

ENSENYAMENT

SERVEI / ACTIVITAT

Escolarització d’alumnes d’incorporació tardana

DESCRIPCIÓ

Escolarització d’alumnes que van arribant a Olesa al llarg del curs.

OBJECTIU GENERAL

Garantir i vetllar per l’escolarització de l’alumnat que arriba al municipi fora dels processos de

86

preinscripció establerts.

QUI GESTIONA

Departament d’Ensenyament en coordinació amb Inspecció del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

DEPARTAMENT

ENSENYAMENT

SERVEI / ACTIVITAT

Fundació Escola d’Arts i Oficis

DESCRIPCIÓ

Formació no reglada en àmbits d’art, idiomes, informàtica....

OBJECTIU GENERAL

Fomentar i potenciar la formació com a procés continuat en diferents habilitats culturals, educatives i socials.

QUI GESTIONA

Disposa d’un patronat, una part dels patrons són els regidors de l’Ajuntament. Coordinació amb el Departament d’Ensenyament

DEPARTAMENT

ENSENYAMENT

SERVEI / ACTIVITAT

Llars d’Infants Municipals Taitom i La Baldufa

DESCRIPCIÓ

Escolarització dels infants de 0 a 3 anys.

OBJECTIU GENERAL

Treballar els processos d’aprenentatge i assoliment d’hàbits en coordinació amb les famílies.

QUI GESTIONA


87

DEPARTAMENT

ENSENYAMENT

SERVEI / ACTIVITAT

Consell Escolar Municipal

DESCRIPCIÓ

Òrgan de participació de la comunitat educativa.

OBJECTIU GENERAL

Vetllar pel bon funcionament de l’educació a Olesa.

QUI GESTIONA


DEPARTAMENT

ENSENYAMENT

SERVEI / ACTIVITAT

Escola Municipal de Música

DESCRIPCIÓ

Ensenyaments no reglats de música des de 3 anys fins a adults.

OBJECTIU GENERAL

Fomentar i potenciar la formació musical a totes les edats. Promocionar i sensibilitzar els olesans sobre la cultura musical, com a subjectes i com a receptors. Potenciar la creació musical i les activitats musicals.

QUI GESTIONA

Escola Municipal de Música. Departament d’Ensenyament

88

DEPARTAMENT

ENSENYAMENT

SERVEI / ACTIVITAT

Projecte TEU. Diversificació curricular per a alumnes d’ESO

DESCRIPCIÓ

Projecte de diversificació curricular dels alumnes d’ESO per a la millora de l’èxit escolar, dels alumnes dels centres educatius de la població, a través d’un conveni amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

OBJECTIU GENERAL

Realització de activitats formatives fora de l’escola, per a alumnes d’ESO, en horari escolar i en serveis de l’Ajuntament o d’altres entitats. L’objectiu d’aquest projecte és proporcionar oportunitats d’èxit a alumnes amb mancances socioeducatives i amb risc de fracàs escolar.

QUI GESTIONA

Coordina el projecte el Departament d’Ensenyament de l’Ajuntament juntament amb els centres escolars implicats a través d’un conveni amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat. També hi col·laboren diferents departaments de l’Ajuntament i altres entitats.

DEPARTAMENT

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

SERVEI / ACTIVITAT

Departament de Participació Ciutadana

DESCRIPCIÓ

La missió de la Regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat és treballar per millorar i desenvolupar mecanismes que promocionin i potenciïn la participació activa de la ciutadania en el govern municipal i els afers públics, incorporant el debat i el diàleg en les actuacions i difonent valors democràtics, que permetin la coparticipació en l’avenç de la vila.

La Regidoria de Participació Ciutadana ha de garantir aquesta participació a través dels canals de comunicació, legislatius i tècnics disponibles, com són els consells sectorials, els reglaments de participació ciutadana, les consultes ciutadanes, entre d’altres, que facilitin les relacions entre les associacions i/o entitats, la ciutadania i l'Ajuntament.

89

OBJECTIU GENERAL

Desenvolupar iniciatives per a la participació ciutadana.

Facilitar el debat i la participació en el disseny, execució i seguiment de les polítiques municipals.

Sistematitzar els processos participatius impulsats per l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat.

Dinamitzar i promocionar el teixit associatiu.

Millorar les vies de comunicació participativa entre l’Ajuntament i la ciutadania.

Implementar la participació com a eix transversal en les diferents regidories de l’Ajuntament.

QUI GESTIONA

Departament de Participació Ciutadana

DEPARTAMENT

REGIDORIA DE BENESTAR SOCIAL. Servei de Diversitat i Convivència

SERVEI / ACTIVITAT

Servei de Benvinguda

DESCRIPCIÓ

Espai de Trobada Servei temporal ofert als menors nouvinguts en edat escolar obligatòria des de l’arribada al municipi fins la seva incorporació a l’escola. Tallers de Conversa Els tallers estan oberts a persones majors de 16 anys i es van formant a partir de diferents demandes i/o necessitats detectades, per a persones que no parlen habitualment català ni castellà i necessiten adquirir eines suficients, quant a idioma i habilitats comunicatives, per a poder buscar feina i/o treballar. Espai d’Entorn i Habilitats Socials Sessions que apropen les persones nouvingudes a partir dels 16 anys al coneixement de l’entorn, dels serveis i a la realitat d’Olesa. Afavoreix una millor participació i integració dins la nostra societat d’acollida, ajudant a descobrir la identitat de cadascú i no témer els “altres” a través de les nostres diferències i semblances. Estiu en Català Aprofitant les vacances d’estiu, els alumnes que han arribat durant l’any escolar i els que van arribant durant l’estiu, procedents de països on es parla el castellà però també altres idiomes,

90

treballin la llengua i la cultura catalana davant la imminent incorporació a l’escola i millorin el seu rendiment d’aprenentatge.

OBJECTIUS

Projecte adreçat al conjunt de la població i específicament a població estrangera que té com a missió treballar per la integració de les persones culturalment diverses, a través de l’aprenentatge de llengua i dels codis culturals i d’habilitats socioculturals, fomentant la participació en l’entorn i la convivència.

QUI GESTIONA

Regidoria de Benestar Social. Servei de Diversitat i Convivència

DEPARTAMENT


SERVEI / ACTIVITAT

Projectes de convivència

DESCRIPCIÓ

S’organitzen diferents espais en forma de trobades, tallers, activitats compartides... entre gent de diferents països i també Catalunya. Es fan activitats en ESPAIS NATURALS DE CONVIVÈNCIA.

Totes les activitats de convivència s’adrecen al conjunt de la ciutadania.

OBJECTIUS

Apropar la població estrangera a la població autòctona i la població autòctona a la població estrangera de la nostra vila.

Difondre realitats socials i culturals d’altres països.

QUI GESTIONA

Regidories de Benestar Social. Servei de Diversitat i Convivència, Joventut, Cultura i Participació Ciutadana, amb la col·laboració d’entitats d’Olesa

91

DEPARTAMENT


SERVEI / ACTIVITAT

Assessorament en estrangeria

DESCRIPCIÓ

Espai d’atenció individual en relació amb la documentació d’estrangeria, l’entorn...

OBJECTIUS

Facilitar la informació sobre aspectes que afecten directament la ciutadania immigrada.

QUI GESTIONA


DEPARTAMENT

REGIDORIA DE BENESTAR SOCIAL. Servei de Diversitat i Convivència:

SERVEI / ACTIVITAT

Conviure per viure

DESCRIPCIÓ

Espai radiofònic quinzenal en el qual la ciutadania participa activament, i en el qual s’informa, es debat, es mostren altres realitats culturals,...

OBJECTIUS

Informar la ciutadania en general sobre qüestions de convivència i diversitat cultural

QUI GESTIONA


DEPARTAMENT


SERVEI / ACTIVITAT

Informes d’estrangeria

DESCRIPCIÓ

Elaboració dels informes d’estrangeria per a renovacions, reagrupaments, arrelaments...

OBJECTIUS

Fer els informes establerts per la llei.

92

QUI GESTIONA

Regidoria de Benestar Social. Servei de Diversitat i Convivència i Regidoria de Territori i Urbanisme

DEPARTAMENT


SERVEI / ACTIVITAT

Observatori de la diversitat

DESCRIPCIÓ

Informes de situació dels moviments migratoris a la zona i sobre les característiques i particularitats de la immigració.

Es col·labora amb estudiants i estudiosos del tema.

OBJECTIUS

Sistematitzar la informació referida a les migracions a Olesa.

QUI GESTIONA


DEPARTAMENT

REGIDORIA DE BENESTAR SOCIAL. Servei de Diversitat i Convivència:

SERVEI / ACTIVITAT

Projecte Diversitat i convivència

DESCRIPCIÓ

Projecte adreçat a joves d'Olesa entre 12 i 16 anys que pretén treballar la integració dels joves a través de la participació en els “espais naturals de convivència”, especialment els que s’originen amb entitats del municipi. Inclou els vessants de: 1. Formació en música, art, expressió corporal i verbal, tècniques d’investigació, TIC i cuina 2. Sensibilització respecte al valor de l’altre, de la diversitat, de la ciutadania,... 3. Participació en la vida social, cultural i educativa del municipi 4. Convivència en els espais naturals de convivència i en les entitats

El fil conductor del projecte és l’elaboració del portal de la diversitat.

OBJECTIUS

Incidir en el grau de qualitat dels processos d'integració de la població estrangera. Fer partícip la població autòctona de processos en què, en realitat, també participa. Apostar per la convivència i la cohesió social de la ciutadania i en especial dels joves i de les dones com a grups més receptius i probablement més vulnerables. Treballar amb el conjunt de població els processos d'integració i assentament, sense que es generin percepcions d'intrusió.

Establir i consolidar espais d'intermediació i convivència que col·laborin en l'èxit del procés.

93

QUI GESTIONA

Regidoria de Serveis Socials. Diversitat i Ciutadania i Joventut, en col·laboració amb l’Escola de Música i la Fundació Arts i Oficis

Subvencionat pel Ministeri de l’Interior

DEPARTAMENT

REGIDORIA D’IGUALTAT

SERVEI / ACTIVITAT

Polítiques d’Igualtat

DESCRIPCIÓ

La igualtat d’oportunitats entre homes i dones en tots els àmbits és la prioritat de treball que s’impulsa aplicant polítiques decidides per combatre la violència de gènere i per normalitzar la participació de les dones a la vida econòmica, política i social.

OBJECTIUS

Impulsar polítiques d’igualtat per tal d’afavorir la plena incorporació de la dona en tots els àmbits de la vida social així com per combatre la violència de gènere.

QUI GESTIONA

Departament d’Igualtat

DEPARTAMENT

CULTURA

SERVEI / ACTIVITAT

Festes populars: teatre

DESCRIPCIÓ

Programació de teatre i dansa en l’àmbit cultural.

OBJECTIUS

Enriquir i garantir la programació cultural a Olesa, oferint espectacles de qualitat per a diferents franges d’edat.

QUI GESTIONA

Regidoria de Cultura

DEPARTAMENT

CULTURA

SERVEI / ACTIVITAT

Exposicions

94

DESCRIPCIÓ

Exposicions diverses d’arts plàstiques i fotogràfiques.

OBJECTIUS

Fomentar les arts visuals i plàstiques i oferir a la ciutadania un espai per a exposicions.

QUI GESTIONA


DEPARTAMENT

CULTURA

SERVEI / ACTIVITAT

Premi Recerca Vila d’Olesa

DESCRIPCIÓ

Convocatòria del Premi Recerca. 25è aniversari

OBJECTIUS

Iniciar una política de recerca per augmentar el coneixement dels olesans en aspectes culturals.

QUI GESTIONA


DEPARTAMENT

CULTURA

SERVEI / ACTIVITAT

Subvencions a entitats culturals

DESCRIPCIÓ

Subvencions anuals per a les diferents entitats en activitats culturals.

OBJECTIUS

Ajut econòmic per tal de potenciar les activitats culturals de les diferents entitats culturals.

QUI GESTIONA


DEPARTAMENT

CULTURA

SERVEI / ACTIVITAT

Agenda cultural trimestral

95

DESCRIPCIÓ

Agenda amb les activitats culturals programades per diferents entitats i l’Ajuntament.

OBJECTIUS

Fomentar la difusió de les activitats culturals que duen a terme les entitats culturals olesanes. Potenciar-ne l’assistència de públic.

QUI GESTIONA


DEPARTAMENT

FESTES

SERVEI / ACTIVITAT

Festes populars

DESCRIPCIÓ

Activitats infantils, juvenils i per a adults en les diferents festivitats que organitza la Regidoria: Festa Major, Nadal i Reis, Carnestoltes, Sant Jordi i Santa Oliva.

OBJECTIUS

Organitzar actes que arribin a diversos col·lectius amb l’objectiu de fer festes participatives per a la ciutadania.

QUI GESTIONA

Regidoria de Festes

DEPARTAMENT

FESTES

SERVEI / ACTIVITAT

Subvencions a les associacions veïnals

DESCRIPCIÓ

Subvenció anual per a les festes de barris d’Olesa.

OBJECTIUS

Ajut econòmic per tal que els barris puguin continuar celebrant les festes populars amb la finalitat de fomentar la cohesió veïnal i la ciutadania.

QUI GESTIONA

Regidoria de Festes

DEPARTAMENT

FESTES

SERVEI / ACTIVITAT

Premi Cartells de Festa Major

96

DESCRIPCIÓ

Convocatòria d’un concurs per escollir el cartell de Festa Major.

OBJECTIUS

Incentivar la creativitat artística de la ciutadania mitjançant la participació en el disseny del cartell.

QUI GESTIONA

Regidoria de Festes

DEPARTAMENT

PROMOCIÓ ECONÒMICA. PMTET (PROGRAMA MUNICIPAL DE TRANSICIÓ ESCOLA- TREBALL)

SERVEI / ACTIVITAT

AMB 16 SENSE L’ESO

DESCRIPCIÓ

Informació sobre els recursos de formació professional per a joves sense el graduat.

OBJECTIUS

Reforçar l’acreditació de l’ESO i de les habilitats socials per a la incorporació al mercat de treball.

Conèixer els recursos formatius per a majors de 16 anys sense el graduat.

QUI GESTIONA

PMTET

DEPARTAMENT


SERVEI / ACTIVITAT

A L’ESO, CAPACITATS CLAU PER AL MÓN DEL TREBALL

DESCRIPCIÓ

Descobriment de l’espai de l’aula com a lloc on identificar les capacitats personals que seran clau al món laboral.

OBJECTIUS

Reforçar l’ESO com a espai per a l’entrenament de les capacitats clau per al món del treball. Conèixer les capacitats clau al món laboral.

QUI GESTIONA

PMTET

DEPARTAMENT

97


SERVEI / ACTIVITAT

JOVE, DEMANA

DESCRIPCIÓ

Activitat on es recullen les demandes i inquietuds dels joves vers la pròpia transició. Material de treball per a l’orientació als centres d’ESO.

OBJECTIUS

Obtenir material de treball per a les tutories d’orientació als instituts. Despertar la curiositat per les diferents ocupacions.

Introduir els joves en els diferents àmbits laborals.

QUI GESTIONA

PMTET

DEPARTAMENT


SERVEI / ACTIVITAT

Perfils: formació i ofertes de treball relacionades amb els perfils que interessen els alumnes

DESCRIPCIÓ

Perfils personals, aptituds i interessos professionals dels joves. Coneixement dels requeriments necessaris per aconseguir els objectius professionals dels alumnes.

OBJECTIUS

Elaborar el propi itinerari personal. Descobrir l’ocupació que més interessa el jove, donar-li a conèixer les característiques bàsiques (missió, tasques principals, itinerari acadèmic i competències personals) i localitzar els centres de formació que ofereixen la capacitació tècnica. Conèixer els centres de formació que ofereixen les especialitats d’interès dels alumnes.

QUI GESTIONA

PMTET

DEPARTAMENT


SERVEI / ACTIVITAT

Mercat laboral. Sectors d’activitat econòmica i perfils professionals i principals ocupacions requerides

98

DESCRIPCIÓ

Conèixer la infraestructura empresarial d’Olesa de Montserrat i dels municipis de la comarca del Baix Llobregat. Saber quins són els sectors professionals que es desenvolupen al territori.

Potenciar la utilització de les noves tecnologies de la comunicació i la informació.

OBJECTIUS

Apropar l’empresa a l’escola, localitzar els principals sectors d’activitat econòmica del territori. Conèixer l’execució del dia a dia de les ocupacions triades pels alumnes.

QUI GESTIONA

PMTET

DEPARTAMENT


SERVEI / ACTIVITAT

El Territori, oferta formativa Itinerari personalitzat

DESCRIPCIÓ

Informació sobre el treball en xarxa de la TET, afavorint la mobilitat dels joves. Coneixement de les oportunitats formatives a l’entorn immediat dels joves. Afavorir que els joves puguin dissenyar el propi itinerari personal acadèmic i/o laboral. Oferir atenció i tutoratge personalitzat. Potenciar la utilització de les noves tecnologies de la comunicació i la informació.

OBJECTIUS

Reforçar el coneixement de les oportunitats acadèmiques i laborals que ofereix l’entorn.

QUI GESTIONA

PMTET

DEPARTAMENT


SERVEI / ACTIVITAT

Tècniques de recerca de feina I: curriculum vitae Tècniques de recerca de feina II: entrevista de selecció

DESCRIPCIÓ

Introducció a les tècniques de recerca de feina per als joves.

OBJECTIUS

Elaborar el CV i entrenar les habilitats necessàries per assolir amb èxit una entrevista de selecció. Apropar els alumnes al procediment d’un procés de selecció.

Reforçar les competències personals i les habilitats socials dels joves.

99

QUI GESTIONA

PMTET

REGIDORIA DE MEDI AMBIENT

ACTIVITAT PROPOSTES NECESSITATS

Cultura Fira de l’Oli (coordinació amb Cultura)

Educació Ecoauditoria a l’aula Foment de les escoles verdes Camins escolars Horts escolars

Festes sostenibles

Ambientalització de les festes i actes organitzats per l’Ajuntament i per associacions

Coordinació amb Cultura i Joventut

Mobilitat Estudis de mobilitat i camins escolars Instal·lació d’aparcaments per a bicicletes Elaboració del Pla de mobilitat (coordinació amb la Policia Local)

Participació ciutadana

Inici de les activitats del Consell de Medi Ambient Possibilitat de convenis amb associacions que duguin a terme activitats ambientals (pagesos, excursionistes...) per col·laborar amb l’Ajuntament. Revisió de la nostra relació

Aprovació del conveni

Sensibilització ambiental

Campanyes (aigua, dia de l’arbre, setmana de la mobilitat - setembre, setmana de la prevenció de residus - novembre) Documentació ambiental (publicacions, informació web...) Sortides ambientals Revisió de les agendes escolars (utilització, pagament...)

- Actuacions, serveis i recursos d’altres administracions:

- Consell Comarcal del Baix Llobregat

L'Oficina Comarcal d'Informació i Serveis a la Joventut (OCISJ) és un servei que ofereix el Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Té com a objectiu principal proporcionar als joves de la comarca tota la informació i els serveis que els puguin ajudar en la presa de decisions i en el seu trajecte personal.

Dóna suport tècnic als professionals de Joventut dels municipis en concepte de formació i en campanyes informatives sobre:

http://www.elbaixllobregat.net/joventut/index.asp?v_id_departament=G

100

Educació. Inclou tot el que fa referència als diversos recursos i itineraris formatius: estudis reglats, formació no reglada, sortides professionals, beques, convalidacions, recursos especialitzats, etc. Treball. Dins aquest àmbit podem incloure qüestions d'orientació laboral i professional. Lleure i cultura. Difusió d'activitats i programacions que van des de l'àmbit més local fins a un de més global, públic i privat, fent una atenció especial a totes les que depenen i es potencien des del teixit associatiu. Vacances. Hi trobem l'hodoteca (més coneguda com "viatgeteca"), un espai dedicat al món turístic i de viatges, que aporta als joves tota la informació i els recursos necessaris per fomentar i estimular la cultura viatgera. Tramitació de carnets per a joves. S'ofereixen recursos específics adreçats als joves, com la tramitació dels diversos carnets existents (alberguista, estudiant internacional, professor internacional, etc.). Salut. Continguts, recursos i serveis per fomentar estils de vida saludables i la prevenció dels joves en diferents temes com ara nutrició, salut mental, sexualitat, drogoaddicció, malalties de transmissió sexual, etc. Societat. Inclou diferents aspectes: drets i deures, medi ambient, voluntariat, associacionisme, participació ciutadana, etc. Habitatge. Inclou totes les informacions, recursos, equipaments, subvencions, etc. per fomentar l'emancipació dels joves. Borses i antenes d'habitatge. Dins l'àmbit de l'habitatge, al Baix Llobregat hi ha aquest servei gratuït que ofereix als joves suport en la tramitació d'ajuts al lloguer, informació sobre compra o lloguer, etc.

- Diputació de Barcelona:

Oficina del Pla Jove

L'Oficina del Pla Jove de l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona dóna suport a les polítiques locals de joventut.

Eixos de treball:

- El suport als municipis en matèria de polítiques de joventut. - El treball conjunt amb les àrees i serveis de la Diputació de Barcelona per incloure l'àmbit de

joventut en les seves agendes de treball. - La sensibilització social quant a la condició juvenil i el paper actiu que han de tenir els joves en la

definició i constitució d'una ciutadania activa basada en la igualtat i la cohesió social.

Programa PIDCES

El Programa Informació i Dinamització als Centres d'Educació Secundària (PIDCES) és una iniciativa de l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona a través de l'Oficina del Pla Jove oberta a tots els municipis de la província de Barcelona que desenvolupen actuacions als instituts per tal de promoure la informació, la dinamització i la participació dels joves estudiants. El programa PIDCES es concreta a cada municipi i a cada institut amb la presència i l'atenció als joves i adolescents a través del Punt d'informació jove

101

Punt d'informació jove

El Punt d'informació jove és un espai d'atenció presencial estable a l'institut que posa a l'abast dels i les joves recursos informatius d'interès i accions i estratègies que promouen experiències de participació tant en el mateix centre com en el seu entorn més proper, el barri i el municipi. L'atenció presencial es concreta en un dia a la setmana durant l'hora del pati, tot i que les intervencions normalment són moltes més (formació i coordinació de delegats, organització de campanyes informatives, activitats de dinamització...).

Exposició “Després de l'ESO... què?”

L'exposició

Aquesta exposició pretén donar suport als municipis en la seva tasca d’informar i orientar els joves estudiants sobre què i com continuar estudiant després de finalitzar l’ensenyament secundari obligatori, l’hagin aprovat o no.

Exposició “El risc de l'asfalt”

Aquesta exposició, produïda en col·laboració amb la Fundació RACC, pretén informar, sensibilitzar i prevenir d'una manera propera el públic juvenil del risc de la carretera i posar èmfasi en les principals causes dels accidents de trànsit.

Campanya “Jove... solidari? I tu què en penses?”

L'Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona i Món-3 presenten un programa d'activitats educatives adreçades als adolescents i joves de 12 a 18 anys, que des d'una perspectiva dinàmica intenta sensibilitzar sobre aspectes crucials que conformen el nostre món avui dia.

Què és realment això de la solidaritat? Per què hem de ser solidaris?

El programa s'integra dins de la pràctica d'acció de l'educació per al desenvolupament, on a partir d'una proposta integrada (espai de reflexió amb el professorat, materials per als alumnes, exposicions i activitats) pretén acompanyar i introduir els joves en la vivència de la complexitat del món en què vivim amb l'objectiu que trobin camins de reflexió on aconsegueixin bases per al seu creixement personal i grupal i eines d'acció per transformar a partir de l'experiència.

També és molt important el fet de potenciar un espai de reflexió amb els grups de docents que els porti a una visió àmplia de la pràctica educativa en el marc de l'educació pel desenvolupament.

El Catàleg d'activitats d'Igualtat i Ciutadania

És una eina que l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona posa a l'abast dels ajuntaments amb la finalitat d'impulsar un conjunt d'accions de caràcter pedagògic que ofereixen entitats que treballen en l'àmbit de les polítiques de l'àrea: la diversitat i la ciutadania, la igualtat entre dones i homes, la joventut i la participació ciutadana.

Programa d'agents locals

102

Els canvis socials que es produeixen actualment en la nostra societat obliguen a una readaptació constant de les polítiques públiques que adrecem a la ciutadania, perquè les necessitats de les persones no són les mateixes ara que fa deu anys. El fet migratori, la igualtat entre dones i homes, la necessitat d'emancipació per part de la gent jove i tants d’altres factors condicionen el dia a dia a les ciutats i pobles.

Els governs locals, com a governs de proximitat, s'hi han d'adaptar per tal de donar resposta a les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes.

Amb aquest objectiu, l'any 2006, l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona i el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya va crear el Programa d'agents locals, que tenia per finalitat posar al servei dels municipis professionals especialitzats en les polítiques de ciutadania.

I ara ja hi ha 114 professionals formats per a desenvolupar polítiques d'immigració, de convivència, d'igualtat dona-home i de joventut treballant en els municipis de la província.

Suport econòmic als ajuntaments La Diputació de Barcelona té com a missió principal treballar amb els ajuntaments de la província. Amb aquest objectiu, desenvolupa programes de suport econòmic, tècnic i de recursos humans. En l'àmbit del suport econòmic, l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania ofereix subvencions als ajuntaments destinades al desenvolupament de les polítiques de ciutadania (Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat, Pla de concertació).

Formació

Des de l'Oficina del Pla Jove es porten a terme diverses accions per tal de facilitar la formació d'electes i personal tècnic en l'àmbit de les polítiques locals de joventut.

Les principals línies d'actuació d'aquest programa són les següents:

Oferta formativa Programació de cursos i monogràfics, adreçada a electes i personal tècnic de les administracions locals. A partir de demandes concretes també s'ofereix formació descentralitzada al territori. Jornades de polítiques locals de joventut Jornades anuals destinades a la definició i l'aplicació de les polítiques de joventut al món local. Curs d'especialització en polítiques locals de joventut Col·laboració amb l'Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut i convocatòria anual de beques per a professionals dels municipis. Viatges i visites d'estudis Programació de viatges i visites tècniques amb l'objectiu de conèixer polítiques i experiències d'institucions d'altres territoris.

- Generalitat de Catalunya

DIRECCIÓ GENERAL DE JOVENTUT

http://www.diba.cat/plajove/foferta.asp

http://www.diba.cat/plajove/fjornadespl.asp

http://www.joventut.info/

http://www.diba.cat/plajove/foferta.asp

103

Organisme encarregat de definir, de coordinar i d’impulsar les polítiques de joventut de la Generalitat de Catalunya.

La prioritat en matèria de Joventut és impulsar l’emancipació dels joves i les joves i fomentar la seva participació en tot allò que els envolta. I posar al seu abast la informació relativa a aquests dos objectius, organitzada per àmbits temàtics: habitatge, treball, formació, salut, cultura, associacionisme, participació, cohesió social i vacances. Disposa d’una agenda d’activitats (cursos, premis, beques, etc.) i tràmits en línia, per sol·licitar, per exemple, ajuts i subvencions.

A més, per als professionals de les polítiques de joventut, ofereix diversos recursos i serveis que faciliten les tasques, des d’elaborar un Pla local de joventut fins a notificar activitats de lleure.

Serveis i accions:

- Serveis i recursos per als professionals - Accions i recursos de la Secretaria de Joventut/Agència Catalana de la Joventut per a

professionals en polítiques de joventut - Pautes per a l'elaboració del Pla comarcal de joventut - Com fer un Pla local de joventut - Com fer un Punt d'informació juvenil - Organitzar i notificar activitats educatives en el lleure - Subvencions de la Secretaria de Joventut - Normativa i legislació en matèria de joventut - Publicacions

Altres recursos:

- Exposicions al vestíbul de la Secretaria de Joventut - Exposicions itinerants - Reserva de la Sala d'Actes i de l'Aula - Xarxa Catalana de Serveis d'Informació Juvenil - Logotips de la Secretaria de Joventut - Visitades guiades a la Secretaria de Joventut

o Associacions / Entitats del municipi

AMPES ESCOLES AMPA Puigventós AMPA La Baldufa AMPA Montserrat AMPA Escola Povill AMPA Escola cooperativa Daina Isard AMPA Ntra. Sra. de Montserrat (Escolàpies) AMPA Sant Bernat AMPA Ferrà i Esteva AMPA IES Daniel Blanxart AMPA IES Creu de Saba APA Contrapunt FAPAO

http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/OCJ/pautes_elaboracio_pla_comarcal.pdf

http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/menuitem.54699497c7208e72015d9510b0c0e1a0/?vgnextoid=5f269d6767c3b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5f269d6767c3b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/ELS_PIJ.pdf

http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/menuitem.54699497c7208e72015d9510b0c0e1a0/?vgnextoid=cbc7609ae2631110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=cbc7609ae2631110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/menuitem.2cf42aabc10c0f72015d9510b0c0e1a0/?vgnextoid=8844818ef8c3b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=8844818ef8c3b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/menuitem.54699497c7208e72015d9510b0c0e1a0/?vgnextoid=cd47573ab5d8d010VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=cd47573ab5d8d010VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/menuitem.54699497c7208e72015d9510b0c0e1a0/?vgnextoid=31b39d6767c3b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=31b39d6767c3b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/menuitem.54699497c7208e72015d9510b0c0e1a0/?vgnextoid=3bdc7b84a9c3b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=3bdc7b84a9c3b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/menuitem.54699497c7208e72015d9510b0c0e1a0/?vgnextoid=1c687b84a9c3b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=1c687b84a9c3b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/menuitem.54699497c7208e72015d9510b0c0e1a0/?vgnextoid=0c897b84a9c3b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=0c897b84a9c3b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/menuitem.54699497c7208e72015d9510b0c0e1a0/?vgnextoid=e8192220d4f82110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e8192220d4f82110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/menuitem.54699497c7208e72015d9510b0c0e1a0/?vgnextoid=8844818ef8c3b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=8844818ef8c3b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=e40ffeff2136c010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD

http://www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/menuitem.54699497c7208e72015d9510b0c0e1a0/?vgnextoid=aa176776d4be8110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=aa176776d4be8110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

104

COMERÇ Junta de l’Associació de Concessionaris Associació de Botiguers i Comerciants d'Olesa Associació d’Empresaris d’Olesa de Montserrat ESPORTS Societat Amics Pescadors Olesans Billar Club Olesa Club Petanca Acer Olesa Associació Veterans Atlètic Olesana Club Futbol Olesa Club Atletisme Olesa Club Bàsquet Olesa Club d’Esports Daina-isard Club Escacs d'Olesa Club Tennis Olesa Club Tennis Taula Olesa Club Triatló Olesa Col·lectiu de Pescadors Joves Sant Bernat C.E. EFO'87 Penya Barcelonista Peña Madridista Olesa Societat Petanca Poble Sec Societat Unió Pescadors Esportius d'Olesa Societat Ocellaire Olesana Tir Arc Olesa Unió Ciclista Olesana Power Olesa Club Futbol Sala Olesa Olesa Amateur Club de Bàsquet Club Olesa Patí Peña Motera Ole-sanos Club Esportiu Futsal Olesa 2004 Penya Blanc-i-blava “La Moreneta” Club Esportiu Gos Esport 300 ENTITATS SOCIALS I SOLIDÀRIES Ajuda en Acció Amics del Nepal Associació Ariadna Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS) Associació de Donants de Sang Associació Dones i Progrés Associació Prodisminuïts Santa Oliva Associació Voluntaris d'Olesa Plataforma d’Entitats Solidàries Campanya del Somriure

105

Creu Roja Martorell-Olesa Associació de Gent Gran Associació de Caritat de Sant Vicenç de Paül (voluntariat vicencià) MEDI AMBIENT Associació contra l’Abandó i Maltractament Animal (ACAIMA) CENTRES DE CULTE RELIGIOSOS Parròquia Santa Maria Mesquita as Salam Evangelistes SINDICATS UGT Baix Llobregat AMIC USOC CCOO Unió de Pagesos Fundació Agrícola Olesana ASSOCIACIONS DE VEÏNS AV del barri de la Central - l'Olivera AV les Planes AV Sant Bernat AV Poble Sec AV del collet de Sant Joan AV del Casc Antic AV Sant Pere de les Llumbreres A. Ribes Blaves A.P.P. finca Oasis AV la Rambla - Eixample AV els Closos - Llac FAVOM ENTITATS CULTURALS ACF Olesa Sardanista Associació d’Amics de la Puebla de Híjar Amics de l’Orgue i de les Arts d’Olesa de Montserrat Amics de Sant Jaume d'Olesa Amics de Sant Salvador de les Espases Associació de Geganters i Nans Associació de La Passió Associació Pessebristes d'Olesa de Montserrat Casal Catequístic (Parròquia Santa Maria) Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà

106

Parròquia Santa Maria (Coordinadora de Misteris) Crist de l'Agonia Esbart Olesà Penya Cultural Camioners Els Moniatos Associació Teatre del Galió UEC d’Olesa Escolania Parròquia Santa Maria Accents - Associació Cultural del Montserrat Diables Custus Ignis d’Olesa de Montserrat La Fona. Casal Independentista i Popular d’Olesa de Montserrat L’Arrel Acció Cultural L’Eixida de l’Art PARTITS POLÍTICS Bloc Olesà CiU Olesa PSC Olesa PP Olesa Entesa dels Olesans ICV-Olesa Secció local ERC PxC Olesa Partit Olesa Independent (POI)

- Actuacions, serveis i recursos duts a terme pel teixit associatiu (participació jove):

ENTITAT ACCIONS DESCRIPCIÓ

ASSOCIACIÓ DE MÚSICS LLOBREGAT

De nova creació Dinamitzar els grups de música locals Organitzar reunions i actes festius de caire ludicomusical

Promou l’ús de la música entre la població olesana. Fomenta l’educació musical entre els joves d’Olesa.

CAU (AGRUPAMENT ESCOLTA SANT BERNAT DE CLARAVALL)

Trobades setmanals amb joves i nens de l’agrupament Sortides de caps de setmana Colònies

Educació en temps de lleure. Potenciació dels valors de convivència, participació i respecte al medi ambient. Entitat depenent de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya.

JERC Concretes per campanyes Organització política juvenil formada per ciutadans d'entre 14 i 28 anys, que lluiten per millorar les condicions de vida del jovent transformant políticament i socialment la nostra nació i la realitat que l’envolta. Es defineixen com a organització ideològicament d'esquerres sota el denominador comú de l’independentisme.

CROM (CLUB DE ROL D’OLESA DE

Activitats de cap de setmana (partides de rol,...)

Grup de joves aficionats als jocs de rol. Es reuneixen els cap de setmana a

107

MONTSERRAT) l’equipament juvenil Cal Mané.

CAL OLESA (COORDINADORA ASSOCIACIONS PER LA LLENGUA)

Correllengua (3 dies d’activitats enfocades a diverses franges d’edat, principalment als joves)

Principalment promoure l’ús del català.

BUTAKA Butaka actua al Principat de Catalunya, i els seus objectius són: 1. Programació. Dur a terme programacions joves d'arts escèniques arreu del territori. 2. Difusió. Difondre el valor únic i irrepetible de l'espectacle en viu. 3. Nous públics. Crear un ambient teatral favorable per a la creació i consolidació de nous públics joves. 4. Vessant social. Impulsar el desenvolupament cultural del jovent, i plantejar una nova possibilitat d'oci que superi les barreres d'accés. 5. Producció. Estimular la producció d'espectacles destinats específicament a públics joves entre les companyies i productores del país.

Butaka Teatre Jove és un circuit estable d'arts escèniques per a joves. Es representen obres de teatre al Casal, cada dos mesos aproximadament. I la Mostra de Butaka Teatre Jove, un cap de setmana sencer d’obres de teatre i espectacles de carrer, a principis d’octubre.

COL·LECTIU DE PESCADORS JOVES DE SANT BERNAT

Practicar l’esport de la pesca Fomentar i potenciar aquest esport.

REVOLUCIÓ VERDA Accions per millorar i sensibilitzar sobre temes de medi ambient.

Entitat ecologista i juvenil.

SECCIÓ INFANTIL I JUVENIL DE LA UNIÓ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA D’OLESA DE MONTSERRAT

Excursions Tallers diversos Activitats teatrals

Entitat sense ànim de lucre que promou l'excursionisme, la cultura, les tradicions i el respecte a la persona i el medi ambient.

Amb seccions de muntanya, iniciació a l'excursionisme, esports d'aventura, la dansa amb l'esbart Santa Oliva, el teatre amb un grup amb més de 50 anys d'història, la fotografia amb 38 anys de concurs nacional de fotografia, la serp estricadora (membre del bestiari del Baix Llobregat) i tot un

108

seguit d'activitats, conferències, exposicions, balls,...

Amb un fort esperit de participació a la vila d'Olesa.

ASSOCIACIÓ LA XARXA D’OLESA

Espectacles per a infants al Casal, cada dos mesos aproximadament.

Associació per a la promoció de l'espectacle infantil i juvenil d'Olesa de Montserrat

ESPLAI ESPANTAOCELLS

Activitats els dissabtes a la tarda, a l’Associació Prodisminuïts Santa Oliva

Aconseguir el benestar dels joves discapacitats mitjançant una atenció globalitzadora i integradora

BLOC JUVENIL – CASAL CATEQUÍSTIC

Cinema Festival Nits en Viu Teatre Altres activitats

Promoure activitats infantils i juvenils, potenciar la cultura i la participació ciutadana.

COR JOVE PARRÒQUIA SANTA MARIA

Assajos i actuacions a Olesa i fora d’Olesa Espectacles de teatre musical

Els principals objectius són:

Fomentar el cant coral dins de l'església. Participar en els actes litúrgics. Formar part d'activitats musicals i potenciar la cultura catalana. Crear un cicle de concerts de cant coral. Fomentar la cultura catalana fora de Catalunya.

Hi ha també grups de joves no formalitzats com a entitat: CEIM (Coordinadora d’Esquerra Independentista el Montserratí), Bastoners i un grup de joves força important de patinadors (skate i scooter). Equipaments d’Olesa de Montserrat utilitzats pels joves olesans:

- Equipament juvenil Cal Mané - Casa de Cultura - Biblioteca - Escola Municipal de Música - Fundació Arts i Oficis - Instal·lacions esportives (pavelló municipal, camp de futbol, piscines,...) - Locals d’associacions de veïns) - Pistes de barri (futbol sala i bàsquet) - Pista de skate

Visualització de l’ORGANITZACIÓ MUNICIPAL:

Oposició: CiU: Sra. Maria Mercè Jou Torras Sr. Domènec Paloma Sancho Sra. Mireia Cañadell Tobella Sr. Joan Sanahuja Escribà PSC: Sr. Jaume Monné Dueñas Sra. Rosina López Vigil Sr. Juan Miguel Flores Martínez PP: Sr. Jorge Manfredi López Sr. José Fco. Ramírez Carpintero PxC: Sr. Francisco Javier Fernández Giménez EO-ICV-EPM: Sr. Jorge Cornellas Illa ERC-AM: Sra. Mireia Monfort Sòria

Alcaldia Sr. Salvador Prat Asensio

BO-EUiA

1r tinent d’Alcaldia: Sr. Joan Segado Cano BO-EUiA 2n tinent d’Alcaldia: Sr. Pere Planas Duran BO-EUiA 3r tinenta d’Alcaldia: Sra. Pilar Puimedon Monclús BO-EUiA

Sr. Salvador Prat Asensio BO-EUiA

Sr. Joan Segado Cano BO-EUiA

Sr. Pere Planas Duran BO-EUiA

Sra. Pilar Puimedon Monclús BO-EUiA

Sra. Georgina Muñoz Gil BO-EUiA

Sr. Jordi Martínez Vallmitjana BO-EUiA

Sr. Francesc Rosa Gutiérrez BO-EUiA

Sr. Pere Oleart Comellas BO-EUiA

Sra. Montse Esparbé Parent BO-EUiA

• ALCALDIA • Regidoria de Règim Intern • Reg. Promoció Econòmica • Departament de Treball i Formació • Departament de Promoció Econòmica, Comerç, Indústria i Turisme • Contractació

•Àrea de Desenvolupament •Regidoria d’Hisenda •Departament dÉconomia i Hisenda

•Àrea de Territori i Sostenibilitat •Regidoria de Territori i Urbanisme •Regidoria de Seguretat Ciutadana •Departament de Seguretat Ciutadana

•Àrea de Serveis •Regidoria dÉnsenyament, Cultura i Joventut •Departament de Cultura •Departament dÉnsenyament •Departament de Festes •Departament de Joventut

•Regidoria de Benestar Social •Departament de Sanitat i Consum •Departament de Serveis Socials •Departament de Polítiques dÍgualtat •Departament de Solidaritat i Cooperació

•Regidoria de Comunicació •Departament de Tecnologies de la Informació i la Comunicació •Departament de Comunicació

•Regidoria de Manteniment dÉspais Públics i Medi Natural •Departament de Mobilitat, Transport i Aparcament •Departament de Medi Ambient, Habitatge i Patrimoni •Departament de Via Pública

•Regidoria dÉsports •Departament dÉsports

•Regidoria de Participació Ciutadana •Departament dÁtenció Ciutadana (OAC)

2.5. Conclusions

Des del Departament de Joventut, després de treballar intensament en el Pla Local de Joventut d’Olesa de Montserrat 2013-2017 i havent analitzat la situació general del jovent olesà a partir de la diagnosi (recollint dades, realitzant enquestes, entrevistes, trobades....), estem en disposició d’extreure algunes conclusions. A banda de l’anàlisi de la realitat juvenil olesana, també hem visualitzat els recursos i programes existents, cosa que ens pot permetre veure què falta i com hem treballar en l’àmbit de joventut al nostre municipi.

Aquest coneixement de la realitat juvenil que ens ha permès la diagnosi d’aquest Pla, ha de permetre un major apropament del Departament de Joventut a la diversitat existent dels joves olesans, copsant així les diferents sensibilitats, les quals tindrem en compte a l’hora de dur a terme les polítiques de joventut en els propers quatre anys. Vetllant perquè la lògica juvenil sigui incorporada en totes aquelles polítiques i actuacions públiques adreçades als joves.

Tot plegat ens permetrà transformar actuacions concretes d’un Pla Local de Joventut al llarg de la seva durada, per adaptar-les als canvis observats gràcies a un sistema dinàmic de coneixement de la realitat.

Creiem també que no podem realitzar un PLJ sense tenir en compte dos conceptes claus: l’opinió i el coneixement, ja que són dos instruments fonamentals en què haurem de basar-nos per fer la tria dels programes a desenvolupar i treballar en el PLJ. El coneixement objectiu de la realitat dels joves i la seva opinió han de ser elements complementaris i necessaris de tota política de joventut.

Hem de considerar tots els àmbits possibles de la vida dels joves com a part de la nostra feina, no podem refusar com a espai de treball cap temàtica que afecti els joves, i tampoc refusar cap jove, és a dir, totes les persones del nostre municipi en edat de ser considerades joves són objecte potencial del nostre treball. És obvi que els recursos de què disposem, principalment humans, ens permetran arribar amb més o menys eficàcia a la totalitat dels joves olesans. Però tot amb tot, hem dissenyat els programes amb l’objectiu essencial d’arribar al nombre més gran possible de joves.

La demanda més sol·licitada en tot els procés de la diagnosi ha estat la relacionada amb organitzar més activitats d’oci nocturn. En aquest punt, volem assenyalar que en el context de crisi actual, els recursos de què disposem com a administració són escassos. Aquest fet, sumat a la nova llei d’espectacles, que obliga a la contractació de més serveis de seguretat per organitzar activitats d’oci i al fet que cada vegada es fa més dur compaginar les demandes dels joves amb el rebuig d’un petit sector de la població adulta –molt reivindicatiu i bel·ligerant- que no accepta cap activitat que faci soroll a l’entorn del seu habitatge.

Mirar de compaginar els dos sectors abans esmentats és una tasca difícil, que es mira de pal·liar introduint molts espais, alguns d’ells allunyats del centre de la població, per tal de fer una rotació que permeti utilitzar els espais dues vegades a l’any. També fem i seguirem fent una tasca de foment de la tolerància entre aquests sectors inicialment oposats.

Des del Departament de Joventut, des de l’àmbit de la FORMACIÓ, tant des de la perspectiva cultural com de formació ciutadana o de lleure, amb esforç i motivació, hem establert i estem establint mecanismes bàsics de treball transversal amb la resta de Departaments, col·laborant amb les entitats, sol·licitants ajudes a altres Institucions i/o Administracions, ...; per poder atendre necessitat i demandes, com es pot veure als programes adjunts, desenvolupats per als propers

111

quatre anys. Cadascun d’aquest programes s’ha descrit i pensat tenint en compte les seves corresponents justificacions, els objectius, els destinataris, la metodologia, la temporalització i l’avaluació. Tot i que en l’apartat d’actuacions ja s’esmenta, volem destacar els dos àmbits que des del Departament de Joventut creiem de vital importància de treballar-hi:

Dins l’àmbit d’emancipació cal treballar els aspectes relacionats amb l’assessorament i l’orientació acadèmica i laboral, partint de la base que ha estat una de les demandes d’intervenció més sol·licitades per part del jovent i dels professionals entrevistats. Cal tornar a fer èmfasi aquí a l’alt percentatge de joves aturats i en un percentatge no menyspreable de joves a la manca de formació especialitzada.

Dins l’àmbit de participació, es vol potenciar la xarxa associativa, reforçant i donant suport a les entitats que ofereixen serveis adreçats als joves, perquè puguin cobrir la totalitat o gran part de les seves necessitats i accions.

En aquest àmbit, també es programaran més activitats d’oci alternatiu i s’intentarà d’aconseguir espais per dur-les a terme. L’edifici triat en primer lloc és l’Escorxador, pensat com a espai polivalent i referent per als joves, per a la rehabilitació del qual s’han sol·licitat ajuts a la Xarxa de Governs Locals i al FEDER, a banda d’aportar-hi recursos propis per completar-ho.

Tenim per davant 5 anys difícils, però el repte no ens ha de fer por. Cal treballar, invertir i esforçar-se per tal de contribuir a què el jovent, el nostre futur, estigui més ben format en tots els aspectes i no se senti desemparat ni desintegrat de la societat de la qual forma part. Tant de bo que aquest Pla contribueixi a fer-ho possible.

3. Missió i objectius estratègics La missió és la finalitat principal del Pla, la raó per la qual el desenvolupem.

La missió d’aquest Pla local és atendre la diversitat dels joves i fomentar valors que els facilitin el seu viatge cap a la vida adulta.

Objectius

Objectius generals

Definir i ordenar la política de joventut.

Objectius estratègics:

Donar capacitat de gestió i recursos al Departament de Joventut. Treballar, incidir i participar en les accions, serveis i programes que es portin a terme destinats als

joves, treballant amb els diversos sectors, és a dir, les administracions (sector públic), empreses o col·lectius (sector privat) o entitats (voluntariat).

Treballar transversalment amb els diversos departaments municipals i amb les diferents administracions.

Promoure la implementació d’una lògica juvenil en totes les accions destinades als joves. Fer partícips els joves de les polítiques de joventut i impulsar la participació en la concreció de les

accions i programes.

112

Fomentar la ciutadania activa dels joves, el seu desenvolupament global i la seva autonomia personal.

Objectius estratègics: Facilitar l’accés a la informació. Promoure l’ús de les noves tecnologies. Promoure la realització d’una programació d’activitats. Facilitar les condicions per a un ús alternatiu del lleure, que se situï en els àmbits, els espais i els

horaris propis dels joves. Promoure l’associacionisme i la participació dels joves tant en l’associacionisme formal com en els

col·lectius no formalitzats. Promoure canals reals de participació entre els joves i adequar les accions i els programes

d’activitats a la realitat. Facilitar la igualtat d’oportunitats entre els joves. Orientar i assessorar els joves en la seva entrada al mercat laboral i la seva formació. Fomentar l’emprenedoria. Facilitar l’emancipació entre la població jove.

4. Metodologia

Un cop coneguts els pilars de les polítiques de joventut actuals, ens plantegem quines són les necessitats del nostre municipi i, per tant, quins objectius es pretenen aconseguir. No obstant això, cal posar rigor i mètode per no abordar temes o plantejar-se objectius abans no s’hagi fet un recorregut inicial per veure quina és la realitat concreta i quins són els objectius estratègics plantejats en documents com el Pla nacional de joventut, rebre l’assessorament de professionals i escoltar la veu dels joves. En els punts que venen a continuació s’explica com s’ha de treballar en cada un dels apartats. Un cop definits els objectius que es volen assolir, es desenvolupen les línies d’actuació, que seran els eixos prioritaris que l’Ajuntament vetllarà per dur a terme. Per aconseguir-ho, es defineixen uns programes que inclouran les activitats, temporitzades, amb el pressupost corresponent i recursos per desenvolupar-les. El disseny del Pla ha de servir per formular actuacions que permetin canviar les mancances detectades en la diagnosi. Per aconseguir-ho, en primer lloc s’estableixen els objectius a què es vol arribar i les accions que hauran de permetre assolir els objectius. 11.MISSIÓ I OBJECTIUS. Després d’obtenir els resultats de la diagnosi i tenint en compte els objectius de partida, aquest apartat sintetitza la voluntat final del PLJOM. Plantegem ara uns objectius i fites que tenen en compte no solament la voluntat política, sinó també els principis rectors del PNJCat i les necessitats documentades que es desprenen de l’anàlisi de la realitat juvenil i de l’anàlisi de les polítiques de joventut. Olesa de Montserrat disposava d’un PLJ corresponent al període 2009-2011. Calia, en primer lloc, revisar-ne el contingut i fer-ne l’avaluació. Se n’ha valorat l’impacte dels projectes més importants, els projectes dedicats a joventut endegats per les diferents àrees de l’Ajuntament i en quin estat es troben.

113

El pas següent ha estat el recull i l’estudi dels materials orientats a la redacció d’un Pla local d’acord amb les noves directrius autonòmiques. S’han pres com a referència les que proposa el PNJCat, així com els seus objectius i estratègies. S’han considerat les fites que es plantegen i també s’ha tingut en compte d’altres documents com són les orientacions per a l’elaboració d’un Pla local de joventut (Observatori Català de la Joventut, novembre 2011). Finalment, s’ha rebut l’assessorament dels professionals provincials de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, en diferents reunions informatives sobre els objectius prioritaris que han de recollir els nous plans locals i els principis rectors i criteris metodològics per al desenvolupament d’un Pla local complet.

Treball intern: atesa la naturalesa del treball en joventut i la necessitat de participar i d’entusiasmar-se pels projectes que es fan, és molt important treballar sempre en equip. D’aquesta manera, es procura que els projectes estiguin elaborats i avaluats col·lectivament, encara que el responsable de la seva execució sigui un dels membres de l’equip dels projectes transversals.

Per altra banda, es dóna molta importància a la formació dels membres de l’equip, atesa la complexitat i el dinamisme del col·lectiu amb el qual es treballa i amb la finalitat de crear xarxes de professionals que puguin oferir suport i intercanvis d’experiències. En aquest sentit, cal aprofitar les possibilitats de les TIC per consolidar el treball en xarxa, ja que actualment es tendeix a potenciar aquesta metodologia de treball amb la finalitat d’optimitzar els recursos tant humans com materials.

Pel que fa a la coordinació amb la regidora de Joventut, es porta a terme bàsicament a través de la tècnica de Joventut, tot i que es poden convocar les reunions de seguiment i d’informació que es creguin necessàries.

Comissió Tècnica Interdepartamental

Es tracta de comissions formades per tots els responsables tècnics dels diversos departaments municipals implicats en matèria de joventut en projectes concrets. La seva finalitat és el treball transversal i la coordinació amb la resta de departaments municipals, tant pel que fa a programes amb cogestió, com a programes amb participació. Es tracta de crear estructures que generin la cultura del treball conjunt, al marge de les rutines establertes.

Composició: hi ha un responsable de cada departament municipal que treballa amb els i les joves. Les seves funcions són les de coordinar les accions en matèria de joventut, establir prioritats, facilitar la informació i la participació en els programes propis de cada àmbit i la d’impulsar programes concrets que responguin a necessitats puntuals que es puguin detectar o preveure. Finalment, ha d’avaluar els diversos programes periòdics i l’estat general del municipi en matèria de joventut.

Es reuneix ordinàriament cada dos mesos, i més sovint si els programes ho requereixen.

114

5. Línies d’actuació i/o programes Estan relacionades amb els objectius definits a l’apartat anterior i es diferencien de les actuacions continuades, però també se n’afegeixen de noves per tal d’assolir els objectius marcats. PROGRAMES / PROJECTES Per tal d’aconseguir organitzar les actuacions, s’han establert dos grans projectes que emmarcaran les activitats que es desenvoluparan a l’Àrea de Joventut, de manera exclusiva o bé compartida amb altres àrees de l’Ajuntament, al llarg d’aquests anys. Aquests dos grans projectes són: Projecte Emancipació, que pretén assolir els objectius d’incrementar les oportunitats formatives, laborals i d’emancipació del jovent olesà. Projecte Participació, que pretén consolidar un sistema de participació juvenil, obert, amb autonomia i capacitat de gestionar els recursos propis i els que l’Ajuntament hi pugui destinar. També es proposa oferir més espais d’oci i cultura. PROJECTE 1. EMANCIPACIÓ Aquest projecte es presenta com un conjunt de mesures d’orientació i formació per fomentar i millorar l’ocupabilitat del jovent olesà, així com per afavorir l’emancipació del nostre jovent. Es pretén donar respostes a les demandes i orientar els joves en les temàtiques laborals, formatives i d’habitatge del seu interès. Així, aquestes actuacions s’han d’emmarcar dins la realitat dels joves d’Olesa detectada en la diagnosi del Pla local de joventut duta a terme durant el darrer trimestre de 2012.

PROJECTE 2: PARTICIPACIÓ

Aquest projecte es presenta davant de les necessitats de crear una societat més participativa, inclusiva i transformadora, i oferir al jovent més espais culturals i d’oci. Es pretén donar respostes a les demandes i orientar els joves en les temàtiques de participació i d’oferta cultural i d’oci. Així, aquestes actuacions s’han d’emmarcar dins la realitat dels joves d’Olesa detectada en la diagnosi del Pla local de joventut.

Val a dir que aquestes propostes no són tancades, sinó que són una guia de referència de les actuacions que s’han de dur a terme durant el proper trienni, i per tant s’hauran d’anar revisant segons el cicle i l’evolució de la joventut del nostre municipi. Olesa ha d’aconseguir assolir l’objectiu d’incrementar les oportunitats formatives, laborals i d’emancipació del jovent del municipi. Per dur a terme les accions següents s’ha de comptar amb la tècnica de Joventut, que treballarà conjuntament amb els tècnics de l’àrea de Promoció Econòmica, Ensenyament i Serveis Socials. També caldrà la coordinació amb els centres de Secundària de la població.

PROJECTE EMANCIPACIÓ

OBJECTIUS ESTRATÈGICS:

Fomentar la col·laboració entre els departaments de Joventut i Promoció Econòmica, amb la finalitat de vertebrar la informació destinada al jovent.

Orientar i assessorar els joves en la seva entrada al mercat laboral.

Apostar per dotar de bona informació el jovent en formació.

Oferir tallers i accions formatives d’interès, i ampliar el nombre de joves de la Borsa de Treball.

Fomentar l’emprenedoria.

Facilitar l’emancipació entre la població jove.

ASSESSORAMENT LABORAL

FORMACIÓ I ORIENTACIÓ ACADÈMICA I

LABORAL

TREBALLA A

L'ESTIU

HABITATGE

Accions: 1. Taller d’elaboració del currículum 2. Taller: “Entrevista de feina” 3. Taller de psicotècnics i proves selectives 4. Recerca de feina per Internet 5. Taller sobre xarxes socials 6. Xerrada: “Reforma laboral 2012. Com t’afecta?”

7. Taller sobre generació d’idees/emprenedoria

8. Taller: “Aproximació al món laboral. Contracte i nòmina”

9. Habilitats socials

Accions: 1. Itineraris formatius 2. Pràctiques a l’estranger 3. Curs de director/a de lleure 4. Curs de monitor/a de lleure 5. Curs de Community Manager 6. Xerrada: “Treballar a Europa” 7. Camps de treball 8. Seminari de generació d'idees 9. Projecte SUMA’T 2012 10. Curs de socorrisme

Accions: 1.Projecte Brigada Jove 2.Feines d’estiu

Accions: 1. Xerrada: “Informa’t abans de signar una hipoteca” 2. Xerrada: “Desnonaments, què en sabem?” 3. Xerrada: “Ajudes a l’habitatge jove. Compra i lloguer” 4. Xerrada: “Cooperativa d’habitatge, és possible?”

116

EIX NOM PROGRAMA

DESCRIPCIÓ OBJECTIU METODOLOGIA COORDINACIÓ/ INTERRELACIÓ

PRESSU- POST

EMANCIPACIÓ

Assessora- ment Laboral

Aquest programa pretén acompanyar el jove en el seu procés de recerca de feina, treballant tots aquests aspectes: Elaboració del currículum Entrevista de feina Proves psicotècniques i selectives Recerca de feina per Internet Xarxes socials i programació Reforma laboral Generació d’idees/emprenedoria Contractes, nòmines, ... Habilitats personals (coach,...)

Assessorar el jovent i dotar-lo d’eines i recursos perquè la seva incorporació al món del treball sigui satisfactòria.

Se seleccionaran els joves atesos al Programa Municipal de Transició Escola-Treball (PMTET) i del Departament de Joventut. Es faran monogràfics de cada temàtica.

PMET Empreses Sindicats Departament TIC

6.000 € per any Total: 24.000 €

Formació i Orientació Acadèmica I Laboral

Orientació: Itineraris formatius Pràctiques i treballar a l’estranger (idiomes, etc.) Camps de treball Pel que fa a la formació, ens basarem en les demandes dels joves i dels sectors amb més sortida professional a la zona i algun sector emergent. Curs de director/a de lleure Curs de monitor/a de lleure Curs de socorrisme Community manager Projecte Suma’t: és un programa de la Generalitat que es va iniciar el

Acostar la formació professional i continuada, per tal d’especialitzar el jovent olesà. Informar de les activitats i opcions formatives del municipi, comarca i província. Fomentar l’autoocupació i oferir informacions bàsiques per treballar a l’estranger. Reduir l’atur juvenil. Augmentar la formació i l’assessorament per entrar al món laboral.

Se seleccionaran joves atesos al TET i del Departament de Joventut. Es faran monogràfics de cada temàtica. Per al projecte Suma’t: Publicades les bases de la convocatòria al DOGC, caldrà establir una reunió amb els agents participants en l’acció, com són el Consell Comarcal i l’àrea de Promoció Econòmica.

PMTET Entitats Empreses

7.000 € per any Total: 28.000 €

117

2011. En aquest programa es combinen accions d’orientació i formació i pràctiques en empresa. Aquesta acció està pensada perquè els joves que no disposen d'ESO puguin tenir una oportunitat extra i formar-se en una professió.

Treballa a l’Estiu

Brigada Jove d’estiu, on els joves del poble treballaran per primer cop, al seu poble i per al seu poble, en el manteniment del municipi (jardins, carrers,...) mentre reben formació teoricopràctica. Feines d’estiu: xerrades i orientacions per tal de trobar feines d’estiu (cambrers, cangurs, monitors de lleure...)

Dotar els més joves d’una primera oportunitat laboral, ja que són aquests els més desvalguts a l’hora d’aconseguir una feina en el període estival. El projecte pretén donar formació i experiència alhora.

Publicació de les bases. Selecció. Formació dels escollits. Revisió a mig procés. Seguiment durant el projecte. Revisió final.

Departament de Via Pública PMTET Empreses del sector (jardiners,...)

15.000 € per any Total: 60.000 €

Habitatge Oferir informació bàsica relacionada amb habitatge, a través de xerrades (contractes de lloguer, hipoteques, desnonaments,..) i assessorament individualitzat. Disposar d’una persona de referència que ho faci més entenedor i així els joves puguin anar més segurs en el procés de compra o lloguer d’un habitatge.

Donar resposta i informació al jovent en temàtica d’habitatge.

Prospecció d’entitats o empreses que puguin fer les xerrades i coordinació amb el departament d’Habitatge de l’Ajuntament

Departament d’Habitatge Associacions Empreses

1.000 € per any Total: 4.000 €

118

PROJECTE PARTICIPACIÓ

OBJECTIUS ESTRATÈGICS:

Fomentar la col·laboració entre les àrees de Joventut, Cultura i Noves Tecnologies, amb la finalitat d’incrementar la participació dels joves.

Oferir més activitats adreçades a la cultura i a l’oci, així com aconseguir uns bons canals de diàleg i de traspàs d’informació.

CULTURA I OCI

PARTICIPACIÓ

DIFUSIÓ

INFORMACIÓ

ESCORXADOR

Accions: 1. Activa’t 2. Programació artística i creativa 3. Diversitat 4. Nits de qualitat

Accions:

1. Taula Jove 2. Voluntariat 3. Suport a entitats

Accions: 1. Noves formes 2. PIDCES

Accions: 1. Rehabilitació i dinamització de l’Escorxador

119

EIX NOM PROGRAMA

DESCRIPCIÓ OBJECTIU METODOLOGIA COORDINACIÓ/ INTERRELACIÓ

PRESSU POST

PARTICI PACIÓ

Cultura i Oci: Activa’t

Consolidar el projecte d’activitats i tallers juvenils de la Regidoria de Joventut

Oferir als joves un ventall d'activitats formatives. Promoure la participació dels joves. Fomentar la creació de grups estables a través de grups d'afinitat.

Organitzar tallers de diverses temàtiques, implicant departaments de l’Ajuntament, que treballin aspectes relacionats amb els joves, sempre tenint en compte les seves pròpies demandes.

Departament de Cultura Departament d’Esports Departament d’Igualtat

5.000 € per any Total: 20.000 €

Cultura i Oci: Programació artística i creativa

Dur a terme diverses accions: Cens de joves creadors Autopromoció i promoció Programació estable en espais alternatius Mostres col·lectives Concursos i premis Beques a la creació Catàleg de joves creadors Formació Aquest programa sorgeix de la demanda dels joves quant a oferta musical i d’art, i alhora per promoure i fomentar el teixit musical del municipi.

Donar suport a les iniciatives dels joves del municipi i als concerts musicals anuals de les entitats juvenils. Fomentar la creació musical i artística entre els joves. Promoure plataformes i espais d’actuació per a joves músics i DJ. Facilitar la formació als joves músics i DJ Generar una programació estable de concerts i activitats musicals.

Crear un comissió de joves músics i entitats que organitzin concerts per tal de treballar conjuntament.

Entitats Joves artistes Joves músics

4.000 € per any Total: 16.000 €

Cultura i Oci: Diversitat

Projecte que pretén treballar la integració dels joves a través de la participació i per tallers en els “espais naturals de convivència”, especialment els que s’originen amb entitats del municipi.

Incidir en el grau de qualitat dels processos d'integració de la població estrangera. Fer que la població autòctona participi en processos en què, en realitat, també participa. Apostar per la convivència i

Organitzar activats conjuntes amb associacions de veïns i altres entitats del municipi per tal de treballar la convivència.

Associacions de veïns Entitats Departament de Diversitat i Ciutadania

2.000 € per any Total: 8.000 €

120

la cohesió social de la ciutadania, i en especial dels joves i de les dones com a grups més receptius i probablement més vulnerables.

Cultura i Oci: Nits de qualitat

Donar continuïtat al projecte moderat per l’entitat Spora que incorpora tècnics i tècniques de salut, cultura i joventut. Joves en general i empresaris de l’oci.

Promoure les nits de qualitat, quant a reducció de riscos i bons usos dels espais d’oci.

Organitzar activitats d’oci nocturn alternatiu per tal de promoure usos saludables entre els joves.

S’inclou dins del Programa Cabalbaix

5.000 € per any Total: 20.000 €

Participa: Taula Jove

Reactivar l’organisme de debat i decisió de les accions juvenils que es vulguin dur a terme al municipi. Sistema de participació juvenil que representi el màxim nombre de persones i entitats juvenils i que pugui ser capaç de gestionar l’activitat juvenil del municipi.

Avançar cap a l’autonomia, el desenvolupament personal i la participació de la gent jove en allò col·lectiu.

Incrementar la participació jove i dotar-la de presa de decisions.

La creació d’un consell de joves és un projecte que vol constància. Ha de crear un hàbit de participació, ha de ser representatiu quant als membres que el formen. - Reunions amb les entitats - Altres accions de participació - Consolidació d’un calendari - Integrat pel màxim de joves possible i que tingui com a finalitat resoldre una activitat proposada per ells o consolidada en el municipi.

Entitats del municipi

300 € per any Total: 1.200 €

Participa: Voluntariat

Crear un grup de joves voluntaris per tal que col·laborin amb el departament de Joventut en activitats puntuals, i que alhora puguin fer d’informadors juvenils difonent activitats i campanyes concretes (dia mundial de la

Fomentar el voluntariat. Promoure valors educatius.

Fer una campanya per tal d’aglutinar el nombre màxim de joves i dissenyar activitats conjuntes per tal que siguin atraients.

Entitats del municipi Departament de Serveis Socials PMTET

600 € per any Total: 2.400 €

121

sida..)

Participa: Suport a entitats

Consolidar el programa ja existent de suport a les entitats del municipi, a través de subvencions i d’assessorament en l’organització de les seves activitats, complementades amb formacions puntuals.

Promoure les activitats destinades als joves.

Donar suport a les iniciatives d’entitats juvenils.

Fomentar l’associacionisme.

Convocar subvencions per a entitats. Xerrades i reunions amb entitats. Coordinar-se en el calendari anual d’activitats. Assessoraments puntuals.

Entitats del municipi Departament de Participació Ciutadana

10.000 € per any

Total: 40.000 €

Difusió / Informació: Noves formes

Disseny d’una pàgina web i el seu manteniment. Activitats noves referides a les noves tecnologies: tallers, xerrades, campanyes originals de difusió, etc.

Arribar a tota la població juvenil pel que fa a la difusió.

Coordinar-se amb el departament de les TIC de l’Ajuntament.

Departament TIC 1.500 € per any Total: 6.000 €

Difusió / Informació: PIDCES

Potenciar el Punt d’informació ja existent, fent que aglutini tota la informació relacionada amb treball, habitatge, oci, cultura, salut, educació, participació ,… Treballar coordinadament amb els delegats/des de cada centre.

Dinamitzar els diversos canals d’informació, les xarxes socials i estar al dia de les problemàtiques i les necessitats que vagin sorgint.

El tècnic/a de Joventut s’encarregarà de coordinar les diferents àrees de l’Ajuntament per tal de rebre tota la informació necessària i traslladar-la al PIDCES, a part de la informació generada a l’equipament juvenil Cal Mané.

Centres de Secundària i d’ESO Diputació

900 € per centre de secundària (5) i any Total: 18.000 €

Rehabilitació i Dinamització de l’Escorxador

Nou equipament de serveis per a la joventut que actuï com a espai de referència per a les polítiques de joventut del municipi. És una llarga reivindicació del jovent olesà, ja que allà s’hi ha projectat una sala de concert, bucs d’assaig, espais polivalents, sales per a entitats juvenils, etc.

Promoure activitats d’oci i lleure.

Fomentar la participació juvenil.

Rehabilitar l’edifici. Traslladar l’equipament juvenil i dinamitzar l’espai.

Ajuntament d’Olesa de Montserrat. Cofinançat FEDER i Xarxa

1.811.000€ (per fases) 14.000€ (terra)

122

TOTAL PRESSUPOST ORIENTATIU DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT D’OLESA DE MONTSERRAT 2013-2017: 2.072.600,00€ 6. CRONOGRAMA D’ACCIONS 2013-2016: PROJECTE EMANCIPACIÓ 2013:

CRONOGRAMA D’ACTIVITATS Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.

Assessorament Laboral

1 Taller d’elaboració CV

2. Taller: "Entrevista de feina"

3. Taller de psicotècnics i proves selectives

4. Recerca de feina per Internet

5. Taller sobre xarxes socials i programació

6. Xerrada: "Reforma laboral 2012. Com t'afecta?"


8. Taller: "Aproximació al món laboral. Contracte i nòmina”

9. Habilitats personals

Formació i Orientació Laboral

1. Itineraris formatius

2. Pràctiques a l’estranger (idiomes,...)

3. Curs de director/a de lleure

4. Curs de monitor/a de lleure

5. Curs de Community

123

Manager

6. Xerrada: "Treballar a Europa"

7. Camps de treball

8. Seminari de generació d'idees

9. Projecte SUMA'T 2012

10. Curs de socorrisme

Treballa a l’estiu

1. Projecte Brigada Jove

2. Feines d’estiu

Habitatge

1. Xerrada: "Informa't abans de signar una hipoteca"

2. Xerrada: "Desnonaments, què en sabem?"

3. Xerrada: "Ajudes a l'habitatge jove. Compra i lloguer"

4 Xerrada: "Cooperativa d'habitatge, és possible?"

2014:






4. Recerca de feina per

124

Internet




8. Taller: "Aproximació al món laboral. Contracte i nòmina







5. Curs de Community Manager


7. Camps de treball






2. Feines d’estiu

Habitatge


2. Xerrada: "Desnonaments,

125

què en sabem?"



2015:

















5. Curs de Community

126

Manager


7. Camps de treball






2. Feines d’estiu

Habitatge

1 Xerrada: "Informa't abans de signar una hipoteca"



4. Xerrada: "Cooperativa d'habitatge, és possible?"

2016:







127








2. Pràctiques a l’estranger





7. Camps de treball






2. Feines d’estiu

Habitatge



3. Xerrada: "Ajudes a

128

l'habitatge jove. Compra i lloguer"


2017:




2. Taller: “Entrevista de feina"










2. Pràctiques a l’estranger




129


7. Camps de treball






2. Feines d’estiu

Habitatge





PROJECTE PARTICIPACIÓ: 2013:


Cultura i Oci

1 Activa’t

2. Programació artística i creativa

3. Diversitat

130

4. Nits de qualitat

Participa

1. Taula Jove

2. Voluntariat

3. Suport a entitats

Difusió - Informació

1. Noves formes

2. PIDCES

Escorxador

1. Rehabilitació de l’Escorxador

2014:


Cultura i Oci

1 Activa’t


3. Diversitat

4. Nits de qualitat

Participa

1. Taula Jove

2. Voluntariat



1. Noves formes

2. PIDCES

Escorxador


131

2015:


Cultura i Oci

1 Activa’t


3. Diversitat

4. Nits de qualitat

Participa

1. Taula Jove

2. Voluntariat



1. Noves formes

2. PIDCES

Escorxador


2016:


Cultura i Oci

1 Activa’t


3. Diversitat

4. Nits de qualitat

Participa

132

1. Taula Jove

2. Voluntariat



1. Noves formes

2. PIDCES

Escorxador


2017:


Cultura i Oci

1 Activa’t


3. Diversitat

4. Nits de qualitat

Participa

1. Taula Jove

2. Voluntariat



1. Noves formes

2. PIDCES

Escorxador


7. AVALUACIÓ Tot i que en molts dels plans d’actuació que elaboren els municipis no se’n preveu l’avaluació, nosaltres pensem que és bàsic, en el nostre mètode de treball, l’avaluació continuada, a través de diferents mètodes, el procés i la implementació del Pla. En l’avaluació tindrem en compte aspectes quantitatius (sobretot pel que fa a l’evolució de la utilització dels serveis i d’assistència a activitats), però sobretot i fonamentalment, com és habitual en la majoria de serveis a les persones, aspectes qualitatius. Aquests aspectes es mesuraran en grups de treball interns, del Departament i externs, tant des del punt de vista dels tècnics com dels joves. Les formes seran a partir de la realització d’enquestes, qüestionaris, fitxes i grups de discussió i entrevistes personals. L’avaluació que proposem es formularà des de diversos vessants: l’experimental, el comparatiu i el d’opinió. S’utilitzaran tres criteris fonamentals:

1. Criteri de realisme

A partir de l’observació de la realitat i d’escoltar els mediadors repartits pel territori, caldrà avaluar si els objectius que ens hem marcat corresponen realment a les necessitats dels joves. Per a analitzar-ho caldrà revisar periòdicament els nostres objectius, veure si són adequats i si realment són prioritaris per als joves i si corresponen a les seves necessitats.

Per fer aquesta avaluació es poden fer unes plantilles amb unes qüestions clau que plantegin referents a l’anàlisi dels objectius. És important en aquest sentit, buscar la veu i l’opinió tant interna (equip de tècnics) com externa (joves) A partir dels resultats anirem variant i adequant els plantejaments inicials.

Finalment ens plantejarem també el nivell de coneixement i de reconeixement de les accions i els programes que estem portant a terme. El resultat d’aquest aspecte ens pot fer modificar aspectes laterals, però importants, com la publicitat de la nostra acció.

2. Criteri d’eficàcia Es tracta de mesurar la consecució dels objectius proposats. Per una banda caldrà analitzar internament l’organització i com s’ha plantejat la realització i l’organització dels programes, els mètodes utilitzats, el nombre de persones, els circuits i els procediments.

Per altra banda, revisarem si els programes i les actuacions plantejades són els més adequats per a assolir els objectius, si hi ha un equilibri entre els diversos programes que corresponen a aquests objectius i finalment, l’eficàcia de les nostres actuacions.

3. Criteri d’eficiència Finalment, caldrà avaluar si estem seguint el millor camí, el més econòmic i el més racional per assolir els objectius i si una mateixa acció o un mateix programa es podria fer amb menys recursos (en col·laboració amb altres entitats, amb mitjans més econòmics, etc).

134

Qui avalua:

A banda de l’avaluació permanent de la Regidoria de Joventut i dels tècnics corresponents, donat que aquest Pla ha estat elaborat i consensuat pel Consell de Joventut d’Olesa de Montserrat, la seva avaluació serà també participada pel conjunt dels joves d’Olesa.

Com i quan recollim la informació:

A més de l’opinió dels participants del Consell de Joventut/trobades participatives elaborarem una enquesta al febrer de 2014 que ens permeti comprovar l’evolució dels programes iniciats, i a mitjans del 2015 repetirem els procés. A part, tindrem en compte els següents indicadors i eines per a Avaluació de les activitats: Recull de dades bàsiques sobre les accions:

Assistència dels participants

Materials utilitzats

Procediments per a realització de les activitats

Opinions dels participants i organitzadors

Equip de participants: nombre, funcions, coordinacions

Temporalització i realització o no de l’acció

Recursos materials i pressupost Eines d’avaluació:

Plans de treball

Memòries dels plans de treball

Informe de la memòria

Qüestions d’opinió

Informes de coordinació Actors de la valoració:

Equip tècnic

Comissió tècnica Periodicitat: Anual Per a l’avaluació de procés: Comparació del que s’ha realitzat amb el que s’havia planificat:

Cobertura: relació entre la població a qui s’ha adreçat l’acció sobre la població total

Estudi de les activitats: nombre, descripció, tipus,...

Adequació: descripció dels destinataris de les accions (professionals, joves, etc), edats, sexe, ocupació en comparació amb la població real participant

Vies de difusió Eines d’avaluació: Informes

135

Actors de la valoració:

Equip tècnic Periodicitat: Bianual Avaluació de resultats: Efectes i impacte de les accions: ordenació de les activitats en relació als objectius plantejats. Constatar canvis en la població receptora definint quins resultats espera. Tipus de resultat:

Posar en contacte les persones amb els continguts: presa de consciència i sensibilització (a través de campanyes de difusió i mitjans de comunicació)

Canvi de coneixements: canvis en la percepció i possibilitat de canvi d’actituds, hàbits i comportaments

Canvis d’actituds i valors

Modificacions en els comportaments i estils de vida Eines de valoració:

Objectius específics per a cada activitat

Criteris d’avaluació

Informe de valoració extern

Observatoris sobre drogues Actors de la valoració:

Comissió tècnica

Entitats externes Temporalitat: Quadriennal