narvy premsa forana de mallorca 4 - corey\narvy revisió associada a la premsa forana de mallorca 4...

$: narvy Premsa Forana de Mallorca 4 - COREy\narvy Revisió associada a la Premsa Forana de Mallorca 4 Any XXVII N° 204 Juliol - Agost 1996 Un u per cent d'ajuda és més que un cent$
y\narvyRevisió associada a la

Premsa Forana de Mallorca

4Any XXVII N° 204 Juliol - Agost 1996

Un u per cent d'ajuda és més que un cent per cent de compassió.Phil Bosmans.

Gràcies sor Ignàcia

viMany

Telèfons d'interèsAjuntament 56 11 82Farmàcia 56 13 61Col.legi Públic 561320Parròquia d'Ariany 56 1202Religioses franciscanes 56 12 13Urgències (Insalud) 061P.A.C. Vilafranca 560550Ambulàncies 55 40 75Ambulàncies 20 65 65Urgències Son Dureta... 17 50 00GuàrdiaCivil 062Bombers 085Funerària Sant Joan 52 60 53Telèfon de l'esperança..46 1112

Societat

Pluviometria

JuliolNo va ploureAgostDia 28... 71.Dia 29... 15 1.Total 221.

AnanyRevista Local Independent

Plaça de sa Creu, 207529 Ariany

Telef. ¡fax: 56 1287D.L.: PM 207-1971

EditaAssociació Cultural Ariany

Grup de RedaccióGabriel Frontera MestreJaume Taberner Ribot

Catalina Pont JUliàTomeu Bauçà Frontera

Margalida Taberner RibotDibuixos

Jaume Capó SansóImprimeix

Gràfiques SIBAEls articles, cartes i comunicats

publicats en aquetsa revista expressenúnicament l'opinió dels seus autors

•já

Dia 3 de juliol ens va deixar madòFranciscà Rigo Mestre (Rigo), eraviuda i tenia 92 anys.

Descansi en pau.

Dia 21 d'agost ens va deixar l'amoAntoni Santandreu Garau (Collet),era casat i tenia79 anys.

Descansi en pau.

Dia 21 d'agost ens va deixar madòCatalina Cànaves Mestre (Tubeta),era fadrina i tenia 93 anys.

Descansi en pau.

Dia 15 d'agost va néixer na SihamFerdi, filla de Bouziani i de Yamina.

Enhorabona

Dia 20 de juliol es varen casarn'Emilio Salvador Rubio amb naMaria Isabel Fuster Dameto.

Enhorabona.

Dia 12 de juny celebraren les noces d'argent en Joan Riera Cànaves in'Aina Caldentey Mestre.

Enhorabona i que en pogueu cumplir molts més.

v-riaiiy

Pregó de les festes 1996. A càrrec de Pere Riere CànavesSenyor Bâtie,Regidors de l'Ajuntament,Poble d'Ariany. 17 d'Agost

1996

Les festes cívico-religioses, quesolen fer-se per les viles i ciutats deMallorca i a qualcuna de les sevesbarriadas, bé mereixen el nostre elo-gi, perquè elles proporcionen uns diesdesbarjo als seus habitants, alleuge-rant així la pesa monotonia dels que-fers més feixugs, les collites de laterra, el retorn al nostre espai natural,i sobretot, perquè elles fomenten lagermanor i l'esperit de família per ferel sarau que demanen el cos i l'ànima.Tot això fa que un grup humà deter-minat, en el nostre cas « Ariany», rom-pi amb la seva rutina i reneixi a lacreativitat per un ideal comú que volviure l'alegria a portes obertes encaraque sigui per uns dies i que ens ajudia fer la nostra memòria històrica, totvisquent el present, però alhora pro-jectar-nos cap al futur.

El coneixement de la història d'unpoble i l'amor a les seves coses és elque constitueix l'ànima de cada po-ble. Sense això un poble és mort.

Amb tot el que just acabam d'en-cetar, ens és necessari recuperar elsentit festiu de la vida, hem de parlarde festa, hem de fer festa com qui jugaa «arlequins». La festa té una forçaglobalitzant i unificadora dels diver-sos nivells de la vida humana. Peraixò les festes constitueixen o hauri-en de constituir, experiències de lagratuïtat, de l'espontaneïtat i de lallibertat diferentment de la vida cor-rent-ordinària en la qual tot està estre-tament sotmès a unes regles, on tots'hi fa per deure. Però, què és laFESTA?

Una definició de festa, tot i quesigui difícil definir-la: és la celebra-ció simbòlica d 'un objecte(acontaixament, home o Déu,fenomem còsmic, - en el nostre cas

les festes patronals-) en un tempsconsagrat a una multiplicitat d'activi-tats col·lectives amb una funció ex-pressiva (Cf. EncyclopaediaUniversalis,6, 1048).

Reconec que no és just que unacosa que té uns aires tan familiars,que és tan senzilla i tan agradable,sigui descrita d'una manera que ne-cessita ser dita dues vegades perentendrer-la; però és així; fins i tot enaixò no és cosa fàcil parlar de la festa.

La festa és la celebració en untemps determinat (avui), però ambuna memòria viva del passat (ahir) iuna projecció d'esperança vers el fu-tur (demà) ... La festa uneixen l'avuiel passat i el futur, tot donant unasentit global a la vida.

Ja hem dit que la festa té qualquecosa de ruptura amb la vida quotidia-na. Però, tota festa suposa la presèn-cia de lacomunitat-grup-col.lectivitathumana:

- Quins dies eren aquells Mu ma-reta?

Tamborino i Xeremia, Dimoni,Ball i Galania, el Pobre amb el ricmesclat, Els amos amb sos missatjes,confusos tots els llinatges passetjaveni feien festa per la vila. La gentllogada a fora poble s'encaminava icap Ariany s'ha dit. Allà hi fa faltagent! Infants i joves tot era una cridaa viure il·lusionats i esperançats a lafesta de la Patrona. Deixaven de pelarametlles i encistellar figues, ja hoacabarem passat festes.

- Quins dies eren aquells Mu ma-reta ?

La plaça punt de trobada obligaton conflueixen carrers i persones.Talment un cor que encalenteix lavida i batega els sentimens del poble.

La plaça era una guirnalda de murtai paperins. La rotlada del cafè s'ei-xamplava amb homes de clenxes benfetes, muda neta i ben afeitáis. Lesdones passaven amb el vel, de presa,sense girar-se ... Joves i al·lotsenrevoltaven la cocovetera. Ella,

madò Catal ina despatxava canets desucre, grapades d'avel lanes i coco vetsque graponetjava dins dues senalles.

La festa comporta un aire degratuïtat i d'alegria, n'és unaconseqüència:

- Quins dies eren aquells Mumareta ?

El dimoni cucarell l'esperaltentre l'al.lotea, la por i la curiositat,la rialla i la carrera. El cançonerpopular és ple de referències cap ala figura del dimoni amb vestitvermell o negre, una careta bengrossa, unes bones banyes i unaHenderá ben prima: és el dimoni!

Vos vull fer una advertènciaQue ningú tengui temorSom el dimoni majorde l'infern el directorjutge i governadori president de l'Audiència.

A tots vos faré sentènciasi feis bo amb el Corredor:vos posaré en preferència,i sinó dins la foganyaabrasats com un carbó.Després que em contaren

aquesta glosa, se recorda com en esCos, una nina va agafar l'arquet delcarro i bona bastonada li arribà. ElDimoni de seguida reaccionà totdient: Quaranta llamps que te creusque som el dimoni de l'infern!!!

- Quins dies eren aquells Mumareta?

Es Cos, tirant camí d'es campigual com si fos una caravad'atletes, dues files de carros icarretons, mules i someresguardaven bé la pista de l'esportgratuït i Joiós. Canyes verdesengalanades per la solidaritat delsbotiguers i veinats del poble.

La Banda de música,aficionats, en la majoria dels casos,músics de sentit, representavenl'única manifestació artística delpobre a l'abast del poble.

^riany

Les Ballades, ja no eren amb el sode pastera. Castenyeta en mà, violí apunt, guiterró i guiterra ben trempa-des iniciaven la revelta anant de«Mateixa»: un velló a sa primera i acercar balladora.


Els temps han canviat fent ungran salt en el temps, des d'el cada-fal de la plaça i ja entrada de nit,Porquestrina i les bombetes grossesesclataven música i llum creant lamàgia de la berbena d'engrescadorspasdobles i fox-trot apassionats. Totplegat era una iniciació a les prime-res acompanyades d'al.lotes, a l'en-cendre espires d'un amor primer ales primeres festejades. Focs i rode-lles animaven l'esclat final.

Tota festa es realitza amb un certritualisme.


Una setmana abans del dia de lafesta major, es col·locava la banderadamunt el campanar. El protocolvenia acompanyat amb una bona re-picada de campanes i una crida delsaig. L'olor d'oli de lli i petroli escomençava a sentir a cada casa. Eral'hora de fer dissabte a fons i deixarel llautó lluent i les portes i moblesque hi havia ben untáis. Els carrers escomençaven a vestir de festa.Unabona regada i una bona agrenada a lacarrera.

Misatges, Mestresses de casa,amos i senyors a un mateix nivell decompanyonia, amb el cos retut per lafeina, l'esperit deixondia i a «Com-pletes per començar», i així poder feruna bona ballada abans d'anar-se acolgar. Tot despertant l'albada delDiumenge, sonada de xeremies, di-moni cucarei!, les campanes ja cri-den a missa primera com a compli-ment solemne, l'ofici cantat en aquellllatí gregorià ben entenedor, populari emotiu que feia sortir del cor elllenguatge inefable d'una fe secular.

Fotògraf.: Joan Ferrer.

Predicador de bona casta, la cúriadiocesana no deixà mai d'enviar-nospredicador extern. A besarmansatotparent que es trobàs.

La festa està en íntima relacióamb el temps. La festa se celebra enclau de comunió amb uns valors:fraternitat, diàleg-comunicació, ale-gria, pau, llibertat, justícia, identi-tat...

No he de seguir endavant senseadvertir-vos que el que estic inten-tant de fer és un pregó de festes i nouna lliçó magistral de filosofia de lavida o d'història. No teñe les capaci-tats, ni la voluntat, ni l'encàrrec desolemnitzar aquest acte, sinó de pre-gonar la festa i, si és possible, animaral poble a participar-hi.

No som un investigador, ni unhistoriador, ni un erudit, ni tan solsun estudiós de la Història, d'aquellsque se'n diuen autodidactes. Tantsols hem sent un espigolador i cerca-dor del misteri de Déu. Però vosal-tres no heu vengut per escoltar unalliçó o un sermó.

Tanmateix un moment comaquest, serà bo recordar i per a mi

m'és un deure, i perdonau si allargun poc massa. Els pregoners de lesfestes solen presentar algun retall dela història del poble o retreure lamemòria d'algun dels seus fillsil·lustres. Seguint aquesta costum,vaig a fer-vos dos pams i molt breu-ment, d'un fill d'Ariany, Germà To-meu Susama.

Bartomeu, d'al. Iot, va aprendrede cor les oracions i tot allò que va ferd'ell un home de bon cor i, també unpagès decidit. Tot això ho aprenguéa ca seva, creixent en sentit comú icoratge, des de quan va començar agunyar-se les sopes fent de porquereta Calderitx. Dos mestres principalsseus foren el padrí i el vicari. Va ferde missatge a Son Guillot i després,a Montblanc, ja dins el terme deMaria.

Entre la teina i el festeig unacurolla rondava pel seu cap i el seucor. Cumplits els 25 anys es despertala vocació de ser missioner dels Sa-grats Cors. El primer historiador dela congregació ens el descriu d'aques-ta faisó: era un pagès de posat icompostura no gaire gentils, Jovesenzill, d'honesta presència, de faç

\.riany

greu, formal i gallara d'ànima tot ique no era de cos, el qual Déu envi-ava a la Congregació per a la sevahonra i per el seu serveifidelíssim.(Annals 156).

Aquest pagès, model de missio-ners estimava, acollia, acompanya-va i servia a tohom que s'apropàs aell. Va ajudar a reformar el Santuaride Lluc. La seva paciència no esgo-tava atendre amb delicadesa els pe-legrins que li demanaven ara unacel.la, suara carbó i oli, plats i xícares,etc. A tots sabia dir una paraulad'amistat i encaminar-lo cap a lapregària. Resava per cadascun delspobles de Mallorca. Així es sentiamissioner. Lletra no en sabia, peròdels valors que forjen i arrelen en lavida d'una persona ho havia aprèsdes de la seva infantesa a ca seva,enmig dels seus i del seu poble.

Lluc, bosc sagrat al cor de la serrade Mallorca el duia cap el Creador.Diu el seu biògraf: això li ho vaensenyar, des de la muntanya deRanda - en el cor del Pla - el seumestre P. Joaquim Rosselló (Funda-dor dels Missioners dels SagratsCors), que des del gran mirador del'Ermita de St. Honorat espargia lavista per tot arreu: i tot el convidavaa donar glòria a Déu.

Quan era a punt de complir el 60anys de servei al Santuari, malaltque estava, els seus germans de lacomunitat li portaren la vera imatgemoreneta, i devora la capçalera delseu llit encara la va mirar fit a fit i lidegué repetir galantaria tan originalseva: «Moreneta», «Lluqueta». Allòque no poden pronunciar els lletra-ferits ho pogué crear aquest «místicde la pagesia», fill d'Ariany. Era el13 de desembre de 1950.

El servei acollidor, delicat, per-sonalitzat, gratuït als homes, la de-voció popular i profunda a la Marede Déu i l'amor a la natura, fand'aquestarianyerunmodelpera totsels qui avui som aquí i el recordam

amb forta esperança.He volgut recordar aquest tant

bon home, perquè ell és una imatgedel que ha estat sempre el nostrePoble, on la Bondat, l'Acollida, laFraternitat, el Servei, la Feina i laSimplicitat de Cor, trets de la nostraidentitat i que sempre han d'ésservigents en la nostra memòriacol. lectiva: ah ir - avui - demà, passat- present i futur.

Amicsd'Ariany noconsentiguemacomodar-nos a la grisor estressantque ens empeny la nostra societat.Estimem de cor aquest món nostreque ens toca viure, però també millo-rem la nostra qualitat de vida que valligada amb el temps i que és l'únicacosa que no es pot comprar. Tornema recuperar les nostres arrels, res-pectem el nostre entorn, que la nos-tra identitat de poble es vagi forjantentre tots. Els orígens que trobam ique són aquest poble petit, humà, al'abast de l'home i de la dona, ambgent que es coneix i que concita,damunt d'ella, les grandeses i misè-ries humanes. Que comparteix ale-gries i dolors, festes i dols, que éscompendi de tots els sentiments, desde l'enveja fins a la solidaritat.

L'antecessora meva en funcionsde «Saig ocasional» per a pregonarles festes, Bàrbara Càneves, ja vaexplicar, fa un any, amb un llenguat-ge senzill, planer i bo d'entendre, elrecord d'edicions més antigues quemesclava amb costums populars ar-relades al nostre poble.

Vull acomplir amb l'encàrrec depregonar les festes, d'estimular laballerà, d'animar al poble a deixarles curolles diàries arxivades a unracó de la memòria. He d'animar lagent a ser feliç, a somriure i a passe-jar sense pressa ni destí.

Vos vull dir a tots vosaltres, lagent del nostre poble, que els tempsno canvien, sinó que és la gent qui hofa. Que del ball i sarau de la «matei-xa» passant pel «pasdoble» i arri-

bant al «rap» post-modern, hi ha totun món que ens ha passat i passa ambrapidesa. Que es fa necessari detu-rar-nos a pensar i a fruir del quetenim, del que som, del que feim.

Construirei nostre poble, recupe-rar el sentit festiu de la vida i lanostra identitat, demana que esti-mem i potenciem la nostra cultura, lanostra llengua, els nostres valors al-tament positius de la nostra idiosin-cràsia arianyera, defensem el nostreentorn, des de una ecologia sana iequilibrada, participant activamenten el bé comú, recolzant les iniciativasque surtin del nostre poble, construintl'home del futur des dels valors de lagratuïtat, l'alegria i la llibertat, va-lors humans que descobresquin elsentit festiu de la vida, així com unaprofundiment més seriós de lesnostres arrels cristianas.

Girant l'ullada cap enreraguaiten les ombres de l'aviófills de la nova primaverasap on s'amaga la llavor ...

Com una parca que s'enfilacom més endins pot arrelarla Balenguera fila, fila,la Balenguera filarà.Au, idò! Anem a les festes. Unes

festes nostres que serveixin per rea-firmar el que som i qui som. Unesfestes nostres, unes festes lliures.Anem a fer festa. Que la Mare deDéu intercedesqui per nosaltres.

Anem amb Pau, i a la manera delgermà major fil l de la nostra raça,Beat Ramon Llull, i diguem...»Si noens entenem per llenguatje entenem-nos per amor»

Moltes gràcies per la gentilbenevolença que heu tingut versaquest conegut o desconegut amicvostre que, tanmateix, vos ha duitsempre cor endins.

Bones festes amics d'Ariany, co-mencem ja, ara i aquí, a Viure,Celebrar, Ballar i Cantar.

Amic vostre.

^riany

Homilia del dia de la Festa, per Fr. Gabriel Genovard

Pau i Bé!El silenci i la tranquil·litat que,

freqüentment, es respira i palpa dinsel nostre poble d'Ariany, avui quedaromput i trencat perquè som molts elsarianyers, familiars i amics que, deprop i d'enfora, venim a tocar mare.Venim perquè és la festa de la Marede Déu d'Atocha.

Fullegem un poquet la nostra his-tòria: «Els descendents de la famíliaCotoner, pel suport donat a Felip Vdurant la Guerra de Successió, rebe-ren el marquesat d'Ariany. El 1717,Marc Antoni de Cotoner i de SuredaVivot, el primer que rebé aquest títol,va dur de Madrid una imatge de laMare de Déu d'Atocha, l'advocacióde laquai arribaadesplegar, en aquestmateix segle, l'antiga de la Mare deDéu de les Neus, fins al punt que se lidedica l'església construida al darrerquart de segle. El 1870, els arianyerssol·licitaren l'erecció d'una vicaria«in capite».

L'any 1899 aquella imatge, duitade Madrid, -feia prop de 200 anys-,estava totalment corcada, i va éssersubstituida per l'actual, obra del es-cultor palmesà, D. Miquel Arcas. Día1 de setembre va ser bene ida, i envaren esser padrins els qui l'haviendonada, els esposos SebastiàCaldentey Darder i Teresa AlesauNogués.

Després de moltes millores i am-pliacions, la vicaria «in capite» del'any 1870, es va convertir en parrò-quia l'any 1935. El primer rector vaésser D. Martí Truyols.

No em vull allargar més, repetintdates i fets que tots els anys recordam.

Ni som ni pretenc ésser historia-dor. A més, la meva feina no és ferhistòria, solamentvull partird'aquestfet històric: l'any 1717 la Mare deDéu d'Atocha va ésser proclamadaPATRONA D'ARIANY.

Un patró és un sant o una santa que

Mestre, TORintercedeix per nosaltres, a quiconsideram proper per algun motiu, ique per les seves característiques es-pecials prenem com a exemple devida evangèlica.

Aixóvoldriaaconseguiravui: Pre-sentar la Verge, la nostra Patrona,mòlt prop de cada u de nosaltres.

Ordinàriament, quan parlam de laVerge, ens fixam més en allò que enssepara d'ella que en les coses que enshi uneixen. Recalcam els seus atri-buts i privilegis, i és ben ver i nopodem ignorar-los. Està molt bé quecelebrem la seva Concepció immacu-lada, en previsió del que havia de ser,i la seva Assumpció al cel, en cos iànima, com a premi pel que haviaestat. Però tenguem ben clar que vaviure en aquest món. A vegades hemexagerat atribuint a Maria aspectesque no responen al lloc que ocupa enel pla de Déu. Per a alguns cristians avegades la devoció a la Mare de Déus'ha basat més en aparicions i mira-cles que en la seva imatge evangèlicamés en l'extraordinari que en elcaràcter senzill i quotidià de la sevaresposta a Déu. Una mirada profundaa la Mare de Déu d'Atocha ens ha deconduir a una estimació pràctica, tra-duïda en la imitació d'aquella a laqual miram amb raó com la primeracristiana.

En l'evangeli és on es dibuixa laimatge més atraient, ferma i actual dela Mare del Senyor, model per alnostre camí de fe, mare valenta queestigué al costat del Crist i continuaestant al costat de la seva Església.

És descrita propera al nostre camíi a les nostres dificultats, exemple delseguiment del Crist i de resposta aDéu des de la quotidianitat més quedels miracles o privilegis; interessa«apropar-la» a la nostra situació vital,perquè ella se'ns presenta, amb elscanvis socials evidents, com la quemillor ha sabut recórrer el mateix

camí i respondre a Déu amb les matei-xes actituds que se'ns demanen a no-saltres.

Alabam d'ella sobretot la seva fe,la seva disponibilitat envers Déu, laseva actitud d'escolta de la Paraula, laseva actitud de pregària i de lloança,el seu sentit de solidaritat envers elsaltres, la seva participació activa en lacomunitat (I a I.), la seva fortalesadavant les dificultats, la generositaten l'acompliment de la seva missió.

Així com Eva digué «no», Mariava dir «sí», «respongué amb tot el seujo humà, femení», amb «una disponi-bilitat perfecta a l'acció de l'EsperitSant»(RM 13).

Quan l'àngel li comunicà el seumissatge, digué: «jo som Pesclavadel Senyor; que es compleixin en miles teves paraules». Esperit de soli-daritat i servici quan visita la sevacosina Elisabet. Impressiona la sevaactitud de humilitat. No espera quevagin a felicitar-la a ella, la «beneïdaentre totes les dones», la que ha estatescollida per Déu per esser la sevaMare. Ella avança i se'n va a servir laseva cosina. Està tres mesos amb ella,fins que neix Joan Baptista. Actitudimpressionant de solidaridaritat.

Una darrera pinzellada la trobam aCanà. Intercedeix davant Jesús per-què solucioni un problema a aquellsnous esposos. Aconsegueix el primermiracle de Jesús quan convertí aiguaen vi. Quina finesa de dona i quinasol·licitud de mare ... !

Va ser el papa Pius XII que vadeixar escrit: «La vertedera devoció ala Mare de Déu consisteix a imitar lesseves virtuts». Ser devot de la nostraPatrona, la Mare de Déu d'Atocha,comporta per a cada u de nosaltres,imitar la seva obertura total a Déu il'escolta obedient a la seva Paraula.

Tots tenim una missió dins el plade Déu. Vol comptar amb ella i ambnosaltres per dur a terme la seva obra.

Ariany 7

Inexcusable compromís de Maria, ide cada u de nosaltres. Elecció inicialde Déu i resposta afirmativa de l'ho-me.

Presència de Maria en els mo-ments més crucials de Jesús. Ella noés la protagonista, però sense ella nohi ha protagonista.

Ella no és el missatge de Déu, peròsense ella no ens arriba el missatgediví.

Ella no és l'encarnació de Déu,però amb ella i en ella Déu es vol

encarnar. Aquí resideix la força exem-plar de Maria. Sap que és elegida noper a figurar sinó per a servir.

La proximitat de Déu transformala persona de solitaria a solidària.

Germans i amics arianyers: Acu-dim amb confiança a la nostra Patro-na. Ella ens escolta i ens estima.

Vos demanam pel nostre poble.Que sia un poble unit, que ens sentimuna gran família. Concediu-nos unafe pràctica i una convivència pacífica.Que els nins, els joves, els majors i el

Informació pels donants de sangFranciscà Moragues

A la darrera extracció de sang queva tenir lloc a Ariany, varen acudir 32persones, de les quals tres de elleseren donants per primera vegada.

La Germandat dóna les gràcies ennom dels malalts que l'han rebuda ihan pogut superar així la malaltia iretrobar la salut que les mancava.

El proper 29 de setembre, dia deSant Miquel, es celebrarà a Lluc, laTrobada Mundial dels Donants deSang, com a cloenda de les Jonadesmundials que es celebren a Palma, i aon participaran nacions del cinc con-

tinents; serà marevellós que a unmonestir i davant els ulls de la Marede Déu, tants de cors estiguin units pelsentiment de la solidaritat amb el ger-mà, que necessita de la nostra sang.

Per tal aconteixament es preparauna diada que serà per recordar-ladurant molt de temps.

Vos donarem informació oportu-nament, però vos puc adelantar que hihaurà paella per 10.000 persones.

Esterem en contacte.Fins ara.

La nostra Germandat creixgràcies a tu

GERMANDAT DEDONANTS DE SANG

DE MALLORCA

vells se sentin acceptats, respectats iestimats. Donau encert als qui tenenla responsabilitat civil i religiosa delnostre poble; beneïu tots els qui hanfet possible aquesta diada.

Permeteu-me que acabi servint-me de l'estrofa que el cor parroquialcantarà al final en honor de la Mare deDéu d'Atocha, per tots nosaltres ve-nerada:

«Beneïu vostra filiada,oh Patrona d'Ariany».

Targeta

Moneder

La targetade cada dia

/x,.

ftiY^

«Mf TaCaixa"..,, . .

Un arianyer acanal 4 TV

El passat dia 8 d'agost al canal 4 TVvaren entrevistar a un arianyer, ell és enSebastià Darder (Gallego), i l'entrevistavenia a conte perquè en Sebastià és eldirector de l'hotel «Mèlia de Mar» de lacadena Sol, un hotel emblemàtic dinsaquesta cadena hotelera, la conversa vatractar damunt les excel·lències d'aquestestabliment i dels hostes il·lustres que hipassen temporades.

L'entrevista estava enmarcada dins elprograma «Nit de bauxa» d'aquest canalde televisió.

Enhorabona Sebastià.

many

Injeccions de verí i projectors de femsPhil Bosmans

Tot el que escriu Phil Bosmans esfruit de les seves experiències amb lespersones. Fa més de trenta anys queaposta per una nova cultura: la delcor. Els seus llibres s'han convertiten «best-sellers», però ell segueixessent un home senzill, ple d'humor iamb una mirada desperta per tot lorelatiu a les misèries dels éssers hu-mans.

Injeccions de verí i projectors defems

Podem embrutar el món de moltesmaneres. No només el carburador, eltub d'escapament i la xemeneia esconverteixen en vertaders projectorsde fems. També una boca amb unallengua viperina carrega l'ambient.

En tot contacte humà esquitxa veríuna mala llengua. S'espenya l'atmos-fera, s'enterra laconfiança i l'amistates deteriora.

Existeixen distintes maneres d"as-sassinar a les persones. No noméscopejant amb un garrot o matant-lesamb una pistola, sinó també ferint-lesmortalment mitjançant la imatge i laparaula. Imatge i paraula són armesperilloses, fan ferides profundes, quedeixen darrera cicatrius per tota lavida.

Calumniar a altres, atribuir-los al-guna cosa dolenta, exagerar desme-suradament els seus defectes, enfos-quir-los davant les seves amistats isuperiors, explotar sense miraments

les seves debilitats, exposar-los pú-blicament a l'escarni, tot això enveri-na el comú viure dels éssers humans.Cadadiaes maleeix i xaferdetja. Con-tra això no hi ha defensa que valgui.Una paraula verinosa, una imatge di-famada segueixen el seu camíaniquilador.

El que calumnia ixafardetja diu mésd'ell mateix que de

la víctima a quisacrifica

La gent

Pere Fullana. Article publica al Diari de Balears

Fa uns anys tenia un amic a quimolestava sentir aquella cançó titula-da Viva la Gente, perquè defensavaque la gent no existia. De llavorsençà, i durant molts anys, em vaigcontagiar d'aquella idea i també pen-sava que només existien els indivi-dus, les persones, però mai uncol·lectiu impersonal que es deiagent.Des que treball al Diari de Balears, heconegut molta de gent, probablementmassa gent. He descobert que la gentexisteix, que sovint és pesada, iegoista, exigent i malpensada, poccompromesa i superficial, interessa-da i manipuladora, i... podríem se-guir. Als voltants de la nostra feina hipul.lula molta gent, però mai no haviaimaginat que n'hi hagués tants d'afa-mats, uns per ser més que els altres,altres senzillament per figurar, altres

sobretot per poder guanyar uns sobre-sousdignes. Tots pul.lulen i enrevoltenla redacció, com els gorrions per santPere enrevolten la figuera per pegarles primeres picotades a les figuesque comencen a prendre color. Moltad'aquesta gent, a més sempre utilitzaels mecanismes de les persones, co-mença manifestant que l'únic quepretén és tenir una relació personalque valora la tasca que estam fent i laprofessió del seu desinterès. Les per-sones tracten els altres amb respecte,no molesten, no són pesats, no coac-cionen, no manipulen, no cerquen elpropi interès, no són malpensats, nocerquen el lluïment sobre totes lescoses, no t'utilitzen, no... No, les per-sones són una altra cosa. De vegadesun les comença a valorar més quanconeix la gent.

Les personestracten els altresamb respecte, nomolesten, no són

pesats, nocoaccionen, nomanipulen, no

cerquen el propiinterès, no sónmalpensats, no

cerquen ellluïment sobre

totes les coses,no t'utilitzen, no...No, les persones

són una altracosa.

Ariany

La Mare de Déu d'Atocha, patrona d'Ariany i d'altres llocs.

A Ariany celebram la festivitat dela Mare de Déu d'Atocha el darrerdiumenge d'agost, com darreramenthem celebrat.

Tots sabem que la nostra Patronafou duita de Madrid per D. MarcAntoni Cotoner, Marquès d'Ariany,el dia 18 de maig de 1717.

Fent un poc d'història, el nomd'Atocha, li ve perquè allà on estàactualment la Verge d'Atocha deMadrid, antigament hi havia molts de«atochales», és a dir una planta mòltaparescuda a l'espart, i per això li veaquest nom d'Atocha.

A Madrid, la Basílica de la Marede Déu d'Atocha, està situada a

Joan Ferrer Ramis

T Avinguda Ciutat de Barcelona, n° 1.És una reial Basílica i li tenen unagran devoció.

Aquesta Basílica està regentadaper els pares dominics.

Com podem veure a la imatge quees venera a Madrid de la Mare de Déud'Atocha, és mòlt diferent de la nos-tra que tenim a Ariany.

Però com m'explicava el Superiorde la Basílica, és natural perquè és del'estil bizantí decadent de l'any 1148;i la nostra imatge és molt posterior (del'any 1717).

M'explicava, el superior dels do-minics, que endemés de la seva i de lanostra (que per cert va quedar molt

estranyat que hagués un poble ano-menat Ariany a Mallorca i quetenguéssim per Patrona la mateixaMare de Déu) n'hi havia una altre quees venerava a Lanchares (Santander)i una altra a Cetina (Saragossa).

Vaig escriure a Lanchares i a Ce-tina acompanyant a la carta una foto-grafia de la Mare de Déu d'Ariany iactualment només m'ha contestat elrector de Lanchares i m'ha enviat lafotografia de la seva Patrona «NuestraSeñora de Atocha».

Hem de tenir en compte que laMare de Déu d'Atocha es la Patronade la Cort, i que tots els reis desdesempre li han tengut una gran devo-

A la fotografía superior podemveure a la Nostra Senyora d'Atochavenerada a Madrid des de l'any1148, està a la Reial Basílicad'Atocha, regentada per els paresDominies.

A la fotografía d'abaix podemveure a la Nostra Senyora d'Atochaque està a a Lanchares (Santander),venerada des de l'any 1662.

A la fotografía superior podemveure la Mare de Déu d'Atocha,titular de la Parròquia d'Ariany,des de l'any 1717.

lü ^raany

Festes 1996A la dreta podem veure

una imatge de la festa de sa"sabonera" que hi va haverdesprés de la nit de rock. Ala fotografía inferior és elmoment en que s'inaugura-va la nova il.luminació delcamp de futbol.

Fotògraf.: Joan Ferrer

m «Aquestes dues fotogra-

fíes són de la caminada pera la gent major, en total hiparticiparen unes 170 per-sones, després de la cami-nada hi va haver cafè ambllet i ensaimada per tots, ales dues persones de mésedat s'els va entregar unobsequi, varen ser l'amoen Jordi "Massanet" imadò Maria "Garrigue-ra", tenen 90 anys cadaun.

Fotog.: Joan Ferrer

Ariany 1 1Cada any el darrer diumenge d'agost

es celebren les festes Patronals.A Ariany les festes no són molt gros-

ses ni excitants, però hi ha coses per atothom.

Hi ha una caminada per els adults, iuna gincana per petits, joves i grans.

Les carreres de bicicletes també sónper petits i joves, i la passetjada a SonHuguet és per a tothom.

Els vespres hi ha l'escuma, els grupsde roc, la berbena, ball de bot i una obrateatral.

Aquest any hi ha hagut cinema a lafresca.

Com podeu veure les festes d'Arianyno són una cosa mòlt grossa però són moltdivertides.

El darrer diumenge d'agost es va arecollir l'alfabaguera i es fael ball típic del'oferta.

Esperque les festes d'Ariany us haginagradat.

Fins l'any que ve. AdéuInés Aulet.

Festes 1996

Play back a càrrec dels al·lots del'escoleta d'estiu.

Fotog.: Joan Ferrer

Entrega a una placa a n'en Pep«Rotger» que duia la següent ins-cripció: «L'Ajuntament d'Arianydedica aquesta placa a n'en PepNicolau Moragues, que durant 28anys ha protagonitzat la figura deldimoni a les Festes Patronalsd'Ariany

Ariany, 24 d'agost de 1996"Fotog.: Joan Ferrer

Berbena eldissabte.

FotografíaJoan Ferrer

12 vriany

Festes 1996Extraordinari concert

de l'Octet Schubertíada, eldia de la festa.

Fotog.: Joan Ferrer

La vetllada de ball de bot a càrrec de Música Nostra va concentrar un gran nombre de gent, era el dia de lafesta. El dilluns de la festa no hi va faltar l'anada a Son Huguet amb bicicletes, la trencada d'olles i ('amolladad'animals. El capvespre carreres de bicicletes, un grup per els nins, comèdia i focs artificials per tancar la festa.

Fotog.: Joan Ferrer

^riany 13

Festes 1996. Homenatge a sor IgnàciaL' Ajuntament d'Ariany, seguint

el sentit general del nostre poble,dedica avui homenatge a una perso-na que desde fa molts d'anys hadedicat tots els esforços de solidari-tat i amor cap a unes persones quemés ho necessitaven, i no solamenta el les s inó per tot e l poble en gene-ral.

Me referesc a n'aquesta religio-sa Franciscana que tots coneixemper SOR IGNÀCIA.

I aprofitant aquest gran dia de laMare de Déu d'Atocha, Patrona delnostre poble, i baix la seva miradaamorosa, es poble, el nostre poble,vos dedica Sor Ignàcia, aquest sen-zill però sentit homenatge, peraquesta gran dedicació, callada, peròefectiva, que solament Déu i la Marede Déu vos podrà recompensar de-gudament.

Com a Senyora, com a dona queestima la naturalesa, el camp, li hempreparat un ram de flors.

Aquestram, símbol d'agraïment,pensam que la persona més apropi-ada per entregar-lo és, ni més nimanco que en Miquel «Comunes».

També com encara és jove i es-tarà molt de temps entre nosaltres iperquè pugui recordar el grancarinyo que petits, grans i majors litenim, el Regidor primer TinentAlcalde, Sebastià Ram is, l i entregaráuna placa per la gran admiració quesempre li hem tenguda, i que diu:

«L 'Ajuntament i el pobled'Ariany, reconeixen amb aquestadistinció la gran labor social de SORIGNÀCIA CICUÉNDEZ NIETO,per la seva gran dedicació humani-tària a favor del nostre poble.

Ariany, 25 d'agost de 1996"Finalment crec que el nostre

Batle li voldrà dir algunes cosesreferent a n 'aquest granaconteixament que tots satisfets avuicelebram.

També li va fer entrega d'unrellotge amb la següent inscripció«Ajuntament d'Ariany»

I ara sí, ja mos podem anar, ambla satisfacció d'haver complit ambel deure que teníem amb Sor Ignàcia.

Sense cap mena de dubte l'acte més emotiu d'aquestes passades festes vaésser l'homenatge que el dia de la festa es va tributar a sor Ignàcia; a horesd'ara ja no importa traçar el perfil humà d'aquesta persona, perquè qualse-vol cosa que poguem dir tanmateix ens quedarem curts, es una gran persona.

A les fotografies podem veure alguns del moments d'aquest acte, enprimer Hoc quan en Miquel li va fer entrega del ram de flors, llavors, enSebastià, primer tinent Batle, li va entregar una placa, en Toni, en nom de totel poble, li va regalar un rellotge i finalment sor Ignàcia, molt emocionada,va donar les gràcies al poble, amb la modèstia que la carectaritza.

£1 texte del costat és el que va llegir en Joan Ferrer i que resumeix un pocl'acte.

Fotografies: Joan Bernat Ferrer.

14 Ariany

EntrevistaPublicada al "Diari de Balears" dia 5 d'agost, i la va fer en Joan Frau.

La carrera política d 'AntoniPascual, d'Unió Mallorquina (UM),posseix una particularitat curiosa. Desque es va assolir la independènciad'Ariany respecte de Petra, el 29 dejuliol del 1982, Pascual ha estat l'únicbâtie que ha tingut el municipi.

- Què ha guanyat Ariany d'ençàque és independent?

Com a mínim ha guanyat decidirper si mateix. L'aspiració ja venia delluny. A l'any 1928 ja es demanava iAriany va aconseguir ser una entitatlocal menor. Amb l'arribada de lademocràcia, tothom va veure la pos-sibilitat d'aconseguir la independèn-cia i es varen donar unes bones cir-cumstàncies. La cosa va anar bé. Vaser un mèrit del poble.

- Com ha anat la gestió del pri-mer any d'aquesta legislatura?

Ha estat normal. Els pobles estammolt condicionats a ajudes i a políti-ques externes. Podem gestionar elspocs recursos que tenim i intentartenir els impostos més baixos, ja quela població d'aquest poble no en potpagar gaire. També intentam atreureels recursos de fora i anar mantenintel que s'ha anat construint durantaquests 14 anys. Abans Ariany notenia res, gens de patrimoni. Duim aterme una tasca de manteniment detot això.

- Quins projectes hi ha en marxades de l'Ajuntament?

Sempre hi ha projectes, però es-tam condicionats a altres institucions.Jo tene fe, però aquesta fe de vegadess'esfuma. Tenim una gran ilusió ambel programa d'ajudes europees, comel Pla 5B, però aquí encara no hemvist els fruits d'aquestes ajudes.Esperam que arribin aviat. Vàremaconseguir que ens declarassin Co-marca d'Acció Especial. Ara estam

pendents de l'aprovació del pla terri-torial, que pot ser una bona sortida perals pobles del Pla.

L'equip de govern de l'Ajunta-ment d'Ariany està integrat per cincmembres d'UM, comptant el batle.L'oposició està formada per dos regi-dors del Partit Popular (PP).

- Com són les relacions de l'equipde govern amb l'oposició del PP?

Des de sempre m'han acusat queles relacions amb els membres del'oposició municipal eren massa bo-nes. Actualment és l'únic moment entot el temps que fa que som el batled'Ariany que la relació amb l'oposi-ció no és tan bona com hauria de ser.L'oposició juga un joc perillós i si norectifiquen els anirà en contra.

- Quin és aquest joc?Pel tema de les cendres, l'oposició

va fer una campanya electoral basant-se en una hipòtesi, volent afegir mésdel que realment hi havia, i creà con-

fusió entre la gent, sense tenir encompte que la gent al final semprereacciona, de tota manera, crec querectificaran.

- És fàcil compaginar la tasca debatle amb la de diputat al CIM?

Sí, és fàcil, perquè al CIM al finalsempre es realitza una gestió encami-nada a millorar els problemes delspobles com Ariany. No obstant això,ni Ariany ni cap dels altres pobles delPla no tenen gaire problemàtica. Detota manera, l'ideal seria que el batleestigués sempre al poble, però això,sens dubte, és molt difícil, perquèAriany és un poble de molt poc pres-supost. Si un batle vol dedicar-se com-pletament al seu poble, ha de posarmolt de part seva.

- Què pot millorar aquest platerritorial que està pendent d'apro-vació?

El Pla contempla unes inversionsen infraestructures, en petits polígons,

Anany 15

en carreteres i en ajudes específiquesper rehabilitar habitatges. Això po-dria ésser bo perquè gent de fora espodria instal·lar aquí. Ara pareix quela gent s'il.lusiona molt amb la vendade terrenys als estrangers i així noseria necessari. Crec que no és bo quela gent vengui les cases als alemanys,perquè al final perdrem el caràcter depoble.

- Ariany té empadronats només800 habitants. Quins avantages iquins inconvenients té un poblepetit?

Els avantatges són els que tots ensconeixem; en certa manera, tots somuna família, això mateix també pre-senta un inconvenient, ja que quanprens una decisió ja pots veure en unprincipi qui afectarà.

- Quines alternatives tenen elsjoves en un poble eminentment ru-ral?

Hi ha poques alternatives. Si no escrea indústria, no es creen llocs defeina. Això ha de venir de gent quevulgui arriscar-se a crear indústria.Però si una fàbrica de perles es volinstal·lar fora de Manacor, sempreserà més rendible a Algaida o Montuïrique no a Ariany, que està poc comu-nicat. Això és un problema i des del'Ajuntament només podem donarfacilitatsaqualqueempresaque vulguiinstai.lar-se aquí. No podem crearllocs de feina.

- El turisme a Ariany sols no esveu...

Directament no vivim del turisme,però indirectament sí, perquè hi hamolta de gent que treballa enPhostaleria. Hi ha la possibilitat defer agroturisme, però no tenim gransfinques.

Ariany

El passat 17 de juliol, va sortiraquest article que transcrivim a con-tinuació al Diari de Balears, firmatpel poeta Vicenç Calonge i Gustà.

Crec que hi sobren comentaris,tan sols recomenar-vos que elllegigueu en calma i disfrutaren tansols de pensar com ens veuen des defora del nostre poble.

La majoria de nosaltres vivim atra-fegats, cansats, amb pressesel cor devegades ens surt per la boca-, rodejatsde renous i, en conseqüència, ambpoques ganes de conversar i amb unacara de pomes agres que no hi veim,això si no arribam, com els cans, amossegar.

No creis que si les miradesmatassin els serveis funeraris serienun bon negoci? La vida a la ciutat, tanse val si és gran o petita, ens tornainsensibles, neguitosos, nerviosos,malcarats. El proïsme no és un amicsinó un competidor, un estrany a quino cal donar ni aigua, algú que potcrear-nos problemas o llevar-nos ellloc de treball o la presumibletranquil·litat que, també tots, perqual-que cosa ens creim déus, això deiaNietzsche, pensant tenir. Però quan,de sobte, el nostre rellotge intern,l'ànima o la consciència, el quevulgueu, ens reclama una mica debenvolença, unamicad'amor-nosolssom animals-, brolla instantàniamentuna veu que reclama silenci, assosse-gament, repòs, fer de la vida i la ciutatun oasi, uns diumenges, i no una car-rera i unes carreteras per als Fórmula1. Llavors el silenci es cotitza enborsa, es fa pregar i no el sabemtrobar, hem perdut el costum, i no perculpa de coses transcendentals o filo-sòfiques sinó mes simples, per exem-ple: la veïna del pis de dalt té eltelevisor massa fort; la del costat dretcrida massaja que pensa que així posa

ordre; el de l'esquerra és un fadrí a quiagrada tocar la guitarra elèctrica, elfill del porter porta una Kawasaki 250ce. No, no sabem estar sense renou lasoledat s'aguanta millor amb un apa-rell de música a tot volum o amb uncotxe que toca la botzina, a les sis dela matinada, que no asseguts a labutaca escoltant els batecs del propicor o demanant-nos què hem fet avuique pugui dir-se que som «Homes» o«Dones» en majúscules. Ah! i ja noparlam de «perdre el temps» llegint oescrivint poesia; què diria en Ramboo aquell que pixa al cap de cantó? Pertotes aquestes coses i d'altres que emguard, almanco ami, particularment,m'agradaria un Ariany per a cada undels nostres cors i seny. Ariany: silen-ci, pau, temps. Ariany: municipi situ-at a l'est de l'Illa, una forma distintaperò sempre possible de viure. No-més cal obrir les mans, mirar cap adalt, tallar-se les ungles i deixar laporta de casa ben oberta o amb la claual pany. No vos ho creis?. Idò jo nom'invent. El cel pot dir-se Ariany oMaria o Viena, car el tenim dintre denosaltres, som nosaltres, viu en no-saltres. En veritat l'home del segleXX ho té quasi tot, però l 'hi manca,ens manca l'harmonia. Elogiar el si-lenci, la pau, està prou bé, és cosa degent sana, imaginativa, creativa, bona.Però basta de paraules i passem al'acció. No, no te n'has d'anar massaenfora, ben segur que a prop teu, talvolta a la teva pròpia família, algúnecessita que tu, quejo, que nosaltres,comencem a ser Ariany.

16 \.rmny

Ja han passat una vegada més ses«festes», ets al.lots ja poden comen-çar a preparar ses maletes per anar aescola, que enguany es curs començaben prest i es grans preparar-mos perrebre s'hivern que no ens n'adonaremi ja serà aquí.

Ses festes d'enguany, com semprebé, a alguns li hauran agradat més i aaltres manco, n'hi haurà que haurantrobat defectes a tot; i qui encara quehi hagi defectes ho perdona, valorantl'esforç de l'ajuntament i lo difícilque és tenir content a tothom.

A mi, particularment m'han dei-xat satisfet, desde el pregó de PereRiera, passant pels jocs, berbenes,ball de bot, comèdia, música clàssica,fins a arribar a la traca final. I destacardos moment emotius: la placaentregada a Pep «Rotger» després defer por 28 anys als nins arianyers coma dimoni que enguany fou substituïtper un altre; i l'homenatge a SorIgnàcia a la missa major del dia de laFesta, d'una emotivitat insuperable.

Però la vida continua; i encara queens agradaria que sempre fos festa nopot ésser així i no queda més remeique tornar a la crua realitat que nosempre és tan idílica com tot lo queenrevolta els dies que acabam de viu-re.

Així idò anem a començar la re-passada dels fets més interessantssucceïts aquests dos darrers mesos ique ens afecten directament alsarianyers.

Què passarà amb lesfranciscanes?

A començaments d'agost, va ha-ver-hi una mica de revolució a nivellde poble; el motiu, no era altre, que elsrumors, convertits desgraciadamenten realitat del trasllat de les mongesfranciscanes, encara que només sia

Un poc de totBiel To ve/

parcialment, al convent de Petra. Dicparcialment, perquè de moment, dedia estaran al poble, però a la nit, esjuntaran amb la comunitat de Petra iquedaran a dormir allà.

Vertaderament, ha sigut un copmòlt fort per Ariany ja que crec queno hi ha altres coses més estimades alpoble com ses monges, i la confirma-ció, és el gran nombre de vocacionsque ha donat sempre Ariany.

Sé que hi ha hagut movilitzacionsi telefonades a «la Madre» intentantde que aquest trasllat no es dugués aterme, però sembla que la determina-ció està presa i difícilment es tornaràenrera.

Estam dins un món en el qual totha marxat darrerament molt ràpid;l'evolució ha fet que la gent «passi»de cada vegada més de l'església i quevalors tenguts fa uns anys com a fona-mentals, hagin passat a segon terme ohagin desaparegut, amb la conseqüentdavallada de vocacions i lògicament,si no hi ha vocacions, de cada vegadaels capellans i monges són més vellsamb un panorama a curt termini deso-lador.

Per altra part, hem de pensar queabans les monges donaven classes iara tot ha passat a l'escola, per lo queuna de les funcions primordials d'unpassat no molt llunyà ha desaparegut,essent actualment la seva única fun-ció la sanitària.

És molt cruu aceptar-ho, però enshaurem d'acostumar a compartir tantmonges com el rector, amb el qual,darrerament també anam un poc «derota batuda» i gràcies.

I que podem fer nosaltres?, pensque no cal més remei que acceptar larealitat i ajudar a que la situació siguibona de dur. De moment, i és el queimporta, seguim tenint capellà i mon-ges i tampoc consider tan greu el queno dormin a Ariany els vespres, ja quePetra està aprop i sabent la predispo-

sició de les integrants de laComunitata ajudar al poble, no veig cap incon-venient insuperable.

Per tant, encara que ens dolgui,això és el que hi ha i sempre val méscompartir, virtut per altre part cristia-na, que no que ens deixin per completcom ha passat a altres pobles.

Ah! i des d'aquí, vull donar l'en-horabona a l'Ajuntament o al qui vatenir la idea, de l'homenatge retut eldia de sa festa a Sor Ignàcia, símbold'amor, entrega, comunió i tots elsadjectius que volgueu afegir, cap alnostre poble; és una d'aquelles perso-nes que deixen marca per allà onpassen i que d'aquí a molts d'anysquan parlem de les monges que hanpassat per Ariany, sens dubte SorIgnàcia estarà de les primeres alranking dels arianyers.

Estimam lo nostro?He llegit aquests mesos d'estiu,

que a una sèrie de pobles, (Sta. Mar-galida, Llubí, Vilafranca, Montuïri,etc) un parell d'estudiants del poblehan aprofitat les vacances per restau-rar algun dels monuments prehistò-rics de la localitat i vos assegur que hesentit un poc d'enveja.

A Ariany, no és que tenguem mol-ta cosa, però cosa tenim com ens hova detallar en Biel Pons, tècnic depatrimoni de la Mancomunitat d'esPla, segons el qual, hi ha una sèrie decoves d'enterrament i de poblats tala-iòtics, sense oblidar, la cova de SaCanova, que ara per desgràcia, estàtapada i a la qual s'hi va trobar laprimera ceràmica incisa de Mallorca,lo que va canviar la idea dels pobla-dors que fins a n'aquesta illa se teni-en.

Sé que hi ha doblers per tot i per lacultura tan sols esquitxos, però crecque l'Ajuntament hauria d'encoratjar

Ariaiiy 17

als nostres estudiants, com s'ha fet aaltres pobles, o a persones interessa-des, perquè netetjassin els talaiots oles coves, sinó a poc a poc la marenaturalesa els fera desaparèixer o elsesbucarà.

Vaig tenir ocasió de visitar lescoves de Son Bacs i crec que deguda-ment senyalitzades i netetjades serienen qüestió de poc temps una visitaconstant pels qui passen per la carre-tera Ariany - Sta. Margalida ja queestan aferrades a la mateixa carretera.

Per altre part, també he visitat elpoblat talaiòtic de Son Nigorra queestà en un estat llastimós i segura-ment amb un esquadró de feina i qual-cú que orientas el treball, sortirien a lallum les restes d'aquest poblat.

Lo més trist, és que la majoria delsarianyers desconeixem aquests em-plaçaments prehistòrics i lògicament,si no les coneixem, difícilment elspodem estimar com a cosa nostra.

A una entrevista al tècnic de laMancomunitat, es va brindar a ferl'itinerari prehistòric i acompanyarals qui els interessas el tema. Donavaidea de poder-ho incloure en el pro-grama de festes i consider que hauriasigut molt interessant, al temps queens hauria ajudat als arianyers a co-nèixer les nostres arrels, però per des-gràcia ja no serà enguany.

Desde aquí, animaria als interes-sats per la cultura del nostre poble, afer el que han fet a altres pobles, ja quesi esperam que venguin els demés aarreglar lo nostro, ben segur que po-ques coses s'arreglaran.

CendresUn altre tema que va seguir essent

notícia, sobretot a mitjans de juliol,fou l'abocador de cendres del qual jaen parlàrem al número anterior.

La premsa, s'en va fer ressò delple de l'Ajuntament celebrat el 15 dejuliol, amb la major assistència que esrecorda a un ple municipal i al qual es

varen prendre dos acords fonamen-tals:

- Donar suport a les 1.876 firmesentregades a l'Ajuntament per la pla-taforma contra l'abocador de cendresi residus tòxics a Ariany.

- Recórrer en cas de que finalments'instai.las l'abocador al poble senseconsultar a l'Ajuntament.

No vaig assistir al ple i lògicamentno puc opinar damunt el mateix, peròsembla ésser que va haver-hi mo-ments desagradables que més valdrias'haguessin evitat; segesc pensant queaquest tema ha sigut sobredimensionati mogut més per motius polítics ipersonals que per altres interessos isinó, basta veure en que ha quedat tot,en un parell de pancartes, que per certja podrien llevar, quatre 1 letreros auna sèrie de cases i res més.

Ah! i pels qui consideren que SaFulleta és partidista i que nomésexposam segons quines opinions, hande saber que aquesta revista està obertaaqualsevol col·laboració, semprequeestigui firmada amb nom i llinatges,per si volen expressar les opinionspròpies, i que nosaltres al demanarinformació, procuram demanar-la aqui creim que millor ens la pot donari a n'aquest cas concret, considerà-rem que el batle, com a capdavanterde l'Ajuntament, i persona, en teoria,implicada, era la persona que millor

ens podia informar, i per tant, a ell liférem l'entrevista.

Si qualcú pensa lo contrari, queagafi paper i bolígraf i no dubteu queal proper número quedarà exposat.

Per cert i seguint amb les cendres,pareix ésser que una empresa alema-nya s'ha oferit per treurer-les deMallorca. L'operació es faria mitjan-çant vaixell, es portarien a un aboca-dor industrial a Alemanya. L'opera-ció, que a Mallorca, es calcula que potcostar 10.000 ptes/Tm, per transpor-tar-la a Alemanya triplicarà el valorfins a 30.000 ptes/Tm, ja que abansd'embancar-la s'haurà de seguir unprocés especial.

Pareix ésser que el CIM s'ho estàestudiant i possiblement després del'estiu s'haurà de prendre una deter-minació.

LEADER II. Ajudeseuropees

El programa LEADER (LligamEntre Activitats de Desenvolupamentd'Economia Rural), és una iniciativaeuropea de desenvolupament local queimplica la participació de totes lesadministracions públiques i la inicia-tiva privada del seu territori d'actua-ció.

El programa Leader I que es va

18 Amany

desenvoluparà! llarg dels anys 1992-1995, tenia un pressupost inicial de900 milions que al final en converti-ren en 1.233.

El programa LEADER II, con-templa les inversions que es duran aterme entre els anys 1996-1999 i enprincipi té una inversió prevista de797 milions de pessetes i hi participa-ran 30 pobles de Mallorca.

D'aquests 797 milions, 387 anirana parar als pobles de la Serra de Tra-muntana, mentres que els 410 res-tants, seran pel Pla de Mallorca.

La Unió Europea, aportarà el 50%del total, l'Estat Espanyol el 2'5%, elGovern Balear un altre 2'5 %, i lesadministracions locals assumiran el45% restant. D'aquest 45% el CIM esfarà càrrec d'un 90% i el 10% quequeda ho aportaran els ajuntamentscorresponents.

L'objectiu principal del programaLEADER II pel Pla, és la promoció ireconversió de l'agricultura tradicio-nal per aconseguir que sigui preserva-da com a sector econòmic principalde la zona, al mateix temps, també

s'intentarà promoure iniciatives perimpulsar l'ocupació, millorar l'entorrural i consolidar els productes de lazona.

Ajudes del GovernBalear per a recuperar

camins rurals.El Govern Balear, té intenció

d'aprovar, si ja no ho ha fet, un conve-ni entre una sèrie de pobles, entre ellsel d 'Ar iany , per reformar oacondicionar camins rurals.

La inversió total serà de 200 mili-ons i en la majoria dels casos, elGovern pagarà el 70% de la inversió,mentres que la resta ho posaran elsrespectius ajuntaments.

Pel que ens afecta a nosaltres, estàprevist que s'acondicioni el camí deSon Nivorra.

Ariany a uncoleccionable d"'Ultima

Hora"Al coleccionable «Memòria Viva,

lunicipis de la serra de Tramuntana i el Pla inclosos en el programaLeader II

Maria delaSaSutArianyArtà

Mallorca des de la mort de Francofins avui», hi ha una secció que té pertítol «La part Forana de Mallorca,vint anys d'evolució: 1975-1995" a laqual ha anat sortint l'evolució de cadapoble de Mallorca durant els darrers25 anys. Pel que respecta a Ariany, vasortir el que trascric a continuació:

ArianyEl més joveEls baties1982-1983: Joan Curient (gestor)1983-1987: Antoni Pascual (APA)1987-1991: An ton i Pascual

(AIDA)1991-1995: Antoni Pacual (PP-

UM)1995: Antoni Pascual (UM)

La població1986: 916 habitants1991: 853 habitants

L'economia: Aquest novell mu-nicipi s'ha fonamentat enei subsectoragrari. Dentreelscultiusques'hi prac-tiquen, cal mencionar, d'una banda,els cereals i, d'altra, les hortalissesque s'hi han expandit, d'ençà del 1986,gràcies al piade reguiu de Sa Marineta.Així mateix i a part del ramat oví, s'hade destacar la cria de porcs a travésd'una dotzena de granges. A més delsdotze locals dedicats a comercialitza-ció i a reparacions, té una dotzena demestres d'obres i cinc indústries ma-nufactureres, d'entre les quals és re-llevant la fàbrica de rajoles, oberta el1984.

La ideologia: a les eleccions de1979, malgrat fer part encara delmunicipi de Petra, el comportamentelectoral fou de donar ampli suport ala candidatura Agrupació Veïnald'Ariany -AVIA, que aconseguí tresregidors a l'Ajuntament de Petra.Desde 1983, la vida municipal haestat marcada pel batle Antoni PascualRibot, que ha aconseguit majoria ab-

Ariany 19

soluta a totes les eleccions. Aquestencapçalà, entre 1983 i 1991, les can-didatures independents, AgrupacióProgressista d'Ariany-APA-(1983) iAgrupació Independent Democràticad'Ariany -AIDA- (1987) i, des de1991, les llistes PP-UM (1991) i UM(1995). L'oposició, que ha estat decaràcter conservador, s'ha aglutinatentorn d'AP (després PP). Així i tot,el 1991, solament es presentà la can-didatura unitària PP-UM.

Arnau Company i Bernat Campins.

Ariany a l'última pianadel «Diari de Balears»

El «Diari de Balears» a l'últimaplana de cada dia, té una sèrie deseccions tais com: Ho heu llegit bé?,El personatge misteriós, La glosa deLlorenç Mora i una altra que es diu:Ho sabeu?,a la qual, acompanyatd'una fotografia, es fan una sèrie depreguntes mitjançant les quals han dedescobrir el poble o monument que hiha a la fotografia.

Idò bé, el passat 30 de juliol, vasortir aquesta fotografia d'Arianyacompanyada de les següents pistes:

Municipi del Pla- La població d'aquest municipi

recentment s'ha manifestat contra lescendres.

- Es el darrer poble mallorquí que

ha accedit a la independència.- N'hi ha que podrien, aviat, rei-

vindicar com a pròpia la figura de fraJuniper Serra.

- L'anterior marquès de Mondéjartambé n'havia estat marquès.

- D'aquí a poc temps, passarà adependre de la comunitat de mongesfranciscanes amb seu al canvent dePetra.

A mi, com supòs que a molts devosaltres, em va sorprendre molt elpunt que diu: N'hi ha que podrien,aviat, reivindicar com a pròpia la fi-gura de fra Juniper Serra.

No és la primera vegada que surt ala llum aquesta qüestió i crec queseria hora que començàssim a inves-tigar que hi ha de veritat al respecte. Anivell d'Ariany, s'ha comentat mol-tes vegades el fet de que fra JuniperSerra és arianyer, inclus n'hi ha quediuen a on ha nascut, ara bé tal voltasia un excés de patriotisme, però elque em comença a estranyar és quejahe 1 legit al manco dues vegades aquestcomentari a la premsa fent referènciaa la possibilitat de que fra Juniper fosarianyer. Pens que és un deure amb lahistòria que qui té dades les exposi is'aclarin es fets.

Per la meva part, podeu estar se-gurs que ho intentaré.

Municipi delPla

—La població d'a-quest municipi recent-ment s'ha manifestaicontra li» ci-ndre».

—És el darrer poblemallorquí qu« ha acce-dit a la independència,

—N'hi ha quepodrien, aviat, reivindi-car com a pròpia la fijpi-ra de fra Juniper Serra.

—L'anterior mar-quès de Mondéjar tam-bé n'havia estat comte,

—D'aquí a poc temps,passarà u dependre dela comunitat de mongesfranciscanes amb üeu alconvent de Petra,

Problemes amb elsubministrament

d'aiguaAquests darrers dies d'agost, tam-

bé ha estat notícia a la premsa lesdeficiències en el subministramentd'aigua al poble.

S'ha aixecat queixes al respecte jaque darrerament és bastant freqüentque el poble, o part del poble, es quedisense, amb els conseqüents proble-mes.

Pareix ésser, que la instal·lació noés l'adequada per la demanda que hiha, i fa que la regulació de la bombasigui defestuosa.

Segons el president del consorci,Joan Bauçà, els tècnics estan estudi-ant l'informe presentat per Cadagua imiraran si és necessari canviarl'instai.lació.

El cap de l'oposició, en Nadal,opina, segons la premsa, que «la gents'hauria de queixar i presentar denún-cies, endemés de deixar de pagar elsrebuts de l'aigua, ja que es paga unservei que en realitat no es té», opinióque compártese per complet; el quejano compártese i em sab molt de greutornar-ho exposar és el que tambéafirma a la premsa: «Nadal Genovart(PP), ha acusat el balle de no ser maial poble i de despreocupar-se delsproblemes que afecten Ariany». Peròcom que tothom és lliure de pensar iexpressar el que vulgui, ell sabrà per-què ho diu.

I per aquesta vegada, crec que jan'hi ha prou; esper que hàgiu passatunes bones festes.

20 vriany

sai"

BIBLIOTEQUES

MALLORCACentre Coordinador

UJ Títol: MUSEVAutor: Ben JakoberEditor: CIM

LJ Títol: NinsAutor: Yannick i varisEditor: CIM

£Q Títol: Claustros de MallorcaAutor: P.Fullana, A. Crespo, J. ProhensEditor: Guillermo Canals

LU Títol: L'espai de l'aiguaAutor: Ma Antònia Carbonero GamundíEditor: CIM

£3 Títol La arquitectura mallorquins desde la...Autor: Catalina Cantarellas CampsEditor: IEB

Gì Títol: Diccionari Catalá-Valencià-BalearAutor: Francesc de B. MollEditor: MOLL

Qü Títol: Aplec de Rondaies Mallorquines.Autor: Mn. Antoni M* AlcoverEditor: MOLL

LU Títol: La Torre de Cala SantanyíAutor: Josep Segura SaladoEditor: CIM

O Títol·Inventari de l'arxiu mun. de SantanyíAutor: Beatriz zarn orano, Anton BallesterEditor: CIM

o Títol: Poesies MallorquinesAutor: Juan Mascaró, Pvre.Editor: Patronat de Sant Antoni

£0 Títol: Temps res'sucitatAutor: Vicenç Calonge i GustàEditor: CIM

tÛ Títol: Tablas input - outputAutor: UIBEditor: Govern Balear

Ë3 Títol : Francisco Manuel de Melo ( 1608-1666)Autor: Antonio Bernat VistarmiEditor: UIB

tU Títol: Diseño, producción y evolución de...Autor: Jesús Salinas IbáñezEditor: UIB

ÜJ Títol: Colón, mallorquí. L'origen de C.C.Autor: Gabriel Verd MartorellEditor: Comissió V centenari

Q Títol: Capdepera i "els Reis"Autor: Sebastià Ferrer PascualEditor: Ajuntament de Capdepera

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

Ariany 21

Poema fet per Sebastià Caldentey amb motiu de la trobada de quintos de 48

Un salut molt cordiala tots aquí presents vos vull dar,i a Déu gràcies hem de darper haver-nos tots trobaren un lloc tan ideal,i, així,poder-nos expressard'una manera tan sincera,amb aquesta amistat tan vertederaque, ens uneix fa tant de temps,i amb amb aquests nobles sentimentsque, tots segur tenim,i aquest camí que seguimja mai el podem deixar,perquè un dia ens puguem trobaren el Cel tots reunits.

Un poc d'història farérespecte als quintos del 48,i manifestar-vos amb orgulllo que realment sentd'aquesta quinta tan prudentque, molts bons recors deixà,i així ho poden acreditartots quans d'actes se feren,i els bons tratos que reberende part de tota la gentque ens va donar suport en tot mo-

mentper celebrar dignamenttot quant en es programa diguérem.

Una cosa molt curiosatambé vos vull manifestari que, segons pocs hi haque, la sàpiguen de noltros dosCap d'aquest grup maravellósque eren, en Pep Genovart tan gene-

rósi un servidor que anava derrera.

Doncs un dimarts dematícap a Porreres partírem,sense sabre si podríemrealitzar lo que ens proponíemper cumplir una promesa tan gran,que, era dur a Ariany,una banda de música tan gran,que Sta. Cecília era anomenada,i, que un altre any.era aclamada,la més bona de tot l'any.

Crec que un parell d'hores necesitàremper arribar en aquella poblaciói noltros dos morts de xefugódalt l'entrellum le diviàrem,

i tot d'una notàremun canvi amb noltros de colori una altre forma d'expressióles nostres paraules tenien,perquè dins nosaltres sentíemaquells batecs d'il.lusióque, com aquell infantòarropat dins el bresolels besos de la mare sentiai que, de tot cor dormiaesperant un dia nou,per abraçar-lo i besar-loamb aquell sommriure innocentdient-li de pensament:fillet meu, sigues bo.

Quan a dins la Vila entràremamb molt de respecte i educaciódemanàrem amb amorque de tot cor ens informassini que, per favor, en guiassina parlar amb el Senyor Director.Quan el Senyor Director ens va veurei enterat amb emocióde lo que noltros ens proponíem,i ell pensant que no podríempagar tan de doblers en aquell mo-

ment,ens va dir sincerament:Amics anau-vos-ne tranquil·lamentque, tal diumenge, la Banda actuarà,i que per noltros un goig seràpoder donar i honorar amb la nostra

actuació,i conèixer Pafïcció d'aquest poblet

d'Arianypetit, però molt gran amb amor i sen-

timent,perquè ho han demostrat clarament

que tenen coneixementaquests quintos tan prudentsde la quinta del 48.

I ara per acabar,vos desig de tot bon coruna prospera i llarga vidai, una dolçor dins la família a on tots

poguem disfrutarde la pau, que Déu ens darási sabem seguir el seu camí,fins que arribi el nostre destíque per tots noltros està assenyalat,i gaudiguem de l'Eternitatque és lo que realment tendremsi tots quants d'actes facempel bé de tota la humanitatsi,ens portem amb tota lleialtati sincers amb els nostres amics,no tenir per noltres enemics,que la vida breu ens pugui amargarsinó, lo contrari, podent-nos daramor, pau i benestar,que sempre ens poguem dar la mà,no estar mai ofesos amb ningú.1, si en les meves paraules he ofès

algú,perdó li vul l demanar.

I ara es braços tots alcemi, amb la copa en la mà,brindem, perquè sempre estiguem ja,com avui sempre tan units.

22 Ariany

50 preguntes a ... Pep Alzamora i PerellóMa Magdalena Genovart, Jerònia Sansó i Juan Carlos Van rel I

Hola amics, aquesta vegada hemfet les 50 preguntes a un home que des

23.- Hi ha Cel i Infern? Per què11.- El Madrid o el Barça? Per penses així?

de fa 6 anys és el president de PAPA Queí»? No ho sé, hi ha bé i mal

d'Ariany i ara també des de fa poc, ésel nou president de la S.D. Ariany,estam parlant d'en Pep Alzamora,

Barça, de tota la vida24.- Creus que hi ha vida a altres

12.- Quina llengua, català o es- móns? Per què?més conegut entre els arianyers per en panyol? Perquè? No, crec que estarien entre nosal-

Pep «es fuster»

1.- Nom i llinatgesPep Alzamora i Perelló

2.- MalnomPacheco

3.- Edat38 anys

4.- ProfessióFuster

5.- Un HobbyEl cinema

Si es català és llengua, es mallor- tresqui envers de ser dialecte podria serllengua 25.- Què penses de les drogues?

Una de ses desgràcies més grosses13.- Un/a cantant. Què t'agrada de tots es temps

d'ell/a?Mari Trini, per les seves cançons 26.- I de l'avortament?

Això va segons sa consciència de14 Un actor. Què t'agrada d'ell? cadascúSean Connery, un bon actor

27.- Una florUna rosa, de qualsevol color15.- Una actriu. Què t'agrada

d'ella?Kim Bassinguer, m'agrada

16.- Un esportista. Per quèaquest?

6.- Llegeixes qualque diari o re- Arantxa Sánchez Vicariovista? Quins?

Sí, El «Diario de Mallorca» i la«Última Hora»

17.- Un fet històric. Per quèaquest fet i no un altre?

El descobriment d'Amèrica, per-7.- Un personatge històric. Per què va obrir moltes portes

què aquest?18.- Un bon recordEl naixement dels meus fills

Jesucrist, per la seva condició hu-mana

8.- Un personatge actual. Perquè aquest?

Juan Carlos I, per ésser és que mésm'afecta

9.- Amb qui t'agradaria passarun dia complet? Per què?

Amb un director/a de cinema, peraprendre com es fa una pel·lícula

10.- Tens algun ídol? Qui? Quèadmires d'ell/a?

Frank Bekenbawer, per la sevaqualitat humana i esportiva

19.- Un mal recordLa mort del meu pare

20.- Quin país o ciutat t'agrada-ria visitar? Per què?

Japó, per les diferències que hi ha

21.-Aniries a sa Lluna? Per què?Sí, per conèixer alguna cosa més

22.- Creus en el més enllà? Perquè?

No, perquè ningú m'ha demostratque existesqui

28.- Un arbreUna figuera, arrela fort

29.- Un plat de cuinaArròs sec

30.- Una postreEnsaimada i gelat

31.- Una begudaVi rosat

32.- Una dansaCha-cha-cha

33.- Una cançó«Illes dins un riu»

34.- Un fet inoblidableLa fotografia de l'assassinat d'un

nin

35.- Una pel·lícula«Ghost»

36.- Un esportFutbol

37.- T'agrada viure a Ariany.

^.nany 23

Per què?Sí, m'encanta es poble

38.- Si no visquessis a Ariany, aquin poble t'agradaria viure? Perquè?

Petra, perquè és on vaig néixer

39.- Què és lo que més t'agradad'Ariany? Per què?

Que hi ha poc tràfic i satranquil·litat

40.- Lo que menys. Per què?Alguns dels servicis es podrien

millorar

jor?45.- Quin defecte creus el pit-

r?S'enveja

46.- Què és lo que més t'hauriaagradat ésser dins aquesta vida,parlant de professió? Per què?

Pilot comercial, per trescar món

47.- Què és lo que manco t'hau-ria agradat ésser? Per què?

Polític, prometen sabent que no hopodran cumplir

48.- Si no fossis qui ets, qui t'agra-daria ésser? Per què?

Una àguila, per la seva llibertat

49.- Si tenguessis una vara mà-gica i et concedís 3 desitjós, quèdemanaries? Per què?

Salut, pau i amor, són unes de sesregles per viure

50.- Una despedidaAdéu, que vagi bé, fins una altre

Inauguració d'un "pub

PUB-SA FOSCA

41.- Si tu poguessis, què canvia-ries del nostre poble? Per què?

Es cadafal, fa nosa i quan l'has demenester pega per petit

42.- Per tu, qui creus que haestat la persona més important entota la història d'Ariany? Per què?

Sa gent, que dia a dia fa pobleEl passat 10 d'agost es va inaugurar el Pub SA FOSCA, està situat al carrer

43.-Com veus el futur d'Ariany? des Sol d'Ariany.Bastant bé, si el sabem dur enda- £1 propietari és en Joan Riutort i el seu gerent és el seu fill, en Toni Riutort.

vant Sort!Fotog.: Joan Ferrer

44.- Quina qualitat admires mésde la persona?

Honestitat i educació

24 Ariany

EsportsTomeu Bauçà Frontera

Hola amics, un de vegades no sapel que s'ha de pensar amb la gentd'Ariany, hi ha coses que una personamai se pot explicar, i es que tampoctenen molt de sentit, tots sabeu que elpassat numero vos contava quePAriany estava en perill de desapari-ció, ja que era mòlt difícil tornar atrobar una Directiva que volgués fer-se càrrec de s'equip per sa pròximatemporada, doncs bé aquest tema seva solucionar, i després com no, en vavenir una altre, tal vegada més greu,ja que gent que ens pensàvem tenirfermada, van i diuen que no volenseguir a Ariany i ens deixen ben pen-jats, es cerca un altre entrenador, idesprés el que ens faltan, són juga-dors ja que, no es que a Ariany no hihagi bons jugadors sinó, que els quehi ha no volen jugar a Ariany, uns peruna cosa i els altres per unes altres,però no s'acaba aquí el calvari, ja quedesprés es fan una sèrie de partits, itrobes amb coses que encara te fanmés mal i són els comentaris de certespersones que en lloc d'ajudars'estimen més criticar als jugadors ials directius, perquè s'equip tot s'hade dir, no és ni de bon troç, si miramels noms, tant bo com el de l'anypassat però el que hauríem de fer ésmirar si entre tots ajudam un poc més,criticam un poc menys i provam defer que ses coses vagin una mica mésper endavant, vos assegur que sil'Ariany desapareix hauran de passarmolts d'anys perquè pogem tornar aveure futbol a Ariany, ja que com medeia un bon company meu, molts decops ens trobam que a Ariany tenimmés del que ens mereixem, i té tota saraó ja que demanam, demanam i as'hora de sa veritat ens agrada que ensho donin tot fet, ja que si ajudam unpoc ens podem fer mal d'esquena,com vos podreu haver adonat, enaquest número he hagut de contar fins

a deu abans de no amollar tot el quesent, ja que estic totalment abatut,desabut i sobretot empre..., i ambunes ganes bojes de no tornar a fer respus mai.

Com tots sabeu s'han acabat sesfestes i amb això també es pot dir ques'acaba s'estiu, ja que després de sesnostres festes comença s'hivern, tam-bé s'ha acabat tot s'esport d'estiu,sobretot futbet (tant masculí, femenícom el d'infants) i també s'ha acabatsa natació per adults i per nins.

Començarem per el futbet delsmés petits, hem d'estar ben contentsja que com vos havia dit fa dos mesosels nostres menuts han millorat mòlt,i bona provad'això va essere! resultatde cinc a zero que varen aconseguirdavant el Sant Joan i que ens demos-tra que es de petits que s'ha de comen-çar a fer esport i no quan ja es tenentretze a catorze anys, i ha quedat bendemostrat.

També se va disputar el primertorneig femení en quatre equips parti-cipants ses Casades, ses Espeltres, sesGold-Girls i ses Willy's que es cap i ala fi varen ésser ses guanyadores destorneig que va acabar en ordre inversal que abans he posat i es que al mancoses darreres s'hauran vist a davantencara que només sigui per planta.

També se va disputar el cuart tor-neigdeFutbetd'Ariany amb una bonaparticipació, i ens va donar el destro-nament dels Tricampions que enguanydegut a ses baixes no varen poderésser tetracampions, el Trofeu va és-ser disputat fins a sa primera part de safinal, ja que a sa segona un jugadorcom és en Tolo Florit va guanyar elltot sol, quan i com va voler sa final,amb això no vull llevar mèrits als

altres components de s'equip de Mo-tor La Vila, sinó que em vull llevar escapell davant un jugador que com jaens havia demostrat durant sa tempo-rada de futbol, es un fenomen i alfutbet encara més ja que fa el que volamb sa piloteta, el que me sap mésgreu de tot això es que aquest any perdesgràcia no el podrem tenir al nostrecostat a sa lliga de futbol.

Es segon classificat va éssers'equip d'Atlantis que es va presentara sa final amb un equip decircunstancies, però vist el que vàremveure, encara que haguessin estat totsels components el just guanyador deltorneig va ésser s'equip de Motor LaVila, per acabar dir que els títols demàxim golejador i porter menys gole-jat s'en varen anar a sa mateixa casajaque un any més els guanyador varenésser en Tonio Sanxo i el seu germàMiquel, però tal vegada es Trofeumés esperat va ésser el del millorjugador local que va recaure a sesmans d'en Jaume Gomis que sa veri-tat ens va sorprendre a tots.

Bé i com que no tene gaire ganesde contar res més per aquesta vegadai esperant que sa pròxima sia bastantmillor ja que aquesta ha estat unamica nefasta en segons quins aspec-tes, enhorabona als qui sa le mereixeni als altres un copet a s'esquena i amillorar.

Adéu i fins en tornar.

Darrera hora: el passat dia 31d'agost es vadisputar un partit amistósdavant el Margaritense que va supo-sar sa primera victòria arianyerad'aquesta temporada, esperem queno sia sa darrera.

^riany 25

PlenariResum de l'acta del ple de dia 15 de juliol

Aprovació acta anteriorL'actade la sessió anterior es apro-

vada per unanimitat sense esmenar.

Aprovació pressupost i

plantilla orgànica 1996El Batle-President presenta a la

corporació per a la seva aprovació, siescau de l'expedient i la documenta-ció complementària del Pressupostgeneral ordinari per l'exercici de 1996.Al mateix temps dóna compte delsresums per capítols dels estats d'in-gressos i de despeses que tot seguit esreprodueix:

Resum de despeses

Cap.

1

2

3

4

6

7

9

Denominació

Despeses personal

Bens corrents

Despeses financeres

Transferències corrents

Inversions

Tränst capital

Passius financers

Total despeses

Ptes.

12.717.174

12.572.045

500.000

2805.696

22.085.360

i . 000

300.000

50.981.275

Re$um ingressos

1

2

3

4

S7

9

Impostos directes

Impostos indirectes

Taxes i altres ingr.

Transí, corrents

Ingressos patrimonials

Trans f. capital

Passius financers

Total ingressos

12 J 50.000

1.799.000

1.952.415

12.845.500

300.000

17.769.986

4.164.374

50.981.275

sentit del seu vot pres a la comissió iexpressen que s'abstenen, i afegeixque el presupost és un simple formu-lisme i que controlaran les modifica-cions de crèdits.

El Batle sotmet la proposta a vota-ció i d'aquesta dóna com a resultat 4vots a favor, cap en contra i duesabstencions, per la qual cosa quedaaprovat el pressupost.

S'incorpora a la sessió la regidoraSra. Joana Maria Pascual i Sansó.

A continuació es presenta la Plan-tilla Orgànica dels llocs de feina del'Ajuntament que a continuació estranscriu:

a) Llocs de treball reservats a fun-cionaris de carrera:

1 secretri-interven-tor

1 administratiu1 auxiliar adminis-

tratiu1 saig i feines espe-

cialsb) Llocs de treball

subjectes a legislaciólaboral:

1 netejadora1 auxiliar adminis-

tracióSotmesa a votació es

aprovada per unanimi-tat.

El Batle dóna la paraula als repre-sentants del PP, perquè manifestin el

Padró

d'habitants 1996Amb efectes de I ' l

de maig de 1996 i unavegada acbats els tre-balls de camp tant ambel que es refereix al nu-cli urbà com al dissemi-nat, resulta que els ha-

bitants del nostre terme municipal al'esmentada data és de 801; que esdivideixen en 372 homes i 429 dones.

Les vivendes familiars són 312, iles vivendes buides o de temporadasón 110.

Escrits i sol·licitudsEs dóna compte de l'escrit presen-

tat per Cadagua relatiu a la modifica-ció de les tarifes d'aigua i per unani-mitat s'acordà solidaritzar-se amb elsacords presos pel consorci d'aigüesPla de Mallorca i contestar aquestescrit amb aquest sentit.

Plataforma en contra del'abocador de cendres i

residus sòlids d'ArianyEI Batle informa de l'escrit pre-

sentat per la Plataforma d'arianyersen contra de l'abocador de cendres iresidus tòxics i del prec de firmes quel'acompanyen.

Acte seguit proposa que l'Ajunta-ment acordi:

1.- Recolzar el plec de firmes pre-sentades contra l'abocador de cen-dres d'Ariany i també a qualsevoldeposit de productes tòxics dins elterme municipal, sense consultar al'Ajuntament.

2.- L'Ajuntament d'Ariany en plepren l'acord de recórrer en cas de ques'intentés la instal·lació d'un aboca-dor de productes tòxics dins el termemunicipal, sense consultar a l'Ajun-tament.

3.- Demanar al Govern Balear lamodificació del Pla de residus SòlidsUrbans, per tal que es permeti elcompostatge i el reciclatge.

Precs i preguntesEl Batle donà la paraula a tots els

que volguessin algun tipus d'infor-mació i va donar contestació a totesles que li formularen.

26 vriany

uai"

BIBLIOTEQUES

MALLORCACentre Coordinador

Q Títol: David Glasgow Ferragut CUAutor: Jaime Sastre MollEditor: Comissií V centenari

LJ Títol: El pare Antoni Guasch i Bufí 03Autor; Antoni Costa Bonet - Felip CirerEditor: Comissió V centenari

tu Títol: Apostes per la bibliografia Guilleniana £3Autor: Antoni A.-Gómez YebraEditor: UIB

CU Títol: Les torres marítimes de Llucmajor (3Autor: Josep Segura SaladoEditor: IEB

EQ Títol: Adán Dich) i Formentor ß3Autor: Rafael Alcover GonzalezEditor: Comissió V centenari

(ü Títol: Menorquins a la Rorida Û3Autor: Jaume Sastre MollEditor: Comissió V centenari

Títol: El Mandarli jo QJAutor: Rosa Maria ColomEditor: La Galera S.A.

Títol: Rubén Darío a Mallorca £2Autor: M* del Carme BoschEditor: Comissió V centenari

Títol: li jornadas sobre contaminaciónAutor: VarjsEditor: V. Cerdà

Títol: Educaicón y SaludAutor: Carmen Fernández BennássarEditor: UIB

Títol: Bitzoc literaturaAutor: VarisEditor: BITZOC

Títol: Joan Ignasi Valentí i MarroigAutor: Alexandre Garcia, Jaume OliverEditor: Uffi

Títol: Guia Acadèmica HandbookAutor: Secretariat de publicacions UIBEditor: UIB

Títol: B MinotaureAutor: Guillem CabrerEditor: CIM

Títol: Micropaleontología sedimentaria delAutor: Guillermo MateuEditor: Comissió V centenari

Títol: estudis d'història econòmicaAutor: VarisEditor: Premsa universitària

CONSELL INSULAR DE MALLORCA«

Ariany 27

Test culturalAriany, no es que tengui moltes

plaques conmemoratives, però lespoquesque tenim les recordarem aquí.

l.- Començarem per la que hi ha ala plaça Major. Aquesta es va colocarun 18 de Juliol, sabries dir de quinany?

-1968-1953-1939-19832.- Anant pujant i a la plaça de sa

Creu, en trobam dues, una dóna noma un carrer i foren els mateixos home-natjats qui destaparen la placa, ensabries dir el nom?

-Marquesos d'Ariany-Martí Truyols-Miquel Gual-Pare Bruno3.- L'altre placa conmemorativa,

està dedicada a qui donà la creu quedóna nom a la plaça, saps de quiparlam?

-D. Mateu Amorós-Mossèn Gabriel Font-D. Toni Rubi-D. Miquel Vallespir4.-I ja passant a l'església, en po-

dem trobar tres, una posada per D.Mateu Amorós l'any 1982 en recor-dança d'un escriptor mallorquí, sa-bries dir quin?

-Antoni Maria Alcover-Ramon Llul l-Joan Alcover-Miquel Costa i Llobera5.- L'altre, està a la façana del

batiport de les dones, en memòriad'una de les figures cabdals de lanostrahistòria, saps a qui em referesc?

-D. Martí Truyols-Sa Mestre Pou-D. Bernat Ribot-Marquesos d'Ariany6.-1 ja per acabar, a un lateral de

l'església, entre el campanar i el por-tal dels homes, hi ha una placa petita,en memòria de qui també fou rector

PassatempsB/e/ Tovell

d'Ariany, sabries dir qui?-Pare Gual-Pare Bruno-D. Mateu Amorós-D. Toni Rubi

Lletres creuadesHoritzontals: A) Símbol químic

del carboni. B) Massa d'aigua saladaque cobreix una gran part de la super-fície de la terra. C) Quadrúpede re-mugant de la família dels camèlids decap petit, coll i cames llargues i es-quena amb un o dos geps. D) Multi-tud. E) Femella híbrida de cavall isomera. Lleuger i ràpid de moviments.F) Home que es dedica als afers pú-blics, als assumptes d'administració igovern de la vida civil. G) Aplanar,fer llis traient els regruixos o les partsque sobresurten. H) Monja, dona dereligió. I) Per aquesta lletra hi comen-ça el nom de la capital de les Balears.

Verticals: 1) Consonant. 2) Tam-boret baix i encoixinat (rev). 3) Subs-tància colorant emprada per pintar otenyir. 4) Sac rectangular de tela cositde tots costats, que, farcit de llana oaltre cosa blana, serveix per jeurer-hidamunt. 5) Espai apte pertransitar-hi,que cal recórrer per anar d ' un 1 loe a unaltre. Nom d'un famós fabulista del'antiga Grècia. 6) Acabar de matar;matar algú queja està a punt de morir.7) Distingir i anar dient oralment omentalment els sons i paraules figu-rats per les lletres d'un test, per tald'adquirir coneixença del contingutd'aquest. 6) Que té molts diners oposeeix grans bens. 9) Cinquanta a lanumeració romana.

Refranyer popular- Per Sant Miquel, el raïm té gust

de cel.-Per Sant Mateu, torts per tot ar-

reu.

-Quan el Setembre és a la fi, sesgarroves has de collir.

-Si a l'Octubre fa fred, hi hauràbon esplet.

-Quan l'Octubre és a la fi, TotsSant és el dematí.

Pensaments-No hi ha res que desmoralitzi tant

com el no fer res.(M.Ramis Alonso)-Aquell qui lluita dins un tros de

terra, lluita per tota la terra.(Nikos Kazantzakis)-Si no ets feliç, no pots fer feliços

els demés.(Popou)

5 6 7 8 9

Solucions

Test cultural1.- 19532.- Marquesos d'Ariany3.- Mn. Gabriel Font4.- Antoni Maria Alcover5.- D. Martí Truyols6.- Pare GualLletres creuadesHoritzontals: A) C. B) Mar. C) Camell. D)

Fotimer. E) Mula. Àgil. F) Polític. G) Rasar.H) Sor. I) P

Verticals: 1) M. 2) Fup. 3) Color. 4)Matalàs. 5) Camí. Isop. 6) Rematar. 7) Llegir.8) Ric. 9) L

28

- Què tal, cam anam? No t'haviavista en totes ses festes

- Una monada, lo que estic escla-tada, per paga m'he hagut d'empas-solar tota sa feina jo.

-1 ses nétes, que no t'ajuden?- No m'en parlis, molta feina i

maldecaps me donen, se colguen atrec d'alba i s'aixequen hora de dinar.

-I no provis de fer renou!!!-Es que per paga, es temps venen

girats, ara fan de sa nit dia, abans atoed'avemaria tothom a caseva, i ara atoc d'avemaria encara dormen es gatde son.

- Es gat de son que me fan aplegarajo, que no me deixen dorm ir de tot esvespre.

- Com així no te deixen dormir?- Saps que estàs de bé tu que estàs

arraconada; a jo que passen motostota sa santa nit per davant ca nostraamb un renou de deu mil dimonis, araper amunt ara per aval I i t'assegur queno hi ha qui acluqui un ull.

-1 ara amb so pub si que n 'hi hauràde renou.

- Supòs que deu estar en condici-ons

- Mira, encara així ets al.lots esta-ran un poc més controlats i no haurande fugir a altres pobles.

- M'estim més no tenir-ho a devo-ra, perquè s'altre dia a una travessa deper allà n'hi havia una guarda quecompixaven ses parets.

- No només és per devers es pubaixò d'es pixum, es dissabte de safesta ses voreres d'es carrer Majorfeien «coco»; t'assegur de cert que siper devers ca nostra qualcú me veniaa compixar sa porta sortiria amb sotrinxet i li llevaria sa pixera per unabona temporada.

- No sé a ne què arribarem, si no ensenten a dir qualcuna de més grossa,perquè es jovent d'avui en dia va moltarrancat.

- No crec jo que no n'hi hagi qual-que denou..

Sa farola- Te dic que si es nostres padrinets

tornaven se pensarien que s'han equi-vocat de món, i pensar que es nostrepoble era cuna de monges i capellansi ara ja ho veus.

-1 parlant de monges que passarà,s'en aniran a Petra o quedaran?

- Jo crec queja està ben decidit.- Bona pardalada. Perquè aquí fan

ben molta de falta, només tenim met-ge un parell d'hores, practicant unaestoneta cada dia, i amb elles saps quemos anava de bé, endemés sempreestaven a sa disposició i un bon sevicique feien, posen injeccions ajuden an'es malalts, ajuden a l'església; imoltes coses que no sabem.

- Sí, mira de quina manera queda-rem, ja ho diven «ca magre tot sónpuces». Esperem que Sant Francescintercedesqui.

-I de l'Ofici es dia de sa Festa, quèm'en dius?

- Molt llarg, per paga l'oferta vadurar tres quarts, en quatre capellansque hi havia. Haurien de trobar unasolució per acursar-la.

- Idò a jo m'agrada perquè mepassa tot es poble per davant, i així...

- Ja te vaig veure que ermolaves sagarrova tot es temps.

-Sí, però lo que me va ferir es coretva esser lo de Sor Ignàcia.

- No m'en parlis jo que m'haviaempolvat ben empolvada, i m'haviapintat els ulls, de s'emoció vaig que-dar amb tota sa cara emparpussada deses llàgrimes.

- No m'en parlis, encara teñe esnuu a n'es coll, i quan va sortir enMiquel «Comunes», que me va faltarpoc per rebentar en plors.

- Ha estat lo més guapo de sesfestes.

- No ho dubtis.- Perquè s'aufabaguera que me

donaren era més estantissa quejo.- Es que saps que n'hi ha haguda

de poca!; s'anyada ha estat magra,crec que és perquè a s'aufabaguera li

agrada estar humida, i enguany dedeu dies nou falta aigua corrent, quanli posava sa manguera no en sortia niuna gota, i ja ho veus li faltava llecó.

- Bé, l'any qui ve n'hi haurà més.- M'en vaig que tene una escurada

de mil dimonis i a ca nostra ningú mefa ses feines.

- Sempre seràs igual de pardala,poma nasqueres i poma moriràs, tuhas de fer com jo plats i tassons deplàstic, torcaboques de paper illavonces tot cap a sa incineradora,ara que està de moda.

- I tu que no tens aferrat «cendresno» a sa persiana?

- Bé però ara ja no en parlen.- Bé, deixau anar que sinó encara

mos feran aprop.- Ja en parlarem una altra vegada.- Au idò, fins en tornar.

Targeta

Moneder

La targetade cada dia

/v/; * c^

M>* yx>

. ̂ w£

F¿ >1¥9 ̂ J

laCaixa"

narvy premsa forana de mallorca 4 - corey\narvy revisió associada a la premsa forana de mallorca 4...

Documents