DIJOUS · 1 d’agost del 2019. Any XLIV. Núm. 15076 - AVUI / Any XLI. Núm. 13946 - EL PUNT

1,20€

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSEl Vendrell

Kenneth Martínez

“Volem un govern senselínies vermelles”

LES SÈRIES. Barcelona és bona si la bossa sona / Les serps ballen al so de la música dels encantadors de serps P6,7

1344

95-1

2063

61L

1191

62-1

1195

80w

NACIONAL P8,9

Una grua de grans dimensions treballant ahir en les obres de l’estació de la Sagrera ■ ENRIC FONTCUBERTA / EFE

TERMINIS · L’Estat no donacap data d’acabament tot i queles obres avancen a bon ritmedes de la represa del 2018

La Sagrera, nomésal 40% desprésde 10 anys d’obres

PASSOS · El pròxim pas seràcol·locar les vies de la línia delMaresme, a mitjan 2020, i, divuitmesos després, les de Granollers

El meu país Quim Torra

“Si ens prohibeixenun dret, la nostraobligació éstornar-loa exercir”‘El meu país’, la nova sèrie d’estiu d’El Punt Avui

Revelen contactes i consciència per a unacord estratègic mentre dos exconsellersd’ERC asseguren que no aniran a l’11-S

L’ANC i Òmniumcriden junts a launitat dels partits

P11,10

Picabaralla institucionalper les víctimes del 17-A

Nacional P18

Discrepàncies respecte del grau dereconeixement dels danys psicològics

El Sinn Féin exigirà unreferèndum per a IrlandaReclamarà la consulta si Boris Johnsonaplica un ‘Brexit’ sense acord

Europa - Món P27,28

“Seria preocupantuna deriva antipartitsen la Diada”

130è president de la Generalitatde Catalunya

Entrevista Carles Puigdemont P12,13

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 D’AGOST DEL 2019

hir, la diputada alParlament pel

PSC Eva Granadosafirmava en un articleque “el referèndumsobre la independèn-

cia és el pitjor remei per a una socie-tat dividida com la nostra”; i, tot se-guit, afegia: “Mentre que alguns volenun referèndum per trencar, els i les so-cialistes el volem per referendar ungran acord.” Més enllà del típic mantrasobre la “societat dividida” (que vin-dria a ser la versió socialista del dinarnadalenc impossible de Jorge Fernán-dez Díaz), es fa difícil entendre quel’opció de votar, sigui sobre el temaque sigui, representi “el pitjor remei”.De fet, hem de suposar que no deuser “el pitjor remei” quan en el progra-ma electoral del 2012, el mateix PSCexpressava el “convenciment que elsciutadans i les ciutadanes de Catalu-nya hauran de decidir lliurement so-bre qualsevol proposta de canvi subs-tancial de les relacions entre Catalu-nya i Espanya, acordada entre les ins-titucions catalanes i espanyoles, a tra-

vés d’un referèndum, en què es plan-tegi una pregunta clara, a la qual s’ha-gi de respondre de forma inequívoca”.De fet, es fa difícil pensar que sigui “elpitjor remei” quan l’actual primer se-cretari del partit, Miquel Iceta, afirma-va, en un acte del PSC celebrat aquellmateix any, que “els referèndums so-bre la independència s’han de poderfer” i hi afegia que “a les democràciesavançades es poden fer per la via del’acord”. De fet, resulta inversemblantque es tracti del “pitjor remei” quandos anys després, just l’endemà d’as-sumir el lideratge del PSC, el mateixIceta reconeixia que “el PSOE no voluna consulta (...) Ho ha dit per activa,passiva i perifràstica; nosaltres [elPSC], sí”. I, de fet, seguríssim que noés “el pitjor remei” quan el mateix Ice-ta, fa poc més de dos anys, proposavala via canadenca si fracassava la refor-ma constitucional que, suposada-ment, volia impulsar el PSOE. En re-sum, es fa impossible imaginar-se queuna proposta que ha defensat tantesvegades el PSC pugui convertir-se, decop i volta, en “el pitjor remei”.

A

Keep calmPere Bosch i Cuenca

El pitjor remeidel PSC

Es fa molt complicat pensarque un referèndum sobre laindependència com el que esdefensa pugui arribar a ser“el pitjor remei”

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

e estat llegint pàgines esfere-ïdores d’El doctor Givago rela-tives a un front de combat en-

tre els soldats russos i alemanys a la IGuerra Mundial: la fetor dels cadàversdescomponent-se en els camps de cà-nem. Iuri Andréievitx, allistat com ametge, s’estremeix davant dels morts i“dels supervivents mutilats, reduïtsper la tècnica de la guerra a bocins decarn que a penes si tenien res d’hu-mà”. I, enmig de tal devastació, tambéobserva com són maltractats els jueus:“No et pots imaginar quantes vexa-cions està suportant en aquesta guer-ra la malaurada població jueva. Elscombats es desenvolupen justament alterritori on els jueus són obligats a re-sidir. I tot el que han sofert, tots elsturments que han patit, les persecu-cions i la misèria, els ho paguen enca-ra amb els pogroms, amb l’escarni il’acusació de ser poc patriotes. ¿I compodrien ser-ho si al país enemic gau-deixen de tots els drets, mentre que alnostre els fem passar tota mena depersecucions?”

Aquesta última frase no es pot pas-sar per alt, de manera que hi retorna-

H

ré, però vull deixar constància que Gi-vago hi afegeix que, resultant-li incom-prensible, deu ser per una mena de“fatalitat jueva” que irrita allò quehauria de commoure i d’inclinar a lasimpatia: “la seva misèria, la seva fe-blesa i la seva incapacitat per reaccio-nar”. Hi ha tantes coses per comentar-ne: a la manera de les grans novel·les, ivaig adonant-me que ho és, El doctorGivago dona compte d’una època i es

projecta més enllà. Boris Pasternak,d’ascendència jueva, va escriure la no-vel·la després de la II Guerra Mundiali, per tant, amb la consciència quel’antijudaisme va continuar a Rússia(o, de fet, a l’URSS) havent-s’hi ins-taurat el règim comunista i que, enca-ra que s’hi van combatre els invasorsnazis, no s’hi van protegir prou elsjueus. I és així que retorno a aquellafrase que Pasternak devia escriureamb perplexitat: no cal dir què va pas-sar en aquell país enemic (Alemanya,òbviament) on els jueus gaudien detots els drets. En tot cas, l’odi que s’hicovava, a Alemanya, no hauria pogutassassinar milions de jueus als campsd’extermini si no hagués estat estès entants d’altres llocs. I tal cosa, per moltque continuï resultant incomprensi-ble, no es deu a cap mena de fatalitat.Tampoc s’explica que fos possible perla suposada “incapacitat de reaccionardels jueus” que alguns encara els re-treuen. Podem explorar en el presentla manera com es gesta un odi crimi-nal cap als més febles. I llegir o rellegirPrimo Levi, del qual avui es compleixel centenari del naixement.

“Podem exploraren el presentla manera comes gesta un odicriminal cap alsmés febles

Imma Merino

La malaurada població jueva

Ombres d’estiu

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 D’AGOST DEL 2019

El ministre d’Afers Estran-gers del govern espanyol en fun-cions, Josep Borrell, no haurà dedonar explicacions al Congrés pelcas de l’espionatge a les delega-cions catalanes a l’exterior gràciesal suport que el PSOE va obtenir delPP, Ciutadans i Vox a la DiputacióPermanent. No és la primera vega-da que els socialistes fan pinya ambla dreta i la ultradreta per tapar lesvergonyes d’un Estat disposat a pa-gar el preu que sigui en la suposadadefensa de la seva unitat territorial.

No hi ha línies vermelles perimpedir l’acció política no nomésdels partits independentistes, sinódel govern legítim de Catalunya.L’acord infame per a l’aplicació del155 n’és l’exemple més sagnant, pe-rò se n’han produït més que ensmostren que el grup d’interessos esmantindrà i es repetirà sempre queels convingui. L’entesa va valer perdestituir el govern –aleshores sen-se el concurs de Vox, perquè encarano havia arribat com a tal al Senat–i, més tard –al costat de Vox–, perevitar la compareixença del reiemèrit per presumpta corrupció;per impedir una investigació sobreel tèrbol paper del CNI en elsatemptats de Barcelona i Cambrilsel 17-A i, ara, per aplaudir l’obsessiómalaltissa de Borrell contra la pro-jecció de Catalunya a l’exterior.

Però les explicacions que el fu-tur cap de la diplomàcia europeas’estalviarà al Congrés potser leshaurà de donar davant la justíciaalemanya. La delegada del govern aBerlín, Marie Kapretz, ha interposatuna denúncia penal a la fiscalia ge-neral alemanya perquè els serveissecrets de l’Estat van fer un segui-ment de la seva activitat privadafins i tot en el període en què haviaestat destituïda pel 155. Un nourepte per al diplomàtic Borrell.

L’explicaciópendent deBorrell

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La consellera de Salut ha respost de manera clarai contundent a la reclamació que ha fet govern es-panyol a la Generalitat d’elaborar un pla per reduirla despesa sanitària i farmacèutica. “No retalla-rem”, ha contestat la consellera, que rebutja novespolítiques d’austeritat en l’àmbit sanitari.

DELEGADA DEL GOVERN A BERLÍN

Resposta contundent

L’afer de l’espionatge a les delegacions catalanesa l’estranger, l’anomenat Borrellgate, arriba a lajustícia alemanya gràcies a la denúncia que hapresentat a la fiscalia la delegada del govern aBerlín. Una denúncia valenta que, potser, aclariràel que el PSOE, el PP, Ciutadans i Vox volen tapar.

-+=

-+=

L’obra de la SagreraJosé Luis Ábalos

Denúncia valentaMarie Kapretz

-+=

Alba Vergés

No n’és l’únic responsable, però tant ell com totsels que l’han precedit al ministeri es mereixen ungran suspens per l’enorme vergonya que repre-senten les obres inacabables de la Sagrera, que jafa més d’una dècada que van començar i han tin-gut canvis, aturades i tota mena de problemes.

MINISTRE DE FOMENT EN FUNCIONS

CONSELLERA DE SALUT

l tema de la seguretat, l’incivis-me i l’ocupació de l’espai públicha estat utilitzat en els darrers

mesos per desgastar el govern de Bar-celona en Comú i Ada Colau. Cami-nant per Barcelona, parlant amb veïnso comerciants o, simplement, llegintles estadístiques oficials del Ministeride l’Interior, ja es veu que les políti-ques aplicades pel govern Colau enaquests àmbits no han estat reeixides.Però no és cert que tot sigui culpa delgovern Colau. Caldria veure quina in-cidència en aquest fet té, per exemple,una llei d’estrangeria absurda, o que elTribunal Suprem hagi aniquilat el con-cepte de reincidència en els furts. I unaltre element: de la mateixa maneraque hi ha realitats incontestables,com les dades de l’enquesta de victi-mització, que no és com el baròmetre,que es basa en sensacions, sinó que re-cull casos reals, hi ha una exageracióconstant amb finalitats electorals. Les

E “Dimarts va dirque els Mossos esvan retirar deldispositiu contra elsmanters l’estiu del2017. Sí, el 17-A...

dades, falses, sobre els manters que hiha a Barcelona, o alguns informes exa-gerats sobre les pèrdues que ocasio-nen, en són exemples.

L’any 2017 Barcelona ja va utilitzarel sistema de saturar els espais on ha-bitualment se situen els manters.Aquell estiu, policies, urbans, mossos i

portuaris, i manters, jugaven al gat i larata. Els diaris omplien planes ambaquests reportatges. I amb opinionsde qui pensava que això era una perse-cució i dels que pensaven que era poc.Colau, dimarts, en sortir de la seva re-unió amb el president de la Generali-tat, Quim Torra, ho va recordar. Peròva cometre una greu relliscada, com amínim: va dir que els Mossos es van re-tirar. Sí, concretament el 17 d’agost ala tarda. I els dies posteriors no hi vantornar pas; tenien altra feina. El seupoc feeling amb el conseller d’Interior,Miquel Buch, que potser està gestio-nant aquest tema pitjor que JoaquimForn, no pot dur-la a obviar això. I rereels atemptats del 17-A va venir la Dia-da, i després l’1-O. Certament, elsMossos no van tornar a formar partd’aquest dispositiu però tampoc recor-do l’alcaldessa demanant-ho al minis-tre Juan Ignacio Zoido, màxim res-ponsable dels Mossos durant el 155.

Relliscada de ColauJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Balcells

Preu

onald Trump, que es vanta públicament de notastar ni una gota d’alcohol, té el vi francès en el

punt de mira. Després de les manufactures xineses i elscotxes alemanys, ara amenaça d’apujar els aranzels ales ampolles de Bordeus, de la Borgonya, d’Alsàcia...com a represàlia per l’impost aprovat a França contraels gegants tecnològics coneguts per l’acrònim GAFA:Google, Amazon, Facebook i Apple. Els francesos jas’han afanyat a aclarir que no tenen intenció de gravar“específicament” multinacionals dels Estats Units

(principal mercat, per cert, de lesseves exportacions de vi).Expliquen que de les granscompanyies digitals afectades pelnou impost n’hi ha denord-americanes –les mésimportants, és clar– però tambéd’europees i xineses, i que la taxadesapareixerà tan bon punt se

n’adopti una d’internacional. No sé com acabarà lapicabaralla, però em sembla que té tot el sentit del móndemanar que les GAFA tributin pels ingressos queobtenen a França o a qualsevol altre estat europeu, onabonen quantitats ridícules escudant-se en el fet que japaguen allà on tenen la seu legal, països amb unafiscalitat més baixa com ara Irlanda o Luxemburg.L’“estupidesa” –per fer servir el vocabulari de Trump–no és ja només que lliurem a les big tech els milions dedades personals amb què faran el seu negoci, sinó que,a més, no en demanem cap preu.

D

Té tot elsentitdemanar queles ‘big tech’paguin el queels pertoca

http://epa.cat/c/fwbtyu

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 D’AGOST DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

La part catalana plantejaràqüestions sectorials i instaràPedro Sánchez a explicar quèproposa sobre presos iautodeterminació.

10anys

20anys

L’ofensiva d’ETA posaCatalunya en alerta màxima.Interior tem un atac contra lesforces de seguretat aquest capde setmana.

L’operació sortida d’estiu vaviure la pitjor jornada a lescarreteres catalanes, amb sispersones que van perdre la vidaen tres accidents greus.

Diàleg bilateral Alerta màxima Operació sortidaTal diacomavui fa...

quests dies, elscarrers de Barce-

lona comencen a es-tar plens de publicatdel Festival Circuit. Unesdeveniment dedicat

al públic homosexual internacionalque serveix perquè Barcelona se situïal capdamunt de les ciutats gay friend-ly del món. Realment seria una iniciati-va lloable si el seu objectiu fos la nor-malització del col·lectiu i de les sevesnecessitats. No és que no hi hagi algu-na iniciativa en aquest sentit. Hi és. Pe-rò en realitat el Circuit és simplementuna festa comercial que mou molts di-ners i que omple Barcelona d’una nor-malitat envejable.

Però el que ven acaba estant fora dela normalitat. Publicitat amb cossos to-talment esculturals que si fossin dedona ja haurien generat la protesta decol·lectius feministes. Una festa darre-ra l’altra en les quals el sexe, l’alcohol ila droga estan al capdamunt dels ob-jectius a trobar al llarg de la nit per apart dels assistents. Una multitudinà-ria trobada a les piscines de l’Illa Fanta-

sia que, al final, és el que acaba calanten el subconscient. I no és que tot aixòno existeixi ni s’hagi de vetar o amagar.Ni de bon tros. Aquest públic existeix,com es demostra any rere any. Altracosa és quan el producte es presentacom a representatiu del col·lectiu gai.Simplement no ho és. La tipificaciódels gais com a joves hipermusculatsque només busquen anar de festa ésirreal. Existeixen les parelles homose-xuals amb fills, per exemple. Hi ha gentque simplement se’n va al llit amb gentdel seu mateix sexe i que no té res aveure amb el públic del Circuit. En defi-nitiva, que no s’hi identifica.

I al final, el que s’acaba perpetuantés aquesta imatge externa d’una Bar-celona on tot es pot fer, on no hi hanormes i on la màniga ampla és a l’or-dre del dia. El Circuit està molt bé si espresenta com el que és: un negoci que,a més, beneficia establiments comer-cials i restauració. La trampa és si esvol fer passar com una activitat mésde normalització d’un col·lectiu que,malauradament, encara és vulnerable.

A

Full de rutaDavid Brugué

Un negocid’èxit

Aquest públic existeix, comes demostra any rere any.Altra cosa és quan elproducte es presenta com arepresentatiu del col·lectiugai. Simplement no ho és

orria l’octubre de 2016, l’Íbexdemanava a Pedro Sánchez quefacilités el govern a un PP inun-

dat per la corrupció. El País li dedica-va editorials titllant-lo de populista ide demagog. Atrinxerat darrere labandera del No és No a Rajoy, Sán-chez anava veient com barons i llocti-nents li giraven l’esquena. Finalmentel cop d’estat es va produir. Llavorsva fer l’únic que podia fer. Anar-se’n acasa. El que segueix ja no fou tan es-perable. Va volar a Sant Francisco aveure el seu admirat Manel Castells.Va recarregar ànims i, tot passejantper les platges de Califòrnia, va deci-dir plantar cara i tornar-hi. Inespera-dament va guanyar. Les bases li vandonar suport i va descavalcar unaSusana Díaz ungida com a líder de lagerontocràcia socialista tal vegadamassa d’hora. Amb el seu triomf i laposterior moció de censura, Sánchezva passar a convertir-se en l’esperan-ça blanca de la delmada socialdemo-cràcia europea i en el somni humit del’esquerra espanyola. Passat el No ésNo, ara les bases li cantaven el Con

C Rivera No.

ENMIG, ÉS CLAR, TAMBÉ hi va haver un 1d’octubre. El govern espanyol va en-viar policies per aturar el referèn-dum, és a dir, per pegar a la gent. Esva anul·lar l’autogovern. Va marxar al’exili una part del darrer govern es-collit legítimament pel poble de Cata-lunya. Es van enviar líders socials ipolítics a la presó. I la resta és el quetenim. Un editor reconvertit en MoltHonorable escollit pel jutge Llarena. Iels catalans amb dret a vot, però nopas a representació política, mercèsa un altre jutge, ara el jutge Marche-na. Quan el darrer president escollitpel Parlament, Carles Puigdemont,insisteix en la necessitat de resistir,no només parla de dignitat. És certque persones, pobles i nacions, ne-cessitem dignitat per mirar-nos almirall, per buscar aquesta quimerapsicològicament tan necessària queanomenem coherència. També hi hauna dignitat que és càlcul fred i racio-nal. Aquella que ens recorda el deu azero amb què l’Estat anava a vèncer

Catalunya, segons paraules de Sáenzde Santamaría.

UN EQUIP QUE PERD per un resultat comaquest no mereix gaire commisera-ció. Simplement ha equivocat catego-ria i probablement mereixi baixar dedivisió. A divisió regional per ser ex-actes. Tanmateix, ja es veu que la co-sa no ha anat ben bé així. Sense nego-ciació la pilota continua rodant i lesdues bandes segueixen encaixantgols. Els nostres gols són prou cone-guts. Per la banda espanyola, ja es ve-uen el desprestigi de les institucions,el deteriorament de la seva democrà-cia, la desacreditació de les seveselits, dels seus partits i la seva imatgeinternacional. Espanya tossuda iconservadora. Massa fràgil per accep-tar la seva complexitat interna. Mas-sa dèbil per erigir-se en salvadora delsocialisme europeu. És l’instint inevi-table que fa que l’escorpí hagi de cla-var l’agulló a l’esquena de l’únic gri-pau que el pot dur a l’altra banda delriu. No és Pedro Sánchez, és la histò-ria d’Espanya.

David Murillo Bonvehí. Professor del Departament de Ciències Socials d’Esade

Pedro Sánchez i l’escorpíTribuna

És una llàstima

b Després de veure que elspartits polítics no són capaçosde posar-se d’acord per gover-nar aquest país ja que antepo-sen els interessos personals alque realment necessiten elsciutadans, molts ens fem la se-güent pregunta: si l’economiamarxa bé i pel que sembla elpaís va millorant sense govern,és possible que no sigui neces-sari tenir tants polítics? Haquedat demostrat que els ac-tuals líders dels partits políticsno estan preparats per gover-nar aquest país. Governi qui go-verni, aquesta deficiència seràdifícil de salvar. És una llàstimaque en el món de la política noes transmeti per genètica o perexperiència dels errors come-sos anteriorment, és una llàsti-ma que no se sàpiga distingirentre el que volem i el que ne-cessitem. Hem vist que des-prés de les eleccions munici-pals i generals, la majoria delspolítics, amb l’excusa que la

política necessita molta dedi-cació i deteriora la seva vidapersonal, com una forma decompensar aquestes deficièn-cies s’han augmentat el sou.Ara, després del fracàs per ele-gir un president per governarEspanya, ningú era capaç d’en-devinar que passés en les se-gones votacions? Tindrem pre-sident o anirem a eleccions. Elque ens agradaria a molts delsciutadans si anem a eleccionsés que es canviïn els líders delspartits polítics, ja que han de-mostrat que no serveixen pergovernar, ni gestionar els votsdels ciutadans.JOSEP MEGIAS VERGESSant Adrià de Besòs (Barcelonès)

Els nens del carrer

b Tal com deia aquest diari eldimarts 23 de juliol, “AlbertBatlle encén el debat dels nensdel carrer proposant-ne el re-torn”. Sembla, doncs, queaquesta proposta del Sr. Batlleha encès les crítiques dins i fo-

ra de l’Ajuntament. Però valdriala pena que amb molta sinceri-tat i sobretot tocant de peus aterra ens preguntéssim: quinfutur tenen aquests nens aquí?Molt difícilment seguiran estu-dis i trobaran feina, i els que hoaconsegueixin seran un tantper cent ínfim, però i els altres?,la majoria els han trobat esni-fant cola i, com diu al mateixarticle, la fiscal Concepción Ta-lón ha advertit de com estanexposats a les màfies que sem-bla que contacten amb ells perfer-los servir per a la prostitucióo com a carteristes i semblatambé que a canvi els donenroba de marca, ells es fan fotosi les envien als seus païsosd’origen per demostrar queaquí viuen molt bé quan enrealitat estan al carrer, però ai-xò fa que més famílies facinmarxar els fills o que els jovesmateixos s’emmirallin enaquests que ja ho han fet, ambla qual cosa s’alimenten lesmàfies d’allà i d’aquí, i quan enarribar es troben amb la realitat

ja és massa tard perquè no te-nen mitjans per retornar i lla-vors venen tots els problemes.

Estic totalment d’acord ambel Sr. Batlle, penso que per es-tar al carrer, no estudiar, no tre-ballar, no tenir cap futur, millorestar als seus països d’origen,almenys estan amb les sevesfamílies i no tenen el perill deser captats per les màfiesd’aquí.

Ara bé, també és veritat quetal com ell diu, aquest retorn nopot ser de qualsevol manera,sinó assistit, potser amb aju-des econòmiques de les nos-tres administracions a associa-cions que treballin allà inten-tant que aquests joves puguinestudiar, i després trobar tre-ball, o tenir acords amb aquellsgoverns amb les mateixes fina-litats. Segurament que això se-ria menys costós per a les nos-tres administracions i amb re-sultats molt més eficients so-bretot per a tots aquests nois.ROSA COROMINAS SARDÀBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 D’AGOST DEL 2019

SísifJordiSoler

Cayetana Álvarez de Toledo, PORTAVEU DEL PP AL CONGRÉS

“Abans eleccions que un govern amb suport deseparatistes, suposats delinqüents i filoterroristes”

La frase del dia

“El líder delPSOE ha après agestionar els temps,i no té pressaperquè vol anarmolt lluny

n cal situar el llindar que separal’èxit del fracàs? No és una pre-gunta fàcil de respondre, però

una gran majoria estaria d’acord quel’èxit és complir les pròpies expectati-ves i el fracàs consisteix a satisfer,quan no coincideixen, les dels altres.Pedro Sánchez és avui només presi-dent d’Espanya en funcions, desprésque en la sessió d’investidura de la set-mana passada no va aconseguir els votsnecessaris per tornar a ser escollit pre-sident. Va ser la investidura un fracàsper al líder del partit socialista?

DE BEN SEGUR que Sánchez hauria pre-ferit ser ja nou president, però no hi hacap indici que ens permeti pensar queestigués disposat a pagar cap preu po-lític significatiu per aconseguir-ho.Al contrari: tot apunta que els objecti-us que persegueixen els estrategsque l’envolten estan situats a més llargtermini.

LA TENSIÓ PROVOCADA per la negociació(o falta de veritable negociació) ambUnides Podem ha situat la formació dePablo Iglesias en una posició difícil. Elssocialistes no es cansen de repetir queja són dues les ocasions en què Iglesiasha pogut investir un president socialis-ta i que s’ha negat a fer-ho. Les desavi-nences s’han produït fins i tot dins delgrup parlamentari de les confluències,on Esquerra Unida i Compromís es vanarribar a plantejar votar d’una formadiferent. Si en aquest context s’arribésa unes noves eleccions, és previsibleque es compliquessin molt les negocia-cions d’una nova candidatura conjun-ta. I en el cas que Íñigo Errejón portés aterme el seu projecte de presentar-se atot Espanya amb una nova formació,cal veure amb quins suports es queda-ria Iglesias. L’enrenou generat a la sevaesquerra és una victòria indiscutibleper a Sánchez i gairebé la garantia ques’ha erradicat el risc que Podem faci el

O temut sorpasso al PSOE.

SI UN OBJECTIU PRINCIPAL ha estat des-estabilitzar el flanc de l’esquerra, no ésmenor l’efecte aconseguit a la seva dre-ta. La negativa d’Albert Rivera de, nitan sols, entrar a negociar amb Sán-chez ha provocat la primera divisió im-portant de la historia de Ciutadans.Quatre dels membres de la direcció, elsmés alineats amb el sector liberal, handeixat el partit. I alguns dels fundadorsde Ciutadans no s’han estat de desfo-gar-se amb Rivera abans d’abandonarla formació qualificant-lo d’adolescentcapritxós. Això ha portat el presidentdel partit a mirar de blindar-se can-viant els estatuts i de diluir el pels delscrítics ampliant el comitè executiu dela formació. Avui Rivera apareix da-vant de l’opinió pública com un lídermés autoritari i el seu partit se situa

com una opció cada vegada més a ladreta. Si finalment s’arriba a unes no-ves eleccions és possible que una partde l’electorat socialista que es va pas-sar a Ciutadans es replantegi el sentitdel seu vot, com ja ha començat a pas-sar a Catalunya. Segona victòria deSánchez.

UNA ALTRA DE LES CONSEQÜÈNCIES deldebat i votació de la investidura va serla visualització de l’aprofundiment enles desavinences dins de l’independen-tisme català. Pedro Sánchez no nomésha utilitzat el debat per aparèixer lliurede peatges per part dels independentis-tes, sinó que l’ha aprofitat per forçaruna nova votació divergent entre elsseus representants al Congrés dels Di-putats. Però sobretot ha fet aflorar unadiscrepància pública entre el presidentde la Generalitat i la direcció de Juntsper Catalunya i els seus presos sobre elsentit del vot. A les portes de la sentèn-cia del Tribunal Suprem no hi ha cappunt de trobada que permeti pensar enuna unitat estratègica. Encara més,després d’escoltar els discursos pro-nunciats des de la tribuna del Congrés,avui sembla més probable que si hi haun escenari preelectoral quan es cone-gui la sentència, la situació cohesionimés el constitucionalisme que l’inde-pendentisme. La tercera victòria deSánchez és haver convertit un proble-ma en una oportunitat.

NO ES POT MENYSTENIR els que ho hanperdut tot perquè, si continuen avan-çant, van més lleugers d’equipatge.Aquests són precisament els que prota-gonitzen les planes més brillants delManual de resistencia firmat per Pe-dro Sánchez. Ara el líder del PSOE haaprès a gestionar els temps, i no tépressa perquè vol anar molt lluny. Elprincipal error seria caure en el mateixque van cometre els seus adversarisamb ell: deixar-lo sense res a perdre.

Rafael de Ribot. Periodista i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL)

Triple victòria de SánchezTribuna

uan el PP va arri-bar al govern de

Badalona, l’any 2011,la comunitat musul-mana resava els di-vendres al carrer. Els

populars, que havien basat part de lacampanya en l’atac a l’immigrant, vanintentar transmetre que la seva croadaera contra l’incívic i no contra el dife-rent i es van posar a treballar per aju-dar els musulmans de Badalona a tro-bar un espai digne on orar. I va ser aixícom els van facilitar una llista de telè-fons amb naus industrials que podientenir un ús religiós. Després es va des-cobrir que la majoria estaven localitza-des a la ciutat veïna de Sant Adrià de

Besòs. Aquesta setmana ha coinciditl’anunci de dues operacions policialsde gran envergadura. La dels Mossosd’Esquadra contra el tràfic de droguesa la Mina, i la de la Guàrdia Urbana i elsMossos contra els manters a Barcelo-na. Intentar solucionar des de la re-pressió i l’exposició mediàtica els pro-blemes que tenen l’origen en la pobre-sa, sense una agenda social amb cara iulls, no només no resol la situació sinóque l’agreuja. I aconsegueix que de for-ma automàtica el problema es traslladia la ciutat veïna o a un municipi proper.Veient que és una pràctica habitual ique potser fa anys que perdura, és fà-cil pensar que el que fan alguns polí-tics no és tan diferent d’aquella estra-tègia que el PP va mirar d’utilitzar anysenrere. Tapo el forat on hi ha la fuitaque inunda casa meva i m’asseguroque la nova fuita desemboqui a casadel veí. Potser és més resolutiu posar-se d’acord i dignificar la canonada.

Q

De set en setSara Muñoz

Que horesolgui el veí

Actuar des de l’exposiciómediàtica i la repressió nopermet resoldre el problema

EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 D’AGOST DEL 201910 | Nacional |

a voluntat popular és la primera institució re-publicana. He fet meva aquesta afirmació deJosep Carner des que la vaig llegir. I més araque he assumit una responsabilitat màximaen fer efectiva aquesta voluntat popular. Coma polític, soc fill de l’1 d’octubre. Fins alesho-res, havia dedicat tot el meu temps i esforç aempènyer cap a la llibertat des de la societatcivil, mirant de servir el país de la millor ma-nera, tal com ens va dir Mercè Rodoreda, fentbé la meva feina.

Vaig ser candidat en una llista electoral perun compromís personal amb el Primer d’Oc-tubre. Amb aquell dia que durarà anys en quèel poble de Catalunya va afirmar-se en la de-mocràcia i la dignitat, la solidaritat i la gene-rositat, en la mirada al futur i no al passat.Vaig esdevenir diputat per fer realitat allò quela gran majoria dels catalans vam votar en elreferèndum sobre la independència: esdeve-nir un estat independent en forma de Repú-blica.

Quan no es va investir el president CarlesPuigdemont, ni tampoc els candidats JordiSánchez i Jordi Turull, empresonat a mig pled’investidura, vaig acceptar la proposta d’es-devenir president de Catalunya pel mateixcompromís que m’havia portat a ser candidati diputat. Vam formar govern i hem cercat lafórmula per avançar per fer realitat la volun-tat popular.

Certament, el camí no ha estat fàcil. I lesdificultats i entrebancs –i sí, també contra-diccions– han fet alentir el nostre pas. Des dela gran inestabilitat institucional a Espanya,amb convocatòria d’eleccions, diàlegs fallits oavortats intencionadament, judicis de la ver-gonya, trasllats de presoners, victòries judi-cials a l’exili, amenaces de nous 155, cicleselectorals llargs, repressió i persecució cons-tant, noves causes judicials obertes, crispacióinduïda per grups organitzats de l’unionismemés autoritari, etc. I mentre passava tot això,el govern dels serveis públics, dels programesde dinamització econòmica, de les emergèn-cies, dels conflictes socials, les vagues, les de-mandes, les propostes… Treballar per la gent,per les persones, per un país d’oportunitats id’esperança.

Un any intens en què he defensat sempreuna actuació coherent amb la defensa deldret d’autodeterminació, que, en conseqüèn-cia, impedia tramitar el pressupost del governespanyol, i que ens feia dir que no la setmanapassada a la investidura d’un Pedro Sánchezperquè es va tancar a parlar de diàleg per a

una solució política al conflicte. Un any queens encarrila cap a una nova tardor plenade desafiaments. Ja ho sabem: venen uns me-sos que tornaran a demanar el millor de totsnosaltres. I segons quina resposta sapiguemdonar als mesos que vindran, Catalunya ensortirà enfortida i més lliure, o debilitada idividida.

És per això que amb els partits indepen-dentistes i les entitats compromeses amb lallibertat de Catalunya ens hem posat a treba-llar per tenir una resposta compartida i a l’al-

tura del moment. Ho he dit en moltes oca-sions, que aquest era el meu compromís per-què no estava ni estic disposat a acceptarunes sentències del Tribunal Suprem que nosiguin d’absolució.

Si ens prohibeixen un dret, la nostra obli-gació és tornar-lo a exercir. Si ens neguen lallibertat d’expressió, ens continuarem ex-pressant. I si ens impedeixen d’autodetermi-nar-nos, ho tornarem a fer. És exercint-losque els drets es fan realitat.

He demanat als partits i entitats que, comdeia el president Macià, sàpiguen fer-se dig-nes de Catalunya. I recordant, com deia elpresident Companys de les causes justes delmón, que la causa de Catalunya només ens téa nosaltres. Ara tornem a ser davant d’un mo-ment que ens obliga a deixar les disputes a uncostat. No és el moment de tornar a competirentre nosaltres, sinó de cooperar a favor detots.

És el moment de teixir l’única respostapossible a les sentències del judici polític con-tra els nostres companys i companyes i eldret d’autodeterminació de Catalunya: l’ente-sa de totes les forces independentistes peravançar plegats en el tram final cap a la inde-pendència de Catalunya. Fidels sempre a lavoluntat popular, la primera institució repu-blicana.

“Si ensprohibeixen un dret,la nostra obligació éstornar-lo a exercir...I si ens impedeixend’autodeterminar-nos,ho tornarem a fer.

President de la Generalitat de Catalunya

El meu país

L’urna de l’1-O encadenada en protesta per la prohibició del dret a l’autodeterminació ■ EPA

Quim Torra i Pla

Teixir l’únicaresposta possible

L’aplicació del 155 va pro-vocar la paralització d’uns500 milions en pagamentsi altres despeses compro-meses, només el 2017. Ai-xí ho certifica l’informe so-bre el compte general de laGeneralitat aquell any,que ahir la Sindicatura deComptes va presentar alParlament, que avala la xi-fra que va donar la inter-venció general. En l’infor-me, això sí, no s’analitzaren detall totes les despe-ses, i no es pot desmentirni avalar l’acusació de mal-versació que s’imputa alspresos polítics per l’ús defons públics l’1-O. ■

La Sindicaturacertifica elsestralls del 155

Ò.P.J.BARCELONA

El Congrés encara no sapencara si hi haurà unatretzena legislatura real oabrupta per una repeticióelectoral, però Ciutadansno tolera com es va iniciar,i ahir va portar al TribunalConstitucional el recurscontra l’acatament de laCarta Magna que van ferels diputats d’ERC i JxCat.Les referències delsd’Oriol Junqueras i JordiSànchez –en ocasions noaudibles pels cops de mansi de peus de Vox– a “la re-pública catalana” o als“presos polítics”, segons elrecurs de Cs, “no s’ajusta-ven al que disposa el regla-ment” del Congrés i feiencondicionants “notòria-ment inconstitucionals”.

En l’escrit registrat alTC per Lorena Roldán iEdmundo Bal, Cs exigeixque els 21 diputats quevan fer acataments lliuresperdin la condició plena dediputats fins que no tornina jurar o prometre “de con-formitat amb la doctrinaconstitucional”. Com varecordar aquell mateix diaMeritxell Batet, presiden-ta del Congrés, és el TCamb la sentència119/1990 el que emparaaquests acataments. ■

Cs porta al TCl’acatamentdels diputatsd’ERC i JxCat

David PortabellaMADRID

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 D’AGOST DEL 2019

L’Assemblea Nacional Ca-talana (ANC) i Òmniumvan voler aparèixer ahiren públic plegats per cri-dar els partits sobiranistesa la responsabilitat de con-sensuar una resposta ins-titucional, política i ciuta-dana a la nova etapa ques’obrirà amb una sentèn-cia del Suprem contra elslíders independentistesque preveuen que serà“condemnatòria i dura”.

Un cop passat el llarg ci-cle electoral, procliu a lesdivergències entre partits,la presidenta de l’Assem-blea, Elisenda Paluzie, i elvicepresident d’Òmnium,Marcel Mauri, van dema-nar per enèsima vegada aERC, JxCat, la CUP i Cata-lunya en Comú que deixinendarrere les picabarallesi divergències i acordinuna resposta política i ins-titucional conjunta a lasentència del Suprem ques’espera per després del’estiu. Les dues entitats,

per la seva banda, es mos-tren disposades a “liderarla resposta de la societatcivil”. Sobre aquest punt,Mauri va informar que jaes treballa amb “moltes al-tres entitats” per acordaruna “resposta col·lectiva”.Però les protestes o mani-festacions de la societat ci-vil no poden ser les úni-ques, adverteixen Paluziei Mauri, perquè caldràtambé respondre institu-cionalment i política, i ai-xò requerirà l’acord dels

partits.Tot i que ahir no van

apuntar cap acord concretentre els partits i es van li-mitar a clamar de nou perla unitat estratègica, els lí-ders de l’ANC i Òmniumvan defugir el pessimismei van negar que aquesta fosuna crida a la desesperadadavant l’immobilisme deles posicions dels partits.Malgrat les “divisions evi-dents” i la “frustració en-tre les bases” independen-tistes que reconeixia Palu-

zie, assegura que els par-tits s’estan reunint méssovint per buscar un acorddel que havien fet durantel darrer any i mig: “Totssón molt conscients de lanecessitat de seure, parlari no aixecar-se fins al’acord.” Mauri afegia queno es tracta d’una crida “ala desesperada sinó d’unacrida a la responsabilitat”,i valora que ja hi ha una“mirada compartida” en-tre els partits per la fre-qüència, el to, el tarannà

de les reunions i la preocu-pació que expressen.

“És d’hora per parlar deresultats i de continguts”,apunta, però, a preguntesdels periodistes, admetque no es pot excloure capvia pacífica com la “des-obediència civil si és ne-cessari”. Mauri conclouque “calen espais de tre-ball amplis i unitaris queposin sobre la taula la di-versitat de punts de vista iestratègies i veure quinesens poden ajudar a avan-çar”.

La sentència, que pre-veuen dura, canvia la si-tuació “en què hem entèsla democràcia en 40 anys”,adverteix Mauri. Davantd’aquesta previsió, la so-cietat civil no entendriaque no hi hagués una res-posta àmplia i unitària, de-fensa. La repressió buscadesmobilitzar, desmora-litzar i dividir el movi-ment, adverteix Paluzie:“Ens cal anar a l’una. Ésimprescindible que hi hagisentit d’estat i estratègiaconjunta.” ■

Xavier MiróBARCELONA

a Tot i la falta d’acords, revelen majors contactes i consciència de les formacions per consensuaruna estratègia a “No ens aixecarem de la taula fins que es fixin objectius compartits”, sosté Mauri

L’ANC i Òmnium clamen perla unitat absent dels partits

La presidenta de l’ANC i el vicepresident d’Òmnium compareixien ahir plegats per primer cop des de feia temps. ■ ACN

La presidenta de l’ANC va vo-ler treure importància a la po-lèmica sobre la negativa delsexconsellers d’ERC JosepHuguet i Anna Simó a assistira la manifestació de la Diadaargumentant que no estavendisposats a ser escridassatscom a traïdors. Huguet publi-cava, abans-d’ahir, al seucompte de Twitter: “No aniréa una manifestació que perprimera vegada una colla

d’exaltats vol convertir en unaquelarre purificador contraels traïdors. O bé abans de l’11aquesta música antipartits iespecialment anti-ERC s’atu-ra o bon vent.” I l’exconselleraSimó li donava suport: “Fadies que he pres la mateixadecisió, després de més detrenta anys.” A preguntes delsperiodistes, Paluzie cridavaahir Huguet i Simó a reconsi-derar la decisió, defensava

que ningú està exclòs i nega-va que l’ANC hagués promo-gut crítiques contra ERC sinócontra decisions dels partitsindependentistes que, desdel seu punt de vista, sónequivocades. Així, Paluzie re-corda que l’única protestaimpulsada per la direcció na-cional de l’ANC va ser preci-sament contra la decisió deJunts de pactar amb el PSC ala Diputació de Barcelona.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Paluzie, a Huguet i Simó: que participin d’un nou 11-S

El Tribunal de Justícia dela Unió Europea (TJUE)ha fixat per al 14 d’octu-bre, a Luxemburg, la vistaoral en què s’haurà de diri-mir si Oriol Junqueras téimmunitat com a eurodi-putat. Segons va avançarahir TV3, el president delTJUE ha decidit tramitarla remissió prejudicial através del procediment ac-celerat que preveu la llei.

El Tribunal Suprem vapreguntar a principis dejuliol a l’alt tribunal euro-peu sobre l’abast de la im-munitat de Junqueras,una consulta que va fercontra el criteri de la fisca-lia i de l’advocacia de l’Es-tat. Els magistrats del Su-prem van formular trespreguntes al TJUE per de-terminar, en síntesi, la in-terpretació de l’article 9del protocol número 7 dela UE quan es refereix a laimmunitat dels eurodipu-tats “mentre el ParlamentEuropeu estigui en perío-de de sessions” i en el casconcret d’un acusat (perdelictes greus en situacióde presó provisional, acor-dada judicialment per fetsanteriors a l’inici d’un pro-cés electoral) que ha resul-tat proclamat electe alParlament Europeu.

En cas que el TJUE faciuna interpretació extensi-va de la immunitat, la salava preguntar també si l’au-toritat judicial que vaacordar la presó resultariaobligada a aixecar la situa-ció de presó per permetreel compliment de les for-malitats i desplaçamentsal Parlament Europeu.

El 14-O el TJUEresoldrà sobrela immunitatde Junqueras

RedaccióBARCELONA

Oriol Junqueras

EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 D’AGOST DEL 201912 | Nacional |

l 130è president de la Ge-neralitat aprofundeix al-gunes de les reflexionsentorn de la unitat que

recull al llibret Re-Unim-nos irepassa fets de l’actualitat.

És un llibret pessimista o opti-mista?Crec que és optimista, si no nol’hauria escrit, però no està re-nyit amb la gravetat de la situa-ció, perquè per ser optimisteshem de ser conscients de la rea-litat.

En aquest “no anem bé” quedescriu, quina part de respon-sabilitat assumeix?La que toqui. No pretenc senya-lar culpables ni el grau de res-ponsabilitat que té cadascú.Tots ho som en menor o majormesura. Eludir la responsabili-tat fent un clam per la unitat noseria correcte per la meva part.Constatem que la gent ens fa lapregunta de per què no anemmés units, i el fet que ens la fa-cin és un indicatiu que algunacosa no s’ha fet bé.

El llibret el va fer per les cir-cumstàncies actuals i arrandels pactes, però li critiquenque no es pronunciés abans.No és per crear doctrina de res,sinó que en un moment deter-minat em sento obligat a ferunes reflexions, les escric i emsurten més llargues. És una fei-na que feia portes endins i queara he decidit compartir-les. Iper responsabilitat tots els queestem implicats en aquest pro-cés, i moltíssima gent compar-teix les reflexions, és el momentque les plantegem públicament.

Diu que era la manera de fer-hosense intermediaris. No s’haviatraslladat bé el seu missatge?Concedint entrevistes, ambgent que t’interpreta sempret’acaba distorsionant inevita-blement el missatge. He preferit

E

adreçar-me en primera personai de manera directa als interes-sats sense cap sedàs, amb unformat que crec que és bo; és untext curt de lectura reposada.Qualsevol polític ha rebutaquestes reflexions de la gentque en aquest context ens de-mana unitat, perquè hi ha undebat en la societat catalanamolt majoritari. La diferènciaamb fa uns mesos és que ara te-nim els resultats de la teoria dela desunió, dels que deien queper separat seria millor per alpaís i que és la que s’ha imposat.¿I estem millor o pitjor? I la sen-sació és que alguna cosa no hemfet bé i hem de redreçar-ho.

Aquest apoderament que diuque ha de recuperar la ciutada-nia, la veu imminent amb lasentència?No podem desaprofitar capoportunitat. El conflicte que te-nim amb l’Estat espanyol neces-sitem que es caracteritzi per la

tàctica i estratègica que ensconvé a nosaltres i no a ells, quehan pres l’onada repressiva queestem patint. Hem d’empren-dre una onada democràtica i lainiciativa ha de tornar a ser nos-tra. Això permet a la gent sen-tir-se seu aquest procés, que noés de partits polítics i entitatssocials, sinó col·lectiu. ¿Somaliats o no som aliats en aquestcombat? Jo crec que sí que hosom i, per tant, en hem de com-portar com a aliats.

Defensa una direcció aliada iuna acció política coordinada.És incompatible amb la unitatestratègica que defensa ERC?La unitat estratègica l’hem re-clamada tots, i nosaltres l’hempracticada i buscada tan comhem pogut. Sense un comanda-ment aliat no es poden prendredecisions d’envergadura per as-solir les fites. Tot el que s’escapid’aquest lògica en les decisionsque afecten el país, que fins ara

s’hi ha escapat bastant, i es dei-xa en mans de les executivesdels partits, en clau estricta-ment d’hegemonia partidista,és un gravíssim error. S’hanpres decisions transcendents,que no s’han fet en clau d’unitatestratègica. I no hi cap altre ca-mí per sortir airosos d’aquestconflicte.

Malgrat que es diu que l’ha ar-raconada, cita La Crida com elmillor espai per a a la unitat.Una de les raons que van portaral seu naixement avui encaratenen més importància que maiperquè és un espai que no haparticipat en cap contesa elec-toral i que ha quedat al margede les decisions de les executi-ves dels partits. Per tant és unespai que dona esperança amolta gent, que busca la recupe-ració de la unitat i que ja ha de-mostrat que hi ha gent molt di-versa. I una de les claus per a launitat és que es trenquin secta-

rismes, que es poden enquistara les cúpules d’alguns dels diri-gents, i que els portin a actuarcom a aliats i no com a rivals.

Com veu el fet que polítics comJosep Huget o Anna Simó di-guin que no aniran a la Diada?Entenc que la Diada interpel·latothom, totes les sensibilitatsindependentistes, i em sabriagreu que no hi anessin quanhan estat lluitant des que l’inde-pendentisme era minoritari. Ihem de fer l’esforç, malgrat to-tes les contradiccions, perquèsigui un èxit. Ningú s’ha de sen-tir exclòs. Si l’ANC decideix queno hi ha d’haver un espai Vip,no em sembla una tragèdia, i síque em semblaria preocupantque hi hagués una deriva anti-política i antipartits. No ens hopodem permetre, perquè ensnecessitem tots. I ho aprofitoper assenyalar que aquesta ésuna de les conseqüències de lateoria de la desunió. Totsaquells que l’han sembrat no espoden sorprendre que ara hi ha-gi gent que faci el mateix.

Diu que “el diàleg, la negocia-ció i el referèndum acordat avuisabem que són fantasies”. No hiha cap esperança?Soc analític i em baso en les evi-dències que no teníem fa untemps, que ens diuen que l’Es-tat de cap de les maneres s’avin-drà a parlar, ja no negociar, so-bre el dret a l’autodeterminacióo una versió més suau com eldret a decidir. No és una opinió,són fets. I dic que en siguemconscients. Si volem ser respon-sables, ens hem de basar en evi-dències, no en màgia. La màgiadiu que l’Estat espanyol un dia,per una raó que desconeixem,s’avindrà a asseure’s en unataula per parlar d’un referèn-dum, però la realitat diu el con-trari. Tenim al davant un Estatque en termes de Catalunya noestà al segle XXI ni a Europa.

Va creue mai en el diàleg?Sí. És una de els lliçons apreses

Carles Puigdemont 130è president de la Generalitat de Catalunya

Jordi AlemanyBARCELONA

ALIANCES · “Una de les claus per a la unitat és que es trenquin sectarismes, que es poden enquistar a les cúpules d’algunsdels dirigents, i que els portin a actuar com a aliats i no com a rivals” ESPANYA · “La màgia diu que l’Estat espanyol un dia, peruna raó que desconeixem, s’avindrà a asseure’s a una taula per parlar d’un referèndum, però la realitat diu el contrari”

“Seria preocupant una derivaantipartits en la Diada”

Carles Puigdemont, durant una entrevista a Waterloo, on està exiliat, el maig d’enguany ■ EFE

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 D’AGOST DEL 2019

de l’octubre del 2017. Espanyahavia canviat en molts aspec-tes, però gens en el de la sacro-santa unitat de la pàtria. I va seruna gran decepció. Jo vaig ferabsolutament tot per donar unaoportunitat al diàleg. Dos anysdesprés hem de ser justos i ho-nestos i dir que no ha canviatabsolutament res. I no cal insis-tir més en aquest camí, perquèno hi ha sortida.

Diu que l’única via per superar“la paret de l’Estat” és la con-frontació no-violenta. De quinaparla?

És una via que no agrada a nin-gú. Qualsevol persona civilitza-da voldria sortir del conflicte através del diàleg i l’acord, peròno tenim al davant algú quecomparteixi la mateixa idea, iens aboca, inevitablement, sivolem continuar aspirant a serun estat reconegut i indepen-dent, a haver de passar per unafase de confrontació. La de l’Es-

tat, que és la violenta i repressi-va, no ens interessa, i tenim eldeure d’eludir-la. I necessitemoposar-hi una confrontació in-tel·ligent basada en les nostresfortaleses i no febleses, en elsnostres actius, esperances, llen-guatge i eines del segle XXI.

Veu la gent preparada?Mentalment no en tinc cap dub-

te; ara tenim el coneixement decom actua l’Estat, sabem a quèens exposem. Amb això no femprou i ens hem de preparar persaber com actuar quan arribiaquest nou embat. No serà fàcilni agradable, i ens hem de con-jurar a mantenir la nostra posi-ció amb aquesta actitud de no-violència, de compromís ambels valors fonamentals i elsdrets humans.

Afirma que saben per on no valla pena moure’s o quins ulls depoll convé no trepitjar. Pot es-pecificar?Tenim un coneixement de tre-ballar en l’àmbit europeu i inter-nacional molt més enfocat, afi-nat i sofisticat que fa dos anys.A l’exili hem après molt. La geo-política és fonamental, i la te-nim més enfocada, podem in-terlocutar amb actors de mane-ra directa i sabem per on esmou l’Estat espanyol. ¿És re-alista pensar que hi ha un camíinternacional per a una Catalu-nya independent? Sí. Fàcil? Enabsolut, ni ho tenim fet.

Decepció amb les institucions

europees, però?Sí, evidencien la seva depen-dència extrema d’alguns estatspoderosos, i Espanya és und’ells.

Es veu aviat ocupant-hi l’escó?No sé quin calendari tindrà, pe-rò sí que sé que cada dia quepassa al Parlament en què no hiha cap representant de JxCats’estan vulnerant i violant elsdrets del sufragi actiu de mésd’un milió de ciutadans euro-peus.

L’entrevista sencera, awww.elpuntavui.cat. ■

El 130è president de la Generalitat, en una xerrada a Holanda ■ EFE

❝Hem d’emprendreuna onadademocràtica i lainiciativa ha detornar a ser nostra

❝Eludir laresponsabilitat fentun clam per la unitatno seria correcte perla meva part

1350

24-1

2140

05L

EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 D’AGOST DEL 201914 | Nacional |

CATI MORELL / TAEMPUSEL VENDRELL

mb els millors resultats del PSCal Vendrell des del 2003, Ken-neth Martínez ha apostat per ferun canvi de sentit a tot i ha tan-

cat un pacte de govern amb el grup inde-pendent dels Veïns de les Platges i Ciuta-dans, fugint de la línia que va seguir elseu antecessor, Martí Carnicer, que vabuscar aliances amb CiU i ERC ara faquatre anys.

Què busca amb aquest pacte radical-ment diferent del del mandat passat?Vistos els resultats, l’objectiu era arribara tenir un govern de majoria. Després del’acord amb Cs i els independents, enca-ra tenim voluntat de sumar-hi més gent itrencar la política de blocs al Vendrell.

Quan diu que tenen voluntat, ho diu comuna voluntat genèrica o es refereix a al-gú en concret?Em refereixo a un grup en concret ambel qual ja tenim converses. Jo espero quea la tardor aquestes converses fructifi-quin i s’ampliï el pacte de govern, perquèvolem tenir un acord el més ampli possi-ble des del punt de vista ideològic per ferun govern sense línies vermelles.

Venen de quatre anys molt complicats...Com visualitza el mandat?Bé, molt bé! La veritat és que la sensacióés molt millor del que podia semblar just

Aabans de les eleccions. Les previsionsque havíem fet era sobre el manteni-ment de la fragmentació i treballàvemsobre la proposta d’un govern en mino-ria. Ara tenim sobre la taula un governamb majoria suficient per poder treba-llar amb més estabilitat. Això ens perme-trà poder dedicar tota la capacitat i l’es-forç a avançar en la feina i no haver d’es-tar contínuament buscant suports, quesovint acaba sent una feina estèril per-què finalment no fructifiquen.

Quin és l’objectiu inicial?Ara, amb modèstia i humilitat, desprésde la feina feta els últims quatre anys perredreçar la situació econòmica de l’Ajun-tament, podrem començar a fer algunesinversions i actualitzar serveis, que acausa de la crisi han tingut greus restric-cions financeres. Estem, per tant, en unpunt d’inflexió que suposa un gir impor-tant en la direcció de la política munici-pal.

Quin percentatge hi ha d’endeutament?Ara ja estem per sota del 90% dels in-gressos i, per tant, hem recuperat l’auto-nomia financera municipal. Entre el75% i el 110%, la llei et permet demanarpréstec i, de fet, al pressupost del 2019 javam aprovar un primer préstec que es-tem formalitzant en aquest moment. Pe-rò això és mèrit del mandat anterior. Iara hem de continuar treballant per anarreduint aquest endeutament.

És una bona oportunitat per a la ciutat i

per al govern municipal que hi hagi, no?Ho entenem com una oportunitat percapgirar la situació dels últims vuit anysen benefici del conjunt de la població. Nopuc negar que ho afrontem amb un som-riure a la cara, perquè, com a mínim, etpots plantejar actuacions d’una certa en-vergadura que fins ara eren impossibles.

En aquest escenari, quines són les prio-ritats del nou govern?Les prioritats són les que ja vam explicardurant la campanya electoral en el pro-grama: prioritzar la inclusió social, la co-hesió i la lluita contra l’atur. La feina ésun element clau perquè garanteix unacerta autonomia personal i fa possible lacohesió social. En aquest moment,l’Ajuntament del Vendrell, amb una si-tuació complicadíssima des del punt devista financer, és l’Ajuntament de la de-marcació de Tarragona que més dinersdestina a polítiques socials... Això de-mostra quines han estat les prioritats del

PSC en els últims quatre anys.

Encara hi ha una taxa d’atur elevada res-pecte a la resta del país.Res a veure amb la taxa d’atur que te-níem l’any 2013, que va arribar a ser del30%. Ara ens movem al voltant del 16%,però és cert que encara tenim molts pro-blemes per generar ocupació estable.Ens movem en un mercat laboral moltinestable perquè depenem molt de l’esta-cionalitat turística.

Teniu algunes línies encetades...Sí. Ens falta el desenvolupament d’unsector que totes les economies tenen enmés o menys mesura, que és la indústria.Depenem massa del comerç i el turisme.

Però el Vendrell no té sòl per destinar aindústria, depèn de la comarca.Sí. Ja fa anys que hem començat a treba-llar amb la resta de la comarca per al de-senvolupament d’aquest sector estratè-

PACTE Ha tancat un pacte de govern amb independents iCs, però assegura que és una majoria oberta a tothomVOLUNTAT Diu que treballarà per ampliar el govern itrencar la política de blocs al Vendrell

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSEL VENDRELL

“Volem ungovernsense líniesvermelles”

AJUNTAMENT DEL VENDRELL

2015 2019

21R E G I D O R S

CiU3

Cs3

PSC4

PXC3 SQP

2 CUP2

PP2

PODEM1

PODE1

21R E G I D O R S

AVP1

PRIMÀRIES2

Junts2

SOM POBLEERC6

ERC2 PSC

7

Cs2

Kenneth MartínezAlcalde del Vendrell (PSC)

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 D’AGOST DEL 2019

gic. Volem una indústria moderna, res-pectuosa amb el medi ambient i tecnolò-gicament avançada, que faci la sevaaportació a la generació de riquesa queen aquest moment ens falta. Estem ubi-cats en un espai estratègic des del puntde vista geogràfic, i volem aprofitar-ho icontribuir al desenvolupament econò-mic de la comarca i a la reducció de lestaxes d’atur que tenim en aquest mo-ment, que vol dir reduir precarietat.

Quan parla de consolidar indústria, aquin model es refereix? Al polígon de laBisbal o del Logis Penedès?Hi ha uns projectes, amb els seus corres-ponents estudis d’impacte ambiental, ino cal inventar-se coses noves.

Per tant, no descarta el desenvolupa-ment del Logis Penedès?No, no... Segur que la logística generamés llocs de feina que estar sense cap ti-pus d’indústria.

En el cas de la Bisbal, no hi ha hagut capdebat. Es va donar per fet, no?Justament és com una paradoxa. Ja te-nim un polígon potent, de primer ordre,que és a la cruïlla de les dues principalsvies de comunicació: per què hem debuscar una altra cosa...? I si podem triarles empreses que volem... Però ara tenimuna empresa com Idiada que vol créixeren aquest territori: per què no seguimtreballant perquè aquesta empresa o al-tres de similars puguin desenvolupar-seen aquest territori?

El Vendrell ha desenvolupat un modelturístic, amb pros i contres...Tenim el potencial: aquests anuncis quepubliciten l’essència mediterrània ensestan descrivint: tenim mar i muntanya,vinya, gastronomia, cultura, música...,ho tenim tot. Aquí, en vint quilòmetres,pots anar de dalt de tot del Montmell a laplatja i canviar totalment de paisatge,passant per una gran quantitat d’ecosis-

temes naturals, econòmics, socials...Som un petit bressol cultural i d’oportu-nitats i hem de ser capaços de ser la ròtu-la que permeti articular aquest territoriamb tot el seu potencial. No pot ser quenomés siguem territori de pas.

Parla del tren?Parlo del tren, d’autopistes..., perquè totpassa per aquí.

En el cas de les autopistes hi ha un de-bat obert sobre un nou model de gestióque s’havia de posar en marxa el 2019 ique no acaba d’arribar...Jo entenc que les infraestructuresd’aquest tipus són molt costoses de man-tenir. Aquest és un debat de país. El de-senvolupament del país depèn d’unes in-fraestructures potents i el model recla-ma uns acords amplis. I el que nosaltresdemanem és que els veïns de les zonesafectades per la construcció d’aquestesinfraestructures necessàries puguem

ser, com a mínim, igual de competitiusque d’altres zones. No pot ser que assu-mim el cost territorial sense compensa-cions.

Es mantindran dins del grup del Pactede Berà i amb els ajuntaments del Pene-dès marítim per l’alliberament del peat-ge de la C-32?I tant! El Pacte de Berà ha de continuartreballant però sense limitar-se a resol-dre els problemes de l’N-340, sinó queens hem de marcar l’objectiu de fer reali-tat un territori amb personalitat i pesdins del conjunt del territori català. Te-

nim moltes mancances en infraes-tructures, rebem molta població i ne-cessitem serveis, alguns dels quals nodepenen exclusivament de l’Ajunta-ment, com ara educació i sanitat. Pertant, si la Generalitat no dona res-posta a aquesta població que es vaincorporant al mateix ritme delcreixement, provoca un decalatgeque genera inconvenients, tant enserveis com en la competitivitat deles nostres empreses.

El Vendrell ha crescut molt en moltpoc temps. Això genera problemes

de cohesió i convivència?Sí. En aquest sentit la cultura té un pa-

per clau com a motor d’integració, de re-coneixement de la diversitat. Hem cres-cut tant en tan poc temps que encara no

hem tingut temps de mirar-nos perveure qui som i com som. A més,

tenim un repte molt impor-tant per desenvolupar, queés la cultura com a element

econòmic lligat al territori.

Diu que vol fer una ciutat més amableper viure-hi...Sí. Hem de treballar per fer una ciutatpreparada per viure al carrer. Això voldir donar prioritat al vianant i a les bici-cletes, amb voreres més amples i més zo-nes de vianants. Aquí, la majoria de nou-vinguts arriben pel preu de l’habitatge ihem de ser capaços que la gent triï elVendrell per la qualitat de vida que hi ha.I això vol dir que hem de tenir un entornurbà i de serveis de qualitat, ampliació devoreres, zones de vianants, carrils bici imés zones verdes...

I els cotxes? On es posaran?Ens hem d’acostumar que els cotxess’han de quedar al voltant dels centres...Som una petita Holanda, no tenim pen-dents..., és ideal per caminar, fer salut ianar en bicicleta o en patinet. De fet, alsnuclis tampoc no tenim els carrers pre-parats per assumir tants cotxes. Aquestany, després de la Fira de Santa Teresacomençarem les obres per treure eltrànsit de Doctor Robert..., l’ampliaciómés important de l’illa de vianants desque es va fer la primera zona de via-nants.

Això ha de suposar una transformacióclau per al sector del comerç.Serà molt important.

Una de les aspiracions del Vendrell ésser un referent comercial.I ho serem perquè la pròpia demanda in-terna ho portarà. Igual que arribarem aigualar els serveis al nombre de població.És una qüestió de gravetat. ■

Professor de l’IES Baix Penedès, es va in-corporar a l’equip de l’històric Martí Carni-cer com a regidor d’Ocupació en un mo-ment en què les taxes d’atur del Vendrelleren les pitjors de Catalunya. Des d’aques-ta posició es va guanyar la confiança de lamilitància i, com a cap de llista en l’últimaconvocatòria, ha superat els resultats delPSC del 2007 i 2011. Aleshores, elssocialistes van aconseguir setregidors, mentre que KennethMartínez n’ha obtingut vuit.Després de ser escollit alcal-de, amb els suports del grupindependentdels Veïns dela Platja i deCiutadans, i ambel primer consistorisense representants del’extrema dreta des del2003, Martínez ha tancatun pacte de govern ambaquests dos grups, fugint to-talment de la tònica del governpassat, en què Carnicer va apos-tar per teixir aliances amb CiU iERC. Nascut l’agost del 1975,Martínez és un dels alcaldes mésjoves de la demarcació. Això, pe-rò, no el frena. Té clars els ob-jectius i les necessitats d’unaciutat que ha estat hibernantper recuperar-se d’una crisi que,en aquest cas, es va aguditzar acausa de la greu feblesa econòmicade l’Ajuntament.

De barallar-se amb lesdades de l’atur a l’alcaldia

❝Hem de posar el FestivalPau Casals al mapa isuperar el mite que lescoses sempre costen mésdel Llobregat cap avall

❝Tenim projectesindustrials al Baix Penedèsi no cal inventar res nou. Lalogística genera més feinaque estar sense indústria

Totes les infraestructurespassen per aquí. Hem detrobar la manera queaquest fet ens permetigenerar oportunitats

❝

EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 D’AGOST DEL 201916 | Nacional |

La delegada de la Generali-tat a Berlín, Marie Ka-pretz, ha presentat unadenúncia penal davant lafiscalia alemanya per ha-ver estat víctima d’un pre-sumpte delicte d’espionat-ge per part de “col·labora-dors desconeguts d’auto-ritats de seguretat espa-nyoles en relació amb lesactivitats del govern deCatalunya a Alemanya”.És a dir, per haver estatvíctima del Borrellgateque el govern denunciaque va afectar, a més de lade Berlín, les delegacionsde Londres i Ginebra, si béaquesta és la primera de-núncia penal que es posa.Això sí, a títol personal.“Interposo una denúncia ala Fiscalia General Federald’Alemanya pel seguimentque em va fer (i possible-ment segueix fent) el Mi-nisteri d’Interior. Hi veiguna infracció de l’article99 del Codi Penal alemanyi contra les meves lliber-tats personals”, anuncia-va ella mateixa ahir al mig-dia a Twitter.

Kapretz sosté en el textque la “sospita” que ha es-tat espiada pels serveis se-crets de l’Estat la va aixe-car el mateix govern espa-nyol, quan el 26 de juny vademanar al TSJC el tanca-ment cautelar d’aquestestres delegacions –denegataquesta setmana–, tot jus-tificant-ho en un informeque, com a annex, adjuntaun dossier de la secretariad’estat de Seguretat en-viat a l’ambaixada alema-nya amb diversa informa-ció sobre les activitats deKapretz, com ara la sevaparticipació en conferèn-cies de premsa, esdeveni-ments, entrevistes i re-unions amb tercers. La de-legada admet que “bonapart de la informació” potprovenir de fonts públi-ques com Facebook oTwitter, però denuncia

que “també conté infor-mació resultant del segui-ment del trànsit de correuelectrònic i/o d’una fonthumana present a cada es-deveniment”, ja que en di-versos casos fins i tot s’ad-junten fotografies d’ella.

A més, Kapretz denun-cia que també la van se-guir en la seva activitatprivada com a ciutadana,durant el període en quèno ocupava el càrrec –en-tre el novembre del 2017 iel juliol del 2018– perquè

l’havien fet cessar, i la dele-gació havia estat clausura-da, arran de l’aplicació del155, fet que denotaria queel govern del PP volia asse-gurar-se que l’anul·lació del’activitat fos realmentefectiva. Així per exemple,l’annex inclou referènciesa un esdeveniment a Ber-lín al qual Kapretz va assis-tir el gener del 2018, enquè ni tan sols participava,i la seva presència en laconferència de premsaque el president Carles

Puigdemont va fer aquell 7d’abril en sortir de la presóde Neumünster, o en unamanifestació al juliol a Pot-sdamer Platz, abans que,al setembre, es fes del totefectiva la seva restitucióen el càrrec. L’informe fareferència també a altresactivitats en què va parti-cipar després, entre el se-tembre i el març passat,per la qual cosa Kapretzmanté la “sospita inicial”que el seguiment “conti-nua tenint lloc”. ■

a Marie Kapretz presenta denúncia penal i sospita dels serveis secrets estatalsa La van seguir fins i tot en el període en què l’havien fet cessar arran del 155

Òscar PalauBARCELONA

La delegada a Berlín portal’espionatge del ministeria la fiscalia alemanya

Pedro Sánchez no marxa devacances i iniciarà una rondade reunions amb els agentssocials i els partits. En unacarta als militants del PSOE,el president espanyol prometfer una oferta programàtica ipresentar-la a Unides Podemperquè Pablo Iglesias acceptila via del govern portuguès,amb un primer ministre so-

Marie Kapretz, en una foto d’arxiu d’una conferència a Girona el juny del 2017 ■ JOAN SABATER

cialista com Antonio Costa ensolitari i amb el suport de lesconstel·lacions d’esquerresdes de fora i sense poder. És adir, la via inicial de Sánchez.

Tot i l’esforç estiuenc, elgovern de Sánchez i el PSOEmiren ja al 10 de novembrepensant en noves eleccions ila mateixa portaveu, IsabelCelaá, admet que el president

no tornarà a llançar-se a la in-vestidura “si no hi ha aigua ala piscina”. A UP, Pablo Eche-nique exigia la coalició sí o sí.“Abans que un govern nacio-nal-populista amb suport deseparatistes, presumptes de-linqüents i filoetarres, millordonar veu als espanyols”, diula portaveu del PP al Congrés,Cayetana Álvarez de Toledo.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Sánchez busca estovar Iglesias tot i mirar ja al 10-N

Almenys sis activistes delsCDR i de col·lectius de l’es-querra alternativa comArran i el Sindicat d’Estu-diants dels Països Cata-lans, tres d’ells menors,van ser detinguts a casa ocitats a comissaria al llargdel dia d’ahir pels Mossos,per la presumpta implica-ció en aldarulls públics elsúltims mesos, com els quehi va haver arran del Con-sell de Ministres del de-sembre a Barcelona, la va-ga general del 21 de febrercontra l’inici del judici alprocés (se’ls acusa d’as-seure’s a les vies) o unaprotesta a l’abril contra unacte de Vox. Segons l’advo-cat Xavier Monge, els acu-

sen de fins a nou delictes“que es barregen de formamatussera”, per englobar-los en una “suposada orga-nització criminal”. Segonsell, la detenció “és inver-semblant” i només pot res-pondre a “una lògica re-pressiva” per desincenti-var des del govern les pro-testes a la imminent sen-tència, fet que veu “del totincomprensible”. “És in-explicable; com a màximsón actes de desobedièn-cia pacífica”, ressaltava ales portes de la comissariade les Corts, on van decla-rar, i davant la qual es vanconcentrar un centenarde persones des del mig-dia. Els tres majors d’edatseguien anit reclosos, i peraquest matí s’han tornat aconvocar protestes. ■

a Els acusen de fins a nou delictes enprotestes independentistes a Arran iCDR denuncien la “lògica repressiva”

Detinguts sisactivistes perdesordres varisels últims mesos

Ò. PalauBARCELONA

Més d’un centenar de persones es van concentrar davant lacomissaria de les Corts en conèixe’s les detencions ■ Ò.P.J.

L’Audiència de Barcelona vacondemnar ahir dos activis-tes de l’Hospitalet, Laia Roca iLluís Mollon, a sengles penesd’un any i un any i mig de pre-só per la seva actuació en lesprotestes el 25 de març del2018 davant la delegació del’Estat a Barcelona, arran dela detenció del president Car-les Puigdemont a Alemanya.La sentència condemna la pa-rella per desordres públics enhaver posat un contenidorper obstaculitzar l’acció dels

cossos que volien dissoldre lamanifestació. Això sí, absolMollon del delicte d’atemptata l’autoritat del qual l’acusavala fiscalia, que demanava sisanys de presó per haver llan-çat una ampolla de vidre con-tra un furgó policial, ja que nohi ha proves que tingués coma fi agredir cap agent. Dese-nes de persones es van con-centrar davant l’edifici per fercostat als acusats, que es vandeclarar “contents i alhoradecebuts” per la sentència.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Dos condemnats a 12 i 18 mesos