EL PITJOR DIA DE LA MEVA VIDARelat per a la reflexió sobre la ciberseguretat infantil

8-12 edat recomanada

Com m’ha pogut passar? M’ho preguntava una vegada, dues, desenes... Què he fet malament? I, a partir dꞌara, què? Començar de nou? Tornar a la casella de sortida i passar un altre cop per totes les caselles? Era una tarda com qualsevol altra: vaig tornar de lꞌescola, com sempre; vaig deixar la bossa, com sempre; vaig berenar, com sempre, i em vaig posar a jugar. Com sempre. Però aquell dia va ser diferent. El pitjor dia de la meva vida. Haig de saber què ha passat. Haig de saber per què ja no soc la guerrera més poderosa del meu clan d’Age of Ancient Legends. ...

Després de pensar-hi molt, va trucar a la porta del despatx de la mare i del pare. Va entrar lentament: ja estava acostumada a fer-ho per no interrom-pre les interminables reunions davant de la pantalla. Es va acostar silenciosa, li tremolaven les cames i tenia un nus a lꞌestómac. La mare es va girar un moment i se la va mirar de fit a fit. “Què fas, Èrica? Que no jugues?”“No, no jugava.”“Ah, no? ”, va dir el pare, sorprès. “S’ha espatllat lꞌordinador? ”, va dir, rient. “M’ha passat una cosa... És que... ”, no sabia per on començar.

L’Èrica se li va tirar al coll. Estava angoixada: volia tornar a ser la superguerrera totpoderosa de l’Age of Ancient Legends.

“Fa tres dies no vaig poder entrar a lꞋAge of Ancient Legends ”, el pare i la mare feien cara de no entendre

res. “Sabeu de què parlo? El Joc, el Joc! Primer vaig pensar que hi havia hàckers fent soroll. Lꞌen-demà, el mateix. I avui, igual. No puc entrar-hi, no puc jugar-hi! Diu que la meva sessió ja està activa en un altre dispositiu o alguna cosa així.”

“Un moment, un moment”, va dir la mare. “I això què vol dir?”

“No ho sé, mama!”, va dir l’Èrica. “Només sé que no hi puc jugar jo, i el que és pitjor, que algú està jugant

per mi perquè lꞋElsa i el Roger m’han dit avui que van jugar amb mi ahir. I havíem completat la darrera missió del mes!”“Èrica, li has donat el teu nom dꞌusuari a algú? ”, va preguntar el pare.“No!!!! Com vols que comparteixi la superguerre-ra? ”, va respondre l’Èrica, mig ofesa.

El pare es va girar cap a lꞌordinador i va teclejar ‘Age of Ancient Legends problemes’.

“Mireu, mireu”, va dir. “Aquí diu que hi ha hagut casos similars al teu. Es veu que va haver-hi un robatori de contrasenyes dꞌun servei de correu electrònic... Aquest no és el teu correu electrònic, Èrica?”“Sí, és aquest, però jo no he fet res.”“No, ja ho sé. I no deus fer pas servir la mateixa contrasenya al correu que per entrar al joc? ”“És clar que sí! Si no, no me’n recordaria i a lꞌescola ens han dit que no podem anar deixant-les apuntades en un paperet.” “Doncs crec que ja tenim lꞌenigma resolt ”, va dir la mare. “Si algú roba les contrasenyes del correu electrònic i sap que jugues a aquest joc, automàtica-ment pot entrar com si fossis tu, no?”

El que li va passar a l’Èrica li havia passat a molts nens i nenes dꞌarreu del món. Si ho haguessin sabut, o si els pares els haguessin ajudat a l’hora de configurar els usuaris, segurament molts encara conservarien els seus perso-natges intactes. L’Èrica va córrer a explicar-ho als seus amics: canvieu ràpidament les contrasenyes i la configuració del joc! I tots es van reagrupar al voltant de l’Èrica per aconseguir que es tornés a convertir en la super-guerrera de l’Age of Ancient Legends. I el pare, sense dir res a ningú, va canviar aquella contrasenya que feia servir a tres o quatre serveis diferents. No fos cas que...

Com m’ha pogut passar? M’ho preguntava una vegada, dues, desenes... Què he fet malament? I, a partir dꞌara, què? Començar de nou? Tornar a la casella de sortida i passar un altre cop per totes les caselles? Era una tarda com qualsevol altra: vaig tornar de lꞌescola, com sempre; vaig deixar la bossa, com sempre; vaig berenar, com sempre, i em vaig posar a jugar. Com sempre. Però aquell dia va ser diferent. El pitjor dia de la meva vida. Haig de saber què ha passat. Haig de saber per què ja no soc la guerrera més poderosa del meu clan d’Age of Ancient Legends. ...

Després de pensar-hi molt, va trucar a la porta del despatx de la mare i del pare. Va entrar lentament: ja estava acostumada a fer-ho per no interrom-pre les interminables reunions davant de la pantalla. Es va acostar silenciosa, li tremolaven les cames i tenia un nus a lꞌestómac. La mare es va girar un moment i se la va mirar de fit a fit. “Què fas, Èrica? Que no jugues?”“No, no jugava.”“Ah, no? ”, va dir el pare, sorprès. “S’ha espatllat lꞌordinador? ”, va dir, rient. “M’ha passat una cosa... És que... ”, no sabia per on començar.

L’Èrica se li va tirar al coll. Estava angoixada: volia tornar a ser la superguerrera totpoderosa de l’Age of Ancient Legends.

“Fa tres dies no vaig poder entrar a lꞋAge of Ancient Legends ”, el pare i la mare feien cara de no entendre

res. “Sabeu de què parlo? El Joc, el Joc! Primer vaig pensar que hi havia hàckers fent soroll. Lꞌen-demà, el mateix. I avui, igual. No puc entrar-hi, no puc jugar-hi! Diu que la meva sessió ja està activa en un altre dispositiu o alguna cosa així.”

“Un moment, un moment”, va dir la mare. “I això què vol dir?”

“No ho sé, mama!”, va dir l’Èrica. “Només sé que no hi puc jugar jo, i el que és pitjor, que algú està jugant

per mi perquè lꞋElsa i el Roger m’han dit avui que van jugar amb mi ahir. I havíem completat la darrera missió del mes!”“Èrica, li has donat el teu nom dꞌusuari a algú? ”, va preguntar el pare.“No!!!! Com vols que comparteixi la superguerre-ra? ”, va respondre l’Èrica, mig ofesa.

El pare es va girar cap a lꞌordinador i va teclejar ‘Age of Ancient Legends problemes’.

“Mireu, mireu”, va dir. “Aquí diu que hi ha hagut casos similars al teu. Es veu que va haver-hi un robatori de contrasenyes dꞌun servei de correu electrònic... Aquest no és el teu correu electrònic, Èrica?”“Sí, és aquest, però jo no he fet res.”“No, ja ho sé. I no deus fer pas servir la mateixa contrasenya al correu que per entrar al joc? ”“És clar que sí! Si no, no me’n recordaria i a lꞌescola ens han dit que no podem anar deixant-les apuntades en un paperet.” “Doncs crec que ja tenim lꞌenigma resolt ”, va dir la mare. “Si algú roba les contrasenyes del correu electrònic i sap que jugues a aquest joc, automàtica-ment pot entrar com si fossis tu, no?”

El que li va passar a l’Èrica li havia passat a molts nens i nenes dꞌarreu del món. Si ho haguessin sabut, o si els pares els haguessin ajudat a l’hora de configurar els usuaris, segurament molts encara conservarien els seus perso-natges intactes. L’Èrica va córrer a explicar-ho als seus amics: canvieu ràpidament les contrasenyes i la configuració del joc! I tots es van reagrupar al voltant de l’Èrica per aconseguir que es tornés a convertir en la super-guerrera de l’Age of Ancient Legends. I el pare, sense dir res a ningú, va canviar aquella contrasenya que feia servir a tres o quatre serveis diferents. No fos cas que...

INVALID

@internetambseny@internetambseny

@internetambseny@internetambseny

internetsegura.catinternetsegura.cat

www.internetsegura.catwww.internetsegura.catInternet SeguraInternet Segura

Altres relats de ciberseguretat infantil:

Altres relats de ciberseguretat infantil: