catalunyaforestal93...humana, que per a ells és mol preuada. perquè, malauradament, no sempre és...

93octubre

novembre2008

L’accés al bosc a Europa - I JornadesInternacionals del Pollancre a ValtierraPrevenció i control de plagues - Espèciesforestals - El telescopi astronòmic - Preusforestals - Entrevista Núria Buenaventura

L’accés al bosc a Europa - I JornadesInternacionals del Pollancre a ValtierraPrevenció i control de plagues - Espèciesforestals - El telescopi astronòmic - Preusforestals - Entrevista Núria Buenaventura

ISO 9001:Sistema de gestióde la qualitat

ISO 14001:Sistema de gestió i certificaciómediambiental

Elemental Chlorine-Freees refereix a papersfabricats amb cel·lulosa

que no ha estat blanquejada ambcloro gas. Garanteix uns mínimscontinguts de clor en el paper

octubre - novembre 2008núm. 93

Publicació bimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2a. plantaSanta Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Núria Torras i Planas.

CONSELL DE REDACCIÓ:Josep M. Vila d’Abadal, Rosendo Castelló,

Ramon Bosch, Jordi Boix,Nazari Alibés, Josep Maria de Ribot

i Joan Garolera.

COL·LABORADORS:Juan Miguel Villarroel García, Xavi Hernández

i Soler, Eduard Rojas i Briales,Lucía Peña i Armijo, Rut Sánchez-Garrido

Montejo, Cristina Prieto i Mercaderi Josep M. Tusell i Armengol

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

C/ Jacint Verdaguer 3, 2n17430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: [email protected]

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA.

DL: GI-1103-1997

Edició tancadael dia 20 d’octubre de 2008.......................................

Foto de portada:Fageda a les Guilleries (La Selva)

Autor: Josep M. Tusell

Cartes dels lectorsEditorial: Els silvicultors catalans, tot i la crisi,invertiran més

El pollancre serà fonamental per poder satisferla demanda de fustaConfisquen 83 tones de pi pinyerUna bona gestió als boscos de coníferes és clauper prevenir les plaguesJornada anual de Sant Francesc del CPFArticle de fons: La regulació de l’accés al bosc aEuropa La participació pública als inventaris municipalsde camins

El telescopi astronòmicNova secció: Espècies forestalsPublicacions / AgendaPreus forestals

Entrevista Núria Buenaventura, directorageneral del Medi Natural

45

6

910

1617

23

242629 30

32

activitat

ciència i tècnica

entrevista

opinió

3 sumari

Octubre - Novembre de 2008catalunyaforestal

Amb el suport de:

El paper utilitzat per CatalunyaForestal compleix aquestes certificacions:

La problemàtica actualde la recollida de boletsa Catalunya

L'interès i l'entusiasme que actualment esgenera per la qüestió dels bolets, amb la con-seqüent freqüentació massificada dels boscoscatalans, suggereixen algunes preguntes:

1. Com és que en un país com el nostre, ontot està tan ben legislat i reglamentat,aquest tema encara no ho estigui? Altres paï-sos veïns de la nostra comunitat -França, perexemple- i d'altres autonomies més modestes-Castella-Lleó, per exemple- ja fa temps queho han fet i actualment ho practiquen. Aquí,ni tan sols sembla que hi hagi la intencionali-tat per part del Governt.

2. Caldria que la riquesa que generen elsbolets revertís d'alguna manera en el mante-niment i millora del món forestal que els pro-dueix, actualment tan descuidat precisamentper la falta de rendibilitats?

Dos precs per als boletaires: 1. Que per favor deixin els boscos tal com

els han trobat quan hi han entrat; sense ero-sions ni esgarrapades de rasclets i, sobretot,sense deixalles humanes: papers, plàstics,

llaunes, vidres i d'altres.2. Que procurin respectar la tranquil·litat i

la privacitat de la fauna autòctona animal ihumana, que per a ells és mol preuada.

Perquè, malauradament, no sempre és així, ila cosa sembla anar a pitjor.

Joaquim Riera Sant Sadurní d'Osormort (Barcelona)

Envieu lavostra cartadel lector a:

Correu ordinari: Consorci Forestalde Catalunya,C/ Jacint Verdaguer, 3,2a planta, 17430, Santa Colomade Farners

Correu electrònic:[email protected]

cartes dels lectors


4

Festa del Bolet de Seva (Osona). Octubre de 2005.(Foto: www.diariforestal.com).

Els silvicultorscatalans, tot i la crisi,invertiran més

5 editorial


ra fa dues setmanes visitava un company que té una finca entre les comar-ques del Berguedà i el Solsonès. Durant el viatge em van envair dues refle-xions.

La primera, al trobar-me en gairebé tots i cadascun dels racons i vores de camí, uno més cotxes amb parelles, colles o també famílies que s'endinsaven al bosc.Seguint el ritual de milers de persones durant aquests mesos de l'any, els visitantss'endinsaven al bosc equipats amb botes i cistelles desitjosos de tornar cap a casaamb el cotxe ple de bolets.

Una activitat que, tot i tradicional a casa nostra, s'ha generalitzat i massificat elsdarrers anys. La veritat és que davant de fenòmens com aquest sorprèn que, desprésde prop de deu anys parlant tant de la seva regulació com de la regulació de l'accésals boscos, no s'hagi avançat en la seva ordenació efectiva. La voluntat manifestadaper la Direcció General de Medi Natural de solucionar el guirigall que suposa l'accésmotoritzat al medi natural, és una bona notícia en aquest sentit.

La segona reflexió va venir acompanyada de la constatació de la importància delstreballs de millora que s'estan duent a terme als boscos de la propietat. Després desetmanes de notícies i més notícies entorn la crisi i els seus efectes devastadorssobre l'activitat econòmica en general, resulta especialment gratificant veure comels silvicultors catalans han respost a les millores introduïdes a l'Ordre d'Ajuts pelrecolzament de la gestió forestal sostenible, augmentant en més d'un 35% la previ-sió d'inversió al bosc.

Aquest increment, tot i ser inferior al potencial real per la manca de recursos sufi-cients assignats a l'Ordre, és fruit de la millora del pressupost inicial assignat a lamateixa, de les mesures previstes per donar-li continuïtat i estabilitat i, molt espe-cialment, de la proactivitat i dinamisme d'un gran nombre de silvicultors. Silvicul-tors que fan un gran esforç econòmic invertint i arriscant en un sector que reportanombrosos beneficis al país i que any rere any han de creuar els dits confiant quel'administració valorarà aquesta feina i habilitarà el cofinançament corresponent inecessari.

El compromís reiterat per part del DMAH d'augmentar el pressupost destinat albosc és, sens dubte, un element fonamental tant per als nostres boscos com per alpotencial de creació d'ocupació dels mateixos en les zones rurals. Tot i l'impacte dela davallada de la construcció en el consum i comercialització de fusta, el sectorforestal manté una dinàmica que cal potenciar.

A

Text:Joan Rovira i Ciuró.

Secretari general del Consorci Forestalde Catalunya.

activitat 6Octubre - Novembre de 2008catalunyaforestal

l pollancre serà un arbre fonamentaldurant el segle XXI per poder satisferla demanda de fusta de la nostra

societat. És una de les conclusions que es vaexposar en el marc de la primera edició deles Jornades Internacionals del Pollancre a laVall de l'Ebre celebrades a Valtierra el mesde juny d'enguany.

El certamen va concloure que, en els pro-pers anys, a Europa es preveu un dèficit defusta creixent que l'any 2020 pot arribar aser del 37%. Això vol dir que si no somcapaços de produir aquesta fusta, s'hauràd'importar. Així, doncs, les espècies de crei-xement ràpid, i en particular el pollancre pera usos nobles, poden i han de jugar un paperfonamental en la producció autòctona de lafusta.

El pollancre és un dels arbres europeusque més contribueix a la lluita contra elcanvi climàtic. Entre d'altres dades, cadahectàrea de pollancre depura anualment 10tones de CO2. Així mateix, cada hectàreaplantada de pollancre regada amb aigüesresiduals depura els abocaments de 250habitants equivalents si les féssim servircom a filtres verds. Tampoc no podem pas-sar per alt que la plantació de pollancres ales riberes depura el 70% dels nitrats i fos-fats procedents del cultiu agrícola abansque arribin a les aigües dels nostres rius.

Altres conclusions que es van subratllar enel certamen de Valtierra són que es reque-reixen 7 dies de treball a l'any per hectàreaper produir fusta d'alta qualitat i que cada15 hectàrees de pollancres tallats ofereixen

Elserà

per poder satisfer lapollancre fonamentaldemanda de fusta

E

Més del 37% de la fusta de la Rioja, Navarra i l'Aragóprové de les pollancredes de la Vall de l'Ebre

Les pollancredes de la Vall de l'Ebre són fonamentals i necessàries. I és que tot i quenomés ocupen l'1% de la superfície arbrada de la Rioja, Navarra i l'Aragó, aportenmés del 37% de la fusta que produeixen aquestes comunitats autònomes. És una deles conclusions que es va exposar en les I Jornades Internacionals del Pollancre a laVall de l'Ebre celebrades al municipi de Valtierra (Navarra).

> Dificultats de gestors i propietarisSense cap mena de dubte el treball per intentar fer veure la importància del pollancre a la

societat, a l'administració regional i nacional i als polítics, entre d'altres, és difícil i complex.Els alcaldes igual que els consellers, com a càrrecs polítics que són, canvien cada quatreanys, un període de temps breu per al món forestal, que requereix mantenir línies de gestiódefinides al llarg d'unes quantes dècades.

En el món dels arbres requereix polítiques sòlides i que durin en l'espai i en el temps. Calendirectrius que estiguin consensuades entre els tècnics de l'administració i els propietaris pri-vats. En definitiva, gestors i propietaris reivindiquem una major comunicació a l'hora deprendre decisions. Així mateix, des de les associacions s'ha intentat sempre difondre lesgrandeses del pollancre i defensar-lo davant de polítiques detractores, així com defensar elsdrets d'aquells propietaris decidits a treballar amb aquest arbre, però aquests es veuen inter-vinguts i "castigats" pels cànons que estableix la Confederación Hidrogràfica del Ebro (CHE).Una situació amb una base legal dubtosa que no passa amb altres cultius de regadiu.

Text:Juan MiguelVillarroel García

Gerent de Foresna.

un lloc de treball fix a la indústria del taulercontraxapat. També es va remarcar que lafusta de pollancre de qualitat pot substituirles fustes tropicals d'importació que s'utilit-zen en la fabricació de tauler contraxapat,evita la tala incontrolada de fusta als païsosamb boscos tropicals, com per exemple Àfri-ca i/o Indonèsia, i que l'ús de clons nouspermetrà fer més curt el torn de tall delspollancres fins a un 20% tot millorant larendibilitat i productivitat de les pollancre-des.

Les Jornades Internacionals del Pollancre ala Vall de l'Ebre, organitzades per Foresna-Zurgaia (l'Associació Forestal de Navarra),van reunir al voltant de 130 persones, entreles quals hi havia públic molt divers irepresentatiu del sector. El certamenva aplegar gent de les diferentsadministracions d'Aragó, la Rioja iNavarra; empresaris de la indústriade transformació, alcaldes i regidorsde diferents ajuntaments; tècnics decentres d'investigació, i propietarisdedicats a aquest cultiu vingut de lescomunitats veïnes de Navarra i fins itot de Catalunya i Castella-Lleó.

La voluntat d'aquest certamen ésconvertir-se en una trobada decaràcter biennal que es porti a termea diferents punts de la geografia dela Vall de l'Ebre. El repte ja està llan-çat: la propera cita podria ser a laRioja l'any 2010.

Necessitat real de fusta

El sector industrial va posar l'accenten la necessitat que hi ha actualmentde fusta, en general, i de la fusta delpollancre, en particular.

En aquest sentit, des de la indús-tria, es va remarcar que si el territoriespanyol no té capacitat per submi-nistrar fusta, s'haurà d'anar a buscara d'altres mercats, ja sigui fora d'Es-panya, a Europa, i/o, fins i tot, forad'aquest espai.

Per exemple, a la Xina, a l'Índia,etc. Des de la indústria, també es va

7 activitat

Octubre - NOvembre de 2008catalunyaforestal

activitat 8Octubre - NOvembre de 2008catalunyaforestal

apuntar que la fusta de pollancre és moltbona per a estructura i que en el passat esva utilitzar per a la construcció. Molts delstaulons que avui es coneixen estan fetsamb aquest tipus fusta.

Tot i que diferents ponents es van referiral pollancre com el germà pobre del mónforestal, els assistents van reconèixer que es

tractava d'un "apel·latiu" injust per a unaespècie tan ràpida en creixement i en rendi-bilitat econòmica.

Per contra, es va reconèixer que potser laseva gestió, fàcil i ràpida, i el seu torn curt,han estat els principals motius que l'hanportat a desterrar-lo i a considerar-lo gaire-bé al límit del món forestal.

Valtierraun intentd’apropar lapopuliculturaal territorion esdesenvolupal’activitat

El fet de celebrar laprimera edició de lesJornades Internacio-nals del Pollancre a laVall de l'Ebre a Valtierra va ser un intent d'apropar aquest tipus d'esdeveniment al territori protagonistaon es desenvolupa l'activitat de la populicultura. I el motiu principal de comptar amb ponents d'altrescomunitats va ser que, des de fa alguns anys i degut a problemes amb la Confederación Hidrográficadel Ebro (CHE), les associacions forestals de la Rioja, l'Aragó, Catalunya i Navarra ens reunim i col·labo-rem amb la inquietud de treballar junts davant d'institucions tant intervencionistes com l'esmentada.

es cadenes metàl·liques abandonadesenmig del bosc o d'altres objectesmetàl·lics semblants suposen un risc

per als treballadors forestals. El passat mesd'agost un treballador que realitzava tasquesde desbrossament a la vora d'una pistaforestal a la zona d'Arbúcies va resultar ferita la cama per l'impacte que va rebre d'unaantiga cadena metàl·lica que estava ocultaenmig de la vegetació.

El treballador utilitzava una desbrossadoraquan la pala rotora de l'aparell va impactaramb una antiga cadena metàl·lica de senya-lització de límit de finca que havia quedatamagada. A causa de l'impacte, la cadena varebotar contra la cama del treballador i li va

provocar la fractura de la tíbia. Per evitaraccidents semblants i reduir els riscos quepoden comportar aquest tipus d'objectesabandonats al bosc, és recomanable que lespersones que en tinguin coneixement lesretirin o en comuniquin l'existència al titu-lar de l'explotació o als agents rurals o a unaltre cos de vigilància de la zona.

Així mateix, cal que els treballadors i res-ponsables de colles forestals tinguin especialcura amb els riscos vinculats a talls i contu-sions. La inspecció prèvia de la zona de tre-ball de forma exhaustiva és una mesura pre-ventiva bàsica per poder iniciar idesenvolupar els treballs amb seguretat.

(Continua a la pàgina següent...)

Objectes metàl·lics abandonats, un risc per als treballadors forestals

... / El pollancre serà fonamental per a satisfer la demanda de fusta

L

9 activitat


l cos d'Agents Rurals ha confiscat 83tones de pi pinyoner procedents de larecol·lecció il·legal d'aquest producte als

boscos de la serralada litoral catalana, segonss'informava des d'aquest Departament, en unanota de premsa, el passat 13 d'octubre. Es tractadel comís més important que s'ha fet mai aCatalunya. Les pinyes eren a Dosrius (El Mares-me), on una empresa italiana líder en el sectores dedicava a la compra d'aquest producte apetits recol·lectors. La Llei forestal catalanaestableix que la recol·lecció de pinyes es podràrealitzar exclusivament entre l'1 de novembre iel 15 de maig. Fora d'aquest període, queda pro-hibit recollir-ne. La normativa també estableixque la venda de pinyes a les indústries i la com-

pra a intermediaris, només la podran realitzarels recol·lectors en possessió de llicència i quedisposin de l'autorització escrita del titular delterreny en què es realitza la recollida. D'acordamb la Llei, s'ha obert un expedient sancionadoradministratiu tant a l'empresa responsable delcomerç il·legal com als recol·lectors a qui es vaintervenir el gènere. Des del Departament, tam-bé s'apuntava que la pinya comissada es pagavaals recol·lectors a 0,35 euros el quilo i estavapreparada per ser enviada per via marítima aItàlia, on hi ha molta demanda de pinyó per a laindústria alimentària. El CFC treballa en la modi-ficació de la llei per incorporar la figura del pro-pietari en el registre, pas important per fer unacurat seguiment del procés de recol·lecció.

E

(Ve de la pàgina anterior)

Riscos i mesures preventives generalsmés bàsiques de l'estassada:

Riscos:Caigudes al mateix nivell; Caigudes adiferent nivell; Talls i contusions; Estrèstèrmic per calor; Incendis; Existènciad'objectes metàl·lics amagats.Mesures preventives:Inspeccionar la zona de treball i planifi-cació del treball a realitzar i establir lametodologia de la feina, el material i elsequips de protecció individual (EPI) quecaldrà utilitzar; mantenir una distànciade seguretat entre treballadors superiora 5 metres; utilitzar l'eina només per ales tasques per a les quals ha estat con-cebuda i segons les instruccions delfabricant; mantenir les eines en perfec-te estat de manteniment, especialmentles ganivetes i els mànecs; desar correc-tament les eines quan no s'utilitzin alsllocs prefixats i amb els elementstallants degudament protegits; mante-nir correctament les desbrossadoresmecàniques i canviar-ne els elementsde tall segons les instruccions del fabri-cant; no engegar la desbrossadora almateix indret on se'n fa el proveïment;no fumar mentre s'utilitzen les màqui-nes i se'n fa el proveïment; usar els ele-ments de tall corresponents a cadavegetació.

Confisquen 83 tones de pinya de pi pinyoner procedent de la recol·lecció il·legal


a gestió silvícola afavoreix una evolu-ció biològica correcta, potencia la bio-diversitat, millora l'estabilitat del sòl i

optimitza la protecció del bosc davant elsincendis forestals. Per tant, totes les actua-cions de millora i d'aprofitament que es rea-litzen en una massa tenen una importànciarellevant per a la conservació i millora delbosc.

D'aquest fet, així com d'altres relacionatsamb les plagues forestals i ornamentals, se'nva deixar constància el passat mes de setem-bre, a Solsona, en el marc del "Curs pràcticde plagues ornamentals i forestals. Reconei-xement i eines de control per a la seva ges-tió".

El curs, organitzat pel Centre TecnològicForestal de Catalunya (CTFC) i dirigit pel biò-leg i fitopatòleg Josep M. Riba Flinch, tenial'objectiu d'aprofundir en la diagnosi visualde les principals plagues que afecten lesespècies ornamentals i forestals del territoricatalà i fer conèixer els danys que provoqueni la gestió que es porta a terme per controlar

aquest tipus d'agents patògens, tot tenintcura del medi ambient.

Factors desencadenants d'una plaga

La massa forestal està subjecta a un equilibribiològic entre les diferents espècies d'insec-tes que hi viuen, però de vegades es produei-xen desequilibris que provoquen que undeterminat agent perjudicial -un fong o uninsecte- incrementi les seves poblacions i, enconseqüència, el risc que es formi una plaga.

Generalment, els factors que poden desen-cadenar una plaga s'atribueixen al clima, jaque és un dels aspectes que influeix més enla reproducció massiva dels insectes. Lessequeres, les gelades, les nevades, les pedre-gades, entre d'altres fenòmens, exposen elbosc davant possibles alteracions.

Ara bé, existeixen altres factors que tambépoden desencadenar l'aparició de plagues.Sense anar més lluny, les restes forestals quees generen després de realitzar una talladapoden comportar l'aparició d'insectes perfo-

Una bona gestió als boscos de coníferes és clau per a

prevenir les plagues

L

Una gestió silvícola adequada en els boscos de pi és un element clauen la prevenció de plagues. I és que l'ordenació i la millora permanentde les masses forestals, particularment de les pinedes, a través d'unacorrecta aplicació dels treballs silvícoles és un element bàsic per a laseva conservació.

Foto:Cerambícid (Ergates faber)adult, trobat entre elstroncs de la serradora deSolsona. Autor: Xavi Her-nández.

Text:Xavi Hernández iSoler

Tècnic ForestalServeis ForestalsBerga.

activitat11Octubre - Novembre de 2008catalunyaforestal

radors i el seu atac imminent. És per això quela seva eliminació o extracció s'hauria deconsiderar una actuació integrada en la pla-nificació dels treballs a seguir.

Però, a banda del clima i de les restesforestals, hi ha d'altres factors desencade-nants de plagues. Per exemple, el debilita-ment de la massa arbòria per causes abiòti-ques; la desaparició o minva dels enemicsnaturals de l'insecte causant de la plaga i larealització de treballs silvícoles o tala d'ar-bres en èpoques en què s'afavoreix la repro-ducció de l'insecte.

Pinedes afectades

Els diferents factors esmentats com-porten que algunes pinedes, principal-ment de la Catalunya Central i delPrepririneu -Osona, Berguedà, Bages,Solsonès i Alt Urgell- pateixin, des defa uns quants anys, la problemàtica deles plagues d'insectes xilòfags, princi-palment coleòpters perforadors Scoly-tidae (escolítids, cerambícids, bupès-trids). En moltes d'aquestes zones elgrau d'afectació és realment impor-tant.

Els perforadors Scolytidae, junta-ment amb les defoliacions de la pro-cessionària (Thametopoea pityocanya),són molt perillosos per a les nostresmasses de coníferes, ja que coleòptersi lepidòpters realitzen danys periòdicsa l'arbre hoste.

Els coleòpters perforadors, com elseu nom indica, perforen l'interior del'escorça dels arbres vius o recentmenttallats i hi introdueixen fongs patò-gens que porten associats com a sim-bionts, amb què degraden la qualitatde la fusta.

Els danys d'una plaga

Els efectes d'una plaga en la massaforestal poden ser diversos: des de l'a-febliment i la pèrdua total o parcialdel creixement dels arbres, fins a lamort de la massa arbòria. El dany

dependrà de la duració del'atac, de l'època en què télloc i de la part atacada del'arbre. Però, al danyambiental que provoca laplaga en la massa hoste calafegir-hi el dany que afec-ta el valor comercial de lafusta. Per exemple, la fustaatacada per coleòpters per-foradors presenta galeriesde posta, taques produïdes pels fongs sim-bionts i l'assecament accelerat de la fusta.

Foto 01:Atac d'Ips i de fongs altronc d'una pinassa dis-posada a la serradora.Autora: Marta Puig.

Aspectesi mesuresper prevenir elsatacs

En el moment de realitzar treballssilvícoles cal tenir en compte unseguit d'aspectes i, també, cal pren-dre una sèrie de mesures per preve-nir els atacs d'insectes perforadors.

01. Espècie de conífera hoste: l'a-tac serà d'un tipus d'insecte o altresegons l'espècie de conífera.

02. El tronc de l'arbre: el diàmetredel tronc de l'arbre i del gruix d'es-corça condicionen les espècies d'in-sectes que el poden atacar. Aixímateix, cal tenir present que la reti-rada de l'escorça a bosc és unaactuació important. Un cop tallat,s'hauria de retirar l'escorça de l'ar-bre abans de dos mesos, ja que enaquest període de temps no s'acos-tuma a presentar cap problema fito-sanitari. Ara bé, si la retirada de l'es-corça es realitza de formaimmediata s'evita també la prolife-ració de fongs dels quals els insectesperforadors són portadors.

03. La brancada i les restes de bio-massa: les restes generades dels tre-balls silvícoles s'han d'eliminar oretirar del bosc. Si els arbres tallats,les llenyes i les restes de brancadapersisteixen en el bosc durant l'èpo-ca de reproducció dels insectes per-foradors s'afavoreix l'expansió d'a-questes poblacions i, per tant, laproliferació d'atacs, tant en peus omasses debilitades com les queestan en perfecte estat.

04. Època de tallada: els treballssilvícoles mal enfocats o realitzatsfora de temps poden donar lloc a lapredisposició de la massa forestal aun atac futur com a conseqüènciadel debilitament provocat per unaactuació desencertada.

Si la tallada es realitza a partir del

mes d'agost, hi ha temps fins afinals de maig per extreure'n la fus-ta i eliminar-ne o treure'n la bran-cada.

En el cas que la tallada es realitzia partir de la segona quinzena d'a-bril, en poc més de dos mesos sortiràuna nova generació d'insectes ambun gran potencial de proliferació perla impossibilitat que l'espècie arbò-ria hoste té de defensar-se.

La fusta tallada entre el setembre-octubre serà colonitzada pels insec-tes en vol (abril-maig).

Extreure la fusta i eliminar oextreure la brancada és clau per evi-tar la colonització i multiplicació dela població de l'insecte. Si la fusta esdeixa a bosc durant els estadis dereproducció dels perforadors esdevéun lloc idoni per a la proliferació del’insecte. Així mateix, no es reco-mana tallar dos anys seguits a lamateixa zona o els seus voltants.

05. Fusta acumulada al bosc: esrecomana no deixar més de dosmesos -excepte a la tardor i a l'hi-vern- els troncs apilats a bosc, jaque són un focus de colonitzacióprincipal. En el cas que no hi haguéstemps per fer el desembosc de lafusta, es poden col·locar puntsesquer i fer un tractament d'insecti-cida dels arbres verds tallats. Això espot evitar si es fan tallades contí-nues, però a la vegada escalonades,junt amb la retirada de les restesforestals.

Actuacions peral control integratde plaguesforestalsen coníferes

01. Eliminació del focus: la taladels arbres afectats, tant es pot feren forma de peus aïllats com perrodals. Aquesta és una actuació pri-


Foto 04Rodal de pi roig afectatper perforadors. Zona deColl de Jou (Solsonès).Autor: Xavi Hernández.

Foto 02:Branca de pi roig afectadaper coleòpters perforadorsi el fong del 'Blauet'.Autora: Marta Puig.

Foto 03:Tronc de pi roig afectatper larves d'Ips Sexdenta-tus i fongs.Autora: Marta Puig.

activitat


14

Foto 05:Larves de coleòpters perforadors fent galeriessota l’escorça d’una pinassa disposada a la serra-dora. Autor: Xavi Hernández.

Foto 06:Alumnes del curs de plagues dirigint-se a feruna diagnosi a un rodal assecat de pi roig, a Collde Jou (Solsonès).Autor: Xavi Hernández.

Foto 08:Posta de Processionària en piroig de Coll de Jou (Solsonès).Autor: Xavi Hernández.

Foto 07:Fent diagnosi a un pi roig assecat,a Coll de Jou (Solsonès).Autor: Xavi Hernández.

BIBLIOGRAFIA

Podeu consultar una àmpliareferència bibliogràfica ienllaços web a la pàgina webdel Consorci Forestal:www.forestal.cat

03. Utilització de productesquímics: aquest tipus de tracta-ment pot ser convencional, és adir utilitzant fitosanitaris, o bé através de lluita integrada (Bacci-llus thuringiensis). En el cas d'u-tilitzar productes fitosanitaris,l'aplicació es farà quan els adultses trobin a la superfície i es des-cartarà l'aplicació sobre els indi-vidus adults en vol i sobre lesrestes de tractaments silvícoles.

Pel què fa als tractaments quí-mics, es farà un tractament o unaltre en funció de l'espècie d'in-secte que hi hagi. Si parlem d'in-sectes com l'Ips acuminatus, l'Ipssexdentatus, el Tomicus sp i/ol'Orthottomicus, mai no es trac-tarà tot el punt esquer, sinó quees deixarà alguns troncs o bran-cades sense tractar. Si, per con-tra, es tracta de Pissodes sp, cur-culiònids i/o cerambícids caldràtractar tots els troncs i la bran-cada del punt esquer abans deser col·locats per atrapar elsinsectes.

04. La lluita física: mitjançanttrampes de llums i colors.

05. La lluita genètica: fentselecció de varietats d'espèciesarbòries.

06. Lluita biotècnica: amb lautilització de feromones, inhibi-dors, repel·lents, etc.

07. Lluita biològica: per depre-dadors i parasitoids.

mordial per poder reduir el nivell de poblacióde l'insecte. Cal tenir en compte que és fona-mental retirar aquests peus abans que esprodueixi la sortida de l'insecte. S'aconsella,també, tallar els arbres que formen la franjaal voltant del rodal o peu afectat.

02. Col·locació de punts esquer: consisteixa posar un conjunt de troncs recentmenttallats o brancada amb escorça, apilats iposats a disposició per atraure els insectes. Elnombre de punts esquer serà, com a mínim,d'un per rodal afectat i es col·locaran a lesproximitats de la massa afectada i en zonesmés obertes. La col·locació del punt esquer esfarà abans de la colonització de l'insecte i esrenovarà cada 30-50 dies, segons l'espècied'insecte que es tracti.


Foto sup.:Els assistents a la Jornadaa l'ermita de Sant Serni.

Foto inf.:D'esquerra a dreta,Josep Marquès,Núria Buenaventurai Josep M. de Ribot.

> Es va remarcar la funció principal dels plans tècnics de gestió i millora forestal, queaquest any han arribat al número 3.000

> El PTGMF 3.000, de la finca Mas d'Encamp, ha estat redactat per Serveis Forestals, queva participar en la jornada

La Jornada Forestal de Sant Francesc del CPF reuneix150 propietaris de boscos privats a la Vall de Cabó

rop de 150 propietaris de boscos pri-vats de Catalunya van assistir el pas-sat 3 d'octubre a la Jornada Forestal

de Sant Francesc, del Centre de la PropietatForestal (CPF), que enguany va tenir lloc a laVall de Cabó (Alt Urgell).

La Jornada, que formava part del programade divulgació de la gestió forestal sostenibledel Centre de la Propietat Forestal, portavaper lema "Vint anys promovent la planificacióen el territori. 3.000 plans tècnics de gestió imillora forestal".

En el marc de la trobada es van analitzarles perspectives de futur i els principals rep-tes a assolir a mitjà termini en la gestió delsboscos forestals de titularitat privada aCatalunya i, concretament, a la comarca del'Alt Urgell.

També es va remarcar la funció principaldels plans tècnics de gestió i millora fores-tal, que enguany han arribat al número3.000, que correspon a la finca Mas d'En-camp, propietat de Francisco Codina. El PlaTècnic de Gestió i MIllora Forestal número3.000 ha estat elaborat per Serveis Fores-tals. De fet, Pep Capó, el mateix tècnic queva redactar aquest pla, va participar en laJornada per explicar la gestió planificada dela finca.

Així mateix, la Jornada també va servir peraprofundir en el coneixement tècnic delsaprofitaments del conreu de la tòfona a laVall de Cabó, buscant formes de gestió imesures econòmiques complementàries deles finques forestals que actualment hanadquirit un notable interès.

Aquesta trobada anual va comptar ambl'assistència de Núria Buenaventura, direc-tora general del Medi Natural del Departa-ment de Medi Ambient de la Generalitat deCatalunya; Josep Marquès, alcalde de la Vallde Cabó; Jesús Fierro, president del ConsellComarcal de l'Alt Urgell; Antoni Fiol, alcaldedel muicipi d'Organyà; Josep M. de Ribot iAntoni Farrero, president i director gerentdel Centre de la Propietat Forestal, respecti-vament.

També hi van assistir, entre moltes d’altrespersones Josep Maria Montserrat, directordel Jardí Botànic de Barcelona; Baldiri Ros,president de l'Institut Agrícola Català deSant Isidre (IACSI), i Carlos Casanovas, pre-sident de l'Associació LIFE de productors debolets i tòfones.

P

La regulació de

a Europal’accés al bosc

Introducció

L'accés social als espais forestals és unaqüestió clau en política forestal als païsosamb un cert nivell de desenvolupament idensitat de població. Hi conflueixen regula-cions consuetudinàries -d'usos i costums-que es perden en el temps amb noves regu-lacions administratives i, fins i tot, un emer-gent sector de serveis comercials vinculatsal medi natural. Això, conjuntament amb ladisparitat relativa de recursos forestals dis-ponibles i la cultura jurídica diferent, explicala diversitat de situacions existents a Euro-pa.

El Consorci Forestal de Catalunya va enca-rregar a la Universitat Politècnica de València(UPV) l'elaboració d'un estudi comparatiusobre aquesta matèria a Europa. L'estudi s'haportat a terme mitjançant un contracte depràctiques en el marc d'un treball de fi decarrera. Les primeres conclusions del treballes presenten en aquest article.

Confecció de l'estudi

Per a l'elaboració de l'estudi es va confeccio-nar, en primer lloc, un qüestionari de deupreguntes amb diverses respostes possibles ien el qual s'incloïen les preguntes següentsper a cada país:

1. L'accés del públic al bosc es una qüestiód'interès social?

2. L'accés del públic està regulat pel dretcivil, administratiu o consuetudinari?

3. Difereixen les regulacions de l'accés delpúblic entre tipus de propietat?

4. Les regulacions de l'accés del públic albosc són respectades?

5. Com es regula l'accés motoritzat albosc?

6. Com es regula l'accés motoritzat ambbicicleta o a cavall?

7. Com es regula l'accés motoritzat apeu?

8. Com es regula l'apropiació de productesvolàtils del bosc -bolets, fruits i flors silves-tres, plantes medicinals, etc.- per part delpúblic?

9. Existeixen diferències a la preguntaanterior entre boscos privats i públics?

10. S'aplica la responsabilitat civil en el casde danys a visitants al bosc i en cas afirma-tiu, hi ha assegurances o ajudes públiquesper compensar aquest risc?

Seguidament, es va elaborar un panelld'experts per als països que potencialments'interessaven per aquest estudi. Es va con-tactar amb interlocutors a tots els països derellevància forestal d'Europa, i amb la finali-tat d'ampliar l'abast de l'estudi també es vacontactar amb interlocutors a Rússia, Turquiai Estats Units. Un total de 33 països han res-post el qüestionari.

Els resultats obtinguts es basen en les res-postes dels qüestionaris i també en la litera-tura que s'ha trobat sobre la matèria, si bécal tenir en compte que no hi ha cap estudirecent centrat en aquesta matèria i d'aquestabast.

Un estudi comparatiu sobre l'accés social als espais forestals a Europa, que elConsorci Forestal de Catalunya ha encarregat a la Universitat Politècnica deValència, recull una tendència cap a una regulació més estricta, sobretot pel quefa a l'accés motoritzat; el caràcter innovador i emergent del senyalament inversdels camins oberts al trànsit motoritzat; així com un moviment cap a una regula-ció més àmplia que abordi l'accés motoritzat i l'ús social del bosc.

article de fons17Octubre - Novembre de 2008catalunyaforestal

Text:Eduard Rojas iBrialesLucía Peña Armijo

ETSI Agrònoms,UniversitatPolitècnicade València

article de fons 18Octubre - Novembre de 2008catalunyaforestal

Principals resultats

Dels 33 països que han respost el qüestionari,

només en sis països l'accéspúblic al bosc és un tema social-ment rellevant, en els països res-tants es tracta d'una qüestió queo no té transcendència social ohi és limitada.

Es dóna especial importància al'accés públic al bosc a algunspaïsos excomunistes -Rússia,Polònia i Txèquia- i també a paï-sos com el Regne Unit, Holanda iels Estats Units.

En el primer grup de païsosesmentats aquesta importànciaes pot explicar per la inèrcia depràctiques pròpies de règimsautoritaris i conflictes amb lapoblació per l'accés a determi-nats boscos i sobretot l’apropia-ció de certs productes pel públic,tot i tractar-se, en un percentat-ge molt alt, de boscos de l'Estat.

Pel què fa al segon grup depaïsos, amb l’excepció del casdels Estats Units, la importànciaa l'accés públic al bosc s'explicaperquè tenen un fort arrelamentde la privació d'accés a finquesprivades, probablement per latradició ramadera (tancats), iuna molt baixa disponibilitat deboscos per habitant.

Un altre dels principals resul-tats que recull aquest estudi ésque el dret d'accés públic estàregulat a la majoria de països -

27- pel dret administratiu i parcialment peldret civil i consuetudinari. Només està regu-lat pel dret administratiu en els països cen-

Gràfic 1: Percentatge de boscos privats a Europa.

Gràfic 2: Índex boscositat a Europa.

Universidad Politécnica de ValenciaTrabajo final de carrera - 2008Estudio comparado de la regulacióndel acceso en los bosques en Europa.Lucía Peña Armijo

Bosques enPropiedad Privada (%)

0 -1011-2526-4041-5556-7071-8585-100

0 -1516-3031-4546-6061-75


Proporción de bosquessobre el total (%)

article de fons19Octubre - Novembre de 2008catalunyaforestal

treorientals -Àustria, Txèquia, Eslovènia,Eslovàquia, Polònia, Albània, Grècia, Sèrbia iHongria-, així com a Rússia, Noruega, Dina-marca, el Benelux i Escòcia. Les excepcionssón Finlàndia, Bulgària, Luxemburg, Lituània iPortugal, on aquesta qüestió no està regula-da. Un cas diferent és el de Xipre, on el dretd'accés públic està regulat només pel dretcivil.

En general, aquesta situació es pot explicarperquè es tracta de països amb una rèmoraen l'actualització de la seva legislació fores-tal o, en el cas finès, per una manca de pres-sió significativa causada per l'alt índex desuperfície forestal per habitant.

En la majoria de països -23- la regulacióentre tipus de propietat no varia, mentre quesí que ho fa en deu d'ells. En aquest segongrup destaquen, per una banda, països del'Est -Letònia, Polònia, Sèrbia o Albània,entre d'altres- i Turquia, i, d'altra banda, paï-sos com França, Valònia, Dinamarca i Angla-terra/Gal·les. Respecte del primer grup, calindicar que es tracta de països amb moltpocs boscos privats, mentre que en el segongrup de països la tradició jurídica d'interven-ció administrativa en aquesta matèria ésprou recent i la disponibilitat de boscos perhabitant, molt baixa.

Els països que participen en l'estudi respo-nen afirmativament, si bé amb certes limita-cions, a la qüestió del compliment de lesregulacions per part del públic. Només hi ha5 països que en divergeixen. Es tracta d'Ità-lia, Eslovènia i Turquia, on el compliment ésgeneralitzat, i d'Espanya i Albània, on hi haun incompliment generalitzat. França esposiciona amb una opció intermèdia entrel'incompliment generalitzat i el complimentamb limitacions. Curiosament, aquestesdivergències estan concentrades al voltantde la Mediterrània.

Respecte a aquests resultats, cal indicarque Turquia i Itàlia disposen d'una guarderiaforestal policial prou potent i que els casosd'Espanya i França es poden explicar pelscanvis legals recents i substancials, encarano prou assumits per la població.

Pel que fa a la consulta sobre la regulacióde l'accés motoritzat, hi ha una diversitat derespostes i no se'n pot establir una caracte-rística majoritària.

Per una banda, destaquen països que tenenuna regulació més estricta i on, pràctica-ment, és impossible l'accés motoritzat delpúblic als espais forestals. Es tracta d'Ale-manya, Suïssa, Bèlgica, Àustria, Eslovènia,Txèquia, Dinamarca i Escòcia.

La següent categoria correspon als païsosque permeten l'accés motoritzat de maneraexcepcional i on cal senyalitzar els caminsoberts al trànsit. En aquest cas s'hi inclouenpaïsos com Espanya, Hongria, Holanda,Luxemburg i Anglaterra/Gal·les.

La tercera categoria, que és la més nom-brosa, és la que correspon als països que per-meten l'accés motoritzat del públic, tret d'a-quells camins que d'una manera expressaestan senyalitzats com atancats. És el cas de Portu-gal, Itàlia, Sèrbia, Bulgària,Xipre, Eslovàquia, Polònia,Estònia, Letònia, Lituània,Noruega, Suècia i EstatsUnits.

Finalment, resten aquellspaïsos on l'accés motoritzatdel públic no està regulat -Rússia, Turquia, Grècia iAlbània- o aquest accésmotoritzat està permèssempre que sigui pelscamins forestals -França iFinlàndia.

La forta limitació Cen-treuropea es basa en unallarga tradició d'accés albosc de tipus consuetudina-ri germànic compartit ambels països de l'Est i del Nordd'Europa. Tanmateix, enaquesta zona, en el momentde la generalització delsvehicles utilitaris, es vaassumir socialment que noes podien traspassar i, pertant, no ha estat un tema deregulació recent sinó que laregulació ha codificat el quesocialment era àmpliamentacceptat.

La regulació excepcionalamb senyals d'accés és unapràctica bastant recent de

l'ordenament jurídic i probablement indicapaïsos on aquesta qüestió no es va resoldre atemps, però que progressivament volen anarcap al model germànic, que és una solucióprou innovadora. L'opció de senyalar elscamins no oberts correspon a països pocpoblats, o països on la regulació s'ha fetanteriorment i amb una menor ambició ocontundència.

Finalment, els països on l'accés no estàregulat i és lliure -si més no per les pistes-correspon a països de molt baixa densitatpoblacional -Finlàndia-, baix nivell de vida ipropietat predominantment pública -Rússia,Turquia, Albània. En el cas de França, la tra-dició de regulació civil i consuetudinària nos'ha trencat del tot i l'accés motoritzat restaen bona mesura sense una regulació comple-ta.

Al Gràfic 3, resulta interessant analitzar lacorrelació que hi pugui haver entre intensitatde regulació (de a) a e)) i renda per càpita,densitat de població i densitat de bosc perhabitant com es pot comprovar en els gràfics4-6.

Com és habitual en ciències socials, lescorrelacions són febles si bé es pot identificaruna clara tendència. A més nivell de vida,més densitat poblacional i menys boscos perhabitant, més alt és el grau de restricció del'accés motoritzat. Cal afegir que la tendèn-cia de les regulacions successives s'orientacap a una major restricció de l'accés motorit-zat.

Pel que fa a la regulació de l'accés ambbicicleta o a cavall, la meitat dels països -20-ho permeten sense cap tipus de restricció, obé ho limiten a les pistes forestals.

En 6 casos -Alemanya, Estònia, Txèquia,Suïssa, Escòcia i Xipre- es permet en termesgenerals, excepte a les pistes expressamenttancades.

Per contra, els països amb senyalamentinvers -només es pot accedir a les viesexpressament senyalitzades com a obertes-són minoritaris. És el cas d'Holanda, Flandes,Polònia i Hongria. Finalment, només hi ha 2països -Àustria i Eslovènia- on està pràctica-ment prohibida aquesta forma d'accés albosc.

S'observa com les regulacions més estric-tes, sense arribar pràcticament al nivell de

article de fons 20Octubre - Novembre de 2008catalunyaforestal

Gràfic 3: Comparativa de la regulació de l’accés motoritzat a Europa.

Gràfic 4: Relació entre el nivell de restricció i la renta per càpita.

Gràfic 5: Relació entre el nivell de restricció i la densitat de població.


40.000

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0

Línea de tendencia Polinómicade 3er. Grado

R2=0,2454

Línea de Tendencia Polinómicade 3er. Grado

R2=0,2243

Línea de tendencia ExponencialR2=0,2115

Línea de Tendencia Exponencial

R2=0,25

Línea de Tendencia Lineal

R2=0,2034

600,0

500,0

400,0

300,0

200,0

100,0

0

0 1 2 3 4 5 6

Niveles de restricción (pregunta 5)

Rent

a pe

r Cà

pita

De

nsid

ad h

ab./k

m2

Representación de la Renta per Càpita respectoa la restricción del Acceso Motorizado

Representación de la Densidad de Población respectoa la restricción del Acceso Motorizado

0 1 2 3 4 5 6Niveles de restricción (pregunta 5)

5. Las regulaciones aplicables al acceso del público a los bosques en vehículos a motor (incl.motos):a) Permiten el acceso sin limitaciones (incluso fuera de los caminos forestales)b) Permiten el acceso, pero limitado solo a los caminos forestales)c) Permiten el acceso, pero se limita a los caminos forestales, salvo los específicamente cerrados

(signos o dimensión)d) Permiten el acceso, pero solo en aquellos caminos específicamente señalados como abiertose) No lo permiten o sólo en casos muy excepcionales

l'accés motoritzat, es troben a Cen-treuropa i a països densamentpoblats.

Pel contrari, l'accés a peu sense mésrestriccions es permet a la gran majo-ria de països -25. Només Bèlgica,Holanda i, fins a cert punt, Dinamar-ca, si bé ho permeten, ho limitenestrictament als vials forestals.

A països com Itàlia i Espanya l'accésa peu no està regulat i es troba en uncert buit jurídic, si bé el dret consue-tudinari i el tancament físic per a úsramader o cinegètic ho clarifica gene-ralment.

Finalment, resta l'excepció d'Angla-terra/Gal·les on no està permès, fetarrelat a la seva idiosincràsia -domi-nància de tancaments ramaders, pro-pietat privada de grans extensions,alta densitat poblacional-, tot i ques'observen evolucions recents a Escò-cia que acosten l'ordenament modernal model germànic.

A Europa predomina la recol·leccióde productes volàtils del bosc -bolets,fruits i plantes medicinals- lliure, béde forma completa -sis països- o finsa un determinat llindar social -dotzepaïsos. Es tracta en tots els casos depaïsos germànics, de l'Est i del Nordd'Europa. Només a França i a Xipre esrequereix únicament l'autorització delpropietari, mentre que a Grècianomés cal autorització de l'Adminis-

tració. Aquesta situa-ció s'explica per ladominància en el pri-mer cas de la propie-tat privada i de lapública en el segon.Finalment, cal esmen-tar Albània i Sèrbia,on són necessàriesles dues autoritza-cions.

Hi ha molts païsoson es troben situa-cions variades, enfunció del producteo tipus de propietat.

21 article de fons


Gràfic 6: Relació entre el nivell de protecció i la superfície de bosc per habitant

0 1 2 3 4 5 6

Niveles de restricción (pregunta 5)

Representación de les hectáreas de bosque por Habitanterespecto a la restricción al Acceso Motorizado

Línea de tendencia Polinómicade 3er. Grado

R2=0,3269

Línea de tendencia ExponencialR2=0,1705

Has

.


En concret, s'observen diferències pel tipusde propietat en 11 països, mentre que a laresta no hi ha diferències. Són, per unabanda, França, Bèlgica, Dinamarca i Angla-terra/Gal·les, i per l'altra, Hongria, Polònia,Turquia, Albània i Xipre. El primer grup,observat ja en altres casos, són els païsosamb major respecte per la regulació civil del'accés del públic, amb un índex alt de bos-cos privats i un índex baix de boscos perhabitant; el segon grup són països amb moltbaix índex de boscos privats.

La darrera qüestió fa referència a la res-ponsabilitat civil. En aquest sentit, l'accésdel públic no comporta cap responsabilitatcivil a 17 països, situats tots ells al Nord i al'Est d'Europa, amb les excepcions d'Estònia,Lituània i Noruega, on s'aplica aquesta res-ponsabilitat, igual que es fa a la resta depaïsos inclòs els Estats Units.

Als Estats Units, Noruega, Alemanya, Suïs-sa, Àustria, França i Flandes hi ha asseguran-ces que cobreixen aquest risc, en part sub-vencionades.

Es pot concloure que el nivell de vida i ladisponibilitat de boscos (ha/habitant) condi-cionen la interpretació de l'abast de la res-ponsabilitat civil.

ConclusionsDesprés d'elaborar aquestestudi podem concloure quel'accés del públic al bosc ésun tema complex, subjecte aun important dinamismetemporal i a una aparentconvergència europea, si bédes de situacions de partidamolt divergents per la tradi-ció jurídica, estructura de lapropietat, disponibilitat derecursos forestals per habi-tant i el nivell de vida.

La tendència evident és capa una regulació més estricta,sobretot pel que fa a l'accésmotoritzat sense diferènciesentre tipus de propietat. Aixímateix, es constata el caràc-

ter innovador i emergent delsenyalament invers dels camins oberts altrànsit motoritzat.

I en la mateixa línia s'observa, també, unmoviment cap a una regulació més àmpliaque abordi no sols l'accés motoritzat, sinól'ús social del bosc i la natura en el seu con-junt, ja sigui mitjançant lleis expresses o coma elements clau de les noves lleis forestalsi/o dels espais i del patrimoni natural.

ANUNCIA’T A

CATALUNYAFORESTAL

Tel. 972 84 27 [email protected]

Gràfic 7: La regulació de la responsabilitat civil de l'accés públic al bosc a Europa.


USA

10. La responsabilidad civil por daños y perjuicios relacionados relacionados con el acceso del público:a) Los propietarios de bosques son responsablesb) Los propietarios de bosques no son responsablesd) La responsabilidad civil no se aplica en estos casos

Si ha marcado a), cubren las pólizas de seguro daños y perjuicios al público en general

a) Síb) No

Octubre - Novembre de 2008catalunyaforestalactivitat23

ns referim als usos esportius o lúdicscom el senderisme, les bicicletes demuntanya o els relacionats amb vehi-

cles de motor com els quads. Així, per aaquests tipus de camins, per on abans noméscirculaven els ramats, ara hi transiten perso-nes, motocicletes o bicicletes.

Aquesta nova conjunció d'usos, associada anous interessos socials, moltes vegades éspromoguda des de les administracions públi-ques. Per això, recentment alguns municipishan elaborat inventaris de camins amb unafinalitat doble: d'una banda, pretenen oferiractivitats per donar resposta a aquests nousinteressos i els seus usuaris i, de l'altra,inventariar els camins públics com qualsevolaltre bé municipal.

Aquesta actuació administrativa és perfec-tament lògica i legal, si bé té alguns proble-mes. En primer lloc, que alguns inventaris decamins no es limiten a inventariar, sinó queaprofiten per començar a establir les basesper accedir a la titularitat d'un camí; ensegon lloc, que molts d'aquests inventaris esduen a terme sense el coneixement dels par-ticulars que en podrien resultar afectats.

És cert que la llei que mínimament regulaels inventaris municipals de béns no obliga anotificar als possibles interessats la realitza-ció de l'inventari de camins, però també éscert que la llei marc que regula l'actuació dequalsevol administració pública estableix lanecessitat de notificar de forma personal atotes aquelles persones que podrien resultarafectades per una actuació administrativa.

En conseqüència, els inventaris de caminshaurien de realitzar-se d'una forma més

oberta i participativa per poder fer un verita-ble inventari.

Per bé que no hi ha cap mena de dubteque, en qualsevol dels casos, l'Administraciópública es veu obligada a motivar o a justifi-car la inclusió d'un determinat camí a l'in-ventari, no n'hi hauria prou amb els inventa-ris de camins que no estiguessin fonamentatsen escriptures públiques, dades cadastrals,altres inventaris o qualsevol altre tipus dedocument que els serveixi de base suficient.

Malauradament, es troben als inventarismunicipals de camins massa casos en què,davant el dubte o la indeterminació, es clas-sifiquen com a públics si ningú no expressa elcontrari.

En definitiva, com a mínim, i al marge denotificacions, els principis de transparència,de participació o de consulta -que actual-ment imperen en l'actuació administrativa enla realització d'altres documents públics comels planejaments urbanístics municipals-,haurien d'imperar també en la realitzaciód'inventaris de camins públics municipals.

La participació pública alsinventaris municipals de camins

Text:Rut Sánchez-GarridoMontejo.

AdvocadaBellvehí Legal Link

A Catalunya, els camins rals, les pistes forestals, els camins rurals i, en general,totes aquelles vies, normalment sense asfaltar, que discorren per terrenys fores-tals, han experimentat els últims anys un augment d'usos que temps enrere ni esproduïen ni es podien arribar a imaginar.

E

> LANDINI TRACKER 85> Potència 85 cv> 700 hores> Antiguitat: 2005

> Poc ús> Proteccions per a

treballs forestals> Preu: 19.000 euros

MÉS INFORMACIÓ AL 607 20 78 96

TRACTOR

DE CADENES

EN VENDA

ciència i tècnica 24

n astronomia el més important és laquantitat de llum que ens arriba delsobjectes que volem observar. La llumi-

nositat depèn a la vegada de la llum queemet (o reflecteix) un objecte i de la distànciaa què es troba l'objecte (com més lluny està,més dèbil és la llum que ens arriba). Unexemple de cossos lluminosos són les estre-lles, de les quals ens arriba gran quantitat dellum d'un sol punt; en canvi, les galàxies i lesnebuloses són objectes difusos que emetenpoca llum per unitat de superfície i que, pertant, són difícils de veure sense un bon ins-trument òptic.

Només per fer un incís, els estels que veiemformen part de la nostra galàxia, igual que les

nebuloses. Les nebuloses sónnúvols interestel·lars formatsmajoritàriament per hidrogen.Les galàxies, malgrat estarformades per milions d'estels,estan situades a distànciesenormes, cosa que fa que lesveiem poc brillants.

El diàmetre és el mésimportant

El mínim diàmetre que ha detenir un telescopi és 60 mm;amb aquest instrument japodreu començar a veurealgun planeta, per exempleJúpiter i Saturn. El que noveureu serà galàxies ni nebu-loses, llevat d'alguna compta-da excepció. Si voleu veureplanetes bé, i amb algun detallde l'atmosfera, el diàmetre hade ser de 90 mm pel cap baix.

Amb aquest instrument ja es comença a gau-dir de l'astronomia i, fins i tot, es poden ferfotografies bastant acceptables.

Si voleu dedicar-vos a objectes difusos decel profund és recomanable comprar un bontelescopi de com a mínim 150 mm de diàme-tre o millor de 200 mm. Els aficionats avan-çats, que frisen cada nit per sortir a observar,solen usar telescopis de 200 mm com amínim, que ja permeten gaudir de milersd'objectes amb gran detall.

La focal del telescopi

Un altre paràmetre important en l'astronomiaés la focal del telescopi. La focal està relacio-nada amb l'augment: com més focal tinguiun telescopi més augments donarà, però encanvi la imatge obtinguda serà menys llumi-nosa. És molt important tenir en compte quecom més augment utilitzem menys llum tin-drem. S'ha de saber trobar un equilibri entrel'augment i la lluminositat, ja a que partird'un cert punt per molt augments que posemal telescopi no veurem més detalls, tindremmenys camp, ens serà més difícil enfocar i laimatge serà de pitjor qualitat.

Normalment els augments alts es fan servirper observar objectes molt lluminosos, comara planetes, estels, lluna..., i els augmentsbaixos es fan servir per a objectes difusos:nebuloses, galàxies, cúmuls estel·lars,...

Els oculars i l'augment

Els telescopis astronòmics no tenen un siste-ma de zoom com els telescopis terrestres,sinó que els oculars són fixos i intercanvia-bles; amb això aconseguim una millor quali-tat d'imatge. Així doncs, si volem canviar


telescopi astronòmicUn instrument que desperta la curiositat

El

Encara que no té molta relació amb el món forestal, en aquest número parlaremd'un instrument que estem segurs que desperta la curiositat i el desig de molts:es tracta del telescopi astronòmic.

Text:Cristina Prietoi Mercader

Raig, SA

E

l'augment canviem l'ocular. Els oculars noestan classificats per augments, sinó perfocals. El motiu és que un mateix ocular dónaaugments diferents depenent del telescopi enquè el posem. La fórmula de l'augment ésfàcil: només cal dividir la focal del telescopiper la focal de l'ocular.

Tipus de telescopis

Hi ha tres tipus de telescopis: els refractors,els reflectors i els catadiòptrics. Els refractorssón el típic telescopi que tots tenim en ment,funcionen mitjançant lents i se'n fabrica de60 mm a 150 mm de diàmetre, aproximada-ment. Normalment, tenen focals altes enrelació amb el diàmetre, cosa que els fa ade-quats sobretot per a l'observació de planetes.

Els reflectors, també coneguts com a teles-copis de Newton, funcionen amb miralls. Ésaconsellable que com a mínim tinguin 114mm i pràcticament no tenen límit superiorpel que fa al diàmetre. Normalment, tenen lafocal baixa amb relació al diàmetre, cosa quefa que siguin molt lluminosos i excel·lents pera l'observació d'objectes difusos. També sónvàlids per a planetes, i si necessitem treballar

amb grans augments podem incrementar lafocal amb un accessori anomenat lent deBarlow. Aquesta lent s'interposa entre eltelescopi i l'ocular, i dobla l'augment queestem fent servir en aquell moment.

Els catadiòptrics són fruit de la combinacióde lents i miralls, i tenen l'avantatge de sermolt compactes; és a dir, tenim grans diàme-tres en tubs molt curts. Igual que els reflec-tors se'n fabrica de diàmetres molt grans.Tenen la focal molt alta amb relació al dià-metre, cosa que els fa menys lluminosos queels reflectors, sobretot per a diàmetres petits.Si es volen usar per a cel profund cal quesiguin com a mínim de 150 mm de diàmetre.Existeix un accessori anomenat reductor defocal, que disminueix la focal del catadiòptrici el fa més adequat per a objectes difusos.

ciència i tècnica25Octubre - NOvembre de 2008catalunyaforestal

Gat per llebre

Una última cosa atenir en compte ésque cada telescopi téun augment màxim,que coincideix aproxi-madament amb eldoble del seu diàme-tre. Per exemple, en untelescopi de 60 mmper anar bé no hi hemde posar més de 120augments. Per aixòhem de desconfiar deles marques que ensofereixen grans aug-ments, això només ésun reclam publicitari ipot resultar moltdecebedor per al neò-fit. Quan comprem untelescopi primermirem quin diàmetreté i després la focal; apartir d'aquí ja enspodem fer una ideadel que podem esperardel telescopi.

espècies forestals 26

'inici de la populicultura a Catalunyaes produeix cap al segle XVIII, quan ales vores de les diferents rieres i rius

de les comarques gironines i també de Lleida-sobretot del Segre, de la Noguera Pallaresa ide la Ribagorçana- s'inicia el cultiu d'aquesttipus d'arbre.

La selecció local dels cultivars de Populusnigra, coneguts amb el nom de "Bordils" i"Poncella", ja era un bon indicador de laintensa activitat de la populicultura a Giro-na.

Més endavant, per les relacions amb elsnostres veïns francesos, es va introduir el"carolí", avalat per les seves bones aptitudsde creixement i productivitat.

El gènere Populus (que en llatí significa"del poble"), juntament amb el gènere Salix,format per salzes i vímets, forma la famíliabotànica de les salicàcies, que té la següentfiliació botànica:

Tipus: Espermafita. Subtipus: Angiosperma.Classe: Dicotiledònia. Subclasse: Arxiclamí-dia. Ordre: Salicals. Grup: Amantiflora.

Morfologia

Arbre caducifoli de considerable altura quepot assolir fins a 30 m d'altura amb una cap-çada estretament allargada i fusiforme. Pre-senta una escorça grisenca marcadamentclivellada. Fa borrons glabres molt enganxo-sos. Les fulles es disposen de forma alterna ales branques i tenen un color verd lluent,amb formes ovades, triangulars o romboides,sense pèls. El pecíol és força llarg i aixafat. Elpollancre viu a prop dels corrents d'aigua ien ambients humits i és un dels arbres de lesnostres contrades que té el creixement ràpid.Aquesta espècie pot arribar a viure forçaanys. Existeixen exemplars espontanis quepoden superar els 200 anys.

Les característiques morfològiques mésimportants de la família són:

- Plantes arbòries.- Fulles alternes i caigudes.- Plantes dioïques, presenten arbres mas-

culins i arbres femenins, amb flors unisexualsa cada arbre. Flors agrupades en amens.


Espècies forestals:

El pollancreEspècies forestals:

El pollancreNOVA SECCIÓ

Catalunya Forestal estrena en aquest número una nova secció. Es tracta d'unespai que estarà dedicat a les diferents espècies forestals del territori català. Lesprimeres pàgines estan dedicades a una de les espècies més representatives delsboscos de ribera: el pollancre i la populicultura.

LText:Josep M. Tusell iArmengol

Enginyer de ForestsConsorci Forestal deCatalunya.

ES VEN FINCA FORESTALDE FAIG A LA ZONA

OLOT-VIDRÀ

Aproximadament 200 ha.

Es demana tracte directe amb el comprador.

Interessats, contactar amb Margaritaal 972 84 27 08

- Fruits en càpsula, amb nombroses llavorsprovistes de cotonet, que en facilita la disse-minació.

- Propagació per llavor difícil. Les llavorsperden aviat la seva capacitat de germinació.

- Facilitat de reproducció vegetativa, fona-mentalment per estaques, que permet fixarels caràcters productius més interessants.

El gènere Populus es distribueix gairebé deforma exclusiva per l'hemisferi nord. Elspollancres solen aparèixer prop de rius itenen gran necessitat d'aigua. És una espèciede creixement ràpid i de fusta fàcil de treba-llar. Els Populus es diferencien dels Salix enles següents característiques:- Fulla de pecíol llarg i limbe ample.- Flors masculines en amens caiguts.- De sis a trenta estams per flor masculina.- Gemmes cobertes d'escates del tipus esca-ta de peix.

Ecologia

Resumint, les tres característiques mésimportants de la família de les salicàcies quefan que siguin arbres originals respecte aaltres arbres productors de fusta són:

1. Es propaguen essencialment per produc-ció vegetativa.

2. Són dioiques (arbres mascle i arbresfemella).

3. La hibridació és freqüent entre arbres detipus diferents i sexes complementaris.

A Catalunya podem trobar espontàniamentpeus de Populus nigra seguint els cursos flu-vials, però la major representació del gènerePopulus la representen els pollancres híbridsdesenvolupats amb la populicultura moderna.

Les espècies del gènere Populus, s'agrupen

en cinc seccions diferents:Secció Leuce

Es composa de dues subseccions.Subsecció Albidae: són els anomenats

pollancres blancs.Populus alba L.: és espontani a CatalunyaSubsecció Trepidae: són els anomenats trè-

mols.Populus tremula: és espontani a Catalunya

Secció AigueirosSón els pollancres negres. El 90% dels

pollancres cultivats al món corresponen aaquesta secció.

Populus deltoides Bartr.: és el pollancrenegre americà.

Populus nigra L.: és espontani a Catalunya.Secció Turanga

Es caracteritzen per una forta exigència decalor, que suporta molt bé i una salinitat ele-vada.

Populus euphratica Oliv.: d'escàs interès perfustaSecció Tacamahaca

Són pollancres balsamífersPopulus balsamifera L.: d'origen americàPopulus maxcimowiczii Henry.: d'origen

japonèsPopulus simonii Carr.: d'origen asiàticPopulus trichocarpa Torr.: d'origen americà

Secció LeucoidesTenen poca importància econòmica.

Tal com ja hem dit, una de les característi-ques més interessant del gènere Populus ésla capacitat d'hibridar-se. Entre tots elshíbrids possibles cal destacar, pel seu interèscomercial o ecològic, els següents:

a. Populus x euramericana (P. deltoides x P.nigra). És la base de la populicultura moder-

espècies forestals27Octubre - Novembre de 2008catalunyaforestal

Els usos delpollancre

L'aplicació més valo-rada de la fusta depollancre és el desen-rotll per la seva baixadensitat, duresareduïda i, sobretot,pel color blanc. Tambées fa servir la sevafusta per a embalat-ges (caixes) i com aús residual hi ha lafabricació de la pastade paper.

En països amb unapopulicultura menysdesenvolupada tambés'utilitza la fusta delpollancre espontani(Populus nigra) per ausos estructurals, perquè la seva fustapresenta una majorduresa que la fustadels pollancreshíbrids.

A les GuilleriesES VEN ESPLÈNDIDA

FINCA RÚSTICA

32 ha. Molt ben ubicada.A 12 km. de Vic.

Amb PTGMF en funcionament.Múltiples possibilitats d’ús.

Més detalls al telèfon 608 69 59 27

na. Aquest híbrid reflecteix la bona qualitatde la fusta dels deltoides amb la rusticitat icapacitat d'adaptació a l'ambient dels nigra.

b. Populus x interamericana (P. deltoides xP. trichocarpa). Aquest creuament manté labona qualitat de la fusta i creixement dels

deltoides combinat amb l'a-daptació a ambients freds i demuntanya dels trichocarpa.

c. Populus x canescens (P.alba x P. tremula). És l'úniccreuament espontani que esprodueix a Catalunya.

Els pollancres són arbresdioics, és a dir, tenen peusmascle i peus femella. El fruitdels peus femella es transfor-ma en llavor, la qual s'acom-panya d'un cotonet -tambéanomenat plomall o borró-,fruit de l'especialització d'a-questa espècie per a la disse-minació de les llavors a travésdel vent -les ajuda a volar- iper damunt de l'aigua -n'evital'esfondrament. Ara bé, aques-ta especialització per a la

supervivència de l'es-pècie resulta unamolèstia per a les per-sones, sobretot durantl'època de màximaemergència del fruit -concentrada a la pri-mavera, variablesegons les condicionsclimàtiques, però prin-cipalment cap al mesde maig- quan es pro-

dueix el vol massiu deles llavors.

Tradicionalment, elsclons femenins (MC, I-214, Canadà blanc...)estan considerats com a productivamentsuperiors als altres clons desenvolupats icomercialitzats. Com que les plantacions depollancres tenen una finalitat pràctica iexclusivament productiva, la major part delsclons de pollancre utilitzats per a les planta-cions intensives són els femenins i, per tant,productors de llavor. En els darrers anys s'haexperimentat amb una sèrie de clons mascu-lins, tant productius en alguns casos com elsfemenins, i, doncs, aptes de substituir elsclons productors del cotonet, sobretot enaquelles zones pròximes a pobles, viles izones urbanitzades, per evitar les molèstiesque se'n deriven. Aquests clons masculins, elsmés interessants dels quals són el Triplo i elFlevo, tenen però alguns inconvenients res-pecte als clons tradicionals.

El Triplo es caracteritza per la seva dificul-tat de poda, forma molts verticils i sovintperd la guia apical, però en algunes determi-nades estacions pot presentar-se inclús coma més productiu que alguns dels femenins. ElFlevo, de creixements semblants o una micainferiors, presenta l'inconvenient de lasinuositat del tronc.

espècies forestals 28Octubre - Novembre de 2008catalunyaforestal

(1)Sexe. M: mascle; F: femella(2)Clon no inclòs al llistat del Ministeri d'Agricultura dels clons del gènere Populus admesos per a la produccióde planters de pollancres controlats.

Quadre: Principals clons de pollancre

agenda

Octubre - Novembre de 2008catalunyaforestalpublicacions29

amb la finalitat d'aconseguir un desenvolu-pament rural integrador de les seves activi-tats. La motivació principal d'aquest llibre ésbolcar i integrar els resultats de 35 anys d'in-vestigació científica.

“El arcornocal y el fuego”

“El arcornocal y elfuego”.Enrique CardilloAmo, Carlos BernalChacón y ManuelEncinas BardadoEdita: Instituto delCorcho, La Maderay el Carbón Vegetal(IPROCOR/InstitutoCMC), Junta deExtremadura. Any: 2007. 91 pàgines. Preu: 20 ,00 euros.

El llibre intenta reunir i oferir part delsconeixements i experiències acumuladesdurant els tres anys de desenvolupament d'u-na de les principals tasques del projecte'Subernova: la Restauración de los Alcorno-cales Incendiados'

“Flore Forestière Françai-se”

“Flore ForestièreFrançaise. Guideecologique illustré”. 2008.Preu: 69,00 euros.

L'Institut Pour leDéve l oppemen tForestier (CNPPF)ha editat el tercervolum de la guia il·lustrada 'Flore ForestièreFrançaise'. La guia que està centrada en laregió mediterrània és obra de J.C Rameau, D.Mansion, G. Dumé, G. Gauberville, J. Bardat,E. Bruno i R. Keller i, entre d'altes col·labora-dors, ha comptat amb la participació deJosep M. Tusell, responsable de l'àrea tècnicadel Consorci Forestal de Catalunya, que haaportat els seus coneixements en la traduc-ció de noms d'espècies forestals.

Editat per l’ Institut pour le DéveloppementForestire -CNPPF.

Es poden fer comandes agrupades des delConsorci Forestal de Catalunya.

“Evaluación agro-ecológi-ca de suelos para un des-arrollo sostenible”

“Evaluación agro-ecológica de suelospara un desarrollorural sostenible”.D. De la RosaCoedició CSIC-IRNAS(Sevilla)/ EdicionsMundi-PrensaAny: 2008. 404 pàgines.Preu: 59,00 euros.

'Evaluación agro-ecológica de suelos para undesarrollo rural sostenible' ressalta la neces-sitat i detalla els passos obligats per aproxi-mar-se a una agricultura realment sostenible

VI Fòrum Interna-cional de PolíticaForestalDel 4 al 6 de novem-breSolsona. CentreTecnològic Forestalde Catalunya

GEO2, Fira del Des-envolupamentSostenibleDel 4 al 7 de novem-breBilbao. Bilbao Exhi-bition Centre

'I Simposio Nacio-nal sobreIncendios Foresta-les'6 i 7 de novembrePolop de la Marina.Sala d'actes EdificiMultiusos

'I Congreso Iberoa-mericanode Bosque Modelo'De l'11 al 14 denovembreSòria. Palau de l'Au-diència

'Conama 9. CongresoNacionaldel Medio Ambiente'De l'1 al 5 de desem-breMadrid. Palau Muni-cipal de Congressosdel Camp de LesNacions.

Vern

Castanyer

Pollancre

(m3 sobre

serradora)

Freixe

Faig

Plàtan

Blada

Roure

Acàcia

Pi Douglas

Pi pinyoner

Pi marítim

Pi insigni

Pi roig

Pi negre

Pi blanc (bord)

Pinassa

Pi variat

Preu fusta trituració (frondosa)*

Preu fusta trituració (frondosa)*

42,00 / 48,00 *

Sense mercat **

39,00 / 42,00 *

39,00 / 42,00 **

56,00 / 66,00 *

56,00 / 66,00 **

46,00 / 55,00 *

46,00 / 55,00 **

33,00 / 36,00*

57,00 / 78,00*

78,00/108,00*

60/108 **

54,00 / 72,00*

54,00 / 72,00 **

84,00 / 90,00*

84,00 / 120,00**

48,00 / 54,00*

48,00 / 54,00**

Sense mercat*

Sense mercat**

57,00 / 81,00*

72,00 / 84,00*

48,00 / 54,00*

Sense mercat**

50,00*

48,00*

48,00 / 50,00**

50,00 ***

51,00/53,00*

39,00 / 42,00**

54,00 / 87,00**

75,00 / 87,00*

39,00 / 42,00*

36,00 / 42,00**

39,00 **

48,00 / 51,00*

48,00 / 51,00**

36,00 / 39,00**

51,00 / 66,00*

50,00/63,00**

45,00 / 51,00*

45,00 / 53,00*

36,00 / 39,00*

39,00 / 45,00**

42,00 / 48,00*

45,00 / 48,00*

=

=

=

+

=

+

=

+

=

=

=

+

=

- +

=

+

=

=

=

=

=

=

=

+

=

=

+

+

=

=

+

+

=

+

=

=

=

=

=

=

+

=

=

t

t

t

t

t

t

m3

m3

m3

m3

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

de 10/20 cm �

de 20 a més cm �

de 13 a més cm �

Barramenta

Xapa 1a.

Xapa 2a.

Llata de 12 a 18/20 cm �

de 18/20 a més cm. �

superior

de 25 a més cm. �


superior

de 23 a més cm �

de 20 a més cm �

inferior a 23 cm �

de 18/20 a més cm �

Fulla ampla i pènol de 25 a més cm �

Fulla petita de 20 a més cm �

Prima

Gruixuda

De 7/8 a més cm �

de 8 a 23 cm � (a carregador)

de 12 a 19 cm �

de més de 20 cm �



de 12 a 19 cm �

de més de 20 cm. �

de 12 a 19 cm �





de 20 a més cm �


de 12 a 25 cm �

Preusactualitzats

sense mercat *

sense mercat *

42,00 / 48,00 *

Sense mercat **

39,00 / 42,00 *

36,00 / 42,00 **

56,00 / 66,00 *

46,00 / 63,00 **

46,00 / 55,00 *

40,00 / 46,00 **

33,00 / 36,00*

57,00 / 78,00*

78,00/108,00*

Sense mercat**

54,00 / 72,00*

56,00 / 65,00 **

84,00 / 90,00*

80,00 / 100,00**

48,00 / 54,00*

48,00 / 54,00**

Sense mercat*

Sense mercat**

57,00 / 81,00*

72,00 / 84,00*

48,00 / 54,00*

Sense mercat**

50,00*

48,00*

36,00 / 42,00

50,00 ***

51,00/53,00*

36,00 / 39,00**

48,00 / 66,00**

75,00/87,00*

39,00 / 42,00*

36,00 / 39,00**

36,00 **

48,00 / 51,00*

42,00 / 48,00**

36,00 / 39,00**

51,00 / 66,00*

50,00/63,00**

45,00 / 51,00*

45,00 / 53,00*

36,00 / 39,00*

36,00 / 45,00**

42,00 / 48,00*

45,00 / 48,00*

Cotitzacióanterior

VariacióProducte

preus forestals 30Octubre - Novembre de 2008catalunyaforestal

Nota

Segons la Llotjade Vic, el pi douglas demés de 14 cm de dià-metre, el pi pinyoner, elpi marítim, el pi insig-nis, el pi roig, el pinegre, el pi blanc(bord), la pinassa i el pivariat de més de 30 cmde diàmetre sensenusos destinats a xapapoden tenir un preusuperior.

* Preus exclusius de laLlotja de Vic

** Preus exclusius de laLlotja de Girona

*** Venda exclusiva através del CFC

Els preus s’entenensobre indústria, excep-te el pollancre (sobrecamió).

Taula de preus de la fustaLlotja de contractació i mercat en origen de Vic (04/10/2008) i Girona (15/04/2008)

Octubre - Novembre de 2008catalunyaforestalpreus forestals31

LLENYA

FUSTES

TRITURACIÓ

PALS DE

CONÍFERES

SURO

Alzina

Alzina (zona Bages)

Alzina (zona Vallès)

Roure

Roure (zona Bages)

Roure (zona Vallès)

Faig

Faig (zona Vallès)

Suro pelut

Coníferes (Vallès)

Coníferes (zona Solsona)

Coníferes (St. Gaudens)

Frondoses (Vallès)

Frondoses (Solsona)

Frondoses (St. Gaudens)

Castanyer (Vallès)

Castanyer (Solsona)

Castanyer (St. Gaudens)

Faig (Vallès)

Faig (Solsona)

Faig (St. Gaudens)

Eucaliptus (Valllès)

Eucalipto (Solsona)

Eucaliptus (St. Gaudens)

Plàtan (Vallès)

Plàtan (Solsona)

Plàtan (St. Gaudens)

Llotja de Girona

Suro trituració verd (rebuig)

Suro “enrase” sec magatzem

Suro “enrase” verd (magatzem, sense trossos ni colasses)

Producte

�

57,00 / 60,00*

54,00 / 60,00**

57,00 / 60,00*

57,00*

42,00 / 45,00*

39,00 / 43,00**

42,00 / 45,00*

39,00 / 42,00*

33,00 / 39,00*

39,00 / 42,00*

30,00 / 33,00*

33,00 / 36,00**

25,00*

27,65 / 28,85*

46,5*

23,00*

25,30/27,05*

46,5*

23,00*

25,30 / 27,05*

44,00*

23,00*

25,30 / 27,05*

49,50*

23,00*

25,30 / 27,05*

49,50*

23,00*

25,30 / 27,05*

47,00*

23,00 / 30,00**

63,00/69,00*

240,00/360,00**

s/c*

600,00/1200,00**

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

+

=

=

+

=

=

+

=

=

+

=

=

+

=

=

+

=

=

=

=

=

Preusactualitzats

57,00 / 60,00*

54,00 / 60,00**

57,00 / 60,00*

57,00*

42,00 / 45,00*

39,00 / 43,00**

42,00 / 45,00*

39,00 / 42,00*

33,00 / 39,00*

39,00 / 42,00*

30,00 / 33,00*

33,00 / 36,00**

25,00*

27,65 / 28,85*

45,5*

23,00*

25,30/27,05*

45*

23,00*

25,30 / 27,05*

43,00*

23,00*

25,30 / 27,05*

48,00*

23,00*

25,30 / 27,05*

48,00*

23,00*

25,30 / 27,05*

45,50*

23,00 / 30,00**

63,00/69,00*

240,00/360,00**

s/c*

600,00/1200,00**

Cotitzacióanterior

Variació

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

ot i els petits augments de preus de la fusta que es van produir a finals del’any passat, la conjuntura econòmica global i la realitat demostren que elmercat està estancat pel que fa als preus. No hi ha hagut canvis respecte els

mesos anteriors i el consum de fusta i la demanda semblen patir una baixadadurant aquests darrers mesos.

Tant la fusta de qualitats normals com la fusta de trituració estan patint unareducció de la demanda, fet que no sembla afectar la fusta de qualitat, amb diàme-tre i sense nusos (ben podada) la qual té bona acceptació i els seus preus poden sersuperiors als que hi ha apuntats a la taula de preus. Per això cal destacar la impor-tància de produir fusta de qualitat i portar a terme una gestió forestal que produeixiaquest tipus de fusta, amb aclarides per eliminar els arbres de poca qualitat i dià-metres petits i amb podes que eliminin els nusos i, per tant, garanteixin una fustaamb unes característiques que el mercat sí que valora.

El mercat valora les fustes de qualitat

T

Nota:L’eucaliptus a SaintGaudens, sense escorça,té un preu de 63,5euros/tn.

odria fer una valoració delseu primer mig any a laDirecció General del Medi

Natural?- Considero que aquests primers sismesos han servit per elaborar un fullde ruta clar de quins són els objectiusque ens marquem a la Direcció Gene-ral de Medi Natural, de quins són elsrecursos necessaris per poder-losaconseguir i de quina manera hovolem fer. Crec que la valoració lapodrem fer al final de la legislatura siaconseguim els objectius.

- Quines són les prioritats de treballde la Direcció General del MediNatural per als propers 2 anys? Ialtres projectes que vagin més enllàde la legislatura? - La primera, sens dubte, és comple-mentar el marc estratègic i legislatiuamb el que hem de desenvolupar lesnostres tasques. En aquesta línia hemde destacar el Projecte de llei de labiodiversitat i el patrimoni natural, lamodificació de la Llei d'accés motorit-zat al medi natural i, òbviament, elPla general de Política Forestal. Elsegon bloc d'actuacions prioritàries ésla consolidació de la gestió forestalcom a eina bàsica per a la implemen-tació de les polítiques de conservaciódel patrimoni natural. També, volemfer un pas endavant en el reforçamentdel sistema d'àrees protegides, com-plementant-lo amb la creació denoves àrees i, sobretot, incrementantl'eficiència en la seva gestió. Òbvia-

ment, una altra línia preferent de tre-ball busca millorar la protecció de lesespècies de la flora i de la fauna.Finalment, ens caldrà destinar esfor-ços a millorar la nostra estructuraadministrativa per poder fer front atots aquests reptes.

- A nivell de sector, hi ha un conjuntde temes que, en aquests moments,són prioritaris. Ens podria definirquines són les línies de treball perpoder-ne donar resposta?- Ja he comentat abans que un delsprincipals objectius que ens hem mar-cat per a aquesta legislatura és l'apro-vació i, evidentment, la implementa-ció, del Pla general de PolíticaForestal. De fet, ja en el momentactual hem posat en marxa determi-nats aspectes inclosos en l'esborranyde Pla que va ser discutit a l'anteriorlegislatura i que gaudien del consensabsolut amb tot el sector. Voldria des-tacar, entre aquests punts, la revisióde la política d'ajuts destinats a lagestió forestal sostenible, que ja es vanegociar al llarg de l'any passat i s'hafet efectiva plenament aquesta any2008; també, hem adoptat mesuresper a la promoció de l'ús energètic dela biomassa forestal. En l'àmbit de lagestió dels terrenys forestals de titu-laritat pública, hem seguit impulsantla planificació d'aquests terrenys.Hem aconseguit igualment incremen-tar i estabilitzar la inversió en actua-cions per a la prevenció d'incendisforestals, la lluita contra l'erosió i la

P

"Un dels principals objectius per a aquestalegislatura és l’aprovació i la implementaciódel Pla general de Política Forestal”

Directora General del Medi NaturalBuenaventuraNúria

e n t r e v i s t a

Núria Buenaventura,màxima responsablede la direcció generaldel Medi Naturadel Departament de MediAmbienti Habitatgede la Generalitar deCatalunya, és mestrede formació i ha estatalcaldessa de Rubí,diputada de Medi Ambientde la Diputació deBarcelona i presidentade la Xarxa de Ciutatsi Pobles Cap a laostenibilitat de Catalunya.

regeneració de terrenys afectats per incendiso altres catàstrofes. Evidentment, continua-rem dedicant esforços a tots aquests temes,però dedicarem una atenció especial, talcom ho preveu l'esborrany del Pla general dePolítica Forestal, a cercar noves vies que per-metin finançar adequadament aquestes polí-tiques, així com a millorar l'atenció a tota lacadena de transformació i distribució delsproductes forestals.

- I de la reestructuració de l'administracióvinculada a la gestió del bosc, què ens enpot dir?- En aquest moments s'ha iniciat el procésde modificació de la Llei 7/1999, de 30 dejuliol, del Centre de la Propietat Forestal,amb la intenció de poder reestructurar l'Ad-ministració perquè la gestió forestal soste-nible respongui millor a les necessitatsactuals.

- Davant l'inici de la temporada de bolets ipreveient una afluència massiva de bole-taires, torna a agafar especial importàncial'accés al medi natural. En aquestsentit, el Departament va iniciar unprocés de participació per modificarla Llei d'accés al medi natural, però,al marge d'aquesta iniciativa, lamodificació d'aquesta Llei és un delspunts previstos en el nou Pla generalde Política Forestal (PGPF) que estàpendent d'aprovació. Així, doncs, pera quan hem d'esperar una modifica-ció de la Llei?- Independentment de la previsió quees fa a l'esborrany del Pla general dePolítica Forestal, la revisió de la Lleid'accés motoritzat al medi natural éstambé un objectiu prioritari per aaquesta legislatura. De fet els treballsper a l'elaboració del nou projecte elsiniciarem abans de finalitzar aquestany.- Com es planteja aquesta modifica-ció? La Llei continuarà amb la regu-lació de l'accés motoritzat o es plan-tejarà la regulació de l'accés en elsentit més ampli?

- Encara no hi ha una opció definitiva res-pecte de quin ha de ser l'abast de la Llei. Elque desitgem és que el redactat final siguiconsensuat amb tots els sectors implicats,però que també sigui una Llei que es puguiimplementar en la seva totalitat. Crec quetots som conscients que un dels principalshàndicaps de l'actual Llei ha estat la dificul-tat de donar-ne compliment en determinatsaspectes que són bàsics. A més, no ha acon-seguit evitar els conflictes que s'estan pro-duint en determinades zones. Hem avançatmolt en la regulació de les competicions, finsal punt que podem dir que avui en diaaquesta qüestió està gairebé resolta, peròencara estem lluny de trobar la solució ade-quada per a la pràctica de la circulaciómotoritzada no competitiva.

- Es preveu donar continuïtat al Fòrumd'Accés al Medi Natural per avançar en elprocés d'elaboració de la nova Llei?

- Hem previst que el procés d'elaboració dela nova Llei inclogui una fase de participa-

Octubre - Novembre de 2008catalunyaforestalentrevista33

34entrevista


ció que permeti que el redactat final inclo-gui totes les sensibilitats i, per tant, asso-leixi un elevat grau de consens. Ara bé, notenim definit encara en detall quin seràaquest mecanisme de participació, però ensdecantem més per la creació de grups detreball específics que no pas per convocatò-ries tan obertes com la del Fòrum. Hemaplicat aquest sistema recentment en l'ela-boració del reglament de la Llei de protec-ció dels animals, i estem satisfets del resul-tat final.

- L'article 54 bis de la Llei 10/2006 quemodifica la Ley de montes estableix unalimitació generalitzada de l'ús social delbosc i, en concret, de l'accés motoritzat albosc. En principi, aquest sembla un plante-jament més coherent i fàcilment aplicable,ja que faculta els propietaris públics i pri-vats perquè puguin planificar en positiu leszones que han de quedar obertes a l'accésdels vehicles. Quina és la posició delDepartament al respecte?- No creiem que la previsió que es fa al textmodificat de la Ley de Montes estatal resol-gui plenament la situació. Hem de tenir pre-sent, a més a més, que aquest article hagenerat un important rebuig en algunescomunitats autònomes, fins al punt que haestat objecte de diversos recursos d'inconsti-tucionalitat que estan pendents de resolucióen el moment actual.

-En més d'una ocasió, s'ha parlat de la lli-cència verda com una eina per regular l'ac-cés al medi natural. El Departament esplanteja treballar en aquesta línia? En

aquest cas, la llicencia tindria algun com-ponent econòmic que permetés alimentareines com el Fons Forestal?

- Des del Departament estem oberts a parlarde mecanismes com el de la llicència verda.Tanmateix, no podem dir que en el momentactual hi hagi ja un pronunciament al res-pecte, atès que hem de valorar a fons elsavantatges i inconvenients de l'adopció d'u-na mesura com aquesta. En qualsevol casaixò es debatrà a fons en el procés d'elabo-ració de la nova Llei.

- Finalment, ens podria avançar les novesdirectrius i propostes que es vol incorporara la nova Llei d'accés al medi natural?- La nostra voluntat és que aquesta novaLlei s'elabori tenint molt en compte la sevaposterior implementació. Volem, per tant,que doni resposta a les demandes quese'ns han estat fent els darrers anys des detots els col·lectius implicats. És moltimportant, per tant, que resolgui els pro-blemes que la circulació motoritzada i, engeneral, l'accés a les zones forestals, pro-voca en els titulars dels terrenys afectats.Creiem, fins i tot, que podem trobar meca-nismes que ajudin a finançar el manteni-ment de la important xarxa viària que hiha al nostre país. Som conscients, també,de la importància social i econòmica que aCatalunya té l'accés al medi natural, i enscaldrà, per tant, trobar mecanismes efi-cients per fer compatible aquest accésamb la conservació de les zones que tenenuna major sensibilitat davant la freqüen-tació humana.

Informat iu cata là de l bosc i e l medi natura l

NOVETAT: El servei en temps real de titulars de premsa del sector forestalwww.diariforestal.com

Grup Nació Digital

catalunyaforestal93...humana, que per a ells és mol preuada. perquè, malauradament, no sempre és...

Documents