1

ParticiPació (Alella: 4.037 vots / Catalunya: Més de 2.305.000 vots)

alellaSí Sí: 83,95% Sí No: 10,60% No: 2,15% Altres: 3,30%

catalunyaSí Sí: 80,76% Sí No: 10,07% No: 4,54% Altres: 4,63%

El triomf de la il·lusió

9N

alella Núm. 33111 de novembre 2014 any 54GratUÏt

ESPECIAL 9N

2

TIRA CÒSMICA Toni Bancells

EDITORIALalellarevista independent d’informació local

Editaassociació cUltUral rEvista alEllaEduard Serra i Güell, 2 08328 Alellarevista.alella@gmail.comwww.revistaalella.cat

Director Ramon Ruiz Bruy

sots-director Eudald Serra

redactor en cap Òscar Pallarès

Han col·laborat en l’elaboració d’aquest número Ramon AngladaToni BancellsSergi BancellsJavier BerzosaQuico LluchHelena MartínezÀurea MolinaVictòria MolinaAlba OrtegaCarme OseteCarles PérezLaura RuizJordi Rovira

Publicitat: Òscar Pallarès (Tel. 654 40 40 43)

subscripcions: Maria Möller (Tel. 93 555 18 68)

correcció: Martí Crespo i Laia de Bobes

Disseny gràfic i maquetació: Josep Puig

Producció: RRB

impressió: Comgràfic

Dipòsit legal: B-24.950-62

Amb el suport de:

Premi Tasis-Torrent 1989 de premsa comarcal. Fundada l’any 1960 per Eduard Serra i Güell. Dirigida per Esteve Riambau i Saurí de 1989 a 1994.

La revista Alella no es responsabilitza necessàriament de les opinions que continguin els articles signats.

El triomf de la il·lusióDes de les eleccions municipals del 1987 la revista Alella edita un número especial, que normal-ment surt l’endemà de la jornada electoral. Aquesta vegada, atesa la previsió que els resultats no se sabrien fins dilluns, hem optat per sortir dimarts per poder-ne oferir, així, totes les dades.

Malauradament, a mesura que hi anem reflexionant ens adonem que de la manera com s’ha fet aquesta consulta, plena d’entrebancs, es fa molt difícil de poder-ne oferir una valoració útil i llançar una previsió de futur. Els mateixos mitjans periodístics en fan un balanç bipolar. Els diaris escrits a Catalunya en destaquen unànimement l’èxit de participació. Els rotatius de Madrid, en la seva línia habitual, continuen menystenint tant la participació com el resultat.

Des de la nostra òptica hi ha una realitat incontestable: el magnífic paper dels voluntaris, prop de cent cinquanta a Alella, que han dut a terme una tasca impecable. La maquinària electoral ha funcionat com un rellotge. Aquest esforç, a més, s’ha vist recompensat, tant a Alella com a la resta del país, per una participació festiva i entusiasta.

Efectivament, la millor imatge de la jornada va ser el protagonisme de les persones. A dos quarts de vuit del matí tothom ja era a lloc. En els moments d’obrir la porta i de donar per tancada la votació van esclatar llargs aplaudiments espontanis. Quantes persones van plorar d’emoció al llarg del dia! Quin goig de veure famílies senceres –avis, pares i nens– anant a votar juntes. Mai com el 9-N tanta gent s’havia volgut fer fotografies en el moment de votar al costat de l’urna. Quina festa del civisme i la democràcia!

Als pobles com Alella, el fet de votar tots en un sol lloc va propiciar que s’esdevingués com una mena de complicitat veïnal que ens va deixar, a tots els qui hi vam participar, un regust que no oblidarem mai. Va ser el triomf de la il·lusió compartida.

Sovint m’agrada acabar els editorials formulant un desig. No serà diferent aquesta vegada: tant de bo puguem fer ben aviat un altre especial de la revista Alella per celebrar que els catalans hàgim pogut decidir el nostre futur, aquesta vegada sí, amb tots els ets i uts.

ramon ruizDirector

Departament de la Presidència

3

ÒscAR PALLARèsAlegria, esperança i il·lusió; fins i tot alleu-jament: aquests eren els sentiments que hom podia copsar al gimnàs de l’INS Alella, on van tenir lloc les votacions del 9-N a la nos-tra població. El votant estava content; es pot afirmar que diumenge els somriures van ser presents de manera permanent al col·legi electoral del nostre poble.

cua, malgrat el fredDes de quarts de vuit del matí la presència de voluntaris, curiosos i votants ja era força nombrosa. Una hora més tard, quan encara en faltava mitja per obrir les portes i el fred era prou viu, unes dues-centes persones s’aplega-ven en una cua que baixava carrer avall fins arribar gairebé a la llar d’infants. Ja dins, a les nou, els votants es van trobar nou meses amb els corresponents cartells que feien saber on s’havia de dirigir cadascú en funció del cog-nom i per ordre alfabètic.

Abans o després d’haver votat, la majo-ria de les persones que s’atansaven a l’Insti-tut s’aturaven a la paradeta que les seccions locals de l’ANC i Òmnium Cultural havien muntat a la porta. Ells eren els encarregats de recollir signatures per denunciar el govern espanyol davant les institucions europees per haver dificultat l’exercici democràtic d’ex-pressar l’opinió amb un vot.

La màxima afluència de votants es va pro-duir a primera hora, entre les nou i les deu del matí, quan el col·legi bullia d’activitat i aquest sentiment d’optimisme de què parlà-vem es feia especialment palès. El degoteig de vots, però, va ser constant al llarg de tota la jornada.

Primer recompte i observadorsA la una es van fer públiques les primeres dades de participació alellenca a la consul-ta: fins aquell moment, havien passat per les urnes un total de 2.210 persones, el que repre-sentava un 30,27% del cens estimat. Poc després de conèixer-se aquestes xifres van arribar a l’Institut dos observadors inter-nacionals que durant el matí havien estat visi-tant diversos col·legis electorals. Durant una mitja hora van estar comprovant el sistema de control de les votacions i les tasques dutes a terme pels voluntaris.

activitat més relaxada i segon recompteCoincidint amb l’hora de dinar i la migdiada, l’activitat al col·legi electoral va baixar nota-blement. A les cinc de la tarda la participació va començar a animar-se de nou, i a les sis es va actualitzar la xifra de participants: amb

3.743 votants fins al moment, ja s’havia supe-rat el 50% de participació. La gent que era allí també s’assabentà en aquell moment que la xifra de votants a nivell nacional s’acostava molt als dos milions.

la recta final i els resultats definitiusLes dues darreres hores van passar ràpid. La presència de públic al gimnàs de l’INS era notable, i hi havia més gent pendent de què passava, esperant resultats i compartint emocions que no pas votant, tot i que en cap moment no es van arribar a veure les nou me-ses inactives. A les vuit del vespre es va donar per enllestit el procés participatiu i tots els presents van esclatar en un llarg aplaudiment. Aleshores es van tancar les portes, els volun-taris van votar i es van fer públiques les dades de participació definitives: 4.037 vots, que re-presenten una participació del 55,3% del cens d’Alella, una xifra lleugerament inferior a la de les darreres eleccions municipals (58,29% el 2011 i 58,17% el 2007).

Cap a les deu de la nit es van conèixer els resultats definitius. 3.389 persones (el 83,95% del total) van votar Sí Sí, 428 (10,60%) es van decantar pel Sí No, i 87 (2,15%) van optar pel No. Es van comptabilitzar un total de 133 vots nuls o en blanc i es van recollir 3.108 signa-tures de denúncia cap al govern de l’estat.

Alegria, esperança, il·lusióLa jornada electoral del 9N transcorre a Alella amb normalitat i amb un denominador comú entre els votants: el somriure a la cara.

ACTUALITAT

Els taxistes d’Alella van oferir servei de transport gratuït fins a l’institut.

Els observadors internacionals, en el seu pas per Alella.

Cua de persones per signar la denúncia contra el govern de l’Estat.

Cues de votants a totes les meses instal·lades al gimnàs de l’IES Alella.

Voluntaris del procés, durant el recompte.

4

És la primera vegada que voto i ha estat emocionant, perquè saber que la primera vegada que voto tinc dret a quelcom així és important. No són unes eleccions qualssevol: són per a la independència de Catalunya. Penso que sent independents ens aniria millor, perquè nos-altres som diferents dels espa-nyols. Tot i això, tinc amics es-panyols i no hi ha cap problema.

He votat a favor del sí i em sento molt bé, molt contenta. Ha estat un dia preciós. A tí-tol personal, he vingut a votar perquè sóc catalana i reivin-dico el dret a ser-ho. Al matí m’he deixat el carnet a casa, així que he hagut de tornar a la tarda. Tinc el costum de participar sempre a totes les eleccions.

Penso que separar-nos d’Es-panya en qualitat d’Estat in-dependent avui en dia és una bestiesa: estem massa em-merdats com per marxar. Te-nia el dubte d’anar a votar o no, però finalment ho he fet. És més una votació simbòlica, però personalment sento que ens estan mentint i que això és una cortina de fum: hi ha molts més problemes per solucionar.

Jo visc a Hèlsinki (Finlàndia), però he volgut venir a viure en primera aquest moment històric. He aprofitat l’oca-sió i estic aquí uns dies; així visito la família i els amics i, sobretot, puc viure l’ambient d’aquest moment. Avui he volgut ser aviat a l’Institut: he pujat a les vuit, i a les nou ja erem més de dues-centes per-sones fent cua.

Vinc de l’Empordà, de Rupià, prop de la Bisbal. He viscut més de vint anys a Alella i, tot i que ara ja no hi visc, havia de ve-nir a votar. Ja venia convençut que trobaria aquest ambient: hi ha molta gent! L’accessibili-tat a l’institut ha estat perfecta, m’han facilitat poder aparcar a la porta per baixar i accedir amb la cadira de rodes. No hi ha hagut cap problema.

Sóc a Londres amb una ami-ga i aquest matí hem anat a Fleet Street, a la Delegació de la Generalitat, per votar. Hi hagut molta cua —després de 45 minuts no havíem arri-bat ni a la meitat—, i hi havia molta gent molt emocionada per poder votar. Sabia que em perdria el 9N a Alella però, ves per on, finalment he pogut vo-tar... i a Londres!.

Portem molts dies treballant, des de la campanya de vestir de groc el poble fins a la difusió d’infor-mació per poder votar, i avui ens hem dedicat a oferir un servei d’acompanyament des de les Es-coles de baix a l’institut. He tingut una sensació imponent: ha sigut una festa, la gent ho viu i sent que és temps de canvi. Gràcies a l’esforç del poble, no dels partits polítics, hem aconseguit fer-ho.

El dia ha anat molt bé. Hem co-mençat el dia una mica nerviosos perquè no sabíem com aniria, però ha sigut fantàstic. A les nou ha co-mençat a entrar gent i no hem ai-xecat el cap fins a les 10: ha estat una hora punta brutal! De totes maneres, tampoc no hem parat en tot el matí; després de dinar sí que ens hem relaxat una mica. La gent venia molt contenta i amb il·lusió, tothom feia fotografies...

JOAnA GIsPERT

MÒnIcA BRuTAu

IsABEL TORREs MARc sALAs

AnDREu AuTET

DAvID cAMInADO

GEMMA sAnTOs RAMOn sERRAnO

SALA DE MOSTRES

5

RAMOn AnGLADADesprés d’un dia apassionant, el 9-N ha dei-xat de ser un desig per convertir-se en part història personal de més de dos milions de catalans i d’una nació escarnida, negada sistemàticament i acos-tumada a les derrotes... Bé, això fins fa ben poc. Però per arribar a la jornada de participació d’aquest passat diumen-ge, on han dominat l’ale-gria i l’emoció, ha estat indispensable la feina prèvia de milers i milers de persones integrades dins de l’Assemblea Na-cional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i tota mena d’entitats locals.

Des del ja l lunyà abri l del 2013 és in-dubtable la força i la perseverança de l’ANC-Alella per la Indepen-dència: 150 persones, entre membres de ple dret i simpatitzants, que centraren els seus primers passos en la campanya Signa un vot per la indepen-dència, amb un resultat de 1.480 signatures obtingudes: la presència del seu punt d’in-formació al centre del poble ha estat una de les imatges dels diumenges alellencs. L’organització de conferències-col·loqui ha estat també des de bon principi una de les seves principals propostes amb l’objectiu de

resoldre dubtes i eliminar pors; com a des-tacades, la del doctor Joaquim Corominas sobre l’autosuficiència energètica d’una Ca-talunya lliure. També la participació activa en les tres últimes diades multitudinàries,

treballant a nivell local per la mobilització i amb l’organització d’autobusos, els ha fet ben visibles.

la campanya unitària Ara és l’horaAmb la incorporació, el maig d’aquest ma-teix any, d’Òmnium Alella, El Masnou i Teià s’han combinat accions locals i d’abast na-cional encara més ambicioses. És el cas de la Giganequesta als domicilis de la pobla-

ció amb l’objectiu de conèixer com ha de ser la Catalunya del futur. En aquest cas, al llarg de tres caps de setmana 50 voluntaris visitaren 2.471 llars per fer un total de 406 enquestes. Dues taules rodones, l’aixeca-

da del globus captiu durant les festes de la Verema, l’organització conjunta de la Marxa de torxes i noves xer-rades com la de Matt-hew Tree són d’altres exemples de l’activitat frenètica que han dut a terme.

La campanya País Groc, que ha tenyit d’aquest color dife-rents punts de la pobla-ció com a símbol d’una voluntat ferma; Una trucada, un vot i el repartiment, tres dies abans de la votació, d’un diari informatiu sobre el 9-N a les esta-

cions de tren del Masnou i Ocata, així com als autobusos de la línia Alella-Barcelona, han centrat els seus últims esforços. Jordi Pujolràs, president de la secció local de l’ANC, després d’expressar la seva satis-facció per la resposta del poble d’Alella, ha identificat com una de les claus de l’èxit la seva presència constant al carrer.

Després de molts mesos picant pedra, ara caldrà treballar més que mai.

Foto de família dels voluntaris que recollien signatures a la porta de l’institut.

Tossudament alçats!La feina incansable de les seccions locals l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, essencial per a l’èxit del procés participatiu.

ACTUALITAT

6

OPINIÓ

EuDALD sERRAJJa sé que segurament és poc original i un tò-pic molt gastat catalogar la jornada que aca-bem de viure d’històrica per al nostre país. Sovint fem servir aquest qualificatiu amb molta lleugeresa, però després de donar-hi moltes voltes no se m’acut una altra ma-nera d’encapçalar aquest 9-N.

Qui ens havia de dir fa alguns anys enrere, a la immen-sa majoria dels ca-talans, que el país bulliria com ara, es mobilitzaria de la manera com ho fa i situaria en el primer pla de l’actualitat no sols del país, sinó també a escala inter-nacional, la volun-tat de poder decidir lliurement el nostre futur.

És evident que el procés participatiu que acabem de viure no és ni de bon tros la millor manera de saber què pensa la gent. El dret de de-cidir hauria de pas-sar per una consulta molt més rigorosa i amb tots els elements i mitjans imprescin-dibles que es fan servir en qualsevol altra votació.

Però també és cert que aquesta voluntat de ser així només ha existit per a una de les

dues parts. L’altra només ha posat entre-bancs, impugnacions o amenaces a qualsevol proposta de poder fer una consulta amb tots els ets i uts.

Resulta curiós que siguin precisament els qui han negat repetidament aquesta

possibilitat, els primers que ara s’afanyin a qualificar el procés participatiu de poc de-mocràtic, sense cap pes representatiu i que el menystinguin amb tota mena de desqua-lificions.

Sigui com sigui, que més de dos milions de persones hagin anat a expressar l’opinió en aquestes condicions, amb total tranquil-litat i en un ambient festiu i il·lusionant, té molt més mèrit del que alguns poden arri-bar a pensar.

No sé si a Madrid en faran, aquesta vega-da, una lectura més exhaustiva. No crec que hi hagi gent tan obtusa que, després dels últims Onze de Setembre i d’aquest 9-N, continuï pen-sant que la febrada a Catalunya acabarà desapareixent i que la població, que des de fa un cert temps es mobil itza cada dos per tres dema-nant que se l’escolti en condicions, se’n tornarà cap a casa sense que passi res.

Aquest procés, per més que alguns s’afa-nyin a menystenir-lo, no té marxa enrere, no té aturador. La gent ja fa temps que parla de la manera que pot i ara han de tornar a ser els polítics, els qui agafin el relleu de la

ciutadania per trobar una sortida a l’atzucac.Les lleis són necessàries, però la legitimi-

tat i voluntat pacífica d’un poble de canviar les coses i de poder ser amo del seu destí encara ho és més.

Un jove expressa el seu vot mentre una colla de votants fa cua pacientment.

Reflexions del 9N

77

CONTRAPOSATS

Reflexions del 9N

El 9 de novembre he votat, he votat sí-sí i he copsat molta il·lusió. Vull remarcar els tres aspectes perquè crec que tots tres són importants. He votat entenent que el fet de votar significa participar en una nova manifestació col·lectiva que evidencia l’anhel d’un poble per poder de-cidir lliurement la manera d’organitzar políticament la seva convivència. No era, amb tot, la mena de consulta que hauria volgut. Jo, com molts més, hauria volgut una consulta que generés un mandat democràtic, però lamentablement no ha estat possible. No obstant això, tot i trac-tar-se d’un procés participatiu he observat molta emoció i una gran il·lusió en les persones que han votat a la mesa on he fet de voluntari. I crec que això és cabdal. Aquesta il·lusió converteix en guanyador el projecte de dotar-nos d’un nou estat. Costarà molt a aquells qui no vulguin la independència d’oferir un projecte que generi més il·lusió.

També penso que els qui hem votat, independentment del sentit del vot, ens trobem al mateix vaixell. Amb això vull dir que no veig cap mena de conflicte entre els 3.389 votants alellencs del sí-sí i els 428 que han optat pel sí-No i els 87 que han votat no. Amb aquestes persones, ens hi podem entendre perquè si calgués dirimir quina de les opcions hauria de seguir el poble català, coincidiríem a fer-ho de la manera més civilitzada que hi ha d’adoptar una decisió col·lectiva: votant. Una altra cosa ben diferent, i amb aquests sí que em considero en conflicte, és la d’aquells que neguen el dret de votar interposant recursos al Tribunal Constitucional espanyol. Els qui s’emparen en la legalitat perquè no canviï res. Són els qui no proposen cap projecte, però no deixen que nosaltres construïm el nostre. Són els qui ens ne-guen el dret de decidir i si he votat sí-sí és perquè vull despendre’m de la seva influència, de la influència negativa d’un estat que no accepta ni respecta els qui no comparteixen el substrat castellà sobre què es basa l’Estat espanyol. He votat sí-sí per la il·lusió que em genera construir un nou estat sense els vicis del caduc Estat espanyol.

Crec que amb un Estat català hi hauria un renaixement de la nos-tra cultura i de la nostra llengua, atès que no caldria estar sempre defensant-nos dels constants atacs provinents dels governs espanyols. Vull que els nostres interessos siguin representats a les organitzacions internacionals per representants catalans al servei de Catalunya, no per ministres espanyols. Vull que les infraestructures necessàries, les deter-minem els catalans i no els governants espanyols. Vull que els nostres esportistes puguin representar el nostre país a les competicions inter-nacionals. Vull que els recursos que els catalans generem s’inverteixin a Catalunya. En resum: vull que els catalans tinguem la mateixa sobirania per governar-nos que la que tenen la resta d’estats. No voldria, tanma-teix, oblidar-me dels altres territoris dels Països Catalans. Veig que és al Principat on s’és més a prop d’aconseguir la independència i espero que, si és així, pugui començar un procés de reunificació, si ho volen els seus ciutadans, d’un poble que ha estat trossejat amb fronteres administratives per aquells qui ara diuen que no volen més fronteres.

Avui m’he aixecat, com ahir, sabent que la intolerància d’alguns dels que anhelen la secessió no consent la discrepància. Avui, com ahir, un dispositiu policial ha cuidat que cap talibà de la secessió atemptés contra la meva integritat o la de la meva família. Tristament, ser regi-dor del Partit Popular a Alella sembla ser que comporta aquest risc.

Després de les cues inicials per la novetat dels centres de votació i amb la pressa per votar abans que una eventual ordre judicial reti-rés les urnes, la participació en la consulta declarada dues vegades il·legal pel Tribunal Constitucional ha estat la que ha estat. Es va dir que la Via Catalana la van omplir dos milions, però avui no han acu-dit a les urnes. Els resultats no han estat els esperats per aquells que van muntar la farsa de votar en urnes de cartró, i els nombres són els que són: amb prou feines han votat una mica més de 2.000.000, dels quals el 4,5 % (gairebé 100.000 vots) ha dit que prefereixen que Espanya continuï sent com és, i un 3,1 % de les paperetes (65.000) han resultat ser nul·les.

En les últimes eleccions al Parlament, el suport electoral legal als tres partits secessionistes (CiU, ERC i les CUP) va sumar 1.740.818 vots, als quals afegim els 46.833 de Sí i tenim un total de vots separatistes d’1.787.651. Segons els resultats facilitats per la Generalitat, 1.649.239 participants han votat per la independència, a l’espera de l’escrutini del Japó i d’Austràlia, malgrat que van ser els primers a penjar els seus selfies a Facebook ficant la papereta a l’urna amb el seu doble sí. La veritat, doncs, és que menys dels que van dir que havien anat a la Via Catalana han votat. I això donant per bons uns números que no poden ser bons, ja que en el procés no s’ha donat cap garantia legal ni democràtica: no hi havia regles clares, controlaven els qui organitza-ven i eren partidaris de la secessió, no hi havia cens i han pogut votar estrangers i menors; no hi havia cap garantia, ni protecció de dades.

De fet, a tots els que s’han apropat a una de les urnes de cartró els han pres, sense demanar-los permís, totes les dades personals per a una base de dades de la qual no se sap qui en serà el dipositari legal, la qual cosa infringeix la Llei orgànica de protecció de dades. Resumint: no han assolit el seu objectiu de la meitat més un dels sufragis vàlids dels catalans, sinó que amb prou feines han sumat un 33 % dels 6,3 milions cridats a votar. I és que no són més, encara que tinguin el poder als ajuntaments i sumin majoria al Parlament; encara que siguin els que més soroll fan i tinguin tot un aparell de premsa i propaganda al seu servei, com TV3. D’aquí el seu gran problema: els catalans contraris a separar-se d’Espanya som molts més. Que ningú es deixi enganyar: la minoria són ells. Malgrat els vuit lustres d’immersió lingüística, d’acomplexar els García, Pérez i Fernández perquè es converteixin a la secta amb més devoció a la causa que els nadius de generacions, malgrat el sorollós rum-rum del seu monoteisme mediàtic, el 10, l’11, el 12 de novembre d’enguany i d’anys esdevenidors, Espanya seguirà aquí.

cARLEs PéREz

I amb el somriure, la revoltaJAvIER BERzOsA

La minoria són ells

El Nadal ja és al Garden

Coma Fosca 11-29 · AlellaTel. 93 555 12 43www. gardenarenas.com

Estem a la carretera d’Alella km.1 - 08328 AlellaAl costat de la gasolinera BP

Estem a la carretera d’Alella km.1 - 08328 AlellaAl costat de la gasolinera BP Estem a la carretera d’Alella km.1 - 08328 Alella

Al costat de la gasolinera BP

Estem a la carretera d’Alella km.1 - 08328 AlellaAl costat de la gasolinera BP

• trEN DE rENtat aMB rasPalls tÈXtils• 11 BoXEs DE rENtat a PrEssió aMB aiGUa calENta• EsBaNDit aMB aiGUa osMotitZaDa, PEr a UN acaBat iMPEcaBlE

• MÀQUiNa NEtEJa taPissEriEs• MÀQUiNa DE lÍQUiD NEtEJa llaNtEs• rEsUltats sorPrENENts