MSICA A LEDAT MITJANA

NDEX

Carecterstiques de lpoca.

Esdevediments histrics 1 i 2

Organitzaci de la sociatat

Art medevial

Msica Religiosa

Cant Gregori

GUIDO DAREZZO

Msica Profana

Trobadors

Joglars

Goliars

Instruments Mediavals 1 i 2

CARECTERSTIQUES DE LPOCA

ALTA EDAT MITJANA:

La majoria de gent viuen als camps. Era una poca molt violenta. Inseguretat.

BAIXA EDAT MITJANA:

Creixent les ciutats. Una gran activitat comercial i artesanal.

ESDEVENIMENTS HISTRICS IMPORTANTS 1

Invasions germniques.

s forma la Corona Catalano-Aragonesa.

Uni de la corona de Catella i Arag amb el matrimoni dels reis catlics.

S. VII= Domini musulm a la pennsula ibrica.

S.X-XII= Construcci del monestir de Ripoll.

S.XII-XIII= Construcci del monestir de Poblet.

1163-1345= Construcci de Nostre Dame de Pars.

ESDEVENIMENTS HISTRICS IMPORTANTS 2

Inici de la guerra dels Cent anys( Anglaterra-Frana).

Any 476 caiguda de limperi Rom dOxident.

1238 Batalla de Muret.

Any 1238 Conquesta de Valncia.

12 octubre de 1492 Descubriments dAmrica.

ORGANITZACI DE LA SOCIETAT

Estaben dividits en estaments.

Privilagiats i no Privilagiats.

Gran desigualtat entre nobles i pagesos.

Si neixies noble mories noble encara que fosis pobre. ( igual amb pagesos).

ART MEDIAVAL

Romnic:

Troballa de la Veracreu per santa Helena (s.XII). San Severo, Bardolino. ( Verano, Llombardia).

Gtic:

Adan i Eva lentrada de la catedral de Notre-Dame de Para.

MSICA RELIGIOSA

El Cant Gregori: Anomenat aixis en honor el Papa Gregori I.

Va ser el primer en recopilar aquesta msica.

Caracterstiques:

Religios.

Textura: mondic.

Vocal a capella (sense instruments).

Llat

Mascul

Funcional

Compositors annims

Relaxat.

CANT GREGORI

TIPUS DE CANT GREGORI:

Salmdic: Moltes sl.labes que tenen la mateixa nota.

Sil.lbic: Cada sl.laba t una nota diferent.

Neumtic: Una sl.laba t dos o tres notes.

Melismtic: Cantar una vocal amb moltes notes diferents.

GUIDO DAREZZO

Fou el creador de la notaci musical moderna o solfeig.

Per aix se'l considera el pare de la msica occidental.

En la seva estancia a Arezzo, va desarrollar noves tecniques densenyanze, incluint el tetragrama(pauta musical de quatre linies).

Guido dArezzo es tamb el responsable dels noms de les notes musicals. En la Edat Mitjana, les notes es denominaban per medi de les primeres lletres de lalfabet: A, B, C, D, E, F, G (comenzan per lactual nota la). En aquella epca es solia cantar un himne a san Juan el Bautista .

MSICA PROFANA

Existeixen molts exemples de msica vocal profan dins la folklrica i tradicional. En sn exemple les canons de bressol

No coneixem gaires mostres de canons profanes de ledat mitjana anteriors al s.XI.

TROBADORS

La msica trobadersca va ser creada per els trobadors, les van crear per acompanyar les poesies, des de finals del s.XI a finals s,XIII.

Generalment de gnere amoros, per tamb es tractaven altres temes com la natura, la poltica...

Carecterstiques:

Poetes i Msics

Cultes i Refinats

Cantaven en els seu idioma.

JOGLARS

Mots msics que anaven de un lloc a laltre, interpretant lo que havien aprs o el que copiaven dels trobadors.

Eren mal vistos per lesglsia perqu atreien latenci del poble amb els seus repertoris sensuals.

No es preucupaven descriure les seves canons, eren exel.lents improvisadors.

GOLIARS

Seguidors del Bisbe Golies .

Abandonaven la seva vida religiosa i es canten en tavernes i en pobles.

Aprofiten la seva cultura per escriure canons.

INSTRUMENTS MEDIAVALS :

Els instruments, se solian classificar, en intruments alts i baixos, a diferncia dara.

CORDA : Arpa, Llat i Rebab.

INSTRUMENTS 2:

DE VENT: Flauta dola, Orgue portatiu, i Serpent.

DE PERCUSSI: Tambor, Pandereta, Plats.

FI