lactància

Pell amb pell

de parella

viure la música

QUIMERISME

la llet materna,aliment viu

educació

MICRO-

conflictes

Nils Bergman

NÚM 1 // setembre // 2015

del camp de tarragona

®

Gratuïta!!!

de la catalUnYa central

Els warmies són acumuladors de calor, s’escalfen al forn o al microones. Estan fabricats amb materials resistents i específi cs

per a aquest ús.

També es poden fer servir per a refredar, posant-los durant 2 h, protegits amb una bossa de plàstic, dins del congelador.

Estan fabricats amb grans de cereals (mill) i espígol 100% naturals.

Són suaus, agradables i segurs per als nadons.

S’utilitzen per escalfar el cotxet o el llitet dels nadons, proporcionant un efecte calmant.

Molt pràctics en cas de febre,contusions, contractu-res, lumbàlgies i dolors premenstruals.

- Warmies -

Els warmies són acumuladors de calor, s’escalfen al forn o al microones. Estan fabricats amb materials resistents i específi cs

per a aquest ús.

També es poden fer servir per a refredar, posant-los durant 2 h, protegits amb una bossa de plàstic, dins del congelador.

Estan fabricats amb grans de cereals (mill) i espígol 100% naturals

Són suaus, agradables i segurs per als nadons.

S’utilitzen per escalfar el cotxet o el llitet dels nadons, proporcionant un efecte calmant.

Molt pràctics en cas de febre,contusions, contractu-res, lumbàlgies i dolors premenstruals.

Molt recomanats per a calmar els còlics dels nadons.

DE VENDA EN FARMÀCIES

Aquests últims dies, un cop tancada la primera edició de Mum’s Catalunya central, l’hem ensenyat als nostres fills adolescents. I molt il·lusionats ens han dit, Mola molt!! Sens dubte, la millor expresió que podiem sentir.

Com a mares ens sentim molt contentes que als nostres fills els agra-di la nostra feina i per això ens prenem la llicència d’apropiar-nos el seu llenguatge per dir-vos que:

Ens mola ser membres de l’equip Mum’s, no es pot demanar millor companyia en aquest viatge professional.

Mola l’aprenentatge i enriquiment que rebem de tots els professio-nals que creieu en el nostre projecte, gràcies!! Sense vosaltres no po-dríem crear els ponts de comunicació tant importants amb les mares, pares, famílies i persones involucrades en la criança.

I Mola poder tenir un mitjà de comunicació directe amb vosaltres, ma-res i pares, que com nosaltres busquem el millor per als nostres fills.

El contingut d’aquesta revista és rebut per e-mail del professionals i col·la-boradors a la nostra redacció i/o està recopilat d’internet. Si algun dels con-tingut estigués protegit per copyright o qualsevol altra llei que prohibeixi la seva publicació, preguem ens ho comuniquin immediatament a mcc@mums.cat Els distribuïdors no han d’estar d’acord amb els continguts publicats pels autors. Prohibida la reproducció de qualsevol anunci de la revista.

DistribucióARTÉSCALLÚSCARDONAFONOLLOSAMANRESANAVARCLESNAVÀSSALLENTST. FRUITÓS DE BAGESST. JOAN DE VILATORRADAST. VICENÇ DE CASTELLETSANTPEDORSÚRIABAGÀ BERGAGIRONELLAPUIG-REIG

CASTELLTERÇOLL’ESTANYMOIÀSANTA MARIA D’OLÓCENTELLESMANLLEUPRATS DE LLUÇANÈSRODA DE TER TARADELLTONATORELLÓVICSOLSONA

Edita MUM’S Catalunya Central08242 Manresa I Bageswww.mums.cat /MumsCC

DirectoraNeus Pinedaneus@mums.cat

Edició Carme Graciacarme@mums.cat

Publicitatmcc@mums.cat646 749 005 · 655 629 660

Foto portadaSanti Closasntclosa@gmail.com

dipòsit legalB 22099-2015

01

LACTÀNCIALA LLET MATERNA

ALIMENT VIU

PATERNITAT

ADAPTACIÓESCOLAR

CASA DE NAIXEMENTS

UN NAIXEMENT ÉS SEMPRE UNA ALEGRIA

CUINA PER A TOTA LA FAMÍLIA

COM S’APRÈN MÚSICA

CÀSTIGSLITTLE NURSERY

QUIN CANVI VOLS VEURE AL MÓN?

KEN ROBINSON

ECOLOGIA FAMILIAR

06

21

09

16

10 13

14 19

3025 26 29

Neus i Carme

MOLA MOLT !!!

Retalla la targetai gaudeix delsavantatges!!!

DELEGACIONSBAIX LLOBREGAT CAMP DE TARRAGONACATALUNYA CENTRAL

info@mums.cat675 74 25 79

TARGETA“FAMILYMUM’S”

També podràs recollir-la als

establiments i centres adherits

En tots els establiments i cen-tres que vegis aquest distintiu presenta la targeta i gaudeix dels avantatges !}Visita la nostra web mums.catper conèixer tots els membres adherits a la campanya

06

l a c t à n c i a

SETEMBRE 2015

“Imagini que al món s’hagués inventat un nou producte es-trella per alimentar i immu-nitzar a tothom nascut a la Terra. Imagini també que es pogués aconseguir a qualse-vol lloc, no requerís conser-vació ni distribució i ajudés a les mares a planificar les se-ves famílies i reduir el risc de càncer.

Ara imagini que el món es ne-gués a fer-ho servir.Aquest escenari no és, per desgràcia, una ficció. El pro-ducte estrella és la llet ma-terna, a la que podem accedir des del nostre naixement, i no l’estem fent servir.”

Unicef, 1995

La llet materna és específica per als nostres na-dons. És un fluid viu amb una gran complexitat biològica que s’adapta a totes i cadascuna de les necessitats del bebè. A més, té un valor immu-nològic únic.

La llet varia dia a dia

El cos de la mare és capaç de fabricar l’aliment adaptat a les necessitats del nadó gràcies a l’intercanvi de cèl•lules que es produeix, durant l’embaràs, entre el nadó i la seva mare.Però l’adaptació no acaba aquí. La llet d’inici, el calostre, ric amb carotens, és l’aliment que ajuda

La llet materna, aliment viua facilitar l’evacuació del meconi i construeix els enzims intestinals. Les immunoglobulines, reco-breixen l’endoteli del tub digestiu evitant l’ad-herència de patògens i facilitant la colonització del tracte intestinal per lactobacilus bífidus.Fins als 30 dies, aproximadament, després del part tindrem la llet de transició. En aquest pe-ríode s’augmenta la producció d’aquesta, a ve-gades de manera brusca. És una composició que varia fins que arribem a la llet madura.La llet madura està composta per factors nutri-cionals com poden ser proteïnes, lípids, mine-rals, vitamines, carbohidrats, ... i factors immu-nològics, és a dir, components antiinfecciosos i probiòtics que circulen fins a la llet proporcio-nant els anticossos dels patògens que puguin afectar el nadó.

La producció de llet materna és proporcional a l’estímul que dóna el bebè, en especial durant les 6 primeres setmanes.

La llet materna ha de ser donada a demanda, ja que les restriccions horàries poden provocar una producció de llet insuficient. A causa d’això, el bebè pot augmentar poc de pes, plorar molt o estar molt irritat . La durada de la presa és di-ferent a cada vegada que mengen, sabrem que aquesta ha acabat quan el nadó es separa del pit.

Degut a la necessitat d’augmentar la producció de llet de la mare per adequar-la a les noves exi-gències metabòliques del bebè, es produeixen els brots de creixement. Aquests consisteixen en un augment de la freqüència i intensitat de les preses. Podrem percebre aquest fet pels signes d’irritació i malestar del nadó.

Canvis durant la mateixa presa

Pensem que la llet materna canvia de composi-ció tant al llarg de la vida del bebè, com durant la mateixa toma.La primera llet que s’allibera, durant l’inici de la presa, és una llet rica principalment en sucres

07mums.cat

MANLLEU# Lliga de la lletCada últim divendres de més de 15:30 a 17h.Casal Cívic Frederica MontsenyNúria 607799484

MANRESA#NODRIRReunions tots els dijous de17 a 18.30h (dins l’horari escolar)

C/Soler i March, 6 CAP BAGES , 3era planta.Assessorament telefònic: Neus 655629660 · Carme 646749005 · Ester 619711939 ·Maria 639769027

MOIÀ# ALLETA MOIANÈSReunions el 1er dimarts de cada més de17:30 a 19h Can Carner. C/ de les joies, 11-13Aude 664577429 · Anna 607272968

NAVÀS# ELNAEscola bressol Quitzalla, plaça estació, 2Pilar 669113344

TORELLÓ# LACTAGESC/Pompeu fabra, 8Teia 656389797

VIC# MARES dE LLET Passeig Generalitat, 46Roser 658050109

Grups de lactància a la Catalunya Central

(en especial lactosa, que és el sucre més present a la llet materna), per això la seva consistència és més lleugera i dolça. Aquesta llet, té la funció de proveir al bebè de tota l’aigua que necessita i a la vegada satisfà principalment els requeriments energètics del cervell humà. És a dir, aquesta pri-mera llet és imprescindible per al bebè, ja que precisament es troba en una etapa en què el seu cervell requereix un gran subministrament ener-gètic a causa de la intensa activitat i maduració neural que està tenint lloc.La segona llet que s’allibera és la de final de la presa. Aquesta llet té menys volum i té una colo-ració i consistència més espessa. Aporta els grei-xos necessaris per garantir que la massa corporal del bebè augmenti i guanyi pes com a part del seu creixement normal.Tant en la llet d’inici com de final de presa, tro-bem grans quantitats de proteïnes, vitamines, cèl•lules immunològiques, anticossos, probiò-tics, minerals i altres substàncies imprescindibles i ajustades a les necessitats del bebè en cada eta-pa.

La llet durant les 24 h del dia

També podrem veure com la llet materna s’adap-ta a les diferents hores del dia.Al matí el cos necessita hidratar-se, per això és en aquest moment del dia quan la llet proporciona una major quantitat d’aigua. A mesura que pas-sen les hores, la llet passa a ser més greixosa i és a la nit quan l’aportació d’aquesta és més impor-tant, ja que ajuda a reparar el desgast d’energia.Com podem veure, la llet materna és perfecta i s’ajusta a tots els requeriments dels nostres na-dons i nens petits. Canvia la seva composició du-rant la presa, també canvia durant el dia i també tenim diferent tipus de composició de llet a les diferents edats. És perfecte!

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) reco-mana 6 mesos de Lactància Materna exclusiva. A partir de llavors s’introduirà gradualment l’ali-mentació complementària, sempre amb la llet materna com a aliment base. També recomana que la lactància materna continuï present en l’alimentació dels nens, com a mínim fins als dos anys de vida i a partir d’aquí, fins que la mare i el nen vulguin.

#Carme GarciaAssessora de lactància

08

t e r à p i e s

Què és el massatge infantil?El massatge infantil és una antiga tradició en moltes cultures del món que ha estat redesco-berta a Occident. Està clínicament demostrat que l’amor, les carícies, l’afecte entre el nen i els pares, tenen un important impacte sobre el seu desenvolupament.

Molts estudis i també el sentit comú revelen els benefi cis d’un contacte afectiu durant els primers anys de vida, així com els desafortu-nats resultats experimentats quan manquen aquestes atencions.

Molts centres de nadons estan ja utilitzant el massatge infantil com a part del seu programa d’atenció precoç.

Benefi cis del massatge infantil -Ajuda a regular i reforçar les funcions respira-tòries, circulatòries i gastrointestinals, alleuge-rint, mitjançant l’estimulació, les incomoditats produïdes per còlics, gasos, mucositats i restren-yiment.

-Ajuda al nen a relaxar-se i l’alleugereix de l’es-très. Mitjançant tècniques específi ques, s’ajuda als nadons a descobrir les tensions que es pro-dueixen al seu cos i a relaxar-se en resposta al plaer de les carícies.

SETEMBRE 2015

-Intensifi ca la comunicació afectiva entre nadó i les persones del seu entorn, facilitant la comuni-cació no verbal.

-Estimula el sistema immunològic i propicia un millor desenvolupament del sistema nerviós.

-Millora el desenvolupament físic i neurològic.Per tant és molt recomanable per a prematurs i

nens hospitalitzats

Està especialment indicat per a la prevenció en casos de nens mal-tractats o amb risc de patir mal-tractaments.

Els pares de nens discapacitats trobaran en el massatge una via per a millorar la comunicació amb ells.

La importància dels vincles afectius

El massatge infantil facilita els vincles afectius perquè inclou els elements principals per a es-tablir-los: contacte amb la mirada, contacte pell a pell, somriures, sons, abraçades, carícies, olor, resposta als estímuls i interacció.Els pares que han practicat el massatge diari al seu nadó han desenvolupat amb més facilitat aquesta interacció afectiva, i més encara en el cas de nens adoptats o en període d’adopció.

#Neus PinedaEducadora de massatge infantil de l’IAIM-AEMIwww.centre-alternatura.com

a l’octubre iniciem els cursos de massatge infantilinscripcions obertes

09mums.cat

criança

Al setembre, molts nens i nenes comen-cen la llar d’infants o l’escola (P-3) per primera vegada i els caldrà adap-tar-se a un munt de coses noves. Com podem acompanyar-los perquè la seva en-trada al món escolar no sigui un drama?

En primer lloc, hem de tenir present que la capa-citat d’adaptar-se al nou espai i a les noves per-sones per part del nostre fill dependrà, en bona mesura, de l’edat que tingui i de la seva madura-ció. Però sobretot, dependrà de la manera com es faci la seva entrada a l’escola. L’ideal i més re-comanable seria que a les llars d’infants i als par-vularis es permetés que l’adult de referència (ge-neralment la mare o el pare) es quedi amb el nen a l’aula fins que aquest se senti segur en aquell espai i amb els mestres i els nens. Hi haurà a qui li costarà molt poc i a qui li costarà més però si aquesta adaptació es fa acompanyat d’una per-sona que els fa sentir segurs en aquell lloc nou (mare, pare, àvia…) el procés serà fàcil i, el més probable és que el visquin amb alegria i sense ni una llàgrima.

Però sovint moltes escoles no permeten aquests processos d’adaptació o a vegades, sí que es per-meten però els pares no poden acompanyar el seu fill a l’aula, sovint, per motius laborals. Què podem fer aleshores?

Saber que l’infant pot viure el fet de quedar-se en aquell espai on se sent insegur amb molta

desesperació i que per tant, necessitarà plorar i enrabiar-se. Cal que entenguem que és bo que ho faci i que intentem acompanyar-lo sense re-primir ni negar aquestes emocions. Dir-li “no plo-ris, ara torno, no passa res, no n’hi ha per tant”, lluny d’ajudar-lo, el farà sentir incomprès i que això que sent, l’enyor o la tristesa, no són vàlids. Validar sempre les emocions que va sentint el nostre bebè o fill petit és bàsic sempre, però en especial en un procés d’adaptació escolar.

També hem de saber que tant si parlem de be-bès com de nens petits, és probable que la pri-mera setmana tot vagi bé però que al cap de dues, tres, o quatre, comencem a notar alguns canvis: que plorin més, que es despertin més a la nit, que mostrin certa angoixa o neguit, o que si ja menjaven sols, reclamin que els peixem, per posar un exemple. És normal i és bo que ho rela-cionem amb l’etapa de grans canvis que li toca viure, que l’acompanyem i que li donem l’atenció que ens reclama.

Si al nostre fill li costa adaptar-se i plora molt, és probable que nosaltres hi patim també molt i que ens costi gestionar amb serenitat i encert aquest moment. Intentem centrar-nos en les necessitats del nostre fill, encara que això (veu-re’l patir), ens remogui. Tinguem paciència i po-sem-hi molt d’amor, i poc a poc, anirem superant aquesta nova etapa.

ADAPTACIÓ ESCOLAR QUÈ PODEM FER PERQUÈ S IGU I EL MÉS PLÀC IDA POSS IBLE?

#Miriam Tiradowww.aflordepell.catwww.facebook.com/aflordepell

10

p a r t s n a t u r a l s

SETEMBRE 2015

La Casa de Naixements Migjorn celebra 15 anys.Hi ha tanta vida per celebrar que volem resumir el seu camí i trajectòria... i no ens és gens fàcil.

Demanem ajuda a la Montse Catalán, ginecòloga, i una de les seves fundadores, que abraça i sosté ben fort el projecte, junt amb altres professionals que formen i han format part de l’equip durant tots aquests anys. La Montse ens recorda la gestació i naixement de Mi-gjorn: “Volíem crear un espai on hi hagués temps per poder celebrar l’arribada de la vida. Un espai tranquil on es pogués respirar i rebre amb consciència als na-dons. En la voràgine del tenir ens permetem molt poc temps per a gaudir. I la vida s’ho mereix!”

Migjorn comença a gestar-se fa més de 20 anys, quan la Montse assistia a parts a casa amb la cooperativa Ti-tània-Tascó de Barcelona, en un moment on hi havia molt poques llevadores que es desplacessin i calia fer molts quilòmetres… I als hospitals, hi havia llevadores que es resistien a l’escalada de la medicalització. A l’As-sociació “Nacer en Casa” es reunien professionals de tot l’estat espanyol que compartien les vivències.

Parlem de les dècades dels 80 i 90, que van ser les de la “supermedicalització” dels parts: “Les dones se sentien maltractades, i en comptes de ser un moment per fer créixer la seva autoestima, de vegades se les denigra-va. El part va arribar a ser a vegades un poltre de tor-tura. L’etapa de la medicalització va ser vergonyosa”

MIGJORN, Casa de NaixementsUn centre de Salut per Parir, Néixer i Créixer

diu la Montse, que va coincidir a la Maternitat d’”A-cuario” amb la llevadora Àngels Flor. Juntes van iniciar l’aventura de crear Migjorn. “A poc a poc aquell desig es va anar convertint en una realitat per nosaltres i per les parelles que han optat per un part conscient i respectat, oferint al seu fi ll un naixement el més amorós possible”, explica l’Àngels.

Migjorn ha assistit més de mil parts naturals en un ambient de respecte i amor, d’afecte i d’estima, “i al lloc que la mare cregui més convenient; a la caseta de Migjorn, a casa de la dona, al sofà, a la banyera... i de-dicant-hi el temps que sigui necessari, diu l’Anna More-no, una de les llevadores de l’equip actual.

Durant tots aquests anys, més que parlar de difi cul-tats i dels temps difícils “que hi han estat, però supe-rant-los hem anat creixent”, hi ha grans satisfaccions com el II Congrés Internacional de Part i Naixement a Casa a Manresa (co-organitzat amb l’Associació “Nacer en Casa”) l’any 2003, l’inici dels grups de criança a Mig-jorn el 2004 o el desè aniversari de Migjorn amb l’edi-ció del llibre col·lectiu “Parir, néixer i créixer”, on es re-cullen experiències viscudes a la Casa de Naixements.Migjorn és un espai col·lectiu que segueix parint, naixent i creixent cada dia, i que us convida a compar-tir la Vida des de la consciència i el respecte.

# Marina Ubach.

Equip de Migjorn

11mums.cat

p s i c o l o g i a

És el moment que es comença una relació estable i consolidada. En aquesta fase, la parella ja fa temps que festeja, i és en aquest moment quan decideixen començar un projecte en comú, com per exemple la convivència i la paternitat entre d’altres.

Amb la convivència arriba la monotonia, i tot i que con-viure implica una relació de gran intimitat, si no es ges-tiona bé, pot acabar esdevenint un moment de crisi.

Algunes persones pensen, que si una parella passa per una crisi, és que l’amor s’ha acabat i ja no hi ha res a fer. Res més lluny de la realitat. Les crisis poden do-nar molta informació a la parella i servir per millorar la seva relació en un futur. De fet, l’única diferència que existeix entre les parelles que funcionen i les que no funcionen, és la seva capacitat per fer front i resoldre els conflictes que van sorgint.

És erroni pensar doncs que, perquè una relació funcio-ni, mai hi han d’haver mals moments. Això és impossi-ble. El que és important és aprendre a lidiar amb les dificultats per poder-les anar superant.

Primer de tot, cal diferenciar el que vol dir “discutir” i “barallar”.

Discutir-se implica un intercanvi d’opinions però amb voluntat d’arribar a un acord i barallar-se es resumeix en voler portar a l’altre al teu terreny sense tenir en compte la seva opinió i sense tenir intenció d’arribar a una entesa, és a dir, l’objectiu en el cas de la baralla és guanyar, no negociar.

Tenint en compte això doncs, imagineu si és important i necessari que una parella aprengui a discutir! De les discussions es pot aprendre molt, perquè podem veu-re punts de vista que fins ara no havíem contemplat. Creieu que es pot passar pel món sense discutir? Això significaria que sempre estem d’acord amb tot el que ens envolta, i això francament és ben difícil.

Quan una parella mai discuteix, acostuma a ser símp-toma d’alienació conjugal, és a dir, viuen junts però no tenen res en comú emocionalment, i per tant no hi ha interès a compartir res.

Un conflicte habitual apareix amb l’arribada dels fills. Tot i ser un moment únic, amb el temps, pot ser motiu de crisi si no es cuida la relació marital. Heu de pensar que abans de ser pares/mares, heu estat parella, i per poder continuar sent un bon equip és necessari cuidar la vostra relació.

No oblideu la vostra intimitat per poder mantenir la vostra complicitat. Cal passar temps junts/juntes, deixar per un moment el vostre rol de “papes/mames”, i poder-vos centrar en ser exclusivament parella.

Si és cert que les coses que no es cuiden es fan mal-bé, amb les relacions personals passa el mateix: si les oblidem, no hi posem atenció, no donem l’estimulació necessària o no les reparem quan cal... acaben morint.

# Sònia Farelo AguilarPsicòloga SanitàriaCol·legiada núm.12407

ELS CONFLICTES A LA PARELLAQuan una parella entra en la fase de compromís...

12

Les cèl·lules dels seus fi lls viuen durant anys en el cervell de les mares. La connexió entre mare i fi ll és molt més profunda del que pensàvem; realment l’ésser humà és un organisme plural, constel·lat pels seus ancestres a nivell cel·lular.

Sabem que les cèl·lules migren entre la mare i el fetus a través de la placenta, incorporant-se a diferents òrgans. Però el nivell i la durada d’aquesta migració no ha estat reconeguda fi ns fa poc temps, després que científi cs van desco-brir cèl·lules masculines vivint en dones, anys després de l’embaràs.

Aquest fenomen es coneix com microquimeris-me. Un estudi va examinar els cervells de dones que havien mort, descobrint que el 60% dels cervells contenia cèl·lules masculines. El micro-quimerisme és el resultat de l’intercanvi cel·lular a través de la placenta, però recentment es va descobrir que això també succeeix a través de la cura maternal pròpia de l ‘alletament i inclús s’ha observat que els bessons també intercan-vien cèl•lules en l’úter. Els científi cs consideren la possibilitat que cèl·lules d’un fi ll anterior pu-guin passar-se un altre fi ll més jove a través de la placenta a la seva posterior gestació. Les dones poden mantenir cèl·lules microquimèriques de la seva mare així com dels seus embarassos i es té evidència de que existeix competència entre les cèl·lules de l’àvia i dels fi lls en la mare.

No se sap del tot quina és la funció d’aquestes cèl·lules però es creu que poden participar en la restauració del teixit de manera similar a les cèl•lules mare i es creu que també puguin tenir un paper en el sistema immune. S’ha trobat una major quantitat de cèl·lules microquimèriques en la sang de les dones sanes en comparació amb les dones que tenen càncer de mama.

El món de les cèl·lules microquimèriques prova, un cop més, que l’ésser humà és essencialment plural, és una colònia d’éssers, no solament con-nectats a través de llaços emocionals sinó també sociobiologics.

SETEMBRE 2015

L’individu no existeix: estem fets de molts. La connexió mare i fi ll és més profunda del que s’imagina.

Alejandro Martínezwww.mamanatural.com.mx

On es troben aquestes cèl·lules?Les cèl·lules microquimèriques, a part de tro-bar-se als cervells de les mares i els seus fi lls, també es troben en els següents teixits:

M I C R O Q U I M E R I S M ECientí� cs detecten cèl.lules dels � lls vivint en el cervell de les seves mares.

imatge: Nelson Lab, Seattle

13 mums.cat

salut

Un naixement és un moment molt especial i ho sabem molt bé! El camí fins arribar-hi és llarg, però il·lusionant. Nosaltres acompanyem mol-tes persones en aquest procés tan màgic i, per aquest motiu, també volíem ser presents en el naixement d’aquesta nova revista Mum’s. Estem segurs que la publicació contribuirà a difondre informació de qualitat i fiable per als futurs pa-res i mares, i per aquells que ja ho sou i que viviu en primera persona aquesta meravellosa expe-riència que, a vegades, pot generar dubtes.

És per això que, com a reflex de la nostra feina, esperem contribuir i acompanyar en el creixe-ment de Mum’s aportant continguts que puguin ser del vostre interès i que us puguin ajudar, tant durant l’embaràs, en el postpart com en el creixement dels vostres infants.

En aquest primer exemplar, aprofitem aquestes línies per presentar-nos. Som Dones i Nens, un espai de la Clínica Sant Josep de Manresa creat per donar una atenció integral a la dona i a la infància. Disposem de cinc consultoris i una sala d’activitats, on visitem obstetres, ginecòlegs, llevadores, fisioterapeutes del sòl pelvià. A més, oferim atenció urgent a la dona i als infants les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.

Cada especialitat s’encarrega d’atendre un àm-bit concret. L’especialitat de ginecologia i obs-tetrícia està atesa per la societat GineManresa. La formem diferents professionals que cobrim tota l’atenció mèdica que fa referència a les patologies associades a la dona, fent especial atenció al seguiment de l’embaràs, diagnòstic

prenatal, la planificació familiar i a la patologia ginecològica en general. També treballem en la prevenció, la diagnosi i el tractament d’afeccions com el càncer ginecològic o de mama i la patolo-gia del sòl pelvià.

Les llevadores i fisioterapeutes, que formem Espai Dona, tenim l’objectiu de proporcionar una atenció integral i de qualitat a la dona durant l’embaràs, el part i el puerperi, oferint el suport, les cures i els consells necessaris. Oferim visites prepart, un curs de preparació al naixement, grups de postpart, consulta de llevadora, aten-ció del puerperi domiciliari, osteopatia infantil i fisioteràpia respiratòria. L’atenció a les persones amb patologies que afecten el sòl pelvià és una altra línia d’atenció.

Des de l’especialitat de pediatria, atesa per la societat Pediatres del Bages, tenim cura dels nens i nenes des del seu naixement fins a l’edat adulta. Amb una dilatada experiència clínica de més de 25 anys, us aconsellem en el desen-volupament, creixement, educació, vacunació, prevenció i malalties dels vostres fills. A més de la pediatria i la puericultura general, comptem amb la col·laboració de diferents professionals en àrees específiques de la pediatria com són l’al·lèrgia, la cirurgia infantil, la dermatologia o l’endocrinologia, entre altres.I, per acabar, només ens resta desitjar sort i molts èxits a les editores de la nova revista Mum’s.

#Dones i NensClínica Sant Josep de ManresaFundació Althaia

Felicitats! Un naixement és sempre una alegria!

14

e s p a i c u i n a

SETEMBRE 2015

Ingredients:250g de pasta d’espelta integral½ got de menta tallada½ got d’alfàbrega fresca tallada3 c.s. de pinyons3 c.s. d’ametlla en polsSuc de poma sense sucres afegits4 c.s. d’oli d’oliva verge o verge extraSal i pebre negre1 gra d’all

Cu� a p� t� a � f� í� a

Preparació

Per fer la salsa:1.Rentar i tallar l’alfàbrega i la menta ben petites.

2.Posar en un recipient: l’alfàbrega, la menta, els pin-yons (torrats prèviament a la paella sense oli), l’amet-lla en pols, 1 cullerada de cafè de sal, l’oli d’oliva, l’all, suc de poma fi ns que aconseguim la consistència desitjada i un pessic de pebre (opcional).

3.Batre tots els ingredients a una batedora i re-servar fi ns que tinguem la pasta apunt per servir.

Ingredients:1 fi let de lluç1 fi let de rap1 fi let de llenguadosal ,pebre, herbes per a peix (al gust)1-2 grans d’alljulivert frescpa torrat(el peix pot ser congelat)

4. Amb les mans és fan les formes d’hamburguesa.

5. Un cop fetes, les arrebossem amb pa torrat.

6. Finalment es posen en una safata per anar al forn amb un raig d’oli d’oliva verge a 180ºC uns 10-12 minuts.

L’alimentació pren una gran importància en el nostre dia a dia. Menjar bé és fonamental per a man-

tenir la salut i estar en plena forma. La infància és l’etapa clau perquè els infants adoptin bons hà-

bits alimentaris que perduraran al llarg de la seva vida. Per això, considero la cuina una molt bona

eina educativa que ens ajuda a aconseguir-ho d’una manera divertida i original.

Trobar moments per compartir la cuina amb els nostres fi lls, els convertirà no només en un espai

educatiu i de desenvolupament dels sentits sinó també en una estona de joc i de vincle afectiu que

van més enllà de l’alimentació saludable...

Comentari dietètic:Aquí tenim una manera saludable d’acompanyar la pasta sense haver de recórrer a salses comercials o altres que solem fer amb carn. A més, aquest, és un pesto sense formatge i per tant apte per a persones veganes i intolerants a la lactosa, en el qual hi podeu posar altres fruits secs que us agradin i tingueu a l’abast. Resulta excel•lent per als infants perquè el suc de poma aporta un toc dolcet que agrada molt.

Preparació:

1. Si es té el peix congelat, cal escaldar-lo prèvia-ment 3 min. en aigua bullint.

2. Mentrestant piquem l’all i el julivert.

3. Es tritura tot amb el túrmix (Thermomix: v. 4, 6-8”).

Pasta amb pesto

Hamburgueses de peix

1.Rentar i tallar l’alfàbrega i la menta ben petites.

educatiu i de desenvolupament dels sentits sinó també en una estona de joc i de vincle afectiu que

Magdalenes depastanaga

LAIA PUIGDELLÍVOL SAEZDIETISTA-NUTRICIONISTACOL. CAT00769

ESPECIALITZADA EN:

FERTILITATEMBARÀSLACTÀNCIAINFANTILADOLESCENTS

Comentari dietètic:És una manera d’introduir el peix als petits de la casa així com també és una alternativa per a totes aquelles persones que no els agrada gaire el peix. La cocció feta al forn és una manera d’es-talviar-nos fregits i fer que la recepta sigui igual de bona però encara més saludable!

Ingredients:3 tasses de farina de blat integral1,5 tasses de sucre de panela3 ous3-4 pastanagues grans ½ sobre de llevat1cp de bicarbonat1,5 tasses d’oli d’oliva verge suau1,5 tasses de suc de taronja natural1 grapat de nous trencadesEspècies: 1cp canyella, 1cp de gingebre, 1cp d’ex-tracte de vainilla i un polsim de sal no refi nada.

Preparació:1. Preescalfem el forn a 180ºC i mentrestant mesclem tots els ingredients humits en un bol: ous, oli i suc de taronja.

2. A part, preparem tots els ingredients secs: fa-rina, sucre, llevat, bicarbonat, canyella, gingebre, vainilla, sal i fi nalment afegir la pastanaga.

3. Ho unim tot i ho barregem amb una batedora manual. Afegim les nous a la massa i remenem amb una espàtula.

4. Omplim els motlles de paper per fer magda-lenes sense arribar més amunt de la meitat (per evitar que al créixer sobresurtin) i ho posem al forn a 180ºC durant uns 15-20min aprox.

Comentari dietètic:Us proposem una magdalena feta amb ingre-dients de qualitat, en la qual hi incorporem la pastanaga que aporta fi bra, esponjositat i un gust molt suau que encanta als infants. És una bona opció per fer un esmorzar o berenar com-plert i lliure d’aliments superfl us.

#Laia Puigdellívoldietista-nutricionista col.cat00769centre Alternatura 15

c/Àngel Guimerà,33 principal · Manresa938725380 · info@centre-alternatura.com

16

e d u c a c i ó

Ken Robinson, el millor docent del món

1. La imaginació és la font de tot assoliment humà.

Bona part del seu pensament gira entorn a diversos eixos. Un d’aquests eixos és, sens dubte, la importància que concedeix a la imaginació i, sobretot, a l’ originalitat. Ken Robinson no concep una educació que no

es basi a potenciar la intel•ligència. Precisament serà aquesta intel•ligència la que ens distingirà i la que farà una societat més rica.

2. Si no estàs preparat per equivocar-te, mai arribaràs a res original.

Ken Robinson és tremendament crític amb la vi-sió de l’educació actual. Un dels seus arguments és que penalitza l’error i l’equivocació. Penalitzar l’error mentre s’educa és senzillament una para-doxa, perquè és a partir de l’error d’on podem treure els millors aprenentatges. L’error s’ha de veure com un procés positiu dintre de l’aprenen-tatge propi de l’alumne.

3. Les escoles s’assemblen a les fàbriques.

En el segle XXI encara mantenim una estructu-ra educativa industrial. Ken Robinson critica que en molts centres educatius els alumnes s’assem-blen més a obrers que a estudiants. Qüestiona la rigidesa dels horaris, la separació dels alumnes per edats, la descompensació horària de les ma-tèries i el fet de prioritzar el producte manufac-turat al talent i a la creativitat.

4. La creativitat s’aprèn igual que s’aprèn a llegir.

El concepte de creativitat és una constant en l’obra de Ken Robinson. I en aquest sentit la fi-gura del docent resulta determinant per a què l’alumne fomenti dita creativitat en el seu centre educatiu. Desgraciadament, el model educatiu actual mata la creativitat, no potencia el talent,

SETEMBRE 2015

sinó que prioritza el resultat final més que el procés en si.5. És necessari potenciar la diversitat.Si el docent és capaç de potenciar l’originalitat i el talent en els seus alumnes, llavors haurà aconseguit alguna cosa molt important: superar el model industrial basat en l’homogeneïtzació del producte. Les fàbriques produeixen. I el pro-ducte que es crea és sempre el mateix produc-te. És això el que volem dels nostres alumnes? És aquest el nostre ideal d’ensenyament? Mit-jançant la creativitat i el talent farem possible la diversitat. Per a Ken Robinson aquesta diversitat és un dels actius més importants que existeixen en la societat actual. Per a Ken Robinson com més creatius siguin els nens, més possibilitats tindran d’auto realitzar-se. Segons Ken Robin-son, l’única forma de detectar talents és fer pen-sar als alumnes de forma diferent.

6. L’educació del talent no és lineal.

Un altre dels grans errors del sistema educatiu actual és pensar que el coneixement és lineal. Per a Ken Robinson l’aprenentatge no és lineal, sinó orgànic, perquè el món actual ha deixat de tenir una concepció lineal per passar a tenir una visió global. L’escola s’ha obsessionat a fer creu-re a l’alumne que el seu destí passa per la univer-sitat. De fet, explica Ken Robinson que en una guarderia va llegir un lema que deia: la universi-tat comença a la guarderia. Per a Ken Robinson aquesta cita és errònia. La guarderia comença i acaba en la guarderia. En això consisteix l’educa-ció orgànica. Qui pot assegurar als nens de tres anys que el futur passarà per la universitat?

7. Els nens d’ara faran feines que encara no es-tan inventades.

En la línia del pensament lineal trobem aquesta altra frase de Ken Robinson. Actualment, estem ensenyant en els centres educatius continguts que no tenim ni idea de si serviran o no dintre d’un període relativament curt de temps. Això

quines són les 10 raons que fan de Ken Robinson el millor docent del món?

17mums.cat

hauria de fer pensar als docents i fer-los veure que el que importa no és el que ensenyen, sinó com ensenyen perquè els seus alumnes puguin aprendre per si mateixos quan en un futur no molt llunyà facin activitats que ara ni tan sols imaginem. El saber no està en els llibres de text, sinó en la imaginació i el talent que poden des-envolupar els alumnes.

8. La creativitat és tant important a l’educació com l’alfabetització, i por això hem de trac-tar-la amb la mateixa importància.

Un altre dels grans problemes de l’educació ac-tual és que no es dóna la mateixa importància a l’alfabetització que a la creativitat. Només hem de mirar la descompensació de les assignatures de les diferents etapes educatives. Per què pot ser? Jo crec que la resposta és molt senzilla. És molt fàcil ensenyar a llegir i a escriure, però com a docents no tenim ni idea de com ensenyar a ser creatius. És per això que hem d’augmentar el temps que dediquem a preparar una sessió lecti-va i baixar la productivitat en benefici de la crea-tivitat dels nostres alumnes. Com més pensem, més creatius serem. Si els docents som creatius, llavors serà molt fàcil ensenyar creativitat en les aules, independentment de les matèries que s’imparteixin.

9. La gent produeix el millor, quan fa coses que estima, quan està en “el seu element”.

El concepte “element” és un terme al qual Ken Robinson fa sovint referència. Cada individu ha de buscar “el seu element”, és a dir, ha de ser ca-paç de trobar per si mateix o mitjançant l’ajuda d’altres les seves aptituds, les seves actituds i les seves oportunitats. Aquests són els quatre pilars fonamentals pel creixement personal dels indi-vidus. Tenim l’obligació de descobrir què se’ns dóna bé i que ens encanta fer. Aconseguint-lo serà com podrem auto realitzar-nos i contribuir per crear una societat millor. Per aquest motiu que com a docents hàgim de superar el pensa-

ment il·lustrador basat en la anàlisis i en la lògica per substituir-lo per un sistema educatiu holís-tic, obert, flexible i divers. Només sent creatius deixarem de ser conformistes.

10. No és sobre estandarditzar l’educació, és sobre pujar l’estàndard de l’educació.

L’error del sistema educatiu actual es deu a l’es-tandardització. Estandarditzar l’educació no fa més que limitar l’educació dels nostres alumnes, perquè frena les aptituds i el talent. A major es-tandardització major fracàs escolar, major aban-dó escolar. És per això que és necessari modificar el paradigma educatiu actual on la mecanització dels continguts està per sobre de buscar el ta-lent.

quan Ken Robinson parla no ensenya, inspira aquest és el seu gran valor.

#Ken Robinsonwww.sirkenrobinson.com

Nis Bergman, pediatre i neonatòleg autor de: “Restablint el paradig-ma original per atendre els nadons” ens explica que quan un mamífer humà neix passa per un moment de transició cap a l’inici de la criança. El principal objectiu després del part, és alletar al nou-nat per restablir l’equilibri

perdut i respectar el seu instint de succió.

Els mamífers usen una sèrie de comporta-ments que tenen com a objectiu mantenir la lactància. Per això en el cervell del mamífer humà existeixen, principalment, dos sistemes als quals ha anomenat:

1-Programa de defensa2-Programa de nutrició

Cada un d’ells amb les seves hormones, nervis i muscles, treballen junts per a mantenir un com-portament òptim. És el nounat qui neix dotat d’aquests programes, ell mana. Ell dirigeix amb la seva conducta d’estrès (sistema de defensa) o calma (sistema de nutrició) les conductes d’afec-ció amb la seva mare.

És el nen qui determina el comportament de la mare. El nounat inicia el procés de vinculació social amb la seva mare i estimula la resposta d’ella iniciant-se el programa de relacions sen-sorials mútues. Així, també és el nen qui inicia la lactància i la regula, no la mare, ni els desitjos de la mare, ni tampoc haurien de ser les idees que s’han transmès a la família, ni els discursos rebuts de part d’altres que “suposadament en saben”. Tot això es desenvolupa durant els pri-mers minuts de vida. Per tant, el contacte no in-terromput és la clau de l’èxit de la lactància, ja que així el nen pot desplegar el seu programa de nutrició sense problemes.

Aquest procés de vinculació, pot ser pertorbat per qualsevol intervenció i la pitjor de totes és la separació del nadó amb la mare. Si els separes, el nadó es desespera i el sistema de nutrició es tanca per activar el de defensa, el que dispara una gran quantitat d’hormona de l’estrès, el cor-tisol. Fent analítiques als nadons separats de la mare, trobem que en la seva saliva els nivells de cortisol són el doble d’alts que el dels nadons no separats.

És la primera violència a la qual, actualment, qua-si tot ésser humà és sotmès.Això fa mal al cervell del nadó, és un maltracte.

SETEMBRE 2015

El nen necessita un ambient propici per al des-envolupament del seu cervell, per això és neces-sari mantenir l’ambient de l’úter, a fora de l’úter i per això ens recomana que es posi en pràctica el mètode Cangur: CONTACTE PELL AMB PELL amb la mare.El nadó en contacte pell a pell regula la tempe-ratura corporal, la respiració i els batecs del cor. Separat no pot assolir un estat de calma.Si es permet la separació 0 el nadó rep protecció física, immunològica i neurològica i la mare rep els beneficis de tenir menys problemes de lac-tància, dormir millor, menys risc d’abandó dels nadons i el seu empoderament. Així es senten segures cuidant als seus fills.

Com ja és sabut, els nadons neixen immadurs i han de completar la gestació fora de l’úter. El pell amb pell i la llet materna són els que com-plementen la gestació. Alletar és hàbitat i niu. L’alletament no és només per a alimentar-se, també és per oxigenar-se i desenvolupar els muscles del cap, cara i coll.

La llet materna també li propor-ciona un 70% d’immunoestimu-lants, immuno-globulines i im-munosupresors amb la finalitat de protegir-lo i no d’alimentar-lo.

Per tot això la tas-ca de les inferme-res, llevadores i tots els professionals sanitaris és protegir la díade mare-nadó i mai separar-los.

El pare també està allà amb la funció d’ajudar i protegir la no separació de la díade mare-fill.

El nadó entén que és estimat gràcies a la protec-ció continuada de contacte amb la mare o perso-na significativa, així se sent en calma, segur, amb les necessitats cobertes i amb el cervell lliure de cortisol. ESTÀ FELIÇ

Així durant quant temps seguirem creient que els nostres fills poden ser independents amb menys de 6 mesos de vida, just quan estan en l’etapa de major dependència orgànica?La separació els hi fa mal, ens agradi o no. I que-da demostrat en molts dels seus estudis neu-rològics.

#Nils Bergmanwww. ninobirth.org

www.youtube.com/watch?v=-Hs2jdalaVQ(documental)

C O N T A C T E P E L L A M B P E L LDr. Nils Bergman

18

19mums.cat

educació

Parlar i pensar són la base per poder aprendre a llegir i escriure. No es pot ensenyar a llegir a algú que no sap parlar. Com és que quan parlem d’educació musical en-senyem a desxifrar partitures als alumnes quan encara no saben interpretar ni pensar música? La música no són només partitures.

Per tant, aprendre música no és el mateix que aprendre a llegir una partitura. El que és realment important per aprendre música és desenvolupar les qualitats mu-sicals de la persona, i això és el que estem poten-ciant actualment a l’escola municipal de música de Sallent.

La música és un art que s’escolta i s’interpreta, per tant és lògic plantejar el seu aprenentatge escoltant i fent mol-ta música. El desenvolupament de la comprensió musical s’entorpeix quan la música s’ensenya intel·lectualment prioritzant conceptes teòrics, abans de tenir un ampli ca-laix de vivències musicals.

Quan aprenem una llengua, el primer que captem no són frases senceres, o lletres aïllades, el primer que entenem són paraules. Igualment a l’hora d’entendre la música el primer que captem no són notes aïllades o frases musicals senceres, captem aquestes “paraules musicals”: estructu-res rítmiques o melòdiques molt petites, però que ja guar-den un signifi cat per sí soles, això és el que anomenem patrons.

Quan l’audició interna és la base de l’aprenentatge musical la seqüència en l’aprenentatge és el mateix que en l’adquisició de la llengua materna: 1. Escoltar, 2. Pen-sar, 3. Parlar, 4. Llegir i escriure. L’alumne aprèn un voca-

bulari de patrons rítmics i tonals que seran la base del seu pensament musical o audició interna.

Volem que els nostres alumnes tinguin un acostament a la música no a base d’explicacions teòriques de la notació musical sinó a base de la comprensió auditiva. Per tant la vista no és el motor sinó l’escolta.

Treballant d’aquesta manera, no cal esperar que l’infant hagi madurat intel·lectualment, sinó que es pot fer des de l’inici de la vida. En els nostres TA-LLERS DE NADONS ja es fa aquest treball de nodrir de patrons, d’idees musicals, de motius rítmics per-què aprenguin la lògica musical d’aquesta manera intuïtiva.

La idea és seguir treballant d’aquesta manera fi ns que els infants ja estan preparats madurativament per desxi-frar la notació musical. El més important és la vivència, l’experiència, la sensació, la comparació de coses ben diferents per ampliar el seu ventall. Com més exposició a aquest contrast i varietat, més estem pujant la capacitat d’aprendre.

Imaginem-nos que l’aptitud, és a dir la capacitat d’apren-dre, és un calaix, i que l’aprenentatge, les coses que apre-nem, són els objectes que posem dins el calaix. El que hem de procurar no és posar moltes coses dins el calaix, sinó abans que res, ampliar la mida del calaix per després po-der-hi posar moltes més coses!! No entenem altra manera D’APRENDRE MÚSICA que no sigui FENT MÚSICA!!!

# Ruth MatamalaDirectora EMM Cal Moliner de Sallent

COM S’APRÈN MÚSICAa través de la mateixa música

A mesura que els nostres fi lls s’acosten a l’adolescència i ad-

quireixen més independència, mantenir-nos emocionalment a

prop d’ells sembla un repte. Però és tan important com abans

o fi ns i tot més.

La família segueix sent la seva base d’amor, guia i suport .

Aquesta connexió els hi dóna la força per superar els alts i bai-

xos de la vida.

AMB QUÈ ENS PODEM TROBAR?

En aquestes edats poden actuar com si la nostra ajuda i guia

no els interesses. En aquest moment tendeixen a confi ar més

amb els seus amics. Sol·liciten tenir el seu espai de privacitat i

busquen espais per estar sols.

Pot resultar difícil assimilar aquests canvis en els nostres fi lls,

però el més important és que no ens ho hem de prendre com a

res personal. Hem d’anar cedint una mica els llaços emocionals

que hem tingut amb ells, però això no vol dir que perdem la

connexió emocional amb ells.

També es molt normal que els hi fem llargues retòriques de

comportament i no serveixin de res. En aquesta etapa és millor

predicar amb l’exemple i no parlar tant.

QUÈ PODEM FER?

Hem d’incloure en les nostres activitats diàries prou temps per

compartir moments especials amb ells i demostrar-los que ens

importen.

Alguns dels moments diaris que podem acostar-nos més amb

ell poden ser:

-Seure a taula i compartir un àpat. En aquesta estona res de

televisió, mòbils.... hem de propiciar les converses. Millor si

podem involucrar a tots els membres de la família en la pre-

paració de l’àpat. Si no es pot fer cada dia, establir un dia a

la setmana per estar més junts, en família. Així reforcem els

llaços familiars i el fet de preparar-ho junts reforça el sentit de

la responsabilitat i el treball en equip.

-Alhora d’anar a dormir ja no ens necessiten per acompan-

yar-los al llit però si que hem d’intentar crear un moment de

tranquil·litat junts, llegint o conversant de com ens ha anat el

dia. I no perdre, ni que siguin grans, una abraçada o un petó

de bona nit. Si aquest gest el rebutgen, els hi podem fer una

carícia mentre els hi diem bona nit.

-Buscar activitats per estar junts, com rentar el cotxe,anar amb

bici, fer galetes, veure una pel·lícula......

-Crear moments especials celebrant esdeveniments com un

bon resultat en un examen, o haver assolit alguna cosa que

els hi ha costat......

-Demostrar afecte, no deixar de dir-li que l’estimem i l’impor-

tant que és per a nosaltres, fer-li petons i abraçades. Això si, no

en públic millor deixar-ho per la intimitat. En aquesta etapa les

demostracions d’efecte els avergonyeixen davant els amics. I

no deixar de verbalitzar les qualitats que té o el que ha fet bé.

--Estar interessats amb les coses que li agraden i a la mesura

del possible integrar-ne alguna per compartir, com pot ser

anar en bicicleta ......

I sobretot estar interessats en els seus sentiments i experièn-

cies. Escoltar-los i respondre sense judicis, només acompan-

yant.

I per acabar l’adolescència és una etapa de desenvolupament

molt intens, tant físic, moral i emocional i és normal que sigui

una mica confusa però hauríem de deixar de banda les percep-

cions negatives que alguns adults tenen dels adolescents, tam-

bé és l’etapa on els éssers humans som més idealistes, energè-

tics i amb un alt sentit de la justícia aprofi tem les qualitats dels

nostres adolescents !!

www.kidshealth.org

f i l l s a d o l e s c e n t s

20

a d o l e s c è n c i a

21mums.cat

Ioga

El ritme de vida que avui dia la societat imposa s’allun-ya molt del que es podria considerar natural o saludable. Jornades llargues i intenses, amb alts nivells d’exigència, pressió, competitivitat i poc espai per la regeneració i el lleure, descriuen la vida de molts de nosaltres... i malau-radament cada cop més, la dels nostres fi lls. Tensions, an-sietat, agressivitat, hiperactivitat i depressió en comen-cen a ser algunes de les conseqüències.

Emergeix la necessitat de parar, equilibrar i retrobar. Hi ha escoles on els mestres introdueixen certs exercicis a les aules amb molt bons resultats i gran acceptació per part dels alumnes: estan més calmats, atents i creatius. Són alguns exercicis de relaxació, visualització i respiració propis del ioga, que juntament amb d’altres, poden ser una gran eina per a recuperar l’equilibri i aprendre a ges-tionar-se en un món tant demandant.

Quins treballs integren una sessió de ioga dirigida a nens i joves?

Desbloquejar, equilibrar, fl exibilitzar o enfortir són algu-nes de les funcions de les posicions o assanes. Pels més xics, un fi l temàtic (viatjar un dia al circ, al zoo, o a Egipte) és la guia perfecta per experimentar amb el cos, i alhora potenciar la creativitat i imaginació. En anar creixent, les estructures maduren i permeten un treball més conscient i dirigit, mantenir l’equilibri i la concentració en la posició de l’arbre; potenciar la força i resistència amb la del gue-rrer; o la fl exibilitat i obertura amb la del pont. Hi ha mo-ments per a la direcció i disciplina, i d’altres per l’expres-

sió i creativitat, forjant conjuntament uns bons pilars per la confi ança i l’autoestima en un entorn no competitiu.Moure un vaixell situat al melic al ritme de les onades, imitar el so de l’abellot o cantar, són alguns dels exercicis que milloren la capacitat pulmonar mentre s’entrenen bons patrons respiratoris: com respirar per a estar tran-quils, com fer-ho per a recuperar energies, o per poder concentrar-se millor.

El ritme frenètic que molts portem inhibeix d’aturar-se, observar i gaudir (gairebé sembla una pèrdua de temps) i acabem encomanant als nostres xics aquesta inèrcia! Amb exercicis d’atenció plena (mindfulness) s’aprèn a es-tar present, atent, conscient de l’experiència (de respirar, caminar...), habilitat bàsica per sortir de patrons automà-tics i sentir-nos vius en la nostra vida.

Les emocions ens acompanyen al llarg de tota la vida, però de forma especialment intensa i modeladora en la infantesa. A les classes per a nens, a través de jocs i con-tes i posant paraules a sentiments i experiències a mesura que es van fent grans, es creen espais adequats per en-tendre i fer créixer el seu univers emocional.

Eines que ajuden a sanar, i hàbits que permeten transfor-mar el nostre microcosmos en un lloc més respectuós i saludable; no sabem si podrem canviar el món, però com deia Gandhi: “sigues el canvi que t’agradaria veure al món”.

# Marcia CecchiniAura Ioga

Quin canvi vols veure al món?

SabIES quÈ?

S r . M u s s o l

22 SETEMBRE 2015

UN PARE O FIGURA PATERNA PRESENT I AFECTUÓS

SI MARCA LA DIFERÈNCIA

Quan els papes o figures paternes tenen una presència de qualitat en la vida dels seus fills, aquests tendeixen a tenir un millor desenvolupament físic i mental, mi-llor autoestima, motivació per l’estudi, rendiment acadèmic, habilitats socials i millor tolerància a l’estrès (Allen i Daly, 2007; Barker, 2003; Nock  i Einolf, 2008) PATERNITAT COMPROMESA

Encara que els homes  es  senten cada cop més com-promesos amb la paternitat, només un 36% deci-deix participar en la cura dels fills (The  Internatio-nal Men and Gender Equality Survey) COMPARTIR ÉS AMOR

Homes i dones coincideixen en el fet que la majoria de tasques domèstiques és realitzada per les dones (Estudi Quantitatiu IMAGES, 2010) LA PATERNITAT REDUEIX EL NIVELL DE TESTOSTERONA? Un estudi de la Universitat  Northwestern, realitzat a més de 600 homes durant 5 anys, va revelar que des-prés de convertir-se en pares, el nivell de testostero-na en els homes (l’hormona que incrementa l’impuls sexual masculí, les actuacions arriscades i la necessitat de domini social) va baixar durant un temps, pel que va ajudar que poguessin canviar significativament i així poder desenvolupar un bon paper com a pares! PARTICIPEN MÉS QUAN ELS SEUS FILLS CREIXEN

Quan els nens són nadons, els papes tendeixen a no intervenir, potser degut a l’estret vincle que uneix a la mare amb el nou nat, inclòs físic, a tra-vés de la lactància. Però a mesura que els nens creixen, ells es fan càrrec cada cop més dels seus fills.

EL TREBALL ÉS L’ENEMIC

Quan als fills se’ls pregunta seriosament i formalment sobre que els hi agradaria que els hi regalessin, quasi invariablement contesten temps. Temps amb els seus pares. Perquè encara que no ho diuen directament, estan veient el treball dels adults com el seu gran ene-mic, un que no entenen gaire bé, que els hi està pre-nent els moments de família i obliga als seus pares a estar lluny d’ells.

QUATRE COSES (EMPIPADORES) QUE HAS DE

SABER PER SER PARE. PER FRANK BLANCO

1. “Oblida’t de la teva parella, us retrobareu d’aquí a uns anys”. L’arribada d’un fill suposa la fi de la vida de pare-lla, com a mínim durant un temps. “Ella es dedicarà de ple a la criatura, i quan no pugui, ho faràs tu”. El més rao-nable, explica, és assumir-ho, doncs “no pot ser d’una altra manera”.2. ”Mai més tornaràs a dormir”. Fins que no es té un fill és impossible imaginar-se fins a quin punt és cert. “Dor-miràs quan el teu fill vulgui, i normalment és poc” 3. “El teu fill farà amb tu el que vulgui”. “Encara que pro-vis d’educar el teu fill d’una manera o una altra”. Afir-ma Blanco amb contundència, “farà amb tu el que vul-gui, i ho has de saber” 4. “Porta sempre tovalloletes”. Tots els pares han de portar tovalloletes, per al seu fill i per a ells: “El teu fill pot vomitar en qualsevol moment i lloc, cosa que no aprens fins que et vomita a sobre. Per què cap pare m’ha-via avisat d’això?” “El gran premi de la paternitat és un sentiment d’amor in-condicional que no es pot descriure. És el sentiment més gran, però fins que no ho experimentes no saps de què es tracta”.

COSES DEL PAPA

No us heu preguntat mai com és que hi ha perso-nes que sempre van més enllà? Que són innova-dores, altament creatives?

Tots naixem amb una gran capacitat creativa, només cal estimular-la per a convertir-la en una eina quotidiana personal i professional, que ens pot aportar una gran versatilitat. La manera d’es-timular-la és, de ben petits, tenir al nostre vol-tant històries i persones que, amb una alta dosi de creativitat, ens la facin present i ens permetin respirar-la, talment com s’aprèn una llengua ma-terna.

Aquest és, juntament amb la transmissió d’uns valors humans i d’eines de creixement personal, el principal objectiu pedagògic de Pipiripip Ma-gazine.

PIPIRIPIP MAGAZINE LA NOVA REVISTA INFANTIL La nova revista Pipiripip Magazine està pensada

per a les famílies i els nens d’avui, a través dels seus continguts i, sobretot, de les possibilitats que ofereix la seva versió digital, que aporta ele-ments interactius, locucions i música a la versió en paper, esdevenint una extensió lúdica i didàc-tica que fomenta l’aprenentatge de la lectura.

Aquesta nova proposta de lleure cultural, sor-geix de la voluntat de treballar d’una manera diferent, més creativa, d’una petita cooperativa d’escriptors i il·lustradors de la Catalunya Central que, treballant en petits equips, volen plantar la llavor de la creativitat en les noves generacions de nens i nenes.

Un projecte nou i valent finançat a través del micro-mecenatge i que busca nous subscriptors que hi creguin i que l’ajudin a tirar endavant.

Per saber-ne més, visiteu www.pipiripip.com

23

p u b l i c a c i ó i n f a n t i l

mums.cat

24

ser veis

SETEMBRE 2015

25mums.cat

ecologia famil iar

Els productes a granel son una bona opció si volem dis-minuir el nostre impacte ambiental quan adquirim pro-ductes de consum bàsic, els nostres productes són de baix impacte ecològic, la majoria biodegradables en un 90%, en alguns casos totalment biodegradable i molt concentrats.

Cada dia utilitzem embalatges i envasos de plàstic sen-se tenir en compte que per cada kilogram de plàstic que es fabrica s’alliberen 3,5 kilograms de CO a l’at-mosfera i es fan servir 150 kW d’energia i l’escandalosa quantitat de 2500 litres d’aigua. Imagineu-vos la millo-ra mediambiental si cada ciutat reduís el seu consum d’envasos plàstics.

Probablement, la majoria de famílies es preocupa per llançar els envasos de plàstic al contenidor groc, però lamentablement molts d’aquests envasos no són reci-clables i acaben enterrats o incinerats. El ritme de vida actual sembla que no deixa temps per res i l’acte de programar la nostra compra setmanal es relaciona di-rectament amb anar a una gran superfície, a on, amb presses, omplirem el carro amb embalatges d’un sol ús que omplen la nostra galleda de reciclatge ràpida-ment.

L’objectiu és limitar al màxim el malbaratament d’en-vasos, per tant, donem l’opció de portar l’envàs on podran decidir la quantitat exacte de producte escollit i pagar només per allò que realment necessiten degu-dament etiquetat.

Cuidem l’economia i la salut familiar. Som conscients de la reducció dels ingressos a les llars de casa nostra. Els productes a granel no són més cars que qualsevol marca anunciada per televisió.

Disposem de productes per rentar la roba i els plats tant a mà com a màquina, líquids i en pols i produc-tes per la neteja de la llar en general. També disposem de productes bàsics d’higiene personal com xampús, gels de cos i suavitzant pel cabell, lliures de parabens i fosfats i no estan testats en animals, així com els pro-ductes de neteja i rentadora. A més oferim una línia especial per a pells atòpiques i molt delicades i també per a persones amb sensibilitats químiques.

Us proposem un canvi d’ hàbits de consum. Són moltes les persones que han entrat al nostre local amb moltes demandes diferents, dubtes i preguntes i oferim alternatives al consum de productes cos-mètics, sabons i detergents ordinaris, amb un tracte totalment personalitzat i consells molt útils com per exemple com es pot fer a casa un desembussador natural amb vinagre i bicarbonat (producte del qual també disposem a granel) o la fabricació casolana d’un detergent amb nous del Nepal.

Amb la nostra fi losofi a volem contribuir al creixement de la consciència ecològica i la sostenibilitat ambiental. La millor manera de no contaminar és reutilitzar.

#Maribel Luzón i Sandra MartínezGoccia verdegocciaverdemanresa@outlook.com

Consciència ecològicaa través dels detergents a granel

26

p a t e r n i t a t

patErnitat(amb E d’equip)

Deixeu-me dir-vos, d’entrada, que m’agradaria evitar de caure en alguns dels tòpics més típics quan es par-la de paternitat, maternitat, educació, conciliació i altres paraules molt de moda ara mateix en el món de la criança dels nostres fills i filles (jo parlaré en masculí perquè tinc dos fills, el Martí i el Nil, que te-nen gairebé 5 i 3 anys respectivament). I he dit, cons-cientment, que “m’agradaria”, en condicional perquè si volem trencar o perpetuar alguns d’aquests tòpics, primer n’hem de parlar obertament.

Resulta que, quan a casa nostra vam decidir de te-nir fills, amb més o menys dificultat/temps/entre-bancs, en vam tenir. Quan els vam tenir a casa, els vam començar a cuidar, i ara que es van fent grans, van sortint cosetes a les quals ens hi anem dedicant com bonament podem. Seria un resum de l’educació, així, amb tota la simplicitat del món. Provem de fer el millor que sabem, transmetre-ho als nostres fills perquè quan siguin grans siguin feliços i respectuo-sos amb tot i tothom. I ho fem des de l’amor incondi-cional cap a ells.De vegades ho fem millor, de vegades pitjor, i de ve-gades, cridem una mica més del que tocaria quan ho rumiem amb calma una estona després.I jo, com a pare, em vaig adonant de petites, i no tan petites coses; de mancances que tinc i que vaig tenir des d’un bon principi.

Com si fos un flashback d’una pel·lícula, tornaré a quan vam prendre la decisió (in)conscient de tenir fills, ara farà uns 6 anys. Pare i mare (futurs) comen-cem a mirar informació de què és això de tenir fills, i mirem vídeos, i mirem pàgines d’internet (d’aquelles que et diuen el pitjor i el millor que et pot passar si un fill no menja o no dorm o no fa caca), i em començo a adonar que gairebé tota la informació que hi ha és del futur fill, de l’embaràs i de la dona…i que els ho-mes…doncs…no sé…suposo que alguna cosa hi te-nim a veure però no ho tinc gaire clar.

Després ens quedem embarassats i comencem a apuntar-nos a classes de prepart, de part i de pos-

setembre 2015

tpart. I els homes, doncs, no sé, allà estem, escoltant (en el millor dels casos) i fent cares de circumstàn-cies…

I després, neix el nostre fill (el Martí, en el nostre cas) i ens vénen a veure a l’habitació de l’hospital i tothom el mira, i el toca i l’agafa (és normal…diuen que és maco tot i que jo no l’hi trobo gaire) i també li demanen a la mare com es troba (és normal, acaba de sortir un nen de més de 3 quilos per la seva vagi-na) i el pare, doncs, no sé…allà està…pal-plantat. Veient com tot passa a càmera ràpida. Crec que si quan neix el teu fill i tu et despulles al mig de l’habi-tació mentre entren les visites, ningú s’adonaria que ets allà. És així. Comença la invisibilitat del pare. I no em malinterpreteu, els pares podem fer moltes co-ses…moltíssimes…tantes com la mare, o gairebé, ja en parlarem d’això, però resulta que a casa, canvien les tornes, i el que era una empresa a parts iguals, comença a canviar…

Fins ara, he parlat que gairebé tot el que té a veure amb tenir fills i amb fer de pares, és des del punt de vista de la mare: els llibres, els webs, la societat,….Això a nivell general, però a nivell més específic, igual. La lactància, els bolquers (algun pare que em llegeixi no s’ha sentit mirat i jutjat per tothom quan feia el primer canvi de bolquers?). És com si tota la gent de l’habitació et posés un focus a sobre i esti-gués mirant per riure si els poses del revés (que pot passar), si el nadó se’t pixa a la cara (que també pas-sa) o sinó te’n surts perquè no te n’ha ensenyat nin-gú. I aquí volia arribar: tenir fills és natural, per això es perpetua l’espècie, però fer de pare…deixeu-me dir que no ho trobo tan natural, i que no ens aniria malament aprendre’n.

Ara us posaré un exemple. Quan vam arribar a casa amb el Martí, al segon dia, jo estava tan sobrepas-sat que li vaig dir a la Mariona que si fer de pare era això, jo em moriria d’un infart. I el més fort de tot és que ho deia de debò. No sabia què fer per adormir-lo, no sabia què fer per donar-li menjar, no sabia què fer per parlar amb la Mariona sense discutir i no sabia què fer amb la meva vida. I resulta, que als llibres, webs, classes prepart, part i postpart, ningú me’n va dir res d’això. I resulta que a l’habitació, entre rialla i rialla de com agafava el Martí per veure si em queia o no o si se’m pixava a sobre quan el canviava, nin-

27mums.cat

gú em va demanar què tal, que com em sentia, que com em trobava, que si estava bé,…. Com a màxim, al pare, li demanen si dorm o no, i si el fill s’assembla a ell o no (que sí, que el Martí era igual que jo quan va néixer, no me’n cansaré de repetir-ho,…) i ja està, aquí s’acaba el repertori “emocional” masculí. I això, no és el que necessitem. O no només.

Resulta que l’empresa de 50% home i dona, passa a ser Mare CEO i Pare Responsable de Logística. I com ja podeu suposar, pares i mares, el càrrec, de partida no porta les mateixes responsabilitats. I com si fos una trampa en si mateixa, la mare segueix exercint de base i el pare…de camàlic. Amunt i avall, portant coses (amb molta força, això sí, som homes!),…I potser algú em dirà que estic exagerant, I potser sí que ho estic fent. O potser no. Potser algun pare se sentirà plenament, o en part, identificat amb això que escric. I per això ho escric. Ho escric perquè si els pares volem deixar de ser el Responsable de Logís-tica, ens hem de creure que no ho som. Ens hem de creure que la mare i el pare seguim sent el 50% de l’equip i que tenim la mateixa importància. Sí, sí…he dit la mateixa i el pare pot participar del mateix que la mare.

Seguint amb els exemples personals. Passa que si a casa, la dona pateix de Síndrome de Raynaud i els fills han de fer lactància mixta, el pare s’adona que també pot intervenir en la lactància. I interve-nir vol dir, preparar, escalfar i donar un biberó amb tot l’amor del món. I passa que si el teu fill té son, s’adona que els seus braços de pare també poden ser màgics a l’hora de posar-lo a dormir (no tenim pits, o no en tenim per donar-los el mateix ús que la mare, no sigueu animals!).

I pensareu que perquè us estic explicant tot això si és obvi. Doncs ho explico perquè, a mi, m’hagués anat molt bé trobar llibres que em diguessin què passa si el meu fill vomita sang el segon dia d’arribar a casa mentre la meva dona l’està alletant, o webs amb con-tingut i visió del pare (un blog com el meu no m’ha-gués anat malament, suposo que per això l’escric!) i pares amb ganes de parlar de què és ser pare, de com els ha canviat la vida, de com de diferent se senten i que tenir fills i fer de pare són coses diferents. I penso que m’hagués anat molt bé anar a unes clas-ses prepart de pares (on les mares poguessin venir de

forma optativa, igual que ens passa a nosaltres), i a unes classes de part i també a les de postpart. I tot això, per saber que també podem viure una depressió postpart, que les nostres oxitocines també s’alteren i que, de vegades, l’home també passa una quarante-na, o més. I que és normal. I que tot és normal. I que mentre estàs buscant el teu fill també et pots sen-tir malament si les coses es compliquen i que no tot és tan fàcil com t’ho expliquen. I, és cert, no sentim contraccions però si el dolor, per empatia, de no po-der-les sentir. I no podem sentir el dolor als mugrons per la Síndrome de Raynaud, però si el dolor per no saber què fer. I en podem sentir molts d’altres de do-lors, i d’alegria, i de tristesa, i d’ira, i de sorpresa, i de fàstic. Tenim emocions, igual que les mares. Som pares i necessitem poder expressar-ho amb llibertat, entre homes. Som éssers socials, necessitem sentir que pertanyem a un grup, com quan vas al parc, el teu fill “te la lia” i sents la mirada còmplice d’un altre pare que en dos mil·lisegons de creuar-te la mirada, et diu: “T’entenc, el meu fill m’ho va fer ahir i tampoc sabia què fer, i segurament també ho farà demà, i quan passi, necessito trobar-te i que em miris igual que et miro jo”. Això passa! I jo, l’Enric, vull que això passi més. Vull que em pugui ajuntar amb uns quants homes més, pares, i que pu-gui parlar obertament de si tinc ganes de tenir sexe amb la meva dona o no, perquè tenir el fill petit a l’habitació del costat em talla el “rotllo”, o si això li passa a ella, o si tot tornarà ser igual, o si tot se-guirà sent diferent, o si tornaré a dormir, o a deixar de patir o a qualsevol cosa que tingui a veure amb fer de pare. Vull muntar grups de pares perquè ens expliquem tot això i més, molt més. Per compartir les emocions de fer de pare, i perquè aquestes mirades de complicitat que només sabem tenir nosaltres, els pares, les puguem explicar més i sovint.

T’hi apuntes?

# Enric Bastardas609 025 735Formador en comunicació i personal brandingwww.personetescreatives.wordpress.com

28

EN LES ANTIGUES TRIBUS ES CONVIVIA EN SOCIETAT. Potser pensareu que també ho fem, i fi ns i tot algun de vosaltres ho feu. Però seríeu l’excepció. Que és la “societat”? Segons la Vikipèdia “és el conjunt d’indivi-dus que comparteixen fi ns, conductes, cultura i que es relacionen interactuant entre si, cooperativament, per construir un grup o una comunitat”. Sona bé, oi? Jo em sento identifi cada amb la primera part, però no amb la segona. Cooperativa? No cooperem de forma general, sinó de forma excepcional. Compartir? Compartim al-guns espais i poc més. El carrer, els parcs, les places... Llavors realment vivim en societat o dins d’una socie-tat? Hem format  micro grups  on vivim envoltats de gent i sols al mateix temps.

Ara bé, com afecta això a la maternitat? Estem acos-tumats a estar sols, envoltats d’un petit i selecte nom-bre de persones, família o amics, amb els quals compar-tim la visa, gustos, afi cions o sang. No és massa difícil... Però arriben els fi lls i amb ells nous interessos i preocu-pacions i molts cops les persones del nostre cercle de confi ança ja no ens aporten el mateix que abans. Elles segueixen amb les preocupacions i afi cions que abans compartíem, però que ara, per a nosaltres han passat a segon pla. Ara ens apassiona mirar al nostre petit i explicar a tothom el nostre dia a dia. Sovint vivim un distanciament, incomprensió, tristesa i al fi nal soledat. La maternitat ha girat la nostra llista de prioritats i això ens afecta a molts nivells. No vivim en societat? Llavors per què ens sentim tan soles quan tenim un fi ll? Fins hi tot amb la gent que tenim a prop, els avis o altres pares que ja han passat per això o germans que també tenen fi lls, ens donen, amb la millor de les inten-cions, una sèrie de consells que més que ajudar-nos ens atabalen i no encaixen amb nosaltres. I quan tenim un problema, no sabem a qui recórrer. Som una espècie que aprèn per imitació. Com podem imitar el que mai hem vist? I si sentim que el que imitem no és el que real-ment necessitem nosaltres i/o els nostres fi lls?

Tenir a la Marta va ser, és i quasi segur que serà l’expe-riència més màgica de la meva vida. Agafar-la, veure-la, sentir-la... Segur que com a mi se us posen els pèls de punta només de recordar l’arribada del vostre fi ll a casa. Crec que la il·lusió i la por estaven amb nosaltres aquelles primeres setmanes, a parts iguals. I també hi havia una visitant gens desitjada: la soledat. Em sentia molt sola, tremendament sola durant la primera infàn-cia de la meva fi lla gran. Potser us heu sentit identifi -cades amb aquesta frase, o potser no, en l’últim cas us dono l’enhorabona. Per què tenir una maternitat soli-tària és molt dur. Ara miro enrere i no comprenc com vaig poder viure tants anys sense la meva tribu. Què és una tribu? Una tribu és un grup de persones amb

SETENBRE 2015

un interès comú que es donen suport mútuament.... Ara sé que jo i totes les mares necessitem una tribu. O aniré més enllà. Totes les famílies necessiten una tri-bu. Perquè la tribu el que fa és fer costat a la mare, oferir, suport i gent que es preocupa per tu i t’escol-ta, ofereix un lloc on ningú et jutja ni et critica, una segona família amb la qual comparteixes un camí molt poderós. I ja sabem que si la mare se sent segura i acompanyada estaré més feliç i aquesta és la millor re-cepta per emprendre els reptes diaris que ens planteja la maternitat. Al fi nal, la tribu torna a les mares el seu lloc, ens “empodera”, ens anima a implicar-nos i a deci-dir. Ens tornem conscients que hi ha molts camins i que hem de decidir que volem per a nosaltres i els nostres fi lls. Ens torna el control de les nostres vides i ens fa plantejar el motiu que ens porta a fer totes i cada una de les coses que fem amb els nostres petits.

Pot ser un grup físic que es reuneix periòdicament o pot ser un grup cibernètic que es comunica mit-jançant un fòrum o similar. La tribu no et diu que has de fer, no com, no quan, ni et jutja pel que has fet, fas o faràs. La tribu està formada per mares imperfectes que necessiten un espai per compartir amb altres ma-res imperfectes. Mares que et donen suport i t’expli-quen la seva experiència, per si et pot servir d’ajuda, o et recomanen un llibre o un article que van llegir. O que senzillament t’escolten. Mares que van a compar-tir temps amb altres famílies que estan passant per situacions semblants. Mares que ens aporten, encara que no ens diguin res, només veient com interactuen amb els seus fi lls.

Hi ha una imatge que roda per internet que m’agrada molt. Hi surt una mare recentment estirada en un llit donant el pit al seu nadó. I desenes de mans d’altres ma-res agafen un preciós cobrellit amb el qual els tapen... Així hauria de ser la societat. Així és la tribu. Suport quan fa falta, ànims, orelles que t’escolten i braços que t’abracen. Un somriure de complicitat, una ria-lla, un gest, un favor, agraïment, por, llàgrimes... Veig tantes coses noves cada cop que ens reunim la tribu... La tribu ha canviat a millor les nostres vides. Creixem com a mares, però també com a persones. Aprenem a ser tolerants i modestes i a adornar-nos que la ma-ternitat, així com la vida, està pintada de mil tons dife-rents entre el blanc i el negre, i que el que sabem pot canviar, cada dia per poder seguir creixent. Aprenem a escoltar als nostres fi lls i a recordar que són ells els millors mestres que podem tenir. Ens aporta calma saber que són moltes les famílies que tenen dubtes semblants, que no vivim sols, que hi ha gent que ens comprèn... La maternitat és un camí per compartir, un camí que no acaba mai, que canvia de color, que no sempre és feliç. Un camí que pot resultar bastant dur, però sens dubte el més màgic que emprendrem mai, de la mà de les persones més importants de les nos-tres vides, els nostres fi lls. I si estem rodejades d’ami-gues que ens acompanyen, és, si cap, millor encara.

Damaris Esteve

T R I B U

29mums.cat

educació

L’escola es caracteritza per ser un centre educatiu, petit i per tant, de caràcter familiar. On els infants, a partir dels 4 mesos, reben una atenció més personalit-zada i s’estableix una relació molt propera entre infants, educadores i famílies. Utilitzem un sistema en el qual els nens acaben sen-tint l’anglès un 75% del seu temps i un 25% català/castellà. Emprem l’anglès d’una manera funcional... amb sentit. Tanmateix, l’infant es pot expressar amb la seva llegua materna d’una forma lliure i còmode a mesura que va incorporant de forma quotidiana nou vocabulari de llengua estrangera.

També destaquem la nostra forma d’enfocar l’educació, on contemplem diversos aspectes que pensem que són essencials:

Respectar el ritme dels infants. Vivim en una societat accelerada i en les nostres vides quotidianes no tenim present el ritme dels infants. A Little Nursery, caminem i avancem al ritme de cadascun dels infants del centre per anar conquerint les fites proposades.

Respectar les individualitats. Cada infant és diferent i cadascun d’ells aprèn segons les seves habilitats i capa-citats cap a un objectiu comú. Les activitats són obertes, perquè cada nen es desenvolupi amb plenitud.

Aprenentatge global. Els infants aprenguin diversos aspectes que es complementen. És a dir, no treballar les matemàtiques separades de la plàstica sinó que a partir d’un context real, podem treballar diversos as-pectes que tenen a veure els uns amb els altres.

Dinàmic i participatiu. Volem que els infants siguin ac-tius en l’aprenentatge i ells mateixos els que explorin

i descobreixin el seu entorn a través de la interacció.Propostes amb sentit. Volem que les propostes siguin properes als infants, afavorint l’interès i la curiositat envers allò que volem treballar en aquell moment.

Treball Inter nivell. Considerem important barrejar els infants de diverses edats, afavorint la interacció on aprenen els uns dels altres, afavorim la comunicació i valors de convivència com: el respecte, saber ajudar, … és una forma d’oferir un context quotidià com el que ens trobem al carrer, a casa, a la botiga…

Treball per racons. Creem espais d’aprenentatge per tal d’estimular i potenciar les capacitats potencials dels infants, espais creats a partir d’una ambientació: con-tes, cuina, teatre,… afavorint la interacció i el procés de socialització a través de les diverses situacions sor-gides en el joc.

La importància de les rutines. L’adquisició dels hàbits i les rutines en aquestes edats es duen a terme d’una manera pautada i amb plena consciència. Tenim molta cura de l’alimentació, de la higiene i del son dels in-fants dia rere dia per afavorir la seva autonomia.

Els horaris, estan pensats per poder conciliar la vida la-boral amb la vida familiar, és per això que contemplem el servei despertador i el servei espai joc o acompanya-ment a l’infant, els quals es poden adaptar segons les necessitats de cadascun.

Al centre també potenciem la música com eina de joc, aprenentatge, estimulació i desenvolupament de les capacitats de l’infant. Enfocada com a recurs on poden reconèixer i expressar les seves emocions.

# Equip little nursery

little nursery

30

c r i a n ç a

alternatives al

“El meu fill plora de seguida quan no faig el que ell vol”, “la meva filla es tira al sòl i crida quan s’enfada”, “quan li dic que no pega i crida”, etc. Aquestes són al-guns dubtes de pares preocupats per la conducta dels seus fills. Aquests comportaments corresponen a les típics enrabiades que els nens i nenes tenen entre els 18 mesos i els 4 anys d’edat, a causa de la seva poca tolerància davant les frustracions.

L’experiència ens diu que quan els pares aprenem com manejar aquesta etapa, el resultat són nens més tranquils i equilibrats emocionalment. Per tant, nens feliços i amb més habilitats emocionals.

Els càstigs

Quan un límit és sobrepassat, evita el càstig. No s’aprèn gens quan els nens són copejats o humiliats amb crits. Deixa enrere la idea que per fer que els nens apren-guin dels seus actes, primer hauràs de fer que paguin per ells. Les eines que et presentem a continuació són idees alternatives que tu com a mamà papà, o cuida-dor, podràs prendre per educar al teu fills. Tingues pre-sent que cada individu i família són únics, és per això que hauràs d’escollir aquelles eines que siguin funcio-nals d’acord a això.

1. Fes preguntes: Què va passar?; I ara, com ho resoldràs?; Què creus que va ocasionar que passés?; Què vas aprendre d’això? És probable que les primeres vegades que implemen-tis aquesta eina, els teus fills contestin “no sé” perquè estan desconcertats sobre la nova forma en què actues quan ells sobrepassen un límit, llavors, si et contesta “no sé” tu simplement digues-li: “ets bo resolent proble-mes, perquè no ho penses un moment i després reprenem perquè m’expliquis les teves conclusions?”.

2. Evita les lluites de poder. Quan el teu fill estigui en negació i no et faci cas, evita entrar en lluita de poders per tractar d’obligar-ho per-què això pot ser molt esgotador i un cercle viciós. En moltes ocasions és molt efectiu dir-li el que tu faràs en lloc d’obstinar-se en què ell compleixi una ordre en aquest mateix instant, per exemple: “Rentaré solament la roba que estigui en el cistell”, o “Si no reculls les teves

joguines després de jugar amb elles, com hem dit, ho re-colliré jo i quedaran guardades tot un dia”.3. Expressa com et sents:“Estic molt molest(a) pel que acabes de fer i m’agradaria comptar amb la teva ajuda per solucionar-ho”.

4. Confia que el teu fill sigui qui és, dient: “Estic segur(a) que pots pensar en una solució útil per resoldre aquest problema, confio en tu”.

5. Motiva el respecte dient-li al teu fill: “Sé que pots dir el mateix d’una manera respectuosa, no respondré a aquestes maneres”.

6. Aplica “temps fora positiu” dient: “Estic molt dis-gustat amb el que acabes de fer, però com m’importes, esperarem a que puguem calmar-nos tots dos per ser res-pectuosos i continuar amb aquesta conversa”.

7. Actua sense parlar: Simplement pren la mà del nen i mostri-li el que ha de fer.

8. Utilitza frases amables i fermes alhora: “És mo-ment de pujar-nos al cotxe, jugarem al que tu vols més tard”.

9. Quan el nen està en plena enrabiada (fora de casa), ho prens de la mà (o en braços) i li dius: “És necessari anar-nos ara, ho intentarem un altre dia”.

10. Aplica la conseqüència lògica que s’hagi acor-dat en la junta familiar: Parla prèviament amb els teus fills i digues-los què passarà si una regla no es compleix perquè estigui previngut i sàpiga que les se-ves eleccions tenen conseqüències.

11. Re-dirigeix la conducta: Els nens (i totes les indi-vidus), estan més disposats a reflexionar sobre els seus actes quan els seus pares, els donen la possibilitat d’in-tentar-ho novament en lloc d’humiliar-los pel que van fer. Així que si el teu fill fa alguna cosa que et disgusta, convida-ho a fer alguna cosa útil per a la família com una forma de recuperar-se del seu error.

12. Sé un exemple congruent: Si el que estàs tractant de demanar-li al teu fill és que es calmi i reconsideri

SETEMBRE 2015

càstig

les seves accions, no podràs fer-ho des de l’enuig o la ira que sents pel que ell va fer. Hauràs de primer po-der calmar-te tu i pensar per saber que li diràs o com actuaràs.

13. Aplica la fórmula: “privilegi = responsabilitat / manca de responsabilitat = pèrdua de privilegi”. Tenir coses que ens alegren o faciliten la vida és un privilegi, la responsabilitat que acompanya a aquest privilegi és cuidar-les.

14. Juntes Familiars: Quan un límit sigui traspassat una vegada i una altra, en lloc de dir sempre “però ho hem parlat cent vegades”, reprèn l’assumpte per discu-tir-ho en junta familiar i entre tots elaboreu una alter-nativa més efectiva.

15. Considera els comportaments desafiants com a oportunitats per adquirir habilitats de vida: Per exemple, després d’una enrabiada ja en l’etapa de calma, convida al teu fill a parlar sobre el succeït, ensenya’ls quins són les formes correctes de fer o de-manar les coses. Conforme vagi creixent, anirà incor-porant aquests aprenentatges.

16. Ajuda-ho a identificar les seves emocions: Expressar el que pensem i sentim no és cosa fàcil. Ni tan sols molts adults poden fer-ho. Crea una cartolina amb cares (emoticons) amb expressions bàsiques com a alegria, tristesa, enuig, por, sorpresa, etc. i ensenya al teu fill sobre aquestes emocions. Digues-li que quan no pugui dir-te com se sent, pot recórrer a la cartolina

per assenyalar-t’ho.

17. Usa contes i jocs per entrar al seu món. El joc i els contes són primordials en la infància i un excel·lent camí per educar. Adquireix llibres que fomentin valors, que parlin d’hàbits i situacions de la vida quotidiana que pogui viure el teu fill i llegeix-los amb ell/ella. En algun moment que visquis una situació relatada en al-gun dels contes, recorre a aquesta informació com a auxiliar en el problema.

18. Entrena i dóna seguiment: Ningú neix sabent, per tant, si volem que els nostres fills siguin cooperadors i facin les coses que els demanem, és necessari prendre el temps previ per entrenar-los i explicar-los els proce-diments. Jugant també es pot ensenyar, no oblidis que l’aprenentatge s’adquireix millor si està relacionat a una experiència positiva.

19. Connecta amb el teu fill: Mai oblidis que l’arma més poderosa per evitar el mal comportament és do-nar-li al teu fill el missatge d’amor. Assegura’t de fer-li saber que és important i valuós. Com va dir el Dr. Drei-kurs: “Un nen mal portat és un nen descoratjat” Enco-ratja al teu fill amb amor i connecta-ho a la teva família.

20. Segueix la regla d’or de la criança respectuosa: Posa’t en el lloc del nen i tracta-ho com t’agradaria ser tractat en la mateixa situació.

Educar no és gens fàcil, però si ho fem amb amor, estic convençuda de què criarem a grans personetes!

31mums.cat

a g e n d a

AGENDAsetembre

fi ns el 15/09/2015EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA:NÚVOLS CREATIUSExposició de fotografi es realitzades pels alum-nes del taller Diverteix-te fent fotografi es de l’Escola Vedruna - Berga, impartit per l’AFT-DAO Berga.

BIBLIOTECA MUNICIPAL DE BERGA(Ramon Vinyes i Cluet)Plaça Europa, 1

19/09/2015 al 20/09/2015FIRA DE SANTA TECLAFira agroalimentària i ramadera ubicada al Passeig de la Industria de Berga, ambexposició d’animals, productors agroalimentaris i el Món Rural. Es complementa amb altres parades relaciona-des amb maquinària agrícola i també d’altres de caire artesanal, trobada d’Acordions, Troba-da de puntaires o Ball i exhibició de Country.També s’organitzen tallers infantils, espais de demostració, etc.

01/09/2015 de 11:00 a 13:00TORRES I MURALLES, FEM UN CAS-TELL MEDIEVAL!Taller per a nens i nenes on construirem un cas-tell medieval amb materials reutilitzables, com el cartró, i el decorarem amb cintes de colors. Cal que els infants hi assisteixin acompanyats d’un adult.

MUSEU DE LA TÈCNICA DE MANRESAPreu: 1.5€/infant

01/09/2015 al 04/09/201511:00 a 13:00CICLE DE TALLERS FAMILIARS RELA-CIONATS AMB LES EXPOSICIONS DE LA SÈQUIA I LA CINTERIATallers per a nens i nenes en què confecciona-rem manualitats ben originals i estiuenques relacionades amb les cintes. Cal que els infants hi assisteixin acompanyats d’un adult.

MUSEU DE LA TÈCNICA DE MANRESAPreu: 1.5€/infant

03/09/2015 de 11:00 a 13:00DECORA LES TEVES PLANTES!Taller per a nens i nenes on caldrà posar molta imaginació per decorar torretes i complements perquè les nostres plantes creixin més alegres. Cal que els infants hi assisteixin acompanyats d’un adult.

MUSEU DE LA TÈCNICA DE MANRESAPreu: 1.5€/infant

20/09/2015 de 11:00 a 12:30ELS TEUS AMICS PREHISTÒRICSActivitat per a públic familiarEdat recomanada: de 4 a 12 anys

MUSEU COMARCAL DE MANRESA+info: www.museudemanresa.cat

25/09/2015 de 18:00 a 19:00L’hora del conteSTORY TIME, a CÀRREC de KIDS&US, SCHOOL OF ENGLISH

SALA INFANTIL DE LA BIBLIOTECA DEL CA-SINO, Passeig Pere III, 29

últim cap de setmana setembre FIRA DE SANT MIQUELL’origen es remunta a fi nal del segle XII, quan el rei Alfons i concedeix la carta de població amb franqueses a la vila de Santpedor. Durant l’edat mitjana la Fira es consolida con una de les més importants de la Catalunya interior, i en el transcurs dels anys, es va adaptant a les circumstàncies de cada període històric: fi ra artesanal, fi ra ramadera, etc.¬. Des de l’any 1991. s’aposta ,any rere any, pels productes naturals i ecològics. En la Actua-litat la fi ra de Sant Miquel s’ha consolidat com una de les principals de la Catalunya interior. Diversos actes culturals amenitzen la fi ra: ac-tes tradicionals, músics al carrer, exposicions, xerrades...

20/09/2015 tot el diaAPLEC DE SANT SALVADOR, SÚRIA Tés un dels aplecs més tradicionals de la vila, que se celebra a l’entorn d’una ermita ubicada en un dels cims més elevats del terme munici-pal (523 metres d’alçada). A prop de l’ermita actual, que va ser construïda l’any 1888, es troba l’ermita vella, d’origen medieval i que actualment està reconstruïda.

32 SETEMBRE 2015

agenda

manresa

berga santpedor

súria

Si vols aparèixer en aquesta secció posa’t en contacte

amb nosaltresmcc@mums.cat

ACTIVITATS FAMILIARS?

ORGANITZES

33mums.cat

a g e n d a

2/09/2015 al 15/09/2015FESTA MAJOR DE CARDONALa Festa Major constitueix el patrimoni festiu més important de la vila des del 1674 quan a Cardona se celebrà la primera festa sota l’advocació de la Mare de Déu del Patrocini, patrona de la vila.

Avui, aquests tres segles d’història s’entrella-cen i es fusionen en un programa d’actes que s’ha anat enriquint i transformant en funció dels temps i les seves circumstàncies. La Fes-ta Major, en la seva doble vessant religiosa i cívica, inclou actes i esdeveniments de tradició centenària.

Així, dins les festes religioses, destaquen el trasllat i processó de la Mare de Déu Petita amb el Ball de Bastons, els ofi cis i la proces-só solemnes. La festa cívica té com a element més representatiu el corre de bou a la plaça de la Fira, amb l’ajuntament com a teló de fons. Tres segles després del seu naixement, la Festa Major de Cardona s’ha enriquit amb la incor-poració de multitud d’actes esportius, teatre, música o cinema, convertint-se en un mosaic d’elements festius que conviden a conèixer-la i a gaudir-la.

+info: www.cardona.cat/

08/09/2015 al 11/09/2015FESTA MAJOR DE SOLSONALa Festa Major de Solsona és una de les més antigues i alhora amb més tradició de totes les festes majors que actualment se celebren arreu del país. Aquest ric i secular patrimoni festiu recula en la llunyania dels temps, almenys des del segle XIV.

+info: www.solsonalafesta.net

solsona

manlleu

calldetenes

st.agustí

cardona

26/09/2015 de 10:00 a 19:00FIRA DE LA MERCÈLa fi ra del comerç i la bona teca. Degustació de productes gastronòmics locals. Mercat de pagès. Fira de comerç al carrer. Activitats artís-tiques i lúdiques. Tallers i concursos

+info: www.calldetenes.cat.

07/09/2015 al 10/09/201509:00 a 13:00ELS CRACKS DE LA CUINATallers de cuina infantil. Vine a la cuina del Mercat Municipal de Manlleu i demostra als teus pares de que ets capaç! Taller de cuina per a nens i nenes de 7 a 14 anys perquè puguin descobrir i experimentar a la cuina.AULA DE CUINA DEL MERCAT MUNICIPAL (1R PIS) Places limitades

28/09/2015 de 10:00 a 14:00FIRA DE L’HOSTAL DEL VILARal municipi de Sant Agustí de Lluçanès, una fi ra que amb els anys ha esdevingut tot un re-ferent identitari per a la comarca del Lluçanès i que ha sabut renovar-se adaptant-se als nous temps sense oblidar les seves arrels agrícoles i ramaderes.

+ info: www.consorci.llucanes.cat

06/09/2015FESTA BARROCA A MOIÀRETORN AL 1714L’11 de setembre de 1714, 40.000 soldats franco-espanyols van atacar Barcelona. Tot i la ressistència heròica, els catalans van per-dent terreny. El conseller en cap, Rafael Ca-sanova, cau ferit en l’atac al baluard de Sant Pere. Al migdia, la ciutat capitula i és ocupada. La caiguda de Barcelona i el posterior Decret de Nova Planta representen la dissolució de les antigues institucions catalanes de govern i també la fi de Catalunya com a nació sobirana. Moià commemora la vida quotidiana d’aques-tes primeres dècades de 1714 a l’entorn de la guerra de Successió i la vida d’en Rafael Casa-nova, el qual va néixer en aquesta vila de la Catalunya central.

A la festa els visitants podran trobar cercaviles històriques, representacions teatrals, mercat d’època, demostracions d’ofi cis...

+info: www.retorna1714.moia.cat

moià

Distància: 4,97 km

Desnivell: 190 m

Dificultat: Moderada

Temps: 1h 30 m

Senzilla passejadeta pels voltants de Mura, que

ens permet contemplar aquesta encantadora

població des d’una posició enlairada i visitar

l’assentament del Puig de la Balma, un dels in-

drets més espectaculars de la nostra geografia.

El camí està perfectament senyalitzat: durant

el primer tram hem de seguir les indicacions de

“La Creu de la Vila”; després les del “Puig de la

Balma” i, d’aquest, a Mura.

0:00 h. Iniciem la caminada al Centre d’Inter-

pretació de Mura, situat a la part baixa de la

població, a l’entrada d’aquesta per la carretera

de Rocafort. 

Deixem l’edifici de les antigues escoles,

que ara acull el Centre, a la nostra esque-

rra; al final de l’edifici, el camí baixa cap a la

dreta per travessar la Riera de les Nespres.

Creuem la riera i, immediatament, un indica-

dor ens assenyala que hem de tombar cap a

l’esquerra; els primers metres el camí segueix

la riera, però aviat s’enfila cap a la nostra dreta

pel mig del bosc. 

El camí guanya alçada ràpidament per-

metent-nos una visió general de Mura,

amb l’església de Sant Martí en primer

terme, a la part baixa de la població.

0:20 h. “La Creu de la Vila”. Talaia que s’alça

davant Mura, presidida per una creu metàl·lica. 

En direcció SW es pot veure ja el Puig de la Bal-

ma. El camí per arribar-hi va davallant suaument

enmig del bosc, resseguint els entrants i sor-

tints del relleu. Al fons, a la nostra dreta, la vall

d’obre i ens deixa veure la plana del Bages i, al

fons, el Port del Comte, Serra d’Ensija i el Cadí.

0:50 h. Bifurcació: seguint recte aniríem al gran

casalot de la Vila (aquest serà el camí que segui-

rem per retornar a Mura). Nosaltres hem d’enfi-

lar-nos cap a l’esquerra per un corriol que, des-

prés de passar al costat d’un cobert, desemboca

Vols viure una aventura únicai descobrir llocs màgics? Et proposem una sortida en família a prop de casa!!!

MuraEl puig de la BalmaMura - balmes, masies i molins

font i imatges:www.xinoxanocaminadEs.blogspot.comhttp://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6947879

mums.cat

a una pista. La seguim a l’esquerra per arribar

1:00 h. “el Puig de la Balma”. Fantàstica cons-

trucció datada el segle XII que aprofita una gran

balma com a part de l’habitatge.

Per retornar a Mura hem de desfer el darrer

tram de camí i baixar pel corriol del costat del

cobert fins arribar a la bifurcació esmentada a

(0:50). Un com a la bifurcació, seguim el camí

cap a l’esquerra, en direcció a la gran casa de la

Vila. Deixem aquesta casa a la nostra esquerra

i comencem a baixar fins arribar, després d’un

seguit de llaçades, a la riera, davant de Can

Miqueló. 

Seguim un petit tram per la llera de la riera

fins que el camí s’enfila lleument a la dreta,

travessa la Riera de les Nespres per arribar 

1:30 h. “molí del mig”, actualment con-

vertit en museu. El camí passa per sota i

s’enfila a poc a poc fins arribar a la carre-

tera, que hem de seguir a la dreta. Aviat

passem per una àrea d’esbarjo i arribem

1:45 h. Mura.

vista del poble de mura