Imatges per a parlar

Descriu la imatge. Què et fa pensar?

Bibliografia disponible al Centrede Documentació del CCCB

AA.VV: Ciutat Vella. Ciutat construïda. Promoció Ciutat Vella.1988-2000. El Cep i la Nansa Edicions. Barcelona, 2003

AA.VV: Atlas Histórico de Ciudades Europeas. Península Ibérica.Ed. CCCB i Salvat. Barcelona, 1994.

AA.VV: Escenes del Raval. (catàleg d’exposició) Ed. CCCB -Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d’Història.Barcelona, 1995.

AA.VV: Apartheid. El mirall sud-africà. (catàleg d’exposició)Ed. CCCB i Diputació de Barcelona. Barcelona, 2007

AA.VV: “L’atracció de Barcelona. Migracions del segle XX”.L’Avenç, febrer 2003.

AA.VV: “Immigració a Catalunya”. L’Avenç, gener 2005.

ALBERCH i FUGUERAS, Ramon (direcció): Els Barris deBarcelona. Vol. I. Ciutat Vella – L’Eixample. Enciclopèdia Catalana.Barcelona, 1999.

ARTIGUES VIDAL, J.; MAS PALASÍ, F.; SUÑOL FERRER, X.: ElRaval. Història d'un barri servidor d'una ciutat. Associació deVeïns del Districte Vè. Barcelona,1980.

BUSQUETS, J. i altres: La Ciutat Vella de Barcelona. Un passatamb futur. Ed. Ajuntament de Barcelona – Foment Ciutat Vella –Universitat Politècnica de Catalunya. Barcelona, 2003.

CARRERA, Carles: La Barcelona literària. Una introducciógeogràfica. Ed. Proa. Barcelona, 2003.

DELGADO, Manuel: La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del“modelo Barcelona”. Ed. Los libros de la Catarata. Madrid, 2007.

GUERIN, José Luis: En construcción. Ed. Planeta.Barcelona, 2002. (DVD)

NAÏR, Sami: La immigració explicada a la meva filla.Ed. Plaza Janés. Barcelona, 2001.

NAÏR, Sami: Y vendrán… las migraciones en tiempos hostiles.Ed. Planeta. Barcelona, 2006.

RUMBAU, Montserrat: La Barcelona de fa 200 anys.Ed. Tibidabo. Barcelona, 1992.

VERDAGUER i SERRA, Antoni: Raval literari. Ellago Edicions.Castellón, 2005.

VILLAR, Paco: Historia y leyenda del Barrio Chino (1900-1992):Crónica y documentos de los bajos fondos de Barcelona. Ed.La Campana. Barcelona, 1997.

Altres referències literàries

AAVV: El Raval de Barcelona. Immigració: Històries d’anadai tornada. Ed. Grup d’Estudis Pedagògics, Barcelona, 2003.

AAVV: El cor del Raval. Parlen els joves. Edicions 62.Barcelona, 2006.

MOIX, Terenci: El Peso de la Paja. Ed. Plaza y Janés.Barcelona, 1994.

RUIZ ZAFÓN, Carlos: L’ombra del vent. Ed. Planeta.Barcelona, 2002.

VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel: El Pianista. Ed. Plaza y Janés.Barcelona, 1983.

Enllaços web

http://php.ravalnet.org/ravalnet

http://www.bcn.cat

http://www.cccb.org

http://www.totraval.org

http://www.coordinadoraraval.org

Han obert la Rambla del Raval perquè la brisa

es passegi entre la gent que enyora els racons

on la lluna dormia la revetlla dels enamorats.

Han obert una Rambla al cor del Raval

i els àrabs prenen el sol sota les palmeres,

han obert una Rambla...,

i, a poc a poc, s’hi arreglen les façanes menjades

pel temps i la metralla

d’una Guerra que sembla molt llunyana.

Han obert una Rambla al cor del Raval

i no se si sóc al Marroc o al Senegal,

camino entre botiguers pakistanesos

i manobres i passavolants saharians.

Sona música hindú, argelina,

hi ha dones passejant amb vel,

homes bruns de caballera atzabeja

i restaurants per cruspir “falafel”;

vells de barba blanca turbant i gel·laba,

que es saluden en el nom d’Alà

són Mohamed, Rachid, Mustafà

i van a la mesquita i celebren el Ramadà.

Han obert una Rambla al cor del Raval

perquè es barregi la gent,

Ëtnies i cultures diferents

caminen pel nou passeig...

(...)

La rambladel Raval

Quina imatge ens dóna el poeta de la Rambla del Raval?Com l’has vist?

AISA, Ferran: La Rambla del Raval. Ed. Emboscall.Col. El taller de la poesia, 76. Barcelona, 2004. pàg. 70

Fes una relació dels temes exposats al text i contrasta les tevesopinions i les teves experiències amb la resta de companys.

SUBIRATS, Joan i RIUS, Joaquim: Del Xino al Raval.Cultura i Transformació social a la Barcelona Central.Editorial Hacer. Barcelona, 2008. Pp. 17-19

Tema de reflexió i diàleg

El gran canvi

Més informació Un poema per comentar

FERRAN AISA

Bloc de notes

Quan vàrem inaugurar el CCCB, a l’any 1994, el Raval era un barriempobrit, amb zones molt degradades, en ple procés de renovació.Érem el primer dels nous projectes dissenyats amb la idea derevaloritzar el barri i donar-li la centralitat que mai hauria hagutde perdre, no en va el Raval està al cor de la ciutat. Un mes abansde la inauguració es va cremar el Liceu. Barcelona vivia llavors unaressaca olímpica, aquests anys de mal cos que deixa el pas d’unesdeveniment que, per uns dies, va fer cosmopolita la pell de laciutat. L’incendi del Liceu va augmentar la melancolia. A finals dels80 s’havia dissenyat el projecte que, Del Seminari al Liceu, haviade crear una rambla cultural paral·lela a les Rambles de tota lavida. Nosaltres ens estrenàvem i, com una maledicció, a l’altrepunt de l’eix cremava el gran teatre líric de la ciutat. Però la reformadel barri continuava. Era impossible d’aturar.

Tretze anys després tot ha canviat. El carrer Montalegre, que eraun carrer fosc, ple de magatzems i altres construccions en desús,té ara, renovat i eixamplat, la vitalitat que emergeix de la intensavida del CCCB i de la Universitat que tenim al davant. Llavors eradifícil fer venir la gent de fora del barri quan es feia fosc: ara hi haenrenou a totes hores. Aquells projectes que només existien sobreels plànols ja són realitat, sigui el MACBA, la Biblioteca de Catalunyarenovada o el Liceu reconstruït. El pla de reforma va seguir el seucamí, amb la Rambla del Raval com espai emblemàtic. Els projectesplanejats s’han anat concretant. El barri ha canviat. Ha canviatfísicament i ha canviat humanament. Poc importa que en el projectedels vuitanta a ningú se li hagués acudit pensar que el Raval viuriauna enorme transformació demogràfica. Els vells plans han servitper nova gent, confirmant aquella idea d’en Dipesh Chakrabartyque diu que hem de posar atenció a l’estatge i no a les arrels,perquè l’estatge ens recorda que allà on som sempre hi ha hagutalgú abans que nosaltres. El Raval és un cas d’interès universal enla mida en què està sent capaç de garantir la seva sostenibilitatmalgrat la seva enorme diversitat.

La transformació demogràfica del Raval vol dir immigració. En deuanys s’ha passat d’un 2% o un 3% d’estrangers a un 55%, sicomptem els il·legals. El paisatge cosmopolita epidèrmic delsquinze dies dels jocs s’ha convertit en el paisatge habitual del barri.

On s’allotjaven, aquells dies del 92, els jugadors de la NBA, quevan estrenar un hotel al carrer Pintor Fortuny, hi passa ara, cadadia, una munió de gent d’orígens i cultures diverses. El Raval hacanviat; Barcelona, també. El Raval té encara alguna senyal delbarri canalla que havia estat algun dia, però és, sobretot, un llocd’incorporació a la ciutat de molta gent nova (i sovint pobra) comés propi d’un barri que llinda amb el port. La novetat és la magnitud:el gran nombre de recent arribats.

D’aquesta transformació parla aquest llibre. I, sobretot, del paperque en aquest canvi han representat els nous equipamentsculturals. És un paper modest, perquè les necessitats bàsiquesde la gent d’aquest barri són moltes i nosaltres només hi podemdonar algun cop de mà. Però hem aconseguit portar gent a aquestbarri que potser no hi hauria vingut mai. I el que ve sempre estàexposat a quedar-ne enamorat.

Josep RamonedaDirector del Centre de CulturaContemporània de Barcelona

Itinerariurbans

La ciutatcosmopolita

El raval

El RavalLa ciutat cosmopolita

Servei EducatiuMontalegre, 5 08001 BarcelonaT. 933 064 100 / www.cccb.org

“...i les nostres passes van buscar els carrers exacteson, de joves, havíem començat a caminar plegats. Però hiha molts carrers del Raval que han desaparegut, moltsportals enderrocats, moltes memòries íntimes rendides elsdarrers anys per les excavadores de l’ajuntament a la recercade la dignitat urbana, com si canviant les pedres velles peraltres de noves canviés la pell del veïnat. Amb el que nopensen prou els polítics és que les ciutats les fan lespersones, sigui brut o sigui trist, sigui pobre o sigui benestantel paisatge que trepitgen cada dia. I aquelles dues personesque ara caminaven sota un plugim fi com un tel de ceba,sense preocupar-se gaire per mullar-se, eren com dosarqueòlegs que buscaven amb afany retalls de recordsatrapats a les antigues pedres del Barri Xino d’abans, delRaval ara. (...)”

VALLBONA, Rafael: Plaça dels àngels. Ed. Columna.Barcelona, 2000. Pàg. 253

“El piso de la calle Unión no era grande ni pequeño,aunque suficiente para nosotros, lo que representaba muchoen un Barrio en el que la mayor parte de la gente vivíaarracimada, muchas veces en condiciones de realquiler conderecho a cocina, que era como habíamos vivido, por lo querecuerdo, cuando éramos tres, mientras duró el matrimoniode mis padres. (...)El Barrio, que limitaba al norte con la doble hilera de añejosplátanos de la Rambla, se perdía en sentido opuesto en unlaberinto de hediondas callejuelas cuajadas de ropa tendidaa la que nunca llegaba el sol, rematadas por la bulliciosaavenida del Paralelo, y más arriba por las cuestas del PuebloSeco, llenas de críos que jugaban.”

TORRES, Maruja: Un calor tan cercano, Ed. Alfaguara.Madrid, 1997. Pp. 35 i 38-39.

“No hi ha cap demostració millor del poder i no poderd’una ciutat per ser contínua que posar-se al bell mig de laplaça del Pedró i contemplar tot el que demostra. Un carrerobert per les bombes durant la guerra civil anomenat moltsanys carrer trencat i ara Erasme Janer; la confluència dedos carrers històrics i empobrits, el carrer del Carme i el del’Hospital; l’església del Carme, construïda sobre les ruïnesdel convent de Jerònimes incendiat a la Setmana Tràgica(1909), obra d’un interessant arquitecte, Pericas, a latransició del modernisme, autor en aquest cas d’una notableesglésia pobra per un barri pobre; la font del pedró, amb laseva Santa Eulàlia de posar i treure;... i aquesta capella...aquesta capella que va ser estanc i encara és ferreria iganiveteria, contra la façana de la qual juguen a pilota elsnens perduts sense collar.”

VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel: Barcelones, Ed.Empúries, Barcelona, 1990. Pàg.53

EcològicComercial Tecnològici científic

Cultural Religiós Urbanísitici arquitectònic

Històric Econòmic Lleure

Educatiu Administratiu Artísitc

TIPUS D’INTERÈS DELS ESPAIS

La ciutatcosmopolita

El ravalLlegeix i comentaaquestes cites literàries.