movimentobrer
TRANSCRIPT
Els nous moviments socials
Introducció. Les condicions de vida dels obrers i obreres
4
Léon Frèderic: L’edad del treballador ( 1895)
Els nous moviments socials
Els origens del moviment obrer(segona meitat XVIII-1848)
41
Moviment obrer: Procés a través del qual els obrers i obreres es van identificant com una classe socials amb interessos propis
1.1. Industrialització i associacions d’ofici (segle XVIII)
La industrialització va alterar la societat tradiciónal
L’ expulsió pagesos de les terresLa nova cultura del progrés industrial
amb
afectaProducció tradicional. ArtesaniaArtesans
Proletarització
Associacions d’oficiPrimers conflictes laborals
Els nous moviments socials
Els origens del moviment obrer(segona meitat XVIII-1848)
41
1.2. Repressió, radicalisme i lluita socials
L’auge de la conflictivitat social va provocar la intervenció dels governs amb mesures repressives
Vagues: actes de sedició Associacions de treballadors: entitats subversives
com
Prohibició associacions França: Llei de Chapelier (1791) Anglaterra: Combination Acts ( 1799 -1800)
Per evitar la repressió els obrers s’organitzen en cofradies de caràcterreligiós, festiu o assistencial
Davant les respostes dels governs el moviment obrer es radicalitza
i
Imatges obrers i obreres (segle XIX)
P. Da Volpedo: “El cuarto estado” (1901)
Els nous moviments socials
Els origens del moviment obrer(segona meitat XVIII-1848)
41
1.3. El ludisme (1811-1817)
Moviment que va adquiri auge a Angleterra a partir de 1811 i es caracteritzava per la destrucció o incendi de les màquines o fàbriques.
El seu origen està relacionat
amb · Atur, després de les guerres Napoleòniques· Liberalizació econòmica.· Repressió per part de l’exercit
S’nicià en zones de molta industrialització: Lancashire i Yorkhire
I s’expandir cap a altres zones angleses i del continent europeu
El nom de ludites ve del nom del capità Ludd
El ludites pensaven La màquina provocava atur i reducció delssalaris
que
Els nous moviments socials
Els origens del moviment obrer (segona meitat XVIII-1848)
41
1.4. Les primeres organitzacions obreres (1823-1876)
El 1830 es va crear a Anglaterra l’Associació Nacional per a la Protecció del TreballAgrupació de diverses unions d’oficis(Trade Unions) Formada
perObrers qualificatsAlta tradició de lluitaAlta quota
El 1833 es va constituir la Great Trade Union formada per obrers no qualificats
Reducció jornada laboralAugment salarisDret d’associació
Les seves principals reivindicacions
eren
Multiplicació associacions obreres França:Primera Unió Obrera (1843)Espanya: Asociació de teixidors de Barcelona (1840)
Imatges obrers i obreres (segle XIX)
Anglaterra. Época Victoriana
Els nous moviments socials
Els origens del moviment obrer (segona meitat XVIII-1848)
41
1.5. El cartisme (1839-1848)
Moviment social que procedia de la tradició radical dels treballadors anglesos.
La repressió política contra els obrers i la seva exclusió de la participació electoral i per canviar les lleis es va fer necessari
Sufragi Universal masculí Vot secret Divisió equitativa circunscripcions electoralsCaràcter elegible dels no-propietaris. Sou diputats Accés treballadors a la política
El 1836 es va crear la London Working Men’s Association
la La intervenció política delstreballadors
Va publicar
Carta del poble
Reformes democràtiquesi anticapitalistes
No va aconseguir el seu objectius, peró va mostrar la consciència dels treballadorsal voltant d’uns objectius polítics.
Els nous moviments socials
Els origens del moviment obrer (segona meitat XVIII-1848)
41
1.5. El socialisme utòpic
Teòrics que, des de la primera meitat del segle XIX, condenen les injustícies de la societat industrial que provoca miseries i que van propugnar la dignitat de l’individuoi la solidaritat col·lectiva
Creien en la reforma de la societat per mitjans pacìfics i morals i amb la fundació de comunitats aïllades exemplars (d’aquí el nom d’utòpics)
van elaborarProjectes ideals que pretenien la igualtat social
Aquest intents d’aplicar les idees socials van fracasar
Principals socialistes utòpics Charles Fourier: creació de falansteris Etienne Cabet: disseny nous país: Icària Robert Owen: va defensar la creació de cooperatives. va aplicar aquests principis a la seva fàbrica de New Lanark
Socialistes utòpics
Charles Fourier
Etienne CabetNew Lanark (Escòcia)
Robert Owen
Els nous moviments socials
L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876)
42
2.1. L’impacte de la Revolució de 1848
El 1848, el protagonisme obrer es va desplaçar d’Anglaterra al continent.
Peró la burgesia No va acceptar les propostes reformistes del obrers i va reprimir la insurrecció obrera amb l’exèrcit
Es desenvolupen les dues ideologies fonamentals del moviment obrer: el marxisme i l’ anarquisme.
Sectors del moviment obrer, davant del fracàs i la reacció de la burgesia, plantegen lanecessitat de canviar el model social burgés que cosideren incompatible amb les demandesobreres.
En la revolució de 1848 a Paris els treballadors es van posar inicialment al costat de la burgesia liberal contra les forcés conservadores.
El 1848 va significar la clara confrontació social dels obrers amb la burgesia liberal
Malgrat la repressió el moviment reivindicatiu es va intensificar
Els nous moviments socials
L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876)
42
2.2. El marxisme
El 1848 Karl Marx i Friedrich Engels van publicar el Manifest del Parti Comunista
Primera formulació del socialisme científic un corrent que tindria un impacte profund no només en el moviment obrer, sinó també en la cultura mundial.
La teoría marxista es va bastir sobre tres bases.
1.- La lluita de classes. La història és la lluita entre les classes opressores i les oprimides. Etapes històriques: esclavisme, feudalisme, capitalisme i en el futur socialisme.2.- Critica del present: el capitalisme
3.-Presa del poder pels traballadors creació societat comunista. Igualitaria on no hi haurà explotació
- Explotació de l’home per home.- Plusvàlua: Apropiació per part del capitalista de l’excedent produït peltreballador. General benefici.
Els nous moviments socials
L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876)
42
2.3. L’anarquisme
Menys vertebrat que el marxisme. El primer referent va ser P.J Proudhon; considerava
El pensament llibertari partia del rebuig a tota classe d’autoritat l’anarquia com a model social
que - La propietat privada era un robatori- Rebutjava l’Estat
Es fonamentava en tres principis bàsics
1.- L’exaltació de la lliberat individual en el marc de la solidaritat.
2.- Crítica propietat privada i defensa propietat col·lectiva.
3.- Oposició a tota organització jeràrquica. Principlament l’estat
Els mitjans per destruir l’estat burgués i arribar a una societat sense classeses fonamenta
en - Rebuig acció política i per tant dels partits- Esponatneïtat de les masses
El principal representant de l’anarquisme va ser Bakunin
Els nous moviments socials
L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876)
42
Marxime i anarquisme
Marxisme Anarquisme
K. Marx M. Bakunin
Aspectes comuns- Crítica al sistema capitalista.
-Societat de classes. -Explotació. -Propietat privada- Destrucció capitalisme: Instaurar el socialisme.
Propietat col·lectiva
Diferències
- Conquesta de l’Estat burgés per convertir-lo en un Estat al servei dels treballadors (dictaduradel proletariat). - Autoritari.- Necessitat d’una avantguarda: partit comunista.- Dues maneres per conquerir el poder de l’Estat.
- Reformista: eleccions.- Revolucionària: violència,
- Destrucció de l’Estat- Antiautoritaritarisme- No a l’acció política.- Contraris al reformisme- Protagonisme de les masses.- Insurrecció general.
Els nous moviments socials
L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) I
42
2.4. La formació de la Associació Internaciona de Treballadors (AIT) - I Internacional.
Any 1864. Contacte entre les organitzacions obreres de França i Anglaterra vol agrupar el treballadors de diferents països
La seva organització va ser encarregada a un Consell General dirigit per Marx que vaelaborar
en-Seccions nacionals-Comité Central
Organitzada
En els diferents Congresos ( Ginebre, Lausana i Bruseles) es van impulsar mobilitzacions a tot Europa i Amèrica
- El Estatuts- El Manifest Inaugural
hi havienDiverses tendències
dos principis 1.- Emancipació classe obrera2.- Conquesta del poder de l’Estat
per Jornada la boral 8 horesSupressió treball infantilMillorar condicions laborals donaVaga mitjà de lluita
Enfrotament entre marxistes i anarquistes
La I era Internacional
Els nous moviments socials
L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) II
42
2.5. La Comuna de París (1871)
Durant la guerra franco-prussiana (unificació d’Alemanya) les tropes alemanyes van arribar fins a París. Va ser llavors quan a París es va produir la insurrecció espontània com a reacció davant la derrota i contra els poders tradicionals de l’Estat (exercit i burgesia fonamentalment).
Va ser un alçament
Obrer i popularVa dur Proclamació
Comuna de ParisNou estat democràtic i social obrer
de
de
conjunt de reformes
Revolucionàries
-Nacionalització béns del clergat-Anulación lloguers-Cooperatives obreres.-Ensenyament laic i gatuït
La Comuna va se reprimida per l’exercit.
La repressió va ser duríssima: 17.000 afussellats i 40.000 detencions.La AIT va ser declarada il·legal
La Comuna de Paris 1871
La Comuna de París 18 une rue de Paris en mai 1871 ou La Commune 71 Maximilien Luce
La Comuna de Paris (1871)
Els nous moviments socials
L’epoca de la Primera Internacional (1864-1876) II
42
2.6. La crisi de la Internacional
La derrota de la Comuna va tenir una gran repercussió en l’AIT.
Divisió entre marxistes i anarquistes
Formació de partits nacionals
depels Marxistes la causa del fracàs va ser el caràcter espontani i la manca de direcció.
Els anarquistes no van acceptar laproposta de formar partits i van serexpulsalts
La AIT es traslladà a Nova York, on va anar perdent força
Els nous moviments socials
L’expansió del moviment obrer
43
3.1.Cap a un sindicalisme de masses (1870-1930)
Cami cap un sindicalisme massiu
Des del darrer quart del segle XIX, el capitalisme va experimentar un importantcanvi: la Segona revolució Industrial i l’Imperialisme
Repercussions notables en el moviment obrer
de -Creixement proletariat- Incorporació de sectors no especialitzats (miners, estibadors)- Fragmentació moviment obrer (sectors terciari)
Creació de sindicats centralitzats
Els nous moviments socials
L’expansió del moviment obrer
43
3.2.La formació dels partits socialistes
D’acord amb la Iera Internacional es van formar el partits socialistes nacionals
de
Alemanya SPD Parttit Socialdemòcrata Alemany (1875. Marxista)
Programa - Democratització societat- Estat del benestar- Regulació mercat laboral
de ReformistaFrança PSF. Partit Socialista Francès (1905. Marxista)
PLB. Partit Laborista Britànic (1900-1006). Dependènciadels sindicatsAnglaterra
Els nous moviments socials
L’expansió del moviment obrer
43
3.3.L’univers anarquista
L’anarquisme va arrelar principalment a Espanya i Itàlia.
de
Van sorgir 2 corrents
de
1.- Anarcomunisme: propugnava l’acció directa iviolenta (ús de la violència)
Atemptats
2.- Sindicalisme revolucionari: contrari als atemptatsDefensora d’un sindicalisme de masses
Els nous moviments socials
L’expansió del moviment obrer
43
3.4.Les tendències ideològiques socialistes
En la dècada del 1890 va començar una polèmica sobre el caràcter reformista o revolucionaridels partits socialistes
de
Van sorgir 2 corrents
de
1.-Revisionismes (Eduard Bernstein) Reformistes. Pragmàtics
considerava a.- Es sistema capitalista éspot millorar internament i fer-lo més just.b.- Democràcia parlamentàriapermetia als treballadors aconseguir reformes.
2.- Revolucionaris ( Lenin). considerava de a.- Que s’havia de fer la revolució
i destruir el capitalismeb.- La democràcia parlamentària noera ùtil per fer la revolució