mosaics de justinià i teodora i els seus seguicis · pdf filepoble de canviar de...
TRANSCRIPT
MOSAICS DE JUSTINIÀ I TEODORA I ELS SEUS SEGUICIS
DOCUMENTACIÓ GENERAL
Títol: mosaics de Justinià i el seu seguici i Teodora i la seva cort!
Autor: desconegut!
Cronologia: 547!
Estil: bizantí!
Tècnica: mosaic de tessel·les!
Suport: mur!
Localització original i actual: presbiteri de l'església de San Vitale, a Ravenna!
Tema: L'emperador Justinià i la seva esposa Teodora fa, cada un en un mosaic
diferent -situats a banda i banda del presbiteri, una ofrena per celebrar la
inauguració de San Vitale.!
ANÀLISI FORMAL
E L E M E N T S P L À S T I C S
El que crida immediatament l'atenció d'aquets dos mosaics
és l'ampli gamma cromàtica, aconseguida a partir d'una gran
varietat de tessel·les fetes de materials vitris o daurats. Les
formes són precises i estan configurades amb peces molt
petites. En contrast amb les escenes molt més sòbries de
l'Antic Testament i del Nou Testament -que també són
presents en el programa iconogràfic de l'església-, els
creadors d'aquests mosaics hi van reflectir un gran luxe,
especialment al de Teodora i la seva cort, on es poden
observar túniques valuoses, braçalets, anells i pentinats
d'una gran riquesa i complexitat.!
ANÀLISI FORMAL
E L E M E N T S P L À S T I C S
Les figures són majestuoses, sobretot la de l'emperador i la
de la seva esposa, que duen una aurèola com a senyal de
divinitat. Per destacar-los dels altres, els dos personatges
centrals -Justinià i Teodora-, amb els trets facials
personalitzats, són representats amb vestits foscos.!
ANÀLISI FORMAL
C O M P O S I C I Ó
Els mosaics es troben a les parets laterals de
l'absis de San Vitale de Ravenna i representen
l'emperador i la seva muller amb els seguicis
respectius en el moment de consagrar la nova
església. El primer mosaic és presidit per Justinià
amb un recipient d'or a les mans, la seva ofrena,
flanquejat al costat dret pel bisbe Maximià de
Ravenna i per tres membres de l'Església, que
simbolitzen el suport del clergat, i al costat
esquerre per dos generals que simbolitzen el
reconeixement de l'exèrcit. Un soldat porta un
escut que il·lustra el crismó del Salvador,
emblema de Constantí, primer emperador romà
que va acceptar el cristianisme. A cada extrem
del mosaic, i per delimitar-lo, hi ha dues riques
columnes corínties.!
ANÀLISI FORMAL
C O M P O S I C I Ó
El mosaic de Teodora i la seva cort, bessó del
primer, mostra l'ofrena de Teodora, ricament
coberta de pedreria i envoltada pel seu seguici
de dames i eunucs. Per donar una idea de
l'esplendor de la cort, el mosaic inclou també
sumptuoses cortines i una font. La porta per sota
de la qual passa el grup serveix per produir la
sensació de moviment.!
Els artistes demostraren la seva mestria
aconseguint dotar d'expressió les cares: si
Teodora exhibeix magnificència i determinació,
Justinià traspua autoritat.!
ANÀLISI FORMAL
C O M P O S I C I Ó
Les figures són planes i allargades, unes
característiques que, juntament amb els ulls de
mirada fixa que recorden el període arcaic grec,
es tradueixen en un marcat hieratisme i en una
atmosfera irreal. !
El fons daurat també contribueix a augmentar
aques ta sensac ió i semb la sugge r i r
atemporalitat; alhora anul·la qualsevol intent de
crear perspectiva.!
Així, el naturalisme es perd i el fons només
aporta a l'acció una atmosfera d'irrealitat.!
ANÀLISI FORMAL
E S T I L
Ravenna va reunir el conjunt d'art bizantí més
impressionant d'Occident gràcies al fet que es
convertís en ciutat imperial al segle VI. És molt
possible que aquests dos mosaics fossin
importats des de Constantinoble ja fets. En
aquestes dues composicions no hi ha cap tipus
de perspectiva; això és mostra de la fi del
realisme i de l'inici del simbolisme d'arrels
orientals que el cristianisme s'encarregà de
difondre pel Mediterrani.!
ANÀLISI FORMAL
E S T I L
La consigna per a l'art relacionat amb el
cristianisme va ser des d'aleshores la
immobilitat i el respecte de les tradicions.
Es troben antecedents d'aquests grups
als mosaics grecs de Pel·la (Macedònia) i
als de la Vil·la Adriana a Tívoli (Roma).
Així mateix, es detecta la influència
grega en els plecs de les túniques. !
INTERPRETACIÓ C O N T I N G U T I S I G N I F I C A C I Ó
El fet que -després de les llargues èpoques de persecució-
l'emperador Constantí adoptés la religió cristiana com a
religió de l'Estat implicà per als cristians un replantejament
de la seva relació amb l'art. D'una banda, no podien
edificar temples que s'assemblessin als romans o als grecs
perquè les seves necessitats eren molt diferents i perquè la
memòria dels cultes dels primers encara era massa recent
i evocar-la no semblava la millor manera de convèncer el
poble de canviar de déu. D'altra banda, la Bíblia prohibia
expressament adorar els ídols i això descartava
l'estatuària.!
La basílica, la gran sala de reunió de l'època clàssica, fou
el model escollit com a recinte de culte, mentre que
l'ornamentació es va resoldre emprant mosaics per tal que!
INTERPRETACIÓ C O N T I N G U T I S I G N I F I C A C I Ó
els fidels recordessin què s'havia dit a missa i
tinguessin presents els passatges sagrats. El papa
Gregori el Gran, que va viure al final del segle VI,
fou decisiu en l'acceptació de l'art per part de
l'Església; argumentà que, com que la majoria dels
seus membres no sabien llegir ni escriure, les
imatges podien servir per educar-los.!
Justinià i la seva muller Teodora aprofitaren també
el poder de les imatge situades a l'església per
promocionar-se. La posició central i l'aurèola volien
fer entendre el seu paper tant en els assumptes
humans com en els divins, ja que Justinià esperava
ser vist com el tretzè apòstol, el que tenia la missió
de fer triomfar el regne de Crist sobre la Terra.!
INTERPRETACIÓ F U N C I Ó
Els mosaics de Justinià i Teodora van ser
concebuts i fets per glorificar l'emperador i la seva
muller i per mostrar que tenien el suport tant de
l'Església com de l'exèrcit.!
L'obra, confeccionada durant l'edat d'or de Bizanci,
també reflecteix el luxe i el poder de la cort.!
Tots els personatges que apareixen en aquests
mosaics van vestits fastuosament, tal com
corresponia a les celebracions de les grans
cerimònies politicoreligioses típiques de la
concepció litúrgica cesaropapista.!
LLUCAY, Toni- Visualart. Ed. Vicens Vives, 2009!