MónJurídic Número 210. Setembre 2006

Interessos comuns: Màrqueting als despatxos d’advocats?

Tribuna Oberta: Frau al contracte d’assegurança

Pels Passadissos: Calendari de festes laborals 2007

Els advocats davant la futura Llei de societats professionals

EditorialEn compliment de la Disposició TransitòriaPrimera de la Llei 22/2005, el GovernEspanyol té previst promulgar abans de finald'any el Reial Decret que regularà la relaciólaboral especial dels advocats quecol·laboren en despatxos d'advocats. ElMinisteri té enllestit un esborrany que hamotivat fortes crítiques per part dels òrgansde govern de l'advocacia així com lapresentació d'un text extens d'al·legacions.La mateixa norma legal que habilita lapromulgació del Reial Decret va establirl'obligació d'alta i afiliació en el RègimGeneral de Seguretat Social dels advocatsque reuneixen les condicions per tenirrelació laboral, amb efectes de 1 de Febrerde 2006, i sense retroactivitat.

S'ha parlat força de les raons que motivenl'aparició d'aquesta normativa que moltsadvocats veiem amb gran preocupació idesconfiança. No hi ha dubte que latradicional manca d'una regulació eficaç pergarantir el desenvolupament d'una passantiaadequada ha permès situacions dedesprotecció i abús que ara s'argumentenper estendre la normativa laboral. Laprofessió ha vist néixer noves formes decol·laboració més dependents, sobretot endespatxos de grans dimensions, quejurisprudencialment començaven a serreconegudes com a relacions laborals isuscitaven la intervenció de la Inspecció deTreball amb conseqüències difícils de predir.

Malauradament l'esborrany presentat pelMinisteri no es limita a donar solució alsproblemes esmentats. Bo i perfilant demanera complexa i estructurada la relaciólaboral especial, constitueix una invitació aun canvi de tendència jurisprudencial quepot incloure en relació laboral la immensa

La relació laboral especial majoria dels advocats que avui en dia esdediquen a l'exercici lliure de la professió. Enaquest procés de laboralització, l'esborranyprivilegia el reglament i els ConvenisCol·lectius com a font de regulació delcontracte, en detriment de la capacitat quehistòricament ha tingut la voluntat individualdels advocats contractants. També s'albiren situacions d’inseguretat jurídicaque podrien comportar una indesitjablelitigiositat entre companys.

En una matèria en què molts, amb raó, hiveuen contraposició d'interessos, i esconstaten sovint opinions divergents sobrela conveniència i el contingut del reglament,dues reflexions poden ser compartides peruna ampla majoria de companys.

En primer lloc, cal saber separar el debat dela previsió social i el debat de la naturalesadel contracte. Els partidaris d'un sistema decobertura social pública i de cost elevat quegeneri l'expectativa d'unes pensions millorspoden trobar aquesta alternativa en elRègim d'Autònoms.

En segon lloc, al marge del criteri de cadascúsobre la intensitat protectora que ha de tenirel reglament, aquest ha de ser compatibleamb la gestió i organització dels despatxos iamb el tarannà del nostre ofici, i, sobretot,no pot laboralitzar advocats que amb la Lleii la Jurisprudència vigents són professionalslliures, ni pot expropiar àmbits tradicionalsd'autorregulació i d'autonomia de la voluntatde les parts. El reglament ha de venir perordenar i protegir situacions professionalsque ho justifiquen, no per transformar idegradar la professió, o per introduirinseguretat jurídica.

BERNAT ANTRÀS PUCHALCol·legiat núm. 16.943

3

4

MónJurídic ContingutSetembre 2006

06 .................................AquíAra

19.....................................................................FilDirecte- Els advocats davant la immigració massiva a Espanya

- Fraude en el contrato de seguro

- Informacions i acords d’interès per als col·legiats

44 ........................................................................Anuncis

46.......................................................PropersNúmeros

21 .............................................................L’Observatori

24............................................................TribunaOberta

30 ........................................................LaJuntaendirecte

40 ..........................................................PassesPerdudes

38....................................FAQPreguntesambResposta

34..............................................................LletraImpresa

32...............................................ComissionsPuntxPunt

- Nou màster de Pràctica Jurídica adaptat als criteris de Bolonya

- Teresa Cervelló, magistrada del TSJC

- Creu d’honor de Sant Raimon de Penyafort per a Antoni de P. Escura

28.....................................................InteressosComuns- Màrqueting als despatxos d’advocats?

16.....................PelsPassadissos

- El règim fiscal de les reorganitzacions empresarials- Llei de mediació d’assegurances

- Informe sobre reclamacions delsciutadans als jutjats i tribunals

AquíAraEl règim fiscal de lesreorganitzacions empresarialsi del sistema portuari es modifica i s'aprovenmesures tributàries per al finançament sanitarii per al sector del transport per carretera, per lallei 25/2006, de 17 de juliol (BOE 18/07/2006).Aquesta llei, té per objecte la introducció dediverses mesures tributàries.

El Capítol I modifica el Text Refós de laLlei de l'Impost sobre Societats.

Es modifica l'article 32 en relació amb lesnormes que regulen la doble imposicióinternacional en casos de dividends iparticipacions en beneficis derivats de latitularitat d'accions i participacions en entitatsno residents en territori espanyol.

S'augmenta en un 20% la deducció eninversions en vehicles ecològics.

Es modifiquen les normes relatives al règimespecial de fusions, escissions, aportacionsd'actius i canvis d'accions per complir ambles previsions de la Directiva 2005/19/CE delConsell, de 17 de febrer de 2005.

Es modifica el règim fiscal de l'Entitatde Dret Públic de Ports de l'Estat i de lesAutoritats Portuàries.

En segon lloc, s'introdueixen les mesures perproporcionar a les Comunitats Autònomesrecursos addicionals per finançar elsistema sanitari. Finalment, es procedeix aexecutar les mesures legislatives en matèriafiscal que han estat acordades pel Govern ambel sector del transport per carretera, en relacióamb el preu dels combustibles.

El Reglament que desenvolupa la Lleid'Urbanisme s'aprova pel Decret305/2006, de 18 de juliol (DOGC24/07/2006). Entra en vigor l'1 de setembrede 2006.

Publicació al BOE (20/07/2006) de la LleiOrgànica 6/2006, de reforma de l'estatutd'autonomia de Catalunya. El decret306/2006, de 20 de juliol, (DOGC20/07/2006) dóna publicitat a la llei.

Establir i regular el suport que es prestaen els serveis d'acolliment residencial per apersones amb discapacitat dels habitatgesamb serveis comuns i dels serveis decentres residencials, així com determinarles condicions d'aquesta prestació, dins el marc de l'ordenament dels serveissocials, és l'objecte del Decret 318/2006, de 25 de juliol, dels serveisd'acolliment residencial per apersones amb discapacitat.

El Reglament de la Llei 38/2003, de 17de novembre, General de Subvencions,aprovat pel Reial Decret 887/2006, de 21 dejuliol (BOE 25/07/2006 i entrada en vigor25/10/2006) té l'objectiu d'avançarsolucions generals que permetin una gestiómés eficaç de les subvencions, i dotar-les decontingut i utilitat efectiva.

La Llei 10/2006, de 19 de juliol, de laprestació dels serveis d'inspecció enmatèria de seguretat industrial (DOGC21/07/20069 regula el període de transiciódes del finiment de les concessions vigentsfins a l'entrada en vigor i l'operativitat de lanova normativa que aprovi la Generalitat deCatalunya per a regular aquesta matèria, is'estableix un sistema d'habilitació delsactuals concessionaris per tal de donarcontinuïtat als serveis d'inspecció tècnica devehicles i de control reglamentari de lesinstal·lacions industrials.

6

MónJurídic

El Consell de Ministres ha rebut, el 14 dejuliol, un Informe del Ministeri de Justíciasobre l'Avantprojecte de llei Orgànicade reforma del Codi Penal que endureixel càstig al delinqüent professional iintrodueix més instruments en la lluitacontra la delinqüència organitzada. Enaquest sentit, s'introdueixen nous delictes iels jutges podran decomissar el patrimonidel condemnat que es presumeixi que provéde l'activitat delictiva organitzada i que noes correspongui amb els seus ingressoslegals declarats. També té per objectiureforçar la protecció dels drets dels menors,potenciar la protecció de les víctimes irecuperar mesures alternatives a la presó.En el camp de la seguretat vial s'adoptennoves mesures per reduir la sinistralitat. Amés, es tipifiquen delictes basats en lesnoves tecnologies i l'assetjament laboral.

L'informe sobre l'avantprojecte de lleipel qual es modifica la llei 50/1981, de 31de desembre, reguladora de l'EstatutOrgànic del Ministeri Fiscal, presentat alConsell de Ministres del 14 de juliolpresenta novetats com una reorganitzacióterritorial, mitjançant la creació del FiscalSuperior de les Comunitats Autònomes quesubstituiran els actuals fiscals en cap d4elstribunals superiors de Justícia. Tambés'introdueixen causes taxades de cessamentdel Fiscal General que tindrà un mandat dequatre anys no reelegibles, que pot revisarel Tribunal Suprem.

Es remet a les Corts generals el Projectede Llei sobre concurrència i prelació decrèdits

Informe sobre l'avantprojecte dereforma de la llei del mercat de Valors

En preparació

de mediació d'assegurances ireassegurances privades (BOE 18/07/2006)té per objecte regular les condicions en quès'han d'ordenar i desenvolupar les activitatsmercantils de mediació d'assegurances ireassegurances privades, estableix les normessobre l'accés i exercici per part de lespersones físiques i jurídiques que les realitzen iel règim de supervisió i disciplinaadministrativa que els resulti d'aplicació.

La llei 26/2006, de 17 de juliol,

Consulta al web l’esborranydel R.D. sobre la regulaciólaboral dels advocatsL’esborrany del Reial Decret que, per mandatde la Disposició Addicional 1a de la Llei22/2005, regularà la relació laboral especialdels advocats que presten serveis en despatxosd’advocats, individuals i col·lectius es potconsultar al web del Col·legi: www.icab.cat

En el mateix apartat del web també es potdescarregar el document amb les al·legacionsdel Consell General de l’Advocacia a aquestprimer esborrany.

7

El Col·legi ha organitzat diverses sessions informatives sobrela relació laboral especial dels advocats i els dubtes generatsper la nova normativa. A la fotografia, la sessió que va tenirlloc el 19 de gener de 2006. D’esquerra a dreta: Max Arias,diputat de la Junta; Pedro Yúfera, vicedegà; Sílvia Giménez-Salinas, degana; i Bernat Antràs, diputat.

8

AquíAraEls advocats davant la futura Llei de societats professionalsUna Llei necessària i esperada

L'exercici professional viu temps de gransreformes. Un destacat exemple és el Projecte deLlei de Societats Professionals, aprovat pel Governestatal el 27 de gener de 2006 i que actualment estramita al Congrés dels Diputats on es discuteixenles 120 esmenes al text publicades el passat 4 dejuliol. Es tracta d'una regulació necessària perquènormalitzarà l'exercici col·lectiu de lesprofessions, un fenomen consolidat a la pràctica,però tradicionalment estigmatitzat per lanormativa col·legial en considerar-lo incompatibleamb el caràcter personalíssim de l'activitatprofessional. És, per això, una regulació esperada,doncs ja fa més de quinze anys que fracassen elsdiversos intents del legislador de reconèixer lalicitud de les societats professionals.

Les novetats de la futura LleiLa finalitat del Projecte és doble: facilitar eldesenvolupament de l'exercici col·lectiu i,alhora, protegir als usuaris dels serveisprofessionals. En desplegament d'aquestadoble finalitat, el Projecte incorpora elssegüents principis bàsics:

Tipologia. Els professionals podran exercir engrup adoptant qualsevol de les formessocietàries previstes a les lleis. Per tant, nonomés podran constituir la tradicional societatcivil, sinó també qualsevol dels diferents tipusde societat mercantil i, en especial, també lesanomenades societats de capital, la societatanònima i sobretot la limitada, que com se sapsón les generalment utilitzades perdesenvolupar activitats empresarials.

Socis. La societat podrà tenir socisprofessionals i no professionals, però elsprimers hauran d'ostentar el control de la

propietat i de la gestió societària. En concret,hauran de tenir les tres quartes parts delcapital, dels drets de vot i de l'òrgand'administració.

Activitat. La societat només podràdesenvolupar activitats professionals, peròpodrà exercir-ne diverses sempre que no esdeclarin incompatibles reglamentàriament. Peraixò, s'autoritza al Govern a regular lesincompatibilitats mantenint-se mentrestantl'actual règim d'incompatibilitats.

Denominació. La denominació social, quehaurà d'incloure l'expressió "professional",podrà ser objectiva o subjectiva. En aquestdarrer cas, les persones que hagin perdut lacondició de soci i els seus hereus podran exigirla supressió del seu nom de la denominaciósocial.

Inscripció. La societat haurà d'inscriure's alRegistre Mercantil per adquirir la sevapersonalitat jurídica, fins i tot si es tracta d'unasocietat civil, i també al Registre del col·legiprofessional corresponent. El canvi de socis iadministradors s'haurà d'inscriure a ambdósregistres. A més, un portal a internet gestionatpel Ministeri de Justícia donarà publicitat sobreel contingut dels registres.

Responsabilitat. La societat i elsprofessionals, socis o no, que prestin els seusserveis per aquella respondran solidàriamentdels deutes socials originats en eldesenvolupament de l'activitat professional.Aquest règim també operarà quan diversosprofessionals exerceixin públicament sota unadenominació comú sense constituir una societatprofessional. Per altra banda, la societat i elsseus professionals també estaran subjectes alrègim disciplinari propi de l'activitat.

Flexibilitat. Es flexibilitzaran determinatsaspectes de la regulació de les societats decapital (anònima i limitada) per adaptar-los al

MónJurídic

caràcter personalista de les societatsprofessionals. Així, per exemple, es permetràdistribuir una part dels beneficis no en proporcióal capital, sinó als esforços desplegats pels socis,s'establirà com a regla general laintransmissibilitat de la condició de soci,s'admetrà la separació del soci sense necessitatde justa causa i es tipificaran causes d'exclusió desocis basades en l'exercici, facultant a la societatper a què estableixi lliurement criteris devaloració de la quota de liquidació que ha depagar als socis separats o exclosos.

Les societats professionals d'advocatsLa futura Llei requerirà dels professionals unimportant esforç d'adaptació i, alhora, els oferirànoves possibilitats d'organització del seu exercici.No obstant, els advocats catalans estan enmillors condicions per afrontar aquest repte,doncs des de fa sis anys compten amb unamoderna normativa que regula l'exercicicol·lectiu seguint els principis bàsics de la futuraLlei. Es tracta del Reglament de SocietatsProfessionals d'Advocats aprovat el febrer de2000 pel Consell de l'Advocacia Catalana acollintels criteris establerts a un esborranyd'avantprojecte elaborat el 1998 per la ComissióGeneral de Codificació, el qual constitueix la basede l'actual Projecte de Llei.

Les estadístiques del registre de societatsprofessionals de l'ICABEn desplegament d'aquest Reglament, l'abril de2000 el Col·legi de Barcelona va crear un Registrede Societats Professionals d'Advocats. Les xifresque es desprenen d'aquest registre, facilitadesper l'Assessoria Jurídica del Col·legi amb data dejuliol de 2006, demostren l'extraordinària vitalitatde l'exercici col·lectiu dels advocats barcelonins iens ofereixen una il·lustrativa imatge de lasituació actual i de les tendències de futur.

En un estudi que el que subscriu publicava enaquesta mateixa revista en els números de generi febrer de 2003 donava notícia de l'existènciad'un total de 535 societats professionals inscrites

al registre col·legial. Ara, tres anys després, n'hiha 749, el que suposa un increment del 40%.

El nombre de societats multidisciplinarss'ha incrementat més que el de societatsdedicades exclusivament a l'advocacia. El2003 hi havia 425 unidisciplinars (79%) i110 multidisciplinars (21%), mentre que el2006 existeixen 517 unidisciplinars (69%) i232 multidisciplinars (31%). Aquestesdarreres han passat de representar una cinquenapart a gairebé un terç del total.

En canvi, per número de socis, les cosescontinuen més o menys igual que fa tres anys. Lagran majoria (83%) són societats petites, ambmenys de 5 advocats, mentre que les societatsmitjanes, amb entre 6 i 15 advocats, ocupen unaposició modesta (14%), i les grans, amb més de15, són molt minoritàries (3%).

Societat civil vs. societat limitadaLes estadístiques més eloqüents mostrenl'evolució de les preferències dels advocats enl'elecció del tipus societari i, en concret, la pugnapel lideratge entre els dos predominants: latradicional societat civil i la moderna societatlimitada. Els dos junts representen, ara i fa tresanys, prop del 95% de les societats inscrites, elque dóna un caràcter residual a les altres formes,essencialment societats col·lectives i anònimes. En aquests tres anys, el tipus predilecte hacanviat. El 2003 ho era sens dubte la societatcivil, seguida a certa distància per la limitada. Hihavia 312 civils (58%) front 189 limitades (36%)Avui, la societat limitada ja desbanca a la civil.

La gran majoria de lessocietats són petites, amb

menys de 5 advocats

9

10

AquíAraN'hi ha 371 (gairebé el 50%) front les 342societats civils (encara un 45%).

És clara, doncs, la tendència cap a lamercantilització. I la futura llei l'accentuaràencara més, perquè, com hem vist, d'una bandaelimina un dels grans avantatges de la societatcivil, la flexibilitat formal que suposa l'absènciad'un registre propi; i d'altra, desactiva un delsprincipals inconvenients de la societat limitada (iespecialment de l'anònima), que és lainadaptació del règim d'aquests tipus capitalistesal caràcter personalista de les societatsprofessionals.

Temes polèmicsEl consens existent sobre la necessitat d'una Lleide societats professionals es dissipa quans'aborden determinades qüestions puntuals peròimportants. El legislador haurà d'optar entre lasolució projectada i les proposades per lesnombroses esmenes en temes com els següents:

a) responsabilitat solidària de societat iprofessionals actuants siguin o no socis vs.responsabilitat subsidiària només dels socisactuants, juntament amb assegurançaobligatòria; b) règim reglamentarid'incompatibilitats vs. exigència de regulaciólegal; c) dret dels socis sortints a suprimir el seunom de la denominació social vs. dret de lasocietat a mantenir-lo si s'ha reservat alsestatuts; o d) socis professionals noméspersones físiques vs. socis també personesjurídiques.

Anant més enllà, si del que realment estracta és de promoure l'exercici col·lectiu iprotegir als usuaris, podríem demanar allegislador que fos més intrèpid i considerésles iniciatives més avançades del'experiència comparada. El Regne Unit enssubministra un bon exemple. Després d'un llarg imeditat procés prelegislatiu el Govern acabad'aprovar un ambiciós Projecte de Llei sobre elsserveis legals, el qual incorpora una profundareforma de l'exercici de l'advocacia. Un dels seuseixos és la creació de formes alternatives deprestació de serveis jurídics que permetin lacol·laboració d'advocats i no advocats en igualtatde condicions. L'objectiu és promoure elfinançament i, per tant, l'expansió dels despatxoscol·lectius. Per salvaguardar la independènciadels advocats i evitar riscos pels usuaris lareforma adopta garanties com l'exigència d'unallicència condicionada a certs requisits i elnomenament d'un director jurídic i un econòmicque supervisarien el seu compliment.

Aquesta és a més la línia que promou la UnióEuropea, com posa de manifest la recentmentmodificada Directiva de serveis. Europa demanaals Estats reformes imaginatives en el sectorprofessional. El nostre legislador hauria deprendre bona nota, doncs la imaginació només téels límits que nosaltres li posem.

DANIEL VÁZQUEZ ALBERTCol·legiat núm. 22.705

12

AquíAra RatioDecidendi

L a sentència de la Sala del Contenciós delTribunal Suprem, de 30 de juny de2006, declara que com a causa d'expulsió,

és suficient la motivació que es deriva de la puraconstància de fets a l'expedient administratiu,encara que a la pròpia resolució només es facireferència a la permanència il·legal en territoriespanyol i que estar indocumentat és suficientmotivació per a l'expulsió.

Amb aquesta resolució s'estima el recurs decassació, contra la sentència dictada per lasala del Contenciós-Administratiu delTribunal Superior de Justícia de les IllesBalears, que estimava el recurs formulat, contrala resolució de la Delegada del Govern de lesIlles, de l’expedientada que va ser expulsadadel territori nacional, amb prohibiciód'entrada durant tres anys, per la comissiód'una infracció greu (article 53-a) de la lleiOrgànica 4/2000, modificada per la LO 8/2000)ja que es trobava a Espanya sensedocumentació que li autoritzés l'entrada i hiromania sense que constés que haguésobtingut el permís de residència vàlid per aromandre a Espanya, i la seva situació era depermanència irregular.

En els fonaments de dret de la sentència esrecorda que "en el sistema de la Ley la sanciónprincipal es la de multa, pues así se deduce desu artículo 55-1 y de la propia literalidad de suartículo 57-1, a cuyo tenor, y en los casos,(entre otros) de permanencia ilegal, "podráaplicarse en lugar de la sanción de multa laexpulsión del territorio nacional" i s'afegeix que"en cuanto sanción más grave y secundaria, laexpulsión requiere una motivación específica, ydistinta o complementaria de la purapermanencia ilegal, ya que ésta es castigada

Estrangeria: l’estada irregulari estar indocumentat pot sersuficient motiu per a l'expulsió

simplemente, como hemos visto, con multa.Según lo que dispone el artículo 55-3, (quealude a la graduación de las sanciones, pero queha de entenderse que resulta aplicable tambiénpara elegir entre multa y expulsión), laAdministración ha de especificar, si impone laexpulsión, cuáles son las razones deproporcionalidad, de grado de subjetividad, dedaño o riesgo derivado de la infracción y, engeneral, añadimos nosotros, cuáles son lascircunstancias jurídicas o fácticas que concurrenpara la expulsión y prohibición de entrada, quees una sanción más grave que la de multa."

De totes maneres, l'alt tribunal considera que"resultaría en exceso formalista despreciar esamotivación por el hecho de que no conste en laresolución misma, siempre que conste en elexpediente administrativo. En efecto:

A) Tratándose de supuestos en que la causa deexpulsión es, pura y simplemente, lapermanencia ilegal, sin otros hechos negativos,es claro que la Administración habrá de motivarde forma expresa por qué acude a la sanción deexpulsión, ya que la permanencia ilegal, enprincipio, como veíamos, se sanciona con multa.

MónJurídic

B) Pero en los supuestos en que en elexpediente administrativo consten, ademásde la permanencia ilegal, otros datosnegativos sobre la conducta del interesado osus circunstancias, y esos datos sean de talentidad que, unidos a la permanencia ilegal,justifiquen la expulsión, no dejará ésta deestar motivada porque no se haga mención deellos en la propia resolución sancionadora."

En aquest sentit, el Suprem explica que a lapermanència il·legal a Espanya de l'actors'hi afegeix la circumstància (que ésressalta a la resolució recorreguda) quel'expedientada estava indocumentada i,per tant, sense acreditar la seva identificaciói filiació i, a més, s'ignorava quan i per on vaentrar a territori espanyol i afegeix que "lapermanencia ilegal y estos hechos que

constan en el expediente administrativo (delos que tuvo conocimiento el Letrado queasistía a la expedientada al notificársele lainiciación-propuesta de resolución) sonmotivación suficiente para justificar laimposición de la sanción de expulsión y no lade multa, de forma que ni la Administraciónha desconocido el principio deproporcionalidad ni ha dejado de exponer lasrazones por la que expulsó al actor delterritorio nacional."

En conseqüència, el Tribunal Suprem declaraque hi ha lloc al recurs de cassació idesestima el contenciós-administratiu.

Tribunal Suprem, Sala del Contenciós,30/06/2006

13

Violació de Dret Comunitariimputable a un tribunal i responsabilitat de l’Estat

particulars per les violacions del Dretcomunitari que li siguin imputables és vàlid pera qualsevol supòsit de violació del Dretcomunitari, independentment de quin siguil'òrgan de l'Estat membre, l'acció o l'omissiódel qual es degui l'incompliment.

A continuació, subratlla que la funcióessencial que exerceix el poder judicial enla protecció dels drets que per alsparticulars es deriven de les normescomunitàries quedaria debilitada si elsparticulars no poguessin obtenir unaindemnització, en determinades condicions,pels perjudicis que els ha causat unaviolació del Dret comunitari imputable aun òrgan jurisdiccional d'un Estat membreque resol en última instància. En aquestcas, els particulars han de tenir la possibilitatd'exigir la responsabilitat de l'Estat per aobtenir una protecció jurídica dels seus drets.

També assenyala que la interpretació de lesnormes jurídiques i la interpretació dels fets i deles proves constitueixen aspectes essencials del'activitat jurisdiccional i que, en determinatscasos, aquests dos aspectes poden conduir auna violació manifesta del Dret comunitari. Enla sentència, es considera que exclourequalsevol possibilitat d'exigir la responsabilitatde l'Estat quan la violació imputada al jutgenacional es refereix a la interpretació de lesnormes jurídiques o a l'apreciació efectuada peraquest dels fets o de les proves equivaldria abuidar del seu propi contingut al principi de laresponsabilitat de l'Estat i portaria que elsparticulars no gaudissin de cap protecciójurisdiccional si un tribunal nacional queresolgués en última instància cometés un errormanifest en l'exercici de les activitatsd'interpretació o d'apreciació.

El Tribunal de Justícia de les ComunitatsEuropees confirma que un estatmembre respon als danys causats a

un particular per una violació manifestadel dret comunitari imputable a un òrganjurisdiccional suprem. En una sentènciaestableix que aquesta responsabilitat no potquedar limitada únicament als casos de dol oculpa greu del jutge, si la limitació comportaexcloure l'exigència d'aquesta responsabilitaten els casos en què s'ha comès una infracciómanifesta del Dret comunitari. També es potexigir aquesta responsabilitat quan laviolació manifesta del Dret comunitariresulta d'una interpretació de les normesjurídiques o d'una apreciació dels fets i deles proves.

El Tribunal de Gènova va preguntar al Tribunalde Justícia de les Comunitats Europees si elDret comunitari i, en particular, els principisenunciats pel Tribunal de Justícia en laSentència Köbler s'oposen a una normativanacional com la Llei italiana que, d'una banda,exclou tota responsabilitat de l'Estat membrepels danys causats als particulars per unaviolació del Dret comunitari comesa per unòrgan jurisdiccional que resol en últimainstància quan aquesta violació resulta d'unainterpretació de les normes jurídiques o d'unaapreciació dels fets i de les proves efectuadesper aquest òrgan jurisdiccional i que, d'altrabanda, limita aquesta responsabilitatúnicament als casos de dol o culpa greu deljutge.

El Tribunal de Justícia recorda, en primer lloc,que el principi segons el qual un Estat membreestà obligat a reparar els danys causats als

AquíAra

14

RatioDecidendi

Tribunal de Justícia de les ComunitatsEuropees de 13 de juny de 2006.Sentència completa a http://curia.europa.eu/

MónJurídic

E l constitucional atorga emparament alrecurrent i reconeix el seu dretd'associació en la seva vessant

negativa, com a dret a no associar-se (art.22 CE). També declara la nul·litat de lasentència del TSJ de Madrid, que declaravaconforme a Dret la liquidació del recurscameral permanent girada a càrrec delrecurrent per la Cambra Oficial de Comerçi Indústria de Madrid, i contra la qual s'haviainterposat el recurs d'emparament.

Als fonaments jurídics de la sentència ésdestaca que per a la resolució d'aquest recursd'emparament té especial relleu el criterisegüent: "la adscripción obligatoria acorporaciones públicas es un supuestoexcepcional respecto del principio esencial delibertad; debe encontrar, por ello, suficientejustificación, ya sea en disposicionesconstitucionales, ya sea en las característicasde los fines de interés público que persigandichas corporaciones, de las que resulte ladificultad de obtener tales fines sin recurrir a laadscripción forzosa a un ente corporativo,pudiendo este Tribunal identificar aquellossupuestos donde esa imposibilidad o dificultadno se presente (STC 107/1996, de 12 de junio,FJ 4, citando la doctrina de las SSTC 67/1985,

Professions liberals i recurscameral permanent

de 24 de mayo, FJ 3; 132/1989, de 18 de julio,FJ 6 y 7; 139/1989, de 20 de julio, FJ 2;113/1994, de 14 de abril, FJ 11; y 179/1994,de 16 de junio, FJ 8)".

La sentència conclou que "teniendo en cuentala naturaleza profesional de la actividadrealizada por el recurrente, aunque sea através de dos sociedades que tributan enrégimen de transparencia fiscal, debemosapreciar que la Sentencia de 5 de diciembre de2001 del Tribunal Superior de Justicia de Madridlleva a cabo una interpretación restrictiva delart. 6.2.2 de la Ley 3/1993, de 22 de marzo,respecto de las profesiones liberales noincluidas expresamente en el apartado anterior,y no toma en cuenta el carácter excepcionalque, según tenemos declarado, tiene laadscripción forzosa a las Cámaras de Comercio,Industria y Navegación respecto del principiogeneral de libertad como valor superior delordenamiento jurídico ex art. 1.1 CE (STC107/1996, de 12 de junio, FJ 4). El carácterexcepcional de la adscripción obligatoria a estascorporaciones de Derecho público conlleva unainterpretación de las excepciones legalmenteprevistas (art. 6.2, segundo párrafo de la Ley3/1993, de 22 de marzo), si no amplia, sí almenos no restrictiva de las actividadesexcluidas del pago del recurso cameral. "

Tribunal Constitucional, sala primera, 17 de juliol de 2006

"La adscripción obligatoria a corporaciones públicas

es un supuesto excepcionalrespecto del principioesencial de libertad”

15

16

PelsPassadissosSeran festes laborals a Catalunya durant l'any2007 (DOGC núm. 4690 - 03/08/2006) lessegüents:

- 1 de gener (Cap d'Any).- 6 de gener (Reis).- 6 d'abril (Divendres Sant).- 9 d'abril (Dilluns de Pasqua Florida).- 1 de maig (Festa del Treball).- 15 d'agost (L'Assumpció).- 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya).- 12 d'octubre (Festa de la Hispanitat).- 1 de novembre (Tots Sants).- 6 de desembre (Dia de la Constitució).- 8 de desembre (La Immaculada).- 25 de desembre (Nadal).- 26 de desembre (Sant Esteve).

De les tretze festes esmentades, el dia 6de gener (Reis) tindrà el caràcter derecuperable. Les altres dotze seran de caràcter retribuït i no recuperable.

A més de les esmentades, seran fixadesmitjançant una ordre del conseller dues festes locals, retribuïdes i norecuperables, a proposta dels municipisrespectius.

De conformitat amb el Decret 319/1993, de 28 de desembre (DOGC de 3.1.1994), ien relació amb el que disposa l'article 48.7 de la Llei 30/1992, de 26 denovembre, de règim jurídic de lesadministracions públiques i del procedimentadministratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, el calendarilaboral anual tindrà efectes com a calendari de dies inhàbils pel que fa al còmput de terminis administratiusa Catalunya.

Calendari de festes laborals Retribucions als membres del JuratEs revisen les quanties de les retribucions i indemnitzacions corresponents a l‘exercicide la funció del Jurat (BOE 26/07/2006)

Retribucions

Retribució diària dels jurats: : 67 euros.

Retribució única de candidats no seleccionats com a jurat: 33,50 euros.

Despeses de viatge amb utilització de vehicle particular

Per l'ús de motocicletes: 0,078 euros per quilòmetre.

Per l'ús d'automòbil: 0,19 euros per quilòmetre.

Despeses d'allotjament i manutenció

Despeses d'allotjament, inclòs esmorzar: 65,97 euros.

Despeses de manutenció:

Dinar: 18,70 euros.Sopar: 18,70 euros.

18

PelsPassadissosInternet per als jutjats de pauEn un termini aproximat de tres anys, estàprevista la incorporació definitiva dels jutjatsde pau a la societat de la informació i lagestió informatitzada del Registre Civil,fet que comportarà la desaparició delsactuals llibres de registre en suport paper.L'objectiu és que tots els jutjats de pau deCatalunya estiguin connectats amb la xarxade l'Administració de justícia, disposin derecursos com Internet, intranet i integracióen la gestió processal, i puguin fer lainscripció electrònica dels assentamentsregistrals; alhora, els ciutadans podransol·licitar qualsevol certificació per viatelemàtica.

A Catalunya hi ha 897 jutjats de pau quedonen servei a 2.638.812 habitants, quesuposen un 37,2% de la població.

Entren en funcionament 3 nous òrgans judicials

El Jutjat Mercantil núm. 5 de Barcelona(Ausiàs March, 38-40), el Jutjat de PrimeraInstància i Instrucció núm. 4 de Vilafrancadel Penedès (Plaça Penedès, 3 baixos) i elJutjat de Violència sobre la dona núm. 3 deBarcelona (Veneçuela 74-76) van entrar enfuncionament el dia 30 de juny de 2006.

Informe sobre reclamacions dels ciutadans als jutjats i tribunals

El Consell General del Poder Judicial vapresentar a mitjan juliol les dades referents aqueixes dels ciutadans pel que fa alfuncionament dels jutjats.

A tot l'estat es van recollir prop de 11.400queixes, un terç de les quals eren perretards i dilacions en la tramitaciód'assumptes. Un altre 20 per cent de lesqueixes tenien la causa en el tracte rebutper jutges i magistrats, fiscals,secretaris judicials i funcionaris. Pel quefa als òrgans objecte de les queixes, enprimer lloc se situen els registres civils.Catalunya va registrar 1.444 queixes.

Nou centre d'internamentd'estrangersLa subcomissió d'estrangeria informa que desde mitjans d'agost, el Centre d'Internamentd'Estrangers (CIE) de la Verneda s'hatraslladat a la nova ubicació del Passeig de laZona Franca, Carrer E, número 74. El nounúmero de telèfon és el 932 903 926.

MónJurídic

FilDirecteEls advocats davant la immigració massiva a Espanya

També tenim coneixement que aquests"immigrants irregulars entrats il·legalment"es convertien en virtut de l'actuació del'Administració en "residents estrangersexpulsats però legalment a Espanya fins laseva efectiva expulsió".

Jurídicament aquest és l’estatus general jaque el govern els trasllada a diverses parts dela península (a Catalunya sense avisar a laGeneralitat) i després de donar-los unentrepà i una botella d'aigua els deixavenabandonats en mig de la ciutat perquè esbusquessin la vida tots sols o a travésd'ONGs.

La classe política, mentre es dedicava adiscutir electoralment la conveniència o no deconcedir el dret de vot en les eleccionsmunicipals a determinats col·lectius tot isabent que era pràcticament impossible queaquest dret pogués ésser efectiu abans de leseleccions municipals de 2011. En cap cas enles generals ni en les autonòmiques.

Davant d'aquesta dramàtica i nova situació del’arribada massiva, constant, incontrolada ireal d'immigrants en busca d'un futur (nonomés millor sinó simplement un futur) cal

19

Durant els mesos de juliol i agost haestat notícia de portada de tots elsdiaris l'allau d'immigrants que arribavena les Canàries i a Andalusia amb cayucoso pasteres i les difícils i precàriescondicions en què es trobaven i així laimprovisació del seu acolliment o en elseu cas, devolució als països d'origen.

20

FilDirecteque com a juristes i ciutadans d'aquest estatde dret com és Espanya, membre de la UnióEuropea, ens preguntem:

Hem de fer quelcom? Podem fer quelcommés a pronunciar-nos o bé actuar com acol·lectiu? Quelcom més que defensar elsseus drets que com a persones els atorguenles nostres lleis i evitar disfuncions o abusos?

És evident que en els nostres col·legis hi haun nombre important de companys/nyes quees dediquen a l'assistència dels immigrants ia la defensa dels seus drets. Activitat moltmeritòria i moltes vegades difícil i complexaperò, és suficient?

Crec que tot i ésser important el dret dedefensa i la defensa dels drets delsimmigrants, no és, avui, suficient. Caldria,sensibilitzar i informar a través del Col·legi atota la societat de la situació per afrontar deforma real els problemes reals de laimmigració imparable que estem rebent.Demanar al govern i a totes les forcespolítiques una política d'immigració iestrangeria, coherent i adequada. Potenciardes dels Col·legis, els Consells autonòmics i elConsejo General de la Abogacía, un granpacte d'Estat sobre la política efectiva, sèria icontinuada sobre la immigració, els seusdrets, els seus deures i els requisits per estarentre nosaltres legalment, i donar-los aconèixer als Col·legis d'advocats i Ministeris

dels països d'origen, de les normes, polítiquessobre immigració legal i en el seu cas de lessancions i expulsions, perquè -com a mínim-sàpiguen el que es poden trobar si venen ientren il·legalment.

Els advocats no tenim -evidentment- lasolució a aquest problema però hemd'exigir una política d'Estat i decompromís de tota la societat quecompagini la difícil disjuntiva com és elrespecte dels drets fonamentals illibertats garantides per les lleis; amb lespossibilitats d'acollida, de donar feina id'acomodar o integrar als immigrants, avui, aEspanya.

"Hem d’exigir una políticad’Estat i el compromís de tota la societat, pel

que fa a la immigració”

EDUARD SAGARRA TRIASCol·legiat núm. 8.558

Ildefons Valls, president de l’Associació Juristessense Fronteres; Eva Labarta, secretària del Col·legi; i Joan Merelo-Barberà, vocal de la comissió del 0’7%, a la jornada sobre Justícia internacional “Àfrica, continent opac”, celebrada el 22 de juny.

L’Observatori

21

L'advocada Teresa Cervelló ha estat escollidapel Consell General del Poder Judicial, en tantque jurista de reconegut prestigi, per ocuparuna plaça de magistrada de la Sala Civil-Penal del Tribunal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC). És col·legiada de l'ICAB desde 1972.

Teresa Cervelló,magistrada del TSJC

La Facultat de Dret de laUniversitat de Barcelona iel Col·legi han impulsat elnou Màster de PràcticaJurídica, dirigit allicenciats en Dret (oalumnes de cinquè cursamb un màxim del 10%de crèdits pendents desuperar) que desitginobtenir una formaciópràctica, aplicada i de

qualitat per iniciar-se amb garanties d'èxit enl'exercici de l'advocacia. Està adaptat a lafutura llei d'accés a la professió d'advocat is'organitza segons els criteris de l'EspaiEuropeu d'Educació Superior (Bolonya ECTS).

El Màster està basat en l'edició anterior que, sotael mateix nom, organitzava des de fa anys l'ICABmitjançant l'Escola de Pràctica Jurídica, i en laqual participava la Facultat de Dret de la UB.Constarà de 60 crèdits i una tercera part del cursestarà dedicada a la realització de pràctiques,gestionades pel Col·legi, en jutjats i endespatxos d'advocats.

Nou Màster de PràcticaJurídica adaptat als criteris de Bolonya

Creu d'honor de Sant Raimon de Penyafort per a Antoni de P. Escura

El Ministeri de Justícia haconcedit la Creu d'Honorde l'Ordre de SantRaimon de Penyafort a l'advocat, Antoni de P. Escura. Col·legiatdes de 1953, Antoni de P. Escura també ésAcadèmic de númerode l'Acadèmia deJurisprudència i Legislacióde Catalunya.

AIN

AD

EG

ISPE

RT

Lliurament de diplomes del Màster de l’EPJ.

22

L’ObservatoriSegons explicava a la portada aquestapublicació econòmica a final de juliol, al'esborrany de Reial Decret de la relació laboralespecial de l'advocacia es preveia que elsbufets tinguessin "la obligación de identificar laclientela que aporte un letrado al inicio de surelación laboral con la firma y los que ésteconsiga atraer hasta el despacho una vezfirmado el contrato de trabajo", ja que elsclients "darán derecho a indemnización pordespido".

EXPANSIÓN 25/07/06

"Los clientes serán un activo delos abogados y no de los bufetes"

La periodista, enviada especial a NovaOrleans, relata que persones senserecursos, que van ser detingudes abans del'huracà Katrina, no han tingut accés a unadvocat des d'aleshores i són a la presó.

"L'arrel del problema", segons explica elreportatge, "és la forma en què es finançal'oficina d'advocats defensors d'ofici deNova Orleans", ja que a l'estat de Louisiana"es mantenia gairebé exclusivament ambels diners que s'obtenien de multes detrànsit i aparcament".

EL PERIÓDICO 31/08/06

“Centenars de presos fa un any que no tenen advocat a Nova Orleans"

Amb el subtítol "Los abogados del turno deoficio se oponen a que los colegios pierdanel control de la asistencia jurídica gratuita",la notícia es fa ressò de la manifestació de"un centenar de abogados del turno deoficio" davant del Departament de Justícia"para expresar su desacuerdo con laspropuestas de reforma del servicio deasistencia jurídica gratuita que propone laconselleria".

En el mateix article es parla de l'aprovaciódel Llibre Verd de la Justícia i la presentaciód'un document de treball per part de laConselleria.

També s'exposa que els col·legis defensenque l'actual model és el que millorgaranteix el dret de defensa.

LA VANGUARDIA 01/08/06

"Justicia gratuita y conflictiva"

24

TribunaObertacobertura con fecha anterior a la de la propiacontratación del seguro.

Son numerosas las resoluciones judiciales,que en la jurisdicción penal absuelven de undelito de falsedad y o estafa a su autor, alacreditarse que no existió engaño en lacontratación, y que tanto el mediador alcumplimentar la solicitud de seguro, como laaseguradora, al recibirla y darle trámite,tuvieron ante ellos esa pretensión de efectoanterior del seguro a la fecha de emisión y nolo rechazaron.

En el segundo de los casos, resulta tambiénexigible al receptor de la solicitud de seguro,esa diligencia, por cuanto, según sedesprende de numerosas resolucionesjudiciales, "el asegurado no debe respondermás de aquello que se le pregunta", y con ellome refiero al contenido del artículo 10 LCS,que establece que "el tomador del segurotiene el deber de declarar al asegurador,antes de la conclusión del contrato, y deacuerdo con el cuestionario que éste lesometa, todas las circunstancias por élconocidas, que puedan influir en la valoracióndel riesgo, y quedará exonerado de tal deber,si el asegurador no le somete cuestionario, ocuando aun sometiéndoselo, se trate decircunstancias que puedan influir en el riesgoy que no estén comprendidas en él."

Podemos clasificar las actuacionesfraudulentas, dentro de tres grandes grupos:a) Los cometidos en la contratación delseguro; b) Los cometidos en el siniestro; yc) Los cometidos en su resultado. Dentro delprimer grupo, pueden incluirse como conductasfraudulentas, todas aquellas ejecutadas biencomo: 1.- Contratación de un seguro cuandoel siniestro ya ha acaecido. En este caso, elsiniestro es real, pero puede operar el art. 4de la Ley 50/80, que determina la nulidad delContratación de un seguro, al suscribirsecuando ya ha ocurrido el siniestro. 2.-Contratación de un seguro ocultandoinformación al asegurador, que habríadeterminado su no aceptación o cobertura,(Contratación de seguro de vida ocultando undiagnóstico infausto) y 3.- Contratación de unseguro, en preparación de la comisión de uninminente delito (Incendio de Industria).

En las tres situaciones, resulta exigiblediligencia suficiente, tanto del mediador,como de la propia compañía y en concretodel personal especializado en la suscripcióno emisión de pólizas, refiriéndome enconcreto, y con especial énfasis al primerapartado en el que suele darse una de lassituaciones típicas del sector, cual es lacontratación de un seguro con efectoretroactivo, es decir, dando validez a la

Bajo la denominación genérica de“fraude”, pasaré de forma muy breve aenunciar aquellas conductas, típicas en elsector asegurador, capaces de generar ungrave perjuicio en el patrimonio de lascompañías, y una situación deinseguridad jurídica en el tráficomercantil.

Fraude en el contrato de seguro

Congrés de RC, que va tenir lloc el passat 30 de març

MónJurídic

La crítica a la actuación aseguradora, secentra en el marco de la confección de loscuestionarios inherentes a la contratación deun seguro, y ello en cualquier ramo, así comoen la cumplimentación de los mismos.

En efecto, es habitual en la prácticaaseguradora, no conceder la importancia quemerece, la citada cumplimentación de losmencionados cuestionarios, declaraciones,etc., hasta el punto de que en numerosasocasiones, su formalización es realizada pormediadores de forma directa y exclusiva, noconteniendo siquiera la firma auténtica delsupuestamente solicitante.

En el tercero de los casos, y que hacereferencia a la contratación de un seguro, enpreparación de un inminente delito, quedaráncomprendidos en el mismo apartado aquelloscasos en los que el seguro ya existía, pero deforma precipitada, se produce un aumentodesproporcionado de sus garantías, sin que exista motivo aparente para ello.También en tal caso, resulta exigiblediligencia suficiente, tanto de la aseguradora,como del mediador.

El segundo grupo, y bajo el epígrafe "loscometidos en el siniestro" puedenconfigurarse diversas situaciones, si bien

tienen como cuestión precedente, la previacontratación de la póliza en forma regular: Asíel siniestro intencionado, en el que elsiniestro se produce, pero la autoríacorresponde al asegurado o a su entorno. Elsegundo es aquel en el que se da Falsedad delsiniestro, al declararse como cierto unsiniestro realmente no ocurrido.

El último grupo, corresponde a lasactuaciones fraudulentas, cometidas tras lacontratación de una póliza de seguro en formaregular, y el acaecimiento de un siniestrocierto. Se manipula o altera, solo el resultadodañoso. Se trata de la situación más ambiguaen cuanto a calificación jurídica de la conductapunible, encontrándose en el límite del dolopenal y el civil, que nos llevarían a podertipificar las conductas como punibles o no.

Debemos recordar, que aunque un siniestrosea presuntamente falso, o contenga algúntipo de falsedad que permita exonerar a laaseguradora de su pago, tal castigo deriva dela apreciación en su caso por el juzgador, deuna prueba eficaz, no siendo suficiente lamera sospecha, que conducirá en su caso a laabsolución del acusado, o a la estimación deuna demanda civil en reclamación del importedel siniestro, motivo por el que tal requisitoes ineludible.

25

Es habitual, en la prácticaaseguradora no conceder

la importancia que merecela cumplimentación de

los cuestionarios y declaraciones

26

TribunaObertaEllo nos lleva a la conclusión previa, de queno todo siniestro aparentemente sospechosoes fraudulento, y que en muchas situacionestambién indiciariamente sospechosas, existefinalmente una carencia de pruebas coneficacia suficiente, bien para poder perseguirun posible delito con un alto porcentaje deobtener un resultado positivo, o bien parapoder defender los intereses de laaseguradora con garantía.

Por el contrario, y tras la aparición de lasprimeras sospechas, resulta imprescindibleque la investigación sea completa, y paraello deberemos contar con la colaboraciónde especialistas, bien peritos médicos,ingenieros, reconstructores de accidentes,calígrafos, auditores de cuentas,investigadores de incendios y detectives.

Paralelamente y en aquellos siniestros cuyaenvergadura así lo determine, unainvestigación eficaz sobre el estado desolvencia real del asegurado es exigible, pues

puede llegar a determinar el "Móvil" de laactuación presuntamente delictiva. Eshabitual el dictado de sentencias quedesvirtúan la autoría de un delitoprecisamente por no haberse acreditado

debidamente la existencia de tal móvil. Dichainvestigación resulta ineficaz si lo solicitadose remite a un "simple informe comercial",siendo exigible por el contrario, una sólidainvestigación, que aporte depósitos decuentas en Registro Mercantil que arrojenactuación irregular, antecedentes desiniestros similares anteriores, o informacióndirecta de acreedores y socios.

Finalizada la investigación, y obrandoelementos suficientes que acreditencumplidamente la existencia de una actividaddefraudatoria, por imperativo legal, deberáiniciarse la actuación penal, mediantedenuncia o querella, a cuyo efecto, loscuerpos de seguridad del Estado hanacordado su colaboración con lasaseguradoras en la investigación y puesta enconocimiento de las autoridades judiciales deactuaciones como las descritas.

Solo resta pues, que la Administración deJusticia, y sobre todo el Ministerio Públicoadopten la postura que el tema merece, yejerzan su actividad e interés con laprofundidad exigible.

Ante elementos que acreditenla existencia de una actividad

defraudatoria deberáiniciarse actuación penal

ANTONIO DUELO RIUCol·legiat núm. 11.734

InteressosComunsMàrqueting als despatxos d'advocats?

El primer error és pensar que el màrquetingés una tècnica de venda. L'advocat no esreconeix com un venedor, i molt menys creuque hagi d'aplicar tècniques agressives devenda que s'apliquen als productes. Viaaquest concepte, l'advocat rebutja la idead'aplicar màrqueting. El tractament delsserveis jurídics no pot ser el mateix queel que pot rebre un producte.

Un altre error és pensar que només éspublicitat, això és un error força comú iencara que crea més debat entre els que

pensen que no i els que pensen que perquè no, limita molt les

possibilitats del concepte empresarial delmàrqueting. La publicitat busca donar aconèixer les excel·lències d'un producte oservei via campanyes que incitin a la sevacompra. El sector legal encara no estàpreparat per a campanyes de publicitat, nicrec que sigui la millor via per donar aconèixer un despatx. Això no vol dir que ambel temps no puguem assistir a una campanyapublicitària en tota regla d'una firma.

Un altre concepte molt estès, i no nomésentre els advocats, és que serveix per crearnecessitats. El concepte empresarial delmàrqueting justament va revolucionar el món

28

El màrqueting dintre del món delsadvocats apareix amb el desprestigi d'unconcepte mal après.Tothom ha fet seva la versió de quèsignifica "el màrqueting", encara que nosempre coincideixi amb el que realmentrepresenta i és.

El màrqueting és una filosofiaempresarial per la qual tota

l’organització s’orienta al client

industrial perquè pretenia ajustar l'oferta a lademanda, a diferència del concepte de vendreel que es produïa com fos (i amb aquestconcepte sí que encaixaven molt bé lestècniques de venda basades únicament en lamera transacció).

Per últim, s'associa a les relacions públiques,que no negarem que poden formar part d'unbon pla de màrqueting però que, en simateixes, no poden ser part estructural d'unpla de negoci.

Amb tot això, que no és màrqueting, ensagradaria configurar el que sí que ho és. Elmàrqueting és una filosofia empresarialper la qual tota l'organització s'orienta alclient. Això l'advocat i, en especial, elssocis amb responsabilitats de gestió, hopractiquen intuïtivament. El màrquetingtambé aporta les tècniques per ajudar i sabercom és i què vol el client. La resposta fàcil ésque el que vol el client és assessoramentjurídic però va més enllà, vol servei.

Per això el màrqueting no és undepartament, és una cultura empresarialen què els processos interns estanorientats al clients. No només el serveitècnic legal és importat, és importantcom un recepcionista agafa una trucada,és important com el client entén la sevaminuta, és important l'accessibilitat del'advocat, és important entendre elnegoci del client...

Per aquest motiu aplicar tècniques demàrqueting no està només a l'abast delsgrans despatxos i es pot aplicar si es té laformació. Una revisió i anàlisi de processosinterns per identificar quins són el punts demillora pot ser un bon punt de partida.

Així, el màrqueting, en comptes de ser unatècnica de venda, ajuda a planificar unaestratègia per establir relacions de fidelitat en

el temps. En comptes de publicitat, estableixuna política de comunicació amb els valorsque el despatx vol associar a la seva marca.No crea necessitats, les identifica per crearproductes o serveis per satisfer-les. Nonomés són les relacions públiques sinó queajuda i dóna criteri a la gestió de contactes.

En l'entorn tan competitiu en què ens trobem,l'advocat necessita complimentar la sevaformació tècnica legal amb aquelles tècniquesde "management" que el puguin ajudar agestionar de la manera més eficaç possible laseva unitat de negoci i en definitiva, quel'ajudin a ser capaç de generar més negociestable en el temps.

La comunicació, com a part d'una estratègia ino com un fet aïllat, també és bàsica perpoder transmetre els valors i el perfild'advocats que composen una firma. Noobstant, la trampa és pensar en lacomunicació i els mitjans com a única einad'orientació al client.

Podem acabar aquest article, dient que elmarketing pot ajudar a l'advocat,independentment de la mida del despatx, aque pugui millorar el seu servei i a la vegadaque sigui capaç de generar més negoci perarribar a aquells clients que els interessi inecessitin la seva oferta. Aplicar tècniques demàrqueting, és en gran mesura, una eina peraplicar el sentit comú a la gestió d'un despatx.

EUGENIA NAVARROCONSULTORA DE MÀRQUETING JURÍDIC

MónJurídic

El màrqueting pot ajudar a l’advocat, independentment

de la mida del despatx,a millorar el seu servei

29

30

LaJuntaenDirecteInformació i acords d'interès per als col·legiats

Justícia del document de treball "L'assistènciajurídica gratuïta a Catalunya".

Durant la sessió, a la qual assistiren uns dos-cents companys, la degana, Sílvia Gimenez-Salinas, va reiterar el ferm rebuig de la Juntade Govern a qualsevol proposta que afecti al'actual model de prestació del servei i vaindicar que el Col·legi d'Advocats de Barcelonano renunciarà a les seves competències en:

L'establiment i determinació dels advocatsque formen part del servei.

La formació i especialització que esrequereix per prestar el servei amb la degudaqualitat.

La regulació i organització dels serveisd'assistència lletrada i de defensa irepresentació gratuïta, tot garantint laprestació continuada i la correcta i equitativadistribució de designes.

Igualment, la degana va informar de lesaccions impulsades pel Col·legi fins almoment per defensar el sistema vigent deprestació del servei així com de lesactuacions a realitzar en el futur ambaquesta finalitat, com són ara:

L'elaboració d'un estudi científic sobrel'assistència jurídica gratuïta.

La convocatòria a tots els partits políticsamb representació parlamentària per talque exposin a la seu col·legial el seuprograma electoral en l'àmbit de laJustícia, amb especial referència al'assistència jurídica gratuïta.

Una campanya publicitària sobre lafunció social desenvolupada per l'advocaciai, en concret, pels advocats inscrits alservei d'assistència jurídica gratuïta.

1.- Comissió de Relacions ambl'Administració i la Justícia: reunió per tractar sobre la problemàtica delsJutjats de Violència sobre la Dona.

La diputada presidenta de la Comissió deRelacions amb l'Administració i la Justícia(CRAJ), Mercedes Cora, va reunir-se eldimarts 11 de juliol amb la directora generalde Relacions amb l'Administració de Justícia,la jutge-degana dels Jutjats de Barcelona,l'intendent en cap del Mossos d'Esquadra a laRegió Metropolitana de Barcelona i les titularsdels Jutjats de Violència sobre la Dona, pertractar sobre la problemàtica que afecta alfuncionament d'aquests òrgans judicials.

Per part del Col·legi es va proposar la creació d'unJutjat de Guàrdia de dilluns a divendres, iniciativaque es troba actualment en procés d'estudi.

La presidenta de la CRAJ també va exigir enaquesta reunió de treball que tant en l'àmbitdels Jutjats de Violència sobre la Dona com enel penal en general les conduccions delsdetinguts per posar-los a disposició judicial esrealitzin dos cops al dia (matins i tardes),d'acord amb l'esperit de l'article 520 de laLlei d'Enjudiciament Criminal i en garantiadel dret de defensa.

(Acta de Junta de Govern de 18 de juliol de 2006)

2.- Sessió informativa sobrel'assistència jurídica gratuïta.

El 27 de juliol va celebrar-se al Saló d'Actesdel Col·legi una nova sessió informativa sobrel'assistència jurídica gratuïta (AJD) arran dela publicació per part del Departament de

MónJurídic

D'altra banda, el 25 de juliol la degana delCol·legi d'Advocats de Barcelona, i

representants del Consell de Col·legisd'Advocats de Catalunya, van lliurar alDepartament de Justícia de la Generalitat deCatalunya la declaració "L'advocacia catalanadiu prou", aprovada pels 14 Col·legisd'Advocats catalans en una reunió plenàriacelebrada el 20 de juliol, en la qual es rebutjael contingut de l'informe sobre l'assistènciajurídica gratuïta presentat per l'Administració.

Finalment, cal destacar que el Col·legid'Advocats de Barcelona ha verificat que nos'ha presentat al Parlament de Catalunya capiniciativa o projecte normatiu que contemplila supressió i/o modificació de l'actual modeld'assistència jurídica gratuïta.

Més informació: www.icab.catLa degana, Silvia Gimenez-Salinas, i el responsable delTorn d’Ofici del Consell de Col·legis, Ricard Borràs.

31

32

ComissionsPuntxPunt

El dia 22 de juny de 2006 l'agrupada Tiziana di Ciommo, dins del VI Cicle deConferències de l'Agrupat, va realitzar unaconferència sobre "Els e-mails com a objectede prova".

Amb l'assistència de prop de setanta persones i la presentació del Prof. Dr. JoanPicó i Junoy de la Universitat Rovira i Virgili,la conferència va centrar-se en lesconseqüències jurídiques dels usos de lesnoves tecnologies sobre els drets fonamentalscom la intimitat, la protecció de dades i eldret a la prova i a la tutela judicial efectiva,analitzant principalment l'ús dels poders desupervisió de l'empresari sobre les activitatsdels seus treballadors. A continuació vaproduir-se un viu debat entre tots elsassistents.

Els e-mails com a objecte de prova

La Comissió de Relacions ambl'Administració i la Justícia (CRAJ)informa de les properes inspeccions alsjutjats i demana als companys que tinguinalgun tipus d'incidència amb els següentsjutjats que ho comuniquin a la CRAJ, pertal de posar-ho en coneixement delConsejo General del Poder Judicial.

Jutjats del Social 31, 32 i 33 deBarcelona, a partir del dia 25 de setembre

Sala del Social del TSJC, a partir del dia16 d'octubre

Jutjat de 1a instància i instrucció 1 deGavà (Barcelona) els dies 26 i 27 desetembre de 2006

Properes inspeccions als jutjats

Jutjat de 1a instància i instrucció 2 deGavà (Barcelona) els dies 27 i 28 desetembre de 2006

Jutjat de 1a instància i instrucció 3 deGavà (Barcelona) els dies 26 i 27 desetembre de 2006

Jutjat de 1a instància i instrucció 4 deGavà (Barcelona) 2a quinzena mesd'octubre de 2006

Jutjat de 1a instància i instrucció 5 deGavà (Barcelona) 1a quinzena mes denovembre de 2006

Jutjat de 1a instància i instrucció 6 deGavà (Barcelona) ) 1a quinzena mes denovembre de 2006

MónJurídic

D'ençà que entrarenen vigor els nousCriteris Orientadors,de gener de 2005, enmatèria d'Honorarisprofessionals, s'hanconstatat algunesdificultats en la sevaaplicació. És per aixòque la Junta deGovern vol impulsar-ne la seva revisió i, aaquests efectes la

Comissió d'honoraris està treballant per talrevisar els esmentats criteris.

Comissió d'honoraris

Dijous 8 de juny, sotal'organització i direcció delGrup d'Advocats Joves(GAJ), va tenir lloc alCol·legi una xerrada sobrel'Estatut d'Autonomiaobjecte de referèndumdiumenge de la setmanasegüent. En aquest acte,varen participar representants dels cinc partitspolítics amb representació al Parlament deCatalunya.

En aquest sentit, per Convergència i Unió vaintervenir el Sr. Àlex Bas, per Ciutadans pelcanvi el Sr. Àlex Masllorens, per EsquerraRepublicana de Catalunya el Sr. Miquel ÀngelEstradé, pel Partit Popular de Catalunya la Sra.Àngels Olano, i per Iniciativa per Catalunya laSra. Mercè Claramunt. L'acte va sereminentment informatiu i tècnic, complint-seamb escreix els objectius fixats perl'organització.

El nou estatut a debatDurant el passat mes de juliol s'han registrat 58noves queixes, s'han iniciat 34 diligènciesinformatives. Durant aquest mateix període s'han arxivat 7 escritsde queixa, 24 diligències informatives i 6 expedientsdisciplinaris.

La Junta de Govern, a proposta de la Comissió deDeontologia, ha imposat durant aquest mes lessegüents sancions disciplinàries:

2 sancions lleus consistents en:Advertència per escrit (motiu: sol·licitar o

permetre la sol·licitud, en un procediment penal, dela imputació del lletrat contrari, sense comunicar-hoprèviament a la Junta de Govern d'aquest Col·legi.)

Advertència per escrit (motiu: falta deliquidació dels fons rebuts per part del seu client.)

6 sancions greus consistents en: Tres mesos de suspensió en l'exercici de la

professió (motiu: actuar com a lletrat estant donatde baixa en exercici com a conseqüència delcompliment de sancions disciplinàries.)

Tres mesos de suspensió en l'exercici de laprofessió (motiu: haver facilitat a la seva clientacòpia de resolucions judicials falsejades, relatives aun hipotètic procediment verbal de desnonamentper manca de pagament.)

Un mes de suspensió en l'exercici de laprofessió (motiu: presentar o permetre lapresentació, lliurant els documents confidencialsentre advocats.)

Un mes de suspensió en l'exercici de laprofessió (motiu: presentar en procediment civild'execució, documents consistents encorrespondència confidencial entre lletrats, sense laprèvia autorització.)

Cinc dies de suspensió en l'exercici de laprofessió (motiu: retenir els autos originals d'unacausa criminal durant un mes i sis dies, sense capjustificació.)

Cinc dies de suspensió en l'exercici de laprofessió (motiu: falta d'informació sobrel'assumpte encarregat pel seu client, essentimpossible la comunicació amb el lletrat.)

Comissió de deontologia

33

LletraImpresa

34

REVISTA DE INFORMACIÓN FISCAL

Editor: Lex NovaPeriodicitat: mensual 1er fasc.: N. 37 (enero-feb. 2000)

Any 2006 disponible a la Biblioteca

DRET ADMINISTRATIU

GARCÍA GIL, F. Javier"El permiso de conducción" (conforme a la Ley

17/2005, de 19 de julio, y al Real Decreto

62/2006, de 27 de enero): Obtención. Expedición.

Validez. Nulidad. Pérdida de vigencia. Renovación.

Canje. Autoescuelas. Suspensión del permiso.

Permiso de conducción por puntos. Navarra : F.

Javier García Gil, 2006. (804-26)

PALOMAR OLMEDA, Alberto (coord.)Régimen del juego en España. Cizur menor

(Navarra) : Thomson Aranzadi, 2006.

[347.465(46)Reg]

PERALES MADUEÑO, FranciscoLa ejecución del planeamiento. Madrid : Iustel,

2006. (804-190)

QUINTANA LÓPEZ, Tomás (coord.)El silencio administrativo: urbanismo y medio

ambiente. Valencia : Tirant lo Blanch, 2006.

(805-235)

RECUERDA GIRELA, Miguel ÁngelSeguridad alimentaria y nuevos alimentos :

régimen jurídico-administrativo. Cizur Menor

(Navarra): Thomson Aranzadi, 2006. (804-144)

DRET CIVIL

CALVO GONZÁLEZ-VALLINAS,RafaelLas cláusulas de la hipoteca. Madrid : Colegio

de Registradores de la Propiedad y

Mercantiles de España, 2006.

[347.277(46)Cal]

ERVITI ORQUIN, ElenaEl heredero y la herencia.

Cizur Menor (Navarra) : Thomson Aranzadi,

2006. [347.66(46)Erv]

NAVEIRA ZARRA, Maita MaríaEl resarcimiento del daño en la responsabilidad

civil extracontractual. Madrid : Editoriales de

Derecho Reunidas, 2006. [347.51(46)Nav]

PASQUAU LIAÑO, Miguel (dir.)Ley de arrendamientos rústicos : comentarios

doctrinales y formularios prácticos. 2a ed.

Cizur Menor (Navarra) : Thomson Aranzadi,

2006. [347.453.1(46)Ley]

PÉREZ BERMEJO, Juan ManuelCoherencia y sistema jurídico. Madrid;

Barcelona: Marcial Pons: Ediciones

Jurídicas y Sociales, 2006. (800-66)

PÉREZ PÉREZ, EmilioLas cotitularidades sobre bienes inmuebles.

Barcelona : Bosch, 2006. [347.238(46)Per]

QUICIOS MOLINA, María SusanaEfectos de las garantías reguladas por la Ley de

Ventas a Plazos de Bienes Muebles en caso de

incumplimiento del comprador y concurrencia de

acreedores. Cizur Menor (Navarra) : Thomson

Aranzadi, 2006. [347.451.84(46)Qui]

DRET FISCAL

DÍAZ-MONASTERIO, Félix de Luis;URÍA FERNÁNDEZ, Francisco(coords.)El sistema fiscal español y las entidades y ope-

raciones financieras : estudios en homenaje a

Enrique Piñel. Las Rozas (Madrid) : La Ley,

2006. (795-59)

MARTÍN LÓPEZ, JorgeCompetencia fiscal perjudicial y ayudas de

Estado en la Unión Europea. Valencia : Tirant

lo Blanch, 2006. (804-176)

Aquesta secció conté una selecció d'obresadquirides i incorporades darrerament a laBase de Dades de la Biblioteca.Per consultar-les, cal demanar-les indicant:autor, títol i signatura topogràfica (per ex. 788-13 o també [343.4(46)Hor]).

MónJurídic

PONT MESTRES, Magín Derechos y deberes en el procedimiento de ins-

pección tributaria. Barcelona; Madrid: Marcial

Pons: Ediciones Jurídicas y Sociales, 2006.

(801-146)

DRET INTERNACIONAL

CEINOS SUÁREZ, ÁngelesEl trabajo de los extranjeros en España.

Las Rozas (Madrid): La Ley, 2006.

[331.113.6(46)Cei]

REY ANEIROS, Adela

Una aproximación a la responsabilidad interna-

cional de las organizaciones internacionales.

Valencia : Tirant lo Blanch, 2006. (801-252)

DRET LABORAL

FERNÁNDEZ DOCAMPO, MaríaBelénLa participación de los trabajadores en el dere-

cho social comunitario. Valencia : Tirant lo

Blanch, 2006. [331(4)Fer]

GARCÍA FERNÁNDEZ-LOMANA,ManuelLa reconvención en el proceso laboral. Cizur

Menor (Navarra) : Thomson Civitas, 2006.

[331.16(46)Gar]

MENÉNDEZ SEBASTIÁN, Paz;VELASCO PORTERO, Mª Teresa La incidencia de la violencia de género en el con-

trato de trabajo. Madrid : Instituto Canario

de la Mujer. Ediciones Cinca, 2006.

[331.4(46):343.615(46)Men]

RUBIO DE MEDINA, Ma Dolores;SÁNCHEZ-RODAS NAVARRO, Cristina La excedencia. Barcelona : Bosch, 2006.

(BBPP)

SÁNCHEZ TRIGUEROS, Carmen(dir.)La presencia femenina en el mundo laboral :

metas y realidades. Cizur Menor (Navarra) :

Thomson Aranzadi, 2006. [331.4(46)Pre]

DRET MERCANTIL

BERCOVITZ RODRÍGUEZ-CANO,Alberto (coord. / aut.)La sociedad de responsabilidad limitada. 2a ed.

Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi,

2006. [347.724(46)Soc]

BUSTO LAGO, José ManuelLas garantías personales atípicas en el ordena-

miento jurídico español : configuración jurídica

de las garantías "a primer requerimiento" y autó-

nomas. Cizur Menor (Navarra): Thomson

Aranzadi, 2006. [347.734(46)Bus]

GARCÍA VIDAL, ÁngelLas instrucciones de la Junta General a los

Administradores de la Sociedad de Responsabilidad

Limitada. Cizur Menor (Navarra): Thomson

Aranzadi, 2006. [347.724.036(46)Gar]

LARGO GIL, RitaLas marcas colectivas y las marcas de garantía.

2a ed. Cizur Menor (Navarra) : Thomson

Civitas, 2006. [347.772(46)Lar]

MARIMÓN DURÁ, RafaelLa asistencia financiera de una sociedad limita-

da a sus socios, administradores y a otras socie-

dades de su grupo : art. 10 LSRL. Cizur Menor

(Navarra) : Thomson Aranzadi, 2006.

[347.724.033(46)Mar]

MARTINEZ LAGE, Santiago;PETITBÒ JUAN, Amadeo (dirs.) El abuso de la posición de dominio. Madrid ;

Barcelona : Fundación Rafael del Pino,

Marcial Pons, 2006. [347.776(4:46)Abu]

PLAZA PENADÉS, Javier (coord.)

Cuestiones actuales de derecho y tecnologías de

la información y la comunicación (TICs). Cizur

Menor (Navarra): Thomson Aranzadi,

2006. [347.74:004.7Cue]

SIURANETA I PÉREZ, David. Contratos mercantiles más frecuentes en la

35

36

LletraImpresa

empresa. Madrid : Difusión Jurídica y Temas

de Actualidad, 2006. [347.74(46)(083.2)Siu]

VIRGÓS SORIANO, MiguelEl trust y el derecho español. Cizur Menor

(Navarra): Thomson Civitas, 2006.

[347.733(46)Vir]

DRET PENAL

BOLDOVA PASAMAR, MiguelÁngel; RUEDA MARTÍN, MaríaÁngeles (coords.)La reforma penal en torno a la violencia domés-

tica y de género. Barcelona : Atelier, 2006.

[343.615(46)Ref]

CRUZ DE PABLO, José Antonio. Derecho penal y nuevas tecnologías: aspectos

sustantivos. Madrid : Difusión Jurídica y

Temas de Actualidad, 2006. (801-147)

POZO PÉREZ, Marta delViolencia doméstica y juicio de faltas.

Barcelona: Atelier, 2006. [343.615(46)Poz]

DRET PROCESSAL

DÍAZ PITA, María PaulaConformidad, reconocimiento de hechos y plura-

lidad de imputados en el procedimiento abrevia-

do. Valencia: Tirant lo Blanch, 2006.

[343.113(46)Dia]

FERNÁNDEZ LÓPEZ, MercedesLa carga de la prueba en la práctica judicial civil.

Las Rozas (Madrid) : La Ley-Actualidad,

2006. [347.94(46)Fer]

GONZÁLEZ PILLADO, EstherLa intervención voluntaria de terceros en el pro-

ceso civil. Valencia : Tirant lo Blanch, 2006.

[347.921(46)Gon]

MARCOS MARTÍN, Mª TeresaProblemas procesales en el control de las ayu-

das de Estado en derecho comunitario. Madrid:

Dykinson, 2006. (796-119)

RECENSIONS

HERNÁNDEZ JUAN,Diego.Acciones civiles.

2 vols. Barcelona : J. Massanés, 2006.

[347.922(46)Her]

En estos dos volúmenes secontienen las esencialesReglas de procedimiento dela Ley de Enjuiciamientocivil, los artículos básicos delCódigo civil sobre sus accio-nes más importantes y des-tacadas, además de otrasdisposiciones paralelas entresi. La función que se persi-gue con estos preceptosreside en exponerlos deforma que, unidos comoestán, permitan hallar fácil yrápidamente la disposiciónque interesa, reunida con lajurisprudencia, la legislaciónconcordada y el formulariocorrespondiente, siguiendoel cauce procesal.

38

FAQPreguntes més freqüents de la pàgina web del Col·legi

1. Servei d'anuncisEl servei d'anuncis és gratuït i exclusiu per alscol·legiats de l'ICAB, per aquest motiu durant elprocés d'inserció a través del formulari de lapàgina web es demana que us logineu amb elvostre número de col·legiat i password.

Com es posa un anunci?Des de la pàgina principal del Col·legi podeuaccedir al banner "Anuncis" o bé clicar a Serveisal Col·legiat/ Atenció al Col·legiat, apartat"Anuncis Classificats".

Des d'aquesta pàgina teniu l'opció d'Afegiranunci" tot omplint un formulari que us permetràescollir si el publiqueu a la pàgina web, a mónjurídic o en ambdues opcions.

Si el poseu a la pàgina web haureu d'anaromplint tots els camps del formulari (categoria,text, etc.) i un cop guardat i enviat passa unprocés de validació, que sol ser entre 24 i 48h.passat el qual es publica a la pàgina web durantel termini d'un mes. Vosaltres mateixos i accedinta aquest mateix apartat podreu modificar odespublicar l'anunci en cas que ho desitgeu.

L'anunci que poseu a la pàgina web tindràassociat el vostre número de col·legiat, i des

d'aquest es podrà accedir a les vostres dadespublicades a la guia judicial.

Des del formulari de la pàgina web també podeu seleccionar l'opció "món jurídic" pertal que aquest anunci es publiqui en la revista col·legial i en l'idioma que hagueu escollit. En aquest cas l'anunci publicats'envia a la redacció per tal que es publiqui demanera totalment anònima.

2. Com puc trobar una notícia que he vistpublicada a la pàgina principal del Col·legi ique quan la vull tornar a llegir no estàpublicada a la "home"?A la pàgina principal del Col·legi es destaquencada dia tres o quatre notícies, que van canviantun cop es disposa d'una informació mésrellevant. Per recuperar totes les notícies una deles maneres més senzilles de fer-ho és accedirdes de la pàgina principal a l'apartat "veure mésnotícies", que es on troben totes les notíciespublicades per ordre cronològic. Cadascuna deles notícies té associada una categoria(Estrangeria, Torn d'Ofici, Delegacions,Normativa, Biblioteca, etc.), la data de publicacióa més d'un títol i un breu resum de la informació.

Una altra manera és accedir a l'apartat Notíciesdel menú principal, des del qual podeu accedir albuscador específic de notícies i cercar percategoria, paraula plau, data de publicació, etc.

Finalment, si les notícies que busqueu estanrelacionades amb el Torn d'Ofici podeu accedir aaquest apartat, on es destaquen les principals idarreres notícies i novetats. El mateix passa ambles informacions dels apartats AssessoriaJurídica, Estrangeria, CRAJ, cAmpus, Honoraris,Delegacions, i Bibioteca.

Envia’ns els teus comentaris,suggeriments i propostes per al webdel Col·legi a: monjuridic@icab.cat

El web del Col·legi d'Advocats de Barcelonavol ser una eina que faciliti la feina, per aquestmotiu ofereix notícies, doctrina, legislació, is'està treballant per incorporar més eines,serveis i tràmits on-line.

Un dels serveis que té més demanda és elservei d'anuncis, a través del qual podeu posartant anuncis en la revista col·legial món jurídiccom en l'apartat anuncis del web del Col·legi.

40

PassesPerdudesFent memòria, i no nomésdels anys d’advocat

Com era l’advocacia delsanys 50? La visió d’unjove de l’època la podemllegir al llibre de FrancescCasares, que ha publicatl’editorial La Campana:“Memòries d’un advocatlaboralista (1927-1958),primera part”. Hitrobarem des de lesmotivacions personals pera l’elecció de la carrera deDret, al pas per la

Universitat, amb la descripció de professors icompanys; fins als primers anys d’exercici,amb un capítol significativament titulat “Etsadvocat: espavila’t!”. Descriu les passanties,relata anècdotes de l’atenció als clients iretrata el tracte entre advocats i la relacióamb els tribunals. El Col·legi d’Advocats tambéforma part del record d’aquells anys,

especialment, la biblioteca i el restabliment deles eleccions per a l’elecció dels degans i la junta.

Però ja en les primeres pàgines, Francesc Casaresadverteix que el seu propòsit és apropar-nos“l’atmosfera” de l’època, més enllà dels fets: “Si lameva gosadia servís perquè la història escritapogués recollir tan sols un matís o una ombra quel’apropés a la història real ja em donaria per benpagat”. De fet, el llibre ens transporta a laBarcelona que trobem a la novel·la “L’ombra delvent”, on les esperances de molts s’han vistsubstituïdes per la por i per la misèria.

Aquestes memòries ens permeten, a més,submergir-nos en la vida quotidiana d’abans idesprés de la guerra, tenir “Homenots” com acompanys de pupitre, assistir a les classes itertúlies en domicilis particulars de matèriessilenciades a la Universitat de la dictadura iintervenir en activitats clandestines. El viatge, queal llibre es defineix com de la “Catalunya-ciutat” ala “Catalunya-presó”, s’atura justament amb unexemple, en primera persona, de com n’era defàcil (i de difícil) d’acabar entre reixes.

PassesPerdudes

S'ajunten companys de feina quehi estiguin interessats. Cada mes1 euro del salari de cadascú esdestina a l'ONG que entre totshagin triat. L'impulsor de la ideava ser entrevistat a La Vanguardia(14/09/06).

www.teaming.info

Traduccions on line

Opentrad ofereix traduccions entre lessegüents llengües: català, espanyol,gallec i basc. Funciona de forma auto-màtica a través d'internet i ha estatdesenvolupat amb Codi Obert (OpenSource), de forma que hi podencol·laborar altres desenvolupadors opot servir de base per a nous projectes.

www.opentrad.org

Fem equip?

Grease, el musical

Els col·legiats podran obtenir un20% de descompte en el preude l'entrada per al musicalGrease, de dimarts a dijous, apartir de les representacions del25 de setembre, tant pel titularde la persona col·legiada comper un acompanyant. La comprad'entrades s'ha de ferdirectament a les taquilles delteatre, mostrant el carnet decol·legiat.

www.greaseelmusical.com

E X P O S I C I O N SC U L T U R A T E C NO L O G I A M Ú S I CA E S P E C T A C L E S

La tristor de l'encararecent execució deSalvador Puig Antich,en una pel·lícula queretrata la grisor i laviolència dels últimsanys del franquisme.

www.salvadorfilm.com

Salvador, la pel·lícula

41

42

PassesPerdudes

Zoo: Descompte del 15% en les entrades a les instal·lacions del Zoo de Barcelonawww.zoobarcelona.com

TNC: Descomptes del 15% en l’adquisiciód’entrades per als membres del Col·legid’Advocats de Barcelona. www.tnc.es

Euroconcert: 10% de descompte en l’ad-quisició d’un abonament per la XXII tem-porada. Tel. 933 185 337 / 933 185 158

TECNOLOGIA I TELECOMUNICACIONS

Iurisdoc: Preus especials per la creacióde pàgines Web i serveis internet. 932917 770

Telefonica: Descompte en telefonia fixaper a col·legiats.

PROGRAMES DE GESTIÓ DE DESPATXOS

MN Program: Ofereix de forma gratuïtael Pack MNProgram, software que constade tres aplicacions: Càlcul d'Honoraris,Liquidació d'Interessos i Pla JurídicIniciació. 902 193 394

Level Programs: Formació gratuïta igarantia in situ d'1 any. 902 152 127

Software International : 20% de des-compte en el programa de gestió per atots els col·legiats. 934 521 164

Infolex-Jurisoft: 10% de descompte enl'adquisició d’INFOLEX, condicions especialsen el traspàs de les dades, sessió de for-

mació gratuïta de 2 hores en el despatx i instal·lació iconfiguració gratuïta del programa. 902 090 001

Ahora Soluciones: Solucions específiquesen gestió d’expedients, gestió documental i

fluxos de treball. Condicions especials per a col·legiatsde l’ICAB (Fins a un 35% de descompte). 902 501 514

ClubIcab*Relació d’empreses que han subscritun acord de col.laboració amb l’ICAB per poder oferir els seus serveis en condicions avantatjoses pels col.legiats.

ESPORT

Dir: Ara t’ofereix la tarifa plana. 902 101 979

Vall Parc: ofereix matrícula gratuïta alscol·legiats i als seus familiars directes iquota mensual reduïda. 932 126 789

Royal Fitness: Quota d'entrada gra-tuïta i descompte del 50 % en la quota

mensual (queda en 75 euros mensuals). 933 644 141

Medex: 10% de descompte en les terà-pies pels tractaments dels dolors osteo-musculars de l’esquena, el coll i el genolli en els programes d’acondicionamentefísic personalitzat. 932 082 320

FINANCERES

Banesto: Condicions de l'avançament deles retribucions del Torn. www.banesto.es

OCI

Cinesa: Entrades a preu del dia de l'es-pectador de dilluns a divendres per a duespersones. www.cinesa.es

* www.icab.es

44

AnuncisOFERTES

Llibres

Venem Jurisprudència/LegislacióAranzadi 1930/05, Revista La Ley1980/06, Diario La Ley 1997/06,Actualidad Administrativa 1995/06,Revista General de Derecho 1956/77 -1996/01 i Col·lecció Legislativa deCatalunya 1989/02. Tel. 934 059 300(de 10 a 14h).

Venc temari actualitzat, organitzat iclassificat per oposicions a la carrerajudicial i fiscal. 400/e. Tel. 661 559375.

Venem col·leccions Planeta Agostini deCurs d'Alemany, Francès, Anglès, iItalià. Preu a convindré. Tel. 658 128668.

Despatx a compartir

Av. Diagonal, sala de 30m2 + salaauxiliar, despacho recién reformado.Contribución +/- 1.350/e. Tel. 654516 745.

Balmes/ Trav. de Gràcia, todos los ser-vicios, precio a convenir. Sergio/XaviTel. 932 920 083.

Despacho de 12 m2, centro deVilanova i la Geltrú Sin secretaria.Adsl. Tel. 630 509 982. Anna

Despacho 10m2, 350/e, todos los ser-vicios, centralita y recados. Tel. 934881 441.

Despacho Eixample esquerra, todoslos servicios, bien comunicado,240/e. Tel. 620 784 949.

2 despachos grande y pequeño amue-blados, Provenza/Pg. de Gràcia, paraverlos tardes 932 315 433. Antonio.

2 despatxos, Via Agusta/Balmesc/Julian Romea, tots els servies inclo-sos, excepte el telèfon. 522/e. Tel.934 155 019. Carme

Bruc- València/Mallorca, 15m2,Servicios comunes, 300/e, excepto tely limpieza. Tel. 615 050 408 - 932 070280.

Eixample, despatx aprox. 7m2; ser-veis inclosos excepte tel. i fax; 280/e.Tel. 659 047 599.

Eixample, Casp/Bailèn, despatxos,tots els serveis, 600/e 1/mes.Despeses excloses. Tel. 607 657 910 i670 314 807.

Les Corts/Parque de las Infantas, 3despachos, todos los servicios, posiblecolaboración laboral/mercantil. 350/e+ IVA. Tel. 934 900 122.

Mallorca/Rbla. Catalunya, tots els ser-veis. Lloguer d'oficina virtual, 100/e,trucades 60/e, domiciliació de socie-tats 29,90/e Tel. 932 723 035.

Muntaner/París, despatx moblat, totsels serveis, consergeria 24h. 400/e.Tel. 932 007 805.

Pl. Espanya/Futura Ciutat Judicial,laboralista/fiscalista, 1 despatx dispo-nible. Local a peu de carrer. Tots elsserveis. Preu a convenir. Tel. 686 365196.

Provença/Pau Claris, servicios inclui-dos, posible colaboración, precio aconvenir. Tel. 626 312 974/932 153993/932 150 067

Provenza/Pau Claris, 9m2, amuebla-do, todos los servicios, 450/e. Tel. 934870 560.

Rbla. Catalunya/Diagonal, despachosindividuales todos los servicios, inte-rés en colaborar. Gastos a compartir.Tel. 932 176 250, j.garzon@icab.es.

Rda. Sant Pere/Bruc, possibilitat per a2 persones, sala de juntes, fotocop.,arxiu, etc. 300/e, serveis inclososexcepte telèfon i fax. Tel. 932 683408/ 655 901 392.

Rda. Universitat, tots els serveis,300/e. Tel. 933 175 945. Preguntarper Laia.

Rda. Universitat/Pl. Catalunya,2 des-pachos, todos los servicios, 1 despa-cho amueblado. Sr. Campo, tel. 639412 586.

Roger de Llúria/Provença, 25m2, pos-sible col·laboracions. Serveis inclosos,

ADSL de la nostre xarxa. Preu a con-venir. Tel. 616 935 036.

Roger de Llúria/València, serviciosincluidos excepto tel. Posible colabora-ción. Tel. 932 378 949.

Trav. De Gràcia/Gran de Gràcia,190/e, tots els serveis inclosos. Tel.932 176 606.

València/Pg. Gracia. Todos los servi-cios, 450/e, excepto tel. Tel. 944 872146.

Despatx per llogar o vendre

Alquilo piso/despacho. Balmes/Mitre,reformado. 83m2, 4 hab., 2 baños,salón-comedor, alta de luz, agua ygas, preinstalación adsl en habitacio-nes. 980/e. klesys@gmail.com. Tel.932 372 305.

Despatxos a Gran Via/Pl. Cerdà, futu-ra Ciutat Judicial diferents superfícies:En lloguer: 180-275 i 600m2. Envenda:113 i 246 m2. Tel. 932 179948.

Oficines en lloguer Balmes, àtic,Mallorca/València, 269 m2, 2.200/e iArísitdes Maillol, 103 m2, 1.000/e,tel. 661 643 272.

Despachos de 120 y 115m2, ViaAugusta/Pl. Molina, aseo para visitas,sala de espera, 5 despachos, 1.400/e,portería y ascensor. Tel. 667 719 433.

Rbla. Catalunya/Pl. Catalunya, despa-cho en alquiler 170m2, flexibilidad encláusulas contractuales, 2.400/e. Tel.933 177 002 y 677 401 010.

Lloguer despatx a Sant Sadurní, totsels serveis. Ús a temps parcial, horesconvingudes, a lletrats que comenceni el volen per a visites o TO. De 100 a200/e. Tel. 938 914 315.

Alquilo despacho de 60mt2 en fincaregia, parquet. Baño privado, sala deespera. A/a, calefacción.Muntaner/Av. Diagonal. Tel. 659 338349.

Rbla Catalunya/Roselló, alquilo des-pacho de 270 m2. Tel. 699 974 475.

MónJurídic

Diversos

Alquiler piso 80 m2, Cala Boadella(Lloret de Mar, Costa Brava), 3 hab.Zona comunitaria, 2 piscinas, 3' cala,terraza 15 m2, parc. edificio/precio:temporadas, semanas,etc. Nivard630 957 075.

Lloguer torre Begur, 3 hab., bany,cuina equipada, terrassa, jardí.Lliure agost/setembre. Dolors 658128 668.

Vendo piso Verdi/Providencia. 90m2, 4 hab, 2 baños, parquet, a/a/c.Perfecto estado. 417.700/e. Tel. 670789 042.

Pis en venda St. Gervasi/Bertran 4hab., 2 banys, parquet, traster parti-cular possible parking a la finca.575.000/e. Tel. 646 684 722.

Alquilo parking, coche grande. C/Vallés i Ribot, 5, 1a planta,Garcilaso/Martí i Molins. Tel. 699 564646.

Es lloga pis a Gracia, nou, de 2 hab.,1 bany, parquet, a/a. Cuina equipada1.000/e. Tel. 656 837 052.

Benicarló, front platja i pg. Marítim,lloguem apartament nou amb piscinai parking, mínim 7 dies. Tel. 630 469076.

Formentera, alquiler de Ático Duplexen Es Pujols, 200m playa, salón,co/americana, terraza, 1 hab. doble,2 baños, buhardilla loft, solarium.A/a, 6 pers. Tel. 649 484 640.

Venc pis, Reina Victòria/Calvet. 308m2. menjador, saló, 5 hab., 3 banysi biblioteca. pàrking 4 cotxes, tras-ter, finca 20 anys, preu a consultar.Tel. 934 126 973.

Venc Mercedes 450SL, 1979, auto-màtic, doble capota, restaurat, ver-mell, seients cuir beige, 120.000Km. 24.000/e. Tel. 639 877 457.

Vendo piso en Pg. Sant Gervasi, 84m2, 4 hab., baño, aseo con ducha,

terraza, altillo de obra, parquet,calefacción, 5º piso, ascensor. Tel.932 118 880.

Lisboa, casa de lujo, zona exclusivadel Restelo, zona embajadas. 880m2. 4 plantas, ascensor interior, jar-dines. Carmen Tel. 606 397 027 car-mengmoniz@menta.net

Vendo parcela para vivienda unifami-liar en Vallirana, al corriente de obli-gaciones. Móvil 699 564 646.

Alquilo apartamento, planta baja,gran jardin, Puerto dePollensa/Mallorca, 3 hab, 6 per. Zonacomunitaria piscina/jardines, 150 mplaya, precio por temporada.www.apartmentspuertopollensa.com

Vendo piso Av. JosepTarradellas/Ecuador 117 m2, 12años, alto, salon 30m2, cocina office, 4 hab. 2 baños (uno ensuite), a/a, parking 2 coches+motosincluida en precio. 790.000/e. Tel. 649 869 252.

Es lloga pis, Calàbria/Rosselló. 55m2, altura 5è pis, ascensor, lluminós,2 hab., dobles, 1 bany, moblat,750/e. Tel. 619 707 461.

Venc torre a Caldes de Montbui, urb.,Puigdomí. 1 planta de 125 m2 , + 2terrasses de 75 i 25 m2. Garatge19m2, a reformar: 1972. 379.000/e.Tel. 934 126 973.

Borsa de Treball

Abogada ofrece colaboracionesexternas, en Penal general/económi-co. Tel. 605 678 716.

Despacho en Bcn, procesal/civil/mercantil/extranjería, ofrece cola-boración. Dídac Carrillo, Tel. 679 253127. dcarrillo@icab.es

Abogada especialista en civil/matri-monial/mercantil/penal. Gestionesante organismos oficiales/privados,colaboraciones. Tel. 699 564 646,sanahuja@icab.es

Especialista en Immobiliari/Família/Civil/Laboral/Seguretat Social/Penal/Menors, Penitenciari i Estrangeria,s'ofereix col·laboracions externes,puntuals o regulars. Tel. 627 317100 i 675 942 780.

DEMANDES I ALTRES

Despatx a compartir

Busco despatx per compartir a l'àread'Arenys de Mar. Tel. 610 272 261.

Col·laboracions

Pg. St. Joan/Ausias March, incorpo-ración en septiembre de recién licen-ciado, independencia llevando suscasos y colaborando en el despacho.Tel. 610 204 490.

M'interessa despatx per Eixample.No em cal serveis, els portaria delmeu despatx actual. Preu a negociarsegons estat de la finca. Tel. 658 353803.

Borsa de treball

Busco 2 abogados para sociedad civilprofesional, perfiles: 40 y 45 años,fiscalista/mercantilista, yo soy admi-nistrativista/urbanista/internaciona-lista. Zona Eixample. Tel. 630 509932.

Anuncia’t a Món Jurídic

Aquest és el taulell d’anuncisde Món Jurídic, un servei gratuït per als col·legiats.

Si voleu que el vostre anuncisigui publicat, envieu-lo a MónJurídic, secció "Anuncis (Codi21-00)", fent-hi constar el vostre nom, cognoms, núm. decol·legiat i adreça. El text hade tenir una extensió màximade 20 paraules.

(fax: 934 871 938 i e-mail: monjuridic@icab.cat

45

46

MónJurídic és una publicació editada per l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona amb la finalitat de ser l’òrgan informatiu i d’expressió dels seus col.legiats.

EditaIl.lustre Col.legi d’Advocats de BarcelonaMallorca 283, 0 8037 Barcelona.www.icab.cat / icab@icab.es

DirectoraEster Ortín

Consell AssessorPresidentEduard Sagarra Trias

VicepresidentIgnasi de Gispert Català

VocalsAgustí Bassols PascualLara Foncillas MiralbesMaria José Gozalvez VivesJoaquim Jubert di MontapertoCristóbal Martell Pérez-AlcaldeMàrius Miró GiliJulián Valón Mur

Cap de ComunicacióAntonio Gómez-Reino Isalt

Coordinació Món JurídicIsabel Viola Demestre

Gabinet de PremsaMireia Arnó

ComposicióAlbert Muñoz

Món JurídicTelèfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: monjuridic@icab.cat

Han col.laborat en aquest número: Juan José Climent,Antonio Duelo, Eugenia Navarro, Roser Ripoll i Daniel Vázquez..

Fotografia Albert Muñoz, Ana Mutran, ShutterStock, Inc. ™

Disseny:Altraforma s.a.

Impressió:Rotocayfo-Quebecor

Publicitat:Il.lustre Col.legi d’Advocats de BarcelonaMallorca, 283, 08037 BarcelonaTelèfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: marqueting@icab.es

Dipòsit legal:B-17.273-83

ISSN:1135-9196

Les opinions recollides en els textos publicats a Món Jurídic hosón exclusivament dels seus autors. L’opinió oficial del Col.legil’expressa la Junta com a òrgan de govern de la institució.

PropersNúmeros

TribunaOberta:Llibre V del Codi civil de Catalunya (II).

FAQPreguntesambResposta:Mediacions entre col·legiats

Fildirecte:Què diuen els programes polítics pel que fa ala Justícia?

Recordeu que, a més de Món Jurídic, l'ICAB té com a canals de comunicació el Portal de l'advocat

(www.icab.es), la comunicació setmanal i el correu ordinari.