W

ELS JOVES MINISTRES—Si 1'esfufa no acabés el carbó, encara farien la nostra segona jovenfuf.

Any III. Núm. 108 • Barcelona, dijous, 26 de Febrer,1931

Res de nou a l'OesfPreu : 20 cèntims • Pelai, 62. Telèfon 15300. = Subscripció : 2`50 pessefes frimesfre

EN EL RETORN DE MAClA MIRADOR INDISCRETSigui benvingut entre nosaltres Francesc

Macià, de retorn del seu exili. Des del M[-R.1DOR l'hem vist que arribava ; i una mul-titud al seu voltant i, enllà, tot un poble.

La venerable figura de l'ancià, llavors,s'ha magnificat i esdevenia un símbol . Eral'home que ha nodrit el seu ànim de lesvirtuts més substancials de la ciutadaniai, si és possible d'ultrapassar la pròpia va-lor, per comunió amb les idees bàsiques de

dignitat humana, es supera a si mateix.Macià havia superat Macià. Havia desapa-regut l'individu davant de l'home .repre-sentatiu. Perquè Macià vol dir tot aixòrebeldia contra la injustícia ; elegància mo-ral menyspreant les trapelleries ; bondat; va-lentia; fermesa.

I quan un home aconsegueix encarnaraquests valors, transcendeix d'ell mateix.Adhuc, amb una meravellosa puixança, dis-sol l'egoisme dels .altres. No tan solament ésallò que és, sinó allò que • representa.

Macià simbolitía la santa rebeldia : allòque no transigeix amb la que creu injustícia,que no hi pacta, que no vol trobar l'excusadels compromisos personals, ni les invencionsenginyoses dels flacs de coratge dcstres adefugir els sacrificis imposats per la digni-tat. Es la religió de 1a dignitat. La .dignitatabsoluta, per damunt de tot ; que no reculadavant 1'holocauste de la vida o la fortuna.

L'elegància moral ; el joc net ; l'horrora l'enganyifa ; i el culte de ;la sinceritat, elgran estímul de l'amor i de la compren-sió entre els homes. 1 si no és per talde fer una humanitat més amable i com

-prensiva, què seria la política? Per això; enel cas de Francesc Macià, s'ha donat lasegüent paradoxa : que tot i ésser blasmatper molts com a predicador d'odis, en rea-litat hagi provocat, enllà de l'Ebre, les pri-meres manifestacions . d'entusiasme i d'afec-te a la nostra causa catalana, aleshores queen un míting, Alcalà Zamora va anomenar

-lo amb veneració eh mig d'aplaudimentsd'homenatge d'una gernació no catalana. 1és que la pròpia veritat, ingènua o medita-da, mai no genera odis. I1'aplaudiren per-què no era tortuós ; no pretenia enganyarni enganyar-se, i no oreja en altra cordiali-tat que en la que és fila de la llibertat, nien altra estimació que en la que es basa enun mutual respecte.

La bondat, f%nalment. Macià, durant 1'e-xili, ha soplujat els perseguits per la jus-tícia i per la força.

Macià és tot això : cadascú veu en el]un exemple, una aspiració encarnada. Lafigura dels patriotes, que viuen dins del mónde l'honor, es reflecteix dins el cor de ca-dascú, i ens compensa de la grisor de l'e-xistència automàtica i quotidiana. El seure-cord ens ennobleix i ens esperona.

^xx

Per això l'arribada de Macià — malgratd'ésser-hi, en cos o en esperit, tot un poble—tenia aquella efusió íntima de festa fami-liar. ccEs l'Avi»—_sentfeu dir—que torna!»Es a dir, una persona sentida molt a propper cadascú dels que havien anat a rebre'l.Cadascú palia figurar-se que Macià retor-nava per a ell; tots 1'anavon a rebre, per-qué el retorn d'aquell home era el de moltsideals i moltes aspiracions sentides al fonsdel cor de cadascú. Cadascú anava a rebreel «sever Macià. Les simpaties individualsconvergien en una veneració unànime ;si analitzàveu aquella veneració, hi trobàveula i ndividualitat de cadascú.

Potser i tot hi havia algú que anava arebre tant el aseun Macià, que, per unagelosia, escreix d'amor, hauria volgut queno fos dels altres.

Pero avui, a casa nostra, sentim neces-sitat, no d'allò que desuneix i separa, sinód'allò que ens fa més units i més catalans.Dintre els límites de les coses humanamentpossibles, cal que les divisions siguin lesmínimes i, encara, per damunt d'elles hihagi alguna cosa que sigui—per usar unafórmula consagrada—única i indivisible: elsentit de Catalunya. La sensació que totsels matisos i temperaments responen a unamateixa cosa i ragen d'una sola deu. I quetotes les nostres divergències i discrepànciesno tenen altra raó d'ésser que una emulaciónoble de servir tan bé com un hom enten-gui i pugui els interessos de la nostra terra,per tal com es senten identificats amb la jus-ticia, la veritat i la llibertat.

1, de fet, és així. Es perquè sha estatcavaller servent d'aquest ideal de Catalunyaque resum aquests tres de justícia, veritati ,llibertat, que Francesc ]Macià arriba en-tre nosaltres, de l'exili. Tot el seu valorconsisteix en el fet que no s'ha apartatmai d'aquest punt on convergeixen totesles nostres voluntats. En retre-li homenatge,el nostre poble entenia retre'l a l'esperitde concòrdia que ell representa ; i l'aplau-

dien perquè, en aquests moments, ell, comningú, simbolitza el denominador comú detotes les divisions més o menys profundes,i, a la inversa, els aplaudiments a ell di-rigits ino reforcen tal o tal altre, sinó quedonen més virior a tots plegats i a cadas-cun de nosaltres. I no tan solament alspresents, sinó als absents, i, àdhuc als que,negant-lo aparentment, han d'acceptar, alfons de llur cor, allá que •el! simbolitza.

Es per això, perqué sou el Macià de tots,que MIRADOR us dóna la benvinguda ; i per-què essent el Macià de cadascú; teniu prouforça de cohesió per a poder fondre les vo-luntats individuals en una de global. Aixísón els homes representatius. Tot .vós viviudins la noblesa del vostre gest, el reialmedel vostre símbol. 1 quan, anys a venir, eltemps haurà engolit molts personatges queavui diríeu de primer rengle i aplanat mol-tes divisòries, avui alteroses serralades, en-cara veurem, veuran els mostres fills i elsmostres néts, la figura de ]'«Avi» a la clarorde .la història.

Benvingut siau !

Els Díjous ^— Blancs

Sovint esdevé als missioners, que llurssalvatges feligresos s'enderien a pendre'lsper uns grans màgics. Ho farà avinentl'anècdota que segueix, la qual va escaure'sen terra de zulús.

Ells havien observat que el blanc—un mis-sioner holandès—s'endossava, cada cop queplovia. una inén a de capa màgica. En rea-litat era un senzill impermeable. Però lamentalitat supersticiosa dels negres creguéa tot creure, no pas que el bon pare s'abri-gallés a causa de la pluja, sinó que l'abri-gall n'era la causa prodigiosa.

Refiats en aquesta creença, una vegadaque regnava un terrible èixut en llurs camps,enviaren al sant baró ?fin propi de la partdel rei, transmetent-li u ordres severes deno trigar més a vestir-se capa de fer plou-re. Foren inútils les pro tes del missioner,arribat a presència del sgbirà de la tribu.

Al capdavall de molt parlar, per tal dedissuadir-los de llur error amb fets, ja queno lai valien paraules, va posar-se l'irnper-naeable meravellós. Ara veurien, va dir-los,si feia o no feia ploure. J volgué la casuali-tat que plogués, fa tusan els negres mésconvençuts que mati, i el missioner esborro

-nat, nrig mort.Al cap de dos anys, cona no plogués i els

camps en patissin, el sobirà, amatent al bédels súbdits, reiterà aquella ordre de posar-se la capa talismànica al pobre pastor.I aquest, de nits, no tingué niés remei quef ugir a la callada, a riscos d'ésser pres isupliciat a cor qué vols, cor que desitges.

1, si hem d'ésser frañes, això que passaals pobles de pell- negra, també esdevé perl'estil a d'altres d'epidermis més clara, si-gui grogá, bruna o•del tot blanca. 1 con-fessem que l'anècdota se'ns ha acudit perassociació d'idees, davant de certs impru-dents alegrois de La Veu de Catalunya i delminúscul Diari del Migdia, a propòsit delnomenament del senyor Ventosa i Calvell,ministre d'Hisenda. Nosaltres serem .ets pri-naers de creure que aquest polític coneix-en .la mesura que poden conèixer-se, és aalir, ben poc—els misteris de l'economia i deles finances. Almenys no li falta pràctica perdiversos i, a voltes, difícils, Consells d'Ad-ministració. També. no tenim cap raó percreure que ell tilo vulgui lluir-se, si li hopermeten els compaoys i les circumstàncies.

Però quan volen assegurar-tros els dos ro-tatius (més dviát aovr fin = rCigj que "l'alçade la pesseta, produïda tan árran de ¡'eleva-ció del senyor Ventosa a la cartera d'Hi-senda, que fins el va precedir d'uns pocsdies ; quan volen convèncer -nos que el se-nyor Ventosa s'ha j5osat la capa màgica,aleshores nosaltres sentim una certa angú-liia pensant en el jx tir per dintre d'aquestministre d'Hisenda, que més s'estimaria queno el lliguessin a la ^ápriciosa pesseta, arapeer ara, ari li atribu,ssin an raçles que nosón seus, •

X. Y.

CasfanyesalConsellde Minisfres

En el número anterior publicàvem dueshistorietes del ministre del govern Beren-guer, senyor Tormo, amb les quals no quedapas exhaurit, ni de bon tros, l'anecdotarid'aquest extraordinari ministre.

Una de les moltes aficions del senyor Tor-mo és la de menjar castanyes. Tan aficio-nat hi és, que un dia no tingué inconvenienta menjar-ne una abundant quantitat en pleConsell de Ministres. Tots els companys degabinet el miraven de cua d'ull, però ningúno gosava dir-li res. Finalment, però, quanla catifa ja estava plena de peloies, el ducd'Alba no pogué resistir més la temptació defer-li notar que aquell lloc i ocasió no erenpotser els més indicats per a menjar casta-nyes.

—Francamente, señor Tormo...—va dir-liamb un gest significatiu.

El nostre home va entendre-ho ben alrevés.

-i Quizá quiere una?I una trista castanya va partir de les

mans del senyor Tormo, va fer una . graciosacorba sobre la reunió i va anar a caure a lafalda del duc d'Alba.

Il'lusions vanesLes anècdotes del senyor Tormo són ines-

gotables. L'altre dia—tres dies abans de ladimissió del gran «movilizado»—va anar aveure'] un opositor, per demanar-li que con-voqués unes oposicions. El ministre va alle-gar que, prèviament, calia que es publi-qués un nou pla d'oposicions.

—1 quan es publicarà?—Oh ! Té dues parts : l'una es publicarà

de seguida ; l'altra la publicaré d'aquí dosanys.

Es devia pensar ésser ministre tota lavida.

El do de l'oporfunifafAixò era a l'enterrament • del pintor Ca-

mals. El senyor Pere Casas Abarca, presi-dent del Cfrcol Artístic, va pujar al pis.La primera persona coneguda que va trobarfou un conegut concertista, soci de l'Artístici íntim amic d'En Canals.

—Escolti—li va •dir iEm Casas Abarca—,em sembla que com à president qué sóc delCircol Artístic i venint en representació del'entitat, el meu lloc és a la presidència deldol.

—'Què vol que li digui, jo? Miri, parli'namb 1a família; em sembla que és la millorcosa que pot fer.

—Oh, és que no conec ningú. Si vostèm'hi volgués presentar...

I el músic presentà el president del Círcolals fills d'IEn Canals, i aquí acabà la sevaintervénció.

Un cop fetes les presentacions, En Casas

Unes forfugues

En Josep Maria Roviralta, un dia d'a-quests, es presentà— diuen—a casa seva ambunes tortugues. Però tortugues de debò, vi.ves, no pas d'aquelles tortuguetes de plataCom la que Conxita Supervia duu penjadaal coll i • ep , regala d'iguals a les sevesamistats.

La presència d'aquells amimals semblaque no fou gens del gust de la mare delconegut industrial i rotar.

Li semblà que en una casa espléndida-ment posada i ben endreçada, les tortuguesno hi afegien cap nota de valor, sinó quenomés hi desentonaven i hi anaven afernosa. Però es veu que conservar les tor-tugues devia ésser un desig o un compromísmolt fort per iEn Roviralta, perquè hagué derecórrer a aquest argument suprem

—Miri, si no les vol a casa, les hi hauréde posar un pis al carrer d'Aribau.

Esfil imperial

En què fa pensar l'encapçalament de lanota del senyor Cambó, llegida a l'àpat delsregionalistes espanyols, que ha tingut lloc aMadrid?

«Amigos de Aragón y de Levante, de Cas-tilla, de León y de Galicia, de la Mancha

y de la Rioja, y de Navarra, Andaluçía yExtremadura, a todos mi saludo más cor-dial.»

En què fa pensar? Suscita un món dereminiscències : els maons assiris, on ambescriptura cuneïforme, llegiu els decrets delsdèspotes milenaris ; els úcases del tsars ; lespastorals dels bisbes; algun fragment delteatre de Calderón, etc,

Esfil napo leònic

Segueix la famosa pastoral«Habéis sido los primeros que, al decidir

extender MI actuación de modo definitivopor tierras de España, hab& querido luchara ml lado. Esta prueba de confianza os darásiempre un derecho a ser los primeros enmi afecto y a ser los escogidos para rendirel máximo esfuerzo en la lucha.»

Hom pensa en la primera proclama deNapoleó a les tropes d'Itàlia

«Soldats, esteu sense menjar, sense co-brar, etc.,., Davant vostre s'obren les pla

-nes més riques del món...»0 bé en la literatura del caudillo, ex-em-

perador del Parallel.

Esfil casolà

a...¡ni único propósito, al coger Ini lápiz. ..^lEl sonyor Cambó, per tal d'equilibrar el

to inflat, un pensament grotesc, de les se-ves quartilles, fa present al seu auditorid'Aragó i de Llevant, de Castella, de Lleói de Galícia, etc., etc., que això ho escriuamb llapis.

No hi ha dubte que aquest detall can-via molt la qüestió. Les coses, escrites amb-llapis, no prenen tanta d'importància. Totplegat no ha estat més que una facècia en-tre amics.

La Ievifa del barberTothom sap la història del barber de Grà-

cia, que va deixar la seva levita a un amic,portador de penó a la processó de Corpus.A cada cantonada el barber deia a crits a]'altre

—No miris prim ; fes com si fos teva ; nohi fagis miraments ; no tinguis por que se'ttaqui,.., etc,

El senyor Cambó usa per l'estil amb elsetiyor Ventosa i Calvell:

uMi saludo a Ventosa, a quien por miculpa, le ha caldo la pesada carga de la car-tera de Hacienda.),

Fenf casa

A l'Assemblea d'Acció Catalana, M. R.i T. va demanar que, si el partit anava ala fusió amb Acció Republicana, li deixessina ell i a quatre fidels seus l'honor de cost-tinuar amb el nom del partit dissolt,

—Deixeu-me aquest hortet—va exclamar,--deixeu-me aquest reconet, per a conrear

-lo; i quan, cansats de folles aventures, tor-nareu com el fill pròdig, us rebrem amb elsbraços oberts.

Veient el darrer número de La Ciutat,n'hi ha que diuen que, al mig de l'hortet,M. R. i T. vol construir-hi una font mo-numental amb Macià a dalt.

Gasiveria catalanaEn una reunió donada a casa d'una res-

pectable vídua, coneguda per la seva gasi-veria , malgrat les atencions socials que pro-curava complir esplèndidament acoblant re-lacions a casa seva, es parlava dels vestits.

La vídua esmentada feia remarcar la bon-dat de la roba dels vestits de la seva filla,una noia de quinze anys que començava a

Huir i figurar, però aprofitant les robes deltemps de la joventut de la seva mare.

—.Aquesta roba tan bonica—deia—, aquíon la veuen, té més de trenta anys.

—Encara que em digués més—va dir EnPujols.

Abarca formulà el seu desig i, per seguirenraonant d'alguna cosa, preguntà als fills

—.I vostès també són pintors?Davant de la resposta negativa dels in-

terrogats, afegí amb aquella sinceritat quefa fer les planxes

—Els felicito.

El mosaic roncà trobat a la plata del Rei

es pot assegurar que, malgrat d'ésser esbro-cada, prestava el seu servei. Al mig de laIlantieta hi ha la creu anagramàtica, deco-rada amb gemmes. AI voltant de la creu hiha unes floretes cruciformes i dos coloms.La IIàntia és del segle tv o del v, detall quepodria donar certes esperances als ataulfis-tes...

Les murallesLa remenamenta feta a la plaça del Rei

ens obliga a descobrir un tros de la mu^rá-lla. I posats a descobiir-la, val la pena queho fem ben fet i que , sigui exhibida tota 1amuralla.

Barcelona té un gran .prestigi arqueolò-gic. La Barcelona romana, denominada «Co-lònia, Faventia, Iulia, Augusta, Pia, Bar-cine», era emmurallada i a dintre la murallahi havia temples amb columnes. Fa unacerta emoció de pensar-hi. Però com s'hidevia viure? Sembla que s'hi estava molt bé.Un bordelés com Sant Paulí de Nola, quehi vivia a finals del segle iv amb la sevadona i que després hi fou ordenat de sacer-

dot pel bisbe Lampi, s'hi trobava divina-ment. Ausoni, el seu preceptor, que li es-crivia des de Bordeas, el renyava en unacarta planyent-se que no li escrivís amb mésfreqüència i li preguntava què devia teniraquesta Barcelona que l'havia absorbit d'a-questa manera. M'afiguro que Barcelona—deia Ausoni — és urna ciutat com Bordeas,voltada de muralles, dos estatges més altesque el nivell de terra.

En efecte, així era 1a Barcelona romano-cristiana, .però ja sembla que tenia la forçad'atracció que més tard li reconeixia Cer-vantes i de la qual gaudeixen ara uns quants

gotes de sanch.at Hi ha en aquest documenttota la poesia del nom de la capella i unafama que va superar al prestigi de la reia-lesa.

Ja que l'Ajuntament ha pagat l'enderrocde les cases que hihavia arrepenjades]'església, a la banda de la via Laietana, vala pena que faci un darrer esforç. Sobre 1muralla romana, Santa Agata serà el milloatractiu del barri.

El Palau de PadellàsRestaurada la muralla i els banys de

costat de Santa Agata caldrà tancar altravegada la plaça del Rei. S'han fet ja el:preparatius per a traslladar el palau de PadcAlàs al lloc que oçupaveln les cases que vtfer aterrar la Dictadura. Aquest palau sedassentat sobre la muralla romana. A la planta baixa hi haurà els banys.

El trasllat d'aquest palau és un mal inevitable, un mal menor. L'antic carrer dMercaders, on fou construït, gairebé nl

existeix. Per altra part la casa se n'anavaa terra, iEs deplorable haver de treure u'monument del seu lloc, però no hi ha méremei. Entre els avantatges que ofereix ctrasllat hi ha el de les dimensions del ve

palau del carrer de Mercaders, que són ea<

tament iguals a les de l'indret esbotzat a 1plaça del Rei i el fet que la severitat de l'Edifici no detonarà amb les altres construccions d'aquell indret ni els farà la comp^tència.Com pot veure's, aquest conjunt d'obra

forma un pla de conjunt i l'una fa pecesària ]'altra. L'Ajuntament que les acalhaurà fet una cosa definitiva.

MANUEL BRUNE

E. . .

Les pedres de Barcelona) L'APERITIU uTe raó

—pregunten a un illustre professor.

pon—. Trobo que més que Diari del Migdia,

—Què n'hi sembla del Diari del Migdia?

—Home, què voleu que us digui...—res-

és un Mig Diari del Dia... 'tothom sap que l'Ajuntament de la dic-tadura volia obrir un carrer que comuniquésJocs d'amor i d'atzar 1a plaça del Rei amb la plaça de Berengue

No es tracta de la coneguda obra de Mari- al Gran, aquella plaça que dóna a la vi.a

v.aux, sinó •d'un eco de la secció que, amb el Laietana, darrera Santa Agata i davant de

nom de Carnet figura al Diari del Migdia, les cases del senyor Cambó.L'eco es refereix a 1'iEstelrich; i ja podeu Un disbarat d'aquesta naturalesa només

comptar que el carnetista exhaureix la caixa podia sortir d'un acord dictatorial. Aquelladels trons. Però és còmic d'observar com plaça tan poètica, voltadal'atzar hi collabora i reforça alegrement 1'es- d'edificis antics, tan recollí•

tul bombàstic. Diu l'eco : da, que permetia que la Ban-

«Joan Estelrich ha tornat de Mallorca ra- da 114umcipal hi donés con-

diant, satisfet. Ha fundat 44 comités auto- certs, fou esbotzada contra

nomistes en pocs dies i ha donat reunions el consell de tothom. Per

i mítiings polítics que han ajuntat canside- obrir aquest carrer 1'Ajcmta-

r-a^bles masses de gent; ha impulsat el mo- ment va aterrar unes cases

viment de les Illes, li ha donat una tempe- sense estil. Encara es pot

ratura elevada i una vibració eloqüent.» veure el mal efecte que faria

I ara ve la collaboració de l'atzar; una la plaça del Rei sense les .

estupenda errada d'impremta : cases del , carrer immediata'Estelrich és un gran animador; té una que la protegien. La visió

vitalitat maglnífica; és el primer organitza- d'aquell eeçó únic tancat per

dor de les generacions que pugen. Tot fa edificis venerables ha de

pensar que 1'Estelrich és un gran animador ; compaginar-se amb la de les

té una vitalitat magnífica ; és ci primer or- cases de la Via Laietana.

ganitzador de les generacions que pugen. L'acord d'obrir un carrer

fot fa pensar que Estelrich serà un parla- que mo prestada cap servei

mentari de primer ordre que s'imposarà rà- destruiria l'indret més ve-

pidament.» nerable de Barcelona, és un

No sabem quant paguem cada eco a1 Diari detall. revelador del mal gust

del Migdia. Però l'autor d'aquest •es mereix de tot un Ajuntament. 1)i-

propina. Quant a l'atzar, hi ha atzars que verses vegades hem dit que

parlen. l'encert de la restauració de

Per això nosaltres hem intitulat el nostre la Casa de la Ciutat no es

eco ((Jocs d'amor i d'atzar», deu al baró de Viver, sinóals arquitectes municipals

Al peu de la lletra que són Florensa, Folguerai Vilaseca. Quan l'Ajunta-

Barcelona s'honorà darrerament amb la ment actuava pel seu comp-visita d'uns músics madrilenys de la dar- I te demostrava tenir el ma-rera promoció. teix mal gust que el senyar

Com pertoca a gent moderna, venien a Milà i Camps. I és que decavall d'un ràpid avió, on també tenia pas- senyor se n'ha de venir desatge un matrimoni alemany. mena... i que una aristocrà-

^Perb el temps no els fou propici. Gairebé cia improvisada no és unatots es marejaren; i l'avió mateix, com aristocràcia. Entesos?marejat també, va donar unes quantes vol- Però el disbarat del barótes damunt d'una llacuna i va girar cua cap de Viver ha estat providen-a Madrid altre cop, perquè els passatgers, cial. En aterrar aquelles ca-consultats pel pilot, preferiren tornar a Ma- ses de la plaça del Rei es vadril que aterrar en un país mancat de bons I descobrir que les cases erenhotels. Com que niingú no sabia l'alemany, assentades sobre la murallael matrimoni estranger no participa en les romana, es va descobrir quedeliberacions. per a la construcció d'aque-

En albirar una agrupació urbana, el se- lles cases no havia estat destruïda la mu-nyor alemany va consultar l'horari i va dir, ralla. El director de l'Arxiu Municipal, elimpassible, a la seva dona, amb aquella fe senyor Duran i Sampere, que ja haviadel bon alemany en la lletra impresa : advertit que sempre que es fessin cases

—Tarragona. prop de la muralla se l'avisés, va posar-SC a l'aguait. D e seguida va observar-se

__iquiponiana que per a la construcció de les cases que els

Al senyor Pich en urna ocasió li parlavenpaletes anaven enderrocant, havia estat apro-

d'una senyora de Paristocràcia.fitat un gran tros de muralla que els feia

—Ah., si, ya recuerdo—va dir—. Se re- de fonament i que, per la banda de la Re-

fieren a. aquella marquesa que tiene una forma, arribava fins a (primer pis. De mo-ment, havíem guanyat uns qualnts metres de

hija casada con un bélgico.., muralla. L'exploració del terreny ha estatfeta minu_ciosament. I s'ha trobat....

A uns dos uretres de profunditat s'han

NOVETATS trohat uns :banys .antics. Adossats a la mu-ralla, i a dos metres de fondària, hi ha

EN CAMISES dos.depa taments'. Al primer s'hi baixa peruns graons de pedra. ¡Es tracta evidentment

Jaume I, 11 del dipòsit d'aigua d'una cambra ele bany.

Telèf.11655 Al mig del dipòsit hi ha una sitja, o siguiun forat que probablement prestava el serveide fer de cóladar de l'aieua bruta. La sitjaanava tapada amb una mola de bassalt, que

PONCHEtambé es conserva. El dipòsit d'aigua delbany era alimentat per una canalització ca-

^^^I^`I^ paç de passar-hi un torrent. Des del banys'entra a una habitació on hi ha el mo-saic que reproduïm. Aquest mosaic és de

ENTONA EL COS marbres de colors, gres, negre i rosat. Tren-quen la monotonia del dibuix geomètric unspeixos de marbre blanc que tenen uns ulletsde marbre negre.

PER A LES NITS FREDES De quina epoca són aquests banys? A lamuralla romana que els fa de paret podenveure-s'hi teules romanes incrustades. Però

N li T R 1 T 1 Li reo teula romana fou usada fins que

doncs, la

ren els àrabs. De quina època és, doncs, lamuralla romana?

A R ® MAT 1 CU

Evidentment el bany és de tradicióque

elsna. Un .altre data)) :s'ha comprovat que elsmarbres són italians. Es tracta d'uns balnyspúblics, o dels banys d'un palau?

D E` L 1 C A T Tot fa creure que aquests banys són del

E: segle tv o V. S'ha trobat una gran quanti-tat de terrissa, però entre aquesta abun-dància de ceràmica trinxada ro hi ha ni un

Després del teatre fragment dels segles i i n, no hi ha •oerà-.

s mica campaniana ni sigillata de bona època.En canvi hi ha molta terrissa ,gallo-romana,

prengül una terrissa dels segles iv i v que ha pogutésser datada a base de la coràmica desco-berta als sepulcres d'Eivissa, sepulcres on

p — hi havia monedes de diferents èpoques.El dibuix del mosaic i aquesta terrissa

^^ IClo permeten de suposar que els banys són delssegles tv o v. Davant d'aquests fets els fan-tasistes—i entre aquests no hi compon En

111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111-= Viatges Marsans, S. A.Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aerisViatges a "Forfait" - Excursions acom-

panyades - Peregrinacions, etc.

°- INFORMES

1 PRESSUPOSTOS GRATIS

^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIiIIIIIIII11111111111111111111111111111111111111111111111111111iIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIï;

La plaça del Rei

entre aquest esmicolament que trenca el coruna àmfora romana sencera tan ben conser-vada i nova que si la vèieu a la botiga d'unantiquari diríeu que és falsa. Fou trobadaajeguda i buida tocant a aquella caseta quees recolza a Íes parets de Santa Agata. Tam-bé s'ha trobat molt vidre treineat i unesquantes agulles d'os. La peça més impor-tant de La troballa és una Ilantieta que té elbroc trencat, però, com que és tota fumada,

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

Unió de FotogravadOrSCasanova, 160-162 : Telèfon 77406

centenars de milers de veïns. Tot fent ver-sos i escrivint cartes a Sant Agustí, el veíde Barcelona, Poe ç Meropi Alnici Paulí (SantPaulí de Nola), no es recordava dels amicsde Bordeus, la seva pàtria.

D'aquestes muralles de la Barcelona ro-mana i romano-cristiana se'm conserva ungram tros. Poqlies ciutats — em deia IEnDuran i Sanpere — poden mostrar un mo-nument tan important. Hi ha el tros quemira a la via Laietana amb cinc torres,altres tres o quatre torres al carrer de Ba-sea, tres torres a la casa de l'Ardiaca, duestorres enterrades dintre l'escalinata de lafaçalna de la Seu—que podrien descobrir -seenxiquint una mica l'escala—. Una altratorre a la casa de la Canonja i dues torressenceres i les ruïnes d'una altra, amb granspanys de muralla, al Pati d'En Llimona,on hi ha installada la Casa de Família.

L'Ajuntament s'ha proposat restauraraquest monument. El senyor Guarro, presi-dent de la ^Coniissió municipal encarregadad'aquesta restauració, treballa amb gran rin-terès. La descoberta de la muralla no exi-geix gran grans despeses. A la plaça de Be-renguer el Gran serà necessari rebaixar e1paviment en rampa fins a dos metres defondària perquè pugui veure's tot el panyde muralla que sosté Santa Agata. Cal te-nir en compte que el nivell del sòl de la ciu-tat ha pujat uns dos metres, per consegüent1a plaça serà rebaixada fins a trobar ran delmur de Santa Aagata,.el nivell de la ciutatantiga. iEn aquest clot, que serà tancat ambuna barana, hi haurà un jardilnet. SantaAgata tindrà el marc que es mereix,

Santa AgafaL'exhibició de la muralla obliga també a

restaurar la façana de l'església de SantaAgata que mira a la via Laietana. Però la«capella de la Casa del sanyor Reia es del'Estat. Segurament l'Estat deixarà fer, peròcal que l'Ajuntament insisteixi a demanarla cessió del monument. En temps de laDictadura les gestions per a la cessió esta-ven tan avençades que, un dia, aprofitant unviatge del rei, foren convocades certes per-sones per assistir a la cerimònia de la sig-natura del document de cessió... Cal tambétreure de la capella el Museu Provincial, queno cap emn aquell lloc.

Santa Agata és un monument únic d'ar-quitectura cívico-religiosa. La capella reialprengué l'actual denominació cap al seglexvt. La cofraria de la Casa del senyor Rei,entre les relíquies que posseïa, guardavauna pedra molt venerada, de la qual un do-cument de 1537 diu que és «aquella pedrasobre la qual foren posades les mamelles dela Verge Santa Agata quan en lo martiri liforen levarles, en la qual se mostren algunes

Conchif4 Supervia. .En el nostre pafshi ha moltes dones que es diuen Conchitaaquest nom, escampat i posat a la bona deDéu i pronunciat per les fonètiques més ru-pestres, acaba perdent la gràcia. La gentel diu sense donar-hi cap mena d'importàn-

cia, amb un caliquenyo al llavi o amb uncasquet esfèric de seda negra damunt d'un

gea del clatell. I això és lamentable. Per-què Conchita és de les poques paraules espa-nyoles que tenen un gust i un picant espe-

cial. Conchita fa pensar en un port ultramaríde l'any 1824, amb negres lluents com unacapsa de mistas, i amb ex-presidaris espa-nyols que es dediquen a ensinistrar gossosi a ensenyar a cantar l'himne de Riego a

unes cotorres apoplèctiques tenyides amb l'a-nilina més labiosa i més permanent. Con-chita fa pensar en un segle XIX aventurer i

sensual, inflat de sucre, de palmeres, d'in-surrectes, de cotilles de senyora i de pro-cessons de Corpus.

A més a més, aquesta paraula, pronun-ciada a l'anglesa o a la francesa o a la ita-liana, va ,agotant un coloret que passa delgrotese'ál tendre !i al romàntic pur.

Es per això que Conchita Supervia, vedetteinternacional, es diu el nom 'espanyol mésadequat a la seva pompa i a la seva gracia.Es diu precisament e1 nom necessari per és-ser clavat en un gran cartell, a la porta delsteatres més gratiinats, en els quals la caobai el vellut concorden amb la pell i els sospirsde les senyores ; es diu el Inom que no detonagens en les terrasses emmidonades, on viuencom dins d'un aquàrium tots els milionarisde dentadura més dissimulada, que respirenl'alcohol gelat i les cireres podrides, r lesgrams palmes verdes de les palmeres, cíni-cament envernissades d'opi i amb una caixade música amagada pels dies que no fa gensde vent..

Però Conchita Supervia, de Conchita en téespecialment el nas menut, i la boca pinta-da en forma d'as de cor d'una jugada de s

pòker. Dic això perquè els asos, quan es

j uga al pòker, fan un efecte més vm i més

tremolós que en qualsevol altre joc de cartes.

Pel que fa á lafigura i als braços ial

cabell, i sobretot als ulls estrellats • 'un carbó

metàllie, aquesta artista exeellent, en lloc de

Conchita es podria dir Hebe o Juno, i fins und'aquests noms curts, deformats, tebis i iln-

sinuaints que es diuen les stars de Califòr-nia, que fan mitja dalt d'un avió i després

es capbussen a l'aigua completamen t nues i

després es mengen urna costella de tigreecompanyia de quatre bisbes o de quatre

assassins professionals.Quedem que Conchita Supervia té un nom

perfecte ; e1 seu maquillatge sembla d'unagran simplicitat ; damunt del parpre unaratlla d'un sèpia aclarit que li va a morir

als polsos. El calor de les galtes és el ma-

teix color de les galtes que pintava Fraga-

nard. Hi ha poques dones avui dia que sà-

piguen trobar e1 punt just d'aquest color, i

jo crec que més que a la crema i als pólvors

és degut a una mena d'irradiació especial

que els ve dels nervis.Quan canta Conchita Supervia — natural-

ment, en una llum adequada, no entre lesWalkyries imbècils del Palau de la MúsicaCatalana—, l'anatomia de l'espatlla es vaelectritzant de mica en mica, s'hi produeixenunes ombres magnífiques, són unes coses ques van torranti es van convertint en or pu-

ríssim ; en aquest moment es quan 1i escau

el nom de Juno.Conchita Supervia, per la seva posició din-

tre el cant, es veu obligada a dir aquelles°cançons del xvnt famoses per la qualitat deseda destenyida i per la complicació de re-llotge de música. Naturalment, són can-çons de gran mèrit, en les quals la veu va

xisclant i picant i l'alè s'allarga distribuïten uns efectes metàllics que només es troben en el bec de l'ocell del paradís. Aquestescançons són la pedra de toc en els gransprogrames internacionals, i Conchita Super-via les diu d'una manera que no se'm perd

Cal) fil de seda i de tant en tant s'hi trobaun gust de sang directe.

Jo, naturalment, estimo de la música .allòque em cau a l'orella i gràcies, i no tinc cappreparació ni cap prejudici per modificar labrúixola del meu gust, que és completamentanàrquic ; per això trobo Conchita Superviasublim quan diu cançons catalanes, i sobre-

tot quan canta coses del port de Nàpols p

del port d'Almeria, coses que tenen una ale-gria esqueixada o una tristesa fisiològica. Hiha cançons d'aquestes que, dites per ella,multipliquen la sensibilitat fins arribar at ,¡

c dolor viu, fins a precisar una ferida.a Una de les cançons que canta, potser la

1 més forta en aquest sentit, és Polo de Falla.a El que no ha sentit aquesta cançó dels ]la-r .vis de ConchitaSupervia no es pot fer càrrec

del partit que es pot treure d'una melodia .que segurament deu ésser alnònima com totesles bones melodies, fins a produir la .sonsa-ció clínica, inconfessable, però rutilant, d'a-questa cosa tan vulgar que en diem la tris;

I tesa sexual,Conchita Supervia porta arrapada a l'escot

una tortuga de plata, i no és precisamentque sigui supersticiosa, però sense aquesta

t tortuga de plata, és molt possible que elst cabells de Conchita Supervia en els moments

del cant no serien aquell niu de serpetes des-esperades i lluents ; és a dir, serien uns ca-bells, tan adorables comes vulgui, però ca-

e bells simples, com els de les altres dones.JOSEP MARIA DE SAGARRA

aa

/reu el dolorde ronyons

per quedissol/

I' ácid úric

fsllc sa/lslel ddresuOals ob tinguts ambfURODONAL enloseeL, Casos en Que es!)Indice!.

Ufl UOMINGUEI ROOINO

Cst,drM6c de 4 Fa(ullel

de Mediana de SniIIaGRAFIC INDICADOROELS LLOCS A 0N 1

ES LOCALISAEL REUMA

I)ura^n i Sanpere—han insinuat que potserens trobem davant dels restes del palau delrei Ataülf. Com sabreu, Ataülf va regnarde l'any Oro al 415, tenia la cort a Barce-lona i era casat amb Gala Placídia, germa-na de l'emperador Honori.

Fent aquestes excavacions s'ha trobat,com he dit, una gran quantitat die terrissa i

El conglomerat sense massa ordre d'edificaoiont

Quan escrivíem la nostra editorial deldarrer dijous dèiem que en aquells momentsno sabíem ben bé el que passava, i el cas ésque ara, al cap d'una setmana de fet elGovern nou, ho sabem gairebé com alesho-res. Entre totes les coses que es deien a lanit del dimarts de l'altra setmana com asolució probable d'una crisi que havia presles proporcions d'un conflicte nacional, nin-gú no va endevinar la que es va fer públicaal matí del dimecres, a l'hora justa d'entraren màquina el vostre número. Era un Go-vern de concentraçió monàrquica, llançatcom una galleda d'aigua freda damunt deles multituds agitades, que sobtadament va-ren recobrar la calma perduda. Ho veiem ino ho entenem.

El cas és que el Govern nou existeix, pre-sidit per l'almirall senyor Aznar, que semblaque era ministre de Marina el dia del copd'Estat de Primo de Rivera. Es un personat-ge que en els primers anys d'aquest segle esdeia Don Marcelo de Azcárrag.a i era gene-ral procedent d'infanteria. Com que és dellei que tot en aquest món tingui un cap,una vegada trobat el Don Marcelo de l'è-poca, ha estat possible agrupar al seu en-torn totes les velles coneixences dels anticspartits monàrquics. Hi són ben bé totes.Només hi manquen els que, potser ambuna certa precipitació per la seva part, sen'havien amat a pendre el sol a un lloc quecreiem més arrecerat.

Tots plegats els nous ministres són un béde Déu de títols nobiliaris. Hi ha un duc,dos marquesos i tres comtes. Com a plebeusnomés hi ha els senyors Ventosa i Gascón.Això ha fet estcndre pel món la • llegendaque és un Govern de grandes de España,motiu de bromes fàcils, de més o menys 'bongust, que s'han permès damunt les nostresespatlles els escriptors humoristes. Però,prescindint d'aquestes bromes, no es pot ne-gar que la composició del nou Govern ac-centua el regust de cosa rància i passada demoda que tenen d'un temps ençà les nos-tres .aventures polítiques.

Perquè és ben cert que, llevat de tres mi-nistres nous, Ventosa, Maura i Gascón, totsels altres semblen sortits de casa de l'anti-quari ; però amb la mà posada damuint delpit, ens cal reconèixer que els de l'andanad'enfront els feien bona •companyia. Quanta l'edat, .allà se'n van, però, com ja havíemobservat alguna altra vegada, no és sola-ment l'edat dels homes representatius el quefa antiquades les mostres baralles, sinó elvell esperit que perdura malgrat alguna quealtra paraula nova. No són pos els que veiema una i altra banda de la barricada imagi-nària els que pensen i parlen en aquestahora. 'Els que dirigeixen els debats públics,prenen part a les assemblees populars i do-non el to .al moviment polític, són encaraels generals Espartero i Narváez que no se'nvolen anar per temps que passi ni volemgaire que se'n vagin perquè ens manca elsubstitut.

Fa una certa angúnia repassar en aques-tes hores de calma, probablement curtes,la història dels moviments polítics d'iEspa-nya dels anys 54 i 68. Ha passat prop d'unsegle i no ho sembla pas. Avui es podrienpublicar les proc'ames d'aquell temps i tot-hom les pendria com d'una prosa acabada defer. Són les d'ara les mateixes inquietudsd'aleshores, sentides de la mateixa manerai expressades amb el mateix llenguatge. Jaes parlava dels obstacles tradicionals queimpedeixen manifestar-se i prevaler la vo-luntat del poble; però a força de veure pas-sar el temps sense canviar el disc, un nopot menys de pensar si el veritable obstacletradicional està en nosaltres mateixos i nofora de nosaltres. El cas és que fa quarantaanys el notable escriptor castellà Juan Va-lera ja escrivia les següents paraules quefan que el nostre comentari tampoc notingui res de nou : «Per culpa de la inèr-cia del cos electoral, el poder parlamen-tani de fet és nul. Tot depèn de la Co-rona i dels militars que es subleven pertreure el Govern quan se'n cansen. Els pro-nunciaments militars, però, no tenen èxitquan l'opinió pública no els promou. E1 quehi ha és que ]'opinió pública, que no solfer cas dels comicis, acostuma a ésser forad'aquests molt difícil d'acontentar. Per aixòha provocat tants motins militars que hanpogut triomfar. Els militars, moguts perl'opinió inestable i creient-se cridats a inter-pretar-la, sigui per a salvar l'ordre o per asalvar la llibertat, fan els motins per la re-volució o per La reacció perquè estan exemptsde tenir doctrina pròpia, acceptant el paperd'instrument providencial d'una mudança,exigida avui pels abusos i malifetes d'ungovern tirànic i exigida demà pels desordresi avalots d'una multitud que perd el free

Ara mateix quan, després de set anys de

poder, va deixar-lo la darrera encarnació deNarváez, que havia estat cridat i rebutamb aplaudiments per una gran part del'opinió, no ha trobat aquesta altra ma-nera de voler substituir-lo que cridant iesperant que vingui l'actual encarnació d'Es-partero. Es deia que amb motiu del dar-rer intent revolucionari, alguns homes demèrit indiscutible que hi prenien part te-nien preparats i ben estudiats projectesde solució del problema agrari i del dela instrucció pública, concebuts amb un ve-ritable esperit modern. I no deixa d'ésser al-

L'immarcescible comte de Romanones

menys curiós que aquests homes hagin po-gut tenir reservats els seus projectes abansi després de l'agitació revolucionària espe-rant guanyar el poder per a fer-los públics,talment com si les revolucions no tinguessinaltre objecte que la conquista del poder pelsadversaris dels que ara el tenen i no fossindegudes arreu del món a la necessitat deveure realitzades aspiracions populars queno poden obrir-se altre camí que el de la re-volta .

Això dóna als mostres moviments públicsuna incoherència i una manca de contingutque ha fet rodar el cap a Cots els homes defora que han vingut aquests dies al nostrepaís per a informar al món del que passaen aquest recó d'Europa. Però, com hem dital principi, ja ens comença a rodar a nos-altres. Tenim ara .a la vista un número d'ElSol, que sha fet d'un temps ençà una brillan-tíssima campanya d'oposició al difunt go-venn Berenguer. Parla de la necessitat deconvocar Corts Constituents per a fer unaConstitució nova, i tot seguit afegeix queno podran ésser unes veritables Constituentssi les eleccions es fam per districtes com arai sense representació proporcional. De ma-nera que l'actual Govern de comtes i mar-quesos, que hem quedat que no representares ni a ningú, té de fer en unes quantes set-manes per decret la reforma de tot el sis-tema electoral que ha estat la feina d'anysi una de Ics més apassionants i més difícilsdels Parlaments d'Europa. I tot amb el benentès que mentre es faci la Constituciónova, les Corts no es tonen d'entretenir encoses que interessin als districtes que, se-gons sembla, només són districtes i no tros-sos vius del territori nacional. Això no privaque El Sol demani que tot seguit, amb seny,estudi i prudència, el Govern resolgui desd'ara el problema inquietant de la mostramoneda.

¿Voleu dir que no és possible al nostrepaís cap altra manera d'entendre i de ferpolítica? Tenim por que no. Espanya és unpaís de .poder absolut. 'El que no faci el Go-vern o el cap de l'Estat, sigui amb corona osense, no ho farà cap altra institució en]'ordre polític, i tot el mecanisme dels nostresmoviments populars respondrà a la necessitatnacional de posar i treure governs o personesque puguin fer tot el que ells creguin que enspot salvar. El que no comprèn la gent defora que ens visita és aquest providencialismetan espanyol que simplifica ingènuament totsels problemes de la vida pública reduint-los auna qüestió de simpaties personals segonssiguin els apassionaments de l'hora. Aneua saber si aquest Govern d'.ara, tan cas-tís per la presència del comte de Roma-nones, trobarà la brúixola de oiavegar iprepararà l'adveniment d'un substitut queens haurá guanyat el cor i desarmat la pas-sió. Ja hem dit que no ho entenem. Tambépot ésser que tot passi exactament al revés.

mirani a

Jora . —

La Collia de Ludendor}/

Les notícies sobre el general Ludendorf fsón més alarmants cada dia. Ja diguéremaquí mateix que havia fundat una novareligió.

Un professor de filosofia, Georg Bonne,anà a veure'l i, abans de deixar-li dir res,el general preguntà :

—Ja llegiu el meu diari, uLudendorffsVolkswachte»?

Com el filòsof digués que no, l'homes'enfurismà

—Goseu venir a destorbar-me sense nitari sols conèixer per endavant el mannàque ofereixo al poble aleniauy? Segura-ment sou cristià i us atreviu a • presentar-vos davant meu . No em digueu que Jesu-crist era ari ; precisament tot el que deiaaquest jueu sobre l'a,nor al proïsme és elque fa la desgràcia d'Alemanya!

Bonne, tement, per l'aire de Ludendorff,que aquest li saltés al coll, es retirà barbo-tejant excuses i pensant, esgarrifat, que unboig així fou omnipotent els quatre anysde la guerra.

Els valenfs racisfesEl gabinet Briinilrg ha demanat que fos

aixecada la inanzunitat parlamentària a certsdiputats racistes,

Algú Ira trobat que tanbé hauria estatmolt bé demanar-los que presentin en pii-blic els seus .títulos de guerra.

Efectivament, de cent set diputat racis-tes, només quaranta vuit (i d'ells nou mi-litars de carrera) han estat combatents . Elcomte Reaventlow es passà els quatre anysde guerra al ministeri de la Marina. Peròcompareix al Reichtag d'uniforme, ambcondecoracions i espasa. (:Deu ésser perfer-nos por», deia Scheidemann). Divuitdiputats racistes serviren, durant la guer-ra, en formacions de l'interior i dotze enserveis de retaguàrdia. El baró van Wan-genheim passà tota la guerra fent de ceii-sor de Premsa a Berlín. I encara hi ha dotzediputats més que en 1918 no tenien edatper fer el 'servei. Corn a contrapartida, n'hiha una colla de declarats inútils per al ser-vei o que, per una raó o altra, no van ferla guerra.

«El poble alemany ignora veritablementel sentit del ridícula, conclou el periodistaalemany autor de .l'estadística anterior.

Impossibilitat minis ferialAlguna altra vegada loen parlat, en

aquest mateix lloc, de miss Margaret Bon-field, ministressa del Treball ert ci gabi-

net Mac Donald.No fa gaire, en una inspecció a les co-

marques rnés afectades per l'atur, rebé unadelegació de constrai.etors de caixes demorts, el negoci dels quals, arel que sem-bla, no marxa prou bé.

—Què voleu que faci—respongué missBonfield—. No puc das elevar la taxa demortalitat !

Mals de cap d'un esculforLa ciutat de Londres encarregà a l'escul-

tor Hardiman de fer l'estàtua eqüestre, delmariscal Douglas Haig, amb destí a unapla; a. de la capital.

L'escultor féu una• cosa inspirada en elcèlebre Colleone del Verrocchio.

Lady Haig i els amics del mariscal vantrobar que no s'assemblava a Haig, que elcavall tampoc s'hi assemblava i que l'uni-forme del primer no era ben bé de mariscal.

L'escultor trobà que tenien raó i s'acon-sellà amb cinc persones : militars, veten--;aris i altres especialistes.

Acabat el nou projecte, va resultar que elcavall del monument tenia el coll més llargque el cavall del mariscal. L'escultor l'hihagué d'escurçar.

Un cop fet això, l'ordenança de DouglasHaig va comentar, da'cant de l'estàtua

—El rneu amo no sortia mai a cavall sen-se res al cap—i la familia i els amics va n .trobar que tenia raó..

Hardiman està atabalat. Per torna, ehartistes amics seus li diuen que, fent cas detantes remarques, ha anat espatllant artís-ticament la seva obra.

Les sef meravelles

Un periòdic de Londres ha preguntat alsseus lectors quines eren, però no del món,sinó noniés de la Gran Bretanya,

Un lector humorista només en fa cons-tar dues èn la seva resposta

«L'habilitat de la policia de Londres í lapaciència amb què la nació britànica su-porta els impostos.»

EI bisbaf sense bisbe

El primer ministre britànic està apuratIzo troba bisbe per a cobrir la vacant delbisbat de Worcester, causada per la mort delRev. E. H. Pearce.

El caJionge A. W. Blunt, de Saint TVer-burgh Derby, no vol acceptar, i això que elsseus emoluments pujarien de 640 lliures a3,900. AAega que viure en el castell de Hart-lebury, residència històrica dels bisbes deli'orcester, reclama una gran fortuna pri-vade, i ell és pobre.

El túnel sota el Canal

Decididament, el túnel sota el Canal dela Alànega no està de sort. E1 seu apòstolanglès més fervent, Sir Williams Bull, hamort sobtadament en un banquet, defensantla causa dels seus entusiasmes,

Sir IVilliams, que pertanyia al partit con-servador, era president del Comitè parlamen-tari constituït a la Cambra dels Comunsper afavorir la construcció del túnel. A des-grat dels desenganys, el darrer dels qualsl'hi donà el govern treballista refusant depeudre el' projecte en consideració, Sir lPii-lia ,ns no parava de fer la seva can:pauyamitja,i;ant discursos i a rt icles.

Qui s'encarregarà ara de mantenir viuPiizterès per aquest projecte vell de tantsanrs?

No podia pas negar a MIRADOR uns motssobre la creació del Consell Superior d'Ur-banisme — ara que ja el Ple municipal hadonat el seu vot aprovatori — quan d'aques-tes planés han sortit els comentaris més in-telaigents a la meva iniciativa i els que méshan pogut estimular-me a seguir endavanten la seva realització.

x*^

La definitiva aprovació del meu projectesobre creació d'un organisme tècnic urba-nista qué curés de donar unitat i d'ordenar

racionalment la creixença de la ciutat, hacoincidit .amb l'entrada en el període testa-mentari d'aquest Ajuntament transitori.

Els membres de representació municipaldel Consell tindrem temps tot just de deixar

-lo constituït i preparat a punt de feina pera quan vinguin a substituir-nos els nous re-gidors, els regidors autèntics de la ciutat.

Això no solament no em dol, sinó quehauria desitjat que essent més breu del queha estat la nostra missió municipal provi

-sòria, ho haguéssim pogut fer en tot allò onquè beco intervingut.

Ara vindran, sembla, eleccions municipalsi els partits i els candidats agitaran llursbanderes per a atreure's el sufragi dels elec-tors i censuraran actuacions passades i enprometran de millors i treuran a lluir elstemes que més puguin impressionar els ciu-tadans per a decantar llur vot en un sentito altre.Això és legítim i convenient, i aquestes

són, podríem dir, les armes d'atac de lesdemocràcies. Però les victòries decisives s maba ins preparades amb una altra mena d'ar-mes menys brillants, les de l'estudi i de lapreparació pacient, les que serveixen per atreballar al servei de l'ideal, la més fortadosi possible de preocupació de cada dia.

Substituir la improvisació per un pla,l'anarquia per ]'ordre, és a dir, per l'impe-ri de la intelligència, és encara una tascainèdita en molts ordres de la nostra vidacollectiva.

A ]'.Ajuntament de Barcelona tot just hacomençat en algunes activitats, com lesculturals, que sia, ja ho veieu, les partidesmés sanejades, les que verament compten,en ]'Actiu dels Ajuntaments populars.

I, no obstante, no comença a ésser horade pensar en la racionalització—el mot deldia per a ésser més breu—dels més impor-tants serveis municipals?

Hi ha un servei—el de proveïments—dei-xat de la mà de Déu i posat a les mansmés barroeres dels homes, que clama, comcap altre, una intelligènci•a que el guiï iuna ètica que l'adreci. No cal pas que re-tregui exemples concrets, aquells que mésirriten, com el fet, denunciat tantes vega-des, de les carretades de verdures que esllencen, mentre els barcelonins les paguema pes d'or. No és pas això sol : és tot elservei que cal sotmetre a un pla de con-junt.

¿No cal, també, posar ordre i endegarracionalment el problema multiforme i esgar-rifós de la beneficència municipal? Aques-ta atenció, totalmente abandonada pels me-tecs de la Dictadura, puix que no era pos-sible de trobar-hi lluïment ni exercir-la d'u

-niforme, ha trobat en la bondat i intelli-gència del.meu company senyor Coli i Ro-dés un inici d'estructuració. Ell l'ha tretdel pla del sentimentalisme i de les bonesintencions per a dur-lo al de l'eficiència.

No cal pas que esmentem d'una a una lesdiverses activitats municipals, mancadesgairebé totes elles d'essencials normes di-rectrius.

Pesi a la delirant •pruïja urbanitzadorad'aquests darrers anys, pesi a la grandesaactual de la ciutat i a les perspectives queofereix el seu esdevenidor, aquesta tasca re-guladora, que pot estalviar milions i asse-gurar als mostres fills la Barcelona que espot crear a base d'unes condicions naturalsúniques, aquesta tasca prèvia, per a la rea-lització de la qual no es necessita cap pres-supost extraordinari—potser per això ma-teix— estava per començar . Només hi ha-via un element de valor insuperable que fa-cilitava i en certa manera condicionava laseva :plena eficàcia : el pla topogràfic co-mençat d'elaborar sota la direcció expertade l'enginyer senyor Martorell.

Com va néixer la idea de crear el Con-sell Superior d'Urbanisme?

Feu fer els vostres gravats a

Fotograuafs ExprésIGUALADA, 6 (Gràcia)

Telèfon 76935

Ja en la meva primera etapa d'actuació a]Ajuntament havía trobat a mancar un òr-gan coordinador de les activitats urbanistesmunicipals; però, més tard, seguint de foraestant de la Corporació les complicadesobres de la Dictadura, vaig sorpendre'mde la manca de previsió amb què eren exe-cutades, i, una vegada tornat, per obra del'automatisme, a la Casa de la Ciutat, lavisió directa del problema em va convèncerde la urgència de resoldre'l.

Diverses converses amb regidors i tèc-nics, especialment les sostingudes amb els

senyors Martorell, Nicolau M. a Rubió iAdolf Florensa, autors de la ponència tèc-nica, m'asseguraren de l'oportunitat i con-veniència de la iniciativa.

Vaig insinuar-la en una sessió del Ple,en combatre unes proposicions del senyorPich i Pon tendents a agregar totes les po-blacions limítrofes. Més tard, la concre-tava en un article publicat en el número ex-traordinari del Butlletí de la Cambra Mer -cantil, dedicat a la ciutat, amb aquestes pa-raules«S'ha d'atendre que la futura expansió

de Barcelona no es faci a la manera atro-pellada d'una força física irreprimible. Lamà de ]'home ha de preparar-li el camí ievitar, sobretot, que altres obstacles que nosiguin els naturals l'obliguin a un esforçonerós o a desplegar-se d'una manera in-convenient.

»'Els problemes que Barcelona té plante-jats en aquest ordre depassen els límits del

seu terme municipal. Per a evitar que esmultipliquin i s'agreugin, cal des d'ara unaintelligència amb els Ajuntaments veïns,amb l'actual Diputació i, el dia de demà,si hi ha cas, amb els organismes que lasucceeixin.

»No cal dir que si .aquesta previsió és in-dispensable, més ho és, i menys excusable,per tal com és més fàcil de realitzar, entot allò que no surt dels límits jurisdiccio-nals de ]'Ajuntament de Barcelona.

,)Encara avui es formen, sense interven-ció municipal, o amb una intervenció insu-ficient, barriades senceres que, tot just crea-des, ja són una obstrucció al normal ex-pandiment de la ciutat, contra la qual cosano cap altra actitud que la de procedir aexpropiacions difícils i costoses o la d'ac-ceptar el fet consumat, tot millorant, si espot, alguna cosa, o sigui, acontentar-se ambun mal menor que és, no obstant, moltesvegades, un mal car.

»Convé d'evitar, per a sempre més, larepetició de casos, com el del traçat actualde les línies fèrries, que han estrangulat 1ciutat amb una muralla més forta que leçde pedra.»

A la sessió del Ple municipal del mesd'agost vaig tenir l'honor de proposar queper atendre aquesta previsió es creés uninstrument de treball, l'orientació i funcionsdel qual assenyalessin els tres tècnics abansesmentats i una ponència municipa' quel'elevés a la ratificació d'un Ple posterior.

La ponència dels tres tèenics és, a judicimeu, encertadfssima.

El Consell Superior d'Urbanisme avui jaés una institució de l'Ajuntament de Bar-celona.

Els futurs representants de la ciutat veu-ran si és una eina útil de treball i elsciutadans tots veuran si són legítimes lesesperances que alguns hi hem fundat.

MARTÍ 'E -iTEVE

Aquesf número ha passat~per la censura

PENELLONS

Escuren radicalment amb TóPIco MIRET

De renda en farmàcles, 1 Diputació, 205

111111111111111111111111111111111111111111111111111111111 r.

Acaba de publicar=se:

la senyoreta Elsade A. SCHNITZLER =

Traducció

de JOAN ALAVEDRA

Preu: 3 pessetes

Administració i venda:

Llibreria Catalònia17, Plaça de Catalunya, i7

11111111111111111111111111111 I I 1111111 1111101111111111111'

LA HISTÒRIA SEGUEIX

Ja tenim Govern noui Notes pobre el ConsellSuperior d'Urbanisme

ESPECIALITATEN LA MIDA

1 Jaume I, ifTelèf. 11655

1

Obres d'Arquitectura, Escultura,- - Pintura, etc. Antic i modern

BANYSLlibres d'Art Te ètonN205'42

Vda. de Josep RibasMOBLES l DECORACIÓ

CASA; FUNDADA L'ANY 11850

0000 000C!

Consell de Cent, 327 i 329. Telèfon 14657.• BARCELONAi

famososimpressionen

aquesfs

arfísfes

1 discoso d'èxit...

LI

L'obra de_LòpezPicóN0tes França—Europa--ha situat .en un primer verses de la vida. La dels protagonistes i la

A- 11'.-,1-.,+ t els envolta Adol he—dè-

El ruda és tat fora de mi,els anys, l'atzar, la vida incerta,i jo sense moure'n( d'aquí,com si el paper fos la finestra oberta,esguardo, escolto, sento el devenir.

Jonv ORS

la coútenoió, el pur 'lirisme; el culte a la

perfecció formal d'influència parnassiana ineoclàssica i el gust per l'indecís i l'inaca-bat d'origen simbolista i direcció ultra-ro-màntica. Aquestes dues tend.éncies antagò-niques que més tard havien de separar-se iseguir cada una e1 seu camí propi, apareixende moment barrejades disputant -se la pre-eminència en la sensibilitat dels escriptorsmés típics d'aquell període. Aquestes i al-tres contradiccions característiques del nou

-centisme constituïen la seva gran força dereacció contra les tendències anteriors, per-què així aplegaven contra d'elles tots elselements naus i totes .les impaciències jo-ves ; però determinaven, també, la seva fe-blesa interna, sobretot en el domini crítici doctrinal, on la manca de coherència ha-via d'anullar la seva aspiració a convertir-se en escola rectora de la imtelligáncia ca-talana,

En els principals mantenedors del nou-centisme les idees noves eren més aviat una

posició dialéctica que una apetència de l'es-perit. La sang bullia sovint amb un ritmediferent al que hauria convingut als princi-pis .per a fondre's en creacions de resistentunitat. Llur intelligéncia i llur imaginacióse n'anaven gairebé sempre per direecionscontràries.

Una de les excepcions més destacades aaquest confusionisme del nostre comença-ment de segle és la de López-Picó. Si com-parteix algunos de les fórmales literàriesdel noucentisme no és per seguir una moda,'ni per suggestió del medi on es forma, imenys encara per exclusivisme o esperit d'a-gressiá contra el que ell qualifica expressi-vament de umúltiiples originalitats •de la vi-tal itat normal»; López-Picó és un dels espe-rits de la meya coneixença més oberts i mésfrancament disposats a compendre l'espiri-tualita t aliena.

Si segueix el corrent aleshores emn voga ésperquè hi ha autèntiques exigencies de laseva natura que l'hi porten. Làpez-Picó ésun escriptor de temperament refractan aldesordre ; res en e11 no es contrau i encon-geix, però tot s'hi condensa i afina; IEs unesperit dotat de nobles alambins que no re-fusen cap substància lírica, però om toteses destillen gota a gota.

k * 5La poesia de López-Picó ha estat general-

ment titllada de poesia hermètica. I aixòprové — paradoxalment - de l'extraordi-nària lucidesa del seu lirisme i de l'alta

Des d'aleshores López-Picó ha augmentat tensió concentrada .amb què es produeix.

considerablement la seva producció lírica. Sobretot, però, la desorientació del lector

'Entre els Poemes del Port i Epitalami, hi davant d'un vers de Lòpez-Picó pot atri

-ha llibres com Amor, Senyor, Espectacles buir-se lògicament a una de les qualitats

i Mitologia, L'Ofrena, Invocació secular. Hi més personals del seu temperament líric,

ha la seva inexhaurible activitat literària a que desconcerta àdhuc lectors gens ordina-

La Revista. Avui López-Picó és un autor ris, avesats als principals matisos de la 11-

amb història. Amb llarga i continuada bis- rica moderna.tbria que convida a judicar-lo en el desen- Hi ha en la lírica moderna dues prin-

volupament complet i constant de la seva cipals demarcacions, dues principals tendèn-

obra, que és una de les més originals de 1a ejes amb les quals hem acabat per fami-

nostra època. liaritzar nos En la primera es naturalitzenoli clam antC imn91aa-

* 5

Abans de; registrar la marca personal d'a-quest poeta, seria escaieit de notar les afi-nitats del seu esperit amb les idees i prefe-rències literàries que adoptaren a Catalunyaels escriptors :i artistes que amb .més o menysvocació seguiren el corrent nouoemtista. LÓ-pez-Picó exterioritza aquestes afinitats in'explica les raons en els seus Butlletins deltemps, que són una mena de reaccions lid-ques en prosa. «Necessitat d'una tradicióper la qual utilitzarem el passat i ordenaremel futur.n Lòpez-Picó comença a escriurequan es consolida a Catalunya una reaociécontra , «els enterniments pintorescos» ,comell els anomena, contra el lirisme banaldeclamatori, cantCa el naturalisme a flor depell, expansiu i gruixut.

Els nous tòpics literaris que hom preconitza abundantment són la forma concisa

terme memorable dues dates de r83 o, el cen-tenari de les quals s'ha escaigut on l'any

ue am iem que p

l, contradictori, malcontent, enamorat, ve-que ve de finir. Una, la publicació d'El Roig hement—és un enfant du siècle exemplar.i el Negre; l'altra, la mort de Benjamin El primer fill del xixe segle. IElléonore (laConstant. Una i altra ham estat dignament plus noble des «déclassées», diu Sairote-Beu•celebrades a Catalunya : Just Cabot ha pu- ve)—misteriosa, desdibuixada, femenina—ksblicat una intelligent traducció de l'obra l'àngel caigut; la dona predilecta dels ro-cabdal de Stendhal ; Agustí Esclasans ens muntics.ha servit una acurada traducció de l'Adol- Els altres personatges--que constitueixenpche, e1 fons de l'acció—són, en canvi, clares figu-

Si Manuel Brunet remarcava, en un nú- res divuitesques. La ironia amb què el paremero anterior, la transcendència del primer, d'Adolphe escriu al seu fil] que fuig ambescau que, ara que la data no és pas massa Elléonore conté tota la ironia amb què leslluny encara, es diguin, aquí les excellencies . 'vieilles perruques blasmaven els avalots ro-del segon. màntics. M'havíeu detallat llargament —es-

Si 'un té una envergadura considerable, criu al seu fill—totes les raons que teníeul'altre té una profunda complexitat. I si per a no anar-vos-en ; estava, per tant, benambdós—en això tan pròxims—tenen mo- convençut que us en aniríeu . No puc estar-ments blasmables .a la seva espiritualitat, me de lamentar que, amb el vostre esperitAdolphe es fa perdonar sempre, per un no d'independència, feu sempre tot allò que nosé què d'ingenu i d'infant[, ple d'una ha- voleu fer» (cap. VII). IEl diplomàtic barómana torbació encisadora, de T..., amic del pare d'Adolphe, és també

un fi calculador de les coses sentimentals* * 5 un arbitrista dels impulsos del cor.

Adolplie té dues valors essencials, totals. .Entre aquests personatges, Adolphe, apas-

Una valor universal i una valor històrica. sionat i indecís, passionat i retret, és unpersonatge sensible i impulsiu ; una claraCom a valor vniversa1—humana—representa

la novella el primerprimera psicològica ; figura romàntica. (Ella és la màrtir d'un

assaig d'una vigorosa instrospecció, d'un amor cruel. Potser no serà massa irreve-

anàlisi a fons, d'una profunda visió de l'áni- rància si diem que passats cinquanta anys,

ma humana. després que l'escenografia romàntica li hau-

Hom no pot pas oblidar-la en aquest as- rà donat una mort més teatral aproximant-la a qualsevol Dama de les Camèlies, Elléo-

pecte . Constant, que treballava sobre si ma-teix—sembla Adolphe és el novellista, flore ens apareixerà--desfigurada, .però ben

quei Elléonore, Madame de Staeh, projecta bé ella—als fulletons que feien plorar a les

una agvdíssima observació del seu esperit porteres i a yes modistes del fi de segle deis

i n'extreu la grafia exacta de la seva ànima fanals de gas, de les conspiracions quoti-dianes i de la més inefable i tràgica corrup-

vaaillant, de la seva inquietud turmentada.ció del gust que mai ha existit.Però, a més a més, l'obra de Benjamin

Constant té una valor d'època. Breu. L'Adol- * •zphe no podia ésser escrit més que en la data L'Adolphe ix de l'encontre de dos segles.

precisament,en què fou escrit—iun

8i6— ; i, reci Del xviit° i e1 xixe. Es fill de tots dos, Lal'autor havia home del segle xvtrt còpula dels segles sol ésser fecunda. El xvt° com era •Constant—nat l'any 1 7r7—. Sainte- i el xvtt° donen Cervantes ; donen Shakes-Beuve a 1'avant-propos que presideix l'edició peare. El maridatge del xvn° i el xvnie és,de l'Adolphe feta en 1867 (París, Michel Ud- en canvi, generalment infecund.vy) ens parla d'aquesta circumstància : oIl Aquests maridatges espirituals, els sexesn'a pu étre ¿crit qu'à la date d'une civili- dels quals són concepciáns espirituals diver-

1

très avancée, à l'arrière-saison d'une ses, donen fruits de diversa qualitat. IEspe-société factice qui avait tout analysé, qui rits masculins ; esperits femenins. Així clas-avait raf finé sur les passions et qui, méme silicats, diríem que el fill masculí d'aquestaen les poursuivant s'en lassait vite et s'en cópula de segles — el xvm° i el xtx° — ésennuvait.n Goethe. El femení, Benjamin Constant.

Efectivament. Tot 1'Adolphe és saturat GUILLEM DIAZ PLAJAd'un refinament una mica las on contrapo-sició a una novella concepció de la vida quemalda per triomfar.

Tot l'Adol he és una lluita de la Sensi-bilitat i la Intelligència, de 1a fantasia i de

per a les Belles Arts^,^^BR^^ 1 Arts Industrials

la raó, del Romanticisme i del •Classicisme,del xtx° segle i el xvm°. Es u in resum patè- BANYS NOUS, 5 – Tesèf, 20542tic de la batalla entre dues concepcioins di-

i en les coses. Quan l'emoció prové d'unaimatge copçada, en lloc de projectar-la enla seva bellesa formal, la descompon en elsseus elements simples gairebé impondera-bles. Quan ve d'un estat de misteri d'apa-riéncia imprecisable, el poeta cns en des-cobreix l{ricament els elements sensibles. Enaquest joc de gran risc, Lòpez-Picó aplicauna lucidesa terrible que fa patir el lector,perquè li exigeix una tensió nerviosa equi-valent a la que ell ha resistit en el momentde la creació.

Qualsevol dels seus epigrames i sonetsserviria per a posar en evidència aquestafacultat particularíssima del poeta, sostiin-guda per una simultània exaltació de lesseves forces intuïtives i racionals. Aquestsversos, que copiem de Cants i allegories, ensón una interessant demostració:

Volia del viatgela vaguetat que m'endolcís l'enuigi em penetra el paisatgesense clavar-se'm i em traspassa i fuigArbres, cases, muntanyes...La múltiple sageta palpitants'enduu de les entranyesen cada punta sang de cada tintant.Ja per noves feridesno resta espai intacte en el meu cos.Vibren totes les videsen la inutilitat del aneu repòs.Han vibrat. No es deturacap de les altres vides dintre meu.han passat. Com és durala renovació sense l'adéu!

Aquest art de la descomposició lírica com-porta els seus perills. Alguna vegada el

poeta va massa enllà. Aleshores l'emociólírica queda com esmicolada o sembla quees volatilitza i deixa només una lleu flaireque s'extingeix. De massa apurada quedareduïda a fines molècules. Als versos quehem copiat, per exemple, el poeta in'hi afe-geix d'altres quan tot resta estrictament dit.Potser Invocació secular senyala un delsmoments més considerables de la seva lírica,perquè l'excés de lucidesa.lhi apar abellit psruna mena de consciència lírica de la seva in-quietud. Hi passa com un pressentiment dela innocència amb què són generats els méssubtils i complicats estats lírics. Aleshores ésquan López-Picó ens dóna en bells i ampleshendecasíllabs dilatades perspectives de pai-satges descoberts en un moment de serenacontemplació

1 això és la niort; un esborronamental llarg del temps com, un somris que faamb un silenci de plec d'ales, l'ànimano ben desavesada del:,seu cosnü del ritme mortal de l'enyorança.

Salut, Adam, sota la nit serena,al costat d'Eva, bella com l'espai,que per cada astre endolcirà una penai els astres mou sense ni un bleix d'esglai.

1 resten al defora les planúriesOn esbatana el cor els sens camins.Salut, Eva, que guardes les cantúriescom el caliu de 'casa, cor endins.

Si calia definir el seu últim llibre, Epita-

lami, diria que és el producte d'una lluita,resolta en equilibri, entre l'extrema lucidesadels epigrames i l'estat contemplatiu d'Mvo-cació secular. Potser significa un retorn delpoeta a ]'exercici de la seva exigeint.lucidesalírica damunt la diversitat de les coses. Pot

-ser ho anuncia i tot el seu epíleg de l'expe-riència vital

El mqm d'aquest poeta que ara publica elseu opuscle XXV, Epitalami, em desvetllael record d'una lectura dels seus Poemes delPort feta pel mateix autor en la penombradel saló de Xènius, plena de reticències comla conversa de l'amfitrió que acollia en uininterior confortable i de bon gust els amicsi admiradors que aleshores li componienuna petita cort literària.

Els que fregiientaven el saló de Xèniusrecordaran les lleixes atapeïdes de llibres al'abast de la mà, una fotografia dedicada deWanda Laindowska i els dibuixos, quadrosi objectes que ornaven la sala i que no sében bé per què delataven a la meva obser-vaci ó incipient misterioses a finitats del mo-dernisme fi de segle amb e1 noucentisme quepatrocirúava el seu creador. IEn el lloc depreferència, reservat al lector de torn, hihavia una tauleta sempre parada amb al-guna rosa i el llibre nou, acabat de sortirde la impremta, tebi encara de la humitatde la tinta i de la pressió càlida de les mà

-quines.Xènius, en la iintimitat, com fora d'ella,

prodigava l'art en què més ha excellit, l'artde la dissertació sofística, i cedia sovint algust que més l'ha perjudicat de la mortifi-cació refinada que conjugava i alternavaamb les lloances més capitoses àvidamentacollides pels seus admiradors.

D'això are fa vint anys exactament. LluísDeztany acabava de llegir— producte d'unavoluntat beinedictina-1a seva admirable tra-ducció del Gargantua, escrita en un lien-guatge tan arcaic i rabelesià, .tan fidelmentcalcat sobre l'original, que semblava triata posta per acreditar l'opinió dels que pon-sem que la lectura directa de Rabelais ene1 seu estil i lèxic del segle xvi és més asse-quible a un català del nostre temps, mitja-nament instruït, que a un francés comtem-porani.

Els versos de Lòpez-Picb havien d'escaureén aquel! moment com una ascensió a lasuperfície de la sensibilitat moderna. Laqualitat del seu lirisme em fou particular-ment revelada quan llegí el seu poema Plaerdel Port

Aqueix home d'ulls grisos, plens de boires[del Nord,

Xuclava una taronja en un secó del port.M'ha esguardat. Son esguard : —Quin gust

[de sol ! —em deja.I ha semblat que la baira dels seus ulls es

[des feia.

CONXITA SUPERVIAimpressionati dels seus

Palau de la úsîcaatalana

exclusivament

ORQ. DEMON'S JAll. — Nicolás. Xotis chorejat.-- ¡Sereno!... One•stepchorejat.—A^•3316.

BANDA HUMORISTICA «LOS GANSOS». — Basüisa. Baldomera. Chore-jables.—AE•34o9.

IRUSTA•FUGAZOT•DEMARE 1 LA SEVA ORQUESTRA TIPICA. — Cantode amor, Tango—cançó (Irusta sol). Barrio viejo. (Duo Irusta-Fugazot).—Pri-sionero. Tango (Fugazot sol, ac. piano Demare).--El buey solo... Tango

(Orq. Típica).—AE•3363'3364.

ORQ. MAREK WEBER. — También t.ú me engasarás. Fox-trot.—Viena,ciudad del vino y del vals. Vals. AE•34o7.

(LA ARGENT[N1TA)) . — Colección de canciones populares antiguas : «Lastres hojas», ((Romance de los peregrinitos . (Transcrites. harmonitzades i

acompanyades al piano per F. García Lorca).—AE•34o2.

TINO FOLGAR. -- La canción del día. «La canción de Amalie», «La can-ción del día». Valsos. Mi caballo murió. Tango. Always Sevilla, yes. Fox-

pasdoble.

JEANETTE MACDONALD. — El desfile del amor: «Marcha de los grana-

deros» (amb chor).— oSuer-̂ o de amor». Vals.—AE•3o65.

LA ROSA DEL AZAFRAN. — « Las espigadoras», «La monda de la rosa»-

AE-3 104.

, En els suplements de discos «La Voz de su Amo»

trobareu sempre la música més selecta, la

més popular i la de més èxit. Demaneu l'úl-

tim en una Agència d'aquesta marca.

aVoz de su Amo'

PRODUCCIÓ ENESPANYOL. DE Metro Ooldwyn Mayer REBAIXES E\ TOTES LES

SECCIO\9 DE LA CASA

Conxifa SuperviaJohn Bux — l'excei1ent ballarí català que hall. El públic no té idea de I'esperit de sa-aetua a l'Edèñ Concert — s'ha compost un orifici i de la tenacitat, de la fèrria voluntat,tipus que participa mig de Buster Keaton que calen a l'acròbata, a la ballarina, per ai mig dels estudiants d'Oxford o de Cam- aconseguir la mise au point de llur treball.bridge. I que té alguna cosa del clergyman, E1 circ, el music-hall, com la boxa, méstambé. Un tipus ahuri i inefable. Tot molt que la boxa, són una magnífica escola decocasse i molt internacional. Quant al ros- vóluntat. L'entrenament d'un Rastélli, pertre, el del nostre home és completament im- exemple, és mot més dur que el d'un Gi-passible. Hi ha diversos parers sobre el gest ronès. El públic no té idea del treball defacial dels ballarins. Félix Rosan, el crea- presidani al qual s'han de lliurar l'acròbata,dor del 'Pierrot de Détresse, vol que el ba- la ballarina, per a muntar llur número, illarí sigui també un mímic, un èmul de Sé- tota la dosi de voluntat que han de posarIlarí sigui un mímic, un èmulde Séverin. «Tots els musclesdel seu rostre concorren ai`trair l'ànima adoloridan, hadit Francia-Rhol de Rosan.Per contra, molts crítics par-tidaris de dreçar la plàsticacontra l'expressió, han re-protxat a P•alucca, una sin-guiar dansarina alemanya queha actuat recentment a laSala de Iéna de París, l'ex- í.cessiu expressionisme que creaamb la mímica del seu ros-tre.

No siguem partidistes . Iadoptem l'actitud que cadacas particular aconsella. Al -

Catalana en u

n

diumenge a la tarda ha

ball espanyol, per exemple r ryessencialment foc i sang, pas ^^hosió i ánima, vehemència —no lifa cap nosa, ans li 'ésnecessària, la mímica facialque expressa estats d'ànima.Al ball americà, per contra ^.asèptic iesterilitzat, deshu _-_^ _ a^manitzat—en el quel el cos i^`,'y rles cames són molt més ,m t portants que el rostre, t per á r; - dai qual l'expressió ammica, la mímica facial lifa más f dnosa que servei. v ài

John Bux ho ha comprès.' 1 t,.Iel .seu rostre —absent i llu-nyà, inexistent—noens des-torba ni ens distreu, ienspermet de lliurar-nossenseobstacles als que expressa el ,r tseu llenguatge corporal.

Hi ha la dansa 'que és, so- a "^bretot, bella actitud. L'art ,sublim de Vicente Escudero,per exemple. Tothom recor- El català John Buxda les parades brusques delgitano genial, seguides de po-

Poques vegades el Palau de la Músic

pogut aplegar una quantitat de públic bri-Ilant com el proppassat diumenge. Era unacosa temptadora per un cronista de societat.Però el nostre ofici és merament de críticmusical, i encara gràcies, de manera quedeixarem per a plomes més ben tallades quela nostra la relació de l'espectacle de lasala.

Conxita Supervia va cantar un extens pro-grama; tres parts de música comprenentdes de Mozart á Mompou. En totes les pe-ces vam poder admirar la seva veu extensai ben timbrada, l'excelent escola i la curade l'estil. Particularment excelleix en aque-I les composicions de caràcter alegre i tendreamb una punta de malícia.

Aquesta contralt és una de les més intelli-gents conreadores de música de concert quehàgim sentit. Té el sentimánt innat del de-tau i de l'acabat de la dicció. Posseeix elgest que marca amh justesa la intenció de'les paraules. A més, té un aplom perfectei aquell element imponderable de suggestióque acaba d'assegurar el domini del púolic.

Els autors que va cantar gairebé tots jasón coneguts del públic de Barcelona. Ex-ceptuem-ne Pizzeti, del qual oírem una me-lodia feta sobre una poesia de D'Annunzio.Es tracta d'una Pastoral feta amb una can-tarella arcaïtzant, tractada un xic a la fran-cesa—més de Fauré que de Debussy..Estreta amb molt bon gust i neta de disso-nàncies. S'adapta perfectament a la lletrade Gabriele d'Annunzio.

La cançó de G. Duran, compositor d'ori-gen català criat a Canàries, s'enllaça •per-fectament amb la tendència de Falla. Unxic més nerviós, però. Pertany a l'escolapopularista-refinada que tan sòlid prestigi téenllà de l'Ebre, d'ençà que Albèniz, nat aPuigcerdà, va inventar-la. Falla en aquestsmoments n'és el gran Pontífex, i G. Duransosté dignament la tradició de tan eminentsartistes.

Les cançons dels nostres Samper i Mom-pou foren molt ben rebudes per l'auditori.La de Samper posseeix una gran elegànciade línia i l'acompanyament molt ben escriti feliç de ritme i figura. La de ívlompou,una gran tendresa lírica i el refinat pessi-golleig de les harmonies. A base de no volerpersonalitzar-se, Mompou és dels nostrescompositors més personals.

deroses détentes, nervioses i felines. «^Es un en joc per a domar la matèria, reduir-la a Com dèiem més amunt, Conxita Superviaarc tivant, els gestos del qual arrenquen de la impotència, i presentar després les per- sabé trobar l'estil que calia per dir totessobte com fletxes, .amb rapidesa i precisió, formances més considerables sense esforç aquestes composicions tan diverges entrevivacitat i dominin, sha dit Louis Léon•Mar- aparent i .amb el somriure als llavis. «El si d'esperit i d'escola,tin. Tothom recorda aquells moments im- que em plau—diu Jean-Louis Vaudoyer en I, encara que no sigui ben bé el nostremòbils de ]'Escudero, clavat a terra en una parlar dels acròbates—és una dificultat llar- comès, sigui'ns lícit d'expressar la nostrameravellosa pose d'alta • pltrsticitat. Belles gament combatuda, finalment vençuda, i enhorabona als organitzadors del concert pelactituds. Figures bolles. L'art de John Bux, presentada després sota la -màscara cortès i gust i la intelligència amb qué ha estat dutaper contra, és essencialment moviment. IEl amable del plaer i del caprici.» a cap la propaganda.moviment continu, el dinamisme trepidant. Es en aquesta difícil facilitat on radica A veure si hom en pren exemple. Hi guaEl seu cos vibra i s'agita constantment, ami- l'encís més pur de l'art de John Bux. myaran els artistes i l'art.mat d'aquella mena de trémoussement rít- SxuAsTIA GASCH G. M.mic de la gent de color, que ha fet dir alcar Garcia Lorca, arribat de Nova York, --que el negre es treu la música fins i tot delcs butxaques.

Comiiiemoració_ðe LessingBux, com el d'un verita- ble pantin de cautxú, teixeix i desteixeix da-munt da línia troncada dels ritmes de jazzles més inversemblants contorsions, les més Després d'haver celebrat, ara fa dos anys,inesperades desarticulacions, les pitjors acro- el segon centenari de Lessing, els alemanysbàcies. I tot sense accentuar, sense apoiar. ,commemoren actualment el cen •cinquante-Indicant, únicament . I tot sense esforç apa- nari de la seva mort. Amb aquest motiu,rent. Dissimular l'esforç. Heus ací la pre- el Teatre de d'Estat ha representat unesocupació capital de Hal Sherman, el crea, quantes obres de Lessing, entre elles unador del gènere. «Fer totes les coses com si de molt poc coneguda, en un acte : La ma-no hi hagués esforç. Qvan ballo amb esforç, trona d'Efes. Heinrich Mainn ha radiat unatot se'n va a rodar. El meu vestit és Ho- conferència sobre Lessing i el president deltant perquè ha de donar el ritme sense Reioh ha fundat un premi de cinc mil marcsapoiarn, deia el gran fantasista a M.aurice per a la millor óbra sobre les idees filosò-Venne • Dissimular l'esforç, Heus ací una fiques de Lessing ; l'ha obtingut Lm catedri -de les conquestes més -legítimes del music- tic de Iena, Leisegang.

IEC UllDI \1Q Í

PORJUAN DE LANDA " JOSE

L'eminent cantatriu catalana que, després d'ha-ver fet triomfar les nostres cançons per tot

Europa, dóna el seu darrer concerta Barcelo-

na, amb un programa realment extraordinari

AVUI DIJOUS NIT, AL

PALAU DE LA MUï1CA CATALANA

CAA[ISERTA

F. Vehils Vîdal32•Avinguda Pocfal de 1'Angel=34

7, Plaça Universitat, 7

CONXITA SUPERVIA

t)

L i: 4 i:`^i: EI ballarí John Bux LA MUSICAMíllàs=Raurell: La mare de Hàmlef (Romea)

Es de pensar que, presentant-nos la sevaobra amb un títol tan ambiciós com el queli ha posat—que per força ha de menar

-nos a comparacions, el resultat de les qualsens permetem suposar que ja comptava queera ben difícil que li fos favorable—, Millàs-Raurell s'ha volgut sotmetre a un amena-çador handicaQ que havia de pesar damuntd'ell d'una manera formidable.

Però, per altra banda, és quasi segur queaquest autor ha pensat ja també que perescriur una mare de Hàmleb,, posant aldavant nostre de bell nou aquest personat-ge amb tot el caràcter i amb tota la forçaque li donà Shakespeare, caldria ésser Sha

-lcespeare mateix. Per això hem de creureque, malgrat el títol que ha posat a la sevanova obra, Dlillàs-Raurell no s'ha proposatde cap manera donar-nos una re-creació d'a-quell tipus, sinó que 'ha volgut assenyalar

-nos només allò que emparenta—per bé quede molt lluny—la seva Irene, tràgicamentfrívola, amb aquella Gertrudis reina de Di-namarca, tràgicament apassionada : la con-cupiscència en què es troben enfonsades;l'una i l'altra havent de sentir de llavis delseu mateix fill el blasme i la vergonya dellur pecat.

Però en el cor d'aquella Gertrudis sha-lcespeariana hi ha encara alguna cosa debo; alguna fibra que reaccionarà sota l'efec-te d'una apellació greu i vibrant com la deHàmlet; podrà despertar-se em ella el seusentiment de mare. En mostrar-li el seu fillla ignominia en què viu, ha pogut estre-mir-se ; ha pogut «obrir els ulls fins al fonsde la seva ànima» per veure-hi «aquelles ta-ques negres i inesborrables .per mai més»que l'horroritzen ; ha pogut penedir -se.. IE1

seu dolor ha estat ben diferent del d'Ireneen sentir-se retreure els estralls del tempsdamunt del seu cos, que és la única cosaque ha afectat a aquesta d'una manera real;la única cosa que de flotes •les turpituds, detotes les desgràcies, de totes les malvestatsque li ha descobert el seu fill, ha deixatarribar fins al seu cor. Gertrudis és immo-ral perquè els seus sentiments són profunds;Irene és superficial, i d'això pervé la sevaamoralitat.Malgrat que els seus pecats aga-fin més importància als nostres ulls, Ger_trudis és més a la vora de la redempció queno Irene, la tragèdia de la qual és més

1)j URi

• Frîtz\\ Iangt`

\d creadors

.' de

e Metró-Y? Polls

\\\presenta-ran des

' , 1 de

( 4!

dilluns,

^^a L

de març

simultàniament en

CAPITOLi

K1JI SAALel film

La mujeren la lunaUna realització de vanguàr-día, amè í oríentat en la fa-mosa novella de Juli Verne.

Aquesta pel'lícula no conténi cabarets, ní escenes de

revista, ni toaletes.i

r^

r^

desolada i terrible per l'eixarreïment i labuidor en què es troba la seva ànima queno pas la tragèdia d'aquella, en l'ànima dela qual quedarà sempre algun recó on ferbrillar una petita guspira de sentiment id'emoció d'alguna noblesa.

I no tan sols aquest ,personatge centralde l'obra, sinó tots els altres que en ellaintervenen, com el mateix Ernest, fill d'Ire-ne, home actiu, decidit i sencer, que ensresulta, en veritat, ben diferent d'aquell in-

Millàs-Raurell, per F. Callicó

decís i cogitatiu Hàmlet que se'ns presentaja a les primeres paraules obsessionat perla idea del suïcidi i espantat davant la ne-cessitat d'obrar ; no tan sols els camins quehan seguit els esdeveniments fins a posar-nos en presència de l'acció, sinó tota la mar-xa d'aquesta, corrobora la nostra impressióque allò que tenen de comú Gertrudis iIrene ha estat el punt de partida, no d'unaglossa i un descabdellament i un eixampla-ment de tot allò que en la tragèdia de S'ha

-kespeare queda apuntat, sinó d'una creacióben pròpia en la qual Millàs-Raurell ensha donat un drama mtensíssim i d'una gramqualitat tan teatral com literària, per béque per nosaltres aquests dos conceptes sóncompletament idèntics.

Els caràcters que se'ns presenten en Lamare de Hàmlet són d'una veritat i unaexactitud colpidores. L'autor de La Llotjase'ns presenta una vegada més amb el seupessimisme descoratjat i amarg, treballanten profunditat i arribant al moll de l'os delspersonatges, sense cap falla i tot dins lalògica més estricta de cada psicologia. Ire-ne és una creació de primer ordre tots tresactes, però culmina en la patètica escenade l'acabament quan, després de les violen-tes paraules del seu fill Ernest, que voliaarrencar-la de la mentida amb l'horrible ve-ritat que li ha posat al davant, accepta totala baixesa i tota l'abjecció per tal de nohaver de renunciar a la seva falsa felicitat.EI joc escènic—les entrades i sortides, elrepartiment de les escenes, el diàleg, elscops d'efecte—, portat amb tota la segure-tat i amb la mks justa gradació. El llen-guatge, correctíssim, però sense pedanteria.

La interpretació, excellent per part de lasenyora Vila, la qual sabé treure magnífi-cament el seu paper ; també el senyor Daví,encara que ens semblà que no tenia prouestudiat el seu. Els altres actors, justos icorrectes. Hem de remarcar especialment lasenyora Morató en la seva Angela Sastre,i el senyor Ventayols, que fa tm Pauli . ex-oellent.

Enriquint d'una manera notable la massa;modiina decoració del primer i del segonacte—no parlem de la del tercer, seníilla-ment lletgíssima—, veiérem dos quadros decavallet amb un paisatge cada un. Es cosade dir que tota la presentació en quedavaennoblida. Un era de Rafael Benet i l'altrede Francesc Labarta.

JoaN CORTES

Teatre Català ROMEACompanyia catalana VILAoDAVI

Cada dia, el triomf de Millàs Raurell,

La mare de HàmletProtagonista: MARIA VILA

Dlreeció: PIUS DAVÍ

Teafre Cafa(à NovefatsCompanyia catalana, direcció:CARLES CAPDEVILA

Demá, divenndes, debut de

ROBIN NEDilluns, 2 de març, estrena de la da-

rrera producció de JOSEP MARIADE SAGARRA,

La parla negra

"La aldea maldita"Durant el passat mes d'octubre, a la

Sala Pleyel, de París; s'ha projectat unfilm espanyol: La aldea maldita, de Flo-rián Rey. Es la primera vegada que unapellícula espanyola arriba a assolir una aten-ció internacional. Fins ara, el cinema es-panyol era totalment desconegut a l'estran-ger. Algunes produccions com La bodega iEl negro que tenía el alma blanca havienarribat a París, però en elles hi havia un

tem disposats a demostrar -ho amb una ex-posició objectiva.

El film recull l'èxode d'un poble castellú,obligat a una fugida col-lectiva per la pedre-gada de les collites tres o quatre anys se-guits. Aquest fs l'eix del film, promotor méstard del drama personal, amb un valor desímbol.

En e1 .poble — com en la majoria de po-bles espanyols—hi ha un home, mig cacic

L'èxod'e del poble en «La aldea maldita»

°Q L PG3C^ IIDl^DIPANORAMAS'ha dit, i més 4'una vegada, que entr doncs, sembla cercar una unitat que

les característiques del cinema rus calia es- no aconsegueix, i mentre el fons és magis-mentar com a primordial la de l'absémcia tral, ple de força i vigoria, l'anècdota su-de protagonistes en els seus films . Les figu- perposada no és ni de bon tros dins l'estilres; disposades en un mateix pla, sense admirable de la testa. Ara, que seguramentpreocupacions de jerarquia i valorades dra- aquesta impressió s'accentua en la versiómàticament per un igual, castcllama del film.

Com totes les generalitzacions; aquesta El Presidi és la traducció castellana deafirmació podria discutir-se indicant excep- The Big House, de Georges Hill. El traduc-cions, però cal convenir que enclou una ter, W. Ward • No coneixent l'obra origi-base real que la fa acceptable i utilitzable nal, és aventurat fer una crítica de la tra-

. Una escena d'oEl Presidi,

en una apreciació global del cinema soviètic.

acceptar, no, en canvi, quan hom preténutilitzar aquesta particularitat com unamarca de la superioritat artística del cine-ma rus enfront de l'altre cinema, especial-ment del cinema que iens ve d'Amèrica.

compendie, sense establir jerarquies, super-contrari. Impossible fer obra d'art sense

nista, 11uny d'ésser un defecte del gènere,

posar plans dramàtics, comptar amb unaescala de valors. La concreció del protago-

destacar . l'individu.

representa la justa evolució d'aquest en-vers la cultura, la tendència de la qual ésinvariablement de marear diferències i de

rifeu avançà duespasses, obrint-se pas através del cor, a contar-nos les seves des-ventures personals. Creure que l'amullacióde les individualitats negades en el mar dels

Pcrò si com a simple constatació és fa

En aquest terreny caldria afirmar tot el

La tragèdia nasqué el dia en qué un co-

li les paraules sobretot dites sense l'escalf

ducció, però sembla probable que, com decostum, la traducció ano està a l'alçària del'obra autèntica.

poder-ho dir — pot haver substituït digna-ment Wallace Beerv. Juan de Landa ós rm

la mateixa apreciació. Llevat d'algunes figu-actor excellent. Però la resta ino mereix pas

res més aviat de comparseria, els altres noestan a l'altura de la gran qualitat del film.

refractan a la verbositat. Segurament gua-nyaria comprimit amb aquella brevetat i

mai damunt les imatges, però les paraules,

cancisïó de La llei de la xurma. Sonor,tant com el vulgueu ; els sans no retarden

d'una gran convicció, no vénen sinó a neu-tralitzar part de l'emoció que les imatges

abandonades a elles mateixes transporten.EI tema en si apar més un tema de critsque no pas de frases.

Uin Juan de Landa — és ben satisfactori

Per altra banda, l'assumpte és mésaviat

ts

Les coses de C. B. de MilleJa som a la Quaresma. Alguns cinemes

que es conformen al cicle litúrgic cuiden d'o-ferir-nos espectacles en conso:nància amb

el caràcter d'aquests dies. Poden triar entreI. N. R. I., Christus i El Rei de Reis.Aquesta darrera, de Cecil B. de Mille, és laquè nosaltres aconsellaríem sense vacilla-n ons.

Sabeu de qui era La marca de Foc querevelà a Josep Maria de Sagarra, segonsconfessió pública del dia g de gener d'en

-guany i a Sebastià Gasch, segons confessiópública i escrita (pròleg del llibre Una culto-va del Cinema) el valor del cinema? Era deCecil B. de Mille. Han passat els anys.; nos-altres ens fem vells i Cecil B. de Mille con-tinua produint amb cm esperit sempre àgil íjove. Ell és el teòleg de Hollywood i ara haenillestit Madame Satanàs, coincidint aquestmise-en-Vente amb l'aparició d'un llibrefrancès titulat Satanas femelles d'una senyo

-ra que es diu Charpentier.En aquest nou film, Cecil B. de Mille ha

tingut més pensades que mai. Una d'ellesconsisteix en una escena que figura un ballde màscares a dalt d'un zepelín. I ja podeupensar que l'home que ha vestit les donesde Dinamita no haurà estat tímid en la idea-ció de les disfresses. Quan els té a tots en-grescats ballant, els crema el zepelín i ja elsteniu tots avall llençats per l'espai, proveïtscada un d'ells de para-caigudes.

Hom es promet un quadro d'una visuali-tat imprevista .amb aquesta escena.

Suposem que la Sera. Satanàs ino triomfao que almenys abans serà redimida per l'a-mor d'un home recte, d'acord amb els cà-nons del cinema americà.

"Al'leluia" a RomaA Roma també s'ha presentat Alleluia.

Eugenio 'Giovanetti en parla a La Gazettadel Po 15 olo i senyala com aquest film, pre-sentat en una sèrie de sessions privades,troba una orft¡ca entusiasta i un públic in-diferent.

Acaba el seu article dientoNo, com a documental, com a simfonia

representativa del geni d'una raça, Alleluiavaldria ben poc si la seva originalitat novingués d'un element independent : l'elc-ment místico-orgíac en el qual l'element ne-gre no entra sinó pel color.

))El negre encara té crisis d'histèria reli-giosa, però no com a negre, sinó com a pri-mitiu.

nAdleluia és, doncs, un film més humàque negre.

))En 1a seva millor part, és un cor puerili sublim, car la veu negra sembla rajar deles profunditats de l'ànima. Certs passatgesdel film, cal reconèixer-ho, arriben alesho-res a una puixança patètica i tràgica dignad'un Slhakespeare o d'un Beethoven, iaquests passatges basten per fer nos entre-veure el que serà el film sonor de l'esdeveni-dor : una tragèdia sintètica del color, 'delmoviment i del so.»

r

mig explotador, .amb les sitges plones, peroincapaç de socórrer a ningú. Una veu llan-ça la primera protesta i tots •els pares delsnecessitats corren a 1 assalt, desitjosos deprocurar als seus el més essencial per a lavida, segurs d'un dret d'equitat no insti-tuït.

Uina circumstància especial senyala unnebot seu com culpable de les ferides rebu-des pel ric. Llavors sobrevenen la presó pera la víctima propícia i l'èxode dels habitantsdel poble duent-se'm el poc que tenen, ambtot el patetisme que significa l'abandó delque es té i la inseguretat del que es tro

-barà.

Fins aquest instant, el film té un valorcollectiu. D'aquí endavant es situa en unpla familiar, que constitueix — prenentaquest drama com un símbol — un altreproblemá social d'Espanya, que també con-vé remoure a fi de fixar-lo d'una maneramés precisa i exacta : l'honor. L'hoinor cas

-tellà, encara arrelat i afermat sobre vellesapreciacions, sabre hidalgues creences, ba-sat en experiències massa ràncies, d'unalògica inacceptable a hores d'ara.

En el film, la tornada de la muller—trac-tada pel marit amb una duresa exemplarit-sant—es reso] d'una forma calderoniana. Esprossegueix la liinia de la vella dramàticaespanyola. Però al final pren un sentit mésmodern i humà, més lògic i admissible. Flo-rián Rey ha marcat—i bé—el salt que hadonat Espanya des del segle xvn--data enqué aparegué El Alcalde de Zalamea—ai930—en la primavera del qual aparegué Laaldea maldita. El seu risc queda compensatprimer amb el seu propòsit i després amb laseva reeixida.

r**

Deia, fa uns quants mesos, que FloriánRey hauria d'iniciar amb La aldea mal-dita 1a seva carrera cinematogràfica ; és adir, hauria d'oblidar els seus anteriors errosi pendre el seu punt departida d'ençà d'a-quest film. (En el qual hi ha un seriós sen-tit d'uniformació, de plasticitat, d'alineacióde valors, de feliç aprofitament de mitjans.Iniciacions d'alta pellícula espanyola.) 1això mateix apuntem a tots els que a 'Es-panya fan films o es disposen a ferne : calpondre un punt de partida del qual no s'ha-gin de penedir després.

Espanya ofereix avui més possibilitats ci-

nematogràfiques que ningú. Per tal com ésinexplorada, obre un gran camp als esperits

inquiets. Aquest camp l'han de descobrir elsespanyols; que no esperin que vinguin a

fcr ho els estrangers. (Aquests farien 1'es-

panyolada infidel, no l'espanyol.) Com Mau-rice Tourneur, que tornà en fracàs d'An-dalusia per no haver-hi 'trobat «color local»per als seus films. Color local, quan en e1 -

camp andalús batega un dels més seriososproblemes socials d'Espanya?

Coiícrvi la pell sana, uela, jure, tresca i gamada

I iíitì's tIprcssa, amó higiene, simplement

ó jk

v EL CINEMA vCINEMA HISPANIC

senyal profund de mans estraingeres. No hihavia arribat mai un film dirigit per unmetteur en scène espanyol, interpretat perartistes espanyols i basat en un assumpte iun ambient purament ibèrics.

Per això la sorpresa rebuda — i manifes-tada — ,per la crítica francesa, davant d'a-quest film que 'presenta una Espanya au-tènticamente racial i apunta cap a un cinemanou. Em l'obra de Florián Rey hi ha unaprova palpable i objectiva d'una i altre.

*5*

EI més important i meravellós del cinemaés el mètode d'expressió que ofereix, Lesseves possibilitats — per tal d'utilitzar-10

com gran vehicle conductor i expositor d'i-

a

dees — són il-limitades. En aquest sentit, elcinema és més eficaç que el diari i el llibre.Darrerament ens ho ha demostrat el cinemasoviètic.

A Espanya, cinematogràficament, tot estàperguifer.

rien

C

ducs

al repeti

cases e

r-ho

eficaces

. Però

: una,

si

s' afermar

de

sela producció cap a un ordre social, s'acon-

tumultes coílectius, l substitució de les, No s hi valdria a generalitzar oques c

persones per tes masses, pot ésser una regla afirmacions que es refereixen al fet concret se producció ; altra, remoure el pafs del seu

de superació estètica, és senzi'llamemt ex- de 1a majoria d'escenes parlades d'aquesta Cinema edueauiu marasme polític.

plioar les coses a la inversa. producció. Gaires excepcions com l'escena Cada vegada més el cinema soviètic es Si pee nostres escassos realitzadors ha-

Ala supressió

aspecte s'enllaça amb correlatiu ca la qual d Landa es revolta davant vea imposada l'obligació de treballar en la guessin encarat llurs produccions en aquest

de la d'actors ^professionals, pero la vianda podrida,, anullarien per elles soles defensa del pafs. Així, per exemple, Pu- sentit, ben ^difereint fóra el resultat. Si en

no és prudent allargar més aquest preàm- part del valor d'aquelles remarques, dovkin, el cèlebre autor de Tempestat a comptes d'acudir al tòpic, al regionalisme

bul. Quedem, doncs, que, per aquesta- vegada, l Asia, sha estat mobifàtzat per realitzar un pintoresc, s'haguessin llançat al tons, a la

Defensem-nos contra un art comunista i el film realitzat amb aquell patró comu- film: La guerra, de toma estrictament mi- medidla d'Espanya, de la seva historia, dels

ugiformista, amb tot i per tot, Natural- nista a què em referia en començar, hauria litar. seus problemes obrers i socials, segurament

ment que això es refereix estrictament al segurament donat un rendiment major i La premsa soviètica insisteix perquè e] posseiríem la cinematografió que no tenim

terreny teòric, on es situen aquells que vol- s'hauria classificat potser com una de les cinema es convert eixi en un guia, un cose- í le e masses acudirien als films espanyols

drien elevar una constatació al domini de obres mestres del cinema. 'El compromís pany, un professor permanent par u soldat amb un altre esperit enl que ho fan. pa am-

les lleis generals i treure'n tota una teoria entre dues formes i sobretot la inintelligència roig per alprofessor permanen

per atot l'estat ate n a veure es torero, ni el bandoler, ni el

sobre les excelléneies del cinema rus — les d'una d'aquéstes formes — l'anecdòtica — magorn, i la Somaa ant, projecta, pel stat mal estudiant. Anirien a veure's elles i el

quals som recon

d'una

gudestendenciosaper t araiam

apreci

—, p

ació

ero r

ble f

presentat

et un tort

fins

posarapositiu

en

a aquest film, que solament, ral films militars, So dels quals teixes i llurs problemes latents en la pan-

doblatque - ^em el cas present resultaria un pone- resta, no obstant, l'esforç més considera- són de naturalesa purament instructiva, des- tallo.

gírk ' iosd, fi .els dominis de la tinada a 1a formaciópurament dels combatents Així com a França i Rússia ban realit-

contra el cinema americà. producció totalment parlada en espanyol. comunistes, zat films on l'aspecte artístic s'afegia e un

Tot això no atempta per res el valor I això no és pas poc, precisament. fons polític, ]Espanya hauria de produir-ne

d'un gènere referent exclusivament als E1 tema és prou bo per temptar de nou Un interviu amb Mary Piekford també, precisament a fi de ino tolerar el que

grans fets collectius, en el qual les vides un altre realitzador. Els records de la casa en l'actualitat tolera.

són presentades exclusivament en llur di- dels morts, de Dostoievski, o La Balada de Mary Pickford s'ha traslladat a Nova s s "

mensró social. Agrupacions sedicioses, pre•• la Presó de Reading, d'Oscar Wilde, diuen York i tot un núvol de repòrters ]i ha cai-

sidaris, gremis pro fessioinals, milícia, etc. millor que tot comentari com és vast l'as- got daim]cada --ha dit — a l'examen I?es d'aquest pun t de vista trobem que

El Presidi és un film que es ressent de sumpte i dens el seu valor tràgic.

no haver-se circumscrit integralment dins Per acabar, un prec. eStudio Cinaesn, vol- d'un manuscrit sobre Lueréoia Borgia, i La aldea maldita, film interpretat per Pr-

aquést gènere. Hom veu massa com la idea duia incloure en una de les seves sessions m'ho prenc amb molt d'interès. Penseu si dro Larrañaga i Carmen Vianee, és el pri-

bàsïca és aquí una idea de multituds, i que The Big House de Georges Mill? La còpia es quedarà parada la gent veient -me en mer copd'oposició i de creació futura. A

la esta hi és d'una manera convencional és a Barcelona. Hi ha en el repartiment aquest paper, si l'arribo a crear, acostumada d'unitat,

seu

valor cin am at ràfic , tècnica.

per ,'a fer més comercial la cinta. Tot el Robert Momtgomery, Cluster Morris, Le- a veure'm fent de nena . g g

wis Stone i Wallace Beery. Efectivament, l'hem vista tant de temps escènica, interpretativa—, hi ha el seu altre

JoscP PALAU

amb tirabuixons i faldilletes, que ja ans valor : documental tractat sincerament. Fer

, sorprengué veure-li fer de Feréstega en una de prompte, trenca la nostra monotonia ci-

_ NOT.a. — (En

^n l'article anterior vaig come- adaptació (?) de Shakespeare. Però es veu ematogràfica -i senyala futurs camiins vers

'- - tre la gran injustícia d'atribuir a Esther que encara hem vist poc, perquè .acaba 1'in- horitzons impetjats, [això ja és, per e tot

.. Ralston mèrits que pertanyen exclusivament terviu dient que ja no farà més papers de sol, una troballa.

^^ I _Y0 a Betty Compson, protagonista d'Els Bocs criatura, per traça que tinguin fotògrafs i s

_ de Nova York. Espero que tots els lectors directors a fer-li semblar, perquè ja li re-

Z A . unànimement haurain fet la rectificació d'a- sulten insuportables la imnocàncra afectada i -Hem dit sentit social de La aldea mal

IIÅOf t ¢nrSpphO1 1 quest error de ploma. la puerilitat volguda. dita, i no ens en penedim. Al contrari, es-

— - ____s

11 STU DIO "K ursaal Un film de K. MACPHERSON

--^-- 60RDERLINEP r e s e n t a r à: . Una producció 1915, de CH. CHAPLIN

demà, divendres, 27 de febrer Un film de KURI BERNHARDI; producció Joe Mey,

a les 22 hores, en SESSIÓ ÚNICA (U•F•A)

Es despatxen localitats sense re-

la ultima e o m p a i a ''càrrec al KURSAAL, tots

els dies, de 5a7

El desagradable i el seriós — el dramà,

tic — constitueixen una de les més sòlides1 bases per fixar el futur cinevta hispànic.

En aquest aspecte, cal seguir els russos.EI cinema requereix sinceritat, no fals pietorese. El cinema exigeix veritats, mal si-guin desagradables al paladar, mentre fa-cim reaccionar l'esperit. Cal donar cosesautèntiques. Des d'aquest punt de vista,La aldea maldita és una obra seriosa (so•cial) i desagradable , (espanyola). Per això

el seu valor cinematogràfic i exemplarit•sant.

Jo:w PIQUERAS I

GRANS NOVETATS í

CORBATES INARRUGABLES

N

Jaume 1, 11

Telèf.11655

J. Commeleran. — Dibuix colorit

ELS JOII R EE MOIA

Bosch-Roger. — El Parallel

Fins l'any I 924 només es -podia obtenirmúsica, sense coneixements de tècnica ins-trumental, amb dos mitjans : el gramòfoni els pianos mecànics.

La installació de les primeres emissoresi la possibilitat de captar-les amb mitjansa l'abast de tothom, varen fer deixar debanda i arreconar durant aquell temps elsgramòfons, principalment, puix que era decasa estant on arribava la música que finsllavors només es podia obtenir amb els dis-cos, i la pianola durant algun temps encarava perdurar.

La revifalla del gramòfon, però, que méshavia sofert, aviàt es va fer notar. Els pro-grames de les emissores, a estones per man-ca d'una organització econòmica que els po-gués donar certa estabilitat i ajut, i molttambé per voler assolir un eclecticisme queacontentés a tothom, no hant tingut interèsi el temps, d'altra banda, ha fet perdre lanovetat i la sorpresa que proporcionava l'in-vent.

El que dóna vida al gramòfon, el disç,ha tingut diversos perfeccionaments en laseva fabricació, el principal dels quals haestat l'aplicació per gairebé totes les casesproductores de l'enregistrament elèctric illover incorporat els bons artistes i la bonamúsica, Amb això ha desaparegut molta dela prevenció que els amateurs de músicatenien contra d'ell.

Els pianos mecànics, en canvi, a poc apoc s'han deixat de sentir i únicameint res-ten en algun local públic en el qual les des-peses d'adquisició no ham estat compensa-des per l'amortització ràpida d'aquesta mà-quina.

El gramòfon i ]a ràdio tonen ambdós elmateix fi : fer arribar la música a 1a llar.El públic també és el mateix i potser . unesperit de selecció trobaria abans una certacultura musical més desenrotllada en l'oientde discos que en el d'emissions de ràdio.A tots dos mitjans i a llur gran difusiód'avui dia devem el gran bé ie les perso-nes que no tenen una gran p;sposició peral piano o una gran voluntat, pleguin i' eltanquin i facin rodar un disc o connectinl'altaveu, i no hi ha .per què posar el crital cel, puix els pianistes nomancaran, jaque de vocacions decidides no se n'esgarriacap.

Actualment pot dir=se que el gramòfon ila ràdio es completen l'un a l'altra. IEl discés quasi la vida de moltes emissores de rà-dio, els programes de , les quals viuen de .precari dels discos. Tant és així que sónmolts els venedors de discos , que es planyend'aquest fet, allegant una possible disminu-ció en la venda d'aquests. La diferencia devenda potser hi sigui, ,però en aquest cas

',el problema es redueix a estudiar l'oportu-nitat de radiar discos d'actualitat en granmimbre, com esdevenia amb la música frí-vola, i que es suprimeixi la prioritat ques'observava fins ara a favor de les emisso-res d'aquí en radiar discos abans que aquestsfossin a les botigues de venda. Però e1 quecrec és' que és un error pensar que sentirper l'altaveu un disc pugui portar a la dcci-sió de no adquirir-lo. Tanmateix l botiguer.,no ven cap disc que no el faci sentir primer,i precisament la ràdio és l'únic mitjà pera obtenir .aquesta excellent propaganda deldisc, que només és posible amb una di-fusió ben extensa.

D'altra banda, el perfeccionament de fa-bricació assolit .amb cls aparells de ràdio haportat una clientela formidable al , disc queabans només tenia oients en petits audito-ris, però que amb els moderns amplificadorsha fet arreconar els pianos mecànics. L'au-dició del disc amb un bon aparell elèctricté la virtut (le reproduir els elements quel'integren amb una fidelitat' no coneguda'amb els aparells mecànies.

Això dit, cal afegir, dé passada, alguna

cosa sabre l'anomenada reproducció eléctricade 'discos i encarar-se davant de la propa- .ganda dels constructors de. receptors ., elèc-trics de eàdio modestos que l'ofereixen àmb',la possible connexió d'un pick -up que, subs-tituuit el'diafiagma'de. mica o metà •lic dels''gramòfons;. rapta les ;sinuositats de la placapew a portar,-les ,a t'altaveu.trayessant el cir-eµit'amplificador, de l'aparell. Jo no sé quèes pot anar cercar amb els altaveus mag-

i. atètics, i especialment amb aqueljs que enel mercat són 'ofert a bat tireu. Només'amb alta, veus dinàmics de; oÏt;difícil cons-trucció' i de perfecció assolida només permóÏf 'comptades marques pot obtenir-se unabona audició; perd per això cal un ampli.fixador d'una potencia bastant triés !intensaque 1'a deis aparells 'dé ràdio d'un preu rao-nable. Amb un modest portàtil s'obté millorresutlat que amb aquestes combinacions si-

dícules i alhora cares, que només compon.ten una complicació, inútil. A la sopontatde les modestes «maletes» que ofereixen lescases de gramòfons, potser se li pugui feralgun retret quant a cruesa i timbre metàl- -lic, però en els altaveus senzills magnètics,en canvi, ]es pertorbacions inherents a 1'ám-plificació eléctricà no són compensades perla sonoritat, que en moltes ocasions apareixdeformada i sense cap similitud de timbres.

J. A. GRAU

u

., 3 , .

LES ARTS .* DISCOSA la Pinacoteca del Passeig de Gràcia

aquest pintor ens mostra la seva produccióanual. I cada any nosaltres ]'esperem ambuna confiada atenció, refiats com estem queseguirà responent a • la nostra confiança.

EXPOÐCDO pas a lajove pintura DZBCOBRafael Llimoua Per una banda tenim un lirisme instintiu,

pel qual acusa les essències més imprevistesdel model, i per l'altra, una digitació àgil inerviosa que s'escapa, massa sovint, cap auna interferència perillosa. Sembla com si lamà de Commeleran no es deixés imposar lesinevitables limitacions del fet pictòric, i per

Això, potser és perillós de dir, ja que laproducci6 d'un .artista pot sofrir—com lesaltres activitats humanes—els seus alts ibaixos: Però, ara com ara; l'obra de RafaelLlimona es manté en un diagrama clara-mont ascendent. •'. Aquesta evolució progressivaha arribat asituar Rafael Llimona en un dçls llacs méssòlids •entre les darreres promocions de pin-tors que han aparegut en el nostre país.

Crec no éom2tre cap indiscreció en ano-tar que a tots els components del Juratdel concurs . uBarcelona vista pels seus ar-tistes», el quadro enviat al concurs de Lli-mona, els causà una excellent impressió.Remarco el fet, perquè la formació d'aquestJurat era bastant heterogènia. I d'això se'npodria treure la conseqüència que án l'artde Llimona 'hi ha filtracions de diverses ten-dències pictòriques, i, potser, seria bastantencertat. Però, hi hauríem d'afegir que to-tes aquestes possibles filtracions les assimi-la, tot seguit, el seu privilegiat tempera-ment. D'altra banda, fixeu-vos.. que RafaelLlimona no ha passat pel cubisme, ni per1'expressio;nisme, " ni; • gairebé, pel fauvisme,i; no obstant, sembla com si s'hagués apro-fitat de les seves recerques. E1 cas d'aquestpintor és, doncs, el d'una adquisició provo

-cada, essencialment, per l'instint.Llimona no pot satisfer ni els acadèmics

ni els avant-guardistes. Pels primers té mas-sa sensibilitat, i pels segons és massa pin-tor pictòric,

El fill d'una família d'artistes segueix la itradició, .amb una nova aportació excellent.

Joan Commeleran

Commeleran, en la • seva segana exposi-ció, celebrada a la Sala Badrinas, ha cor-roborat l'interès despertat, l'any passat, ambla primera. L'obra d'aquest pintor està, ambtot, en plena formació. Però, encara que lafruita sigui verda, hom pot apreciar la sevabona qualitat, i preferir l'aspror primerencaa la saturació de la maduresa.

Deixant l'Agricultura a una banda, limi-tem-nos a les principals característiques queens presenta la pintura de Commeleran.

Difícilment podíem creure en les sorpre-ses dels concursos públics, essent com sónels seus resultats sempre prèviament cone-guts i, per tant, previstos ; aquesta vegada,però, no ha estat així. El resultat del con-curs «Barcelona vista pels seus artistes» espot dir que no l'esperava gairebé ningúpertanyent el premi de l'Ajuntament a aque-Ha primera mena de resultats, els previstos,és al premi Francesc Cambó que ens refe-rim, adjudicat al pintor Bosch-Roger.

No 'hi ha pas dubte que assistim a mismoments de molt, moltíssim interès. L'èxitd'En Bosch -Roger, el primer amb caràcteroficial de tota la seva generació, representaper a nosaltres una època que finalments'imposa i foragita totes les que la prece-diren i s'esforcen encara a mantenir-se anivell.

EI conferiment a En Bosch-Roger de 'amajoria d'edat en l'art, envelleix per oposi-ció una quantitat considerable de pintura,i això és molt important; transcendental.La pintura d'En Bosch-Roger és una pin-tura que ha madurat sense haver de clau-dicar en res, s'ha perfeccionat per ella ma-teixa, s'ha preocupat sols de donar cadavegada més perfectes, més bells, més sen-sibles els resultats d'una visió primer tèr-bola, després apassionada, de fauve, i final-ment, clarificada per la pròpia llum inte-rior de la raó."

La personalitat d'En Bosch-Roger l'hemde buscar en el carrer, de cara al quotidiàespectacle de la urbs, i veurem com unaadolescència caòtica, en plena llibertat—dl-tima deixalla romàntica de fi de segle—, haestat retrobada gràcies al gust innat de l'ar-tista per les coses populars, quasi demagò-giques, que han sabut restituir, en justa cor

-respondència, l'esperit un xic dispers delpintor.

r.^ío.-mai /—

La secretària. —La seva filla li vol enviartiii petó per telèfon.

El gerent.- -No puc deixar la feina. Rebi'lvostè i ja me'l donarà després,

(The Passing Show, Londres)

Observant el natural i fiant-se sols de laiatuició, magnífica intuïció la seva, que haestat per a ell com l'àngel custodi dels ar-tistes escollits, inicià En Bosch en les sevesteles aquella visió densa, sintètica i sobre-tot pictòrica, de matisacions i untuositatstan sensuals ; camí del qual no havia d'apar-tar-se ja fins ara, en l'última tela, 1'a gua-nyadora del concurs.

Encara que la pintura d'En Bosch-Rogercaigui dins la classificació de fauve, nocreiem pas que París hagi tingut gran in-fluéncia sobre d'ell. Quan per l'any 1920,després d'alguns estalvis, hi anà per pri-mer cop, tenia ja En Bosch el seu tempe-rament de pintor completament clos, ple,com una fruita, de la seva pròpia saba.Gràcies a això no l'hem vist mai dubtar imolt mem•s fer marxa enrera. Es de supo-sar, doncs, que en el seu contacte amb lapintura fauve francesa, En Bosch-Roger,més que un mestratge, hi degué veure unacoincidència.

Aquest jove artista és tot un exemple detenacitat. De primer antuvi, mil camins,igualment fàcils, se li oferiren per a esde-venir promptament un pintor cotitzat, peròell, no volent trair les seves personals con-viccions, s'estimava més no vendre cap telani cap dibuix ; i aixà durà anys i anys, iavui, .com qui diu, encara perdura aquellaidea del pintor revolucionari—ell, tan nor-mal, tan, si es vol, primari—, que per amolts és un trasbalsador del suades vivendide la pintura catalana contemporània, engeneral tan tímida i poc personal. El fetque se li hagi donat el premi Cambó i noel de l'Ajuntament—encara que siguin quan

-titativament iguals—, ho demostra a basta-ment ; i, per tant, l'obra d'En Bosch-Rogerés ben digna d'ésser al Museu.:.

Fins fa poc més d'un any, restaya encara

En Bosch-Roger un pintor obseur, quasi des-conegut, .admirat solament dels seus amics,d'aquesta generació que l'envoltà, infonent

-li confiança en oil mateix, que avui fa seuaquest triomf, i gràcies a ella queda doncsdefinitivament entronitzada.

L'exalçament d'aquest pintor representa,per dir.ho així, la primera pedra d'una novaacadèmia ; una acadèmia on els principismés dissolvents han pogut assolir la madu-resa. Per dir-ne algun nom, si aquest nofos tan desprestigiat, en diríem neo-snedi-terrània.

La Plaça Antoni Lòpez i Parallel són duesmostres completes d'aquesta. escola ; la pri-mera representa . la . çr stallitzaeib de la pri-mera època, ploma de turbulències i foscor,de pintura depsa, pessimista.' En podríemdir també l'pocf. . primitiva d'aquesta noyáescola ; l'altra, el Parallel, és el primer pas'd'una moya tendència erri la mateixa pintu-ra ; la primerà forma un parèntesi que que.da clos amb. la darrera.obra presentada aiconcurs; la segona, lluny encara d'atènyerla perfecció d'aquella, representa, però, larenovació f ecur^da, oberta a totes les possi-bilitats ; més optimista—havent suprimit dela paleta el vermelló—, els blaus i els verdss'han tornat ingràvids ; els volums, ponde=rats uniformement per la llum d'un equtli-brat impressionisme, han deixat aquella pe-santor, aquell alt sentit de la gravitació delscossos que feien de la seva pintura una exal-tada expressivitat de la terra, d'aquesta ter-ra nostra, tan concreta, roja i sensual i dela qual el nostre pintor, aquest cop, espon-tàniament, se'ns ha evadit per a superar-sea ell mateix. Una sensacional victòria haestat el preu d'aquesta evasió.

MAcIÀ PASQUAL

això en certs fragments apareix un desordreconfusionari

Si Commelerain no fos dotat, aquest des-ordre podria mitigar la seva obra ; però comque sortosament té l'instint pictòric, creiem,niés aviat; que, a no tardar, serà, precisa-ment, de les troballes d'aquesta fuga que ensortiran les qualitats mes estimables.

Sigui com sigui, ]'actual producció d'a-quest artista és ja prou consistent per asse-nvalar-lacom una bona adquisició de la jovepintura catalana.

1 més que en la pintura, Commeleran ex-celleix en el dibuix. 'En el paper, semblaque no estigui tan cohibit, :per la tècnica.com ien la tela; els dibuixos són molt mésespontanis i molt menys enfarfegats.

Pere Sánchez i Genar Lahuerfa

En l'aristocràtica sala deCasa Llibre ex-posen aquests dos artistes valencians ja co-neguts del inostre públic. L'opinió que temíemd'aquests pintors gairebé no s'ha modificatper la present exhibició de les seves actualsobres. E1 sentit de les seves pintures és elmateix, encara que, avui, la interpretaciósigui, pictòricament, de major consistència.

Sànchez i Lahuerta — cada un dintre laseva visió personal—operen sobre el deco-rativisme estilístic, amb quatre gotes detransccndentalisme en el primer i de cari-caturisme en el segon.

Quan en aquest formulisme no hi ha ungruix de certa consistència pictòrica que elsuporti, pot decaure a un limitat cartellis-me, i aquest és el perill, massa persistent;en l'obra dels nostres distingits visitants.

IIçm anotat, en una altra ocasió, la nos-tea simpatia per l'alliberació de la jove pin-tura valenciana del • seu sorollisme, en laqual aquests dos artistes són els apòstols.Però, després d'haver trencat uns mot -llos, cal vigilar de no estancar-se en unsaltres.

Per això, esperem, encara, un cert dia,que Pere Sàinchez i t'enar Lahuerta arre-conaran els seus preconcebuts decorativis-mes per encarar-se amb la Pintura.

MÀRIUS GIFRtEDA

En Bosch -Roger se sap de cor tots elssecrets dels vells carrers barcelonins, sobre-tot dels que l'amoixaren de petit, els hu-mits i foscos carrerons del barri vall, la pro-ximitat al port, la qual ha deixat al nostreartista aquest simpàtic aire de facècia i unmanifest decantament per als gustos ma-riners.

En aquest ambient transcorregué la sevainfantesa de mòi de carrer, fent tpedradesn`amb xicots d'altres barris, o bé, amb moltagatzara, capbussant-se en les olioses aigües,irisades, del port.

Devia tenir quinze anys quan ingressà enles classes de dibuix, nocturnes, de l'AteneuObrer; dóincidiren amb ell Franéese Do-miingo, Camps-Ribera, Apelles Fenosa, Dau-ra, Màrius Yives; Alfred Sisgyella. i JosepPous, fill del conegut autor J. Pous i Pa-gés, noms que avui dia es cotitzem en elnostre mercat.

Si de petit ja, de manéra tán indómita,conegué IEn Bosch la llibertat, rrial ";podiaayentr-se a cap disciplina escolar; així,doncs; veurem com poc després vingué vnliarguíssim període de transhumant trawl1del qual són testimoñis tantíssims apunts ;notes preses; ja sigui des del moll, com enels cafés cantants, music-halls, fires i, pre-ferentment, pels recons tristos i desolats delssuburbis barcelonins.

A la Plaça de les Beates, en un tallerllogat a mitgés amb el pintor Daura; co-mençà En Bosch-Roger d'una manera rudi-mentària a expressar aquest particularissimconcepte del món sensorial i fenomènic dela seva pintura ; visió meravellada que con-serva Bosch-Roger encara de quan sols clserntits-4no la raó—governen les nostres pri-meres impressions.

w \` !, ,

_ ^ = il —.

BON COR raspalls per a tots els usos—Vaig haver de treure la cambrera ; va articles de neteja — objectes per a presents

pegar el gos perquè havia mossegat el nen.

(Loudon Úpinion, Londres) - rambla de catalunya, ,40 ..t

Contribució industrialterritorial, utilitats

Expedients de proteccióde I'E:tat

Representant especiala MADRID

AIGUA

DE ROGALLAURÁ

LA eo xcs RICA DEI MÓN

--Dimoni! Aquí sí que no em posarancap multa!

(Le Pele Méle, París)

—M'he empassat el botó del coll !—Ja era hora que algun dia sabessis on és.

(Judge, Nova York)

::.

a ,, .. .. iMDOR .

p_4,t_____-__, - -- - (IflQflDIIPATr tf - s P^ ti'"4 1 I

r

—Quin furóncol! Es el més gros que he —Es un furómcol de no res, però, sabeu ?,vist en la meva vida ! Es un cas extraor- s'ha d'afalagar el client,dinari ! (I)imanche Illustré, Paris)

I —A1 ir et vaig deixar dos ous i nomésme'n tornes un.

—Ai! Segurament m'he equivocat totcomptant.

(Lustige Kölner Zeitung, Colonia)

Societat Espanyola de Carburs Metal'Iics

Correusr Apartat 190 BARCELONATelèfon 93013

Teleg.: "Carburos" Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 °I0 DE, PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MA-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SE CAT defils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris í domèstica :: GENERADORS, BÜ-FÀDORS, MANOME^TRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA ALITOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

Suscrrvíu-vos a MIRADOR,

Pelai, 62. = BARCELONA

BUTLLETI DE SUBSCRIPCIÓ

ElSr,....... ............._ ......... _.._........................ ._ _ ............

que viu a ......................................._......_._........... _............................................_.___._........._....................

carrer..................................._.._..........._.... n,°............ es subscriu a MIRADOR

vel preu fixat de 2`50 pies. frimesrre,

........._..........__......__ ....................de......_................................_............_de 193.......signatura

Laietana, 18, pral., B

Director

Carles Oa.aorio

Autoritzaciona pera noves indústries

Noves instal'lacionscanvis i trasllats

Certificats deproductor nacional

Si vostè paeix d'Albuminúria,Lifiasí úrica (mal de pedra),Bronquifis parenquimafosesNefrifis crònica, es curarà ra=

dicalmení amb

AIGUA DE ROCALLAURA

S'expèn en ampolles de Ii&e i migï en garrafons de vuïE litres

Distribuidora generals

FORTUNY, S. A.Carrer Hospital, 32 1 Salmeron, 133

mobles

urrutía

dormiforís, menja=dors, rebedors, efc.

0

pisos complets des

de 1,000 pesseCes

0

facilífef de pagamenfa preus al compfaf

carme, 14

(tocant a les rambles)

a,

'1 \ i

* '^á,a

—Agua'nta'm aquest clau, Joan. Amb lameva poca vista tinc por de clavar-me unCol) de martell al dit.

(Puncla, Landres)

PU[cj;-rrtcus

^S r I J r

4 ^ i ^ Í^ , '(Í fy l^

El domador. — Guàrdia, agafeu aquestborne!

(Lif e, Nova York)

j ¡NERVIOSOS!J Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

GRAGEE POTENCIAS DE DR. SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la

Neurastenia Impotencia (en totes les seves manifestacions),r mal de cap, cansament mental, perdua de

memòria, vertígens, fadiga corporal, tremolors, dispepsia nerviosa,palpitacions, n

orgànics i trastorns nerviosos en general de les dones i

tots els trastorns orgàniànics que tinguin per causa o origen esgotament

nerviós.

Les Gragees potencials del Dr. Soivre,més que un medicament són un element essencial del cervell, meduPla itot elsístema nerviós, regenerantel vigor sexual propí de l'edat, conservant la salut ï prolongant la vida; índicades especíalment alsesgotats en la seva joventut per tota mena d'excessos, als que verifiquen treballs excessius, tant físicscom morals o intel'lectuals, esportistes, homes de ciència, (inanciers, artístes, comerciants, industrials,pensadors, etc., aconseguini sempre, amb les Gravees potencials del Dr. Soívré, tots els esfourços oexeercicis fàcilment i disposant l'organisme per rependre'ls sovint i amb el màxim resultat, arribant a l'ex-trema vellesa i sense violentar l'organisme. amb energies pròpies de la joventut.

Basta pendre un flascó per convèncer-se'n

Venda a 5'50 pies. flascó, en fofes les principals farmàcies d'Espanya, Portugal i Amèrica

NOTA. – Dirigint -se i trametent o'es pies. en' segells de correu per al franqueig a Oficines LaboraloríoSòhatarq, carrer del Ter 16, Barcelona, rebreu gratis un llibre explicatiu sobre l'origen, desenrotllamenti tractament d'aquestesmalal/tes,

A les deu notabílíssímes carac^erís^íques

que determínen l'exfra qualí^a del neumáfíc

1 ^1

Superior al millor

cal afegír avui la nova palien

"Tediock"Sawtrooh

(Pany de dents de serra)

amb la qual es fa ímpossíble el desprendímen^

de la banda de rodament

Les paLen^ades caraci erísfiques

INDIA

fan possible la fabricació en exclusiva de l'article

de la més alta qualí€a que la indúsfría coneix

La modista.—,Es aquí que em fa mal,senvor doctor.

(Yhe Boulevardier, París)

IMPRESOS COSTAAsalto, 45--Barcelona