minyons escoltes i guies de catalunya hivern 2014 · de les possibilitats que la muntanya ens...
TRANSCRIPT
Dossier central:Excursionisme i escoltisme, una
relació que cal renovar?
pàg. 9
Núm.
90Hivern 2014
EXPERIÈNCIES A LA MUNTANYA
PÀG. 13
EIX DEL CURS 2014/2015:
(RE)FENT CAMÍPÀG. 14
RÀNGERS I NOIES GUIA A LA MUNTANYA
PÀG. 16
HISTÒRIA DE L’ESCOLTISME:
L’ASCENS A LA PICA D’ESTATS
PÀG. 18
ENTREVISTA A SERGI SOLÀ, PRESIDENT DEL
GRUP DE DEFENSA DEL TERPÀG. 20
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Sumari > Editorial
> Notícies MEG: Què ens ha passat · Agenda trimestral · Aniversaris
> Informacions dels àmbits: Àmbit Quelcom es cou · La Tramuntanada,
propera trobada de caps (Àmbit 4vents)
> Coneixent la TAEX: Composició de la nova Taula Executiva ·
Coneixent l’OSG: Anna Echeverria i Laura Vaqué
Dossier especial: Excursionisme i muntanya
> Reportatge: Excursionisme i escoltisme, una relació que cal renovar?
> Calaix de projectes: Experiències a la muntanya
> Eix del Curs per al 2014-2015: (Re)fent camí
> Maneres de fer: Ràngers i Noies Guia a la muntanya
> Espai Muntanya: Monogràfics de muntanya i natura
> Xarxameg: Història de l’Escoltisme. L’ascens a la Pica d’Estats
> Campaments i Més: Vols conèixer el Dolmen Màgic?
> Entrevista: Gent de Moviment. Sergi Solà, president del Grup de Defensa
del Ter
> Xarxes socials
> InForma’m: Per què faràs formació?
> MEG Opina: Una batalla perduda, un nou horitzó · Oportunitats
en els nous cursos
> Centres escoltes: Descobreix la nostra xarxa d’equipaments amb
valors
> Grup d’Antics Escoltes i Guies: Acció social i productes ecològics
al peu del Montseny
3
4
6
8
9
13
14
16
17
18
19
20
21
22
23
24
26
El Correu · Hivern 2014
Fotografia de portada: AEiG Sant Narcís
Edita: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG)Redacció, administració i subscripcions:Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 10 08197 · ValldoreixTel.: 93 590 27 00 Fax: 93 590 04 92A/e: [email protected]
Preu: 2,50 Euros. Subscripció anual: 7,5 euros (quadrimestral)Consell de Redacció:Irene Alerm (Taula Executiva), Oriol Boixadera (Àmbit de 4vents), Anna Maria Capdevila (Escola de Formació), Ignasi Llobera (Àmbit Internacional), Lluís Marco (Taula Executiva), Adam Peribáñez (Àmbit de Comunicació) i Guillem Rico (formador de FORMIGA 3).Coordinació tècnica: Elisenda RoviraDisseny i maquetació: Mar SerraCorrecció lingüística: Pol CerveraImprimeix: Cevagraf, SCCL Paper: Cyclus Print 100% reciclat
Dipòsit Legal: B-4858-81El Correu és membre de:
Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors i autores i no necessàriament la de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG). Aquesta revista s’edita en paper reciclat i s’afegeix a la preocupació pel malbaratament dels recursos naturals.
A Minyons Escoltes i Guies de Catalunya treballem per la igualtat de gènere, per això tenim cura d’utilitzar un llenguatge no sexista en les nostres plataformes comunicatives.
Aquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d’ús d’una llicència Creative Commons. Es pot redistribuir, copiar i reutilitzar, sempre i quan es faci sense afany de lucre i esmentant el seu autor: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
Pots trobar una còpia completa de la llicència a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca
cc
Amb la col·laboració de:
Respostes Eix del curs (pàgina 14):Foto 1: Rocacorba (991m) · Foto 2: Pedraforca (2.506m)
Foto 3: Mont caro (1.447m) · Foto 4: Taga (2.039m)
Foto 5: Turó de l’home (1.706m) · Foto 6: Pica d’estats (3.143m)
Foto 7: Tibidabo (516m) · Foto 8: Albarda castellana (1.177m)
Foto 9: Matagalls (1.698m)
Nota:
A partir d’aquest número la revista El Correu passa a tenir periodicitat quadrimestral.
“Anar a la muntanya”, “fer muntanya”... són expres-sions que molta gent fa servir per dir que ha passat unes hores o uns dies en un marc natural ple de mis-teri i que amaga moltes possibilitats.
La muntanya atresora espais naturals d’un gran valor cultural, humà i espiritual cada cop més imprescindi-ble per a països com el nostre, sotmesos a una con-tínua i vertiginosa transformació i artificialització. Cal educar per valorar i conservar la muntanya com si fos un element fonamental per entendre i construir la nostra identitat. No podem entendre l’home sense el medi natural.
Caminar, acampar, fer bivac, nedar en un estany gelat, veure sortir el sol des d’un cim, mirar amb respecte un isard sense que s’espanti, resseguir els pedrons que una mà amiga ha bastit arran del camí... són algunes de les possibilitats que la muntanya ens ofereix per viure d’una manera senzilla i trobar una joia plena i profunda. En definitiva, per humanitzar-nos.
Molta gent fa muntanya, va a la muntanya, però no tots amb una mateixa actitud, no tothom sap veure els petits detalls i les grans possibilitats que la mun-tanya ofereix. Per poder descobrir aquests moments de gaudi profund que t’ofereix la muntanya, necessi-tem unes actituds: soledat habitada, silenci ple i sen-zillesa noble. Hi ha belleses que només es troben en l’alta muntanya si es viuen aquests ingredients. I cal fer un esforç, no només físic, per descobrir-les.
La muntanya, en paraules de Baden Powell, és “un laboratori, un temple, una escola”, i en un moviment
educatiu com el nostre hauria de ser molt més res-pectada, ja que és com un llibre obert que ens ensenya moltes coses que no es troben ni a Internet ni als llibres. Ens dóna una experiència i una vivència insubstituïbles. Escriu Baden Powell: “El millor és escalar muntanyes. Això ens ajuda a ser verdaders homes –homes sincers, forts, que estimen la naturalesa, la bellesa i la religió.”
A més, la muntanya té una forta càrrega espiritual. Tal com recorda el document de la World Organization of the Scout Movement, Scoutisme et développement spirituel, si mirem les grans tradicions espirituals en la història de la humanitat, la muntanya apareix com un dels grans símbols de l’univers religiós (els hitites, els hindús, el budisme, el judaisme, el cristianisme...). La mateixa Bíblia, fins i tot, dóna a Déu el nom d’“El-Saddai” (déu muntanyenc), que convida l’home a pujar les muntanyes per sortir de la superficialitat, de l’egoisme, i a fer llargues caminades en què l’esforç continuat, la solidaritat i la confiança obtenen la seva recompensa: trobar-se amb ell [Déu] i trobar-se amb un mateix.
La muntanya apareix aquest any com l’eix de curs de MEG. És un bon moment per retrobar una de les essències del nostre mètode educatiu. I fer-ho d’una manera pràctica i si voleu ben senzilla. Us en propo-sem dues: des d’arribar a un cim i asseure’s en silen-ci (com proposa Baden Powell) fins a deixar algunes fites o pedrons arran del camí perquè recordem que la muntanya és solidaritat amb els que vénen darrere nostre i potser estan perduts.
Taula Executiva
el C
orre
u__
90__
hiv
ern
Amb una assistència de 963 caps d’arreu de Catalunya,
l’Assemblea del 22 i 23 de novembre a Barcelona és la més
multitudinària de la història de la nostra associació. L’acollia la
Demarcació del Barcelonès, que va fer un gran esforç per tenir-
ho tot a punt malgrat les dificultats alienes a l’organització.
Dissabte van preparar activitats com un futbolí humà, projecció
de documentals, “graffitis”... Després, hi va haver un sopar
gratuït, vetllada i concerts.
Diumenge, al plenari, hi va haver força debat en la votació
sobre l’inici del procés de construcció d’una nova i única entitat
d’escoltisme i guiatge a Catalunya. Aquest punt s’aprovava
per majoria simple d’acord amb els Estatuts, tot i que, donada
la necessitat de qualificar la decisió, el Comissariat General es
comprometia a convocar una assemblea extraordinària en cas de
no arribar a una majoria qualificada. I així va ser: el resultat de la
votació va ser una majoria simple molt ajustada, amb el 53,20%
dels vots a favor (percentatge calculat incloent els vots a favor,
en contra i en blanc). Per tant, el Comissariat General tindrà en
compte les mocions que van sortir en referència a aquest punt i
convocarà, si s’escau, una assemblea extraordinària cap al febrer.
A l’Assemblea vam votar dos nous candidats a la Taula Executiva.
La Núria Montanyà, de la Demarcació de l’Alt Ter, va ser escollida
nova comissària general, agafant el relleu de la Trini Molist, i
l’Albert Sangrà, de la Demarcació de la Catalunya Central, va ser
escollit nou coordinador general de relacions, substituint la Laia
Martí. També es van presentar els membres dels equips generals
d’enguany i es va fer el comiat de les persones que acabaven la
seva tasca. Gràcies a totes per la feina feta!
Entre altres punts, vam aprovar el Programa de curs, que
inclou els projectes i accions dels Àmbits, la Taula Executiva i
l’Oficina de Serveis Generals pel 2014-2015. També vam aprovar
el pressupost de l’associació per aquest curs, amb un volum
d’1.400.000 euros (sumant els agrupaments i les demarcacions,
MEG té un pressupost total de 4.300.000 euros).
Gràcies a totes les persones que vau assistir a l’Assemblea i
a totes les qui la vau fer possible! Sempre a punt!
Fem l’Assemblea més multitudinàriaDes d’Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans i Minyons
Escoltes i Guies de Catalunya felicitem conjuntament la
societat catalana pel volum de participació i per la implicació
en la consulta sobre el seu futur polític que es va celebrar el 9
de novembre; sobretot a les entitats i les plataformes que van
canalitzar el debat i la participació dels més joves.
Des de l’escoltisme i el guiatge vam encoratjar especialment
els pioners i les caravel·les majors de 16 anys, els trucaires, els
ròvers, els clàners i els caps a exercir el seu dret a vot. Seguim
compromesos amb el dret d’autodeterminació i treballem dia
a dia des de l’educació per construir un país i un món millors.
L’escoltisme i el guiatge participem al 9N
Compareixem al ParlamentLes tres associacions d’escoltisme i guiatge de Catalunya van
comparèixer el 9 d’octubre davant la Comissió de Polítiques de
Joventut del Parlament de Catalunya, que s’encarrega de fer
el seguiment i les propostes de les polítiques públiques que
afecten el jovent del nostre país.
Els presidents d’AEC, EC i MEG van explicar la situació de les
associacions, de l’escoltisme en general i els reptes de futur
en què s’està treballant davant els representants dels grups
parlamentaris i d’organitzacions com el Consell Nacional de la
Joventut de Catalunya (CNJC).
Després, els representants del CNJC i dels grups parlamentaris
van formular diverses preguntes que els responsables de les
entitats van respondre. Es va parlar de l’ús de l’espai públic
per part dels agrupaments, l’accés a locals, el finançament,
les desigualtats d’accés i els motius pels quals rebutgem la
proposta de llei del voluntariat, entre d’altres.
Una manera senzilla, divertida i pràctica d’engrescar els infants
i els joves a apuntar-se al cau i de donar a conèixer l’escoltisme i
el guiatge! Més informació
El joc de l’escoltisme i el guiatge
Not
ície
s M
EG
__4 Què ens ha passat
el C
orre
u__
90__
hiv
ern
Una comissió formada per voluntaris de MEG ja treballa
preparant una macrotrobada que pretén reunir tots els infants
i els joves que participen en l’escoltisme i el guiatge del nostre
país. Tindrà lloc a Tàrrega l’any 2016 i es preveu que superi el
“Xarbot” en nombre de participants, el qual es va fer a Vic l’any
2000. Més informació a la pàgina 6.
“Quelcom es cou”, la macrotrobada escolta i guia
Not
ície
s M
EG
__5
Agenda trimestralFORA - Seminari d’Hivern13 de desembre de 2014La Formació per a Responsables Associatius tindrà lloc a Sant
Cugat del Vallès.
Rebuda de la Llum de la Pau14 de desembre de 2014
L’acte central de rebuda de la Llum de la Pau serà a les 16:00
hores a la Plaça Ramon Folch de Bellpuig (Lleida).
TramuntanadaDel 2 al 5 d’abrilTrobada de caps de Catalunya, Menorca, Mallorca, la País
Valencià i l’Alguer, organitzada pel projecte 4 vents als Aigua-
molls de l’Empordà.
Tots els actes a www.escoltesiguies.cat/agenda
5è aniversari: » AE Urgellenc (La Seu d’Urgell, Demarcació Nord-Occidental)
» AEiG Bernat Perpunter (Santa Maria de Palautordera,
Demarcació Vallès/Maresme)
50è aniversari:
» AEiG Antoni Gaudí (Manresa, Demarcació de la Catalunya
Central)
» AEiG Nostra Dona de la Salut (Sant Feliu de Llobregat,
Demarcació BLL/G/AP)
» AEiG Pare Bertran (Barcelona, Sector II, Demarcació del
Barcelonès)
Aniversaris » AEiG Pare Claret (Solsona, Demarcació de la Catalunya
Central)
» AEiG Pinya de Rosa (Blanes, Demarcació de Girona)
» AEiG Puig d’Afrou (La Cellera de Ter, Demarcació de
Girona)
60è aniversari: » Agrupament El Carme (actual AEiG Cardenal Lluch)
(Manresa, Demarcació de la Catalunya Central)
» AEiG Joan Maragall (Barcelona, Sector I, Demarcació del
Barcelonès)
Hem tancat el curs 2013/14 amb 14.235 persones afiliades a
MEG, sumant els infants, els joves i els caps dels agrupaments, i
els integrants dels equips de demarcació i dels equips generals.
Això representa un 4% més que el curs anterior, quan n’érem
13.729. A finals del curs 2009/10 érem 11.951 persones. Des de
llavors, el nombre de persones afiliades a l’associació ha crescut
en 2.284, és a dir, un 19% més. La branca que ha crescut més és la
de Truc, que ha augmentat un 40%.
Nous agrupaments 2014/2015:
•AEiG Montgrí (Torroella de Montgrí, Demarcació de Girona).
•AEiG Vacarisses (Vacarisses, Demarcació Vallès/Maresme).
•AEiG Sant Jordi (Barberà del Vallès, Demarcació Vallès/
Maresme).
Ja som més de 14.000! Hem crescut un 19% en cinc anys
Per molts anys!
Per raons d’espai no podem posar-los tots, els anirem publicant al llarg d’aquest curs. Per avisar-nos de l’aniversari del vostre agrupament escriviu a [email protected]
Benvinguts!
Què ens ha passat
el C
orre
u__
90__
hiv
ern
Àmbit Quelcom es cou
- Has sentit mai la llegenda explicada pels antics escoltes de l’any 2000?
“Dels castors i les llúdries fins als trucaires, i tots els caps, ens vam trobar un cap de setmana a Vic! Vam ser 15.000 persones!! Una gran vivència d’un gran cap de setmana amb tots els escoltes i les guies de Minyons!! Ai, aquells temps...!”
- Ni llegendes, ni antics, ni...“Ai, aquells temps...!”
Fa cosa d’un any, el veig sortir del lavabo amb aque-lla cara d’haver-ne pensat una de bona... El paio em mira estranyat i em diu: “Fotem un Xarbot!?” (no sap ni ell si era una pregunta o una afirmació).
Les mirades són confuses, però el repte atrapa.
Whatsapps, mails, cerveses, filosofades, records de l’any 2000, un grup nou de Whatsapp, una nova adreça de Gmail.... I sense saber com, ja estem assentats! La prudència és molt evident en les primeres reunions, però a poc a poc, i sumant entusiasmes, ens adonem que allò pot ser l’inici de quelcom molt gran. Amb la il·lusió i les ganes de tirar enda-vant aquesta nova inquietud, acordem un petit fragment per a definir-nos. Deia alguna cosa així:
“Som un grup de motivats, obert i contents, als quals ha passat pel cap la brillant idea de proposar una gran macrotrobada de cara al 2016. No sabem on, ni quan, ni com, però se’ns ha despertat una inquietud i volem donar-hi voltes, parlar, rumiar, escoltar i proposar!” Obrim la participació a tots els caps de la Federació, ens reunim amb els organitzadors de l’antic “Xarbot”, creem comissions de treball... La cosa comença a rodar! I ens sorgeix la següent gran pregunta: on?!
Pensem llocs entre tots, acordem possibles destins, ens comuniquem amb els seus responsables i la rebu-da és fantàstica. La comissió encarregada determina punts de valoració objectius, presenta candidatures i decidim. Una gran jornada d’esperit escolta i deci-sions difícils. Aprofitem per agrair l’actitud de les can-didatures, i diu que...
Nordoccs, en diuen? Malnom!
Tothom a la Demarcació Nord-Occidental, Tàrrega ens rebrà amb els braços oberts!
La cosa bull, però encara queda molta feina per fer. Estem oberts; això és un projecte comú i entre tots el farem gran, MOLT GRAN!!!
Quelcom està bullint, t’animes a fer-la grossa? [email protected]
Info
rma
cion
s d
els
àm
bit
s __
6el
Cor
reu__
90__
hiv
ern
Seguint amb la tònica dels darrers anys, els propers dies 2, 3, 4 i 5 d’abril de 2015 tindrà lloc als Aigua-molls de l’Empordà (Demarcació de Girona). “La Tramuntanada”. Es tracta de la propera trobada de caps que acollirà Minyons Escoltes i Guies de Cata-lunya i que s’organitzarà des de “4vents”, el projecte de treball en xarxa entre les associacions escoltes i guies dels territoris de parla i cultura catalana.
El projecte, nascut l’any 1989 de la iniciativa de coope-ració mútua entre el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca (MEGM) i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), i ampliat posteriorment en diferents acords amb els Escoltes de Menorca (EM), la Federació d’Escoltisme Valencià (FEV), els Escoltes i Guies de l’Alguer (EGA-AGESCI) i els Escoltes i Guies de Mallorca (EGM), fomen-ta l’intercanvi dels seus membres en l’àmbit de la for-mació, en trobades branques, d’agrupaments i de caps a diferents punts del territori, i potencia el recol-zament d’iniciatives beneficioses entre les entitats i l’aprofundiment de la identitat comuna.
L’any 1995 es va fer la primera trobada de caps, amb el nom d’“Ullastre Esbrancat”, a Sa Torrentera (Mallorca), on es van reunir uns 194 caps de les tres entitats que en
La Tramuntanada: Propera trobada de caps (Àmbit 4vents)
Tramuntanada 2015
__12
__18
Info
rma
cion
s d
els
àm
bit
s __
7el
Cor
reu__
90__
hiv
ern
aquell moment formaven part de 4vents (MEG, MEGM i EM) i en què van participar també caps de la FEV, que tot just començava a sumar-se al projecte. La segona va tenir lloc l’any 2002, amb l’entrada ja consolidada de la FEV; aquest cop va ser a València, amb el nom de “Tro de Bac” i amb la participació de més de 150 caps.
Alguns anys després, a l’abril de 2009 i coincidint amb la tercera trobada de caps, anomenada “Xàldi-ga”, celebrada al Principat, es va signar un nou pro-tocol que va donar lloc al nom del projecte “4vents: escoltisme i guiatge”. Aquest nou conveni va supo-sar la creació del Consell de 4vents, un espai de coor-dinació interassociatiu permanent amb membres de les quatre entitats, fet que assegurava la continuïtat del projecte i el sorgiment d’un potent equip motor per fer realitat tots els propòsits i les iniciatives.
El desembre de 2010 es va presentar “4vents: escol-tisme i guiatge” als Escoltes i Guies de l’Alguer (EGA-AGESCI), que es van incorporar formalment al projec-te al març de 2012. En la Pasqua d’aquell mateix any es va celebrar una nova gran trobada de caps, amb el nom de “Borumballa”, a Benaixeve (País Valencià). En aquest punt el projecte ja estava ben consolidat, amb el consell permanent amb membres de totes les enti-tats treballant per oferir recursos als agrupaments per generar intercanvis d’unitats a través de “Rebombori”, com també per compartir espais de formació pels caps i donar-los suport amb les trobades d’equips generals conformades per les taules de juntes, d’espiritualitat, de formació i mètode, de gestió i de comunicació.
Aquesta última trobada va fer vibrar tots els escol-tes i guies d’arreu dels Països Catalans, i el bon ambient d’aquell esdeveniment va fer que alguns caps s’interessessin més pel projecte. Tant fou així que actualment gairebé la totalitat dels membres del consell es van conèixer allà, a “Borumballa”. Quan la farem?2, 3, 4 i 5 d’abril de 2015!
D’on va sorgir el nom?Lligat amb “4vents”, vam pensar... “Què millor que la nostra trobada tingui el nom d’un vent?” Així que el nom de la trobada va relacionat amb el vent més característic de l’Empordà: la tramuntana.
A l’Empordà sempre s’ha dit que “estem tocats per la tramuntana”, o això deien els Sopa de Cabra en la
seva cançó, i hem pensat que no hi podia haver millor lloc que aquest per fer una activitat tan sonada!
I el lloc?Hem escollit els Aiguamolls de l’Empordà perquè és un lloc privilegiat on els escoltes i guies podrem fer servei en un parc natural. Allà hi ha una zona que és reserva integral, amb un seguit d’associacions de preservació del medi que ens podran oferir activitats i descobertes. L’Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el Centre de Fauna Salvatge dels Aigua-molls de l’Empordà seran alguns dels col•laboradorsque ens permetran conèixer millor la fauna i flora de la zona i, fins i tot, tenir contacte amb algun animal.
I què trobarem si venim?A “La Tramuntanada” tenim l’objectiu de treballar aspectes de país, amb debats i ponències sobre la situació actual de la nostra societat, tenint en compte les diverses realitats que tenim i enfortint els vincles fraternals de l’escoltisme i el guiatge.
Aprofitant l’entorn natural, i com fan els bons excur-sionistes, també tindrem l’oportunitat de gaudir d’un raid de coneixença, en què es treballaran aspectes de la persona i es reflexionarà sobre el perquè de la nostra tasca educativa en la societat.
També podrem gaudir d’algun debat relacionat direc-tament amb el Parc, sobre temes de natura i societat que n’afecten el funcionament. I espletant-nos de la diversitat d’orígens del territori aprofitarem per inter-canviar un munt de recursos!
I finalment què ens emportarem?Esperem que sigui una experiència inèdita, de la qual us emportareu sobretot molt bones emocions, nous amics, algun agermanament entre agrupaments del territori de “4vents” i algun record ben tocat per la tramuntana!
Sempre a punt, i deixa’t tocar per la tramuntana!
Anna Echeverria Coordinadora Tècnica · Servei de Suport a Projectes
Laura VaquéSecretària tècnica · Demarcació del Barcelonès
Composició de la nova Taula Executiva
Con
eix
ent
la T
AE
X__
8
Va ser nena i cap de l’AEiG Salvador Espriu (Demarcació del
Barcelonès, Sector II).
Con
eix
ent
l’O
SG
“M’encanta anar al teatre, al cinema i a concerts. Si em busqueu fora de l’horari d’oficina, em
trobareu sovint en algun d’aquests espais. Ara bé, si parlem del període de vacances, busqueu-
me lluny! M’escapo sempre que puc perquè viatjar és la meva passió.”
“M’agrada molt la natura i fer esport, així que aprofito els caps de setmana per fer llargues sortides en bici. Tot i això, gràcies a un canvi de pis, estic descobrint una nova afició: el bricolatge amb productes reutilitzats!”
La tasca principal de la secretària tècnica és donar suport a l’Equip de Demarcació, als equips de sector i als agrupaments en el seu dia a dia. També coordina l’oficina tècnica pel que fa a les tasques administratives: justificació de subvencions i finançament, organització dels casals d’estiu i relació amb l’administració pública i les entitats externes.
Si la teva unitat està pensant a fer algun tipus de projecte internacional, t’hauràs de dirigir a
l’Anna. Ella és la responsable tècnica de fomentar la realització de projectes i d’iniciatives d’àmbit
internacional i d’intercanvi. A més, també és l’encarregada tècnica del projecte 4 Vents i dels
projectes d’espiritualitat.
Albert Catà
secretari general
Albert Sangràcoord.
relacions
Laia Martí
coord. relacions
Trini Molist
comissària general
Núria Montanyàcomissària
general
Irene Alerm
secretàriageneral
Jordi Valls
admin. general
Mn. Jordi Font
consiliari general
Lluís Marco
comissari general
SURTENTRA SURTENTRA
Rep
orta
tge_
_9D
ossi
er
Fer muntanya està de moda o, com a mínim, proliferen les curses i activitats en aquest entorn. Mentrestant, l’escoltisme i el guiatge, lluny de la competitivitat i els cronòmetres, segueixen reivindicant l’acostament a la muntanya com ho han fet sempre: com una manera d’aprendre a conèixer la natura i a estimar el país, com un espai per a la convivència amb el grup i el creixement personal. Últimament, però, algunes veus alerten que els agrupaments han anat abandonant les excursions i els campaments i opten per fer sortides més urbanes o anar a cases de colònies en lloc d’acampar. És cert que cada cop som menys “xirucaires”? Què ens perdem si deixem de fer muntanya?
Aquest 2014 s’han fet 700 curses de muntanya, 100 més que l’any passat, segons dades de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada. Alguns corredors de muntanya, com Kilian Jornet, tenen una fama que fins ara semblava només reservada a espor-tistes d’altres disciplines. La indústria esportiva i els mitjans de comunicació —alguns fins i tot amb canals especialitzats sobre el tema— han arribat a l’àmbit de la muntanya, un símptoma —i alhora una causa— que fer camins i pujar cims s’ha popularitzat.
Però aquesta tendència dels darrers anys camina lluny de la manera com tradicionalment s’ha entès la rela-ció amb la muntanya des de l’escoltisme i el guiatge. “Aquesta no és la nostra aposta. El nostre model no
és competitiu ni individualista, nosaltres entenem la muntanya com un espai de convivència en grup i de creixement personal”, explica en Miquel Masferrer, de l’Àmbit de Natura de MEG.
L’escoltisme i l’excursionisme, units des dels orígensLa natura és el marc educatiu per excel·lència en l’escoltisme i el guiatge. El fundador del Moviment, Baden Powell, va veure clara de seguida la potència pedagògica de les acampades i les excursions: “Fer caminades i descobrir nous indrets és sempre una gran aventura. Us enfortirà i endurirà de tal manera que tant us serà que faci vent com que plogui, que faci calor o com fred”.
Text: Elisenda Rovira (Servei de Disseny i Comunicació) · Fotos: AEiG Arrels de Mataró (Demarcació Vallès/Maresme), AEiG AEiG Comte Jofre-Verge de Rocaprevera (Demarcació de l’Alt Ter) i AEiG Sant Narcís (Demarcació de Girona).
Dos
sier
Excursionisme i escoltisme, una relació que cal renovar?
Rep
orta
tge_
_10
A Catalunya, l’excursionisme i l’escoltisme caminen lli-gats des dels inicis i, sobretot, en els primers temps del Moviment al nostre país. Els grups de minyons cons-tituïts abans del 1936 pertanyien a centres i entitats excursionistes. “És sota l’empara del Grup Excursionis-ta que neix i arrela a la ciutat de Girona el moviment escolta”, detallava Salomó Marquès en un dossier publicat a la Revista de Girona.
No va ser fins després de la Guerra Civil que els Minyons de Muntanya van començar a actuar amb independèn-cia de les entitats excursionistes, ja lligats a l’autoritat diocesana, tal com explica el llibre Escoltionisme. Escol-tisme i excursionisme, editat el 2002 per la Fundació Sant Jordi i la Demarcació de Girona de MEG.
Ens estem allunyant de la muntanya? Des d’aquells primers agrupaments que naixien a recer dels centres excursionistes ha plogut molt, i actual-ment algunes veus alerten que l’escoltisme s’allunya cada cop més de la muntanya. És una percepció impre-cisa, dels que pensen “en la meva època sí que ho fèiem bé”? O realment els agrupaments fan cada cop menys sortides a la muntanya?
Un dels precs més aplaudits en l’última Assemblea General feia ús de la ironia per expressar precisament que la manera de fer muntanya al cau “ja no és el que era”: “Què se n’ha fet dels cançoners de camp d’estiu amb els esquirols de veritat i les cançons mítiques? (...) Ja quasi no podem fer latrines ni instal·lacions als terrenys, hi posen vàters i tot de casa. (...) Hem can-viat les xiruques per les rastes… (...) Som escoltes de Decathlon”.
La maror de fons no és nova: “(...) Per diverses cau-ses, en els darrers anys ens hem anat allunyant progressivament de la natura i ens manquen eines per a descobrir-la i, sobretot, per a viure-la. Molts
de nosaltres no estem prou preparats per saber viure la natura i, especialment, saber-la aprofitar per treba-llar l’espiritualitat, el grup, la persona i les habilitats”. Ho diu el Pla Triennal de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya per al període 2012-2015, que té com un dels cinc eixos estratègics “Essència: la natura com a font d’aprenentatge”.
En Miquel Masferrer ho matisa: “És una sensació gene-ralitzada i crec que hi ha part de veritat, però no és tan dramàtic com de vegades es pensa”. En els campa-ments se segueix fent muntanya, però a les sortides de caps de setmana no tanta. “Les unitats cada cop fan més excursions de pobles i ciutats i menys de mun-tanya”, expliquen al web d’Operació Muntanya de la Demarcació del Barcelonès.
Tot i que no hi ha cap registre del total d’excursions, sortides i campaments a la muntanya que els agru-paments fan durant tot el curs, les reserves a la xar-xa de terrenys d’acampada de Campaments i Més ens donen algunes pistes en aquest sentit. El nom-bre total de reserves fetes per agrupaments de MEG ha augmentat un 10% entre els cursos 2007/2008 i 2013/2014, però aquest increment es deu sobretot a les reserves fetes en el període d’estiu (que han aug-mentat un 37%) i de setmana santa (23%). En canvi, les reserves de terrenys en cap de setmana van dismi-nuir un 36% en aquests set cursos.
el lloc bola convivència sempre a punt
“Hem anat de ruta amb pals de tenda trencats, hem fet 17 hores d’autocar per conèixer altres “scouts”, ens hem sentit “super-herois” arreglant tendes després d’una tempesta d’estiu i, sobretot, hem vist l’alegria i la il·lusió dels més petits fent jocs i activitats en un terreny solellós i ple de mosquits.”
Sara Menéndez, cap a l’AEiG Sant Ferran (BCN)
Dos
sier
Rep
orta
tge_
_11
Paral·lelament, la tendència de l’administració és regla-mentar cada cop més les excursions a la muntanya, i sovint des d’un marc molt allunyat de l’estil educatiu escolta i guia. A la llarga, el nostre model es pot veure amenaçat per una regulació pensada per a un perfil de monitors professionals especialitzats en esports de muntanya, que obligui els caps a tenir una forma-ció específica per anar amb els nens i nenes a pujar un 3.000 o a fer una ruta en bicicleta.
Alhora, també cal fer autocrítica, perquè cada any hi ha ensurts en excursions que no estan ben prepara-des. “Tots hauríem de poder fer l’Aneto. Ara bé, tots els caps estan formats per fer l’Aneto? Jo crec que no. Cal comprometre’ns a ser seriosos amb la formació tècnica de muntanya”, diu en Miquel Masferrer.
La muntanya, el millor escenari per al mètode escolta i guiaPer a l’escoltisme i el guiatge, la natura és l’escenari ideal per a l’acció pedagògica o, dit en llenguatge pro-pi, el “lloc bo” per excel·lència. Tal com el va definir en Raimon Ribera al número 1 de la col·lecció “Parlem-ne” , el “lloc bo” és un espai que ajuda a desenvolupar la per-sona, o sigui, que ajuda les persones a créixer, madurar, a desplegar el seu potencial i a humanitzar-se.
I si la natura és el “lloc bo”, podríem dir que la muntanya és la cirereta del pastís. L’escoltisme i el guiatge sempre s’ha mirat la muntanya com un espai per al creixement personal i la vivència d’experiències significatives, on la convivència amb el grup és la clau, i ho ha fet des d’una perspectiva pedagògica i de coneixement del territori, en connexió amb la tradició excursionista catalana.
La muntanya ens permet treballar els pilars bàsics del mètode escolta i guia, com les tres opcions (país, persona i espiritualitat). Dins del moviment escolta hi ha mane-res diverses d’entendre l’opció país, però tothom té clar que aquesta inclou l’excursionisme: el país es fa amb els peus, es coneix caminant-lo. I què millor que l’ascensió d’un cim o una vetllada amb estels per trobar-se amb un mateix i treballar l’espiritualitat o la transcedència? Per no parlar de l’autonomia personal, la responsabilització, la capacitat d’organitzar-se i l’autogestió del grup, ele-ments essencials de l’opció persona.
El mateix passa amb els dinamismes, els trets qualita-tius que configuren el treball pedagògic en l’escoltisme i el guiatge. Per posar només dos exemples: en una excursió es treballa el petit grup, esperant-se els uns als altres o preparant la sortida en equips. Prendre res-ponsabilitats (farmaciola, mapa, brúixola, organització de l’excursió, transport, etc.) i esforçar-se per arribar al cim, etc. són grans passos per al progrés personal.
I així podríem seguir, també amb la llei escolta i guia: pràcticament tots els punts que inclou els podem tre-ballar en una excursió.
Fer més muntanya al cau: sí, però com?“Ens calen recursos i idees per planificar excursions amb cara i ulls pel nostre país”, “Nosaltres no dominem ni coneixem tant la muntanya com la dominaven els nostres caps”... Per fer muntanya amb garanties cal for-mació i recursos específics, tal i com s’explica al web d’Operació Muntanya de la Demarcació del Barcelonès.
Això sí: com en qualsevol altre aspecte que treballem al cau, l’excursió ha de ser adequada a l’edat i la prepara-ció prèvia dels infants i joves de la unitat. “Quan planifi-quem una excursió hem de tenir en compte aspectes diferents segons la nostra unitat. Per un costat, pel que fa a la durada i al desnivell de l’excursió; i per l’altre pel que fa a la finalitat i als possibles punts d’interès”, expli-quen des de l’equip que organitza el Monogràfic “Puja-rem dalt dels cims: Eines per portar el cau a la muntanya”.
Jo mai mai... Arnau Solà V i l a i S a lvador Grané · www . arnausolav i l a . com
Dos
sier
“Ens agrada penjar a la motxilla la paella i la cantimplora que mai no tanca bé. Ens agrada posar-nos a caminar amb les lleganyes enganxades sense saber a quina hora dinarem. Ens agraden aquelles xiruques marrons que no són “gore-tex” ni “gore-res” i que es mullen molt aviat...”.
Aleix Solà, excap a l’AEiG Ali Bei (Navàs)
Rep
orta
tge
__12
Els monogràfics poden ser una bona empenta per fer més muntanya al cau. Es tracta de formacions molt pràctiques, concentrades normalment en un sol cap de setmana, que tracten un tema concret i des d’una perspectiva molt aplicable a l’agrupament (més infor-mació a la pàgina 17).
A banda dels monogràfics, en els darrers anys han nascut diversos equips per fomentar l’acostament a la muntanya. La necessitat de recuperar la natura com a font d’aprenentatge, recollida al Pla Triennal vigent, va provocar la creació de l’Àmbit de Natura, ara fa tres cur-sos. Actualment la seva tasca se centra en fomentar la creació d’equips de muntanya a les demarcacions on encara no n’hi ha i posar en contacte els existents per-què es coneguin entre ells i creïn sinergies.
D’aquests, l’equip més veterà és Operació Muntanya de la Demarcació del Barcelonès, que organitza excur-sions dirigides als caps de la demarcació, tant de MEG com d’Escoltes Catalans i d’Acció Escolta de Catalunya, que permetin conèixer indrets propers a la ciutat, crear recursos de cada excursió, viure experiències naturals, treure suc de l’entorn i, sobretot, passar-s’ho bé gau-dint de la muntanya.
La Demarcació de la Catalunya Central compta també amb un Equip Muntanya, que ha organitzat sortides per aprendre a interpretar eines d’orientació com el mapa i la brúixola, conèixer eines per a planificar tra-vesses, aprendre els principis bàsics de seguretat a la muntanya o descobrir zones properes i de gran interès en l’excursionisme.
En la Demarcació de Girona hi ha l’equip Ambienta’t, que també fomenta el treball de la natura, tot i que des d’una perspectiva més centrada a potenciar el servei ambiental i a dinamitzar equips de voluntariat d’escoltes i guies.
Tant en les demarcacions que compten amb equips de natura i muntanya com en les que no, els propers mesos poden ser una bona oportunitat per recuperar la con-nexió amb la muntanya i l’excursionisme. Això és el que ens proposa l’Eix del Curs d’enguany, titulat (Re)Fent camí.
El web de l’Eix del Curs agrupa la tasca que s’està fent a MEG en aquest àmbit, inclou un apartat de recursos que s’anirà ampliant en els propers mesos, ofereix enllaços d’interès i està obert a la participació dels caps.
“Tornar a calçar-nos les botes, carregar a l’esquena la motxilla ben plena amb tot allò que ens ajudarà durant la travessa, sostenir a les nostres mans el mapa i la brúixola que ens guiaran, fer un bon glop d’aigua, mirar a l’horitzó, respirar fons, amb la mirada serena i l’esperit lliure, amb l’emoció que ens envaeix el cos, sabent que una nova aventura és a punt de començar.
...Tornarem allà d’on venim, ens retrobarem de nou amb la natura i amb el nostre interior, recorrerem de nou els camins que un dia altres van fer, perquè no hi ha millor manera de tornar allà on ens vam perdre que (Re)Fent camí.”
Així doncs, enguany ja no hi ha excusa que valgui per no posar-se a fer muntanya amb les nostres branques: tenim els recursos a prop, les ganes a punt i el gran rep-te de fer-ho tant bé com puguem. Bona ruta!
www .franchu .com · www .com ica i re .blogspot .comCargols!
Recursos útils
» (Re)Fent Camí, web de l’Eix del Curs 2014/2015 www.escoltesiguies.cat/eixdelcurs
» Operació Muntanya de la Demarcació del Barcelonès demarcacions.escoltesiguies.cat/barcelones/estatic/operacio-muntanya
» Equip Muntanya de la Demarcació de la Catalunya Central [email protected]
» Equip Ambienta’t de la Demarcació de Girona [email protected]
» Monogràfics sobre muntanya i natura (pàg. 17)www.escoltesiguies.cat/escola-de-formacio/monografics
» Escoltionisme. Escoltisme i excursionisme. Fundació Sant Jordi i Demarcació de Girona de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, 2002
Dos
sier
Experiències a la muntanya
Ca
laix
de
pro
ject
es__
13
AEi
G A
nton
i Gau
dí (
Dem
arca
ció
de
la C
atal
unya
Cen
tral
) Projecte: Als peus del cim de Catalunya: travessa d’Arinsal a TavascanUnitat: Ràngers i Noies Guia
Vet aquí en aquell temps en que el rei era l’ànima d’un regne i en que les diferents famílies feien el que se’ls deia per poder acompanyar al rei en els últims dies del seu regnat. Malauradament un dia el rei va morir, abans d’això va escriure el seu tes-tament on deia que volia que l’incineressin i tires-sin les seves cendres en un indret màgic i preciós: al Prat del Cadí.
Totes les famílies del poble va decidir que l’endemà mateix sortirien del poble d’Estana per fer l’excursió cap al Prat del Cadí. Quan van arri-bar a dalt van estar d’acord amb el seu rei perquè van comprovar que des d’allà es podia veure la serra del Cadí des d’una bonica prespectiva.
Expliquen la llegenda que d’altres excursionistes els van veure, però que no veien les famílies d’un regne sinó que veien els Llops i les Daines de l’AEIG Salvador Espriu de Barcelona pujant al Prat del Cadí i que al arribar a dalt van estar jugant i activitats amb un gran somriure a la cara.
AEi
G S
alva
dor E
spriu
(D
emar
caci
ó d
el B
arce
lon
ès, S
ecto
r II) Projecte: Campaments d’estiu 2014 a Estana · Unitat: Llops i Daines
Dos
sier
Com és costum, les unitats de l’AEiG Antoni Gaudí de Manresa es preparen tot el curs per encarar una bona ruta durant els campaments de juliol. Aquest estiu, els Ràngers i Guies (24 nois i noies, cinc caps i dos intendents) empesos amb l’objectiu d’assolir la Pica d’Estats, vam planejar una ruta de quatre dies. La travessa era d’Arinsal fins el campament de Tavascan (el mateix campament on havien estat feia tres anys); i combinava el GR11 amb trams de la Porta del Cel i altres rutes. A diferèn-cia de l’any passat, on la ruta de Guils de Cerdanya fins al terreny d’acampada d’Arànser disposava de refugis lliures per dormir un grup nombrós a cada etapa, vam haver de carregar tendes perquè no disposàvem de refugi lliure per dormir en algu-nes etapes. Malauradament, a causa de l’excés de neu en molts trams de la ruta i sobretot en cotes altes, vam descartar l’opció de pujar la Pica d’Estats. Alguns dels Ràngers i Guies, aquest curs a Pioners i Caravel·les, s’han tret l’espineta fent la Pica i altres 3.000s a principis de novembre.
1a ETAPAItinerari: Estació d’esquí d’Arinsal - Refu-gi de Coma Pedrosa.Longitud: 5,5 kmDesnivell: 800 m (+)Durada: 3 h
2a ETAPAItinerari: Refugi de Coma Pedrosa - Pla de Boet.Longitud: 8 kmDesnivell: 550 m (+) i 950 m (-)Durada: 6 h
3a ETAPAItinerari: Pla de Boet - Refugi de Baborte.Longitud: 5 kmDesnivell: 500 m (+)Durada: 2,5 h
4a ETAPAItinerari: Refugi de Baborte - Tavascan.Longitud: 15 kmDesnivell: 100 m (+) i 1400 m (-)Durada: 6 h
Eix
del
cu
rs__
14
Refent camí
Ja fa uns anys que en Raimon Ribera va definir el “lloc bo” com aquell espai que ajuda a desenvolupar la per-sona, o sigui, que ajuda les persones a créixer, madurar, a desplegar el seu potencial i a humanitzar-se. No hi ha un únic “lloc bo”, el podem trobar en moltes facetes de les nostres vides, però sens dubte un dels espais on el podem arribar a trobar en tot el seu esplendor és a la natura. Amb gran rellevància, tot i que no de forma única, trobem en la muntanya un espai on els escoltes i les guies desenvolupem amb plenitud i profunditat els nostres ideals i projectes, un espai on connectem amb el nostre jo més interior, un sender de creixement personal que al final ens porta a esdevenir persones més compromeses amb el nostre entorn i amb la gent que ens envolta.
Des dels inicis de l’escoltisme i el guiatge, l’excursionisme ha estat la via fonamental que ha sostingut aquesta màgica relació amb la natura i molt especialment amb la muntanya, sent una de les activitats principals que ha definit al llarg dels anys la manera de ser i de fer dels escoltes i les guies. Més d’un segle recorrent cada racó del planeta tot pujant muntanyes, baixant per valls, tra-vessant boscos, creuant rius, en definitiva, descobrint la bellesa dels paisatges i alhora descobrint allò que hi ha dins nostre.
Tanmateix, però, les últimes generacions probable-ment ens hem perdut una mica pels senders de la modernitat i poc a poc hem anat perdent aquest estret vincle amb la muntanya que tant ens ha caracteritzat. Recuperar l’essència de les excursions tot encaixant-ho amb la realitat d’avui en dia pot esdevenir un repte fas-cinant que no ens ha de fer por afrontar.
Tornar a calçar-nos les botes, carregar a l’esquena la motxilla ben plena amb tot allò que ens ajudarà durant la travessa, sostenir a les nostres mans el mapa i la brúixola que ens guiaran, fer un bon glop d’aigua, mirar a l’horitzó, respirar fons, amb la mirada serena i l’esperit lliure, amb l’emoció que ens envaeix el cos, sabent que una nova aventura és a punt de començar.
Tornarem allà d’on venim, ens retrobarem de nou amb la natura i amb el nostre interior, recorrerem de nou els camins que un dia altres van fer, perquè no hi ha millor manera de tornar allà on ens vam perdre que reFENT CAMÍ.
Eix del Curs per al 2014-2015 Text: Pol Ruiz (tècnic del Servei de Projectes)
www.escoltesiguies.cat/eixdelcurs
Dos
sier
Eix
del
cu
rs__
15
Sabríeu identificar les muntanyes de les fotos? I l’alçada que fan? Us atreviu a situar-les en els punts que hi ha marcats al mapa? (respostes a la pàgina núm. 2).
Descobrint muntanyes de Catalunya
Pedraforca Pica d’EstatsTuró de l’HomeMatagallsEl TibidaboTaga RocacorbaL’Albarda CastellanaMont Caro
1177m1698m2.506m 991m1706m516m 2.039 m1447m3.143 m
1 2 3
4 5 6
7 8 9
Eix
del
cu
rs__
15
Dos
sier
Ma
ner
es d
e fe
r__1
6
Ràngers i Noies Guia a la muntanya Text: Ignasi Llobera (membre del Consell de Redacció)
AEiG Fent Camí (Dem. de Tarragona). 20 anys. Estudiant de Biologia. Cap de Ràngers i Noies Guia.
OriOl Cervera Sílvia Hernández
AEiG La Pobla de Segur (Dem. Nord-Occidental). 25 anys. Estudiant. Cap de Ràngers i Noies Guia.
Feu tallers sobre excursionisme abans o durant les excursions?
Normalment no fem tallers sobre excursionisme abans de les sortides. El que més treballem és l’orientació durant les excursions, però sense fer cap “classe magistral”, perquè són coses que ja han après i que posen en pràctica.
Sí! El curs passat vam lligar l’eix d’animació amb la natura i vam dedicar una bona part del temps a conèixer-la, respectar-la i a les seves aplicacions pràctiques, com ara les plantes medicinals. Durant el tercer trimestre i els campaments, vam treballar la supervivència, un tema que els va motivar molt.
La vostra unitat de RiNG està motivada per fer excursions?
“Pse”. Com en tots els caus del món, suposo, hi ha discrepàncies a l’hora de caminar. En general tots són bastant aventurers i aguanten bastant, però quan un es comença a queixar, el segueixen tots. Ei, sempre acabem arribant allà on toca!
Tenim un unitat molt motivada. Els agrada molt fer excursions i moure’s pel nostre entorn. De fet, sempre ens proposen fer sortides, ja sigui d’un dia o d’un cap de setmana, així que aprofitant aquesta empenta intentem moure’ns al màxim sempre que el temps ens ho permet.
I mentre camineu, aprofiteu per fer alguna dinàmica o activitat?
Cada cap, a títol personal, explica els tallers que hem fet. El Carles ens parla dels estels i com ens ajuden a orientar-nos, la Zoe explica històries d’hospitals i així repassem els primers auxilis, jo els pregunto sobre les espècies (sobretot de líquens) i els explico curiositats animalístiques, i a l’Ester... a l’Ester li encanta parlar-nos sobre les coses bones de la vida, que de fet són les més importants.
Sí, però també depèn com ens hàgim plantejat l’excursió. Moltes vegades anem a caminar per fer cohesió de grup i simplement xerrem amb els ràngers i noies guia per crear un ambient de con-fiança, sense fer cap dinàmica o activitat.
Durant el curs, feu excursions?
Intentem fer sortides de dia al llarg dels tres tri-mestres, tot i que a l’hivern és més complicat per-què la majoria dels nostres ràngers i noies guia esquien i els caus els fem a la tarda, quan ja és fosc. Les excursions les fem pels voltants de la Pobla, perquè hi podem arribar a peu, sense necessitat de cap transport, i així aprofitem per conèixer al màxim el nostre entorn.
Procurem fer com a mínim una sortida de branca cada trimestre. Anem on anem, fem una bona ruta o un cim. Per exemple, el curs passat vam fer el Gallicant de Prades.
I durant els campaments, acostumeu a fer excursions?
Tenim reservats tres dies dels campaments que dediquem a fer la ruta, que inclou també algun cim (depenent de quant es queixin...). Són tres dies en què marxem amb les tendes i les provisions repartides entre tots i totes, i a l’aventura!
Durant la setmana de campaments fem, com a mínim, una excursió. Quan fan el raid, els ràngers i noies guia acostumen a trobar alguna ruta que plantegem des de l’equip de caps en funció del lloc on ens trobem i del que pretenem que apren-guin els nois i noies.
Com s’implica la unitat de RiNG en la preparació de les excursions?
Ho gestionem des de l’equip de caps. Nosaltres ho triem tot: el lloc, la ruta, els cims..., tot i que ara penso que potser els hauríem de donar un vot de confiança, potser així estarien més motivats a l’hora de caminar.
Com que els nostres ràngers i noies guia coneixen força l’entorn, escullen ells mateixos les excursions que fem, de manera que els fem participar en l’elecció de la ruta i també en la planificació a l’hora de triar el dia, el temps que necessitem per dur-la a terme, què ens hem d’endur, etc.
Dos
sier
Monogràfics de muntanya i natura
Text: Adam Peribáñez (membre del Consell de Redacció)
Sent un dels principis bàsics del Moviment, la natura és present de manera transversal en totes les seves facetes. La formació n’és un, i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya facilita un conjunt de monogràfics a través de l’Escola de Formació encarats a aprofundir en el coneixement de la natura. Si en voleu més informació, podeu consultar l’apartat de l’Escola de Formació al web de MEG o enviar un correu electrònic a [email protected].
La cara desconeguda de MontserratUna de les muntanyes més icòniques del territori; la relació de Montserrat amb l’escoltisme i el guiatge i l’excursionisme és ja molt antiga. Per a aprofun-dir-hi, aquest monogràfic ens proposa un viatge a través dels seus camins, així com entrar en con-tacte amb la comunitat de la muntanya a través de xerrades, serveis amb el Patronat de la Muntanya de Montserrat i l’apropament a la comunitat benedicti-na que hi resideix. Es duu a terme els dies 27, 28, 29 de febrer i 1 de març.
Astronomia i orientacióSi ets dels que no s’aclareix amb un mapa a les mans, et costa orientar-te a la muntanya o vols apren-dre més sobre les estrelles, aquest és el teu mono-gràfic. La part d’orientació se centrarà a aprendre a utilitzar els estris més comuns a l’hora d’orientar-se, com el mapa, la brúixola i l’altímetre, perquè que no ens siguin desconeguts. La part d’astronomia està dedicada a obtenir uns coneixements també bàsics, però no per això superficials, sobre els estels, molt encarats a poder-los aprofitar en les activitats amb l’agrupament. Aprendrem a ubicar i reconèixer estels, així com una mica de mitologia i història. Es farà els caps de setmana 14-15 i 21-22 de març.
Pujarem dalt dels cimsSi sou dels que aneu sempre als mateixos indrets quan us plantegeu anar a la muntanya o no esteu segurs si hauríeu de fer aquella excursió que se us ha acudit, necessiteu aquest monogràfic. Pujarem dalt dels cims ens presenta idees, recursos i noves loca-litzacions per a ampliar la nostra experiència excur-sionista dins l’agrupament, entendre la muntanya i enriquir les excursions. El 9 i 10 de maig són els dies escollits per a aquest monogràfic.
Esp
ai
mu
nta
ny
a__
17
Pionerisme Quantes vegades hem intentat muntar alguna instal·lació i no ens n’hem sortit? A partir del mono-gràfic de pionerisme podrem aprendre quines són les eines, els nusos i les tècniques principals a l’hora de construir una taula, un pal, etc. També coneixe-rem quines estructures són més adequades per a cadascuna de les branques; tot amb un enfocament teòric i pràctic. Les dates en què es durà a terme són el 8, 9 i 10 de maig.
Dos
sier
xa
rxa
meg
__18
Context històric: any 1936
» 18 de juliolUn grup de generals feixistes s’alcen contra del govern de la república. És l’inici de la Guerra Civil.
» 20 de juliolEls Minyons de Muntanya, amb Mossèn Batlle al capda-vant, coronen la Pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya.
» 22 de juliol Lluís Companys, president d’honor dels Boy Scouts de Catalunya, declara aquesta institució d’utilitat pública sota la seva protecció com a president de la Generalitat.
» 14 d’agostLluís Companys, president d’honor dels Boy Scouts de Catalunya, declara aquesta institució d’utilitat pública sota la seva protecció com a president de la Generalitat.
El relat de l’ascens a la Pica d’Estats el juliol
de 1936
L’any 1936 els Minyons de Muntanya de la Lliga Espi-ritual de la Mare de Déu de Montserrat, amb Mossèn Antoni Batlle al capdavant, teníem programats uns campament d’estiu a la Vall Farrera, concretament al
Pla d’Arcalís, al damunt del Pla de Boet. Volíem que fos un dia idoni pujar a la Pica d’Estats, perquè hi volíem celebrarunamissaicol•locar-hiunacreudeferropertal d’identificar el cim, el més alt de Catalunya.
Arribat el dia, i malgrat que els fet socials del moment que ja s’albiraven, sortírem de Barcelona amb un autobús que ens va dur fins al poble d’Àreu, i des d’allà vamanarapeufinsalPlad’Arcalís,oninstal•laremelcampament ben joiosament.
No descriuré la bellesa del lloc, ja que el nostre mera-vellós pirineu és conegut per tothom. Ningú no podia pensar que els esdeveniments que tothom preveia es desenvoluparien tan precipitadament, pocs dies des-prés de la nostra sortida.
Extracte de “Monografies de la història de l’escoltisme”, fascicle 1 (autor: Manel Buïra) L’Ascens a la Pica d’Estats
El trobareu a: www.escoltesiguies.cat/publicacio/100
Història de l’escoltisme: L’ascens a la Pica d’Estats
Acabes de plegar de l’agrupament, de l’equip de demarcació o d’un equip general? T’agradaria continuar col·laborant amb MEG però ja no tens temps?
Col·laboraPer tan sols 15€ l’any (menors de 30anys) pots col.laborar econòmicament i ajudar-nos a finançar projectes i a construir una base social de suport econòmic al voltant de MEG. és la teva opció!
Com ho pots fer?• Envia’ns un correu electrònic
a [email protected]• Consulta el web www.xarxameg.cat• Truca’ns al 93 590 27 00
Carnet xarxamegSi et fas de xarxameg, obtindràs el carnet de membre amb més de 70 descomptes especials
www.xarxameg.cat
Vols conèixer el Dolmen Màgic?
Municipi Vila-rodonaComarca Alt Camp Preu 4,00€ persona/nitPlaces 20 / 60Descripció És un terreny gran amb bones vistes i ombra, situat a 600 metres de Vila-rodona, a prop del poble però aïllat i a una cert altura. El poble té l’únic columbari romà de Catalunya conservat, dòlmens històrics i un pou de neu d’accés lliure. A més a més, disposa de serveis com piscina, pistes esportives i centre mèdic. El riu Gaià travessa el poble i és bonic veure els ponts penjants que hi ha (un al poble i tres o quatre a fora, als GR, on trobem zones de bany). Situat molt a prop de Santes Creus (a 75 minuts a peu) i amb excursions a peu ja senyalitzades. El terreny disposa de serveis com vàters, dutxes, cuina i un menjador exterior.Enllaç www.campaments.cat/terreny/el-dolmen-magic
El Dolmen Màgic · Vila-Rodona (Alt Camp)
Excursions a l’entorn del terreny d’acampada El Dolmen Màgic
Riu Gaià - Aiguamúrcia - Santes Creus Excursió circular amb molt poc desnivell i força atractiva per la rellevància dels llocs que es poden visitar: el monestir de Santes Creus, els pintorescos ponts de fusta que hi ha sobre el riu i la magnífica albereda del costat del Gaià.
Distància 13,18 kmAltitud mínima 187 mAltitud màxima 362 mEnllaç excursió
GR 172: Sant Joan de Mediona-Santes Creus Itinerari per anar de Sant Joan de Mediona fins a Santes Creus tot seguint el tram el GR 172, que travessa la serra d’Ancosa, un indret protegit d’ambient mediterrani amb presència d’esglésies i castells, i amb una bona vista de l’Anoia, l’Alt Camp i l’Alt Penedès, especialment des del puig del Castellar, el punt més elevat de la ruta (944 m).
Distància 35 kmAltitud mínima 300mAltitud màxima 944 mEnllaç excursió Mirar etapa 5 i 6:
www.campaments.cat
Ca
mp
am
ents
i M
és__
19
Text: Servei de Campaments i Més
Dos
sier
Entrevista: Gent de MovimentE
ntr
evis
ta: G
ent
de
Mov
imen
t__2
0
Sergi Solà (Manlleu, 19 de setembre de 1980) va fer de cap durant sis anys a l’AEiG Arrels de Manlleu. Més tard va ser formador de FOCA, FOCA 2 i FORMIGA 1, i va ser membre de l’equip Vespella de la Demarcació de l’Alt Ter. Ara és president del Grup de Defensa del Ter (GDT), una entitat ecologista a la qual està vinculat des de 2002.
“El Grup de Defensa del Ter, com l’escoltisme, pretén donar una millor versió de nosaltres mateixos entesos en societat”
Dos
sier
Text i foto: Guillem Rico (membre del Consell de Redacció)
Com vas començar al GDT?
Va ser un amor a simple vista. Les ganes
de vincular uns ideals i una mane-
ra de veure el món, arrelada també a
l’escoltisme, i la possibilitat d’entrar en
les comissions de treball que hi havia
i de participar en les campanyes que es
feien.
Com defineix la tasca del grup?
Es tracta d’una entitat ecologista que
es va crear fa 25 anys, arran sobre-
tot de la contaminació del riu Ter i de
l’elevada mortalitat de peixos provoca-
da pels residus que hi havia al riu. S’ha
anat convertint en una de les entitats
més emblemàtiques i de referència pel
que fa al volum de socis i d’activitats
a Catalunya, a part d’aquelles que són
d’àmbit nacional i internacional. Treba-
llem temes com la mateixa contami-
nació i els problemes de cabal del riu,
però també conflictes derivats, com la
contaminació dels aqüífers, el model
ramader que hi ha al darrere, el sistema
energètic, la lluita contra el fraking, i tot
això des d’una visió molt de carrer, molt
de voluntariat, de militància... Intentem
obrir i crear discursos en aquest sentit,
posant denúncies quan calen, en casos
de contaminació, i al mateix temps
intentem ser planers en el llenguatge
i en les formes, fent activitats reivindi-
catives al carrer i posant un to irònic en
les reivindicacions, per intentar també
entrar més d’una manera més indirecta
sobre les problemàtiques que ens afec-
ten com a país i com a societat.
Un objectiu del GDT és acostar la
gent al riu...
Des del grup ja es va fer el planteja-
ment de veure que la contaminació és
una conseqüència d’una mala pràctica
empresarial, però el que cal és atacar
l’arrel i canviar la consciència de les
persones. Ja es va fer un tomb en el
tema de la contaminació i de promoure
l’acostament de les persones i les enti-
tats al riu, de donar la cara al riu, de no
veure’l d’esquena i com un lloc marginal
dels pobles, sinó a la inversa, com la pri-
mera façana que pot mostrar un poble
que té riu a la gent de fora. D’aquí ve el
projecte dels camins vora el riu, que està
molt vinculat al tema de l’excursionisme;
i tenim el GR-210, el camí Vora-Ter i dos
PR locals: el del Sorreig i el del Ges, que
pretenen que la ciutadania tingui expe-
riències i vivències excursionistes i en
primera persona al voltant del riu. Per-
què en el fons, només si coneixen el riu
el podran estimar, el podran defensar
i seran els primers sentinelles a fer que
el riu estigui bé, a estimular que la gent
estigui en estat d’alerta i amb una cons-
ciència activa.
Deies que vas entrar al GDT vinculat
amb escoltisme...
Sí, va ser una mica arran de partici-
par en l’escoltisme, de rebot de crear
l’assemblea jove de Manlleu, amb gent
que estava en l’escoltisme i d’altra que
no. Teníem ganes de mobilitzar la base
jove del poble i arran d’aquí va ser
casualitat que al GDT van dir que faltava
empenta, que mancava gent, i ens van
oferir d’entrar en algunes comissions.
A partir de crear aquesta assemblea
i de gestionar alguns assumptes dins el
grup, vaig entrar al GDT. La vinculació
amb els escoltes és més de rebot. Des-
prés hem fet col·laboracions amb camps
de treball de manteniment, reparació
de passeres, promoure el camí Vora-Ter
i Vora-Ges. I hem anat fent coses plegats.
La defensa de la natura és un dels pilars
de l’escoltisme i crec que personalment
també és un dels pilars del meu sen-
tit filosòfic i humà. I en el fons, el GDT
també és això mateix, és una entitat
que pretén, com l’escoltisme, oferir
una millor versió de nosaltres mateixos
i de nosaltres entesos en societat. Tant
l’escoltisme com una entitat ecologista
busquen una mica això.
Què ha suposat per a tu passar per
l’escoltisme?
Va ser el primer pas per entendre com
són d’importants els valors i la natura,
però també la capacitat de treballar en
equip. Crec que això és crucial en qual-
sevol àmbit de la vida, fins i tot en la fei-
na, però sobretot en el cas del GDT som
un grup i l’important és que siguem un
equip cohesionat, fort, i aquesta és una
de les lliçons que aprens en l’escoltisme,
treballant en les unitats i equips de
caps. T’adones de com d’important és
tenir mà esquerra, sintonia, empatia
per poder treballar en grup; tot això és
bàsic. És una de les lliçons més notòries
de la meva experiència en l’escoltisme.
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
escoltesiguies.cat/vídeos@escoltesiguies
Avui, 963 voluntaris i voluntàries
d’arreu de Catalunya hem assistit a
l’Assemblea General més multitudinària
de la història de la nostra associació!
(i potser també la més llarga) (...)
781 m’agrada, 28 comentaris i 71
vegades compartit
Avui és el Dia Internacional del
Voluntariat, dedicat a persones que,
com vosaltres, feu una gran tasca per
educar per la transformació social!
#socdecau #DIV2014
431 m’agrada, 13 comentaris i 68
vegades compartit
Fem que aquest 9 de novembre sigui
un èxit rotund de participació! Pioners
i caravel·les majors de 16 anys, trucs,
caps, excaps, famílies... omplim els
carrers i les urnes! #hitenimdret
197 m’agrada i 31 vegades compartit
@nandratx
Ho diré altrament: vull un país
on ser escolta sigui normal.
#escoltismepatrimonisocial
#somcapssomfutur #AGOMEG2014
@laurls86
Orgull de moviment amb aquesta gent
tant compromesa, entregada i guapa!
#SomCapsSomFutur
@EscoltesiGuies
Amunt tots els fulards!! Pell de gallina
amb la presentació dels equips
generals #SomCapsSomFutur
@Aina5r
Dilluns post #AGO2014...un pacient et
veu la polsera #SomCapsSomFutur i et
diu “De veritat? Jo vaig estar 32 anys a
un AE!” No té preu! :)
Què és la Llum de la Pau?
Tramuntanada
Jamboree 2015
xa
rxes
soc
ials
__21
InFor
ma’m
__22
Preguntem a diversos caps que estan fent formacions per què van decidir apuntar-s’hi i què esperen que els aportin els cursos.
Per què faràs formació?
Anna Casanovas Subirana, cap de primer any a l’AEiG Nostra Dona de la Salut de Sant Feliu de Llobregat (Demarcació del Baix Llobregat, el Garraf i l’Alt Penedès). Participant en la FOCA.“Per mi la FOCA és un espai per aprendre moltes coses que després m’ajudaran a preparar els dissabtes, les excursions i els campaments. Espero conèixer idees, jocs i activitats; obtenir una base i nous recursos. També ho veig com un lloc on començar a experimentar que vol dir ser cap i descobrir com fer-ho el millor possible; però no només això. També veig la FOCA com l’oportunitat de tornar a ser nena durant cinc caps de setmana, jugar sense pensar, aprendre fent tallers i activitats, perdre les pors i les vergonyes, descobrir coses que no sé i reflexionar sobre la vida.
Xavi Polo Cortés, cap a l’AEiG Joan Maragall de Barcelona (Demarcació del Barcelonès, Sector I). Participant en la FORMIGA I.“Un dels motius pels quals m’he animat a fer la FORMIGA I és pel bon record que tinc de la FOCA; l’altre és perquè tinc moltes ganes de seguir aprenent i millorant com a cap i com a persona. Animo a tothom a apuntar-se als diversos cursos que organitza Minyons perquè són una experiència molt maca i se n’aprèn moltíssim. Sempre apunt!”
Pol Alberca Marfà, cap a l’AEiG Comte Jofre-Verge de Rocaprevera de Torelló (Demarcació de l’Alt Ter). Participant en FORMIGA II.“Les formacions sempre són especials. Són espais per aprendre, però també per expressar-se, compartir pensaments, inquietuds, emocions... FORMIGA II serà la primera formació que faré fora de la demarcació; per tant, la considero una oportunitat única per conèixer noves persones, maneres de treballar i altres realitats de l’escoltisme a Catalunya. Tot això, aprofundint en els conceptes de l’equip d’agrupament i les tasques directives.”
Irene Pibernat, cap a l’AEiG Vista Alegre de Girona (Demarcació de Girona). Participant a FORMIGA III.“Iniciem un nou curs, el darrer de la formació de directors en el lleure. Hem viscut moltes vivències i formacions amb companys i companyes d’altres agrupaments escoltes, i aquest any, que és l’últim, me l’agafaré amb molta energia. Perquè espero trobar respostes a inquietuds que se’m desperten, com també aprendre més sobre allò que més m’agrada: educar. Desitjo que sigui un any molt enriquidor i acompanyat de moltes experiències i aventures per compartir. El món del lleure demana que estimis tot allò que t’envolta i que ho facis de bon grat.”
el C
orre
u__
90__
hiv
ern
Els nous cursos han suposat un estrèpit tan gran dins l’Escola de Formació que han implicat molts reptes dins les dinàmiques de FOCA i FORMIGA 1 en les demarcacions; a part de FORMIGA 2 i 3.
Aquests reptes, com sabem, poden ser una oportunitat si es presenten com una possibilitat de replantejar les formacions. Aquest curs ja s’ha implantat completament el nou funcionament i, malgrat que hi ha coses que encara no ens hem fet nostres, els formadors i les formadores estem disposats a treure’n profit. Ens ha ajudat a veure què és allò que ja funciona i que per tant no cal canviar sinó només “traduir” en el llenguatge dels nous cursos. Però el que és més interessant és que hem pogut veure que hi ha coses que podem millorar i ara se’ns dóna l’oportunitat de fer-ho començant de nou.
En poques paraules, podríem dir que el canvi ha estat com una gran revisió de les formacions per part dels formadors i les formadores.
Un exemple d’oportunitat ha estat la millora del sistema d’avaluació, ja que abans era poc concret i tant podia ser molt funcional com que no ser-ho, depenent de l’equip. El nou plantejament ens per-met un millor seguiment i acompanyament per-sonal dels formadors que potser abans no teníem tant en compte. Aquest fet permet que els focaires i formigaires siguin més partícips de la formació i sentin que són part (molt important!) del curs.
Una altra oportunitat ha estat la de treballar nous temes que abans no ens havíem plante-jat dins l’equip; és un repte que suposa un gran esforç però que també et fa fer molta pinya. En definitiva, tenim l’oportunitat de replantejar tots els cursos mantenint i renovant els mètodes per tal de continuar oferint una formació vivencial, significativa i globalitzadora.
Per acabar, m’agradaria remarcar que és impor-tant pensar que, malgrat la tempesta burocràti-ca i els canvis empipadors, aconseguirem oferir una formació, fins i tot, de més qualitat.
Elena Català, formadora de FORMIGA 1 (Demarcació Nord-Occidenta)
Sóc una de les persones que va tornar del COFO de l’any passat amb un lleuger malestar. Bé, lleu-ger no, molt malestar! Malestar de pensar que s’havia tirat endavant un procés sense preguntar i que ens cridaven només per explicar-nos-el, que aquella no era la manera de fer de l’escoltisme i que no podia ser que la meva escola de forma-ció acabés d’aquella manera. La implementació dels nous cursos, tal com estaven concebuts, no podia de cap manera respectar els tempos que imposa el voluntariat perquè tots els agents de la nostra escola poguessin participar de manera real en l’elaboració de les noves propostes. Per sort, ha plogut molt des de llavors i s’ha arreglat la situació. Els formadors i les formadores hem viscut un any intens de feina amb els respon-sables pedagògics de les demarcacions i s’han creat espais de participació que han revertit la situació, com el “Reforma’t!”.
Però això no treu que, amb la posada en mar-xa dels nous cursos, Minyons ha perdut una batalla en què calia defensar la manera de fer de l’escoltisme: el voluntariat com a espai de formació que va més enllà de la transmissió de coneixements i que només esdevé possible dins del context escolta, dins el cau. Per moltes coses que treballem en la FOCA i la FORMIGA, l’espai d’aprenentatge més potent encara segueix essent, avui dia, el cau: els dissabtes, els campa-ments, els plenaris, les reunions de pares i mares... Són eines que no tenen altres escoles de forma-ció i que han quedat poc contemplades als nous cursos, que suposen per als caps més hores en la FOCA, la FORMIGA... i, per tant, menys hores i menys dies en els respectius agrupaments.
No obstant, el fet de readaptar les formacions ha obligat els equips a replantejar-se els perquès de la manera de fer, del tarannà de cada demarcació, de les ponències que any rere any eren iguals o similars; ha servit per fer una revisió metodolò-gica d’allò que fèiem. Per això crec que els nous cursos no han estat tan dolents i que després de la posada en marxa, hi ha un nou horitzó ple de possibilitats.
Alba Alier, formadora de FOCA (Demarcació Vallès/Maresme) M
EG
op
ina
__23
Oportunitats en els nous cursos
Una batalla perduda, un nou horitzó
el C
orre
u__
90__
hiv
ern
lloc: Sant Boi de llobregat (Baix llobregat)
Places: 36
Serveis: » Sala per formacions i reunions.
» Allotjament en habitacions de diferents capacitats.
» Aula Natura amb tallers escolars des de P3 fins a Batxillerat
i Mòduls per la descoberta del medi natural.
instal·lacions: Totalment equipada amb calefacció, zona de
cuina, serveis adaptats per a persones amb mobilitat redüida,
lavabos i dutxes, menjador, habitacions, espais exteriors per
a realitzar-hi activitats.
Aula Natura · Can Palós
Descobreix la nostra xarxa
d,equipaments amb valors
els Centres escoltes són una xarxa
d’equipaments ubicats en entorns naturals
de gran interès que ofereixen contextos
educatius globals alineats amb els valors
de l’escoltisme i el guiatge.
els equipaments funcionen de manera
autogestionada pel grup que s’hi allotja,
ja que es pretén que el seu propi ús
transmeti uns valors i una manera de
fer pròpia del mètode escolta i guia.
estan dotats d’instal·lacions respectuoses
amb el medi ambient.
És un projecte de Minyons escoltes i Guies
de Catalunya (MeG) amb la col·laboració
de la Fundació Josep Sans.
Mas Olivet
Can PalósMISC
Centres Escoltes
lloc: Maçanet de Cabrenys (alt empordà)
Places: 33
Serveis: » Ideal per a formacions i estades de senderisme.
» Allotjament en habitacions de diferents capacitats.
» Sala per formacions, reunions, tallers i activitats educatives.
instal·lacions: Totalment equipada amb zona de cuina, serveis,
menjador, llar de foc i espais exteriors per a realitzar-hi
activitats.
Refugi · Mas Olivet
lloc: Muntanya de Montserrat
Places: 30 (grups reduïts, màxim 10 persones).
Serveis: » Centre escolta internacional obert a caps escoltes
i guies que vulguin desenvolupar la seva dimensió espiritual
per tal de fer-la créixer a nivell personal i així poder enriquir
la seva tasca com a caps. Programa de treball individual.
instal·lacions: Sala de treball/menjador, cuina totalment
equipada, habitacions, lavabos i dutxes, espai de lectura.
D’ús exclusiu per a escoltes i guies.
Montserrat International Scout Centre · MISC
Un projecte de:
Amb la col·laboració de:
FES LA TEVA RESERVA
93 590 27 00 · [email protected]
Xarxa d ’equipaments per a agrupaments, escoles,
esplais , entitats de l leure, associacions i empreses.
Preu
especial per a
agrupaments
de MEG
Aquesta primera sortida del curs als voltants del Montseny la vam iniciar amb una visita a la Masia Mariona, que es va construir el 1930 com a casa d’estiueig de la família Patxot. Rafael Patxot i Jubert ha estat un personatge poc reconegut, ja que l’any 1936 es va exiliar a Suïssa per tal de salvar la vida i el seu rebuig a la dictadura li va impedir el retorn a Catalunya.
Quan tenia 22 anys ja es va fer construir un observa-tori astronòmic a Sant Feliu de Guíxols. Aquesta afició el va conduir a publicar l’Atles internacional dels núvols i dels estats del cel en el període 1930-35. Va finançar projectes com l’“Estudi de la Masia Catalana”, amb un arxiu fotogràfic d’unes 1500 masies i que anys després fou cedit al Centre Excursionista de Catalunya.
Amb la Guerra Civil i l’exili, la Masia Mariona va que-dar abandonada, espoliada i cremada fins al 2005. El seu nét la va cedir a la Diputació de Barcelona, que la va arranjar i en va reobrir les portes el 2009 amb l’exposició permanent “Univers Patxot”.
Un cop acabada la visita, el grup es va dirigir cap a la masia de Can Lluís. Allí s’ha posat en marxa un dels pro-jectes de la fundació Viver de Bell-lloc, que es proposa promoure el creixement personal i la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns mentals severs. Els seus projectes se centren,
per un costat, en els sectors agroecològic i ambiental, i per l’altre, en el foment de la vida independent dels seus acollits.
Alfons Solà ens va introduir en el projecte que pretén convertir la masia en un centre d’activitats per a grups que vulguin col·laborar treballant a les instal·lacions o fent reunions en un ambient aïllat i en plena natura-lesa. De moment ja està en marxa un ramat de cabres i bens. Un bon pa amb tomàquet amb botifarra de la terra va servir per agafar forces i continuar la marxa cap a Cànoves, on està situada La Tavella.
La Tavella és un projecte del Viver de Bell-lloc per dis-posar d’una finca agropecuària per obtenir productes ecològics.
Per comprovar-ho la millor manera va ser fer un dinar preparat amb productes d’aquestes característiques. Però la part més interessant encara havia d’arribar: Lluï-sa Ollé, promotora del viver, va passar una bona estona amb nosaltres explicant-nos com havia començat l’any 1982 a Cardedeu i com havia anat creixent gràcies a l’esforç d’un bon equip.
Tot seguit, vam fer una visita a les instal·lacions i vam acabar a la botiga de productes ecològics.
Acció social i productes ecològics al peu del Montseny Text: Joan Millán · Fotos: Ernest Ramos i Josep M. Badiella (membres del grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS)
Gru
p d
’An
tics
Esc
olte
s i
Gu
ies_
_26
Brownsea, la teva botiga de material d’escoltisme, campisme i natura. Som naturals!Calàbria, 88 · 08015 · Barcelona · 93 424 25 66
el nostrevalor afegit!
A Brownsea
promovem
l’economia local i de
proximitat: El 70%
dels nostres proveïdors
realitzen la producció i
confecció del producte
de manera local, no
externalitzada
A Brownsea
promovem la
sostenibilitat i l’ús
responsable del
material, apostant
per la durabilitat i la
qualitat dels productes
que oferim.
A Brownsea
promovem l’economia
social: el 50% de la
nostra despesa en
proveïdors es realitza
en cooperatives,
fundacions o tallers
de reinserció
10%
descompte*
Enviament
a domicili**
* Agrupaments de MEG ** consultar condicions
www.brownsea.net · [email protected] · Brownsea Barcelona