El Correunúm. 64

febrer 2008Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Revi

sta

trim

estr

al. P

reu:

2,5

0 e

uros

Descobrim els camps de treballa Bòsnia i Herzegovina

La mobilitat sostenible:Per un món amb més camesi menys rodes

Entrevista a Jordi Bonet,arquitecte en cap de la Sagrada Família

El llibre de MEG: Codi obert. Programari per a caps

Editorial Deixem un món millor de com l’hem trobat

Implicats Mobilitat sostenibleEl paper reciclat no és cap mitePer un món amb més cames i menys rodesL’opinió de les demarcacions de MEG sobrela mobilitat al nostre territori

Entre mans Exposició fotogràfica dels 60 anys de l’AEiGde TorellóLa formació fa 50 anys

Moviment Camps de treball a Bòsnia i HerzegovinaDiada del Pensament

Entrevista Jordi Bonet, arquitecte en cap de la Sagrada FamíliaMedalla d’honor per als Lluïsos de GràciaEl Centenari de l’Escoltisme a la Muntanyade Montserrat

MEG i més Les monografies d’història de l’escoltismeNosaltres caminem, i vosaltres?Codi Obert. Programari lliure per a capsPlans Educatius Entorn

Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors i no necessàriamentla de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC). Aquestarevista s’edita en paper reciclat i s’afegeix a la preocupació pel malbaratamentdels recursos naturals.

Amb la col·laboració de:

El Correu és membre de:

Edita: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG)

Redacció, administraciói subscripcions: Rambla Mn. Jacint Verdaguer, 10 · 08197 - Valldoreix

Tel. 93 590 27 00 - Fax 93 590 04 92A/e: info@escoltesiguies.catwww.escoltesiguies.cat

Preu: 2,50 Euros. Subscripció anual: 10 Euros

Redacció i coordinació: Gemma Cots

Assessorament Lingüístic: Gemma Cots

Fotografies: Agrupament Escolta i Guia Montpalau de Pineda de Mar,Agrupament Mare de Déu de Núria de Barcelona, Arxiude l’Associació Mossèn Batlle, Arxiu de la Fundació JosepSans, Arxiu de MEG, Arxiu de l’Operació Aiguabarreig,Arxiu de Campaments i més.

Disseny anuncisi il·lustracions: Mar Serra

Maquetació: Clic Traç, sccl

Imprimeix: Cevagraf, sccl

Dipòsit Legal: B-4858-81

Sum

ari

Els escoltes i guies, ara fa més de cent anys, recollíemdel testament d’en Baden Powell un encàrrec benconcret i ambiciós: “deixeu un món millor del quel’heu trobat”.

I el conjunt d’accions que fem des de MinyonsEscoltes i Guies de Catalunya, a través dels més de13.000 infants i joves, cada dissabte, cada sortida,a cada campament, ruta o raid, tenen com a objectiufinal i principal “deixar el món millor del que l’hemtrobat”. Ara bé, si parleu amb un o una cap, amb unrànger o una noia guia, amb un castor o qualsevolaltre membre d’aquesta xarxa educativa que esdesprèn al voltant de cada agrupament arrelat al seubarri, poble o ciutat, us dirà que, tot i ser moltgratificant, és una tasca en la qual cal posar-hi moltsesforços.

En el tema central d’aquest Correu, us volemtransmetre tot aquest seguit d’accions, opinions iexemples, que des de l’òptica de l’eix “Som MediAmbient”, un dels eixos del nostre tema del Cau deTots d’enguany, fent-hi incidència en com la mobilitatpot influir en aquesta, tant de moda, sostenibilitatdel planeta. Demanar millores en les infraestructuresdel país, reivindicar un millor i major transport públic,promoure usos més sostenibles amb lemes com elja conegut “menys rodes i més cames”, trobar novessolucions i apostar per aquelles que esdevinguinrespectuoses amb el medi ambient, són el reflex delque hem estat i seguirem treballant i, per tot això,trobareu en els articles següents.

Esperem que amb el treball constant que caracteritzaals escoltes i les guies, acompanyats de tots els queesteu ben a prop de cada cau, aconseguim posar-hi el nostre granet de sorra i, si més no, acostar-noscada dia més a la nostra meta: “deixar un mónmillor”.

Deixemun món millorde com l’hem trobat

La mobilitatsosteniblePer: Lluís Llerena

Tècnic en medi ambient de Campaments i més

En el transcurs dels últims cinquanta anys, el nombre de cotxes enel món ha augmentat en 50 milions, arribant als prop de 450 milions.Si tenim en compte que a Europa cada any hi ha 3 milions d’automòbilsnous i que el creixement del parc automobilístic en els països endesenvolupament es tem que seguirà creixent de manera explosiva,les conseqüències poden ser alarmants tot i els avanços en la tecnologiade motors.

La cultura del cotxe vs. el transport sostenibleLa for ta congestió en la major par t de les zonesurbanes, tant en els països rics i industrialitzats comen els pobres, demostra clarament que eldesenvolupament sense límits del transpor tautomobilístic individual no permet satisfer la demandade mobilitat a les ciutats.

Un sistema de transport sostenible és un sistemaque permetria satisfer les necessitats bàsiquesd’accés als béns, el treball, l’educació, l’oci i lainformació de forma segura per a la salut pública ila integritat del medi ambient. Al mateix temps, ésmés assequible, opera de manera eficient, ofereixdiferents maneres de transport i contribueix a unaeconomia dinàmica, limita les emissions i deixallesdintre de la capacitat del planeta per absorbir-les,minimitza el consum de recursos no renovables, l'úsdel territori i la producció de soroll i reutilitza i reciclaels seus components sempre que pot.

Una infraestructura dominada pel cotxe i compostaper autovies urbanes sorolloses o autopistesconcorregudes prop de zones residencials no afavoreixels contactes socials i aïlla les comunitats. En canvi,una infraestructura de transport públic ben dissenyadano només ocupa molt menys espai urbà, sinó quetambé contribueix a crear llaços dins d’una comunitat.

La carta europea dels drets dels vianantsPer tal de recollir els drets dels vianants en ciutatsadequades a les seves necessitats es va redactar lacarta europea dels drets dels vianants, signada permoltes institucions d’Europa. La carta planteja que“el vianant té dret a viure en un ambient sa i gaudirlliurement de l’espai públic en les condicions deseguretat adequades per a la seva salut física ipsicològica”, i recull diversos drets derivats d’aquest,com ara:

- dret a un servei de transports públics articulati degudament equipat per a respondre a lesexigències de tots els ciutadans hàbils ominusvàlids;

- dret a la implantació de carrils per a bicicletesen tot el nucli urbà;

- dret a la disposició d’àrees d’aparcament queno incideixin en la mobilitat dels vianants i en lapossibilitat de gaudi els hi valoris arquitectònics.

5

Modalitat de transport sosteniblesArreu del món hi ha exemples de mitjans de transportsostenibles perfectament viables. A més dels “clàssics”com la bicicleta, els autobusos, el tren, el tramvia i elmetro, val la pena conèixer altres modalitats o variantsinteressants:

• Autobusos amb gas comprimit: és un carburantmenys contaminant que la benzina o el dièsel, redueixsoroll i vibracions. L’ideal seria fer servir biogàs,però actualment es fa servir gas natural.

• Autobusos o cotxes d’hidrogen: no generen gasoscontaminants ni sorolls (cal tenir en compte quel’hidrogen només serveix per emmagatzemar itransportar energia, no és la font primària d’energia).

• Carsharing: consisteix a posar a disposició delsusuaris o clients una flota de vehicles per al seu ús,de manera que constitueixi una alternativa real a lapossessió d’un vehicle. Amb el carsharing es paganomés el temps d’ús i els quilòmetres recorregut.(www.catalunyacarsharing.com)

• Compartir cotxe (carpool): alguns ajuntaments ialgunes pàgines web promouen i organitzen el fetde compar tir cotxe per anar a treballar.(www.compartir.org)

• El Tram-ten: és un sistema desconegut a Catalunya.Utilitza vies convencionals entre municipis i vies detramvia dins la ciutat, facilitant-ne la integració iaccessibilitat sense túnels ni viaductes.

• Bus Ràpid Trànsit (BRT): és un sistema desconeguta Catalunya, però utilitzat amb èxit a diferents ciutatsdel món (com el Transmilenio a Bogotà). Es reservenvials segregats per a autobusos, amb alta freqüència,de manera que amb baix cost es fan les funcionssemblants d’un metro.

• Carrils VAO (vehicles d’alta ocupació): consisteixa reservar carrils d’una autopista o autovia propersa nuclis urbans, per a cotxes en els què hi viatgincom a mínim 2 ó 3 persones (segons el cas), pertal de fomentar l’alta ocupació en els vehicles.

Per saber més:Associació per a la Promoció

del Transport Públic(www.laptp.org)

Unió Internacional dels Transports Públics(www.uitp.com)

Associació Barcelona Camina(www.barcelonacamina.org)

Associació Catalana de l’Hidrogen(www.ach2.net)

Free Car Cites(www.carfree.com)

Camins agradables, els camins escolars

L’associació ital iana “La città possibile”(www.cittapossibile.org) ha promogut la reflexiósobre com pensar i planificar les ciutats des d’elpunt de vista dels infants.

A Catalunya s’han desenvolupat els darrers anysi n i c i a t i v e s d e “ c a m i n s e s c o l a r s ”(www.gencat.net/mediamb/ea/mobilitat/educacio/caminsesc.htm), camins segurs i agradables perquèels infants puguin anar caminant de casa a l’escolai a d'altres equipaments educatius d’una maneraautònoma. Abans d’iniciar el procés d’implantaciód’un camí escolar és necessari par tir de lacol·laboració de tots els seus participants: els nensi les nenes, els centres i els professors i lesprofessores, les famílies, l’administració municipal,els establiments del barri i les associacions.

Les actuacions que es porten a terme consisteixen,entre d’altres, en regular els semàfors, millorarl’accessibilitat, ordenar l’aparcament i actuar sobreles parades de transport públic.

Quantes estratègies d’educació ambiental s’han dut a termeen els últims anys? Per què serveixen? Quants anys fa quevolem salvar els boscos?Segons un estudi elaborat per una aliança internacional decientífics revela que la desforestació suposa un 25% de lasemissions de gasos a la atmosfera responsables del canviclimàtic, mentre que la industria i la automoció suposen un14%.

A Catalunya, de mitjana es recullen anualment uns 84quilograms de paper per persona per al seu reciclatge. Sipartim d’un consum mig de 170 quilograms per habitant iany, tan sols es recicla la meitat del que es consumeix.

Fabricar paper amb pasta de reciclatge estalvia 3 vegadesmés energia que fer-ho amb pasta de fusta, genera unestalvi d’un 62% d’energia i del 46,7% d’aigua. I lacontaminació de l’aigua i els residus generats es redueixenun 93%. Per cada kg. de paper reciclat, l’estalvi és de 0,9kg d’emissions de CO2. En definitiva, el paper reciclat dequalitat no és un mite.

El paper reciclatno és cap mite

Per: Marc FranquesaTècnic en Relacions Públiques

Els boscos primaris són la màxima expressió de la vida en els nostres continents, ocupenun lloc important en la dinàmica ambiental global, i, per tant, haurien de ser unariquesa protegida per a la humanitat. Tot i així, la major part d’aquestes selves hanacabat sota els nostres dits, en forma de paper.

A més a més, hem de tenir en compte que perquè el papersigui blanc, ha de seguir un procés de blanquejat altamentcontaminant. Hi ha alguns papers fabricats amb processosalternatius com ara els Totally Chlorine Free (TCF) ques’utilitza oxigen o ozó, eliminant l’ús complet del clor,l’Elementary Chlorine Free (ECF) que es blanqueja ambdiòxid de clor, el paper ecològic que certifica que no s’utilitzaclor o L’Àngel Blau, paper reciclat, amb TCF i compleixnormes de qualitat DIN 19309.

Què està al nostre abast?Assegurar-nos que el paper que utilitzem s’adequa a lesnormatives de qualitat. (DIN 19309: adequació del papera les màquines fotocopiadores i ISO 14001: el productecompleix amb els sistemes de gestió ambiental)... i quecompleixen amb els segells de garantia mediambientalsegons l’origen de les fibres de cel·lulosa:(FSC: productes que recolzen l’explotació forestalresponsable a tot el món i Paper reciclat que asseguraque el 90 % de les fibres provenen de la recuperaciódel paper).

Informa’tA través dels webs:www.globalcanopy.org, www.fsc.orghttp://textil.stfi.de/seetexlable/www.bcn.es/agenda21, www.gepec.org/arbresdepaperwww.residusiconsum.org.

Reciclar estalvia molts recursos i energia peròrequereix un esforç d’activisme individual i col·lectiuper participar en una solució global al problemamediambiental. Hi ha molts documents de paper areciclar, per exemple, a l’oficina, fulls DIN A3, DINA4, blocs, tacs de notes, llibretes, sobres i altresimpresos, però també a la cuina, a la taula, al lavaboo al carrer.

Matèria primeraKg. m3 fusta - Arbres

Consum aigua

Consum d’energiaKw/h Tep

Generació de residus Kg

Taula comparativa d’un de matèries per fabricar una tona de paper

Paper de fibra verge Paper reciclat

3,5 m3 - 14 arbres- 2.300Kg

15 litres

9.600 Kw/h0,4 Tep

1.500 Kg

1.250 – 1400 kgPaper utilitzat

8 litres

3.600 Kw/h0,15 Tep

100 Kg

7

El cap de setmana del 24 i 25 de novembre de 2007,Tàrrega esdevingué la capital de Minyons Escoltes iGuies de Catalunya. No en va, s’hi celebrà l’AssembleaGeneral Ordinària del Moviment corresponent al curs2007/08. Aprofitant l’avinentesa, els escoltes i les guiesd’arreu de Catalunya ens vam fer sentir per tal dereivindicar un món millor: un món amb més cames imenys rodes.

Per tant, dissabte la capital de l’Urgell també ho va serde la mobilitat sostenible. Sota el lema del Cau de Tots2007/2008 (Som societat, cultura i medi ambient) unstres-cents escoltes i guies, des dels més petits (elspotes tendres), als més grans (trucs i caps), vanrecórrer els principals carrers responent a la crida dela MANI-FESTA-ACCIÓ organitzada per la demarcacióde Lleida/Solsona/Urgell.

L’Equip de Macrotrobades va ser l’encarregatd’amenitzar-ne el trajecte, aportant-hi la pedagogia il’humor i ho demostra el fet que el seu encapçalamentera un carro estirat per uns burros de dos potes i dosmans que s’anaven rellevant cada cert temps.

Més enllà de l’acte reivindicatiu, del ritme festiu i del’humor, el que hauria de quedar clar és el missatge il’acció. Una aposta clara perquè la mobilitat que exigeixla nostra societat d’avui i el medi ambient puguinconviure sense l’amenaça constant de la primera contral’últim. Perquè les persones som o, millor dit, la societatsom sobretot medi ambient. I això implica que unaprioritat de primer ordre per als nostres governants ésbuscar solucions sostenibles a la mobilitat de les

persones. Un cop s’executin i funcionin serà el nostredeure fer-ne un ús apropiat.

Organitzar d’aquesta MANI-FESTA-ACCIÓ, exigiad’entrada un posicionament ideològic i crític amb lasituació actual, per poder construir un futur millor. Esvan aportar solucions concretes a tres línies de treballque requereixen urgència, però sobretot idees pràctiquesi polítiques de sentit comú: les deficiències creixentsque presenta la majoria de la xarxa de ferrocarril delnostre país, la implantació real del transport solidari iel foment del transport interurbà no contaminant.

A partir d’aquí, a MEG apostem clarament pel ferrocarrili la bicicleta. D’una banda, perquè el ferrocarril és clauen la vertebració d’un país i fa iguals els diferentsterritoris que en formen part i les persones que hi viueni, de l’altra, perquè la bicicleta ha d’esdevenir el primertransport interurbà. Per això, des de les administracionss’ha d’afavorir la implantació d’un carril bici plenamentinterconnectat i amb les màximes condicions deseguretat, com també que els ciclistes gaudeixin de lamateixa protecció i consideració com succeeix a altrespaïsos europeus com ara Holanda o Dinamarca.

Finalment, la nostra acció requereix i suposa prendreun compromís clar: la transformació global s’ha de ferlocalment. Un compromís que demana la implicacióde tots els sectors de la nostra societat (ciutadania,entitats, institucions i administracions) per fer viablesles nostres propostes i revalidar així el missatge finalde Baden Powell.

Per un mónamb més cames i menys rodes

Per: Andratx Badia EscolàSecretari de la Demarcació de Lleida/Solsona/Urgell i de l’AEiG Lo Manaix de Lleida

Tres-cents escoltes i guies de tota Catalunya converteixen Tàrrega, perun cap de setmana, en la capital del moviment i la mobilitat sostenible

Per: Equip de la demarcacióde Baix Llobregat/Garrraf/Alt Penedès

S’apropen les Eleccions Generals i afirmacions com“fracàs a tots els nivells” o “tenim per davant un futurmolt millor assegurat, sobretot gràcies al nou Estatut”,tenen part de raó. Però, malauradament s’emfatitzensegons els interessos de qui se les fa seves, allunyantposicions, obstaculitzant la millora de les societats,perdent massa temps en discussions i cansant mésa la ciutadania.

Afirmacions com les anteriors podrien utilitzar-se perparlar d’un àmbit de gestió pública i privada mésconcret, com la mobilitat, un àmbit molt ampli iinterrelacionat amb altres com l’energia, l’economiai l’estil de vida.Falten inversions en reformes i noves infraestructuresde transport, però construir-ne com s’ha fet fins araprovoca impactes negatius: destrucció del territori,contaminació acústica i atmosfèrica, sobretot sil’energia utilitzada prové de fonts d’energia norenovables i contaminants.Què hi podem fer cadascú de nosaltres? Anar mésa peu als llocs, prendre’s la vida de forma més calmadai tranquil·la, anar en bicicleta, utilitzar transport públic,utilitzar menys el vehicle privat, compartir-lo.

I també ens calen més facilitats. Una mostra és elbicing a Barcelona, però s’han d’afegir altres pràctiques:un major nombre de carrils-bici, transport públic dequalitat, segur i més sostenible (més eficientenergèticament i que miri cap a energies renovables),vehicles amb combustibles nets i no tant cars. O, jaun pas més enllà, tenir menys necessitat en desplaçar-se: menys distància als llocs d’estudi, treball i consum.L’alta velocitat, que ja ha travessat l’Alt Penedès i elBaix Llobregat, segurament arribarà a Barcelona moltaviat, però quanta gent se’n beneficiarà? Segonsl’associació per a la Promoció del Transport Públic(PTP), el 94% dels catalans es podrien enllaçar ambun bon ferrocarril. Per això planteja invertir recursosper copiar el model ferroviari suís, que prioritzainversions rendibles en benefici dels trens quotidiansper sobre dels grans eixos aïllats d'alta velocitat i lesautovies. No seria aquesta una pràctica de mobilitatmés sostenible?

Bones pràctiquesde mobilitat sostenible

Per: Equip de la demarcació de Manresa

A quin cau de la zona creieu que podríem anar desortida de cap de setmana, amb transport públic?Uffffffff.... complicat, dels 19 agrupaments de lademarcació només arriba tren als caus d’Igualada iVallbona d’Anoia (fent transbord a Martorell), als causde Manresa, i als de Monistrol de Montserrat i Calaf.Amb autobús (sempre partint de Manresa, que és onhi ha més transport!!!) podríem arribar als caus deBalsareny, Navàs, Gironella i Berga, per la carreteranova hi seriem en un moment, però... s’hauria dequedar per agafar el bus a trec d’alba (abans de les7 del matí !!!) o sinó ja no podríem marxar fins latarda!!!

Per anar cap als caus de Súria, Cardona o Solsona,ens passaria més o menys el mateix, hauríem de sortirde bon matí amb el bus o al migdia!! I per anar aCalders o a Moià no hi ha bus fins cap a la una delmigdia!!!! .... a i curiosament diumenge no podríemtornar!!! Ondia!!! I anar a Sant Llorenç de Morunysés impossible, només hi arriba transport escolar!!!!Realment si dissabte, que hi ha més transports públicsi sortim de Manresa és gairebé impossible moure’tper demarcació.... com podrem tornar diumenge? Quetrist, altre cop segurament els hi haurem de dir alspares que ens vinguin a buscar!!!

“Que n’és de complicata comarques practicarla mobilitat sostenible”

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya és una associació extensa en elterritori i la seva diversitat es plasma en les particularitats dels gairebé140 agrupaments que tenim arreu de Catalunya i la Franja de Ponent.És per això que hem demanat a les diferents demarcacions que ensparlin i opinin sobre la mobilitat en el seu territori.

9

Per: Equip de la demarcació de Tarragona

18 de desembre de 2006: el primer AVE arriba al’estació de Perafor t, arriba l’alta velocitat a lescomarques de Tarragona. Grans estudis van preveurela transformació que patirien les nostres contrades perun tren.

En un any i poc més, som on pensàvem ser: el trend’alta velocitat ha servit per portar gent econòmicamentsolvent a Madrid i persones de negocis que ens venena visitar les nostres comarques (i no a quedar-se).La campanya iniciada a finals del anys noranta“COPALTAV” no era gratuïta. La planificació tan prioritàriad’una infraestructura com aquest AVE per aquí era iés una demostració del que és fer política per unsquants i no solucionar els problemes de la majoria degent del nostre territori. Per què era més necessari unAVE que un tren de Rodalies al Camp de Tarragona?O que uns autobusos de línia entre pobles d’aquestescomarques?

Des de la demarcació de Tarragona, volem denunciar,un cop més, que els problemes de mobilitat continuena la nostra demarcació i que l’AVE l’únic que ha fet ésfer més gran l’escletxa entre la mobilitat d’uns pocs ide la majoria, a més de potenciar encara més la fracturaentre la capital de l’estat i la realitat rural del nostreterritori.

AVE, el tren d’uns quants

Per: Jordi Pujol, Mabel Salguero i Laura SerratsCaps de l’AEiG Xiprers al Vent, Figueres

Com a societat hem de voler tendir a crear un paísmodern i capdavanter a Europa a diferents nivells,un d’ells la mobilitat sostenible.

Des de la Generalitat de Catalunya es proposentreballar diferents línies per tal d’assolir aquest objectiu.Es fan polítiques per reduir les emissionscontaminants, col·laborar en el foment d’una ciutatcompacta i mixta, potenciar el repartiment equitatiude l’espai, posar al mateix nivell tots els mitjans detransport, educar en la participació activa i internalitzarels costos ambientals i socials en el balanç econòmic.

Però, a l’hora de comparar la teoria amb la realitatens preguntem si en el cas de l’arribada de la MATno passa a ser més un interès econòmic que no pasun recurs per fomentar la mobilitat sostenible. Ja queens preguntem si la MAT en comptes d’actuar per lareducció d’emissions contaminants no farà el contrari.

A tot això hi sumem la reacció de l’administració: ferorelles sordes davant les queixes i demandes de lapoblació. Això no fomenta la participació activa, sinóla impotència de la gent davant les decisionsimportants.En aquest exemple concret, la MAT ajuda en la lluitacontra l’exclusió social? O està construïda peralimentar un transport públic que podrà ser utilitzattan sols per persones de nivell socioeconòmic alt,com ara l’AVE?

Nosaltres, com a educadors en el lleure hi tenimquelcom a dir. Primer de tot, la nostra implicació ésdirecta ja que afectarà a un dels nostres pilars: elpaís. El nostre entorn natural es veurà afectat a causade la construcció d’una infraestructura impressionant, que causarà unes emissions capaces d’encendreun fluorescent tan sols a l’acostar-se a línia. En segonlloc, des de l’escoltisme fomentem l’esperit crític i laparticipació activa. El fet que s’estigui creant unasocietat impotent davant les decisions pot provocarsentiments de frustració. I això pot dificultar la nostrafeina per educar joves crítics i participatius en i peral seu entorn.

Tot i que com a agrupament no ens volem posicionar,ja que existeixen diverses opinions dins de l’associació,podem concloure que ens preocupa veure elsproblemes que comporta la MAT a tots nivells. Hemd’obtenir eines i recursos per afrontar aquest repteamb les nostres unitats i fomentar uns valors coherentsamb els nostres ideals i respectuosos en ladiversificació d’opinions.

Cap a una mobilitat sostenible

Per: Equip de la demarcació de Vallès/Maresme

El Vallès Oriental és probablement la comarca quemés “intacte” manté el seu paisatge natural de lesrodalies de Barcelona. Per exemple, si puges a laMola, tens una fotografia perfecte de la diferènciaentre tots dos vallesos. Mires a l’Occidental i veuscarreteres i edificis per tot arreu, exceptuant el ParcNatural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac.D’altra banda, dirigeixes la mirada al Vallès Oriental,i exceptuant l’AP-7 i la C-17, encara pots veure moltbosc i molt camp, emmarcats pels Cingles de Bertíi el Montseny, a una banda, i el Corredor, a l’altra. Detotes maneres, segurament també és la més malcomunicada de les comarques que envolten Barcelona.

És cert que el Vallès Oriental necessita infraestructuresde transport. Però el quart cinturó, és realment unabona solució? No seria més fàcil obrir i adaptar la via

de tren que ja existeix des del Papiol fins a Mollet? Oarmar una flota d’autobusos de línia amb uns horarisdecents i uns recorreguts pràctics pels usuaris?D’aquesta manera també milloraria molt el trànsit ales carreteres.

Alternatives al quart cinturó

Per: Sergi SolàGrup de Defensa del Ter, Formador Formiga I

Tal i com entenem la nostra societat és necessària lamobilitat de persones i productes. No obstant, lespolítiques actuals de mobilitat només contemplen laconsideració de moure’ns com més i més ràpid millor,sense preocupar-se dels impactes de tot tipus queaixò genera. Per un cantó es fa necessària laconstrucció d’infraestructures arreu del país(desdoblaments de carreteres, les obres de l’AVE, latercera pista del Prat, etc.) i per l’altre es continuaapostant pel transport motoritzat i dependent delpetroli, una de les principals fonts d’emissions deCO2. Això fa que els plantejaments de mobilitatsostenible tinguin molt poca consistència.

De totes maneres, tant a nivell personal com quanexercim de caps hem de tenir presents quant i comens desplacem. També quan comprem productes uncriteri útil és esbrinar si un producte està produït aprop, i si és un aliment, si és de temporada.Si necessitem desplaçar-nos podem contemplardiverses opcions vàlides; des dels mitjans de transportcol·lectiu fins a anar a peu, passant per la bici o percompar tir cotxe. Està clar que la nostra elecciódependrà del temps disponible i del trajecte, ja queno és el mateix moure’s per la ciutat que percomarques.

Sovint el camí por ser la part més important del viatge,val la pena dedicar-l’hi cert temps. Hem d’aprendrea gaudir-lo.

Mobilitatinsostenible

11

El 60è aniversari de l’Agrupament Escolta i Guia Comte Jofre i Verge de Rocaprevera de Torelló, el més antic dela comarca d’Osona, ha servit d’excusa perquè es realitzés una exposició de fotografies sota el títol “60 anysd’escoltes a Torelló, segueix el camí”. En la mostra es podien veure un recull de 109 fotografies, la més antigade les quals és datada del 1949 i correspon a una sortida de caps a Sant Pere de Casserres.A l’exposició, també s’hi podien trobar material històric com un uniforme –una camisa beix i una faldilla de panade color marró– i un fulard –negre amb la vora blau cel– de les noies, d’abans que es fusionessin els nois i lesnoies o una tenda d’intendència, fulards d’agrupaments que han passat pels caus de Torelló, o la simulació d’unfoc de camp.

La celebració dels seixanta anys de l’agrupament a Torelló es va iniciar amb una caminada a finals d’octubre del’any passat i preveu altres activitats com una acampada a l’abril i l’edició d’un DVD amb un recull d’imatges.

Sis dècadesd’escoltisme a Torelló en fotografies

Aquesta és una mostra de les fotografies que van estar exposades a Torelló,cedides pels membres de l’Agrupament Escolta i Guia Compte Jofre Rocaprevera.

Les formacionsfa 50 anysPer: Demarcació de Manresa

Tots dos van començar a la “colla de novells” del Clan(actualment els Trucs – joves de 16 a 19 anys) i l’anysegüent ja feien d’ajudants, un a la Secció Unitària (quevindrien a ser les unitats de Ràngers i Pioners junts –nois i noies de 11 a 17 anys) i l’altre en el Clan.

La formació durant la dècada dels anys 60 del seglepassat començava amb el Camp Escola d’Informació(CEI) que estava adreçat a tots aquells nois que volienfer de caps o bé començaven aquell any a ser-ne. Enaquesta formació de cap de setmana els donaveninformació i els explicaven què era l’escoltisme. Els CEIestaven organitzats per cada Delegació Diocesanad’Escoltisme (DDE) que era el nom que rebia lademarcació que coneixem ara. Segons ens van explicar,el CEI que van muntar a Roda de Ter per Tot Sants del’any 1965 hi tractaven temes com la vida de BadenPowell, una breu explicació de l’escoltisme, les líniesde creixement o l’organització del moviment, i es feienxerrades sobre les branques de Llobatons, Minyons iRovers.Un cop ja feies de cap podies assistir al Camp EscolaPreparació (CEP), que normalment es feia per SetmanaSanta. Al començament eren formacions generals i allàmateix els caps es separaven per branques. Al cap d’untemps, a causa de la gran assistència , es va decidir

que cada demarcació faria la seva pròpia formació.En Francesc recorda d’aquests CEP com espais ons’establien forts lligams entre tots els que convivien enpatrulla, plens de recursos que estimulaven les activitatsa l’aire lliure, amb estones de cant, espiritualitat i bonhumor.

Al mateix temps, a principis dels anys 60 també esfeien unes trobades de formació permanent organitzadespel Moviment Scout Catòlic Delegacions Diocesanesd’Escoltisme Barcelona, Vic i Girona, on es reunienunes 200 persones a La Floresta (Barcelona). En aquestespai que es va convertir en un punt de trobada demolts escoltes històrics, es tractaven temes coml’educació i el país, es treballaven recursos com arales activitats al voltant dels focs de camp i, fins i tot,es feien curses Hébert d’obstacles. I, a més, algunespersonalitats van dur a terme formacions com ara l’OriolMartorell (fundador de la Coral St Jordi) que en va feruna per aprendre a cantar correctament o l’Alber tBoadella, que organitzà una espècie de monogràfic ambun Equip d’Expressió sobre “mímica i pantomima”. Finsi tot es van convertir en un espai per a poder parlarsobre temes que en aquella època estaven censuratsi per donar l’oportunitat a historiadors com Miquel Colld’explicar la història de Catalunya sense embuts.

En Francesc Serra i en Jordi Canet, membres del grup d’Antics Escoltes i Guies,van començar l’escoltisme a finals dels anys 50 quan van entrar a fer de caps al’Agrupament Escolta i Guia Cardenal Lluch de Manresa. Avui en dia viuenl’escoltisme com fa gairebé 50 anys, tot i que segurament les formacions que feienen aquella època eren una mica diferents a les d’ara.

13

A finals dels anys 60 les formacions es van descentralitzar cada vegada mési les demarcacions i els sectors (sots-demarcacions) van entomar aquestsprojectes. A Manresa, per exemple, el primer CEP de la branca Minyons esva fer a Juncadella el curs 66-67. És una època de grans canvis i, per exemple,fou llavors quan la branca de Minyons passa a dividir-se en dues unitats:Ràngers i Pioners.

Aquest és el recorregut que feien els nois, ja que l’escoltisme femení de lesGuies Sant Jordi tenia el seu propi sistema de formació (s’anomenaven FlorRoja, CEP,...). I, a més a més, elles només podien fer de caps a la branca deLlobatons (els nens de 8 a 11 anys).

Més endavant, en un replantejament general de la formació ja conjunta pelsdos moviments masculí i femení, es va fer molt d’èmfasi en les tres opcions:fe, educació i país. A cada sector s’iniciava la formació permanent convidant“un home bo” que donava pistes sobre la tasca educadora. Al Sector Manresaes feien a Calders i eren 4 o 5 trobades per curs en les que s’oferien recursos.Com a exemple es va introduir la dansa com a element pedagògic.

Tornant a la formació habitual, els Caps d’Agrupament es reunien a Trobadesde Caps d’Agrupament (TROCA) cada trimestre, i rebien formació i informació(similars a les Taules de Caps d’Agrupament (TACA) d’avui en dia). Allà hicompartien experiències i es buscava la complicitat amb altres agrupaments.

En definitiva, en Francesc ens conclou que “l’ofici” de fer de cap és una opcióde voluntariat, una tasca apassionant i un privilegi i que, tot i que ells veuenque algunes coses han canviat, l’essència de les formacions segueix sent lamateixa.

*Fitxa de la DDE de l’Oriol Martorell*Panflet de propaganda pel CEI

Per: Marc FranquesaTècnic en Relacions Públiques

“Al tornar de Bòsnia no potsestar igual i fer vida normalcom si no haguessis vist res”

Els truc de l’AEiG Gratallops de Pallejà i el Nostra Dona de la Salut, de Sant Feliude Llobregat, van participar l’estiu de 2007 en el camp de treball a Bòsnia iHercegovina per participar en el projecte de cooperació “Dobro-Dosli: Benvinguts!”.

Que hi ha a l’ombra dels Balcans acabada la guerra?Pobles destrossats, 60% d’atur, pocs aliments i cars,camps i muntanyes per desminar, l’economia agrícolai ramadera desapareguda, les fàbriques reduïdes aquatre parets foradades... i l’ajuda humanitària malrepartida o revenuda. Un tros de pa per acabar depassar el dia sobre un munt de runes.

A Bòsnia i Hercegovina s’ha demostrat que la pitjorcara d’una guerra arriba amb la pau. Després de lesarmes, és durant el període de post-guerra quan arribal’oblit de la comunitat internacional. Després de l’altoal foc, declarat a finals de l’any 1995, a Bòsnia –Hercegovina va començar una altre lluita: la de lareconstrucció dels edificis, dels mercats i de la vidade les milions de persones.

Catalunya, cooperació activaCatalunya va reaccionar ràpidament davant d’aquestconflicte després de veure la passivitat de la comunitatinternacional. Un exemple n’és Trenkalós, unaassociació sense ànim de lucre nascuda el 1998 apartir d’un projecte del Grup d’Estudis Pedagògics(GEP) i fruit de la necessitat de formar i educarvoluntaris en el marc de la cooperació internacional.I així és com des de 2004, aquesta associaciódesenvolupa el projecte “Dobro Dosli: Benvinguts!”,que consisteix en facilitar el retorn de refugiats deBòsnia i Hercegovina a les seves poblacions a partirde la seva dinamització econòmica.

Segons la Glòria Marcet, secretaria de Trenkalós, lagent sabia el que s’havia de fer: “aplicar un model desolidaritat participativa on els recursos per reconstruirles infraestructures els aportaven els ciutadans, elscomerciants, els currantes. Era cooperació de ciutata ciutat, de poble a poble, sense intermediarisinternacionals”. Però, al mateix temps, aler ta quemolts joves venen amb la idea de fer turisme deguerra: “aquest any anem a Bòsnia a un campamentde refugiats, l’any vinent a un orfenat de Nicaragua.

Trenkalós tenen clar que sense compromís nicontinuïtat no hi ha projecte ni ajuda possibles.

Des de el 2005 diversos agrupaments de MinyonsEscoles i Guies s’han compromès solidàriamentparticipant activament en els camps de treball decooperació organitzats per Trenkalòs, com és el casdel grup de joves d’entre 18 i 20 anys de l’AEiGGratallops de Pallejà i l’AEiG Nostra Dona de la Salutde Sant Feliu de Llobregat que van fer una ruta partintde Barcelona, fent escala a Sarajevo i arribant aMihatovici (camp de refugiats creat el 1995 per acollirsupervivents de Srebrenica. La idea de la ONU eraque només s’hi havien d’estar 2 anys. En porten 13),on van conviure amb famílies víctimes de guerra.

Allà van poder desenvolupar petits projectes decooperació, participar en xerrades i dinamitzar jocsper als infants. Al mateix temps, tots plegats espreparaven per assistir a una cerimònia molt especiali emotiva que es fa al Complex Memorial de Potocari,un macrocementiri on anualment s’enterren unes 600restes de persones trobades en diverses fossescomunes víctimes del genocidi perpetrat a la poblaciómusulmana.

15

Els joves van concloure la seva estada a Bòsnia iHercegovina amb una ruta a peu que els portaria finsa Sahbegovici, una petita població ubicada a la repúblicaSprska (República Sèrbia de Bòsnia – Hercegovina)que abans de ser arrasada pels Txètniks (guerrillasèrbia) es vivia de l’economia agrícola i ramadera. Hivan anar amb l’objectiu de rehabilitar cases i establiesper tal de revifar l’economia adaptant la zona per alturisme rural.

La Mireia Termes, coordinadora dels trucs del’agrupament de Pallejà destaca que “en el cas d’unpaís immers en la postguerra, l’ajuda humanitària noval, no fa falta menjar perquè el que es necessita sónprojectes que rehabilitin l’economia, les vivendes i,sobretot, les persones”. Una experiència com la deveure que les conseqüències d’una guerra són tantevidents 13 anys després de la seva fi, no deixaindiferent a ningú. Per això, tots els trucs implicats ipartíceps en aquest projecte, conclouen que al tornarno es van poder quedar igual i fer vida normal com sino haguessin vist res. Avui tots ells continuen implicatsen el projecte i aquest estiu repetiran l’experiència.

Per finançar els projectes Trenkalòsorganitza anualment la “Setmana delLlibre de Cooperació” a les cotxeresde Sants, conferències i tallers, i editala col·lecció de còmics didàcticstitulats El Món Per Un Forat – LlibresPer Pensar.Es poden comprar al local de Trenkalòsa Barcelona (C/ Floridablanca, 5) o através del web www.trenkalos.org i ala llibreria Altaïr www.altair.es.

Per què s’ha triat l’aigua com a lema pel 2008? L’aiguaés vital per la nostra salut i un funcionament correctedel nostre cos, som gairebé un 70% d’aigua. L’aiguatambé és necessària per moltes altres coses: la nostrahigiene personal, cuinar, netejar les nostres cases...L’aigua és sinònim de vida. Malgrat tot, darreramentsentim els nostres homes del temps que ens alertenque no plou prou. Els rius porten poca aigua, els hortsno es poden regar, les reserves d’aigua es van reduinti vivim sota l’amenaça de restricció del seu consumsi la situació no canvia. Però la manca d’aigua, perdesgràcia no és un fenomen recent ni exclusiu de casanostra. Els escoltes i guies volem pensar plegats enels problemes d’abastament de l’aigua als nostrespaïsos, però sobretot, recordar-nos del milió depersones al món que els manca l’accés a aigua potable,exposant-se a malalties i fins i tot la mort.

Per què el 22 de febrer? Es tracta d’una grancoincidència, va ser un 22 de febrer que varen néixerRober t Baden Powell i Olave Saint Clair Soames,fundadors de l'escoltisme i del guiatge respectivament.Per això, anys més tard es va decidir celebrarconjuntament aquesta data a nivell mundial. Cada any

els escoltes i les guies celebrem la Diada del Pensamenti ens enviem missatges de pau i amistat els uns alsaltres per tot el món, és un gran dia per recordar elsamics que tenim al moviment escolta i guia i fer-nede nous.

Com podem celebrar la diada del pensament? Podempreparar una pila d’activitats adaptades a totes lesunitats per tal d’aprendre i explorar diferents aspectessobre l’aigua. Podeu trobar algunes propostesinteressants a l’enllaç especial al portal web de MEGwww.escoltesiguies.cat i a www.worldthinkingday.orgon també hi ha espai per compar tir les vostrespropostes amb la resta de caps del món, i enviarmissatges d’amistat a tots els agrupaments. La diadadel Pensament és una molt bona opor tunitat percelebrar la fraternitat universal i per treballar a lesnostres unitats la dimensió internacional del nostremoviment. Obrir les por tes més enllà del nostreagrupament i conèixer que per un dia, nens i nenesd’arreu del món comparteixen pensaments i activitatsens ajuda a explicar en què consisteix aquest movimentd’abast mundial al que formem part.

Per: Laia López OntiverosCoordinadora de Relacions

S’apropa la Diada del Pensament, dia de celebració per a tots els escoltes i les guiesdel món. El lema per el 2008 és “Think about water” (pensa en l’aigua) i es centraen la importància de l’aigua per la nostra salut, en la importància de l’accés a aiguapotable per a tots els nens i nenes del món, i en conseqüència, en la importància delseu consum responsable.

22 de febrer:Diada del pensament

17

Per què és tant important la figura de MossènAntoni Batlle per a l’escoltisme català?Perquè va ser l’home capaç de continuar l’escoltismei donar el seu testimoni. En resum, era un graneducador.

Per què fou Mossèn Batlle la peça clau per a laseva continuïtat?Mossèn Batlle com a capellà, fou empresonat al inicide la guerra civil i així pels vencedors se’l consideravauna persona de fiar. Durant el seu exili a Suïssa,concretament a Zurich, Mossèn Batlle conegué coms’estructurava allí l’escoltisme suís: catòlic, protestant,germànic i llatí. Dins de l’unitat es respectava ladiversitat i això és el què el va fer veure que a l’estatespanyol podia haver un escoltisme, però respectantla diversitat i realitats nacionals existents.Així és com, de retorn a Catalunya just després de lafi de la guerra civil, cridà als nois amb qui abans dela guerra havia compartit l’activitat escolta, un d’ellsera jo. Al cap d’un temps, aquest grup de nois aplicarenels coneixements rebuts de Mossèn Batlle perdesenvolupar l’escoltisme a Catalunya.

Vosaltres teníeu alguna mena de contacte ambAntoni Batlle mentre estava a l’exili?No. Jo una mica sí, perquè tenia un cert parentiu iem volia fer anar a Suïssa, cosa que finalment no esva aconseguir. El contacte amb ell es reprengué quanva tornar.

L’escoltisme als anys 50 es feia plenament a laclandestinitat?Es feia aprofitant de la posició que tenia l’esglésiaperquè tenia un pes. Diguem que l’església ens vaservir molts cops de paraigües per poder fer lesnostres activitats.

Com i on feien l’escoltisme en època franquista?Jo era de l’Agrupament Escolta Mare de Déu deMontserrat. Mossèn Batlle aconseguí que la parròquiade la Bonanova considerés com a propi amb el nomde “catecisme de Sant Magí”, un localet al carrerCalaf tocant a Muntaner. Allí hi havia l’escola SantaFlorentina i s’aprofità l’habitatge dels porters per fer-

ne el cau, servint-se del nom com a tapadora. Elnostre cau era la caseta dels porters de dos plantesamb una escala de cargol.

En aquest local ens reuníem uns 30 o 40 nois i fèiemtot allò que es fa en un cau, amb la particularitat queMossèn Batlle ens feia cantar mentre ell tocava elpiano a cada reunió. Ens trobàvem un o dos copsper setmana i, també, fèiem Campaments; anàvema finques de pares, d’amics i coneguts, com a Vidrào Sant Pere de Clarà, on la intimitat era respectada.

Quin és el llegat que va deixar Mossèn Batlle?Mossèn Batlle ens cridà a tots els que havíem estata l’Agrupament Mare de Déu de Montserrat,concretament els de la colla Francesc Soliguer, delClan Joan París, per continuar la seva tasca educativa.Nosaltres fórem els que després endegarem eldesplegament de “Minyons Escoltes”.En el grup hi havia en Jordi Galí (pedagog), elsgermans Martorell Josep (arquitecte), i Oriol (directorde la Coral Sant Jordi), els metges Josep MariaFigueras i Raimon Cornudella, els tècnics Clos,Casanovas i Sunyer, el decorador Jordi Vilanova,l’escriptor Jordi Sarsanedas i l’enginyer Rafel Izardentre altres. Érem jovenets, entre 14 i 16 anys i somels que després fórem dirigents des de ComissarisGenerals i de Branca de Minyons Escoltes.

“L’església serviade paraigües perpoder ferescoltisme”Jordi Bonet Arquitecte en cap de la Sagrada Família

*

I parlant d’avui dia, en quina situació es trobenles obres dels túnels de l’AVE per la SagradaFamília?Doncs estem lluitant. El què ens ha de quedar clarés que voler fer passar un túnel de 12 m. de diàmetrearran dels nostres fonaments és una temeritat. Atocar de la Sagrada Família hi ha un túnel que passapel carrer Provença (línia 5), per sota d’aquest pelc. Marina un altre (línia 2), i no passa res perquèestà a una distància prudencial. Però l’AVE ha depassar a més profunditat per sota de la línia 2. Quépassa? Doncs que ja no és el mateix terreny. És adir, no és del període quaternari, sinó que del terciarique està format per sorra, aigua i argiles. Per tant,la solució que donen és una amenaça per al’estructura atrevida i única de la Sagrada Família.Les voltes amb trencadís situades a gran alçadapoden trencar-se i s’han desprendran fragments.Nosaltres hem presentat un recurs al tribunal del’Audiència Nacional amb informes tècnics quedeterminen que el risc no és zero i, per tant, l’últimadecisió està en mans de la justícia. Si hi ha unstècnics del Ministeri que asseguren que no potpassar res, altres creuen que sí i que cal reconsiderarun traçat que malgrat que fa vuit anys fou consensuatper uns polítics, ara cal reconsiderar-lo, ja que hiha alternatives.

E

Jordi Bonet és l’arquitecte en cap de la SagradaFamília. Enmig d’un escriptori envoltats deplànols de les plantes de l’edifici obra de Gaudí,vam poder conversar sobre el passat escoltai sobre la seva tasca al capdavant de l’obraarquitectònica més espectacular de Barcelona.D’ell en destaca la seva sobrietat als seus 82anys i la seva habilitat per recordar els nomsi cognoms dels seus companys del cau,l’Agrupament Escolta Mare de Déu deMontserrat de Barcelona, conegut perquè fouon Mossèn Antoni Batlle va poder reiniciar lapràctica de l’escoltisme a Catalunya. D’aquellstemps en recorda, per exemple, el seu primercampament del que explica que “el vaig ferper Pasqua de l’any 1936 a Castelldefels, quantenia 10 anys i la primera nit de campamentvaig dormir a la tenda de Mossèn Batlle amb2 nois més cosa que em va emocionar molt”.

DE PERFIL:

Torres de defensa durant la Guerra CivilSegons ens explica el Sr. Bonet, últimament s’han descobert unsescrits que on s’explicita que hi havia un pla per acabar ambl’església per part dels exaltats i els revolucionaris durant la GuerraCivil. Això explica que concretament a la Sagrada Família el directorde l’escola que era un capellà, home estimat pel barri, sel‘assassinés pocs dies després del 19 de juliol. També es cremal’escola i l’estudi de Gaudí, perquè s’havia anar a destruir tot elque “s’enverinava” amb la doctrina cristiana i eliminar aquellsque feien coses bones. Eren uns republicans que no estaven d’acordamb la República perquè volien una república llibertària. Per ells,no havia de quedar res de la Sagrada Família i van destruir lacripta, on hi havia la parròquia i volien, fins i tot, volar les torres.Sort n’hi va haver d’un dirigent d’Esquerra Republicana que va dir“no, home no! El què s’ha de fer és pujar les metralladores a daltdels ponts que hi ha entre les torres i des d’allà aturar si venenels feixistes”. I això és el què va salvar els quatre campanars.D’aquesta manera, la Sagrada Família es va convertir en una torrede defensa.

*Fotografies de la promesa de Jordi Bonet a Valldoreix, 14 de novembre de 1943 on s’hi pot veure Mossèn Batlle.

*

Quin any vas entrar al’agrupament?J .C: Va ig es ta r de capd’agrupament del 1967 i vaig ser-hi fins el 1977. Al 1966 enMossèn Bellissa va engrescar ados joves: en Josep Mº Caldereri en Josep Pérez - Franco que vanobrir una secció de Minyons. Al’any següent, van decidir buscara lgú per exerc i r de capd’agrupament. Jo era unapersona molt activa als Lluïsosi m’ho van demanar per tal demuntar una estructura organitzadai resoldre el problema pedagògic,reunir-me amb els pares, buscarcaps i ajudar-los en la tasca demonitor.G.M: Vaig entrar al segon any de

Castors, amb 7 anys (al 1993), era molt petita inomés recordo que cada dissabte tenia moltes ganesd’anar al cau a jugar amb els meus amics i amigues.

Com era el mètode quan hi vas entrar?J.C: El plantejament era molt clar: fomentar elcreixement de la gent jove en la natura, donar ales alcompanyerisme, enfortir l’arrelament al país i fomentarel compromís amb la solidaritat i el cristianisme.G.M: Amb personalitat pròpia, com tots elsagrupaments del sector I de la demarcació delBarcelonès: “progre”, amb esperit crític, amb moltagana de muntanya, de par tir amb un projectesengrescador.

Com ha influenciat el cau en la teva vida?J.C: Ha estat un dels negocis més rentables de lameva vida. Juntament amb la seva dona, l’escoltismeva ser un revulsiu en les nostres vides, ens vamimplicar moltíssim, tan ella com jo, i ens ha deixatmolts bons amics i, fins i tot, els padrins del nostre

enllaç van ser quatre monitors de l’agrupament.G.M: Moltíssim! Conèixer tants llocs i situacionsnoves però sobretot ha influenciat molt en la maneravalorar les coses, treballar, relacionar-te, pensar, estaramb els amics. Som la mateixa colla de tota la vida,el cau és el nostre punt de trobada.

Quin record tens dels teus companys de cau?J.C: Me’n recordo de molts d’ells, sobretot els de laprimera generació de caps: els germans Lluís i JosepMaria Batlle Argell, l’Enric Sabadell, la Magda Soler.G.M: Gairebé tots els que van començar amb mi acastors encara estan al cau, pel camí ha passat moltagent i des de Ràngers que hem anat pujant junts iavui.

En honor al 50é aniversari de l’AEiG Lluïsos deGràcia, s’ha enterrat un cofre que tots els membresde l’agrupament han omplert de records i l’hanamagat en un lloc secret de la Catalunya central.Quin objecte et guardes del teu pas pel cau?J.C: El fulard.G.M: En el cofre dels 50 anys hi vam posar un recordper unitat: els ràngers de l’any passat un DVD ambuna pel·lícula que vam fer de projecte i un recull defotos.

Quin és el millor record?J.C: M’he quedat amb tants bons records que note’n podria dir un de sol.G.M: Els millors records són dels campaments engeneral, però sobretot els que vaig fer de Pioners iCaravel·les.

De que estàs més orgullós/a del teu pas perl’agrupament?J.C: D’haver ajudat a introduït les akeles femeninesa finals del 1967.G.M: D’estar en un equip de caps molt fort, de tenirmolts nens a l’agrupament, del treball que s’hi fa engeneral.

Medalla d’Honorals Lluïsos de Gràcia

L'Agrupament Escolta i Guia Lluïsos de Gràcia de Barcelona va rebre la Medallad'Honor de la ciutat de Barcelona per la trajectòria dels 50 anys d’aquest agrupament.El premi l’atorga l'Ajuntament de Barcelona a persones i col·lectius que s’handistingit per una trajectòria llarga i intensa de servei a la comunitat. És per aquetsmotiu que hem reunit les experiències del que va ser el primer cap de l’agrupament,en Jordi Cassó, i d’una actual cap de Pioners i Caravel·les, la Georgina Marín.

21

La Fundació Josep Sans de Minyons Escoltes i Guiesde Catalunya atorga beques per a projectes que duguina terme agrupaments en els següents conceptes: perl’elaboració de la Memòria dels Campaments d’estiu,

1.000 ; per a la par ticipació en formacionsinternacionals, 2.000 . La data límit d’entrega delsprojectes és el 15 de febre. Per a més informacióescriviu un correu electrònic a info@fundaciojsans.cat

Per: Comissió organitzadora de l’acte

Montserrat va acollir el passat mes d’octubre un altreacte de celebració del Centenari de l’Escoltisme. Entrediverses edats i procedències s’hi troben, també, anticsescoltes del País Valencià, de les Illes Balears i delPrincipat.

La muntanya va despertar amb un bon sol i a primerahora ja es veien els fulards dels i les escoltes entre lesparades de mel i mató. A la plaça de Santa Maria, sonaval’himne de la jornada “Un món, una promesa” i es repartial’esmorzar. Tot seguit, el monjo responsable dels escoltesde Montserrat, en Josep Maria Henríquez, va donar labenvinguda als més de tres-cents participants d’un ampliventall d’edats i procedències. L’activitat destacada delmatí va ser el raid que es va fer fins a Sant Miquel,repassant al llarg del camí la història del moviment anivell mundial i nacional. Vora l’ermita es va descobrirla placa del centenari que romandrà fixada en una roca

montserratina perquè tot escolta tingui un lloc bo enaquells verals tan emblemàtics.

A la tarda es va fer la celebració presidida per l’arquebisbede Barcelona, Mns. Lluís Martínez Sistach. De l’eucaristiacal subratllar la benvinguda del pare abat recordant atots els i les escoltes que aquella casa també és seva,l’acte simbòlic donant terra procedent d’arreu dels PaïsosCatalans per plantar una jove olivera a Can Cadena (laseu de l’Oficina de Serveis Generals de Minyons Escoltesi Guies), el ball del gegant Baden Powell dins la basílicai les bombolles de pau dels castors.

L’animació i els balls a la plaça van donar pas al berenari l’hora dels adéus que va cloure una jornada d’aniversariben emotiva. Fou una oportunitat per valorar i agrair lariquesa que ha aportat l’escoltisme i el guiatge a tantespersones d’aquí i d’arreu.

Celebració Centenàriaa la Muntanya de Montserrat

Bequesde la Fundació Josep Sans

Fe d’errada: en el passat Correu, a la pàgina 23, on es descriuen les dates de l’operació Aiguabarreig,on està escrit “any 2007” el correcte és “any 2008”.

23

La recuperació de la memòria històrica mitjançantl’explicació per part dels mateixos protagonistes quela van viure, és una manera de fer la història méspropera tot i el pas dels anys i el traspàs de generaciórere generació. Les històries explicades en primerapersona poden arribar a concretar uns detalls que sónpercebuts pel lector com uns fets més propers i reals.Per això, aquestes monografies han estat escrites ambla col·laboració conjunta dels Antics Escoltes i Guiesde la Fundació Josep Sans i, per sobre de tot, s’hanprioritzat les seves vivències personals en el relat delsfets.

Molts dels que avui en dia formen part de MinyonsEscoltes i Guies, coneixen la història i els fets que hanmarcat el provenir del nostre país, però pocs tenenconeixement que el moviment escolta i guia i, potserel seu propi agrupament, van participar-hi activament.Les monografies, doncs, serveixen per donarprotagonisme a aquells que, molts cops, han quedaten l’anonimat i per explicar anècdotes que pot semblarque hagin perdut pes amb el transcurs del temps, peròque val la pena tenir-les presents.

Ens referim als fets del Montnegre, l’acció dels escoltesdurant la Guerra Civil, la Caputxinada, la creació del’Associació Catalana de l’Escoltisme, el paper que vanjugar persones com Mn. Batlle, Batista i Roca, entrealtres. Històries que des del Grup d'Antics Escoltes iGuies s’han cercat un seguit de persones com JordiPor ta, president d’Òmnium Cultural, Jordi Bonet,arquitecte en cap de la Sagrada Família o Genís Samper,historiador, que han fet memòria per donar-les a la llum.Tots ells, han estat molt actius i participatius alhorad’aportar-nos material, recursos gràfics i, sobretot, laseva pròpia veu per transmetre’ns l’experiència viscuda.Però també n’hi ha molts que no han tingut espai i que,de ben segur, la seva experiència és tant o mésinteressant que la que hem explicat.

Divulgant el què vam ser i passar es pot donarimportància al moviment centenari del qual formem ique al nostre país és present des de fa gairebé 80 anys.Perquè creiem que fer memòria i donar-la a conèixerha de ser una tasca constant i duradora. Recuperaraquells fets que van marcar generacions passades ensfarà entendre el perquè ens trobem on ens trobem.

Fem memòria,fem històriaPer: Conxita Falcó

Antics Escoltes i Guies de la Fundació Josep Sans

En aquest Correu hi ha inclosos els primers fascicles dels “Memorialsde l’Escoltisme”, un projecte de recerca històrica on hi participen elgrup d’Antics Escoltes i Guies amb el qual es pretén divulgar i donar aconèixer aquells fets més rellevants de la història de l’escoltisme alnostre país.

En aquest número de la revista El Correu fem entregade la primera monografia que explica la pujada ala Pica d’Estats per part d’un grup de joves escoltes,encapçalada per Mossèn Antoni Batlle i que coincidíamb el dia que s’iniciava la Guerra Civil Espanyola.

Què faràs aquest cap de setmana? La Maria agafarà un avió low cost a Girona i passaràel cap de setmana a Itàlia. En Pep s’entretindrà el diumenge travessant camins icreuant rieres amb el seu 4x4 pel Pirineu. La familia Casadellà aniran dissabte encotxe a València per veure l’Oceanogràfic i tornaran diumenge…I tu? Coneixes algunamanera de passar-t’ho bé sense causar un impacte ambiental tan alt amb els teusdesplaçaments?

Per: Servei de Campaments i més

Nosaltres anem a peu,i vosaltres?

ACTIVITAT EDATSActivitat nº 3 “Dona’m un respir” De 4 a 12 (16) anysActivitat nº 7 “A les fosques” A partir de 12 anysActivitat nº 36 “Circuleu, si us plau!” De 10 a 14 anysActivitat nº37 “Sorolls espantosos” A partir de (7)10 anys

Lleure a peu i en biciLes activitats de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya,com els campaments, les rutes de muntanya i les rutesen bici són un tipus un lleure alternatiu a aquell modelconsumista de fer molts quilòmetres per dia i amb uncontacte accelerat i superficial amb els indrets visitats,que molts cops acaben sent destins massificats imercantilitzats. Des de la nostra associació apostemper recórrer el país pam a pam, sense presses, trepitjanti suant els camins, coneixent masies i poblets que nosur ten als mapes, gaudint de les sorpreses ques’amaguen a cada racó i que passen desapercebudesals viatgers “ultra-ràpids”. A més d’afavorir vivènciesmés autèntiques, les nostres acampades i rutesdisminueixen l’impacte ambiental, ja que substituïm lesrodes per les cames com a mitjà de locomoció i labenzina pels entrepans com a font d’energia.

Accés en transport públicPer arribar als diferents racons del país que trepitgemen les nostres sortides promovem l’ús del transportpúblic per educar els nois i noies en el seu ús i contribuiraixí a formar ciutadans actius en la defensa de la mobilitatsostenible. Som usuaris habituals dels ferrocarrils dela xarxa catalana, dels autobusos interurbans i tambédels autocars llogats per arribar a aquells indrets a onno hi arriba la xarxa pública. Des del servei deCampaments i més facilitem l’accés als terrenysd’acampada en transport públic informant de com fer-ho a les fitxes disponibles a la pàgina web.Quan ens haguem de desplaçar en vehicles privats(dièsel) o en autocar llogat, una acció que podem ferper reduir les nostres emissions contaminants és omplirels dipòsits amb biodièsel, actualment present en unbon nombre de benzineres.

Recursos:- fitxes dels terrenys d’acampada amb informació

de com arribar en transport públic a:www.campaments.cat

- activitats lúdiques per treballar el tema de lamobilitat amb grups infantils i juvenils:Hàbitat: guia d’activitats per a l’educacióambientalde T. Franquesa i altres,(Ajuntament de Barcelona, 1998)

• Llistat benzineres amb biodièsel: www.energias-enovables.com/paginas/Combustible.asp• Guies de transport públic: www.laptp.org• Transport públic a Catalunya: www.tvcatalunya.com/atm• Rutes de transport públic a Catalunya: ptop.gencat.net/vullanar• Mapes de transport públic: www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/mobilitat/public/mapes/index.jsp• Cercadors d’horaris europeus: http://reiseauskunft.bahn.de/bin/query.exe/en?newrequest=yes&protocol=http:&

www.uic.asso.fr/applications/horaire/horaire-europe-carte.php

Una publicació?Des de Minyons Escoltes i Guies deCatalunya sempre hem tingut la voluntatde proporcionar eines per la reflexió,el debat i l’acció als agrupaments, a lesdemarcacions, a les formacions.

Nova?Acabada de sortir de la impremta, fruit del que s’haviscut al moviment aquest últims anys, especialmenttotes les trobades de debat sobre el mètode a lesBranques.

Què ofereix aquesta publicació que no tinguin lesaltres?Teníem el Llibre del Cap, escrit el 1989, esgotat famolts anys i que molts caps ja no coneixen. Compassa amb els pensaments d’en Kim Franch, el pedagogque va endreçar i anomenar els elements del mètodeescolta i guia tal i com avui dia l’entenem, hi ha matisos,referències, aportacions de la vida d’aquest món nostre

que no s’atura: els contextos canvien, els llenguatgess’adapten, les idees metamorfosen... I, de

tant en tant, fem una breu aturada,preocupats pel futur, investiguem elpassat sense voler deixar d’estar arrelatsal present.

Per què el títol Codi obert.Programari lliure per a caps?Perquè aquesta metàfora informàticaexpressa el sentit que el moviment hemvolgut donar a la publicació. Enlloc d’uncodi tancat s’ofereix una proposta quenomés viurà si cada cap, cada equip icada agrupament se la fa seva. S’havolgut fer senzilla la lectura, però tambémotivar la relectura enriquidora queprovoqui noves reflexions per aprofundiren la tasca del dia a dia a l’agrupament.

L’estructura ha estat pensada per acostarels seus continguts als lectors.S’organitza en tres blocs diferenciats.En el primer, el social, hi ha reflectidesles dues propostes centrals delmoviment: la ideològica, el sentit de lanostra presència, el perquè del nostreescoltisme; i l’educativa, el nostre estilde fer educació per fer avançar la societatcatalana vers els valors i els principisassenyalats.El segon bloc, el comunitari, fa referència a tot allò queté a veure amb la concreció d’aquesta proposta en lapròpia comunitat: l’agrupament i les branques.I, ja per acabar, el tercer parla de la persona, el cap,facilitant una connexió amb les pròpies vivències coma educador.

I qui són aquests personatges?Són la Laia, l’Octavi, la Marga i elGuillem; un equip de caps, comqualsevol del moviment,amb les seves històriespersonals: estudis,feines, aficions... i ambel seu compromís pereducar nois i noies id’aquesta maneratransformar l’entorn iaixí fer el món un xicmés feliç per tots.Unes historietes decòmic introduirancada capítol, peròtambé s’han proposatfer bona companyiaal lector durant tot elllibre, perquè elsrecordi els dissabtesi de tant en tant elsenyori.

Codi obert.Programari lliure per a caps

Codi obert. Programari lliure per a caps, és la nova publicació de MinyonsEscoltes i Guies de Catalunya en la qual es recull la proposta ideològicai educativa que fa l’associació, l’actualitza per a la societat d’avui, la adaptaper a cada grup d’edat (les branques) i l’emmarca en el si dels agrupaments,la base del moviment.

25

Per: Equip Pedagògic General

Ben aviat a la tauleta de nit

Durant el curs 2005-2006 es va treballar per tal quetot Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG)conegués què eren els PEE i la importància de laparticipació del Moviment en aquests. El curs següentva ser una fase de consolidació i expansió on es vaaconseguir la implicació dels agrupaments en els PEEd’alguns municipis i s’ha interioritzat la importància dela seva tasca educativa a la comunitat i la necessitatde participar en els PEE com a oportunitat dels mateixosagrupaments per incidir en l’entorn.

Alguns exemples de les accions realitzades en els PEEdels agrupaments de Minyons Escoltes i Guies deCatalunya, són:

AEiG Joan Pons (Girona)L’agrupament ha participat en projectes d’interèssocial com la castanyada, una diada de tallers, elcarnestoltes a Girona, el Cau al carrer, el cau a cau.

AEiG Sant Adrià (Sant Adrià de Besòs)En el “Projecte Plaça” es va fer amb la iniciativa del’agrupament de dur a terme unes activitatsespecífiques que pretenen reforçar la col·laboracióentre les AMPES i l’agrupament, millorant la tascaeducativa del barri.

AEiG Sant Cugat (Salt)Conjuntament amb vàries entitats locals i agentseducatius, l’agrupament va participar en la Gimcanade la interculturalitat per Salt, Diada de Tallers, Xerradapels pares, mares i la gent del barri, Carnestoltes deSalt, Cau al carrer, Descoberta a Salt, etc.

AEiG Indika (Palafrugell)Creació de dos nous espais d’educació en el lleurea l’estiu, un casal i unes colònies, per a aquellsinfants i joves amb dificultats econòmiques

AEiG Mª de Deu del Montsant - Verge del cim (Reus)Un casal d’estiu que es fa a les instal·lacions del’escola Sant Pau i en col·laboració amb altres entitatsdel barri. A més a més, durant el curs l’agrupamentha iniciat un Cau a l’escola que es fa un dia cada lasetmana, per la tarda, després de la jornada escolar.

AEIG Guillem de Montrodon i AEIG Tsunami (Vic)Els dos agrupaments treballen conjuntament per feruna matinal on hi ha diferents jocs tradicionals dediversos països i adreçats a tots els infants de Vic.

AEiG Xiprers al Vent (Figueres)Va participar en el PEE mitjançant una Gimcana dela interculturalitat per Figueres, Diada de Tallers,Xerrada pels pares i mares i la gent del barri, Cau alcarrer i participació del cau a cau.

AEIG Montnegre – Josep Carner: barri de GràciaPer tal que la tasca de voluntariat de l’agrupamentarribi a més infants del barri es va becar algun nen/a,una excursió de cap de setmana en què es proposaque cada noi/a vingui amb un amic i, paral·lelament,es va treballar la formació dels caps per tal de millorarla tasca que realitzen.

Durant el curs 2007 / 2008 es pretén que els PEE esconverteixin en un projecte propi per als agrupaments.Al mateix temps, s’han començat a obrir nous projectesde participació a nous municipis. Els PEE es trobenara en un moment caracteritzat per l’heterogeneïtatdels processos, estats i fases de cada un delsagrupaments que hi participen per això cal seguirtreballant per tal de teixir entre tots una xarxa educativamolt ben cohesionada i això requereix un treball benarticulat, coordinat i coherent de tots els organismesque treballen en l’atenció i l’educació dels membresmés joves de la societat catalana.

Els agrupaments implicatsen els Plans Educatius d'Entorn

Per: Campaments i més

Els Plans Educatius Entorn (PEE) són una tasca educativa amb i per a la comunitaton el treball en xarxa és indispensable, tant per poder fer l’activitat diària amb elsnens i nenes (la participació i el treball conjunt en petits grups) com per poderoferir als infants una educació integral (treballant conjuntament amb tots el agentseducatius del territori). Una tasca feta amb el català com a llengua vehicular i capa la cohesió social.

www.escoltesiguies.cat