Jordi Feu i Gelis

Proposta pedagògica per a joves escoltes i guies

Mètode de Truc

Jordi Feu i Gelis

Proposta pedagògica per a joves escoltes i guies

Mètode de Truc

Autor: JordiFeuiGelis

Comissióredactora:DanielPalauiVidal,LlucPejóiCliment(coordinadors)-ÀmbitdeMètodeiFormació

TriniMolistiSolvas-ComissariatGeneral

MireiaRocaiSala,IvánSibillàGarcía-TaulaPedagògicaGeneral

GuillemVendranasiFranch-EquipdeFormaciód’Animadors/esdeTruc(FORTRUC)

JordiFerreriFontanet(apartat3:Elsjovesenl’escoltismemundial)

Coordinaciótècnica:CatalinaParpaliPizà

Col·laboradors:MarioDíaz,SaadZian-WorldOrganizationoftheScoutMovement(WOSM)

Agraïments: EscoltesCatalansiFederaciód’EscoltismeValencià

Fotografiaportada:XeviVilaregutSaez

Fotografiesinteriors:AEiGComteJofreVRocaprevera,AEiGErol,AEiGLoManaix,AEiGMaredeDéudeNúria, AEMontnegre,AEiGMontpalau,AEiGMontserratXavier(BrunaRicart),AEiGPladel’Estany, AEiGRudyardKipling,AEiGTsunami,DemarcacióBarcelonès,DemarcacióCatalunyaCentral, FederacióCatalanad’EscoltismeiGuiatge,TRUCADA,KrappweisiarxiuMinyonsEscoltesiGuies deCatalunya(MEG)

Correcciólingüística:IaGumàEsteve

Disseny:MarSerraMoya

Edita: MinyonsEscoltesGuiesSantJordideCatalunya

Valldoreix(Barcelona),2012

Col·lecció: Drecera,3

Primeraedició,novembrede2012

ISBN13: 978-84-616-1681-7

Dipòsitlegal: B-31364-2012

Impressió:CEVAGRAF,SCCL

Aquestaobraéslliureiestàsotmesaalescondicionsd’úsd’unallicènciaCreativeCommons.Espotredistribuir,copiarireutilitzar,sempreiquanesfacisenseafanydelucreiesmentantelseuautor:MinyonsEscoltesiGuiesdeCatalunya.Espottrobarunacòpiacompletadelallicènciaa: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/deed.ca

Soulliurede:

copiar,distribuiricomunicarpúblicamentl’obra

fer-neobresderivades

Amblescondicionssegüents:

Reconeixement.Heudereconèixerelscrèditsdel’obradelamaneraespecificadaperl’autoroelllicenciador(perònod’unamaneraquesuggereixiqueusdonensuportorebeusuportperl’úsquefeul’obra).

Nocomercial.Nopodeuutilitzaraquestaobraperafinalitatscomercials.

Compartiramblamateixallicència.Sialtereuotransformeuaquestaobra,oengenereuobresderivades,noméspodeudistribuirl’obrageneradaambunallicènciaidènticaaaquesta.

Aixòésunresumdeltextlegaldelallicènciacompleta:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca

Encol·laboracióamb:

«Cappersonanopotconsiderar-seeducadasinotélabonavoluntat,eldesigilacapacitatentrenada

perferlapartquelitocaeneltreballdelmón.»

Robert Baden-Powell

Presentació

Primera Part /El context en el qual s’inscriu el mètode

1. Aspectesintroductoris2. Elsjovesenlasocietatd’avui3. Elsjovesenl’escoltismemundial:labrancadeTrucilaseccióRòver4. LabrancadeTrucalsagrupaments

Segona Part/El nou mètode

5. LaunitatdeTruc6. ElsobjectiusdeTruc7. L’organitzaciódeTruc8. LametodologiadeTruc 8.1.Lesdimensions 8.2.Lesfases 8.3.Elsdinamismes9. L’animador/a10.Solucionari

Índex

11

13

14182430

35

36466064666892

100106

PresentacióElllibrequeteniualesmanstancaunaqüestióobertaenlapropostapedagògicadeMinyonsEscoltesiGuiesdeCatalunya,jaquecompletalarevisiódelsmètodesrecollidaperalarestadebranquesdel’escoltismeielguiatgeenelllibreCodi obert. Programari lliure per a caps,editatelfebrerdel2008.Aquestllibreés,doncs,enpartinomésenpart,laresoluciód’unatascapendent,d’unafeinaendarrerida.

Perquèeltempsnopassaenva,iaixòfaque,totiserunvolumcomplementaridelCodi obert, elnou Mètode de Trucsiguiuntextelaborat,pensatiredactatjaentratsenlasegonadècadadelsegleXXI.Hanpassatmoltescosesdesd’aleshores,enelsàmbitsinterniexterndel’escoltismeielguiatge,iaquestpasdeltemps,accelerat,hiéspresent–avegadesvolgudament,avegadescomaresultatd’unareflexiófetaenunmomentdiferent,enuncontextsocialsensiblementdiferent,iperunageneraciódiferent...

Coms’explicaambmésdetallalapartintroductòria,eltreballdereflexióidesenvolupa-mentd’aquestapropostahacomptatamblaparticipacióelmésàmpliairepresentativapossible.És,pertant,fruitd’unprocésdedeliberaciócompartitambmoltespersonesambresponsabilitatsdiversesiconcepcionsdistintesdinsdeMinyonsEscoltesiGuies.Alhora,hemincorporattambémiradesexternesqueeixamplessinlanostraperspectiva.

Alcostatd’aquestavoluntatparticipativaiaglutinadoradeconcepcionsisensibilitats,hem volgut que fos una proposta educativa rigorosa, assentada sobre fonamentspedagògicsisociològicssòlidsivigents.Peraixò,l’autoriad’aquesttextcorresponaJordiFeuiGelis,sociòlegiprofessordelaFacultatd’EducaciódelaUniversitatdeGiro-na,quehaassumitl’orientaciópedagògicadetotelprocésd’elaboraciódelmètodeidelstreballsdelaComissióencarregada,aixícombonapartdelaredacciódelllibre.

Elresultatés,compodreuveure,unmètodetrucambiciós,rigorós,atractiuiviable.Unapropostaeducativaperajovesquehomologal’escoltismeielguiatgecatalàambelMovimentmundialiquealhoraésl’expressiódelanostrapròpiaidiosincràsiaitradicióeducativa,idelavigènciaextraordinàriadelapropostaescoltaiguiaperalaconstrucció,avuimésquemai,d’unmónmillor.

Trini Molist i Arnau GarciaComissarisgeneralsdeMinyonsEscoltesiGuiesdeCatalunya

El context en què

s’inscriu el mètode

14

1. Aspectes introductoris

Antecedents

LadarrerapropostametodològicadelabrancadeTrucdatadel’any1996.Della-vors ençà s’han encadenat diferents temptatives de reformular el mètode de labranca,d’unabanda,il’encaixdelesunitatsdeTrucenelsagrupaments,del’altra.

Aquestprocésprofunddereflexió,queesvanodrirdel’estudicomparatiuambaltresescoltismeseuropeusivaincorporarconceptesrenovadorscomaraxarxa,implicaciósocialoAprenentatgeServei,vadesembocarenelprojecteXarxaTruc,unmodelmodernitzadorquehaorientatelsintentsdedinamitzaciódelabrancadurantelsdarrersanys.

Noobstantaixò, la implementaciódeXarxaTruchaestatdificultosaper lasevacomplexitatorganitzativa,ivadeixaraldescobertalgunsaspectesnoresoltspelquefaal’encaixdelabrancatantenelsagrupamentscomenl’organitzaciógene-raldelMoviment.

Peraixò,lapublicaciódelarenovaciódemètodesCodi obert. Programari lliureperacapsesvafersenseques’hipoguésinclourelapropostadeTruc,demaneraqueladefiniciód’unmètodeperaaquestabrancaquedàpendentiesvaestablircomunatascaprioritàriaenelPlaTriennal2009-2012.

15

Per què i per a què un llibre com aquest?

Unllibrecomaquestésnecessariperquèompleunbuitimportant.S’hafetamblaintencióqueelsanimadorsianimadoresdeTrucdisposind’unllibreútil,com-pletiric.Unllibrequepresentaunapropostarenovadoraiviablequeincloulesdimensionsideològica,pedagògicaiorganitzativa,iquevolfacilitarl’encaixdelabrancaenelsagrupaments.

Elmètodequeaquípresentemhadeser,enprimerlloc,lapautaquepermetialsagrupamentsengeneral,ialsanimadorsianimadoresdeTrucenparticular,aplicarunapropostapedagògicaatractivaisignificativaperalsjovestrucaires.Amés,hadeservirtambéperorientarlesestratègiesdedinamitzacióidifusióde la proposta per al conjunt del Moviment, a fi que esdevingui una realitatpràcticaamblesadaptacionsparticularsacadacontextialescaracterístiquespròpiesdecadacau.

16

Com s’ha fet?

Eldocumentqueteniualesmansésfruitd’untreballextensisistemàtic,plantejataprincipidelcurs2010-2011idesenvolupatentreelmesdegenerde2011ielmesdejunyde2012.

Elmotord’aquesttreballhaestatunaComissióintegradaperpersonesrepresen-tativesdelComissariatGeneral ide laTaulaPedagògicaGeneral,de l’EquipdeFormaciód’Animadors iAnimadoresdeTruc (FORTRUC) iper representantsdelesdemarcacionsambprojectesespecíficsdedinamitzaciódelabrancadeTruc.LaComissióhaestatcoordinadaperl’ÀmbitdeMètodeiFormacióilideradaperJordiFeu,sociòlegiprofessordelaFacultatd’EducaciódelaUniversitatdeGiro-na,que,abandad’assumirladirecciópedagògicadelprojecte,éstambél’autordebonapartdeltext.

LaComissiónohatreballatsola,ansalcontrari.Entotmomenthaprocuratfor-nir-sed’ungrannombred’aportacionsqualificades(històriquesiactuals,internesiexternes,nacionalsiinternacionals...)peral’elaboraciódelnoumètode.Peraixò,s’hanconvocatespaisdediscussióicontrastenelsòrgansgeneralsdeMinyonsEscoltesiGuiesdeCatalunya,s’hacelebratunSeminarid’estiusobreproposteseducativesperajovesobertacapsd’agrupamentianimadorsianimadoresdeTruc,s’hananalitzatpropostesanàloguesd’arreudelsPaïsosCatalansis’hacomp-tatamblainterlocucióambexpertsinternacionals.

Tot plegat ha permès, doncs, engendrar una proposta meditada, justificadaiponderada,querespona lavoluntat renovadora iviableaquèensemmena-venelsobjectius.Unapropostacoherenticonsistent,seguramentméspoderosaquellampant,mésevolutivaquerevolucionària,méssubtilquetrencadora,mésambiciosaqueatrevida.Unapropostamésperdegustarqueperdeglutir,isobre-totmésperpoder-laserviralatauladelsnostrestrucairesqueperquèesquedieternamentenelsllibresdereceptes.

17

A qui va adreçat?

Elmètodetrucésenprimerllocperatu,animadoroanimadora.Perquèpuguisvalorar el tresor que tens entre mans, per ajudar-te a prendre consciència delsentitprofundde latevatasca i,sobretot,perquèpuguisorientar latevaaccióiregularelprocéseducatiuambelstrucairesdurantelsdosanysenquèseràsunapersonamoltimportantperaellsielles,iseguramentelsdeixaràsempremtaperalarestadelasevavida.

També és per a vosaltres, Equip d’Agrupament, perquè us ajudi a incardinar elTrucd’unamaneraplenaisatisfactòriaenl’agrupament,ambcoherènciaiconti-nuïtatamblalíniaeducativadetoteslesbranques,perquèuspermetiferpartícipicòmpliceelConsellal’horadecercarelsanimadorsianimadoresmésapropiatsperassumirl’enormeresponsabilitatdeliderarlaunitatdeTruc.

Itambéésperatu,responsablepedagògic/aodebranques,perquèt’ajudiaori-entarladinamitzaciódeTrucalatevademarcació,perquèt’ajudiaidentificarelspuntsfortsielsaspectesdemilloraquecaltreballaralteuterritori.

Finalment,aquestdocumenttambéésperatu,lectorcuriós,quevolsconèixerdeprimeramàunapropostaeducativaperajoves,pensadaperaidesdel’escoltis-meielguiatgecatalàenunmomentdecanvissobtatsidereptesingents,enquèl’aventura,sempredesitjableperalsescoltesilesguies,semblaesdevenirtambéelmillorcamíperalconjuntdelanostrasocietat.

18

2. Els joves en la societat d’avui

Tot i que encara no hem entrat de ple en la qüestió, ja podem dir d’entrada(perquèbenbéquehosabeu)queTrucésunabrancadejoves.Lareflexióquevetotseguitvolserunintentd’aproximaciósociològicaalarealitatdelsjovesentèsenunsentitampli,pertenirunapanoràmicadelcontextenelqualproba-blementestrobenelsilestrucairesiperquèussitueupercomençar.

Què vol dir ser jove?

Certament,definirlajoventutnoéspasfàcil,perquèabandadeladefinicióqueen fa l’Administració hi ha també una visió més sociològica i psicològica quedenotalacomplexitatdeltema.

L’Administració, empesa per la necessitat de promoure polítiques públiquesenvers aquest col·lectiu, ha definit la joventut com una etapa concreta de lavidadelespersonesquevaentre15i28anys.Valadirqueaquestafranjanoésfixa–haanatcanviantenelsdarrersanys–,nototeslesadministracionsfixenelmateixperíode(laqueushempresentatésladelaUnióEuropea)ilafranjaactualestablertacomavàlidaper laGeneralitatdeCatalunyavariaenfunciódeltemaqueestracti1.

1.Així,perexemple,quanesparlad’habitatge,s’enténquelajoventuts’allargafinsa35anys.

19

Desdelaperspectivasociològicaienparttambépsicològica,lajoventutésunaetapacaracteritzadaperunscomponentsfísics,psíquicsisocialsques’iniciauncopesdeixal’adolescènciais’acabaal’entradadelavidaadulta.Lajoventutés,perdefinició,unespaiintermedi,ésunmomentdetransiciócapal’adultesaambtotelqueaquestacomporta.Transició,però,capon?Doncscapal’emancipacióenelsentitmésamplidelaparaula:emancipacióeconòmica(donadapeldesen-volupamentd’untreballremuneratquehadepermetreals jovesguanyar-se lavidaambdignitat),emancipaciófamiliar(sesurtdefinitivamentdelafamíliad’ori-genpercrear-neunadepròpia)iemancipacióenl’habitatge.

Elfetquedefinimlajoventutcomunaetapadetransició(alcapdavalltoteshosón)novolpasdirquenotinguisentitientitatperellamateixa.Enconseqüència,comqualsevoletapadelavida,ésrecomanableviure-laamblamàximaplenitud,creant,siésnecessari,unaidentitatpròpia.

Joventut i transició

Latransiciódelsjovescapaquestaemancipacióésunaqüestiócertamentcom-plexaiàmpliamentdebatudapelssociòlegsqueesdediquenaestudiaraquestcol·lectiu.Ihoés,comamínim,pertresraons:perlamultidimensionalitatd’as-pectessusceptiblesdeseremancipats,pelrelaxamentdelprocésd’emancipacióencontextosdebonançai,enoposició,tambéperl’alentimentqueimposenlessituacionseconòmiquesvulnerables,comlesquepatimdesdel2007.

Sobrelamultidimensionalitatdelprocésd’emancipació,caldirque,sibélatrans-iciódelajoventutalavidaadultaesdónaprincipalmentenelstresàmbitsques’hanesmentat(economia/treball,famíliaihabitatge),tambééscertqueespotestendread’altres:emancipacióformativa,emancipacióidentitària(durantl’ado-lescènciailajoventutensfemanosaltresmateixos/es),etc.

Ambrelacióalrelaxamentdelajoventutenèpocadebonança,unapartimportantdelsestudissobreelsjovesfetsdurantelsperíodesdecreixementeconòmicid’ex-pansiódel’estatdelbenestars’hancentratadestacarunfenomenmoltcuriós:l’aco-modamentdelsjovesalasituaciójuvenil,laqualcosaprovocaunallargament–devegadespreocupant–d’aquestaetapa.Ditdemaneraplanera:«quantotésgras»,

20

molts jovesesgronxenenaquestestat, fetqueretarda laseva transicióentotesicadascunadelesdimensionsquehempresentatanteriorment.

Elfreperpassaralavidaadulta,però,nosempres’hadegutoesdeuadecisionscapriciosesdelsjoves.Encontextosdecrisieconòmica(tambécrisidemocràti-ca,política,socialiètica)comlaqueesviudesdel2007,l’accésal’etapaadultaésdifícilperlesdificultatsquetenenelsjovesperentraralmóndeltreball,perviureenunhabitatgepropiiperfertoteslestransicionsnecessàriesperaccediralanovaetapa.

La joventut com a construcció de les societats capitalistes i de consum

Deixantdebanda laqüestióde latransició,peròcontinuantencaraambaltresexplicacionsabordadesdesdelaperspectivasociològica,lajoventuttambés’en-téncomunaconstrucciósocial (ésadir,una invenció) fetaapartirdelscriterisimposatspelmercat,elconsumilamoda.Ditenaltresparaules:larepresentaciósocialdelajoventut,comtambél’estèticaqueadoptaienpartladefineix,nolatrien(perparadoxalquesembli)elsmateixosjoves,sinóelmercat.Elmercatcapi-talista,basatenunconsumdesenfrenat,compulsiuiambdatadecaducitatmoltpromptadetotselsarticlesqueprodueix,creatotunseguitdesímbols,béns,espais,estètiquesialtresmanifestacionsque,consumitsacríticamentpelsjoves,sónelqueelsdefineixcomatals.

De la joventut a les joventuts

Tanmateix,lamiradacríticaquepromoulasociologiainsisteixenlanecessitatdeparlarde«joventuts»(enplural)inopasde«joventut»(ensingular)perquè,benmirat,aquestaetapadelavidanitothomlaviuigualnidebontrostothomlidónaelmateixsentit.Lestransicionsalesqualsenshemreferitanteriormentnolesfadelamateixamaneraunnoiqueunanoia,unapersonade18anysqueunaqueenté25,unautòctonqueunestranger,etc.Nodiremquehihagitantesmaneresdeviurelajoventutcompersonesjoveshiha,peròsíquehihadiferènciessubs-tancialsenfunciódelgènere,l’edat,l’origengeogràficolaclassesocial.

21

Perplexitats, miratges i mentides sobre els joves

Ésinteressantlagranquantitatd’explicacionsdistorsionadesquehihasobreelsjoves.Explicacions,curiosament,produïdesmajoritàriamentperpersonesadul-tesque,arrand’unajoventutfrustradaod’unajoventutenyorada,escriuenrelatstandesafortunatscomesbiaixatsqueomplenl’opiniópública.

Sónpersonesquepregonenqueelsjovessóninconstants,irresponsables,inge-nus, poc coherents, innocents, indecisos, poc conseqüents, apàtics, poc par-ticipatius, poc dialogants (incomunicatius), escassament interessats pel món,despreocupatspelquepassaalseuentorn,poccrítics,hedonistes(avesatsalesdrogues,al’alcoholoalsexesempreiatotahora),pocencertatsenelsjudicis,intolerants,consumistes,caòtics,maleducats,provocadors,poccompromesos,desconeixedorsdelslímits,pocentusiastes...ipodríemanarafegintmésatributs.

Ésprobablequeelsprofessionalsquetreballenambjovesafirminquehihaalgunjoveamb lescaracterístiquesques’acabadedescriure,perònohihacapprofes-sional qualificat que consideri que tots els joves, ni tan sols la majoria, responenaaquestpatró.L’escoltismeiguiatgesegurqueentenenunapercepcióméspositiva.

ANIMA’T!

La joventut que promou l’escoltisme i el guiatge

L’escoltismeielguiatgeésunbonantídotcontraaquestamaneradeveu-reelsilesjovesperquèlapropostaeducativadelMovimentimoltespeci-almentladeTrucvaperunaaltrabanda.Veureuquetantelmètodequetradicionalments’haaplicatcomelqueproposemenaquest llibrecon-siderenqueelsjovessónpersonesambinteressospropisiambneguitsparticulars,sónsubjectesambinteressosmanifestosilatents,sónperso-nesques’estanfent.Considerenelsjovescomésserscapaçosdeplantejariferprojectestransformadors;confieneneljoveilidonenresponsabili-tatsqueobjectivamentpotassumir.Elmètodetruc,intentantcaptarelsinteressosdelsnoisinoiesifenttotelpossiblepercomprendre’ls,elsvolseduirambunapropostaatractiva;volsubstituirl’obsessióperl’«activisme»perl’acciópensada,raonada,reflexi-onadaiviscudaenpetitgrup.

Isi,amés,latascadel’animador/aesfonamentaenlacoherència,enunafeinafetaambestilpropiiplaner,sinoconfonelspapers(amic,col·lega,etc.),siestimaelsseusnoisinoies,sielsestimula,sielsdónaeinesperalareflexió,sielsescolta,sielsofereixespaiseducatiusisocialsonpuguinposarenpràcticavalors iexperiències,sielsdónaresponsabilitat,sielstransmettotaunasèriedevalorsdefugintlesformesestereotipades(ser-mons,«eldiade...»,«lasetmanade...»);siestableixlímitsclars,coherents,persistentsinegociables;sielsdeixaespaisperquèexperimentin,i,moltimportant,simalgrattotaixòl’animador/aestàdisposat/adaaperdrelapartida sense que això li causi frustració, segur que contribuirà a forjarjovescomcal.

22

23

24

2.AquestapartathaanatacàrrecdeJordiFerreriFontanet

3. Els joves en l’escoltisme mundial: la branca de Truc i la secció Ròver

2

TrucéselnomquedonemaMinyonsEscoltesiGuiesdeCatalunya(MEG)al’en-tornd’aprenentatgequeelMovimentEscoltaiGuiaofereixalsquisegueixenl’úl-timapartdel«camí»queportaalavidaadulta.És,doncs,l’etapafinaldel’ofertaeducativadelMovimentEscoltaiGuia.Vetaquíladefinicióqueempral’Organit-zacióMundiald’Escoltisme,delaqualMEGformapart(atravésdelaFederacióCatalanad’EscoltismeiGuiatge),perreferir-sealaseccióRòver,alaqualnosaltreshemdonatunaformapròpiacomabrancadeTruc.

Iésqueningúsesorprendràendescobrirquel’aventuradecréixeriaprendremit-jançantelmètodeescoltaiguiasignifical’exploraciódelesnecessitatsicaracte-rístiquesdecadasocietat,almateixtempsquereclamal’acceptaciód’unscriteriscomuns.Unscriterisbàsicscomaraquel’escoltismeielguiatge:

Esduenatermealsid’unabranca.Formenpartd’uncicleformatiuqueenglobainfants,jovesi joves-adults.Es desenvolupen al si d’una comunitat formada per persones (individus) ques’estructuraengrups(branques,petitsgrups,comissions,equipdecaps,equipdepares...).Formenl’individu,fent-locréixercomapersonaidotant-lode valors.Contribueixenalasocietat,millorant-laitransformant-la.Proporcionenconeixementendiferentsaspectesodimensions.

25

Reconeixenelprogréspersonalil’aprenentatgesignificatiu.Esbasenenla vivència.Construeixendemocràcia.Requereixencompromísirespecte.Abracenl’espiritualitat.Gaudeixendelanatura.

Tornantaladefinicióinicial,convindremràpidamentqueTrucésunabrancaclau,perquèclouelprocésdel’ofertaeducativaqueproporcionenl’escoltismeielgui-atge.ElquevedesprésdeTrucésunaaltrahistòria,tanricaiinteressantcomhopotserelfetd’haverestatunescoltaounaguia.Peròésunaaltrahistòriaqueesduràatermeambelcompromís,elconeixement,laresponsabilitatilavoluntatdecontribuirpositivamentalamilloradelasocietat–idel’escoltismeielguiatge,sis’escau–desd’unaltrerol.DesprésdeTruc,elquehihaésuncompromísfermdel’individuamballòquevolseriamballòquevolfer,desprésd’haver-seadonatd’allòqueelfagaudir,d’allòquesapferid’allòqueelcommouil’interessa.AmbTruc, doncs, s’acaba un «itinerari» educatiu i al mateix temps s’obren múltiplespossibilitatsd’accióinouscompromisos.

Enaquestpuntdelapel·lícula–mésdecentanysdesprésdelnaixementdel’es-coltisme–hihabenpoquesqüestionsrelacionadesambelsplantejamentsmeto-dològicsieducatiusquenos’hagindebatutoestandarditzatenalgunllocoaltredelplanetaonl’escoltismeielguiatgesónvigents.D’aquestamanera,sifemelquepodríemanomenar«escoltismecomparat»,noenshadesergairedifícilcop-sar–amblamateixa intensitat–aquellselementsqueconfigurenunadiversitatexistentiaquellsaltresquecreenunacosmogoniacompartida.Altramentdit,un

26

conjuntdecriteris,marcseducatiusipropostesmetodològiquesque,sibénosóncoincidents,ensresultenfamiliars,isónsovintfinsitotsimilarsiequiparables.

Peraquestmotiu,ladefiniciódelprimerparàgrafd’aquestcapítolsobrequèésTrucgrinyolabenpoc.Nohihaconcrecionsd’edat,niunmarcsimbòlicdescritniunespautesaseguir.Aixòvoldirquenoexisteixen?No.Itantquehisón,ienveu-remalgunexempleil·lustratiu.Peròenunmovimentdegentcompromesacomelnostre,nohihadubteal’horadevalorarcomapuntsfortselbagatgeacumulatielconeixementexperiencialadquirit.

Empowering Young Adults, Guidelines for the Rover Scout Sectionéseldocumentderefe-rènciavigentenl’àmbitmundialambrelacióalabrancadeTruc.Elconceptedeguide-linesquehiapareixvoldirprecisamentaixò,unapautadesd’oncomençarareflexionariconcretarunapropostametodològicaques’adaptiacadarealitatiacadageneració.

També,atalld’exemple,hihatendènciesmésomenysestandarditzadesquanparlemdeTruc:• Joves-adults de 16 a 22 anys• Ésadir,unabrancaambmenorsimajorsd’edat.L’edatd’inicisolserentre16

i18anys,atèsquelabrancadePionersiCaravel·lesnoexisteixatotarreu.L’edatd’acabarelTructambévaria,totiqueamoltesregionseuropeessolfinalitzara21anys,ambexcepcionsperdaltiperbaix,peròdifícilmentinferiorsa19anysnisuperiorsa25.Elquesíqueserientretscomunsenl’àmbitinternacionalésunaduradamínimadetresanysiquenohihaunavinculaciódirectaentresertruciferdecap.Són processos diferents.

• Branca escolta• S’enténqueTrucésunabranca ique,pertant,elmètodeescolta iguiahité

cabuda.Agairebétotarreu,labrancadeTrucéslabrancaambmenysràtio,ies

Molt resumidament, el mètode escolta i guia per a joves-adults

(ròvers o trucs) hauria de considerar el coneixement d’un mateix

(self), el servei als altres (others), la implicació social (society),

el gaudi de la natura (nature) i l’experiència espiritual (spirituality).

27

constataquehihaunfenomencomúd’abandonamentdelapràcticaescoltaabansd’arribaraaquestaedat.

• Comunitat Ròver• Hihapropostesmetodològiquesencaminadesareforçarelconceptede«comuni-

tatRòver»enquèlapertinençaalabrancanoesdiscuteix,peròsíqueestrencalapertinençaalcaulocal,iTrucesdevéunabrancaqueesvertebraaescalaassociativaonacional.Unaaltraderivadametodològicaéslaquepromouuntreballenpetitsgrupsenfunciódelsinteressosdecadatrucaire,prioritzantelseuinterèsparticular.

• Animador/a• Lafiguradel’animador/aésladel’adultqueacompanyaelsilesjovesenaques-

tadarreraetapaformativa.Enelmónanglosaxóhipredominaelconceptedefacilitator, jaques’enténqueelstrucairesduenatermeelseupropiprojectedinsd’unmarcd’escoltismeiguiatge.

• Marc simbòlic• El treball de la Llei i la Promesa té un sentit especial a Truc, ja que és una

bonaoportunitatperfer-lo,revisar-loofer-lodenou.D’altrabanda,comquees clou una etapa important (l’última de l’itinerari!), prenen una importàn-ciaespecialelementsritualsqueajudenadimensionarlavivènciad’aquestaetapa.Ésmoltcomúque,enllocdeferuna«festadepassos»,esfaciunritualde«sortida»ocomiat.Elconceptedel«camí», la«ruta»,el«viatge»s’utilitzasovintperanomenaroil·lustrarmetafòricamentl’objectiud’aquestabranca.«Guialatevapròpiabarca»,enparaulesdeBaden-PowellenelseullibreRove-ring to success. Truc és un viatge cap a l’edat adulta, i el marc simbòlic ques’empra s’associa a conceptes de futur (a diferència de les altres branques,on s’utilitzen marcs simbòlics que es basen en elements del passat o de lafantasia)com lamobilitato ladescobertadenovescoses, i coincideixambeldesigo realitatpròpiadels i les jovesdeviatjar,descobrirnoves realitatsiperspectivesiconèixergentd’altresindrets.

• Compromís social• Atèsquelamissiódel’escoltismeielguiatgeésdeixarelmónmillordecom

l’hemtrobat,nohihabrancadeRòveralmónquenotinguicomatretcarac-terístic el compromís amb la seva societat. Tanmateix, aquest compromís no

28

ve induït, sinó que deriva d’un procés personal iniciat a les branques anteri-ors. A Truc, cal treure profit de la capacitat dialèctica i de judici reflexiu delsilestrucaires,delamateixamaneraques’enténquelamaduresad’untrucairepermetdura termereflexionscrítiques icompromisos ferms.Calconèixer lanostraculturapertaldecopsarlesnecessitatsdelanostracomunitat.Éscomúenmoltesorganitzacionsescoltesiguieslaparticipacióenprojectesdeserveialacomunitat,trobadesinternacionalsoserveisdecooperacióisolidaritatinter-nacional.Delamateixamanera,hihaunavocacióclarademilloradel’entornnatural,apartirdeprojectesenprodelasostenibilitat,lacurapermanentd’es-paisnaturals i la realitzaciód’activitatsafavoridoresdelcreixementpersonal,comelsenderisme,travesses ielserveienvil·lesescoltes.Trucéselmomentderendibilitzaralmàximelbagatgeiconeixementsadquirits,pertald’encararnousreptesinoushoritzons.Lacomunitat,lasocietat,elmón.Elbarri,laciutat,elpaís.Ladescobertadel’altre,lasolidaritatambelsaltresielserveialsaltres.Laconeixençad’unmateix,elsreptespersonalsielsvalorscompartits.Vetaquíelsdiferentselementsqueinteractuenireforcenlapotènciacreativa,innova-doraitransformadoradeltrucaire.Calsortirdelazonadeconfortiexplorarelmedisocialielmedinaturalqueenscondiciona,buscarquinesnecessitatshihaiquinsrepteshitrobem.

• Assoliment personal• Sienlesetapesanteriorss’haeducatenvalors,s’hanempratestratègieseduca-

tivesbasadesenl’aprenentatgeexperiencialivivencial,s’hagauditd’allòqueesfeiais’haentèsperquèesfeia,aTrucpotserunbonmomentperreflexionarsobrequèhasignificatperaaquestapersonal’escoltismeielguiatge.Quinamotxillas’emportaiquèhihaposatadins.Tanmateix,durantelsanysdeTruchihatempsperferaquestexerciciiconvidareltrucaireapensar-hi.Ésmoltcomúenl’escoltismeielguiatgeinternacionalqueenaquestadarreraetapas’avaluïl’assolimentpersonal(enrelacióambelsobjectiuspedagògicsoeducatius)ielreconeixementdeles«eines»quecadascúhaadquirit,quel’ajudaranaferfrontalsdesafiamentsalsqualss’enfrontarà.Escomparteixlaideaquel’escoltismeielguiatgeetpreparaperalavidaadultapertaldedesenvoluparambrespon-sabilitatunafunciósocialqueajudiamillorar lasocietatoelmónenelqualvivim.Desd’aquestpuntdevista,l’autoconeixementilacapacitatdeferelbéesdevenenelementsbàsicspercomençaratraçarnouscamins.

29

ANIMA’T!

Ets part d’una xarxa mundial...

Alllargdelahistòria,trucaires,animadorsianimadoresderòversd’arreudelmónhanfetifanreunions,trobades,acampades,intercanvisijambo-reesespecialmentdedicatsalabrancadeTruc(roverway).

En aquests espais internacionals (xarxa de trucs –the rovernet–, fòrumseducatius, grups de treball de branques, projectes i serveis internacio-nalsiwebsespecialitzadesiatravésdelesxarxessocials)s’hancompartiticontrastatidees,projectesipropostesdemillorarespectedeladarrerabrancadel’itinerariescoltaiguia.

D’aquíderivenexperiències,recursosipropostesmetodològiquesqueesposenalteuserveipersivolsaprofundir-hiiimplicar-t’hi.Algunsesdeve-nenmaterialsdeconsultaprou interessantscomaquestdocumentqueestàalvostreabast,acopdeclic.Tafaneja’ls!

...que marca tendència

ElreptedeTrucnoésfàcil,atèsquenoeslimitaacloureunaetapa,sinóacloure-laambl’objectiuquel’individucontribueixialamilloradelasocietat.Aquestéselconsensapartirdelquals’aplicaunmètodeespecíficperalsjoves-adults.Teniuelscapítolssegüentspercomprovar-ho.

Actualment, a Europa, alguns dels aspectes que generen interès

en els debats principals a l’entorn de la branca de Ròver se cen-

tren en qüestions com el lideratge juvenil, la qualitat educativa,

els projectes d’inclusió social, el mercat laboral, la creativitat

i l’emprenedoria.

30

4. La branca de Truc als agrupaments

Comjahempogutentreveureenelsantecedents,labrancadeTrucésunaqüestiócomplexa.Hihacausesdiversesqueexpliquenladificultatperplantejariposarenpràcticaunapropostaeducativaconsistent,estableisatisfactòriaalsagrupaments.

SeguintlaformulaciódePauLópezaEspais d’Aprenentatge,davantdesituacionscomplexescalidentificarelsepicentres,lespedresdetocque,enmoure-les,podenprovocarunarecol·locaciódetoteslesaltres.

Elmètodetruc,queésl’objecteprincipald’aquestllibre,ésundelsfactorsclau.Éstanimportantquemereixtotunllibrecomaquest.Laqüestiómetodològica,però,ésnomésundelsepicentres.

Hihaunasegonapedradetocquepodríemanomenardemogràfica.Comesveu-rà també enel llibre, laconfiguració delgrupde Truc (més petit que les altresunitats)ieldesplaçamentgeogràficdelsilestrucairesenmoltscasosperraonsd’estudiodefeina,fanqueestractid’ungrupmoltfràgiltantdesd’unpuntdevistaquantitatiu (quantssom,dequant tempsdisposemper fercosesplegats)comqualitatiu(finsaquinpuntenspodemconcentrarenelTruc,quinapredispo-siciótenimperdonar-hiprioritatenunmomentesclatantdelavida).Lapropostaqueplantejaaquestmètodetémoltencompteaquestsfactors,iprocuradonar-losnaturalitatiintegrar-loscomaelementsdelcontextpropidelabranca.Peròaixònovolpasdirqueperdin forçaoquedeixindesercondicionantsquecaltenirmoltencompte.

31

UntercerfactormoltimportantéselqueenpodríemdirlaconsideraciódeTruca l’agrupament. Es tracta d’un aspecte delicat, en què es barregen situacionsobjectives(majoriad’edat,necessitatsderelleualConselld’Agrupament...)ambconcepcionsadquiridesenlamaneradeferdel’agrupament,quepotsercalrevi-sar.Sibéalgunscondicionantsnoelspodemcanviarperquèdepenendefactorsque nosaltres no controlem, les limitacions relacionades amb la concepció deTrucsíqueestanenbonamaneraalesnostresmans.

Així, per canviar l’estatus de Truc dins l’agrupament cal que s’entengui que noésunaetapadetransiciócapaferdecap,sinóunaetapaculminantdelprocéseducatiudel’escoltismeielguiatge.Iaixònosónnomésparaules,sinóquecalcompartiraquestamentalitatalConselliferquel’Equipd’Agrupamentlaincor-poriestratègicament,comamínimendosaspectesbàsics:comaconseguimres-pectareltempsd’estadaaTrucenfrontdelapressióper incorporarnouscaps,icomdonemimportància,prioritzemiseleccionemelsanimadorsianimadores(aaquestadarreraqüestióhidedicaremuncapítolenaquestllibre).

Un altre aspecte que és sovint motiu de controvèrsia és el paper que ha detenir la branca de Truc dins el Consell d’Agrupament. Volgudament, no hemresoltaquestaqüestióenaquestllibreperquè,mésenllàdelsargumentsafavoriencontra,hihamoltesmaneresdiversesd’enfocar-hobenvàlidestoteselles.Semblaqueelmésadequatseriabuscarfórmulesque,alhoraquepromouenla implicació i la participació en l’agrupament i reconeixen en els trucaires elseupaperde«brancagran»,nogenerinconfusió(elstrucairessónnoisinoiesencaradinsdelprocéseducatiuinotenenresponsabilitatsrespectedelconjuntdelatascaeducativadel’agrupament)nicondicioninlafeinadel’animador/anidelconjuntdecaps.

UndarrerepicentrealvoltantdeTrucsesituamésenllàdelesparetsdel’agru-pament,itéaveureamblacapacitatdelMovimentdesabergenerarespaisperalstrucaires(imésengeneral,delsjovesescoltesiguies)alsidel’organització.Aquestaésunaqüestióquedonarianoperauncapítol,sinóperatotunaltrellibresencer, iquenopodremabordarenaquestperquèescapaclaramentaallòqueésladefinicióilapropostaeducativadeTruc.Peròcalaprofitarqueveatombperaclarirque,analitzantaltresproposteseducativesescoltes iguiesperajovesenl’àmbiteuropeu,moltestenenencompteespaisdeparticipació

32

iprogramesperajovesforadelmateixagrupament(ienetapesposteriorsalnostreTruc)quearribenenalgunscasosfinsquetenen25anys.

Enaquestsentit,l’experiènciadeXarxaTrucnohauriadecaureenunaviamorta,sinóquehadeservirperrepensarcoms’handeconfiguraraMEGelsespais,projec-tesoprogramesperajovesmésenllàdel’etapaeducativaal’agrupament.

Per fer un tomb a Truc, no n’hi ha prou amb el nou mètode. Cal tenir

en compte també, com a mínim, el temps que realment donem al

grup de trucaires per desenvolupar el seu projecte, la mentalitat del

Consell, la capacitat estratègica de l’Equip d’Agrupament, el perfil

de l’animador/a i l’audàcia del Moviment per generar propostes per

als joves escoltes i guies.

33

El nou mètode

36

5. La unitat de Truc

EnelscapítolsanteriorshempresentatunaideaprouaclaridoradelmarcenquèsesitualabrancadeTruc:jasabemcomsónelsjovesd’avui,coml’escoltismeielguiatgeelsvinculaenclaupròpia,iquinsfactorscaltenirencomptealsnostresagrupamentsal’horadeconcebrelaunitatdeTruc.

De la mateixa manera que amb tres potes es pot construir un tamboret, ambaqueststreselementsnosaltrespodemcomençaradefinirlapropostadeTruc.Iperfer-hoencondicions,elprimerqueenscalésrespondrealgunespreguntesbàsiques:

Què és Truc? La culminació d’una etapa

Entenem el Truc com la darrera de les branques. Com bé sabeu, tot començaaCastors(de6a8anys),continuaambLlopsiDaines(de8a11anys),RàngersiNoiesGuies(d’11a14anys),PionersiCaravel·les(de14a17anys)ifinalitzaaTruc.

Sibétoteslesbranquessónimportantsitotestenenlessevesparticularitats,Tructéquelcomd’especialperserladarrera.És,perdir-hod’algunamanera,ladarreraanellad’unapeçaencadenadaquetécomaobjectiuajudaraferpersonesautò-nomes,lliuresicompromesesenelcontextd’unmarcdefinitidiferenciatd’altres,comésl’escoltismeielguiatge.

37

Truc és el tancament de l’etapa educativa dels nois i noies dins de

l’agrupament; la culminació d’un procés educatiu que entrellaça

diverses etapes connectades i amb un mètode propi.

Aixònovoldir,ésclar,quedesprésdeTrucjanotinguemresmésaaprendre:hopodem fer més endavant fent de cap o, encara més, assumint responsabilitatsdinsdelMovimentEscoltaiGuia.L’aprenentatge,quelcomessencialenelnostreMoviment,espotfertantatravésdelesformacions(queenspermetenadqui-rirconeixementsihabilitatsorientadesalestasquesquehemdedesenvolupar)comenelsespaisdeparticipacióidedecisiódel’agrupamentodelMoviment,itambéenaltresespaisinformals.

Eltancamentd’etapa, lafinalitzaciód’unperíode,elpuntfinal(oseguit,depèncomesmiri)ésbofer-lonotari,sobretot,viure’ld’unamaneraplena.Delamatei-xamaneraqueelsritusdepasenlessocietatstradicionalsitambéenlessocie-tatsmodernes(quanhisón)convidenlespersonesaentrarenunprocésreflexiuintens,aveure’sellesmateixes,apassarcomptesd’onsón,apreguntar-secomhihanarribatiquèdeixenenrere,recomanemqueaTruc,atravésdelvostretreball,feuqueelsnoisinoiesprenguinconsciènciaqueacabenunprocés.

38

ANIMA’T!

Convidaelsilestrucairesaviureunaexperiènciadevidaquecontribueixipositivamentalseuprocéseducatiuimaduratiu.

Ajudaelsnoisinoiesaprendreconsciènciaqueacabenunaetapaiadonar-hitotelsentit.

Entantquedarreraetapa,etconvidem,animador/a,quefacisviurealstru-caires quelcom d’especial i singular, que els ofereixis una experiència devidaqueelsdeixiunaempremtaimportant;unaempremtaquecontribu-eixipositivamentalseuprocéseducatiuimaduratiuentotselssentitsientoteslesdireccions.Creiemqueésboqueelsconvidisaviureunaexperièn-ciadevidaquequedipersempreiqueelsempenyiatenir-ned’altresenelcamíqueaniranfressant.

En aquest fet d’«acabament» és convenient propiciar que facin un exercici críticd’autoanàlisi id’introspeccióqueelsajudiaentendreel sentitde totelquehanaprèsidelquehanfetdurantelseupasperlesdiferentsbranques.Truc,entrealtrescoses,ensconvidaaposarordreatotunseguitd’experiènciesimaneresdeferquehancontribuïtaformar-noscomapersonesenelmarcd’unaopcióconcreta.

Què s’hi fa, a Truc? Viure l’escoltisme i el guiatge en plena joventut

Larespostacompletaaaquestapreguntalatrobareuuncophagueullegittotel llibre (uscaldràunamicadepaciència...).D’entrada,però,podemanunciarqueaTrucensproposemviurelesopcionsdel’escoltismeielguiatgeenplenajoventut.Iperconcretar-hounamicamés,podemdirqueaTrucenseduquem,ens comprometem i fem servei, d’acord amb els principis bàsics de la Lleiescolta,tenintcurad’unmateix,denosaltresidelsaltres.

39

Es tracta,comveureuambdetallmésendavant,d’unprocésmultidimensionali interactiuquetransitaentretresàmbitsqueesretroalimentenconstantment:elpersonal(jo),elgrupal(launitatdeTruc)ielcomunitari(l’agrupament,elbarri,elpobleociutat,elpaísoelmón).AqueststresàmbitselstrobarematoteslesfasesdeTruc,icombinatsambunúsastutdelsdinamismes,handedesembocarinexorablementenunapoderamentdelsilesjoves.

ATrucfemqueelsnoisinoiessiguinartistesdelseuprojectepersonal,quesiguinsabedorsdelacapacitatdetransformaciódelsprojectescol·lectiusquansomiemjuntsitreballemenequip.Ajudemaferpersonespreparadesperalcompromísdinsiforadel’agrupament,ambsentitdelbécomúiambesperitdeservei,ielsimpulsemaparticiparactivamentenlavidacívicaicomunitària.

A Truc ens eduquem, ens comprometem i fem servei, tenint cura

d’un mateix, del grup i de la comunitat amb una orientació molt

clara: l’apoderament dels i les joves i la transformació social.

Atès que les tres paraules clau que defineixen Truc són educació, compromísiservei,vegemaracomlesdefinimenelnostremarc:

• Educació• Procéspelqualunapersona,grupocol·lectivitatadquireixdemaneresmolt

diversesconeixements,habilitatsidestreses.L’educacióal’escoltismeielgui-atgeiconcretamentaTrucdiemqueésunaeducaciótransformadoraperquècanviaelquehihaalseuvoltant,alliberadoraperquèens famésautònoms,responsables i lliures, iamés, l’educacióescolta iguiacomporta unbeneficitantpersonalcomcol·lectiuquedignifical’ésserhumàilasocietat.

• Compromís• Decisió lliure, voluntària i reflexionada mitjançant la qual una persona, grup

o col·lectivitat es fa càrrec (en el sentit que es fa responsable) d’alguna cosaquegeneralmenttéunadimensiósocial.Elcompromísrelacionaunavoluntat,unaideaambtotunconjuntd’accionsqueenprincipil’handeferpossible.Ditd’unamanerasimpleperòbenentenedora:elcompromísconnecta la teoria

40

amblapràcticaienaquestsentitésunexercicidecoherència.Al’escoltismeielguiatgeelcompromístétresnivellsdiferenciatsqueestaninterconnectats.Sertrucairevoldir,perexemple,comprometre’sambsimateix(joemcompro-metoaexercirunaciutadaniaactiva),ambelgrup(joemcomprometoatenirunpaperdinamitzadoralamevabranca)iamblacol·lectivitat(joemcompro-metoafercosesperunpaísmillor).Generalment,totiquevariamoltenfunciódeltarannàdecadaagrupament,elcompromístéunadimensiópública:faigpúblicelmeucompromísenunacelebració.

• Servei• Acció lliure,voluntària ipensadamitjançant laqualunapersona,grupocol-

lectivitatfaalgunacosaperaun/saltre/ssenseesperarresacanvillevatdelagratificaciópersonalocol·lectivadesentir-seútilalsaltres, ipertant,enunamesura modesta però valuosa, ser protagonista de la construcció d’un mónmillor.Al’escoltismeielguiatgeelserveivadirigitalacomunitat,esfaengrupivolbuscarunamilloradelasituacióenlaqualintervé.Elservei,nohooblideu,tambéésfontd’aprenentatge,tantindividualcomcol·lectiu.

Per què Truc?

Jahemvist,atallintroductori,quèfemaTruc.Faltaexplicitar-ne,però,laraó,elmotiu.PerquèaTrucfemaixòinounesaltrescoses?Seguramentlarespostapotsemblaròbvia,peròvallapenadeixar-hodit.

ATrucestractadeviurel’escoltismeielguiatgeenplenajoventut.Ésadir,volemviure les opcions que defineixen el nostre Moviment d’una manera adequadaiatractivaperanoisinoiesqueestrobenal’inicideltrànsitalavidaadulta.

A Truc vivim l’escoltisme i el guiatge en plena joventut, una edat en

la qual les opcions del Moviment –el país, l’espiritualitat i l’educa-

ció– adquireixen una comprensió i una vivència més adultes.

41

Lesguies ielsescoltesoptempelpaís:ahoresd’ara,elstrucaires jasabenosimésnointueixenqueelpaísnoésunarealitatexternaipreconstruïda,sinóqueesva fentpermanentment.Compte!Perquènoes fapaísdemaneraabstractaiimpersonal.Elpaíselfalagent,lesinstitucions,elsgrupsielscol·lectius,lesper-sones(anònimesoconegudes)...Iencarahipodemdirmés:elpaíselfanpersonesproactivesicompromeses.Peraixò,elcompromísésunelementcentralaTruciperaixòelserveiéslamaneraméspedagògicad’exercir-lo.

Lesguiesielsescoltesoptemperl’espiritualitat:lainterconnexióconstantentreel«mónexterior»iel«móninterior»,l’exploracióilaconstrucciódeladimensióíntima del jo, el cultiu de la sensibilitat envers tot el que ens envolta amb unamiradaatentaiadmirativa.L’empresad’accionsambunafortaempremtaemotivaenversaltrespersonesenspermetaTrucaprofundirenunarecercamésintensaimésconscientdelatranscendència.ATruc,doncs,enseduquemposantmoltaatencióenladimensióespiritual.

Lesguiesielsescoltesoptemperl’educació:quanenspreguntàvemquè s’hi fa, a Truc jahemditqueenshieduquem.L’escoltismeielguiatgeésperdefinicióunmovimenteducatiu,ientoteslesbranquesl’educació,centradaenelprota-gonismedelsnois inoies,ésquelcomessencial ibàsic.ATruc,però, l’educacióadoptaunmatísimportant:elsprocessosd’aprenentatge,d’adquisiciódeconei-xements,valorsinormes;lesdescobertesqueduematerme,etc.,s’adeqüenalgraudemaduresadelsilestrucaires,entesoscompersonesambunacapacitatreflexivaplenamentdesenvolupadaiambungrauelevatdemaduresa.Aquestesduescondicionssónlesqueensexigeixenqueentotmomentfemexplíciteslesnostresintencions,quemostremelsmotiusdelesaccionsquevolemdurater-meiquevaloremelsaprenentatgesquen’extraiemdelamaneramésexhaustivaiàmpliapossible,consideranttoteslesdimensionsdelapersona.

D’altrabanda,aTrucesdónaunaautonomiamoltelevadaenlagestiódelauni-tat,comtambéenelplantejamentidesenvolupamentdelsprojectesilesaccionsqueconformaranelconjuntd’espaisimomentsd’aprenentatge.L’educacióaTrucha de fer possible que els trucaires siguin capaços d’escollir allò que volen fer,com,quaniambquihovolenfer,passant-hosemprepelsedàsdelaconsciènciareflexiva icrítica.Parafrasejant l’informeDelors,podemdirqueaTrucaprenem a aprendreambconsciènciaplena.

42

Qui forma part de Truc?

Enprincipi«sónfavescomptades»:Trucestàformatperungrupdenoisinoiesjovesentre17i19anysil’equipd’animadors/es.Tanmateix,sihidonemmésvol-tesveuremqueésunaqüestióunamicaméscomplexa:d’unabanda,sónnoisinoiesqueviuenunmomentvitalparticulardefinitpelcanvii,del’altra,estemparlantd’ungrupheterogeni.

Temps de canvi: continuïtat i ruptura

Un primer aspecte molt important és el moment de canvi que viuen els noisi noies en aquesta etapa. Cal tenir present que els trucaires hi entren com amenorsiensurtencomamajorsd’edat;hiaccedeixencomaestudiantsdesecun-dàriaiensurtencomauniversitarisocomatreballadors/es;hientrenvivintamblafamíliaalpobleociutatonhanviscutsempreiensurten,malgratlesdificultatsactualsperindependitzar-se,compartintpisd’estudiantsovivintambcompanysicompanyesenl’esperadepoderviureelseupropiprojectedevida,etc.

Enaquestcontextdecanvi,viscutperalgunscomarupturaipèrduadereferents,Trucesdevéunespaimoltespecial:unespaidecontinuïtatqueimplicaconforticonfiança,unespaiconegutisegur,unespaiformatper«lacolladetotalavida»,«elsamicsdesempreipersempre».Alhora,elcaupotrepresentarelpassat,el«quanéremmarrecs»enfrontdel«araesticenunaltrerotllo».Saberidentificaraquestssentimentsiintegrar-losambnaturalitatformapartdel«joc»deTruc.

Nois i noies diversos i animadors/es... heterogenis

Elstrucairesnosóntotsiguals.Resd’estrany,d’altrabanda;aixòtambépassaalarestad’unitatsimésenllàdelcau,alasocietatqueensenvolta.Peròsienaquestmètodeposemunèmfasiespecialenlaqüestiódeladiversitatésperquèelreconeixementilagestiód’aquestadiversitatésespecialmentimportantalafaseonenstrobem.

Enmig de l’etapa de Truc els nois i noies viuen un canvi profund

dels hàbits, dels cercles de relació i també de les seves expectatives

vitals, de la seva autopercepció.

43

Fetaaquestaconsideració,aTrucprocuraremestablirundiàlegcontinuentreunmateix, el grup de trucaires i la comunitat. El treball de la dimensió individual, elreconeixementil’acceptaciód’unmateixilaconstrucciódelprojectepersonalambinteraccióambelscompanys iambelmónrequereixenunaatencióespecialperreconèixer la diversitatal’horadeconformarlapròpiaidentitat:«Josócaixí,l’altreésaixà,enladiversitathihalariquesa»,«Aprencnomésdelqueésdiferentami»,«Josócperdefiniciósingular,lamevamaneradeserésunenriquimentperalsaltres»...

D’altrabanda,elgraud’autonomiadelaunitatdeTrucal’horadeplantejarlasevaactivitatielfetqueelsilestrucairestinguinlamàximallibertatal’horadepartici-parenlaunitat,faqueidentificarallòquetenimencomúsiguitanimportantcomvalorarlariquesad’allòquetenimdedivers.«Josócaixí,tuetsaixà,moltbé;peròenquècoincidimqueenspuguiinteressarfer-hoplegats?»,«Perferaixòplegats,jopucaportaraixòituetsboníssimamballòaltre»...Pertant,unagestió de la diver-sitatadequadaseràclaualapràcticaperpoderassolirelsobjectiuscomagrup.

A Truc, és tan important reconèixer i valorar la riquesa de la diver-

sitat com identificar i valorar el que tenim en comú com a grup.

Reconèixer la diversitat

Tot iqueels i lestrucairessón,enprincipi,d’unamateixageneració,probable-menttindrandiferentsopcionsreligiosesoconfessionals,diferentsnivellsd’estu-diibagatgesculturals.Éspossiblequenototstinguinlesmateixesorientacionssexuals,quenototsestrobinenlamateixafasemadurativaisegurquenohauranseguitlesmateixespautesenlaconstrucciódelasevabiografiapersonaloiden-titat.Rasicurt:gairebésegurquelavostraunitatdeTrucestaràformadapernoisinoiesheterogenis.

Els vostres trucaires, probablement, no sols seran diferents pel que acabem decomentar,sinóaméstambéperlesexperiènciesquehantingutcomaescoltesigui-esenlesunitatsanteriors,perl’edatenquèvanentraral’agrupament,perlesexpec-tativesques’hanfetdelaunitatenlaqualestroben,pelsmotiuspelsqualsromanenal’agrupament,pelssomnisqueprojecten,pelquevolenarribaraser,pelsproble-mesquetrobenipelsrecursosihabilitatspersonalsquetenenperfer-hifront,etc.

44

Com reconeix l’animador/a la diversitat dels seus trucaires? Aquestaésunaqüestiósenzillaicomplicadaalmateixtemps.D’entrada,l’animador/aestàendisposiciódereconèixerladiversitatdelsseustrucairesquanesplantejaquiésell/aiquihauriapogutserencasd’haverviscutenaltrescondicions.Quanfeuaquestexercicisouméspropensosaentendrequeelgrupqueacompanyeuésperdefiniciódiversperquènotothomhatingutexactamentlesmateixesoportunitatsniexperiències.

Enqualsevolcas,tu,animador/a,reconeixeràscomsóndepluralselsmembresdelteugrupenlamesuraquetinguisunaactitudobertacapaells,enlamesuraquet’interessispercomsón,quèpensen,quèvolen,quèesperendetu,coms’expliquenaellsmateixos/es,etc.Perconèixer-hobé,hohasdeferambtacte,ambrespectei,sobretot,queells/esveginquet’interessesdedebòpelquet’expliquen.

Totaixò,sibéd’entradapotsemblarunamicaabstracteiteòric,espotduratermeorganitzantdinàmiquesvariadesqueabordinaquestesqüestions.

Com es gestiona la diversitat del grup?Jahemditqueésboreconèixer ladiversitatentota lasevacomplexitatperquèafloriallòquehihaenelsnoisinoiesdelanostrabranca,perconèixer-nostalcomsom,persabermésdenosaltresmateixos,etc.Ésrecomanablefer-hoperquètotsplegatsensadonemquelarealitatdelnostregrupnoéstandiferent(enprincipi,isegonscomsiguielgrup,ésclar)deladelanostrasocietat.

Ladiversitatespotviurecomunproblemaocomunagranoportunitat.Usconvi-demquedecanteulabalançacapaaquestsegonenfocamentperquè:

• Ladiversitatpermetentendrequeel teumónnonecessàriamentéscomelsdelsaltres(vivimenunmónfetdemosaicsdediferentscolors,mides,textures).

• Ladiversitatetfaadonardelacomplexitatdelavida,delasocietat,detumateix(complexitatenfrontsimplicitat).

• Ladiversitatésfontderiquesa(diversitatenfrontd’uniformitat).

Lespersonesquefanunagestiópositivadeladiversitatconsiderenquelaplura-litatdesituacionsdelsmembresd’ungrupnoésdecapmaneraunimpedimentpertirarendavantunprojectecol·lectiu,semprequesesàpigavaloraralmateix

45

ANIMA’T!

Algunes qüestions per prendre consciència de la diversitat i incorporar-la

• Quinrecorregut/trajectòriabiogràficatécadascun/adelstrucairesfinsalmomentd’accediraTruc?

-Onhannascut? -Onhanviscut/onviuenara? -Quèhanestudiaticomelshaanat? -Quèfanactualment?

• Comesveucadascú?/Coms’explicacadascúasimateix?• Quèelshamarcattantenpositiucomennegatiufinsara?• Quinssónelspuntsfortsifeblesdecadascú?

• Quèfanara?• Quèhandeixatdeferqueelshauriaagradattirarendavantifinsarano

hanpogutfer?• Quèvolenferenelfutur?/Quèvolenser?• Ambquinsproblemess’hantrobaticomelshanresolt?

• Quinahaestatlasevaexperiènciaal’agrupamentfinsara?• QuèesperentrobaraTruc?

• Enquès’hancompromèsfinsavui?Quinéselseugraudecompromís?• Comveuenelmóniquinaaportaciópensenquepodenfer-hi?• Etc.

tempsidemaneraequilibradaallòquetenimdediversiallòquetenimencomú.Encaramés,quan ladiversitates reconeix iesmostra talcomésenforteixelsprojectescompartits.

46

6. Els objectius de Truc

Al’horadeplantejarelsobjectiusdeTrucconvéquefemunamicaderepàsdecosesquehemvistfinsara:

• LaunitatdeTrucéslabrancaculminantdelprocéseducatiudinsdel’agrupament.• ATrucvivimlapropostaeducativadel’escoltismeielguiatgeenplenajoventut

atenenttresdimensionssimultàniament:unmateix,elgrupil’entorn.• ElsobjectiusdeTrucnopodenpartirdezeroperquè,entrealtrescoses,prenen

enconsideraciólamissiódel’escoltismeielguiatgemundial.

La missió de l’escoltisme i el guiatge

És missió de l’escoltisme, segons l’Organització Mundial del Moviment Escolta(WOSM):

«Contribuir a l’educació dels joves, a través d’un sistema de valors basat en la Llei

escolta, per ajudar a construir un món millor on les persones s’autorealitzen com

a individus i tenen un paper constructiu en la societat.»

Aquestamissiós’assoleixmitjançant:

«La participació dels i les joves en un procés d’educació no formal.

47

Utilitzant un mètode específic que fa de cada individu l’agent principal del seu

desenvolupament com a persones autònomes, solidàries, responsables i com-

promeses.

Ajudant-los a establir un sistema de valors basat en principis espirituals, socials

i personals expressats en la Promesa i la Llei.»

D’altra banda, la missió que aporta el guiatge segons l’Associació MundialdeGuiesiNoiesEscoltes(WAGGS)consisteixa:

«Possibilitar que les nenes i dones joves desenvolupin tot el seu potencial com

a ciutadanes responsables del món.»

Els objectius específics de Truc

ElquehemexplicatfinsaquíensserveixdebrúixolaperdefinirunsobjectiusperalabrancadeTruc,contextualitzatsacasanostra,ditsamblesnostresparaulesiposantl’accentenallòqueenssemblamésrellevantperalsnostresnoisinoies.

48

Els objectius de Truc són:

• Acompanyar els i les joves perquè esdevinguin persones autò-

nomes i lliures, capaces de traçar un projecte de vida propi.

• Acompanyar els i les joves perquè esdevinguin persones res-

ponsables, crítiques, dialogants i empàtiques, amb un sentiment

de pertinença a una ciutadania global.

• Acompanyar els i les joves perquè esdevinguin persones capa-

ces de viure amb plenitud, perquè es coneguin més a si matei-

xes; perquè siguin atentes, sensibles, cultivades i espirituals.

• Acompanyar els i les joves perquè esdevinguin persones com-

promeses i transformadores, solidàries, esperançades a cons-

truir un món millor a través de l’acció directa en els àmbits on es

mouen, i engrescades a participar en altres àmbits de la societat.

A) Acompanyar els i les joves perquè esdevinguin persones lliures i autò-

nomes, capaces de traçar un projecte de vida propi

Lallibertatéslacapacitatquetenimlespersonesdetriarallòquefem,atenentlesrepercussionsquetenenlesdecisionsqueassumimcomapròpies.LallibertataTruchadeprendreunaconcepciómésmaduraiésboques’allunyid’allòquemassasovints’enténperllibertat:«ferelqueemvedegust».Calentendrequelallibertatéstambérenúncia,enelsentitqueescollir,optarperalgunacosa,com-portainevitablementdeixar-nedebandamoltesaltres.

L’autonomiaéslacapacitatquetenimdepensar,raonar,decidir,moure’ns,rela-cionar-nosiactuarpernosaltresmateixos.Significa,doncs,unreconeixementdelespròpiespotencialitats,iTruchadeseruncontextd’estímulperdesenvolupar-les.Alhora,calnoconfondrel’autonomiaambl’omnipotènciaol’autosuficiència;convéconcebrel’autonomialligadaalaidentificacióil’acceptaciódelespròpieslimitacions,delanecessitatielreconeixementdelsaltres.

A

B

C

D

49

ATrucacompanyemelsnoisinoiesperquètrobinelsespaisimomentsdequa-litatqueelsajudinatraçarelcamíquevolenseguiralavidaiesfixinenlesfitesquevolenaconseguirenelmarcd’unentornelméscoherentpossibleambelspropisvalorsiexpectatives.Aquestprocésrequereixactivardiferentscapacitatsperceptivesiintrospectivesi,sobretot,dedicació.ATrucvolemqueaquestprocéscreatiuesfacipensantiactuantambidesdelallibertat,iposantenjoctoteslescapacitatspròpiesperfer-logenuíiautèntic.

ANIMA’T!

Què pots fer com a animador/a?

Ofereixuntempsperreflexionarindividualmentperquèrecordinenquinsmomentsdelasevavidahanpresdecisionsambsensaciódellibertatienquinsno.

Generaunespaidedebatambelsilestrucairessobreelconceptedellibertat.

Proposaunapetitarecercasobrequèhanditdiferentspensadorssobreaixò.

Observalesactitudsielscomportamentsdels i lestrucaireseneldesen-volupamentdelesactivitatsqueduguinatermeiposasobrelataulaelsaspectesrelacionatsamblallibertat,elprotagonismedecadascúicomesgestionenlesvoluntatsindividualsielsinteressoscol·lectiuseneldiaadia.

Ofereixuntempsdereflexióindividualperidentificarenquinsaspectescadatrucairesesentméscapaçienquinsmésinsegur,iconvida’lsapre-guntar-sequèpodenferpersonalmentperabordar-los.

Suggereix que cada trucaire identifiqui un aspecte de millora i procuraque tots plegats pensin com els podem abordar col·lectivament en elmarcdelesactivitatsiprojectesquedueuatermeconjuntament.

50

Proposa un treball a cada trucaire sobre els seus valors i poseu-los encomú.Aixíusconeixereumésafonselsunsalsaltresitambéunmateix.

Conversa amb cada un dels trucaires sobre el projecte vital sense mésintenció que escoltar-lo, fent aflorar els seus pensaments, pors, inquie-tuds,expectatives...

Cercaiacostaalsilestrucairespersonesambunaexperiènciavitalinte-ressant,queelspuguinservirdereferentod’inspiració....

Potser anem bé si...

EnJoanhadeciditdeixarlacarreradeDretperquès’haadonatquenoliagradava,queelfeiainfeliçiquel’haviatriadaméspelsamicsilafamíliaquenopaspelqueaellliagradavaestudiar.Abansdeprendreladecisió,s’hainformat,havaloratelsprosicontresihohaconsultatambgentdelseuvoltant.Encaraquelicostiilasevafamílianohovegibé,elcursvinentcomençaràHistòria,essentconscientdelquesignificaaquestcanvi.

51

B) Acompanyar els i les joves perquè esdevinguin persones responsa-

bles, crítiques, dialogants i empàtiques, amb un sentiment de pertinença

a una ciutadania global

Laparaularesponsabletélamateixaarrelqueelverbrespondre.Enconseqüència,unapersonaresponsableéscapaçderespondredavantdel’acomplimentd’unatasca,elcomplimentd’undeure,ideconèixerid’acceptarlesconseqüènciesd’unactepropiconscientilliure.Laresponsabilitatésunconceptemoltpresental’es-coltismeielguiatge.Comportaalmateixtempsunprincipièticfonamentaliunacondicióimprescindibledeciutadania.

Convéferunaclarimentimportantquanparlemdepersonescrítiques,jaquenoensreferimpasal’actitudqueixosadetrobar-hototmalament,sinóalacapacitatd’emetre un judici raonat, basat en arguments sòlids i contrastats, sobre qual-sevolaspectedelarealitatambl’objectiudetrobar-hielspuntsfortsielspuntsfebles,iaportarpropostesdemillora.Lacríticaraonadaexigeixhaver-seinformatidocumentatabansatravésdediversosmitjans,iavegadescomportalaincomo-ditatdesentir-sesol,d’anarcontracorrent,oincomprès.

Lamiradacríticanohadesermaiincompatibleambunaactitudempàticaiuntarannàdialogant.Aquestamiradaimplicarespectarlesconviccionsdelsaltres,tenir la capacitat de parlar i escoltar activament, saber-se posar a la pell delsaltres,entendrefetsisituacionspoccorrents,atípicsoestranys.

La capacitat de respondre davant dels actes propis i les necessitats dels altres,el fetde tenirunaactitudanalítica,d’estarobertacomprendrequalsevolaltrapersonaiposar-nosalseulloc,etc.enshadepermetreferrealitatunsentimentdepertinençaaunaciutadaniaglobal,mésnecessariquemaienelmónactual.

52

ANIMA’T!

Pots fer

Al’horadeplanificariduratermelesactivitatssiguesreiteratiupertalquequediclar«quifaquè»encadamoment.Procuraquetotselstrucairespren-guinresponsabilitatsindividualsexplícitesiconegudespertotelgrup.

Proposaunespaiperpensarenquinsaspectesde lavidacadatrucairesesentresponsableenverssimateixitambéenverselsaltres:«M’agradaassumir responsabilitats? Em pesa la responsabilitat? Em faig càrrec decosesquenoemtoquen?...»

Promouespaisdeconversasobretemesrellevantsde l’actualitat,sobrelescosesquepassenalmónmésenllàdelavidaalaunitat.Valoraespe-cialmentl’argumentació–mésquelaposició–ielrespectealespersonesmésquelessevesopinions.

Proposaespaisdediàleg(enparella)entretrucaires,procurantqueapro-fundeixinenlapersonalitatilamaneradeveurelescosesdel’altre.

Enriqueixelpensamentdels i lestrucairesambvisionsdiferents,noves,queelsfacinqüestionarelsseuspropisplantejaments.

Descobreixalstrucairesqueformenpartd’unmovimentmundial,comésl’escoltismeielguiatge,tandiversialhoraambnexesd’unióqueagerma-neninfantsijovesdetotelmón.

Promouqueelsilestrucairesesplanteginespaisd’intercanvi,deconei-xençai,perquèno,quepensinprojectesambescoltesiguiesd’arreu....

53

ANIMA’T!

Potser anem bé si...

En Mohamed és un trucaire de paraula i tothom sap que fa el que diu.Lagentse’npotrefiar.Quandiuques’ocupad’unacosa,lafa,noselihaderecordarunavegadanidues...Siveuquenopotferunacosa,laposasobrelataulaiplantejaatotalaunitatcomlapodenafrontar.

LaLaiahamostratelseudesacordamblavisióquetenenelsseuscom-panysicompanyesdebrancaenlarevisiódelcampament.Hafetafirma-cionsmoltdures,peròleshaargumentattotesfilperrandaiestàplena-mentconvençudadetotelquehadit.Noméshamodificatlasevaopinióenaquellesqüestionsenquèlesraonsdelsaltrestenienméspesquelaseva.Totiqueelgrups’hamostratincòmodeamblessevesintervencions,encapmomenthafaltatalrespectealsaltres.

EnMartíestrobaenelseusegonanydeTruciésmoltapreciat.Totselscompanysicompanyessabenquelipodenconfiarelquecalgui.Quanliexpliquesalgunacosa,t’escoltadeveritatietcomprèn.

54

C) Acompanyar els i les joves perquè esdevinguin persones capaces de

viure en plenitud i es coneguin més a si mateixes. Perquè siguin persones

atentes, sensibles, cultivades i espirituals.

Quanparlemdeviureenplenitudensreferimaunestatpersonalocol·lectiufruitdelareflexió,laintrospeccióilacontemplacióquedesembocaenunestatelevatdeconsciènciasobrenosaltresmateixosil’entornambelqualinteractuem.

Conèixerireconèixerelmónqueensenvoltadepèndeldesenvolupamentdelanostrasensibilitat,ésadir,de lacapacitatdedeixar-noscolpir,sorprendre,meravellar,afectarpelsagentsoles influènciesexteriors: lanatura, lacultura,lespersones.

Lasensibilitatespotdesenvoluparcultivant-nos,ienspodemcultivaratravésdeltreballil’educació,consagrant-hitempsitenintunacuraespecialdetotallòquefemiparantatencióalespetitescoses.Aquestaactitudatentas’enriqueixiensobrealmateixtempsauncampmeditatiuiespiritual,ambelqualpodremapro-ximar-nosal’autoconeixement.Aquestexercicienspermetràacceptarlesnostreslimitacions,peròtambéensconvidaràadescobrirnovesdimensionsdelnostreésser,aixícomaprofundirenelsentitdelapròpiaexistència.

ANIMA’T!

Pots fer

Procureu gaudir de tot allò que feu. Compte! Perquè gaudir no vol dirnomésdivertir-se.Busqueuelgauditambéenl’esforç,enelrepte,enelsgransdesorraenmigdeldesert...

Promouexercicisdepresència,ésadir,deferqueelstrucairesesconcen-trinenallòquefanenaquellmomentprecís,abstraient-sedelpassat,delfutur...,posant-hielscincsentits.

55

Aprofitalesmotivacionsindividualsdelsilestrucairesperdespertarl’inte-rèsalconjuntdelaunitat.QuelaLauraexpliquiaquellllibrequel’hacap-tivadatant,queenXaviercomparteixiamblarestaquèsentquandibuixaaquellscòmicstanestranys,queenToniensenyialsaltrescomesfa«altacuina»enunscampaments,ellqueensaptant...

Estiguesatental’activitatculturaldelpoble,delbarri,delaciutat.Potservallapenaparticipar-hiactivament,ovisitaraquellaexposicióqueelstru-cairesnisospitenqueelspotinteressar...

Proposa espais de silenci i de meditació. No t’espantis, hi ha tècniquesmoltsenzillesquepodenresultarmoltsuggerentsiobrirmoltesportes.

...

Potser anem bé si...

LaLauraésunatrucairequenosols«és»alsllocs,sinóquetambéhi«éspresent».Ésunanoiaquerumia lescoses, i se liveualsullsque lesviuafons,ambintensitatialhoraambserenitat.Sempretélesantenesposa-des,estàatentaidesperta.Sapelquevoliperquèhovol.

La unitat de Truc s’ha proposat participar en un camp internacionalaSuïssa,ambescoltes iguiesdetotelmón.Alfinal,però,nohaestatpossibleanar-hipermancadediners.Totieldesencís,handeciditapro-fitar les xarxes socials per ser-hi presents de manera virtual. Han bus-catunterrenyd’acampadaaCatalunyaambconnexióaInternetis’haninventatunsistemaperparticiparadistànciaenlesactivitatsdelcam-pament.Esperenmantenirelcontacteambalgunsdelsparticipantsperferprojectesenelfutur.

56

D) Acompanyar els i les joves perquè esdevinguin persones compro-

meses i transformadores, solidàries, esperançades a construir un món

millor a través de l’acció directa en els àmbits on es mouen, i engrescades

a participar en altres àmbits de la societat.

Entenem per compromeses aquelles persones que després del fixament d’unaidea,objectiuopropòsit(generalmentdecaràctercol·lectiuiqueimplicaunamillo-rasocial)despleguenunconjuntd’accionspersistentspertald’aconseguir-lo.

Lespersonestransformadoressónpocamiguesdelaparaulaimpossibleenelsen-titqueconsiderenquegairebésempres’hipotferalgunacosa.Latransformacióesfaambil·lusió,totiquenosolsambaixò.Caltenirtambéconfiançaperveure’scapaçdecanviarl’estatdelescosesafiqueaquestesadoptinunestadisuperior.

Enunsentitpràctic,serpersonessolidàriesvoldircompartirlesidees,elspropò-sitsi lesresponsabilitatsambelcol·lectiu.Peròlasolidaritatimplicatambéunarelació de fraternitat, de companyonia que uneix els diversos membres d’unacomunitataunsentimentdepertinença.Lasolidaritatvoldirferalgunacosapermillorar,sobretot,elsquiestrobenensituacionsmésdesafavorides.

L’experiènciaviscudaaTrucnoésunfienellmateix,sinóqueésunmitjàqueenshad’obrirlesportesdebatabataaltresexperiènciesmésenllàdelcauidelmónescolta.

57

ANIMA’T!

Pots fer

Preparadescobertesquepuguincommoureelstrucaires.Proposa’lsacci-onsenelmarcdelaunitatquevaginmésenllàdelcau.

Facilital’explicitaciódelcompromísdecadatrucaireambelprojected’unitat.

Nodreix-tedelatradiciódelteuagrupament,del’escoltismeielguiatgeperuti-litzarocrearsímbolsiritualsqueenforteixiniajudinaferexplícitelcompromís.

Parleuconjuntamentdesituacionsnegativesodedesesperança(jasiguial’àmbitinternd’unitatoapartirdelcontextsocial)procurantsortir-nereforçatsenlaconfiançaenverselfutur.

Aprofiteu el projecte per fer quelcom realment rellevant que deixiempremtaenelsilestrucaires,enl’entorni,tantcomsiguipossible,quedeixiunresultatapreciableperalsaltres.

Orientacadaundelstrucairesal’horadedeixarlabrancapertalquelisiguimésfàciltrobarespaisdetransformacióicompromísuncopforadel’agrupament.

Potser anem bé si...

Després de fer una descoberta en una entitat esportiva del poble queorganitza un casal d’estiu, els i les trucaires s’adonen que, tot i que alsinfants els agrada molt l’esport, no trepitgen mai la natura, i per aixòelsofereixenajudar-losaorganitzarunspetitscampamentsdedosdiesdurantelcasal.Totiquenos’imaginavencomseriadedifícilconvèncerlesfamíliesoobtenirelspermisos,l’associacióquemuntaelcasalelshafacilitatmoltlagestió.Elstrucairess’hanpogutconcentraraprepararl’ex-cursió,l’itinerari,elmateriald’acampada.Larestadelesactivitatsleshanpreparatconjuntamentambelsilesprofessionalsdelcasal.

58

Fixeu-vosqueentotmomenthemparlatd’«acompanyarels i les jovesperquèesdevinguinpersones...».Aquestaformulaciócontéenellamateixaalgunsaspec-tesquevallapenacomentar:

• Lanociód’acompanyament,queéssemprepresentenl’escoltismeielguiatgeal’horad’explicarquinéselpaperdelcapenverselsnoisinoies,ésencaramésescaientiprecisaperaTruc,onl’animador/aésmésquemaiunacompanyantdelilajove.L’animador/avetllapelprocésd’emancipaciódeltrucairedesd’unaposiciódeproximitatgeneracional(quenovoldird’igualtat).

• En tot moment tenim molt present que els membres de Truc són postado-lescentsque,encertamanera,estrobenal’inicid’unprocésdetransiciócapa la vida adulta que probablement s’allargarà encara uns anys. Un dels pro-blemesdela joventutd’avui–millordit,delespersonesadultes–ésferviureaunageneraciósenceraunajoventutfictíciaquenofaresmésqueprivar-losde«fer-segrans».Fer-segranvoldir,enaquestcontext,preparar-seperalavidaadulta,adoptarmésresponsabilitatsiadquirirunamaduresaentotselssentits.Truceducaperquèelsilesjovesespreparinperal’etapaquevindràiconcepelstrucairesdemanerasemblantacomhofaelMovimentEscoltaiGuiainter-nacional,comajoves-adults.ATrucvolemviured’unamaneraplenalajoventutdelstrucaires,contribuintaferd’aquestajoventutuntempsdepresadeconsci-ència,d’oberturaidemaduraciódelapersona.

• Caltenirencompteque,afortunadament,elsobjectiuspresentatsseguramentnosónexclusiusnomésdelabrancaqueaquíabordem,nitansolsdel’escoltis-meielguiatge,jaquetambépodenserpresentsenaltresespaissocialitzadors,comlafamília,l’institut,launiversitat,l’equipesportiu,elsespaisdedesenvo-lupament artístic o la comunitat religiosa, per dir-ne alguns. Per tant, volemquel’escoltismeielguiatgecontribueixinsignificativamentaaquestprocésdecreixementpersonal,in’esdevinguifinsitotunpuntal,peròsempresentcons-cientsquenohofemsols.

59

ANIMA’T!

La tasca de l’animador/a és fer que els objectius no quedin només enparaulesboniques,enunaabstraccióinoperantqueperdefinicióésino-fensiva.Caldonar-losformaiomplir-losdecontingut,defisonomiaprò-pia.Calactivar-losdemaneraimaginativa.Vinga,som-hi!

Percomençar,iparafrasejanteltítold’unfantàsticllibreescritpelfilòsofJosepMariaTerricabras,Atreveix-te a pensar,usanimemqueusbaralleuamb les definicions que presentem més endavant perquè, com tot a lavida,seguramentsónmillorableso,entotcas,segurqueespodenmati-sar, ielsdoneulavostrapàtina,condició indispensableperfervostreelmètodequeteniualesmans.

En aquest sentit, doncs, atreviu-vos a fer créixer els objectius que hemexposat,expliqueu-losalavostramanera,poseu-hielvostrepropisegell,iaixíquehotingueullest,sigueuconseqüentsambelqueheuestablert.Feraixònosolsésunexerciciintel·lectualdelqualsoucapaços,sinóqueamésésunaresponsabilitatqueusdignificaiusapodera.

Usconvidemquehofeu.

60

7. L’organització de Truc

L’organitzacióqueplantegemperalnouTruchadedotarlabrancad’unperí-odeeducatiuraonable id’unaorganitzacióadequadaquepossibilitiuntre-ballbenfetperassolirelsobjectiusqueenshemproposat,qued’altrabandasón ben ambiciosos. Així doncs, aquesta proposta ha de servir per fixar unmodeldereferènciaqueorientidemaneraclaraiordenadaelsagrupamentsielsanimadors/es.

Somconscientsqueocasionalmentaquestapropostas’hauràd’adaptarperdife-rentsraons:

• Perquèl’agrupamenttéunnombremassareduïtdetrucaires.• Perlesdificultatsdetrobar-seambregularitatcomaunitat.• Perladificultatdetrobaranimadors/es.• Perlanecessitatderenovarelscapsd’altresbranquesdesfentlaunitatdeTruc

abansd’hora.

Eneldarrerapartatd’aquestllibrehitrobareualgunesalternativesperresoldresituacions com les que acabem d’apuntar. Si aquest és el vostre cas, abans derecórreral«solucionari»caldràreflexionarafonsiambundissenyestratègicper-què,comaagrupament,pugueuavançarcapaaquestmodel.

61

Edats i durada

Trucaplegaelsnoisinoiesde17a19anys;pertant,abastaunperíodededosanys.Untempssuficientperpoderdesenvoluparunprocéseducatiudequalitatqueenspermetiassolirelsobjectiusqueensplantegem.

Elsilestrucairessónjovesquehandeciditlliurementromandreoentrardenoual’agrupamentambl’objectiudeviureplenamentiambresponsabilitatelprojectequese’lsofereix.Hisónperquèvoleniperquèescomprometenambunprojecteviuidinàmic.

Dues unitats, una branca

Trucelformaungrupgeneracionalcompactequeviuràl’experiènciadurantdosanysininterromputsi,enprincipi,comptarànomésambelsnois/esquehanini-ciat la nova branca. Consegüentment, cada any que acabi un grup de PionersiCaravel·lesquesiguiprounombrós, sorgiràunnouTrucque faràel seucamípropifinsalasevasortida.

Truc comença a 17 anys i s’allarga durant dos anys en forma de

grup generacional estable, acompanyat d’un mateix animador/a

durant tot el procés educatiu.

62

Elsagrupamentsquetinguinprounoisinoiestindransimultàniamentduesuni-tatsdeTrucquefuncionarandemanera«autònoma»,perbéqueplenamentinte-gradesdinsdel’agrupamenticompartintunsdeterminatsmomentsiactivitats.

Els animadors/es es comprometen i es fan responsables durant els dos anysd’acompanyardesdel’inicifinsalfinalelgrupdetrucaires.

ANIMA’T!

El treball en equip dels animadors/es

ElmésadequatésquelabrancadeTruc(enunmateixagrupament)esti-guiconstituïdaperduesunitatsicadaunatinguielseupropianimador/a.Aquestasituació,llunydeserunembolicoundispendiderecursos,per-metquelcommolt important: el treballenequipentreambdósanima-dors/es.Comaanimador/aetresponsabilitzesdelteugrupdetrucaires,delatevaunitat,peròalhoratensunespaidetreballidevidacompartidaambelcompany/a,queuspermetrà:

• Acompanyar-vosmútuament.• Crearunespaiderelleu:l’animador/amésveteràensenyal’animador/ajove.• Compartirrecursos.• Generarespaiscomunsentrelesduesunitats.• RepresentarcomunequiplabrancadeTrucalConselld’Agrupament.

63

64

8. La metodologia de Truc

FinsarahemdefinitquèésTruc,hemdescritcomsónelstrucaires,hemestablertelsobjectiusdelabrancaihemfixatladuradadelaunitat.Peròensfaltapotserelmésimportant:comhofem?

Es tracta ara, doncs, d’encaixar les peces del trencaclosques: un grup de noisinoiesjovesidiversos,unsobjectiusperassoliriuntempsdisponibleperfer-ho.Quinapautaseguim?

Procurem,d’entrada,sermoltesquemàtics, intentarcopsard’unamaneraquasifotogràficaaquestmètode,idesprésjaensestendremencomdesenvolupar-lod’unamaneramésdetallada.

65

Al llarg dels dos anys de durada de Truc es proposa desenvolupar

una seqüència de tres fases, treballant simultàniament tres dimensi-

ons i posant en joc els dinamismes del nostre mètode escolta i guia.

LES DIMENSIONS

Els altres: la comunitat (el poble / el barri, el país, el món)

TRANSFORMAR, CONFRATERNITZAR

Nosaltres: la unitat de Truc

« RE-CONÈIXER »

Un mateix: l’individu

APROFUNDIR, EIXAMPLAR

LES FASES

ELS DINAMISMES

petit grupjoc

institucionalprogrés

personalfraternitatuniversalcompromís

LA DESCOBERTA

Primer any

EL PROJECTE

Segon any

LA SORTIDA

Segon any

Comqueacadafase(descoberta,projecteisortida)esrecomanatreballarcadas-cunadelesdimensions(unmateix,nosaltresielsaltres),començaremperexpli-caraquestadarreraqüestió.

66

8.1. Les dimensions: jo, nosaltres, l’entorn

Primera dimensió: jo / un mateix. L’àmbit personal

Enaquestadimensióestractad’aprofundirieixamplarladimensióindividualdelapersonaafavorintl’autoconeixement,laintrospeccióilareflexió;idesenvolu-pantlasensibilitatielplaerdeconèixer,comtambélacuriositatperampliarelsreferentsculturals.

• Aprofundir• Sobre laprimeraqüestióésbo ferun treballorientatperquèelsnois inoies

avancinenelprogréspersonalelaborantelseupropifullderuta,elseupropiprojectepersonalqueelshad’ajudarasersingularsiespecífics,iabuscarenladimensióespiritualdelasevapersonalitat.

• Eixamplar• Ésigualmentimportantdesenvoluparlasensibilitatperassolirelgoigdeconèi-

xer,peratansar-nosatoteslesexpressionsdelaculturaqueenssiguipossible,d’acíid’allà,ivalorar-les,perquè,commésconeixem,ensconvertimenperso-nesambunbagatgemésampliiambmésamplituddemiresperafrontarelsreptesdelmóndelsegleXXI.Convéremarcarque,quanparlemdecultura,hodiemenelsentitmésamplipossible:desdelsusosicostumsquedefineixeneltarannàquotidiàfinsalesmanifestacionsartístiquesielpensament.Diguem-ho més concretament: eixamplar la nostra cultura vol dir sumar-nos a unaromeriacentenàriadesdelnostrepoblefinsaMontserrat,odegustarreceptesbenelaboradesquehemcuinatambingredientsautòctonsdetemporada,ovisitarunaexposiciódePerejaume,oconversarsobrebiotecnologiaambunpareomarequeesdedicaalarecerca,oexplorarquètenenencomúlesdiver-sestradicionsreligioses...TotaixòiméstécabudaaTruc.

A Truc parlem explícitament de cultura i vivim la cultura en el sentit

més ampli: des dels usos i costums que defineixen el tarannà quo-

tidià d’un poble fins a les manifestacions artístiques o el pensament

que caracteritza les civilitzacions.

67

Segona dimensió: nosaltres. L’àmbit grupal

A Truc pretenem viure una experiència que deixi una empremta significativa,positiva i col·lectiva. Per això, la branca ha de ser un grup de vida on creixemiaprenemelsunsdelsaltresialmateixtempsunequipdetreballqueenspermetassolirreptesengrescadorsiambsentit.

• «Re-conèixer»• La unitat de Truc la formem, si fa no fa, el grup de persones que hem anat

semprejuntsal’agrupament.Lamajoriadelsilestrucairesfamoltsanysqueesconeixenihanfetmoltrecorregutplegats.PeròaTruc,potserperprimeravegada,hisónambplenallibertat.Niéslafamíliaquielsfaanaralcau,nihihaunscapsqueelsestirenperfercoses,nihihaunaunitatnombrosadenoisinoiesqueelshofafàcilperconfondre’senlamultitud.Éshorais’estàenbonescondicionsdetornar-nosaconèixer,desaberelsinteressosdelsunsidelsaltres,lesmotivacions, leshabilitats i lesangoixes, ideressituar les relacionsenuncontextdeplenaautonomia.

• Actuar des de la unitat• Mentre que el fet de pensar, a l’escoltisme i al guiatge, és quelcom que tot

sovintsesituaenl’àmbitindividual,l’obraol’acciósesituaenelplagrupalocol·lectiu.Així,lesdescobertes,elscampaments,elsprojectesolescelebracionstenensentitalsid’ungrup,contextenelqualhihallocperalacol·laboració,eltreballenequip,lacomplementarietatentrepersonesi,endefinitiva,laforçad’uncol·lectiuqueenspermetferallòquenopodemfersols.

Tercera dimensió: els altres. L’àmbit comunitari

ATruc relacionar-seamb l’entorn implicaunadescobertaen lessevesdiversesescales(local,nacionalimundial) iassajarunaparticipaciótransformadoraqueapostipelbeneficidelacol·lectivitat.

• Confraternitzar• ATrucvolemdescobrirelmónenlessevesdiferentsescalesiambnovespers-

pectives.Vivimenunmónglobalitzat,interconnectatiobertquevolemconèi-xer idelqualvolemformarpart.Peralsescoltes i lesguies,però,conèixerel

68

món no és una qüestió només geogràfica, és sobretot una qüestió humana.Formempartd’unmovimentmundial,ambcompanysicompanyesd’arreudelplaneta, i amb una voluntat declarada de sentir-nos germans i germanes detothom,jasiguialnostrebarrioenqualsevolindretdelaTerra.

• Transformar• Trucésunaplataformafantàsticaperobrir-nosal’entornambunaactituddeci-

didaicompromesaambvistaaalterarenpositiul’estat«natural»delescosesidelasocietat.Elnostrepropòsitéseldemodificarelbarri,elpoble,l’associacióambelconvenciment fermde«deixar-homillordelquehohemtrobat» idebeneficiarelsquiestrobenenunasituaciómésdesvalguda.

(consultar esquema pàg. 65)

8.2. Les fases: descoberta, projecte de servei i sortida

Alllargd’aquestsdosanysusconvidemapreparariviuretresfasesqueperanarbéhand’anarenllaçades:1)ladescoberta,2)elprojectedeserveii3)lasortida.

LES FASES

LA DESCOBERTAAprofundiment en la consciència d’un mateix i el sentit del grup i exploració de l’entorn des d’una perspectiva el més àmplia possible.

1r ANY

EL PROJECTE DE SERVEI · CAMPAMENT D’ESTIU 1Disseny i execució d’un projecte d’unitat orientat al servei de la comunitat i vinculat intrínsecament a l’aprenentatge.

2n ANYLA SORTIDA · CAMPAMENT D’ESTIU 2Celebració del final d’etapa, presa de consciència del conjunt del procés educatiu de l’escoltisme i el guiatge, i orientació vers el futur.

69

Lafasededescobertaesduràatermeal llargdelprimeranyirecomanemqueelcampamentd’estiuconstitueixielmomentculminantd’aquestafase,isiguiunanovadescoberta.Tanmateix,ésboqueaquestcampamentsiguielpuntdepartidadelasegona fase –projecte de servei–, que s’estendrà durant bona part del segon anyique,segonscomhoprogrameu,potfinalitzarambelcampamentdelsegonany.

Independentment que el projecte de servei inclogui o no el campament delsegonany,l’estiudelsegonanyifinsalafestadelpasestreballaràlasortida,queconstitueixladarrerafase.

Convéremarcarque,sibélestresfasesdegudamentexecutadesconformenunaunitat,cadaetapatésentitperellamateixa.Peraixò,ésrecomanableviurecadas-cunadelesetapesambelmàximdesentit,sensepressa,delamaneramésexpe-riencialpossibleiambunestatelevatdeconsciènciaidereflexió.

La descoberta

Què és una descoberta?

Ésunprocésmitjançantelqualunapersonaouncol·lectiuconeixquelcomnou,amblaqualcosaampliaelseuconeixementiadquireixunadimensióméspro-fundaicomplexadelarealitatqueesproposaconèixer.Unadescobertatantpotserconèixerquelcomabsolutamentdesconegutfinsaleshores(conecunaenti-tat,associació,etc.quenoconeixia)comfressarelcamíperaccediraquelcomqueemresultafamiliarondescobreixonousnivellsdesignificació.

70

DIMENSIONS DE LA DESCOBERTA

• Conèixer-se més i créixer personalment• Ampliar el coneixement de la realitat i el bagatge cultural • Desenvolupar la curiositat i la sensibilitat

Un mateix

REDESCOBRIR LA UNITAT:• Dimensió emocional: els vincles, l’amistat i la identitat • Dimensió relacional: la convivència• Dimensió situacional: el sentit de la unitat

• El món. Dimensió global i fraternitat universal• Els campaments com a descoberta

El grup

L’entorn

La fase de descoberta cal entendre-la com una seqüència d’accions

i activitats que ens permeten descobrir nous aspectes de la pròpia

personalitat, de les relacions amb els companys i companyes i la

identitat del grup, i també de la societat i el món en què vivim.

ATrucentenemladescobertacomunprocésqueenshadepermetreanardesco-brintcapenforaicapendins,procurantposarenjocladimensiópersonal,grupalidel’entorniafavorintquehihagiundiàlegpermanententrelestresdimensions.

Qualsevol descoberta que fem a Truc implica• Elgoigdeconèixer• Lapassiópersaber• Elconfortdesentir-nosmésplens,méssòlids,méscultes• Eldesvetllamentdenousinteressos,novespossibilitatsd’actuació

ATrucladescobertatambéimplicaenriquir-nosi,d’acordambelsobjectiusquehempresentatabans,lafemambunaintencionalitatmoltclara:transformarenpositiu allò que coneixerem treballant el nivell personal, grupal i de l’entorn.Vegemenquèconsisteixcadanivell.

71

La descoberta al nivell personal: la descoberta d’un mateix

Enaquestnivelldescobriremel«jo»,eljoambmimateix,pertaldepoderdesen-voluparunprojectedevidapropi,genuíiautèntic.L’animador/apropiciaapartirdedinàmiquesenginyosesqueelsnoisinoiesespreguntin:

• Quisóc?• Quèfaig?• Onvullanar?• Quèemmou?• Quèemsomou?• Quèdónasentitalamevavida?• Quèpucdonaralsaltres?

ANIMA’T!

Ocupa’tqueelsnoisinoiess’interessinpersabercosesd’ells/esmateixos/esambl’objectiuquehiprofunditzinies«re-coneguin».Aixòespotferdemoltesmaneres,unaquesolfuncionarésmitjançantdinàmiquesd’intros-peccióqueelspermetinarribaralfonsdecadascú.

Acompanya cada jove individualment: parla amb ell, dedica-li temps,pregunta-lipelsseusinteressosiescolta’lpercopsarlessevesinquietuds,comparteixneguits...Fentaquestatasca,bensegurquetutambét’aniràsdescobrint.

Noéssobrermanifestarqueenaquestafasecaltreballarindividualitatsqueaju-dinaferpersonesambcriteripropi,quetinguinganesdefercosesiquesàpiguenmarcar-seelpropinord... i,almateixtemps,quetinguinfacilitat icapacitatpersumar-se a projectes col·lectius que ajudin a transformar petites i grans coses.Convidemaconèixer-nosmésdelqueensconeixíempertalque,enfasesposte-riors,puguemdonarelmillordenosaltres.

72

Com es pot dur a terme la descoberta personal? Hihajoves(itambéadults)quenoarribaranaconèixer-semaiperquènos’hanpreguntatquisón,perquèsis’hohanpreguntatnos’hanfetlespreguntesade-quadesoperquè, tot ihaver-se-les fet,nos’hanescoltat.Ditaixò, ja tenimdoselements quesón essencialsperquè, com aanimadors/es, lacosa ens surti bé:d’una banda, fer que els nostres trucaires es descobreixin implica oferir-los unmarcfavorablequeelsconvidiaferpreguntespertinents,idel’altra,calpresen-tar-losespaisadequatsderecollimentidesilenciqueelspermetinescoltar-se.

Aquestsespaisd’introspeccióidereflexióhauriend’ajudar-losatenirunconei-xement precís d’ells mateixos i una bona autoestima. També han de servir perinterpel·lar la nostra ànima, per preguntar-se des d’un mateix més enllà del seu ésser.RecordeuqueaTrucnosolsenspreocupemdetrobarexplicacionsgenu-ïnes i profundes sobre la pròpia personalitat, sinó que també ens esmercemaformularpreguntestranscendentsiaexplorarincerteses.

La descoberta del grup

Enaquestsegonnivellensmarquemcomaobjectiudescobrirel«nosaltres»,el«jo»(individu)amblaresta(elgrup).Lamissiódel’animador/asecentraareco-nèixer,articular,acompanyariviureunaexperiènciadegruppotentienriquidora,amésdevetllarpertrobarunequilibriraonableentreelgrupil’individu.

• «Re-coneixement»• Perprimeravegadaalcau,elsnoisinoiesd’unamateixageneracióconformaransols

unaunitat,sensegransqueelsguiennipetitsquecomencendenou.Amés,aTructampocnohihaunequipdecapsquemarquielpasielsestiriperferalgunacosadebodurantelcurs.Potpassarqueambaquestscanvisdecontextresultique,conei-xent-nosdetotalavida,noensacabemdeconèixerdeveritat.Laconformaciódelgrupesfaatravésdelainteraccióentreelsnois/es,ientreaquests/esil’animador/a.

• Articulació• Articularelgrupvoldirrelacionartotsicadascundelsseusmembresprocurant

quetinguinunpaperrellevant iactiu.Articulartambévoldirestaratenta lamaduració que experimenta el grup,que, com el bon vi, esdevé més gustósamesuraquetranscorreeltemps.

73

• Equilibri entre grup i individu• ATrucunbongrupestàcompostpernois/esquepodenexpressarlasevaper-

sonalitat,elseupotencial,lasevasingularitatielsseusinteressossensequeaixòelsprivid’organitzarunaestructuragrupaldotadadesentitid’interès.Compteambelsprocessosenquèunomésmembresacaparenlavidadelgrup,iigual-mentvallapenaestaralertaquanelgrupéstanfortqueabsorbeixianul·laelsindividus.L’equilibrientreaquestsdospolss’aconsegueixquanelnoi/afavidaengrupiesdónaaaquest,però,d’altrabanda,elgrupreconeixelvalori lespotencialitatsquetécadanoi/a.

ANIMA’T!

Acceptaelgruptalcomésinopascomvoldriesquefos.Aixònotreuqueintrodueixisaspectespermillorar,semprequesiguinfruitdeldebatideladiscussióentretotselsmembresdelaunitat.

Éstascateva,animador/a,ferlluirlespotencialitatsdelacol·lectivitatidecadascundelsseusmembres,destacantallòdepositiuquehiaporten.

Potenciaelconeixemententreells,eldiàleg,lacooperació,lacol·laboració,elrespecte,lail·lusiócol·lectivail’engrescamentpercosesquepotferelgrup.

Procuraqueprogressivamentelgrups’autoreguliiresolguid’unamaneraintel·ligentelsconflictesquepuguinsortir.Estractaqueelsnois inoiesadoptinladiscussióilacríticaraonadacomelsseuspropisestendards.

Propiciaqueestrobinensituacionsicontextosdesconegutsquea poste-rioriseranobjectededebatideconfrontacióintel·lectual.Silacomesaésbenportada,segurqueelsajudaràalcreixementindividualigrupal.

74

Fespalèsquealgrupunsaprenemdelsaltres,quelauniófalaforça,peròalmateixtempstransmetmoltbéla ideaqueelgrupnopotofegarlesindividualitats,elspensamentspropisilesexpressionssingularsdecadas-cundelsmembres.

Treballatambél’aspecteemocional:desdecompartirentretotslesemo-cions«compartibles»(lesemocionsisentimentsquesónprivatsoperso-nalsformenpartd’allòreservat)finsatreballarl’estatemocionaldelgrup.Ambaixò,posemlesbasespertenirungrup«sa»,expansiuiambànima.

Potencia el grup de treball i el treball en equip. La suma articulada delesindividualitatsposadesalserveid’unprojectecomúgenerasinergiesimpensablesquecalaprofitar.

Ientotaquestprocés,siguesconscientqueformespartdelgrup.Evitaqualsevolintentd’instrumentalitzacióiofegament:elteupaperéscabdalperquèelspropòsits,lesestratègies,elscompromisos...arribinabonport.

Com es pot dur a terme la descoberta del grup? Certament, ladescobertadelgrupespotferdemaneresmoltdiferents.Acon-sellemutilitzardinàmiquesquegenerinconfiançaentreelsnoisinoies,entrelesqualssobresurtpelseugranpotencialelraid.

La descoberta de l’entorn

Enaquestaterceradimensiódeladescoberta,labrancasecentraenels«altres».Éselmomentenquèel«jo»iel«nosaltres»interactuaambels«altres»enelsentitmésamplidelaparaula,ésadir:lacomunitat,lasocietatol’entorn.Totallòqueensrodejaiqueestàmésenllàdelcau.

És necessari incitar els nois/es a conèixer l’entorn perquè s’adonin, entre altrescoses,queelseumónnoésnecessàriamentcomeldelarestaiquelasocietatestàfetad’unconjuntdepecesnosempreproubenencaixadesambunmuntdeparticularitatstotsovintinjustes.

75

ATrucparlemdedescobertestantenl’àmbitlocal,nacionalcominternacional,iutilitzemtotselsrecursosimitjansquehihaalnostreabast:

• Llibres• Revistes• Diaris• Webs• Xarxessocials• Testimonisvius• Materialfotogràfic• Campaments• Etc.

ATruc,ladescobertadel’entornrequereixunamiradaespecialienabsolutingè-nua.Moltsemblantacomhofanelssociòlegs,enshiaproximaremambunamira-dacrítica,afinada,rigorosa,capaçdedetectareldetall,idelectant-nosentotallòquecopsem.Hadeserunadescobertaactivaisignificativaenquèelsnoisinoiessiguinprotagonistesdelprocés.

Ladescobertadel’entorn,talcomuslaproposem,noésunactepassiuniplàcid,sinómésaviatésunfetqueenssacsejaienscommouperquèenspreguntaelperquèdelescosesiensgenerainquietudspròpiesdequalsevolpersonacuriosa.

Caltenirpresentquelamajoriadedescobertestenenunadobledimensió:unade física (accedeixo a un lloc, associació, institució, etc. que desconeixia o queconeixiapoc)iunadesocial(larealitatqueensproposemdescobrirgeneralmenttéunescaracterístiquessocials,polítiques,econòmiques,etc.establertesapartird’unentramatderelacionscomplexes).UnaunitatdeTruchauriadeplanejarunadescobertaqueabracielsdosnivellsqueacabemdepresentarisemprehohadeferambunaintenciódesemmascaradora.

76

ANIMA’T!

Esperonaelsnois/esadescobririeixamplarelseuconeixementdelmón.Unmónques’articulaenallò local iglobal ique,perdescomptat,cadavegadaestàmésimmersenunprocésdeglobalitzacióambefectesmoltdiversos.

Hauràs de procurar que les coses d’aquest món els interpel·lin, que esposicionindavant les realitatsobservades,queprenguinpartit iqueespreguntinquèespotferiquitéresponsabilitatspermillorar-les.

Silescircumstàncieshopermeten,plantejaduraterme,ianimaelgrupafer-ho,unaexperiènciaescoltaiguiainternacionalcomacampamentd’estiu.

Vetllapertalqueelcampamentd’estiusiguiunllocbo,onfacipòsittotelqueheudescobertperinspirarelpasalprojectedeservei.

Unabonadescobertaespotferdemoltesmaneresiésboquecadaanimador/a,juntamentambelseugrupdenois/es,determinicomhofarà.Enqualsevolcashauremdetenirencompteelspassossegüents,quenoméstenensentitsialdar-rerehihaunamotivaciósentida.

Passos a tenir en compte en una descoberta

1.Plujad’ideessobreelquevolemdescobrir2.Triad’unaideaquetinguiprouconsens3.Recercad’informacióprèvia4.Exploracióactivaicrítica5.Recollidad’informació6.Sistematització7.Posadaencomú

77

Aixíquearribemaldarrerestadide ladescobertaés importantpensarunbonacabamentd’aquesta.Unacabamentque, llunyd’explicarsensepenaniglòrialarealitatalaqualhanacceditelsvostrestrucaires,ajudiavalorarquès’hacone-gut,encomanilail·lusiódelques’hadescobert,generiunapassióindividualicol-lectivaqueelsmotiviperpassaralafasesegüent.

Somdelparerqueunboncampamentalfinaldelprimeranyésunespaiidoniperferaquestescomeses.Elcampamentpotserunagrandescobertaellmateix,perexemplesihemoptatperparticiparenuncampamentescoltaiguiainternacional(unaopciómoltrecomanable,percert,perobrir-sealmóniconèixerladimensióuniversaldel’escoltismeielguiatge).Peròsobretotcalqueelcampamentesde-vinguiun«llocbo»3(unllocboniciagradable,relativamentaïllatdelarestadelmón)quetéestonesderauxa,dediversió,derecollimentid’introspeccióiesdevéunespai«xarnera»,idealpertancarunaetapa(ladescoberta)iobrir-neunaaltra(elprojectedeservei).

El projecte de servei

Què és un projecte de servei?

Unprojecteésunaideaquetenimalcapamblaintenciódedur-laaterme.Ielservei,talcoml’hemdefinitalprincipid’aquestllibre,ésquelcomquefemperalsaltresdemaneradesinteressada.Ditaixò,ésevidentqueunprojectedeservei(apartird’araPS)noésqualsevolprojecte.ATruc,unPSésunaaccióconscient,intencionada,col·lectiva,d’intervenciódirecta,dirigidaalsaltres,transformadoraiamblapretensiódemillorarl’entorn.Hadeserunprojecterealista,coherent,ihadegeneraraprenentatge.

• Conscient • Volemferalgunacosaquehemrumiat,alaqualhemdonatvoltes,quehemdis-

cutitihemvalorat...Noésunaaccióespontàniaquesurtdel’atzarolacasualitat.

3.Perconèixerbéaquestconcepteusanimemallegir:RIBERA,R.El lloc bo.Valldoreix:MinyonsEscoltesGuiesSantJordideCatalunya,1996.

78

• Intencionada• Volemferquelcomdequèestemconvençuts iquepersegueixunsobjectius

moltconcrets.

• Col·lectiva• Volemferquelcomalnivelldelgrup(detotelTrucdesegonany).• D’intervenció directa • Fem quelcom pràctic i visible, quelcom que ens obliga a arremangar-nos les

mànigues.Noésunaespeculacióteòricaiabstractaqueacabanomésenunadiscussió.

• Dirigida als altres• Fem quelcom que va més enllà del grup. La diana de la intervenció són els

«altres»entesosenelsentitmésamplidelterme:unaentitatoinstitució(femunPSenuncasald’avis,enunaassociaciódeveïns,enunaassociaciódedisca-pacitats,enunaescola,enuncampderefugiats,etc.).Tambépotserunentornfísicopatrimonicultural(femunPSsirestauremunpontques’hamalmèsperlespluges,refemunaermitaromànica,contribuïmalaconstrucciód’unparcinfantil,etc.).

• Transformadora• Femalgunacosaambl’objectiudecanviar-ho,dedeixar-homillordelqueesta-

vaabans.

• Amb la intenció de millorar• Ladirecciódelcanvisemprehad’anardirigidaamillorar l’estatoriginaldela

realitatdamuntde laqual intervenim.QuanelPScentra l’atencióen lesper-sones,l’objectiud’aquestésmillorar-nelaqualitatdevida,l’entorn,ireduirlesdesigualtatssocials.HihaPS(comperexemplelaintervencióquefemenunbarrimarginal)l’objectiudelsqualsésreduirlesquotesdepobresa,marginacióoexclusiósocial.

79

El projecte de servei l’hem de distingir d’una acció de servei (una

activitat puntual o un camp de treball, per exemple). La distinció cal

fer-la per la magnitud de l’empresa i la dedicació temporal que com-

porta. Però, sobretot, perquè el PS ha de ser concebut des del princi-

pi i desenvolupat en tot moment íntimament lligat als aprenentatges

que n’extraurem i al protagonisme dels i les trucaires.

El PS com a font d’aprenentatge

QualsevolPSquereuneixilescondicionsanteriorsésunabonafontd’aprenentat-geindividual,grupalitambédel’entorn.Iésunabonaexcusaperaprendreunametodologiaqueenspotservirperamoltescoses.

• Aprenentatge individual• Jo,comapersona,aprencadiscutiriaargumentar;exercitolamevaimaginació

iposoalserveidelgruplamevaimaginacióilesmeveshabilitats.Totsicadas-cundelsmembresde labrancaaportenelseugranetdesorraaunprojectecol·lectiudelqualsesentenorgullosos.Ésunaoportunitatmagníficaperavan-çarenelcreixementpersonal,perincrementarl’autoestimailaseguretat,perprendreconsciènciadequisom.

• Aprenentatge grupal• Elgrupdescobreixque launió fa la força,que lesaccions i lespotencialitats

individuals,quanestancoordinadesitreballenperunobjectiucomú,tenenunefectemultiplicador.ElPSésunaocasiómeravellosadeviureunaexperiènciadegrupquenoelspotdeixarindiferents.

• Aprenentatge de l’entorn• QualsevolPSimplicaunconeixementafonsdelarealitatsobrelaqualesvol

intervenir.

• Aprenentatge d’una metodologia• AprenemunamaneradeferquenosolsensseràútilperdesenvoluparelPS

quefemalabranca,sinóquetambéhoseràenaltressituacionsquepodemtrobartantadinscomaforadel’agrupament.

80

ÉsevidentqueenqualsevolPSbenfethihadoselementsalsqualshemdedonarlamàximaentitat:1)aprenemaferquelcomdemanerasistematitzadai2)femunserveialacomunitat,alasocietat,alterritori,etc.PeraixòdiemqueaTrucelPSentroncadepleambelspropòsitsilametodologiadel’AprenentatgeServei(ApS).Seguintlametodologiadel’ApS,elspassosquecalseguiralavostrabrancasónforçaclars.Comaorientació,isempreprocurantqueelsadapteualesvostresnecessitatsiuselsfeuvostres,aquíteniuunaseqüènciaquepotserusseràútil4.

La metodologia d’un PS segons l’ApSFase 1. Proposta Femunaplujad’ideessobrediferentsPStenintencompteladefinicióquehemfetalprincipid’aquestapartat.Handeserideesquemotivinelsvostresnoisinoies,queelsesperonin,queelsil·lusioninielsfacinvenirganesdedur-lesaterme.Ésconvenientquesiguinideesqueparteixindelsinteressosiinquietudsdelsmembresdelgrup.

• Sabemqueaixònosempreésfàcild’aconseguiriquefinsitothihagrupsonsemblaimpossible.Hipotajudarsiteniucuradeprepararelterreny,destinantunes sessions prèvies a discutir sobre què és un projecte, què vol dir fer unservei,serveisqueelsvostresnois inoiesconeixenohanfet,serveisqueelsdesperteninterès,aspectespositiusquepodenviuretantindividualmentcomcol·lectivamentuncophanfetunservei,etc.

4.Peraunconeixementmillordel’ApSusanimemallegir:MARTÍNGARCIA,X.(coord.).Per a una pedagogia del servei. Treball per projectes i ApS.Valldoreix:MinyonsEscoltesGuiesSantJordideCatalunya,2012.(Drecera;2)

DIMENSIONS DEL PROJECTE

Un mateix

El treball en equip i la vivència d’un repte col·lectiu El grup

L’aportació i l’aprenentatge personals lligats al desenvolupament del projecte

El servei en l’àmbit localEl coneixement profund i vivencial de realitats concretes de l’entorn

L’entorn

81

Fase 2. Fem una tria de les propostes que han sortit tenint en compte

• Elsprojectesquetenenmésacceptacióentreelsmembresdelgrup.• Elselementsfacilitadorsiobstaculitzadorsal’horadeposar-losenmarxa.• Lesnecessitatsilesurgènciesdelsprojectesidentificats.• Elsefectesdelestransformacionsqueespodendonaraixíqueduematerme

elsprojectes.• Lail·lusiócol·lectiva.• EltempsnecessariperduratermeelPS.• Etc.

Fase 3. EleccióSeleccionemunapropostaconcreta:éselmomentd’estrènyerlesfilesidecrearunail·lusiócol·lectivaperlapropostaquefinalments’hatriat.PerquèunPSman-tinguiunail·lusiósostinguda,requereixuntreballpermanentquehadeliderarsobretotl’animador/aalhoraquelluitaperl’autonomiadelgrup.Enaquestsentit,ésfeinavostraamanyagarlail·lusiópelprojecte,ambelbenentèsquehihauràmomentsqueaquestail·lusiópotdavallar.

Fase 4. Esbossem el projecteFemunprimerdibuixdelquevolemfer.Ésoportúferundibuixlliure,obert;nopassaressinoésgairesistematitzat.Éselmomentqueentretotsitotescreemelsomnidelquevolemarribarafer.Fase 5. Establim relació amb la realitat, entitat o associació damunt la qual volem intervenir i la coneixem a fonsAnemaconèixerlarealitatiensdocumentempersaber-nemési,sobretot,pertenirelementsdepesqueorientinlanostraacció.

Fase 6. PlanificacióPlanifiquemiorganitzemelprojectepròpiamentdit:

• Objectius:Quèvolemfer?Quèvolemaconseguir?• Passosaseguirperaconseguirelsobjectius:Quinspassoscalferperaconseguir

elqueenshemproposat?(ÉspossiblequeendeterminatsPShaguemdebus-carassessorament,consell,etc.)

82

• Recursosquehemdetenirencompteperduratermeelprojecte:Quinsrecur-soshumans,econòmics,materials,etc.ensfanfalta?

• Repartimentderesponsabilitatsentreelsmembresdelabranca:Dequès’ocu-pacadascú?(Ésboquetothomtinguialgunaresponsabilitat.)

• Calendariperdura termeelPS:Femuncalendariexhaustiupera l’acompli-mentdecadatasca.

Fase 7. RealitzacióExecutemelprojecte.

Fase 8. RevisióAvaluemelprojecteifemunafestapercelebrarquel’hemacabat.ElsPSésbotancar-losbé,ésadir:

• Avaluantelquehemfet:determinarquèhemaconseguitiquèno,identificarlesraonsquehanimpeditohandificultatl’execuciód’algunatascai,sobretot,ferlluirelsfactorsquehanfetpossiblelaconsecuciódelsobjectius.

• Celebrantquehemacabat:prepararunafestaocelebracióqueusfacisentirsatisfetsdelafeinafeta.

Trampes del PS i estratègies per superar-les

De vegades, a Truc els PS no funcionen per motius dels quals no sempre somconscients: perquè els animadors/es en fem un plantejament erroni, perquèl’imposemcomunafasemés,perquènol’hemdiscutitprou,perquèdeseguidavolemobtenirresultats,perquènohemcalculat l’esforçquerequereixdur-loatermeo,pitjorencara,perquèpensemqueespotfersenseesforç5. Heusaquíalgunsconsellsque,enprincipi,hand’ajudarquefuncioniiqueencertamanerareforcenaspectesquejahempresentat:

• UnPSnopotserquelcomquefemperquètocaimenysquefemperforça.Hadeserquelcomenquètrobemunsentittantindividualcomcol·lectiu.Elfemperquèfaperanosaltresin’estemconvençuts.

5.Peramésinformaciósobreaquestaqüestióusremetemalllibreesmentatalanotaanterior.

83

• UnPSnoésunactecaritatiuiencaramenysdebeneficència,sinóqueésuncompromísdelabrancaqueentroncaambelsvalorspropisdel’escoltismeielguiatge(humanisme,filantropia,fraternitatuniversal,etc.).

• UnPSésunail·lusiódelabrancaques’hahagutd’amanyagar,deprepararidecompartir.

• UnPSenspermetavançariensplantejareptesque,sielsaconseguimniquesiguienpart,enshandefersentirsatisfetsienshandefercréixer.UnPSésuntresorpersonalicol·lectiuqueenshadefercréixerentotselssentits.

• UnPSésposar-nosaprova.• MitjançantunPSaprenemunmuntdecosesiensajudaaconstruirlanostra

personalitat.

Quan es duu a terme el PS? 6

Jahemditquel’idealéscomençaraparlar-nedurantelcampamentd’estiudelprimerany.Consideremquel’espaiderecollimentilesestonesdilatadesqueensofereixenelscampamentssónidealspertreballarelsapartats1,2,ipotserel3,del PS (proposta, valoració dels pros i contres de les propostes i elecció d’unaproposta).Larestadefases,lespodemanardesgrananteneltranscursdelsegonany.Malgratqueeltempsnecessariperdesplegarcadafaseestiguimoltcondi-cionatpelgrupiperlescaracterístiquesdelPS,atallderecomanacióproposemelsegüent:

Fase 4.EsbossemelPS:octubreFase 5.Establimrelacióamblarealitat,entitatoassociaciódamuntlaqualvolemintervenirilaconeixemafons:novembre

Fase 6.PlanifiquemiorganitzemelPS:desembreigener

Fase 7.RealitzemelPS:febrer-maig

Fase 8.RevisemelPSifemunafestapercelebrarquel’hemacabat:maig

6.Nocaldirqueaquestapropostaésabsolutamentorientativai,d’entrada,descartaelsPSqueesfanal’estrangerenelmarcdelasortida/campamentd’estiu.

ÀMBIT DE L’EDUCACIÓ NO FORMAL

ÀMBIT DEL TERCER SECTOR

84

Possibles àmbits on es poden dur a terme els PS

Elsprojectesqueespodenduratermeielsàmbitsonfer-hoenelmarcdelPSdeTrucsónpràcticamentinfinitsiésboquevosaltres,ambelsnois/esdelabranca,trobeuallòqueusengresquiiusmotivi.Acontinuacióuspresentemunesbósdepossiblesprojectes(projectesembrionaris!)ordenatsperdiferentsàmbits.

• Reforç escolar a nens/es amb dificultats.• Classes de llengua per a nouvinguts.• Formació tecnològica, de la informació i de la comunicació a la comunitat que és

analfabeta digital.

ÀMBIT DE L’EDUCACIÓ FORMAL

• Organització d’activitats lúdiques i culturals per a col·lectius susceptibles de patir pobresa, marginació o exclusió social.

• Organització de casals d’estiu (per a infants i joves de col·lectius desafavorits o exclosos).

• Organització de campaments (per a infants i joves de col·lectius desafavorits o exclosos).

• Col·laboració en l’organització d’una estructura associativa que assumeixi un pro-grama estable en l’àmbit del lleure (per a infants i joves de col·lectius desafavorits o exclosos).

• Organització de rutes culturals o històriques pel barri, ciutat o poble (per a tothom i especialment per a col·lectius desafavorits).

Col·laboració en entitats i associacions adreçades a col·lectius desafavorits. PS d’ajuda en un marc institucionalitzat i condicionat a l’estructura i funcionament de l’entitat responsable.• Gent gran• Discapacitats• Immigrants• Presos• Toxicòmans• Etc.

85

ÀMBIT RELIGIÓS

ÀMBIT CULTURAL

ÀMBIT DE LA SOLIDARITAT I LA COOPERACIÓ ESTRANGERA

• Col·laboració en ONG amb programes propis.• Organització d’un programa específic per aplicar en un país concret.• Organització d’un projecte amb una comunitat específica d’un país estranger.

• Recuperació de la memòria històrica o la memòria oral.• Recuperació del patrimoni cultural, industrial, arquitectònic o artístic (inventari de

fonts; inventari de patrimoni industrial; inventari d’indrets importants per a l’imagi-nari col·lectiu; inventari de fàbriques i de tallers; inventari de seus socials, sindicals i polítiques; inventari i història dels moviments veïnals, etc.).

• Programació cultural per a la gent del barri, poble o ciutat (ex: programació cinema-togràfica i/o de cinefòrums oberts a tothom).

• Programació intercultural.• Etc.

• Inventari i difusió de les diverses religions o confessions presents al barri, poble o ciutat.• Inventari que expliqui els diferents centres de culte de totes les religions presents al

barri, poble o ciutat.• Estudi sobre les necessitats i problemàtiques de les diferents confessions religioses. • Organització d’un fòrum interreligiós en el qual participin membres de les diferents

religions.• Organització d’un fòrum religiós alternatiu per a joves inquiets que entronqui amb

els propòsits de la teologia de l’alliberament.• Etc.

ÀMBIT MEDIAMBIENTAL

• Recuperació de zones amenaçades o deteriorades.• Recuperació de rius, prats i zones verdes.• Programes d’estalvi energètic.• Programes de reciclatge.• Programes de recuperació i cura de fauna i flora.• Programes de conscienciació ecològica.• Etc.

86

ALTRES ...

ÀMBIT DE LA COMUNICACIÓ

ÀMBIT D’ACCIÓ POLÍTICA I D’ACCIÓ CIUTADANA

ÀMBIT DE LA SALUT

• Campanyes de sensibilització sobre estils de vida saludables.• Campanyes de prevenció d’addiccions.• Campanyes de donació de sang, òrgans, etc.

• Elaboració de revistes.• Programa de ràdio o TV.• Enregistrament de vídeos o realització de documentals per denunciar un problema

o una injustícia social.• Etc.

• Organització de plataformes reivindicatives i de protesta.• Realització d’enquestes i anàlisis prospectives sobre temes susceptibles de generar

pobresa, marginació o exclusió social: - necessitats de la gent gran a... - necessitats dels immigrants a... - necessitats dels joves a... - necessitats dels infants a... - Etc.

87

El paper de l’animador/a en el PS

Noésforassenyatafirmarqueelpaperdel’animador/a,sibéésclauentotelTruc,téunadimensióespecialal’horadeplantejarladescoberta, isobretotquanespensa,s’executaiesrevisaelPS.L’animador/a,enaquestafase,had’atiarelfoc:fentvalerenpositiuiambhumilitatelcarismaqueté,encénespurnesperquèelsilestrucairess’il·lusioninambelPS.

L’animador/aelsproporcionaideesperquèlabrancaacabitriantelPSquevolduraterme;elsproporcionaelmètodeperquèelsnois/esfacinunabonaplanificació;elsofereixinstrumentsperquèelsnois/esexecutiniavaluïnelprojecte;elsajudaaprepararlafestad’acabamentdelPS.

Entotaquestprocés,l’animador/ahiésinohiésalmateixtemps,intervéambdiscrecióinomésquanfafalta,estàatentperquèdesdelprincipifinsalfinalelPSnoesdesvirtuï.Elpaperd’acompanyantquereclamementotelTrucidemaneraespecialenaquestafasenoestàrenyitambunaconcepcióproactivaquehadegarantireldesenvolupamentd’unbonPS.

La sortida

Què és la sortida?

Enelsentitmésfísicdelmot,sortirvoldirquealgunapersonaocosapassadedins (interior)a fora (exterior).Moltesvegadesaquest«passar»estàmarcatperunalíniadivisòria:laportadelvostrecau,perexemple,separal’espaionusreuniuifeudeterminadesactivitatsrelacionadesamblabrancad’unaltreespai(elcarrer,laplaça)ongentpluralfaactivitatsdiversesisovintforçaindeterminades.

Amblaparaulasortidatambédesignemunestatounacondiciódiferentd’aque-llaamblaqualenshemidentificatdurantuntemps:laMariasurtdelmónuni-versitarieldiaqueacabalacarreraiesposaatreballar;enRogersurtdelavidamonàsticaeldiaque«penjaelshàbits»itornaalmónseglar;laMartasurtdelacollacastelleraeldiaqueenplegadefinitivament,etc.Enaquestadarreraaccep-ció,la«sortida»implicadeixarunpassatquehaconfegit–demaneramoltopoc

88

accentuada– lanostra identitat ialmateix temps implica«entrar»enunanovasituacióque,dellunyodeprop,continuaràmarcantlanostrapersona.

Hihaencaraunaaltralecturadelaparaulasortidaqueensremetalasevaarreletimològica,quecoincideixamblaparaulasort.Lasortida,enaquestaaccep-ciódelmot,ésconsubstancialamblaincertesaipotsertambéunclamounaadvocaciópertalqueelsatzarssiguinfavorablesdavantelfuturdesconegut.La majoria de sortides impliquen la recerca de nous reptes, noves aventures,novesconeixences.Pertant, lasortidaésunmomentperdir-nostambé«quetinguemsort».

Les«sortides»solensermomentsdelicatspertotelqueimpliquen:passemd’unestataunaltre;deixemdetenirunscompanysicompanyesambquihemcompartituntempsiensenvoltemd’unsaltres;abandonemunesrutinesperadquirir-neunesdenoves,etc.Quanaquestasortidaéspreparada,quanhihaunprocésd’acompa-nyamenti,sobretot,quanhihaelementsdecontinuïtatentreelqueesdeixaielques’agafa,les«sortides»nosóntraumàtiquesienforteixenquifaelpas.

A Truc entenem la «sortida» com un procés reglat mitjançant el qual tots elstrucaires que pleguen viuen un procés individual, grupal i amb l’entorn queelspermetcloureambèxitunaetapaimportantdelasevavida.Aquestaeclo-sióimplicarelacionard’unamaneraintel·ligentelpassatquehanviscutambelpresentqueestrobenielfuturqueatravésd’unestatelevatdeconsciènciaelsagradaràdeviure.

Com es duu a terme?

Ja hem dit que a Truc en la sortida treballarem tres nivells: individual, grupalid’entorn.

Sortida al nivell individualEltrucairereflexionacríticamentsobreelseupasper l’escoltismeielguiatgeiesplantejaelseufutur.Ésuntreballpersonaliindividual,perbéquerequereixun acompanyament actiu de l’animador/a, que orienta el i la trucaire vers elprojectedevida.

89

PASSAT

• Què he après?• Com ho he après?• De qui i on ho he après?• De què m’ha servit el que he après?• Els bons llocs i els bons moments que he viscut i que són significatius per a mi.

FUTUR

• Què m’agradaria aprendre?• De qui penso aprendre?• Què puc aprendre?• On m’agradaria aprendre?• Per què vull aprendre?

• Bons llocs on puc aprendre.• Què puc aportar als llocs on

aprengui?

Preguntespertinentsqueespodenplantejarpertreballarelpassat/present:

Preguntespertinentsqueespodenplantejarpertreballarelfutur:

Aconsellemtreballaraquestesqüestionsenalgunasortidadelsegonsemestredel segon any en la qual els nois/es i l’animador/a tinguin temps suficient perpoder-neparlarambprofunditatisensepressa.

Latascaorientadoradel’animador/aseràmésomenyseficaçenlamesuraque,entrealtrescoses,tinguiuncarismareconegutpelstrucaires,tinguiunascendentpositiusobreelgrupi,evidentment,coneguiafonselsnois/es.

Sortida al nivell grupalEltrucairereflexionacríticamentsobreelseupasperlaunitatdeTruc.Ésuntre-ballcol·lectiu iesmanifestadavantde labranca.Enaquestnivell, l’animador/acrearàunmarcdeconfiançaperquèenunbonllociunbonmoment(unasortida,perexemple)lagents’expressilliurementiambhonestedat.Estractaqueelsilestrucairesdiguinallòquesentendedebòsobreelseupasperlabrancainopasallòquesesuposaques’hadedirperquedarbé.

90

Ésrecomanableduratermeunacelebracióounritualqueposipuntfinalalgrup(ungrupque,comamínim,hatingutdosanysd’existènciaenlabranca).Saberexecutar ivisualitzardemanerafestiva l’acabamentés importantperalcreixe-mentpersonaldetotselsmembres.

Sortida al nivell d’entornEltrucairereflexionacríticamentsobreelseupasperl’agrupament.Ésuntreballcol·lectiuiesmanifestadavantdetotl’agrupament.

Consideremtambéoportúferalgunacelebracióritualperfestejarlafidel’etapaeducativadelsnois/es.Potseréspertinentplantejarunapromesa(festiva,trans-cendent i pública) mitjançant la qual els trucaires expressin el seu compromísdavantdetotl’agrupamentafidevalorarelquehanviscut,perobjectivarelquehanaprèsdurantseupasperl’escoltismeielguiatge,etc.Quan es duu a terme i on?

L’etapade«sortida»escomençaatreballaraixíques’acabaelprojectedeserveiis’acabaambelcampamentdelsegonany.Ésoportúiniciarelprimernivellquehemplantejatalsegonsemestredelsegonany,isuccessivamentestreballenelsdosnivellsrestants.

QÜESTIONS

• Què m’ha aportat l’agrupament?• Què he aportat jo a l’agrupament?• Què no m’ha agradat o m’ha molestat de l’agrupament?• Què m’ha agradat?

QÜESTIONS

• Què m’ha aportat la unitat de Truc?• Què he aportat jo a la unitat de Truc?• Què no m’ha agradat o m’ha molestat de Truc?• Què m’ha agradat?

91

I després de la sortida, què?

Enlalíniadelquehemcomentatanteriorment,ésconvenientquel’animador/aorientielstrucairessobrealgunesde lescosesquepodenferelsnois/esquansurtin de Truc. És interessant proporcionar informació que obri les mires delsnois/es.Lallistadecosesquepodenferés,òbviament,moltllargaidifícild’enregistrarexhaustivament.Valguicomapuntdepartidal’esmentdetresfontsbàsiques:

• Incorporacióal’agrupament(integrant-s’hicomacapsomembresdesuport).• Incorporació al Moviment (formant part de les comissions, grups de treball

ialtresestructurespròpiesdel’organització).• Incorporació al seguit d’entitats, associacions, fundacions i organitzacions

variadesd’àmbitnacionalointernacionalque,d’unamaneraoaltra,pretenenmillorarlescondicionsdevidadelespersones.

Ésundeuredel’animador/atenirinformaciórellevantsobreaquestsàmbitspertald’informariorientaradequadamentelsilestrucairesquepleguen.

DIMENSIONS DE LA SORTIDA

El comiat - celebració i reflexió

L’orientació vers el futur

El compromís

Un mateix

El grup

L’entorn

92

8.3. Els dinamismes: el petit grup, el progrés personal, el joc institucional, el compromís i la fraternitat universal7

PerfinalitzaraquestapartatmetodològicenscalamanirlesdiversesfasesdeTrucieltreballdelestresdimensionsamboliisal.Perquèelsdinamismessónaixò:l’oliquelubrificalesnostresaccionseducatives(fentquenos’encallin)ilasalquefaqueelsalimentstinguinmésgust.

Per ressituar els despistats i orientar els nouvinguts, direm que en tot procéseducatiuvivencial i comunitari, imoltespecialmentenaquellsquepassenperlarealitzaciódeprojectesengrup,hihacincdesllorigadorsquedeterminennosolsl’èxitdelacomesaidelgrup,sinótambélaqualitatdelsaprenentatgesqueadquirirem:elpetitgrup,elprogréspersonal,eljocinstitucional,elcompromísilafraternitatuniversal8.

Acontinuacióenscentraremaferunaaproximacióespecíficaacadadinamismeenrelacióambelmètodetruciambcadaunadelessevesfases.

El petit grup

Talcomhemplantejat,aTruclaunitatgairebésempreseràunpetitgrup,ambunnombredepersonessuficientperquèesdevinguioperatiu ieficientperdesen-voluparprojectes, ialhoraunespaidevidaon totspuguemestar igualmentapropelsunsdelsaltresionl’acompanyamentmutuilavivènciacompartidaensgeneriunaidentitatcol·lectiva.ATruc,doncs,launitatésalmateixtempsl’equipdetreballil’espaidevida.

7.AquestcapítolhaestatescritperLlucPejóiClimentiDaniPalauiVidal.8.Siusinteressaaprofundirendefinicionsmésextensesigeneralsd’aquestsmotorsdel’aprenentatgeusanimemaconsul-tar:ESSOMBA,M.A.Codi obert. Programari lliure per a caps.Valldoreix:MinyonsEscoltesGuiesSantJordideCatalunya,2008;FRANCH,Q.A l’aguait d’una aventura.Valldoreix:MinyonsEscoltesGuiesSantJordideCatalunya,2008;FRANCH,Q.(coord.).Estels Enllà.Barcelona:MinyonsEscoltesGuiesSantJordideCatalunya,1980.

93

ANIMA’T!

Fase de descoberta

El petit grup és un espai de confiança on construir la pròpia identitatireconèixerladiversitat.

Unaspectefonamentalésredescobrir-noscomagrup,saberelsinteres-sos i les motivacions de cadascú per establir què som i què podem fercomagrup.

Com a equip de treball, el petit grup ens permet preparar descobertesadaptadesalsinteressosdecadascú.

Fase de projecte

Calvetllarperquèalllargdelprojectecadascútrobi(ielgruplireconegui)unpaperrellevant,unaaportaciósingularalprojecte.

Elpetitgrupésenaquestafasela«unitatd’acció».Al’horadefer,elgrupésquitélacapacitatsuficientil’eficièncianecessàriapertirar-loendavantcomaequip.

Fase de sortida

Éselmomentdeprendreconsciènciad’allòquecadatrucairehaaportatalgrupidelquelaunitatlihaaportataell.

Acomiadem-noscomagrupambunabonacelebració,prenentconscièn-ciadelatrajectòriacompartidaicelebrant-la.

94

El progrés personal

Aquestdinamismeimpregnatotelmètodetrucdemanerapersistent.Eldiàlegpermanentques’estableixentrel’individu,elgrupil’entorncercaentotmomentconnectarlesvivènciesalaunitatambeljomésíntim,laqualcosapermetconèi-xer-semillorunmateixiajudaaconfigurarunprojectedevidapropiiautèntic.

ANIMA’T!

Fase de descoberta

És temps d’aprofundir en el coneixement d’un mateix: autoconcepte,dimensióespiritual.

Podemrelatar i reviure labiografiacompartidacomagrupal llargdelsanysal’agrupament,perexplicar-noscomapersonesicomagrup.

Ampliemelsinteressosapartirdeltestimonidepersones«contagioses»,inspiradores.

Fase de projecte

Tirarendavantunprojecteentotalasevaextensióiamplitudhadecom-portarunmomentd’«explosió»idesenvolupamentdenovescompetèn-ciesdecadatrucaire.Alhora,permetràprendreconsciènciadelaneces-sitatdetransformariensadonaremdelaqualitatdel’aportaciópersonalenelresultatdelgrup.

Caldigerirpositivamentl’agraïment,l’afecterebutielreconeixementdelsdestinatarisdelprojecteperquèestransforminensatisfaccióiconfiançapersonalicol·lectiva,perònopasenautocomplaença.

95

Fase de sortida

Orientacadaundelsilestrucairesrespectedenouscaminsdecreixementpersonaldinsiforadel’escoltismeielguiatge.

Caltrobarelmomentperquècadatrucairereconeguiallòquelihanapor-tatelscompanysicompanyesenaquestaetapadeTrucientotelviatgedel’escoltismeielguiatge.

Éstambéelmomentd’identificaràmbitsd’actuacióipromourel’apodera-mentperalapresadenovesresponsabilitatssocialsmésenllàdel’agru-pament.

El joc institucional

Elfetquelaunitatsiguiungrupreduït,generacionaliautogestionatenspotferpensarqueaTruceljocinstitucionalnohiéspresent.Peròd’unamanerainformalcaldràestablirelsmecanismesperorganitzar-nos,repartirresponsabilitats,pren-dredecisionsogarantirquetothomparticipi.Amés,aTrucel joc institucionaltambés’obreenforaenformadexarxa:calaprendrearelacionar-seambentitatsdelconjuntdelasocietatperdescobrirnovesrealitatsipercol·laboraral’horadeduratermeelsprojectes.

96

ANIMA’T!

Fase de descoberta

L’autogestiódelaunitatésbàsicaperal’organitzaciódedescobertesquesatisfacin els interessos de cada un dels trucaires. Segurament aquestaautogestióseràforçaimperfecta,demaneraquecaldràacompanyar-la.

Apareix la necessitat d’iniciar el treball en xarxa: contacte i relació ambentitatsiinstitucionslocals,nacionalsiinternacionals.

Fase de projecte

Calferexplícital’assumpcióderesponsabilitatsindividualsenverselgrup.

L’autogestió en el desenvolupament del projecte presentarà noves difi-cultats:repartimentdetasquesiassumpcióderesponsabilitatsperal’as-solimentdelsobjectius.

Eltreballenxarxaentraràenunafaseméscomplexa,ambl’establimentde col·laboracions i el desenvolupament cooperatiu de tasques ambaltresentitats.

Fase de sortida

Comiatdel’agrupament.Seràbotrobarfórmulesperalacelebraciócon-juntaambtoteslesbranquesdel’agrupament.

97

El compromís

ElcompromísformapartdelasubstànciadeTruc,talcomhaquedatpalèsenladefinicióqueenfemaTruc.Éspresentd’unamaneratanintensaentoteslesfasesientoteslesdimensionsd’aquestaetapaqueesproposaqueesfaciexplícitenformadecelebració.

ANIMA’T!

Fase de descoberta

Elprimercompromísésenversunmateix,prenentconsciènciadelaprò-piavidaidesenvolupantl’habilitatdeportar-nelesregnes.

Fase de projecte

Elcompromísésprincipalmentenverslaunitat,atravésdelestasquesilesresponsabilitatsperduratermeelprojecte.

Fase de sortida

Éselmomentdeprendreconsciènciadelcompromíscomuncomponentessencialdelsprojectespersonalsdequalitat.Enaquestsentit,unaexpli-citaciódelcompromísatravésdelacelebració,enlaqualafloriladimen-siósimbòlica,potajudaraaquestapresadeconsciència.

Ara ja d’una manera més concreta i personalitzada cal explorar nousàmbitsd’actuacióperalatransformaciósocialmésenllàdel’agrupament.

98

La fraternitat universal

Trucensbrindaunmomentd’especialeclosiódelafraternitatuniversalentoteslessevesescales:desdelserveienl’àmbitlocalfinsaladescobertainternacionalol’experiènciadepertànyeraunmovimentmundialcoml’escoltismeielguiatge.Lesxarxessocialsfanpossibleavui,mésquemai,esdevenirpersonesarreladesalveïnatialpaís,ialhoraambunaconsciènciadeveritablesciutadansdelmón.

ANIMA’T!

Fase de descoberta

Enaquestaprimerafaseconvéreflexionariinvestigarsobrelapròpiacon-cepciódelmónidelacondicióhumana.

TambécalreconèixerladiversitatdinselgrupdeTruc.

Podemestabliruncontactedirecteambpersones,entitatsixarxeslocals,nacionalsiinternacionals,afinantlanostrasensibilitat.

Fase de projecte

Provaremd’experimentarl’alteritatatravésdelcontactedirecteambelsdestinatarisdelprojecte.

Esvaloraràallòquetenimencomúcomaagentdetransformació:elpro-jected’unitatcoma«somnicompartit»,capaçd’aglutinar-nosenladife-rència.

A més, el caràcter del projecte de servei ens permetrà atansar-nos desd’unaperspectivamésemocionalapersonesconcretesambnecessitatsconcretesiambcontextosbendiferentsdelsnostres.

99

Fase de sortida

Totl’itinerarirecorregutal’agrupament,iespecialmentaTruc,hadefaci-litarlapresadeconsciènciadelaimportànciaqueladimensióhumanahadeteniral’horad’orientarelsprojectespersonals.

Convindràincorporarunaperspectivaglobalal’horadeplantejar-senousàmbitsd’actuacióid’implicaciópersonal.

100

9. L’animador/a

Amb el que hem escrit fins aquí ja hem dit moltes coses sobre el paper del’animador/a en els diferents moments de Truc. Amb tot, com que consideremqueésunafiguraessencialenelprocéseducatiude labranca,pensemqueésnecessari ampliar l’explicació per tal que tot plegat quedi tan ben definit comsigui possible i, sobretot, perquè tu, animador/a, tinguis ben clar el rol que hidesenvolupes.

Un nom diferent per a una funció educativa similar

Hihaunaexpressiópopularquediuque«elnomnofalacosa»,peròambelquetenimentremansnoésbenbéaixí.Efectivament, l’animador/adeTruc téunafunciósimilaraladelscapsdelesaltresbranques:ésunacompanyantdelpro-céseducatiudelsnoisinoies,unfacilitadordecontextosd’aprenentatgeid’ex-periènciessignificatives,uncatalitzadorde lesdinàmiquesdelgrup,etc.,però,adiferènciadelquepassaaPioners iCaravel·les,Ràngers iNoiesGuies,Llops iDaines...,elresponsabledelgruphad’adequar-setanbécompuguialperfildelstrucaires(senseques’arribiaconfondreambaquests).D’altrabanda,hadedonarmoltacordaperquèelgrup–aixíquesiguimadur–tendeixiaregular-seiauto-gestionar-se.L’animador/adeTruc,comveureutotseguit,ésunafiguraquehiésinohiésalavegada,queapoderaelgrupperquètiriendavantalmésautòno-mamentpossible,quedónaalèalacolladenoisinoiesperquèrespiritotasola...

101

Diemqueésunafiguraquefaunjocd’equilibrisprouintel·ligentperquedarrele-gatenunplasecundarienelmomentqueelgruphainterioritzatihaassumitlesresponsabilitatsquelisónpròpies.

Funcions i tarannà

L’animador/a,comdiulaparaula,animaelsilestrucairesaseguirelcamímarcatalmètodeidónalesorientacionsnecessàriesperquèassoleixinunaautonomiaplena en un marc perfectament reglat però flexible. L’animador/a fa un paperd’acompanyament,mésactiuenunprimermomentimenysenunsegon.

Entotaixòqueexpliquemésbonoconfondrerols.L’animador/anoformapartdelgrupd’iguals.Elseurolnoésestrictamenteldecompany,decol·lega,nitansolseldelídernatural,sinód’educador/aenelsentitmésamplidelaparaula.

L’animador/adotad’ànimaelgruptotrenunciantexplícitamentaser-neell.

102

Un perfil exigent

Siguemclars:d’animador/adeTrucnoenpotser tothom...o, simésno,noenqualsevolmomentimenysdequalsevolmanera.Aquestatasca(comqualsevolaltra)téunsrequisitsespecíficsquesónmarcatsperlanaturalesadelgrup,perlescompetènciesnecessàriesperdinamitzarelmètode,perladimensióafectivaquehad’establirambelsilestrucairesipelvalorquelabrancaliatribueixcomaanimador/a.

Lescaracterístiquesdelperfildel’animador/anosón,doncs,capriciosesniarbi-tràries,sinóqueestanfonamentadesenlesnecessitatspsicològiquesdelstrucai-resienelselementspedagògicsdelmètode.

Calprendre’saquestesconsideracionsambmoltaatenció.Somconscientsqueenl’estructuraactualdelsagrupamentsnoabundenperfilscomelsquedescriuremacontinuació,peròentenemqueaquestésunaspecteclau,ienaquestsentitelsconsellsd’agrupamenthauriendecercarsolucionsimaginativespertrobarperfilsquecompleixinelsrequisitssegüents:

• Personaambcertadiferènciad’edatrespectealstrucairesiquenohagicom-partitbrancaambells/es(s’enténcomacompany/a).Lafranjad’edatorientativadel’animador/aesmouriaentre23i28anys.

• Personaambalgunsanysd’experiènciacomacap(dosanysomés).• Personaambungrauelevatdemaduresapersonal.• Personaambcarisma.• Personaquehagiconeguttrucairesabans(quehagiestatcapd’ellsalgunany

dePionersiCaravel·lesodeRàngersiNoiesGuies).• Personaconscientdelafeinaqueésseranimador/aidelqueimplica.• Personaconeixedoradelmètodetruc.• Personacompromesa.• Personaqueassumeixl’encàrrecperadosanyscomamínim.

103

L’animador/a a l’agrupament

Com es tria l’animador/a?

ElConselld’Agrupamentdecideixquiseràl’animador/aoanimadors.Ladecisióesfaràapartirdelscriterisacabatsd’esmentar,ambelmàximdeconsenspossible,iestindranencomptelespreferènciesdelsaspirantsaanimador/a,itambélessevesincompatibilitats.

La relació amb l’agrupament i el seu paper

• L’animador/a és un cap més al Consell, amb tots els drets i deures que aixòcomporta.

• L’animador/acalqueinformielConselldetotelqueesfaaTruc,delamateixamaneraquehofanlesaltresbranques.

• L’animador/ahadetransmetrelaimportànciad’aquestabrancadinsdel’agru-pamentivetllarperquèsiguiaixí.

El treball en equip

• Una branca,dues unitats (Truc 1 i Truc2):Tot i que l’animador/a es bolca depleen lasevaunitat,aixònoprivaquehihagiuncert treballenequipambl’animador/adel’altraunitat.Potresumirbéaquestadinàmical’expressió«tre-ballenequipambactuacióseparada».

• L’animador/adeTruc2ésunreferentiacompanyadelamillormanerapossiblel’animador/adeTruc1.

• EntreTruc1i2hihaurà,tantcomespugui,espaiscompartitsqueafectarantantladinàmicadelscapscomladelsnois/es.Elsespaiscompartitsentreelsnois/esdeTruc1iTruc2seranpuntualsisempremoltfocalitzats.

• Representacióconjuntadelsanimadorsianimadoresde1ri2nanydelabrancadeTrucalConsell.

104

El compromís personal de l’animador/a

• Elcompromísés,comamínim,peradosanys.• L’animador/aescomprometacréixerconjuntamentambelgrupqueacompanya.• L’animador/aescomprometatreballarpertalqueelsseustrucairesassoleixin

elsobjectiusdelabranca.• L’animador/a es compromet a desplegar el mètode d’acord amb els criteris

ifasesaquíexpressats.

La formació

Unbonanimador/anoméspot ferbé laseva feinasies formaadequadament.Enelvostrecas,laformacióésdiversailapodeuferapartirdediversossuportsimoments.Usconvidemqueusformeuatravésde:

• Lecturaidiscussiócol·lectivadelmètode• FORTRUC.FormacióanualdecaràctermonogràficdeTruc• Adjuntsdebrancadelademarcacióosector• L’EquipdeDemarcacióielsespaisdedemarcació

105

106

10. Solucionari

ComjahemditenlapresentaciódelapropostametodològicadeTruc,lesparti-cularitatsd’aquestabrancailessevesdiferènciesencadaagrupamentfanneces-saritenirencompteexcepcionsorganitzativesquedecapmanerahandedesvir-tuarelsobjectiusolesestratègiesprincipalsdelmètode.

Totseguitesplantegenalgunscasosquepodenaparèixerambunespossibles«solucions»pernodescafeïnarlaproposta.

Possiblessituacionsqueenspodemtrobar:

No hi ha animador/a de Truc

Aquestcasapareixenagrupamentsambunnombreinsuficientdecaps.Siguemclarsd’entrada:perraonspedagògiques,peròtambélegals,entenemquenohipothaverunaunitatdeTrucsenseanimador/a.L’animador/aésunapeçafonamentaliindispensableperalfuncionamentdelabranca.Apartird’aquestapremissa:

• L’agrupaments’hadeplantejarmoltseriosamentlaprioritzacióal’horadedis-tribuirelscapsentrelesdiversesunitats.CalbuscardinsiforadelConsellperprocurartrobarunanimador/aambelperfilescaientperalacomesa.

• EspotplantejarlauniódelaunitatdeTrucambelstrucairesd’unagrupament

107

proper.Enaquestcas,elsequipsd’agrupamentdelsdosagrupamentss’haurandecoordinarmoltbépertractar-sed’unaunitatquesimultàniamentformaràpartdelsdosagrupaments(inopasdecapdelsdos).

No hi ha prou animadors per tenir dues unitats de Truc

Aquest és un cas menys extrem que l’anterior però, tot i ser menys dramàtic,plantejaalgunescomplicacions a l’horad’implantarelmètodequeesproposaenaquestllibre.

Amésdelessolucionsplantejadesenelpuntanterior,espotconsiderarlapos-sibilitatqueunsolanimador/aesfacicàrrecdetotselstrucaires.Enaquestapro-postapretenemqueelsilestrucairespuguindesenvoluparl’itinerariprevistdedosanysenelmarcd’unamateixaunitatquetindrà,aixòsí,espaiscomunsiespaispropis.Comprobablementdeveupensar,noésfàcil.Enunaprimeraaproximaciópodempensarcomaespaiscompartitselsquesóndecaràctervivencial(excursi-ons,realitzaciód’activitatsalcau...),mentrequeelsmomentsdetreballpersonals’haurandecorrespondreambelmomentvitaldecadascú,pertant,separantlesduesgeneracionsdelabranca.

Pelquefaalprojectedeservei,espodenexplorarsolucionscomaraqueelstrucai-resdeprimeranyparticipinenelprojectejaengegatpelsdesegonany,entenent-locomunespaidedescobertaidecol·laboracióambelsseuscompanys,peròsem-pretenintpresentqueaquestprojectenoésfruitdelseupropiprocéscomagrup.

108

No hi ha prou trucaires per fer dues unitats de Truc

Aquestcas,totiserproduïtperunaraódiferentdelaqueacabemdepresentar,ensportaaunasituaciómoltsimilaraladelcasanterior.

Efectivament,ésconvenientquelaunitatdeTructinguiunnombresuficientdetrucairesquepermeticonstituirungrupriciambcapacitatd’actuació.Fademaldir,però,atallorientatiu,elmínimnombredetrucaireshauriadeserd’unescincpersones.Encasquenoassolimaquestnombre,seràgairebépreferibleunirtotselstrucairesenunasolaunitat iseguirelscriterisd’implantacióde lapropostametodològicaquehemsuggeritenelpuntanterior.

No podem fer dos anys de Truc

Aquestcasespotproduir,comamínim,perduessituacionsquevallapenadife-renciar.

Sovintl’escurçamentdel’etapadeTrucesdeualanecessitatderelleudenouscapsalConsell.Enaquestcas,calfertotelpossiblepernoprecipitarlaincorpora-ciódetrucairescomacaps,perquèaixòinterrompelseuprocésd’aprenentatgei,amés,converteixelConsellenunaorganitzacióexcessivamentjoveiinexperta.

Una altra raó de l’escurçament de Truc pot ser la mobilitat dels i les trucairesenpassara l’etapauniversitària (especialmentpunyentennuclisallunyatsdelscentresuniversitaris).Aquestasituacióésmenysmanejableperal’agrupament,jaquelaproblemàticaesdeuafactorsexterns.

Arribatelcasquenoespuguiduratermeunsegonanyambunacontinuïtatmajo-ritària dels trucaires, es proposa centrar la proposta en les fases de descoberta i sortida.Totiqueferaixòsignificaunarenúnciaimportant,caltenirencomptequelesduesfasesquesíquepodemduratermetenenplesentitperellesmateixes.Fent-hod’aquestamanera,l’etapadeTrucéscoherentipermetquetinguilasevafunciód’etapaculminantenelprocéseducatiudel’escoltismeielguiatge.

9 7 8 8 4 6 1 6 1 6 8 1 7

ISBN13- 978-84-616-1681-7

Els ocells migratoris van d’un lloc a l’altre volant lliu-rement pel cel obert. Malgrat que en aquest espai tanampli i aparentment indefinit no hi ha senders mar-cats, les aus utilitzen rutes definides per no perdre’si, sobretot, per arribar tan aviat com puguin a destí.Mètode de Truc. Proposta pedagògica per a joves escoltes i guies vol ser una proposta de full de ruta perquè elsi les joves animadors/es puguin fer bé la seva feinaiqueaquestasigui rellevant,plenadesentit i reeixidaperalsjovesd’unabranca,Truc,queenaquestmètodeesdefineixcomelpuntculminantdelprocéseducatiual’escoltismeielguiatge.

Jordi Feu i Gelis és sociòleg i professor de la Facultat d’Educació

i Psicologia de la Universitat de Girona. Ha impartit docència als estu-

dis de Mestre, Educació Social i Pedagogia, i ha participat en diver-

ses edicions en el màster “Drets Humans i Educació”, entre d’altres.

Bona part de la seva activitat investigadora s’ha centrat en temes

socioeducatius com per exemple: l’escola rural a Catalunya; ciutat/

poble educador; pobresa, marginació i exclusió social i immigració.

La seva vinculació a l’escoltisme i guiatge s’inicia l’any 1985 quan

entra a formar part de la unitat de Truc de l’AEiG Nostra Dona del

Tura d’Olot. L’escoltisme, juntament amb els viatges, ha format part

del que ell anomena la “universitat de la vida”.