microscopis sota la llum - pàgines de la...

Microscopis sota la llum Microscopis exposats de les Facultats de Biociències i Ciències

1

Exposició presencial a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia – UAB Abril – Maig, 2013

pagines.uab.cat/micros/

Els microscopis exhibits han estat cedits pel Departament de Química, el Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal, i d'Ecologia, i el Departament de Geologia de la nostra universitat.

Són aparells que, en alguns casos, s’han deixat d’utilitzar per no trobar els recanvis necessaris per poder reparar-los. En d’altres, perquè els centres han adquirit nous equips, com és el cas del microscopi Ortholux II POL-BK del Departament de Geologia. O simplement han entrat en desús.

Pàgines de la

UAB

Microscopi

monocular Refractòmetre

Microscopi

monocular

Microscopi de

projecció

Microscopi

binocular M11

Microscopi

binocular

invertit M40

Lupa

binocular

Microscopi

metal·logràfic

invertit

Microscopi

binocular

Ortholux

http://pagines.uab.cat/micros/content/ortholux-ii-pol-bk

http://pagines.uab.cat/

http://pagines.uab.cat/

http://pagines.uab.cat/micros/content/microscopi-monocular-1950

http://pagines.uab.cat/micros/content/refract%C3%B2metre

http://pagines.uab.cat/micros/content/microscopi-monocular-leitz

http://pagines.uab.cat/micros/content/microscopi-de-projecci%C3%B3

http://pagines.uab.cat/micros/content/microscopi-binocular-m-11

http://pagines.uab.cat/micros/content/microscopi-binocular-invertit-m-40

http://pagines.uab.cat/micros/content/lupa-binocular

http://pagines.uab.cat/micros/content/microscopi-metal%C2%B7logr%C3%A0fic-invertit

http://pagines.uab.cat/micros/content/microscopi-binocular-ortholux


2



Microscopi monocular (1950)

Tipus: Microscopi monocular

Model:Desconegut

Fabricant: CARL ZEISS - JENA

Lloc de fabricació: Alemanya D.D.R.

Data de fabricació: 1950 c.a.

Distribuït per: Óptica de JENA para España S.A., Barcelona

Mides aparell: Peça A (principal)= 18 x 16 x 28; peça= B 7 x 5,2 x16; peça C= 7 x 6,5 x 14,5

Ubicació:Facultat de Ciències - Departament de Química - Àrea de Química Física


3



Refractòmetre

Tipus: Refràctometre

Model: Desconegut

Fabricant: CARL ZEISS - JENA

Lloc de fabricació: Alemanya D.D.R.

Mides aparell: 22 x 19 x 32

Ubicació:Facultat de Ciències - Departament de Química - Àrea de Química Física


4



Microscopi monocular Leitz

Tipus: Microscopi monocular

Model: Desconegut

Número de Sèrie: 751949

Fabricant: LEITZ WETZLAR

Lloc de fabricació: Alemanya (finals dels 60s - principis dels 70s)

Ús: Botànica

Mides: 14,5 x 32,5 x 19,5

Lent: LEITZ WETZLAR Periplan NF 10x

Ubicació:Facultat de Biociències - Departament de Biologia Animal, Biologia vegetal i Ecologia – Laboratori Integrat


5



Microscopi de projecció

Tipus: Microscopi de projecció

Model: Visopan

Número de sèrie: 343563

Fabricant: Reichert

Lloc de fabricació: Àustria

Ús: Projecció d’objectes visualitzats en pantalla

Mides: 22 x 21,2 x 43,5

Ubicació: Facultat de Biociències - Departament de Biologia Animal, Biologia vegetal i Ecologia - Unitat de Botànica

http://www.science-info.net/docs/reichert/A4/Visopan-Folder.pdf

http://www.science-info.net/docs/reichert/A4/Instruments_for_Biology_and_Medicine.pdf

http://www.science-info.net/docs/reichert/A4/Visopan-Folder.pdf




6



VISOPAN Projection Microscope with 100 W low-voltage quartz iodine lamp

Aquest instrument està equipat amb un llum de iode de quars de 100 W de baix voltatge , donant entre 3 i 4 vegades d’augment de la brillantor de la imatge i, per tant, amplia força el seu camp d'aplicació. L'augment total que es pot obtenir és entre 50x i 1250x. La brillantor i l'alt contrast de la imatge a la pantalla de vidre esmerilat (200 mm diàmetre) és adequat per a la demostració a grups petits, però sobretot també per mesurar, comptar i dibuixar.

Aquest instrument també pot ser emprat com lanameter per la llana i

mesuraments de fibra, i com microscopi especial per al recompte de cèl·lules sanguínies (vegeu microfotografies de mesurament d'hepatòcits).

A través de la seva senzilla operació i la seva construcció compacta, el VISOPAN Reichert és ideal per ensenyar, per assaig de materials fora del laboratori, i per demostracions durant els debats.

http://www.iasj.net/iasj?func=fulltext&aId=49030


7



Microscopi binocular M11

Tipus: Microscopi binocular compost

Model: M 11


Fabricant: WILD

Lloc de fabricació: Heerbrugg – Switzerland

Data de fabricació: 1954 c.a. (data d’inici de fabricació)

Distribuït per: Pablo A. WEALI S.A.

Procedència: UAB - Nº Inventari 003972906

Ús: Principalment treball de camp

Mides: 17,5 x 36,5 x 17,5



8



http://www.microscopy-uk.org.uk/mag/artjul09/jg-wild-m11.html

http://www.arco-iris.com/George/microscopes/wild_m11.htm

Compound Monocular Microscope

Switzerland, ca.1958

Marks

Wild, Heerbrugg Switzerland M11-29833

Serial No.29833

second number on the stage of 40021

L’M11 va ser produït per primera vegada al voltant de 1954, i es presentava en el fullet com un "microscopi extensible, ideal per al treball de camp, cursos i de laboratori" (veure catàleg). Deixant de banda el pes del llautó en un instrument tan sòlidament fet, cosa que l’ha fet menys útil per al treball de camp, certament es tractava d’un microscopi molt adaptable. Es va apostar perquè fos compacte en comptes de tenir un pes lleuger, i Wild va fabricar una àmplia gamma d’accessoris per a ell – per cobrir camps clars i camps foscos, contrast de fase i fluorescència per al treball audiovisual, fotogràfic i cinètic -. Hi ha moltes fotografies de l’M11 en ús en el camp, amb piles d’il·luminació, tendes de campanya, amb un ambient d’exploració.

http://www.microscopy-uk.org.uk/mag/artjul09/jg-wild-m11.html

http://www.arco-iris.com/George/microscopes/wild_m11.htm

http://www.science-info.net/docs/wild/m11-catalog.pdf


9



Característiques

Aquest microscopi s'ajusta en un estoig que se situa

15" d'alçada. Té una corretja de pell per penjar-se’l, s’ajusta a la part superior i es connecta als pestells de la part inferior. La base circular del microscopi és, alhora, el peu de la caixa, i al centre de la base, s’hi endolla un mirall de doble cara. Aquest instrument inclou un tub monocular d'estabilitat amb un prisma de 45 graus dins d'un allotjament giratori.

També hi ha una boca d'una eina giratòria que sosté un conjunt de quatre objectius Wild que tenen augments de 10X 4X, 20X, 40X i 100X, i l'objectiu d'immersió, que s'emmagatzema en la safata d’accessoris juntament amb una ampolla d'oli d'immersió. També estan presents els dos oculars Wild amb augments de 10X i 6X. El gruix ajust d'enfocament és de pinyó i cremallera que actua sobre el tub del cos. El moviment fi del focus actua a la platina amb un cargol d’ajust micromètric. La platina mesura 5"x 5", i treballa per un moviment a la platina flotant. Sota la platina és ajustable un condensador Abbe que té una NA de 1,30 (de tipus abatible). També hi ha una safata de plàstic accessori molt convenient que es pot fer lliscar en el seu lloc sota l'escenari. Aquesta safata té quatre objectius, i els oculars dos, amb un tub per a una ampolla d'immersió.

L' instrument més comú té un cap monocular inclinat amb els ulls d'un tub ocular estàndard de 23.2 mm. Wild proporciona oculars amb augments de 5x a 25x; alguns d’ells disponibles per al camp ample, essent el seu nombre de camp 18.


10



Utilització

Probablement, la seva aplicació principal és en l'ensenyament, on els laboratoris dels col·legis i universitats van ser equipats amb ni més ni menys que 80 en un saló de classes. Eren altres temps! El seu ús era per a la discussió tubs, tubs de dibuix i caps de projecció disponibles.

WILD

La firma WILD va ser establerta el 1921. Va començar tot com un fabricant d'instruments de mesura. El seu primer microscopi es va fer el 1939. El M11 Wild es va fer per primera vegada el 1954. El 1971, l'empresa va començar a cooperar en la comercialització de Leitz, i el 1972, Wild adquirí accions de Leitz. El 1975, Wild prengué una participació majoritària. El 1990 es formà Leixa PLC, incloent Wild, Reichert, Leiz Wetzlar, Jung, Instruments Cambridge, i la Kern Swiss Companies. La seu del grup es va mantenir a Heerbrugg, Suïssa.


11



Microscopi binocular invertit M40

Tipus: Microscopi binocular invertit

Model: M 40


Fabricant: WILD

Data de fabricació: 1964 c.a. (data d’inici de fabricació)

Lloc de fabricació: Heerbrugg – Switzerland

Ditrubuïdor: Servicio Tècnico de Microscopia, S.C.P

Procedència: Institut de Ciències del Mar

Ús: Estudi d'algues, fitoplàncton

Mides: 23,4 x 60 x 33,5


http://www.microscopy-uk.org.uk/mag/indexmag.html?http://www.microscopy-uk.org.uk/mag/artjul06/rp-wildm40.html




12



El M40 (creat el 1964) té tres objectius dissenyats per l'estàndard parafocal de 38 mm. Tots són Wild, un 4X, una fase de 10X, 20X i una fase de vidre de gruix 1,0 mm. Poc després de l'època d'aquest instrument, la majoria dels fabricants van començar a complir l'estàndard DIN de 45 mm de distància entre els fils d'objectius i el pla de l'objecte. El disseny dels Wild M40 exigeix que totes les lents han d'estar a prop de l’aparell focal, per evitar que les mostres es danyin accidentalment per aixafament durant l'enfocament.

El Wild M40 té un mecanisme d'aturada simple, però important a la base per evitar

objectius nocius quan es canvien o durant l'enfocament. Com que es troben sota la platina no són visibles durant l'enfocament, i sense el dispositiu d'aturada en lloc dels objectius de potència més alts és gairebé segur que es farà malbé. Els objectius DIN són molt més llargs que els originals. Així, abans de la col·locació dels objectius DIN de 45 mm a la torreta, era summament important modificar aquesta parada per reduir el recorregut de l'enfocament, perquè la platina no podia contactar amb els objectius en qualsevol condició. L'original és una vareta roscada senzilla, amb una part superior plana per restringir el moviment del mecanisme d'enfocament perquè els objectius, sense importar on es trobin a la torreta, no poden posar-se en contacte amb la platina. Encara que aquesta aturada es pot ajustar és massa curt per usar amb objectius DIN.


13



El microscopi invertit

http://www.microscopy-uk.org.uk/mag/artjul98/invert.html

http://www.microscopy-uk.org.uk/mag/artsep98/invert2.html

Com el seu nom indica, un microscopi invertit està al revés, comparat amb un microscopi convencional. La font de llum i el condensador estan en una plataforma apuntant cap avall. Els objectius i la torreta estan sota la plataforma apuntant cap amunt. Les úniques coses que estan en disposició corrent són el tub binocular o trinocular, així mateix, la mostra és col·locada en una plataforma o platina mecànica.

Encara que un microscopi electrònic té gran significat en la magnificació i resolució de la mostra, aquest requereix que l’espècimen sigui completament preparat, fent que qualsevol tipus de vida a la mostra no sobrevisqui. D'altra banda, el microscopi de llum concedeix una observació temporal de mostres vives, però aquestes requereixen una hidratació constant que les sotmet a estrès permanent, impossibilitant d'aquesta manera la seva supervivència. A diferència d'aquests microscopis, el microscopi invertit permet observar organismes o teixits en cultiu sense una preparació prèvia, afavorint el monitoratge de l'estat de creixement, comportament i altres paràmetres involucrats en el desenvolupament del cultiu. Amb un microscopi invertit es poden observar cultius sencers o grans mostres sota estats més naturals, i amb disminuïdes condicions d'estrès. L'observació es realitza a través de les bases de diferents recipients, amb gruixos i característiques òptiques variables, com ara plaques de Terasaki, flascons Corning, flascons Roux, caixes de Petri plàstiques i de vidre. El material plàstic és òpticament superior que el de vidre, ja que són més prims i uniformes.

http://www.microscopy-uk.org.uk/mag/artjul98/invert.html

http://www.microscopy-uk.org.uk/mag/artsep98/invert2.html


14



Un desavantatge del microscopi invertit és la seva limitada magnificació, pel fet que els objectius més potents són de 40X i de 60X, encara que aquest últim eventualment es troba al mercat i és de molt alt cost. Tanmateix, aquests objectius tenen l'avantatge de sobrepassar el límit del gruix del recipient i permeten observar la imatge amb finesa.

Avantatges i desavantatges del microscopi invertit

Un gran avantatge del microscopi de llum sobre el microscopi electrònic és l'habilitat per observar organismes vius i teixits. Diversos tipus de microscopis electrònics requereixen que l'espècimen estigui altament preparat (la qual cosa inclou recobriments amb or) i buit per a l'observació. En els microscopis de llum es poden observar temporalment organismes vius, la qual cosa permet determinar algunes funcions vitals, però les mostres es preparen amb solucions d'alcohol o formaldehid, components que desnaturalitzen les proteïnes i els àcids nucleics. És a dir, mentre un microscopi electrònic té una alta resolució (alguns produeixen espectaculars imatges tridimensionals), el microscopi de llum només produeix imatges de mostres mortes.

A diferència d'aquests microscopis, en l’invertit els cultius o mostres es poden col·locar en diferents recipients, amb gruixos i característiques òptiques variables, la qual cosa permet observar organismes o teixits en cultiu sense una preparació prèvia; a més, es poden observar grans cultius o mostres sota estats molt naturals, cosa que permet disminuir les condicions d’estrès.

El primer desavantatge, però, és el cost. Els microscopis invertits no estan en qualsevol lloc, com els microscopis amb una configuració estàndard, i per això és poc competitiu per als fabricants. Un altre desavantatge és la seva limitada magnificació, ja que l'objectiu més potent és de 60X. Actualment s'estan començant a fabricar objectius de 100X que s'utilitzen en oli d'immersió, però són bastant costosos i escassos.


15



Lupa binocular

Tipus: Lupa binocular

Model: Desconegut


Fabricant: Carl ZEISS

Lloc de fabricació: República Federal d’Alemanya

Procedència: UAB - Nº Inventari 0039723821

Ús: Observació tridimensional de petits cossos

Mides: 16,6 x 34 x 26,5


http://fresno.pntic.mec.es/~rruv0000/paginas/binocular.htm

http://fresno.pntic.mec.es/~rruv0000/paginas/binocular.htm


16



En l’estereomicroscopi, la visió és per reflexió, cosa que permet veure els objectes naturals. Té un inversor que permet veure la imatge “del dret”, facilitant les manipulacions que es realitzen amb la lupa.

L’observació és, generalment, de conjunt, degut al seu camp ampli; així, una mosca domèstica col·locada a la platina de l’estereomicroscopi ens dóna una visió completa de l’animal amb una talla superior als 10cm. En el microscopi només seria possible veure, fins amb els augments més petits, una part de les ales, i perquè són molt transparents.

La visió estereoscòpica, o sensació de relleu, només s’aconsegueix quan a cada ull li arriben imatges diferents de l’objecte, i és per això que la lupa binocular té dos sistemes òptics diferents: cada ull rep una imatge per separat, que és captada per cada sistema òptic, i amb la convergència necessària per produir una visió correcta.

Aquest aparell té una àmplia capacitat de moviment, cosa que permet poder observar petits animals en el seu medi.

La lupa binocular es fa servir per observar-ho tot: un tros de paper, un cabell obert, un teixit, una ratlla de bolígraf i una altra de llapis, paper quadriculat... s’ha de fer servir, en definitiva, per a l’observació dels petits detalls, en totes les disseccions o estudis morfològics tant animals com vegetals.

La lupa binocular és un instrument per a l'observació tridimensional de petits cossos. No requereix que la llum travessi la mostra, de manera que es poden observar objectes opacs, a diferència del que passa amb el microscopi. En una lupa binocular es distingeixen dues parts diferents: òptica i mecànica.

Part òptica: està composta per dos sistemes òptics que han de convergir sobre la mostra, perquè cada ull rebi una imatge i s'aconsegueixi la visió estereoscòpica de


17



l'objecte. Cada grup òptic està constituït per un ocular, un objectiu i un cos inversor.

Oculars (1). Són dos grups de lents que proporcionen augments, estan

muntades sobre sengles tubs que es poden desplaçar per ajustar la seva

posició a la distància entre pupil·les de l'observador i aconseguir una bona

visió estereoscòpica.

Objectius (2). Són sistemes de lents que proporcionen augments.

Cossos inversors (3). Són dos grups de lents que no proporcionen augments,

però inverteixen la imatge perquè l'observador pugui percebre-la en la seva

posició correcta (en cas contrari seria una imatge invertida).

El nombre d'augments que proporciona el sistema objectiu-ocular de la lupa sol ser de 20x, encara que n’hi ha d’altres.

Part mecànica: serveix de suport a la part òptica i permet la manipulació de l'instrument.

Cos o columna (4). És un cilindre metàl·lic que permet el desplaçament en

alçada del cos de la lupa i el gir complet sobre l'eix de la columna.

Braç o suport (5). És una peça encaixada a la columna, que llisca sobre la

mateixa i suporta els grups òptics.

Comandament de bloqueig (6). Cargol que permet desplaçar o bloquejar el

braç a dreta i esquerra, fins i tot per observacions fora de la platina.

Anell de subjecció (7). Permet col·locar la lupa a l'alçada òptima sobre la

columna.

Comandament d'enfocament (8). Permet l'enfocament sobre diverses zones

de la mostra en moure els grups òptics mitjançant un sistema

d'arrossegament per cremallera i cua de milà.

Platina (9). Placa de vidre esmerilat sobre la qual es col·loca la mostra. Es pot

substituir per altres de diferents colors per a millorar l'observació per

contrast. Sobre ella es disposen dues pinces (10) per a la subjecció de les

mostres.

Base (11). Peça robusta i pesada sobre la qual s'insereix la columna i que

dóna suport a l'instrument.


18



Maneig de la lupa binocular

La lupa binocular és un instrument de precisió que no ha de ser sotmès a cops ni fortes vibracions i que es manejarà sense forçar cap mecanisme. Per aconseguir una bona observació s’han de seguir aquestes instruccions en el mateix ordre que figuren:

Es col·loca una mà sota el cos de la lupa (grups òptics) per subjectar i, amb

l'altra mà, es deixa anar el comandament de bloqueig perquè el suport pugui

lliscar sobre la columna.

Es mou el cos de la lupa sobre la columna fins que estigui situat 5 o 6 cm

sobre de la platina i s'estreny de nou el comandament de bloqueig.

Es deixa anar l'anell de fixació i es bloqueja just sota el braç. A partir

d'aquest moment es pot afluixar el comandament de bloqueig per

"escombrar" a dreta i esquerra de la mostra.

Es col·loca la mostra sobre la platina i, si cal, se subjecta amb les pinces.

Mirant pels oculars, es mou el comandament d'enfocament fins a obtenir una

bona imatge. És aconsellable realitzar l'enfocament només amb l'ull dret i

després corregir la diferència de visió amb l'anell corrector, que es troba al

voltant de l'ocular esquerre.

La il·luminació de la mostra pot ser natural, mitjançant la llum d'una finestra,

o bé artificial, recorrent a un llum auxiliar situat al lateral. Alguns models

incorporen dues petites bombetes que permeten una il·luminació des de

sobre o des de sota la platina.


19



Microscopi metal·logràfic invertit

Tipus: Microscopi metal·logràfic invertit

Model: MN-S1

Nº de Sèrie: 181394

Fabricant: SHIMADZU KALNEU

Lloc de fabricació: Desconegut

Procedència: Desconeguda

Ús: Metal·lografia, estudi de materials metàl·lics (opacs)

Mides: 22 x 37,5 x 26,2

Ubicació: Facultat de Ciències - Departament de Geologia - Unitat de Petrologia i Geoquímica


20



Es caracteritza perquè la imatge observada es produeix per la reflexió dels raigs lluminosos sobre la proveta metal·logràfica.

L’observació d’una preparació metal·logràfica té com a objectiu revelar, en una superfície metàl·lica plana, els seus constituents estructurals per ser observades al microscopi. El microscopi és un instrument molt útil per al metal·lurgista, per això és important saber treure un rendiment òptim de les seves possibilitats. L'operador ha de conèixer els principis òptics del seu funcionament, que trobarà descrits en qualsevol text de Física o, fins i tot, en les instruccions del fabricant.

Bàsicament està constituït per un dispositiu d'il·luminació, un vidre pla o prisma de reflexió, l'ocular i l’objectiu. L’augment de la imatge observada ve donat pel producte dels augments de l'objectiu pels de l'ocular.

La màxima ampliació que s'aconsegueix amb els microscopis metal·logràfics és, aproximadament, de 1500 augments. Amb l'ús de lents banyades en oli pot millorar aquest límit, fins uns 2000 augments. Tanmateix, aquest és la major magnificació que es pot aconseguir amb microscòpia òptica, causa de la grandària de la longitud d'ona de la llum visible (aprox. 4000 Å).


21



Microscopi binocular Ortholux

Tipus: Microscopi binocular

Model: ORTHOLUX



Lloc de fabricació: Alemanya

Procedència: UAB - Nº Inventari antic 4[250170]4

Ús: Petrografia, estudi de minerals i roques

Lent: LEITZ WETZLAR Periplan GF 10x

Mides: 25 x 46,5 x 46

Ubicació: Facultat de Ciències - Departament de Geologia – Unitat de Petrologia i Geoquímica

http://www.microscopy-uk.org.uk/mag/artaug10/iw-ortholux.html

http://earth2geologists.net/Microscopes/LeitzScopes.htm

http://www.microscopy-uk.org.uk/mag/artaug10/iw-ortholux.html

http://earth2geologists.net/Microscopes/LeitzScopes.htm


22



El microscopi Ortholux es va introduir el 1937, i va ser venut fins a mitjans dels setanta. Va ser el primer microscopi de sistema veritablement modular que va ser molt apreciat per la comunitat científica. El sistema Ortholux consisteix en una gran quantitat de components i accessoris, per tal de satisfer pràcticament qualsevol requisit de microscòpia de llum. (vegeu manual)

L’Ortholux-pol és dels anys seixanta. El capçal amb un tub i una torreta muntades s’adjunta a un ENCAIX vertical a l’extrem del davant del braç. Moltes versions tenen dues peces al darrere per subjectar una làmpada: una a la base, per a la transmissió de llum, i una de més potent al darrere, per a la llum incident (reflectida). La llum incident requereix un tub en una torreta especial, per tal de conduir la llum als objectius Epi.

L’Ortholux Reflectant està preparat per a l’estudi de minerals opacs, o per al treball metal·lúrgic, fent servir la llum reflectida que pot ser polaritzada.

El primer microscopi que va substituir l’Ortholux va ser l’ORTHOPLAN Leitz. L’ORTHOPLAN es va introduir per primera vegada el 1965, i es va vendre fins a principis dels noranta. El segon és el Leitz Ortholux II, que es va introduir a principis dels anys setanta i es vengué fins a mitjans dels vuitanta. En els albors de la Segona gris Ortholux (principis dels anys 70), Leitz va introduir també tres germans més petits, el HM-LUX, SM-LUX i Dialux. (vegeu catàleg)

http://www.science-info.net/docs/leitz/Leitz-Ortholux-Manual.pdf

http://www.microscopy-uk.org.uk/mag/artoct09/The_Leitz_Orthoplan_and_Ortholux_II_Research_Microscopes_Ver_4.pdf

http://www.microscopy-uk.org.uk/mag/artoct09/The_Leitz_Orthoplan_and_Ortholux_II_Research_Microscopes_Ver_4.pdf


23



L’Ortholux és un microscopi Leitz fabricat amb materials que no es troben en l’època moderna, seria massa car per produir-lo i que durés molt de temps, no seria rendible. Hi havia disponible una bona gamma d’accessoris, tot i que difícils d’aconseguir ara, incloent una selecció considerable d’objectius. Cada cop és més difícil trobar òptiques de 50 anys ja siguin Leitz, Zeiss o altres que siguin de primera classe, lliures de defectes, i no importa quins guarniments dugui el microscopi si és tan bo com els objectius, els oculars i els condensadors instal·lats; és per això que molts prefereixen usar els dissenys més moderns.

Ventall de microscopis Leitz des dels 70 fins a principis dels 80. D’esquerra a dreta: HM-LUX (per a ús d’estudiants), SM-LUX (ús rutinari), DIALUX (ús de laboratori), Ortholux II

o 2 (microscopi per a la recerca) i Orthoplan (microscopi de gran escala)

Fotomicrografies de les capes de teixit dins d’una eruga (t.s. del cos) amb un Leitz Ortholux II

La Unitat de Petrologia i Geoquímica del Departament de Geologia disposa, pel seu treball de recerca al laboratori, d’un microscopi Ortholux II POL-BK.


24



Microscopi Ortholux II POL-BK


25



Tipus: Microscopi binocular de polarització

Model: ORTHOLUX II POL-BK



Ús: Petrografia, estudi de minerals i roques

Lent: LEITZ WETZLAR Periplan GF 12,5x

Ubicació: Facultat de Ciències – Departament de Geologia – Unitat de Petrologia i Geoquímica

http://earth2geologists.net/Microscopes/documents/Leitz_Ortholux2_Pol_instructions.pdf

http://www.science-info.net/docs/leitz/LeitzPolarizingMicroscopecomplete.pdf

El Leitz Ortholux II es va produir durant els anys 70 i principis dels 80. El model Ortholux II POL-BK és un microscopi de polarització que funciona amb llum per transparència i també incidental, i els seus objectius no pateixen tensions. Existeix la versió monocular MK. (vegeu catàleg)



http://www.science-info.net/docs/leitz/LeitzPolarizingMicroscopecomplete.pdf

http://pagines.uab.cat/micros/sites/pagines.uab.cat.micros/files/Ortholux2POL.pdf


26



Microscopi òptic electrònic

Tipus: Microscopi òptic amb unitat per a microscòpia quantitativa

Model: Microscopi ORTHOPLAN – Fotòmetre LEITZ MPV

Fabricant: ERNEST LEITZ Gmbh WETZLAR


Ús: Anàlisi electrònic d’imatges

Mides: 52 x 39 x 114

Ubicació: Facultat de Ciències - Departament de Física – Laboratori de Física General

http://microscope.database.free.fr/600_files/620-18%20MPV%20microscope%20photometer.pdf



microscopis sota la llum - pàgines de la...

Documents