redacció: 93 458 87 80 – liniasarria@comunicacio21.com | anuncia’t: 93 530 96 22 – publicitat@comunicacio21.com

barcelona

EQUIPAMENT ESPERAT pàg 8

La nova bibliotecade Sarrià no té dataper a l’inici de les obres

S’ESTÀ INVESTIGANT pàg 8

Espectacular incendi enun bar de nit de Balmesque podria ser provocat

PROTESTA POLÍTICA pàg 8

Arran boicoteja un actede Vox al Putxet i el Farró

ENTITAT SOCIAL pàg 9

El Grup Caliu, en risc per la pressió immobiliària

La justícia anul·la partde la reforma de La Rotonda

La sentència afecta principalment la sisena planta i l’Associació La Rotonda ho considera una “gran victòria” pàg 8

CANVIS AL COMERÇ pàg 3

Les rebaixes es dilueixenmentre el sector demanaconsensuar una data d’inici

CLUB REFERENT pàg 14

El president de la Generalitat,Quim Torra, tanca el 50èaniversari del CN Kallípolis

“Vull retornarl’Ajuntament

a la ciutat:s’ha perdut la

complicitat”Ernest Maragall

pàgs 6 i 7

Candidat d’ERC a l’alcaldia

Publicació mensual · Gener 2019 · Núm. 96 · liniasarria.cat · Control OJD-PGD: 7.122 exemplars

sarriàsantgervasi línia

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 93 530 96 22

| 2

líniasarrià.cat Gener 2019

3 |

líniasarrià.catGener 2019Reportatge

Una munió de gent preparada perentrar en uns grans magatzemsjust abans de la seva obertura.Aquesta era la foto que fins fa pocil·lustrava millor l’inici de les re-baixes. La imatge, però, ha perdutmolta força en els últims anys.

El sector del comerç ha vistdes de fa un temps com el seu es-quema clàssic de vendes s’ha anatdifuminant, principalment lacampanya de rebaixes. El passat7 de gener va arrencar, teòrica-ment, una nova edició de les re-baixes d’hivern. Teòricament per-què les rebaixes, enteses comabans, ja no existeixen. “Les re-baixes com el període on es feiendescomptes per vendre estoc acu-

mulat pràcticament han desapa-regut. S’han convertit en unacampanya comercial més”, explicaJoan Carles Calbet, president deRETAILcat, la Unió d’Entitats deRetail de Catalunya. Aquesta li-beralització de les rebaixes pro-voca que la gent pugui trobar co-merços que fan descomptes du-rant la campanya de Nadal.

EL COMERÇ VOL CONSENSPer recuperar l’impacte que abanstenia el tret de sortida de les re-baixes, des del petit comerç de-manen establir una data de con-sens sobre el seu inici. “El sectorcomercial hauria d’acordar el diad’inici perquè ens beneficiaria atots”, afirma Calbet. El presidentde RETAILcat remarca que elmés important és l’acord del sec-tor i no el que marca la llei cata-lana del 2017, que va flexibilitzar

les dates tradicionals per fer pro-mocions (7 de gener i 1 de juliol).

Des de la Fundació Barcelo-na Comerç, Lluís Llanas, un delsseus vicepresidents, també de-mana “unes rebaixes amb un diafix d’inici i amb temporades llar-gues perquè la gent miri preus icompri els estocs” i no la situa-ció actual on “anem de rebaixesen rebaixes”.

EL FRED POT AJUDARPel que fa a les expectatives per aaquestes rebaixes d’hivern, elscomerciants creuen que poden serpositives a causa del descens de lestemperatures en comparació aldesembre. “Si es confirma la bai-xada de les temperatures, enspot ajudar a tenir una campanyauna mica millor que la de l’anypassat, especialment al sector dela moda i el tèxtil”, conclou Calbet.

Rebaixes rebaixades» La principal campanya de descomptes del comerç s’ha difuminat a causa de la seva liberalització

» El sector demana consensuar les dates d’inici per recuperar l’impacte que s’aconseguia abans

Albert RibasBARCELONA

El concepte de rebaixes ha canviat en els últims anys. Fotos: Línia

BALANÇ4L’última campanyade Nadal ha anat una mica mi-llor que la de l’any passat i haaconseguit un augment devendes del 2%, tal com expli-quen des del RETAILcat.

“Aquest any el Black Fri-day, que és el que ara marcal’inici de la campanya, va sermillor que el de l’any passat,tot i que després els primersdies de desembre van ser mésfluixos”, afirma Joan CarlesCalbet, president de RE-TAILcat. En la mateixa línias’expressa Lluís Llanas, vice-president de la Fundació Bar-celona Comerç, que parla d’un

“lleuger augment” de les ven-des en relació a la passadacampanya. Tot i això, Llanasdeixa clar que l’escenari no ésper tirar coets, ja que “el can-vi d’hàbits de la gent es nota”.

I és que no només les re-baixes han patit canvis en elsúltims anys. La campanya deNadal ha vist com la irrupciódel Black Friday trencava elseu antic tret de sortida, queera el pont de la Puríssima.Aquesta situació, tal com diuCalbet, fa que la campanya deNadal “s’allargui massa i lesvendes no augmenten, sinóque s’avancen al novembre”.

La campanya de Nadal,millor que la de l’any passat

| 4

líniasarrià.cat OpinióGener 2019

Dipòsit Legal: B. 17672-2010

Els semàforsLa lupa

Difusió controlada

Editor-Gerent: David Centol i Lozano

Director Editorial: Arnau Nadeu

Coordinador de Publicitat: Marcelo Villanueva

Coordinadora de Producció: Marga Moreno

Coordinador de Distribució: Daniel Manuel

Webs temàtics: Pere Giménez

www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona

El Twitter en paperAquí espiula

per @ModernetdeMerda

Hamelín

Hauré d'esperar un any més. Creia queaquest cop els Reis em portarien la raóabsoluta, però m'he tornat a quedar ambles mans buides. En cap dels paquetsque vaig obrir diumenge passat hi ha-via la veritat insubornable, aquella queens fa lliures i joves i bells i tremenda-ment atractius als ulls tristos dels qui nola tenen.

Tenia entès que l'ésserhumà s'acostuma a qualse-vol circumstància, i que unanova patacada, idèntica ala de cada 6 de gener, no emdesestabilitzaria tant comabans. Però quan topes unaaltra vegada amb la cruarealitat, quan la decepció es torna a ma-terialitzar davant teu, no hi ha costumque valgui. Una derrota és i serà sem-pre una derrota.

Estic trist, em noto desfet. Torno asentir-me incapaç de marcar un rumbperquè el rumb el continuen sabentmarcar uns altres, la brúixola d'or és enunes altres mans, la lucidesa navega fe-liç per altres ments, lluny de la meva. I

jo només conservo la ignorància dinsmeu, fins i tot una certa covardia, tot ple-gat ben poca cosa, ben minúscul tot.Molta misèria i alguna ínfula.

Em sap greu per mi, que renovo lamediocritat intel·lectual un any més,però sobretot em sap greu per la repú-blica en conjunt. Els cervells privilegiatscontinuen sent una minoria. És clar que

n'hi ha, però es poden comptar amb elsstweets d'una mà. Són un nucli dur moltreduït, i ells no poden construir sols l'im-peri. Cal més gent il·luminada per la raó,tocada per l'experiència i el bagatge vi-tal. I en cal més amb urgència, abansque la desfeta sigui encara més severa.

Gent pura com ells, que s'arre-mangui heroicament per assolir l'ob-jectiu final amb èxit, sense traïcions

d'última hora, sense errors, ni un sol er-ror, amb tot un poble cohesionat i de-terminat al darrere, un poble imper-meable a les fissures, fidel al mestrat-ge superb dels savis. Gent que, com ellsi només com ells, estigui disposada aentregar el cos cada dia en ofrena da-vant la barbàrie. Fins i tot quan ja noels quedi cos per oferir.

Aquest any, per partmeva, no podrà ser. No socun dels escollits. Els Reishan parlat i, probablementperquè no ho mereixia, nohan volgut dur-me la raóabsoluta que amb tanta àn-sia havia tornat a escriure a

la carta. No seré un d'ells.El 2019 serà per a mi, doncs, un any

ben semblant a l'anterior, amb opinionsi teories discretes, sovint irrellevants, ga-irebé sempre porugues. Totes tocadesper un factor comú: el nul coneixementde la vida i de les revolucions humanes.I totes mancades d'una mateixa virtut:el coratge dels valents. Que ells ens gui-ïn fins a la llibertat, si us plau.

Cal més gent il·luminada per la raó,tocada per l’experiència i el bagatge vital.

I en cal més amb urgència.

Valls necesita subrayarque él no pactaría con

la extrema derecha por-que solo con sus argumentos no que-da claro que sea así. Obsesión securi-taria, vincular manteros y delincuencia,críticas al "buenismo con la inmigra-ción", victimización de los castellano-hablantes…

Detencions com lesdels alcaldes de Verges

i Celrà desarmen els quepensem que un clima de distensió éspossible i ideal per avançar cap a unasolució política a través del diàleg. Elsaparells de l'estat són implacables.Mai no fallen. Quin diàleg és possiblesota l'excepcionalitat permanent?

@carlesferreira

Històrica desfeta deTheresa May. L’actual

Unió Europea necessitala tradició democràtica del RegneUnit. Les amenaces als valors fona-mentals també ens vénen de dins i enscal reforçar la democràcia europea.Amb el Regne Unit, la democràcia ésmés forta.

Los presupuestos re-presivos de Pedro

Sanchez: dos alcaldesdetenidos de madrugada, doce acti-vistas durante el día y un fotoperio-dista por la tarde. Todas las detencio-nes, sin orden judicial. Prospección po-licial. Cuéntalo en Europa. Mobilitza-cions arreu.

@HiginiaRoig@KRLS@apuente

Gerardo PisarelloLes obres de l’esperada Biblioteca de

Sarrià, que segons va afirmar fa mesosel regidor Pisarello havien de començaraquest gener, no tenen ni data d’inici.Sembla que els veïns hauran d’esperarper veure construït aquest equipament.

pàgina 8

CN KallípolisEl club va tancar els actes del seu 50è

aniversari amb una gran festa a la pisci-na Sant Jordi amb una coreografia es-

pectacular dirigida per Anna Tarrés. Es-portistes del passat i el present no vanvoler perdre’s aquesta gran celebració.

pàgina 14

Associació La RotondaL’Associació La Rotonda ha vist com elTSJC li donava la raó en la seva batallajurídica contra l’Ajuntament i Nuñez yNavarro per les obres de reforma de

l’edifici modernista. El procés ha estatllarg però la victòria veïnal ha arribat.

pàgina 8

Director Editorial: Arnau Nadeu

Subdirector d’edicions: Albert Ribas

Redacció: Augusto Magaña (Barcelonès Nord

i Baix Maresme), Sònia Garcia (Vallès), Pau Mas-

sip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat), Albert Ribas

(Districtes de Barcelona), Pau Arriaga (Esports

i Xarxes), Santi Capellera (Opinió), Anna Utiel,

Víctor Ferran i Lola Surribas Producció gràfica:

Eduardo Corria Dept. Comercial: Yolanda Roca,

Francesc Sevillano, Lola Gutiérrez, Rosa Bertran

i Esteban Fredi (Controller) Distribució: Wiliam

Hernández i Andrés Meca.

5 |

líniasarrià.catEnvia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com Gener 2019

Tensió a Sarrià per un acte del partit d’extrema dreta Vox1

2La nova plataforma Sarrià Respira es presenta en públic

L’independentisme femení debat sobre el moment polític

Josep Mentruit i l’AV del Farró reben la Medalla d’Honor

El CN Kallípolis, premiat amb la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu

El + llegit líniasarrià.cat

3

4

5 Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Sarrià-Sant Gervasi no comparteix necessàriament les opinionsque els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Safata d’entradaLes millorsperles

Vist al Twitter

Si ens passegem pels centres edu-catius catalans, ens trobarem ambun percentatge molt elevat de do-cents que són forans a aquesta co-munitat. De valencians n’està ple,sense oblidar a europeus i afri-cans que han vingut a treballarpel país tot i el desplaçament quehan hagut de fer. Malaurada-ment, molts partits dretans espa-nyolistes han atacat aquesta fitaque permet la immersió lingüís-tica sota una convivència pacífica.Per això resulta paradoxal quanescoltes, entre alguns anticatala-nistes, la crítica a aquest sistema.És la cultura la que ens fa pacíficso violents, però alguns anticatala-nistes aposten per la confrontació.A Catalunya, i donat el gran nom-bre de nouvinguts interns i ex-terns, no se la pot titllar de dividirla població. En tot cas, ha volgutintegrar-la amb plena sobirania.Convindrem que l’educació és lamillor manera de trencar les espi-rals de la desigualtat. Una endevi-nalla Sumèria deia: “entres a lacasa cec però en surts veient, ¿quèés? Una escola.” I Sòcrates afir-mava que el més honrat i el méssenzill no és reprimir als altressinó preparar-se per a ser el millorpossible. Aleshores, per què al-guns s’entesten que l’escola cata-lana divideix i que cal imposar denou un 155? En aquest cas empregunto, què redimonis va estu-diar Casado per a obtenir un Màs-ter en contra l’educació catalana?Com deia el difunt Xavier Melga-rejo, les escoles que generin llaçosmés intensos i propers entre lespersones són les que en sortiranreforçades. La catalana n’és una.Milers d’escoles són la vida, peròben pocs ens fan cenyida.

155per David Rabadà

Com a granotes bullidesper Jordi Lleal

La faula de la granota bullida,atribuïda al filòsof francès OliverClerc, acostuma a ser molt re-current quan es vol explicar comuna societat s’acostuma a nor-malitzar l’anormalitat. Una gra-nota posada en una olla amb ai-gua freda que es va escalfant noreacciona fins a morir bullida, sise la posés en aigua bullent, sal-taria de l’olla.

A Catalunya tenim una llar-ga experiència. Vénen a casanostra, prometen una pluja demilions i després no es compleixmai; ens empresonen els líderspolítics i socials basant-se enfalsos relats; l’1-O ens peguen atort i a dret; les balances fiscalsens deixen en la misèria; el reitruca a les empreses perquèmarxin. Ara, el PSOE necessitaque li aprovin els pressupostos iens venen la moto que els d’a-quest any contemplen una mi-llora econòmica, a la que no po-

dem renunciar, com si ens fes-sin alguna concessió, com aquellsque reparteixen pinso entre l’a-viram. Esperen que reaccionemcom la síndrome de l’esclau,que acaba creient que el seu es-tat és natural i no se’n pot sortir,perquè “sempre” ha sigut així.

Amb tots aquests antece-dents, des de fa molts anys, con-fien que els catalans ens anemacostumant i ho acabem accep-tant. Així, sesnse més, sense re-voltar-nos. Submisos i esperantque un dia s’apiadin de nosaltresi siguin justos i magnànims ambCatalunya. Vana esperança. Noho faran mai. Fa segles quepractiquen la tàctica de tractar-nos com a una colònia, sense lamés mínima consideració cap ala nostra diferència.

No ens deixarem acostumara l’aigua calenta fins a la bullida,abans saltarem de l’olla espa-nyola per ser lliures.

Ramon Colillas, un jove de la localitat berguedana de Puig-reig, ha guanyat 4,5 milions d’euros després de quedar el pri-mer classificat d’un dels tornejos de pòquer més importants

del món, que es va disputar a les Bahames. Colillas ja s’havia pro-clamat guanyador del Campionat d’Espanya de Pòquer 2018.

L’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea ha re-vocat els drets sobre la marca ‘Big Mac’, registrada per lamultinacional McDonalds. La decisió arriba després que la

cadena irlandesa Supermac’s, amb seu a Irlanda, hagués denun-ciat que la marca ‘Big Mac’ era seva i existia des de l’any 1996.

La Xina ha aconseguit fer brotar una llavor a la Lluna. Les imatgesenviades per la sonda Chang’e 4 mostren un brot de cotó quehauria crescut amb èxit. L’objectiu de l’Administració Espacial

Nacional de la Xina era posar a prova la capacitat agrícola en un en-torn extrem, crucial per a futures missions espacials a llarg termini.

Un venedor de loteria de Lugo es va fugar d’Espanya fauns dies amb la recaptació dels sortejos de Nadal i Reis.Dues treballadores del negoci van alertar la policia des-

prés de veure que l’home no apareixia. Els agents van com-provar que l’home va desaparèixer amb 120.000 euros.

L’exsecretari del narcotraficant mexicà El Chapo Guzmán ha as-segurat, durant el judici que s’està celebrant a Nova York, queGuzmán hauria donat 100 milions d’euros en suborns a l’expre-

sident mexicà Enrique Peña Nieto. L’exsecretari, però, ha dit que ellno va ser testimoni dels fets, sinó que el mateix Guzmán li va explicar.

@mariadolorsa: Alcaldes detinguts ensortir de casa sense saber ni tan sols perquè. Per si algú havia oblidat en quinamena d'estat vulnerador de drets vivim.

@LuciaMendezEM: En la investidura delnuevo presidente andaluz ha quedadoclaro que el discurso de Juanma Morenoes más Núñez Feijóo que Génova, 13.

#CanviAAndalusia

@FilmBayona: Agresiones como esta es-tán pasando cerca de tu casa, bajo ideasque amenazan con entrar en nuestras ins-tituciones.

#AgressióHomòfoba #CreixLaRepressió

| 6

líniasarrià.cat Gener 2019 Entrevista

Les enquestes li són favora-bles. Es veu com el pròximalcalde de Barcelona?

M’hi veig, sí. Però això no vol dir res,perquè si ens creiem les enquestessegur que perdo. Estem en unacompetició democràtica més inte-ressant i oberta que en altres oca-sions i crec que tinc possibilitats,però ens les hem de treballar i ensho haurem de guanyar a pols.

A l’últim Baròmetre municipal,més d’un 40% dels veïns suspe-nen la gestió de Colau i un 60%diuen que la ciutat ha empitjorat.Amb aquestes xifres, creu queColau té possibilitats de tornar aguanyar?Passa una mica el mateix que ambles enquestes. Una cosa són lespercepcions i els estats d’opinió iuna altra cosa diferent és la decisiódel vot. Aquí tots estem en igualtatde condicions. L’alcaldessa té unsactius evidents, derivats de la sevagestió, però té uns passius encaramés evidents, també derivats de laseva gestió. Ara tenim una oportu-nitat de construir un projecte i de

fer una oferta d’esperança i ambi-ció per a molts ciutadans.

Ha mantingut converses ambColau per un possible futur pactepostelectoral, sigui qui sigui queobtingui millors resultats delsdos?No, no. No som ni molt menys enaquest punt.

No han concretat escenaris defutur?No és el moment. És bo que aracadascú ofereixi el seu millor per-fil. És cert que podem compartirmoltes coses des d’un punt devista progressista, però també ésevident que tenim diferències enaltres coses, com ara el model depaís o l’estil de govern.

En aquestes eleccions també tin-drà al davant Manuel Valls. Elpreocupa tenir d’adversari un ex-primer ministre de França, ambtot el que això suposa?Em preocupa més pel que repre-senta i el que diu, en el sentit queValls ofereix una visió contradictò-ria amb la que volem representarnosaltres. La seva visió és molt in-coherent amb el que és Barcelona,el seu caràcter i la definició de laciutat que ens hem guanyat a pols

durant molts anys. Una cosa és quehi hagi problemes per resoldre iuna altra cosa és un projecte lligatabsolutament al poder econòmic.

Creu que no serà atractiva per ala ciutadania l’oferta que pre-senta Valls, doncs?El problema és que sigui atractiva.Jo no dic que no pugui ser-ho. Potser-ho en la mesura que el podereconòmic sempre és capaç d’en-

lluernar i fer creure que el progrésdepèn que manin ells. Es tractaque els ciutadans entenguin queel més important és confiar ennosaltres mateixos, partir del nos-tre caràcter i expressar la nostradeterminació democràtica. El nos-tre projecte és de complicitat, fetdes de la consciència que manarés molt diferent que governar. I, a

més, hi ha un altre contrast ambValls: com aconseguim que elpoder democràtic de la ciutadaniaes pugui expressar i que aquestase senti identificada amb una ad-ministració que la representa.

Fa un moment deia que el seumodel de país és diferent del deColau...Es diferencia en un sentit molt es-pecífic i no en altres. Estem encondicions de compartir el com-promís per la llibertat i la demo-cràcia, però aquesta coincidèncial’hem de saber convertir en accióconjunta.

Quan parla de “sentit molt espe-cífic” es refereix al projecte de larepública, de la independència.Nosaltres estem explícitament com-promesos amb un projecte repu-blicà i Ada Colau no exactament.Encara que crec que podem com-partir una amplíssima part delcamí.

Parlant de l’escenari indepen-dentista, sembla que hi hauràmoltes llistes. Fa uns dies expli-cava que Junqueras li va dema-nar que surti a guanyar. Se sentpressionat?No cal que ningú afegeixi pressió

a la que ja em poso jo mateix[somriu]. El que em sento és posi-tivament exigit i motivat, peròtambé em sento acompanyat.Aquest no és un projecte personalni de lideratge en exclusiva, mésaviat el contrari. Som un equip,estem treballant amb intensitat iés molt engrescador. Estem dibui-xant la Barcelona que somiem iaquest somni el podem compar-tir amb milers de barcelonins i bar-celonines.

Parlant de l’equip, ens agradariasaber quina llista té al cap. Quintipus de perfil vol integrar a laseva llista?Serà una llista de ciutat, amb unabase forta i arrelada d’ERC, peròuna llista que també rebrà el valorafegit d’un bon nombre de ciuta-dans implicats.

Independents, per tant.Sí. Ciutadans de Barcelona no ne-cessàriament organitzats política-ment, però sí compromesos ambla ciutat i que comparteixen lamajor part d’un concepte pro-gressista i republicà.

Pot posar algun exemple?[Somriu]. Encara no. De momentno hem de tenir pressa.4

Ernest MaragallCandidat d’ERC a l’alcaldia

Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Lola Surribas

“No n’hi ha prou amb bones intencionssi no hi ha solvència i responsabilitat”

“El meu no ésun projectepersonal

ni de lideratgeen exclusiva”

7 |

líniasarrià.catGener 2019Entrevista

3Fa dies també va proposar a laresta de candidats firmar un com-promís de Barcelona contra l’odiper aïllar l’extrema dreta. No potpassar que amb això li facin lacampanya a Vox i acabi entrant al’Ajuntament?El que ha passat a Andalusia no ésun exemple contrari? Tothom deiaque no passava res, que no entra-rien o en traurien un... I mira què hapassat. Els anys 30, abans de la Gu-erra Civil i a tota Europa, hi havia laconsigna de no parlar-ne, de nopassarà res, de ja guanyarem... Hemde ser conscients que la millor res-posta és construir alguna cosadigna.

Baixem a la ciutat. “Polítiquessocials integradores a barris dela zona Nord, des de Sant Martí iel Besòs fins a Sant Andreu i NouBarris. Revitalitzar la Marina, laposada al dia del 22@...”. Són pa-raules seves, però sembla queestiguem llegint el programa deColau...El programa de Colau de fa quatreanys?

Sí.L’evidència que calgui seguir-hodient...

És que no s’ha complert.En tot cas, que no hem arribat, ni debon tros, al punt d’ambició quetotes aquestes qüestions plantegen.I, per tant, em permeto pensar quedarrere d’un mateix objectiu hi pothaver polítiques diferenciades. Noestem repetint, al revés, estem cons-truint saba nova amb ambició reno-vada. No n’hi ha prou amb unaideologia i uns objectius amb bonesintencions des d’un punt de vista so-cial si darrere no hi ha solvència, res-ponsabilitat i complicitat. Barcelonaés una ciutat de complicitat, i el go-vern actual ha estat incapaç demantenir i afegir riquesa a aquestacomplicitat. Al contrari, en molts ter-renys s’ha perdut.

Un terreny on sembla que no hiha hagut complicitats és el del tu-risme. Creu que el model turísticactual de la ciutat està esgotat?Esgotat, no. El problema que tenimés d’èxit. L’èxit, si no el gestiones,acaba generant costos que de ve-gades es fan insuportables. Calgestionar-ho, compensar els cos-tos i repartir els beneficis. Això voldir redistribuir econòmicament isocialment, canviar els conceptesfiscals que avui defineixen el tu-risme i una política clara de retorndels seus beneficis. També hi hauna política metropolitana perdesenvolupar, una política d’acordamb altres ajuntaments. En aquesttema, com en altres, no hi hauràrespostes si no hi ha una gover-nança metropolitana.

Un altre tema polèmic és la uniódel tramvia. Colau ha tornat aposar la qüestió sobre la taula.Hem de parlar del tramvia? Par-lem-ne. Que és una bona idea i tésentit plantejar-se la unió? Sí. Elque no podem fer és, a partir d’a-quí, simplement prendre la decisióal marge de totes les considera-cions tècniques, econòmiques, degestió, d’interès públic... Tot aixòs’ha de valorar abans de prendreuna decisió, no després. L’ordrelògic és primer tenir la informació.És el que demana la responsabili-tat institucional, i no pas abusarque un Baròmetre diu que gairebétothom està d’acord amb la unió.

Per tant, ERC què votarà en elplenari de finals de mes?Si hi ha una feina feta, valoraremquin missatge ens envien aquestselements.

Per tant, no ho tenen decidit.Tenim decidit que hi volem treba-llar. Estem d’acord amb la idea,però abans de prendre una decisióhem de veure si val la pena aquestainversió.

Potser seria més prudent quel’alcaldessa no ho portés al Pletan aviat, doncs.En tot cas, que es treballi abans deprendre cap decisió. Sobre la basede la pressió estrictament políticaen un Ple no ho farem. A base derodes de premsa no ho arreglarem.

Fa un moment parlàvem del Ba-ròmetre, on també apareix lapreocupació per la seguretat.Què canviaria respecte de les po-lítiques de seguretat de Colau?Primer cal dir que el problema dela seguretat no és que el seu origensigui una gestió millor o pitjor desde l’Ajuntament. El problema de laseguretat apareix per una suma defactors, alguns d’ells molt poc asso-ciats amb l’administració ni amb lamateixa ciutat. Estem en un mónglobalitzat, en una ciutat que és unaparador des de tots els punts devista i, per tant, d’interès per totesles delinqüències que un es puguiimaginar, lamentablement. Això hocompartim amb altres ciutats.

Però alguna cosa s’hi pot fer desde l’Ajuntament...Hem de tractar la nostra situació i

saber utilitzar els instruments quetenim, i això no s’ha fet bé. No s’hafet bé la combinació de polítiques,perquè una cosa és la Guàrdia Ur-bana i la seva presència, que és obvique ha de millorar en molts sentits,però a més d’això s’han de fer unespolítiques més adreçades a les cau-ses que a les conseqüències. Pertant, hem de parlar d’habitatge, decohesió social, dels serveis socialsen un sentit molt ampli... Però moltsd’aquests temes només els podremafrontar amb el Govern de Catalu-nya i el de l’Estat. La resposta simplede més autoritat, més llei i mésordre és la pitjor.

Però quan es fan operacions po-licials, els veïns que pateixen lainseguretat les aplaudeixen. Hohem vist al Raval.És que jo no dic que això no s’hagide fer perquè hàgim de fer políti-ques de llarg termini. S’han de ferles dues coses. Per exemple, però, hiha un element que no consideremmai: qualsevol política de seguretatha de comptar amb un sistema ju-dicial potent, proper, àgil i imme-diat. Un cas de furt triga 18 mesos aveure’s. Això forma part del càlculque fa la delinqüència organitzada.Saben que tenen impunitat durantun temps llarguíssim. Per això de-fenso una justícia de proximitat ilocal, que està plantejada però queel sistema judicial sempre s’hi haoposat.

L’habitatge és un altre tema quepreocupa. Què pot fer l’Ajunta-ment al respecte que no s’hagifet fins ara? Les competènciesmunicipals són limitades...Pot fer dues coses. Augmentar moltl’estoc d’habitatges per destinar-loal lloguer social o a altres opcions i,en segon lloc, hi ha un tema de re-gulació fiscal i del mercat. Ens tro-bem aquests grans inversors queens estan comprant la ciutat i nos-altres no sabem ni qui són. Això nopot ser i ha de tenir una resposta fis-cal i de regulació. Aquí hi ha tot unterreny per treballar i innovar, ambambició i rigor.

Per acabar, si arriba a l’alcaldia,quina serà la seva primera deci-sió?[Pensa]. N’hi ha tantes... El primerque faré serà enviar un missatgede complicitat. Expressar la volun-tat de retornar l’Ajuntament a laciutat.

Aquest mandat no ha estat així?Precisament aquesta ha estatuna de les banderes de Colau.S’ha deixat que anés augmentantla distància. Potser Colau havia ge-nerat tantes expectatives que arapodem apreciar la necessitat quehi ha de generar de nou aquestacomplicitat i proximitat.<

“Grans inversors ens estan comprant la ciutat i no sabem ni qui són”

“La respostasimple de més

autoritat, més lleii més ordreés la pitjor”

– Què votarà ERC en el plenari de finals de mes sobre el tramvia?

– Si hi ha una feina feta,ho valorarem.

– No ho tenen decidit?

– Estem d’acord amb la idea, però cal veure si val la pena la inversió.

– Potser seria més prudent queColau no ho portés al Ple, doncs.

– En tot cas, que es treballi abans.A base de rodes de premsa no ho arreglarem.

líniasarrià.cat Gener 2019

| 8

Sarrià-Sant Gervasi

PATRIMONI4Les victòries de leslluites veïnals sovint es fan espe-rar però a vegades acaben arribant.Aquest és el cas de l’edifici mo-dernista de La Rotonda després dela sentència del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya (TSJC),que ha declarat nul·les parts de lesreformes fetes en aquest edifici si-tuat entre la plaça Kennedy i elpasseig de Sant Gervasi.

“La sentència és una gran vic-tòria”, afirma en declaracions a Lí-nia Sarrià Àngels Garcia, arqui-tecta i integrant de l’Associació LaRotonda. I és que aquesta entitatés la gran protagonista d’aquestahistòria. Van ser els seus integrantsqui van dur el cas a la justícia des-prés que l’any 2011 l’Ajuntamentatorgués a Nuñez y Navarrio la lli-cència d’obres. Tres anys abans, el2008, s’havia aprovat el Pla de Mi-llora Urbana, ara declarat nul,per part de l’Ajuntament. En el seumoment, des de l’Associació LaRotonda, ja van advertir el con-

sistori, abans que atorgués la lli-cència, de “les irregularitats delprojecte i la vulneració del Pla Es-pecial de Protecció i del Pla Ge-neral Metropolità”.

ENDERROCARLa sentència del TSJC ordena en-derrocar part de les reformes fe-tes a La Rotonda –bàsicamentafecta la sisena planta, on hi haoficines–. Tot i que no es tractad’una resolució definitiva, ja quees pot recórrer en cassació –unrecurs de caràcter extraordinari–,

des de l’entitat veïnal afirmen que“és difícil que prosperi”. De mo-ment, des de l’Associació La Ro-tonda demanen a l’Ajuntamentque es pronunciï sobre el se-güent pas que farà: recórrer denou, que és el que seguramentfarà Nuñez y Navarro, o executarla sentència. Des del consistori demoment expliquen que estan es-tudiant la sentència però remar-quen que tenen previst parlaramb l’entitat. També deixen clarque “l’equip de govern és partidaride la conservació del patrimoni”.

La justícia ha donat la raó a l’Associació La Rotonda. Foto: Google Maps

L’Associació La Rotonda: “Hemaconseguit una gran victòria”

» El TSJC ordena enderrocar part de la reforma feta a l’edifici» La sentència afecta bàsicament la sisena planta, on hi ha oficines

Espectacular incendi en unbar de nit del carrer Balmes

SUCCESSOS4El local situat alnúmero 314 del carrer Balmes,al barri del Putxet i el Farró, vaquedar completament calcinat lamatinada del 17 de gener desprésd’un espectacular incendi. Allocal hi havia el bar de nit LeVendome.

Segons un testimoni recollitpel canal 3/24, una veïna hauriavist com un home encaputxathauria tirat una bengala a dins ellocal al voltant de les cinc de lamatinada. “Em vaig pensar queeren els propietaris del local queestaven tancant i després que

estaven robant. El següent quevaig veure va ser com algú ence-nia una bengala i la tirava dins”,va explicar la testimoni.

Tot i la virulència del foc, nohi va haver cap ferit, ja que el lo-cal estava buit. La potència de lesflames, però, va provocar que al-gunes plantes de l’edifici que-dessin afectades. Això va pro-vocar que una desena de veïnshaguessin de ser desallotjats idos d’ells van ser atesos peratacs d’ansietat.

Els Mossos d’Esquadra vananunciar que investigaven el cas.

La nova biblioteca de Sarrià,sense data per a les obres

EQUIPAMENTS4La nova bi-blioteca de Sarrià és un equipa-ment llargament esperat i rei-vindicat pels veïns. De fet, el re-gidor Pisarello, quan el passatmes de juliol es van conèixer re-tallades que l’Ajuntament con-templava, va afirmar que aquestgener les obres estarien en mar-xa. La realitat, però, és que de lesobres ni rastre.

La situació es va tractar du-rant la darrera Comissió deDrets Socials. Tal com va reco-llir La Vanguardia, el comissio-nat de Cultura del govern mu-

nicipal, Joan Subirats, va ad-metre que les obres no han co-mençat i que “difícilment ho fa-ran”. El mateix dia també es vacelebrar la Comissió d’Economiai Hisenda. Pisarello, en qualitatde primer tinent d’alcaldia, vacomparèixer però no va donargaires detalls sobre l’estat delscomptes municipals. Va explicarque està previst fer una altra pro-posta sobre els comptes d’a-quest any, mentre que des de l’o-posició li van retreure pocatransparència i haver prorrogatuns pressupostos “mal fets”.

El col·lectiu Arran boicotejaun acte de Vox al Putxet

POLÍTICA4Centenars de ma-nifestants convocats pel col·lec-tiu juvenil Arran van impedir elpassat 12 de gener un acte de laformació política d’extrema dre-ta Vox que s’havia de fer a la pla-ça Narcisa Freixas.

La concentració de protestava començar al voltant de les sisde la tarda amb una concentra-ció a l’exterior del restaurant ElPescadito, on hi havia reunitmembres de Vox. Posterior-

ment, la concentració es va anarfent gran i va acabar formada perunes 400 persones. Veient la si-tuació, els Mossos d’Esquadravan fer un cordó de seguretat perevitar enfrontaments. Poste-riorment, els representants deVox van fer declaracions als mit-jans per denunciar un “atac a lallibertat d’expressió”. Des d’A-rran van afirmar que el seu ob-jectiu era “denunciar la presèn-cia de feixistes al barri”.

Nomenclàtor | Cinc espais públics amb nom de donaEl Districte batejarà amb els noms de sis dones cinc espais públics. Seran la plaça de Carme iEnriqueta Soriano i Tresserra, els Jardins de Maria Carbonell i Mumbrú, la plaça d’AuroraDíaz-Plaja i Contestí, la plaça de Maria Luisa Granero i la placeta d’Angelina Alòs i Tormo.

El foc va calcinar completament el local. Foto: Twitter (@noguelena)

9 |

líniasarrià.catGener 2019Sarrià-Sant Gervasi

POLÍTICS4La Fundació Barce-lona Comerç i Barcelona Obertahan donat el tret de sortida als Es-morzars Comerç Barcelona, elcicle de trobades amb els diferentscandidats a l’alcaldia de cara a leseleccions del mes de maig. Elprimer protagonista del cicle vaser, el passat 16 de gener, ManuelValls, candidat de la plataformaValls BCN 2019 que compta ambel suport de Ciutadans.

Durant la trobada, es van po-sar diferents temes damunt la tau-la. Com era d’esperar, un d’ells vaser la qüestió de la venda ambu-lant, que preocupa els comer-ciants. Valls va deixar clar que elseu objectiu és “posar fi al topmanta” i va dir que per aconse-guir-ho fa falta que la Guàrdia Ur-bana tingui la confiança dels po-lítics. També va lamentar queaquesta pràctica s’hagi “institu-cionalitzat a Barcelona”.

Una altra qüestió importantque va aparèixer durant la troba-da va ser el de les Àrees de Pro-moció Econòmica Urbana per

potenciar el comerç local. Valls vaafirmar que “el comerç i el turis-me són els pilars de l’economia deBarcelona i la col·laboració pu-blicoprivada és imprescindible.

NO A LA UNIÓ DEL TRAMVIAUn altre tema que es va tractar du-rant la trobada, i que també pot

afectar de forma indirecta el co-merç, és la unió del tramvia. Vallsva assegurar que actualment “noés una prioritat”, mentre que so-bre el debat de la mobilitat en ge-neral va demanar que hi hagimés diàleg amb els comerciants.També va dir que revisarà l’apostaper les superilles.

Una imatge de la trobada del 16 de gener. Foto: Barcelona Oberta

Arrenquen els esmorzars delsalcaldables amb els comerciants

ENTITATS4El Grup Caliu, una en-titat sense ànim de lucre que fagairebé tres dècades que treballaamb persones amb discapacitatintel·lectual, ha llançat un critd’alerta davant la incertesa del seufutur. El motiu, la situació rela-cionada amb el contracte de llo-guer del seu actual local situat alnúmero 30 del carrer Pàdua (ElPutxet i el Farró), on fa cinc anysque hi són.

Fa pocs dies des de l’entitat,que té uns 150 usuaris, van aler-tar que el propietari del local elshavia comunicat la seva intencióde vendre’l. Finalment, però,una clàusula del contracte obli-ga el propietari a oferir la reno-vació a l’entitat. El temor delGrup Caliu, però, és que el nou

preu que els demanin estiguifora de les seves possibilitats. La

situació ha provocat que ara ma-teix hi hagi una negociació ober-ta entre els advocats de l’entitati el propietari per mirar d’arribarun acord pel preu. Des de Caliuexpliquen a Línia Sarrià que“segurament a curt termini hihaurà acord però és evident queserà una solució provisional per-què el propietari vol vendre i hau-rem d’acabar marxant”.

TROBADA AMB EL DISTRICTEEl 14 de gener representants delGrup Caliu i familiars d’algunsusuaris del centre es van reunir

amb el Districte per tractar de tro-bar una solució. Des de l’entitatconsideren que estan patint una“greu situació de desprotecció ivulnerabilitat a causa de l’abús dela pressió immobiliària”. És peraixò que demanen una “seu defi-nitiva digna i degudament habi-litada” per continuar desenvolu-pant la seva tasca. L’entitat creuque és l’administració qui ha de li-derar la cerca d’aquesta situaciói recorda que durant els 28 anysde la seva existència “mai hem de-manat cap ajuda d’aquestes ca-racterístiques a l’Ajuntament”.

Imatge d’alguns dels usuaris del grup Caliu,. Foto: Grup Caliu

El futur del Grup Caliu, en riscper la pressió immobiliària

Comerç

Polèmica a la cavalcada de Reispel vestit dels patges negres

SOCIETAT4La cavalcada delsReis Mags d’Orient de Sarriàva estar marcada per la polèmi-ca que va provocar la vestimen-ta dels patges del rei Baltasar, jaque portaven una disfressad’home prehistòric amb un os alcap i ballaven la música de lapel·lícula ‘El Rei Lleó’. Els patges,a diferència del rei, també ana-ven pintats de negre.

Les queixes van començar através de les xarxes socials. Una de les primeres persones adenunciar la situació va ser el di-putat d’ERC al Parlament RubenWagensberg. “Els patges del rei

Baltasar no només anaven pin-tats sinó que portaven un os alcap. No cal afegir gaires comen-taris. Quanta feina per fer iquanta tristor“, va afirmar Wa-gensberg en un tuit. Per la sevabanda, des de la CUP també esvan afegir a les crítiques i vanatribuir la situació al “racisme iel colonialisme”.

Des del Districte van explicarque els encarregats de l’organit-zació de la cavalcada són els co-merciants del barri i van afegirque ja s’hi han posat en contac-te perquè la situació no es tornia repetir.

JORNADES4El Disseny Hub Bar-celona acollirà el 31 de gener duestaules rodones per analitzar l’im-pacte i les oportunitats que el co-merç i les tecnologies digitals ge-neren tant en el sector com en lesciutats. El debat forma part de lesIV Jornades CTecno, organitzadespel Cercle Tecnològic de Cata-lunya, que tenen com a objectiuabordar la innovació en el món delretail (comerç minorista).

Des de l’organització d’a-questes jornades expliquen que“el sector del retail afronta ac-

tualment nous reptes, com ara elpaper que assoleixen les tecno-logies digitals en la transforma-ció del sector”.

Les taules rodones del dia31, estaran formades per diferentsexperts, com ara Xavier Mas (capde Màrqueting a CaixaBank),Mireia Armengol (Directora deMàrqueting i Comunicació a Uni-bail-Rodamco-Westfield Spain)o Maria Segarra, directora d’In-tueri Consulting, empresa espe-cialitzada en estratègia, innova-ció i formació en retail.

L’impacte i les oportunitatsde la digitalització, a debat

28anys fa que el GrupCaliu treballa enl’oci de persones amb discapacitat

Segona edició | Premis Barcelona RestauracióL’Ajuntament ha convocat la segona edició dels Premis Barcelona Restauració, quetenen com a objectiu reconèixer la tasca feta per restaurants de barri que durant el2018 destaquessin per tenir un fort vincle local. Hi ha tres modalitats de premis.

| 10

líniasarrià.cat Gener 2019

veïns en líniaveïns en línia

La FAVB demana explicacions al Banc Sabadell per haver tapiat un pis amb tres menors a dins

Reclamen responsabilitatsSOCIETAT/ La FAVB i l’Associació de Veïns iVeïnes de Ciutat Meridiana van exigir elpassat dilluns 7 de gener explicacions aSolvia, la immobiliària del Banc Sabadell,perquè durant un desnonament en unbloc de l’avinguda Rasos de Peguera d’a-quest barri de Nou Barris del passat diven-dres 4 va deixar tres menors d’edat al’interior d’un pis que va quedar tapiat.

La federació, representada per la sevapresidenta, Ana Menéndez, i l’entitat ve-ïnal, a través del seu president FilibertoBravo, van comparèixer a la seu de la FAVBper reclamar que s’investiguin les respon-sabilitats després d’un episodi que vanconsiderar de “matonisme immobiliari”.

De fet, després d’aquesta comparei-xença, les dues entitats van emetre un co-municat conjunt denunciant que “la malapràctica dels operaris, que haurien d’havercomprovat si havia algú al pis abans decanviar la porta, va posar en risc la vida delsmenors durant unes hores”. La mare delsmenors no era al pis, i havia deixat el fillmés gran, de 16 anys, a càrrec dels seusgermans de 5 i 12, que durant unes 12hores no van poder sortir del domicili perla porta, ja que a sobre s’hi havia col·locatuna planxa metàl·lica. Quan la dona va tor-nar de treballar va veure com tampocpodia accedir a l’interior del pis i, aleshores,va trucar a l’associació de veïns, que va serdes d’on es van fer les gestions amb la po-licia i els bombers, els quals van haver d’in-tervenir per obrir la porta.

Així, l’AV i la FAVB van assegurar que se-guiran “pressionant fins que s’aclareixin elsfets” i van anunciar que posaran una denún-

cia a la Fiscalia de Menors “per si aquesta acciódels operaris, i de manera indirecta també delBanc Sabadell i Solvia, és constitutiva de de-licte per posar en risc la vida dels menors”.

Tot i això, al text les dues parts van volervalorar positivament que “l'Ajuntament haginegociat un lloguer social per a la veïna afec-tada i els seus fills”, tot i que consideren queaixò és “un rentat de cara de Solvia, que técentenars de pisos buits a tota la ciutat, i queno els cedeix a l'Ajuntament”. Finalment, lesentitats van preguntar-se “què passarà amb

les desenes de famílies que patiran la ma-teixa situació, però que no tindran ressò me-diàtic per tenir els fills a l'escola”.

“SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA SOCIAL”El text acaba denunciant que l’habitatge“segueix sent un dels problemes del modelcapitalista de la ciutat”, ja que es contem-pla com “un privilegi fora de l’abast de laclasse treballadora” i no com un dret, i con-sidera que fets així “demostren la voluntatespeculativa amb què bancs i fons voltorgestionen els seus parcs de pisos, allunyatsde la situació d’emergència social que con-verteix l’habitatge en un luxe”.

HABITATGE/ No rotund de les entitats al decret-llei quel’executiu de Pedro Sánchez va aprovar en matèria d’ha-bitatge durant el mes passat. Així, el Sindicat de Llogatersi Llogateres, l'Observatori DESC o la PAH ja havien aler-tat sobre la insuficiència d’aquesta mesura de govern i ara,setmanes després, l'Assemblea de Barris per un TurismeSostenible (ABTS) se suma a les crítiques.

L’ABTS considera que aquesta mesura “arriba tard i ma-lament”, ja que creu que els dos canvis principals que apli-ca són pràcticament inútils. D’aquesta manera, l’assem-blea considera que el decret llei és “molt insuficient” pelque fa a l’aspecte residencial, perquè considera que noaconsegueix gaire més que allargar la durada dels con-tractes d'arrendament dels actuals tres fins a cinc o set anys,en funció de si la propietat és física o jurídica.

Més contundents, en canvi, són les crítiques als aspectesrelacionats amb els pisos turístics. En aquest sentit, l’ABTSconsidera que “una normativa sobre lloguers que modi-fica el lloguer turístic sense tenir en compte el seu impacteal parc i el mercat d'habitatge, en definitiva al dret a l'ha-bitatge, és senzillament una presa de pèl”. A més, denuncienque el principal problema del lloguer turístic és que “és unamodalitat d’especulació turística que desposseeix l’habi-tatge de la seva funció social”.

El decret-llei sobre habitatge del governde Pedro Sánchez no convenç MOBILITAT/ Una de les grans promeses electorals del go-

vern d’Ada Colau torna al debat públic. El passat diven-dres 4, l’Ajuntament va anunciar que tornarà a portar a lasessió plenària de finals d’aquest mes la connexió del tram-via per la Diagonal.

Poc després de l’anunci, aquesta decisió va rebre el su-port de la plataforma Unim els Tramvies (l’entitat més ac-tiva a favor d’aquest projecte) i de la FAVB. Unim els Tram-vies va compartir la piulada del govern municipal, eti-quetant tots els grups representats al Ple i dient que “nola desaprofitem”, mentre que la FAVB va dir que espera que“els grups municipals estiguin a l'altura del que reclamala ciutadania”.

Caldrà estar atents, doncs, a aquesta primera sessió del’any, que està prevista per al pròxim divendres 25.

Les entitats tornen areivindicar la unió del Tram

La Federació va anunciar que posaràuna denúncia pel casa la Fiscalia de Menors

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

11 |

líniasarrià.catGener 2019

veïns en líniaveïns en línia

SALUT/ Durant els primers diesde l’any, la Plataforma del RavalNord va fer arribar a l’Ajunta-ment les primeres signaturesque ha recollit entre veïns i enti-tats perquè el futur centre d’a-tenció primària es construeixi a laCapella de la Misericòrdia. L’espaiestà cedit al MACBA, però la pla-taforma espera que el governmunicipal revoqui aquest acordi que construexi l’equipament.

Aquesta campanya de reco-llida de suports es va posar enmarxa a mitjans del passat mesde desembre i la intenció que te-nen els seus impulsors és recollir-ne prop de 4.000 abans que s’a-cabi aquest mes.

Els veïns segueixenreivindicant el nouCAP Raval Nord

CONDOL/ El barri de les Roquetes va co-nèixer la mort d’un dels seus referentsveïnals el passat dimarts 1 de gener. Ensdeixava Manuel Rodríguez, conegut po-pularment com el pintor de la vida i lalluita de les Roquetes. Actualment tenia90 anys.

Rodríguez va néixer a la localitat an-dalusa de Nerva a finals de la dècada de1920, però amb poc més de 40 anys vaarribar a viure a la ciutat, que es va con-vertir en casa seva. Veí de les Roquetes, vadedicar gairebé tota la seva estada a Bar-celona a col·laborar amb el movimentveïnal, incidint en àmbits de la vida comla sanitat (va ser el principal defensor dela necessitat d’obrir un ambulatori albarri) o la cultura (gràcies a aquest ves-

sant va impulsar la creació del Grup dePintors de Nou Barris, que fins i tot vaaconseguir exposar al Palau de la Virreina,o de la reconversió de l’antiga escola Toni Guida en un centre cultural, cosa que haarribat fins a l’actualitat). Poc desprésd’instal·lar-se al districte de Nou Barris,Rodríguez va entrar a formar part activade l’Associació de Veïns de Verdum i a im-plicar-se en aquestes i altres lluites.

A més, la seva obra pictòrica va ser es-pecialment important per il·lustrar unaèpoca en la qual la fotografia no estava,ni de bon tros, tan estesa com en els nos-tres dies.

La seva capella ardent va estar obertael dia 2 al tanatori de la ronda de Dalt il’endemà va ser enterrat.

Mor Manuel Rodríguez, històric líder veïnal del barri de les Roquetes

PATRIMONI/ L'entitat SOS-Mo-numents, una de les principalsveus per a la conservació dels ele-ments arquitectònics de l’antigapresó Model, ha criticat l’ender-rocament parcial de les galeriesen el nou projecte de transfor-mació del centre penitenciari.

En un comunicat emès elpassat dia 4, l’entitat asseguravano entendre “la necessitat d’en-derrocar els murs d’alguns delsbraços de l’estrella, quan els vo-lums que es perden amb aques-ta acció es tornen a construir enun altre lloc del mateix solar”.També van dir que consideren ex-cessives les construccions que s’a-dosaran als braços.

Crítiques perl’enderrocamentde part de la Model

PUBLICACIÓ/ El número 150 dela revista Carrer, la publicació dela FAVB, té com a tema principaldel seu dossier el barri del 22@.Les peces d’aquest se centren entemes com les lluites veïnals, lesproblemàtiques socials i les ini-ciatives culturals que han sorgiten aquest punt de la ciutat, alhoraque es planteja el debat ciutadàque vol repensar aquest territo-ri en clau crítica.

Altres peces d’aquesta ediciósón un balanç sobre l’arribada del’L9 del metro a la Zona Franca odel pacte entre l'Ajuntament i laSagrada Família. Com sempre,Carrer es pot descarregar desdel portal web de la FAVB.

El número 150 de ‘Carrer’ fa unapassejada pel 22@

Oposició al Pla d’Estratègia de Màrqueting Turístic de la ciutat

TURISME/ L’objectiu no ha de serrepensar el model turístic de laciutat, sinó limitar l’impacte queté sobre els barris i els veïns i lesveïnes. Aquesta és una de les con-clusions que, a mitjans del mespassat, va fer públiques l'Assem-blea de Barris per un Turisme Sos-tenible (ABTS) respecte del Plad'Estratègia de Màrqueting Turís-tic de Destinació Barcelona, quees va presentar a la Llotja de Mara principis del mes d’octubre.L’ABTS va emetre un text en elqual publicava aquestes i altresreflexions al respecte d’aquestaacció conjunta de l’Ajuntament,Turisme de Barcelona, el Gremid’Hotelers i la Cambra de Comerç.Les entitats havien convidatl’ABTS a aquest acte de presenta-ció, però els responsables de l’en-titat van descartar anar-hi.

Tot i que des de l’entitat reco-neixen que “la presentació delprocés suggereix un canvi deplantejament”, denuncien que nohi ha gaire marge per “anar mésenllà d’un aspecte terminològic”.I és que, asseguren, tot i que apa-reixen idees com sostenibilitat oretorn social, “darrere d'aquesteshi ha de seguida el clàssic creixe-ment turístic, encara que siguiposat al dia” i que això xoca fron-talment amb els principis que de-fensen, com el decreixement delsector, la seva reconversió o la di-versificació que comportaria enl’economia de la ciutat.

De fet, l’ABTS considera queuna de les novetats del Pla és“transcendir els límits de la ciutat”.L’Assemblea, però, no ho veu com

una bona notícia i considera quesignifica “una nova ampliació delcamp de batalla, exportant els im-pactes de la turistització a tota lacomarca o província”.

Un altre dels aspectes denun-ciats és que es parlava de vetllarperquè el retorn social del turismefos gran, tot i que l’ABTS creu que“amb l'actual pressió turística el re-torn social de la competitivitat ésautomàticament negatiu” i que téderivades com “l’expulsió de ve-ïnat, precarització laboral i vital,conseqüències greus per a la saluto contaminació ambiental”.

Així, l’ABTS creu que “la ciutat il’àrea metropolitana no necessitenun Pla de Màrqueting Turístic, sinómesures concretes per revertir elmodel turístic actual en favor del

veïnat” i que interpreten el Pla com“una operació de rentat de caraper part de l'Ajuntament i Turismede Barcelona, alhora que una re-fundació de la marca Barcelona”.L’Assemblea conclou l’escrit dientque, en el context actual, el Pla“només pot llegir-se en clau detreva entre el govern municipal i elsector turístic de cara a la properacampanya electoral per tal d'evitarun desgast potencialment alt”.

L’ABTS va rebutjarassistir a l’acte depresentació públicd’aquest projecte

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

| 12

Llibres Teatre

La formació composta per Albert Puig,Òscar Domènech, Jordi Matas (El Petitde Cal Eril, Ferran Palau) i Gès tornadesprés del seu primer disc homònim,Taknata (Hot Blues Records, 2016). Jaha llançat un avançament del què seràel seu segon experiment musical, Des-aïllat (Hidden Track, 2019). Ser inclassi-ficables és un dels seus trets distintius.

Música Pelis i sèries

DesaïllatTaknata

L’art en movimentLa Pedrera de Barcelona acull fins al pròxim 27 de gener

l’exposició ‘Obres obertes. L’art en moviment, 1955-1975’. Lamostra reuneix una àmplia selecció d’obres de 37 artistesinternacionals que busquen una transformació profunda

del rol de l’espectador a través de la participació i la interac-ció amb l’obra d’art. Artistes com Alexander Calder, AlbertoBiasi, Pol Bury o Jordi Pericot són alguns dels protagonistes

d’una revolució artística i internacional que va fer eclosiódurant els anys cinquanta i seixanta a Europa. Les obres gi-

ren al voltant del concepte d’obertura, moviment i espai.

B L A C K P I N K

A LES XARXES...

L’èxit internacional de les seves cançonsEl grup està format per Lisa, Jisoo, Jennie i Rosé

Famosos

La seva gira arribarà a Barcelona Encara no se sap la data exacta del seu concert

Revolució entre els seus seguidors La notícia s’ha convertit en Trending Topic a Twitter

QUÈ HAN FET?

Roger Pera i Octavi Pujades protago-nitzen aquest viatge a les entranyes dela política. Dos homes que, desprésd’anys d’amistat i de dedicació a la fei-na, estan a punt d’aconseguir el poderes troben en una reunió que acabadescobrint els seus desitjos, les sevespors, les ambicions i les il·lusions.

Al Teatre Apolo de Barcelona.

DignitatIgnasi Vidal

Les dues autores d’aquesta novel·la re-flexionen sobre el creixement de lessancions i penes relacionades amb elsdrets a la llibertat d’expressió, de mani-festació i d’informació. Valtònyc, Altsa-su, Pablo Hasél, El Jueves i molts casosmés. L’obra exposa i denuncia el marclegal que empara la censura a l’Estatespanyol, agreujat per la llei mordassa.

Tu, calla!Laura Huerga i Blanca Busquets

En un dels films de temàtica políticamés aclamats dels últims temps. Chris-tian Bale es converteix en Dick Cheney,un buròcrata de Nebraska que va aca-bar sent un dels homes més podero-sos del món, com a vicepresident deGeorge W. Bush. Steve Carell o AmyAdams completen el repartiment d’u-na ferma candidata als Oscar.

El vicio del poderAdam McKay

QUI SÓN?SÓN FAMOSES PER...

El K-pop segueix guanyant adeptes entre el públicadolescent amb el triomf de grups com BTS o Black-

Pink. Precisament aquest últim ha revolucionat lesxarxes amb l’anunci del seu concert a Barcelona dinsde la seva gira. Tot i que encara no se sap ni la data ni

el lloc exacte on actuarà la banda surcoreana, els seusseguidors van fer que la notícia es convertís en Tren-

ding Topic a Twitter en pocs segons. BlackPink és unagirlband formada per les cantants Lisa, Jisoo, Jennie i

Rosé, les quals tenen entre 21 i 23 anys. El grup viu unmoment molt dolç a nivell professional, ja que les se-

ves cançons no deixen d’acumular records de visualit-zacions a Youtube. De fet, les surcoreanes estan millo-rant les xifres d’artistes consolidades com Beyoncé. El

seu últim videoclip ha aconseguit més de 475 milionsde reproduccions en quatre mesos, mentre que la

cantant de Crazy in love només ha arribat als 150 mi-lions en el mateix període de temps.

No t’ho perdis

La fitxa

Viu en línia | Yakuza 4Anys després de la seva publicació, la quarta entrega de

la saga Yakuza surt al mercat adaptada a la PlayStation 4.

13 |

Viu en línia

agenda@comunicacio21.com

DIMARTS 5 DE FEBRER19:00 En nom de... Miguel Morey: Nietzsche. El

nacimiento de la tragedia, és el nom de la prò-xima sessió de l’Aventura de llegir. / Biblio-teca Sant Gervasi - Joan Maragall.

DIJOUS 24 DE GENER18:00 Aprèn a estalviar! és el nom de la sessió

monogràfica que farà que es treballin els cos-tums diaris i saludables i es donin recoma-nacions i consells per estalviar en les factu-res. / Centre Cívic Pere Pruna.

TOTS ELS DIMARTS20:30 En el curs Iniciació a la dansa del ventre

s’ensenyarà a escoltar el teu cos i treballar-lo per aconseguir una millor harmonia en elmoviment.Cal inscripció prèvia, places li-mitades. / Centre Cívic Casa Orlandai.

FINS AL 31 DE GENERMatí-Tarda Durant gairebé tot el mes està en

marxa Un món ofegat pel plàstic, una mostradivulgativa i fotogràfica sobre les conse-qüències de l’excessiu consum de plàsticd’un sol ús. / Centre Cívic Sarrià.

ACTE PERMANENTMatí-Tarda Tintín i la Lluna és una exposició or-

ganitzada per l'Obra Social "la Caixa" per com-memorar el cinquantè aniversari de l'arribadadels humans a la Lluna. L’entrada val 2,5 eu-ros. / CosmoCaixa Barcelona.

DIVENDRES 25 DE GENER18:00 La contacontes Anna Casals s’encarregarà

de la narració de contes amb música Una tar-da amb l'avi Jordi, que forma part del cicleLletra petita - Llibres a escena. Activitat gra-tuïta. / Biblioteca Clarà.

DES DEL 30 DE GENER17:15 A partir del pròxim dia 30, tots els dimecres

fins a finals de març es faran noves sessionsdel taller infantil Activities for kids. / Casal deBarri Espai Putxet.

DISSABTE 2 DE FEBRER17:30 Partit de futbol corresponent a la vinte-

na jornada del grup 2 de Segona Catalana en-tre el CP Sarrià i l’Atlètic Sant Pol. / Munici-pal de la Vall d’Hebron.

La companyia d’Aquidallà s’encarregaràd’escenificar un espectacle infantilanomenat Son soneta. / Casal de Ba-rri Espai Putxet.

‘Son soneta’, un espectaclede la companyia d’Aquidallà

Dissabte 26 de gener a les 12:00

Des del passat dia 15, el professor Jor-di-Joan Rubí s’encarrega del tallerInicia't al Windows 10 amb tauleta. Calinscripció prèvia, places limitades. /Centre Cívic Can Castelló.

En marxa el curs ‘Inicia't al Windows 10 amb tauleta’

Tots els dimarts a les 10:15

The Txandals és una banda formada per10 músics que toquen els millors hitsde les dècades de 1970, 1980, 1990 itambé els millors temes actuals. /Sala Luz de Gas.

The Txandals, música de l’últimquart del segle XX a Luz de Gas

Dissabte 26 de gener a les 01:00

Partit d’handbol corresponent a la17a jornada de la Primera Nacionalmasculina entre La Salle i l’Esplu-gues. / Poliesportiu La Salle.

L’Handbol La Salle tanca el mes rebent l’EspluguesDissabte 26 de gener a les 18:15

Cultura Infantil EsportsExposicionsTallers

P R O P O S T E S

| 14

Esports

Que la segona volta no sigui (pelque fa als resultats) com la pri-mera. L’Handbol la Salle va en-cetar la segona meitat de la com-petició el passat dia 19 contra elfilial del Balonmano Granollers,però el conjunt de la Bonanovanecessita mantenir el bon jocque va fer que al final de la pri-mera volta sumés les primeresdues victòries de la lliga (a casacontra el Sant Cugat per un con-tundent 31-22 i en l’estrena d’a-quest 2019, en el desplaçamenta la pista de la Salle Montcada,per un ajustat 31-32).

Aquests dos resultats van do-nar esperances a un equip que nohavia aconseguit adaptar-se en elseu retorn a la categoria, i quecom a millor ratxa havia enca-denat dos empats entre la sego-

na i la tercera jornada. Els qua-tre punts aconseguits, doncs, fanque la salvació ja no sigui un ob-jectiu inabastable.

Així, l’equip afrontarà ara al-guns dels partits més exigentsd’aquesta segona meitat del cam-pionat, però amb el petit avan-tatge de jugar-los a casa. Superatel viatge a la capital del Vallès

Oriental, el primer d’aquests en-frontaments serà el dissabte 26,en l’últim partit del mes contral’Handbol Esplugues. El primerrepte del febrer serà el derbicontra el Poblenou, mentre queel tercer dels partits que els ver-mells jugaran a la Bonanova seràel dia 9 del mes que ve contra elpotent Sant Esteve Sesrovires.

La segona volta serà decisiva per al futur del club. Foto: HLS

La salvació, objectiu de la segona volta per a la Salle

» Els de la Bonanova van encadenar dues victòries a finals del 2018» Esplugues, Poblenou i Sant Esteve són els pròxims reptes de l’equip

El show ‘Kosmogonia’ tancal’aniversari del CN Kallípolis

Una posada en esce-na espectacular ambla participació d’al-guns dels grans noms

de la història del club. El passat23 de desembre, el show Kos-mogonia va servir per posar elpunt final als actes de comme-moració del 50è aniversari delCN Kallípolis.

La piscina Sant Jordi va serl’escenari d’aquesta espectacularactuació, en la qual van alternar-se coreografies de més de 360 ne-dadores, algunes d’elles que ac-tualment formen part de la base

del club, però també internacio-nals absolutes, com Berta Ferre-ras o Paula Ramírez, i figures his-tòriques com Gemma Mengual,Andrea Fuentes, Ona Carbonell,Clara Basiana o l’entrenadoraAnna Tarrés, que va ser la crea-dora de totes les rutines.

VISITA DE QUIM TORRAUn dels espectadors d’aquestKosmogonia va ser el presidentde la Generalitat, Quim Torra,que en la seva intervenció va fe-licitar l’entitat, destacant el seutarannà formatiu.

El CP Sarrià vol mantenir la seva dinàmica ascendent

Ara que la zona peri-llosa de la classifica-ció sembla que s’a-llunya, el CP Sarrià

de Marc Fernández vol aprofitaraquesta bona inèrcia aconsegui-da entre el final de la primera vol-ta i l’inici de la segona meitat dela lliga per plantejar-se objectiusmés ambiciosos.

I és que si es dibuixa una líniaa la meitat del mes de novembre,d’aleshores ençà el parroquialsnomés han perdut dos partits ihan deixat enrere les sensacionsirregulars que l’equip va mostrar

en les primeres jornades de lacompetició. La meta, com va ex-plicar Fernández a aquesta pu-blicació abans de començar elcurs, és la salvació, però el tècnicva dir que, quan aquesta s’asso-lís, no renunciarien a res.

L’últim partit del mes delCPS serà una visita al camp delquart, el Premià CE, el diumen-ge 27, mentre que el primerpartit del febrer serà el dissabte2 al municipal de la Vall d’He-bron contra un equip que no viuel seu millor moment de forma:l’Atlètic Sant Pol.

Compte enrere per a unanova edició de la Magic Line

ATLETISME4El diumenge 24de febrer es disputarà una novaedició d’una de les grans provesque combina esport i solidaritat.I és que un any més, l’Hospitalde Sant Joan de Déu ha prepa-rat la Magic Line, una caminadano competitiva que reunirà des-enes de milers de persones (l’anypassat es van superar un anymés els els 14.000 inscrits) quecaminaran amb l’objectiu de re-captar fons per a diferents ini-

ciatives solidàries que organitzael recinte. És la sisena vegadaque s’organitza la prova a la ciu-tat, però també s’ha exportat aMallorca i València.

El Recorregut Turons de Bar-celona fa que els participants ha-gin de caminar pels turons mésemblemàtics de la ciutat, comCollserola o Vallvidrera, en unitinerari d’uns 30 quilòmetresque tindrà com a punt final laplaça de Catalunya.

Atletisme | La cursa The Bosco Run arriba a la quarta edicióPer quart any de forma consecutiva, els Salesians de Sarrià organitzen la The Bosco Run,una prova que va néixer per donar a conéixer el projecte Repassem Junts de l’escola, que

dona reforç escolar a les famílies del barri. Les curses se celebraran el pròxim diumenge 27.

Pau ArriagaLA BONANOVA

15 |

Pàgines especials líniasarrià.catGener 2019

esquerrabcn.cat/districtes @ERC_SSTG facebook.com/ERC.SSTG

Sarrià-Sant Gervasi

El candidat d'Esquerra Repu-blicana a l'alcaldia de Barce-lona, Ernest Maragall, vadefinir el seu projecte per go-vernar la ciutat en una confe-rència que va tenir lloc alCampus de la Ciutadella de laUniversitat Pompeu Fabra, ique va reunir prop d’un miler d'assistents.

Durant l'acte, Maragall vadesgranar les idees princi-pals del seu projecte, fona-mentat en tres eixos: lesoportunitats, les responsabi-litats i les complicitats. Elcandidat republicà va reivin-dicar la necessitat que Bar-celona esdevingui la capitalde la llibertat, la democràciai la convivència, una capital

de la República que assu-meixi la seva diversitat i com-plexitat com un bé preuat.

Maragall va remarcar queel projecte d'Esquerra Repu-blicana per a Barcelona seràinequívocament progressistai de ple compromís republicà.En aquest sentit, va expressarla seva predisposició a arribaracords amb qui comparteixiaquestes dues premisses.

El candidat d'ERC va es-tendre la mà a totes les for-ces sobiranistes per tald'assolir un acord ferm i con-sistent per a la unitat d'accióen el camí d'avenç cap a laRepública, i la consolidaciód'un bloc democràtic amplique assumeixi els objectius

de la llibertat dels presos i elretorn de tots els exiliats, eldiàleg sempre obert per cul-minar en la celebració d'un

referèndum acordat i vincu-lant sobre el futur polític deCatalunya i el compromís pergarantir que Barcelona no

serà governada per les dre-tes al servei de l'unionisme nipels partits que han confor-mat el bloc del 155.

Ernest Maragall presenta un projecte progressista i de ple compromís republicà

La Rotonda, situada a l’en-trada de l’avinguda del Tibi-dabo, és –o potser hauríemdir, era- un dels edificis mésemblemàtics del districte id’un valor patrimonial d’a-bast de ciutat. Coneguda perla seva sumptuosa cúpula,es caracteritza per tenir unapart modernista, obra de l’ar-quitecte Ruiz Casamitjana, iuna de noucentista (ara en-derrocada), obra d’Enric Sag-nier.

Des d’ERC sempre vamestar al costat del movimentveïnal que sempre va reivin-dicar que la reforma projec-tada per Núñez i Navarro

implicaria danyar greumentel patrimoni arquitectònic dela ciutat. Des del vessantinstitucional, per tal d’aturarla reforma, vam presentarnombroses iniciatives, peròmalauradament va tirar en-davant i l’obra va culminar el2016. Recentment, el TSJCha donat la raó a les reivin-dicacions veïnals.

Des d’ERC demanem al’Ajuntament que escolti elsveïns i veïnes, que no recorrila sentència i que busquiuna sortida que s’hi ajusti.La Barcelona del futur ésuna ciutat que té cura delseu patrimoni i el respecta.

ERC celebra la sentència favorable a la Plataforma Salvem la Rotonda

Pròxima edició: 7 de febrer| 16

líniasarrià.cat Gener 2019