memoràndum mo ntsseny 2019 - salvaguardamontseny.cat · ar els trebal ’avui, cap d nou pla....
TRANSCRIPT
Monts
C
Me
seny a la tardor
COORDINAD
S
mor
r (tríptic). Autor
DORA PER A
Santa Fe, 52, 3
rànd
2
ra: Teresa Miar
A LA SALVAG
3r-1a - 08470
Pàg. 1 de 15
dum
2019
nau
GUARDA DE
- SANT CELON
m Mo
9
EL MONTSEN
NI
onts
NY
senyy
1.
2.
3.
4. adm
5. A
6.
7. A
ANN
C
Introduc
Laprote
Elsconfl
Elsprojeministrac
Algunes
Quinfutu
Alternati
NEXOS....
COORDINAD
S
cció..........
cciójuríd
ictesque
ectesd’incionsalP
dadesso
urvolem
ivesposs
..................
DORA PER A
Santa Fe, 52, 3
.................
dicaalPa
egenera
nfraestruParcdelM
obrel’úsp
mperalPa
siblesper
.................
A LA SALVAG
3r-1a - 08470
Pàg. 2 de 15
ÍNDEX
.................
arcdelM
laindefin
cturesprMontseny
públicde
arcNatu
rtalder
.................
GUARDA DE
- SANT CELON
X
.................
Montseny
niciójurí
romoguty...............
elParc...
raldelM
redreçar
.................
EL MONTSEN
NI
.................
enl’actu
ídica.......
sperles.................
.................
Montseny
lasituaci
.................
NY
..................
ualitat.....
..................
..................
..................
y?...............
ió.............
..................
.....3
.....4
.....5
.....8
...10
...12
...13
...15
1
Conte
Natu
ambi
La re
trans
secto
públi
territ
Aque
en qü
d’altr
D’altr
vetlla
millo
d’aqu
creixe
Reser
Amb
que e
avui.
C
1. Introd
emplat des d
ral del Mon
entalment, q
alitat però é
smetre a l’op
ors privats. E
ques, es vo
tori suposada
ests projecte
üestió la per
res perills glo
ra banda, la
ar per la con
r o pitjor, el
uesta munta
ement sostin
rva de la Bio
el present m
està compro
COORDINAD
S
ducció
d’una mirad
tseny es tro
que el col∙loc
és ben lluny
pinió pública
l fet és que j
l desenvolup
ament prote
s, atiats fins
rvivència de
obals, abasta
passivitat,
servació del
l protegien f
nya, consen
ngut del sect
sfera.
memoràndu
metent l’exi
DORA PER A
Santa Fe, 52, 3
a externa, p
oba en una
caria a l’avan
de corrobor
a des de l’Ad
ja fa uns any
par diferent
egit.
i tot pels se
ls diferents
ament public
i també la i
Parc, està p
fins ara. Par
tida i promo
tor terciari, p
m, volem ev
stència del P
A LA SALVAG
3r-1a - 08470
Pàg. 3 de 15
articularmen
situació de
ntguarda del
rar aquesta v
dministració
ys, actuats d
ts projectes
empiterns gru
estatges i h
citats, com e
ntervenció n
permetent la
ral∙lelament,
ocionada per
pot acabar d
videnciar qu
Parc Natural
GUARDA DE
- SANT CELON
nt urbana, h
conservació
s espais natu
visió idíl∙lica
i que és pro
es d’instànc
especulatius
ups inversor
àbitats que
l canvi climà
negativa, de
desregulaci
la massifica
r l’Administra
ecidint, a mi
uins són els
del Montsen
EL MONTSEN
NI
om podria d
correcta, p
urals protegi
que, d’algun
omocionada
ies a voltes p
s que posen
s internacion
integren el
tic.
els estament
ó pràctica de
ació turística
ació del Parc
itjà termini,
trets princip
ny, tal com l’
NY
deduir que e
paisatgísticam
its a Cataluny
na manera,
també per a
privades i a
n en perill a
nals, estan p
massís, més
ts que hauri
e les norme
a a les zones
c, acompany
el futur d’aq
pals de la sit
’hem conegu
el Parc
ment i
ya.
es vol
alguns
voltes
aquest
posant
s enllà
en de
s que,
s nucli
yant el
questa
tuació
ut fins
2
El 26
Diput
que
Mont
fa al
que e
Malg
Giron
Catal
Natu
l’apro
admi
D’altr
corre
integ
Natu
20 de
Val a
calen
que f
les fi
embl
trami
amp
juríd
haur
En q
«l’ac
cond
majo
mod
1 VegeI).
C
2. Lapro
6 de gener
tació de Barc
anul∙lava el
tseny, per un
planejamen
ens fa retroc
rat les decla
na, en què s
unya, ...per
ral del Mont
ovació d’un
nistracions c
ra banda, e
esponent a l’
rats dins de
ral del Mont
e febrer‐), vin
dir, però, qu
ndari), la sev
fa referència
igures de p
emàtic, tal
itació ambie
liaria l’espa
ic que plan
ia de ser, n
qualsevol ca
ompliment
dicionada a
oritàriament
ificació de l
eu la Declarac
COORDINAD
S
oteccióju
de 2017 es
celona, infor
Pla Especi
n defecte de
t urbanístic
edir quarant
aracions d’in
’assegurava
tal d’aprov
tseny i l’estu
nou Pla Es
citades ha av
n el decurs
ajustament
ls nous límit
tseny (que m
ndria a asseg
ue si aquest
va contribuci
a als límits ge
rotecció esp
i com recon
ental del no
ai PEIN i uni
ifiqui i gest
ecessàriam
as, el text
d’una pa
a la integ
t correspon
a delimitac
ció institucion
DORA PER A
Santa Fe, 52, 3
urídicaal
feia públic
mant del con
al de Prote
forma. De ll
i ambiental,
ta anys pel q
ntencions fe
la voluntat
var com més
udi d’impact
pecial de Pr
vançat ni un
de l’any 20
del PEIN Mo
ts del Parc q
modificaria e
gurar els lími
nou Decret f
ó a la prese
eogràfics qu
pecífiques q
neix el mate
ou Decret.
ficaria les f
tioni aquest
ent, l’anter
de l’EAE
rt importa
gració de
nen a l’àmb
ió de l’espa
al de la Diput
A LA SALVAG
3r-1a - 08470
Pàg. 4 de 15
Parcdel
c el Dictame
ntingut de la
ecció del M
lavors ençà j
, segueix sen
ue fa a la pro
etes públique
de «treballa
s aviat millo
te ambienta
rotecció del
mil∙límetre e
017, s’ha p
ontseny. D’aq
ue es propo
el que va ser
its actualitza
fos aprovat p
ervació d’aqu
e determine
que necessit
eix Estudi Am
Així doncs,
igures de p
t espai natu
riorment al∙
abans esm
ant dels o
mesures
bit de la ge
ai que s’ana
ació de Barce
GUARDA DE
- SANT CELON
lMontsen
en del Serve
a sentència d
edi natural
a han passat
nt tributària
otecció del m
es per les d
ar coordinad
or, el nou d
l estratègic,
Montseny»
en la confecc
rocedit a in
questa mane
osen. L’aprov
aprovat l’an
ats del Parc d
pel Govern (d
uest espai na
en la seva ex
a la conser
mbiental Est
malgrat q
rotecció, no
ural. Aquest
ludit Pla Esp
entat incide
bjectius am
o a l’ex
estió de l’es
litza en el d
elona de 23 de
EL MONTSEN
NI
nyenl’ac
ei d’Assesso
definitiva del
i del Paisa
t dos anys i la
del Pla Esp
massís.
iputacions d
ament amb
ecret de De
...i per inicia
».1 A data d
ció d’aquest
iciar la tram
era, els espa
vació d’un no
ny 1987 ‐Dec
del Montseny
de la qual co
atural, nomé
xtensió. En c
vació d’aqu
tratègic (EAE
ue la prop
o implantar
t instrumen
pecial.
eix en la
mbientals
xecució d’a
spai i no pa
document».
e febrer de 20
NY
ctualitat
oria Jurídica
l Tribunal Su
atge del Par
a situació, pe
ecial de 197
de Barcelona
la Generalit
eclaració de
ar els trebal
d’avui, cap d
nou Pla.
mitació amb
ais PEIN qued
ou decret de
cret 105/198
y.
osa es descon
és incidiria e
cap cas, cont
est espai n
E) incorpora
posta de d
rà un instru
nt de planifi
idea bàsica
plantejats
actuacions
as a l’exerc
.
017, adjunta (A
de la
prem,
rc del
el que
77, fet
a i de
tat de
l Parc
lls per
de les
biental
darien
e Parc
87, de
neix el
en allò
tindria
atural
at a la
decret
ment
icació
a que
resta
que
ici de
Annex
Així d
el no
prote
qued
term
A ba
no n
dispo
la ge
Altra
1977
perío
supe
De to
Pla E
seu
perv
del M
3
La in
la no
hote
límits
algun
Mon
Parc,
Urba
de V
Semb
rebro
anys
semb
malg
C
doncs, hom
ou Decret
ecció espec
darien fora
minis de la se
nda de l’an
nascut, con
osició addic
stió privada
ament, resu
7 no pot ga
ode 2008‐2
erades pels c
ot l’anterior
Especial de
defecte, q
ivència dels
Montseny d
3. Elscon
nexistència d
ormativa de
ler i d’infra
s exteriors
ns casos ta
tseny‐ i la r
, o bé en le
anístic de Ca
ilamajor.
bla evident
ot que la in
. Aquest co
bla que això
grat que inc
COORDINAD
S
m pot cloure
de Parc N
cífica, simil
d’aquest n
eva futura a
nterior, i sen
nvé assenya
cional 4a, am
a del territo
ulta fàcil de
arantir les f
2016, atès
canvis que
r s’esdevé l
protecció, a
ue sigui ap
s valors nat
es de fa qua
nflictesq
d’un marc r
1977, ha p
estructures
d’allò que
ambé s’apr
resta, incidi
es seves pro
an Poi a la
t que, bona
dústria de
op, la bomb
ò no amoïn
ideixen en l
DORA PER A
Santa Fe, 52, 3
e que, fins i
Natural del
ars a les q
nou ordena
aprovació.
nse voler en
alar que el
maga un ce
ori protegit,
eduir que l
figures de p
que les s
hi ha hagut
a necessita
actualitzat a
provada un
turals, socia
asi un segle
quegener
referencial
permès l’apa
s en l’àmbit
ha estat fin
ropen al n
nt en llocs
oximitats, c
Garriga, o
a part d’aqu
la construc
olla immob
a les autori
la preservac
A LA SALVAG
3r-1a - 08470
Pàg. 5 de 15
tot, en el c
Montseny
ue estaven
ment jurídi
ntrar al det
l caràcter d
ert grau de
però sense
a retrocess
protecció m
seves cons
en matèria
t i la urgèn
a les norma
na llei de
als i cultura
e.
ralainde
clar que, p
arició d’un s
del massís
ns ara el Pa
nucli del Pa
d’especial i
com són el
la modifica
uests proje
ció ha torn
biliària s’abr
itats ambie
ció de les vi
GUARDA DE
- SANT CELON
cas hipotèti
en un te
n en vigor
ic, sense co
tall del text
de gestió q
perversitat
e definir‐ne
sió normati
mínimes qu
sideracions
a ambiental
cia que sigu
atives ambi
protecció
als que han
efinicióju
er la seva o
seguit de pr
del Montse
arc Natural
arc –com é
interès natu
nou POUM
ció puntua
ectes, neixe
at a experim
raona sobre
ntals que p
ies de conn
EL MONTSEN
NI
c de que s’a
rmini breu,
fins al dese
oncretar, d’
del reitera
que s’estru
en deixar l
clarament
va al Pla E
e han esta
han estat
a nivell cat
ui confegit i
entals en v
específica
donat vida
urídica
obsolescènc
rojectes de
eny. Els prim
del Montse
és el cas d
ural, bé de
M de Viladra
l del POUM
en com a co
mentar aqu
e un espai n
preparen l’e
ectivitat eco
NY
acabés apro
, les figure
embre de
’altra band
at Decret, e
uctura a la
a porta obe
els límits.
Especial de
at en vigor
t completa
talà i europe
i aprovat un
vigència. O,
que assegu
a al Parc Na
cia, no pot
tipus urban
mers, cerca
eny, tot i qu
del munici
la zona nuc
au, el Pla P
M de Sant A
onseqüènci
uests dos da
natural prot
esmentat De
ològica.
ovant
es de
2016,
a, els
ncara
seva
erta a
l’any
en el
ment
eu.
n nou
en el
uri la
atural
oferir
nístic,
nt els
ue en
pi de
cli del
arcial
Antoni
ia del
arrers
tegit i
ecret,
Però
de B
carre
en l
pobla
comu
dispe
d’aqu
relat
De q
tràm
expe
nom
dura
setm
dins
prim
Com
trepi
i recu
Aque
es de
sota
carre
delm
mate
Aque
part
natu
efect
Natu
simp
2 Vege3 Vegefase I,
C
també és c
Barcelona,
eteres allí o
a majoria
acionals, s
unicació no
endi de di
uesta men
ivament be
ualsevol m
mits ambien
erimentat u
bre d’exped
nt l’any 201
mana de gen
la zona cen
eres setma
es veurà a
itgen, litera
uperació d’e
est és cas d
esenvolupa
la iniciativ
eteres rura
mant poblac
eixos biòtop
esta contrad
de les auto
rals del Pa
tuada pel D
ural, el 6 de
plificat.3
eu l’Annex II, eu Declaració , promogut i t
COORDINAD
S
cert que de
en aquest
n, fins ara,
de casos,
sinó instal
o haurien de
ner públic
na, creant,
en conserva
anera, en c
ntals dins d
un increme
dients rebu
15, set el 20
ner de 201
ntral del Pa
nes de febr
la documen
lment, zone
espècies en
el projecte
en unes q
va de l’Aju
ls. La hipo
cions de Ca
ps.
dicció, que
oritats amb
rc (Oficina
DTES i sign
febrer de 2
adjunt al presdel DTES, reftramitat per l’
DORA PER A
Santa Fe, 52, 3
es de determ
cas‐, s’est
hi ha pistes
no comu
∙lacions pr
e requerir d
que, en t
per altra
ts fins ara, a
onjunt, el n
del territor
ent quasi e
ts per consu
016, vuit el
9, ja hem
arc.2 Posteri
rer.
ntació adju
es i biòtops
ndèmiques.
LIFE Tritó M
uantes zon
untament d
tètica exec
alotriton ar
és manifest
ientals que
del Parc N
nada pel di
2019, avala
sent Memorànerent al ProjeAjuntament d
A LA SALVAG
3r-1a - 08470
Pàg. 6 de 15
minats àmb
tà promoci
s o camins d
uniquen veï
rivades de
d’una modif
tot cas, no
banda, no
amb els con
nombre de
ri del Parc
exponencia
ulta d’aque
2017 i tret
rebut un n
iorment, do
nta, alguns
s on s’estan
Montseny (p
nes que són
de Fogars
cució d’aqu
rnoldi i/o d
tament flag
e haurien de
Natural, DTE
rector gen
aquest tipu
ndum. ecte de pavimde Fogars de M
GUARDA DE
- SANT CELON
bits de l’Adm
ionant i su
de comunic
ïnats ni m
e tipus te
ficació del s
omés benef
oves vies
nsegüents i
projectes q
del Mont
l. A tall d
esta part ha
tze l’any 20
ou expedie
os expedien
d’aquests p
n duent a te
projecte de
n travessade
de Montcl
uestes infra
’altres espè
grant, no ha
e vetllar pe
ES,...). Ben
eral de Po
us de projec
mentació del caMontclús (exp
EL MONTSEN
NI
ministració
ufragant la
cació en per
masies habi
erciari. Aqu
seu estatus,
ficia explot
de penetr
mpactes as
que han inic
seny els d
’exemple,
n estat els s
18. Val a di
ent d’asfalta
nts més en
projectes d’
erme projec
e conservaci
es per piste
ús, es vole
aestructures
ècies relaci
a comportat
r la conserv
al contrari,
lítiques Am
cte amb el t
amí de Can Rop. OTAABA201
NY
‐de la Dipu
construcci
rfecte estat
itades ni n
uestes vie
, ni tampoc
tacions priv
ració en à
sociats.
ciat, o conti
darrers any
citarem qu
següents: q
ir que, la se
atge d’una
el decurs d
’infraestruc
ctes de prot
ió de la UE)
es antigues
en convert
s podria a
onades am
t cap reacci
vació dels v
, una decla
mbientals i
tràmit amb
ovira a Can Sa180108), (Ann
utació
ió de
t que,
nuclis
s de
c d’un
vades
mbits
inuat,
ys, ha
ue el
uatre
egona
pista
de les
ctures
tecció
), que
. Ara,
tir en
cabar
mb els
ió per
valors
aració
Medi
iental
atanàs, nex III).
Altra
al vo
biolò
Parc
Algu
dels
proje
SA,5
coll
profu
Tot i
l’info
qual
infor
Guill
mate
Un a
seve
per «
Celon
DTES
punt
dete
pesa
cond
per g
Les c
els a
podr
4 VegDecre5 Fabr6 Vege(Anne
C
ament, els p
oltant del m
ògics que p
fins a zone
ns projecte
recursos bà
ecte d’explo
que implica
Pregon (Vil
unds del ma
que el proj
orme favora
podria ser
rme científic
eries, o d
eixa.
altre projec
s zones ext
«re‐potenci
ni fins a Vic
S i l’Oficina
ts diferents
rminades t
nt, per obri
ductors exis
grues de gra
consideracio
altres casos
rien implica
geu l’Esquemaet de Parc Natricants de la ceu les consideex V).
COORDINAD
S
projectes ur
massís i ja
permeten la
s relativam
es extractiu
àsics d’aque
otació d’aig
aria la cons
adrau),els
assís, a trav
jecte esmen
able de l’Of
reactivat e
c o pericial
eterminar
cte infraestr
teriors fins a
ar» la línia
c. Aquest pr
del Parc (q
s de l’orog
torres d’alt
ir nous cam
tents sobre
ans dimensi
ons present
s, detallen
r sobre el m
a de Connecttural (Annex IVoneguda mareracions pres
DORA PER A
Santa Fe, 52, 3
rbanístics (P
anteriorme
a comunica
ent ben con
us, tot i qu
esta munta
gües subter
strucció de
quals se su
és de l’activ
ntat sembla
ficina del P
n qualsevol
que permet
si unes n
ructural qu
al mateix n
aèria de tr
rojecte, que
ue hi posen
grafia més
ta tensió. A
mins, reforça
e el terreny,
ions, amb e
tades per la
específicam
medi.6
tivitat ecològiV). ca de begudeentades per l
A LA SALVAG
3r-1a - 08470
Pàg. 7 de 15
POUM, PPU
ent citats, p
ció faunísti
nservades d
e eventual
anya. Ens re
rrànies prom
vint‐i‐vuit p
umarien a l
vitat de les
a aturat, ev
Parc i el vist
l moment. F
ti assegurar
oves extra
ue amenaça
ucli, és el p
ransport d’e
e també co
n algunes co
complicada
Això comp
ar els fonam
, descarrega
els impactes
a CSM pel q
ment els i
ica de l’infor
es vegetals «Yola CSM el 29
GUARDA DE
- SANT CELON
U, etc.), apa
posen en p
ica, des de
de les coma
ment atura
eferim (per
mogut per l
pous d’extr
l’espoliació
empreses e
entualment
t i plau inic
Fins ara, pe
r quin és l’e
accions en
a diferents
promogut p
energia elèc
ompta amb
ondicions),
a del mass
ortaria la
ments d’algu
ant‐los i tor
s consegüen
ue fa a aqu
mpactes q
me de la Vol
o Soy». de desembre
EL MONTSEN
NI
reguts en e
perill uns q
les zones
rques veïne
ats, qüestio
posar un a
l’empresa L
acció, a pro
que supor
embotellado
t, val a dir q
cial de l’ACA
erò, no hi ha
estat de l’aq
qüestionar
punts del
er Red Eléc
ctrica a 220
els informe
implicaria l
sís per tal
intromissió
unes torres
nant‐los a c
nts.
est darrer p
ue aqueste
la pel tràmit
e de 2017, sob
NY
el darrer pe
quants corre
perifèrique
es.4
onen l’exist
altre exemp
Liquats Veg
op de la rie
rten els aq
ores.
que compta
A, base sob
a hagut ni u
qüífer Mont
rien l’exist
Parc, des d
ctrica de Es
0kV, des de
es favorable
la intervenc
de sobree
de maqu
i operar am
carregar, aj
projecte, co
es interven
ambiental d
bre aquest pr
eríode
edors
es del
tència
ple) al
getals,
era de
üífers
a amb
bre la
un sol
tseny‐
tència
de les
paña,
e Sant
es del
ció en
elevar
inària
mb els
udats
om en
ncions
el nou
rojecte
Final
en m
situa
qual,
un p
24%,
espè
A mé
una
no h
aboc
plega
activ
No h
Espe
prote
quali
Pla E
ocup
als à
impla
paisa
4
De fo
apro
rural
fracc
en p
carre
7 Vege8 ZRN d’Inte
C
ment, els p
marxa d’alg
acions tan c
, que comp
rojecte de
, inserint pa
cies proteg
és, l’activita
dècada, el
havia sol∙li
caments a l
at amb la
vitat.
i pot haver
cial de l’any
egit, i les
ificacions d
Especial de
pen, ni per l
mbits que h
anta: zona
atge i histor
4. Elsproadmin
orma reiter
vació dels
s» (utilitzan
cionament d
primera inst
etera.
eu informe de(Zona de Res
erès Natural).
COORDINAD
S
projectes d’
guna que f
contradictò
ta amb el s
remodelaci
art de la nov
gides com la
at del resta
juliol de 20
citat anter
lera, en un
complaenç
dubte que
y 1977 (PE‐
mateixes f
els diferent
e 2008 (PE‐
les figures q
hi defineix (
de reserv
rico‐artística
ojectesd’nistracion
ada, trobem
projectes q
nt la termin
de les actua
tància, nom
e l’ACA de daterva Natural)
DORA PER A
Santa Fe, 52, 3
’ampliació d
fins ara no
ries com en
suport de l’A
ó que impl
va construc
a granota ro
aurant d’aq
018 no disp
riorment,7
n lloc d’esp
ça de l’Aju
l’actual ma
‐77), implica
figures de
ts graus de
‐2008), no
que diuen p
(Àrees de P
va natural,
a, zona d’in
’infraestrnsalParc
m una carac
que preten
nologia que
acions prop
més és una
a 16‐7‐2018 (; ZAINEP (Zon
A LA SALVAG
3r-1a - 08470
Pàg. 8 de 15
de diferent
o funcionav
n el cas de
Ajuntament
icaria ampl
cció en zona
oja (Rana te
uest hostal
posava d’au
i es desco
ecial prote
untament e
arc normatiu
a un àmbit
protecció,
protecció:
coincideixe
protegir, am
Parc i de pre
zona de
fluència, et
ructurescdelMon
cterística pr
nen convert
e s’hi empra
posades. De
petit tram
(Annex VI) na d’Alt Interè
GUARDA DE
- SANT CELON
ts instal∙laci
va, a l’inte
l’hostal de
t de Fogars
iar la super
a inundable
mporaria),
, que es de
utorització d
oneix les
cció com é
esmentat, q
u, amb la co
d’actuació
trontollen
ZRN, ZAINE
en ni pel q
mb aquelles
e‐Parc), ni p
reserva na
tc.
spromogntseny
rincipal en l
tir les piste
a). Aquesta
tal manera
del camí q
ès Natural, Eco
EL MONTSEN
NI
ions hotele
erior del P
e Santa Fe,
de Montcl
rfície constr
on, a més,
entre altres
esenvolupa
d’abocamen
característi
s l’entorn d
que no ha
orresponen
on els límit
de maner
EP i ZIN,8 co
que fa a la
s que inclou
per les mate
tural qualif
utsperle
’estratègia
es existents
a estratègia
a que, el pro
que es pret
ològic i Paisatg
NY
eres, o la po
Parc, ha pr
la propieta
ús, ha pres
ruïda en mé
es reprodu
s.
des de fa
nt de l’ACA
ques dels
de Santa Fe
aturat aq
t regressió
ts d’allò que
ra perillosa
ontingudes
a superfície
u el PE‐77, q
eixes figure
ficada, zon
es
de present
s en «carre
consisteix
ojecte pres
tén convert
gístic); ZIN (Zo
osada
roduït
at del
sentat
és del
eixen
quasi
A, que
seus
e, tot
uesta
al Pla
e està
a. Les
en el
e que
quant
s que
na de
tació i
eteres
en el
sentat
tir en
ona
Aque
pene
la pa
proje
«carr
conju
fracc
simp
Com
pistes
aque
recor
totals
El pro
recor
perqu
citat
Cons
zones
vista
actua
neces
perfe
Tot a
del M
de co
pistes
(per
ara, u
Parc.
9 VegveïnatMontsSatanfase 1
C
esta tècnic
etració», els
art menys
ectes apare
retera rura
unt implica
cionament
plificats i a m
es pot obser
s en «carre
stes primer
rreguts reals
s, que ostent
oblema pod
rreguts total
uè són hàbit
més amunt d
ultada la car
s nucli del m
ambiental,
als pistes qu
ssitat social,
ectament tra
aquest seguit
Montseny, en
onvertir en
s que fins ara
desenvolupa
una afluènci
eu les considt de Vilasecaseny a Can Rinàs. Fogars de1, del terme m
COORDINAD
S
a d’escom
s hi permet
problemàt
eguessin a
l», això pe
a sobre h
també els
mecanismes
rvar a la doc
teres rurals
es fases. El
s que es vole
ten les pistes
ria ser cons
ls s’endinsen
tats d’espèci
d’aquest me
rtografia adi
massís que, d
només pot
ue comuniqu
, econòmica
nsitables en
t de project
ns indueix a
«carreteres
a permeten
ar activitats
ia massiva d
deracions relaa, al terme miera de Ciurete Montclús i Prmunicipal de Fo
DORA PER A
Santa Fe, 52, 3
etre projec
obviar la v
tica des de
mb la tota
ermetria en
hàbitats i/o
s permet a
s més laxes
cumentació a
» en trams
que obvie
en convertir
s esmentade
siderat meno
n en zones
ies en perill
emoràndum.
ient, hom po
’altra banda
respondre a
uen diferent
o de segur
l’actualitat.
es fracciona
creure que
rurals» (uti
comunicar‐s
científiques,
de turistes, e
tives a: Projemunicipal de t. Fogars de Mrojecte de pavogars de Mon
A LA SALVAG
3r-1a - 08470
Pàg. 9 de 15
ctes per fa
visió de conj
el punt de
alitat del
ntendre, de
o espècies
accedir a
de contract
adjunta, tots
inicials que
n, de mane
r en carreter
es.
or, si no fos
d’especial p
greu d’extin
ot deduir qu
, són també
al desig plan
s zones del
retat, atès q
ts, els quals
existeix un p
ilitzant la te
se amb els ra
, p. e.) però
excursioniste
ecte executiu Montseny; P
Montclús; Projvimentació dentclús (Annex V
GUARDA DE
- SANT CELON
ases, que
junt sobre
vista amb
recorregut
e forma ev
protegide
procedime
tació de les
s els projecte
e volten des
era més o m
ra , oscil∙len
s perquè en
protecció, bé
nció, com és
ue aquesta e
les més ben
nificat d’asfa
Montseny,
ue la major
s són previst
pla preconce
erminologia
acons més be
ò que, d’altra
es o clients
de la segonaProjecte pavimojecte pavimenel camí de la cVII).
EL MONTSEN
NI
hom pot
el territori i
biental. Si,
que es v
ident, els i
es. D’aques
nts d’avalu
obres.9
es contemple
s dels 250m
menys impú
entre els 2,
la majoria d
é per la sev
s el cas del C
estratègia de
n conservade
altar totes i
sense justifi
ia de les pis
os en zones
ebut d’asfalta
emprada en
en conservat
a banda, no
del sector t
a fase de pavmentació camntació camí dcarretera BV‐5
NY
denominar
i mostrar n
per contra
vol convert
impactes q
sta maner
uació amb
en la conver
m fins a 750
údica, és qu
,2km i els 3,
de casos, aq
va qualificac
Calotriton ar
e penetració
es des del pu
cadascuna d
icar però, la
stes existent
s centrals de
ar, o més be
n casos ante
ts de la zona
han permè
terciari exist
vimentació demí de La Cosde Can Rovira 5114 a Mosqu
r «de
omés
a, els
ir en
ue el
ra, el
iental
sió de
0m en
ue els
,48km
quests
ió, bé
rnoldi,
ó a les
unt de
de les
a seva
ts són
el Parc
en dit,
eriors)
nucli
s, fins
ent al
el camí sta del a Can
ueroles
Dit d
perfe
forma
actua
gent
ara, u
D’altr
tallen
seva
de la
La tè
espec
proba
infrae
mont
aque
En de
justif
activi
explo
arriba
Aque
vies a
la fre
5
Abun
l’expe
relaci
perm
del M
10 Vegrural (
C
d’una altra
ectament qu
a monitoritz
alment existe
escampada
una intromis
ra banda, a
n els corredo
integritat am
Biosfera.
cnica d’anar
culatius des
abilitat, o c
estructurals.
tsenyenc, po
st espai supo
efinitiva, tre
ica la bonda
itat agrària
otacions, en
ar, amb vehi
est és el cas
asfaltades pe
eqüentació h
5. Algune
ndant en el te
eriència acon
ió amb la seg
met arribar d
Montseny (Sa
geu pàg. 11 d(Annex VII).
COORDINAD
S
manera, fi
ins són els h
zats. Amb
ents, la situa
i dispersa a
sió més avia
quest seguit
ors biològics
mbiental en
r creant infr
prés, és ma
com una tè
Dit d’una a
odria obrir l
osadament p
et de casos
at d’aquestes
tradicional.
l’ínterim, pe
cles particul
d’alguns pro
ermetrà l’acc
a estat més
esdades
ema de la fre
nseguida en
gona fase de
es de les co
anta Fe i Font
de les conside
DORA PER A
Santa Fe, 52, 3
ins ara, els
hot‐spots de
l’aparició d
ació es podri
l'interior de
t controlada
t de noves
s i urbanitzen
bon estat, es
aestructures
ssa conegud
ècnica vincu
altra manera
es portes a
protegit.
comptats, c
s obres com
Encara més
er tal de ju
ars, fins a ind
ojectes en el
cés de molts
o menys con
sobrel’ú
eqüentació i
el decurs de
e l’establime
nurbacions d
tmartina).
eracions relat
A LA SALVAG
3r-1a - 08470
Pàg. 10 de 15
s especialist
e freqüentac
e noves ca
ia descontro
el Parc, prec
a.
infraestruct
n indrets de
stintolant el
s viàries, per
da al nostre
ulada a la
a, la degrada
la penetrac
com seria e
m a via de co
s, s’estaria u
ustificar la cr
drets on no
s quals s’afi
s més visitant
ntrolada fins
úspúblic
la massifica
el mesos d’oc
nt d’un serv
de Barcelon
tives a la conv
GUARDA DE
- SANT CELON
tes i les a
ció dins el P
arreteres, qu
lar fàcilment
isament en
ures, tende
l Parc, que a
seu caràcte
r acabar pro
país perquè
gestió d’aq
ació i massif
ció posterio
el cas del ve
omunicació e
utilitzant l’ex
reació de no
hi ha cap d’a
rma, obertam
ts (i dels seu
avui.10
delParc
ció de vehicl
ctubre, nove
ei d’autobus
a o Girona f
versió del cam
EL MONTSEN
NI
utoritats de
arc. Són loc
ue acabarie
t. En resum,
els punts qu
ixen a fracc
a dia d’avui
r de Parc Na
omovent pro
è no la cons
uest devess
ficació delibe
r de project
eïnat de Vila
entre masies
xistència d’a
oves carrete
aquestes acti
ment, que l’
us vehicles s’
c
les particular
embre i dese
sos que, enlla
fins a punts
mí de Mosqu
NY
el Parc con
calitzats i d’a
en unint‐se
més cotxes
ue han sofer
cionar el ter
han mantin
atural i de Re
ojectes urban
siderem com
sall de pro
erada del te
tes urbaníst
aseca, tamp
s habitades o
alguna d’aqu
eres que per
ivitats.
existència d
entén) a zon
rs, convé de
embre de 201
açant amb e
centrals de
ueroles en car
neixen
alguna
a les
i més
rt, fins
rritori,
gut la
eserva
nístics
m una
jectes
rritori
ics en
poc es
o amb
uestes
rmetin
’aitals
nes on
stacar
18, en
l tren,
el Parc
rretera
Aque
queix
reiter
de ve
produ
Prom
partic
trans
l’hive
Desp
pode
vehic
introd
tràns
poca
difícil
A ban
Celon
per ta
A aqu
indica
De fe
faire,
CSM)
instàn
trans
una c
bel∙lig
i dels
l’esta
d’imp
satur
d’ales
11 La pdia de12 Veg
maig
C
esta segona
xes reiterade
rades de les
ehicles partic
uït en els dar
moguda per l
cipem en la
sport privat q
ern i a la tard
rés dels tre
n ser meny
cles particula
ducció dels b
sit de les car
maniobrabi
l traçat.
nda d’això, t
ni i Fogars de
al d’enllaçar
uests resulta
a un nombre
et, la clau de
, laissez pass
) que reclam
ncia, per do
sportar més t
conseqüènci
gerants cont
s vehicles d’
at dels aparc
plicar restric
rat, tal i com
shores.
primera fase ee Tots Sants d
geu la Propost
de 2017, adju
COORDINAD
S
experiència
es d’algunes
entitats am
culars en det
rrers anys.
l’Oficina del
marxa quot
que envaeix
dor.
s mesos de
ys encoratja
ars, en els m
busos que tr
rreteres BV‐5
ilitat dels bu
ampoc s’ha
e Montclús,
amb el siste
ats tan mins
e inferior a 1
e volta del sis
ser. S’han d
aven la posa
onar servei
turistes de c
a subsidiària
tra els cotxes
emergència.
caments exi
ccions d’acc
m proposà l
es dugué a tee 2017, a títo
ta de prova pi
unta (Annex V
DORA PER A
Santa Fe, 52, 3
de transpor
s associacion
bientals‐, a
terminats ind
Parc i pels
tidiana del m
determinats
funcioname
dores. No s
oments pun
ansiten fins
5114 i BV‐51
usos de gran
aconseguit q
hagin empès
ema de busos
os, cal afegi
0 passatgers
stema ha fal
esoït les pet
ada en marxa
a la gent q
cap de setma
a del primer
s que aparqu
. També res
stents a les
cés als vehic
a CSM en e
rme durant dl de prova pilo
ilot per una m
III).
A LA SALVAG
3r-1a - 08470
Pàg. 11 de 15
rt públic al M
ns de veïns
la vista dels
drets del Par
diferents ag
massís, tenia
s indrets del
ent d’aquest
s’ha constat
nta de la tem
a Santa Fe i
119, cosa qu
ns dimension
que les zone
s els conduct
s estructurat
ir‐hi que la m
s per viatge i
llat, perquè
ticions efect
a d’un sistem
ue viu i tre
ana al Monts
r. Aquesta po
uen fora dels
ulta impresc
zones cent
cles turístics
el seu mom
os caps de seot.
mobilitat comp
GUARDA DE
- SANT CELON
Montseny11
i de propiet
greus proble
rc Natural qu
gents socials,
a com a obj
Parc els caps
ta segona fa
tat cap redu
mporada. Ans
Fontmartina
ue afegeix pr
ns, en una c
es d’aparcam
tors a deixar
t.
mitjana glob
autobús.
s’ha volgut u
tuades per a
ma de transp
eballa al ter
seny, servei
olítica s’haur
s llocs habilit
cindible una
rals del Par
s, un cop a
ent,12 i com
etmana d’octu
patible al Parc
EL MONTSEN
NI
ha estat con
taris ‐a més
emes que cr
ue, de mane
, econòmics
ectiu declara
s de setmana
ase, les dad
ucció efectiv
s al contrari,
a, contribueix
roblemes de
carretera hip
ment tampó,
r els vehicles
al de person
utilitzar una
alguns actors
port públic p
ritori monts
que, en tot
ria d’acompa
ats, impedin
informació
c. Aquesta i
aquests apa
m suggerí la
ubre i un de no
Natural del M
NY
nseqüència d
de les denú
rea la massif
era reiterada
i ambiental
at la reducc
a, principalm
es obtingud
va del tràns
, es verifica q
xen a densif
e seguretat,
per‐utilitzada
habilitades a
s en aquests
nes transpor
política de l
s (com la m
pensat, en pr
senyenc, i n
cas, hauria d
anyar de me
nt el pas dels
instantània
informació h
arcaments s’
direcció de
ovembre, a m
Montseny (CSM
de les
úncies
ficació
s’han
ls que
ció del
ment a
es no
sit de
que la
icar el
per la
a i de
a Sant
punts
rtades
laissez
ateixa
rimera
o per
de ser
esures
s veïns
sobre
hauria
’hagin
l Parc
més del
M)
Les a
hem
públi
Estem
result
del Pa
6
Som
huma
convé
que
modi
a la
const
ambi
Algú,
prima
Biosf
Proba
consi
tamb
confo
que,
força
És cla
hi ha
ne le
gene
13 VegBravamomeaprov
C
utoritats de
esmentat m
cs gastats de
m convençut
ta cada cop
arc i en les in
6. Quinfu
dels convenç
ana amb el
é aclarir que
han estat
ficant‐ne pe
seva acció
tatar, és par
ental col∙lect
potser mali
ari, que han
era, ja no te
ablement, a
derar el sec
bé, alguns d
ormat el Mo
com a cons
des tot segu
ar que no de
pròcers de
es conseqüè
racions futur
geu sinó la ve en una novaent la pressióvades per la Co
COORDINAD
S
l Parc s’han
més amunt: m
ebades i el p
ts que, els ex
més caòtica
ntervencions
uturvole
çuts que el p
medi d’aqu
e aquesta in
treballant l
r tant el med
sobre els d
rt indestriab
tiva.
intencionada
conformat e
nen cabuda
aquestes veu
ctor terciari
d’aquests, m
ontseny tal c
seqüència, e
uit.
escobrirem re
casa nostra
ncies, ni en
res.13
rgonya dels pa Fuengirola ó social ha acoomissió d’Urb
DORA PER A
Santa Fe, 52, 3
negat a recó
més vehicles
roblema de
xemples que
, en el pla ju
s urbanístiqu
emperal
paisatge del
esta muntan
teracció la c
a terra al
di i, fins i tot
diferents est
le de la nost
ament, podr
el paisatge a
en el marc d
us serien les
com l’únic
mai han ting
com és, es t
el paisatge a
es si diem qu
que no tene
cara que aq
rojectes espede luxe, ambonseguit aturbanisme de Gi
A LA SALVAG
3r-1a - 08470
Pàg. 12 de 15
órrer a aque
s a les carre
la massificac
hem exposa
urisdiccional
ues en aques
lParcNa
Montseny és
nya, en el d
conforma, bà
massís, tra
t, creant nou
tatges que f
tra natura, a
ria adduir qu
bans al∙ludit
de l’actual sis
s mateixes
viable a tot
gut una con
troben ara e
al qual hom
ue, a aqueste
en probleme
questes pugu
eculatius, que b la complicitrar‐ne uns qurona el passat
GUARDA DE
- SANT CELON
est tipus de
eteres que t
ció sense sol
at, serveixen
, en el medi
st espai supo
aturaldel
s el resultat
decurs dels
àsicament, l
nsformant‐lo
us hàbitats, g
formen aqu
a més de se
ue avui les ta
t i han conve
stema econò
que han ap
el territori
nsciència cla
en perill de
fa referènc
es alçades d
s a vendre’s
uin ser greu
pretenen conat d’autoritatants a travést 17 de gener
EL MONTSEN
NI
mesures, am
ravessen el
ució.
per il∙lustra
ambiental, e
sadament p
lMontsen
de la interac
segles. Dit a
’acció dels h
o, modelant
gràcies al seu
est massís q
er‐ho de la n
asques tradi
rtit el massís
òmic i produc
postat, des d
montsenyen
ra que les
desaparèixe
ia, també s’
e segle, ja s’
el territori,
us per al pa
nvertir la franjts i agents ecde les suspei el 13 de feb
NY
mb el resulta
Montseny, d
r una situaci
en el de l’ús
rotegit.
ny?
cció de la po
això, però, p
homes i les
t‐ne el pai
u treball cons
que, avui p
nostra consc
icionals del s
s en Reserva
ctiu.
de fa temps
nc. Probable
accions que
er definitivam
’esvairà a m
ha demostra
sense consid
isatge i per
ja litoral de laconòmics locaensions de llicbrer de 2019.
at que
diners
ió que
social
blació
potser
dones
satge,
stant i
podem
iència
sector
a de la
s, per
ement
e han
ment i
marxes
at que
derar‐
a les
a Costa als. De cències
En qu
d’aqu
seva
conju
situac
terra,
comp
No po
El sec
amb
natur
El qu
instal
produ
existe
respe
Aque
Mont
comp
conse
secto
7
A la
mem
trenc
Espec
sense
14 Ve
caràc
http:/
C
ualsevol cas
uelles i aque
acció posit
untament am
cions com la
, que està te
porta.14
odem compa
ctor terciari
la Costa Brav
rals i del grau
ue ens cal é
l∙lació de gen
uccions autò
ent, gràcies
ectant els seu
esta és, en
tseny: a trav
ptant amb
ervacionistes
or terciari res
7. Altern
vista de le
oràndum, en
car amb la in
cial de prote
e que les aut
egeu per exe
ter restaurad
//www.ecolog
COORDINAD
S
s, no serà e
lls que ens h
tiva sobre
mb fenòme
a de l’anom
enint conseq
artir de cap m
al massís ja
va, per posa
u de biodive
s la recuper
nt jove que p
òctones i rev
a la ramade
us valors nat
síntesi, la
vés de la seva
el suport d
s. La millor g
sponsable, n
nativespo
es situacion
ns cal fer un
nèrcia acum
ecció de 2008
toritats ambi
mple l’article
dor de la trans
gyandsociety.o
DORA PER A
Santa Fe, 52, 3
l sector terc
han llegat el M
el medi. De
ns globals
menada trans
qüències neg
manera aque
està sobre sa
r un exemple
rsitat que en
ració de les
pugui viure i
ivint la munt
ria extensiva
turals i les es
política que
a pagesia, ar
de les orga
garantia con
o especulati
ossiblesp
s que han
es propostes
ulada en els
8, està acon
entals facin
e Abandonam
sició forestal a
org/vol20/iss2
A LA SALVAG
3r-1a - 08470
Pàg. 13 de 15
ciari singula
Montseny qu
e fet, és la
com el can
sició foresta
gatives sobre
esta visió de
aturat. Arrib
e actual, nom
ncara alberga
activitats ag
treballar en
tanya, alhor
a i a la renov
spècies pròp
e pot perme
rrelada a les
anitzacions
tra el deteri
u i dimensio
pertalde
estat desc
s que perme
s darrers an
seguint enqu
cap movime
ment de la te
al Mediterran
2/art7/
GUARDA DE
- SANT CELON
rment el qu
ue hem cone
a pèrdua d
nvi climàtic,
al, fruit direc
e la biodiver
futur per al
bar al punt d
més actuaria
a.
gropecuàries
n activitats d’
a que es rec
vació dels es
ies que l’hab
etre la salv
maneres de
socials, el
iorament de
nat en la me
eredreça
rites en ap
etin corregir
nys que, refo
uistar vells p
ent per redre
erra, paisatge
ni, publicat pe
EL MONTSEN
NI
ue pugui rec
egut. Si més
e les activi
el que es
cte de l’aba
rsitat, per l’e
cas del Mon
e no retorn,
en detrimen
s a la munta
’economia re
upera el mo
spais de con
biten.
aguarda rea
fer pròpies
petit come
finitiu del m
esura justa.
arlasitua
artats anter
la situació d
orçada per l’
problemes i a
eçar‐los.
e i biodiversi
er la revista E
NY
collir el test
no, pel que
itats tradici
stà promoci
ndonament
empobrimen
ntseny.
com està pa
nt dels seus
anya, afavor
eal, potencia
osaic anterio
nreu, sempre
al del mass
d’aquest ter
erç i les en
medi i a favo
ació
riors del pr
d’impàs actu
’anul∙lació d
afegir‐ne de
itat: qüestion
Ecology and S
timoni
fa a la
onals,
onant
de la
nt que
assant
valors
rint la
ant les
rment
e però
ís del
rritori,
ntitats
r d’un
resent
al. Cal
del Pla
nous,
nant el
ociety,
En pr
que d
una
conce
mane
difere
de l’a
Paral
s’hau
d’Inte
serien
PNIN
Estem
que p
prote
espec
des d
s’ente
És en
semp
estam
Equip
15 Pel
com l
juny d
del Pa
C
rimer lloc, ca
de manera si
moratòria q
essió de llicè
era clara i de
ents municip
any 2008.
∙lelament, so
uria d’implem
erès Naciona
n les zones d
als efectes d
m convençut
permeti con
ecció que li
cificitats d’aq
de fa més d
endria la con
n aquesta ta
pre amb l’en
ment científic
p de tècnics i
que fa als pr
a resolució M
de 2006, pel q
arc Natural de
COORDINAD
S
al exigir a le
imilar al que
que suspeng
ències d’obra
efinitiva. En e
pis que qued
obre la base
mentar una
al, fixant, en
de Reserva In
de protecció
ts que, de m
nvertir el ma
i atorga l’e
questa munt
d’un segle, i
nservació de
sca, que la
ntusiasme i la
c que han sa
i ambientòle
recedents, cal
MAH/2618/200
qual s’aprovà d
el Cap de Creu
DORA PER A
Santa Fe, 52, 3
es autoritats
e s’ha fet en e
gui la tramit
a nova, ment
el nostre cas
da compresa
d’allò que s
llei que def
ntre altres a
ntegral, a mé
d’espais, hà
manera simila
assís del Mo
smentada L
tanya que, at
que l’han c
la natura a C
CSM abocar
a consciènci
abut defensa
egs de la CSM
l citar la Llei 4
06, de 28 de j
definitivamen
us.
A LA SALVAG
3r-1a - 08470
Pàg. 14 de 15
s ambientals
el cas de la f
tació d’instr
tre no s’hagi
s hauria d’afe
dins dels lím
s’estableix a
finís el mass
aspectes que
és de demar
àbitats i espè
ar al cas del
ontseny en
Llei 12/1985
tesa la seva
convertit en
Catalunya.
rà tots els re
ia d’una ciut
r de vell ant
M
4/1998, de 12
juliol, per la q
nt el Pla Espec
GUARDA DE
- SANT CELON
(en aquest
franja litoral
uments de
definit la sit
ectar, com a
mits del Parc
l’art. 23 de l
sís del Mont
e determina
rcar els espai
ècies protegi
Cap de Cre
un espai qu
5, de 13 d
riquesa biolò
n un espai e
ecursos de q
tadania, d’un
uvi el seu pa
Sa
2 de març, de
qual es feia pú
cial de protecc
EL MONTSEN
NI
cas el Gove
de la Costa
planejament
tuació jurídic
mínim, tota
c Natural, seg
a Llei 12/198
tseny com a
a la llei de r
is que s’haur
des.15
us, es podrà
ue gaudeixi
e juny, que
ògica i ambie
emblemàtic,
què pugui di
nes entitats
trimoni natu
ant Celoni, fe
protecció de
úblic l’acord d
ció del medi n
NY
ern de Catalu
Brava, s’esta
t i de gesti
ca de protec
a la superfíci
gons la norm
85, de 13 de
a Paratge N
referència, q
rien de cons
à habilitar un
de les figur
e salvaguar
ental, ha acr
sense el qu
isposar, com
ambientals
ural.
ebrer de 201
el Cap de Creu
de Govern, de
natural i del pa
unya),
ableixi
ó i la
ció de
e dels
mativa
e juny,
atural
quines
iderar
na llei
res de
di les
editat
ual no
mptant
i d’un
19
us, així
e 20 de
aisatge
CCOORDINAD
S
DORA PER A
Santa Fe, 52, 3
A
A LA SALVAG
3r-1a - 08470
Pàg. 15 de 15
NNEXO
GUARDA DE
- SANT CELON
OS
EL MONTSEN
NI
NY