memòria institut català de la salut - icslleida.cat · es tracta del sinasp, el programa...

Memòria Institut Català de la SalutGerència TerritorialLleida

Lleida 2011 18OCT12.qxp:.- 18/10/12 13:55 Página 1

De ben segur recordarem l’any2011 per la complexitat del contexteconòmic imperant i per l’esforçdut a terme per assolir una reduc-ció del 10% de la despesa i complird’aquesta manera amb el pressu-post aprovat pel Parlament deCatalunya. Durant aquests dotzemesos hem pres decisions difícils.Decisions conjunturals encamina-des a assolir el compliment pressu-postari i decisions estructurals quetenien per objectiu millorar l’efi-ciència i la sostenibilitat de l’orga-nització a llarg termini.

Algunes de les accions d’especialrellevància que es van dur a termel’any passat van ser la reordenacióde l’atenció continuada, la poten-ciació de l’atenció ambulatòriaespecialitzada, la reducció de l’es-tada mitjana dels pacients ingres-sats, un canvi d’estratègia en lacompra d’energia elèctrica i d’al-tres subministraments, la disminu-ció de la despesa de farmàcia, laracionalització de les proves com-plementàries, i els acords amb pro-veïdors per reduir preus en la com-pra de material. La consolidaciód’aquestes mesures de caire estra-tègic ens permet afrontar ambgaranties l’exercici 2012, quetambé serà molt complicat.

Amb la voluntat de ser transpa-rents dins les nostres actuacions i,alhora, deixar palesa la feina duta aterme per tots els treballadors itreballadores de l’ICS que, tot i lesdificultats, desenvolupen la sevatasca diària com a excel·lents pro-fessionals per garantir un sistemasanitari públic de la màxima quali-tat, em plau acompanyar el vostregerent territorial en la presentaciód’aquest recull de tota l’activitatfeta durant el 2011.

Joaquim Casanovas LaxDirector gerent de l’ICS

Un any més, aquest és el moment de retre comptes de les activitats i resultatsde la Gerència Territorial de l’ICS a Lleida. Entre diverses accions que s’han duta terme, us convido a recollir els trets més significatius que s’han produït en elsdiferents àmbits.

Des de l’Atenció Primària de Lleida, durant aquest últim exercici s’han iniciatdiversos projectes que segueixen la línia estratègica territorial de potenciar latransversalitat dels processos entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada,fomentant la col·laboració i la participació multidisciplinària i interdisciplinària.Es presenta un projecte territorial de pediatria, un projecte que engloba totesles actuacions del Pla de prevenció i atenció a la cronicitat, les residències gerià-triques del territori i un projecte per facilitar informació als directors d’equip ials professionals per a la gestió clínica diària. Tot això dins un marc de consoli-dació del projecte d’autonomia de gestió.

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, per la seva banda, ha finalitzat lesobres de l’Hospital de Dia Oncohematològic i Polivalent, una obra finançada perla Diputació de Lleida mitjançant el conveni de col·laboració subscrit entre lesdues entitats. Aquest nou espai permet a l’usuari i al professional millores en elcondicionament d’espais, a més de suposar un increment de les places d’hospi-tal de dia.

L’any 2011 ha estat l’any de la consolidació del SAP Assistencial iniciat al final demaig de 2010. Ha coincidit, gràcies a la visió estratègica de l’ICS, també amb laimplantació del SAP Argos a l’empresa pública GSS i a l’Hospital Comarcal delPallars i per tant garanteix la traçabilitat del sistema d’informació en pràcticamenttota la regió sanitària. Aquest programari permet registrar tot el procediment assis-tencial del centre i alhora la consulta de la història clínica pels centres de salut d’a-tenció primària i altres hospital de l’ICS.

Paral·lelament, amb la consolidació de la història clínica electrònica, s’ha deixatde subministrar la història clínica en paper i s’han digitalitzat les que tenien pro-gramació establerta. Tot això ens ha permès deixar de banda totes les històriesclíniques en paper, que han passat a custòdia externa, cosa que ha alliberat l’es-pai i permetrà la construcció dels nous vestidors per al personal de l’Hospital,que seran una realitat el 2012.

A l’Hospital, aquest any s’ha apostat per la seguretat clínica des de diferents pro-jectes. Es tracta del SINASP, el programa d’introducció d’efectes adversos demedicacions de caràcter voluntari, que ajuda a la identificació de situacions invo-luntàries d’aparició d’efectes adversos en les tractaments efectuats i prescrits; elcheck list quirúrgic, que es fonamenta en la possibilitat de retirar de manera pre-coç els diferents dispositius vasculars a la Unitat de Cures Intensives; la bacteriè-mia zero i la bacterièmia zero en pacients ingressats en sales d’hospitalització, ila pneumònia zero, un programa de formació específica per a pacients intubats osusceptibles de respiració assistida amb la finalitat de minimitzar l’impacte de l’a-parició de pneumònies nosocomials associades al dispositiu.

Cal destacar que per primer cop s’ha reconegut l’activitat de 2010 com a punt departida del contracte programa amb el CatSalut, cosa que ha permès assolir unsresultats d’activitat i econòmics propers a la realitat de Lleida.

També hem de tenir present la consecució per tercer any consecutiu del premiTOP 20, que suposa la consolidació de l’Hospital com una entitat amb qualitat iresultats assistencials i econòmics competitius.

Tots aquests fets no haurien estat possibles sense l’esforç dels professionals quedia a dia aporten coneixement i pràctica a la tasca quotidiana, per la qual cosaaprofito per reconèixer la feina feta, a més d’encoratjar-los que el camí plegatscap al futur segueixi ple de compromís i treball.

Jaume Capdevila Mas Gerent territorial


La Gerència Territorial Lleida de l’ICS gestiona 22 equipsd’atenció primària de la Regió Sanitària i l’Hospital Univer-sitari Arnau de Vilanova, hospital de referència per a lesregions sanitàries Lleida i Alt Pirineu i Aran així com per a laFranja de Ponent aragonesa.

Prop de 2.800 professionals atenen les necessitats assis-tencials de 425.000 habitants en 22 centres de salut, uncentre d’especialitats i 183 consultoris locals, com també al’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. Es for-men 30 residents de medicina familiar i comunitària i 122residents d’especialitats hospitalàries.

L’ICS a Lleida és el principal proveïdor de serveis sanitarisdel Departament de Salut i manté aliances estratègiquesamb Gestió de Serveis Sanitaris, l’altra empresa pública deserveis sanitaris en el territori, amb la qual explota conjun-tament alguns serveis. També desenvolupa activitats decol·laboració amb els hospitals comarcals del Pirineu, queinclouen el suport formatiu, la interconsulta i l’activitat pre-sencial.

ICS · Lleida 2011 3

L’ICS a Lleida

Població de la Regió Sanitària 425.583

Municipis 231

Població assignada a l’atenció primària 342.159

Professionals 2.751

Pressupost 206.820.481,82 euros

L’activitat d’un diaHospital Universitari Arnau de Vilanova

102 altes73 intervencions quirúrgiques

234 urgències1.418 consultes externes

112 sessions d’hospital de dia

Atenció primària

5.123 visites de medicina de família852 visites de pediatria

4.096 visites d’infermeria241 visites d’odontologia98 visites de treball social

1.202 visites d’atenció continuada46 proves de gabinets

■ Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida

■ 22 equips d’atenció primària (EAP)

■ 1 servei de laboratori territorial

■ 3 unitats d’atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT)

■ 1 centre d’urgències d’atenció primària (CUAP)

■ 13 punts d’atenció continuada (PAC)

■ 4 dispositius aïllats / muntanya

■ 1 servei d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)

■ 1 unitat de salut internacional

Gerència Territorial Lleida

Zona d’influència a l’Alt Pirineu i Aran

Zona d’influència a la Franja aragonesa

Hospital UniversitariArnau de Vilanova

de LleidaPla d’Urgell

EAP Pla d’Urgell

Lleida Ciutat/Segrià EAP Lleida 4 - Balàfia - Pardinyes - Secà de Sant PereEAP Lleida 1 - Rambla de FerranEAP Lleida 3 - EixampleEAP Lleida 2 - Primer de MaigEAP Lleida 5 - CappontEAP Lleida 6 - Bordeta-MagranersEAP Lleida 7 - Ciutat Jardí

La Segarra EAP Cervera

La NogueraEAP Artesa de Segre

EAP BalaguerEAP Ponts

L’UrgellEAP Bellpuig

EAP AgramuntEAP Tàrrega

SegriàEAP Almenar-Alfarràs

EAP AlmacellesEAP Alcarràs

EAP Lleida Rural 2 SudEAP Seròs

Les Garrigues EAP Granadella

EAP Borges Blanques


4 ICS · Lleida 2011

Activitat assistencial

Pacients ambDespesa en dos o més

Població Despesa farmàcia (euros ingressosCRG assignada atesa1 en farmàcia per persona) urgents

1. Sans 110.602 43,8% 3.918.629 5,6% 35,43 249 14,5%

2. Malaltia aguda 1.426 0,6% 108.091 0,2% 75,8 14 0,8%

3. Malaltia crònica menor 27.831 11,0% 2.941.737 4,2% 105,7 81 4,7%

4. Múltiples malalties cròniques menors 8.219 3,3% 2.154.282 3,1% 262,11 19 1,1%

5. Malaltia crònica dominant 58.250 23,0% 20.216.828 28,7% 347,07 339 19,8%

6. Dues malalties cròniques dominants 41.769 16,5% 34.344.560 48,7% 822,25 732 42,7%

7. Tres malalties cròniques dominants 3.068 1,2% 4.889.441 6,9% 1.593,69 168 9,8%

8. Neoplàsies 1.186 0,5% 1.380.006 2,0% 1.163,58 94 5,5%

9. Malalties catastròfiques 385 0,2% 592.765 0,8% 1.539,65 18 1,1%

Total 252.736 100% 70.546.339 100% 1.714 100%

1. La població considerada és la població assignada atesa que ha estat visitada almenys una vegada durant l’any als serveis de medicina de família, pediatria oinfermeria.

Font: ECAP i CatSalut.

Els grups de risc clínic (Clinical Risk Groups [CRG]) són unsistema de classificació de pacients que permet assignar cadapacient atès a un conjunt de grups homogenis a partir d’in-formació bàsica com l’edat, el sexe, els diagnòstics i els pro-cediments practicats.

Els CRG constitueixen una eina que permet classificar els pa-cients en categories de morbiditat úniques, mútuament ex-cloents, basades en patrons de morbiditat. I fins i tot, fixantla comorbiditat, els CRG determinen diferents nivells de gra-vetat.

Així doncs, els CRG resulten més concrets i aclaridors queles categories tradicionals d’edat i sexe a l’hora d’intentar

explicar les variacions en la càrrega de morbiditat o de con-sum de recursos (visites o despesa en farmàcia) entredues o més poblacions de pacients.

Cal destacar que els grups 5, 6 i 7, que corresponen als ma-lalts crònics, representen el 40,7% de la població assigna-da atesa a l’atenció primària de l’ICS a Lleida durant el 2011.Aquest percentatge de població genera el 84,3% de la des-pesa de farmàcia i, en general, és el que fa més ús dels re-cursos sanitaris. Per això, i d’acord amb el Pla de salut de Ca-talunya 2011-2015, l’atenció primària de l’ICS ha posat espe-cial èmfasi en el seguiment d’aquests pacients.

Estratificació de la població assignada atesa als equips d’atenció primària de la GerènciaTerritorial Lleida durant l’any 2011

CRG 1 43,8%

CRG 2 0,6%CRG 3 11%

CRG 4 3,3%

CRG 5 23%

CRG 6 16,5%

CRG 7 1,2%

CRG 8 0,5%

CRG 9 0,2%CRG 1 5,6%

CRG 2 0,2%CRG 3 4,2%

CRG 4 3,1%

CRG 5 28,7%

CRG 6 48,7%

CRG 7 6,9%

CRG 8 2,0%

CRG 9 0,8%

CRG 1 14,5%

CRG 2 0,8%CRG 3 4,7%

CRG 4 1,1%

CRG 5 19,8%

CRG 6 42,7%

CRG 7 9,8%

CRG 8 5,5%

CRG 9 1,1%

Població assignada atesa Despesa en farmàcia Pacients amb dos o més ingressos urgents



Activitat d’atenció primària% variació

Total 2011/2010

Visites EAP 2.571.345 -5,2

Medicina de família 1.265.333 -4,9

Al centre 1.236.264 -4,9

A domicili 29.069 -5,6

Consultes telefòniques1 58.140 449,1

Pediatria 210.685 -5,2

Al centre 210.608 -5,2

A domicili 77 -47,6


Infermeria 1.011.599 -5,8

Al centre 958.877 -5,8



Odontologia 59.561 -7,3

Treball social 24.167 6,8

Al centre 22.626 8,0



% variació Total 2011/2010

Visites atenció continuada i urgent 438.686 10,1

Al centre 411.251 10,7

A domicili 27.435 1,9


Visites ASSIR2 5.090 -73,3

Primeres visites 109 -95,8

Visites successives 4.981 -69,8


Gabinets3 11.243 17,4

Font: SIAP.

1. Les consultes telefòniques estan incloses en les visites al centre.

2. Inclou exclusivament les visites de llevadores i ginecòlegs/òloguesobstetres.

3. Inclou densitometries, colonoscòpies i fibrogastroscòpies,electromiogrames, potencials evocats, electrocardiogrames,electroencefalogrames, audiometries i impedanciometries, espirometries,ergometries i holters cardíacs, biòpsies i citologies, electrooculogrames ielectroretinogrames, entre altres.

Prevalença de les malalties cròniques importants per edat i sexe

La prevalença de les malalties cròniquesaugmenta amb l’edat i és altament fre-qüent, tant en homes com en dones, enedats avançades. A més, hi ha una eleva-da prevalença de multimorbiditat crònica,és a dir, de persones que tenen més d’u-na malaltia crònica simultàniament.

Com es mostra en el gràfic, més del 80%de la població de 70 anys o més atesa alscentres de l’ICS a Lleida pateix alguna ma-laltia crònica important, com ara diabetis,hipertensió, asma, MPOC o insuficiènciacardíaca. En aquesta població és més fre-qüent patir dues o més malalties cròniquessimultàniament que no pas una.

80% 60% 40% 20% 0 20% 40% 60% 80% 100%100%

0 a 4 anys

5 a 9 anys

10 a 14 anys

15 a 19 anys

20 a 24 anys

25 a 29 anys

30 a 34 anys

35 a 39 anys

40 a 44 anys

45 a 49 anys

50 a 54 anys

55 a 59 anys

60 a 64 anys

65 a 69 anys

70 a 74 anys

75 a 79 anys

80 a 84 anys

85 a 89 anys

90 anys o més

Homes

CRG 5. Malaltia crònica dominant

Dones

CRG 6. Dues malalties cròniques dominants

CRG 7. Tres malalties cròniques dominants

Font: ECAP.



Casos resolts % sobre el % variaciócorrectament total de casos 2011/2010

Control de patologies cròniques

Control de TA acceptable en HTA o patologies de risc 51.282 59,28% 2,57%

DM tipus 2 < 80 anys amb control acceptable de HbA1C 9.847 60,00% 1,22%

AVC amb tractament antiagregant 4.313 92,20% 8,18%

AVC amb control LDL-colesterol acceptable 2.229 47,65% 4,89%

Cardiopatia isquèmica amb betablocadors 3.912 66,64% 8,64%

Cardiopatia isquèmica amb tractament antiagregant 5.482 93,39% 3,20%

Cardiopatia isquèmica amb control LDL acceptable 3.431 58,45% -2,06%

ACxFA amb adequació de tractament antiagregant/anticoagulant 4.338 81,62% 6,43%

Insuficiència cardíaca amb tractament amb IECA/ARA II 2.351 75,11% 2,17%

Insuficiència cardíaca amb tractament amb betabloquers 1.617 51,66% 12,37%

Activitats preventives

Vacunació sistèmica infantil 43.313 89,52% 2,01%

Vacunació antigripal > 59 anys 43.728 60,48% -4,01%

Vacunació antigripal 15-59 anys amb factors de risc 4.586 29,39% 15,34%

Vacuanció antigripal < 15 anys amb factors de risc 1050 34,52% 1,35%

Vacunació antitetànica de l’adult 175.683 68,91% 3,16%

Cribratge d’hàbits tòxics en adolescents 1.846 66,57% 6,09%

Cribratge de consum d’alcohol (15-79 anys) 114.688 49,42% -1,27%

Cessaments de tabac en els darrers 12 mesos 3.682 7,25% 6,39%

Font: SISAP.

Es presenten els indicadors clínics més representatius dels62 que inclou l’Estàndard de qualitat assistencial (EQA) del’ICS, una eina que s’utilitza per avaluar els resultats de laqualitat de l’atenció als pacients en els equips d’atenció pri-mària de l’organització. La taula inclou la descripció de la pa-

tologia amb el nombre de casos resolts amb èxit, el percen-tatge que representa sobre el total de pacients amb la con-dició clínica descrita, i la diferència respecte a l’any anterioren termes de percentatge de variació de casos resolts cor-rectament.

Indicadors d’avaluació de l’Estàndard de qualitat assistencial




Llits 442 -2,4

Altes 25.123 -6,9

Altes convencionals 22.044 -4,9

Altes CMA 3.079 -18,7

Altes totals + urgències de més de 24 hores 26.022 -5,5

Pes mitjà de les altes 1,582 3,5

Ingressos 22.049 -7,3

Ingressos urgents 16.305 -4,7

Ingressos programats 5.744 -14,1

Estades 130.845 -7,3

Hospitalització domiciliària 1.029 11,4

Cirurgia 18.023 5,7

Intervencions amb ingrés programades 3.590 -9,8

Intervencions amb ingrés urgents 3.254 0,8

Intervencions sense ingrés CMA 3.048 -17,2

Cirurgia menor ambulatòria 8.131 32,0

Urgències 85.474 -3,8

Urgències sense hospitalització 70.454 -3,8

Urgències amb hospitalització 15.020 -3,7


Consultes externes 350.266 10,5

Consultes externes hospitalàries 213.320 1,7

Primeres visites 64.023 -1,8

Visites successives 149.297 3,3

Consultes externes d’atenció primària 136.946 27,6

Primeres visites 74.015 29,6

Visites successives 62.931 25,3

Telemedicina (visites) 3.356 60,8

Sessions hospital de dia 27.598 13,9

Gabinets1 86.619 3,1

Indicadors % variació Total 2011/2010

Estada mitjana (altes convencionals) (dies) 5,94 -2,5

Índex d’ocupació (%) 80,77 -5,0

Ingressos urgents (%) 73,95 2,9

Urgències/dia 234,18 -3,8

Índex de reiteració 1,54 -3,4

Índex de substitució de CMA 82,6 2,6

Activitat de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

Font: SAP-BI.

1. Inclou densitometries, colonoscòpies i fibrogastroscòpies, electromiogrames, potencials evocats, electrocardiogrames, electroencefalogrames, audiometries iimpedanciometries, espirometries, ergometries i holters cardíacs, biòpsies i citologies, electrooculogrames i electroretinogrames, entre altres.



GRD mèdics més freqüentsGRD Descripció Altes 2011 Pes GRD

373 Part vaginal sense complicacions 1.852 0,58541 Pneumònia simple i altres trastorns respiratoris excepte bronquitis i asma, amb complicacions majors 856 2,34629 Nounat > 2.449 g, sense procediments significatius 608 0,24127 Insuficiència cardíaca i xoc 514 1,42088 Malaltia pulmonar obstructiva crònica 467 1,15372 Part vaginal amb complicacions 440 0,70014 Ictus amb infart 277 1,88589 Bronquitis i asma, edat < 18, amb complicacions majors 276 1,74243 Problemes mèdics de l’esquena 266 0,79544 Insuficiència cardíaca crònica i arítmia, amb complicacions majors 262 3,42097 Bronquitis i asma, edat > 17, sense complicacions 212 0,70125 Trastorns circulatoris excepte IAM, amb cateterisme sense diagòstic complex 203 0,88096 Bronquitis i asma, edat > 17, amb complicacions 195 0,93410 Quimioteràpia 188 1,14208 Trastorns del tracte biliar, sense complicacions 183 0,68404 Limfoma i leucèmia no aguda, sense complicacions 181 1,50321 Infeccions de ronyó i tracte urinari, edat > 17, sense complicacions 179 0,68533 Altres trastorns del sistema nerviós excepte AIT, convulsions i cefalea, amb complicacions majors 158 4,43775 Bronquitis i asma, edat < 18, sense complicacions 157 0,64207 Trastorns del tracte biliar, amb complicacions 155 1,17

GRD quirúrgics més freqüentsGRD Descripció Altes 2011 Pes GRD

039 Procediments sobre cristal·lí, amb o sense vitrectomia 598 0,92371 Cesària, sense complicacions 515 0,87381 Avortament, amb dilatació i curetatge, aspiració o histerotomia 473 0,59359 Procediments sobre úter i annexos per carcinoma in situ i procés no maligne, sense complicacions 244 1,10211 Procediments de maluc i fèmur excepte articulació major, edat > 17, sense complicacions 212 2,18818 Substitució de maluc excepte per complicacions 209 3,60055 Procediments miscel·lanis sobre oïda, nas, boca i gola 203 0,76494 Colecistectomia laparoscòpica sense exploració del conducte biliar, sense complicacions 186 0,96311 Procediments transuretrals sense complicacions 176 0,80219 Procediments sobre extremitat inferior i húmer, excepte maluc, peu i fèmur, edat > 17,

sense complicacions 173 1,36883 Apendicectomia laparoscòpica 148 0,95162 Procediments sobre hèrnia inguinal i femoral edat > 17, sense complicacions 143 0,74119 Lligadura i esquinçament de venes 142 0,89808 Procediments cardiovasculars percutanis amb IMA, aturada cardíaca o xoc 140 2,70260 Mastectomia subtotal per neoplàsia maligna sense complicacions 138 1,01210 Procediments de maluc i fèmur excepte articulació major, edat > 17, amb complicacions 133 3,25040 Procediments extraoculars excepte òrbita, edat > 17 132 0,82116 Altres implantacions de marcapassos cardíac permanent 117 3,59370 Cesària amb complicacions 117 1,09160 Procediments sobre hèrnia excepte inguinal i femoral edat > 17, sense complicacions 102 0,97

Font: CMBD-HA.

Casuística

La casuística assistencial de 2011 manté les tendències pre-sents en aquests darrers anys, amb un gran pes de l’activi-tat relacionada amb l’àrea maternoinfantil i la persistènciad’ingressos per malalties cròniques, atribuïbles a l’elevada

taxa de pacients pluripatològics i d’avançada edat que pre-senta la nostra regió sanitària. Cal destacar, en l’apartat d’ac-tivitat més complexa, la realitzada arran del desenvolupa-ment del Servei de Cardiologia.



Innovació i millores assistencials

El Programa integratd’investigació (PII) del son es converteix en referentmundial

Des de fa anys, hi ha un grup de pneu-mòlegs de diferents llocs de l’Estatque destinen gran part dels seusesforços a la investigació de l’apneadel son i la millora de l’assistència alpacient. El nexe de connexió d’aquestgrup és el SEPAR i un dels membres ésel Dr. Ferran Barbé, cap del Servei de

Pneumologia de l’Hospital Universita-ri Arnau de Vilanova de Lleida.

En aquest grup, que forma el Progra-ma integrat d’investigació (PII), parti-cipen més de 60 membres de 25 hos-pitals diferents, per la qual cosa s’haconvertit en un referent mundial.Moltes de les seves investigacionshan canviat les pautes diagnòstiques iterapèutiques per combatre l’apneadel son a tot el món. El grup ha acon-seguit diferents reconeixements, comara la invitació del National Institute

of Health dels Estats Units per estu-diar les relacions de l’apnea del sonamb altres malalties metabòliques icardiovasculars, o les nombrosesmencions en les publicacions mésprestigioses del món –com ara Pub-Med–, entre altres.

Pel que fa a les investigacions mésrellevants del PII, cal destacar la publi-cació d’un article l’any 1999 a The NewEngland Journal sobre els accidents detrànsits, en què es donava transcen-dència a l’apnea del son; i l’estudi rea-

Hospital Universitari Arnau de Vilanova

GRD més complexos1

GRD Descripció Altes 2010 Altes 2011 Pes GRD

877 Oxigenació extracorpòria de membrana o traqueostomia amb ventilació mecànica de més de 96 hores 20 26 48,41

604 Nounat, pes en néixer 750-999 g, alta amb vida 5 12 31,16

878 Traqueostomia amb ventilació mecànica de més de 96 hores o sense diagnòstic principal de trastorns ORL, sense procediments quirúrgics majors 29 29 29,81

607 Nounat, pes en néixer 1.000-1.499 g, sense procediment quirúrgic significatiu, alta amb vida 17 21 13,77

576 Leucèmia aguda amb complicacions majors 34 26 12,64

530 Craneotomia amb complicacions majors 14 24 11,00

881 Diagnòstic de sistema respiratori amb ventilació mecànica de més de 96 hores 26 23 10,75

793 Procediment per traumatisme múltiple significatiu excepte craneotomia amb complicacions majors no traumàtica 13 12 10,43

549 Procediments cardiovasculars majors, amb complicacions majors 32 33 10,07

555 Procediments de pàncrees, fetge i via biliar, amb complicacions majors 20 26 7,95

531 Procediments del sistema nerviós excepte craneotomia, amb complicacions majors 11 11 7,40

581 Procediments per a infeccions i parasitosis sistèmiques, amb complicacions majors 22 17 6,81

548 Implant o revisió de marcapassos cardíac, amb complicacions majors 30 17 6,65

782 Leucèmia aguda sense procediment quirúrgic major, edat > 17 anys, amb complicacions majors 22 22 6,55

558 Procediment musculosquelètic major, amb complicacions majors 67 44 6,52

578 Limfoma i leucèmia no aguda, amb complicacions majors 54 61 6,43

567 Procediments de ronyó i tracte urinari excepte trasplantament renal, amb complicacions majors 35 31 6,30

585 Procediment major d’estómac, esòfag, duodè, intestí prim i gros, amb complicacions majors 103 94 6,03

550 Altres procediments vasculars, amb complicacions majors 121 79 5,69

113 Amputació per trastorns circulatoris excepte membre superior i dits del peu 21 21 5,56

Font: CMBD-HA.

1. Com a criteri de selecció de terciarisme, s’han inclòs els 20 procediments més complexos amb un pes GRD major i un mínim de 10 altes. Un pes GRD majorindica la necessitat de més recursos assistencials.


Projecte e-consulta del CAP Rambla de Ferran

Amb l’objectiu d’apropar el CAP Ram-bla de Ferran a l’usuari mitjançant lesnoves tecnologies i millorar les vies decomunicació amb nous canals decomunicació àgils, directes i propers,s’ha creat:

• Una via de comunicació no presen-cial entre el CAP i els usuaris, on esdifonen activitats, projectes i ini-ciatives del CAP; es fa ressò d’ini-ciatives interessants en l’àmbit dela salut, i a més permet reconèixer

els interessos dels usuaris, facili-tant la participació i la implicacióde la ciutadania en aquestes inicia-tives. Aquestes noves vies d’accésdels usuaris al centre sanitari sónFacebook, Twitter i el web/bloc.

• Una via de comunicació directaentre l’usuari i el professional sanita-ri. La comunicació via correu electrò-nic facilita l’accés al centre als usua-ris i els ofereix un servei personalit-zat, sense necessitat de consultapresencial, que permet desconges-tionar consultes. D’aquesta manera,els professionals poden reorganitzar

el seu temps de treball i atendre elsusuaris per correu electrònic.

• MAP - Pacient per Skype: actualmentaquest projecte es troba en la fasede recollida d’usuaris amb el perfiladequat. L’objectiu principal ésaconseguir una comunicació fluidaentre el professional mèdic i elpacient, i així oferir un servei perso-nalitzat a l’usuari sense necessitatde consulta presencial. Així doncs,permetrà descongestionar consul-tes i reorganitzar el temps de tre-ball. Així mateix, s’evitaran despla-çaments innecessaris tant per als

Salut 2.0


litzat a Saragossa l’any 2005 i publicata The Lancet en què es va concloureque els pacients amb apnees del sonque no es tracten tenen més risc demorir a causa de malalties cardiovas-culars.

Nou Hospital de DiaOncohematològic i Polivalent

El 2011 s’ha inaugurat l’Hospital de DiaOncohematològic i Polivalent del’Hospital Universitari Arnau de Vila-nova, que ofereix un espai més ampli iben condicionat per als pacientsoncològics, a més d’un hospital de diapolivalent, que permet estalviar partdels ingressos per tractamentsmèdics i quirúrgics que fins ara no dis-posaven d’una estructura adequada.

El nou Hospital de Dia de l’HospitalUniversitari Arnau de Vilanova és fruitde l’avaluació de les necessitats assis-tencials dels professionals i usuaris del’Arnau, que van quedar plasmades enel Pla funcional elaborat l’any 2009.Aquest pla busca, en diverses fases,reordenar els espais d’accés des de lafaçana de l’Hospital per tal de situardispositius d’atenció ambulatòria(hospitals de dia, atenció a l’usuari,servei d’admissió i consultes externesde pediatria). Des del primer moment

es va identificar la necessitat de sepa-rar, per raons mèdiques, els circuits depacients oncohematològics (amb pro-bables situacions d’immunosupres-sió) dels pacients amb altres tracta-ments mèdics o quirúrgics. És peraquest motiu que es van definir arqui-tectònicament dues àrees funcionals:una d’oncohematològica i una altra depolivalent. Totes dues tenen circuitsd’accés diferents (recepció i sales d’es-pera) i controls d’infermeria propis.Per mantenir la uniformitat de serveicentral, els espais tècnics són comuns.Aquests espais tècnics també sóncompartits per la unitat ambulatòriad’hospitalització a domicili.

L’activitat dels nous hospitals de diapermetrà un espai més ampli i bencondicionat per als pacients oncolò-gics (l’Hospital administra uns10.000 tractaments/any a uns 1.000pacients/any, en un espai a consultesexternes de 140 m2). A més, permetràestalviar part dels ingressos per trac-taments mèdics i quirúrgics que finsara no disposaven d’una estructuraadequada: l’Hospital fa aproximada-ment uns 14.000 d’aquests tracta-ments que, de manera progressiva,podran ser administrats al nou Hospi-tal de Dia Polivalent.

L’Hospital Universitari Arnaude Vilanova signa aliancesestratègiques amb altreshospitals per sumar esforços i donar una atenció de més qualitat

L’Hospital Universitari Arnau de Vila-nova de Lleida ha signat un convenide col·laboració amb l’Hospital Clínicde Barcelona dins l’àmbit de la patolo-gia cardiològica, concretament dinsl’àmbit de l’electrofisiologia. Per man-tenir els dispositius assistencials d’e-lectrofisiologia en marxa a l’HospitalArnau i aconseguir el màxim nivelld’excel·lència clínica amb l’optimitza-ció correcta dels recursos, s’ha dut aterme l’activitat d’implants de disposi-tius, ablacions, i seguiment delspacients amb patologia arítmica.

D’altra banda, el 2011 també s’ha sig-nat un conveni de col·laboració ambl’Hospital de Sant Joan de Déu perparticipar en una xarxa de telemedici-na oftàlmica del nen prematur (REP) aCatalunya per a la millora del diagnòs-tic de la retinopatia del prematurbasat en la RetCam.

Atenció primària



pacients com per al personal sani-tari. Això és especialment interes-sant en zones on hi ha dispersiógeogràfica.

• Projecte Cappont: agendes sosteni-bles. S’ha modificat l’estil de treballdels professionals sanitaris amb eltrasllat d’activitats de complexitatbaixa a altres modalitats de visita(administrativa i no presencial) i adiferents professionals (mesures decontrol de la demanda). D’aquestamanera l’usuari queda identificatsegons el nivell de demanda que fa ien molts casos la resolució ja no calque passi al professional de medici-na. És pretén aprofitar i maximitzarl’expertesa en primària i el paper de

les TIC per millorar el model d’aten-ció a la complexitat.

S’avança en la integració de l’atenció hospitalària i l’atenció primària

Hi ha els grups de referents de Feri-des, Salut Mental, Comunitària, Salut iEscola, Hemostàsia, Pediatria, CROC,Ecografies, SAOS, Cardiologia, Endo-crinologia, Pneumologia, i també s’haincorporat un nou grup de treball del’aparell locomotor per millorar l’assis-tència al ciutadà.

Les jornades que s’han desenvolupatconjuntament entre l’Hospital i l’aten-ció primària han estat:

• II Jornada de Cardiologia

• V Jornada de Pneumologia

• IX Jornada d’Immunitzacions

• V Jornada d’Endocrinologia a l’Aten-ció Primària

• III Jornada d’Intercanvi d’Experièn-cies del personal de gestió i serveisbasades en la qualitat

• VI Jornada d’Actualització Pneumo-lògica a les Terres de Ponent

Xarxa UPS! Units per a la Saluta Cervera

La Xarxa de Salut Comunitària de laSegarra va néixer amb la intenció derecollir totes les activitats de salutcomunitària que s’organitzen enaquesta comarca entre les diferentsentitats i/o associacions. Els objectiusgenerals són maximitzar els recursos,sumar capacitats i recursos, recollir idifondre la informació (fitxes), incre-mentar la participació, establir unabona comunicació entre els responsa-bles de salut comunitària, i fomentarla participació i el compromís.

Entre els objectius específics hi hacrear un espai relacional comú, ava-luar i aprendre permanentment, pro-mocionar actius humans, fomentar imultiplicar iniciatives, dinamitzarfòrums de debat intern, afavorir laparticipació i promocionar la forma-ció, entre altres.



Professionals de l’ICS a Lleidaimpulsen comunitats virtualsd’intercanvi de coneixementssobre endocrinologia,pneumologia i nutrició

L’ICS a Lleida ha consolidat l’ús de lescomunitats virtuals de treball col·la -boratiu entre professionals dels dife-rents nivells assistencials. Amb mésde 360 membres actius, l’Endobloc i elPneumobloc són plataformes en xar -xa que permeten l’intercanvi de conei-xement i el debat de casos clínicsentre professionals de l’atenció pri-mària i l’atenció hospitalària. Mésrecentment, l’EndoDiab ha oberttambé aquesta iniciativa a pacientsamb diabetis mellitus tipus 1 per tal defacilitar-los un coneixement i controlmillor de la malaltia, així com el con-tacte amb pacients que tenen elmateix problema de salut.

Aquestes experiències s’emmarquenen els objectius del Pla de salut deCatalunya 2011-2015 de potenciar l’úsde les tecnologies de la informació i la

comunicació per millorar la continuï-tat i la qualitat assistencial, l’accessibi-litat als dispositius sanitaris i el treballcol·laboratiu entre nivells assisten-cials.

Comunitats virtuals de professionals

L’Endobloc, que va néixer l’any 2009,és una comunitat integrada per 197membres que formen part del col·lec-tiu de professionals sanitaris del Ser-vei d’Endocrinologia i Nutrició del’Hospital Universitari Arnau de Vila-nova de Lleida i els equips d’atencióprimària del territori. Aquesta comu-nitat virtual permet l’intercanvi deconeixement sobre endocrinologia inutrició entre el personal mèdic, d’in-fermeria, podologia i dietètica.

El Pneumobloc és una comunitat vir-tual de pràctica clínica, desenvolupa-da pels professionals del Servei dePneumologia de l’Hospital Universita-ri Arnau de Vilanova de Lleida i delsequips d’atenció primària de l’àrea deLleida per facilitar l’intercanvi de

coneixements i de consultes sobremalalties respiratòries.

Aquesta xarxa té 165 membres entreprofessionals d’infermeria, metgesresidents i especialistes dels serveisde Pneumologia, Medicina Interna iRehabilitació, que treballen ambmalalts respiratoris, generalment crò-nics. Des de la seva posada en funcio-nament, l’any 2010, s’hi han realitzat10.000 visites, amb un volum d’apor-tacions d’unes 95 al mes. El Pneumo-bloc ofereix diverses aplicacions i unade les més exitoses és l’e-Consulta,una opció que permet comentar elscasos clínics, les radiografies i tambérebre una opinió o una recomanaciódels especialistes de l’Hospital.

Ubicades a la plataforma e-Catalunyade la Generalitat de Catalunya, aques-tes comunitats virtuals possibilitenals professionals sanitaris consultarinformacions i comentar casos clínics.Tot això, amb les garanties de segure-tat necessàries per assegurar la confi-dencialitat de les dades. Gràcies al seuús s’optimitzen els recursos existents ies promou el treball col·laboratiuentre els diferents nivells assisten-cials. Aquestes comunitats incentivenel debat de temes d’interès comú decaràcter científic, organitzatiu i d’in-vestigació, i faciliten l’intercanvi deconeixement i el contacte directeentre els membres del grup.

L’EndoDiab, una nova comunitatdirigida a la ciutadania

Posat en marxa 2011, l’EndoDiab és unnou entorn virtual col·laboratiu pen-sat per a les persones que tenen dia-betis mellitus 1 i dinamitzat per profes-sionals del Servei d’Endocrinologia iNutrició de l’Arnau de Vilanova. A mésd’informació sobre la malaltia, l’einapromou l’autocura i el coneixement i,per exemple, ofereix una aplicaciómòbil que permet anotar la ingestad’hidrats de carboni i les dosis d’insu-lina necessàries cada dia. És a dir, unallibreta virtual de control que es potconsultar en tot moment. Una seixan-tena de pacients utilitzen l’EndoDiabper compartir experiències i coneixe-ments sobre la seva malaltia.




Qualitat

S’ha treballat per consolidar la políticade qualitat, fent extensiva l’avaluacióde la qualitat organitzativa –iniciadael 2010 als equips d’atenció primària(EAP) d’autonomia de gestió– a latotalitat dels 22 EAP que conformen

el territori, i la posterior elaboraciódel Pla de qualitat portada a termepels referents de qualitat i seguretatdel pacient i els equips directius decadascun dels centres.

L’experiència i els bons resultats ob -tin guts en les avaluacions –el 100%dels equips tenen un acomplimentsuperior al requerit en l’acord de ges-tió–, encoratgen davant el procés d’a-creditació que iniciarà properament elDepartament de Salut i indiquen quegran part dels professionals apostenper la millora contínua i la qualitat.

Paral·lelament a les avaluacions i laconstitució de les comissions de qua-

litat de cada EAP, s’ha format l’equipde processos de la Direcció d’AtencióPrimària amb l’objectiu de dissenyar iimplantar un sistema de gestió perprocessos en els equips i que, haventfinalitzat el disseny del mapa de pro-cessos (nivell 1 i 2), es troba en la fasede descripció dels processos clau.

Per poder desenvolupar el projecte, laDirecció d’Atenció Primària ha iniciatun pla de formació en qualitat. Enaquest sentit, en aquest primer exer-cici s’han ofert 52 hores de formaciósobre gestió de qualitat i millora con-tínua, gestió per processos i dissenyestadístic de resultats.

Atenció primària


El Servei de Nefrologia del’Hospital rep una menciód’honor als Premis BiC 2010

El Servei de Nefrologia de l’HospitalUniversitari Arnau de Vilanova deLleida va quedar finalista dels premisBest in Class (BiC) que entrega larevista especialitzada Gaceta Médicaen col·laboració amb la Càtedra d’In-novació i Gestió Sanitària de la Uni-versidad Rey Juan Carlos de Madrid.Els premis BiC reconeixen la qualitaten l’atenció al pacient dels centresespanyols.

En la cinquena edició del certamen,un total de 127 hospitals, centres desalut i serveis hospitalaris van serfinalistes dels premis. El Servei deNefrologia de l’Hospital va quedarclassificat entre els 5 millors serveispresentats i per això va rebre unaMenció d’Honor. Després d’un rigorósprocés d’avaluació de la qualitat, ambel qual s’obté l’índex de qualitat enatenció al pacient (ICAP), un comitèd’experts del sector sanitari van deci-dir atorgar aquests 24 premis i elscorresponents reconeixements i men-cions d’honor.

Guardons TOP 20 2011 als millors hospitals i a les àrees més destacades

L’Hospital Universitari Arnau de Vila-nova de Lleida va obtenir el guardó engestió hospitalària global entre elsmillors hospitals amb especialitats dereferència. El Servei de Traumatologiai Cirurgia Ortopèdica també va que-dar en bona posició al rànquing.

Hospitals TOP 20 és un programa d’a-valuació de centres hospitalaris basaten indicadors objectius, obtinguts apartir de dades que es registren demanera sistemàtica. El programa ofe-

reix al sector sanitari un benchmarkútil per a la millora de resultats que esfonamenta en indicadors de qualitat,funcionament i eficiència.

Projecte DUQUE

L’Hospital Arnau de Vilanova de Lleidaparticipa en el projecte DUQUE (Dee-pening our Understanding of QualityImprovement in Europe), que repfinançament de la Unió Europea. L’ob-jectiu d’aquest programa és conèixerel nivell de qualitat dels hospitalseuropeus, a partir de la recollida d’in-formació referent a parts, fractures demaluc, ictus i infarts de miocardi.



Recerca

Institut de Recerca Biomèdica

L’Institut de Recerca Biomèdica deLleida (IRBLleida) es va constituirl’any 2004 gràcies a la col·laboració dela Universitat de Lleida, l’InstitutCatalà de la Salut (ICS) i la FundacióDr. Pifarré. El Dr. Xavier Matias-Guiun’és el director i el Dr. Reinald Pamplo-na, el subdirector.

L’Institut de Recerca Biomèdica deLleida ha generat l’any 2011 un totalde 209 articles. El factor impacte, quevalora les vegades que han estat citatsels articles en una revista, fou de1.017,525 punts. Al llarg de l’any ha des-envolupat 32 assajos clínics i ha iniciatprojectes, que es perllongaran d’un atres anys, per valor de 4.704.628euros. Així mateix s’han desenvolupat14 projectes nous (FIS, MEC) i s’hanmantingut vigents 113 assajos clínics.

Té més de 270 investigadors (profes-sors d’universitat, metges de l’Hospi-tal Universitari Arnau de Vilanova,investigadors i becaris predoctorals)que treballen en 29 grups d’investiga-ció que s’agrupen en les cinc àreestemàtiques següents:

• Estrès en sistemes biològics. Cincgrups desenvolupen investigacióbàsica sobre l’estrès cel·lular, queinclou les condicions que posen enperill la vida de la cèl·lula o la maneraòptima amb la qual aquesta expressa

el seu potencial. Aquest fenomens’estudia des de perspectives diver-ses, que van des d’un llevat (Saccha-romyces cerevisiae) fins a la relacióamb l’envelliment o processos dege-neratius com la diabetis o les malal-ties d’Alzheimer i Parkinson.

• Medicina i terapèutica experimen-tal. Sis grups desenvolupen investi-gació translacional o aplicada, és adir, utilitzen els coneixements de lainvestigació bàsica per entendre quèpassa amb les malalties. S’investigales variacions del gen del receptorde vitamina D, el paper d’aquestsreceptors a la paret muscular delsvasos sanguinis, el fracàs renal agut,la utilització de fàrmacs que induei-xen mort cel·lular en neuroblasto-mes o càncers de pell, l’estudi de lesalteracions moleculars del càncerd’intestí o úter i la diabetis.

• Models cel·lulars i moleculars hu -mans. Quatre grups desenvolupeninvestigació bàsica sobre com esmultipliquen i moren les cèl·lules, isobre els mecanismes que regulen ialteren aquest creixement i mort.

• Neurociència. Set grups desenvolu-pen investigació bàsica sobre el sis-tema nerviós central, el desenvolu-pament de malalties com l’esclerosilateral amiotròfica i els mecanismesde mort neuronal en malalties coml’Alzheimer.

• Medicina clínica. Set grups desenvo-lupen investigació clínica sobremalalties respiratòries (infeccions iapnea del son), malalties de la pleu-ra, trastorns psiquiàtrics, estudisepidemiològics d’infeccions i malal-ties de la mama, amb especial èmfa-si en el càncer de mama.

Aquest any s’ha posat en funciona-ment l’animalari a l’edifici de la Uni-versitat de Lleida i es construeix unsegon edifici d’investigació en espaisadjacents a l’Hospital UniversitariArnau de Vilanova.

Activitat

Articles 209

Factor d’impacte global 1.017,525

Assaigs nous 23

Assaigs vigents 114

Projectes nous (FIS, MEC) 14

Pressupost en projectes nous 1.581.969 euros

L’IRBLleida rep tresimportants reconeixements a la recerca

Investigació en cardiologia

Un treball publicat a la revista Natureha permès descobrir com es controlala hipertròfia cardíaca, un augmentdel pes del cor que pot conduir a lainsuficiència cardíaca, una de les prin-cipals causes de mortalitat i incapaci-tat al món. Aquest estudi, que haestat coordinat pel grup del Dr. StuartCook, del Medical Research Councilde Londres, i el Dr. Daniel Sanchis, del’IRBLleida, i en el qual han participatinvestigadors del Vall d’Hebron Insti-tut de Recerca (VHIR), de la UAB i delPRAAL-Parc Científic de Barcelona, haidentificat l’EndoG com una proteïnaresponsable del manteniment de laforma i funció del cor i, per tant, el seupaper fonamental com a reguladorade la hipertròfia cardíaca. Aquesta



Atenció primària

Unitat de Suport a la Recercaen Atenció Primària Lleida-Pirineus. IDIAP Jordi Gol

Ajuts a la recerca

• Beca doctoral IDIAP Jordi Gol: tesisobre salut mental i immigració.

• Investigació clínica no comercial(ISCIII): anàlisi dels esdevenimentscardiovasculars associats a l’ús decilostazol a Catalunya.

• Pròrroga 2n any de dos ajuts del’IRBLleida de 2010.

Publicacions

• 16 publicacions en revistes nacionalsi estrangeres.

• Factor d’impacte total: 15,138.

• Factor d’impacte total, incloent-hi

les publicacions en col·laboracióamb altres àmbits: 22,168.

Principals projectes actius

• Tractament del molluscum contagiósamb KOH. Assaig clínic finançat pelFIS.

• Projecte d’intervencionisme en AIT.Assaig clínic finançat per l’IRBLleida.

• Prevalença de prediabetis. Finançatper l’IRBLleida.

• Desigualtats en l’ús de psicofàrmacsentre autòctons i immigrants. Finan-çat per l’IDIAP.

• Competència del menor.

• Efecte dels bifosfonats en la preven-ció primària de fractures osteoporò-tiques.

• Prevalença de MPOC no diagnosti-cada en fumadors d’alt risc.

• Col·laboració amb INEFC: projectesCaminem (prescripció d’exercici físicen atenció primària) i Nereu (modifi-cació d’hàbits d’exercici i alimenta-ció en nens amb sobrepès i les sevesfamílies).

Grups de recerca

• GREDELL: grup emergent acreditatper l’IDIAP. Estudi de desigualtats ensalut a l’Àmbit Lleida.

Formació

• Curs d’introducció a la recerca per aresidents de medicina familiar icomunitària.

• Curs d’introducció a la recerca alPirineu.

• Curs d’aplicació de bases de dades ala recerca.


descoberta obre les portes a l’EndoGcom a futura diana terapèutica i coma element clau en l’anàlisi i el pronòs-tic d’algunes malalties del cor.

Lluita contra les malalties renals

El Dr. José Manuel Valdivielso harebut, de mans de la reina Sofia, undels tres premis Íñigo Álvarez de Tole-do que atorga la fundació renal delmateix nom, per un estudi del grup denefrologia experimental de l’IRBLlei-da que ha permès descobrir l’efecteque té una proteïna per frenar la pro-gressió del deteriorament dels ro -nyons en pacients amb malaltiesrenals.

Recerca en patologia oncològica

El Grup de Patologia Oncològica del’Institut de Recerca Biomèdica deLleida participa, juntament amb cincgrups més, en un projecte que haestat aprovat per l’Associació Espa -nyola contra el Càncer, en la convoca-tòria de grups estables, que és una deles més prestigioses en recerca onco-lògica a Espanya. Aquest estudi servi-rà per evitar la metàstasi i poder tro-

bar un tractament efectiu. La investi-gació ha de servir per determinar elsfactors que provoquen que un 20%dels càncers d’endometri resultinmortals per a les dones afectades. Defet, el càncer d’endometri és el càncer

ginecològic més freqüent. En líniesgenerals, el grup tracta de determinari conèixer les bases moleculars delstumors i buscar les alteracions genèti-ques que provoquen la metàstasi enl’organisme.



Docència i formació


Docència de pregrau

L’Hospital té diversos convenis sig-nats amb universitats i altres centresdocents acreditats. Els professionalshan col·laborat en les pràctiques d’es-tudiants de formació universitària i deformació professional.

Estudiants de pregrau formats

Medicina (curs 2010-2011) 402

Infermeria 273

Biomedicina 8

Farmàcia 3

Nutrició humana i dietètica 39

Fisioteràpia 2

FP professions sanitàries 93

FP professions no sanitàries 7

Total 827

Docència de postgrau

Formació de residents

L’Hospital forma residents en medici-na (MIR), farmàcia (FIR), psicologia

(PIR) i també en l’especialitat de lleva-dores (LLIR).

Formació de residents

Especialitats acreditades 26

Residents incorporats 1r any 32

Residents incorporats 1r any (medicina familiar i comunitària) 13

Noves especialitats acreditades: neurologia 1

Tutors acreditats 42

Cursos de postgrau

Els professionals de l’Hospital col·la -boren en les pràctiques d’estudiantsde cursos de postgrau d’infermeria dediferents universitats.

Concretament, el 2011 s’han format 14alumnes d’infermeria de tres cursosdiferents.

Formació continuada

L’Hospital ha impartit diverses activi-tats formatives: cursos, tallers, ses-

sions i jornades. La majoria han estatde modalitat presencial, però tambés’imparteixen en la modalitat en línia isemipresencial.

Activitat de formació continuada

Activitats formatives 115

Professionals que han realitzat formació 3.590



Atenció primària

Formació desenvolupada

Activitats Hores ProfessionalsSAP Pla d’Urgell - Noguera - Segarra - Urgell 63 521 776

SAP Lleida Ciutat - Segrià - Garrigues 97 907 315

Direcció d’Atenció Primària 87 897 1.582

La Unitat Docent de Medicina Fami-liar i Comunitària ha continuat treba-llant en el projecte de desenvoluparsessions clíniques telemàtiques ambla finalitat d’apropar els sis centresdocents, tres urbans i tres rurals,facilitar un espai formatiu als resi-dents i millorar la comunicació entreels diferents actors de la comunitateducativa.

Durant l’any, s’han dut a terme tresjornades a la Unitat Docent:

• La jornada pròpia de la unitat,“Renovant la metodologia formativai reflexions sobre l’entorn avaluatiu”,amb un total de 55 assistents entretutors i residents.

• La Jornada d’Habilitats Clíniques,orientada als residents, amb 40assistents.

• La I Jornada de Recerca per a metgesresidents, amb 50 assistents, jornadaque tindrà una periodicitat anualamb el protagonisme dels residentsde quart any que presenten els seustreballs de recerca. El 2011, de mane-ra conjunta amb la USR, es van pre-miar els dos més ben valorats.

Des de la Unitat Docent s’ha conti-nuat amb la implementació del porta-foli i el procés de self audit intern delsportafolis, una activitat que s’estàassolint i que esdevindrà una einaavaluadora normalitzada.

Durant l’any 2011 s’ha iniciat el procésd’acreditació d’un nou centre d’aten-ció primària; s’ha tramitat la sol·licituda l’òrgan competent a fi que se li reco-negui la qualificació com a centredocent per a la formació sanitàriaespecialitzada. També s’ha iniciat lacol·laboració amb infermeria i lesdireccions d’atenció primària a fi d’ini-ciar el procés d’acreditació de la Uni-tat Docent com a Unitat Docent d’A-tenció Familiar i Comunitària, i incor-porar la infermeria a la formació espe-cialitzada de postgrau.

Pel que fa al pla de formació teòricadels residents, aquest any s’han orga-nitzat des de la Unitat Docent diver-ses activitats formatives que integrenel programa de quatre anys i que hanrepresentat al voltant de 140 horeslectives. Pel que fa a la recerca, s’hancontinuat elaborant i presentantnombrosos treballs científics a jorna-

des i congressos tant d’àmbit estatalcom de l’estranger.

Formació

Des de la Direcció d’Atenció Primàriade Lleida s’han organitzat un total de247 activitats formatives: cursos,tallers, activitats d’actualització,xerrades, jornades… El total d’horesde formació ofertades és de més de2.500, provinents tant de la formacióinterna com de la formació externa.

Les jornades permeten que els profes-sionals que hi assisteixin prenguincontacte entre ells alhora que inter-canvien experiències i actualitzenconeixements en una àrea o matèriadeterminada.

Jornades noves

• Jornada d’Atenció a la Complexitatdel Malalt Crònic

• I Jornada de Recerca

ProfessionalsPlantilla per categories professionals

Hospital Atenció primària Total

Àrea funcional sanitària 1.195 817 2.012

Llicenciats sanitaris 285 393 678

Facultatius especialistes 285 378 663

Titulats superiors sanitaris — 15 15

Diplomats sanitaris 584 388 972

Tècnics de grau superior sanitari (tècnics especialistes) 50 7 57

Tècnics de grau mitjà sanitari (auxiliars d’Infermeria) 275 29 304

Àrea funcional de gestió i serveis 292 287 579

Residents 124 36 160

Total 1.611 1.140 2.751

Plantilla equivalent a jornada completa de l’any 2011. Incorpora personal fix, interí i eventual.




CiutadaniaJornades, simposis, fires,cursos, acollides...

• Aula Respira de l’Hospital, dins delsactes del Dia Mundial de la MalaltiaPulmonar Obstructiva Crònica.

• VIII Jornada d’Immunitzacions sobrela Vacunació Antigripal, organitzadaper la Direcció d’Atenció Primària deLleida.

• I Simposi de Tractament d’Inducciódel Càncer de Pulmó, organitzat pelServei d’Oncologia de l’Hospital.

• Programa Salut i Escola, dins de laFira de la Formació Professional aLleida.

• Taula rodona d’infermeria “Treba-llem per la lactància materna” iexposició pictòrica de l’artistaErmengol, Lactographies, poemesvisuals per promoure l’alletamentmatern.

• II Taller d’implicació dels metges iinfermers d’urgències en la donaciód’òrgans i teixits.

• II Jornada de Cardiologia de lesTerres de Ponent, organitzada perl’Hospital i l’Atenció Primària.

• Reunió de treball de neuròlegs dedi-cats a l’esclerosi múltiple.

• Jornades PASI (Pla d’atenció sanità-ria de l’ictus) sobre la importància detractar un ictus de manera precoç.

• I Curs especialista universitari ensenologia per a infermeres, organit-zat per la Unitat de Mama de l’Hos-pital i la Universitat de Lleida.

• V Jornada d’Actualització en Pneu-mologia organitzada per l’AtencióPrimària i l’Hospital.

• Concert solidari organitzat per laFundació Catalana de Lupus i el Ser-vei de Medicina Interna de l’Hospi-tal.

• Jornada d’acollida als estudiants demedicina de la Universitat de Lleida.

• IV Jornada sobre actualització encàncer cutani, organitzada per laSecció de Dermatologia de l’Hospi-tal.

• Curs sobre insuficiència cardíaca,organitzat pel Servei Territorial deCardiologia de la Regió SanitàriaLleida.

• IX Jornada d’Immunitzacions, orga-nitzada per l’Atenció Primària.

• III Jornada d’Intercanvi d’Experièn-cies del Personal de Gestió i Serveis,organitzada per l’Atenció Primària.

• Acte d’acollida dels estudiants delgrau d’infermeria i fisioteràpia.

• Curs de formació sobre la interrup-ció voluntària de l’embaràs.

Conèixer les necessitats i expectati-ves dels nostres usuaris i les sevesfamílies és indispensable a l’hora dedonar una assistència de qualitat.

Les enquestes de satisfacció fetes ales persones ateses (CatSalut –PLAENSA©) donen aquesta informa-ció. Les dades obtingudes són unaeina important per avaluar, entre d’al-tres, la qualitat en termes d’accessibi-litat, el tracte, la comoditat i la infor-mació, per tal d’identificar punts demillora i incorporar-los com a objec-tius estratègics de l’organització.

Destaquem ara els resultats actuals ila seva comparativa respecte a l’any2008 en l’atenció especialitzadaambulatòria i l’atenció hospitalàriaurgent.

Indicadors de satisfacció en l’atenció especialitzada ambulatòria2008 2011

Comoditat (%) 71,5 69,0

Continuïtat assistencial (%) 71,6 71,2

Fidelitat (%) 85,9 90,8

Satisfacció 7,9 8,3

Indicadors de satisfacció en l’atenció hospitalària urgent2008 2011

Comoditat (%) 49,3 58,6

Informació (%) 70,1 75,6

Continuïtat assistencial (%) 86,5 68,6

Fidelitat (%) 77,2 84,0

Satisfacció 8,6 7,9

Enquestes de satisfacció



Voluntariat

L’Hospital va commemorar l’Any euro-peu del voluntariat en una jornadaque va aplegar voluntaris i voluntàriesde les entitats que donen suport al’Hospital. Un acte de reconeixement iagraïment de la tasca que desenvolu-pen dia a dia amb els malalts i lesseves famílies.

Són diverses les associacions quecol·laboren amb l’Hospital a través delvoluntariat:

• L’Associació Espanyola contra elCàncer (AECC) - Catalunya contra elCàncer col·labora principalmentamb l’Hospital de Dia del centre iamb Hematologia. El 2011 gran partde les seves intervencions han estaten el terreny emocional. L’Hospitalcompta amb 29 voluntaris d’aquestaentitat.

• L’Associació Dones Intervingudes deMama (ADIMA) Lleida ha participatactivament en un curs de senologiamamària organitzat a l’Hospital, amés de col·locar taules informativesi aportar suport emocional a lesdones intervingudes de mama.

• Els voluntaris de l’Associació deMalalts i Familiars d’Ictus de Lleida(AMILL) treballen a l’espai de con-sultes externes de Neurologia a tra-vés de l’acompanyament, suport itasques de divulgació.

• La Cibercaixa Hospitàlaria és l’enti-tat que treballa amb les infantsingressats a la planta de Pediatriadurant tot l’any. Aquest 2011 un totalde 27 voluntaris han col·laborat entotes les activitats que s’han dut aterme a la planta.

• L’Associació Provincial de Laringec-tomitzats de Lleida treballa a partirde les visites hospitalàries alspacients ingressats laringectomit-zats i traqueotomitzats, les sessionsde rehabilitació i fisioteràpia i l’ela-boració de diferents butlletins infor-matius.

• L’Associació Síndrome de Down Llei-da ha iniciat aquest 2011 un treballmés regular i constant a la planta dePediatria de l’Hospital. A més, hacol·laborat en la gravació d’un repor-tatge sobre el voluntariat a TV3.

• Creu Roja Joventut desenvolupa unprograma d’atenció als infants hos-pitalitzats a través de diverses inter-vencions, activitats lúdiques i creati-ves a l’Aula Hospitalària, a més del’acompanyament individualitzat ales habitacions quan es requereix.

• La Delegació de Lleida de l’Associa-ció Diabètics de Catalunya ha iniciatles tasques de voluntariat a l’Hospi-tal. Es tracta d’una associació de nouconveni que treballa amb infants depediatria i amb adults que pateixendiabetis.

• La Fundación Pequeño Deseoaquest any no ha dut a terme capintervenció, tot i que participa entotes les accions de voluntariat del’Hospital.

Totes aquestes associacions i entitatshan participat activament en el des-envolupament i la celebració de l’acteamb motiu de l’Any Europeu delVoluntariat, celebrat a l’Hospital Uni-versitari Arnau de Vilanova.

L’Aula Hospitalària de l’Arnaucelebra 10 anys

L’Aula Hospitalària Dr. Antoni Cam-brodí, ubicada al Servei de Pediatriade l’Hospital Universitari Arnau deVilanova, ha celebrat el desè aniversa-ri, amb diverses activitats per a totsels infants i pares, així com per a lesescoles.

L’Hospital participa en la IIISetmana de la Màgia Solidària

El Servei de Pediatria de l’Hospital vaacollir la classe de màgia solidària mésgran del món, organitzada per la Fun-dació Abracadabra, una ONG queorganitza les seves activitats amb lafinalitat d’oferir màgia i somriures ales persones més necessitades.Aquest acte es va desenvolupar simul-tàniament a diferents hospitals deCatalunya.

Atenció primària

Un any més, l’ICS a Lleidacol·labora amb La Marató

Al CAP Rambla de Ferran es van dur atermes petites activitats per recaptarfons per a La Marató: es van fer con-trols de tensió arterial, es van posarvacunes, es van fer controls de glicè-mia capil·lar, etc. sense programació;l’únic requisit era fer un donatiu.També es va donar informació del car-net de donant, del document devoluntats anticipades i del registre deldocument.



Responsabilitat social corporativa

Es promou la igualtat

En coordinació amb l’agent d’igualtatque coordina tot el procés, durant el2011 es va fer l’anàlisi comparativaentre totes les gerències territorialsde com s’informen al SIP (Sistemad’Informació de Personal) –empratper tota la Generalitat de Catalunya–les incidències relacionades amb laLlei 8/2006, de 5 de juliol, de mesuresde conciliació de la vida personal,familiar i laboral del personal al serveide les administracions públiques deCatalunya.

Així mateix, va sorgir el compromísconjunt de tot el col·lectiu de refe-rents d’igualtat territorials de pro-moure les actuacions següents:

• Col·laboració en la recollida de da -des en una enquesta telemàticaadreçada a tota la plantilla dels dife-rents àmbits territorials, relativa ales mesures de conciliació incloses al’esmentada Llei 8/2006.

• Promoció de l’ús del llenguatge nosexista mitjançant l’ús de vincles a laintranet que adrecen els usuaris iusuàries a eines i informació útilsobre aquest assumpte.

• Tramesa periòdica a l’agent d’igual-tat de documentació emprada al res-pectiu centre de treball, amb l’objec-tiu d’analitzar la correcta implemen-tació del llenguatge no sexista en elsdiferents processos administratius.

Taules informatives

• Taula de l’Associació d’Estudiantsde Ciències de la Salut al vestíbulde l’Hospital sobre la diabetis ambmotiu del dia mundial de la malaltia.Es van fer medicions de glucèmia itensió arterial i es va proporcionarinformació bàsica sobre la diabetis.

• Recapte anual de l’AECC - Catalu -nya contra el Càncer de Lleida.Amb la recaptació aconseguida, grà-cies a l’esforç, el dinamisme i l’entre-

ga de totes les persones que vancol·laborar, es donarà continuïtat atotes les prestacions que ofereixl’entitat gratuïtament per seguir llui-tant contra la malaltia. En el marc detotes les activitats divulgatives queorganitza l’Associació EspanyolaContra el Càncer amb motiu del DiaMundial sense Tabac, l’Hospital Uni-versitari Arnau de Vilanova i l’Aten-ció Primària de Lleida van organitzardiverses activitats dirigides als usua-ris i al personal sanitari.

• Taula informativa amb motiu del Diadel Donant per agrair l’altruisme detots els donants i les seves famílies,que de manera anònima desenvolu-pen aquesta acció tan humana i soli-dària i sense els quals els trasplanta-ments no serien possibles.

• Taula amb motiu del Dia Mundial dela Sida. Es van complir trenta anysdes que es va diagnosticar el primercas de sida a Catalunya. Durantaquest temps s’han fet grans aven-ços en el coneixement i el tracta-ment de la infecció, el diagnòsticprecoç, la vacuna, la cronicitat, ladiscriminació i l’abordatge social.

• Taula de Down Lleida en la jornada“Ajuda’ns a continuar construint rea-litats”, per un acte de difusió i recap-tació de fons a fi de poder habilitar




el local de l’entitat que els ha ceditl’Ajuntament de Lleida. L’HospitalUniversitari Arnau de Vilanova vaser un dels espais de la ciutat de Llei-da on es va instal·lar una taula dedifusió.

• Taula formada per un grup de perso-nes afectades per un limfedema(Associació Limfelleida) amb lafinalitat de celebrar el Dia Mundialdel Limfedema.

• Taula informativa a l’Hospital del’àmbit de Salut, Socors i Emergèn-cies de Creu Roja Lleida, on es vadonar informació sobre la seva acti-vitat tant a usuaris com a professio-nals del centre en el marc d’una cam-panya de sensibilització sobre elsprimers auxilis.

• Taula informativa en el marc de la IIIJornada Mundial d’Higiene deMans per conscienciar els professio-nals sanitaris de la importància d’a-questa mesura tan senzilla però quepot comportar una millora notablede les infeccions relacionades ambl’assistència sanitària.

• Taula informativa de l’Associaciódel Parkinson de les Terres dePonent per apropar a la poblacióaquesta malaltia.

Dies mundials

• Dia Mundial sense Tabac. L’Hospi-tal Universitari Arnau de Vilanova il’Atenció Primària de Lleida van cele-brar el Dia Mundial sense Tabac ambdiverses activitats dirigides als usua-ris i al personal sanitari. L’Hospital,com a membre de la Xarxa Catalanad’Hospitals sense Fum, va desenvo-lupar un curs sobre com abordar elconsell antitabac adreçat als resi-dents, a més d’instal·lar una taulainformativa amb el voluntariat del’Associació contra el Càncer. L’aten-ció primària va col·locar diverses

taules informatives als CAP Eixam-ple, Balàfia i Bordeta, on es van prac-ticar cooximetries (una mesura de laquantitat de fum que té la personaals pulmons) i es van donar consellsantitabac.

• Dia del Malalt. “Una festa per alsnostres malalts”. Des del Servei Reli-giós de l’Hospital es va fer arribar atots els malalts ingressats el llibreUn eterno deseo, d’Ana Ruiz Rodrí-guez. D’una manera molt humana,l’autora deixa constància de lesseves experiències en l’acompanya-ment dels malalts. Activitats adreça-des a totes les persones ingressades.

• Dia Internacional de la Infermeria.L’Hospital es va sumar a la celebra-ció del Dia Internacional de la Infer-meria que se celebra a tot el món,per recordar la contribució del per-sonal d’infermeria a la societat. Ellema d’aquest any va ser “Resoldre ladesigualtat: augmentar l’accés a l’e-quitat”.

Campanya de prevenció deltabaquisme “A l’hospital no esfuma”, dins del projecteinstitucional Hospital senseFum

Els objectius proposats incideixen areforçar la sensibilitat de la plantillaenvers la política d’espais i recintessense fum, donar compliment a lanormativa vigent, fer prevenció de ris-cos laborals i promocionar la salut dela població de referència.

Coordinació del Grup promotor delprojecte Hospital sense Fum

Des de la coordinació del grup s’haseguit impulsant el projecte i ende-gant intervencions de prevenció i con-trol del consum de tabac al centre.

Programa de deshabituaciótabàquica adreçat al personal de l’ICS

Al llarg del 2011 s’han incorporat nousfumadors al programa de deshabitua-ció (PDT) desenvolupat per les facul-tatives de la unitat; al llarg de l’anys’han realitzat 44 primeres visites i232 visites de seguiment.

L’atenció dispensada al professionalfumador és en règim d’assistènciaambulatòria individual, en horari labo-ral, i inclou la prescripció gratuïta detractament farmacològic, així com unseguiment amb visites successivesdurant els primers sis mesos.

Renovació de l’acreditació del’Hospital com a centre de la xarxa

S’ha preparat l’expedient per a larenovació de l’acreditació del centrecom a hospital sense fum, edició 2011,que preveu la realització del qüestio-nari europeu self-audit, els resultatsde l’estudi ambiental de fum de tabac,el control d’espais exteriors i el des-plegament de programes de deshabi-tuació i formació. L’Hospital manté ladistinció de bronze amb tendència al’alça.

Accions específiques de lacampanya “A l’hospital no es fuma”

• Campanya de sensibilització perassolir i mantenir un recinte hospita-lari sense fum, coincidint amb l’en-trada en vigor de la Llei 42/2010, dereforma de la Llei del tabac. Es trac-ta d’una campanya iniciada el de -sembre de l’any 2010 i que culminaamb l’entrada en vigor de la novanormativa, el 2 de gener de 2011, ique preveu la retolació del recintehospitalari com a espai sense fum ila divulgació de missatges institucio-nals d’educació sanitària i de preven-ció del tabaquisme adreçats al per-sonal del centre i als usuaris externs,encaminats a eradicar el consum detabac dins i fora del centre.

• Formació en cascada sobre interven-ció breu en tabaquisme. S’han im -partit sessions de formació al perso-nal en matèria d’intervenció breu entabaquisme, en sintonia amb el pro-grama de deshabituació tabàquica


en pacients ingressats endegat pelServei de Pneumologia. Se’n va feruna edició especial adreçada als MIRque es va fer coincidir amb el DiaMundial sense Tabac i diverses edi-cions adreçades al personal d’infer-meria.

Cooperació internacional

Una infermera i una treballadora so -cial han treballat durant dos mesos imig a l’Equador en el marc d’un pro-jecte sanitari per oferir atenció sani-

tària a la població d’una zona rural.Han portat a terme tasques assisten-cials, d’educació sanitària i de suportpsicosocial.

D’altra banda, una infermera s’hadesplaçat a Costa d’Ivori en el marcd’un projecte de cooperació interna-cional amb l’ONG Global Humanita-ria. L’objectiu ha estat la supervisió iel seguiment dels projectes se -güents: suport a quatre associacionsde dones i quatre menjadors esco-lars, alfabetització de dones, i cons-trucció d’una escola d’educació pri-mària. Les tasques fonamentals hanestat: visites a les poblacions, entre-

vistes amb líders i autoritats locals,reunions de treball amb personal deterreny, i disseny i adequació del plade treball a la realitat canviant de lazona.


Inversions i nous equipamentsS’inaugura l’heliport d’úsmultidepartamental de Lleida

La nova infraestructura, situada alParc de Bombers de Lleida i molt pro-pera a l’Hospital Universitari Arnaude Vilanova, és la base dels helicòp-ters medicalitzats del Sistema d’Emer-gències Mèdiques (SEM) del Departa-ment de Salut, ja sigui per a l’atenció oper al trasllat sanitari urgent a l’Hos-pital. L’helicòpter és un recurs de graneficàcia, tant en l’àmbit d’assistènciain situ, en què funciona com un vehi-cle d’intervenció ràpida, com en el cas

del trasllat interhospitalari depacients crítics, i redueix el temps detrasllat entre hospitals de diferentsnivells ubicats en el territori català.

La instal·lació disposa de tres pistes,una zona d’aterratge i enlairament idues d’estacionament.

Inauguracions d’atencióprimària

• Nou Consultori de Magraners, quedóna servei als prop de 2.500 veïnsd’aquest barri, als quals ofereix aten-

ció de medicina de família i inferme-ria, i proves bàsiques com analíti-ques i electrocardiogrames. Per a laresta de serveis de salut els veïnsd’aquest barri continuen tenint coma centre de referència el CAP de laBordeta.

• Nou Consultori de Bell-lloc d’Urgell,a Mollerussa.

Nou dispositiu obstètric ipediàtric

El 2011 s’ha fet l’obra d’execució d’unnou dispositiu ambulatori obstètric ipediàtric. S’han adequat els espais pera nucli d’atenció a l’usuari i s’ha fet eltrasllat de vestidors a l’Hospital Uni-versitari Arnau de Vilanova.

Redecoració de les consultesde Pediatria

S’han renovat les consultes de Pedia-tria gràcies a la participació de l’em-presa Fomento de Construcciones yContratas, que ha repintat algunesconsultes i hi ha posat vinils i dife-rents materials; d’aquesta manera hacanviat una mica la decoració de lasala. Els centres on s’ha realitzataquesta millora són: Mollerussa,Tàrrega, Bellpuig, Eixample, Capponti Bordeta.

Atenció primària


Resumen Abstract

Generalitat de Catalunya

Departament de Salut

© Institut Català de la Salut

Gerència Territorial Lleida

Hospital Universitari Arnau de Vilanova de LleidaRovira Roure, 8025198 LleidaTel. 973 24 81 00

Coordinació: Gabinet de Comunicació i Imatge de la Gerència Territorial Lleida

Realització: hores.comDisseny gràfic: www.victoroliva.comFotografies: Quim Roser i Gabinet de Comunicació i Imatge

Gestió econòmicaExecució del pressupost

Atenció Primària Lleida 67.584.700,07 euros

Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida 139.235.781,75 euros

Total Gerència Territorial Lleida 206.820.481,82 euros

Font: Direcció Econòmica i d’Organització de l’ICS.

La Gerencia Territorial Lleida del ICS gestiona 22 equiposde atención primaria de la Región Sanitaria y el HospitalUniversitari Arnau de Vilanova, hospital de referencia paralas regiones sanitarias Lleida y Alt Pirineu i Aran, así comopara la Franja de Poniente aragonesa.

Cerca de 2.800 profesionales atienden a las necesidadesasistenciales de 425.000 habitantes en 22 centros desalud, un centro de especialidades y 183 consultorioslocales, así como en el Hospital Universitari Arnau deVilanova. Se forman 30 residentes en medicina de familiay comunitaria y 122 residentes de especialidadeshospitalarias.

En Lleida, el ICS es el principal proveedor de serviciossanitarios del Departamento de Salud y mantiene alianzasestratégicas con Gestió de Serveis Sanitaris, la otraempresa pública de servicios sanitarios en el territorio,con la que explota conjuntamente algunos servicios.También desarrolla actividades de colaboración con loshospitales comarcales del Pirineo que incluyen apoyoformativo, interconsulta y actividad presencial.

The ICS Lleida Regional Management is responsible formanaging 22 primary care teams (EAPs) in the healthcareregion and Hospital Universitari Arnau de Vilanova, thereference hospital for the healthcare regions of Lleida andAlt Pirineu i Aran, and for the Catalan-speaking region ofAragon.

Near 2,800 professionals tend to the healthcare needs of425,000 people at 22 healthcare centres, 1 specialistcentre and 183 local treatment centres, as well as atHospital Universitari Arnau de Vilanova. 30 residentsreceive training in family and community care and 122residents in specialized healthcare.

The ICS Lleida Regional Management is the Ministry ofHealth’s chief healthcare provider in the region andmaintains strategic alliances with Gestió de ServeisSanitaris, the other public company providing healthcarein the region, with which it jointly runs some services. TheICS Lleida also works on collaboration activities withcounty hospitals in the Pyrenees region, including trainingsupport, interdisciplinary consultations and onsite activity.


gencat.cat/ics

Memòria Institut Català de la SalutGerència TerritorialLleida


memòria institut català de la salut - icslleida.cat · es tracta del sinasp, el programa...

Documents