mel. educació ambiental...1 1. presentaciÓ entitat 2. perspectiva de treball 3. equip i recursos...

ACTIVITATS D’EDUCACIÓ AMBIENTAL PER SECUNDÀRIA

2017-2018 MEL. EDUCACIÓ AMBIENTAL

MEL. Educació Ambiental

1

1. PRESENTACIÓ ENTITAT

2. PERSPECTIVA DE TREBALL

3. EQUIP I RECURSOS

4. PROPOSTA D’ACTIVITATS

- Som responsables quan comprem?

- Què tenen a veure l’alimentació i el Canvi Clim{tic?

- 3 visions diferents del canvi climàtic

- Fam al món vs. Sobirania alimentària

- Showcooking: cuinem, mengem i reflexionem!

- Lowtech, què podem inventar?

- Desmobilitza’t! Impactes dels mòbils

- Qui eren i què feien les Trementinaires ? (plantes aromàtiques

de l’hort)

- Comparació de finques agrícoles: troba les diferències!

- Què en penses dels transgènics?

- Creixement o Decreixement?

- Pelis i crispetes: les cares de la sostenibilitat a través del

cinema

- Les 4R de l’Ecologia Emocional

- extracció de recursos marins: la pesca i els seus conflictes

socioambientals

- ApS: donem respostes a la pobresa alimentària!

5. CONTACTE


2

1. PRESENTACIÓ ENTITAT

Què és MEL. Educació Ambiental ?

MEL és una entitat sense ànim de lucre, que treballa en

l’Educació Ambiental seguint els criteris de l’Educació per

la Sostenibilitat. L’entitat formada per ambientòlogues,

neix l’any 2013 amb els principals objectius:

Treballar l’educació per la sostenibilitat

Treballar per la cohesió social

Proporcionar recursos per a millores ambientals

Què fem ?

Per aconseguir les objectius, l’associació realitza les activitats següents adaptades a

tots els públics (infants, joves i adults). Tallers i activitats d’educació per la

sostenibilitat, xerrades i formacions, material didàctic, campanyes de comunicació i

sensibilització ambiental i dinamització de projectes ambientals, sempre adaptats a

l’entorn i al context.

Com treballem ?

MEL creiem en l’educació per l’acció i oferim una sèrie d’activitats i tallers

dinamitzats per alumnes d’ESO i Batxillerat. Cada taller té un suport did{ctic

específic: pel·lícules, fragments de pel·lícules, documentals, retalls de notícies,

presentacions audiovisuals… Per facilitar l’aprenentatge i la participació, a MEL ens

agrada treballar en petits grups, amb consens i utilitzar dinàmiques vivencials,

afavorint així capacitats transversals d‘an{lisi, presa de consciència, reflexió,

compromís i creació d’alteratives.


3

2. PERSPECTIVA DE TREBALL

El desenvolupament sostenible té diverses potes: ambiental, econòmic i social i cal

abordar-les totes ja que ens trobem en un moment de crisi mundial ecològica,

econòmica i amb grans desigualtats socials. L'educació és un àmbit fonamental per

assolir-lo i és a través de l'Educació per la Sostenibilitat que es pot treballar

concretament. L’Educació per la Sostenibilitat (ES) és entesa com una eina per

transformar la societat, treballant les capacitats transversals d’an{lisi, reflexió,

compromís, decisió i acció de les persones, a més, promou l’educació en un sistema

de valors en que el desenvolupament personal i col·lectiu equitatiu i sostenible és el

centre de les preocupacions socials.

L’ES és un procés permanent de presa de consciència de l'entorn, d’aprenentatge

de coneixements, valors i destreses en relació amb el medi. Aquest fet constitueix

un objectiu i un repte, que implica un esforç educatiu per canviar els models

d'interpretació de les qüestions ambientals i oferir la vivència de models alternatius

que permetin el seu an{lisi i contrast. Per tant, es tracta d’una educació que vol

propiciar un canvi en el pensament i en les actuacions de les persones i de la

societat, que ha de permetre i animar a ser curiosos i crítics, a qüestionar-se sobre

aspectes del seu voltant, tant fenòmens científics com estructures i condicions

socials.

Sembla cada vegada més important que en el procés d’ensenyament i

d’aprenentatge, el tema central esdevinguin els valors. En l’ES allò realment

important no és només la descoberta de solucions de naturalesa tècnica, tot i que

aquestes generalment no hi falten, la qüestió és més aviat identificar la diversitat de

valors, escollir entre les solucions accessibles i prendre la decisió més encertada. Per

tant, els punts de vista desitjables, les normes i els valors no haurien d’estar

predefinits en aquest procés, al contrari, l’ES s’hauria de centrar en el

desenvolupament dels valors dins la pròpia visió del món dels educands/es i haurien

de ser lliures per determinar, mantenir i justificar els seus propis valors.

Cal una ciutadania activa, creativa i crítica, amb predisposició per cooperar en la

resolució de problemes i conflictes que poden aparèixer i capaç de combinar

coneixements teòrics amb innovacions i idees pràctiques. Així doncs, l'educació per

a la sostenibilitat durant el període de formació escolar és clau: una educació

consistent en un procés permanent i participatiu d’aprenentatge, que afavoreix

valors i accions que contribueixen a estimular la formació de societats socialment

justes i ecològicament equilibrades.


4

Creiem en la transversalitat de la sensibilització ambiental, és a dir, en treballar

aquest aspecte des de diferents matèries i nivells educatius. Tradicionalment,

s’entenia l’educació ambiental com un camp treballat, estrictament, en les Ciències

Naturals; en aquesta proposta s’aposta per incloure continguts curriculars de les

diverses matèries des de diferents matèries i nivells educatius. Tradicionalment,

s’entenia l’educació ambiental com un camp treballat, estrictament, en les Ciències

Naturals; en aquesta proposta s’aposta per incloure continguts curriculars de les

diverses matèries.

L’Educació per la Sostenibilitat requereix estructures complexes, ja que hi ha

múltiples vincles que la conformen, vincles entre qualitat ambiental, igualtat, drets

humans, pau, equitat o solidaritat, entre altres. L’ES convida a introduir-nos en la

cultura de la complexitat, i vistos des de la complexitat, els problemes ambientals

no són problemes simples per als quals podem trobar solucions simples, s’haurien

de veure més aviat com a problemes socials, determinats pel conflicte d’interessos

entre humans o grups d’humans en la utilització dels recursos naturals.


5

3. TRAGECTÒRIA I EQUIP

MEL. Educació Ambiental té una trajectòria com a entitat sense ànim de lucre i ha

realitzat una sèrie d’activitats i tallers que s’expliquen breument a continuació:

DINAMITZACIÓ D’ACTIVITATS I TALLERS:

- Ha treballat durant els cursos

escolars 2014-2015, 2015-2016 i el curs

actual 016-2017 amb l’Ajuntament de

Sant Cugat del Vallès, dins del PDE (Pla

de Dinamització Educativa) realitzant

diferents tallers/activitats com: Diferents

mirades al Canvi Climàtic, activitat de

debat i reflexió; Posem-nos diferents

ulleres per mirar les pel·lícules taquilleres,

analitzant diferents aspectes de gènere,

conflictes o medi ambient; Desmobilitza’t,

sobre el cicle de vida dels mòbils, amb conseqüències i impactes ambientals. I

també dinamitzant un projecte d’Aps (Aprenentatge i Servei) anomenat

“Donem respostes a la pobres a aliment{ria”.

http://www.santcugat.cat/web/pla-de-dinamitzacio-educativa

- Gimcana Descoberta dels sentits a diferents parcs urbans amb els centres

educatius Lestonnac de Badalona (tots els cursos d’educació prim{ria), Col·legi

Sagrada Família de Cornell{ de Llobregat (Crèdit de Síntesi de 1r d’ESO) i casals

d’estiu de la demarcació del Barcelonès de MEG (cicle mitj{ i cicle superior).

- Ha realitzat tallers de manera puntual a la setmana cultural de l’Institut

Montserrat Roig de Terrassa; a uns casals d’estiu per a secund{ria dins del

programa del PAME (Patronat Municipal d’Educació); i a uns casals d’estiu amb

infants de primària organitzats per les entitats de lleure de la ciutat; realitzant

activitats com les 3R de l’ecologia emocional, Què en sabem de la sobirania

alimentària? o Quant contamina el que comprem?.

- Dinamització d’un taller (Alimentació i Canvi Climàtic) per a tots els públics a

la Jugateca Ambiental del Parc del Turonet de Cerdanyola del Vallès (gestionat

per l’AMB i Ajuntament de Cerdanyola del Vallès).

http://www.cerdanyola.cat/actualitat/torna-la-jugatecambiental-amb-un-munt-de-

novetats

http://www.santcugat.cat/web/pla-de-dinamitzacio-educativa

http://www.cerdanyola.cat/actualitat/torna-la-jugatecambiental-amb-un-munt-de-novetats

http://www.cerdanyola.cat/actualitat/torna-la-jugatecambiental-amb-un-munt-de-novetats


6

- Dinamització de jocs moguts, tallers, manualitats i gimcana de sensibilització

ambiental per a públic infantil i familiar a la Fira del Bolet (Berga 2014, Terrassa

2015 i Terrassa 2016).http://www.terrassa.cat/fira-del-bolet

- Dinamització del curs Desmuntem els mites de l’alimentació. El curs va constar

de tres sessions principals: Introducció a la Sobirania alimentària; Debat a dues

bandes sobre transgènics; i l’última Procés participatiu de creació d’una

cooperativa. Realitzat a la cooperativa de consum El Cab{s, l’any 2014.

ELABORACIÓ DE MATERIAL DIDÀCTIC:

- Ha participat en format de col·laboració amb l’empresa

Submón S.L.- Consultoria ambiental, elaborant material

didàctic educatiu per el projecte MAR INTERIOR:

http://www.marinterior.info/contenidos-educativos

- Elaboració de material didàctic per primària i secundària

per al projecte sobre ESTRATEGIAS MARINAS de Submón i la

Fundación Biodiversidad:

http://www.estrategiasmarinas.info/contenidos-educativos

- Col·laborant en el projecte de l’IBE (Institut de Barcelona Esports) de

l’Ajuntament de Barcelona, realitzant material did{ctic i formacions a docents.

SENSIBILITZACIÓ AMBIENTAL A LES CURSES D’ORIENTACIÓ.

http://ajuntament.barcelona.cat/esports/ca/programes-esportius/esport-educatiu

COL·LABORACIONS AMB ALTRES ENTITATS:

- Col.laboració amb la ONG VSF-Justícia Alimentària Global en la dinamització i

creació de tallers i en l’elaboració de material did{ctic per a aquests, a les

campanyes 25gramos i Alimentacción.http://cat.vsf.org.es/campanyes

- Participació a OSEA (Organització Sant cugatenca d’Educació Ambiental) en

les trobades i activitats que s’organitzen com a grup de treball i intercanvi

d’experiències. https://osea2015blog.wordpress.com/

- Col·laboracions amb GRESCA (Grup de Recerca Educació Sostenibilitat Escola

i Comunitat), treball conjunt puntualment i assistència a jornades formatives.

http://grupsderecerca.uab.cat/gresco/

http://www.terrassa.cat/fira-del-bolet

http://www.marinterior.info/contenidos-educativos

http://www.estrategiasmarinas.info/contenidos-educativos

http://ajuntament.barcelona.cat/esports/ca/programes-esportius/esport-educatiu

http://cat.vsf.org.es/campanyes

https://osea2015blog.wordpress.com/

http://grupsderecerca.uab.cat/gresco/


7

L’equip de Mel està format per tres ambientòlogues, Laura Barba, Laura de la Orden

i Maria Garcia. A continuació detallem una mica més les nostres trajectòries

professionals i formatives:

Laura Barba Serrahima és Llicenciada en Ciències Ambientals per la UAB. Ha

realitzat el màster de Ciències del Mar a la UB i ha desenvolupat projectes

d’investigació a l’estranger (Costa Rica i Holanda) en relació amb les ciències

ambientals. Amb anys d’experiència en lleure educatiu ja que va ser cap de

l’agurpament escolta Pere Roselló de Gr{cia. Ha combinat els seus estudis amb

activitats d’educació ambiental treballant en entitats i empreses especialitzades en

el sector. És membre i co-fundadora de l’entitat MEL. Educació Ambiental.

Laura de la Orden Sabrià és Graduada en Ciències Ambientals per la UAB. També ha

realitzat el Postgrau de Cultura de Pau a la UAB. S’ha format també en l’{mbit de la

Mediació comunit{ria. Va ser cap de l’agrupament escolta i guia Torrent de les

Bruixes de Terrassa. Amb experiència i formació en lleure educatiu i dinamització de

grups de joves, actualment fa de formadora a la titulació de monitor/a de lleure

infantil i juvenil. Ha treballat en diferents empreses i entitats com a educadora

ambiental. És membre i co-fundadora de l’entitat MEL. Educació Ambiental.

Maria Garcia Parisi és Llicenciada en Ciències Ambientals per la UAB. Té la titulació

de docent de secund{ria amb l’especialitat de Biologia i Geologia, havent realitzat el

màster de formació al professorat de secundària a la UAB. Té experiència i formació

en lleure educatiu i dinamització de grups de joves i infants, va ser cap de

l’agrupament escolta Pau Casals de Cerdanyola del Vallès. Ha treballat també

d’educadora ambiental i de coordinadora d’activitats d’educació ambiental. És

membre i co-fundadora de l’entitat MEL. Educació Ambiental.


8

4. PROPOSTA D’ACTIVITATS

Treballem des de la perspectiva de l’Agroecologia. La ciència de l’Agroecologia ens

proposa fer un canvi i passar de tenir un llenguatge exclusivament científic a un

altre que inclogui altres maneres d’entendre el món, recuperant els sabers locals i

tradicionals i incloent el llenguatge dels moviments socials. En el camp de

l’educació, l’agroecologia ens pot aportar aspectes molt interessants: la ciència ens

aporta el coneixement de les causes i les conseqüències, la visió camperola ens

aporta una alternativa al productivisme, i els moviments socials estratègies de canvi.

L’Agroecologia també proposa considerar tots els {mbits del sistema alimentari i no

només el productiu (producció, transformació, distribució, comercialització i

consum). D’aquesta manera en l’educació es podran treballar tant aspectes

socioeconòmics, com culturals i polítics.

S‘entén l'Agroecologia Escolar com a pr{ctica educativa que pren com a referent

l'Agroecologia i que és el resultat d'un procés de transposició didàctica. La

transposició didàctica ha de reconstruir l'Agroecologia des de la realitat del centre

educatiu, amb la finalitat general de recuperar la participació de la població en la

seva pròpia alimentació i és per això que plantegem activitats a partir de

l’alimentació (cadena alimentari, cicle dels aliments, models agrícoles, consum…).

L'Agroecologia Escolar és una pràctica educativa que representa també una

concreció sociocultural i crítica de l'educació per a la sostenibilitat. Planteja un

treball al voltant d‘{mbits d‘acció que ja formin part del sistema alimentari, i

activitats que fomentin l'autonomia i la participació de l'alumnat juntament amb

altres agents de la comunitat. Té un potencial important per al canvi escolar alhora

que permet als centres educatius participar com a protagonista en el canvi o

desenvolupament comunitari. Per això es proposen accions i activitats basades en

l'experiència. Constitueix per tant, una pràctica escolar que promou la participació

de l'escola en el sistema alimentari en col·laboració amb la comunitat i unes

transformacions en diversos àmbits.

En les activitats que es proposen a continuació intentem incloure i relacionar el

conjunt d’aquestes visions, a través de diverses din{miques participatives que

animin a l’alumnat a reflexionar, participar i debatre.


9

SOM RESPONSABLES QUAN COMPREM?

Taller participatiu per a reflexionar sobre el consum actual en la nostra societat, a partir d’una situació quotidiana per als joves: preparar una festa i organitzar-ne la compra. Parlarem de consum responsable, dels tipus de productes i les repercussions socials de la producció, dels certificats ambientals (reciclable, respectuós amb el medi…) i socials (comerç just) i dels criteris ambientals i socials. Treballarem de manera dinàmica, amb petits grups i explotarem la creativitat. Per així, afavorir un model de societat crítica i conscient amb l’entorn, la protecció del medi i la justícia social.

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:

Fomentar l’esperit crític respecte el propi consum i les seves conseqüències Plantejar quins són els factors que influeixen en el consum Donar eines per crear criteris propis per fer una compra responsable Reflexionar sobre la import{ncia de l’acció individual per a les millores ambientals i

socials Conèixer els aspectes socioambientals que engloba la compra de qualsevol

producte MATÈRIES: Ciències socials; Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania; Educació ètico-cívica; Tutoria. NIVELL EDUCATIU: Primer cicle d’ESO. DURADA: Una o dues hores, adaptable.


10

QUÈ TENEN A VEURE L’ALIMENTACIÓ I EL CANVI CLIMÀTIC?

Taller dinamitzat en que a través d’un còmic sobre la vida d’un tom{quet l’alumnat coneix el cicle de producció agrícola. Descobrint també que hi ha models de producció molt diferents (i per tant històries de vida de les hortalisses també diferents) i que cada un influeix en més o menys mesura en el canvi clim{tic (emissions de gasos d’efecte hivernacle, consum de combustibles fòssils, contaminació atmosfèrica...). D’aquesta manera intentarem establir la relació entre el propi consum i el conegut canvi climàtic.


Donar a conèixer diferents discursos sobre un mateix tema: el Canvi Climàtic Plantejar de manera crítica l’existència de diferents models de producció agrícola Donar eines per establir la relació entre el consum alimentari i els efectes que

causen el canvi climàtic Introduir les vessants socials i econòmiques, a més de l’ecològica, del canvi clim{tic Treballar les habilitats de diàleg, debat i raonament col·lectiu

MATÈRIES: Ciències de la naturalesa, Ciències socials, geografia i història, Tecnologia, Educació per al desenvolupament personal i ciutadania. NIVELL EDUCATIU: Primer cicle d’ESO. DURADA: 1 o 2hores, adaptable.


11

3 VISIONS DIFERENTS DEL CANVI CLIMÀTIC

Explicació teatralitzada que permet conèixer i debatre sobre els mateixos aspectes del Canvi Climàtic: les causes, les conseqüències i les solucions, però des de diferents punts de vista. S’enfronten o complementen discursos i idees al voltant de la problem{tica global, el sobiranista alimentari i el tecnooptimista. Inclou diferents din{miques per tal d’afavorir la reflexió, el debat i la participació dels joves


Donar a conèixer diferents discursos sobre un mateix tema: el Canvi Climàtic Plantejar de manera crítica l’existència de diferents discursos socials i polítics sobre

problemàtiques ambientals Desenvolupar eines per afrontar l’existència de diferents discursos, com la

contextualització o els interessos que els creen Treballar les habilitats de diàleg, debat i raonament col·lectiu

MATÈRIES: Ciències de la naturalesa; Ciències socials, geografia i història; Tecnologia; Educació per al desenvolupament personal i ciutadania; Biologia i geologia; Ciències del món contemporani; Geografia; Biologia; Ciències de la Terra i el Medi Ambient; Tutoria. NIVELL EDUCATIU: Segon cicle d’ESO i Batxillerat. DURADA: 2 hores.


12

FAM AL MÓN vs. SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

A partir del llibre “12 mites sobre la fam” es proposen 12 fitxes, cadascuna amb l’explicació d’un mite i una din{mica per trencar-lo. D’aquesta manera es treballaran conceptes relacionats amb la sobirania alimentària, els models de agroalimentaris, les desigualtat socials i la justícia global.


Proporcionar una mirada crítica al sistema alimentari global Donar a conèixer i aprofundir en conceptes de Sobirania Alimentària Desenvolupar l’esperit crític amb les opinions i arguments que se senten més

sovint Millorar la capacitat de comunicació, diàleg, negociació i resolució de conflictes

a través de la participació activa i el debat MATÈRIES: Ciències de la naturalesa; Ciències socials, geografia i història; Educació per al desenvolupament personal i ciutadania; Educació ètico-cívica; Tutoria; Biologia; Geologia; Ciències pel món contemporani; Ciències de la terra i el medi ambient. NIVELL EDUCATIU: 4t d’ESO i Batxillerat DURADA: 1 o 2 hores * Aquesta activitat es proposa a mode de material did{ctic per treballar l’alumnat amb el professorat, però hi ha la possibilitat de dinamitzar-la amb educadores expertes.


13

SHOWCOOKING: CUINEM, MENGEM I REFLEXIONEM!

A través de l’elaboració d’un plat fred (amanida, entrepà, esmorzar...) parlarem dels seus ingredients, d’on provenen i de les possibles problem{tiques que hi ha darrere. D’aquesta manera treballarem la cadena agroalimentària, així com la pir{mide de l’alimentació i els valors nutricionals dels ingredients.


Fomentar h{bits saludables relacionats amb l’alimentació Prendre consciència de l’origen dels aliments i dels recorreguts fins al nostre

consum Reflexionar sobre la importància de decidir què i com volem consumir (comprar i

menjar) Valoritzar la cuina i l’elaboració casolana dels plats que mengem Afavorir l’autonomia de l’alumnat acostant-los la possibilitat de cuinar al centre

educatiu

MATÈRIES: Ciències de la naturalesa; Educació per al desenvolupament personal i ciutadania; Educació ètico-cívica; Biologia; Tecnologia; Tutoria. NIVELL EDUCATIU: Segon cicle d’ESO. DURADA: 2 hores


14

LOWTECH, QUÈ PODEM INVENTAR?

Investiguem sobre les diferents necessitats que té la societat actual. Introduïm i treballem el concepte de lowtech (baixa tecnologia) i en presentem alguns exemples. De quina manera podem satisfer-les amb un invent de baixa tecnologia? A partir del disseny de l’invent es reflexionar{ sobre l’origen dels materials utilitzats, els impactes ambientals que pot produir i la seva utilitat social. Finalment es realitzar{ una exposició per a tot l’alumnat del centre.


Sensibilitzar a l’alumnat sobre les tendències de la tecnologia actual Analitzar els impactes socioambientals de la tecnologia Fomentar la reflexió i creativitat de l’alumnat alhora de dissenyar un invent Conèixer l’origen i els recorreguts dels materials que utilitzem Treballar les habilitats comunicatives per transmetre els coneixements apresos a la

resta del centre MATÈRIES: Tecnologia; Ciències de la naturalesa; Educació per al desenvolupament personal i ciutadania; Educació ètico-cívica; Biologia; Tutoria. NIVELL EDUCATIU: Primer i segon cicle d’ESO (adaptada a cada nivell). DURADA: Dues hores, seguides o en dies diferents.


15

DESMOBILITZA’T ! IMPACTES DELS MÒBILS

Taller dinamitzat per conèixer el cicle de vida d’un mòbil i els conflictes socioambientals que hi ha darrere. S’inicia amb una dinàmica de reflexió per compartir el que sabem sobre el cicle de vida dels mòbils que utilitzem, s’explica la realitat d’aquest cicle (producció, consum i tractament de residus) amb suports audiovisuals, i s’acaba amb una din{mica per parlar sobre les alternatives del cicle que tenim al nostre abast, fent propostes de millora i fomentant l’ús responsable dels telèfons mòbils.


Sensibilitzar sobre la realitat del cicle de vida d’un mòbil, aparell que s’utilitza freqüentment en la nostra quotidianitat

Motivar a l’alumnat a la recerca d’alternatives tot qüestionant-se el model de consum tecnològic actual

Treballar l’habilitat de reflexió col·lectiva i individual MATÈRIES: Tecnologia; Ciències de la naturalesa; Ciències socials, geografia i història; Educació per al desenvolupament personal i ciutadania; Educació ètico-cívica Biologia i geologia; Ciències del món contemporani; Ciències de la Terra i el Medi Ambient; Tutoria. NIVELL EDUCATIU: ESO i Batxillerat (adaptada a cada nivell i a les modalitats de Batxillerat). DURADA: Una o dues hores.


16

QUI EREN I QUÈ FEIEN LES TREMENTINAIRES ? (plantes aromàtiques de l’hort)

Taller en que coneixerem la història de les Trementinaires, a què es dedicaven i com vivien. Com podem aplicar els seus coneixements? I a partir d’elles, treballarem algunes plantes medicinals a través d’una din{mica, les seves propietats i les possibles aplicacions de cada una. I finalment prepararem algun ungüent amb plantes que tinguin a l’hort del centre. És un taller per vincular-lo a l’hort del centre i treballar les plantes arom{tiques.


Donar a conèixer la tasca de les Trementinaires i reflexionar-hi des de la perspectiva agroecològica

Donar a conèixer les plantes arom{tiques i medicinals de l’hort i les seves propietats

Aplicar els coneixements tradicionals sobre plantes Fomentar el treball en equip Treballar l’habilitat de transmetre els coneixements apresos a la resta del centre

MATÈRIES: Ciències de la naturalesa; Biologia; Tecnologia; i qualsevol matèria que treballi a l’hort. NIVELL EDUCATIU: ESO (grups que treballin a l’hort) DURADA: Dues hores, seguides o en dies diferents.


17

COMPARACIÓ DE FINQUES AGRÍCOLES: TROBA LES DIFERÈNCIES!

En aquesta activitat es visitaran dues finques agrícoles amb models de producció totalment diferents: una finca amb model de producció convencional i una finca amb model agroecològic. En cadascuna de les finques l’alumnat es dividir{ en petits grups i farà un treball d’investigació sobre algun dels següents temes: llavors, pesticides, fertilitzants, treballadors/es, maquinària.. L’alumnat treballar{ per grups d’experts, on cada grup rebr{ unes fitxes explicatives sobre el tema concret a investigar. Un cop realitzades les dues visites i extreta la informació es realitzarà una sessió dinamitzada de posada en comú, on compararem el model de producció de les dues finques així com una reflexió sobre les 3S ( sostenible, saludable i solidari).


Identificar i acostar la pagesia i els tipus d’agricultura a l’alumnat Proporcionar una visió crítica a la producció agrícola actual Identificar diferents models de producció agrària. Desenvolupar una mirada crítica a la cultura de consum alimentari

MATÈRIES: Ciències de la naturalesa; Ciències socials, geografia i història; Educació per al desenvolupament personal i ciutadania. NIVELL EDUCATIU: ESO (adaptada a cada nivell). DURADA: un matí sencer (9h-14h) per fer totes les sessions seguides (sortides + sessió de comparació). Es pot realitzar també en dies diferents.


18

QUÈ EN PENSES DELS TRANSGÈNICS?

A través d’un documental sobre els transgènics, es treballaran i aclariran els conceptes tècnics i es compartirà coneixement sobre el tema. Es treballaran també les patents de llavors per veure quin paper juguen a la cadena alimentària. Proposem debatre de manera dinamitzada sobre les diferents vessants implicades: científica, econòmica, social i ambiental. Utilitzarem dinàmiques teatralitzades i el petit grup per afavorir la participació dels joves.


Proporcionar una mirada crítica al desenvolupament científic i tecnològic actual Donar a conèixer i aprofundir en conceptes de genètica Acostar la ciència als joves i animar-los a participar-hi activament Reflexionar sobre temes d’actualitat relacionats amb l’alimentació Millorar la capacitat de comunicació, diàleg i raonament col·lectiu a través del

debat i el teatre MATÈRIES: Ciències del món contemporani; Geografia; Biologia; Ciències de la Terra i el Medi Ambient; Tutoria. NIVELL EDUCATIU: 4t d’ESO i Batxillerat (adaptada als nivells i a la modalitat de Batxillerat). DURADA: Dues hores, seguides o en dies diferents.


19

CREIXEMENT O DECREIXEMENT?

A partir d’una sessió dinamitzada analitzarem el sistema econòmic actual i descobrirem alternatives i experiències reals que aposten per un model més decreixentista. A partir d’un joc de roll reflexionarem sobre els nostres h{bits de consum i les necessitats “no b{siques” que tenim actualment.


Proporcionar una mirada crítica al desenvolupament actual Donar a conèixer i aprofundir en conceptes relacionats amb el decreixement i la

sostenibilitat Presentar alternatives reals que treballen amb perspectiva decreixentista Acostar l’economia i la sostenibilitat als joves i animar-los a participar-hi

activament Reflexionar sobre temes d’actualitat relacionats amb el seu consum Millorar la capacitat de comunicació, diàleg i raonament col·lectiu a través del

debat MATÈRIES: Ciències del món contemporani; Geografia; Biologia; Ciències de la Terra i el Medi Ambient; Tutoria. NIVELL EDUCATIU: 4t d’ESO i Batxillerat (adaptada als nivells i a la modalitat de Batxillerat). DURADA: Dues hores, seguides o en dies diferents.


20

PELIS I CRISPETES: LES CARES DE LA SOSTENIBILITAT A TRAVÉS DEL CINEMA

Proposem veure una pel·lícula coneguda per fer-ne un anàlisi crític, amb la que podrem debatre sobre temes socioambientals d’actualitat i la cultura contempor{nia. La pel·lícula la poden veure prèviament o al centre on podem venir a presentar-la.


Desenvolupar una mirada crítica a la cultura de consum actual Prendre consciència de l’existència de conflictes globals Proporcionar recursos per una mirada crítica envers el cinema comercial Reflexionar sobre la import{ncia de l’acció individual per a les millores ambientals i

socials

MATÈRIES: Tecnologia; Ciències naturals; Ciències socials, geografia i historia; Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania; Educació ètico-cívica; Tutoria NIVELL EDUCATIU: Segon cicle d’ESO i Batxillerat (adaptada a cada nivell). DURADA: Una o Dues hores.


21

LES 4 R DE L’ECOLOGIA EMOCIONAL

Taller dinamitzat on l’alumnat experimenta l’ecologia emocional, que parteix de l’educació emocional relacionant-la amb conceptes de sostenibilitat ambiental i ecologia. Es parla de contaminants, tòxics, energia o reciclatge i en fem el paral·lelisme amb les emocions i les relacions. A partir de les 4R de la sostenibilitat proposem quatre dinàmiques per Reduir, Reutilitzar, Reciclar i Reparar allò emocional, com a exemples per a ser emocionalment ecològics. D’aquesta manera es proporcionen recursos per enfrontar-se a les diferents problem{tiques ja siguin personals, col·lectives o de l’entorn i el medi que ens envolta.


Potenciar la creativitat a l’hora de gestionar situacions emocionals Donar eines per a reconèixer emocions i identificar les situacions, persones i

pensaments que les provoquen, així com les seves conseqüències Sensibilitzar sobre la importància del treball en equip Millorar la capacitat de comunicació, diàleg, negociació i resolució de conflictes a

través de la participació activa i el debat Potenciar la reflexió sobre la responsabilitat i l’elecció individual de cadascú en la

relació amb els altres i amb el medi ambient

MATÈRIES: Educació pel desenvolupament personal i ciutadania; Tutoria; Educació ètico-cívica; Ciències Naturals. NIVELL EDUCATIU: ESO (adaptada a cada nivell). DURADA: Dues hores


22

EXTRACCIÓ DE RECURSOS MARINS: La pesca i els seus conflictes socioambientals

Taller dinamitzat per conèixer els diversos tipus de pesca i les conseqüències ambientals de cadascun. A través de fragments audiovisuals i din{miques participatives s’introduiran les diverses arts de pesca i els problemes que comporten en el medi marí. Es finalitzarà el taller amb un debat sobre el consum responsable i sostenible dels recursos del mar.


Donar a conèixer les diverses arts de pesca utilitzades actualment Proporcionar recursos per obtenir una mirada crítica sobre la pesca i poder

reconèixer els conflictes socioambientals que hi ha darrere Donar a conèixer alternatives de consum més responsables i sostenibles Treballar les habilitats de diàleg, debat i raonament col·lectiu

MATÈRIES: Ciències de la naturalesa; Ciències socials, geografia i història; Educació per al desenvolupament personal i ciutadania; Biologia i geologia; Tutoria. NIVELL EDUCATIU: ESO (adaptada a cada nivell). DURADA: Una o dues hores, adaptable.


23

APS: DONEM RESPOSTES A LA POBRESA ALIMENTÀRIA!

Es tracta d’una experiència educativa d’aprenentatge servei. Dins del projecte aprendran conceptes i trencaran mites sobre la pobresa alimentària, coneixeran el cicle alimentari, els models de producció agrícoles (industrial i ecològic), coneixeran altres alternatives de consum i producció i parlaran sobre les necessitats alimentàries i nutricionals bàsiques. Finalment, l’alumnat decidir{ quines accions realitzar per tal de disminuir la pobresa alimentària local. El projecte engloba activitats a l’aula, dinamitzades per educadores ambientals, i activitats fora de l’aula com: visites a finques agroecològiques, hortes socials, supermercats convencionals, cooperatives de consum...


Donar eines per Identificar i conèixer la situació de pobresa del municipi Donar a conèixer i aprofundir en conceptes del cicle alimentari i els models

de producció i consum Apropar a l’alumnat iniciatives que proposen respostes alternatives per fer

front a la pobresa alimentària Incidir en l’entorn social proper i conèixer la xarxa d’actors que formen

part del problema i les possibles solucions Potenciar l’organització i el treball en grup per donar resposta a una

problemàtica social Fomentar l’esperit crític

MATÈRIES: Ciències de la naturalesa, Ciències socials, geografia i història, Tecnologia, Servei Comunitari, Educació per al desenvolupament personal i ciutadania. NIVELL EDUCATIU: ESO (adaptada a cada nivell). DURADA: 8 sessions d’1 hora, a part de la realització de l’acció final i les visites externes (adaptable als interessos de cada centre).


24

5. CONTACTE

Podeu visitar el nostre blog:

www.meleducacioambiental.wordpress.com I seguir-nos a:

www.facebook.com/mel.educacioambiental

Per saber-ne més, contacteu amb nosaltres!

[email protected] Telf: 636 292 861 i 617 998 252

Il·lustracions de Maria Monsonet

mel. educació ambiental...1 1. presentaciÓ entitat 2. perspectiva de treball 3. equip i recursos...

Documents