MEDI NATURAL

LA REPOBLACiÓ DE LA VALL

DE LA FONT BECA

A la vall de la font Beca, a Sant Just Desvern es va fer l'any passat

una actuació conjunta entre l'Ajuntament de l'esmentada vila i el

Patronat, encaminada a erradicar els horts iLlegals que l'ocupa­

ven. Després de la fase inicial d'enderrocament de barraques i de

configuració del relleu, el gener d'aquest any han començat els

treballs de repoblació forestal.

Les caracteristiques de la zona definides per l'existència de

nombrosos fruiters, vessants rostos, presència de feixes, etc.

han obligat a realitzar un projecte una mica atlpic que intenta

harmonitzar tots aquests factors amb la necessitat de modificar

un ús no desitjat del territori sense provocar canvis traumàtics en

el paisatge.

Nxò s'està fent gràcies a la plantació de pins pinyers i d'alzines'

i roures en densitats d'uns 500 peus/ha de manera que es van

omplint els buits que existeixen entre els fruiters, tot mirant de

respectar-ne el màxim nombre possible. EI paisatge que volem

obtenir en un term ini de dos o tres anys és l'equivalent al que es

pot observar en altres indrets de la Serra on s'han abandonat

conreus llenyosos i la pineda jove que despunta, conviu am bels

fruiters, formant un mosaic de vegetació divers i interessant. Es

tracta pertant de guanyar tem ps acceleranU'evolució natural d'a­

q~3sttipus de paisatges rurals.

D'altra banda s'aprofita l'actuaciò per dignificar la mateixa font de

la Beca i el seu accés des de Sant Just. Per això s'han plantat més

de 60 arbres de ribera (pollancres, àlbers) i lledoners de mida

gran que volen configurar un passeig frescal i ombri vol d'arribadaa la font.

Cal però tenir paciència ... Si us passegeu ara per la vall, pot ser

que no hi gaudiu gaire: es veuen més els forats que els arbres,

els quals malgrat ser tots de mides excepcionalment grans per

tractar-se d'una repoblació forestal, encara es veuen petits un

cop posats a lloc. Només amb el pas d'un any les coses canviaran

força i confiem que el verd dels pins tot l'any i els colors torrats

dels roures i els pollancres aviat prendran importància i milloraran

(aspecte d'aquest tros de Collserola,

Subscríviu-vos al butlletí del Parc de Collserola

És gratuïtEn/Na _

amb domicili ~ _

població districte postal __ ,

Altres dades que cal completar:Edat_Estudis _

Professló _

Coneixeu el Parc de Collserola

gensO pocO prouO molt O

Retalleu aquesta butneta (o feu-ne fotocòpia) i trameteu-la a: Patronat

Metropolità Parc de Collserola. ~. 95033 • 08004 Barcelona

Els articles signats expressen únicament ropinió dels seus autors.

Imprimeix: Wlnlhard Gràfics - Cra. de Vic, 39·08180 Molà

Olp. Ieg.: 8-18344-88 • Ed~a: Patronat Metropol~à Parc de Collserola,

carrer 62, núm. 420, sector A, Zona Franca, edifici A, 2n. - 08004Barcelona - Tei. 336 61 61 ext. 2222.

1'6l". PATRONAT METROPOLITÀ~ PARC DE COllSEROLA

DIVULGACIÓ I EDUCACiÓ

Si voleu gaudir dels matins primaverals,

si voleu fer una passejada interessant,

si voleu perfeccionar les vostres tècniques d'observació naturalista,

si voleu aprofundir en el coneixement del patrimoni natural...

Aquest és un programa pensat per a vosaltres:

MATINS NATURALíSTICS A COLLSEROLA21 d'abril. Els ocells de Collserola

28 d'abril. Dibuix naturalístic

5 de maig. La fauna que no es deixa veure

(rastres i petjades)

12 de maig. Itinerari naturalistic pel sectornord-oriental de Collserola

19 de maig, Aprendre a escoltar

26 de maig. Les plantes de Collserola

2 de juny. Els insecles de Collserola

9 de juny, Fotografia naturalística

16 de juny. Entendre el bosc

Cada tema serà dirigit per un especialista. Les activ~ats

començaran a les 11 del matí, excepte les del 21-4 i 19-5 que

ho faran a les 9'30; la durada prevista osciLla entre dues hores

i m~ja i tres. Porteu el material necessari segons el tema i

presenteu-vos a Can Coll amb la màxima puntualitat.

COLLSEROLA· TOUR

En el butlletí anterior informàvem de l'obertura del Centre de Mas

Pins i de l'inici de noves activitats lligades a l'equipament.

Collserola-tour ès una d'aquestes activitats que es dirigeix a qualse­

vol grup organitzat i que consisteix en un recorregut en autocar

durant un dia, amb un guia-acom panyant que es fa càrrec de les ex­

plicacions especifiques i de la informació general sobre el Parc.

1,,//,,"/Aque§18 nO'va secc~ fixa dQrllutlleli, pj¡lalicara da~ mensualsde m~teorologia (~mperature~recipltacions) recollides i faci­

litades per l'Observatori Fabra (432 m.) que, com és sabut, està

situat al peu del Tibidabo i, doncs, al bell mig de la Serra de

Collserola. Ens cal només agrair a la direcció i al personal del'observatori la seva coLlaboració.

Perlode TMA TM T Tm Tma P PA

Gener 1990 16.4 11.7 8.9 6.1 0.6 8.9 8.9

Gener 1914·1989 20.9 9.9 7.1 4.3 -7.2 35.2 35.2

Febrer 1990 21.2 15.9 12.5 9.0 6.0 4,8 13.7

Febrer 1914·1989 21.0 11.2 7.9 4.7 -10.0 38.4 73.6

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima m~jana

T Temperatura m~jana Tm Temperatura mlnima m~jana

Tma Temperatura mlnima absoluta P Precipitaci6total mes (11m2)

PA Precip~aci6 acumulada des de rl de gener

L'itinerari combina els desplaçaments en vehicle, les passejades a

peu i les visions panoràmiques per oferir diferents punts de vista

sobre la mateixa realitat. D'aquesta manera es facilita un primer

contacte amb el medi que pot proporcionar una visió general deCollserola.

EI primer itinerari que s'ha posat en funcionament intenta donar una

visió panoràmica del Parc i per això s'hi ha incorporat l'accés a

diversos miradors. EI punt de partença pot ser Mas Pins, Barcelona,

o altres poblacions de l'àrea metropolitana.

La primera parada es realitza al mirador de l'Arrabassada, des d'on

gaudim d'una excel.lent vista sobre la ciutat i els vessants barcelo­

nins, La segona parada en els miradors de la Font Groga ofereix una

bona panoràmica sobre el Vallès, i pennet adonar-nos de la forta

asimetria entre els dos vessants. EI recorregut continua a peu

(durant uns 20 minuts) per un cami entremig d'alzines i roures, fins

a la Font d'en Ribes i la Font de l'Arrabassada, lloc que s'aprofita per

esmorzar. Es toma a l'autocar per anar fins a Vallvidrera i seguir a

peu pels itineraris de la Budellera. EI paratge és un bon exemple dels

indrets d'interès que s'han condicionat recentment al Parc. La cami­

nada, d'uns 30 minuts aproximadament, acaba prop de la Vil.la

Joana on hi ha el Museu Verdaguer i el nou Centre d'Informació del

Parc. L'autocar recull el grup i es desplaça fins a Santa Creu

d'Olorda, aproximadament en el centre del sector oest del Parc.

Durant el camí s'observa fàcilment el canvi de vessant i la panorà­

mica sobre el Baix Llobregat. A mig dia s'arriba a Santa Greu

d'Olorda, una de les àrees de lleure condicionades al Parc i un dels

punts més freqüentats de la Serra durant segles. L'església, la

pedrera, l'esplanada, els racons d'estada o els camins de passeja­

da, configuren un gran ventall de possibilitats d'esba~o. La parada

s'aprofita per dinar i després es puja fins al Turó d'en Serra, uns 15

minuts a peu, per observar la panoràmica sobre el Baix Llobregat.

S'estan preparant altres recorreguts similars per a completar la visió

global de la Serra. Per a qualsevol informació us podeu adreçar a

Mas Pins, tel. 205 49 66, de dilluns a divendres de 9 a 17 h.

CAMPANYA DE CAIXES·NIU 1990Continua la campanya de coLlocació i seguiment de caixes-niu i

menjadores al Parc de Collserola. EI nombre total que hi quedaran

col.locades aquesta primavera se situarà al voltant de les 600. Con­

tinuem comptant amb la coLlaboració de tots els grups, escoles,

entitats i particulars que van participar en la campanya de l'any 1989

i, a més, amb la d'altres grups que s'incorporen a la d'aquest any. Els

nous voluntaris són: Voluntaris Forestals de la Font Groga; AV AFES

(Associació Veterinària per a l'Atenció de la Fauna Exòtica i,Salvat­

ge); Societat de Caçadors 'La ardilla' de Cerdanyola; Grup de natura

de les Planes (que des de fa temps treballen sobre aquest tema);

Escola Font dels eucaliptus de Torre Baró; Escola Sagrat Cor de

Barcelona, i particulars diversos.

MARÇ 1990«--Ioer:wCI)--I--IoÜ

7

Butlletí del Parc deCollserola

...,..:'"'

1990:CONTINUïTAT ...I UNA NOVETAT

IMPORTANT

EI programa de gesti6 i

actuaci6 del Patronat per

a l'any 1990 manté els

criteris de

desenvolupament del

Parc en tots els àmbits,

si bé la quantitat global

que la Mancomunitat de

Municipis de l'Àrea

Metropolitana de

Barcelona ha destinat al

Parc de Collserola

s'incrementa de manera

substancial. En efecte, el

pressupost, aprovat ambacord de totes les forces

polítiques representades

a l'Àrea Metropolitana,

ateny la quantitat de 880milions de pessetes,

gairebé un 50% més que

l'any anterior.

Hi ha previst, tanmateix,

un esdeveniment

d'especial importància: la

inauguració del Centre

d'Informaci6 del Parc

situat a prop de la Vil.la

Joana, que serà també laseu del Patronat i el lloc

on s'ubicaran els serveis

tècnics, Aquesta

instal.laci6, en el cor

mateix del Parc, facilitarà

una major eficàcia en les

tasques de gestió i,

sobretot, tindrà un efecte

multiplicador pel que fa a

les possibilitats dels ciu­

tadans de conèixer i

gaudir Collserola.

EDITORIAL OBRA FETA TRIBUNA

NOVES PUBLICACIONS ELS ITINERARIS DE LA BUDELLERA LA CARRETERA DEL CEMENTIRI

••_T •• 'J'OCll'Qft).,..,.,;""ot;:u.OI-...·

~_w._...,It.C_'

José Luls Romero

Francesc Jutglar

Des de fa molt de temps, més de 12anys, visitem assíduament laserra de Collserola, realitzant diverses activitats relacionadesamb

l'estudi i protecció de la fauna, esptcialment dels ocells, en elssectors de Can Masdeu, Can Rius i Can Lloses,entre d'altres.

Fa aproximadamentun mes que som testimonisambgran sorpresai preocupació de la construcció de la nova carretera d'accés alcementiride Cerdanyola.Les obres d'aquestacarreterahanafectatdirectamentdiversosarbresde gran talla, seguramentmésvells quetots nosaltres; i, el que ens sembla pi~or, s'ha alterat irreversible·ment la tranquil.litat d'un racó que, malgrat la proximitata la ciutat ial seu paisatge aparentment degradat, mostravauns valors remar­cables quant als ocells. (Hem observat 112 espéciesd'ocells a lazona esmentada).

Hem dedicat molts esforços a la investigacióde la naturalesa aCollserola, recorrent totes les seves valls per la densa xarxa de

caminsquetravessenla massaboscosa.Hanestatmésde 325dies,2.275 horesd'observació de la fauna i flora, i hem identificatun total

de 140 espèciesd'ocells, la gran majoriad'elles protegidesper la lleii moltes en perill d'extinció, tant a nivell nacionalcom internacional.

AI llarg d'aquest temps hem assistit i participaten les campanyessobre col.locacióde caixes-niu, seguimentdemenjadores,migracióde rapinyaires, i fins i tot, hem suportat agressions i discussionsindesitjables per part de caçadors, caminants o simples curiosos.Vàrem ajudar també a extingir l'incendi que es va produir l'estiupassat pelsvoltants de Can Ferrer.A canvi de tots aquestsesforçoshem trobat les nostres satisfaccions més grans en la contemplacióde la natura, conformant-nos senzillament amb l'observació delsocells.

En aquests indrets vàrem començar a estimar la naturalesa,apre­nent a identificar els animals, apreciant-los d'apropoDe la mateixamanera, per a multitud de persones relacionades amb el medi

. ambientels hanservitd'escola ide puntde partidapera la realització

de treballs rellevants, gràcies a la proximitat i fàcil accésdes de la

gran ciutat. Davantd'aquesta font de riquesai vida hauríemde tenirsempreen compteque les alteracionsdels ecosistemessónles queprovoquenels desastres ecològics dins de les comunitatsanimals ivegetals, l'extinció de les més vulnerablesi l'incrementde les opor­tunistes.

Es diu que la construcció de la nova carreteraes va iniciar arran dela visita d'un Sr. polític al cementiri de Cerdanyola el passat 1 denovembre,dia de Tots Sants. EIcami de Can Masdeu,força erosio­

nat, va ser utilitzat per molts vehicles i això va provocarretencions.

Darreramentestàvem força il.lusionatsamb la politica de protecció:camins tancats al trànsit rodat, patrulles mòbils de vigilància icontrols d'incendis. Però encara queden algunes qüestions pen­

dents que volem remarcar: abocadors incontrolats de runa i dedeixalles dels visitants, circulació de motos de lot terreny pels

camins de passejada, mètodes il.legals de caça (escopetesd'airecomprimit, xarxes, llaços per esquirols prop de can Lloses, etc...)

Si es consideranecessari asfaltar algunaccés concretés en tot cas

imprescindibleaprofitar al màxim el traçatdels camins ja existentsen compte~d'obrir, com en aquest cas, una nova carretera en una

serra queja pateix una sobrefreqüentació important.

ques, de manera queel vianant rebi una in­

formació orientada a

conèixer una mica

millor l'espai quel'envolta.

- Condicionament

d'unes àrees d'esta­

cionament i conse­

güent exclusió devehicles a motor en

els itineraris.

La longitud total dels

camins arranjats ul­

trapassa els 4 km.amb un desnivell

màxim de 150 me­

tres. La sensació que

provoca una passeja­

da pels itineraris ésla d'estar gaudint

d'una muntanyaneta, ordenada, con­

fortable, controlada

imperceptiblement

per la mà de l'home,però sempre ambl'embolcall de la

natura i dels seus

valors singulars: els

grans exemplars d'al­zines i roures, el cant

dels ocells, la pre­sència invisible i

constant del senglar,l'abundància de fal­

gueres i molses, etc.I tan sols a deu

minuts de Ja ciutat.

lesa i af mateix

temps esdevenen el

suport dels elements

que fan confortablela passejada talscom bancs, baranes i

senyals.

- Neteja i potencia­

ció de la vegetació

existent. Aquest

territori posseeix una

considerable riquesa

vegetal. EI boscd'alzinar amb roures i

pins es trobaexcel.lentment repre­sentat, amb extraor­

dinaris exemplars

dignes d'ésser re­marcats.

Ha calgut retirar la

matèria vegetalmorta acumulada perla manca de cura i

per la caiguda debranques i arbres,

amb el greu perill de

foc que comportava.

En alguns casos

s'han fet neteges

selectives de vegeta­ció.

- Senyalització delsllocs i dels itineraris, icol.locació de cartells

explicatius tant del

sentit dels espaisnaturals com de les

singularitats especíli-

centrat al voltant de

fa font de la Budelle­

ra.EI projecte dels itine­raris de la Budellera

ha consistit a organit­

zar aquest espai,

aprofitant, d'una ban­da, la seva frondosi­

tat i salvatgia i lle­vant-li de l'altra el

que podia tenir de

desmanegat i caòtic.

Així s'ha pogut trans­formar en un agrada­

ble espai per a la

passejada i el des­cans. A tal fi s'han

dut a terme les

següents interven­cions:

- Millora dels ca­

mins, obertura denous trams i tanca­

ment d'altres per talde racionalitzar la

xarxa, feta sense

planificació al llarg de

molts anys, i forta­

ment deteriorada per

l'acció de l'aigua i lamanca de manteni­

ment.

En el projecte, elscamins es convertei­

xen en l'aparador, en

la cinta al llarg de la

qual es vandesple­

gant els diversos as­

pectes de la natura-

de les parts mésactives del Parc, el

que en podem dir

parcs dins del Parc.

EI parc de Vallvidrera

entra dins d'aquestadefinició d'una mane­

ra eminent: situat al

vessant nord de la

serra, al peu del seucim culminant, i a la

capçalera del cursfluvial més important,és un indret amb un

entorn natural ric i

esplendorós i que

compta també ambun ús tradicional molt

arrelat, especialment

Una de les línies

mestres que inspira

el Pla Especial delParc de Collserola és

la diversa qualificació

de les peces que el

componen, en con­sonància amb el seu

valor natural i amb el

seu ús tradicional o

previsible. Dins,

doncs, de les granszones del Parc, elPla defineix unes

àrees 'singulars on és

prevista una utilitza­

ció més intensa per

part dels ciutadans i

que requereixen, pertant, un tractament

específic: es tracta

FcIip:\,02~ÒM"~uIlI~1IhIO<f>i<IIC~~bll""1

RECEl.CA COLLSEROLA 1

EDAFOLOGIADE LA FONT GROGA

L'aparició de noves publicacionsés un fet important,ja que suposala culminació d'una feina,gairebé sempre llarga i entretinguda,laimateix tempsposa a l'abastdetothomde manerapalpableicorlcisa,els resultats d'aquesta feina. Finsara ha destacai l'edició de mate­

rials que contenien informacióbàsica del Parc: el mapa-guia, itine­raris, recursos didàctics, etc., i quehanestat ressenyatsenbutlletinsanteriors:'Avui parlarem de l'apariciód'unes obres amb continguts

més específics: la Col.lecció Recerca i les Normes Urbatnistiques.De la COL.LECCIÓ RECERCAn'hanestat publicatsrecentnientels

dos primers volums. La decisió de tirar endavant aquesta série calsituar-la en la mateixa concepció general de les tasques que li

pertoca dur a terme al Patronat. Iaixò per dues raons:d'una bandapel convenciment que aquest camp -el de la investigació- ésimportant en ell mateix pel que té de bagatge cultural per a qualse­vol pais; i d'altra banda pelconvencimentque a l'origende qualsevolactuació, particularment d'aquelles que afecten la gestió del medinatural, hihad'haver un treballseriósd'estudi i d'anàlisi,elsresultatsdel qual sónels que donen les pautesper a cada actuacióconcreta

i els que, a posteriori, els poden donar el certificat de garantia o, siés el cas, els criteris de correcció.Hi ha la voluntat que aquests treballs no siguin duts a terme

únicament per persones vinculades als òrgans gestors del Parc,sinó d'implicar·hi altres entitatso diversos investigadorsde recone­guda solvència,cosa que elsdónaunamajor garantiaiunavisiómésàmplia. Actualment estàen fase molt avançada un estudidedicatala fauna que és previst publicardins d'aquest mateix any.La presentacióde la col.lecció té unescaracterístiquesde discreciói sobrietat d'acord amb el fet que el seu interès se centraexclusiva­ment en l'aportació cientifica que fan i tenint present també elnombre limitat de destinataris d'obres d'aquesta mena. Els llibrestenen un formatde 14 x 20,5 cm. i es venen cada un al preu de 500

ptes.

1. Edafologia de la Font Groga. R. Cruañiis et al. 64 p?g.

A partirdel recullde labibliografiaexistent,de ladeSCripci6d~alladade perfils id'altres observacionsdecamp, s'obtè informaciómínucio­sa sobre els tipus de sól de la Reservade la Font Groga, de la seva

gènesi i evolució i del seu interès..

2. L'estructura del bosc de la Font Groga. J. Canadell iR. trizar.

62 pàg.La caracterització de l'estratarbori i arbustiudel boscde la Reserva

de la Font Groga, mitjançant un seguit de paràmetres senzills(diàmetre del tronc i alçada dels individus, de~sitat,àrea basal,bio­massa), permetconèixer les pautesgeneralsd'estructuració,madu­resa i distribució en l'espai de la massa forestal i fer algunesreflexions sobre la seva dinàmica.

Les NORMESURBANíSTIQUES són una separatadel PlaEspeciald'Ordenació i de Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola,

instrument legalpelquales regeixel Parc. Éssent com és, doncs, la

part normativa del Pla, la que aefectes pràctics incideix dirècta-menten elsòrgans gestorsi enelsciutadans, la seva publicació tin­drà indubtablement una notable

utilitat. Contenen,a més,diverSOsannexos amb altres informacionsd'interès.

EI format i el preu de-venda sónidèntics que els de la Col.leccióRecerca.