manual xerojardineria

7/17/2019 Manual Xerojardineria

http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 1/116

Manual de xerojardineriaGuia pràctica per al’ús eficient de l’aigua al jardía les Illes Balears



DireccióAlfredoBarónPériz.(DireccióGeneraldeRecursosHídrics

delGoverndelesIllesBalears)

Coordinació

NívolaUyáMartín(LmentalSostenibilitatiFuturS.Coop.)

Autores

M.MontserratBarcelóRoig(XeroartS.Coop.)

NívolaUyáMartín

Col·laboracióespecialeneltextEvoluciódelajardineriaalesIllesBalears

JúliaRomanQuetgles

Il·lustracions

AndreaMartino(XeroartS.Coop.)

NívolaUyáMartín

Fotografies

M.MontserratBarcelóRoig

NívolaUyáMartín

Disseny,maquetacióimultimèdia

LmentalSostenibilitatiFuturS.Coop

Serveid’assessoramentlingüístic

Paraula.CentredeServeisLingüístics

Agraïments

Joan Mayol i Eva Moragues del Servei de Protecció

d’EspèciesdelGovernBalear.

AjuntamentdeFerreries,AjuntamentdeMaó,Ajuntament

deFormentera,ConsellInsulardeMallorca,ConsellInsular

d’Eivissa, Emaya, Antonio García-Delgado, Tomeu Vidal

BonetiMisaMicic

Edició

DireccióGeneraldeRecursosHídrics

GoverndelesIllesBalears

Dipòsitlegal

PM-956-2011

Imprèsaamadip.esment

enpaperreciclat



Manual de xerojardineria

per a les Illes BalearsGuia pràctica per a l’ús eficient de l’aigua al jardí



Manual de xerojardineriaGuia pràctica per a l’ús eficientde l’aigua al jardí a les IllesBalears

Índexcapítol 1 Per què un manual de xerojardineria?1.1Introducció1.2Xerojardineriaisostenibilitat1.3 ElregdejardinsielPlaHidrològicBalear

capítol 2 Introducció a la xerojardioneria2.1EvoluciódelajardineriaalesIllesBalears2.2Laxerojardineria,unapeçadinslaconfiguraciódelpaisatge2.3Filosofiaivalorsinherentsalaxerojardineria2.4Elsfonamentsdelaxerojardineria

capítol 3 Els set principis de la xerojardineria3.1 Principi1:Planificacióidisseny3.2 Principi2:Anàlisiimilloradelespropietatsdesòl3.3 Principi3:Selecciód’espèciesvegetalsapropiades3.4 Principi4:Optimitzaciódelesàreesdegespa3.5 Principi5:Planificaciódezonesisistemesdereg3.6 Principi6:Úsdecobertes3.7 Principi7:Manteniment

capítol 4 Aplicació pràctica4.1 Creaciód’unxerojardídesdel’inici4.2 Mesurescorrectivesperajardinspreestablerts4.3 Unapassamés:elxerojardídepluja

capítol 5 Passejar i aprendre amb els xerojardins5.1 Valorseducatiusdelxerojardí.5.2 OnpodeutrobarunxerojardíalesIllesBalears?

Bibliografia

+ CD



capítol

1 Per què unmanual de xerojardineria?



pàgina 8capítol 1 Per què un Manual de xerojardineria?

1.1 Introducció

AquestmanualdexerojardinerianeixenelcontextdelnouPlaHidrològicdelesIllesBalears, promogut i elaborat per la Direcció General de Recursos Hídrics arran delProgramadeConservacióiEstalvid’Aigua,quepreténdonareinesalssectorsperafavorirl’úseficientd’aquestrecurs.

Aquestmanualpràctics’adreçaadiferentsgrups:tècnicsdemediambient,tècnicsdeparcsijardins,entitatslocals,professionalsvinculatsalsectordelajardineriaidelpaisatgisme,enginyers,arquitectes,llicenciatssuperiors,tècnicsrelacionatsambelsectorforestaliornamental,professionalsdel sectorde laproducció i lacomercialitzaciódeplantes i

llavors,ifinsitotalsaficionatsalajardineria.Lalecturadelaguianosubstitueixelsserveisprofessionals,peròpotajudaraaugmentarelconeixementprofessionalimillorarlapresadedecisionsdelsresponsablesrespectealaxerojardineria.Espreténindicarpautespercrear,reconvertirimanejardemanerasostenibleelsjardinsileszonesverdes;proporcionarmetodologia, i introduir els set principisde laxerojardineria, tècnicaquepermetcrearjardinsatractiusibellsqueestalvientemps,doblersienergia,iqueevitenlacontaminacióielmalbaratamentdel’aigua.

Laguiaestàestructuradaencinccapítols:enelprimers’explicala relaciódelmanualambelPlaHidrològic;elsegonésunaintroduccióalaxerojardineriaque,abandadepresentarelssetprincipis,faquatrepinzelladessobrel’evoluciód’aquestatècnicaales

nostresilles,sobrelaimportànciaquetéenlaconfiguraciódelnostrepaisatge,isobreelsvalorsques’hiassocien.Eltercercapítoléselbloccentraldelmanual,jaques’hianalitzenambmésprofunditatcadascundelssetprincipis:planificacióidisseny,anàlisidelsòl,selecciód’espèciesvegetalsapropiades,àreesdegespa,planificaciódeleshidrozonesi sistemes de reg, utilització de cobertes vegetals i manteniment. El quart capítol esdedicaal’aplicaciópràcticadelatècnicaiproporcionadiferentsmodelsdedissenysdexerojardins,tantpercrear-nedenouscomperreconvertirelsjardinsestablerts.Aquestcapítolfaunapassamésiintrodueixelxerojardídepluja,ambdiferentspossibilitatsperconfigurareljardíperaprofitarl’aiguadeplujail’escorrimentsuperficial.Elcapítolcinquèabordaladimensiódidàcticaquepotcomplirelxerojardí,aixícomreferènciesaalguns

xerojardinsdelesillesBalears.

ElmanualinclouunCDambuncatàlegdeles70principalsespèciesvegetalsadaptadesalesnostresillesiambrequerimentsderegmodests,itambélaversiódigitaldelmanualperafavorir-neladifusió.

Aquesta guia pretén posar una primera llavor per fomentarla xerojardineria a les nostres illes i aprofundir-ne els conceptestècnics, amb la finalitat última de capacitar-nos per a una planificació

i gestió eficient del jardí amb un ús eficient d’aigua i amb bonespràctiques ambientals.

”“




1.2 Xerojardineria i sostenibilitat

L’augment de la conscienciaciómediambientaldelasocietatenconjuntens imposa reconsiderar els criteristradicionals de la jardineria a favordel desenvolupament sostenible i la

integració paisatgística mitjançant l’úsd’espècies autòctones i l’aplicació debones pràctiques. La xerojardineriaofereix resposta a aquesta sensibilitatambiental, ja que emula el que fa lanatura; no vol tan sols transformar els jardinsconvencionalsperquèsiguinméseficientsrespecteal’úsdel’aigua,sinóqueadvocatambéperl’úsacuratdetotselsrecursosengeneral.Laxerojardineriavamésenllàdelsjardinsdepedra,iavuiendiademostraquepossibilitacrearun

espaifrondóstotalmentsostenible.

«Laxerojardinerianoésunacièncianova,és només aprendre de la natura que ensenvolta i traslladar-laa les nostres ciutats.»

EmilioDoradoOsorio

Unxerojardícorrectamentdissenyat,benmantingut,ambunúseficientdel’aigua,aportaavantatges ambientals i socials rellevants que sovint també tenen sentit econòmic iempresarial:

Avantatgeseconòmics

Reducciódelscostosderegd’aiguaienergia.Estalvidecostosmitjançantunúsméseficientdematerialsiequips.1

Reducciódelamàd’obrapelquefaatempsicost.Milloradelapercepciópúblicadel’entitatoempresagestora.

Avantatgesambientals

Conservaciódel’aigua.Estalvid’energiaireducciódel’úsdecombustibles.Reducciód’emissions.Reducciódesubstànciesquímiquespotencialmentperjudicials:dissolvents,combustibles,fertilitzantsipesticides.Controldel’erosió.Incrementdelaresiliènciadelpaisatge.Mantenimentd’unaaltadiversitatbiològica(incrementdel’hàbitatperaabellesnatives,papallonesialtrafaunadelazona).Minimitzacióderesidus.

Avantatgessocials

Nombrososbeneficisemocionals:bellesa,pauirelaxació.Paisatgeestèticamentagradable.Estalvidetemps.Valoreducatiuperlapromociódepràctiquesproambientals.Bressoldevalorsinspiradors.

1.Elcostdemantenimentd’unxerojardíésdeuvegadesmenorqueeldeljardíconvencional:0,30euroselmetre

quadratrespectea3euroselmetrequadratal’anyrespectivament(JesúsdeVicente).



1.3 El reg de jardins i el PHIB

En els darrers anys,el consum d’aiguaaescala global ha augmentat, problemaqueencaras’agreujamésamblaconstantcontaminació i degradació de la sevaqualitat. S’insisteix actualment, per tant,en un consum responsable per a undesenvolupamentsostenibleisolidari.

Segons les dades del Pla Hidrològic de

les Illes Balears (PHIB), del total d’aiguaconsumida el 47,5% es fa servir pera abastiment (dins el qual s’inclou la jardineria),el41%esfaservirenl’agricultura,el 9% es consumeix en l’agrojardineria(nuclispoblacionalsnoconnectatsaxarxesmunicipalsihortes),el2%enelsectordelgolfiel0,5%restantenlaindústria.

L’augment de jardins públics i privatsi l’ampliació de zones verdes urbanes

impliquenuncreixement sistemàtic de lademandad’aigua. Isi tenimencompteelcaràctermediterrani del territori illenc, onla pluviometria està sotmesa a sequeresperiòdiques i, fins i tot, a un intervald’absència de pluges estivals de 3 o 4mesos,l’úsracionaldel’aiguahadeseruntemaprioritari.

Segons dades estatals, a la jardineria

urbanalicorresponnomésl’1,5%del’aiguademandada,xifraquesuposaunaquantitatmolt petita si la comparam amb el totald’aiguaconsumida;peròalesillesBalears,

malgratquenohihadadesdesagregades,el percentatge deu sermés elevat per lapresència d’habitatges unifamiliars amb jardíprivat.

Però,tantsilademandaésgrancomsiéspetita,aquest sector estàobligat,dins lessevespossibilitatsidelamateixamaneraque tots els altres, a optimitzar al màxim

els recursos hídrics disponibles emprantsistemesde regmés eficients, disminuintles pèrdues per evaporació i utilitzantplantesqueconsumeixinpocaaigua.

Dinsaquesta tendència,adquireixen granrellevàncialestècniquesdelaxerojardineria,basadesencertsprincipislògicsiraonablesquepersegueixendisminuiriracionalitzarelconsumd’aigua.Unjardíbendissenyatbasatenlestècniquesilesrecomanacions

delaxerojardineriaésunjardíonhihaunequilibri entre les zones amb vegetació ileszonessensevegetació,enelquals’hanaplicat les últimes tècniques dirigides al’estalvid’aiguaiquepresentatantabellesacomqualsevolaltrejardítradicional.

L’arxipèlag compleix tots els requisitsper potenciar laxerojardineria, i éscap aaquestatècnicaonesdirigeixenbonapart

delesinvestigacionsd’estalvid’aigua.




Què diu el PHIB en relació amb la xerojardineria?

Article123.Regdeparcs,jardinsizonesverdesurbans

1.Peralregdeparcs,jardinsizonesverdesurbanes,entenentcom

a tals les zones verdes públiques o privades en urbanitzacions,

polígons industrials i nuclis urbans, serà prioritària la utilització

d’aigüespluvialsioaigüesregenerades.

2.Eneldisseny,laremodelacióil’execuciódeprojectesdenoves

zonesverdesurbanes,estindranencomptelesreglessegüents:

S’hand’utilitzarespèciesautòctonesoal·lòctonesnoinvasores•

adaptades a l’entorn i les condicions ambientals. Aquestes

espèciesvegetalshaurand’ocuparcomamínimun80%dela

superfíciedelazonavegetada.

Eslimitaràlasuperfíciedepraderia,esprioritzaràlautilitzacióde•

plantesentapissantsalseulloc,aixícomd’espèciesnoinvasores

debaixosrequerimentshídricsiadaptadesalaclimatologia.

Aquestamesuraésaplicableaparcsijardinspúblicsdenova

construcció,aixícomalssotmesosarenovació.En el disseny i la remodelació de parcs, jardins i zones•

verdesurbansladistribuciód’espèciesesfaràseguintcriteris

d’agrupaciósegonsrequerimentshídrics,concentrantelvolum

deregonsiguinecessari,semprequeeldissenyhopermeti.

Lesnoveszonesverdesurbanes,l’extensiódelesqualssigui•

superior a 100m², inclouran sistemes de reg que fomentin

l’estalviil’eficiènciaenl’úsdel’aiguaicomamínim:

a)Programadorsisensorsdeplujaod’humitat.

b)Aspersorsdecurtabastenleszonesdepraderia.

c)Regperdegoteigenzonesarbustivesiarbòries.3.Durantelsmesosdejunyasetembre,ambdósinclosos,noestarà

permèselregentreles10iles20hores,excepteenelscasos

queesreguiambaigüesregenerades.

4.Ensituacionsdeclaradesdesequeraoenperíodesd’escassetat

derecursoshídrics,elsmunicipishaurand’imposarrestriccions

deregenleszonesverdes,públiquesoprivades,excepteenels

casosqueesreguiambaigüesregenerades.

5.S’exceptuendelqueestableixenelsepígrafsanteriorselsparcsi

jardinshistòrics,elsdeclaratsbénsd’interèscultural,aixícom

elsdedicatsaladocènciaoalarecercacientíficaitècnica,quanla

pràcticad’aquestesmesuresencomprometilescondicionsde

protecció.

Nomencionadirectamentlaxerojardineria,peròrecullbonapartdelsseusprincipis.

Reaprofitamentd’unrecursambelfomentdelregambaigüesregeneradesilaintroducciódeljardídepluja.

Principi3.Espèciesautòctonesi/oadaptadesal’entorn.

Principi4.Limitaciódelesàreesambgespa.

Principi5.Planificaciódeleshidrozones.

Principi5.Sistemesderegeficients.

Preservaelpatrimoninaturalicultural.




capítol

2 Introducció a la xerojardineria



Al llarg de les diferents etapeshistòriques, els jardins han definit unapart important del territori i del paisatgecultural canviant de les Illes.

“ ”

2.1 Evolució de la jardineria a les

Illes Balears

pàgina 14capítol 2 Introducció a la xerojardineria?

Tal vegada varen ser els romans elsintroductors de l’art de la jardineria a lesBalears, tot i que només en coneixemalgunes representacions del paisatgeidealitzat.A laciutat romanadePol·lèntiaalguns mosaics recreen jardins ambanimals i ornaments vegetals encombinacionsgeomètriques.TambéalesbasíliquespaleocristianesdelsseglesViVI

esrecrearenescenesdelparadísbíblic.Elsmosaics de labasíliquesmallorquinesdeSonFadrinet ideSonPeretó, ielsde lesmenorquinesdes FornàsdeTorelló i l’Illadel Rei, representen l’Edèn com un oasi,ellloconéspossibleelmiracledelavidaeneldesert,poblatdepalmeresdatileresihabitatperaus,paons,camellsilleons.A partir de la conquesta islàmica (902),es va construir el sistema hidràulic urbàde Madina Mayurqa , que va permetre

l’abastimentdelsnousedificisilacreaciód’unagranhortaalvoltantdelaciutat.Els jardinsmésimportantserenal’Almudaina.D’aquest període han subsistit dos gransaljubs que disposaven de brolladors, elsquals s’integraren al «prat del castell» apartirdelaconquestacatalanadeMallorca(1229).AMenorca,eljardímésconegutvaserl’ortdelra’is ,alpalaudeSa’idibnHakam,quevaserllocdereuniódelsmillorspoetes

delesillesorientalsd’al-Àndalus.L’edatmodernavaserelgranperíodedel’artdelsjardins.EnelsegleXVIl’hortdelaLlotja

esvareconvertirenunjardídetarongers,envoltat per una pèrgola, ornamentatamb escultures femenines i dominat pelbrolladordeMercuri.Peròvaserentreelssegles XVII i XIX quan es varen construirelsjardinsmésimportantsdeMallorca.Elscasalsdepossessióielseuentornimmediat

varen ser objecte d’importants reformesque tendiren a convertir les tradicionalspossessions en vil·les dedicades a l’ocii al gaudi de la natura, a imitació de lesmodes europees contemporànies. A lespossessions d’Alfàbia, La Granja, Raixa,Son Berga, Son Moragues, Son Vich deSuperna i Son Angelats, els nous jardinses poblaren de pèrgoles, miradors,passatgesarbrats,fonts,brolladors,grutes

i escultures. En aquests jardins es vaconcedir una importància creixent a lesflors, per a les quals es varen dissenyarpasteresambperfilscapriciosos.Elsarbresdeportmonumental,sobretotelsplataners,conformaren els passejosd’entradaa lespossessions; mentre que els xiprers i elsfassersmarcavenlesfitesemblemàtiquesdelsjardins.Lesespèciesexòtiquesvarenenriquir des de sempre les col·leccionsbotàniques. La passió per l’extravagància

–constantenl’artdelsjardins–vaportaralaintroducciódel’arttopiària.ElpetitjardídeSonMoragueshaconservatl’esperitdel jardíclàssicdissenyatsegonsl’art topiària.Durant el segle XVIII, es potenciaren els jocshidràulics.AAlfàbia,s’incorporarenelscelebratsjocshidràulicsdelpasseigdelapèrgola,mentrequeaLaGranjas’habilitàel jardí rocós, dissenyat amb bardisses iamenitzatpelbrolladorcentraliperlagruta

semprehumida,aprofitantelcupd’unanticmolí.

LesillesBalearshanestattradicionalmentterradejardins.



pàgina 15capítol 2 Introducció a la xerojardineria?

Més endavant, s’inicià la construcció del jardí d’Apol·lo de Raixa, tot dominat per

la gran escala solcada de canaletes ibrolladors.El romanticisme del segle XIX vaportar al descobriment del paisatge. Elsorgiment d’una actitud més inclinada ala contemplació de la natura s’expressàambeldesinterèspelsrígidsformalismesbarrocs i el predomini de la concepciónaturalistadeljardí.EljardídeCanRubert,al barri d’El Terreno (Palma), n’és unexempleemblemàtic;labaixadaalamares va enjardinar amb pasteres altes, deperfilscapriciosos,resseguintelspendentsnaturals, i plantades amb pins, tamarells,pebrersbordsigarballons,totes espèciesresistents que no necessitaven cap tipusde reg addicional. Entre les pasteres,s’obrienllocsíntims,grutesitresmiradorsestratègicament ubicats per gaudir detoteslesperspectivesqueoferialabadiadePalma.L’arxiducLluísSalvadord’Habsburg-

Lorena, que va admirar aquest jardí, vaaconseguir fer del paisatge de Mallorcal’autèntic protagonista dels jardins. Lacaptivadora bellesa del paisatge de laserra de Tramuntana el va condicionarenlaformaciódeMiramar:elconjuntdepossessions situades entre ValldemossaiDeià,quevaadquiriramblaintenciódeformarunparcnatural.Alllargdelesmésde 1.500 hectàrees, l’Arxiduc va construir

miradors, capelles i ermites, va obrircaminsivaconstruirponts,ambl’objectiud’arribar als llocs més inaccessibles i degaudir de l’espectacle de la natura. ElmiradordemarbreblancdeSonMarroigresultaemblemàtic,perquèdefineixelgustde l’Arxiduc i permet gaudir d’una de lesvistesmésimpressionantsdesaForadada,l’elementnaturalquemésvaseduirl’Arxiducperlaseva«bellesasalvatge».Tipològicament, els jardins de Mallorcapresenten un repertori ampli i variat. Laincidènciadelsgransmodelsitalià,francès

ianglèssóndeterminants.Peròallòqueelsfaparticularsésl’equilibradarelacióentre

elsespaisproductiusielslúdics. Alabasedelarelacióentreespaieconòmiciespailúdichihaelfuncionamentdelsistemahidràulic,sempredisposatperserviralesnecessitatsde la producció. L’articulació d’aquestsistemaéslaquedetermina ladisposicióilatipologiadelsjardins.L’úspaisatgísticiornamentaldelselementsfuncionals,comels aljubs i safarejos, esdevé determinanten els jardins de les Illes. A Alfàbia, elsafareigcobertalcapdamuntdelpasseigdel’hortobreunaperspectivainesperadai atorga al llocun caràcter únic. A Raixa,l’antic aljub, projectat en el segle XVIII ireconvertitenelXIXensafareig,configurauna terrassa d’aigua suspesa entre lesmarjadesd’oliveresielboscdepinarsquehaesdevingut la intervenció paisatgísticamésinteressantdelsegleXIX.

Jardinsd’Alfàbia



2.2 La xerojardineria, una peça

clau dins la configuració del paisatge

Elmotanglèsxeriscapederivadelacombinaciódelmotgrecxerós ,quesignifica‘sec’,idel’anglès landscape ,quesignifica‘paisatge’,ésadir:‘paisatgedesequera’.Finsitotenalguneszoness’utilitzenelstermespaisatgesconservadorsd’aigua,paisatgestolerantsalasequeraopaisatgismeintel·ligent.ElconceptedexerojardineriaesvadesenvoluparalsEstatsUnitsel1981,al’estatdeColorado.

El1986,esvacrearelNationalXeriscapeCouncil,organitzaciónolucrativaquevaestablirlamarcacomercialXeriscapeTM.Aquestcorrent va néixer arran de períodes d’intenses sequeres i delscontrolsdeconsumdel’aiguaimposatsperl’Estat.

Dedefinicionsdepaisatge ,n’hihacentenars,inobastentoteslesparaulesdel diccionariper descriure’l.Una de lesmés intuïtivespodria ser dir que el paisatge és l’aspecte del territori. És lamanifestació espacial dels ecosistemes i la forma territorial delesactuacionshumanes,jaqueelnostrepaisatgeésdeguta la

intervencióhumanadurantmil·lennis.Els sistemesnaturals i elspaisatgesesconfigurenperinteraccionsdelclima,elsubstrat,lavegetació i altres organismes on la vegetació domina l’aspectevisualdelterritoriidónacolor,texturaidiversitatalessuperfícies.

Lainterrelacióentrelaxerojardineriailaconfiguraciódelpaisatgeactual a les nostres illes és indiscutible. Encara que el termexerojardineria ésmoltrecent,lautilitzaciód’espèciesvegetalsambbaixconsumhídricnoésunatècnicanova.Defet,lamajoriadels jardinshistòricsdelnostreentorntenenencomptecriterisassumitsper aquesta tècnica, ja que hi ha una gran quantitat i varietatd’arbresiarbustsipoquesprades,iutilitzen,engeneral,espèciespoc exigents pel que fa al reg. Així, es tracta de la integraciópaisatgísticamitjançantl’úsd’espèciesautòctonesiassociacionsvegetalspròpies que engloben tradició cultural, floraautòctona,diversitatdelpaisatgemediterraniirespecteal’entorn.

Elpaisatgeestrobaenl’origendelaparaulaanglesa

xeriscape

“

Per aquests motius, queda palesa la relació entre paisatge i xerojardineria en dos sentits : la xerojardineria beu del paisatgenatural conformat a les nostres illes, i la protecció del paisatge actual

necessita la xerojardineria com a estratègia de conservació.

”pàgina 16capítol 2 Per què un Manual de xerojardineria?



2.3 Filosofia i valors inherents a la

xerojardineria

Eljardíésunfenomenantiquíssimquehadespertatenmoltsdepensadorsifilòsofsd’ahirid’avui(Bacon,Kant,BurkeoGoethe,per esmentar-ne només uns quants)reflexionsentermesmoltdiversos,desdelsenfocaments de l’estètica i la filosofia del’art, fins a enfocaments més relacionatsamblapsicologiadelapercepció.Desgranaralgunsdelsvalorsquelapràcticadelaxerojardineriaportaimplícitapotserdegranutilitat,obéperquèsónnecessarisperdesenvolupar-lacorrectament,obéperquèpot impulsar canvis de percepció cap anousvalors.Perunabanda,elxerojardíésexponentdesostenibilitatambiental,perlaintegraciód’espèciesvegetalsautòctones,

la minimització i l’optimització de l’ús del’aigua,ieltancamentdelciclenatural,iésunabonamostrad’austeritat,desimplicitati d’autosuficiència, perquè és un tipusde jardineria gairebé autosuficient queoptimitzaelsrecursos.Lapràcticadelaxerojardineriapotseruna

bona eina per fomentar la creativitat i laimaginació,jaques’handetrobarsolucionssenzillesalhoraqueestètiquesenlesqualsespotjugaramblesformes,lestextures,elscolors,lesolorsilescomposicions.Aixímateix,lapràcticadelaxerojardineriaimplicaapreciarelprocésielsciclesinoobsessionar-se amb el resultat immediat.Un xerojardí necessita un temps deconsolidació, i per tant la paciènciaés una altra virtut que ens ensenya. Elxerojardí igualment és un espai idealper desenvolupar valors humans tanimportantscomlaconvivència,elrespecteilasolidaritat,capalsaltresicapalnostreentorn.

Pel que fa a l’estètica, també és unaoportunitat per apreciar el buit, que térelacióambeltaoisme,segonselqualelbuitéslapartútildelescoses;untassónoéselvidre,sinóelbuitdelseuinterior,valortanarrelatalsjardinszens,unaaltravariantdejardineria.


JardinsZen(Karesansui) .

Laparaulajaponesakaresansui significa‘senseaigua’;aquests

jardinsjaponesossónconegutscomunamentcoma jardinsde

grava .Aquestestildejardineriaintentareproduirlanaturaenla

sevaformamésabstracta.Peraconseguir-ho,s’utilitzenroques

igrava.Enalgunesocasions,s’hiincorporenmolsaialgunes

plantes,encaraquegeneralmentesfanservirmoltpoc.

D’aquestaformaiambaquestselements,s’intentarepresentar

lesmuntanyes,lesilles,elsoceansielsriusdelJapó.Aquest

tipusdejardíhaestatmoltinfluenciatpelbudismeisovintés

utilitzatpermeditar.Suposaunafilosofiadejardineriaque

esdesenvolupaprincipalmentdurantelperíodeMuromachi

(1336-1573).Unadelesprimerescosesquecridenl’atenció

alsullsoccidentalsenveureunjardízenéselbuitengransporcionsdeterreny,aixícomunasimplicitatelegant.Ambdós

elementsdestil·lenunagrancalmaiserenitat.

L’estil de qualsevol jardírespon a les idees culturals isocials de la seva època.

”“



2.4 Els fonaments de la

xerojardineriaElsprincipisbàsicsdelaxerojardineriavarenserestablertspelNationalXeriscapeCounciliesresumeixenensetpassosnecessarisperimplantaraquestatècnica:

1. Planificació i disseny del jardí. Unbondissenyprevi ens proporcionarà orientació al llargde totes les fases de creació del xerojardíi assegurarà que les diferents tècniques

d’estalvid’aiguaestiguinbencoordinadesiresultineficaces.Laplanificaciódeljardíhade tenir encompte les condicions pròpiesdel lloc: climàtiques i microclimàtiques,topogràfiques, edafològiques i vegetacióestablerta, sense oblidar el tipus d’ús i elsusuarisquefacinservireljardí.

2. Anàlisi del sòl.Lescaracterístiquesfísiques,químiquesitopogràfiquesdelsòlcondicionenlaselecciódelesespèciesvegetalsieltipus

dereg;peraixò,ésnecessariunconeixementdetallatdelescaracterístiquesdelterreny.

3. Selecció d’espècies autòctones o de baixosrequisits hídrics. L’elecció de les plantes ésfonamental, ja que és una de les opcionsmés clares per reduir el consum d’aiguaal xerojardí. També cal tenir en comptela selecció de grups d’espècies ambrequeriments similars perquè hauran

de compartir un espai amb les mateixescaracterístiquesdellum,aigua,sòl,etc.

4. Limitar les àrees de gespa.Lagespaéselmés gran consumidor d’aigua als jardinsmoderns.Pertant,limitar-nel’extensióésunaformasegura dereduir elconsumd’aigua.Algunes de les alternatives disponiblessón la reducció de la superfície dedicadaa la gespa a favor d’arbres i arbustos, lesexigències de reg dels quals són moltmenors,oempraraltres recobriments comlesplantesentapissants.

5. Planificació d’hidrozones i sistemes dereg eficient. Un dels principis bàsicsper a un reg eficient és diferenciar alxerojardízonesderegelevat,moderat

i baix; distribuir-hi les espècies, idissenyarelssistemesderegdeformaque l’aigua pugui ser subministradaindependentment a cada zona. Elssistemes de reg més emprats enxerojardineria són l’aspersió, el reglocalitzat(degoteigimicroaspersió)ielregmanual.

6. Ús d’encoixinaments o mulching . L’úsd’encoixinaments en jardineria ésuna

delestècniquesmésbeneficiosesperreduirlespèrduesd’aiguaperevaporació.A més, els encoixinaments evitenl’apariciódemalesherbes,protegeixencontra les gelades, contribueixen aevitar l’erosió i l’escorrentia superficial,facilitenl’ocultaciódelssistemesderegi, alhora, aconsegueixenunagradableefecteestètic.

7. Un manteniment adequat. Ésfonamentalpermantenirlafuncionalitat,labellesail’atractiudelxerojardí,itambéperquèesfaciunúseficientdel’aigua.




capítol

3 Els set principis de la xerojardineria



Possiblesfuncionsiusosdeljardí

Recreatius,ociiesbarjo•

Descansiintimitat•

Esportius•

Intel·lectuals•

Estètics/artístics• Didàctics•

Religiosos•

Turístics•

Comestibles•

Socialització•

Ecològics•

Objectedemoda•

Reflexd’ideesfilosòfiques•

Reflexdelapersonalitatdel•

propietari

Desenvolupamentdela•

sensibilitatidelssentits

3.1 Principi 1: Planificació i disseny

La xerojardineria ens proposa unenfocament renovador i dinàmic que téen compte el medi ambient d’una formaintegral a l’hora de crear jardins, senserenunciarmaiacapcomponentestèticniacaptipusdeplanta(mentreaquestasesituïallloccorrecteirebiunmantenimentadequat), sinó més aviat al contrari, laxerojardineria ens dóna la possibilitat de

desenvoluparlaimaginacióilacreativitatmitjançant uns principis clars i senzills,

fàcilsd’aplicar,iqueenspermetranreduirconsiderablement la despesa d’aigua, lamàd’obra,elscombustiblesielsproductesquímics,aixícomfomentarlabiodiversitattant animal com vegetal al nostre jardí idesenvoluparvalorshumans.Al’horadeplanificaridissenyarunxerojardí,seguiremelsmateixospassos que enun jardí convencional i incorporarem una

sèriedeconceptesnousbasatsenelssetprincipisdelaxerojardineria.

El primer pas és tenir les idees claresquantalesfuncionsielsusosdelxerojardí.Aquests poden ser molt variables icomplexos; per tant, un primer punt ésprioritzar-ne els objectius i les funcionsquetindrà.Es tractarà d’un jardí per descansari passejar?, per impartir-hi educació

ambiental?,peroferirestètica?Hauràdecombinardiferentsusos?

Funcions i usos del xerojardí

pàgina 20capítol 3 Els principis de la xerojardineria

“

Per a un bon dissenyi planificació, cal definirles funcions i els usos del

xerojardí.

”




L’anàlisi prèvia sobre les característiques de l’entorn ésla base per a un bon disseny del xerojardí

Unavegadaquetenimclareslesfuncions,hemdeferunguiósobrelescaracterístiquesdel’entorn,lesedificacions,elsusuarisilessevesexpectatives,il’espaiquehad’ocupar.Caldecidirquinhadeserelprocésdecreacióiferunalecturadetotselsaspectesqueinfluiraneneldesenvolupamentdelxerojardí.

L’orientació (posició i recorregut del sola l’estiu i a l’hivern), i les•

zonesd’insolacióid’ombres.

Elrègimdevents:direccionsdominants,intensitatievolució.•

Lestemperaturespredominants(màximesimínimes).•

Lapluviometriail’evapotranspiració.•

Altitud•

Corbesdenivell.•

Desnivells,valls,turons,pendents,escales,rampesimurs.•

Profunditatiperfil.•

Textura,estructuraicapacitatdedrenatge.•

pHifertilitat.•

Origeniqualitat(pou,pluvials,xarxa,aigüesregenerades…).•

Quantitat,quanplouiambquinafreqüència.•

Ladisponibilitat

d’aigua

Tipusd’edificacions,garatges,ubicaciódeportesifinestres.•

Dimensionsdelterrenyoparcel·la,accessosicamins.•

Possibleaprofitamentdelesaigüespluvials.•

Infraestructuresestablertesofutures

Zonesdevegetaciósilvestre,anàlisidel’entornimmediataljardí.•Lavegetacióestablerta

Vistes,panoràmiques,elementsantiestètics,rerefonshistòric.•

Pressupostdisponibleperaldisseny,lainstal·lacióielmanteniment.•

Zonaruralourbana.•Tipusdezona

Paisatge

Anàlisidelclimaidelsmicroclimesdel jardí

Latopografiadelterreny

Característiquesdelsòl

Pressupost

“ Resulta essencial fer unguió de les característiques del’entorn.

”



El procés de creaciód’un xerojardí

D’acordambl’anàlisiprèviadelescaracterístiquesiperpassardel’abstraccióalaconcreció,necessitamferunsquantsesbossosqueintegrintotalainformaciórecollida en relació ambles característiques del’entorn. Aquests croquisinicials poden ser fets amàalçadadurantlavisitain situ de la parcel·la, iposteriorment es podencompletar amb altres

elements per crear unespaiqueresponguialesfuncionsseleccionades.


Abansdedibuixaruncroquisdelxerojardí,calremarcarl’objectiuilafuncióquehadecomplirelxerojardíi tenirenconsideraciótotselselementsd’unxerojardí,tantvegetalscomnovegetals.

Passosperdibuixaruncroquisdelxerojardí Situarelselementspermanentsquejaestrobenalterreny:casetes,bancs,camins…•

Planificaridissenyarlesdiferentshidrozones.Ésundelspuntsfonamentalsquehem•detenirencompteiquemarcaladiferènciaentreunjardíconvencionaliunxerojardí.Esdescriuràmésdetalladamentenlasecció3.5.Caldissenyarleshidrozonessegonslescaracterístiquesdel’entornanalitzades.Ésimportantquecadahidrozonaincloguiplantesdecaracterístiquessimilarsquantacultiuiconsumd’aigua.Planificaridissenyarleszonesd’ombrailessolanes.•

Planificaridissenyarpantallesqueatenuïnelvent,siésmenester.•

Planificaridissenyarelselementsdepavimentsimurs.Assenyalarlínieshoritzontals•

bendefinides,jaquesónunelementessencialpermillorarlainfiltracióiprevenenl’erosió.Avegadesaixòimplicaferalgunesobres,comterrasses,murs,camins…

Planificaridissenyarelssistemesd’il·luminació.•Enlasecció4.1espotveurel’evoluciódelcroquisinicial,ambl’anàlisidelescaracterístiquesdelterreny,eneldissenydelxerojardí.

“ Quan s’han definit elsusos i funcions i s’ha fet unaanàlisi de les caracteristiquesde l’entorn, és el momentde dibuixar esbossos icroquis amb la distribuciód’elements.

”




Elements del xerojardí

Els elements que han de constituir elxerojardí, tant els vegetals com els novegetals,s’handeplanificarrigorosament,jaquecondicionaranelresultatfinaldelnostredisseny.

A l’hora d’escollir els materials, cal tenir-ne en compte l’adaptació a les funcionsdel xerojardí. Cal prioritzar tant com siguipossiblel’úsdematerialsreciclats,reutilitzats

o elaborats de forma respectuosaamb elmediambient.Elventalld’elementsésmoltampli. En la taula següent se’n proposenunasèriedepossibilitats.

Elementsvegetals Elementsnovegetals

Arbres Paviments,camins,rajoles,

empedrats,mosaics

Arbusts Escales

Enfiladisses Cobertesdefusta

Palmàcies Mobiliarid’exterior

Vivacesianualsdeflor Zonesdejoc

Entapissants Zonesd’estar

Cactusisuculentes Fonts,estanys,safarejos

Aromàtiquesimedicinals Cabanyes,refugisBardisses Murs,parets

Bulboses Bancs

Fruiters Escultures

Rocalles Pèrgolesigelosies

Cobertesvegetals:catifesdesuculentes,gramíniesanuals,campsflorits

Àridsigraves:gravesvolcàniques,polsdemarbre,pedresderiu.

Penjants Materialsorgànics:clovellad’ametla,escorçadepi,restesdepodabiotriturada

“ Caldrà concretar els

elements del xerojardí.

”

En aquesta imatge es pot observar l’úsd’elementsnovegetals,combancs,pèrgoles,basesàridesimarcsdeplantació.




Pantalles que atenuen el vent

El vent pot provocar molèsties tantalsusuariscomalesplantes,iaméspot ser un factor que augmenta lapèrdua d’aigua del sòl i dels vegetals.És important, durant el disseny,

descriureleszonesontenimelsventspredominantspercol·locar-hipantallestallavents a fi de minvar-ne l’efectenegatiu al jardí. És millor construir-lesambmaterials vegetals o permeables, jaquesi l’airexocaambunelement fixnopermeable,comunaparet,espodencrear turbulències que afectin l’altrecostat.Lespantallestallaventsespodendissenyar com a bardisses filtrants o

cinturonsdeprotecció.

Lestanquesomursmassissospodenaugmentarlavelocitatdelventiproduirunaturbulènciaextremai

unfredintensasotaventqueperjudicalesplantes.

“ Potser serà necessaridissenyar pantalles queatenuen el vent.

”




Unatancafiltrant(commésample,millor)redueixtantlaforçadelventqueaquestnoafectalesplantesolespersonesqueestrobenasotavent.Éstanelàsticaquecedeixiesdoblegaambelvent.

Elcinturódeprotecciód’arbresiarbustosésunabarreraidealperreduirlaresistènciadelventalsllocsexposats,encaraquenecessitamésespai.Asobrevent,enunbancdeplantes(ambarbustosbaixos

ques’elevengradualmentcapalsarbres)desvialaforçadelventpersobredeljardíadistànciesconsiderables.Asotavent,unatancaopantallaforadadafiltraqualsevolventresidual.



Paviments i murs

Un jardí ben planificat ha de tenirencompteleslínieshoritzontals,lacirculació interna i les connexionsamb l’exterior, la distribució i elsusosjadescritsanteriorment,jaquemarcaranclarament l’estructura del’espai.Ensreferimapatis,terrasses,camins, parets, marjades, escales,etcètera.

Totsaquestselementsconfiguraranla part més dura del paisatge,proporcionaran límits als diferentsespais,aportaranestil,definiranlesàreesifaraneljardíaccessible,iamés participaran activament en lainfiltraciódel’aiguadeplujaienlaprevenciódel’erosiódelsòl.


Consideracions preliminars a l’hora de planificar i dissenyar els pavimentsi els murs:

Visualitzaronseranmésútilselscamins,lesparetsilesescales,ilaformamésidònia•

d’incorporar-losal’entorn.Traçarcaminsamblínieslleugeramentcorbes,jaqueaquestess’integrenmilloren•

elpaisatge.Crearelscaminstrianteltraçatméscurt;estàcomprovatqueaquestaéslatendència•

delsusuaris.Procurarqueelscaminsd’accésaljardísiguintanplanerscomsiguipossible,aixíes•

facilitaranlesfeinesdemanteniment.

“ Les línieshoritzontals, paviments imurs, també es tindranen consideració en elnostre disseny.

”

Canalsdelsjardinsd’Alfabia.



Tipus de materials per a paviments

Hihaunaofertaàmpliadematerialsqueespodenutilitzarperconstruirelspaviments,aquests elementsnovegetals tan necessaris als jardins. Infinitats decolors, textures,composicionsicombinacionsconformaranidonaranperspectivaalxerojardí,onl’enginyilacreativitatsóngairebéimprescindiblesperferunabonaelecció.Laxerojardineriaensproposaferunatriaacuradad’aquestsmaterials,perquè,amésdecomplirlasevafuncióiresultarestètics,tambése’nconsideriise’nvaloril’origenolaprocedènciaperquèsiguinelmésnaturalsilocalspossibles.Caltenirencomptequesiguin recursos fàcilment renovables, presents a les Illes, preferentment reutilitzats oreciclatsiqueunavegadaimplantatssiguinfàcilsdemantenir.


Tipologia Varietats

Terrososo

granulars

Fangs,còdols,

arenes,graves...

Formigóimorters

Lloses

estampadeso

polides,rajolesillambordes

deformigó,

abeuradesde

ciment…

Fusta

Cautxú

Mixtosamb

gespa

Vegeuels

materialsdels

encoixinaments

ilesalternatives

alagespa

Metall

Ferrocolat,

Corten,

galvanitzats...

Elements

modulars

prefabricats

Bituminosos

Quitrà,betums,

rajolaasfàltica,macadam

bituminós...

Aspectes que cal considerar abans de triar elselements i materials:

Utilitzar materials porosos perquè puguin filtrar•

l’aigua,laposinadisposiciódelesplantesievitinelsembassaments.Ferelspavimentsdiscontinusperfomentarqueles•

plantesdelesvoreresdelscaminspuguinaprofitarl’aiguadeplujaireg.Planificariferelsdrenatgesnecessarisperevacuar•

o redirigirunpossibleexcésd’aiguaenpaviments,parets o murs; cal fer-los amb materials pocpermeables,perevitarl’asfíxiaradiculardelesplantesproperesopossiblesatacsdepatògens.Aprofitar els elements que conformen l’entorn, ja•

que són recursos que ens ofereix la terra fàcils ieconòmics. Des de l’antiguitat, s’ha tret profit delsrecursosmésavinents,coméselcasdelpatrimonidelapedraensec.És important que aquests materials no estiguin•

afectatsperprocessosdemeteoritzacióopossibles

atacs químics, que poden ocasionar canvisimportantsenelcolor,latextura,laduresaolaforma;d’esmicolament;depolvorització…És imprescindible que no lixiviïn substàncies que•

puguin contaminar terrenys i aigües o que puguinatacardequalsevolmaneraestructuresproperes.Els paviments de formigó en massa amb juntes•

(soleresdeformigó)sónelsméseconòmics,anticsisenzillsd’utilitzar.S’instal·lenllosesdeformigóunidesmitjançantjuntesdedilatació.Noobstantaixò,s’han

d’evitargransextensionscontínues,is’hadeprocurarferpendentslleugersijuntesfreqüentsd’unaampladasuficientperquèrecullinl’aigua.



La il·luminació

Lail·luminaciótambéformapartdelsxerojardinsquanesvoldonarllumaunaàreadedescans,un grup de flors d’especial bellesa o unestany, així com assenyalar camins, sendersi passarel·les. En planificar la il·luminació, calaplicar-hiracionalitatambiental,segonslaqualsónpreferibleselssistemesd’il·luminaciósolarso provinents d’energies renovables; il·luminarles parts estrictament necessàries, i evitar ladifusiódelallumcapal’espai.Aixís’afavoreix

un consum energètic més responsable, queredueixlacontaminacióatmosfèricaderivadadelaproduccióenergètica,itambélacontaminaciólumínica.

Utilitzarllumsdebaixconsum.•

Prioritzarfontsd’energiesrenovables•

(fotovoltaica,eòlica…).Usarpantallesodeflectorsperdirigirla•

llumcapaonensinteressiidisminuiraixílacontaminaciólumínica.

Evitarbombetesollumsqueatreguin•mosquitsialtresinsectes.


Creació de zones d’ombra

Unaltreobjectiufonamentaldelaxerojardineriaés crear zones d’ombra, perquè aquestes, amés de proporcionar espais que inciten aldescansial’oci,evitenlainsolacióexcessivail’evapotranspiració de les plantes, alhora quedonenvarietaticontrastosatractiuseneldissenypaisatgístic.Es poden crear amb elements vegetals, comarbres,enfiladissessobrepèrgolesibardisses,oambelementsnovius,commobiliari,escultures,

pèrgoles,lones,etcètera.Esparladelanecessitatdecrearun20%d’ombrarespectealasuperfícietotaldeljardí.

“ La creació de zones

d’ombra és un elementinteressant en xerojardineriai es tindrà en compte en elnostre disseny.

”

“ No s’ha d’oblidar el darrerdetall d’una bona planificació idisseny: la il·luminació.

”



3.2 Principi 2: Anàlisi i millora de

les propietats del sòl


El sòl

ElsòléselsistemacomplexqueesformaalacapaméssuperficialdelaTerra,allímitentrediversossistemes:perunabanda,lalitosfera,queaportalamatriumineraldelsòl;perl’altra,l’atmosfera,lahidrosferailabiosfera,quealterenaquestamatriuperdonar llocalsòlpròpiamentdit. El sòl es relaciona de manera interactiva amb elsprincipalselements,elclima,l’aire,l’aigua,lavegetacióilafauna.

Comqueelseuprocésdeformacióésextremadamentlent,elsòlesconverteixengairebéunrecursnorenovable,iper tant s’hade conèixer icuidar si es pretén que lesnostresplantescreixinsanesiresistentsalesinclemènciesclimàtiques.Elsòldeterminaràlesespèciesvegetalsques’hipodranestabliricomaquestesesnodriran.

Enunxerojardíhemdeconèixerelsaspectesquetéelsòl,afidegarantirquetindràlescaracterístiquesidòniesperquèlesplantessesostinguinbenfermesiquel’aireil’aiguapuguinentrarentrelessevespartículesperòsenseinfiltrar-semassaaviatcapalescapesprofundes.

Elsòls’originaperl’alteració

delesroquessotala

influènciadelsagents

atmosfèricsidelséssersvius

(vent,aigua,gel,pluja,oxigen,

matèriaorgànica…).Aquesta

alteraciódelesroquesdela

superfícieterrestre,deguda

aprocessosgeològics

(meteorització)ial’acció

d’organismes(bacteris,

algues,líquens,fongs,

molses,vegetalssuperiors,

etcètera),esprodueixde

formamoltlenta.

EtapesdelaformaciódelsòlFuncionsprincipals

delsòlComponents

principalsdelsòl

Disgregaciómecànicadelesroques.•

Meteoritzacióquímicadelsmaterials•

disgregats.

Instal·laciódelséssersviussobre•

aquestsubstratinorgànic.

Activitatmetabòlicadelséssersvius•

quecontinualameteoritzacióiquehi

incorporamatèriaorgànicaenforma

d’humus.

Mescladetotesaquestessubstàncies,•

productesminerals,restesorgàniques,

aireiaigua,perdonarl’estructuraalsòliformarelshoritzons.

Actuacomasuport•

delesplantes.Emmagatzema•

nutrients.

Ésl’hàbitatdels•

microorganismes,

essencialsper

alsprocessos

metabòlicsdels

nutrients.

Ésfontd’alimentide•

refugiperamoltesespèciesanimals.

El45%correspon•

aunapartmineraloinorgànica

(arenes,llims,

argilesigraves).

El5%éspart•

orgànica

(microorganismes,

éssersvius,

elements

nutritius).

El25%ésaire.•El25%ésaigua.•




A

C

D

A

B

C

C

D

El perfil del sòl

Unsòlmaduribendesenvolupatpresentaunasèriedecapeshoritzontalssuperposadesambunacomposicióiunatexturavariables:elshoritzons.Elconjuntd’horitzonss’anomenaperfildelsòl .Aquestperfilcondicionaràeltipusdevegetaciódel jardíi determinaràeltipusd’espèciesvegetalsques’hihandeplantar.S’hadeconèixerper,sical,modificar-lo,encaraquelaxerojardineriaproposaqueensadaptemalsòlal’horad’implantarunjardí:triarespèciesvegetalsadaptadesaltipusdesòl,economitzaraixídespesesinnecessàries,ifernoméslescorreccionsoportunesperquèeljardíesdesenvolupiharmoniosament.

L’horitzóA• éselméssuperficialihiarrelalavegetacióherbàcia.Ésricenhumus,cosaqueliatorgauncolorfosc,iéspobreen

fragmentsmineralsfinscomlesargiles,comaconseqüènciadelprocésdelixiviaciópelqualaquestespartículessónarrossegadescapavallperlesaigüesques’infiltrenenelterreny.L’horitzóB• ésdecolormésclar.Espresentanoméssihihauncert graudedesenvolupament edàfic.Gairebé no téhumus ihiabunden les substànciesmineralscol·loïdalsque han estatarrossegadesperl’aiguadesdel’horitzóAiqueprecipitenòxiddeferro,carbonatcàlcic…L’horitzó C• està format per fragmentsmeteoritzatsde la rocamare,quepassenprogressivamentcapaaquesta.

L’horitzóDoR• estractadelarocanoalterada,situadaalapartinferiordelperfil.

“ La xerojardineria proposaseleccionar espècies ques’adaptin al sòl.

”




La textura del sòl

Latexturaésunapropietatdelsòlqueofereixinformaciósobrelaproporciórelativadelesdiferentsmidesdepartículesmineralsqueelconformen.Lespartículess’agrupend’acordamblasevamidasegonsquesiguinargiles,llimsoarenes.Pertant,enlatexturadelsòlnoestéencomptelamatèriaorgànicanielpercentatgedecalç.Latexturaesdeterminamitjançantl’anàlisimecànica(tamisatsisedimentació)d’aquestselements,encaraqueespottenirunaideaaproximadadequinsòltenimalnostrejardíambunmètodesenzillqueesdescriuacontinuacióiambelqualsen’obtéunaorientaciósensecalcularambexactitudlesproporcions.

Mètode per determinar la textura del sòl de forma aproximada

S’agafaunaquantitatdemostracomlaquepuguicontenirelpalmelldelamà.1.

S’humitejafinsalpuntd’adherènciaiesbarrejaambl’ajudad’unganivet.2.

S’intentaferuncilindredetresmil·límetresdediàmetre.Sinoespotfer,lamostratémésdel3. 80%d’arena,

noésplàsticanis’aferraquanestàhumida.

Sielcilindrede3mil·límetresdediàmetreéspossible,s’assajaeld’1mil·límetredediàmetre.Sield’14.

mil·límetrejanoéspossible,lamostratéentreun65%iun80%d’arena.

Sielcilindred’1mil·límetreéspossible,s’intentaformarunanellambelcilindrede3mil·límetresi105.

centímetresdelongitud.Sil’anells’esquerda,lamostratéentreun40%iun65%d’arena.

Sil’anellambelde3mil·límetreséspossible,s’intentaformarunanellambeld’1mil·límetre.Sil’anell6.

s’esquerda,lamostratéun predominidellim;sil’anelléspossible,enlamostrapredominal’argila.Si

hipredominaelllim,ésuntuosa,enhumitejar-lanoésplàsticaiquans’assecanos’endureixtantcoml’argila.L’argilaensecformaagregatsmoltdursquenoestrenquenentreelpolzeil’índex.Quanestà

humida,ésmoltplàsticais’adhereixentreelsdits.

“

Un sòl franc ésideal per establir-hiun xerojardí.

”1009080706050403020100

%arena

Argilós

Argil·lollimós

Francoargilós

Francollimós

Franc

argil·lollimós

Franc

llimós

Francoarenós

Francargil·loarenós

Argil·loarenós

ArenósfrancArenós

0 1 0

2 0

3 0

4 0

5 0

6 0

7 0

8 0

9 0

1 0

0

% a r g i l a

0 1 0 2 0 3 0 4 0 5 0 6 0

7 0 8 0 9 0 1 0 0

% l l i m

s

Latexturaesrepresentaenundiafragmatriangular,demaneraquecadacostatd’untriangleequilàterésdividitencentdivisions.Cadacostatrepresentaelcontingutd’argila,dellimid’arena.Segonslagranulometriaquetenen,elsòlesclassificaenargilós,franc,arenós,argil·lollimós,etcètera.




Latexturadeterminalaretenciód’aiguail’airequehihaalsòl,segonslesproporcionsd’argiles,llimsiarenes.Segonscomsiguinaquestesproporcions,elsòlés:

Mésomenyspermeable.•

Mésomenysricenmatèriaorgànica.•

Mésomenysàcidobàsic.•

Latexturaidealperalsòld’unxerojardívariasegonseltipusdeplantesquehivulguemestablir,peròdemanerageneralitzadapodemdirquelesproporcionsmésadientsdecadaelement,iqueconstitueixenunsòlfranc,sónentreun30%iun45%dellims,entreun30%iun60%d’arena,ientreun10%iun25%d’argila.

Origen i funcions dels elements minerals fins

Mesures correctives de la textura

Si no tenim una terra franca al nostre jardí, podem fer aportacions de diferents

elements,segonslesnecessitatsdelesplantes.Ésmillorferlescorreccionsnecessàriesabansdelaplantació.Comjahemditabans,uncriteriprioritarienlaxerojardineriaéstriarlesespèciesvegetals més adients per al tipus de terreny que tenim, i no lluitar contra lescaracterístiquesque presentaelsòl, així ens estalviaremuna despesa alta i ensassegurareml’èxitdeljardí.

Sielnostresòlésmoltargilós,podemafegir-hiarenaimatèriaorgànicapermillorar-nelatexturaifer-lomésporósilleuger.

Si,encanvi,tenimunsòlmassaarenós, hipodemferaportacionsdematèriaorgànicaperquèaquestpuguiretenirmillorelsnutrientsil’aigua.

Lesarenesprovenendeladegradaciómecànicadelarocamare.Donenpermeabilitat al sòl. Fan un sòl lleuger i porós, on l’aiguaesfiltraambrapidesa.Representenunmaterialbastantinert,pocactiuquímicament.Esconsiderendegraninterèsdesdelpuntdevistaagrícola,jaqueelsmineralsdelesareness’alterenlentamentirepresentenlafertilitatfuturadelsòl.

Elsllimssónunpuntintermedientrel’arenail’argila,unpasmésenlameteorització.Noconvéquen’hihagienexcés,perquèobturenelsòl.

Lesargilesprovenendeladescomposicióquímicadelarocamare.Donencohesióalsòlipodenarribaraformarcapesimpermeablesquanabsorbeixenaigua,peraixònoconvéquen’hihagienexcés.Les argiles representen la fase activa químicament (reaccionenfàcilment ambelmedi i amb lesarrels de lesplantes), i per tantrepresenten, conjuntament amb la matèria orgànica, la fertilitatactuald’unsòl.




L’estructura del sòl

L’estructuraéslamaneraenquès’agregenles partícules en el sòl. Té una granimportànciaperlarelacióquehihaentreaquesta, el bon desenvolupament de lesarrelsilacirculaciódel’aireil’aiguadinsel sòl. Les grandàries i les formes delsagregats caracteritzen l’estructura engranular, en blocs, laminar, prismàtica ocolumnar.

L’estructuraafecta:•Lapenetraciódelesarrels.

•Lacapacitatd’infiltraciód’aigua.

•Elmovimentdel’aiguadinselsòl.

•Laporositatdelsòl.

•Lacapacitatderetenirl’erosió.

Bonespràctiques:Evitartreballarlaterraenèpoquesquepropiciïn•

l’erosiódelsòlilaposteriorpèrduadenutrients:plugesabundants,sequera…Esperarqueelsòltinguisaó(puntideald’humitat).

Evitar regs excessius, per no trencar els•agregats i promoure la formació de crostessuperficials.Evitarl’úscontinuatdemaquinàriapesantpel•

fetqueafavoreixlacrostadelaboriminvalaporositatieldrenatgedelsòl.Seleccionar acuradament el tipus d’eines•

per treballar la terra. Elsmotocultors, amésd’afavorir la crosta de labor, també podendestruir les capes més superficials de

l’estructuradelaterrai finsi tot lesxarxesdemicelisd’algunsfongsmicorízicsassociatsalboncreixementd’algunesplantes.

Mésquemesureses podria dirque hi ha una sèrie de bonespràctiques encaminades amillorar l’estructura, que és

més manejable i més bonade modificar que la textura; encontraposicióaaquestafacilitat,hihaelproblemaqueesdeterioriperunmalmaneigdeljardí.Podríem dir que l’estructuraidealéslagranular,queindicalapresènciad’humusalsòl;pertant,lesmesuress’hand’encaminaramillorar la quantitat de matèria

orgànica del nostre jardí i aafavorir així l’augment de lafertilitatdelsòl.

Estructura Imatge Localitzacióitextura Valoragrícola

Granular HoritzóA.Texturaargilosa.

Bastantproductiu.Presentabonairejatidrenatge.

LaminarHoritzóB.Texturaargil·lollimosaocompactadapelstractors.

Éselmenysproductiu.Impedeixelmovimentdel’aireil’aigua.Restringeixl’arrelament.

Enblocs HoritzóB.Texturafrancoargilosa.

Productiu.Certfluxdel’aireil’aigua.

PrismàticaHoritzóBiC.Sovintambrocacalcàriaoargiles.

Moltproductiu.Adequatperalmovimentdel’aireil’aigua.

ColumnarHoritzóBiC.Sòlsalcalinsidesèrtics.

Bastantproductiusihihaprouaiguaperalavegetació.

Mesures correctives a l’estructura “ Una estructura granular ésideal per establir un xerojardí.

”




El pH del sòl

Cada planta necessita elements nutritiusen diferents quantitats; per això, cadaplanta requereix unrangparticulardepHper optimitzar el seu creixement. La vidaquímicadelsòl,enespecialdesdelpuntdevistadelanutriciódelesplantes,nodepèntansolsdelselementspresents,sinóquetambélainflueixla reacciódelsòl,quefareferènciaalseugraud’acidesaobasicitatiquegeneralments’expressapermitjàd’unvalordepHdelsistemasòl-aigua.

LamajoriadeplantesprefereixenrangsdepHde5,5a7,5,Forad’aquestsrangs,lesplantes comencen a tenir problemes per

nodrir-sedeformaequilibrada,aexcepciód’algunes espècies que prefereixen sòls

àcidsoalcalins.

El pH és important per a les plantes perdiversesraons:

Afectaladisponibilitatielcontingutde•

nutrients.Téefectessobreelsmicroorganismesi•

tambésobrelesarrelsdelesplantes.Afectalasolubilitatdelessubstàncies•

químiquespresentsalsòl,demaneraquecreadeficiènciesotoxicitats.SegonselpH,esprodueixendiferents•

tipusdematèriaorgànicadelsòl.

Lesterrescalcàriesoargilosesnecessitarangransaportacionsde compost omatèria orgànica, com és el casde les illesBalears.Silesterrescalcàriestenenunaltcontingutdesals(salines),convé afegir-hi guix (sulfat de calci), sulfurs o composts

sulfúrics.Per neutralitzar els àcidsdel sòl, espodenemprar diversosmaterials,entreelsqualshihalacalç,ladolomita(quecontéCaiMg),lapedracalcàriailamarga.Elmaterialcalcariméscomú,i,pertant,méseconòmic,éslarocacalcàriaagrícola.Ensòlsàcids,hemd’evitarelsadobscomlaurea,elnitratdecalci,elnitratd’amoniielssuperfosfats,jaquen’augmentarienl’acidesa. No convé l’ús de sulfat d’amoni, que redueixl’alcalinitatdelsòl.QuanelpHésmassabàsic,perfermodificacionslleugerescalaplicar-himatèriaorgànicaotorbarossaaraód’1kg/m2,osofre,ques’aplicaalatardoriésméseconòmic.Ladosid’aplicacióésde90g/m2.

Mesures correctives del pH

Segonsl’acidesaol’alcalinitatdelsòl,hemd’aplicardiversesmesurescorrectivespermillorar-lo,tenintencomptequeafectaràconsiderablementelbenestardelesnostresplantacionsalllargdelasevavida.Tambés’hadeconsiderarquenoéspossible

modificarelsòldetotunjardípelscostoseconòmicsiambientalsquesuposaria,peraixòcalreduirlescorreccionsalredolonsabemquearribaranlesarrelsdelesnostresplantesadultesitriarlesqueméss’adaptinalescondicionsdel’entorn.

Encaraquelatorba

rossasiguiunrecurs

queespuguirenovar

aunterminiinferior

quelestorbesnegres,

tambécalconsiderarelcostosambientals

quesuposausar-la;

peraixò,s’hadecercar

unrecursquetinguem

mésamà.



Matèria orgànica

Lamatèriaorgànicaformapartindiscutibledel primer estrat del sòl i és un delselementsclauenlanutriciódelavegetació.S’hanmencionat les mesures correctivesdesòlspobresomassaalcalins,basadesen la incorporació decompost omatèriaorgànica. Per tal que el nostre jardí esconverteixi en un lloc ideal per aun boncreixement de les nostres plantes, calconèixerunamicaméslagènesid’aquestcomponenttanvitalperalsòl,quinssónelsseusprocessosdetransformació,lessevespropietatsmésimportantsilaimportànciaque té tant a l’hora de mantenir-ne lafertilitat com les condicions òptimes detextura,estructurainivellsdePh.

Lamatèriaorgànicaquehihaalsòlestàformadaperfragmentsdevegetalsmortsicadàversd’éssersviusquepateixenunadescomposició especial que s’anomena

humificació .

La matèria orgànica que s’incorporaal sòl es transforma per l’acció delsmicroorganismes descomponedors isofreixdostipusdetransformacions:

La mineralització:• Procés pel qual lamatèria orgànicaque esdescomponamb més facilitat es transformaràpidamentenmatèriamineral(aigua,diòxid de carboni, amoníac…); diríemque són nutrients que les plantespodenaprofitar.Lahumificació:• Procéspelquallarestade matèria orgànica, principalmentles substànciesmés complexes comla cel·lulosa i la lignina, té un procésde transformació més lent que laconverteixenhumus.


El compost, fruit de la fermentació natural de restesorgàniques, és considerat un producte adequat per aunxerojardí, ja que aporta nutrients, recicla les restesde poda i contribueixaixíquees tanqui el cicle de lamatèriaorgànicaalnostrejardíretornantalaterraelque

ésdelaterra.Calassegurarunboncompostatge,lliuredecontaminantsquímics(metallspesants)i/obiològics(fongsnocius,plagad’insectes,nematodes…).

Ésimportanttenirencomptel’origend’aquestsmaterialscorrectius,jaqueelfetd’extreure’lspot,enalgunscasos,causarunimpactenegatiusobreelmediambient,comseriaelcasdel’arenadelespedreresoenuncasmésextreml’extracciódetorbesimportadesd’altresregions,quesuposenunrecursnorenovablepelsmilersd’anys

quenecessitenperfer-se.Tambéhihauríemdeconsiderarladespesaenergèticailacontaminacióassociadaquepotsuposareltransportd’aquestsmaterials.

«L’humus és el gran tresor dels jardiners

experimentats, que el cuiden i l’incrementen

perquènodreixilesplantessensecapdespesa

afegida»,jaqueelseuprocésdedescomposicióéslenti,pertant,suposaunareservafuturade

nutrientsiunbonmagatzemperquèelsnutrients

utilitzablesper les plantes noes lixiviïn. (Heidi

Gildemeister)“ El compost és un producteadequat per a un xerojardí.

”




Propietats físiques de la matèria orgànica

Facilita una estructura grumollosa estable, d’elevada porositat•i molta permeabilitat: les substàncies húmiques tenen poderaglomerant.Téunagrancapacitatperreteniraiguaifacilital’assentamentde•

lavegetació.Latemperaturadelsòlésméselevada,jaqueaportaalsòltons•

obscurs,elsqualsabsorbeixenmésradiacionsqueelsclars.Protegeixelsòldel’erosió.Lesrestesvegetalsianimalsdipositades•

sobrelasuperfíciedelsòlelprotegeixendel’erosióhídricaieòlica.L’humustépoderaglomerantiprodueixagregatsqueprotegeixenlessevespartículeselementalsdel’erosió.Protegeixelsòldelacontaminació,jaqueabsorbeixplaguicidesi•

altrescontaminants,laqualcosaevitaquearribinalsaqüífers.

Propietats químiques i fisicoquímiques de la matèriaorgànica

Lamatèriaorgànicareaccionaamblasoluciódelsòliambles•

arrels:lessubstancieshúmiquestenenpropietatscol·loïdalsperles sevesdimensionsi càrrega,aixípodenreteniraigua, inflarocontreure les arrels, fixar i/o dispersar solucions nutritives en

superfície,etcètera.Evitaqueesprodueixinpèrduesdenutrients:lamatèriaorgànica•

fixaionsdelasoluciódelsòl,quequedendèbilmentretingutsenposiciódecanvi.Lacapacitatdecanviésde3a5vegadessuperioraladelesargiles,pertantésunabonareservadenutrients.InflueixenelpHiprodueixcompostosorgànicsquetendeixena•

acidificarelsòl.Descomponelsminerals,pertantésunagentd’alteraciópelseu•

caràcteràcid.

Propietats biològiques de la matèria orgànicaÉsunafontd’energia.•

Aporta nutrients als microorganismes. S’ha de destacar la•

importànciadel’activitatdelsmicroorganismesquehabitenelsòl, jaquesónfonamentalsperalsprocessosdedescomposiciódelsminerals,queelsfanaprofitablesperalesplantes.Esrefereixtantaéssersmicroscòpics:bacteris,microbis,algues,fongsinematodes,comamiriàpodesoinsectes:escarabats,cucsdeterra…El ritmede l’activitatmicrobiana és fonamental alnostre jardí, i•

aquestaaugmentaràodisminuiràsegonslaquantitatdematèria

orgànicaquehihagialsòl.



Comportament de l’aigua en el sòl

L’aiguanotansolstéimportànciadirectaperalesplantes,sinóquetambétémoltsderolsalsòlperquèactuacomadissolvent,hidratant,amortidordetemperaturaiagentdilatadoriafeblidordel’estructura,entred’altres.Unaltcontingutd’humitatfacilitaelmovimentiladistribuciód’aiguaisolutsenelperfildesòl.

L’aigua procedent de les precipitacionsquecomençaaserabsorbidaiamoure’scap a l’interior del sòl es coneix com aaiguad’infiltració.Amesuraqueplou(oesrega),l’aiguaocupatotselsporusiesmoucapavallpelperfildelsòl.L’aiguaquees

moupelsporusmésgrossos(macroporus,de més de 10 micres de diàmetre) ésarrossegada per la força de la gravetat iés coneguda com a aigua de gravitació.Aquestaaigua,siploumoltoelsregssónexcessius, travessa el perfil del sòl fins aarribaralescapesfreàtiquesprofundes.Enelcasqueestrobiambobstacles,comunacapa impermeable als horitzons inferiorsdel sòl (generalment una capa rica en

argilesohoritzonsendurits)isielpendentésfebleonul,esformaunacapad’aiguasuspesatemporal.

Aquesta capa saturadad’aigua esmanténomésdurantelsperíodeshumitsis’esgotaen els secs. Es tracta de les conegudesbasses.

La major part de l’aigua de gravitació,

l’anomenadadefluxràpid,drenadurantlesprimereshoresatravésdelesesquerdesielsporusmésgrossos(majorsde50micresdediàmetre).Unaaltrapart,ladefluxlent,pottardarunsquantsdiesabaixaratravésdelsmacroporusdemenormida(entre50i10micres).

Quanjahadrenatl’aiguadegravitació,elsòl presenta una determinada capacitat

deretenciód’aiguaocapacitat decamp.Aquestaaiguaéslaquequedaenelsporusmés petits (microporus, menors de 10micresdediàmetre).Quedaretingudaperles forces d’adsorció que apareixen entreles partícules i les primes capes d’aiguaqueestrobenenaquestsmicroporus(éslamateixaforçaquefaquelesgotesd’aiguaquedin enganxades als vidres). Aquestaaigua retinguda, després que ha drenatl’aigua gravitacional, la podem dividiren: aigua capil·lar i aigua lligada. L’aiguacapil·larés la fracció de l’aigua retingudapelsòlquepotserabsorbidaperlesarrelsde les plantes,mentre que l’aigua lligadaformaunacapatanfinaalvoltantdelespartícules del sòl i hi està tan fortamentunidaquenopotseraprofitada.

Siesperllongalamancad’aigua,aquestas’evaporaiésconsumidaperlesplantes,

finsalpuntquelesarrelsjanolapodenextreure;enaquestmomentesprodueixlamustiesa.

arenós

capacitatdecamp

coeficientmustiesa

aiguanodisponible

aiguadisponible

a i g u a a

l s ò l ( % )

c o n t i n g u t d ’ a i g u a ( c

m / m m d

e s

ò l )

francollimòs argil·lollimós argilósarenollimós llimós

30

24

18

12

6

0

40

30

20

10

endurimentdelatexturadelsòl




Mètodesméscomplexoso

decostmoltelevat

Mètodesdemaneigmés

senzillperòcostosos

Mètodesméssenzillsi

imprecisos

Algunsdelsmètodesperdeterminarelcontingutd’aiguaenelsòlperregarambcriterisobjectius

Gravimetria,sistemaamblisímetresoambsondesdeneutrons,

dendrometriapràctica

Sistemesquecorrelacionenladielèctricaconstantdelmediilahumitatdelsòlencampselectromagnètics,TDX

reflectometria,FDRcapacitància

Sistemesambtensiòmetres,ambsondesWatermarkiambblocs

deguix.

Gravimetria: S’agafa una mostra de sòl, es pesa (Mt),posteriorments’assecaal’estufaa105ºCfinsapesconstantiestornaapesaraquestamostraseca(Ms).Ladiferènciaéselcontingutd’aigua.Unlisímetreésundispositiuintroduïtalterrenyques’emplenaamblaterradelllociambvegetació.Ésutilitzatpermesurarl’evapotranspiraciódereferència(ETo)odelcultiu(ETc),queésdeterminadapelbalançhídricdelsdispositius.Normalment,hihaunabalançaenelfonsdellisímetreonespotdeterminarla quantitat d’aigua que és evapotranspirada en el sistema.Un altre tipus de lisímetre utilitza, en lloc d’unabalança, unsistemadedrenatgedel’aiguaonlaquantitatdrenadaequivalexactament a la quantitat d’aigua evapotranspirada, que ésigualalacapacitatdecamp.

LasondaFDRmesura ladielèctricaconstantdelsòl, laqualvariasegonselcontingutd’aiguaqueaquestconté.Generaunxocd’oneselectromagnètiquesqueésconduïtperunmaterial;lacapacitatdeconduiraquestesonesesconeixperconstantdielèctrica.Eltensiòmetreésuninstrumentques’utilitzaperdeterminarlafreqüènciaderegiqueesbasaamesurarelpotencialmatricialdel’aiguaenelsòlo,entermessimples,l’esforçquefanlesarrelsdelcultiuperextreuredelsòllahumitatquenecessita.Aquestinstrumentactuacomunaarrelartificial.

Unhidròmetre o humidímetre ésunaparell que s’introdueixal sòl la humitatdelqual es vol conèixer.N’hi ha demoltesmarquesimodels.Sóninstrumentsdepreueconòmic.

Conèixer el contingut d’aigua en el sòl

L’estalviilaracionalitzaciód’aiguafacadavegada més necessari el control de lahumitat.Conèixerelcontingutd’aiguaenelsòlpermetregarambcriterismésobjectius,per això aquest control constitueix unapoderosaeinad’eficiènciaidequalitat.Hi

haunagrandiversitatdemetodologiesperdeterminarelcontingutd’humitatenelsòl.Esrecomanautilitzarsempreunnivelldetecnologia apropiada al nostre objectiu icondicions.




3.3 Principi 3: Selecció d’espècies

vegetalsSelecció d’espècies vegetals apropiades

Espodriadirquelesespèciesvegetalssónl’elementprincipald’unjardí,encaraque,coms’haindicatal’apartatdeplanificacióidisseny,hipothaverespaisdinselsjardins,ienespecialalsxerojardins,onnohihagiaquestselementsobén’hihagiunapresènciamínima i es prioritzin els elements no vegetals.

Enserienunexempleelsjardinsd’estiljaponès,oelsespaisobertsavantguardistes,onprevalenelselements senzills, ambgeometriesmoltdefinides,iesredueixenlesformesalsestatsmínimsusantescultures, pedres,minerals, sistemesmodularso jocsd’aigua,combinatsdetalmaneraqueincitinaldescans,inspirinequilibriiharmonitzinellloc.Lestendènciesdel’art,del’arquitecturamodernaodel’urbanismeafectentambéidemaneranotablela jardineria.

Aixíitot,ésdifícilconcebreunjardísenseplantes,jaqueéssensdubtelaformaméssenzillad’acostarla natura a l’ésser humà i de poder participaractivamentenlaconstrucciód’unpetitecosistemapledebiodiversitatidelqualpotgaudir.Per seleccionar espècies vegetals apropiades, esproporcionenenaquestaseccióunasèriedellistesdeplantes, tant autòctones com al·lòctones, ambinformacióperquèespuguinsituaralahidrozonaadequada.

Funció de les espècies al jardí

Al’horadeplanificarquinselementsvegetalss’hand’utilitzaraljardí,caltenirencomptelafuncióquehitindran(estètica,aromàtica,culinària,ferombra,protegirdelvent,crearintimitat,evitar l’erosiódel terreny,cobertoradel sòl) i tambéuna sèriedecriteris tantmediambientals(adaptacióalclima,requerimentsedàficsihídrics,resistènciaaplaguesimalalties,resistènciaalacontaminació,necessitatsd’exposiciósolar…)compaisatgístics(estructuraiforma,creixement,textura,colordelafullaidelaflor,momentdelafloració,midafinal…),abansdeseleccionar-losdefinitivament.

Enhaverseleccionatlesespècies,espodenagrupard’acordambelsseusrequisitshídricsidissenyarlasectoritzacióielregsegonsaquestsgrups.Depenentdelstipusdeplantesseleccionades,espotanul·larelregonounavegadaestablertes.





Plantes al·lòctones

Avui dia, als vivers s’hi pot trobar una varietatmolt àmplia d’espècies vegetals que esperenser trasplantades als nostres jardins. Algunsencarregatsdeviversprocurenposarenelmercatles millors seleccions de plantes ornamentals,autòctones, aromàtiques i medicinals, perquèaquestes siguin les més colorades, les queprodueixen les millors flors i fruits, les mésresistentsaplaguesimalalties,lesmésadaptadesalanostraregiógeogràfica,etcètera.

No obstant això, actualment les plantes méspresents als vivers són les plantes al·lòctones,espècies ornamentals duites d’altres indrets ique s’empren en jardineria per la seva bellesai perquè aporten un punt d’exotisme al jardí.Enalguns casosaquestesplantes foranes sónmoltresistents,s’adaptenalsllocssalinsisecs,són molt versàtils i necessiten poca terra perser cultivades, però es propaguen amb moltafacilitat,cosaquepotsuposarunrisc.S’hadedir,

tanmateix,quetenenalgunsdesavantatges,ique,gràciesalacreixentsensibilitzacióambiental,sónelsmateixosencarregatsdelsviverselsquicadavegadamésapostenpercomerciarambplantesautòctones, més adaptades a la nostra àreageogràficaiambgairebécapdesavantatge.

Esquerra:Melianthusmajor Dreta:Magfadienaunguis-catis



Totiaixí,laxerojardineria,senserenunciarencapmomentalcomponentestètic,recordalaimportànciaquetéferunabonaplanificacióiundissenyacurat,conèixerlesnecessitatsdecultiudelesplantesqueensagradenilessevesnecessitatshídriquesinutritives,amésdeltipusdesòlqueprefereixenil’exposiciósolaròptimaperaunbondesenvolupament,d’aquestamaneraespotdissenyarl’espaisegonsaquestsrequeriments.(Vegeulesllistesd’espèciesenaquestaseccióilainformacióampliadaalCD.)El fet d’utilitzar plantes autòctones i de plantar-les en l’època apropiada repercutiràpositivamentenlavidadelnostrexerojardí,jaqueunavegadaestablertes(unsdosanys

en el casdels arbres ide deuadotze setmanesen el casdels arbustos)en principino necessitaranmés reg, ni tampoc adobs, pel fet d’estar adaptades als sòls de lesIlles, i suportaran les plagues i lesmalalties ambmenysdependènciadetractamentsfitosanitarisgràciesalsmecanismesdeproteccióquehandesenvolupatalllargdeltempsialfetqueseguramentatrauraneldepredadornatural,queestaràdisposataferlasevatascasemprequenohihagialazonatractamentsfitosanitaris.Noobstantaixò,tambélespodenafectarparàsitsipodenpatirlesconseqüènciesdelamancad’aigua,demaneraques’hadetenirpresentquelafuncióornamentaldemoltesd’aquestesplantespotserméslimitadaal’estiu.

Les plantes autòctonesLa xerojardineria ens proposa dur aquestes plantes als nostres

jardins. Cal triar, per tant, espècies adaptades a la nostra àreageogràficapelquefaarègimdevents,temperatura,pluja,exposiciósolaritipusdesòlid’hàbitat.Les plantes autòctones ofereixen una sèrie d’avantatgesinteressants:

Suportenels hiverns i les sequeresestivalsdel nostre clima•

mediterrani.TolerenelssòlsilesaigüescalcàriesdelesIllesBalears.•

Consumeixenmenysaigua.•

Sónmésresistentsaplaguesimalalties.•

Ajudenamantenirladiversitatinsular.•

Revalorenelnostrepaisatgemediterrani.•


Espècies endèmiques

Les espècies endèmiques són les que viuen,únicament i exclusivament, de forma natural en unlloc concret o enuna àreageogràfica determinada.Lesillessónllocsonespecialments’originenaquestsendemismesperlaràpidaevolucióqueexperimentenlesespèciesenestablir-seenpetitespoblacions,demaneraqueesconverteixenenindividusdiferentsdelsseusavantpassatsimillorenlessevescaracterístiquesgenètiques.Pertant,l’aïllament,perunapart,provoca

que apareguin espècies noves i, per l’altra, dificultaque aquestes explorin i conquereixin nous territorismésenllàdel’illaperlamassad’aiguaquel’envolta.

Esquerra:Genistalucida (endèmica)Dreta:Cistusalbidus (autòctona)

Hypericumbalearicum




Per tant,elsendemismessónunpatrimoni enormementvaluós,únic i irrepetible,quecal conservar,preservar ipotenciarperpodergaudir-ne.A lesnostres illes,tenimpoc

més decentendemismes, incloses les subespècies, alguns delsquals faestona queformenpartdelsnostresjardins,coméselcasdel’estepablenera(Phlomisitalica ).Unsquantss’hancomençatautilitzarrecentmentenjardineriaienespecialenxerojardineria;aquestapodriaseriésunaformamésdeconservaraquestesespèciestansingularsdelnostreterritori,entrelesqualstrobamelcabelld’indi( Hippocreppisbalearica ),l’estepa joana (Hypericumbalearicum ), el boix (Buxus balearica ), la camamil·la demuntanya(Santolinachamaecyparissussubsp.magonica )ielclavellderoca(Dianthusrupicolasubsp.bocchoriana ).

Espècies amb baix requeriment hídric. Les plantes xeròfiles

Elsxeròfitssónplantesambcapacitatpersobreviureenambientsextremadamentsecs.LaMediterràniaésunadeleszonesdelmónambmésdiversitatd’espèciesxeròfiles.L’avantatgedelesespèciesxeròfilesautòctonesial·lòctonesnaturalitzadesésquesónespèciesadaptadesalestemperaturesmínimeshivernalsialesfortessequeresestivalsdelnostreclima,ique,enestarestablertes,podensobreviurenomésambelrègimdeplugesanualsconcentradesalatardorialaprimavera.Aquestesplanteshandesenvolupatalllargdeltempsestratègiespersobreviureencasosextrems,perexemple:

Limitantlespèrduesd’aiguapertranspiraciómitjançantlaregulaciódel’oberturadels•

seusestomes.

Corbantlesfulles,endurint-lesodisminuint-nelasuperfície.•

Cobrinttotalasuperfíciefoliardepèls.•

Adaptantlesfullesperquèaquestesemmagatzeminaiguaal’interior.•

Captantl’aiguaambarrelsprofundeso,alcontrari,moltllarguesisuperficials.•

Una altra característica d’aquestes plantes mediterrànies és que tenen les fulles•

perennes, verdes tot l’any, fet que afavoreix la captació d’aigua i de substànciesnutritivesgairebéduranttotelperíodeanual.

Espècies adaptades a sobreviure asequeres. Les plantes anuals

Lesplantesanualssónunaaltraconseqüènciadelesadaptacionspersobreviureencasosextrems.Éselcasdemoltesgramínies,quefantotelseuprocés vital després de les pluges i floreixenabansdel’estacióseca,al’igualquelesbulbosesi rizomatoses, molt útils en xerojardineria, queamb els seusòrgans subterranisplensd’aiguapodensobreviuresota terraenelsperíodesdesequera,comelslliris(Irissisyrinchium ),elsallsde bruixa (Muscari comosum ), el safrà bord(Crocuscambessedessi ),lesanemones,lacebamarinaolesfalgueres.




Característiques funcionals de cada tipus de planta

Cadatipusdeplantafaunafunció.Moltesespèciesdeplantessónatraientsd’insectespol·linitzadors(enespeciallesquetenenunafloracióiunafragànciaintensa),humitegenioxigenenl’aire,redueixenelrenouilacontaminació,acullenanimalsiprodueixenaliment.Tenenqualitatsornamentals,segonslafloració,elfullam,lafructificació,laforma,l’aromaoelcolorilatexturadel’escorça.Hihaplantesquepelseuportestructureneljardí,ofereixensingularitaticonnecteneljardíamblarestadelpaisatge,coméselcasdelsarbres i les palmeres.A la taula següent esclassifiquen els diferents tipusdeplantessegonslafuncionalitat

Llegenda gràfica dels tipus de plantes i les seves possibles funcionsAC Arbrecaducifoli Sónútilsperferombraal’estiuideixarquepassielsolal’hivern.

Fullatgescoloritsalatardor.Elsocellshipodenferniusitrobar-hialiment.Bardisseslliuresoretallades.Controldel’erosió.Ofereixen

canvisestacionals.

ArC Arbustcaducifoli

AP Arbreperennifoli Estructureneljardí.Creenzonesd’ombraintensesicontinuades,

bosquetsialineacions.Sónelementssingularsiajudenaemmarcar

lesvistes.Funcionencomapantallesacústiquesiprotegeixendelvent.

Bardisses,controldel’erosióidel’evapotranspiraciódelsòl.

ArP Arbustperennifoli

B Bambú Espiguesdecoratives,verticalitat,pantallesprotectores.Sónutilitàries.

Cac Cactàcia Verticalitat.Floracionsespectacularsiatraientsdepol·linitzadors.

Rocalles.Con Conífera Bardisses,pantalles,habitacleperalsocellsifaunaútil.

F Falguera Decoraciódelsjocsd’aigua,deparets,zoneshumides.

Ces Cespitosa Plantescobertoresdelsòl;n’evitenl’erosióilatranspiració.

HO Herbaornamental

Plantesdecorativespelfullatge,lafloroelfruit.Controldel’erosiódel

sòl.

PA Plantaaromàtica Plantesqueperfumenl’ambient,ambpropietatsmedicinalsi

gastronòmiques.

Pal Palmàcia Funcióestètica,fullesmoltelegants.Estructureneljardí.

Sónelementssingulars.

Paq Plantaaquàtica Decoració;mantenimentdesafarejosijocsd’aigua,reciclatged’aigües

grises.

PE Plantaenfiladissa

Creaciódezonesd’ombra,coberturesverticals,façanes,columnes,

parets,arcades,reixes,pèrgoles.Floracióvertical.

PF PlantadeFlor Funcióestètica,aromàtica,atraientdepol·linitzadors.Parterres,

massissos,cossiols.

S Suculenta Baixmanteniment,Contenciódelfoc.Rocalles,massissos,parterres.

E Entapissant Plantescobertoresdelsòl,controldel’erosiódelsòl,retenciódel’aigua.V Vivaces,anuals,

bulbosesAtraientsdefaunaútil.Entapissants.Canvisestacionals.Massissosi

vores.Florpertallar.Cossiols.




Espècies útils en xerojardineria

S’hanseleccionatlesespèciesqueespodentrobarmésfàcilmentalsviversdelesBalearsique,situadesalahidrozonacorresponent,sónadequadesenxerojardineria.Hanestatclassificadesendosgransgrups:espèciesautòctonesi espècies al·lòctones no invasores adaptades alnostre clima. Dins cadaclassificaciós’hanconsiderataltrescriteris,comaraquesiguinendemismesenelcasdelesautòctones,lesnecessitatshídriques,elcoeficientd’espècieieltipusdeplantaplanta,amésdelessevespossiblesfuncions.Aquestdarrercriteriesregeixperlallegendagràficadelapàginaanterior.Alcds’hitrobenlesfitxesdelesespèciesdelllistatambelsímbol

Plantes autòctones de les illes BalearsNomcientífic Nomcomú Endèmica Hidrozones Ke Tipus

Aceropalusssp.granatense Rotaboc 0,50 AC

Achilleaageratum Agèrat 0,45 PF/HO

Ampelodesmosmauritanica Càrritx 0,30 HO

Anthylliscytisoides Albaida 0,50 ArP/HO

Arbutusunedo Arbocera 0,30 AP

Asparagussp. Espareguera 0,50 V/HO

Asteriscusmaritimus Estrellademar 0,23 PF/E

Atriplexhalimus Salgadavera 0,20 ArP

Bellissylvestris Margalideta 0,30 PF/HO/E

Buxusbalearica Boix 0,30 ArP

Calicotomespinosa Argelaga 0,38 ArC/PF

Capparisspinosa Taparera 0,20 ArP/E

Ceratoniasiliqua Garrover 0,20 AP

Chamaeropshumilis Garballó 0,40 Pal

Cistusalbidus Estepablanca 0,20 ArP

Cistusclusii Romanímascle 0,20 ArP

Cistusmonspeliensis Estepanegra 0,20 ArP

Cistussalviifolius Estepallimonenca 0,20 ArP

Clematiscirrhosa Vidalba,tombadent 0,50 PE/PF

Clematisflammula Vidriella 0,50 PE/PF

Cneorumtricoccon Olivella 0,30 ArP

Crataegusmonogyna Cirererdepastor 0,50 ArC

Cyclamenbalearicum VioladeSantPere 0,35 PF/V

Daphnegnidium Matapoll 0,40 ArPDianthusrupicolassp.Bocchoriana Clavellderoca 0,35 ArP/PF

Enrelacióambelcoeficientd’espècie(Ke)(vegeulapàgina69),comquenon’hihaestudisespecíficsales

nostresilles,s’hanfetservirelsresultatsdelaConselleriad’AgriculturaiPescadelaJuntad’Andalusia,peròambcorreccionssegonsl’experiènciail’observaciódelcomportamentdelaplantaalesnostresilles;pertant,estractad’unaprimeradadadereferència.

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD





Ephedrafragilis Ginestaborda 0,40 ArP

Ericaarborea Bruc 0,50 ArP/PF

Ericamultiflora Xiprell 0,50 ArP/PF

Euphorbiadendroides Lletrera 0,30 S

Ferulacommunis Canyafèl·lera 0,25 HO

Festucaarundinacea Festucaarundinàcia 0,50 Ces

Frankenialaevis Franquènia 0,30 E

Fraxinusangustifolia Fleixdefullaestreta 0,40 AC

Genistalucida Gatova 0,40 ArP

Globulariaalypum Botja 0,20 ArP

Helichrysumstoechas Semprevivaborda 0,20 Pal

Helleboruslividus Palòniablanca 0,50 ArP/HO/PF

Hippocrepisbalearicaspp.balearica Violetadepenyal 0,35 ArP/PF

Hypericumbalearicum Estepajoana 0,50 ArP/PF

Ilexaquifolium Grèvol,arbredevisc 0,45 ArP

Irissisyrinchium Lliri 0,35 PF/V

Jasminunfrutican s Gessamígroc 0,40 PE

Juniperusoxycedrus

ssp.oxycedrus Ginebró 0,35 Con

Juniperusphoenicea

ssp.turbinata Savina 0,35 Con

Laurusnobilis Llorer 0,30 AP/PA

Lavanduladentata Garlanda 0,30 ArP/PA

Limoniumbiflorum Saladina 0,30 V

Loniceraimplexa Xuclamel,mareselva 0,40 PE

Lotuscytisoides Trèvolfemella 0,44 ArP/E

Medicagocitrina Alfalsarbori • 0,35 ArP/PF

Menthapulegium Poliol 0,40 PA/HO

Myrtuscommunis Murtera 0,35 ArP

Neriumoleander Baladre 0,30 ArP

Oleaeuropaea Olivera 0,27 AP

Oleaeuropaeavar.sylvestris Ullastre 0,20 AP

Ononisnatrix Gavó 0,30 ArP

Paeoniacambessedesii Palònia,peònia 0,50 V

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD




Phillyrealatifolia Aladerndefullaampla 0,20 ArP

Phillyreaangustifolia Aladerndefullaestreta 0,30 ArP

Phlomisitalica Estepablenera 0,30 ArP/PA

Pinushalepensis Piblanc 0,20 Con

Pistacialentiscus Mata,llentiscle 0,50 ArP

Primulaacaulis Primavera 0,50 V/E

Prunusspinosa Aranyoner 0,40 ArC

Punicagranatum Magraner 0,40 AC/ArC/PF

Quercusilexssp.ilex Alzina 0,40 AP

Quercussuber Surera 0,20 AP

Rhamnusalaternus Mataselva,llampúgol 0,28 AP/ArP

Rhamnusludovici-salvatoris Llampúgol 0,30 AP/ArP

Rosacanina Roserbord 0,40 ArC/PF

Rosmarinusofficinalis Romaní 0,30 ArP/PA

Ruscusaculeatus Cirererdebetlem 0,40 ArP

Santolinachamaecyparissus

spp.majonica

Camamil·lademuntanya

odeMaó0,20 ArP/E/PA

Scabiosacretica Coldepenya 0,35 ArP

Sedumalbum Crespinellblanc 0,20 S/V/E

Tamarixafricana Tamarell 0,16 AC

Taxusbaccata Teix 0,50 Con

Teucriumcapitatum Farigolamascle 0,23 ArP/PF/PA

Thymbracapitata FrígoladeSantJoan 0,50 ArP/PA/E

Thymusherba-baronasubsp.

bivalens

Farigola 0,50 ArP/E

Viburnumtinus Llorerbord 0,50 ArP/PA

Vincadifformis Pruenga 0,50 E/PF

Vitexagnus-castus Aloc 0,35 ArP/PF


CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD



De les plantes al·lòctones, evidentment se n’han exclòs les espècies invasores; noobstantaixò,alallistahihalesque,senseestardeterminadescomatals,sónpossibles

invasoresopresentenuncomportamentinvasor(estanmarcadesambcolorgroguenc).Actualment,hihaunúselevatd’aquestesespèciesalsjardins,isempreésrecomanabletrobar-hiunaalternativa.Tambés’hanassenyalatamb colorverd,lesplantesquetenenespèciesautòctones.


Plantes al·lòctones de les illes BalearsNomcientífic Nomcomú Hidrozones Ke Tipus

Abeliagrandiflora Abèlia 0,40 ArP

Acaciacyanophylla* Acàciamarítima 0,30 AP

Acaciadealbata* Mimosa 0,18 AP

Acermonspessulanum Auróblanc 0,50 AC

Accasellowiana=Feijoaselloana Feijoa 0,32 ArP

Achilleamillefolium Milfulles 0,30 V/E

Acokantheravenenata Sensenomconegut 0,50 ArP

Adenocarpusdecorticans Sensenomconegut 0,20 ArP

Aesculushippocastanum Castanyerbord 0,50 AC

AgapanthusafricanusXpraecox Agapant 0,50 V/PF

Ageratumcoeletis Agèrat 0,30 V/PF

Alocasiamacrorrhiza Colocàsia 0,80 HO

Aloeferox Àloe 0,20 S

Ampelopsisquinquefolia

(Parthenocissus) Parraverge 0,50 PE

Ampelopsistricuspidata Parraverge 0,50 PE

AnemoneXhybrida Anemone 0,50 V/PF

Anigozanthusflavidus Falsbaladre 0,50 PF

Araucariaheterophyla Arbredepisos 0,50 Con

Armeriamaritima Gasó 0,50 V/EAspidistraelatior Fullesdesaló 0,38 HO

Astersquamatus* Aster 0,50 V/E/PF

Ballotapseudodictamnus Sensenomconegut 0,20 ArP

Banksiaintegrifolia Bànksia 0,50 ArP

Banksiaspeciosa Bànksia 0,50 ArP

Bauhiniavariegata Arbredelesorquídees 0,50 AC

Bauhiniatormentosa ArbredeSantTomàs 0,40 AC

Beaucarnearecurvada(=Nolina) Camad'elefant 0,20 Pal

Begoniasemperflorens Begòniadeflor 0,50 V/PF

Bellisperennis Margalidadeprat 0,40 V/PF

CD

CD

CD





Berberisthumbergii* Sensenomconegut 0,40 ArC

Bergeniacrassifolia Hortèsiad'hivern 0,65 PF/E

Bignoniatweediana

(=Macfadyenaunguis-cati) Bignònia 0,20 PE

Bougainvilleaspp. Buguenvíl·lea 0,22 PE

Brachychitonacerifolium

(=Sterculiaacerifolia) Arbredelfoc 0,30 AC

Braheaarmata Palma 0,20 Pal

Buddleiadavidii Lilad'estiu 0,40 ArC

Butiacapitata Bútia 0,20 Pal

Caesalpineagilliesii Caesalpinia 0,30 ArC

Callistemon“LittleJohn” Callistemon 0,35 ArP/PF

Camelliajaponica Camèlia 0,62 ArP/PF

Campsisradicans Bignòniavermella 0,40 PE

Carissagrandiflora=C.macrocarpa PruneradeNatal 0,42 ArP/PF

Cassiacorymbosa Càssia 0,50 ArP/PF

Castaneasativa Castanyer 0,40 AC

Casuarinacunninghamiana* Piaustralià 0,30 AP

Catalpabignonioides Catalpaamericana 0,40 AC

Celtisaustralis Lledoner 0,42 AC

Cereusperuvianus Càctus 0,20 Cac

Cercissiliquastrum Arbredel’amor 0,20 AC

Cestrumnocturnum Llessamídenit 0,50 ArP

Chorisiaspeciosa Corícia 0,28 AC

Chrysanthemumparthenium Crisantem 0,40 ArP/PF

Cinereaspeciosa Ginesta 0,40 ArP

Cinnamomumcamphora Càmfora 0,50 AP

Citrusauriantum Taronger 0,50 AP

Cliviaminiata Clívia 0,44 PF/HO

Coluteaarborescens Colutea 0,20 ArC

Coprosmarepens Coprosoma 0,50 ArP/E

CD

CD

CD

CD





Convolvulusmauritanicus Corretjola 0,40 E/PF

Cordylineaustralis Dracena 0,40 S

Cornussanguinea Sanguinyol 0,50 ArC

Corylusavellana Avellaner 0,50 ArC

Cotinuscoggygria Arbredelesperruques 0,20 ArC

Cotoneasterbuxifolia* Cotoneaster 0,50 ArP

Cotoneasterhorizontalis* Cotoneaster 0,50 ArP

Crassula portulacea Cràssula 0,20 S

Craetagusazarolus Atzeroler 0,50 ArC

Cupheamicropetala Cufea 0,50 ArP

Cupressocyparisxleylandii Xiprerleyland 0,50 Con

Cupressussempervirens Xiprer 0,30 Con

Cynarascolymus Carxofera 0.30 V/HO

Cycasrevoluta Cica 0,50 Pal

Cyclamenhederifolium Ciclamen 0,35 V/PF

Cydoniaoblonga Codonyer 0,20 AC

Cynodondactylon Gram 0,20 Ces

Cyperuspapyrus* Papir 0,80 PAq

Cytisusscoparius Ginestad'escombres 0,30 ArC

Daturametel Ballerina 0,40 ArP/PF

Deutziaspp. Deutzia 0,50 ArC/PF

DianthusPlumarius Clavell 0,50 V/PF

Dicksoniaantarctica Fàlzia 0,80 F

Diospyroskaki Caquier 0,45 AC

Dombeyaxcayeuxii Arbredeleshortènsies 0,50 ArP/PF

Dracaenadraco Drago 0,17 AP/S

Durantarepens Duranta 0,50 ArP/PE/PF

Echeveriasp. Rosad'alabastre 0,26 S

Echinocactusspp. Cactuseriçó 0,16 Cac

Echiumcandicans Sensenomconegut 0,26 ArP/PF/V

Eleagnusangustifolia Arbreargentat 0,30 ArP/AP

Erodiumchrysanthum Sensenomconegut 0,45 PF/E

Eryobotryajaponica Nisprer 0,38 AP

Erythrinacaffra Arbredelcorall 0,20 AC

CD

CD

CD

CD

CD





Erythrinacrista-galli Eritrinacretadegall 0,38 AC

Escalloniarubravar.macrantha Escalònia 0,50 ArP

Eucalyptuscamaldulensis Eucaliptus 0,28 AP

Eupatoriumsordidum Sensenomconegut 0,35 ArP/PF

Euphorbiacandelabrum Canelobre 0,20 S

Euphorbiapulcherrima (=Poinsettia)

Ponsètia,flordePasqua 0,40 S

Euphorbiasplenden s(=E.milii)

Espinadecrist 0,20 S

Euphorbiatirucali Arbustdegoma 0,15 S

Euryopspectinatus Margalidera 0,30 ArP/PF

Fatsiajaponica AràliadelJapó,fàtsia 0,56 ArP/HO

Feijoasellowiana Feijoa 0,32 AP/PF

Ferocactusherrerae Ferocactus 0,15 Cac

Festucaovinaglauca Festucablava 0,40 Ces

Ficuscarica Figuera 0,50 AC

Ficuspumila(=F.repens) Ficusenfiladís 0,50 PE

Ficusrubiginosa Ficusrubiginós 0,50 AP

ForsythiaXintermedia`Week-end´ Forsítia,campenetadelaXina

0,40 ArC/PF

Gardeniaspp. Gardènia 0,50 ArP

Genistacinerea Ginesta 0,40 ArP

Geraniumsanguinium Geranisanguini 0,50 PF

Ginkgobiloba Ginkgo 0,50 AC

Gleditsiatriacanthos Acàciadetrespunxes 0,25 AC

Grevillearosmarinifolia Grevíl·lea 0,20 ArP

Gypsophilapaniculata Gipsòfila 0,38 PF/HO

Haworthiaspp. Hawortia 0,20 S

Helianthemumnummularium Esteperola 0,20 ArP/PF

Hebespeciosa Verònica 0,50 ArP

CD

CD

CD




Helleborusviridis Pàmpols 0,50 PF/V

Hemerocalliscitrina Assutzenesgrogues 0,50 V/PA/PF

Hibiscusrosa-sinensis HibiscdelaXina 0,56 ArP/PF

Hibiscussyriacus Altea,rosadeSíria 0,45 ArP/PF

Hostafortunei Hosta 0,50 HO/V

Howeaforsteriana Kèntia 0,50 Pal

Hoyacarnosa FlordeCera 0,30 PE/PF

Hydrangeamacrophylla Hortènsia 0,70 ArC/PF

Iberissempervirens Carraspic 0,50 ArP/E

Irisfoetidissima Lliri 0,40 V/PA/PF

Jacarandamimosifolia Xicarandana 0,50 AC

Jasminumnudiflorum Gessamí 0,40 PE/PF

Jubaeachilensis PalmeradeXile 0,35 Pal

Juglansregia Noguer 0,50 AC

JuniperusHorizontalis Juníper 0,35 Con/E

Lagerstroemiaindica Laguerstrèmia 0,40 AC

Lagunariapatersonii Lagunària 0,20 AC/PF

Lantanamontevidensis Lantana 0,26 ArP/E

Leonotis(=Phlomisleonurus) Orelladelleó 0,30 ArP

Ligustrumvulgare Olivereta 0,40 ArP

Lippiarepens* Lípia,bellaestora 0,50 V/E

Liquidambarstyraciflua Arbredel'ambre 0,50 AC

Livistonaaustralis Livistona 0,50 Pal

Magnoliagrandiflora Magnolier 0,56 AP

Malussylvestris Pomerasilvestre 0,50 ACMelianthusmajor Flordemel 0,44 ArP/PF

Melissaofficinalis Tarongí 0,20 V/PA

Menthasuaveolens Herba-sana 0,40 ArP/PA

Metrosiderosexcelsa* Metrosidero,arbredelferro

0,40 AP

Monsteradeliciosa Costellad'Adam 0,80 PE/HO

Musaspp. Plataner 0,74 ArP

Oenotherafruticosa Onagra 0,20 V/HO


CD

CD

CD

CD

CD





Ophiopogonjaponicus Convolària 0,70 HO/PF

Opuntiaspp.* Figuerademoro 0,15 Cac

Origanummajorana Moraduix 0,35 V/PA

Pandoreajasminoides Bignòniablanca 0,50 PE

Paspalumvaginatum* Gespa,gram 0,30 Ces

Pawloniatomentosa Paulònia 0,40 AC

Pelargoniumfragrans Gerani 0,40 PA/PF

Perseaamericana Alvocater 0,50 APPhilodendronbipinnatum=P.

selloum FilodendredeParaguai 0,50 ArP

Phlomisfruticosa* Flomis 0,30 ArP/PA

Phoenixdactylifera Palmeradatilera 0,22 Pal

Phoenixroebelenii Palmeranana 0,50 Pal

Phormiumtenax Formi 0,32 ArP

Phytolaccadioica* Bellaombra 0,40 AC

Pinuscanariensis PideCanàries 0,35 Con

Pinuspinea Piver 0,30 Con

Pistaciavera Pistaxer 0,35 AC

Pittosporumtobira* Pitòspor 0,45 ArP

Platanusxhispanica Plataner 0,40 AC

Plumbagoauriculata Gessamíblau 0,44 PE/PF

Polygalamyrtifolia* Polígala 0,42 ArP/PF

Portulacariaafra Portulacàcia 0,20 S

Prunusavium Cirerer 0,40 AC

Prunuscerasifera“Atropurpurea” Pruneradefullesvermelles 0,40 AC

Prunusdulcis Ametller 0,15 AC

Punicagranatumnana Magranernan 0,40 ArC

Pyracanthacoccinea* Espinadefoc 0,35 ArP/PF

Pyruscommunis Perera 0,50 AC

Quercuscoccifera Coscoll 0,50 ArP

Retamamonosperma Retama,ginesterablanca 0,20 ArP

Rhamnuslycioides Arçot 0,24 AP

Raphiolepisovata Sensenomconegut 0,50 ArPRhapisexcelsa Palmeretaxinesa 0,50 Pal

CD




Ruselliaequisetifolia Sensenomconegut 0,40 ArP/PF

Sabalspp. Sensenomconegut 0,50 Pal

Salviamicrophylla Sàlvia 0,32 ArP/PA/PF

Salviaofficinalis Sàlvia 0,45 ArP/PA/PF

Sedumspurium Crespinellrosa 0,20 S/V/E

Sempervivumarachnoideum Matafocteranyinós 0,20 S/E

Sempervivumtectorum Matafoc 0,20 S/E

Seneciopetasitis GeranideCalifòrnia 0,50 ArP/PF

Sisyrinchiumbellum Herbad’ullsblaus 0,26 HO/PF

Solanumjasminoides Gessamífals 0,50 PE/PF

Sorbusdomestica Servera 0,50 AC

Stephanotisfloribunda GessamídeMadagascar 0,50 PE/PF

Stipaparviflora Espart 0,20 HO

Strelitziareginae Sensenomconegut 0,50 ArP/PF

Syringavulgaris Lilà 0,50 ArC/PF

Tageteslemmoni Clavellxinès 0,30 V/PF

Taxodiumdistichum Xiprerdepantà 0,50 Con

Teucriumfruticans Teucriblau 0,26 ArP/HO

Tiliaplatyphyllos Til·ler 0,50 AC

Tipuanatipu Tipuana 0,50 AC

Trachycarpusfortunei Palmera 0,44 Pal

Ulmusminor Om 0,20 AC

Ulmusparvifolia Om 0,50 AC

Verbenarepens Berbena 0,20 PF/E

Vincaminor Vincapetita 0,50 ArP/E/PFVitisvinifera Vinya,parra,cep 0,40 ArC/PE

Viburnumlantana Tortellatge 0,42 ArP/PF

ViolaOdorata Viola 0,65 PF/V/E

Washingtoniarobusta Washingtòniarobusta 0,35 Pal

Wisteriasinensis Glicina 0,50 PE/PF

Yuccaelephantipes Iucagegant 0,20 S/ArP

Zamiafurfuracea Zàmia 0,20 Pal

Ziniaelegans Zínnia 0,40 PF

Zoysiatenuifolia Sensenomconegut 0,50 Ces


CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD

CD




Si s’observa la natura, es veu que lesespècies autòctones i endèmiquess’organitzenis’agrupensegonselshàbitatsque les envolten: aiguamolls i salobrars,costes rocoses, llocs humits no salins,platges, dunes i sòls arenosos, pinars igarrigues,ullastrars,alzinarsdemuntanya,campsdeconreu,voresdecaminsillocsalterats,superfíciesrocoses,paretssequesimarges.Cadaund’aquestshàbitatsrecullaquestesespèciescapacitadesperviure-hi

sensecapaltrerecursqueelquelanaturaelsaporta;sónespèciesquehanconegutal llarg del temps les millors formes perdesenvolupar-sesatisfactòriamentvivintencomunitat,finsitotenllocsonsemblariaincreïblequehipoguésnéixervegetació.Aixímateix,ésmoltimportantferalnostre jardí una valoració del tipus de vegetació

quehihaalterreny,aixícomobservarladels espais naturals propers per obteniruna informació molt valuosa per saberquines són les espècies que millor s’hiadaptarien i quines espècies s’hi podrieninclouresegonslescaracterístiquesdelllocpergarantirl’èxitdelanovaplantació.Cal destacar que moltes d’aquestesespècies xeròfiles viuenensimbiosi ambfongs o bacteris que n’afavoreixen eldesenvolupament,iquemillorenlacapacitat

delaplantahosteperferfrontaplaguesi/o malalties i també a l’absorció d’aiguai nutrients (micorizació i nodulació). Peraquestmotiu,sovintaquestsespèciessónmésvulnerablesalstrasplantaments,ielsencarregatsdelsvivershaninclòsplantesmicorizadesentreelsseusproductes.

Elspendentsdelterreny,lesobagues,lessolanesielsvessantstenenmoltad’influènciasobrelavegetació:

Elspendentsfortssuposenmenysdisponibilitathídricaimésescorrentia,ipertant•

méserosiódelterreny,perlaqualcosasónelsllocsidealsperaunavegetaciómésxeròfila.Lesobagues,orientadescapaW,NW,NiNE,tenenmenyshoresd’insolació,rebuda•

alesprimereshoresdeldia,pertants’hipodranadaptarplantesambrequerimentshídricsméselevatsiqueelsagradil’ombra.Lessolanes,encanvi,orientadescapaSW,S,SEiE,rebranlainsolacióduranttotel•

dia,perlaqualcosas’hiadaptaranmillorlesespèciesmésheliòfilesixeròfilesalesqualsagradiestaraplesol;són

terrenysméssensiblesal’erosióiméspobresennutrients.Quantalaformadelsvessants,•

aquests poden ser: vessantsconvexos, que provoquen sòlsmés pedregosos i a menyscapacitatderetenciód’aigua,ovessantscòncaus,onhihamésprofunditatdesòliméshumitat,ipertantsónllocsadequatsper

plantar-hiarbresiespèciesambmésaltsrequerimentshídrics.

Associació d’espècies




Exemples d’associació d’espècies als xerojardins

Siesvolaprofitarunllocrocósperimplantarunxerojardí:

Arbutusunedo

Ceratoniasiliqua

Cercissiliquastrum

Chamaeropshumilis

Crataegusmonogyna

Eleagnusangustifolia Oleaeuropaeavar.

Sylvestris

Quercusilex

Enfiladisses,cobertoresi/odeflor

Carissamacrocarpa

Cneorumtricoccon

Daphnegnidium

Dorycniumhirsutum

Juniperusoxycedrus

sub.oxycedrus Phillyreaangustifolia

Pistacialentiscus

Quercuscoccifera

Rhamnusludovici-salvatoris

Ruscusaculeatus

Helichrysumstoechas

Jasminumfruticans

Myrtuscommunis

Rosasempervirens

Rosmarinusofficinalis

Teucriumcapitatum

Arisarumvulgare

Bellissylvestris

Ciclamenbalearicum

Crocussp.

Globulariaalypum Helleboruslividus

Loniceraimplexa

Ophrysbalearica

Violaodorata

Vincadifformis

ArbresiPalmes Arbustosdefulla

Arbustosdeflor

Achilleaageratum

Euphorbiadendroides

Juniperushorizontalis

Lantanamontevidensis

Lavanduladentata

Origanummajorana

Teucriumcapitatum

Rutagraveolens

Teucriumfruticans

Thymbracapitata

Thymusherbabarona

Achilleaageratum

Aloeferox

Alyssummaritimum

Digitalisminor

Helianthemum

nummularium

Iberissempervirens

Pelargoniumx

hortorum

Sisyrinchiumbellum

Alliumroseum

Crocus

cambessedesii

Echeveriaelegans

Fritillariameleagris

Irissisyrinchium

Ranunculussp.

Urgineamaritima

Plantesarbustives Plantesdeflor Plantesbulboses Entapissants

Aromàtiques

Imaginemunxerojardísituatsotaunpinarnomassatupitambclarianesiquegairebénoméss’hauràderegarenelmomentd’implantar-lo idurant elprocésd’establiment.Caldrà seleccionar plantes que necessitin una exposició solejada i tolerants al graud’acidesaqueprovoquenlesacículesdelpialsòl.Alallistajas’hantriatplantesadaptadesalssòlscalcarisdelesillesBalears.

Anthylliscytisoides

Calicotomespinosa

Cistusalbidus

Ericamultiflora

Genistalucida

Hipericumbalearicum

Hippocrepisbalearica

Ononisnatrix

Capparisspinosa

Frankenialaevis

Iberissempervirens

Lotuscytisoides

Sedumalbum

Sedumspurium

Siesvolaprofitarunazonahumidaocrearunapetitazonaaquàticaalxerojardí:

Fraxinusangustifolia

Populusalba

Salixalba

Salixcinereassp.oleifolia

Salixpurpurea

Tamarixafricana

Tamarixboveana

Carexpendula

Cornussanguinea

Irisfoetidissima

Irispseudacorus

Irisspuriamaritima

Juncusacutus

JuncuseffususJuncusmaritimus

Phragmitesaustralis

Sambucusnigra

Scirpus

tabernaemontani

SoleiroliasoleroliTyphalatifolia

Vitexagnus-castus

Arbres

Arbustsiplantesdeportjunciformeigraminoides




Encanvi,siesvolcrearunxerojardísotaunboscombrívol, primeraments’hand’escollirarbresquerequereixinunaexposicióaplesoliqueproporcioninombra;sisónperennifolis

sempreverds, cal tenir una ombra mésintensaduranttotl’any;siestrienarbresque perden la fulla a l’hivern, es podencombinar amb espècies de sotabosc,d’exposiciósolarmitjanaiquefloreixinal’hivern.Aquestsarbressempreverdss’hand’associaraespèciesarbustivesambaltsrequeriments d’ombra combinadesambalgunesplantesdeflordecaracterístiquessimilars,afidecrearunspuntsdellumiaromadinsaquestespaiombrívol;unavegadaestablertes,n’hihaprouderegar-lesunavegadaalasetmanaal’estiu.D’altrabanda,elsarbrescaducifolispodenacompanyar-sedeplantesiarbustosdesemiombra;aqualqueracóonelsolsiguipresent de forma contínua, hi podemplantarflorsi/obulbsdetemporada.

Enaquestallistas’hihaninclòs,amésdelesespèciesadaptadeso indiferents al sòls calcaris, algunes espècies acidòfiles ambrequerimentsdepHmésbaixosperazonesboscosesdelesIllesambsòlsmésàcidsoperajardinsonesvulguinprendrealgunesmesurescorrectivespuntualsdelsòl.Tambés’hihanafegitalgunes

plantes amb alts requeriments hídrics, per la qual cosa hauriend’agrupar-se i situar-se a la hidrozona 3. (Consultau les taulesd’hidrozonesiKe.)*Perasòlsmésàcidsifrescos.

Arbresperennifolisi

palmes

Chamaeropshumilis

Ceratoniasiliqua

Cupressussempervirens

Ligustrumvulgare

Laurusnobilis

Magnoliagrandiflora*

Oleaeuropea

Phoenixdactylifera

Quercusilex

Rhamnusalaternus

Taxusbaccata

Arbres

caducifolis

Acermonspessulanum

Aesculushippocastanum*

Celtisaustralis

Chorisiaspeciosa

Corylusavellana*

Crataegusazarolus*

Jacarandamimosifolia

Juglansregia

Prunusspinosa

Sorbusdomestica

Arbustosde

semiombra

Abeliaxgrandiflora*

Buxusbalearica

Cneorumtriccocon

Coprosmarepens

Daphnegnidium

Ilexaquifolium

Jasminumfruticans

Myrtuscommunis

Viburnumtinus

Plantesd’ombrai

semiombra

Alocasiamacrorrhiza

Aspleniumbulbiferum

Aucubajaponica*

Cliviaminiata

Cyclamenbalearicum

Fatsiajaponica

Helleboruslividus

Hostafortunei*

Ophiopogonjaponica

Ruscusaculeatus

Violaodorata

Plantesdeflorpera

unracósolejat

Agapanthuspraecox

Alliumroseum

Anemonacoronaria

Carissagrandiflora

Crocuscambessedesii

Dianthusrupicola

Gladiolusitalicus

Hebespeciosa

Helianthemum

nummularium

Hyacinthusorientalis

Liliumspeciosa

Muscaricomosum

Narcissustazzeta

Geraniumsanguinium

Rhaphiolepisovata

Scabiosacretica

Plantesd’ombra

perfumades

Alocasiaodora

Brugmansiacandida

Cestrumnocturnum

Elaeagnusangustifolia

Viburnumodoratissimum




3.4 Principi 4: Optimització i

justificació de les àrees de gespa

Pertradició,lagespaésundelselementsbàsics del jardí convencional i sovint esconverteixenl’elementprincipaldeldissenydel jardí. La xerojardineria proposa teniresmentenlautilitzaciódelagespa,jaqueté moltes repercussions mediambientals,econòmiquesidemantenimentques’handevalorarabansdeplantar-ne.Les zones de gespa són les principalsconsumidores d’aigua del jardí; a l’estiu,poden arribar a consumir fins a 10 litrespermetrequadratidia,segonslainsolaciórebuda,elvent,latemperaturailahumitat

relativa de l’aire. En conseqüència, és laplanta amb els requeriments hídricsmésaltsdetoteljardí.D’altrabanda,lagespaéscostosaal’horatantdeplantar-lacomdemantenir-la,isinoestàbenregada,segada,airejadaiadobada,potsernoresponalesnostresexpectativesestètiquesis’hipodenarribar a desenvolupar tota una sèrie deplagues i malalties derivades d’aquestamanca d’atenció. Per aquests motius, laxerojardineria suggereix unes quantesmesures per fer un ús sostenible de leszonesdegespa.

Evitarlaplantaciódegransextensions•

degespa.Plantar-laenzonesonse’nfaciunús•

pràcticifuncional.Pensarelllocidonii l’ús que tindrà: lúdic, de descans,estètic.Dimensionar el lloc de la plantació•

segonslafuncióquetindrà.

Prioritzarelregsubterrani,jaquetéuna•altaeficiènciaibeneficisfitosanitaris.Usar formes geomètriques per•

facilitarelregenelcasqueesfaciperaspersió.Evitar col·locar altres plantes a les•

àreesinteriorsdelagespa.Usar gespes adaptades als climes•

àrids i millor si són mescles: grams,Zoysia, festuques,etc. (Vegeu la llista

d’espèciescespitoses.)Detallarelscriterisdemantenimentque•

s’utilitzaranunavegadaestablertes.

Optimitzar les zones de gespa

Criteris per a un ús sostenible de leszones de gespa

Zoysiatenuifolia senseregnimanteniment




S’ha de considerar que les plantes

cespitoses, com qualsevol altra planta,proporcionenunsbeneficisambientalsqueno es poden obviar: oxigenen l’ambient,eviten l’erosiódel sòl,absorbeixenla polsdel’entorn,evitenlespèrduesd’aiguaperescorrentiaiaixíparticipenenlarecàrregadels aqüífers subterranis, redueixen elsrenous,etc.Lamajorpartdelescespitosessón gramínies perennes i es podenutilitzar mesclades amb espècies amb

característiques complementàries que

equilibrenl’aspecteestèticenlesdiferents

estacions, ja siguin altres gramínies oalguneslleguminoses.

Les característiques morfològiquesprincipals de les gramínies cespitosessón les seves arrels fasciculades, quees concentren en els primers quinzecentímetresdesdelsòl,aquestesemetenbrots laterals des de la base del colli són majoritàriament rizomatoses i

estoloníferes.

Característiques de les cespitoses i selecció d’espècies

Criterisquecalseguiral’horadeseleccionarlesespèciesdegespes:

Grauderusticitat.•

Estètica(texturadela•

fulla,color).Densitat.•

Velocitatd’instal·lació.•

Adaptacióaltall.•

Freqüènciailongitud•

deltall.Recuperaciódeles•

agressions.Necessitatsde•

manteniment.

Incidènciademalalties.•

Sitenentolerànciaa•

lasequera,l’ombra,eltrepitjat,lasalinitatilestemperaturesaltesobaixes.

Alfons,gramd’aspectegroguencenletargiahivernal(Stenotaprumsecundatum )

Undelscriterisdiferenciadorsque aporta la xerojardineria,siestriaunagesparesistenti adequada al nostre clima,ésqueaquestaespotsituaro plantar a qualsevol de leshidrozonesdelxerojardí.Aixòpotsignificar,finsitot,arribara no regar-la i renunciar alscriteris clàssics, com, per

exemple, tenir una gespadensa, de color verd intensiuniforme,i,encanvi,donarprioritat al fet que el costambiental i demantenimentsiguimenor.

Calrecalcarquel’estèticaésqüestiódegustosi,pertant,siestéunagespabentalladaineta,potserqueensagradielcolorgrocqueadquiriràal’estiusinoesrega.

Gespaperazones

càlidessensesegariambvegetacióespontània




Per plantar i obtenir una gespa ornamentalresistent, es recomana fer una barreja dellavors adequada a favor de les espèciesque requereixen menys aigua i que alhorarequereixen menys manteniment. Unaproporciócomunaiadequadaalnostreclimamediterraniés:obé70%deFestuca,10%dePoa i20%de Lolium ,obé45%deFestuca,40% de Lolium i 15% deCynodon dactylon.Enqualsevolcas,però,calplantarlagespaenunazonadeljardídiferenciadadelarestade

plantes,d’aquestamaneraespodràregarperseparat.

“ Cal barrejar llavors per obteniruna gespa resistent.

”Hi ha uns criteris bàsics que cal tenir en compte a l’hora de plantar gespes alsxerojardins:

Col·locarlesgespesenzonesprotegidesdelventoinstal·lartallaventsvegetalsper•

evitarl’excessivaevaporaciódel’aigua.Situarlesgespesenzonesdefàcilaccésiapropdelcapçalderegperfacilitar-neel•

manteniment.Millorarelsòlenprofunditat,finsauns25centímetres,perquèlesplantescespitoses•

tinguin arrelsmés profundes i amb reservesamb vistaaèpoquesadverses. Aixòconfereixalaplantamésresistènciaalasequera.Utilitzarbarregesdellavorsdegesparesistentsalasequera,sobretotapleestiu,que•

éselmomentméscríticenelclimamediterrani.Prioritzarlainstal·laciódelregsubterrani,jaque•

ésméssegurdesd’unpuntdevistasanitari,méseficientquantalconsumd’aigua,méseconòmicpelquefaalcicledevida,ipermetmoltaversatilitatalhorad’adaptar-sealterreny,finsitotenzonesirregulars.

Enelcasderegperaspersió,caladaptarla•

formadelspratsalssistemesderegfentformesgeomètriques definides i evitant les corbes, a fideminimitzarlespèrduesdel’aiguadelreg.Caldescartarlautilitzaciódegespaenzonesirregulars, jasiguinpendentsoclots,ievitarplantargespaentalussosdemésdel40%dependentperdisminuirlespèrduesd’aiguaperescorrentia.

Plantació de les zones de gespa




Espècies cespitoses per a la zonamediterrània

Lagespamésadequadaalnostreclimaés

elgram,sovintdefullagruixada,procedentde llavors de climes subtropicals i quesovint presenta latència hivernal. Sónplantes amb una gran capacitat perresistirlasequeraestival.

Stenotaphrumsecundatum • Stenotaphrumamericanum • Zoysiajaponica •

Zoysiatenuifolia •

Paspalumnotatum •

Paspalumvaginatum •

Cynodondactylon• (gramoherbadelesBermudes)Pennisetum clandestinum • (kikuyu).Ésmoltinvasora,calevitar-la.

Llista de les espècies de cespitosesperennes més usades en climestemperats

Són gespes que procedeixen de climes

secs;nosóntanresistentscomlesdelgrupanterior, però estèticament s’aproximenmésalconceptedegespaclàssica.Rebenelnomdegespesornamentalsresistents.

Festucaarundinacea • Poapratensis•

Loliumperenne •

Festucaovina •

Festucarubra•

Agrotistenuis•

Agrotisstolonifera • Poatrivialis •

Pelquefaalmantenimentdelesgespes,hemdetenirencomptequenoleshemd’adobarexcessivament,jaqued’aquestamanera es provoca un augment del

creixementi,pertant,unincrementdelademandad’aiguaideltall.Hihagespesquepodenaguantarserregadesun40%persotadeladosid’aiguarecomanada.És millor segar-les a una altura mitjanad’uns 8-10 centímetres; d’aquestamaneraevitaremquel’herbatinguiunesfulles molt llargues, que augmentarienl’evapotranspiraciói,pertant,lademandad’aigua. Si fossin encara més baixes,estimularíem el desenvolupament de

fulles noves, que també són altamentconsumidoresd’aigua.




Comjas’havistalasecció3.1sobreplanificacióidisseny,iescontinuaràdetallantala3.6sobreúsdecobertes,hihainfinitesformesdecobrirelsespaisd’unjardísensequesiguinecessariusarplantescespitoses,finsitotespotprescindirdelselementsvegetals,encaraquemoltsovintsiguinaquestselsqueofereixenlesopcionsmésatractives:plantesrèptilscomacobertoresdelsòl,massesarbustivesdediferentsalçades,massissosflorals,

catifes de suculentes, parets baixes, paviments de graves opols demarbre, escales, camins, mosaics, rajoles, pèrgoles,empedrats,campsflorits,fonts,estanys,safarejos…

Altres plantes usades com a entapissants actualment i que cada vegada tenenmésdemandasónlaDichondrarepens oorelladeratolí,ila Frankenialaevis .Aqueststipus

deplantesrèptilstenenlacapacitatdeprofunditzarlessevesarrels,fixarelsòlicobrir-nelasuperfície;enconseqüència,aprofitenmillorl’aigua,evitenl’escorrimentsuperficiald’aquestaipodenoferirmillorsefectesvisualsquelesgespesenmostrarlesflorsielsfruits.Necessitenmolt pocaatenció,peròa l’hora deplantar-les convécalcular béelmarcdeplantacióperquècobreixintotalasuperfíciedelsòl.Arabé,nototeslesespèciesentapissantsadmetensertrepitjades,pertantesrecomanautilitzar-lesenzonesdepocpasoentreleslloses.

La Frankenia laevis és originària del litoral de zonestemperades.Ésunaplantarèptil,téfullespetitesericoides

ipersistents,atapeïdes,verdesigrisenques,iquetornenrogenques durant l’hivern si fa fred. Té diminutes florsrosades o violetes irregularment repartides per zones.Ésunadelesmillorsalternativesalagespaperazonesmediterrànies. És trepitjable amb moderació, creixràpidamentinonecessitasersegada.Ésaptatambéperatalussos,viuaplesoliresisteixtemperaturesdefinsa-7ºC.Necessitaunsòlbendrenat,jaquenosuportal’embassament.Ésmoltresistentalasequera,alventialesplagues.Esmultiplicafàcilmentmitjançantesqueixosdetijaalaprimaveraoalatardor.

La Dichondra repens és una de les poques espèciesutilitzadescomagespaquenoésunagramínia.Pertanyaltipusdelesdicotiledònies,ésperenneitéfullesverdesibrillantsdeformaarronyonada.Creixmitjançantrizomesi estolons.Per la sevamanera de créixer, és capaçdecolonitzarespaissolejatsonlahumitatsiguiconstant.Pottolerarsòlsdetexturafinaipocfèrtils,encaraquenoadmetsòlssalinsnicompactats.Espropagavegetativamentoperllavors

Frankenialaevis florides

“ Elsencoixinamentspermeten cobrirespais de jardíamb alt valorestètic.

”

Dichondrarepens




3.5 Principi 5: planificació de les

zones i sistemes de reg

Lagranmajoriadeprincipisenelsqualssesustentala

xerojardineriapermetenreduirioptimitzarelconsumd’aigua.

Aportarlaquantitatnecessàriad’aiguaperalesplantes,fer-hoenelmomentenquèlaplantamillorl’aprofita,utilitzarelsistemaderegmésadientperacadatipusdeplantaiespai,aixícommantenirbonespràctiques,permetaprofitaralmàximl’aiguaiafavorir-nel’estalvi.

Reduir i optimitzar el consum d’aigua

aprofitamentd’aigües

regeneradessecció3.5

selecciód’espèciesadaptadesalmedi

secció3.3

minimitzaciódeleszonesdegespa

secció3.4

selecciódelsistemadereg

méseficientsecció3.5

utilitzaciód’encoixinaments

secció3.6

pràctiquesderegsosteniblessecció3.5

Reduccióioptimitzaciódelconsumd’aigua

aprofitamentd’aigüespluvialsprocedentsdelfreàticodels

dipòsitsderecollidasecció4.3

agrupaciód’espèciessegonsnecessitats

hídriques(hidrozones)secció3.5

“

Si es considera que el principal objectiu de la jardineria noés obtenir rendiments econòmics, sinó la supervivència de lavegetació i el manteniment d’aquesta en bones condicions físiques,funcionals i estètiques, no hi ha motiu per no fer una transiciócap a la xerojardineria, que permet minimitzar el consum d’aiguai oferir el mateix servei.

”

“ Un

xerojardí potarribar aconsumir entreel 30% i el 70%menys d’aigua.

”




L’aiguaésuncomponentestructuraldeljardíperquèésundelselementsvitalsperales

plantesiformapartdeprocessosessencialscomlanutrició,eltransportdesubstànciesolaregulaciótèrmica.Amés,l’aiguapottenirunafunciódecorativaenfonts,llacunes,sortidorsicascades.

Alsjardinsconvencionalsl’aiguaevaporadapelsòloabsorbidaperlesplantess’hadereposarperiòdicamentmitjançantelreg.Enunxerojardí,aquestareposicióésmenor,jaqueincorporadiferentszonesderegonunaextensióimportantdel’àreanonecessitaràserregadahabitualment.

No obstant això, per als sectors ambmés necessitats hídriques, així com durant les

etapesprimerenquesdelxerojardí,caldràconèixerdemanerabastantprecisalaquantitatd’aiguaquecalaplicar.Pertalqueelxerojardíevolucionideformaòptima,tambécaldràferunboncontroldelcontingutd’aiguaenelsòl,dissenyarelsistemaderegidistribuciódel’aiguamésidoniiregarenelmomentmésadequat.

L’aigua en la jardineria

Diferentsjardinsamblacaracterísticasectoritzacióenhidrozones




Agrupació d’espècies en hidrozones

Lesdiferentsplantestenenunsrequisitshídricsdiferentsi,segonslessevesnecessitatsd’aigua,lespodemagruparenhidrozonessensecomprometre altres aspectes tan importants com la funcionalitat,l’estèticail’úsol’estilpaisatgísticqueesdesitgidonaraljardí,aspectesquecalconsiderarsimultàniamentenlaplanificacióieldisseny.

Precisamentundelspilarsfonamentalsal’horadedissenyarunjardíeficientquantal’úsdel’aiguaésdiferenciareljardíenalmenystreszones segons els criteris d’elevat, moderat i baix consum d’aigua.Agrupar idistribuir les plantessegons lademandad’aiguapermetdissenyar el sistema de reg més apropiat per subministrar-n’hi la

quantitat òptima. La divisió del jardí en hidrozones també ha depreveure que les necessitats d’il·luminació i manteniment siguinsimilars.

Quèésuna

hidrozona?

Lahidrozonaésuna

àreaambplantesquetenennecessitatshídriquessimilars.

Zonesdebaixconsumd’aigua:Agrupaespèciescapacesdesobreviureambunaportamentd’aiguamoltescàsonuldesprésd’haver-seestablert.Calregar-lesal’iniciidesprésnomésenl’etapaimmediatamentposterioraltrasplantament.Passatelprimerosegonany,lesplantessobreviuranamblapluviositatdelazona.Ésimportantcrearaquesttipusd’hidrozonessensenecessitatsderegseleccionantlesplantesmésadaptadesalescondicionsagronòmiques de l’indret. Hihaunampli ventall d’espèciesambbaixesnecessitatsd’aigua,tantarbòries,comarbustivesiherbàcies,quecomencenaestardisponiblesalsvivers.Unahidrozonasenseregnoésequivalentaunllocseciambmancadecolors,jaquehihanombrosesespèciesambfloracióvistosa.Siesplantegenhidrozonessenseregambespèciessenseresultatsestèticsinteressants,espodenubicarllunydeleszonesméstransitades.

Zonesdemoderat consum d’aigua: Requereixenun reg reduït. Aquestsector només es regarà en els períodes de sequera i quan es detectienlesplantesuncanvidecolorcapamésgroguenc,mustiesaoaltres

símptomesd’estrès.Normalment,esdestinenadelimitarespaisdinsel jardímitjançantarbusts,flors,bulbsiespèciesentapissants.Siésnecessaricobrirelsòl,éspreferibleutilitzarlesespèciesméseficientsilesplantesentapissantsensubstituciódelagespa.

Zonesd’elevatconsumd’aigua:Agrupenlesespèciesambmésnecessitatshídriques, normalment plantes d’ombra, i per tant requereixen un regregular.Peraquestmotiu,enunjardíeficientconvéquesiguinzonesdedimensionsreduïdes.Sónleszonesmésvisibles,iestaranubicadesalsvoltantsdeleszonesmésfreqüentades:accessos,zonesdedescansi

passejos,perfacilitar-neelregregularenabsènciadepluges.Normalment,éslazonademésúsibellesaisolestardestinadaapradesdegespa,quecaldràregarambelssistemesespecífics.

Hidrozona2Ke(0,31-0,6)

Hidrozona1Ke(0,1-0,3)

Hidrozona3Ke(0,61-1)




La localització i la forma de cadahidrozona ha de considerar latopografiadelterrenyihademantenirunaestèticaadequadaal’estildeljardí.Caltenirencomptelaforma,elcolor

i la textura de les diferents espèciesque conformin cada hidrozona percombinar-lesharmoniosamentiassolirl’objectiuestèticdesitjat.

Laselecciódelesespèciesésunpuntclau;pertant,ésnecessariconèixerprèviamentlescaracterístiquesclimàtiquesimicroclimàtiquesdelazona,enespecialelrègimhídric,aixícomlesnecessitatshídriquesdelespossiblesespèciesilescaracterístiquesdelsòl.A lasecció3.3hiha taulesamb lesdiferentsespèciesi amb indicacionsde lessevesnecessitatshídriques.

Perdissenyarleshidrozones,potserdegranutilitatplantejarunesquemaocroquisdel jardíenquèesdivideixinieszonifiquinlesdiferentsàrees.

Xerojardízonificatsegonsleszonesdereg

“ L’agrupaciód’espècies amb lesmateixes necessitatshídriques és un delspilars de la xerojardineria.”




Necessitats netes de reg: com calcularles necessitats hídriques de les plantes

del xerojardíEs proposa una metodologia senzilla per feruna aproximació a les necessitats hídriquesdelesplantesdelxerojardí.Resultaconvenientconsiderar dues etapes de creixement: unaprimeraetapaenquèlesplantesdelxerojardíesdesenvolupeniunasegonaetapaenquèeljardí jaestàconsolidatPerfer-hiunaprimeraaproximació,esparteixdel’aiguaabsorbidaperlaplanta:unapetitapartésinvertidaenlafotosíntesiienelcreixement,ilamajorpartéstranspiradaal’atmosfera.Peraixò,esconsideraqueelconsumd’aiguadela plantaequivala latranspiració.Tanmateix,perdimensionarlanecessitatd’aiguadetotes lesplantesdel jardí, tambécal tenirencomptel’aiguaques’evaporadelsòlal’atmosfera.Així,podemestablirquelesnecessitatsd’aiguadeljardíestandeterminadesperl’evapotranspiració(evaporaciódelaplanta+transpiraciódelsòlal’atmosfera).Aquestaevapotranspiraciódepèndelclimaideltipusdeplanta.Acontinuació,esfaelcàlculquepermetconèixerlesnecessitatshídriquesdelesplantesdelxerojardí.Esproposendosenfocaments,unquesuposauncàlculsimplificatiunaltre

queésmésrigorós.

Acausadelagranvarietatd’espèciesquepodemtrobarenunxerojardí,ésrealmentdifícilestablirunvalordecoeficientdecultiuquefacireferènciaatot,jaquecadaespèciepresentaunvalordiferentdeKc.Amésamés,s’hadeconsiderarqueenunjardíhihaaltresfactorsquetambéinflueixen

en l’evapotranspiració, com ara la densitat de plantació o els diferentsmicroclimesqueescreenpel fet quehiha zonessolejades,d’altresambombra,d’altresméscàlides,d’altresmésairejades…

Evapotranspiració:depèndeltipusdeclimaideplanta(ET=ETrxKc)

Coeficientdecultiu:variacionsenlaquantitatd’aiguaconsumidaalllargdelcicle.

ET

Evapotranspiraciódereferència:representaelcomponentclimàtic.ETr

Kc

millorem

elcàlcul

Evapotranspiraciódereferència,representaelcomponentclimàtic.ETr

Coeficientdeljardí(Kj=KexKdxKm)

Coeficientd’espècie(llistesd’espèciesambKeaproximatalpunt3.3)

Densitatdeplantació,commésdensitat,méspèrduad’aigua

Condicionsmicroclimàtiques

Kj

Ke

KdKm

Evapotranspiració,depèndeltipusdeclimaideplanta(ET=ETrxKj)ET




Lesdadesd’evapotranspiraciódereferènciasóndifícilsd’aconseguiraunnivelldedetallqueimpliquizonageogràficapermesosdel’any,peròperferaquestaprimeraaproximació

podenservirlesdadesmitjanesd’evapotranspiraciópotencial.

ETr

ETPmitjanadela

demarcaciódelesilles

Balears

ETPmitjana40/41-08/09

ETPmitjana04/05-08/09

ETPmitjana2007/08

ETPmitjana2008/09

Litres/m2al’any 934,39 939,71 910,98 942,96

mm/dia 2,56 2,57 2,50 2,58Font:MinisterideMediAmbientiMediRuraliMarí,2008.

El coeficient d’espècie és un factor que relaciona les necessitats d’aigua d’una espèciedeterminadaamblesnecessitatsdelagespaalmateixindret.Esnecessitarienestudisenl’àmbitbalearperdeterminar-loambexactitud;mentrestant,uncoeficientd’espècieorientatiuespotconsultaralesllistesd’espècies(apartat3.3).

Perdeterminarelcoeficientdedensitat,enshemdefixarensialnostrexerojardítenimunadensitatalta,mitjanaobaixa,iquintipusdevegetaciópredominanthitenim.

Per determinar el coeficient de microclima, ens hemde fixar en si al nostre xerojardí les

condicionsexternes(edificacions,vent,sol…)augmentenenungraualt,mitjàobaixl’evaporaciódelazonaderegiquintipusdevegetaciópredominanthitenim.Unacondiciómicroclimàticamitjana(km=1,0)esprodueixquanlesestructuresilesedificacionsnoinflueixeneneljardí;encanvi,unjardíd’unazonad’aparcamentestàsotmèsaméstemperaturaimenyshumitat,ihiaugmentalataxad’evaporació;pertant,calconsiderar-hiuncoeficientdemicroclimaalt.

Ke

Kc

kd

Km

Tipusdevegetació Coeficientdemicroclima(Km)

alta mitja baixa

arbres 1,4 1,0 0,5

arbusts 1,3 1,0 0,5

entapissants 1,2 1,0 0,5

plantaciómixta 1,4 1,0 0,5

gespa 1,2 1,0 0,8

Tipusdevegetació Coef icientdedensitat(Kd)

alta mitja baixa

arbres 1,3 1,0 0,5

arbusts 1,1 1,0 0,5

entapissants 1,1 1,0 0,5

plantaciómixta 1,3 1,1 0,6

gespa 1,0 1,0 0,6

Tipusdeplanta Coeficientdecultiu(Kc)

plantesxeròfiles 0,2-0,3

cítricsifruiters 0,6-0,7

arbustsornamentals 0,7-0,8

bancalsdeflors 0,8-1,0

gespa 1,0

Font:Manualderiegodejardines.Conselleriad’AgriculturaiPesca,Juntad’Andalusia,2004.

Enaquestaclassificaciós’assumeixquealjardínohihasuperfíciedescoberta.Sinoésaixí,Kdhauriad’augmentarentreun10%iun20%,especialmentperaarbresiarbusts.

Font:Manualderiegodejardines.Conselleriad’AgriculturaiPesca,Juntad’Andalusia,2004.

Calaplicaruncoeficientdecultiu(Kc)acadatipusdeplanta.Aquestcoeficientesrefereixauncultiudereferència:gespa,Kc=1.Aquestcoeficientespecificalesnecessitatsd’aigua

dedeterminadesplantesenrelacióamblagespa,iespotobservarenelquadreadjunt.




Necessitats brutes de reg: com calcular les necessitats de reg del jardí

Exemple de càlcul:

Quinesnecessitatsmitjanesderegdiaritenenlesplantesd’unjardídeplantaciómixtacompostaperlavanda,romaní,oliveraiheura?Estractariad’unxerojardídesenvolupatimadur,ambunacoberturamitjana,queduranteldiaestàexposatalsolial’horabaixaalvent.

1 2Ke=espotconsiderarcomavalormitjà

delesespèciesdeljardí:0,34

Hederahelix :0,5

Oleaeuropeae :0,26

Lavanduladentata :0,3

Rosmarinusofficinalis :0,3

kd=alta:1,1

km=alta:1,4

Kj=0,34x1,1x1,4=0,524

Ambladadaanterioriambelvalordela

ETrescalculalanecessitatd’aigua:

ET=KjxETr

ET=0,524x2,58mm/m2idia

ET=1,35mm/dia=1,35litres/m2idia

Una vegada que es coneixen les necessitats de reg de les plantes del jardí com anecessitatsnetesdereg,s’hadetenirencomptequel’aiguaques’aportaalsòlambunregnoésaprofitadatotalmentperlaplanta,jaqueunapartesperdperescorrentiai/o

filtracióprofunda.Pertant,laquantitatnecessàriad’aiguaquecalaportarambelreg,quepodemanomenarnecessitatbrutadereg ,s’hadecalcularalmenyssegonsdosfactors:l’eficiènciad’aplicaciódelregilafraccióderentat.

Eficiènciad’aplicaciódelsistemadereg(Ea):percentatged’aiguaquelesarrelsdelesplantesaprofitenrespecteal totalaplicat.Aquestvalordepèndelmètodederegemprat:ensuperfície,localitzatoperaspersió.Engeneral,podemdir:Eadereglocalitzat:80%-90%,Eaderegperaspersió:70%-75%,Eaderegensuperfície:45%.

Fraccióderentat(Fr):quanl’aiguaderegéssalinaoestàmoltsalinitzada,convé

aportarunaquantitatextrad’aiguaperalrentatdelessals,situacióqueesdónaamoltsdemunicipiscostanersdel’arxipèlagiespecialmentaEivissaiFormentera.Percalcularlafraccióderentatd’unahidrozona,s’hadetriarelllindardetolerànciadel’espèciemenystolerantalasalinitat.

Necessitatsbrutesdereg=Necessitatsnetesdereg/(Eax(1-Fr))x100

Atèsquel’aiguaqueesperdperfiltracióprofundatambéfaunrentatdesals,enelcasderegperaspersióisilafraccióderentatésinferioral10%,espotferlasimplificaciósegüent:

Necessitatsbrutesdereg=Necessitatsnetesdereg/Eax100



El regper degoteigsubterrani és

un dels sistemesque ofereix alteseficiències de reg itambé avantatgesfitosanitaris.Permet adaptar-se a qualsevolterreny i pendent,i en 3-4 mesos

compensaeconòmicament.


La finalitat del reg és aplicar al sòl unaquantitat d’aigua de forma oportuna iuniforme que satisfaci el requerimenthídric de les espècies i amb un critericonservacionista dels recursos. Resultaconvenient conèixer les característiquesd’aquestsrecursos(sòl-aigua),lanaturalesaielcomportamentdelesespèciesvegetalsilesestretesinterrelacionsques’estableixenen el complex sòl-aigua explorat pelssistemesradiculars(arrels).

Elregésimportantperquètantl’excéscomeldefected’aiguaenelsòldurantuntemps

prolongat restringeixen el creixement delesplantes.Laxerojardineriapermettambéreduiraquestrisc.Enhaverseleccionatlesespèciesadaptadesa laclimatologia, haver-lesagrupades enhidrozonesihavercalculatlesnecessitatshídriques de cada hidrozona, s’ha deseleccionarelsistemaderegmésadientper aportar a cadahidrozona laquantitatd’aiguaquenecessiti.Elssistemesdereglocalitzat es poden adequar millor a la

hidrozona.

Sistemes de reg

Lesinstal·lacionsdereghandeserdissenyadesiinstal·ladespertècnicsespecialitzats,ambconeixementsagronòmics,botànicsihidràulics,perquès’handecalcularlesseccionsdelescanonades,lamidaielnombred’emissors(aspersors,difusors,degotadors),lapressió,elcabal…

Elssistemesderegespodenclassificarentresgranscategories:regmanual,regaeriireglocalitzat.Cadauntéunsavantatgesiuneslimitacionsques’handetenirencompteal’horadetriarelsistemamésidoniodeferunacombinaciódesistemes.

Totsaquestssistemes,siestanacoblatsaunprogramadordereg,permetenmésprecisiódereg,jaqueespodenaportaraleshidrozoneslesquantitatsexactesqueesvolenaplicarelsdiesileshoresfixats.Finsitotlainstal·laciód’unpluviòmetreelectrònicconnectatalprogramadorderegpotevitarqueunregprogramatesposienmarxaquanhagiplogut.

Instal·lacioderegsubterrani

“

”




Tipologia dereg Sistema de reg Descripció Eficiència

Regmanual

(regperinundació)Mànega

oregadora

Regperinundaciódela

superfícieatravésdela

mànegaoregadora

45%

Regaeri

(regenformade

pluja)

Aspersió

L’aiguaconduïdaapressió,

enarribaralsaspersors

(elementsgiratoris),esdistribueixenformadegotes

depluja.

Elselementsgiratoris

projectenelraigd’aiguaa

mésdistància.

70%

Difusió

L’aiguaconduïdaapressió,en

arribaralsdifusors(elements

immòbils).esprojectaen

formadeventalldepluja.

75%

Reglocalitzat(regper

humidificació)

Microaspersors

microdifusors

(onebulitzadors)

Variantdelregperaspersió

idifusió,peròméssemblant

alreglocalitzatperla

formad’aplicarl’aigua.Els

microaspersorsprojecten

l’aiguaenpetitsraigsd’aigua

ielsmicrodifusorsprojecten

l’aiguanebulitzada.

80%

Degoteig

(potseraerio

subterrani)

L’aiguas’aplicaalaplantaa

travésdetubsdeplàsticque

reguengotaagota.L’aiguaabaixapressióéstransportada

directamentalesarrelsdeles

plantes.L’aiguaesdistribueix

enformadebulbhumit.

90%

Canonades

d’exsudació

Canonadesdematerialporós

quedistribueixenl’aiguade

formacontínuaatravésdels

porus,fetquedónallocala

formaciód’unafranjacontínuad’humitat.

90%




Avantatges Inconvenients Idoneïtat

Nonecessitacapinstal·lació•

prèvia.Idealperferaportacionsmolt•

puntualsenèpoquesmésseques.

Requereixmoltad’aigua.•

Dificultatperconèixerlaquantitatd’aigua•

ques’estàaportant.Dificultatperacoblar-sealavelocitat•

d’infiltraciódelsòl.Noesrecomanaensòlsd’alta•

permeabilitat.Requereixboquesderega25metres.•

Regspuntuals,petitsespaisojardinsonnoméshihaarbresoarbustsdemoltbaixconsumd’aigua.

Adequatperregarsuperfícies•

grans,jaquegràciesalmovimentgiratoriarribamésllunyquela

difusió.Eficaçensòlsambaltavelocitat•

d’infiltració.Distribucióbastanthomogèniade•

l’aigua.Permetcontrolarcabalsi•

momentsd’aplicació.L’angledegirésregulable.•

Dificultat enplantacionsd’arbresi arbusts•

quefand’obstacle.

Derivadel’aiguaidelregnouniformeen•presènciadevent.Evaporació de l’aigua que banya les•

superfícies.Potprovocarproblemessanitaris,comrisc•

d’atacsdefongsperhumitatalfullam.Riscdecremadesalesfullesilesflorsque•

esbanyinperdipòsitsdesalsenassecar-selesgotes.Altcostd’instal·lació.•

Superfíciesgransinopavimentadesambplantesentapissantsigespa.

Menysexposiciódel’arcderegal•

ventqueambl’aspersió.Permetelregambaigüessalines.•

Superfíciesgransinopavimentadesambentapissantsimassissos.

Permetrepartirl’aiguadeforma•

moltprecisa.Evitaelriscd’erosió.•

Espodeninstal·larales•

conduccionsdedegoteigialternartotsdossistemesdereg.Adequatperasòlsarenosos.•

Menysradid’acció(entre2-3metres)que•

elsaspersorsidifusors.

Rocallesimassissos.Elsnebulitzadorsnosónfreqüentsenespaisoberts,sónmésaptesperaviversihivernacles.

Esprodueixmenysevaporació•

d’aiguaqueambaltressistemes.Permetaportarlaquantitatexacta•

d’aigua.

Evitabanyarlesplantesiel•

mobiliari.Exigeixpocapressió.•

Adaptableatotselsterrenysi•

pendents.Elsobstaclesnodificultenelreg.•

Permetregarambaigüessalines.•

Possibleobstrucciódelsporusperla•

calçdissoltaenl’aiguaopermaterialsensuspensió.

Diferènciesdecabalemèsencada•degotadoralllargdelalíniadereg,sobretotsihihadesnivells.Tempsderegllargperacadasector.•

Méscostd’instal·lació.•

Enterrenyssalins,potprovocaraflorament•

desalsenpuntsdereg.

Mates,parterres,arbustsiarbres

(plantacionscontínues,discontínuesiaïllades).

Evitabanyarlesplantesiel•

mobiliari.Elsobstaclesnodificultenelreg.•

Dificultaelcreixementdemales•herbesalazonanohumidificada.

Mancad’uniformitatdelaquantitatd’aigua•

aportadaalsòlalllargdelalíniadereg.Possibleobstrucciódelsporusperla•

calçdissoltaenl’aiguaopermaterialsen

suspensió.Liconvéunacapad’encoixinament.•

Bardisses(plantacions

contínuesenlínia).




Ubicació d’aspersors i difusors

Ubicació d’emissors de reg localitzat en el reg subterrani

Laubicaciód’aspersorsidifusorshadepermetreelsolapamentderegihad’assegurar

unadistribucióuniformedel’aigua:Elsaspersors sónmésadequatsperaàreesgrans,orientativamenthandecobrir•

àreesmínimesde8x8metres.Pertant,handetrobar-seaunadistànciaentre8-12metres.Elsaspersorsd’abastmitjàhandetrobar-seaunadistànciaentre5-8metres.•

Elsdifusorsgeneralments’utilitzenenàreesméspetitesde8x8metres.Aquestaqüestió•

s’ajustaalaracionalitateconòmica,jaqueelsdifusorsenàreesgransnecessitenméstubs,electrovàlvulesiprogramadorsambunnombremésgrand’estacions.Pertant,allòòptiméscol·locar-losentre3-5metres.

PrimerpasElspuntscríticssónlescantonades.Espotcomençar

ubicantaspersorsdequartencadacantonada.Latrajectòriadelregseràcircular.

SegonpasSielsaspersorsdequartnosesolapen,llavorsespoden

col·locaraspersorsalllargdelperímetre.

TercerpasLesàreesmésgranspodenrequerirlainstal·laciód’aspersorsenmigperproporcionarcoberturasolapadadereg.Enaquestcas,quanelsaspersorsdelperímetrenoruixenatravésdel’àreaalsaspersorsdel’altrabanda,calcol·locarunaspersordecerclecompletenmig.

ÀreescorbadesLesàreescorbadess’handeconvertirenunasèriedelíniesrectes;elsaspersorss’handecol·locardelamateixamaneraqueenàreesquadradesorectangulars.Lesarquetesd’arcajustablesdelsdifusorsfuncionenmoltbéenàreescorbades.

Elsemissorspodendisposar-sebàsicamentenduesposicions:Formantunabandacontínuad’humitatenelcasdezonesamb•

unaelevadadensitatdeplantes,comentanquesarbustives,massissosdeflors,parterresigespa(canonadasubterrània).Enaquestcasésimportantsolaparelsbulbshumits.•

Endisposiciódebulbhumitalvoltantdelaplantaquanla•

densitatdevegetacióésbaixa,cosaquesolcoincidiramblazonad’arbres.

Pelquefaalregperdegoteig,s’haderemarcar

elregsubterrani,quedisposadetubsambels

degotadorsenterratsaunaprofunditatuniformeentre10-20centímetresiofereix

moltaversatilitatiunaeficiènciaderegentreel

90%-95%.




Lesestimacionsteòriquesques’hanfetperelaborarelpladereg,convéajustar-lesposteriorment

enhaverobservatdirectamentlesplantesdelxerojardí.

Elaboració d’un pla de reg

L’elaboració d’un pla de reg es concretaen la fixació d’un calendari en el qual esdeterminaelmomentperferelsregsilaquantitat d’aigua que s’hi aplicarà. Perprogramar el reg durant tot un any, caltenirlesdadesclimàtiquesmitjanesd’unsquantsanys.S’hadetenirpresentquealesillesBalearssolenalternar-sedostipusdecicleshídrics(secsihumits)d’uns4-6anys.Laprogramaciónormalmentsesolferper

aperíodesquinzenals.Abandadelesdadesclimàtiquesmitjanes,l’evapotranspiraciódereferència(ETr)ilesprecipitacionsmitjanes(P),s’hadedisposarnecessàriament d’una informació prèvia:nombre d’hidrozones amb els sistemesderegemprats,coeficientsd’espècie(Ke),coeficientsdedensitat(Kd),coeficientsdemicroclima (Km) i tolerància a la salinitatdecadaespècie.

Pla de reg anual segons el sistema de regRegperaspersió(mm) Reglocalitzat(mm)

Mes Data H1 H2 H3 H1 H2 H3

Generdel’1al15

del16al31

Febrer del’1al15

del16al28

Març del’1al15

del16al31Abril del’1al15

del16al30

Maig del’1al15

del16al31

Juny del’1al15

del16al30

Juliol del’1al15

del16al31Agost del’1al15

del16al31

Setembre del’1al15

del16al30

Octubre del’1al15

del16al31

Novembre del’1al15

del16al30

Desembre del’1al15

del16al31

Lacol·locaciódedostensiòmetres,una30

centímetresiunaltrea60centímetresdeprofunditat,enllocsestratègicsensajudaràacorregirlaquantitatd’aiguailafreqüènciadereg.




El reg de jardins amb aigua regenerada

La reutilització de les aigües regenerades

a les illesBalearspera regde jardinsestàprevistaalanormativaautonòmica.Estipificacomunúsurbà,ilesaigüeshandecompliruns paràmetres dequalitat.Amb referènciaalprocediment,sen’hadeferunasol·licitudalaDireccióGeneraldeRecursosHídrics,itambéésnecessariidefinitoriuninformedelesautoritatssanitàries.

Legislacióqueregulal’úsdelesaigües

regeneradesperaregdejardinsprivatsi

peraregdezonesverdesurbanes(parcs,

parterres,campsesportiusisimilars):

Reialdecret1620/2007.•

PlaHidrològicdelesIllesBalears(PHIB)•

NormativadelPHIB(CapítolII.Dela•

reutilitzaciódelesaigüesregenerades).

(+)Clorresidualtotaldesprésd’untempsdecontactemínimde30minuts.Encapcashadesuperarels2mg/l.

(+)Clorresidualtotaldesprésd’untempsdecontactemínimde30minuts.Encapcashadesuperarels2mg/l.

Valorsmàximsadmissiblesperaregdejardinsprivatsambaigüesregenerades

Nematodesintestinals(ous)

Escheri- chiacoli

UFC/100ml

Sòlidsensuspensió(mg/l)

Terbo-lesa

pHDBO5(mg/l)

Cl2residual(mg/l)

Altrescriteris

1/10l 0 10 2 6-9 25>0,6(+)

Substànciescontaminantscontingudesenl’autoritzaciód’abocamentsd’aigüesresiduals:s’hauràdelimitarl’entradad’aquestcontaminantsalmediambient.Enelcasdesubstànciesperilloses,s’hauràd’assegurarelrespectedelesNCA.

Legionellaspp100UFC/l(sihihariscd’aerosolització)

Valorsmàximsadmissiblesperaregdezonesverdsambaigüesregenerades

Nematodesintestinals(ous)

Escheri- chiacoli

UFC/100ml

Sòlidsensuspensió(mg/l)

Terbo-lesa

pHDBO5(mg/l)

Cl2residual(mg/l)

Altrescriteris

1/10l 100 10 5 6-9 25 >0,6

Substànciescontaminantscontingudesenl’autoritzaciód’abocamentsd’aigüesresiduals:s’hauràdelimitarl’entradad’aquestcontaminantsalmediambient.Enelcasdesubstànciesperilloses,s’hauràd’assegurarelrespectedelesNCA.Legionellaspp 100UFC/l(sihihariscd’aerosolització)

“ Per al reg amb aigües procedents de depuradora, cal teniren compte els nivells de sals en dissolució i aplicar l’aigua derentat necessària per desplaçar les sals de l’àrea de les arrels.”




Bones pràctiques en el reg

L’ideald’unxerojardíésaconseguirquesiguisosteniblepelquefaal’aigua,ésadir,noregarmésqueenelsmomentsestrictamentnecessaris.Així,elreghad’incorporarunasèriededecisionsprèviesperdonararespostaa:

Conèixercomescomportal’aiguaenelnostresòl.Conèixerlesnecessitatshídriquesdelesplantes.Conèixerlesnecessitatsderegdeljardí.

Conèixerlaqualitatdel’aigua.Seleccionarelsistemaderegmésidoni.

Elaborarelpladereg.Aplicarbonespràctiquesdereg.

Comregar?

Quantregar?

Quanregar?

Totsaquestfactorssónmoltrellevants,al’igualquelespràctiquesderegFreqüènciadereg.Enelmomentdeplantar,calregarcada8-10diesireduirelregfinsquelaplantasiguiautònomaicapaçdesobreviureambl’aiguadelapluja.Tambéconvédonarunsuportderegdurantlasequeraestival.

Quantitat:Apartirdelesnecessitatsderegdeljardí,peraconseguirplantesbenadaptadesalclimacalregardemaneraabundantiespaiadamésquenoregarfreqüentmentenpetitesdosis.L’adaptacióde lesplantesalsclimessecsi,pertant,lasevaresistènciaalasequera,noésúnicamentunaqüestiódegenètica,tambéhihaunapartd’aprenentatge.Unregfreqüentpotprovocarundesequilibri

entrelespartsaèriesisubterràniesdelesplantesicrearplantesdependentsdelreg;encanvi,silesplanetesesreguenambmenorfreqüència,s’estimulaelcreixementdelesarrelsis’afavoreixquesiguinmésprofundes,demaneraquepodentrobaraiguapersimateixesiesdevenirplantesmésautònomes.

Momentdeldia:Calevitarleshoresdemàximainsolacióiregarjustquansurtelsoloenelmomentdelaposta.Enelcasdelmantenimentdejardinspúblics,s’handeplanificaraquestestasquesperevitarleshorescentralsdeldia.Al’estiu,esrecomanaregaralcapvespreperevitarquelacalordiürnaevaporil’aigua.Encanvi,al’hivern,allòmésrecomanableésregaraprimerahoradelmatíperevitarquel’aiguaesgelidurantlanit.

Sistemesderegautomatitzats:Permetenprogramarleshoresderegicontrolarlaquantitatd’aigua.Finsitotpodenincorporarsensorsd’humitatambiental.

Úslegaldel’aigua:Calferunúsd’acordamblaconcessióatorgadaalregantperl’administracióhidràulica.

Ús de cabalímetre: Permet calcular el consummensual i anual d’aigua. Elscomptadorsvolumètricspermetencontrolarsielconsumreals’ajustaaallòques’haplanificat.

Mantenimentdelesinstal·lacionsdereg: Calrepararfuitesiacoblaments,netejarelselementsdefiltratge…

1

2

3

4

5

6

7




3.6 Principi 6: Ús de cobertes

Una aportació diferencial que introdueixlaxerojardineriaésl’úsdecobertesalsòl.És una tècnica que consisteix a instal·larcobertes de certs materials orgànics oinorgànicsdirectamentdamuntlasuperfíciedel sòl, imitant el mantell natural que esformaalsboscos,onnohihaintervencióhumana. S’utilitza en xerojardineria

perquè és una de les pràctiques mésútilsperconservarl’aiguailahumitatdel

sòl,iamésredueixmoltlaincidènciadeles males herbes. Els encoixinamentsd’origenorgànicenriqueixenlaterraquanesdescomponen,iactivenialimentenelsmicroorganismesdelsòl.Lacol·locaciódemalles geotèxtils davall l’encoixinamentenmilloraconsiderablementlesqualitatsiimpedeixquelavegetacióespontàniafaci

la funció fotosintètica,cosaque n’evita eldesenvolupament.

L’encoixinamentténombrososavantatges:

Retélahumitatalsòl.•

Regulalatemperaturadelsòl•

iprotegeixlesplantesdelfredidelacalor.Redueix l’acció erosiva de la•

pluja.Redueix l’acció erosiva i•

evaporantdelvent.Retardaidisminueixl’aparició•

d’herbesiposaelsnutrientsal’abastdelesplantes.Evita l’aparició de plagues i•

malalties.Dificulta la formació de•

crostessuperficialsenafavorirlapercolaciódel’aigua.Ajudaadissimulariprotegirel•

sistemadereg.Fixaelsòlatalussos.•

Milloral’estèticadelxerojardí.•

Consideracions:Sis’utilitzenmaterialsmoltfins,aquestspoden•

serdesplaçatsperl’acciódelvent,peranimals,

etcètera.Alstalussos,calcol·locar-hiunmaterialoperfil•

contenidoralfinaldelpendentperdelimitarelmaterialdecobertura.Sis’utilitzenperfilscorbats,esdónaalxerojardí•

méssensaciódeprofunditat.Hi ha una gran varietat de materials i•

de combinacions possibles per fer elsencoixinaments, així com diversos tipus deperfils que es poden usar en xerojardineria:

bigues de fusta, planxes o platines de ferro,llambordes, pedres, còdols, cautxú, plàsticsrígids(PVC,Forex…).

L’encoixinament o jaç protector (mulching )

“ La col·locació de cobertes

és una de les pràctiques mésútils per conservar l’aigua i lahumitat del sòl.

”Plantaciódepalmesicrassesrecobertesd’escorçadepitrituradaicòdolsderiu,degranulometriagruixadaalcostat.




Els materials utilitzats com a cobertures

varien i depenen de diversos factors. Ésimportant considerar la disponibilitat delmaterial al moment i a la zona, el cost,l’aparençail’efectequetindràsobrelaterra,lesreaccionsquímiques(pH),ladurabilitat,lahigiene,etcètera.Espodriadirquel’encoixinamentidealhadesereconòmic,sen’hadepoderdisposarfàcilment,hadeserfàcild’aplicaridellevar,

hadeserestableallloc,hadesubministrar

matèria orgànica al sòl, i no ha de tenirherbesnocives,insectesnimalalties.

Segons el tipus de material, elsencoixinaments poden ser orgànicsd’origen natural, orgànics o inorgànicsdefibressintètiquesiinorgànics.Encadacashemdetenirencompteunasèriedefactorsabansd’aplicar-los.

Tipus d’encoixinaments

Sónelsmaterialsquesesolenposarabansdelsmaterialsderecobrimentperpotenciarl’efectedelsencoixinaments.Aquestesmallesgeotèxtilsoantiherbaestanformadesperunmaterialtèxtilsimilaraunatelais’utilitzenpercobrirelsòld’unamaneracontínua.Permetenelpasdel’aigua,l’aireielsnutrients.Podenserorgàniques,fabricadesambmaterialscomfibradecoco,defenc,d’espart,dejuteoteladesac,pallaoaltresfibresvegetals,totsaquestsbiodegradables;oinorgàniques,compostespermaterialsdefibressintètiques

compolipropilè,polièster,opoliamides,dissenyadesperserresistentsiestablesalesvariacionsdelestemperaturesialesestirades,inoesdegraden.Aquestesmallesnormalmentesfixenalterramitjançantgrapesoclausdecapample.

Cobertes de fibres sintètiques o de productes orgànics de síntesi

Aspectes que cal tenir presents en implantar aquestsmaterials:

Handetenirlaqualitatadequadaperprevenirelpas•

delsrajosultraviolatsievitarlesmalesherbes.És millor si no es combinen els materials de•

recobriment inorgànics amb les malles orgàniques, jaqueladurabilitatd’aquestesésinferioridificultenelmanteniment.Cal assegurar que els materials són completament•

innocusperalmediambient.Espodenaplicar sense lesmalles geotèxtils, encara•

que no s’aconsella, ja que al llarg del temps espodenmesclarambelselementsdelsòlifer-neméscomplicadalaseparacióposterior.Enocasions,encanvi,espodendisposarlesmalles•

geotèxtilssensenecessitatdecobrir-lesambcapaltre

material, per exemple, on s’espera que la vegetacióplantadaarribiacobrirtotalasuperfíciedelamalla.




Els materials orgànics d’origen natural sónmaterials que provenen de residus orgànics.Aquests tipus de materials es deterioren ambel temps; per tant, tenenuncaràcter temporali s’han de fer aportacions puntuals a mesuraque aquests es consumeixen. Molts d’aquestsmaterialsactuencomunsistemad’abonamentsuau, d’acció lenta, i aporten petites dosis denutrientsquelesplantesaprofitenpercréixer.

Cobertes orgàniques

Consideracions:Elsencoixinamentsorgànicss’handereemplaçarperiòdicament.•

Endescompondre’s,elmaterialorgànicconsumeixnitrogencomlesplantes.•

Elsencoixinamentsambmaterialsorgànicscompalla,fullesorestesdepoda•

trituradessónmolteficaçosal’hivern,ialaprimaveraescalfensuaumentelsòl.Calassegurarlahigieneilanetejadelsmaterials(ésadirqueestiguinexemptsde•

llavorsdemalesherbes,deplaguesodemalalties).Calassegurarqueelmaterialnotindràunareaccióquímicaperjudicialperalmedi•

ambient.

Elsbeneficispràcticsdel’aplicaciócorrectadel’encoixinamentorgànicelfanunadelespràctiquesculturalsméseconòmiquesibeneficiosesperaugmentarlasalutielbenestardelesplantes,totiquenecessitenunaaportacióiunmantenimentperiòdicperconservar-nelesfuncionalitats.

Restesdepodatriturades Estellesdefusta Cartró

Fibradecoco Serradures Tiresdediari

Palladecereals Fullaraca Llana

Humusvegetaloterradebosc Acículesdepi Tapsdesuro

Femsanimalsdecompostatge Escorces Fenc

Deixallesdelacuinade

compostatge

Restesdesegao

desbrossament

Closquesdefruitessequesi

fruitestropicals

Escorçadepi

triturada Escorces SerraduresGravademarèsi

escorçaclosquesd’atmetla

Aquestsmaterials poden ser molt diversos i variables segons la zona on es trobi el

xerojardí:




Els encoixinaments minerals o inorgànics provenen deproductes que poden ser d’origen natural, extrets de lesroques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques convertidesenàridsgranularsotriturats(pedravolcànica,arenes,marèso marbres); artificials, procedents de subproductes deprocessosindustrials(escòriesiestèrils,iceràmicatriturada),oreciclats(tot-u).Finalment,s’obtéunproducteformatperàridssolts,còdols,graves,arenesoargiles,quepotserdetexturafinaogruixadasegonselmaterialieltractamentqueaquesthagirebut.Aquestsmaterialsnosónbiodegradablesi, consegüentment, no contribueixen a l’aportació de

matèria orgànicaal sòl, com les cobertes orgàniques;encanvi,ofereixenalgunsaltresavantatges,comelfetdeserresistentsal’erosiódelvent,denocontenirllavorsdemalesherbes,nipatògens,idenoconsumirnitrogen,aixíeldeixenal’abastdelesplantes.

Consideracions:Els encoixinaments inorgànics poden dificultar les feines•

d’adobatge,trasplantamentimanteniment.És convenient utilitzarmalles geotèxtils per evitar que es•

mesclinelsmaterialsderecobrimentambelsòliperfacilitarlestasquesdemanteniment.Calassegurarlaprocedèncialegaldelmaterial.•

S’hand’utilitzartantcomsiguipossiblematerialsreciclatso•

reutilitzats,oqueprovinguinderecursosnaturalsrenovablesacurtomitjàtermini.

Calassegurarqueelmaterialnotindràunareaccióquímica•perjudicialperalmediambient.

Cobertes inorgàniques

Gravademarbre,

polsdemarbreGravademarès

Arenaderiu/sauló

porgat

Argilaexpandida Còdolsobalesderiu Gresa

Arenareciclada Tot-ureciclat Lloses

Ceràmicatriturada Rebuigdepedrera Restesdepolietilè

Pedratriturada Pedravolcànica Pneumàticreciclat

Arenaderiu Gravadepedraviva Vidresdecolors

Els triturats de pedra i grava sónmolt apropiatsper als jardinsderoca,jardinsurbansozonesdelimitades.Podenserdecolorsmoltdiversosqueenrealcenelpotencialestèticiqueelsdonencapacitatpercombinar-seambl’entorn,tanamblesconstruccionscomambelpaisatge.



Cadatipusd’encoixinamentstéunescaracterístiquesquevarienal’horad’aplicar-losialgunesquesóncomunesaambdóstipusd’encoixinaments.Indicaremlesdistincionsquanpertoqui.

Ferunaescardamanualdelavegetacióespontàniai,enespecial,delavegetació1.potencialmentinvasora;caleliminar-nelesarrels.Col·locarungeotèxtilorgànicsielmaterialderecobrimentésorgànic.2.El geotèxtil sintètic admet ambdós recobriments, orgànic i mineral, per la seva3.permeabilitat;enelcasdel’orgànic,deixapassarelsnutrients.Pelquefaaencoixinamentsorgànicssobresòlsdrenats,calaplicar-hiungruixde5-104.centímetres,segonseltipusdegranulometria(materialsdetexturafina,5centímetresdegruix,idetexturagruixada,de7a10centímetresdegruix);sielssòlstenenpocdrenatge,amb5centímetresn’hihauràproupercontrolarlesherbes.L’encoixinamentorgànichadecobrirtotalasuperfícieradiculardelaplantaadultai5.sobrepassaruns30centímetreselpadeterradelesplantesjuvenils;s’had’augmentar

progressivamentamesuraquelaplantaesdesenvolupi.Cal evitar el contacte de l’encoixinament amb el coll de les plantes; la distància6.recomanadaenplantesjovesésde7,5-15centímetresienplantesadultesde20-30centímetres.Elsencoixinaments,tantsisónorgànicscomminerals,persermésefectiushande7.cobrirunaàreadeterminadaambunaprofunditatuniforme.Els encoixinaments d’hivern s’apliquen al final de la tardor, quan la terra ja s’ha8.refrescatperòabansdelesgelades.Sesolenusarprincipalmentcomaaïllantenplantesllenyoses(palles,fullestriturades,agullesdepi…).Elsencoixinamentsd’estiuhandeserestablertsafinaldeprimavera,quanlaterra9.

s’haescalfatilesarrelshancomençatacréixer.Algunsencoixinamentsdefustafrescatrituradaod’escorçapodensertòxicsperales10.plantesjovessinohanestatcorrectamenttractatsiemmagatzemats.

Sistema d’aplicació dels encoixinaments




Fertilització del sòl per la biodegradació de cobertes•

orgàniques.Reducciódel’estrèsdelazonaradiculardelesplantes,•

enregularelcontingutd’aiguailatemperaturadelsòl.Estalvi d’aigua; en reduir l’evaporació de l’aigua del•

sòlitambélesnecessitatshídriquesdelesplantes,esredueixeltempsdereg.Menys generació de residus als abocadors per la•

reducciódevegetacióespontània.Controldel’erosiódelsòl.•

Reutilització de materials de recobriment si aquests•

provenen de subproductes d’altres processosproductius.Augment de la biodiversitat, tant a nivell del sòl,•

microfauna, com de la superfície, per la creaciód’hàbitatsdiferents.S’hadeconsiderarquealgunsmaterialsques’utilitzen•

comarecobrimentpodenteniralgunsdesavantatgesambientals; seria el cas de cobertes vegetalsinorgàniques formades per fibres plàstiques, nobiodegradables, que, si s’usen en grans extensions,

podensuposarunimpacteambiental.Unaltrecasserial’extracciódematerialderecobriment•

directament de les pedreres o materials formats permaterialsdesíntesiquímica,queprodueixenunimpacteambientalenelseuprocésproductiuoenelseuprocésdedegradació.

Beneficis ambientals dels encoixinaments


“ Convé

utilitzarpreferentmentmaterialsreciclats oreutilitzats, o

que provinguinde recursosnaturalsrenovables.”




3.7 Principi 7: Manteniment

El manteniment, com ja s’ha avançat alllarg de l’exposició dels principis de laxerojardineria, està estrictament lligatal disseny. És indispensable en elsxerojardins haver previst o planificat un jardí que requereixi unbaixmanteniment,peralaqualcosacalhaverfetlesaccionssegüents:

Analitzarsuficientment el tipusdesòl•perpodertriarlesplantesmésadients.Conèixer les plantes triades per•

saber-ne les condicions de cultiu ipoderdonar-los elquenecessitenencadamomentdel’any,aixíespodenpreveurelestasquesdemanteniment.Reduir les zones de gespa per l’alt•

mantenimentquesuposen.Sectoritzar el reg per hidrozones,•

i aportar a cada grup de plantesl’aigua necessària per a un bon

desenvolupament.I, finalment, col·locar encoixinaments•

queajudinamantenirl’aiguaiaportinnutrientsalsòl.

Siesfancorrectamentcadaund’aquestspassos, el manteniment es redueix demanera considerable i s’aconsegueix

implantarunxerojardí.

Arabé,ésimportantposaratencióalmaneigadequat dels xerojardins. Les operacionsdemanteniments’handeferd’unamaneraeficient,tanteconòmicacomecològica.Peraixò, la xerojardineria inclou aquest setèprincipifonamental,iposaalnostreabastalgunestècniquesipràctiquesculturalsperduratermeaquestbonmaneig,enelqual

fins i tot es replantegen alguns principisestèticsactuals.

L’estètica del xerojardí

Laxerojardineriaensproposaunareflexióentorndel’estèticadelsjardinsactuals.Quèenstransmet més bellesa, un jardí completamentnetounen què les fulles caigudes

dels arbres n’entapissenel terra en una èpocaconcreta?Volemunaestèticahomogèniaalllargdel’anyounjardícanviantsegonscadaestació? Després d’aquestsplantejaments,s’arribaràalaconclusióqueespotsermésflexibleenl’estètica,sobretotquan sabem que tota la

matèriacaigudaalterratancaelcicleiretornaalaterraallòquelipertany.

Un manteniment adequat

Alllargdelsanys,lajardineriaielpaisatgismehanrepresentatunaformavitald’acostarlanaturaalespersones,ihanpassatperèpoquesmoltdiversesicanviants,ambconceptesestèticsmoltvariatsiencontinumoviment.Desdel’hortusconclusus,‘jardítancat’,closentrequatreparets,delesprimerescultureshistòriques,protegitdel’exteriorinhòspit,comaformadecontroldelanatura;seguitdeproppelsjardinsclàssics

renaixentistes,plensderaciociniibellesacontrolada,ambtancamentsvegetalsestructuratsigeometriesmoltdefinidesambunscuidatsimpecablesquerequerienunaltcostdemanteniment,encaravigentsenl’actualitat,ipassant,comnopodriaserd’altramanera,pelspaisatgistesanglesos,romàntics,iambelfermdesigderetornareldodelanaturalitatalsjardinsrecreantiimitantlanatura,finsal’extremdecrearparatgesonésdifícilsaberonacabaeljardíicomençaelbosc,arribamalsnostresdies,enquèéspossiblelainfluènciadetotselsestils,remarcats,sensdubte,perlacreativitatilestendènciesarquitectòniquesmodernes,ienquè

destacaunademandasocialcreixent:queaquestestransformacionsiadequacionsdelpaisatgeesfacinambunscriterisambientalssostenibles.



Pràctiques culturals i de

manteniment habitual enun xerojardí

A tall de suggeriments,s’enumeren les operacionsfonamentals de manteniment(reg, podes, esquerdes,segues,fertilitzacióicontroldeplagues)a les quals la xerojardineria fauna aportació més significativa.Algunesjahanestatdescritesalscapítolscorresponents.


Reg

Elmantenimentdelsistemaderegésfonamentalperquèlesplantesrebinl’aiguaprevista;peraixò,sen’handerevisartotselscomponentsjustabansdelaprimavera,desprésdel’aturadahivernal,icalfer-neunacomprovacióexhaustivaperdeterminarlespossiblesfuitesd’aigua;regularidesobstruirelsdegoters,aspersorsodifusors,irevisarlesarque-tes,elsprogramadors,elsfiltres,etcètera.Alatardor,perserunaestaciódeplugesfreqüents,calaturarelreg,posarelprogramadorenoffperconservarlaprogramacióitancar-nelaclaugeneralperevitarpossiblesavaries.

Observarsieljardítézonesmassahumides,seques,erosionadesoambbassiots,a•

fidedetectarireajustarlespossiblesanomaliesdelsistemadereg.Observarlesplantesiregar-lesquanhorequereixin.•

Regarambdegoters,deformaprofundaiespaiada,peraconseguirquelesarrels•

siguinmésprofundesilesplantesesfacinmésresistents.Ajustareltempsderegalmínimnecessari;amésd’estalviaraigua,s’evitenlesma-•

lesherbes.Regaraleshoresdemínimainsolació.•

Evitarbanyarlesfullesilesflorsdelesplantes,aixís’evitenmalaltiesfúngiques.•

Aprofitarireutilitzarlesaigüestantdeplujaid’escorrentiacomdedepuració,itam-•

bélesaigüesgrisesprocedentsdelacuinaodelabanyeraenjardinsdomèstics.Al’hivern,regaralamatinadaperevitarqueesgelinlesarrelsdelesplantessensi-•

blesalesgelades.Alaprimaveraelreghadesergairebéun50%inferioraldel’estiu.Calaugmentarel•

regamesuraquesiguinecessari.Al’estiu,calregarcada2o3dies.•

Unabonapràcticaperconservarl’aiguaemmagatzemadaalsòlésllauraroentre-• cavarlaterraabansdelesèpoquesdesequerapertrencarlacapil·laritatdelsòlievitarl’evaporació.



Podes

Caldeixarcréixerlaplantaambelseuportnatural,aquestéselcriteridelaxerojardineriaquantalespodes,sempre,ésclar,queespugui,i sis’hafetunabonaelecciódelllocqueocupalaplanta.S’handeferpodesdeformacióalsarbresjovesperdefinir-neelportilacopa,idemantenimentquansiguinnecessàriesidemanerarespectuosa;handeserpocvigorosesipocfreqüents.S’handeferseleccionantelsramsmaldistribuïts,promoventuncreixementobertiairejat,eliminantlesbranquesmortesodanyadesperprevenirmalalties,podantlesflorspassadesperafavorirlesnovesfloracions,iconsiderantques’handeferalmomentadequatsegonsel

tipusdeplantaperquèafectitanpoccomsiguipossiblelasevasalut.Espodenferpodesdelapartaèriaenelsperíodessecs,enquèhihaunaaturadadelcreixement,afidereduirlespèrduesd’aiguapertranspiració.Enlesèpoquesvegetatives(primaveraitardor),laplantapodadatétendènciaacréixerambmésforçaperregenerarlapartaèria,aquestfetduuimplícitaunadespesaaddicionald’aigua;pertant,enaquestesetapescaldimensionarbélespodesperquèladespesad’aiguanosiguiexcessiva.Lageneracióderestesdepodaespotminimitzarsiesreutilitzenunavegadatrossejadesotrituradescomamatèriaorgànicaoperferencoixinaments.

Segues

Pelquefaalmantenimentdelesgespes(uncopquesen’hareduïtlaplantacióalmínim),icom ja s’hadescrita la secció3.4, s’hande tenirencomptediversos factors per evitar l’alt cost demantenimentquesuposen.

Regartanpoccomsiguipossibleperevitar-•

neuncreixementexcessiu.Noadobarlesgespesexcessivament,jaque•

d’aquestamanera esprovocaunaugmentdelcreixementidelademandad’aiguaidetall.Segar-lesaunaalturamitjanad’uns8-10centímetres,d’aquestamaneras’evitaque•

l’herbatinguiunesfullesmoltllargues,lesqualsaugmentenl’evapotranspiraciói,enconseqüència,lademandad’aigua.Escarificarunodospicsal’anypertrencarlacapasuperficialipermetrequepassi•

l’aiguail’aire,cosaqueactivaioxigenaelcultiu.Perfilar-lesésunaoperaciósenzillaifalasensacióqueestanmoltcuidades.•

Retornarles restesdegespasegada iben triturada, jaqueaportennutrients i fan•

estalviarenadobs.Observarlasalutdelagespaiferlestasquesdescritesalspuntsanteriorsperevitar•

l’úsdeproductesquímics.Evitarlesseguesmoltbaixes,jaqueestimuleneldesenvolupamentdefullesnoves,•

quesónaltamentconsumidoresd’aigua.

Figueraestalonadaperevitarla

poda(Formentera)


Segadoraescarificadorahelicoïdal



Escardes: el control de males herbes

Lesherbessuposenunacompetènciafortaperaunjardí,sobretotsiaquestésdenovaimplantació;així, no es pot obviar que el fet d’eliminar-les iretirar-lesésunadelesoperacionsquesuposamés mà d’obra. Considerant, però, que la jardineria no té com a prioritat la productivitat,més associada aquesta al concepte agrícola,es pot replantejar una revisió del terme «malaherba»alsxerojardins,on,siesconsideracomaflorasilvestre,potcomplirunpaperecològicifinsitotestètic.

Laxerojardineriaaportaalgunestècniquesiideesperreduiraquestcontrol:Usargeotèxtilsimaterialsderecobrimentperevitar-nel’aparició.•

Dissenyarelxerojardí,inclosalavegetacióespontània,comunariquesamés.•

Distingirlesherbesquesuposencompetènciaperalesnostresplantacionsdeles•

queaportenuntocdenaturalitatalxerojardíicreenhàbitatsbiodiversos.Seleccionarlesherbesnodesitjadesievitarquefloreixin.•

Eliminar-lesquanelsòlestiguihumitperfacilitarlatasca.•


Tenirencompteelsefectesbenèficsque•

tenen les herbes per al medi ambient:eviten l’erosió i mantenen la humitat

delsòl,atreuenfaunaútil,creenbellesaquanfloreixen,oxigenenl’ambient,fixenelnitrogeniaportennutrientsenfer-neelcompost.Evitarl’úsexcessiudeladesbrossadora,•

a fi de minimitzar la utilització decombustiblesfòssilsnorenovablesilesemissionsdegasosal’atmosfera.Evitar l’ús d’herbicides per les•

repercussionsambientalsquetenen.




És important que les plantes del jardítinguin els nutrients a l’abast, d’aquestaformaespotenciaquelesplantescreixinvigoroses i sanes, competents per ferfront a les possibles adversitats. Però caldistingir entre les plantes que necessitenadobs i les que no, com seria el cas dela vegetació autòctona, adaptada a lescondicionsdelssòlsdelesIlles(garlanda,romaní, mareselva, camamil·ló,murta…), iconèixerlesdosisòptimesquecadaplanta

necessitaperevitarunaportamentexcessiudequalsevolelementessencial,jaquepotsuposarunatoxicitatalaplanta,amésdeprovocar unaeutrofització i contaminaciódelmediambient.

Adobar estrictament el que sigui•

necessari,ievitarlasobrealimentació, jaqueuncreixementforçatpotsuposarunaplantadèbilalallargaimoltmés

propensaaplaguesimalalties.Utilitzar preferentment els adobs•

orgànics, són més econòmics i mésadequats, sobretot des del punt devistaecològic.Utilitzar adobs químics o de síntesi;•

s’han d’usar els que són d’alliberaciólentaievitaraplicar-losenlesèpoquescaloroses per l’alt requeriment hídricquetenen.

Fertilització

Caltenirencomptequeun adobnitrogenat(N)augmentaelconsumd’aiguadelesplantesperquèestimulaelcreixementdelapartaèria;aplicatenexcés,redueixlaprofunditatil’extensiódelsistemaradicular.Sis’aportaenformaorgànica,s’had’aplicaraprincipidelatardoris’ha d’enterrar superficialment per evitar pèrdues per volatilitzaciói escorrentia. En formanítrica, calaplicar-lo al finalde l’hivern, a laprimaveraientempsnoplujosos.

Elfòsfor(P)intervéeneldesenvolupamentdelesarrels,estimulalafloracióilareproducció,imaduraelsteixitsielsfamésresistents.Unexcésdefòsforinhibeixeldesenvolupamentdelaplanta.

Elpotassi(K)evitaelmarcimentdelesplantesquanhihasequera,disminueixlatranspiraciómitjançantlaregulacióestomàtica,imantélaturgènciacel·lular.Tambéaugmentalaresistènciaalesmalaltiesi afavoreix la producció de fruits. Un excés de fòsfor produeix uncreixementdeficientinecrosidelesvoreresilespuntesdelesfulles.

Elferro(Fe),encaraqueestàpresentalssòlsbalearsenquantitatssuficients,sobretotenterresvermelles,resultadifícild’absorbirperlesplantesperlareaccióquefaambl’alcalinitatdelsòl,iaixòendificulta

lasolubilitat.Lesplantessensiblesalamancançadeferronecessitenaportacionsextradematèriaorgànicaperacidificarelsòl.

Calconsiderarespecialmentl’impactequeelsfertilitzantsnitrogenatspodenocasionaraleszonesvulnerables.Enrelacióambaquestaproblemàtica,elPlaHidrològicdelesIllesBalearsidentificacomazonesvulnerablesalacontaminaciópernitrats13masses

d’aiguasubterrània:10deMallorca(s’Arboçar,saPobla,Llubí,Inca,Navarra,Crestatx,SantJordi,esPontd’Inca,SonTalentielPladeCampos)i3deMenorca(Maó,esMigjornGraniCiutadella).




Control de plagues i productesfitosanitaris

La utilització de productes químics, com arainsecticides,fungicidesoherbicides,noesrecomanaen la xerojardineria pels efectes ambientals queimpliquen. Poden resultar contaminants de lesaigüessubterrànies,delsòlidel’atmosfera,aixícomdesequilibrarlafaunaútildelsxerojardins.Per això, la xerojardineria utilitza tècniquespreventives, com les mesures culturals adients encadacas,laselecciód’espèciesresistentsaplaguesil’observaciócontinuadaidetalladadel’evoluciódelxerojardí.

Si els biocides són estrictament necessaris, s’han de triar productes ecològics, tanespecíficscomsiguipossible,i/oquetinguinungraudepersistènciaalsòlbaixa;tambécalfer-neunbonmaneigiminimitzar-nel’impactesobrelasaluthumanaisobreelmedi.Altresmesuresadequadesperprevenirinfestacionsomalaltiessón:

Optarpelstractamentspreventiusabansquenoelscuratius.•

Conèixerelciclevitaldelspatògenspertractar-losenelsprimersestadis.•

Respectar les zones salvatges encara que el jardí sigui petit, la biodiversitat és•

necessàriaperaconseguirunbonequilibridelaflorailafauna.

Utilitzarunavarietatàmpliad’espèciesvegetals.•Introduir al jardí plantes aromàtiques com a repel·lents d’insectes per ajudar a•

controlarlespossiblesplagues.Observarelxerojardíi,sihihaunaplagaomalaltia,cremaralmésaviatpossibleles•

partsafectadesdelaplantaperevitarqueespropaguialesaltres.Lapaciènciaésvitalperquèapareguinelsdepredadorsnaturals.•




Recordatoris i suggeriments basats en elsset principis de la xerojardineria

Invertir en la millora del sòl en lloc d’invertir•

en plantes grosses, ja que les plantes jovess’adaptenmilloralscanvis.Triar espèciesadaptades a l’àrea geogràfica;•

ésmillorques’haginproduïtalamateixazona.Disposarlesplantessegonselseuecosistema•

natural.Mantenir i reproduir els cultius tradicionals:•

oliveres,garrovers,ametllers,tapereres,vinya…,imillorsiespodenconservarvarietatslocals.Revisar els encoixinaments i reposar-los•

periòdicament,encasdenecessitat.Deixarquelesplantescreixinfinsquearribinal•

seuestatnatural.Feruncompostatgedelesrestesquegenerael•

xerojardíperreutilitzar-loenformad’adob.

Substituirelsexemplarsquenos’hanestablert,• ohanmort,perconservarlafuncióestèticadelxerojardí.Reduir l’estrès de les plantes fent segues i•

podesadequades.Reduirl’aportamentd’aiguaidefertilitzants.•

Ferunmaneigcorrectedelesplagues.•

Reduir l’ús de maquinària que utilitzi•

combustiblesfòssils.



capítol4 aplicació pràctica



Elprojectedejardípreveu:

Lareducciódelagespailesalternativesqueté.S’hatriatunaespèciedegespaper•aclimescàlidsambunconsumd’aiguamínimidebaixmantenimentdegutalseucreixementlent.Per regar la zona de gespa, s’ha col·locat al centre un aspersor, l’abast del qual•

determinal’extensiódelagespa.S’harecobertpreferentmentambplantesarbustivesimassissosfloralsautòctons,i•

tambéd’al·lòctonsdebaixconsumd’aigua,d’alçadesifloracionsdiversesperacadaestacióiambunabiodiversitatelevada.Elspavimentsdelimitenleszonesd’estar,ombrejadespelsarbresilapèrgola,sobretot•

aleshorespuntadel’estiu.

S’haaprofitatunazonahumidapreexistentperatreurefaunaauxiliar,ambplantes• aquàtiquespalustres,flotants,oxigenadoresipeixosdesuperfície,peraconseguirunequilibriiunacertaautonomiadeljardíaquàticireduirelscostosdemanteniment.

Xerojardí mediterrani

orientat al sudUna anàlisi prèvia deles característiques del’entorn és la base perfer un bon disseny delxerojardí.Enelcasqueesplanteja,l’orientaciósudtéunpaper fonamental, aixícom el règim de vents ila direcció dominant, que

implica crear un elementnecessari: una pantallaarbustiva tallavent perminvar-ne l’efecte negatiueneljardí.Hihavegetaciópreexistent i també unapetita zona humida, ques’integraranenlaprojectededisseny.

4.1 Creació d’un xerojardí des de

l’iniciPercrearunxerojardídesdel’inici,s’handeseguirelspassosdetallatsalcapítol3.Enaquestapartatestractenelsfonamentsrelacionatsambeldissenyilaplanificaciódelxerojardí,iespresenten,perunabanda,elscroquisinicialsd’estudidelescaracterístiquesdel’entorn,quecondicionenlespossibilitatsdedisseny,i,perl’altra,modelsdeprojectesdexerojardinsobertsalsdiferentselementsipossibilitats.

pàgina 92capítol 4 Aplicació pràctica



7 i 8.Massissos florals i espècies cobertores del sòl:

Scabiosa cretica , Dianthus rupicola , Agapanthus

praecox , Iberis sempervirens , Phlomis italica , Syringa

vulgaris ,Crataegusmonogyna .

9i12.Plantesperabardissesotancaments:Viburnum

tinus , Westringia fruticosa , Myrtus communis , Punica

granatum ,Laurusnobilis ,Ligustrumvulgare .

10.Plantesperauntapísverdiflorit:Frankenialaevis ,

Dichondra repens , Lotus citysoides , Trifolium repens.

Bulboses:Muscaricomosum ,Alliumroseum ,Anemona

coronaria , Crocus cambessedesii , Narcissus tazzeta ,

Llavorsdeflorssilvestres.

11 i 18. Arbres per fer ombra tot l’any: Brachychiton

acerifolium , Cinnamomum camphora ,Olea europaea ,

Ceratoniasiliqua ,Pinuspinea ,Quercusilex ,Lagunaria

partersonii , Pistacia terebinthus , Pistacia lentiscus ,

Laurusnobilis.Arbresperferombraal’estiu:Jacaranda

mimosifolia , Celtis australis , Juglans nigra , Corylus

avellana ,Sophorajaponica ,Tipuanatipu ,Ginkgobiloba

(Creixementmoltlent).

13.Plantesperabardissaalta: Cupressussempervirens ,

Ligustrum japonica , Elaeagnusangustifolia , Juniperus

phoenicia , Laurus nobilis , Ceratonia siliqua , Olea

europaeavar.sylvestris ,Taxusbaccata.

14.Plantesperdonarcaràcter:Phorniumtenax ,Cynara

scolymus (Carxoferes) , Howea forsteriana , Yucca

elephantipes ,Phoenixroebelinii.

15. Plantes aromàtiques i medicinals: Helichrysum

stoechas , Lavandula dentata , Lavandula stoechas ,

Rosmarinus officinalis , Santolina chamaecyparissus ,

Thymusvulgaris ,Teucriumcapitatum ,Melissaofficinalis ,

Menthapulegium ,Petroselinumcrispum.

16.Massesarbustivesaromàtiquesodeflor: Melianthus

major ,Carissagrandiflora ,Teucriumfruticans ,Cestrum

nocturnum ,Lippiacitriodora ,Pelargoniumxhortorum.

17.Zonadegespa:Zoysiatenuifolia .

19. Pèrgola coberta amb enfiladisses: Jasminum

fruticans ,Rosasempervirens ,Loniceraimplexa ,Clematis

fammula ,Wisteriasinensis ,Solanumjasminoide .

20.Paviments.

21

3

3

4

5

6

7

8

1011

12

13

14

18

15

19

20

16

17

9

6

6

5

1

Llistadepossibleselementsvegetals

peracadazona:

1. Plantes per a zones humides: Tamarix

gallica , Fraxinus angustifolia , Taxodium

distichum ,Juniperuscommunis ,Juniperus

phoeniceassp.turbinata ,Populusalba.

2. Plantes marginals, palustres i

oxigenadores de zones humides: Cornus

sanguinea ,Juncusacutus ,Irispseudacorus ,

Cyperus papyrus , Typha latifolia ,

Potamogetonnatans ,Ranunculusaquatilis ,

Calthaleptosepala ,Polypodiumvulgare.

3. Plantes per a bardisses de prop de

zoneshumides:Vitexagnus-castus ,Atriplex

halinus , Juniperus communis , Tamarix

africana.

4 i 5. Plantes per amassissos arbustius

de port alt: Laurus nobilis , Eleagnus

sangustifolia , Hippocrepis balearica ,

excelsa , Acca sellowana , Brugmansia

x candida , Rhamnus alaternus , Arbutusunedo , Ligustrum japonicum , Medicago

citrina.

6.Vegetacióestablerta:Pinushalepensis.





Xerojardí mediterrani orientat al nord pròxim al litoral

Projected’unjardísenzill,situatenunaparcel·laambunhabitatgeunifamiliarapropdelamariambterraantigamentconreadaambfarratgeres.Laparcel·laconstad’uns1.200metresquadrats.

Arbres

Cersissilicuastrum

Prunuscerasiferaatropurpurea

Tamarixgalica

Oleaeuropaeavar.sylvestris

Arbusts

Viburnumtinus

Asteriscusmaritimus

Juniperushorizontalis

Scabiosacretica

Altres plantes

Eichhorniaspeciosa

Nymphaeaodorata

Typhalatifolia

Praderiaanualdelleguminoses,gramíniesiflorssilvestres

Monsteradeliciosa

ElementsarquitectònicsCasa,terrassesisafareig

Pavimentsd’àrids

Bancdefustareciclada




Projected’un jardísenzill, situat enuna parcel·la amb unhabitatgeunifamiliarapropdelamariambterraantigamentconreadaambfarratgeres.Laparcel·laconstad’uns1.200metresquadrats.

S’han delimitat els camins amb bases àrides i terroses:vermell (rebuig de terra capolada de terra vermella) imaómòltambungruixd’uns5-7centímetresperprevenirl’aparició de vegetació espontània i fer les zones méstransitables.

Els ullastres (Olea europaea var. sylvestris ),disposats enformadebosquet,formenunapantallaalazonasud,icreenunazonad’ombraamplaperpoderincorporar-hivegetacióombrívolaunavegadaestablerts.

Alazonanords’handisposatarbrescaducifolisperdonaraljardíunairecanviantal llargdelesestacions,aixícomuna praderia de vegetació espontània combinada ambflorssilvestresibulbosesperaportaruntocd’informalitati

naturalitataljardí.

El camí principal està delimitat per masses arbustives,combinades amb plantes de flor distribuïdes de formaaleatòria simulant la formaenquès’organitza lanatura, iquecreenunacobertavegetaldensaperevitarlespèrduesd’evaporació de l’aigua del sòl i així poder minimitzar oanularelregunavegadaestablertes.

Unmassísarbustiudellorerbord/marfull(Viburnumtinus )permetràgaudird’unafloracióhivernal.S’hihainclòs,també,

unazonahumida,enformadesafareig,queatorgaaljardíunambientfrescal’estiuiunaspectemoltsingularperlespanoràmiquesqueofereixdesdel’interiordelacasa.

Tota la vegetació plantada és resistent a l’ambient salíprovocat per la proximitat a la mar. L’ús de vegetacióautòctonailarecreaciódelavegetaciónaturalassegurenunmínimconsumd’aigua,finsalpuntdepoderarribarasuprimir-latotalmentuncopestablerteljardí.Aixímateix,cal tenirencompteque tant ladespesademanteniment

com la d’aplicació de productes fitosanitaris també esminimitzaran.




Una rotonda dissenyada ambcriteris de xerojardineria

Alazonacentral,hihaunpetitdesnivelldelimitatperroquesonesdisposendeformaescalonadaidescendentelsmassissosarbustius.S’hautilitzatuna mallageotèxtilperevitarl’apariciódevegetacióespontàniaatotalasuperfícieplana.Coronantelcimdelarotonda,hihauna espècie singular,Olea europaea ,situadaalcentreiunamicaméselevadaquelarestadevegetació.Elmarcdeplantaciódensdelesmassesarbustivesientapissants,disposadesenformaradialentorndel’olivera,contribueixa limitar l’apariciódemalesherbes iaevitar tambél’evaporacióde l’aiguadelsòl,cosaquefaelregméseficient.S’hanutilitzatdiversestipologiesd’arbustsquantamidaialçada,ambl’objectiudetrencarlamonotoniadelesformes,detalmaneraqueamesuraqueesfalavoltaalarotondaestéunaperspectivacanviant.L’úsd’espèciescaducifòlies,comelcasdelavinya(Vitisvinífera ),hiconfereixunaspectevariablealllargde

lesdiferentsestacions.S’hihainstal·latunsistemaderegperdegoteig,quees

podràsuprimirenelcasdel’oliveraidels arbustos una vegada establerts.En canvi, per mantenir la vinya enproducciós’haurandeferaportacionsd’aiguaenelsperíodesadequats.Aquest projecte preveu una elevadasostenibilitat,tantdesdelpuntdevistamediambientalcomdelmanteniment, ja que integra els principis de laxerojardineria;destaca,finsitot,l’úsde

cultius tradicionals a les nostres illes,comlavinyail’olivera.

Aquesta rotondaésunprojecteacabatquepermetcontrastareldissenyamblarealitatdel’obraexecutada.El projecte proposa alternatives al’ús de plantes gespitoses utilitzantmajoritàriament plantes arbustives,aromàtiquesimassissosfloralsautòctons,i algunes d’al·lòctones (Lantanamontevidensis , Piracantha coccinea ,de baix consum d’aigua i d’alçades i

floracionsdiversesencadaestació).Lamajorpartdelasuperfíciedelarotondaestà coberta per encoixinamentsorgànics (clovella d’ametlla), llevat delperímetre,queestàcobertdegravaambunaampladad’unmetre.

1.Oleaeuropaea

2.Arbutisunedo

3.Pyracanthacoccinea

4.Cotoneasterhorizontalis

5.LantanaMontevidensis

6.Rosmarinuspostratus

7.Lavanduladentata

8.Vitisvinifera

1

3

2

2

1

45

6

6

7

7



Hihaunasèriedeparàmetresque evolucionaran des delmoment en què s’implantiel xerojardí fins que arribi aun estat de consolidació, perexemple:

Elsvolums,lesformesiles•

composicions.El desenvolupament del•

xerojardí: velocitat de

creixement i grandàriadefinitivadelesplantes.Latexturadelesfulles.•

Ladisponibilitat decolors•

enfulles,flors,fusta.L’evolució del colorit en•

el temps, la floració i lacaducitat o no de lesfulles.

El temps i l’evolució del xerojardí




4.2 Mesures correctives per a la

reconversió de xerojardins

Rectificar la zonificació i els sistemes deregNormalment, els jardins no estansectorialitzats i hi ha barrejats arbres iarbusts,herbàciesiarbusts...;endefinitiva,plantesambdiferentsnecessitatshídriques.Enfront d’aquesta situació, hihadiferentspossibilitats:sihihaplantesinadequades

enllocsinadequats,espodentrasplantarifer-neunareagrupaciósegonselsrequisitshídrics.Unaaltraalternativaseriacol·locardiferents sistemes de reg per a cadaplanta,i,perexemple,ambelsdegotadorsautocompensatscomençarambregscada2-3diesiapocapocprolongarelsperíodesentre regs, de tal manera que es puguireeducar les plantes perquè a la llargaestiguinsensereg. Per regaramb criterisobjectius i afavorir el desenvolupamentd’un bon sistema radicular i tractard’endurirlaplantaambregsmésespaiats,calconèixer-nel’evapotranspiració(ET)ielcoeficientd’espècie(Ke).En haver corregit aquests aspectes, lesbones pràctiques són essencials perassegurar una reducció i optimitzaciódel consum d’aigua. Recordem algunesd’aquestsbonespràctiquesdescritesalasecció3.5ambdetall:

Regar preferentment a la nit o l’alba.•Noregaraleshoresméscalorosesdeldia.

Els regsmatinals suposen unmenor•

riscdepatologies.Noregarambventfortperaspersióo•

microaspersió.Vigilarl’aspectedelaplantaicontrolar•

lahumitatdelsòl.Crearunsistemaderecollidad’aigua•

deplujasiéspossible.

Reutilitzar l’aigua regenerada quan•siguiviable.

ReduirlazonadegespaÉs fonamental reduir la zona de gespa iplantar-neenzonesonse’nfaciunúspràcticifuncional,seleccionantenqualsevolcasles espècies més rústiques i adaptades.Amésamés,lesespèciesgespitosesespodensubstituir,onelsusoshopermetin,peraltresd’entapissantsoambcoberturesde plantes lleguminoses i flors silvestres.Sempreésinteressant,desdelpuntdevistadelaxerojardineria,deixarquelagespaesnaturalitzi en gespa silvestre o mescladaambflorsibulboses.

Incorporaciód’encoixinamentsL’aplicació d’encoixinaments és una grancorrecció, ja que no sol ser una pràcticageneralitzada i, com ja s’ha descrit en la

secció3.6,permetunareducciósubstancialdelreg.

Aplicació de mesures correctives i bones pràctiques

Alsjardinsquenotenend’entradaunenfocamentcomaxerojardí,s’hipodenferunasèried’actuacionsiaplicarunesmesurescorrectivesque,ambeltempssuficientperreeducarlesplantes,permetinunatransiciócapalaxerojardineria.Detoteslescaracterístiquesdelxerojardí,possiblementlamésdefinitòriasiguil’agrupaciód’espèciessegonselsrequisitshídricsilasectoritzacióconsegüentdelreg.Noobstantaixò,actuacionsmésintegralstambéimpliquenlareducciódel’àreadegespailaincorporaciód’encoixinaments.Així,enelcasdelareconversiódejardins,aquestessónleslíniesd’actuaciópreferent.




Crearunabonaestructuraitexturadelsòl.Malgrat que resulta més adequat fer les

correccionsabansdequalsevolplantació,si volem fer una reconversió i no tenimun sòl franc al jardí, se’n pot millorarsubstancialment la textura. Les mesurescorrectivessóndiferentsenelcasdepartird’unsòlargilósod’und’arenós(consultaulasecció3.2).L’estructuraesmilloraràambbonespràctiquesposteriors.

BonespràctiquesenelmantenimentEn jardins convencionals, éshabitual•

usar-hi fitosanitaris;enaquestscasos,el modus operandi és introduir-hiproductes debaix impacte ambientali preferentment fer-hi tractamentsecològics.Enlesprimeresetapesdelatransiciócapalxerojardí,ésimportantevitarllevardecoptotselsproductesquímics.El• maneig integrat de plagues és unmètodedegestiódeplaguesdissenyat

percontrolarlesplaguesilesmalaltiesi provocar tan poc dany com siguipossiblealespersones,almediambienti als organismes beneficiosos. Lesestratègiespreventivesde lesplaguesimalaltiessónlapedradetocd’aquestmaneigintegratalsxerojardins.Calqueelsjardinersutilitzintoteslestècniquesde protecció del jardí possibles,inclososelmonitoratge,elsanejament

decultius,elcontrolmecànicicultural,ielcontrolbiològicamblaintroducciód’insectesiàcarsbeneficiosos.Enrelacióambel• control biològicdeplagues, dins l’univers depossibilitatsdestaquem l’acció de la Chrysoperlacarnea , com a enemic natural delspugons;lesmarietesNoviuscardinalisi Coccinella septempunctata , quesón depredadores de les copinyetesi pugons, entre d’altres; l’Encarsiaformosa , que actua sobre la moscablanca,ielsBacillus ,queactuenenels

primersestadislarvarisdeleserugues.Les• trampescromotròpiques,habituals

enhivernacles,tambésóninteressantsperteniruncontroliunconeixementdelaplagaaljardí.Lescases• niu per a aus insectívores,col·locadesalsarbresdeljardí,sóndegranutilitat.L’ús de mesures de• control químiccorrectiu es reserva com a darrerremei; en qualsevol cas, sempre espodenemprarproductespermesosenagriculturaecològicaoremeiscasolansque, seguint determinades pautes dedosificació,noperjudiquenelsaliatsnilafaunaauxiliar(sabópotàssic,olideneem,trampesd’aiguaambsucre…).Cal alternar productes per evitar•

resistències.Calracionalitzarlafertilització.•

“ Certes mesures

correctives i la reeducacióde les plantes possibilitenla reconversió d’un jardíconvencional en xerojardí.

”Trampa cromotròpica; de color groc, atreu lamoscablanca




4.3 Una passa més, el xerojardí de

plujaQuè és un jardí de pluja?

Unjardídeplujaésunadepressiódelterrenyplantadaiquepermetabsorbirlesaigüespluvialsdeleszonesurbanes impermeables, com sostres, calçades,voreres, estacionaments i zones compactadesde gespa. Evidentment, això redueix l’escorriment

d’aigüespluvialsipermetquelaplujapenetrienelsòl,enllocdefluiralsembornalspluvialsocomaaigüessuperficials, les quals causen erosió, arrosseguenlacontaminació, podenprovocar inundacions inoajudenarecarregarlesaigüessubterrànies.Així,eljardídeplujas’ompled’unsquantscentímetresd’aigua després d’una tempesta i l’aigua es filtralentament al terra. Per comparació a una àreaconvencional de gespa, un jardí de pluja permetretenirun30%mésd’aigua.

Ubicació i dimensions del jardí de pluja residencial

Triarunaformaagradableperaljardídepluja

éstotalmentcompatibleamblasevafuncionalitat;lesformesdemitjalluna,deronyóidegotadonenbons

resultats.

Perquèunapassamés?

Eljardídeplujapotquedarintegratenunaplanificaciómésampladelxerojardí,jaquepotestablir-secomasectord’hidrozona3.Espodriaestalviarfinsitotelregd’aquestsectorambmésrequisitshídricssiesdissenyaperquèfuncionalmentpuguiserlazonareceptoradelesaigüespluvialsid’escorriment.

pàgina100capítol 3 Els principis de la xerojardineria



Unjardídeplujapotactuarcomasistemadedrenatgeurbàiofereixunamaneraideald’utilitzarioptimitzarl’aiguadelapluja.Algunsdelsbeneficisambientalsdeljardídeplujasón:

Permetferfrontal’escorrimentdel’aiguadeplujaexcessivasensesobrecarregarels•escassossistemespúblicsd’aiguadetempesta.Minimitzaelriscd’erosiódelterreny.•Augmentalaquantitatd’aiguaques’infiltraalterrailarecàrregadelsaqüíferslocals•iregionals.Redueixlanecessitatderegdelesàreesdelsjardinsdepluja.•Milloraelsdrenatgesiajudaaprevenirelriscd’inundacions.•

Milloralaqualitatdelesaigüesderierolsitorrents,jaques’evitaelvessamentdels• contaminantstransportatsperlesaigüespluvialsurbanes(queconcentrenfertilitzantsiplaguicidesdelesàreesdegespa,oliihidrocarbursdelsautomòbils,inombrosessubstànciesnocivesarrossegadesdesdelssostresilesàreespavimentades).Milloral’estèticadelesviespúbliquesidelsjardins.•Potproporcionarhàbitatsvaluososperalesausimoltsd’insectesbeneficiosos.•Eljardídeplujaesdiferenciadelesconquesderetencióenelfetquel’aiguaesfiltra•enelterraenundiaodos.Aixòcreal’avantatgequeeljardídeplujanopermetlareproducciódemosquits.

Importància ambiental del xerojardí de pluja


Amesuraqueaugmentalarigidificaciódelterritori,incrementenleszonescimentades,lesciutatsreemplacenelsboscosilesterresagrícoles,iaugmental’escorrimentd’aigüespluvials de les superfícies impermeables.Aquesta aigua que no s’infiltra modificael seu cicle hídric i es converteix en unproblema. El vessament d’aigüespluvialsdeleszonesurbanitzadesaugmentaelriscd’inundacions;arrossegacontaminantsdelscarrers,lescarreteresielsestacionaments,ipertantconcentraaquestacontaminació

en els punts de vessament, fins i tot

sobrecarrega les estacions de depuraciód’aigües residuals i condueix a reformescostosesenlesestructuresmunicipalsdetractamentd’aigüespluvials.

En reduir l’escorriment d’aigües pluvials,els jardinsde plujapoden ser una formainteressantdecanviaraquestestendències.Mentre que un jardí de pluja individualpot significar una petita contribució,col·lectivamentunsectorambzonesamb jardí de pluja pot representar beneficis

ambientalsperatotalacomunitat.

“ El jardí de pluja pot integrar-se als xerojardins i funcionarcom a hidrozona 3, la qual cosa permet estalviar l’aigua de regd’aquesta zona amb més requisits hídrics.

”

ParcdelSolilaLlunaaPortoCristo




CaracterístiquesperdissenyarunjardídeplujaUbicació Resultaméspràcticubicar-loalesdepressionsdelterreny,semprequeles

aigüesnoquedinestancades,jaqueestractad’afavorir-nelainfiltració.

Formes Pottenirqualsevolformaimaginable.Lesformesdemitjalluna,deronyóidegotadonenbonsresultatsenparcsijardins.Tambéespodentraçarformesmésrectilíniesparal·lelesacarreteresiviesdecirculació.

Profunditat Laprofunditatmésidòniaestàdeterminadapelpendentdelterreny.

Pendentdelterreny

Elpendentdelterrenydeterminalaprofunditatdeljardídepluja:Ambunpendentdel4%,esrecomana7-13cmdeprofunditat.•

Ambunpendentde5-7%,esrecomana15-18cmdeprofunditat.•

Ambunpendentde8-12%,esrecomana20cmdeprofunditat.•Calevitarpendentssuperiorsal12%.•

Tipusdesòl Desprésdedeterminarlaprofunditatdeljardídepluja,s’had’identificareltipusdesòl.Elssòlsarenosostenenunavelocitatd’infiltraciómésràpidaqueelsargilosos;així,elsjardinsdeplujadeterraargilosacalquesiguinmésgransqueelsjardinsdeplujaensòlssorrencsollimosos.Unsenzillassaigpermetassegurarqueelsòlésapteperaunjardídeplujaoque,encanvi,requereixmesurescorrectives.S’hadecavarunclotd’aproximadament15centímetresdeprofunditatiobservarcomescomportaambl’aiguadepluja.Sil’aiguahiestàmésde24hores,elsòlnoésadequatperaunjardídepluja.Lesmesuresllavorshande tendirareemplaçarelsòlpreexistentperunabarrejaqueidealmenthadecontenirun60%d’arena,un20%decompostiun20%deterravegetal.

Àreadedrenatge

Convécalcularlasuperfíciesobrelaqualplouicirculenlesaigüescapaljardídepluja;podenserteulades,carrers,pavimentsd’aparcaments,places…

Superfícieidimensionsdel jardídepluja

Comareglageneral,lasuperfíciedeljardídeplujahadeserel30%del’àreadedrenatge.Perafinarelcàlculiuncopconsideradal’àreadedrenatge,eltipusdesòlilaprofunditatdeljardídepluja,espotdeterminarlasuperfíciemésidòniamultiplicantl’àreadedrenatgeperunfactordemida.Superfíciedeljardídepluja=ÀreadedrenatgexfactordemidaAquestfactoresdeterminaapartirdelestaulessegüents:Taula1.Sieljardídeplujaestàubicatauna

distànciainferiora30metresdelacanonadadesortidad’aigua.Taula2.Sieljardídeplujaestàubicata

unadistànciasuperiora30metresdelacanonadadesortidad’aigua.

Taula1.Factordemidasegonseltipusdesòlilaprofunditat(>30m)

Tipusdesòl

Profunditat

7-13cm 15-18cm 20cm

arenós 0,19 0,15 0,08

llimós 0,34 0,25 0,16

argilós 0,43 0,32 0,20

Espècies Unventallamplid’espèciesautòctonessónadequadesperajardinsdepluja.Resultaidealincorporareljardídeplujacomahidrozona3dinselxerojardí(consultaulallistad’espèciesdel’apartat3.3).

Taula2.Factordemidasegonseltipusdesòlilaprofunditat(<30m)

Tipusdesòl

Qualsevolprofunditat

arenós 0,03

llimós 0,06

argilós 0,10

Creant el jardí de pluja




Abansde cavar

Desprésde cavar

Percrearunjardídeplujaprobablementcalguifermovimentdeterresperprepararlasuperfíciepertalquetinguiunamajorcapacitatd’infiltraciódel’aigua.

Enelcasdependentsentreel3-8%,eldesmuntésde15centímetresdeprofunditat;enelcasdependentssuperiorsal8%,eldesmuntésd’uns20centímetres

La funció descontaminadora dels jardins de pluja

Elsjardinsdeplujatambésónconegutscomasistemesdebioretenció.Comjas’hacomentat, compleixen funcions de gestió de l’aigua de pluja en controlar el riscd’inundacions, i també poden complir un important paper com a controladors de lacontaminacióeneliminarlessubstànciescontaminantspresentsenl’escorrimentd’aigüespluvials:

La composició d’un 20%-30% de terra, 20%-30% de compost i un 50% d’arena•produeixunfiltreideal.Elsbacterisielsfongsdelterraidel’humuspodendescompondrematerialsnocius,•comaradissolventsderivatsdelpetroli.Determinadesplantespodenabsorbirgransquantitatsdesubstànciescontaminants.•Aquestaqüestiós’hauriadetenirencompteeneldisseny.Elsjardinsdeplujapodentreuredelterrafertilitzantsimetalls,comelcoure,elplom•ielzinc.

Lesexperiènciesa lesnostres illesnosónencaragaireabundants,peròcomencenadissenyar-seespaispúblicsijardinsmediterranisqueincorporenzonesperquès’infiltrinalterrenylesaigüesd’escorriment,cosaquesuposaunprimerpas.




Dispositius de jardí per recollir i emmagatzemar aigua de pluja

L’aprofitamentdelesaigüespluvialshaestatunapràcticahabitual a les nostres illes,però l’estil devida actual i l’abandonament de l’agricultura haacabatperrelegaraquesthàbital’oblit.Noobstantaixò,moltesdelesinfraestructuresesconservenibenbépodrientornaracomplirelseupaper,tantenxerojardinsd’índoleprivatipetiteszonesenjardinadesresidencials,comenelcasdexerojardinspúblics,onelregnecessaridelsectorambmésrequisitshídricsespodriaferambl’aiguadeplujaemmagatzemadaenaljubsicisternesmunicipals.L’aprofitamentdel’aiguadeplujarequereixquatreelementsbàsics:

el sistema de recol·lecció d’aigua de pluja, elsistemad’emmagatzematgedel’aigua,elsistemade distribució i els elements i les pràctiques demantenimentdelsistema. AljubmunicipaldeSantaEugènia

Sistemesderecol·lecciód’aiguadeplujaCoberturaosuperfíciederecollida:L’aiguadeplujaespotrecuperard’unateulada,•d’unpatiid’altressuperfíciesimpermeables.Laquantitatd’aiguarecollidadependràdelasuperfíciedel’àreaderecepció.Canaló:Serveixperrecollirl’aiguaidur-lacapaldipòsitd’emmagatzematge.Enels•casdeteuladescomaàreaderecepció,abansdelesbaixantss’aconsellaposar-hialgunsistemaqueevitil’entradadefullesielementssimilars.

Sistemad’emmagatzematgedel’aiguarecollidaDipòsit:Espaions’emmagatzemal’aiguajafiltrada.Elseullocidoniésenterrato•situatalsoterranidelesedificacions,perevitarquehiarribilallum(ipertantquehiproliferinalgues)imantenir-nelatemperatura(perevitarelsbacteris).Ésfonamentalque tingui elements específics, com deflector d’aigua d’entrada, sifó sobreeixidorcontrarosegadors,sistemad’aspiracióflotant,sensorsdenivellperinformar-neelsistemadegestió,etc.

Sistemadedistribució.Bomba:Serveixperdistribuirl’aiguaalsllocsprevistos.Ésmoltimportantqueestigui•

construïdaambmaterialsadequatsperal’aiguadepluja,itambéésinteressantquesiguid’altaeficiènciaenergètica.Sistemadegestiódel’aiguadeplujail’aiguadexarxa:Mecanismepelqualtenimun•controlsobrelareservad’aiguadeplujailacommutacióautomàticaambl’aiguadexarxa.Aquestmecanismeésfonamentalperaprofitardeformaconfortablel’aiguadepluja.Òbviament,se’nprescindeixsinohihaunaaltrafontd’aigua.

ElementsipràctiquesdemantenimentdelsistemaFiltre:Necessariperferunamínimaeliminaciódelabrutíciaievitarqueaquestaentri•eneldipòsitocisterna.Sistemadedrenatgedelesaigüesexcedents,deneteja,etc.,quepotserlaxarxade•clavegueramoelsistemad’abocamentdequèdisposil’habitatge.

Opcionalment,abansdelfiltre,espotinstal·larunsistemaautomàticderentatdela•coberta,quepermetrebutjardeformaautomàticaelslitresinicialsd’aiguaambmésbrutíciaenlesprimeresplugesdesprésdel’estiu.



capítol

5 Passejar i aprendreamb els xerojardins




5.1 Valors educatius del xerojardí

Elsparcsijardinspermetendesenvoluparactivitats educatives en un escenariagradableirelaxant.Els xerojardins són un recurs amb granspossibilitats didàctiques, pedagògiquesi formatives. Poden servir per enriquir ifomentar el treball d’educació ambientaldins i fora de l’aula en totes les etapes iciclesdelsdiferentsnivellseducatius.Els xerojardins tenenunalt potencial per

plantejaractivitatsatoteslesassignaturesisónunsuportenladidàcticadelsdiversoscamps de coneixement. Ofereixen unaoportunitatper apropar les personesa la

botànica,l’edafologia,lafísicahidràulicaielpaisatgisme.Amésamés,podenresultarinteressants en l’àmbit de l’educació noreglada i poden tenir unpaper importanten la sensibilització ambiental de laciutadania.El fet de passejar o «viure» un xerojardípermet comprovar la riquesa queencara conserva la nostra terra, lesinteressantíssimes formes de vida, les

respostesquepotdonaralsrequerimentsdelmediilesestretesrelacionsques’hanforjatentrel’ésserhumàilesplantesalllargdelahistòria.

Tipologia d’activitats

Espodendissenyaractivitatsenelstresgranscampsd’aprenentatge:

propostescognitives,pertald’assolirconeixementsespecífics;actitudinals,dirigidesatreballaractituds,valorsinormes,iprocedimentals,perpromourecanvisdecomportament.Laxerojardineriapermetplantejaruntractamentinterdisciplinari.

Actitudinals:SocialitzacióValoraciódelanaturaValoraciódelsespaispúblics

OperacionscientífiquesInvestigacióProjectesExperimentsEntrevistesienquestesImplicacióenlacurailaconservacióCreaciódexerojardinsescolarsParticipacióItinerarisdidàctics

Procedimentals:

Biologia,botànicaiagrícola

ZoologiaGeologia,edafologiaihidrogeologiaCiènciesambientalsMatemàtiquesFísicaQuímicaLlenguailiteraturaCiènciessocialsFilosofiaEducaciófísica

EducaciómusicalEducacióartísticaIdiomes

Cognitives:“ La integració deplafons explicatiusals xerojardins ambinformació sobre elsbeneficis de la tècnicapodria ser un recurs desensibilització

ambiental.

”




Matèries Propostesd’activitatsenrelacióambelxerojardísegonslesmatèries.

Biologia,botànicaiagrícola

Establirunxerojardíal’escola:plantació,zonificació,cobertes,sembra,poda,empelts,controldeplagues,adobament,reg,cultiu,mantenimenticura.Observarlaflora:descripciód’espèciesvegetalsautòctones,identificaciód’espèciesvegetals,herbari,conservaciód’espèciesvegetals,classificaciódefullesiplantes,localitzaciódeplantes,quaderndecampiitinerarisbotànics.

Zoologia

Relacionaridescriureelsanimalsqueviuenalxerojardí.Classificarlafaunaquehihaalxerojardí.Identificaciód’espèciesanimals.Observariestudiaranimals.Investigardiferentsanimalsdel’entorn.Anotarcaracterístiquesd’animals.Cercarinsectes.Ferterrarisal’aula.

Geologia,edafologiaihidrogeologia

Estudiarmaterialsmineralspresentsalxerojardí(paviments,murs).Estudiarianalitzarl’estructurailatexturadelsòl.Relacionartipusdematerialsielcomportamentdel’aiguaenelsòl.

CiènciesAmbientals

Estudiarl’ecosistemadeljardí.Observarl’ecosistemaqueconstitueixelparc- jardí.Estudiarlesestratègiesd’adaptaciódelesplantesalasequera.Feractivitatsd’anàlisidelgraudecontaminació.Analitzarelrenou.Feractivitatsdeconservaciódelmedi.Reconèixerplantesautòctonesial·lòctones.Estudiarelsendemismes.

Matemàtiques

Ferclassespràctiquesd’aritmèticaigeometria,itambéconstruccionsgeomètriques.Calcularespaisisuperfícies.Fercàlculsestadístics.Comptararbresiplantes.Estudiarlatopografiadelparc.Resoldreproblemesicalcularlesnecessitatshídriquesdelesplantes.

FísicaFerexperimentsamblapressióielssistemesdereg:aspersió,difusió,degoteig…Estudiarlameteorologia,clima,radiaciósolar,lesestacions.

QuímicaEstudiarelsadobs,lafertilitzaciódelaterrail’absorciódenutrientsperpartdelesplantes.Experimentarambelsprincipisactiusdeplantes.

Llenguailiteratura

Feractivitatsdevocabulari.Ferlecturessobretemesdejardins:poemes,llibres,contes…Organitzardiàlegs,conferències,debats,tertúlies,recitals,teatre.Ferredaccions,informes,concursosliteraris,dites,embarbussaments,endevinalles,cercadepoesiesirelatsrelacionadesambeljardí.Organitzarrutesliteràriespelsxerojardinsiparcs.

Ciènciessocials

Analitzarl’urbanisme.Elaborarestudisdepoblació.Incidirenl’educacióviària.Ferestudishistòricsiactivitatsculturals.

FilosofiaOrganitzardebatsdesostenibilitatalxerojardí.Aprendreconceptesivalorscomautosuficiència,elcicledelavidailamort,estratègiesdesupervivènciaiconcepciódeltemps.

EducaciófísicaFeractivitatsfísiquesiesportivesaljardí:escenaridejocs,conceptesdesalut.

Educaciómusical

Fermúsicaaljardí,vetlladesiaudicionsmusicals.Diferenciarelscantsd’ocells.

Educacióartística

Activitatsrelacionadesambeducacióestètica,expressióplàstica,pintura,fotografiaidisseny.Ferdibuixtècnic(plànolsdelxerojardí,zonificaciód’àreesdereg).Construirmuralsimaquetes.Elaboraradornsfloralsideplantes.

Idiomes Aprendreelvocabularidelxerojardíipracticarconversesaljardí.




5.2 On podeu trobar xerojardins a

les illes Balears?Elsxerojardinspodenserunespaidejocs,d’exercici, de trobada, unexcel·lent espaiper passejar i sempre una oportunitatper tenir un contacte amb la natura il’aprenentatge,noobstantencaraelparc,com a espai vivencial, representa unbaixíssim percentatge dels jardins dels

nostrespoblesiciutats.A les IllesBalearsespodentrobaralguns jardinsque,sensearribaraserxerojardinsestrictament, compleixen en un altgrau els set principis, sobretot disposend’espèciesvegetalsautòctonesambbaixosrequeriments hídrics, com és el cas de

bonapartdelsvialsirotondesdelesIlles,infraestructures dependents dels consellsinsulars.

A continuació, proposam una sèrie dexerojardinsdelesillesBalearsperobservarin situ els principis de la xerojardineria:

disseny, hidrozones, cobertures, selecciód’espèciesautòctones,agrupació,sistemesdereg…Aquestsindretsnoconformencapllistaexhaustiva,sinóunsquantsllocsdereferènciaambdiferentgraud’implantaciódelxerojardí.

Parc Doctor Franco (Ferreries)

AvingudadelDoctorFranco.

Zonaenjardinadade600m2ambespèciesambbaixosrequerimentshídrics:pins,alzines,pollancres,mates,murta,

camamil·la,romaní….

Nohihazonesdegespa.

Recobrimentsnaturals.

Elsarbresnoesreguenilesplantesautòctonesesreguenentrequatreicincvegadesal’any,durantl’estiu.

S’hifanlespodes,lareplantacióielcontroldeplagues..

ubicació

espèciesautòctones

Iimitaciódel’àreadegespa

cobertes

hidrozonesiregeficient

manteniment

1

11




2

2

Parc Rubió i Tudurí (Maó)

C/deFontiVidalic/deGiuseppeChiesa.

Estractad’unjardídeplantaautòctona,ambmésde150espèciesrepresentantsdelafloramenorquina.Hitrobamcomunitatsdesocarrells:comunitatpermanentdelacosta,únicaalmón,quepresentamoltsd’endemismes.Tambétémoltsd’endemismeslamarinadefalsaladern.

Nohihazonesdegespa.Cadazonadelparcestàdedicadaaunescomunitatsconcretes.Algunesd’aquestescomunitatssónentapissants,comelssocarrells.

Hihapartsdeparterresrecobertesambpedra(gravetes).

Lesplantesestanagrupadespercomunitats,ipertanttenenelmateixtipusderequerimentshídrics.Leszonesquenecessitenregfuncionenpelsistemadedegoteig,inoméss’activamanualmentquanesnecessita(puntualmental’estiuoencasdeplantaciódenovaplanta).

ElviverdeplantaautòctonadelGOBenfalestasquesdemanteniment:podesnecessàries,netejairetiradademalesherbes,iaténcadascunadelescomunitatsiespècies.

Elparcdisposadeplafonsd’interpretació,cartellsidentificadorsd’espèciesiunaguiabotànica,disponiblealwebdel’Ajuntament.

ubicació


limitaciódel’àreadegespa

cobertes


manteniment

aplicaciódidàctica

2

1

2

2



6

75

8

3

4

EDAR II, (Palma)

CamíFondo,s/n.EDARnúm.2dePalma.

Enjardinamentpermillorareltalúsdelabassaderegulacióal’EDARambespèciesdebaixosrequisitshídrics.

Nohihazonesdegespa.Diferentstipologiesdepedresdecoreneltalús.

Elsrecobrimentssónprocedentsdelrebuigd’unaantigapedreraproperaala

instal·lació.

Lavegetaciómajoritàriamentésd’espèciesaromàtiquesambbaixosrequisitshídrics.Esregaambaigües

regenerades.

ubicació



cobertes


3

ubicació



cobertes

hidrozones

iregeficientmanteniment

4 Parc Bit (Palma)

Ctra.deValldemossa,km7,4.

Elparctecnològictédiverseszonesenjardinadesonespodentrobararbres

tradicionals,comoliveres,garrofersiametlers,plantesiarbustsmediterranis.

Nohizonesdegespa.Hihaespèciesentapissants,algunesfloracióinteressant.

Úsexcel·lentdelescobertesinorgàniquesfinsaldissenydejardinsdepedra.

Reglocalititzat.Mantenimentpermanent.

3

4

4




Jardins de la Llar de la Infànciai de la Llar de la Joventut (Palma)

C/delGeneralRiera,111-113.

Enaquetsjardinsespodentrobar78espèciesdiferents,el90%sónautòctonesinomésel10%sónintroduïdes.

S’haneliminatlesàreesdegespa.Tampocnohihaàreesd’entapissants.

Abanss’hifeiaservirclovellad’ametlla.

Sistemaderegperdegoteig.Alaprimavera,esregamàximuncopalasetmana;al’estiuunmàximdedoscops.Les

plantesquerequereixenmésaiguaesreguenamà.

Mantenimentintegral.Esfaplanterdeplantesaromàtiquesestacionals(alfabeguera,julivert,cebollí…).Lesmalesherbesesllevenamà.Tractamentsecològics:broud’ortiga.Controldeplaguesambfitosanitarisnomésquanésimprescindible.Esfacompostambbiotrituradora.S’hanfetcomposteresambpedres.LaplantaesreprodueixalviverdeplantaautòctonadelaUIBisesembraperalesreposicions.El90%esgeneraaljardí

ubicació



cobertes


manteniment

Jardí Botànic (Sóller)

Ctra.dePalma–PortdeSóller,km30,5.

Boníssimarepresentaciódelaflorabaleàricadelsdiferentshàbitats:

Ribera,torrenteresiobagues.•

Plantesdelitoralrocós.•

Col·leccionsdereserva.•

Florad’alzinar.•

Florademuntanya,rupícoles,•

brollersitimonedes.Florad’aiguadolça,litoralarenósi•

falgueres.

Activitatsperaescoles,visitesguiades...

ubicació



5 5

6

5

6




Parc Mediterrani, Marratxí(Mallorca)

EsPontd’Inca,Marratxí.

Varietatd’espèciesmediterràniesarbòriescompins,xiprers,ullastres,pollancres,iarbustivesiherbàciesambpresènciad’aromàtiques.

Presènciadegramnatulitzat.

Noesfaúsdecobertes,peròresultamoltinteressantlautilitzaciódegransroquesalslímitsdelparc,quepotresultarunazonad’infiltraciód’aiguad’escorriment.

Unagranàreadelparcnorequereixreg,ileszonesambnecessitatshídriquesesreguenperdegoteig.

Unparctotalmentrecomanableperviure’l,ambdiverseszonesfuncionalsperaesport,oci,jocidescansiidealperal’educacióambiental.

ubicació



cobertes

hidrozonesireg

eficientment


Parc del Sol i la Lluna

Porto Cristo (Mallorca)PlaçadelSolilaLluna.

16.278m2dedicatsajardineriamediterrània,plantesmedicinalsihorticulturaecològica.

Totalmentlimitada.

Cobertesorgàniques,restosdepodatriturada.

Zonificaciód’espèciesiàreestambésegonselsdiferentsusos:circuitsaludable,zonadejocsihortsurbans.

ubicació



cobertes


7

8


7

8

7 7



10

9

Jardí de les Eres, Sant Francesc Xavier (Formentera)

PlaçadelesEres.

Jardíd’aproximadament2.000m2quetéarbrestradicionals,comlafiguerailaolivera;arbusts,iplantes

aromàtiquesienfiladisses,comlasavina,lamata,elromaní,lafigueradepicilabuguenvíl·lea.

Eliminaciótotaldelagespa.

S’haoptatperunapavimentaciódel’areatransitable.

Comanormageneral,eljardínoesrega.Alsmesosd’estiu,esreguenlesbuguenvíl·lees,segonsles

condicionsclimàtiques,cadaduessetmanes.

Entractar-sed’espèciesautòctones,elmantenimentdel jardíeslimitaallevarlesmalesherbesiferunaescarda

delterrenyambperiodicitatmensual.

ubicació



cobertes


manteniment

10

Rotonda de Sant Carles(Eivissa)

RotondadeSantCarles.

Combinaciódeduesespèciesarbòriesiquinzed’arbustivesdebaixmanteniment.

Petitaàreacobertad’unaplantacrassaentapissant:Mesembryanthemumbicolor.

Presentaunencoixinamentde426m2deterravegetal.

Regautomàticambdipòsitenterratalamateixarotondaperregarlapartarbustivaiarbòria.Unabassaambfontrecirculal’aiguasobreunarocalla.

L’arbreJacarandamimosifolianoestrobaenbonestatfitosanitari.

ubicació



cobertes


manteniment

9


9

10 10



BibliografiaALOMARICANYELLES,G.;GARCÍA-DELGADOSANCHO,A.(2000).Reproducciódeplantaautòctonaperal’úsenrepoblacionsforestals,Paisatgismeijardineria.ConselleriadeMediAmbient,GoverndelesIllesBalears.

ALTABA,C.R.(1999).Ladiversitatbiològica(UnaperspectivadesdeMallorca) Ed.Moll.

ÁVILAALABARCES, R.etal. (2004).Manual de riegode jardines. Consejería deAgricultura y Pesca. JuntadeAndalucía.

BRADY,MC.(1984).Thenatureandpropertiesofsoils .Ed.MacMillanPublication.

ECHARRI IRIBARREN, F.; GOICOECHEA PREBOSTE, MªN.; MATUTE LATORRE, J.C. (2010). Xerojardineria Ed.Eunsa.

FRAGAIARGUIMBAU,P.(2009). Jardineríamediterráneasinespeciesinvasoras. ConselleriadeMedioAmbiente,Agua,UrbanismoyVivienda,GeneralitatValenciana.

FUNDACIÓNECOLOGÍAY DESARROLLO. (2000).Guíapráctica de xerojardineria.Ed.Bakeaz.ColecciónGuíasprácticasparaelusoeficientedelagua.

GARCÍA-DELGADOSANCHO,A.(2003).Lagestiódeljardí.Guiadebonespractiquesambientalsperainstal·lacionsturístiques .ConselleriadeMediambient,GoverndelesIllesBalears.

GILDEMEISTER,H.(2006).Lajardineriad’estilmediterrani.Ed.Moll.

GILDEMEISTER, H. (2003).Su jardín Mediterráneo.Cómocrearunparaíso verdecon poco agua .Ed.Moll.4ªedició.

MORAGUESBOTEY,E.;RITALARRUCEA,J.(2005).Documentstècnicsdeconservació.IIèpoca,núm.11. DireccióGeneraldeCaça,Protecciód’EspèciesiEducacióAmbiental,ConselleriadeMediAmbient,GoverndelesIllesBalears.

LLOFRIUP.(1994).LesplantesdejardídelesillesBalears.Ed.MiquelFont.

NAVÉSVIÑAS,F.(1995).Elárbolenjardineríaypaisajismo.Ed.Omega.

SINTESJ.;CARULLAJ.(2003).Arbresiarbustsdelesbalears(Boscosigarrigues/Guiadecamp) Ed.FerranSintes.3ªedició.

VICENS-BARTOMEUBONETG.(2001).Lafloradelaserradetramuntana(Guiad’itinerarisbotànics).Ed.EdicionsAloy

WISCONSINDEPARTAMENTOFNATURALRESOURCES.(2003). RainGardens.Ahow-tomanualforhomeowners .DNRPublicationandUniversityofWisconsin-ExtensionUWEXPublication.

WebsASSOCIACIÓDEPROFESSIONALSDELSESPAISVERDSDECATALUNYA.http://www.apevc.org

BIORIZA.Viversdeplantaautòctona.http://www.bioriza.net

FUNDACIÓDEL’ENGINYERIAAGRÍCOLACATALANA.http://www.ntj-feac.org

JARDÍBOTÀNICDESÓLLER.http://www.jardibotanicdesoller.org

UNIVERSITATDELESILLESBALEARS.Herbarivirtualdelmediterranioccidental.http://www.herbarivirtual.uib.es

XERISCAPECOLORADOhttp://www.xeriscape.org