Paterna i M

anises

Man

ises

i P

ater

na

Museu de Ceràmica de Manises19 d’octubre de 2018 — 30 de gener de 2019

C/ del Sagrari, 2246940 ManisesT. + 34 96 152 10 44museo@manises.eswww.museumanises.esfacebook: museuceramica.manises

Horari: De dimarts a divendres:10:00–13:30h i de 16:00–19:30hDissabte: 10:00–13:30h i de 16:00–19:00hDiumenges i festius: 11:00-14:00h

Setge i presa, el 9 de gener de 1812, per l’Armada Francesa d’Aragó a les ordres del mariscal Suchet, duc de l’Albufera. Cartografiat i dissenyat pel capità d’artilleria Dumoulin.

en dorado) y Paterna en “obra aspra” (cerámica común) o utilitaria. A tenor de los datos arqueológicos producciones decoradas tanto en azul solo como en dorado o azul y dorado también se han hallado en Paterna en contextos productivos (no sólo la tradicional decorada en verde y morado).

Las colecciones de museos o las privadas presentes en diferentes países atestiguan esa preponderancia de Manises y de Paterna como centros productores de cerámica valenciana así como las excavaciones arqueológicas llevadas a cabo, no sólo en las localidades de origen (donde se han descubierto los hornos, las alfarerías o los testares) o en el ámbito valenciano, sino también en el ámbito europeo (Francia, Inglaterra, Países Bajos, Italia o Rusia)

Dejamos al visitante que guiado por las piezas expuestas y por estos pequeños datos que aportamos realice su propia valoración.

The year 1237. Jaime I endowed the knight Artal de Luna with the farmsteads of Manises and Paterna. This was the first entry in the “Llibre del Repartiment” (Book of Donations). Why? There is clearly no unequivocal answer, but it may well be that the King granted to one of his nine most favoured knights a place from which he could benefit economically. By means of land, or in the form of taxes, as in other locations? Or through other activities? It seems evident that in both towns there were already pottery workshops producing ceramics, and that the protection of their overlords (from 1304, the Boil family in Manises and the Luna family in Paterna), the arrival of Christian artisans and the use of new techniques, especially during the fourteenth and fifteenth centuries, made it possible for this artisan trade to take off and become integrated in the new economic climate created as a result of the city of Valencia’s prevalence as a distribution hub for the whole Mediterranean basin of the products manufactured in its immediate catchment area.

Manises and Paterna were thus transformed into two major production centres, not only of utilitarian ceramics but, most importantly, of all kinds of decorative ceramics. In the “Barri d’Obradors” (workers’ neighbourhood) and the “Olleries Majors y les Olleries Xiques” (large and small potteries), from the late thirteenth century, Mudejar and Christian potters produced such a vast amount of pieces that they acquired considerable significance in trade channels and, as a luxury product, were much sought-after by merchants and customers across the whole Mediterranean region. We know from contemporary documents that, for example, ceramicists from the Requeni clan owned workshops and kilns in both Manises and Paterna. This fact shows categorically that, in the fifteenth century at least, some artisans were manufacturing in both towns indiscriminately. Was there any kind of specialization in certain products in each town? In the light of these documents, Manises tended to produce a great deal more decorative ceramics (essentially gilded), while Paterna specialized in “obra aspra” (common ceramics) or utilitarian pieces. According to archaeological data, decorative pieces in both blue alone and in blue and gold have also been found in Paterna in a production context (rather than just the traditional green and purple decoration).

The private and museum collections held in different countries bear witness to the dominance of Manises and Paterna as production centres of Valencian ceramics, as well as the archaeological excavations carried out over the years, not just in their places of origin (where kilns, potteries and broken pottery dumps have been discovered) or in the area surrounding Valencia, but also across the rest of Europe (France, Great Britain, the Netherlands, Italy and Russia).

We leave our visitors to be guided by the pieces on display and by these brief explanations to make their own evaluations.

Año 1237. Jaime I hace donación al caballero Artal de Luna de las alquerías de Manises y Paterna. Es el primer apunte del “Llibre del Repartiment”. ¿Por qué? Es evidente que no hay una respuesta clara pero bien pudiera ser que el rey cediera a uno de sus nueve caballeros principales unos lugares de los cuales pudiera beneficiarse económicamente. ¿Mediante tierras o impuestos como en otros lugares? ¿A través de otra actividad? Parece claro que en ambas poblaciones ya existían alfarerías que realizaban productos cerámicos y que, con la protección de los señores (a partir de 1304 los Boil en Manises y los Luna en Paterna), con la llegada de artesanos cristianos y con la aplicación de nuevas técnicas, sobre todo durante los siglos XIV y XV, hicieron posible el despegue de esta artesanía y su integración en la nueva coyuntura económica creada a raíz de la preponderancia de la ciudad de Valencia como centro distribuidor por todo el mediterráneo de las manufacturas confeccionadas en su entorno más inmediato.

Manises y Paterna se convertirán así en los dos grandes centros productores no sólo de cerámica utilitaria sino sobre todo de cerámicas decoradas. En el “barri d’Obradors” y en “les Olleries Majors y les Olleries Xiques” desde finales del siglo XIII alfareros mudéjares y cristianos produjeron tal cantidad de piezas que adquirieron carta de naturaleza en los circuitos comerciales y, como producto de lujo, eran demandadas por comerciantes y clientes a lo largo de todo el mediterráneo. Sabemos por documentos de la época que, por poner un ejemplo, alfareros pertenecientes al linaje de los Requeni poseían talleres y hornos tanto en Manises como en Paterna. Este hecho viene a demostrar inequívocamente que, al menos en el siglo XV, algunos artesanos producían indistintamente en ambas poblaciones. ¿Existía especialización en determinados productos en cada una de las poblaciones? A raíz de los documentos, Manises concentraría un mayor volumen de producción de cerámica decorada (fundamentalmente

A ny 1237. Jaume I fa donació al cavaller Artal de Luna de les alqueries de Manises i Paterna. És la primera anotació del Llibre de Repartiment. Per què? És evident que no hi ha una resposta clara però podria ser que el rei cedira a un dels seus nou cavallers principals uns llocs dels quals po-

guera beneficiar-se econòmicament. Mitjançant terres o impostos com en altres llocs? A través d’una altra activitat? Sembla clar que, en ambdu-es poblacions, ja existien terrisseries que realitzaven productes ceràmics i que, amb la protecció dels senyors (a partir de 1304 els Boïl a Manises i els Luna, a Paterna), l’arribada d’artesans cristians i l’aplicació de noves tècniques, sobretot durant els segles XIV i XV, van fer possible l’enlai-rament d’aquesta artesania i la seua integració en la nova conjuntura econòmica creada arran de la preponderància de la ciutat de València com a centre distribuïdor per tot el mediterrani de les manufactures confeccionades en el seu entorn més immediat.

Manises i Paterna es convertiran així en els dos grans centres productors no solament de ceràmica utilitària sinó sobretot de ceràmiques decora-des. En el Barri d’Obradors i en les Olleries Majors i les Olleries Xiques des de finals del segle XIII terrissers mudèjars i cristians van produir tal quantitat de peces que van adquirir carta de naturalesa en els circuits comercials i, com a producte de luxe, eren demandades per comerciants i clients al llarg de tot el mediterrani. Sabem per documents de l’èpo-ca que, per posar un exemple, terrissers pertanyents al llinatge dels Re-queni posseïen tallers i forns tant a Manises com a Paterna. Aquest fet demostra inequívocament que, almenys en el segle XV, alguns artesans produïen indistintament en ambdues poblacions. Hi havia especialitza-ció en determinats productes en cadascuna de les poblacions? D’acord amb els documents, Manises concentraria un major volum de produc-ció de ceràmica decorada (fonamentalment en daurat) i Paterna en obra aspra (ceràmica comuna) o utilitària. Segons les dades arqueològiques, produccions decorades tant en blau només com en daurat o blau i dau-rat també s’han trobat a Paterna en contextos productius (no solament la tradicional decorada en verd i morat).

Les col·leccions de museus o les privades presents en diversos països tes-tifiquen eixa preponderància de Manises i de Paterna com a centres pro-ductors de ceràmica valenciana així com les excavacions arqueològiques dutes a terme, no solament en les localitats d’origen (on s’han descobert els forns, les terrisseries o els testars) o en l’àmbit valencià, sinó també en l’àmbit europeu (França, Anglaterra, Països Baixos, Itàlia o Rússia).

Deixem que el visitant, guiat per les peces exposades i per aquestes xico-tetes dades que aportem, realitze la seua pròpia valoració.

Excavacions en una fàbrica del carrer Montepío, on posteriorment s‘ubicà el taller d‘automòbils de Francisco Belda. Fotografia realitzada entre els anys 1890 i 1900. Fotògraf desconegut. Col·lecció: Jesús Borràs i Sanchis.