L’ós es va despertar, va mirar per la finestra i va veure que nevava. Els camps que eren verds ara estaven blancs. Feia tant fred que a l’ós li tremolaven les dents, els braços i les cames. Desitjava que sortís el sol per sentir la seva calentor.

L ’ós m i r av a cap a dal t i n otav a com l i qu ei en el s fl ocs den eu a l n as. A n av en ca i en t u n desp r és de l ’a l t r e i l ’ós esp en sav a qu e ju gav en am b el l . Un , 2 ,3 ,4 ,5 ... A i ! No p esen !Son m ol t l l eu ger s! 6 , 7 ,... –Són m ol t t ou s! 8 , 9 ,... A i ! Qu ebon i cs qu e són !

L ’ós es v a p assar u n a bon a eston a com p tan t el s fl ocs de n eu .De v egades el s l l ep av a com si fossi n u n gel at . A n av a t r a i en tel cap i el cos sen se abr i gar - se, sen se p en sar qu e es p odr i ar efr edar . Qu an h av i a com p tat 73 fl ocs de n eu , l a n i tcom en çav a a ar r i bar .

Va com en çar a estor n u dar , l i v en i a son i es v a est i r ar a l seu l l i t .Com cada n i t de l ’h i v er n , l ’osset v a com en çar a som i ar . A qu estav egada som i av a qu e er a u n fl oqu et de n eu m ol t gr an qu e qu ei a dem ol t am u n t sor p r en en t a u n a l t r e ós. Desp r és qu ei a a ter r a is’u n i a am b el s a l t r es cen ts o m i l fl ocs de n eu qu e ja h i er en .

L’osset continua amb el seu somni:Tots els flocs volten lleugers i ballen amb la música que surt de les finestres de les cases que hi ha a prop. Els nens i nenes agafen la neu amb les seves mans i juguen a tirar-se entre ells. De vegades la tasten amb la llengua com si fos un caramel. Altres vegades fan un ninot de neu. El nostre amic ós queda al seu somni com un joc a les mans dels petit i grans.

Quan va obrir els ulls va trobar el seu amic eriçó que està assegut al seu costat. L’osset li va preguntar:- Què fas aquí amic meu?- Estic esperant que et curis del refredat que vas agafar!Què dius? Un refredat? Quan ha passat això?

Tot l’hivern, fa tres mesos! Vaig trucar a la porta moltes vegades, et vaig cridar: Osset!!!! Osset! Obre la porta! Sóc el teu amic l’eriçó! I com tu no em contestaves, vaig empènyer i la porta es va obrir fàcilment. Et vaig trobar al llit queixant-te fluixet. Vaig cridar al metge per a que et visités i et curés!.

-Moltes gràcies amic meu! No me n’havia adonat de res! Quan jugava amb la neu, hagués tingut que abrigar-me!-Si no hagués vingut el metge de pressa t’haguessis quedat congelat fins ara! I quan hagués arribat l’estiu t’hauries desfet!-La pròxima vegada cuida’t del fred, perquè és enemic tant dels grans com dels petits!