los entornos naturales de aprendizaje y las tic: un proyecto de centro

44
LOS ENTORNOS NATURALES DE APRENDIZAJE Y LAS TIC: UN PROYECTO DE CENTRO Eulàlia Griset Solé Saül Dalmau Casademont Escuela L’Arenal de Llevant - Barcelona

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

III Congreso Escuela 2.0 Experiencias de centro El eje principal del proyecto de centro se basa en la realización de actividades que parten de entornos naturales de aprendizaje. A partir de estos entornos naturales (huerto, zona para animales de granja, terrarios, acuarios, charca y zona de compostaje) y con la integración de las TIC como una más de las herramientas habituales de trabajo, se realizan las diferentes actividades, de carácter interdisciplinar) que van recubriendo el currículo.

TRANSCRIPT

LOS ENTORNOS NATURALES DE APRENDIZAJE Y LAS TIC: UN

PROYECTO DE CENTRO

Eulàlia Griset Solé

Saül Dalmau Casademont

Escuela L’Arenal de Llevant - Barcelona

Escola L’Arenal de Llevant

Ciencia y tecnologia en la

escuela

Explicaciones iniciales

Modelos científicos

Aprender ciencia partiendo de la evolución de las ideas

PENSAR

COMUNICARMANIPULAR

TECNOLOGIA:Utilización de la

herramientas informáticas integradas en el

aprendizaje

Uso autónomo de todos los recursos

El ordenador en el aula

Organitzación del aprendizaje a partir de:

• Proyectos interdisciplinarios • Temas transversales• Entornos de aprendizaje• Resolución de situaciones: noticias,

preguntas, problemas…• Actividades fuera del aula

TRABAJO POR COMPETENCIAS

• Aprender a ser y actuar cada vez más atónomamente

• Aprender a pensar y a comunicar.• Aprender a descubrir

y a tener iniciativa.• Aprender a convivir

y a habitar el mundo.

Seguimento del currículoMATEMÀTIQUES CICLE SUPERIOR – 5è

CONTINGUTS 1T 2T 3TComprensió dels nombres, de les seves formes de represe ntació i del sistema de

numeració• Ús i comprensió de les fraccions i els decimals. Relació entre fracció, decimal i

percentatge en casos senzills i significatius.• Reconeixement i recerca de fraccions equivalents. Ús de models per a comparar i

ordenar fraccions. Relació entre fracció i càlcul de probabilitats.• Situació sobre la recta. Aproximacions.• Cerca de característiques dels nombres (parells, primers. múltiples. divisors)• Relació de les potències amb les superfícies i els volums. Potències aplicades a

nombres grans.• Nombres negatius en contextos reals• creació de codis numèrics.

Comprensió dels significats de les operacions i de le s relacions que hi ha entreunes i altres

• Comprensió ús dels diferents significats de les operacions amb decimals. Multiplicar idividir per nombres més petit que 1 positius.

• Comprensió i ús de la suma i resta de fraccions• Relació entre elevar al quadrat i l’àrea del quadrat.• Exploracio i comprensió de les propietats de les operacions

NU

ME

RA

CIÓ

I C

ÀLC

UL

Comprensió de la funcionalitat del càlcul i l’estima ció• Desenvolupament de l’agilitat del càlcul mental. Ús de les operacions.• Estimació de resultats• Realització d’operacions amb decimals (divisions només al dividend)• Ús de TIC i calculadora aplicades al càlcul• Selecció adequada del tipus de càlcul (mental, escrit, calculadora, estimatiu)

Comprensió i anàlisi dels patrons, relacions i canvis• Seguiment de sèries numèriques i geomètriques. Creació de sèries.• Descripció de situacions en que es produeixen canvis o constants• Exploració de la dependencia de variables en contextos significatius.• Utilització i elaboració de gràfics per analitzar constants i variables

RE

LAC

ION

S I

CA

NV

I

Ús de models i expressions matemàtiques per representa r les relacions• Funcions lineals (creixement, temperatura…• Ús de gràfics, fletxes, taules de doble entrada i signes matemàtics per a resoldre

problemes• Lectura i escriptura de freses matemàtiques usant símbols (< > ( ) = )

MUESTRA DE ACTIVIDADES

El huerto, un entorno de aprendizaje

IDEA DE CICLO

Seguimiento y registro del crecimiento de las hortalizas

Interacciones en el huerto

Trabajar a partir del modelo de ser vivo.

Resolución de situaciones: ¡hay muchas mariquitas en el huerto!

Observamos las plantas a simple vista y descubrimos que también hay unos puntitos negros, muy pequeños.Las primeras hipótesislos definen como unos pequeños insectos.Hay que verlos mejor.¿Qué utensilios tenemos que nos ayuden?

Observación con la lupa de mano

Continuamos el trabajo en el aula de ciencia:

Observación con la lupa binocular

Observación con la lupa binoculara través de la cámara y el software Motic

Edición de un pequeño vídeo grabadocon el software Motic

Pulgón

Entorno de aprendizaje: La charcaEquilibrio y regulación del ecosistema

Seguimiento y control delas condiciones del agua.Utilización de las consolasde experimentación consensores de temperatura.

Midiendo muestras de agua de la charca con lasconsolas de experimentación

Crear contextos, provocar situaciones.

Partir de hechos cotidianosy formularse preguntas

¡La coneja ha parido!¿Todos los hijos se parecen a los padres?

¡La gallina está incubando!¿Cómo sabe lo que tiene que hacer?

¿Pero, los pollitos no son amarillos?

¿Cómo era cuando era pequeña?¿Cómo ha cambiado? ¿Las plantas, también

comen?

Contextualizar el aprenedizaje y acercarlo a los intereses de los niños / as

¡QUÉ MONIATOS MÁS PESADOS!

Tenemos varios boniatos.• Ordenalos de más pesado a más ligero, a simple vista• ¿Cuánto pesan?

Primero lo haremos a ojo, después mediremos el peso exactocon una balanza digital y con la calculadora calcularemos encuánto nos hemos equivocado.Hazlo uno a uno y así el error de uno te servirá para mejorar lasiguiente estimación.

1 2 3 4 5 6Peso a ojoPeso exactoError

• Comprueba si la estimación que has hecho al principio erabuena.

• Toma uno de los boniatos y comprueba con la balanza deplatos si lo que ha anotado es cierto. Apunta las pesas queutilizas para obtener el peso del boniato.

• ¿Crees que pesa más ahora, que está crudo, o después decocerlo?

TEMA TRANSVERSAL: La Castañada

HEMOS MEDIDO EL POGONA

CUANDO LLEGÓ A LA ESCUELA MEDIDA 19 CENTÍMETROS, HOY MIDE: ....................

¿CUÁNTOS CENTÍMETROS HA CRECIDO?

HEMOS PESADO EL POGONA

LA PRIMERA VEZ PESÓ 110 GRAMOS, AHORAPESA ......................................

¿CUÁNTOS GRAMOS HA ENGORDADO?

TRABAJO POR PROYECTOS

INTERDISCI-PLINARES

Noticia: Ser vivo habitual en la escuela ¡el piojo!

¿Cómo pasa de una cabeza a la otra? ¿Cómo lo hace para comer?

Lupa binocular y cámara Mòtic

Resolución de situaciones: la materiaConstruir conocimiento a partir de las ideas inicia les

• ¿Qué entra dentro de

nuestro cuerpo?

– Aire

– Arena

– Agua

– Comida

– Sonidos

– Palabras

– Dibujos

– ...

• ¿Qué sale de dentro de

nuestro cuerpo?

– Aire

– Mocos

– Palabras

– Pipi

– Caca

– Comida

– Sangre

– ...

Resolución de situaciones: nuestro cuerpo (P3)

Qué entra i qué sale da pie a hablar del interior de nuestro cuerpo

¿Qué tenemos dentro de nuestro cuerpo?• Venas, sangre• Aire, cuando respiramos• Huesos. En la cabeza tenemos muchos porque tenemos

el cerebro. El cerebro es muy importante porque tenemos la memoria.

• Memoria• Estómago. A veces duele y vomitamos. Vomitamos

porque comemos mucho, o porque nos duele o porque nos mareamos.

• ¿Sale aire de la boca?

De todas las ideas iniciales, empezaremos trabajando el aire:

¿Sale aire de la boca?

De la boca sale aire. Siempre estamos respirando.Si no respirásemos nos moriríamos.

¿I de la nariz, sale aire?

De la nariz también nos sale aire. Las burbujas de los mocos son aire.

Cámara Motic acoplada a la lupa binocular

Costrucción de maquetas:

Entre ellos hablan y deciden cómo representar el aire que entra y sale del cuerpo y los materiales quiren usar.

Construimos conocimiento a partir de una

noticiaBTV Notícies.cat31/12/09

Un incendi al número 408 del carrer de Castillejos ha provocat la mort de quatremembres d'una família d'origen peruà. El foc s'ha iniciat a les quatre de lamatinada dins l'entresòl primera i s'ha estès ràpidament per tota l'escala. Lesvíctimes vivien al 4t 1a i han mort per inhalació de fum quan intentaven baixar perl'escala de l'edifici.Les quatre víctimes mortals són la mare i els dos fills d’una família d’origen peruà,a més de la parella d’un d’ells. El pare ha salvat la vida en refugiar-se al pis d’unveí, Eliseo Zurita, que li ha obert la porta de casa seva i l’ha apropat a una finestradel carrer perquè respirés aire net.A més de les quatre morts, l’incendi també ha provocat una desena de ferits, lamajoria lleus, per inhalació de fum i petites cremades. Tres dels ferits han estatatesos al mateix lloc dels fets i a la resta els han enviat a l’Hospital de Sant Pau ial de Dos de Maig.

Un incendio con muertos

por inhalación de humo

Com es poden haver ofegat amb el

fum? El fum puja!

Activitats de comprensió i interpretació de la lectura.Recerca d’informació: què cal fer en cas d’incendi?Experimentació i verificació de resultats

Colònies a Begues. Quina ruta seguirà l’autocar? Per quines

comarques passarem ?

Avaluació individual i de grup: què hem après i com?

Auto-avaluació personal de cada integrant de l’equip, en relació a la participació i compliment de les pròpies responsabilitats.

Avaluació del grup. Consensuada entre els seus integrants, en relació al compliment dels objectius previstos.

Aprendre autoregulant les seves dificultats i errors.

Les plantes tenen sexe?

PRODUCTIVAPRODUCTIVA CONTEXTUALITZADACONTEXTUALITZADA

DÓNA INDICISDÓNA INDICIS ÉS CLAR EL DESTINATARIÉS CLAR EL DESTINATARI

L’avaluació

Posa’t a la pell d’un meteoròleg i explica la notícia de la nevada, les condicions atmosfèriques que s’han donat i com ha estat rebuda pels ciutadans.

Al costat d’un mestre que espera hi ha una criatura que aprèn.

Vicens Arnáiz

http://www.xtec.es/ceiparenaldellevant/

[email protected]