LLUITANT ELS FAREM CAURE!ELS FAREM CAURE!ELS FAREM CAURE!

VAGA GENERAL ANTICAPITALISTA!

CONTRA LA DICTADURA DE LA BANCA I EL CAPITAL

Bankia, privatitzacions, atacs al català, atur, desno-naments, participacions preferents, retallades, re-pagament sanitari, repressió, ofensiva espanyolista, deute, reforma laboral, misèria i un llarg etcètera.

Cada dia els consellers i ministres, els banquers, els grans empresaris i les seues organitzacions, la Unió Europea, l’FMI, el Banc Mundial i tots aquells que els serveixen ens diuen que hem estirat més el braç que la màniga. Que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Ens ho diu Duran i Lleida que viu en una suite de l’Hotel Ritz de Ma-drid però no té ni ofi ci ni benefi ci. Ho repeteix Juan Roig, el propietari de Mercadona, mentre s’omple les butxaques privatitzant la sanitat pública valenciana i ens ho recorden els euro buròcrates de Brussel·les al dictat dels Bancs ale-manys i francesos.

A les treballadores que no arribem als mil euros, a les aturades, a les jubilades, a les autònomes enfonsades, a les interines que ens quedem sense feina i a les joves sense

futur ens diuen que ens cal la cultura de l’esforç. Que hem d’augmentar la productivitat. Que ens hem d’estrènyer el cinturó. Però aquestes receptes són, en realitat, les matei-xes que ja defensaven abans de la crisi, perquè en el fons no són pas una solució sinó una fórmula per continuar incre-mentant els seus benefi cis. El que estem vivint aquests dies no és més que la culminació d’un atac als nostres drets que s’està realitzant des de fa dècades.

Si ens retallen fi ns a morir, farem vaga fi ns a fer-los caure! Si ens enfonsen a la misèria, no pararem fi ns a guanyar!

Perquè el capitalisme no funciona, construïm una societat digna per als treballadors i els pobles.

NOMÉS TENIM UN CAMÍ. NOMÉS HI HA UNA COSA QUE FA POR ALS BANQUERS, ALS ESPECULADORS, ALS GOVERNS QUE RETALLEN:LA MOBILITZACIÓ I LA LLUITA

SENSE EL NOSTRE TREBALL NO SÓN RES. NI ELS MERCATS CAPITALISTES, NI EL DEUTE, NI LA PATRONAL, NI ELS POLÍTICS AL SEU SOU SÓN RES SENSE LES NOSTRES MANS I LA NOSTRA INTEL·LIGÈNCIA.

SORTIM AL CARRER, NO PAREM FINS A FER-LOS CAURE, NI REFORMES NI PACTE SOCIAL, VAGA GENERAL ANTICAPITALISTA!

NO ENS ANEM A FOTRE, ANEM A LLUITAR PERQUÈ TENIM ALTERNATIVES:

“Cada pas de moviment real

val més que una dotzena de

programes”

Karl Marx Crítica al Programa de Gotha

Independència no és un nou Estat de la UE. Sobirania no és un pacte fi scal amb Espanya. Independència no és la renúncia als Països Catalans. Sobirania no és més auto-govern ni més competències dins Espanya i França. In-

dependència no és seguir els dictats de l’FMI.

Estem en ple fracàs social i econòmic del capitalisme. El debilitament d’Espanya com a Estat suposa més domina-ció sobre els Països Catalans. Els mercats capitalistes han acabat amb qualsevol mostra de democràcia. Els governs,

autonòmics i de l’Estat, fan i desfan als dictats de la banca i només uns pocs és benefi cien del treball de tots. En aquesta situació hem de construir una

alternativa. Hem de TRENCAR AMB QUALSEVOL MARC ESTABLERT. A tra-vés de la lluita, la mobilització,

organitzant-nos hem de TRENCAR AMB LA MONARQUIA ESPANYOLA, LA REPÚBLICA FRANCESA, LA UE, ELS GOVERNS AUTONÒMICS, L’EXPLOTACIÓ SOCIAL I LA DOMINACIÓ NACIONAL DELS CATALANS I CATALANES.

Hem de poder decidir com volem organitzar-nos com a so-

cietat, com a PAÏSOS CATALANS. Hem de poder decidir sobre el nostre treball, els recursos i sobre la nostra organitza-

ció econòmica. INDEPENDÈNCIA HA DE SER SOBIRANIA SOCIAL I ECONÒMICA.

SOBIRANIA NACIONAL I ECONÒMICA ÉS:

- Construcció nacional dels Països Catalans

- Control democràtic sobre el sector fi nancer i productiu

- Posar els interessos de la majoria treballadora i popular per sobre dels interessos de la minoria que ens enfonsa

- Decidir plenament com organitzem el territori

- Propietat col·lectiva dels sectors estratègics

- Organitzar el consum de manera equilibrada socialment i ecològicament

- Sobirania alimentària

- Organitzar el coneixement i la cultura fora dels criteris del mercat

- Apostar per una economia productiva en contra l’economia especulativa

INSUBMISSIÓ

SOBIRANIA ÉS EL PODER DEL POBLE CATALÀ, ÉS DEMOCRÀCIA SOCIAL I ECONÒMICA

A ESPANYA I FRANÇA, A L’FMI, A LA UNIÓ EUROPEA I ALS MERCATS CAPITALISTES

SENSE SOBIRANIA ECONÒMICA NO HI HA INDEPENDÈNCIA

INDEPENDÈNCIA ÉS SOBIRANIA POLÍTICA PELS PAÏSOS CATALANS. SOBIRANIA ÉS DECIDIR LLIUREMENT LA NOSTRA ORGANITZACIÓ ECONÒMICA. INDEPENDÈNCIA ÉS LA RUPTURA AMB LA UE, L’FMI, ESPANYA I FRANÇA. SOBIRANIA ÉS EL CONTROL DE LA MAJORIA SOBRE L’ECONOMIA.

PERQUÈ ENS CAL PARAR EL DESASTRE CAPITALISTA. PERQUÈ NO VOLEM DOMINACIÓ NI D’ESPANYA, NI DE FRANÇA, NI DE BRUSSEL·LES.PERQUÈ VOLEM LA PLENA INDEPENDÈNCIA, LA DEMOCRÀCIA SOCIAL I ECONÒMICA, LA CONSTRUCCIÓ DELS PAÏSOS CATALANS:SOBIRANIA ECONÒMICA CONTRA LA DICTADURA DELS MERCATS SOBIRANIA ECONÒMICA CONTRA L’OFENSIVA ESPANYOLISTA

“No hi ha cap alternativa contra aquesta maquinació de l’unitarisme espanyol si no és una represa àmplia de l’autoconsciència més elemental. Hem d’exigir el català com a llengua propia dels catalans amb tot els efectius culturals, administratius, polítics”

Joan FusterContra el nacionalisme espanyol

NO PAGAREM EL SEU DEUTE, il·legítim i en contra dels interessos de la majoria. Que s’enfonsin la banca, els

banquers i els especuladors, no les persones.

REPARTIMENT EQUITATIU DEL TREBALL PRODUCTIU I REPRODUCTIU. Treballem menys perquè tothom

treballi.

REDISTRIBUCIÓ SOCIAL DE LA RENDA I LA RIQUESA. Necessitem un subministrament públic

de béns col·lectius: salut, educació, habitatge, cultura, etc.

PROPIETAT COL·LECTIVA DELS SECTORS ESTRATÈGICS. La banca, l’energia, els transports han d’estar

a les mans del poble que treballa: del sector públic, dels municipis i cooperatives de treballadors.

L’HABITATGE DIGNE ÉS UN DRET. Ni un sol desnonament, expropiació dels milers de pisos buits

per a les necessitats socials del poble treballador.

CONTROL PÚBLIC DE TOT EL SECTOR FINANCER al servei de l’economia productiva i la majoria de la societat.

PLANIFICACIÓ ECONÒMICA AMB PARTICIPACIÓ SOCIAL.

TITULARITAT I GESTIÓ PÚBLICA I COL·LECTIVA DEL TOT EL SISTEMA DE SALUT

I SANITAT. Ni mútues privades, ni privatitzacions, ni copagament.

TITULARITAT I GESTIÓ PÚBLICA I COL·LECTIVA DE TOT EL SISTEMA EDUCATIU. Ni l’església a les

escoles, ni les multinacionals a les universitats.

CONSTITUCIÓ I ENFORTIMENT D’ESTRUCTURES DE PODER POPULAR DEMOCRÀTIQUES, horitzontals i amb capacitat executiva. Les assemblees de poble, barri i ciutat, el municipalisme rupturista, el sindicalisme de confrontació, l’organització popular en defensa del català, les assemblees de treballadores, etc. són el nostre millor instrument per avançar en la Unitat Popular.

DESOBEDIÈNCIA I INSUBMISSIÓ CONSTANT A L’OFENSIVA ESPANYOLISTA. El català al carrer, a l’escola i a la funció pública.

SALVADOR ALEMANY

President d’Abertis, expresident del Cercle d’Economia i assessor del govern d’Artur Mas. Se’l considera el cap a l’ombra del govern del Principat. Abertis té com a principals accionis-tes a La Caixa i la constructora ACS, dirigida pel president del Reial Madrid Florentino Pérez. Ale-many s’omple les butxaques amb els peatges, ha fi nançat il·legalment a CIU, immers en la trama del cas Palau i denuncia als catalans i catalanes que NO VOLEN PAGAR.

ISIDRE FAINÉ

President de La Caixa, Caixabank, Criteria, Caixaholding i Fundació La Caixa. Vicepresident de Telefònica, Abertis, Repsol YPF i Aigües de Barcelona. Membre de l’Opus Dei. Cada matí va a sentir missa i després estafa jubilades i estalvia-dores amb les accions preferents i desnona famí-lies. El govern d’Artur Mas no fa cap pas sense la seua aprovació.

JUAN ROSELL

President de la CEOE i home fort del Foment del Treball, l’organització de la patronal del Princi-pat. Vol acabar amb el dret a vaga. Per a Rosell, les aturades no treballen perquè no volen, les treballadores públique s’han d’eliminar, les im-migrants agreugen la crisi i és necessari acabar amb el salari mínim. Des de la CEOE, comanda una nova reforma laboral que faciliti encara més els acomiadaments.

JOSÉ RAMON BAUZÁ

President del govern i del Partit Popular balear. Li repugna tot allò català. Ha institucionalitzat la persecució del català des del govern de les Illes. Amb la modifi cació de la llei de la funció pública i l’ofensiva contra el català a l’escola, vol portar a la pràctica l’objectiu històric de l’espanyolisme franquista: convertir el català de les Illes en “len-gua regional”. Des del seu govern retalla i repri-meix els moviments populars i les independen-tistes.

ALBERTO FABRA

President de la Generalitat valenciana i del Par-tit Popular. Està privatitzant tot el sector públic valencià per a enriquir els seus amics. Al costat de l’ERO a RTVV, Bancaixa i els incendis, continua la política de persecució del valencià a l’escola, els mitjans, la cultura i l’administració. Ha de-manat al govern de Madrid el rescat de la “Co-munidad Autónoma Valenciana”. Amb Fabra, les institucions públiques valencianes estaran més que mai en mans dels interessos espanyols de Madrid.

JUAN COTINO

President de les Corts Valencianes. Director ge-neral de Policia amb el primer govern d’Aznar, delegat del Govern a València i conseller de la Generalitat. És agregat de l’Opus Dei. La seua família té importants propietats agrícoles. A tra-vés de diferents empreses, com la constructora Sedesa, ha aconseguit nombroses concessions públiques, entre elles, peatges a l’ombra. També compta amb un important negoci de residències per a la tercera edat, especialment interessat en la privatització de la sanitat.

MARIO DRAGHI

President del Banc Central Europeu. Exdirector executiu del Banc Mundial i exvicepresident a Europa del banc d’Inversions Goldman Sachs. Va portar a terme la privatització de les empreses públiques italianes als anys 90. Va assessorar el govern grec de Kostas Karamanlis que va arruï-nar el país. Ara, al capdavant del Banc Central, imposa l’agenda de la misèria fi xada pels grans bancs europeus.

CRISTÓBAL MONTORO

Ministre d’Hisenda i d’administracions Públi-ques del govern d’Espanya. És la cara visible de l’ofensiva espanyolista contra els Països Catalans i les treballadores. Des del Ministeri d’Hisenda espanyol aplica sistemàticament mesures que empobreixen als treballadores i sectors popu-lars: pujada de l’IRPF, de l’IVA, reducció de salaris del sector públic, reducció de la prestació d’atur, etc. No ha aprovat ni una sola mesura que afecti a les grans fortunes ni a l’impost sobre patrimonis.

JUAN ROIG

President de Mercadona i membre de la Junta Di-rectiva de l’Associació Valenciana d’Empresaris, la patronal del País Valencià. És un dels 10 em-presaris més infl uents de l’Estat espanyol. Té una fortuna estimada de més de 3.000 milions d’euros. Principal divulgador de la “cultura del esfuerzo” com a mètode per “eixir de la crisi”. Juan Roig condiciona les polítiques del País Va-lencià i de l’Estat. Té interessos en la sanitat pri-vada, on empreses vinculades a la família s’han aliat amb Asisa per optar a la privatització total de la sanitat.

QUI LA FA LA PAGA, ASSENYALEM-LOS!

endavant.org @Endavant_OSAN